comprensiý lectora

Entendre bé el que es llig és un requeri-ment bàsic en l’aprenentatge de qualse-vol matèria. Per això oferim tot seguitquinze textos per a treballar la compren-sió lectora.

Els textos seleccionats tenen una carac-terística comuna: són textos expositiusen els quals s’informa d’alguna cosa,generalment un fet curiós que pot cridarl’atenció de l’alumnat.

Hem deixat de banda a propòsit altres ti-pus de text, com ara narratius, poètics,descriptius o dramàtics, per tal d’atendreexclusivament les carències que puguenpresentar molts estudiants en la com-prensió de textos no literaris.

Comprensiólectora

Nombre y apellidos: ...................................................................................................................................

Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA

Comprensión lectora 1

Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA

Comprensió lectora 1CL

Llig aquest text. Primer, ràpidament per a entendre’n el sentit general;després torna’l a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo,les preguntes de la pàgina d’activitats.

El gos

Mamífer de l’ordre dels carnívors d’aspecte, forma i pelatge moltdiversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals prove-nen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria. Del gos sempre hem valorat l’olfacte, la força, la rapidesa, la va-lentia i la intel·ligència. Les diferents races s’agrupen, segons cri-teris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defen-sa, de caça i de companyia. Podem trobar, entre d’altres, lessegüents races:– Cocker: raça originària d’Anglaterra, d’una alçària d’uns 40 cm i

una llargària aproximada de 65 cm. Cobert de pèl suau, dens illeugerament ondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-tes de pèl. El color varia molt en cada exemplar. És un gos de ca-ça, però hui en dia és més utilitzat com a gos de companyia.

– Collie: gos de pastor, originari d’Escòcia; té una alçària entre 55i 60 cm. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. Elpelatge és molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anquesés especialment llarg i de color generalment viu. És molt apteper a conduir grans ramats.

– Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característicpel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al mu-sell. La seua coloració és molt variada: blanc, negre, castanyclar o fosc. Viu sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica, on és uti-litzat com animal de tir per als trineus.

– Llebrer: dit del gos de caça caracteritzat per les formes esvel-tes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial. Lesvarietats principals són l’afganesa, la russa, l’anglesa, la persa,la italiana i l’eivissenca.

– Santbernat: gos de guarda, d’uns 70 cm d’alçària i d’uns 80kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espés, ondulat itacat de roig sobre fons blanc. Se l’ha utilitzat en la recerca deviatgers extraviats a la neu.

Extret d’Enciclopèdia de l’Avui i d’Encarta.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL1

Complete l’enunciat següent.

Els gossos són mamífers que provenen de ..............................................................................

....................................................................................................................................................

1

Relaciona cada raça canina amb les característiques corresponents.4

Quina raça té una varietat eivissenca?

....................................................................................................................................................

6

Quines qualitats es valoren en el gos?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Quin és l’aspecte físic del collie? Per a què s’utilitza?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Fa uns 70 cm d’alçària i d’uns 80 kg de pes. Utilitzatsen la recerca de viatgers extraviats a la neu.

Cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat.Les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl.

Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i sónutilitzats com a animals de tir per als trineus.

Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines n’hi ha?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Cocker

Gos esquimal

Santbernat

Pensa un poc més

Com has llegit, el gos ajuda les persones en diverses situacions. Com has de tindre curad’una mascota?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA


Les balenes

La característica distintiva principal d’aquests animals marinssón les “barbes”, formacions còrnies a les genives, fetes dequeratina, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen ala inferior i filtren l’aliment: plàncton i crustacis xicotets.

Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargària i tenen la cuadisposada en pla horitzontal, cosa que els facilita l’ascensió ala superfície per respirar. Tenen dos espiracles o orificis na-sals, situats al cim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul-mons acompanyat sovint de mucositats i de vapor d’aigua.

La gestació d’una balena dura uns 12 mesos i normalment pa-rixen un únic balenó, alimentat amb una llet especialment nu-tritiva. La seua esperança de vida és d’uns 30 anys. Fan gransmigracions des de les mars fredes on s’alimenten a les càlideson s’aparellen i es reproduïxen. També se’n troben a la Medi-terrània.

Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balenablava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca,també anomenada beluga, la balena franca, la balena francaatlàntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal),i la balena grisa.

La caça de la balena començà el segle XI al golf de Biscaia i fins al segle XIX es limità a la balena franca. El 1985 es va es-tablir la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó i Noruega s’oposen i continuen amb aquesta activitat amb lesespècies que consideren que no estan en perill d’extinció.

Amb la nova sensibilitat ambiental s’ha desenvolupat el turis-me d’avistament de cetacis especialment en llocs de concen-tració d’aquests animals, com ara la Patagònia.

Extret de ca.wikipedia.org.


Què son les “barbes” de les balenes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL2

Quin altre nom rep la beluga?

Balena blava Balena grisa

Balena blanca Balena franca

5

En quin any es va establir la suspensió de la caça comercial de la balena?

....................................................................................................................................................

7

Com tenen la cua les balenes? Per a què la utilitzen?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Què diferencia les balenes franques?

....................................................................................................................................................

6

Com respiren les balenes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Pensa un poc més

Per quin motiu penses que començà la caça de la balena?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

Explica com són les migracions.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Els arbres

Els arbres són plantes grans que tenen arrels, tronc i capçada.Creixen a partir d’una llavor.

Les arrels subjecten els arbres a terra, i a més recullen l’aigua i part de l’aliment que necessita l’arbre per a viure. Aquest ali-ment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i ales fulles.

Els troncs dels arbres estan coberts d’escorça. Aquesta pot serllisa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure larves d’insectes,aranyes, etc.

La capçada està formada per les branques i les fulles. Les fullessón de diferents formes i mesures: amb forma de cor, d’agulla, dellança, ovalada… Les fulles que ixen d’una en una de les bran-ques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, com-postes. La part de damunt de la fulla és l’anvers i la part de da-vall, el revers.

Els arbres que perden totes les fulles a la tardor són arbres de fu-lla caduca. Els que en mantenen tot l’any són de fulla perenne.

Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallar-lo mirant la soca i comptant-ne els anells.

Quan tots els arbres del bosc són de la mateixa família, el boscpren el nom de l’arbre. Així, un bosc de pins serà una pineda i unbosc d’alzines serà un alzinar…

Alguns dels fruits que donen els arbres són bons per menjar. Po-dem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma oles cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les ave-llanes.

