Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans

Comparacioacute de dues traduccions dun fragment de la Iliacuteada

Treball de recerca

Salt 120109

Agraiumlments

Magradaria donar les gragravecies a totes aquelles persones que mhan ajudat de

manera desinteressada en la realitzacioacute daquest treball

Ara les persones meacutes destacades per la seva colmiddotlaboracioacute per lordre seguumlent

pedagogs familiars i coneguts Moltes gragravecies a la Xxxxxxx Xxxx -pel gran

mestratge mai ho oblidareacute- a la Xxxxxxxxx Xxxxxxx -per lamor que despregraven per

les clagravessiques i la calidesa amb quegrave tracta a qualsevol alumne sobretot els

daquestes mategraveries- a la Xxxxx Xxxxx -per la seva saviesa la candidesa amb quegrave

la transmet i la forccedila que teacute- a lXxxxxx Xxxx -per ser un bon tutor la seva ajuda

ha estat imprescindible- a en Xxxx Xxxxxxx -pel seu mirament i la seva

sinceritat- a la meva mare X Xxxxx Xxxxxxx -per ser tan eixerida i estar al meu

costat Sempre- i per uacuteltim a la Xxxxxx Xxxxxx -pel suport intelmiddotlectual en el

proceacutes de gestacioacute del treball

Finalment magradaria donar les gragravecies al servei de Biblioteques Puacutebliques de

Catalunya i a tota la gent que aconsegueix que internet sigui un pou de saviesa

A tots ells Gragravecies

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1

IacuteNDEX

Introduccioacute 02

I Marc teograveric 06

I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06

I2 Breu presentacioacute dels traductors 09

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11

II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15

II1 Comentari del text original grec 16

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33

II4 Comparacioacute de les traduccions 38

Conclusions 43

Bibliografia 45

Annexos 47

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2

INTRODUCCIOacute

Motivacions

El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del

grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles

clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els

meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec

clagravessic i el llatiacute

Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria

de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de

linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig

decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres

ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la

poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i

desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun

llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig

saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave

mhan fascinat

Objectius

Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius

bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de

diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic

bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es

donen i es valoraran les traduccions criacuteticament

Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del

fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar

algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja

1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute

accentual Barcelona Quaderns Crema 1999

Agraiumlments

Magradaria donar les gragravecies a totes aquelles persones que mhan ajudat de

manera desinteressada en la realitzacioacute daquest treball

Ara les persones meacutes destacades per la seva colmiddotlaboracioacute per lordre seguumlent

pedagogs familiars i coneguts Moltes gragravecies a la Xxxxxxx Xxxx -pel gran

mestratge mai ho oblidareacute- a la Xxxxxxxxx Xxxxxxx -per lamor que despregraven per

les clagravessiques i la calidesa amb quegrave tracta a qualsevol alumne sobretot els

daquestes mategraveries- a la Xxxxx Xxxxx -per la seva saviesa la candidesa amb quegrave

la transmet i la forccedila que teacute- a lXxxxxx Xxxx -per ser un bon tutor la seva ajuda

ha estat imprescindible- a en Xxxx Xxxxxxx -pel seu mirament i la seva

sinceritat- a la meva mare X Xxxxx Xxxxxxx -per ser tan eixerida i estar al meu

costat Sempre- i per uacuteltim a la Xxxxxx Xxxxxx -pel suport intelmiddotlectual en el

proceacutes de gestacioacute del treball

Finalment magradaria donar les gragravecies al servei de Biblioteques Puacutebliques de

Catalunya i a tota la gent que aconsegueix que internet sigui un pou de saviesa

A tots ells Gragravecies

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1

IacuteNDEX

Introduccioacute 02

I Marc teograveric 06

I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06

I2 Breu presentacioacute dels traductors 09

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11

II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15

II1 Comentari del text original grec 16

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33

II4 Comparacioacute de les traduccions 38

Conclusions 43

Bibliografia 45

Annexos 47

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2

INTRODUCCIOacute

Motivacions

El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del

grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles

clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els

meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec

clagravessic i el llatiacute

Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria

de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de

linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig

decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres

ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la

poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i

desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun

llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig

saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave

mhan fascinat

Objectius

Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius

bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de

diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic

bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es

donen i es valoraran les traduccions criacuteticament

Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del

fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar

algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja

1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute

accentual Barcelona Quaderns Crema 1999

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 1

IacuteNDEX

Introduccioacute 02

I Marc teograveric 06

I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats 06

I2 Breu presentacioacute dels traductors 09

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave 11

II Anagravelisi i comparacioacute dels textos 15

II1 Comentari del text original grec 16

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch 23

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix 33

II4 Comparacioacute de les traduccions 38

Conclusions 43

Bibliografia 45

Annexos 47

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2

INTRODUCCIOacute

Motivacions

El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del

grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles

clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els

meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec

clagravessic i el llatiacute

Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria

de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de

linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig

decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres

ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la

poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i

desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun

llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig

saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave

mhan fascinat

Objectius

Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius

bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de

diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic

bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es

donen i es valoraran les traduccions criacuteticament

Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del

fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar

algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja

1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute

accentual Barcelona Quaderns Crema 1999

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 2

INTRODUCCIOacute

Motivacions

El motiu que mimpulsa a fer el treball de recerca sobre la traduccioacute poegravetica del

grec clagravessic al catalagrave eacutes senzill magraden les llenguumles en especial les llenguumles

clagravessiques i molt especialment el grec clagravessic No estagrave de meacutes comunicar que els

meus interessos professionals estan lligats a lestudi daquestes llenguumles el grec

clagravessic i el llatiacute

Tot va comenccedilar el curs passat amb un exercici de creacioacute literagraveria de la mategraveria

de grec aquest exercici que havia de publicar-se al bloc de clagravessiques de

linstitut1 consistia en canviar el final a la histograveria del Cavall de Troia Vaig

decidir que narraria el meu final alternatiu en vers concretament en hexagravemetres

ja que si alguna cosa havia apregraves daquest vers era el seu nom i que era usat en la

poesia egravepica amb tot en termes qualitatius jo desconeixia totalment lhexagravemetre i

desconeixia encara meacutes la seva adaptacioacute al catalagrave perograve gragravecies a lajuda dun

llibre de la biblioteca2 vaig poder acomplir el meu desig en el grau en que vaig

saber fer-ho Des de llavors lhexagravemetre i sobretot la seva adaptacioacute al catalagrave

mhan fascinat

Objectius

Amb aquest treball es pretenen bagravesicament els seguumlents objectius

bull Apropar-nos al fet de la traduccioacute poegravetica mitjanccedilant la comparacioacute de

diverses traduccions en vers ja publicades dun autor clagravessic

bull Amb aquest fi sanalitzaragrave el text original les diverses solucions que es

donen i es valoraran les traduccions criacuteticament

Per assolir els objectius proposats sha considerat adequat fixar lextensioacute del

fragment a comparar entre 20 i 30 versos perquegrave ho creiem suficient per apreciar

algunes de les caracteriacutestiques meacutes representatives de les diferents traduccions -ja

1 httpxxxxxxxxxxxxxxxxxxblogspotcom2 PARRAMON I BLASCO Jordi Ritmes clagravessics la megravetrica quantitativa i la seva adaptacioacute

accentual Barcelona Quaderns Crema 1999

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 3

que eacutes en la llengua darribada que simprimiran les conclusions daquest treball

La seleccioacute de lobra -lautor clagravessic fou des del principi Homer- ha estat

condicionada pel seguumlent criteri la traduccioacute havia deacutesser en hexagravemetres

Daquesta manera la tria de lobra es correspon iacutentimament amb leleccioacute de les

traduccions perquegrave com veurem meacutes endavant les traduccions poegravetiques al

catalagrave dHomer soacuten meacutes aviat escasses Partint del fet que la comparacioacute de

diverses traduccions es basava en traduccions de la mateixa obra perograve de diversos

traductors vam limitar-nos a escollir aquelles traduccions que teniacuteem meacutes a

labast -concretament a la Biblioteca Puacuteblica de Salt eacutes a dir vam escollir les

primeres -i uacuteniques- traduccions que vam trobar i que complien amb tots els

requisits esmentats A continuacioacute lobra i les traduccions triades3

bull La Iliacuteada dHomer

bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Miquel Peix Alpha 1978

bull Traduccioacute poegravetica en hexagravemetres catalans per Manuel Balasch Proa 1997

