comprensió lectora primària

7/29/2019 Comprensi lectora primria

1/13

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament

La comprensilectora

Orientacions per a lamillora de la lectura

Educaci primria


2/13

COMPRENSI LECTORA: LA LECTURA. EDUCACI PRIMRIA

1

Comprensi lectora: la lectura

La llengua escrita, a diferncia de la llengua oral, ha de ser ms explcita, ja que nodisposa dels recursos contextuals com el gest i la mirada, ni t una situaci decomunicaci compartida entre lemissor i el receptor. En canvi, t la qualitat de fixar elmissatge i mantenir-lo en el temps.

La comprensi lectora t el suport dun text i la representaci grfica del llenguatge.Com en el cas de la llengua oral, la comprensi de textos escrits implica elconeixement dun lxic i unes estructures morfosintctiques que en lescrit poden serdiferents que les de la llengua oral. A ms a ms implica el coneixement, encara quesigui duna manera intutiva, de lestructura textual que organitzen les idees i responena uns objectius diferents i exclusius de lescrit.

El procs de lectura implica diverses activitats cognitives; lalumnat ha de descodificarel text i relacionar les grafies amb els fonemes de la llengua (tant si verbalitza com sino). Per, a ms a ms implica ser capa dextreure diferents idees del text,dinterrelacionar-les entre si per arribar a un significat ms ampli i establir-hi unajerarquia. Aix no vol dir que la comprensi del text sigui la suma de la comprensidels elements allats, sin al contrari, el procs de comprensi es dna conjuntamenten la paraula, la frase i el text.

No obstant aix, la comprensi lectora no s una qesti de tot o res sin que hi hadiferents aspectes dins de la comprensi. Es poden distingir tres tipus de comprensi:la comprensi literal o dobtenci dinformaci del text, la comprensi interpretativa oinferencial i la reflexiva o avaluativa. Les dues darreres van ms enll de la informacicontinguda en el text, requereixen els coneixements previs de la persona que llegeix i li

demanen cada cop ms una intervenci.

Els aspectes inicials: la descodificaci i el reconeixement de paraules

Per poder arribar al missatge que transmet un text escrit, lalumne/a ha de conixer lanaturalesa de la representaci grfica que li permet relacionar els signes grfics ambuns elements sonors. Laprenentatge daquest principi implica el coneixement de larelaci grafia-so per tal de fer aquesta descodificaci duna manera prou gil.

Quan laprenent de lector/a t la capacitat datenci i el raonament centrat en aquestsaspectes ms inicials o bsics, no disposa de recursos cognitius per fer una

comprensi del text; per contra, com ms gil s aquesta descodificaci ms potcentrar-se en el contingut del text.

La lectura gil implica la via de reconeixement rpid de paraules (o via lxica), estracta dun reconeixement global de la paraula escrita que inclou no noms la formagrfica sin tamb el significat i altres informacions com la pronunciaci. Tamb potimplicar el coneixement de la classe gramatical necessria per a ls adequat de laparaula dins del text. Aix no vol dir que per utilitzar la via lxica shagi de ser capa dedir explcitament a quina categoria gramatical correspon la paraula, ni dassenyalar elsmorfemes que t, etc., s a dir, que no implica una reflexi metalingstica conscient.


3/13


2

Tipus de comprensi lectora

La comprensi es pot fer a diferents nivells. Segons lactuaci que fa el lector/a, potextreure la informaci directament del text, o b pot deduir-la, o finalment, pot prendreun punt de vista ms personal i crtic.

Quadre 1. Comprensi lectora

1. Literal o dobtenci dinformaci: sextreu la informaci directament del text.

Consisteix a seleccionar nicament la informaci pertinent segons la pregunta quees faci o segons la informaci que sest buscant. Es tracta dun tipus moltimportant de treball lector, per no garanteix que el lector/a sigui capa de traslladaraquell coneixement a altres situacions; fins i tot pot no entendre all que se lipregunta i limitar-se a repetir all que ha llegit.