Relaciona cada part de l’arbre amb les característiques corresponents.1

Està cobert d’escorça. Aquesta pot ser llisa orugosa. Davall de l’escorça poden viure larvesd’insectes, aranyes, etc.

Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden sersimples, si ixen d’una en una, i compostes, queixen en grup.

Subjecten els arbres a terra i recullen l’aigua i part del’aliment que necessita l’arbre per a viure.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL3

Com s’anomena l’aliment de les plantes? Quin recorregut fa?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnosa i cinc de fruita seca i classifica’ls.3

Quan es diu que un arbre és de fulla caduca?

....................................................................................................................................................

4

Arrels

Tronc

Capçada

X

T

Ç

P

D

P

C

A

F

A

M

E

T

L

A

V

Ç

R

G

R

F

A

S

E

P

O

M

A

B

T

T

L

B

N

O

U

X

A

A

L

T

J

X

B

Z

N

N

A

R

A

I

M

J

Ç

Y

N

B

E

L

L

O

T

A

A

Pensa un poc més

Comenta uns altres beneficis que proporcionen els arbres.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Els cucs de seda

La denominació de cuc de seda només s’aplica a la fase delarva o eruga de la papallona de la seda. Aquesta eruga s’ali-menta exclusivament de fulles de morera. Arribat el momentde la metamorfosi, segrega un fil de seda amb el qual formaun capoll. Per a fer-lo, produïx al voltant d’un quilòmetre de fil.Dins d’aquest capoll es transforma primer en crisàlide i des-prés en papallona.

La papallona femella poques hores després d’eixir del capollpon centenars d’ous, els quals canvien de color segons pas-sa el temps fins que n’ixen unes noves larves.

Com veus, doncs, les fases en la vida d’aquests insectes són:ou, larva, crisàlide i papallona.

Segons la tradició xinesa, al voltant de l’any 2650 aC, l’em-peradriu Si Ling-Xi va donar a conéixer al seu poble com criarcucs de seda i quin procés s’havia de seguir per a aprofitar-neels fils dels capolls i teixir teles meravelloses.

Cap a l’any 550 de l’era cristiana, dos monjos dugueren aConstantinoble, amagats als seus bastons de pelegrí, ous decucs de seda arreplegats a l’Índia. Amb els coneixements quehavien adquirit sobre la cria d’aquest insecte es va donar elpas inicial cap a la indústria de la sericicultura a Europa.

Aquesta indústria té dues parts principals: la cria del cuc i dela papallona de la seda i el conreu de la morera, destinada ala producció de fulles per a l’alimentació de l’insecte.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL4

Ordena aquestes fases en la vida de la papallona de la seda.

o larva o eruga o crisàlide o ou o papallona

1

Quants ous pon una papallona femella? ...................................................................................2

Segons la tradició xinesa, què va succeir al voltant de l’any 2650 aC?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Com arribaren a Constantinoble els primers cucs de seda? ....................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Per què penses que la indústria de la sericicultura s’encarrega de conrear moreres?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Calcula fa quant de temps que l’emperadriu Si Ling-Xi va explicar com fabricar seda.

....................................................................................................................................................

6

Pensa un poc més

• De segur que has vist teixits de seda. Recorda com són i descriu-ne les característiques:lluïsor, tacte, suavitat, etc.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Les portes de la ciutat de València

La porta de Quart i la porta de Serrans, entre d’altres, formaven partde la muralla medieval que envoltava la ciutat vella de València, pertal de defensar-la. La muralla fou enderrocada durant la segona mei-tat del segle XIX amb l’objectiu de facilitar-ne el creixement. Així les to-rres que hi havia a cada banda de les portes quedaren exemptes ipassaren a dir-se popularment torres de Quart i torres de Serrans, talcom les coneixem en l’actualitat.

La porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en l’eixida delcamí que va cap a Quart de Poblet. Aquesta porta era l’accés a laciutat dels qui provenien de l’oest i de Castella.

El nom de porta de Serrans pot provindre del fet que estiga en el ca-mí que porta a la comarca dels Serrans o bé del fet que la majoriadels repobladors d’aquest barri de la ciutat en temps de Jaume I pro-venien de Terol, que d’alguna manera també eren “serrans” per alsde la plana valenciana.

Les muralles i les portes de què parlem serviren per a defensar laciutat en diversos episodis bèl·lics. De fet, sobre els murs de les to-rres de Quart encara es poden observar les empremtes dels impac-tes provocats per les canonades en guerres i revolucions diverses.

Però a més, la porta de Serrans, s’utilitzava també per a cerimòniesi entrades oficials d’ambaixadors i de reis, i se la considerava (i en-cara se la considera) com l’entrada principal de la ciutat. No debadesera l’entrada nord, el camí reial de Barcelona i de Saragossa, per onels reis de la Corona catalano-aragonesa entraven a la ciutat de Va-lència.

Si visiteu les torres de Serrans, gaudireu de les vistes magnífiquesde la ciutat vella i de l’antic llit del Túria, convertit en l’actualitat enun jardí animat i preciós.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL5

Anota el nom de les dues de les portes de la ciutat de València de què parla el text.

....................................................................................................................................................

1

Per què van passar a denominar-se torres de Quart i torres de Serrans?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

D’on provenien els ciutadans que entraven per les portes de Quart?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Senyala les afirmacions vertaderes sobre les torres de Serrans.

– Es construïren el segle XIX. o– Deuen el nom, possiblement, al camí que porta a la comarca dels Serrans. o– Serviren per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics. o– Són l’accés des de Castella a la ciutat. o– S’utilitzaven per a entrades oficials d’ambaixadors i de reis. o

4

En quina de les torres es poden veure impactes de canonades?

....................................................................................................................................................

5

Què es veu des de les torres de Serrans?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

6

Pensa un poc més

Per què el fet d’enderrocar la muralla que envoltava València va facilitar el creixement dela ciutat?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Nova Tabarca

És l’illa més gran de la Comunitat Valenciana i també és conegudaamb els noms de Tabarca, illa Plana o illa de Santa Pola. Així i tot, elshabitants de Tabarca, d’Elx i de Santa Pola també la coneixen ambel nom de l’Illa, sense cap altre apel·latiu.Es troba a uns cinc quilòmetres davant de la costa de Santa Pola i auns quinze quilòmetres de la ciutat d’Alacant, a la qual pertany. Endestaca l’església i el conjunt emmurallat a la zona oest de l’illa, queés la part habitada. Les cases són plantes baixes i les úniques edi-ficacions d’altura són l’esmentada església i el far. Un istme, on sesitua el port, unix aquesta part amb la resta de l’illa.