Leleccioacute del fragment ha estat resultat dun proceacutes objectiu i aleatori consultant

liacutendex duna tercera traduccioacute4 hem seleccionat de les agrupacions temagravetiques en

quegrave es divideix cada capiacutetol de lobra una tirada de versos de les dimensions

abans esmentades concretament 26 versos del 2n cant El fet de seleccionar un

conjunt de versos agrupats per leditor assegura que en principi el fragment

gaudeixi per si mateix de significat complet

Metodologia

Partint de la base que el nostre objectiu eacutes comparar textos literaris la

metodologia del treball es fonamenta en el comentari de text perquegrave aquest pren

com a punt dobservacioacute i anagravelisi el text

Probablement el que meacutes caracteritza els nostres comentaris de text soacuten totes les

dades relacionades amb la megravetrica El proceacutes de creacioacute daquesta part del

comentari sha basat en el seguumlent primerament shan analitzat megravetricament els 3 Els tres textos es poden trobar a lannex inserit al final del treball4 ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4

fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan

sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar

les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les

estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho

hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta

sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha

decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el

model de Jesuacutes Luque Moreno5

Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute

literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda

ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions

triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca

traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues

traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva

presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en

catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres

paraules que no fossin les progravepies de les traduccions

Estructura

Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades

seguumlents

En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es

presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre

ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es

redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original

un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt

Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi

aixiacute com la bibliografia i lannex

5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 4

fragments escandint els versos i consultant la bibliografia al respecte quan

sorgien dubtes al mateix temps es feien unes taules estadiacutestiques per classificar

les dades organitzant tot allograve susceptible deacutesser comparat megravetricament -les

estadiacutestiques no es mostren en el treball ni shan inserit en lannex perquegrave no ho

hem cregut necessari per a la ilmiddotlustracioacute dels resultats que ens sembla correcta

sense elles finalment shan triat les dades considerades meacutes significatives i sha

decidit lordre en que serien exposades en el comentari de text sobretot seguint el

model de Jesuacutes Luque Moreno5

Una altra part del proceacutes de creacioacute del treball sha basat en fer una traduccioacute

literal del fragment seleccionat en grec clagravessic la qual ens ha estat de gran ajuda

ja durant la seva elaboracioacute i meacutes tard en la comparacioacute amb les traduccions

triades per a examinar els matisos semagraventics que formen part de la tasca

traductora i per a veure les diferegravencies subtils en el contingut dambdues

traduccions Aquesta traduccioacute literal no sha inserit en lannex perograve la seva

presegravencia eacutes perceptible al llarg del treball ategraves que ens ha calgut expressar en

catalagrave el que es deia en el text original i que hem volgut fer-ho en unes altres

paraules que no fossin les progravepies de les traduccions

Estructura

Pel que fa a lrsquoestructura daquest treball es pot dividir en les parts diferenciades

seguumlents

En una primera part teograverica es fa una breu presentacioacute de la Iliacuteada i Homer es

presenta la biografia dels traductors i srsquoexposen alguns conceptes elementals sobre

ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

En una segona part pragravectica es duu a terme lanagravelisi dels diferents textos i es

redacten informes valorats de cada un dells quatre en total un del text original

un de cada traduccioacute per separat i un de les dues traduccions en conjunt

Finalment apareix lrsquoapartat de les conclusions que hem pogut extreure de lrsquoestudi

aixiacute com la bibliografia i lannex

5 LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998) nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 5

Dificultats

Durant la realitzacioacute drsquoaquest treball mrsquohe anat trobant amb diverses dificultats En

primer lloc el meacutes dificultoacutes del treball ha estat escollir i acotar el tema No va ser

fins que ben entrat el segon curs de batxillerat el meu tutor que vaig conegraveixer

aquest mateix curs em va donar les eines necessagraveries -i no em refereixo a res

material- per decidir a quegrave volia dedicar les tantes hores de treball que

mesperaven

En segon lloc i com a consequumlegravencia del quegrave acabem desmentar el temps Per la

manca daquest algunes parts del treball demanen ser reflexionades amb meacutes

contemplacioacute no eacutes el cas dels comentaris individuals dels quals estic bastant

satisfet Per sort perograve encara que he tingut relativament poc temps des de que

vaig decidir el tema del treball he pogut aprofitar els coneixements adquirits

durant lestiu en quegrave vaig estar fent un altre treball de recerca el qual vaig haver

dabandonar per ser un projecte massa ambicioacutes (tambeacute de tema clagravessic

traduccions i hexagravemetres perograve a la fi massa complicat)

Un altre problema va ser trobar informacioacute biogragravefica de Miquel Peix I en darrer

terme podria esmentar el meu propi caragravecter que mha dificultat molt sovint

aprofitar el temps de la manera meacutes adequada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6

I MARC TEOgraveRIC

I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats

bull La Iliacuteada

El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots

dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la

literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura

grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes

pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en

lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil

majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda

La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a

ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute

majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la

situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del

poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000

versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies

Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta

ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del

fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute

laltre topogravenim meacutes conegut)

Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i

posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la

memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles

de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica

Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents

autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup

6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7

de poemes que forma el cicle troiagrave

La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a

tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi

de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual

li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor

Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut

que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el

seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute

prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep

Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt

Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor

en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran

consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set

de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores

Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar

el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles

per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat

Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost

per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els

meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament

grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els

personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute

de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla

el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu

bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la

reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna

dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia

nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia

Traduccions al catalagrave

Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8

1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part

del Cant XVIII)

1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo

Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo

1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona

Impremta de la Casa provincial de caritat 1930

1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial

Selecta

1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants

(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)

1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha

1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana

1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans

Editorial Proa

2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge

(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)

bull Homer

Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada

i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador

de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van

donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors

Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un

seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes

homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en

aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la

unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9

un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions

bull Caracteriacutestiques destil

La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar

amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el

dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja

dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral

El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat

megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema

El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute

formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules

regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els

aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes

la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave

Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi

permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat

introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori

I2 Breu presentacioacute dels traductors

bull Miquel Peix C M F

El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de

Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al

seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave

humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)

filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952

fou professor al colmiddotlegi de Sabadell

7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 6

I MARC TEOgraveRIC

I1 Breu presentacioacute de lobra i lautor seleccionats

bull La Iliacuteada

El poemes la Iliacuteada i lOdissea inicien la histograveria de la literatura grega escrita i tots

dos soacuten el punt de partida de la literatura occidental Tot i ser el primer llegat de la

literatura grega no representen les primeres manifestacions literagraveries de la cultura

grega sinoacute que aquests recullen la llarga tradicioacute oral anterior Aquests poemes

pertanyen a legravepica un gegravenere poegravetic la realitzacioacute del qual es concentra en

lepopeia un poema narratiu extens on es narren en tercera persona i en un estil

majestuoacutes fets heroics extrets de la histograveria o de la llegenda

La Iliacuteada eacutes un poema egravepic escrit en grec clagravessic i compost en hexagravemetres per a

ser recitat oralment La data de composicioacute eacutes una dada controvertida lopinioacute

majoritagraveria la situa en la segona meitat del segle VIII aC perograve alguns estudiosos la

situen en egravepoques meacutes tardanes i daltres defensen que determinades parts del

poema foren compostes en egravepoques molt anteriors Consta de meacutes de 15000

versos que foren dividits pels alexandrins del segle III aC en 24 cants o rapsogravedies

Narra una part de la Guerra de Troia concretament 51 dies del setge daquesta

ciutat en el desegrave i uacuteltim any de la guerra El nom de lobra deriva del nom del

fundador miacutetic de la ciutat de Troia Ilos fill de Tros (del pare del fundador proveacute

laltre topogravenim meacutes conegut)

Tant la Iliacuteada com lOdissea foren considerades pels grecs de legravepoca clagravessica i

posteriors com les composicions meacutes importants de la seva literatura Lestudi i la

memoritzacioacute dels poemes es convertiacute en una pragravectica tan habitual en les escoles

de legravepoca que van arribar a fonamentar la pedagogia grega de legravepoca clagravessica

Ambdues obres formen part duna serie meacutes amplia de poemes egravepics de diferents

autors i extensions denominat cicle egravepic6 i dins daquest conjunt eacutes part del grup

6 El cicle egravepic es un grup de poemes originagraveriament independents compostos posteriorment a la Iliacuteada i a lOdissea La intencioacute dels seus creadors era cobrir les llacunes dinformacioacute de les histories contades als poemes homegraverics i constituir un text continu Aquests poemes es recullen en diferents cicles Quan a la temagravetica la poesia ciacuteclica sinicia amb els oriacutegens del moacuten i els deus segueix amb el Cicle de Tebes en torn a la llegenda dEgravedip el Cicle de Troia des dels oriacutegens de la guerra de Troia fins al retorn dels herois i les aventures dOdisseu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7

de poemes que forma el cicle troiagrave

La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a

tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi

de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual

li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor

Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut

que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el

seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute

prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep

Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt

Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor

en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran

consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set

de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores

Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar

el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles

per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat

Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost

per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els

meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament

grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els

personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute

de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla

el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu

bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la

reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna

dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia

nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia

Traduccions al catalagrave

Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8

1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part

del Cant XVIII)

1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo

Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo

1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona

Impremta de la Casa provincial de caritat 1930

1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial

Selecta

1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants

(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)

1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha

1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana

1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans

Editorial Proa

2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge

(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)

bull Homer

Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada

i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador

de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van

donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors

Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un

seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes

homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en

aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la

unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9

un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions

bull Caracteriacutestiques destil

La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar

amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el

dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja

dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral

El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat

megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema

El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute

formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules

regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els

aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes

la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave

Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi

permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat

introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori

I2 Breu presentacioacute dels traductors

bull Miquel Peix C M F

El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de

Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al

seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave

humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)

filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952

fou professor al colmiddotlegi de Sabadell

7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 7

de poemes que forma el cicle troiagrave

La trama la Iliacuteada canta diversos episodis de la guerra de Troia prenent com a

tema fonamental la ira dAquilmiddotles i el seu acabament Aquilmiddotles el principal heroi

de lexegravercit grec eacutes agreujat pel cap de tots els exegravercits grecs Agamegravemnon el qual

li pren Briseida una donzella que li havia estat donada com a premi dhonor

Aquilmiddotles es retira llavors de la lluita amb el seu exegravercit els mirmiacutedons convenccedilut

que els seus aliats es veuran obligats a retornar-li lhonor per tal daconseguir el

seu favor en la batalla Quan Agamegravemnon intenta compensar-lo Aquilmiddotles no en teacute

prou i resta ressentit mentre observa com els troians comandants pel priacutencep

