con,•f2 DESEMBRE 1983 - N2 132 REVISTA QUINZENAL

Així foren les primeres matances de la "Peña Motorista" l'any 1.959que es celebra la matança i dinar al carrer Major devant l'EsglésiaCom ja el primer any, acabat el dinar finalitza l'acte en la tradi-cional subasta de porquim a càrrec d'En Guillem Bou.

Sant Joan 2 - 166

Bolletí-revista quinzenal SANT JOANDIRECTOR: Carles Costa Salom"

2 Desembre 1983. N2 132Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJoan MatasGabriel FerriolMiquel GayaCatalina Mas

NOTA.Els articles publicats en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro_pis autors.

Vicens MillánAntònia CostaJeronia MoreyTomi CompanyMateu BoverCliment PicornellJoan Font

s y R A R iHe somiat un paisDe per la vilaPeña Motorista. Dinar de matamcesL'EsglésiaInformació parroquialNadal i ReisEsports. Juveniles y Sub 23Un llibre anticMateixes i Copeos de CalongeGeografia é Història de les BalearsPasatiempos

HE SOMIAT UN PAÍS...

He somiat un país en el qual les persones es valoraven per lo que eren, mesque no per allò que tenien o bé aparentaven tenir...

En el qual la gent s'alegrava dels exist, encerts i triumfs dels veïnats iconeguts, i al mateix temps eran molts discrets i procuraven no orejar els defectes, vicis i intimitats....

Un país en el qual es parlava sovint d'allò de bo que havia fet aquella persona o aquella altra, d'aquell gest desinteressat, d'aquellla acció lloable i digna d'imitar, d'aquell testimoni d'entrega i d'ajuda mútua, d'aquelles personesque havien fet les paus i d'aquelles altres que s'havien ajudat en moments de crisi o dificultosos....

He somiat un país en el qual les persones amb dobbers i riqueses havien renun-ciat a guanys elevats a canvi de poder donar treball i vida a aquells que en cer-caven, i també he somiat treballadors participant en la gestió de les empreses,honrats, responsables i conscients en la seva jornada laboral...

He somiat un país on es respectava el dret a la vida abans de néixer i onels més vells eren estimats i gaudien d'una gran consideració i afecte, cercantper a ells lo millor, encara que això suposàs sacrificis i més d'una privació enes famílies...

He somiat un país on els vells i malalts no eren utilitzats només a l'horade donar un vot, ni els joves manipulats amb drogues, tele i discoteques...

Ke somiat un país on els cristians participaven en l'Eucaristia només perconvenciment i necessitat que no perquè estava manat, i on els creients no mi-raven el rellotge, per por de dedicar algun minut demassa al Senyor en lloc delprograma televisiu o la tertúlia de cafè...

He somiat un país on la gent era agraïda amb aquells que lliurement i d'u-na forma desinteressada treballaven a favor dels altres...

¿Què fas tu perquè el teu poble s'hi assembli?Bona Pau (Montuïri)

De per la vila 3 - 167

Cinquanta-quatre -si mal no recordam-quintos nascuts l'any 1925, es reunirenel passat diumenge dia 6 de novembre perpassar un dia de germanor. Després d'as-sistir a missa a la parròquia es reuni—ren al local de Can Tronca per dinar, lacamaradería va ésser extraordinària,finsel punt queal final s'improvisà una fes-ta que resultà de lo més entretenguda iagradable.

En Marc de Termenor, va fer gloses -, en!Toni de Maria cantà conçons, en Joan Foctocà la guiterra, en Jeroni Coixiner amo- ;lla el seu repertori i altres que tambéd'una manera o altra ajudaren a que le -fasta, que s'allargaria casi tot l'hora-baixa, sortís de lo mes lluïda.

Fou possible arreplegar tota la genten pocs dies, gràcies a la dedicació d'ungrapat de persones de les que destacaremNa Catalina Maiolina i Na Margalida d'EsRefal.

Fotografia cedida per Toni Sastre.

A una reunió que es celebra al Conso-lat de Mar, seu de la Comunitat Autònomade Baléares, la setmana passada va que—dar constituïda la Federació Balear d'As-sociacions de Tercera Edat. A ella s'apr£varen els estatus i es constituí la Comi-sió Gestora, que va quedar de la següentmanera :

PRESIDENT : Fernando Rodríguez (Presidentde les Aules Tercera Edat de Palma).