Nova Tabarca es tracta en realitat d’un arxipèlag xicotet. L’lla princi-pal té una forma allargada (1800 m de longitud i una amplària màxi-ma de 400 m) que s’estreta a l’oest. El relleu és pla, amb un desni-vell màxim de 15 m sobre el nivell del mar. Completen l’arxipèlag elsillots de la Pedrera, la Galera i la Nau.La línia de la costa és retallada, formada per penya-segats d’escas-sos metres d’altura, amb platges de cudols a la seua base. L’únicaplatja d’arena es troba a la zona de l’istme.

Abans del 1700 era coneguda com l’illa de Sant Pau o illa Plana.La denominació actual és conseqüència de l’assentament el 1770de seixanta-nou famílies d’origen italià procedents de la menuda illade Tabarca, distant uns tres-cents metres de la costa nord-africanade Tunísia. El rei d’aleshores Carles III, va fer construir muralles, ba-teries, baluards, magatzems i cases. Des d’aquell moment, l’illapassà a denominar-se Nova Tabarca. El 9 de gener de 1995 va ser declarada reserva marina una extensióde 1.400 hectàrees que envolten l’illa de Tabarca.

Extret i adaptat de <http://ca.wikipedia.org>

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL6

Quins noms es donen o s’han donat a aquesta illa?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

On està situada l’illa de Tabarca?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

A més de Tabarca quines altres illot pertanyen a aquest arxipèlag?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Quina grandària té Nova Tabarca?

....................................................................................................................................................

4

Quin relleu té? Com és la costa?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Què hi va passar el 1770?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

6

Què hi va passar el 1995?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

7

Pensa un poc més

Esmenta altres illes o accidents geogràfics costaners, com ara caps, golfs o zones humides,de la Comunitat Valenciana.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



El Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València és l’encarregat de resoldre elsconflictes per l’aigua de reg entre els llauradors de les comunitatsde regants de les sèquies que en formen part (Quart, Benàger i Fai-tanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El con-junt d’aquestes séquies reguen els camps dels voltants de la ciutatde València, sobre la qual té jurisdicció aquest tribunal.El tribunal està format per un representant de cada una de les co-munitats de regants que en formen part, anomenats síndics, i und’ells és elegit president per un temps indeterminat. Cada dijous del’any (excepte els festius), a les 12 en punt del migdia i mentre so-nen les campanes del Micalet, el tribunal es constituïx formalmenta la porta dels Apòstols de la catedral de València. És llavors quanl’algutzir crida els denunciats de cada una de les sèquies, amb latradicional frase: “Denunciats de la sèquia de…!”. El judici es des-envolupa de forma ràpida, oral i íntegrament en valencià.

Història

L’origen del Tribunal de les Aigües és desconegut, malgrat que elmés probable és que siga una evolució, basada en tradicions anda-lusines anteriors. Se suposa que ja hi havia una institució semblantarran del que diuen els furs de Jaume I del 1239, en els quals or-dena que les séquies es regisquen “segons el que antigament fouestablit i acostumat en temps de sarraïns”. Però no tenim cap do-cument que parle expressament d’aquest tribunal fins al segle XVIII. El Tribunal de les Aigües de València, hui dia, corre perill de des-aparició del tribunal prové de la desaparició perquè l’horta de Va-lència, a causa de l’expansió de la ciutat i de les poblacions limí-trofes, està desapareixent també.

Extret i adaptat de <http://ca.wikipedia.org>

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL7

Quina és la funció del Tribunal de les Aigües? Marca la resposta correcta.

o Resol els robatoris a l’horta de València.

o Resol els conflictes per l’aigua de reg.

o Resol els accidents de tràfic.

o Resol els conflictes entre els llauradors de l’horta de València.

1

Quines sèquies són jurisdicció del Tribunal de la Aigües?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Quin dia de la setmana es reunixen els membres del Tribunal de les Aigües? A quinahora?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Indica si cada afirmació és vertadera (V) o falsa (F).

o Funciona des del 1950.

o El judici es desenvolupa de forma ràpida i oral.

o Es reunixen una vegada al mes.

o Es parla tot en valencià.

4

Quin rei parla de com s’han de regir les séquies?

....................................................................................................................................................

5

En quin segle apareix el primer document escrit sobre el Tribunal de les Aigües?

....................................................................................................................................................

6

Pensa un poc més

Reflexiona sobre el motiu pel qual pot desaparéixer el Tribunal de les Aigües i exposa’nla teua opinió

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Invents

El telèfon

El va patentar Alexander Graham Bell el segle XIX (1876).

• Funcionament:

El telèfon consta de les següents parts: auricular, membrana, elec-troimant, micròfon, grans de carbó, cables, condensador, dial, inter-ruptor i timbre.

Quan es parla davant de la membrana, s’origina una vibració quemodifica el camp magnètic i induïx en el cable un corrent variable.Un cable elèctric enllaça aquest aparell amb un altre igual en què elcorrent elèctric origina fenòmens inversos als descrits i reproduïx laveu humana.

• Quina va ser la necessitat que impulsà el seu invent?

La necessitat de comunicació ràpida entre dues persones a grandistància.

Internet

L’inventà Vinton Cerf el segle XX (1973).

• Funcionament:

Internet és un conjunt de xarxes locals connectades entre si a tra-vés d’un ordinador especial conegut com passarel·la (en anglés,gateway). Les connexions entre passarel·les s’efectuen a través dediversos mitjans com ara la línia telefònica, el cable de fibra òpticao un enllaç per ràdio. Així, la xarxa d’origen etiqueta la informacióque ha d’enviar a una màquina remota amb l’adreça computeritza-da d’aquella màquina; d’aquesta manera la informació arriba a laxarxa de destinació.

• Quines són les possibilitats de comunicació que oferix Internet?

Comunicar-se amb gent que està lluny al preu d’una telefonada lo-cal, parlar per videoconferència, conéixer gent en un fòrum o xat, ob-tindre informació sobre milers de temes, etc.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL8

Qui va patentar el telèfon? En quin any? ..................................................................................1

Qui va inventar Internet? En quin any? ....................................................................................2

Encercla els elements que formen part del telèfon.3

Relaciona cada invent amb les seues característiques.4

Com diu el text que es poden comunicar entre si els ordinadors passarel·la? Senyala lesopcions correctes.

o per mitjà d’una corda o per mitjà d’un cable de fibra òptica

o per mitjà de la xarxa elèctrica o per mitjà d’un enllaç de ràdio

o per mitjà de la línia telefònia o per mitjà d’un senyals lluminosos

5

Pensa un poc més

• Compara i comenta els avantatges del telèfon fix i del mòbil.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

vidre

ferro

auricular

micròfon

electroimant

membrana

condensador

grans de carbó

cables

clarió

endoll

dial

disc

timbre

interruptor

clàxon

Telèfon

Internet

És un conjunt de xarxes locals connectades entre si a travésd’un ordenador especial conegut com passarel·la.