Hegravector segueixen vencent fins a arribar al campament grec En aquest punt

Pagravetrocle surt a escometre les tropes enemigues al capdavant dels mirmiacutedons i mor

en un combat singular contra Hegravector Aquest fet sumeix Aquilmiddotles dins duna gran

consternacioacute i acceptant loferta de reconciliacioacute dAgamegravemnon -per la seva set

de venjanccedila- es llanccedila al combat i no triga gaire a matar Hegravector Aleshores

Aquilmiddotles arrossega el cadagravever de lenemic pel camp de batalla i es nega a retornar

el cos fins que a la nit Priacuteam rei de Troia es presenta a la barraca dAquilmiddotles

per aconseguir que al seu fill li retin els deguts funerals dins la ciutat

Els temes en lobra soacuten presents multitud de temes ja que eacutes un poema compost

per diferents escenes independents i amb significat propi Destaquem perograve els

meacutes importants La primera constant eacutes el destiacute una preocupacioacute tiacutepicament

grega els deacuteus es barregen amb la guerra la profecia anuncia el que passaragrave i els

personatges no poden escapar del que estagrave escrit La segona constant eacutes la quumlestioacute

de lhonor dels herois lligat als combats singulars a les seves decisions en batalla

el seu comportament despreacutes de la lluita i sobretot a la victograveria o derrota del seu

bagravendol Eacutes un tema recorrent en les narracions begravelmiddotliques Per uacuteltim destaca la

reflexioacute sobre la guerra i els seus motius tot sembla comenccedilar pel rapte duna

dona perograve es barregen motivacions com lagravensia de glograveria el saqueig la supremacia

nacional la cogravelera lamistat o la famiacutelia

Traduccions al catalagrave

Daquest conjunt perograve nomeacutes la Iliacuteada i lOdissea ens han arribat iacutentegres de la resta de poemes tan sols shan conservat diversos fragments o referegravencies en altres obres

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8

1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part

del Cant XVIII)

1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo

Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo

1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona

Impremta de la Casa provincial de caritat 1930

1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial

Selecta

1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants

(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)

1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha

1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana

1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans

Editorial Proa

2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge

(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)

bull Homer

Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada

i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador

de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van

donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors

Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un

seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes

homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en

aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la

unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9

un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions

bull Caracteriacutestiques destil

La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar

amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el

dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja

dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral

El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat

megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema

El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute

formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules

regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els

aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes

la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave

Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi

permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat

introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori

I2 Breu presentacioacute dels traductors

bull Miquel Peix C M F

El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de

Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al

seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave

humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)

filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952

fou professor al colmiddotlegi de Sabadell

7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 8

1875 Joan Montserrat i Archs Traduccioacute en prosa (Sen conserva nomeacutes part

del Cant XVIII)

1879 Conrad Roure i Bofill Traduccioacute en prosa Estampa de Leopoldo

Domenech laquoBiblioteca del Diari Catalagraveraquo

1930 Lluiacutes Segalagrave i Estalella Traduccioacute en prosa del Cant Primer Barcelona

Impremta de la Casa provincial de caritat 1930

1971 Manuel Balasch i Recort Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial

Selecta

1975 Josep Maria Llovera Traduccioacute en hexagravemetre dels quinze primer Cants

(Publicacioacute pogravestuma per lAcadegravemia Catogravelica Sabadell Edicioacute no venal)

1978 Miquel Peix Traduccioacute en hexagravemetres catalans Editorial Alpha

1996 Joan Alberich i Marineacute Traduccioacute en prosa La Magrana

1997 Manuel Balasch i Recort Nova versioacute en hexagravemetres catalans

Editorial Proa

2005 Montserrat Ros i Ribas Traduccioacute en prosa Fundacioacute Bernat Metge

(Volum I (2005) cants I-IV volum II (2007) cants V-VIII)

bull Homer

Des de lantigor la tradicioacute atribueix a Homer (segle VIII aC) lautoria de la Iliacuteada

i lOdissea Homer fou considerat pels grecs el poeta per antonomagravesia i leducador

de Gregravecia Dell no sabem res del cert i probablement nomeacutes eacutes el nom que van

donar al poeta que serviacute de model als poetes posteriors

Al segle XVIII es va comenccedilar a dubtar fins i tot de la seva existegravencia ja que un

seguit de contradiccions incoheregravencies i repeticions feien pensar que els poemes

homegraverics no eren obres unitagraveries amb un sol autor Les teories que es basen en

aquestes incoheregravencies neguen (sobretot durant el segle XIX i principis del XX) la

unitat dels poemes homegraverics Aquesta quumlestioacute anomenada la quumlestioacute homegraverica eacutes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9

un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions

bull Caracteriacutestiques destil

La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar

amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el

dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja

dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral

El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat

megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema

El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute

formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules

regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els

aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes

la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave

Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi

permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat

introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori

I2 Breu presentacioacute dels traductors

bull Miquel Peix C M F

El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de

Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al

seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave

humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)

filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952

fou professor al colmiddotlegi de Sabadell

7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 9

un debat obert ja que els especialistes no convergeixen en opinions

bull Caracteriacutestiques destil

La llengua homegraverica eacutes una llengua artificial i literagraveria que no es pot identificar

amb cap dialecte de cap egravepoca ni de cap regioacute de Gregravecia tot i que hi predomina el

dialecte jogravenic procedent de la Jogravenia a lAgravesia menor Constitueix una barreja

dialectal de diferents llocs i egravepoques barreja deguda a la seva transmissioacute oral

El vers usat eacutes lhexagravemetre un vers llarg de sis mesures recitatiu La regularitat

megravetrica eacutes fonamental per a la memoritzacioacute del poema

El sistema de composicioacute de la Iliacuteada aixiacute com de lOdissea sanomena diccioacute

formular En resum la major part dels versos soacuten foacutermules grups de paraules

regularment usades en les mateixes condicions megravetriques que utilitzaven els

aedes7 per crear versos de forma mecagravenica Un tipus de foacutermula molt frequumlent eacutes

la formada per un nom i un epiacutetet que sol designar un personatge diviacute o humagrave

Abundagravencia de comparacions o siacutemils Creats pel poeta a mode de paregraventesi

permeten abandonar lescenari egravepic amb una funcioacute triple donar plasticitat al relat

introduir varietat narrativa i captar latencioacute de lauditori

I2 Breu presentacioacute dels traductors

bull Miquel Peix C M F

El P Miquel Peix (19-2007) procedia drsquouna famiacutelia profundament cristiana de

Vinyoles drsquoOriacutes poble molt lligat a la histograveria de Jacint Verdaguer Entragrave al

seminari menor de Cervera i seguidament continuagrave els seus estudis Estudiagrave

humanitats a Alagon i Barbastre (1942-1946) noviciat a Vic (1946-1947)

filosofia a Solsona (1947-1950) teologia a Valls (1950-1955) Lrsquoany 1951-1952

fou professor al colmiddotlegi de Sabadell

7 Els aedes eren cantors professionals que repetien i improvisaven allograve que per tradicioacute havien apregraves sobre uns determinats temes Acompanyants dun instrument de corda recitaven tant en lagravembit clos del banquet del monarca com en un agravembit meacutes obert on es congregava el poble A partir dun determinat moment quan la poesia homegraverica fou passada a escrit aquesta va deixar de ser cantada per aedes i va passar a ser recitada per rapsodes sense acompanyament musical Aquests saprenien el text de memograveria i el recitaven alccedilant la veu i marcant el ritme amb un bastoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 10

Ordenat sacerdot lrsquo1 de maig de 1955 a Valls cursagrave lrsquoany de pastoral a Baltar

essent destinat al final de lrsquoany al Canadagrave on es dedicagrave durant tretze anys

a lrsquoapostolat entre els adolescents i joves Despreacutes passagrave a la Guinea Equatorial

(1969) on exerciacute el ministeri durant un any Lany 1970 fou destinat al Camerun

al llarg de deu anys estigueacute al servei de joves comunitats cristianes i arribagrave a

dominar excepcionalment la llengua autogravectona lEwondo

Lany 1980 tornagrave a Catalunya i es posagrave decididament al servei tant de lEsgleacutesia

com de la cultura del nostre paiacutes Entre daltres aportacions ha llegat a la nostra

cultura catalana una excelmiddotlent i lloada traduccioacute de la Iliacuteada (Alpha 1978) i una

transcripcioacute al catalagrave modern dAmic i amat de Ramon Llull (1984) Tambeacute ha

brindat a lEsgleacutesia i a la Congregacioacute nombroses traduccions poegravetiques i

creacions literagraveries originals

Lrsquoany 2004 iniciagrave a Sabadell lrsquoobra que ell considerava la meacutes important de la

seva vida lrsquoadoracioacute tot el dia de Jesuacutes en lExposicioacute Eucariacutestica

bull Manuel Balasch i Recort

Cornellagrave de Llobregat Baix Llobregat 13 de maig de 1928 - 14 de febrer de 2009

Va ser catedragravetic de grec de la Universitat Autogravenoma de Barcelona doctorat amb

la tesi Contribucioacuten al estudio de la lengua de Juvenal (1958) i va impartir

classes al Departament de Ciegravencies de lrsquoAntiguitat i de lrsquoEdat Mitjana a meacutes va

ser professor de grec drsquoensenyament secundari concretament a lrsquoINEM laquoJoseacute

Riberaraquo de Xagravetiva Valegravencia

Fou membre del Consell de Direccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge on publicagrave

meacutes de trenta volums de clagravessics grecs i llatins com ara Platoacute Juvenal