VIZEPRESIDENTJoan.

Joan Bauzà Gayà - Sant

SECRETARI : Llorenç Granel1 - Palma.

TRESORER : Joan Vieh - Inca.

VOCALS : dos representants, un per Menor-ca i un per Eivissa.

En el sorteig celebrat per la Caixad'Estalvis "Sa Nostra" amb motiu del "Diadel Ahorro", celebrat a l'oficina de SantJoan el dia 18 del passat mes de novem-bre, resultaren premiats les següents pe_rsones :

n° 5450300 Guillem Català amb 50.000 pts,n° 5438911 Catalina Jaume amb 25.000 "n° 5434858 Antoni Matas amb 25.000 "

Al tom XVI de la Gran Enciglopèdia Ca-talana, hi figura un altre il·lustre sant_joaner, en Jordi Gaya i Estelrich Doctoren Teologia per la Universitat de Fris -burg de Brisgòvia (Alemanya Federal) i mediavalista especialitzat en lul.lisme,a£tualment secretari de l'Institut d'Estu-dis Baleàreics i professor del Centre -d'Estudis Teològics de Mallorca, que juntal P. Rafel Ginard i Bauçà i Don MiquelGayà i Sitjar, són l'esplet de paisansnostros que el santjoaners tenim l'honorde que figurin a- una tan prestigiosa en.ciclopèdia.

De per la vila 4 - 168

Patrocinades per la Caixa d'Estalvis"Sa Nostra", l'Associació de Pares i laCooperativa Agrícola de Sant Joan, orga-nitzaren dues conferències.

El dimarts 22 a l'escola el tema "Ladroga y sus consecuencia, síntomas y pr£vención" a carree del Doctor Antonio Ve-ga Medinaceli i Eduardo Miranda. L'assis-tència fou molt nombrosa.

El dijous 24 en el local de la Coope-rativa, el tema "Abonados y semillas" acàrrec de l'Enginyer Tècnic Agrícola Ja_ume Calmés Tous. La conferència molt in-terresant deia que més de cent personesampliarein els seus coneixements damuntel tema tractat, prova de l'interessanti aprofitosa vetlada fou l'animat col.l£qui que s'establí al final de la confe-rència. Acabada aquesta s'obsequià alsassistents amb un sopar de coca, botifa-rrons i sobrassada que progueren torraral foguero anses devant del local.

L'Empresa Cañellas Bosch, ha aconse-guit l'adjudicació per part del Ministe-ri d'Educació i Ciència de la construc-ció del col·legi d'E £.B. de Sant Joan.A una de les clàusules del contracte, laque fá referencia al temps per fer l'obra, es dona un màxim de 10 mesos. Perlo que és ben possible que el propercurs ja es comenci al nou edifici de SonJuny.

Ja s'ha rebut a l'Ajuntament la confirmacio de la subvenció per part de la Con-selleria d'Esports i Cultura, per la cons_trucció de la pista poliesportiva que es-tarà a la nova plaça d'Es Camp. El presu-post es de 4.519.476 pessetes a pagar atres parts iguales de 1.506.425.-pessetes.entre l'Ajuntament, Conselleria d'Esportsi Govern.

La Coral Sant Joan participà juntamertamb la Coral S'Alzinar i la Banda de Mús^ca de Capdepera, a la Festa de Santa Cecí^lia, que el passat dia 26 de novembre escelebrà a Capdepera. Interpretaren : Amorque tens ma vida - Anònim S. XVI. El Ros-sinyol - A. Pérez Moya. Lord i Wand - Es-piritual. El cant de les estacions - RemyGagne.

Les nostres paisanes Na Bel Toniona iNa Maria Morey, s'han fet famoses pels -seus bons bunyols i orellanes que fan ivenen per les principals fires i mercatsde tota Mallorca. Aquesta fotografia fe-ta a Inca el dia del Dijous Bo, bé podriaasser feta a molts altres llocs, com perexemple el pssat diumenge a la Fira de LaPerdiu a Montuîri.

Moltíssims de sntjoaners hi havia alDijous Bo, uns per comprar, altres pervendre, altres per passetjar i veure, ialtres per divertiment. Dels que hi anà-rem, mal record s'endugué en Guillem Gal-més Matas.