2. Interpretativa o inferencial: el lector/a dedueix la informaci que busca a partir dela informaci que extreu del text. Tamb es considera interpretativa la reformulacide la informaci rebuda del text, s a dir, el fet de tornar a explicar all que shallegit amb unes altres paraules o b fer-ne un resum o assenyalar-ne les idees msimportants. Per arribar a aquest nivell de comprensi, shan de posar en joc elsconeixements previs, i s a partir daquests i de la lectura del text que es podrarribar a fer les deduccions necessries.

Comprensi lectora

Literal Interpretativa Reflexiva / avaluativa

- Buscar i extreureinformaci directa- Subratllar paraulesclau

- Deduir informaci- Resumir- Indicar ideesimportants

- Argumentar- Avaluar- Usar coneixements previs


4/13


3

3. Reflexiva o avaluativa: el lector/a no noms posa en funcionament els seusconeixements previs sin tamb els seus criteris i opinions. Pot emetre judicis,avaluar la utilitat o la veracitat de la informaci rebuda, posar-se en el lloc delpersonatge protagonista, etc.

Qu implica la comprensi lectora

La comprensi lectora sinicia fins i tot abans del procs de descodificaci del text.Abans denfrontar-se amb el contingut concret, el mateix format i el suport fsic jaaporten informaci. Aquesta informaci sha adquirit a partir dexperincies inicials quepermeten reconixer de quin tipus de text es tracta i qu se'n pot esperar. Per aix simportant que es proposin textos reals i amb formats reals als alumnes.

Durant la lectura, el lector/a expert (professor/a) realitza un dileg amb el text, i ellector debutant (alumne/a) s ajudat pel professor/a en aquest dileg. s necessarique lalumnat arribi a fer una interpretaci del text, amb lajuda dels coneixements quees tinguin del tema. Tamb s convenient que lalumne/a pugui arriba a avaluar laprpia comprensi i comprovar si respon als motius pels quals ha iniciat la lectura.Daltra banda, tamb ha darribar a ser capa danticipar all que vindr a continuaci,de comprovar les hiptesis que ha fet al llarg de la lectura i reformular-ne daltres amesura que va avanant en el text.

Els procediments danlisi i sntesi del contingut que es fan durant la lectura permetenreformular all que sha llegit, dir-ho amb les prpies paraules, fer-ne un resum, uncomentari i fins i tot una crtica. Tamb permeten aplicar els coneixements adquirits enaltres mbits, per exemple, seguir els passos per muntar una joguina aplicant all quesha llegit.

De tot el que sha dit fins ara, es desprn que la comprensi lectora, la lectura, implica

un procs en el qual la persona que llegeix, a ms de la descodificaci del text,realitza tot un seguit dactuacions estratgiques que la duen a fer-se seu el contingutdel text.

En el moment de laprenentatge, cal que les diferents accions que fa el lector/a expertduna manera ms o menys inconscient i automtica, les porti a terme duna maneraexplcita per ensenyar lalumnat per tal que serveixen de model. Daquesta maneraajuda lalumne/a perqu les pugui aplicar, primer amb tot el grup i de manera ms omenys pautada, desprs per passar a reflexionar-hi amb lajuda de ladult, i finalmentper realitzar-les de forma autnoma.


5/13


4

Estratgies de comprensi

Quadre 2. Estratgies de comprensi lectora

Una forma dorganitzar les estratgies de comprensi lectora s tenir en compte ladimensi temporal del procs.

En aquest sentit, es poden distingir tres moments per a la comprensi del text,cadascun dels quals requerir destratgies diferents: abans, durant i desprs de lalectura.

- Abans de la lectura

Objectius de la lectura: qualsevol acte de lectura t un objectiu, que pot ser ldic,de recerca dinformaci o b daprenentatge. Els propsits de la lecturaconstitueixen la motivaci necessria per passar a lacci de llegir. Al mateix tempsdeterminen la manera en qu es realitzar aquesta lectura. Per exemple, ser unalectura ms selectiva si se cerca una informaci concreta o una lectura msaprofundida si lobjectiu s estudiar el tema, etc.