Baquiacutelides Sogravefocles Aristogravefanes Polibi Tuciacutedides i Piacutendar A part de la

colmiddotleccioacute laquoBernat Metgeraquo tambeacute va editar traduccions en la colmiddotleccioacute

laquoBiblioteca Claacutesica Gredosraquo A meacutes de la traduccioacute centragrave la seva activitat en la

didagravectica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramagravetiques de llatiacute i

grec manuals com ara Introduccioacute al pensament clagravessic (1996) i antologies

entre les quals Liacuterica grega arcaica (1963) Emporion (1979) i Hesperia

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 11

antologiacutea de textos latinos (1983) Fou tambeacute un estudioacutes de lobra i el pensament

de Carles Riba Carles Riba helmiddotlenista i humanista (1984) Carles Riba la

vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra (1987) i Carles Riba poeta

i humanista cristiagrave (1991) Editagrave tres volums del Memorial del peccador remut de

Felip de Malla (1981 1983 1986) i traduiacute i prologagrave les Elegies de Duino de

Rainer Maria Rilke (1995) Eacutes autor dels reculls de poemes LElegia transparent

(1998) de temagravetica sacerdotal i Miralls del temps (2000) de caire liacuteric La seva

traduccioacute al catalagrave de la Iliacuteada li valgueacute el 1998 els premis Ciutat de Barcelona i

Criacutetica Serra dOr El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi Fou membre de

la Reial Acadegravemia de Bones Lletres de Barcelona (2000)

A finals de lrsquoany 2005 va cedir quasi tota la seva biblioteca personal a la

Biblioteca drsquoHumanitats

Manuel Balasch fou el primer que traduiacute la Iliacuteada en hexagravemetres el vers clagravessic en

quegrave estagrave compost loriginal grec i publicagrave la seva obra el 1971 en leditorial

Selecta Un quart de segle meacutes tard va realitzar una nova versioacute -la que fou

doblement premiada (1998)- perquegrave considerava desfasada lanterior

I3 Adaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave

bull Breu histograveria

Es pot considerar el segle XIV a Itagravelia la data de inici de ladaptacioacute dels

esquemes clagravessics a les llenguumles modernes A Catalunya perograve aquest fenomen

sesdeveacute un fet tardagrave degut a la Decadegravencia8 Llevat dels intents anteriors

ladopcioacute dels ritmes clagravessics en la poesia catalana i especialment lldquoadaptacioacuterdquo

de lhexagravemetre al catalagrave comenccedila a partir del Noucentisme amb Carles Riba i

Maragall Maragall adaptagrave la muacutesica i el ritme propi de lhexagravemetre homegraveric en

una traduccioacute dels Himnes homegraverics feta per Bosch i Gimpera la seva obra eacutes el

precedent del que seria lhexagravemetre ribiagrave Carles Riba traduiacute en ladolescegravencia Les

Bucograveliques de Virgili el seu rigoroacutes hexagravemetre catalagrave ja fou en aquell moment

titllat de perfecte perograve fou amb la seva primera traduccioacute de lOdissea (1919)

8 ldquoNom amb quegrave els historiadors de la literatura catalana han designat el periacuteode compregraves entre la fi de ledat mitjana i la Renaixenccedila el qual es caracteritza per una notable minva en luacutes literari del catalagrave i per la mediocritat estegravetica de les obres que shi produiumlrenrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 12

que fixagrave duna manera gairebeacute definitiva ladaptacioacute catalana de lhexagravemetre amb

lleis progravepies La nova versioacute de Riba daquest mateix poema (1948) significa la

magravexima expressioacute de fidelitat a lhexagravemetre homegraveric en la nostra llengua

bull Principals diferegravencies

La megravetrica grega eacutes una megravetrica quantitativa es fonamenta en la quantitat de les

siacutelmiddotlabes Aquestes podien eacutesser llargues o breus la siacutelmiddotlaba llarga equivalia en

durada a dues breus la siacutelmiddotlaba breu al seu torn corresponia a la unitat megravetrica

meacutes petita anomenada mora La combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes llargues i

breus formava els peus megravetrics i la successioacute daquests peus megravetrics donava com a

resultat el vers que depenia (el seu nom) del tipus i la quantitat de peus que el

constitueixen

En les llenguumles romagraveniques el fonament del ritme es basa en lrsquoalternanccedila dels

accents en les paraules (sistema accentual) lrsquooposicioacute drsquoagravetona (temps feble) i

togravenica (temps fort) Els accents determinen el ritme del vers i el vers mateix com

ho fa la quantitat silmiddotlagravebica en el sistema quantitatiu

laquoEn efecte les siacutelmiddotlabes llargues clagravessiques se corresponen molt beacute en les siacutelmiddotlabes

tograveniques o accentuades de la nostra llengua i les siacutelmiddotlabes breus o ragravepides en les

siacutelmiddotlabes agravetones o no accentuadesraquo (Joaquim Garcia i Girona 1925)

A diferegravencia de la versificacioacute clagravessica en quegrave els versos resultat duna

combinacioacute de mesures megravetriques admeten un nombre variable de siacutelmiddotlabes en la

megravetrica catalana el vers eacutes denominat segons el recompte silmiddotlagravebic deu siacutelmiddotlabes

formen un vers decasiacutelmiddotlab etc

bull Imitacioacute

El peu megravetric grecoromagrave equival en catalagrave a un grup fogravenic compost per una

combinacioacute determinada de siacutelmiddotlabes tograveniques (transcrit oacute) i agravetones (transcrit o)

Tot i aixiacute no hi ha una vertadera correspondegravencia entre els peus megravetrics clagravessics

amb els pretesos peus del vers catalagrave i cal que sestableixi la seguumlent equivalegravencia9

per a considerar vagravelides les adaptacions siacutelmiddotlaba llarga a principi de peu = siacutelmiddotlaba

togravenica siacutelmiddotlaba llarga precedida duna siacutelmiddotlaba llarga o siacutelmiddotlaba breu en segona

9 MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral Barcelona Febrer 1976

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 13

placcedila de peu = siacutelmiddotlaba agravetona siacutelmiddotlaba breu en tercera placcedila de peu = siacutelmiddotlaba

agravetona

Considerem en paraules de Miquel Peix quin eacutes el model de composicioacute de

laquolhexagravemetre de la poesia greco-romana basat per a la nostra llengua en el

sistema accentual [eacutes] el vers de sis accents ndashcomenccedil cadascun drsquoells drsquouna

sequumlegravencia de tres o de dues siacutelmiddotlabes eacutes a dir dels primitius dagravectil i espondeundash

sense excloure els accents secundaris distribuiumlts tots ells en una estudiada

alternagravencia i proveiumlts drsquounes cesures principalment ldquomasculinesrdquo que pretenen

recordar les de lrsquohexagravemetre clagravessicraquo10

Lesquema megravetric ideal eacutes el seguumlent

oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) oacute (oo o) Oacute O O Oacute O

Quan diem que les sis mesures de lhexagravemetre clagravessic equivalen en catalagrave a un vers

de sis accents separat per una o dues siacutelmiddotlabes agravetones trobem el seguumlent problema

en la nostra llengua hi ha la tendegravencia a fer togravenica una siacutelmiddotlaba siacute i una siacutelmiddotlaba no

eacutes a dir a meacutes de dos elements agravetons seguits sintroduirien accents secundaris que

anirien en contra daquesta llei bagravesica11

bull Dificultats

La dificultat que ofereix lhexagravemetre en laplicacioacute al catalagrave es redueix

fonamentalment a la primera siacutelmiddotlaba del vers que cal que sigui togravenica en canvi

la tendegravencia del catalagrave eacutes dun ritme agut12 Davant daquesta dificultat hi han

diverses solucions i laquode la solucioacute que hom doni a aquest problema dependragrave en

gran part la fesomia de lhexagravemetre catalagraveraquo13 Nosaltres perograve considerem dentre

diverses estrategravegies conegudes per a facilitar la creacioacute dhexagravemetres amb

considerable fidelitat les meacutes encertades les seguumlents

El desplaccedilament del primer accent14 Eacutes a dir la substitucioacute del primer peu de

lhexagravemetre per un altre de caracteriacutestiques similars Dit aixograve i tenint en compte

10 DOLCcedil Miquel LEneida Prograveleg Barcelona Alpha195811 RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 191912 Emprat per Riba com a sinogravenim de ritme ascendent Mentre el ritme clagravessic de lhexagravemetre eacutes

descendent (comenccedila per temps fort) en catalagrave el ritme eacutes naturalment ascendent (comenccedila per temps feble ldquodegut a la gran quantitat de partiacutecules agravetones que tenen lloc al comenccedilament doracioacute articles preposicions conjuncionsrdquo Eduard Valentiacute)

13 VALENTIacute Eduard Els clagravessics i la literatura catalana moderna Barcelona Curial Edicions Catalanes 1973

14 MEDINA Jaume Ibiacuted p 166

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 14

que no es poden trobar dos accents consecutius (com succeiria desplaccedilant el

primer accent dun peu bisiacutelmiddotlab) contemplem que luacutenica substitucioacute possible eacutes

la dun peu trisiacutelmiddotlab concretament el primer dagravectil (oacute o o) per un amfiacutebrac (o oacute

o)

Una altra solucioacute eacutes el fet de no comenccedilar amb siacutelmiddotlaba togravenica ni contenir el primer

peu cap accent togravenic Eacutes a dir comenccedilar amb un peu format per siacutelmiddotlabes agravetones

Per no rompre el ritme dactiacutelic de lhexagravemetre sha de seguir la seguumlent condicioacute

que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones (no dues ni quatre) i que la quarta sigui

togravenica15

15 INGLEgraveS I PIJOAN Martiacute Estructuracioacute dels versos llatins en catalagrave Apegravendix a lobra de M Melendres LEsposa de lAnyell Tarragona 1965