Li desitjam que quan surtin aquestesnotes ja sigui a Sant Joan, totalment re-cuperat de la ferida que a Inca li feren.

Més moviment per carrer Desert, ja quela peixeteria de la senyora Mairata es-tà a punt d'obrir les portes al públic -qualsevol dia.

ON

vOILO

oaa"T

lprP

=5

L'Església 6 - 1 7 0

MARIA JOVE, MODEL D'UNA ESGLÉSIA JOVE

La comunitat cristiana de Mallorca, -des del passat mes de Juny fins al mes deSetembre, intentà descobrir els objectiusprioritaris a seguir per al proper trienni. Tothom sap que la primera proposta a_provada majoriatàriament a l'AssambleaDiocesana, feia referència a la Pastoraldels joves.

El Bisbe ha posat en les nôtres mansuna ponència com a instrument de treballi de reflexió, presentant a Maria jove,model d'una Església jove.

El Bisbe diu que abans de pensar quèfarem amb els joves mirem lo que noltrosfiem, com som. Ens pot ajudar a descobriraixò la figura de la Mare de Déu; ella ésun model del com ser, més que del "quèfer". Hi ha unes coincidències entre comva ésser Maria i com ha d'esser la nostraEsglésia.

INTRODUIR EL FUTUR DINS LA NOSTRA ESGLÉ-SIA. -

Viure i fer viure el futur. El jove -sempre mira el futur, és això el que eldefineix. El present no li agrada i manco el passat...

Noltros hem de reconèixer que com Es-glésia vivim més pendents del passatque del futur. Tot això ens impedeix corinectar amb el jovent. D'aquí la nostranecessitat de conversió. Mirem d'escrutarelfutur juntament amb els joves; escol-tem-los . Maria va ésser la dona del fu-tur : tanca l'Antic Testament i obrí elNou. Ella mira amb alegria el futur.

EL QUE ENS HA D'AVALAR HAN D'ÉSSER ELSFETS. NO LES PARAULES.

Si la nostra vida no està respailadapels fets ningú creurà en noltros. Elsjoves rebutgen imposicions. Se comprome-ten si estan convençuts. Hem de donar u-na imatge neta. Si deim que hem de sergenerosos, pobres despresos... la nostravida ha de correspondre al que deim; delo contrari les nostres paraules són bui^des.

Maria ens dóna una lliçó; ella no s'iroposa amb autoritarisme, és discreta i -presenta l'humilitat i el servei com al-ternativa a l'autoritarisme. Aquest lleriguatge és el que entenen els joves.

ACCEPTACIÓ DEL RISC.

El jove no té por : Té molta vida perendavant; temps per a corregir. Vol ferel seu camí; no li són vàlides les expe-riències dels altres.

En general noltros som prucs. No vo-lem caure en errors. Hem perdut l'espe-rit d'aventura. Estam escalivats i no -ens hem salaut recupar. Sempre anam aler-ta.

Un dels grans pecats nostres és eldesig de seguretat. Jesús predicava ve-ritats, no seguretats. Hem d'aceptar elrisc dins la nostra Església. Sortir deles seguretats, perquè maten l'esperança.

Maria es va arriscar com ningú, dia djirrera dia. Trenta anys d'oscuritats, comuna més, això sí, segura de que el seu Fil]triomfaria damunt el mal.

MARIA COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DEL REGNE.

La salvació ha arribat ja. El jove éssensible als problemes socials: guerra,in-justícia, atur, marginació...el jove és im_pacient i vol començar a treballar tot d'una. Noltros davant els problemes som sen-sibles teòricament, però feim a la pràct^ca tot el que podem? Més aviat som lents,no ens volem complicar. Tenim por.

El jove que s'acosta a noltros i veu això no pot connectar amb noltros. Ens hemde convertir a una mobilització constantcontra l'immobilisme.

Els signes de que el Regne de Déu és a-quí, són que "els cecs hi veuen, els coi-xos caminen, els sords hi senten...

Notícies 7 - 171

Quins signes positius feim com Esglé-sia perquè això sigui així?

Maria, jove, es model d'una Esglésiaque vol renovar-se. Si seguim a Maria enel camí indicat, estarem en condició d'entrar en contacte amb els joves.