Quan es parla davant de la membrana, s’origina una vibracióque modifica el camp magnètic.

S’hi pot parlar per videoconferència, conéixer gent en unfòrum o xat, obtindre informació sobre milers de temes, etc.

Naix per la necessitat de comunicar-se ràpidament entre duespersones a gran distància.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Les Columbretes

Les illes Columbretes són un arxipèlag que constituïx una reservanatural i marina. Està situat a 30 milles (56 km) del cap d’Orpesadavant de la costa de Castelló i format per una sèrie d’illots d’ori-gen volcànic reunits en quatre grups que tenen els noms d’illaGrossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14 de les quals a l’i-lla Grossa. El seu clima és més sec que el peninsular, uns 300 li-tres de pluja a l’any i més càlid. Presenta nombrosos cràters i xi-meneies volcàniques.

L’arxipèlag deu aquesta denominació a la gran quantitat de colo-bres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobla-dors a final del segle XIX.

La vegetació també va ser en gran part destruïda pels pobladorsper a fer llenya i eliminar els escurçons. A més, s’hi van introduiranimals domèstics com conills, cabres i porcs que també van eli-minar gran part de la vegetació. A l’illa Grossa hi ha restes de mar-galló, llentiscle i arítjol, espècies que abans cobrien tota l’illa. A leszones més pròximes al mar hi ha fenoll marí, pastanaga marina ialfals arbori entre d’altres.

Pel que fa a la fauna, dominen el paisatge les aus marines com lagavina corsa i el falcó de la reina. Aquests últims només nidifiquenen aquest lloc, donat que són molt sensibles a la presència hu-mana.

Hi ha deu insectes endèmics i també una sargantana (la Podarcisatrata) que només es troba en les Columbretes. Dins del mar estroba el corall roig i l’alga Laminaria redriguezi, molt poc freqüental Mediterrani.

Extret de <ca.wikipedia.org>

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL9

On està situat l’arxipèlag de les Columbretes? Quina superfície té?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

Troba en la sopa de lletres el nom de les illes que formen l’arxipèlag.2

Per què s’anomenen Columbretes?

....................................................................................................................................................

3

Quina vegetació tenen aquestes illes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Per què són importants aquestes illes per al falcó de la reina?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Pensa un poc més

• Per què penses que aquestes illes han estat declarades parc natural i reserva marina inatural?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

X

F

E

R

C

E

R

F

F

O

M

E

A

L

Ç

E

Ç

R

F

R

R

Q

S

R

P

A

E

A

A

T

T

R

B

D

G

U

L

P

A

E

D

A

R

S

L

V

L

R

R

D

G

R

O

S

S

A

B

A

L

P

T

B

A

H

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Enric Soler i Godes

Naix a Castelló de la Plana el 1903. Als 14 anys ja col·labora com aredactor en el diari local La Provincia Nueva i també, amb articles envalencià, en El Mercantil Valenciano i en Las Provincias, entre d’al-tres. Als 18 anys finalitza a Tarragona els estudis de Magisteri.

On treballà:

El 1923 guanya oposicions a mestre i és destinat a Lugo, despréstreballa a Ortells (els Ports) i el 1930 pren possessió de la seua pla-ça a Sant Joan de Moró (la Plana Alta).Després de la Guerra Civil (1936-1939) és nomenat mestre de l’es-cola unitària núm. 39 de Montolivet, a la ciutat de València; d’allà éstraslladat al centre Sagrada Família, de la mateixa ciutat; més tard, aPalma de Gandia; i el desembre de 1946, a Benifaió, on es jubila el1968.

Fets destacats de la seua biografia:

Signa les històriques Normes de Castelló en 1932, que senten lesbases de l’ortografia del valencià actual, el que utilitzem en els nos-tres escrits.Aquell mateix any assistix en companyia de Carles Salvador a l’Esco-la d’Estiu de Barcelona. Allà entra en contacte amb altres mestresque ja treballaven per la renovació en la educació, la qual cosa l’in-fluïx molt decisivament. Aplica tècniques pedagògiques que en aque-lla època es consideraren innovadores, com ara l’ús de l’impremta al’escola, cosa que l’ajuda a resoldre molts dels problemes que plan-tejava l’ensenyament de la llengua. Els seus alumnes descobrixen els valors i el potencial educador de laimpremta i s’hi impliquen a la redacció de la revista Sembra, una pu-blicació escolar important dins de l’obra pedagògica de Soler i Go-des. Sembra s’enviava a unes altres escoles innovadores, la qual co-sa possibilitava l’intercanvi d’experiències.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL10

On i quan naix Enric Soler i Godes?

....................................................................................................................................................

1

On estudia Magisteri? En quines poblacions treballa de mestre?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Llig i marca vertader (V) o fals (F).

oCol·labora amb el setmanari El Temps.

oForma part de la redacció del diari local La Provincia Nueva.

oNo escriu en valencià.

oEscriu articles en El Mercantil Valenciano.

oEs relaciona amb altres mestres renovadors.

3

En quin any es van signar les Normes de Castelló? .......... Per què són importants aquestes

normes? ........................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Soler i Godes crea una revista. Quin nom li posa .....................................................................

Qui participa en la redacció de la revista? ................................................................................

Amb qui es comuniquen mitjançant la revista? ........................................................................

....................................................................................................................................................

5

Pensa un poc més

• Quins intercanvis d’experiències amb altres escoles podria fer en l’actualitat Enric Soleri Godes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



El riu Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província deTerol (on rep el nom de Guadalaviar) i desemboca al sud de la ciutatde València. Al seu pas pel Racó d’Ademús, rep el nom castellà de“río Blanco”.

És un riu mediterrani típic, amb variacions importants de cabal alllarg de l’any. Pren l’aigua majorment de torrents i rambles de desgela la zona del naixement i de les fortes tempestes produïdes a la con-ca.