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 15

II ANAgraveLISI I COMPARACIOacute DELS TEXTOS

Aclariments

Com ja srsquoha avanccedilat a la introduccioacute la metodologia emprada per la realitzacioacute

del treball es basa en el comentari de text entegraves com un mitjagrave per ilmiddotlustrar lestudi

dels textos i expressar les nostres valoracions

Els eixos pels quals es desenvolupa el comentari de text soacuten els seguumlents

1 CONTEXTUALITZACIOacute

2 TEMA

3 ESTRUCTURA

1 Estructura externa (aspecte megravetric)

2 Estructura interna (articulacioacute del contingut)

4 ANAgraveLISI FORMAL

5 CONCLUSIOacute

Aquest model seragrave aplicat en la seva totalitat en la redaccioacute del comentari del text

original Daquesta manera sintentaragrave que el lector obtingui una visioacute ample del

text original i no lentengui simplement com un element a comparar

Pel que fa als textos traduiumlts es prestaragrave atencioacute -casi exclusivament- a lanagravelisi de

lestructura externa i laspecte formal encara que sempre partint del contingut

Considerem aquests dos aspectes el meacutes importants per al nostre objectiu

comparatiu pel seu valor comparable entre original i traduccioacute i ja que en

principi el contingut del poema eacutes inamovible no es prestaragrave atencioacute ni a la

contextualitzacioacute ni al tema Les convergegravencies i divergegravencies amb el text original

seran sintetitzades en la conclusioacute de cada comentari

Finalment amb la intencioacute de reflexionar sobre les possibles solucions del text

hem decidit fer un quart comentari on es compararan els dos textos traduiumlts

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 16

II1 Comentari del text original grec

El fragment seleccionat forma part del cant segon o segona rapsogravedia de la Iliacuteada

que consta de 877 versos concretament forma part duna seccioacute ben diferenciada

que ocupa 301 versos i que correspon a la segona mitat daquest cant (484-785)

En aquesta seccioacute anomenada tradicionalment com el Catagraveleg de les naus es fa

una descripcioacute de lexegravercit aqueu o grec que consisteix en una enumeracioacute dels

contingents de naus que componien lexpedicioacute contra Troia sanomenen les

regions principals que envien tropes els cabdills de cada regioacute i el nombre de naus

enviades En la part final daquesta descripcioacute es precisa qui soacuten els millors

guerrers dentre els grecs com ara Aquilmiddotles o Agraveiax aquesta eacutes exactament la

part escollida 760-785 Iliacuteada II En el cant II el catagraveleg de les naus sinsereix

quan Agamegravemnon disposa les tropes i passa revista a aquestes Abans daixograve

Agamegravemnon tot i que eacutes instigat per Zeus mitjanccedilant un somni a reprendre la

batalla posa a prova la moral del seu exegravercit proposant la retirada de Troia

Despreacutes de reprimir les temptatives de rendicioacute castigar els covards i animar

lexegravercit amb excelmiddotlents discursos es fan els preparatius per anar a la guerra

Despreacutes del catagraveleg de les naus gregues es descriuen les forces troianes que

tambeacute es disposen per la lluita

La funcioacute linguumliacutestica que predomina eacutes la representativa perquegrave la intencioacute de

lautor eacutes presentar una histograveria sense valoracions personals El narrador eacutes

heterodiegegravetic no eacutes un personatge del relat i eacutes omniscient ho coneix tot relata

objectivament i en tercera persona uns successos sense formar part de laccioacute

distanciat

El tema daquest fragment eacutes en efecte els millors guerrers i cavalls del

contingent grec La idea central eacutes la referegravencia que es fa al ressentiment

dAquilmiddotles amb Agamegravemnon (versos 769-773) i que situa el principal heroi grec

lluny de laccioacute expectant El tema es genera a partir de la mencioacute dAquilmiddotles ja

que el narrador no pot tant sols anomenar-lo sinoacute que es veu obligat a explicar el

seu estat dagravenim i per tant a fer referegravencia al conflicte entre aquests dos herois al

seu enuig A meacutes daquesta idea central que es el tema nuclear de lobra

sidentifiquen dues idees importants per una banda entre els millors guerrers i

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 17

cavalls els meacutes ben considerats soacuten Aquilmiddotles i els seus cavalls per laltra el

contingent aqueu sense la presegravencia del seu millor guerrer eacutes molt poderoacutes

gragravecies al seu ingent nombre

El fragment eacutes una tirada de 25 hexagravemetres (del grec ldquoἕξαrdquo sis i ldquoμέτρονrdquo metre

sis metres) Aquest vers tambeacute anomenat hexagravemetre dactiacutelic eacutes constituiumlt per una

segraverie de sis peus metres o compassos de dos temps un de fort seguit dun de

feble Els dos temps soacuten quantitativament iguals perograve el temps fort eacutes sempre

format per una siacutelmiddotlaba llarga (transcrit _) i el feble pot ser format per una llarga o

dues de breus (transcrit u u) En el primer cas el peu sanomena espondeu (_ _) i

en el segon dagravectil (_ u u) Les possibilitats dorganitzacioacute dels peus soacuten les

seguumlents luacuteltim peu eacutes sempre un espondeu el cinquegrave eacutes dagravectil16 i els quatre

primers soacuten a lliure disposicioacute dagravectils o espondeus17

Presenta lesquema seguumlent (amb un miacutenim de dotze siacutelmiddotlabes i un magravexim de

disset)18 _ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _ Per ser un vers tan llarg presenta

sempre una cesura (transcrit ) en el tercer peu que el divideix en dos membres

el segon quelcom meacutes llarg que el primer Aquesta cesura pot ser de dos tipus

trocaica si separa les dues siacutelmiddotlabes breus (_ uu _ uu _ u u _ uu _ uu _ _) o

penthemiacutemera si divideix el peu en dos (_ uu _ uu _ uu _ uu _ uu _ _) A

meacutes de la cesura principal pot presentar cesures secundagraveries que no tindrem en

compte Finalment resta dir que eacutes el vers tradicional de lepopeia grega i romana

usat tambeacute en la poesia religiosa (oracles i himnes) en la didascagravelica i en

lelegiacuteaca i que el seu origen eacutes molt llunyagrave en el temps sorgit de la literatura oral

Hi ha un magravexim de 32 agrupacions diferents o esquemes de lhexagravemetre19

diferents maneres possibles de combinar els dagravectils (d) i els espondeus (e) que el

formen En el fragment hem trobat 9 que soacuten les seguumlents

Hexagravemetres amb 2 dagravectils ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquoe d d e D Erdquo ldquoe e d d D Erdquo ldquod e d 16 El cinquegrave peu teacute molta importagravencia en el ritme de lhexagravemetre tant que si aquest eacutes un dagravectil

lhexagravemetre sanomena dactiacutelic i si eacutes espondeu sanomena espondaic -tradicionalment lhexagravemetre espondaic eacutes evitat fins al punt de ser excepcional la seva presencia

17 En termes acuacutestics lacumulacioacute de dagravectils donava la impressioacute de lleugeresa en canvi lacumulacioacute despondeus donava la sensacioacute de pesador La gran varietat riacutetmica i melogravedica (accents de les paraules) era explotada a voluntat pel poeta en la creacioacute poegravetica

18 El signe ldquourdquo expressa la possibilitat deacutesser siacutelmiddotlaba llarga o breu19 MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios claacutesicos Vol 15

(1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 18

e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d d e D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo ldquod e d

d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod

d d e D Erdquo com per exemple el vers 760

οὗ τοι ἄρ ἡ γε μό νες Δα να ῶν καὶ κοί ραν οι ἦ σαν _ u u _ u u _ u u _ _ _ u u _ _

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e

d d D Erdquo com el vers 774

δίσκ οι σιν τέρ πον το καὶ αἰγ α νέ ῃ σιν ἱ έντ ες _ _ _ _ _ u u _ u u _ u u _ _

I en igual proporcioacute lhexagravemetre holodagravectil de 5 dagravectils ldquod d d d D Erdquo com

el vers 777

ἕστ α σαν ἅρμ α τα δεὖ πε πυκ ασ μέ να κεῖ το ἀ νάκ των _ u u _ u u _ u u _ u u _ u u _ _

I lhexagravemetre de 2 dagravectils amb aquesta disposicioacute ldquoe e d e D Erdquo com el

vers 762

αὐ τῶν ἠδ ἵππ ων οἳ ἅμ Ἀτ ρείA δῃ σιν ἕ πον το_ _ _ _ _ u u _ _ _ u u _ _

Aquests variats esquemes sintercalen entre ells de manera que nomeacutes hi ha 3

casos en quegrave es repeteix un mateix esquema en dos versos seguits ldquoe e d d