MN. GABRIEL FERRIOL ANTICH

INFORMACIÓ PARROQUIAL.-

TEMPS D'ADVENT.-

Per a viure millor les celebracions e_ucarístiques, abans de les misses del dis-sabte vespre i de les 10'30 del matí esdedicarà uns temps per a preparar elscants apropiats.

DIVENDRES, 9.- REUNIÓ del Consell Parro-quial de Pastoral. Al vespre, a les 8'30a la Rectoria, es reunirà el Consell Pa-rroquial de Pastoral.

DISSABTE, 10.- REUNIÓ del Grup de PostConfirmació. Al capvespre, a les 5, a laCasa Parroquial, tindrà lloc la trobadadel Grup de Post Confirmació sota la di-recció de Mn. Josep Roig.

DIUMENGE, 11.- TROBADA comarcal al Santuari de Consolació. Al capvespre, a les3'30, com a preparació de Nadal, tindràlloc a Consolació un recés per tots elscristians de l'Arxiprestat.

NOUS CRISTIANS.-

Dia 20 de Novembre : March Vidal Fullana.

Nadal i Reis. Per les festes de Nadal ¡el Centre Cultural de Sant Joan organitzauna mostra de NEULES NADALENQUES a la quehi poden participar totes les persones iriteressades.

La festa dels Reis, pareix que seràmés moguda que els darrers anys, ja que amés de la coleada amb repartiment de ju-guetes i que patrocina l'Ajuntament, esrepresentarà la popular comèdia d'ELS REIS

Alegret pancheta

que Nadal ja ve

manjarás carneta

i arrosset també

Esports 8 - 1 7 2

JUVENILES

SANT JOAN 3 - CONSTANCIA O,- (20-XI-83).-

Magnífico el partido jugado por el e-quipo juvenil del Sant Joan que tras elbache sufrido en los anteriores partidosvuelve a sus fueros habituales. El SantJoan llevó en todo momento el mando delpartido consiguiéndose en la primera par-te el equipo inquense

te el primer gol, obra de Monserrat. Enlos inicios de la segunda parte el equi-no inquense intentó marcar ñero" todas -sus acciones serían infructuosas,marcan-do sin embargo el Sant Joan en su segun-do gol, transformado por José Ferriol,inmediatamente después el Sant Joan con-siguió su tercer gol, marcado por Barto-lomé Nicolau.

ALQUERÍA 3 - SANT JOAN 0.- (27-XI-83).-

Inmerecida la derrota sufrida por elSant Joan que tuvo que sufrir además delas inclemencias del tiempo la mala ac-tuación del arbitro, que favoreció en todo momento al equipo local. En la prime-ra parte no se consiguió ningún gol. Enla segunda parte el Sant Joan tuvo unaserie de oportunidades muy claras erradaspor una delantera sin el menor oflato degol, consiguiendo sin embargo el Alqueriamarcar tres tantos.

BARTOLOMÉ NICOLAU

SUB 23

POBLENSE 5 - SANT JON 0.- (20-XI-83).-

Severa la derrota sufrida por el SantJoan contra uno de los mejores equipos -de la actual liga. Los primeros cuarentay cinco minutos finalizaron con el tanteode dos goles a cero a favor del Poblense;en la segunda parte el Poblense marcariatres goles mas.

SANT JOAN 2 - RTVO. LA VICTORIA 3 .-(27-XI-83).-

Buen partido el jugado por el Sant Joaique se hizo merecedor de un mejor resul-tado. Los primeros cuarenta y cinco minu-tos finalizaron con el marcador favorablede dos goles a uno lo que hacia pensar enla oportunidad de conseguir un resultadopositivo, pero en la segunda parte el e-quipo visitante atacó con mas insistenciaconsiguiendo dar la vuelta al marcador inalizado el partido con el resultado dedos tantos a tres. Los goles del Sant Joaifueron marcados por Gomis y Amador Bauza.

Tomi

LLEGIU LA REVISTA

SANT JOANJOSE FERRIOL

LA PEÑA MOTORISTA SAN JUAN CELEBRO SU 27 ANIVERSARIO 9 - 1 7 3

CON EL ANUAL "DIÑAR DE MAT/" CES".-

El pasado domingo dia 27 de noviembre,la Peña ítotorista, celebró como vienesiendo habitual por estas fechas, su diada de Aniversario, la cual debido a la comida, ha dado en llamarse también "sesmatances de Sa Penya". Pues empezaron acelebrarse estas "matances" en 1959 en -un pequeño local enfrente del portal majorde la Iglesia.