Formulaci dhiptesis: el material, les illustracions, la presentaci i els indicistextuals (ttol, subttols, tipus de lletra, etc.) aporten una informaci que permetpreveure de quin tipus de text es tracta i quin tipus de contingut t.

Activaci dels coneixements previs: es poden fer hiptesis sobre el text des delmoment en qu ja shan tingut experincies prvies amb textos semblants. Almateix temps, els coneixements previs sobre el contingut en permetran lacomprensi; com ms allunyat estigui un text de les experincies i dels

coneixements del lector/a, ms difcil ser dentendrel. Cal tenir present queaquests coneixements previs poden provenir de lexperincia intrnseca personal,

Estratgies de comprensi lectora

Objectius: per ques fa la lectura.

Hiptesis o idees:qu sesperaaprendre, trobar enel text.

Activaci delsconeixementsprevis: qu sen sap,del tema.

...

Confirmaci,correcci de lesidees.

Recapitulaci parcialo global.

Control de la

comprensimitjanant preguntesi respostes.

...

Avaluaci de lacomprensi.

Recapitulaci parcialo global.

Valoraci,comentaris.

Comunicaci escrita,oral.

Producci dalguntext.

...

DesprsAbans Durant


6/13


5

de lentorn immediat (famlia, escola, amistats...) i de lentorn sociocultural (normes,valors, interculturalitat, plurilingisme...).

- Durant la lectura

Formulaci dhiptesis: durant la lectura es va anticipant el contingut que vindr

a partir del que ja sha interpretat. Aquestes hiptesis es posen de manifest adiferents nivells, tant de paraules, com de frases, com de tot el text. Per exemple,es pot deduir el significat duna paraula que no es llegeix b en el text o lestructuranarrativa ens fa preveure que els personatges faran alguna cosa per tal de resoldreel conflicte que tot just es dibuixa en la introducci de la histria.

Confirmaci o rebuig de les hiptesis: les diferents hiptesis saniran confirmanto rebutjant a mesura que savana en la lectura. Aquest procs dur a laformulaci de noves hiptesis que seran confirmades o rebutjades ms endavant.

Recapitulaci: per entendre un text cal que es retingui en la memria immediata lainformaci ja obtinguda. Les informacions es relacionen entre si, de la mateixamanera que el lligam entre els coneixements previs, i la nova informaci obtinguda,

s la que genera la interpretaci que en fa el lector/a.Control de la comprensi: parallelament a la interpretaci de lescrit, es podendetectar les incomprensions possibles i decidir si cal continuar amb la lectura perobtenir ms informaci o s ms prudent rellegir, si cal cercar una paraula aldiccionari, o b fer servir altres estratgies per evitar els buits dinformaci.

- Desprs de la lectura

Avaluaci de la comprensi: per fer una avaluaci es pot respondre i aprendre aelaborar preguntes pertinents de diferents nivells de comprensi (literal,interpretativa i reflexiva).

Recapitulaci: es poden recuperar diferents aspectes de la memria dun text permitj de la recapitulaci, relacionant el contingut del text amb altres informacions.

Comunicaci: es poden combinar diferents activitats per desenvolupar leshabilitats comunicatives (llenguatge oral lectura escriptura) i daquesta maneracaptar les idees principals, resumir, controlar la comprensi, conversar percompartir les idees i les relacions personals que provoca el text amb funcionalitatcomunicativa.

Creativitat: llegir una part duna histria (inici o final) per anticipar la resta oesbrinar com ha estat linici de la histria sn formes de estimular la creativitat.Tamb ho s el treball de sntesi o aplicaci relacionada (representaci endiferents organitzadors grfics, com ara, taules, esquemes, diagrames, mapesconceptuals, etc.).Valoraci: si el text ha respost a les expectatives plantejades, es pot avaluarreflexionant sobre si ha agradat, si ha sorprs, si el recomanaria, etc.