Hi podem distingir dos trams significatius. El primer, del naixementfins a Xulilla, és muntanyenc i és on rep quasi tot el cabal. És tambéla zona que menys profit se’n trau, perquè encara és estret i en al-guns punts inaccessible. El segon tram, de Pedralba a la costa, dis-corre per una plana on el riu s’aprofita per a regar els cítrics i elshorts de les comarques de Camp de Túria i l’Horta de València.

Com hem dit, el seu cabal és escàs i irregular (14 metres cúbics persegon a Vilamarxant), tot i això provoca grans inundacions. El 1957va ploure molt, va augmentar el seu cabal fins a 3.700 m3/seg, esva desbordar i va inundar la ciutat de València. Causà moltes des-trosses i pèrdues humanes a la ciutat. Per a evitar noves catàstrofeses va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capa-citat a 5.000 m3/seg, i, a més a més, riu amunt, als Serrans, esconstruí l’embassament de Benaixeve.

El vell llit del Túria, pel qual ja no passa l’aigua, recorre d’oest a estla ciutat de València i és hui en dia un jardí conegut com a popular imolt visitat per la població. En aquest llit es troben el parc de Cap-çalera, el Palau de la Música i la Ciutat de les Arts i de les Ciències.

Extret de <ca.wikipedia.org>

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL11

Anota els noms que rep el riu Túria des del naixement fins a la desembocadura.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

Quines comarques aprofiten l’aigua del Túria per a regar?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Què va ocórrer l’any 1957 a la ciutat de València? Quines obres es van construir per aevitar que es repetira?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Què podem trobar a l’antic llit del riu Túria?

La catedral de València o o El Palau de la Música

L’aeroport o o L’estació del Nord

El parc de Capçalera o o La Ciutat de les Arts i de les Ciències

6

Com és el cabal del riu Túria? D’on arreplega l’aigua?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

3

Quins trams hi podem diferenciar?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Pensa un poc més

• Et sembla bé l’aprofitament actual del vell llit del Túria? Quines altres instal·lacionspenses que s’hi podrien posar?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Museu Valencià del Joguet

Cap al 1905, la família Payà, llanders i naturals d’Ibi, va començar afabricar joguets de llanda de manera artesanal. En poc de temps vanaconseguir crear una de les empreses de joguets més importants detot l’estat espanyol, comptant, ja als anys trenta, amb més de 500treballadors.

Durant els primers anys de funcionament, els germans Payà van anaradquirint gran nombre de joguets espanyols i estrangers. Els volienper a conéixer les tendències del mercat i per a investigar milloresen la qualitat dels seus productes. Durant els seus viatges al’estranger, Raimon Payà comprava dues unitats dels millors joguetsque veia. Una la desmuntaven per a investigar quins mecanismes ipeces contenia; l’altra la conservaven com a mostra. Passat eltemps, l’empresa es va trobar que posseïa una valuosíssimacol·lecció, especialment de joguets de llanda.

Després de la conversió de l’empresa en cooperativa (el 1984), lanova empresa Payà va cedir aquell fons —com a aportació inicial— al’ajuntament d’Ibi, a fi de crear el Museu Valencià del Joguet d’Ibi,que es va ubicar a la Casa Gran el 1990. És a la planta alta de laCasa Gran on s’exhibix pròpiament el Museu, un màgic projected’interiorisme que reunix una variada mostra de 444 joguets.

Al Museu es poden veure projeccions cinematogràfiques i diversosprototips de joguets fets amb fusta. N’hi ha joguets que descriuenmoviments rotatoris, d’altres que representen el món rural i natural, itambé vaixells i avions. Podem visitar la sala dels trens, la sala de lavelocitat i contemplar personatges que representen el món urbà ambels seus objectes, imatges, autobusos, tramvies, bombers,caricatures i acudits. També s’hi reproduïx l’entorn domèstic: elsmobles de la casa, objectes de parament, accessoris, vidrioles, etc.Finalment es poden contemplar diferents instruments musicals dejoguet: tambors, sonalls, trompetes…

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL12

Marca cada afirmació amb vertader (V) o fals (F).

oUna família de llanders començà a construir joguets.

oLa fàbrica es trobava a Dénia.

oAls anys trenta arribà a tindre 500 treballadors.

oSempre adquirien tres unitats de cada model de joguet.

oEls fundadors compraven joguets espanyols i estrangers.

oNomés construïen joguets de fusta.

1

Per què compraven dues unitats dels joguets que més els agradaven?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Relaciona els elements de les columnes.

1905 Es crea el Museu Valencià del Joguet d’Ibi.

1984 Comencen a fabricar xicotets joguets de llanda de manera artesanal.

1990 L’empresa Payà cedix els joguets a l’ajuntament d’Ibi.

3

En quin edifici d’Ibi es troba situat el Museu Valencià del Joguet? Quantes mostres reunix?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Quins tipus de joguets es mostren al museu?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Pensa un poc més

• Coneixes la marca de joguets Payà? Quines altres marques de joguets o de jocsconeixes? Quins joguets fan?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



Fets i costums

La nostra societat està cada vegada més diversificada. Convivimamb persones d’altres països i d’altres races i per això ésfonamental l’educació en la diversitat: conéixer diferents cultures,costums i tradicions. El fet de tindre altres costums, no ens faéssers estranys sinó que tenim més coses a compartir i peraprendre els uns dels altres.

Alguns costums diferents als de la cultura occidental:

• Als països àrabs o a Orient no es dóna la mà a qui es dirigix a no-saltres, hem d’esperar que ens la done aquesta persona.

• A Turquia no és de bona educació mantindre els braços creuats oles mans a les butxaques quan es parla amb una altra persona.

• Els musulmans saluden normalment agafant la mà de l’altra per-sona i mantenint-la agafada una bona estona.

• Als països islàmics, a Taiwan i al Japó no s’ha d’apuntar ningú ambla sola de la sabata: aquesta part de la vestimenta és la més baixai, per tant, la més bruta. Per això tampoc no s’ha de seure amb lescames creuades, atés que el peu de la cama que està a la part dedamunt sempre apuntarà alguna persona.

• A les estacions o als parcs públics d’Àsia, la gent menja assegudao tombada a terra, per això no s’ha de quedar u dret davant seu,perquè els peus quedaran davant dels plats.

• A Àsia és una grosseria assenyalar una persona amb el dit, s’ha defer amb tota la mà.

• En un lloc sagrat, tant musulmà com hindú o budista, s’han de lle-var les sabates i el barret en entrar com a senyal de respecte i ésconvenient no ensenyar les cuixes; als temples hindús s’ha d’evitarqualsevol objecte de cuir.