Comenzaron los actos con la celebra-ción de una misa que ofició D.. Bruno Mo-rey yen la que se oró por el alma de D.Pedro Sureda Montaner, Socio de Honor,dela Peña fallecido en agosto pasado, porla de Miguel Fiol, Presidente fundador -que este año se cumplen diez años de sufallecimiento y de acción de gracias porel restablecimiento de "Mado Puça". Di-rectivos, socios y simpatizantes asistie_ron en buen numero a este acto religiosoen el que el tenor Miguel Fons y el mae^tro Rafael Nadal, pusieron la nota musi-cal y litúrgica del acto.

Luego en Son Castañer un local muy a-cogedor gentilmente cedido por los so -cios D. Miguel Florit y Sra. Antoñita Mo-rro, fue servido el típico menú de "ma-tances", y tanto el arroz como "les pi-lotes", condimentadas en forma casolanapor Maria 'ÍPuca" y ayudantas, hicieronlas delicias de los más de trescientoscomensales, que llenaban el local.

En primer lugar el Presidente de laPeña, saludó a todos los presentes y a-gradeció las atenciones tenidas en SonCastañer, recordó a D. Pedro Sureda, So-cio de honor que tantas veces había com-partido estas diadas y fue citando a losinvitados que este año habíai podido asístir entre los que figuraban don BernatJulia, Director de la Capella Mallorqui-na, Don José Mascaró Pasarius, D. MiguelGaya Sitj ar y los Socios de Honor de laPeña Sres. D. Juan Seguí, D. Bruno Mo-rey, D. Miguel Caldentey, D. Rafael Fe-liu y Don Miguel Company Martorell, au-toridades locales entre otros.

Como cada año, directivos y sociossirvieron a la mesa y las "xirimies" yMusica Nostra, pusieron la nota musical

de las "jotes i mateixes", que diversasparejas interpretaron espontáneamente.

Ya en la sobremesa recitaron glosasBarbara Matas y muy acertadamente Rafael

Feliu, así como los versos a que nos

tiene acostumbrados el Presidente de laPeña, luego dieron su opinión de la dia-da don Bernat Julia, Don Miguel Gaya Sit-jar, don José Mascaró y Don Bruno Morey,todos estos pequeños parlamentos fueronmuy aplaudidos.

Debajo del letrero de la Peña,se ha-bía colocado una bien nutria "percha debutifarrons y llengonisses", algunos delos cuales fueron sorteados y luego paraterminar Guillermo Bou, precedió a la subasta de los demás embutidos; dándose a~sí por finalizada esta fiesta que de añoa año va a más y que constituye un éxitode la Peña Motorista, que a través de losaños ha sabido cuidar así su parte socialy con brindis y "molts d'anys" terminóuna fiesta con sabor popular y con la nota de "germanor" que le caracteriza.

J. Jaume

Si som^v J\moltaels

<^uelluitem perla

Justiciaseran moltselscjuetindran Pau.JUSTICIA | ?AV>CI ÌCMIN49I 4ei»* 6t K» U O »CA

Col·laboracions 10 - 174

DON PEP COSTA I LES " MATEIXES" I "ÇO -PEOS" DE CALONGE.-

El paasat dia 13, mal dia per fer unhomenatge, se descobrí un bust en una -placeta de Cala d'Or a Don Pep Costa, a_quell dibuixant humorístic admirat i co^negut de tota Espanya, un eivissenc, mallorquí per tots els caires i en espe—cial pels culturals i artístics. Era unhomenatge merescut al descobridor i fundador d'aquella Cala d'Or mallorquina -de cases eivissenques, que Don Pep esti^mà com a nineta dels seus ulls fins a -la seva mort, que el trobà passat el cjiramull de noranta anys. Crec que en a -quella Cala d'Or somiada sense la de Ca.fetèries, Discoteques, Botigues i Res -taurants etc, on gent de tots els in —drets del món hi van i se cansen per —descansar, com per altres bandes de Ma-llorca; els mallorquins, no molt conei-xedors d'aquell paratge, es troben ambfeines per sebre per on prendre per arribar a aquelles encantadores caletes quesi per sort se troben, encara un s'hi -sent bé.