7/13


6

Orientacions per a la seqncia didctica de comprensi lectora

Per planificar la seqncia didctica caldr tenir en compte:

- El text, la seva longitud i complexitat i el tipus de text.

- El suport en qu es presenta.

- El coneixement que la persona que llegeix t sobre el tema.

- El domini del procs de descodificaci.

- La capacitat per relacionar les diferents idees contingudes en el text.

- El tipus de comprensi que requereixen els objectius de la lectura.

- Les respostes i aplicacions que es poden demanar desprs de la lectura.

A tots els nivells de complexitat dels textos cal plantejar, per, activitats i preguntesque requereixin graus de comprensi. Fins i tot quan lalumnat no t els aspectesms bsics de la lectura ben assolits i aix fa perillar la seva comprensi, ho poden fera partir de la lectura feta per altres persones, per exemple, els professors. Lalumne hade poder respondre, de manera oral o per escrit, o portar a terme activitats queimpliquin diferents nivells de comprensi.

1. Essencialment la dificultat dels textos es pot graduar en funci de diferentselements que en faciliten la comprensi. Per exemple imatges, comentaris, format,etc., i per la complexitat lingstica i dinformaci dels textos presentats. En elmoment de plantejar situacions densenyament i laprenentatge, cal tenir moltpresent les ajudes que es proporcionen i la seva progressiva retirada, que permetrque lalumne/a avanci i sigui cada vegada ms autnom en laprenentatge.

2. La dificultat tamb ve donada per lobjectiu de la lectura. En aquest sentit sinteressant observar com una mateixa activitat pot variar el nivell de dificultatsegons el tipus dintervenci que es fa: si ha dextreure una informaci ms global,si ha de ser ms detallada, si ha de fixar-se en aspectes formals, etc.

Lobjectiu de la lectura pot implicar diferents graus de comprensi. De lescomprensions avaluades, en la comprensi literal lalumne/a ha de tenir molt clarquin s el seu objectiu de lectura i ha de seleccionar la informaci pertinent. En lacomprensi inferencial, a ms del procs anterior, ha de donar nous significats alcontingut estricte del text.

3. Un element que s decisiu per facilitar la comprensi dun tema s la informaciprvia que en t el lector/a. Les experincies prvies dels alumnes dun mateixgrup-classe poden ser molt diverses depenent de circumstncies diferents: lentornfamiliar, cultural, social, etc. Cal recordar que, en el plantejament de les activitatsdensenyament i aprenentatge de la comprensi escrita, s fonamental activarconeixements previs.


8/13


7

Un altre factor fonamental, en el plantejament de la realitzaci cada cop msautnoma de la comprensi lectora, s laprenentatge de les estratgiesdiferents queaquesta implica. En un primer moment el model de lensenyant expert (un expert squi pot explicar oralment les diferents estratgies que utilitza durant la comprensi deltext) s una font daprenentatge fonamental. Si sutilitza per modelitzar lensenyament,posteriorment cal demanar a l'alumne/a que apliqui aquestes estratgies duna maneraconscient. Una forma de fer-ho s mitjanant el comentari en el grup diguals orientat ala resoluci duna tasca, per passar ms endavant a fer-les de manera ms autnoma iautomtica.

En el procs densenyament cal situar, sempre que sigui possible, les activitats decomprensi lectora en contextos reals, que donaran uns objectius de lectura i unamotivaci que ajudar a avanar en laprenentatge i superar les dificultats que es vaginplantejant.