• Al Marroc cal evitar tant com es puga dir el número cinc (en àrab,“khamsa”): es considera que porta mala sort.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL13

Què és l’educació en la diversitat?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

1

Què hem d’evitar a Turquia quan parlem amb una altra persona?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

2

Relaciona.3

Què cal tindre en compte a Taiwan i el Japó?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Què hem de fer quan entrem en un lloc sagrat, siga musulmà, hindú o budista?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Pensa un poc més

• Quin costum de la cultura occidental penses que deu estranyar en altres llocs?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

Àsia

El Marroc

Països àrabso a Orient

Hem d’esperar que ens done la mà la persona que es dirigix anosaltres.

És una grosseria assenyalar una persona amb el dit, s’ha de feramb tota la mà.

Cal evitar tant com es puga dir el número cinc (en àrab,“khamsa”): es considera que porta mala sort.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



L’Alcalatén

Aquesta comarca està situada a l’interior de la província deCastelló, ocupa una superfície de 649 km2 i té una població de16.638 habitants. Només hi trobarem nou pobles: l’Alcora (capitalde la comarca), Llucena, Atzeneta del Maestrat, les Useres,Figueroles, Costur, Vistabella del Maestrat, Benafigos i Xodos.

Què s’hi pot visitar?

En primer lloc es pot pujar el cim del Penyagolosa. Des d’aquestamuntanya, amb 1.813 metres d’alçada, s’observa un territori asprei muntanyós, on destaca la vall del riu Llucena, l’eix geogràfic de lacomarca. També veurem amplis camps de secà on es conreencereals, garroferes, oliveres i alguns arbres fruiters.

Es pot visitar el santuari de sant Joan de Penyagolosa, voltat deboscos i situat al vessant nord de la muntanya, a uns deuquilòmetres de Vistabella del Maestrat. En aquest poble visitareml’església de l’Assumpció, la casona Polo, les muralles i els portalsde sant Roc i del Forn.

Després, podem anar als pobles de Xodos i Benafigos, passar perAtzeneta del Maestrat i arribar finalment a l’Alcora.

L’Alcora, capital de l’Alcalatén, és un poble amb una pròsperaeconomia derivada del negoci de la ceràmica artística. En aquestapoblació trobarem restes de les antigues muralles, visitareml’església de Nostra Senyora de l’Assumpció i el museu deCeràmica.

El camí acaba a la població de Llucena. Es tracta de la vila amb lahistòria més rica de la zona. Hi podem visitar la plaça Major,porticada amb arcs gòtics. També ens podem acostar a la Torre deFoios, una torre militar ibera que encara es conserva en bon estat.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL14

• Quina extensió i quants habitants té la comarca de l’Alcalatén?

....................................................................................................................................................

• És, doncs, una comarca molt poblada? ................ Raona la resposta .....................................

....................................................................................................................................................

1

Subratlla el nom dels pobles que formen aquesta comarca.

Ares del Maestre l’Alcora Vilafranca Llucena

Atzeneta del Maestrat les Useres Figueroles Morella

Vistabella del Maestrat Costur Albocàsser Cantavella

Benafigos Benasal Xodos Borriol

2

Quin és l’eix geogràfic de l’Alcaltén?

....................................................................................................................................................

3

Esmenta algunes de les espècies agrícoles de la comarca.

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Relaciona.5

Quines restes iberes esmenta el text?

....................................................................................................................................................

6

Pensa un poc més

• Anota el nom de sis pobles de la teua comarca (Alerta, si ets de l’Alcalatén, escriu deunoms de pobles de la Comunitat Valenciana).

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

Llucena portal de sant Roc

Vistabella del Maestrat museu de Ceràmica

l’Alcora plaça Major porticada

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.


Curso: ..................................................................... Fecha: ....................................................................

LENGUA


Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs:............................................................... Data: ..............................................................

LLENGUA



La barraca valenciana

L’origen de la barraca valenciana és molt incert. No existixen do-cuments arqueològics ni textos escrits sobre aquest tipus deconstrucció anteriors al segle XIV.

A l’Horta de València no es disposava de pedra ni d’arbres per aconstruir habitatges, així que els habitants van fer ús del materiala l’abast: canyes, fang i joncs. I amb aquests materials alçarenles primeres barraques.

Les barraques són unes cases menudes de planta quadrangular,amb una coberta amb dos pendents que formen un angle agut. Laporta d’entrada és situada cap a l’est, direcció d’on bufa el ventpredominant en aquesta comarca i que és fresc a l’estiu. Els murslaterals, d’una alçària aproximada de dos metres i mig, no teniencap classe d’obertura a l’exterior, excepte la porta. Aquesta cir-cumstància proporcionava a l’interior un condicionament tèrmicque mantenia l’ambient fresc a l’estiu i agradable a l’hivern.

Els murs es feien de canyís i fang i la coberta amb feixos de jonc;aquests feixos estaven entreteixits de baix cap a dalt, per tal quela pluja no entrara a l’interior. Al centre de la xicoteta estança escol·locava la llar, on es recollia la família al voltant del caliu, a leshores de les menjades.

El pis de dalt s’anomena andana. Primerament s’hi conservavenles collites, però en acabant, amb l’arribada de la indústria de laseda, va adquirir enorme importància. Les andanes es van omplirde canyissos per a criar-hi cucs de seda. Així, a la producció agrà-ria es va afegir la cria de cucs de seda, cosa que va representarun canvi econòmic fonamental. A partir d’aquest moment les fa-mílies agricultores van eixir de la misèria en què havien viscut finsaleshores.

©G

RU

PO

AN

AY

A,

S.A

.,Lle

ngua 5

é.E

ducació

Pri

màri

a.M

ate

rial fo

tocopia

ble

auto

ritz

at.

Nom i cognoms: ........................................................................................................................ CL15

Des de quan existixen documents arqueològics i literaris relacionats amb les barraques?

....................................................................................................................................................

1

Amb quins materials estan fetes?

....................................................................................................................................................

2

Assenyala les característiques que corresponen a una barraca.

o La coberta amb dos pendents forma o Els feixos de jonc de la coberta estan un angle agut. entreteixits de baix cap a dalt.

o Té moltes finestres als murs. o La porta d’entrada està situada cap a l’est.

o És una casa menuda de planta o Els murs estan fets amb rajoles i quadrangular. ciment.

3

Què és l’andana? Quin ús se’n feia d’ella en un primer moment?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

4

Quins animals es criaven a les andanes? Per què?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

5

Per què els cucs de seda van canviar la vida de les famílies agricultores valencianes?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

6

Pensa un poc més

• Actualment queden poques barraques en bones condicions i s’intenta la seuarestauració i conservació. Et sembla bé aquesta actuació? Per què?