Jo, que amb la meva dona, volguéremestar presents a l'homenatge on hi es-ta el bust deDon Pep. Ni un botiguer -vell, ni un cambrer de cafeteria, ni -dos mallorquins asseguts a una terrasa,ni l'amo d'un restaurant buit en aque-lles hores, ens saberen donar indicis /certs d'on se celebrava l'homenatge, estaven tots, al parèixer, lo que se diu"in albis". Ja perdudes les esperancesi anant a cercar el camí de sortida vé-rem un municipal i unes indicacions dedirecció prohibida provisionals i alla_rgant la vista afinarem una tranquila -placete on hi havia de dues a tres dot-zenes de persones dretes al voltant albust de Don Pep i En Lluís Riooll que -començava a llegir uns fols. Per fi, jasense cercar-ho ho havíem trobat. Ens -hi acostàrem i qualque cosa poguérem eritendre de lo que Lluís llegí i per lo -poc entès, crec que va estar bé i no esque ell no hi posas quant podia i se -tregües sa fel per la boca perquè el -sentissen. Llevors el batle de Santanyíli donà les gràcies, diguent a més, quea un hotel just ran hi havia refrecs -

pels assistents al quasi agraí la sevaassistència. Després que la poca genta-da que hi havia donàs l'enhorabona alspocs familiars de Don Pep, feren un petit carrerany cap a l'hotel. Noltros nohi anàrem i davant el bust dedicàrem unpiados record a Don Pep i ens va ocórrerdedicar - n hi un altre a Calonge, llo-garet de Santanyí, on i per indicació -de Don Pep Costa, fa més de trentè anys,hi vaig anar per veure i recollir unes"mateixes", "copeos" i "jotes" espolsa-des de los més vitenc i va esser la primera vegada que vaig emprar unes dels -primers magnetòfons de cinta que arribaren a Mallorca, que pesava sis o set -quilos.

Ens aturaren a Ca'n Paulo, lloc de reu-nió per aquelles veilles recollides. No sjibíem si hi trobaríem ningú d'aquella famí~lia que tant bé nos atengué i de la que -tant de profit en treguérem fa més de trenta anys. Hi trobarem un dels dos fills, enaquelles hores bon ballador i fadrí i araja casat amb fills que ja han corregut laquinta. Son pare, sa amare i el seu germàmajor que a més de ballador era bon toca-dor de guiterra, guiterró i cantador, ja -son morts, les recordàrem a tots i a Don -Pep.

En digué que ja d'aquells balladors i -balladores de "mateixes", quasi no'n que -den; que els cap pares d'un grup de l'Hor-ta, que està a un tir de passetja de Ca-longe, l'havien anat a cercar perquè les -mostras de ballar "copeos" i "mateixes" i

Col·laboracions 11 - 175

ell els demana si tenien senadors de gui-terra i guiterró al manco i millor si te-nien violí,perquè per ballar bé les. "mateixes" elssons eren de lo més important, jaque els sonadors s'adaptaven, en cert mo-ments, al ritme dels balladors tal, como iquan s'entusiesmaven en les ballades; el -"cassette" qu'els empraven, els va dir, -que per ell no li servia, en especial perles "mateixes", encara que per "jotes" unnoe, perquè de qualsevol manera poden a—nar.

Els digué també que, per aprendre deballar "mateixes", lo primer que han d'a —prendre de fer era la rossegueta, abans -de les diferentes traves; que ell no eremestre, si bé les ballaria, així com po-dia unes "mateixes" i ells que aprengues-sinlo que podien.

Em va dir que hon diexaren anar i aca-ba, diguent-me :jo per un ball de "matei-xes" "copeos" i "jotes" amb sons de gui-terra, guiterró i violí, aniria a qualse-vol banda per enfora que fos; pero lo queballen molts de grups d'avui, no me diu -quasi res.

Això varen ésser lesparaules d'un pa-gès del llevant mallorquí, l'amo de Ca'nPaulo de Calonge, que fa més de trenta anyes ballaà per Don Pep Costa i per mi •moltes de vegades. Aquella trobada a la-volta de tants d'anys a mi m'ompli de —goig i a aquella gent d'entusiasme i fe-liços records, no emboirats pels afanysde riqueses de cafeters i botiguers etc,que omplen el bessó de l'estimada cala -de Don Pep.