Tamb cal tenir en compte la diversitat de textosque hi ha al nostre entorn, ja quecadascun dels textos implica una estructura interna diferent. Si no es proposensituacions comunicatives que impliquin mitjans diferents, diverses tipologies textuals i

diferents registres (formals i informals), ser ms difcil interpretar-los.Els mitjans digitalscomporten noves formes de presentaci dels textos i noves formesde lectura: lectura no-lineal a causa de lhipertext, lectura interactiva amb possibilitatde participaci i de resposta, lectura amb un format multimdia de diverses formes derepresentaci (fotografies, illustracions, vdeo, udio digitals). A ms a ms, els textoses presenten no noms amb llenguatge sin acompanyats de diversos signes i grficsi amb ajudes que poden activar els coneixements previs. Tot aix requereix tipus deprocessos de comprensi especfics i diferents estratgies per al seu aprenentatge.

Tenint en compte tots aquests factors, tamb cal plantejar activitats de comprensilectora que permetin millorar les habilitats requerides pels textos digitals.

Algunes consideracions sobre el procs daprenentatge de la comprensilectora

Com hem comentat anteriorment s important saber descodificar un text i saber llegir-lo en veu alta correctament. Un infant que no sap descodificar, o que ho fa dunamanera errnia i poc automtica, t la seva atenci tan centrada en aquests aspectesms bsics que no s capa dentendre el que llegeix. Si la descodificaci falla tambfalla la comprensi. Per millorar la descodificaci, cal fer activitats que afavoreixin elpas de la via indirecta (o via que es fa servir per descodificar, i que implica la relaci decorrespondncia fonogrfica), a la via directa o lxica de reconeixement rpid de

paraules. A ms, cal oferir models de lectura expressiva i preparar lalumnat per a lalectura en veu alta. Aquestes qestions bsiques no es poden oblidar, per cal anarms enll.

Sovint es plantegen les activitats de lectura com a activitats de lectura expressiva ocom activitats que demanen, nicament, donar solucions i respondre preguntes.Aquestes sn ms activitats davaluaci mesuradora que daprenentatge, ja que noimpliquen cap tipus de plantejament abans ni durant la lectura i sovint tampoc escomenten les diferents vies de soluci de les activitats plantejades desprs de lalectura. Els comentaris i les reflexions fets per l'alumnat en el context del grup-classesn una font daprenentatge i faciliten lavaluaci continua per part de lensenyant.

Per incidir en la comprensi cal ensenyar les estratgies,que aquesta implica. Durantlaprenentatge, s fonamental el paper de model que hi fa el professor/a com alector/a expert. Cal que les diferents accions que fa abans, durant i desprs de la


9/13


8

lectura, duna manera ms o menys inconscient i automtica, les realitzi de formaexplcita: que expliqui tot el que fa i tot el que pensa mentre va llegint.

Posteriorment cal plantejar laplicaci daquestes estratgies, primer amb tot el grup ide manera ms o menys pautada. Una bona manera de fer-ho s mitjanant elcomentari en el grup diguals orientat a la resoluci duna tasca, ms endavant espassar a reflexionar-hi amb lajuda de la persona experta, i, finalment, sarribar alaplicaci de les diferents estratgies de forma autnoma.

Igualment, en la lnia dafavorir la reflexi, cal tenir en compte que shan de plantejarsituacions que requereixin diferents nivells de comprensi.

Encara que linfant no tingui la descodificaci prou gil, a partir de la lectura en veu altade la persona adulta o daltres alumnes ms experts ja es poden introduir les diferentsestratgies de comprensi. Cal explicitar-les i fer-les en un primer moment de maneracollectiva i guiada, per passar ms endavant a fer-les d'un manera ms autnoma iindividual. El modelatge s un dels procediments densenyament i d'aprenentatge msproductius, molt ms que lexplicitaci exclusivament verbal o els consells i

orientacions descontextualitzats.Les estratgies de comprensi sn un procediment com a totes les llenges.Lensenyament daquestes estratgies en una delles reverteix en les altres.

1. Textos reals: com ja hem dit anteriorment, en treballar la comprensi escrita, caltenir en compte que, abans denfrontar-se amb el contingut concret, el mateixformat i el suport fsicja aporten informaci. Aquesta informaci sadquireix a partirdexperincies prvies i permet reconixer de quin tipus de text es tracta (publicitatdel supermercat, un llibre de text, o unes instruccions de muntatge) i qu se'n potesperar.