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................

COMPRENSIÓ LECTORA 1

1. Provenen d’espècies salvatges que foren domesti-cades a la prehistòria.

2. L’olfacte, la força, la rapidesa, la valentia i la in-tel·ligència.

3. S’agrupen, segons criteris d’utilitat, en gossosd’atura (o de pastor), de guarda i defensa, decaça i de companyia.

4. Santbernat: Fa uns 70 cm d’alçària i d’uns 80 kgde pes, de cos corpulent, utilitzats en la recercade viatgers extraviats a la neu.Cocker: cobert de pèl suau, dens i lleugeramentondulat. Les orelles són amples, penjants i cober-tes de pèl.Gos esquimal: viuen sobretot al nord d’Euràsiai d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tirper als trineus.

5. Té una alçària entre 55 i 60 cm, el musell llarg ipunxegut i les orelles xicotetes. El pelatge ésmolt dens i aspre; el del coll, les potes i les an-ques és especialment llarg i de color general-ment viu.

6. El llebrer.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Són formacions còrnies a les genives, fetes dequeratina, que pengen de la mandíbula superiori s’allotgen a la inferior.

2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal.Això és així per tal d’ajudar-les en l’ascensió a lasuperfície, on respiren.

3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats alcim del cap, pels quals expulsen l’aire dels pul-mons acompanyat sovint de mucositats i de va-por d’aigua.

4. Fan grans migracions des de les mars fredes ons’alimenten a les càlides on s’aparellen i es re-produïxen.

5. Balena blanca.

6. Que no tenen aleta dorsal.

7. El 1985.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullenl’aigua i part de l’aliment que necessita l’ar-bre per a viure.Tronc: està cobert d’escorça. Aquesta pot ser lli-sa o rugosa. Davall de l’escorça poden viure lar-ves d’insectes, aranyes, etc.Capçada: conjunt de branques i fulles. Aquestespoden ser simples, si ixen d’una en una, i com-postes, que ixen en grup.

2. L’aliment dels arbres s’anomena saba. L’ab-sorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba ales branques i a les fulles.

3.

Fruita carnososa: taronja, pera, poma, raïm,plàtan.Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, be-llota.

4. Quan perd totes les fulles a la tardor.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Ou, larva o eruga, crisàlide i papallona.

2. Pon centenars d’ous.

3. L’emperadriu Si-Ling-Xi va donar a conéixer alseu poble com criar cucs de seda i quin procéss’havia de seguir per a aprofitar-ne els fils dels ca-polls i teixir teles meravelloses.Amagats als seus bastons de pelegrí.

4. Cap a l’any 550 de l’era cristiana, dos monjos quevenien de l’Índia els portaren.

5. Perquè ha de produir aliment per als cucs de seda.

6. Fa uns 4600 anys

Pensa un poc més

• Resposta oberta. Valorarem el coneixement que tin-ga l’alumnat dels teixits de seda i com els descriu.

Solucions

X

T

Ç

P

D

P

C

A

F

A

M

E

T

L

A

V

Ç

R

G

R

F

A

S

E

P

O

M

A

B

T

T

L

B

N

O

U

X

A

A

L

T

J

X

B

Z

N

N

A

R

A

I

M

J

Ç

Y

N

B

E

L

L

O

T

A

A


1. La porta de Quart i la porta de Serrans.

2. Perquè durant la segona meitat del segle XIX esva enderrocar la muralla i les torres van quedarexemptes.

3. De Quart de Poblet i en general de l’oest i deCastella.

4. – Deuen el nom, possiblement, al camí que por-ta a la comarca dels Serrans.

– Serviren per defensar la ciutat d’atacs bèl·lics. – S’utilitzaven per a entrades oficials d’ambaixa-

dors i de reis.

5. En les torres de Quart.

6. La ciutat vella de València i l’antic llit del Túria,convertit en un jardí animat i preciós.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Nova Tabarca, Tabarca, illa Plana, illa de SantaPola, l’Illa i illa de Sant Pau.

2. Es troba a uns cinc quilòmetres davant de la cos-ta de Santa Pola i a uns quinze d’Alacant.

3. Els illots de la Pedrera, la Galera i la Nau.

4. 1.800 m de longitud per una amplària màximade 400 m.

5. El relleu és pla, amb un desnivell màxim de 15m sobre el nivell del mar. La línia de la costa ésretallada, formada per penya-segats d’escassosmetres d’altura, amb platges de cudols a la seuabase. L’única platja d’arena es troba a la zonade l’istme.

6. El rei Carles III va fer construir muralles, bate-ries, baluards, magatzems i cases per a acollirseixanta-nou famílies d’origen italià que hi vaenviar a recolonitzar.

7. Va ser declarada reserva marina una extensióde 1.400 hectàrees que envolten l’illa.

Pensa un poc més

Resposta oberta. Valorarem el coneixement del’alumnat dels accidents geogràfics costaners va-lencians.


1. Resol els conflictes per l’aigua de reg.

2. Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata,Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

3. Cada dijous excepte els festius. Es constituïx ales 12 en punt del migdia.

4. Funciona des del 1950: FEl judici es desenvolupa de forma ràpida i oral: VEs reunixen una vegada al mes: FEs parla tot en valencià: V

5. El rei Jaume I.

6. En el segle XVIII.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. El va patentar Alexander Graham Bell el segleXIX (1876).

2. La inventà Vinton Cerf el segle XX (1973).

3. Auricular, membrana, electroimant, micròfon,grans de carbó, cables, condensador, dial, inter-ruptor, timbre.

4. Telèfon: – Quan es parla davant de la membrana, s’origina

una vibració que modifica el camp magnètic. – Naix per la necessitat de comunicar-se ràpida-

ment entre dues persones a gran distància.Internet: – És un conjunt de xarxes locals connectades

entre si a través d’un ordenador especial co-negut com passarel·la.

– S’hi pot parlar per videoconferència, conéi-xer gent en un fòrum o xat, obtindre informa-ció sobre milers de temes, etc.

5. Per mitjà d’un cable de fibra òptica, per mitjàd’un enllaç de ràdio, per mitjà de la línia telefò-nia.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Està situat a 30 milles (56 km) del cap d’Orpesadavant de la costa de Castelló.Ocupa una superfície total de 19 hectàrees, 14de les quals a l’illa Grossa.