Crec que cal aprofitar l'ensenyança -de l'amo de Ca'n Paulo: els sons són moltimpotants pèl balls populars i a cada po-ble i cada comarca els seus, per allòd'esser lo que realment som.

Per aquells contorns hi vaig trobar,-entre altres coses, que hi havia un sona-dor guiterra i cantador, que al darrer -mot de la "mateixa" abans del "copeo",passava de to menor, normal dels cants ma -llorquins, al to major, crec que per indicar als balladors el canvi de ritme, valla pena recordar-ho runa demostració mésde que els sons estan al servei dels ba-lladors. El ritme es lo més essencial i -s'ha de sometre a l'estat d'ànim i a l'entusiasme de la gent que balla, que, en -certs moments i ocasions, se deixa dur -d'aquella intima passió que la domina, -

fent que sia el ball, no tant sols travesbots i voltes, sinó l'esperit fet matèriatransformatnt braços, mans, peus i camesi el mateix cor en instruments al serveide les expresions anímiques dels balla -dors, intentant fer-los realitat.

D'això, sense que a lo millor hon sos_piti, en sap molt l'amo de Ca'n Paulo,so"lament sentir-lo parlar del ball pagès õ"de bot, hon demostra.

Gràcies a l'amo i a Don Pep Costa,queamb motiu del seu homenatge a Cala d'Or,ens han deixat gaudir d'instants de feli^citat xerrant amb aquets vells conegutsde tots 'dos.

Toni Calmés i RieraAgost, 1983.

D'aquell temps 12 - 176

Jaime Balaguer y Bosch, es-cribió en el Compendio de Geografiaê Història de las Baleares (pag. 39)1.870, -cuya portada reproducimos-por gentileza de nuestro amigo y -suscriptor U. Nicolás Tous Escoubet.

SAN JUAN, villa también desde el a-ño 1300, cuenta 1793 almas y distade la capital b'/* leguas. Inmediatoal pueblo se encuentra un pequeño -monte con un oratorio dedicado á laVirgen de la Consolación, y otro áSan Onofre sobre el llamado de la -Bastida, en el que un tiempo se di-ce vivieron algunos ermitaños.- Susproducciones consisten en vino, grjinos y ganado.

w/wBu/tccu 4¿ete -A/acame* -c ue-juaoAo/n, e/rv et MUNDIAL- 82

KA

RíSELI

S

A

URI

WsAL

NRC

BGTP0L0GEH

AEAR6£

ELlL

TN

LElNSARl

AAl

RT

0ETAS

RRAlNAnELA

EFNPE

R

1RER

CAMERU

NRSB

E

SC

0B1RA

SA

COMPENDIO

I) K

GEOGRAFÍA £ HISTORIA

CU. l'otti »tí Híaítuitu'i u ¿tWcu/V 0 0

Maestro normal, superior y elemental de primeraenseñanza y Regente de la Escuela práctica de la

Normal de dicha provincia.

8MUNDA EDICIÓN, CORREGIDA T AUMENTADA..

PALMA.

UBBKHÍA DE PEDRO JOSÉ GA1CÌ

1870.

••i.4

Smxffeta, e/ita* j Goma' /*, fuiecLe xU^vu *&y 4vOrve/vaaiXCTve*. xxtadbvov Aetin/vyvdLcr -íólo- 2 fuJol*?

.6 2-?.6 2

1.9 8 3

4.8-H f q 4

3.2 2 2 l

IB

, •

U

ENDEVINAIES.-

-Dos germans vuit morros.

-Un sac de qué pesa menys?

-Una olla de fusta, una tapado-ra de carn, sense destapar l'o_Ila, les taiades a dedins van.

-Tu qui molt de fil embuies, -llavó no cerques cobrinarjQuinabre en el mon hi ha que es capdemunt sa flor fa i en terra -té ses fuies?

-A les fosques i en repos me p£ses quan me festeges; M'estimespes meu bon cos me trepitges iempotetges, empero sempre te gos

-"Com jo pens y torn pensar i de.pensar-hi torn loca: Quin paren-tesc es que em toca amb sa sograde s'al.Iota que festeja es meugermà?