Per aix s important que es proposintextos reals i amb formats reals.En aquest sentit s interessant veure que cada tipus de text i de suport tenen unaestructura i unes caracterstiques diferents. Per aix cal fer propostes didctiquesde lectura similars a les que els lectors fan a la vida quotidiana.

2. Lxic contextualitzat: en plantejar activitats de comprensi lectora, caldr controlarla dificultat del text. Aquesta ve donada per la seva longitud, per tamb per lacomplexitat de les idees que comunica, pel tipus de frases que utilitza, pel lxic itamb per la major o menor proximitat del tema tractat amb els coneixementsprevis.

Hi ha mancana de comprensi que ve determinada pel desconeixement del lxico per la incapacitat de deduir el seu significat a partir del context. En aquest cas lasoluci passa per proporcionar situacions en qu susi el lxic amb tota lextensidel terme, s a dir: comprenent-lo i usant-lo de manera contextualitzada, ensituacions comunicatives diverses. Tamb cal donar estratgies per superaraquesta dificultat: com fer una deducci, cercar el significat al diccionari, etc. Engeneral, el lxic cal treballar-lo des de cada llengua, tot i que hi ha algunesparaules que si sn molt similars, en el cas del catal i castell, es poden deduir.

A vegades, l'alumnat que pot tenir un nivell de comprensi baix entn totes lesparaules, o gran part daquestes, per no comprn el significat global de la frase, jasigui per les seves caracterstiques o pel desconeixement de la llengua; perqu la

llargada o complexitat de les frases li resulta excessiva o b s incapa derelacionar les informacions que donen les diferents parts de la frase. Els i les


10/13


9

alumnes sn capaos de comprendrel duna manera parcial, per tenen dificultatsper establir relacions entre les idees que el text aporta.

3. Activitats variades: algunes de les dificultats de comprensi sn causades peldesconcert que plantegen determinades situacions noves, ja sigui pel seu continguto plantejament. Les activitats de comprensi lectora han de ser variades i han de

respondre a diferents situacions comunicatives que impliquin tipus de text i registresdiversos.

4. Revisi de les activitats: de tot el que s'ha dit fins ara, es desprn que tot procsdensenyament i aprenentatge ha de tenir sempre present ladquisici dunaprogressiva autonomia. En aquest sentit s fonamental que l'alumnat adquireixi lacapacitat de revisar les activitats que realitza. No es pot donar per acabada unaactivitat, ja sigui de lectura o no, sense que nhagi fet una revisi, hagi vist si responals objectius plantejats, si les respostes donades sn correctes, etc.

Qestionaris per a la millora de la comprensi lectora

Els qestionaris que es presenten a continuaci sn uns models que pretenen ajudara l'autoavaluaci i la recollida sistemtica d'informaci de diferents aspectes de lacomprensi lectora.

A partir de la compleci dels qestionaris es pot generar un procs de reflexipedaggica i debat en el si de l'equip docent del centre que facilitar arribar apropostes d'intervenci per a la millora dels resultats.


11/13


10

Estratgies de comprensi lectoracomprensi lectora

A classe:Mo

ltsovint

Sovint

Algu

navegada

Gairebmai

1. Lensenyant actua de model explicitant les estratgies de comprensi quel'alumnat haur daplicar desprs de manera autnoma.

2. Abans de comenar a llegir un text, es demana que se n'observin lescaracterstiques formals i que se'n facin deduccions.

3. Es fan activitats relacionades amb lactivaci de coneixements previs, abansde la lectura dun text.

4. Abans de llegir sespecifica el propsit de la lectura, s a dir, el motiu perllegir: cerca dinformaci, contrast dopinions, ldic, etc.