D Erdquo 774-775 ldquod d d e D Erdquo 781-782 i ldquod d d d D Erdquo 783-784

Veiem quina relacioacute tenen aquests esquemes amb el contingut que sexpressa en

ells ens fixarem perograve en els extrems Els versos amb 2 dagravectils (4) els de menys

dagravectils del text es podrien qualificar com els que donarien en termes acuacutestics

meacutes impressioacute de lentitut en aquest fragment La seva presegravencia destaca en els

versos 766 i 777 on es parla dApolmiddotlo Lobjectiu formal podria ser expandir

lanegravecdota miacutetica que sallunya de lescenari narratiu principal amb la intencioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 19

dallargar el paregraventesi Quant als versos holodagravectils (4) en trobem un (765)

precedint lexemple anterior que contrastaria encara meacutes amb lacumulacioacute

despondeus citada El 777 eacutes el punt agravelgid duna descripcioacute amb ritme ascendent

la dels homes dAgamegravemnon (773-779) Comenccedila al 773 amb 2 dagravectils passa a 3

en el 774 i 775 a 4 en el 776 a 5 en el 777 i novament a 4 en el 778 i 779 Podem

observar com aquests esquemes no es corresponen estrictament amb el contingut

de la descripcioacute perograve ajuden a caracteritzar-la riacutetmicament en aquest cas

agilitzant-la progressivament Els versos 784 i 785 en canvi es corresponen

perfectament amb el contingut ja que en aquests versos sexpressa moviment

concretament de les tropes aquees ja disposades Veiem quegrave diuen literalment

Daquesta manera en efecte la terra es lamentava granment sota els peus dels

que marxaven Molt ragravepidament travessaven la plana Podem pressentir que

aquest esquema per a un oient contemporani al poema augmentava la impressioacute

de dinamisme del que sexplica

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu) Els versos comencen amb la

mateixa proporcioacute amb dagravectil i espondeu El 764 acaba en monosiacutelmiddotlab una dada

molt estranya en lhexagravemetre

τὰς Εὔ μη λος ἔ λαυ νε πο δώ κε ας ὄρν ι θας ὣς _ _ _ u u _ u u _ u u _ u u _

La cesura predominat eacutes la trocaica (17 vegades) com en el vers 763

ἵππ οι μὲν μέγ ἄ ρισ ται ἔ σαν Φη ρη τι ά δα ο _ _ _ u u _ u u _ _ _ u u _ u

Observem els encavalcaments existents 762-763 766-767 768-769 769-770

771-772 772-773 773-774 774-775 775-776-777 777-778 782-783 i 784-785

Generalment lencavalcament eacutes suau i el que continua en el vers seguumlent eacutes un

complement que pot ser

Coordinat a un altre anterior (762-763 766-767 772-773 774-775 781-

782 784-785) exemple

781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

782 χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 20

La primera paraula del 782 que concorda en cas gegravenere i nombre

amb luacuteltima paraula del 781 eacutes en efecte un adjectiu de ldquoΔιὶrdquo

(Zeus) el complement indirecte del vers anterior

O beacute un complement nou (774-775 777-778 782-783) exemple

777 ldquoἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

778 ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντεςrdquo

Les dues primeres paraules de 778 (preposicioacute+nom) soacuten un

complement circumstancial de lloc del verb de 777 ldquoκεῖτοrdquo

Tambeacute eacutes frequumlent que el vers seguumlent estigui ocupat enterament per un membre

sintagravectic (770 eacutes una oracioacute coordinada a 769 772 conteacute el verb que expressa

lestat del subjecte de 771 i altres arguments igualment 774 eacutes predicat de 773

776 eacutes una oracioacute participial que sagrega a 775) exemple

773 ldquoἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

774 δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντεςrdquo

A 773 hi ha el subjecte (ldquoλαοὶrdquo homes) i un complement circumstancial de lloc

(ldquoπαρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσηςrdquo al costat de la vora del mar) a 774 hi ha el verb

(ldquoτέρποντοrdquo gaudien) i altres complements (ldquo δίσκοισινrdquo [] ldquoκαὶ αἰγανέῃσιν

ἱέντεςrdquo amb discos i venables impulsats)

Quant a lestructura interior es poden distingir diferents apartats al seu torn

identificables amb una organitzacioacute lineal introduccioacute nus i desenllaccedil En la

introduccioacute salmiddotludeix a una descripcioacute anterior de lexercit grec (v 760) i es

demana a la Musa que conti quins soacuten els millors guerrers i cavalls daquest

exegravercit (versos 761-762) En el nus sindica que els millors cavalls soacuten les eugues

dEumel (versos 763-765) que van ser criades per Apolmiddotlo (versos 766-767) i que

Aiax Telamoni supera a tots els guerrers (v 768) mentre Aquilmiddotles estagrave enfadat

-absent de la batalla- aquest eacutes considerat per tots com el millor dels millors

guerrers (v 769) com igualment ho soacuten considerats els seus cavalls (v 770) no

obstant aixograve ell es quedaragrave voluntagraveriament al marge enutjat amb Agamegravemnon a

les naus (versos 771-773) Aquiacute sintrodueix que els homes dAgamegravemnon es

distreuen a la vora del mar (versos 773-775) i que els cavalls i els carros dels

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 21

cabdills romanen al campament (versos 775-778) on els uacuteltims esperen amb

agravensies que torni Agamegravemnon (versos 778-779) En el desenllaccedil les tropes inicien

lavanccedil i es descriu el fragor dels seus passos (versos 780-785) Finalment podem

dir que la informacioacute segueix un ordre ascendent tracta primer el cas concret (els

millors guerrers aqueus) i a continuacioacute el cas general (lexegravercit aqueu)

Predomina la 3a persona verbal del temps de limperfet Les oracions soacuten en

general simples i enunciatives (763) compostes de relatiu (762) o de predicat

nominal (764) coordinades juxtaposades (767) i copulatives (774) Les categories

gramaticals dominants soacuten els substantius els verbs i els adjectius De substantius

preponderen els concrets i els propis en front dels abstractes de verbs els

predicatius dadjectius els epiacutetets

El camp semagraventic al qual pertany el legravexic predominant eacutes el de defensa amb

sinogravenims que designen una mateixa realitat relacionada amb la guerra Per

exemple als cabdills grecs sels designa cada vegada amb substantius diferents

(ldquoἡγεμόνεςrdquo 760 ldquoκοίρανοιrdquo 760 ldquoλαῶνrdquo 772 ldquoἀνάκτωνrdquo 777) Els mots soacuten

en la seva majoria denotatius

Lautor utilitza recursos com la metagravefora 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo

literalment Del terror dAres portadores la comparacioacute 780 ldquoοἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς

εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτοrdquo literalment Aquests avanccedilaven talment com si

tota la regioacute es repartiacutes en un foc la personificacioacute 781 ldquoγαῖα δ ὑπεστενάχιζε

Διὶrdquo literalment La terra gemegava per sota a Zeus

La modalitat textual predominant eacutes la narracioacute es desenvolupen unes accions que

els succeeixen a un personatges (ex 764) combinada amb la descripcioacute es

representen elements mitjanccedilant el llenguatge (ex 763) i lexposicioacute sofereix una

informacioacute objectiva (ex 766)

En la llengua emprada en el text coexisteixen formes dialectals (ex datiu plural en

-εσσι del dialecte eogravelic ex νήεσσι vers 771 en comptes de νεάις) arcaismes

(ex uacutes lliure de laugment de larrel en verbs en temps passat ex ἔλαυνε vers

764 en comptes de ἤλαυνε) i veus modernes (ex les formes apocopades de les

preposicions soacuten un tret dinnovacioacute de la llengua homegraverica ex παρ en comptes

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 22

de παρα) Aquests trets aconsegueixen lartifici propi de la llengua homegraverica

especiacuteficament literagraveria

Veiem alguns trets que destaquen pel seu valor expressiu

En el vers 761 el narrador es dirigeix a la musa apelmiddotlant-la perquegrave li canti ldquoσύ

μοι ἔννεπε Μοῦσαrdquo literalment [tu a mi] conta(m) Musa Aixograve converteix

lautor en una mena de vehicle del missatge emegraves pel veritable narrador que eacutes la

Musa

En el vers 768 sens diu que Agraveiax Telamoni supera a tots els homes perograve en el

seguumlent sens diu ldquoὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotles

senutjava Aquest ldquomentrerdquo expressa que Aiax eacutes el millor tan sols en condicions

especials quan no sel pot comparar amb Aquilmiddotles perquegrave no hi eacutes present Quan

Aquilmiddotles estagrave al camp de batalla les coses canvien perquegrave ldquoὃ γὰρ πολὺ

φέρτατος ἦενrdquo literalment aquest era el millor per molts

En el vers 782 el narrador torna a dirigir-se personalment a alguacute aquesta vegada a

Zeus ldquoὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃrdquo literalment quan entorn de Tifoacute

fustigues la terra Podem interpretar leleccioacute de la 2a persona com una manera de

reverenciar al deacuteu i fer-lo meacutes proper a lauditori tractant-lo directament com si

estigues escoltant i governant-ho tot Tambeacute luacutes del present pot voler expressar

que lepisodi de Zeus castigant a Tifoacute es repeteix periogravedicament i no eacutes tan sols un

fet histograveric ja que sidentificava aquest monstre de la mitologia com la causa de

les erupcions del volcagrave Etna

Recapitulem el text gaudeix duna gran varietat riacutetmica amb preponderagravencia dels

dagravectils vers els espondeus El llenguatge eacutes ric en dialectalismes i combina formes

arcaiques i modernes de la llengua La veu del narrador presenta un dualisme

entre lautor i la musa Sobserva alguna insinuacioacute del llenguatge formulari

expressions que es repeteixen al llarg del text de formes diverses com per

exemple ldquoμέγ ἄριστοςrdquo en gran manera el millor v 763 i v 768 en comptes de

solament ldquoἄριστοςrdquo el millor Totes elles soacuten caracteriacutestiques inseparables de

legravepica homegraverica i que shan de veure reflectides en la llengua darribada

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 23

Per tant i tenint en compte que el contingut de la Iliacuteada eacutes invariable creiem que

el traductor dHomer ha de respectar la forma en el major grau possible Ha

demprar lhexagravemetre convertint aquest en una mesura i no en un ritme invariable

ja que la lectura ha de ser agravegil pensada per a ser recitada el vocabulari emprat ha

deacutesser molt ric i en definitiva el llenguatge ha de ser uacutenic reunint varietats

linguumliacutestiques ha de respectar el llenguatge formulari i crear un repertori

equivalent En definitiva com digueacute Carles Riba el designi del traductor ha de

ser intentar crear-se en la seva llengua un estil un estil que aplegui les

caracteriacutestiques universals de lestil homegraveric

II2 Comentari de la traduccioacute de Manuel Balasch

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Manuel Balasch del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva segona versioacute de lobra

publicada lany 1997 a Barcelona per lEditorial Proa aquest fragment eacutes

diferenciat amb subtiacutetols concretament el fragment seleccionat doacutena lloc en

lobra de Manuel Balasch a dos subdivisions temagravetiques que es troben totes dues a

la pagravegina 92 Els versos 760-779 sencapccedilalen amb el tiacutetol ldquoAlgunes precisionsrdquo i

els versos 780-785 amb ldquoLatac dels aqueusrdquo

En comenccedilar lanagravelisi megravetrica tractarem les peculiaritats quant a irregularitats es

refereix abans de centrar-nos en lanagravelisi formal dels versos meacutes corrents