Solucions

X

F

E

R

C

E

R

F

F

O

M

E

A

L

Ç

E

Ç

R

F

R

R

Q

S

R

P

A

E

A

A

T

T

R

B

D

G

U

L

P

A

E

D

A

R

S

L

V

L

R

R

D

G

R

O

S

S

A

B

A

L

P

T

B

A

H

2.

3. Perquè hi havia gran quantitat de colobres que hivivien i que van ser eliminades totalment pels po-bladors a finals del segle XIX.

4. A l’illa Grossa hi ha restes de margalló, llentiscle iarítjol, espècies que abans cobrien tota l’illa.

A les zones més pròximes al mar hi ha fenoll ma-rí, pastanaga marina i alfals arbori entre d’altres.

5. Perquè sols nidifiquen en aquest lloc, donatque són molt sensibles a la presència humana.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Guadalaviar, Túria i río Blanco.

2. El Camp de Túria i l’Horta de València.

3. El cabal és escàs i irregular. Pren l’aigua major-ment de torrents i rambles de desgel a la zonadel naixement i de les fortes tempestes produï-des a la conca.

4. Hi podem distingir dos trams significatius. Elprimer, del naixement fins a Xulilla, és munta-nyenc i és on rep quasi tot el cabal. És també lazona que menys profit se’n trau, perquè encaraés estret i en alguns punts inaccessible. El segontram, de Pedralba a la costa, discorre per unaplana on el riu s’aprofita per a regar els cítrics iels horts de les comarques de Camp de Túria il’Horta de València.

5. El Túria es va desbordar, causà moltes destros-ses i pèrdues humanes. Per a evitar noves catàs-trofes es va desviar el seu curs pel sud de la ciu-tat ampliant la seua capacitat a 5.000 m3/seg. i amés a més, riu amunt, als Serrans, es construíl’embassament de Benaixeve.

6. El Palau de la Música, el parc de Capçalera i laCiutat de les Arts i de les Ciències

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. V Õ Una família de llanders començà a cons-truir joguets.

F Õ La fàbrica es trobava a Dénia.

V Õ Als anys trenta arribà a tindre 500 treballa-dors.

F Õ Sempre adquirien tres unitats de cada mo-del de joguet.

V Õ Els fundadors compraven joguets espa-nyols i estrangers.

F Õ Només construïen joguets de fusta.

2. Resposta model.

Perquè una la desmuntaven per a investigarquins mecanismes i peces contenia i l’altra laconservaven com a mostra.


1. Naix a Castelló de la Plana el 1903.

2. Estudia magisteri a Tarragona.Lugo, Ortells, Sant Joan de Moró, València, Pal-ma de Gandia, Benifaió.

3. Col·labora amb el setmanari El Temps. Õ FForma part de la redacció del diari local La Pro-vincia Nueva. Õ VNo escriu en valencià. Õ FEscriu articles en El Mercantil Valenciano. Õ VEs relaciona amb altres mestres renovadors. Õ V

4. El 1932.Perquè senten les bases de l’ortografia del valen-cià actual, el que utilitzem en els nostres escrits.

5. Sembra.

L’alumnat.Amb altres escoles innovadores, la qual cosapossibilitava l’intercanvi d’experiències.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. • Té una superfície de 649 km2 i una poblacióde 16.638 habitants.

• Resposta model. No és una comarca pobladaperquè té molt poca població per a tota la su-perfície que ocupa.

2. L’Alcora, Llucena, Atzeneta del Maestrat, lesUseres, Figueroles, Costur, Vistabella del Maes-trat, Benafigos i Xodos.

3. La vall del riu Llucena.

4. Cereals, garroferes, oliveres i alguns arbres frui-ters.

5. Llucena = plaça Major porticadaVistabella del Maestrat = portal de sant Rocl’Alcora = museu de Ceràmica

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Des del segle XIV.

2. Amb canyes, fang i joncs.

3. – La coberta amb dos pendents forma un angleagut.

– És una casa menuda de planta quadrangular.– Els feixos de jonc de la coberta estan entretei-

xits de baix cap a dalt.– La porta d’entrada està situada cap a l’est.

4. L’andana és el pis de dalt de la barraca. Prime-rament s’hi conservaven les collites

5. Cucs de seda. Per què es va desenvolupar la in-dústria de la seda.

6. Perquè van eixir de la misèria en què havien vis-cut fins aleshores.

Pensa un poc més

Resposta oberta.


1. Conéixer diferents cultures, costums, tradicionsperquè el fet de tindre altres costums, no ens faéssers estranys sinó que tenim més coses a com-partir i per aprendre els uns dels altres.

2. Mantindre els braços creuats o les mans a lesbutxaques.

3. Països àrabs o a Orient Õ Hem d’esperar queens done la mà la persona que es dirigix a nosal-tres.Àsia Õ És una grosseria assenyalar una personaamb el dit, s’ha de fer amb tota la mà.Marroc Õ Cal evitar tant com es puga dir el nú-mero cinc (en àrab, “khamsa”): es consideraque porta mala sort.

4. No s’ha d’apuntar ningú amb la sola de la saba-ta: aquesta part de la vestimenta és la més baixai, per tant, la més bruta. Per això tampoc no s’-ha de seure amb les cames creuades, atés que elpeu de la cama que està a la part de damuntsempre apuntarà alguna persona.

5. S’han de llevar les sabates i el barret en entrarcom a senyal de respecte i és convenient no en-senyar les cuixes; als temples hindús s’ha d’evi-tar qualsevol objecte de cuir.

Pensa un poc més

Resposta oberta.

3. 1905 Õ Es crea el Museu Valencià del Joguetd’Ibi.1984 Õ Comencen a fabricar xicotets joguets dellanda de manera artesanal.1990 Õ L’empresa Payà cedix els joguets a l’a-juntament d’Ibi.

4. Es troba en la planta alta de la Casa Gran. Reu-nix una variada mostra de 444 joguets.

5. N’hi ha joguets que descriuen moviments rota-toris, d’altres que representen el món rural i na-tural, i també vaixells i avions. Podem visitar lasala dels trens, la sala de la velocitat i contem-plar personatges que representen el món urbàamb els seus objectes, imatges, autobusos, tram-vies, bombers, caricatures i acudits. També s’hireproduïx l’entorn domèstic: els mobles de lacasa, objectes de parament, accessoris, vidrioles,etc. Finalment es poden contemplar diferentsinstruments musicals de joguet: tambors, so-nalls, trompetes…

Pensa un poc més

Resposta oberta.

Solucions

comprensiý lectora

Education