5. Es demana que durant la lectura es facin anticipacions del contingut i que escorroborin o es rebutgin,

6. Es demana que durant la lectura, en un determinat punt dinflexi, esrecapituli sobre all que s' ha llegit.

7. Es fan activitats que requereixen una comprensi literal.

8. Les activitats proposades requereixen seleccionar informaci.

9. Es fan activitats que requereixen inferir informaci del text.

10. Es fan activitats que requereixen interrelacionar informaci procedent de fontsdiverses (diferents textos, imatges...).

11. Es duen a terme activitats que requereixen una comprensi crtica (valorar lainformaci rebuda, posar-se en el lloc dun altre, donar una opini...).

12. Es fan activitats en qu s'han de resoldre diferents tipus de situaci perdemostrar-ne la comprensi: preguntes obertes, tancades, respostes dopcimltiple, realitzacions grfiques o motrius, respostes orals, escrites...).

13. Es proposen activitats de sntesi de la lectura graduades amb un major omenor suport per tal que s'aprengui a resumir textos i a buscar-ne el tema iles idees principals.


12/13


11

Participaci de lalumnat i ajustamentcomprensi lectora

A classe:Mo

ltsovint

Sovint

Algu

navegada

Gairebmai

1. Es plantegen activitats de lectura a partir de situacions que es donen a laulai al centre.

2. Es tenen en compte les aportacions i experincies de lalumnat.

3. Sespecifica el propsit de cada lectura, s a dir, es t clar el motiu pel qualsest realitzant la lectura, cerca dinformaci, contrast dopinions, ldic, etc.

4. Es demana que durant la lectura es facin pauses que permetin reflexionarsobre el seguiment del missatge del text, s a dir, sobre el nivell decomprensi.

5. Es proposen activitats de comprensi lectora graduades amb un major omenor suport, per part de lensenyant, per tal que l'alumnat avanci en lamesura de les seves possibilitats.

6. Es fan lectures preparades per incidir en els aspectes formals: entonaci idescodificaci.

7. Sajuda a expressar el missatge rebut amb les prpies paraules per tal de

comprovar-ne la comprensi.

8. Es gradua la dificultat de les activitats oferint suports i orientacions diferentssegons les caracterstiques de cada alumne/a.

9. Es graduen les dificultats de les activitats successives, per poder adquirir undomini cada cop ms gran en la realitzaci de les tasques i una autonomiaen les prpies actuacions.

10. Es proposen situacions en qu s'hagin de revisar les respostes donades.

11. Un cop acabada una activitat, es demana reflexionar sobre: qu s'ha aprs,quins aspectes estan ms reeixits, quins s'haurien de millorar, etc.


13/13


Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatgecomprensi lectora

A classe:Mo

ltsovint

S

ovint

Algunavegada

Gai

rebmai

1. Es presenten textos escrits de tipologia diferent: descripcions, poemes,contes, notcies, textos expositius, instructius, discontinus...

2. Es proposen textos reals i amb formats reals i se nobserven les sevescaracterstiques formals.

3. Es treballa la comprensi lectora de forma sistemtica i aprofitant totes lesfuncionalitats que aporta la quotidianitat.

4. Es demana la lectura de textos en suport digital, amb hipertext i multimdia.(Internet i aplicacions informtiques. Lectura en pantalla)

5. Es presenten textos complementats amb diferents suports i acompanyantsamb imatges i/o udios.

6. Es fa reflexionar sobre el lxic desconegut i la possibilitat de deduir-ne elsignificat a partir del context o b a partir del coneixement daltres llenges.

7. Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexi sobre el lxic pergeneralitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.

8. Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexi sobre la morfosintaxi, pertal de generalitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.

9. Es llegeixen i comenten textos escrits, per tal de tenir models correctes:estructura del text, lxic, expressions, s danfores, etc.

10. Sanalitzen comparativament diferents textos semblants quant al contingut idiferents quant a lenfocament o al registre.

Document extret de:

Orientacions per a la millora de la comprensi lectora i lexpressi escrita

Departament dEducaci, novembre de 2010

comprensió lectora primària

Documents