Primer de tot hem de dir que en 4 dels 26 versos del fragment ens ha suposat una

gran dificultat trobar una estructura regular i per aixograve shan exclograves de les

estadiacutestiques posteriors eacutes a dir que en les estadiacutestiques tenen cabuda 22 versos

dels 26 totals Daquests versos exclosos que podem titllar-los danogravemals 2 dells

soacuten ldquohipermegravetricsrdquo els hi sobren siacutelmiddotlabes i respecte als altres dos simplement no

hem sabut la manera danalitzar-los correctament perquegrave soacuten al nostre judici

molt irregulars

Aquests 4 versos soacuten els seguumlents

766 ldquotraccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacuteferrdquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 24

768 ldquoDe molt el millor dels homes va ser Aiant Telamonirdquo

778 ldquodels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homesrdquo

781 ldquoel sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelitardquo

Els dos primers versos soacuten als quals no hem sabut trobar-los-hi la regularitat

megravetrica en els dos seguumlents en canvi hem trobat una regularitat megravetrica perograve ens

hi han sobrat siacutelmiddotlabes Veiem-ho meacutes detalladament

778

ldquodels se nyors es guar da ven Del seu cap eny o ro sos els ho mesrdquo o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta Pirriqui20 d Troqueu21 Iambe22 d D E

En el lloc que correspondria al tercer peu (i que seria un dagravectil) trobem una

siacutelmiddotlaba de meacutes que lallarga en exceacutes fins al punt que el podem dividir en dos

peus bisiacutelmiddotlabs (en total serien 7 peus) o considerar-lo com un sol peu tetrasiacutelmiddotlab

ambdoacutes casos no soacuten liacutecits en lorganitzacioacute de lhexagravemetre

781

ldquoel sogravel ge me ga va per so ta com quan Zeus que en el llamp sa de li tardquo o oacute o o oacute o o oacute o o oacute oacute o o oacute o o oacute o

Lestructura podria ser aquesta peu tetrasiacutelmiddotlab d d e pirriqui D E

Si ignoreacutessim el primer peu podriacuteem considerar a excepcioacute del quart peu que el

vers teacute una estructura regular que seria ldquod d e p D Erdquo Perograve trobem quatre

siacutelmiddotlabes inicials que sumades a les posteriors sobrepassen el nombre magravexim de

siacutelmiddotlabes permegraves en lhexagravemetre 19 siacutelmiddotlabes en un magravexim de 17

Altres peculiaritats a nivell megravetric soacuten les seguumlents A linterior de vers trobem

tres casos de ldquosiacutelmiddotlaba agravetona en temps fortrdquo lloc on pertoca una siacutelmiddotlaba togravenica

Aixograve eacutes una irregularitat perquegrave el temps fort dels peus eacutes linvariable lhexagravemetre

ha de constar de sis siacutelmiddotlabes tograveniques a linici de cada peu Tambeacute eacutes el mateix dir

que hem trobat tres versos a linterior dels quals hi ha un peu que no comenccedila amb 20 Peu megravetric format per dues siacutelmiddotlabes breus Adaptat amb lestructura agravetona-agravetona21 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba llarga i una breu Adaptat amb lestructura togravenica-agravetona22 Peu megravetric format per una siacutelmiddotlaba breu i una llarga Adaptat amb lestructura agravetona-togravenica

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 25

siacutelmiddotlaba togravenica i per tant no eacutes ni un dagravectil ni un espondeu En els versos 769 i

774 trobem un pirriqui en 4ta placcedila de peu i en el vers 782 un amfiacutebrac en 2a

placcedila de peu

Amb tot el cas de lamfiacutebrac no eacutes una irregularitat tant rellevant perquegrave eacutes un

peu trisiacutelmiddotlab i aquests peus encara que no siguin del tot regulars no trenquen el

ritme ternari de lhexagravemetre en comparacioacute amb les irregularitats que es puguin

donar en peus bisiacutelmiddotlabs a linterior de vers Aixograve sexplica perquegrave el peu

predominant de lhexagravemetre eacutes el dagravectil i en ladaptacioacute catalana lacumulacioacute de

grups fogravenics de tres siacutelmiddotlabes eacutes suficient per a rememorar el vers original

782ldquosin dig na i per tots dos flancs de Ti feu as so ta la ter rardquo

o oacute o o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El segon peu eacutes un amfiacutebrac peu en principi nomeacutes permegraves a linici de vers per

a facilitar la creacioacute dhexagravemetres en catalagrave

En canvi els casos del pirriqui siacute soacuten rellevants perquegrave en no constar aquest peu

de temps fort sanulmiddotla riacutetmicament parlant i es converteix fonegraveticament en un

temps feble addicional del peu anterior Veiem-ho

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

En ambdoacutes casos el quart peu passa desapercebut perquegrave no teacute un accent togravenic

Un cop vistes les minoritagraveries peculiaritats megravetriques a linterior de vers centrem-

nos en com comencen els versos de Manuel Balasch un aspecte molt meacutes

rellevant i majoritari Podem trobar 5 peus diferents a linici de vers dagravectil (oacute o o)

espondeu (oacute o) amfiacutebrac (o oacute o) iambe (o oacute) i pirriqui (o o)

Predominen els amfiacutebracs amb 9 casos Com per exemple el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 26

Segueixen els espondeus amb 5 casos Ex

772ldquoa ra je ia fu rioacutes amb la tri da pas tor dels seus ho mesrdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En tercer lloc es troben els pirriquis amb 4 casos Ex

771ldquode Pe leu En els corbs na vi lis que sol quen el pegrave lagrdquo

o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En quart lloc trobem els dagravectils amb 3 casos Ex

762ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o I en uacuteltim lloc trobem el iambe amb un cas Ex

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Com hem apuntat a la pagraveg 13 la fesomia de lhexagravemetre catalagrave depegraven en gran part

de la forma del primer peu essent el meacutes ideal el dagravectil (o en el seu lloc tres

siacutelmiddotlabes agravetones ja que pot resultar forccedilat en catalagrave el fet de comenccedilar sempre per

siacutelmiddotlaba togravenica) lespondeu o fins i tot lamfiacutebrac com una substitucioacute equivalent

al dagravectil Altres solucions del primer peu serien considerades allunyades de la

forma original

Aixiacute tenint en compte les peculiaritats megravetriques esmentades podem deduir que

no tots els esquemes que analitzarem podran ser considerats com a perfectament

regulars ja que hem trobat diversos peus a meacutes de dagravectils espondeus i amfiacutebracs a

principi de peu per tant hem destablir uns criteris per a una correcta classificacioacute

entre versos regulars i irregulars Concloent els que formalment sapartin de les

seguumlents indicacions seran considerats irregulars

Peus permesos a linici del vers (1r) dagravectil o trisiacutelmiddotlab agraveton espondeu i amfiacutebrac

Peus permesos a linterior del vers (2n 3r i 4t) dagravectil i espondeu

Peus permesos en la cadegravencia final (5egrave i 6egrave) dagravectil i espondeu

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 27

Hem trobat un total de 17 esquemes megravetrics diferents en la composicioacute del

hexagravemetres de Manuel Balasch deu dells regulars i els altres set irregulars Soacuten

els seguumlents

Hexagravemetres amb un dagravectil Irregular ldquop d e e E Erdquo

Hexagravemetres amb dos dagravectils Regulars ldquoe e d e D Erdquo ldquoe e e d D Erdquo

ldquoa d e e D Erdquo Irregulars ldquoa a d e D Erdquo ldquoi e e d D Erdquo ldquoa d

e p D Erdquo

Hexagravemetres amb tres dagravectils Regulars ldquod d e e D Erdquo ldquoa d e d D Erdquo

ldquoa d d e D Erdquo ldquoe d e d D Erdquo ldquoe d d e D Erdquo Irregulars ldquop d

e d D Erdquo ldquop d d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils Regulars ldquod d e d D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Irregulars ldquop d d d D E

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 3 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa

d e d D Erdquo com el vers 763

ldquoDe po tes agrave gils com daus les eu gues de molt les meacutes bo nesrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 2 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquoa d

e p D Erdquo com per exemple el vers 774

ldquomolt beacute ti ra ven el disc la ja ve li na sa ge tesrdquo o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 4 dagravectils amb igualtat de proporcioacute (1 cas)

qualsevol dels esquemes esmentats abans Ex ldquod d e d D Erdquo

770ldquocom i gual ment els ca valls que du ien el fill im blas ma blerdquo

oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem un uacutenic vers (775) amb un sol dagravectil amb aquesta disposicioacute

ldquop d e e E Erdquo

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes no hi ha cap repeticioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 28

exacta dun mateix esquema dues vegades seguides perograve siacute trobem agrupacions de

versos amb el mateix nombre de dagravectils eacutes clar

Sabem o meacutes aviat intuiumlm que la distribucioacute despondeus i dagravectils els diferents

esquemes eren un recurs de lautor que influiumla en la diccioacute del poema creant

diferents efectes acuacutestics percebuts pel receptor del poema en el seu temps i

llengua original En ladaptacioacute de lhexagravemetre al nostre sistema accentual aliegrave a la

durada de les siacutelmiddotlabes eacutes clar que els possibles efectes sonors en luacutes dels

diferents esquemes no tenen cabuda en el seu sentit primigeni i com a molt la

cosa deu anar pel seguumlent camiacute Al contrari que en el grec clagravessic lus de diferents

esquemes en catalagrave tan sols modifiquen el vers en la seva llargagraveria i la distribucioacute

diversa dels accents Per tant considerant la pausa que teacute lloc a final de cada vers

es pot deduir que en un vers on la sintaxi sigui fluida el que meacutes pot augmentar la

sensacioacute de lleugeresa o rapidesa eacutes el fet de ser un vers curt eacutes a dir lacumulacioacute

despondeus (peus de dues siacutelmiddotlabes) tot al contrari que en lhexagravemetre original En

definitiva no creiem uacutetil comprovar si els esquemes en catalagrave tenen relacioacute amb

lestructura expositiva del passatge en quumlestioacute o si sha intentat conservar la

dinagravemica dels hexagravemetres originals

Hem trobat un vers espondaic (el cinquegrave peu = espondeu) el 775

ldquodis pa ra ven amb larc tot hom te nia als seus ca rrosrdquoo o oacute o o oacute o oacute o oacute o oacute o

A continuacioacute ens fixarem en alguns versos amb el que considerem llicegravencies

megravetriques dubtoses o que poden donar lloc al conflicte des de la perspectiva en

que es miri

760ldquoVet a quiacute - els qui van ser els caps i els priacuten ceps dels dagrave nausrdquo

oacute o oacute - o oacute o oacute o o oacute o o oacute oEn aquest vers hem suposat un hiat en el segon peu per ajustar-lo a una megravetrica

regular

779ldquova ga ven sen se com ba tre ar reu - on e ra le xegraver citrdquo

o oacute o oacute o o oacute o o oacute - o oacute o o oacute oEl mateix que en el cas anterior

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 29

784ldquoDoncs ai xiacute per so ta dels peus dels qui mar xa ven la ter rardquo

o oacute o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o En aquest primer peu hi han en principi quatre siacutelmiddotlabes (doncs-ai-xiacute-per) i el

meacutes fagravecil seria comptar-les com a dos espondeus (oacute o oacute o) Perograve el que em fet eacutes

el seguumlent hem ajuntat les dues primeres siacutelmiddotlabes com una classe de sinalefa

aprofitant que teacute lloc un fenomen fonegravetic de sonoritzacioacute i que alhora de

pronunciar ldquodoncs aixiacuterdquo diem ldquodoncsrdquo i ldquoairdquo quasi en un sol temps [donza]

Daquesta manera tenim 3 siacutelmiddotlabes en comptes de quatre les dues primeres perograve

serien tograveniques siacute o siacute En el cas de considerar-lo un dagravectil doacutena encara lefecte

dun peu que es converteix en dos espondeus ja que eacutes inevitable comptar laccent

togravenic del que considerariacuteem la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo i que en el cas de comptar-la

seria un hexagravemetre de 7 accents Per tant hem considerat que eacutes un amfiacutebrac per

evitar aquest efecte i atenuar el fet de que es converteixi a la pragravectica en un vers de

7 accents donant meacutes importagravencia a laccent de la segona siacutelmiddotlaba ldquoxiacuterdquo per

camuflar el primer accent i fer-lo passar per un temps feble

Tambeacute trobem un vers la cadegravencia final del qual no correspon al quegrave eacutes en regla

Veiem-ho

761ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

El que seria la clagraveusula heroica (dagravectil meacutes espondeu a final de vers) eacutes veu

truncat per la tercera siacutelmiddotlaba del cinquegrave peu que tot i que es pot distribuir

gragraveficament com un dagravectil la siacutelmiddotlaba togravenica en tercera posicioacute fa que en contacte

amb el peu seguumlent el qual tambeacute es pot distribuir gragraveficament com un espondeu

aquest uacuteltim es converteixi fonegraveticament en un dagravectil

Eacutes a dir que a la nostra oiumlda la clagraveusula heroica sintercanvia i es torna espondeu

meacutes dagravectil ldquodir-mho tu Mu sardquo

oacute o oacute o o

Quant a les cesures com en el comentari anterior del fragment en grec clagravessic

nomeacutes analitzarem aquelles que tenen lloc en el tercer peu i que divideixen

lhexagravemetre en dues parts meacutes o menys iguals la penthemiacutemera i la trocaica Amb

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 30

aquest fi ens fixarem en el tercer peu i on esdevingui un final de paraula

considerarem que hi ha la cesura en el cas dels mots monosiacutelmiddotlabs seria

lleugerament diferent Si aquesta cesura eacutes present just despreacutes de laccent togravenic

seragrave penthemiacutemera (oacute o o) si en canvi separa les dues agravetones del tercer peu

seragrave trocaica (oacute o o)

La cesura penthemiacutemera eacutes la meacutes utilitzada amb 16 casos Com en el vers 762

ldquodells i tam beacute dels ca valls que van se guir els dos a tri desrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

Despreacutes la trocaica amb 3 casos Com en el vers 761

ldquoqui va ser el mi llor dells ai xograve has de dir-mho tu Mu sardquo oacute o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per uacuteltim trobem la cesura mitja una cesura inusual que era evitada pels poetes

clagravessics pel fet que divideix lhexagravemetre en dues parts iguals La trobem en dos

versos ambdoacutes casos en quegrave en el tercer peu no esdeveacute cap final de paraula sinoacute

que aquesta acaba amb el peu mateix

769ldquodu rant la ragrave bi a dA quilmiddot les que va ser in su per ab lerdquo

o oacute o oacute o o oacute o o o oacute o o oacute o777

ldquoo beacute el lo tus i els car ros ben a jus tats a les ten desrdquo o oacute o oacute o o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

A meacutes trobem un vers que no sabem com dividir-lo perquegrave en el tercer peu no

trobem cap cesura

783ldquodel pa iacutes agrave rim que eacutes on diu que Ti feu teacute la ja ccedilardquo o oacute oacute o oacute o oacute o o oacute o o oacute o

En el temps togravenic del tercer peu teacute lloc una sinalefa que no podem dividir amb una

cesura perquegrave trencada aquesta el peu passa de ser un espondeu (oacute o) a ser un

amfiacutebrac (o oacute o) ja que la sinalefa elideix la siacutelmiddotlaba agravetona unint-la amb la togravenica

anterior Despreacutes entre el temps fort i el feble tampoc trobem que sigui un bon

lloc per suposar una cesura perquegrave no seria coherent amb la sintaxi

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius els verbs i

els adjectius Aquests uacuteltims encara que molts dels epiacutetets originaris han estat

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 31

traduiumlts per sintagmes preposicionals shan mantingut en nombre perquegrave alguns

adverbis shan traduiumlt per adjectius (ex 785 ldquofeia grans esgaripsrdquo per ldquoμέγα

στεναχίζετο rdquo literalment granment es lamentava i ldquoprest travessarenrdquo per ldquoὦκα

διέπρησσον rdquo literalment ragravepidament travessaven) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute la majoria de les oracions estan molt ben trobades i no

nhi ha cap que presenti un desordre ilmiddotlogravegic comparable a un hipegraverbaton

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa perograve fins

la segona meitat del text la seva presegravencia no eacutes del tot considerable (ex caps v

760 navilis v 771 javelina sagetes v 774 arc carros v775 tendes v 777

etc)

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha emprat un llenguatge planer i

entenedor sense presegravencia de mots arcaics o dialectals a excepcioacute del mot

ldquoimblasmablerdquo que no figura en el diccionari i sembla portat directament de

langlegraves blameless innocent El registre utilitzat eacutes lestagravendard ja que la majoria

de les paraules pertanyen al llenguatge comuacute segons la consulta feta en el

DIEC223

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions al text original

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquoaixograverdquo 761 ldquodosrdquo 762 ldquoa plomadardquo 765

ldquotraccedilatsrdquo 766 etc) tambeacute sha elidit algun sintagma (ex en el vers 778 no sha

traduiumlt ladjectiu ldquoἀρηΐφιλονrdquo literalment estimat dAres referint-se a

Agamegravemnon) Sha alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots

que estaven originalment en un altre vers com per exemple en el v 767 en quegrave

ldquoApolmiddotlordquo originagraveriament eacutes del vers 766 i en el v 771 on igualment ldquode Peleurdquo

eacutes originari del vers anterior En els versos 772-773 shan intercanviat dos

substantius possiblement per raons megravetriques ldquoatridardquo del 772 eacutes originari del v

773 i ldquoAgamegravemnonrdquo del v 773 ho eacutes del 772

Ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) literalment Fereciacuteada tant pot ser un gentilici

(natural de la ciutat de Feres) com un patroniacutemic ja que Feres eacutes un heroi

23 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 32

mitologravegic que fundagrave una ciutat amb el seu nom Consultat la bibliografia al

respecte perograve podem veure que Eumel eacutes fill dAdmet que va succeir com a rei

al seu pare Feres aixiacute tal com hem dit tant pot fer referegravencia al topogravenim com en

aquest cas al pare del progenitor el seu avi Eacutes meacutes corrent perograve en legravepica

grega sobrenomenar alguacute fent referegravencia a un avantpassat miacutetic que a la ciutat

don eacutes natural Manuel Balasch efectivament lha traduiumlt per ldquofill de Feresrdquo

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768

sha traduiumlt de manera semblant fet que respecta el llenguatge formulari i eacutes un

punt a favor 763 ldquode molt les meacutes bonesrdquo i 768 ldquode molt el millorrdquo

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque va ser insuperablerdquo

Duna banda creiem que sallunya del text original perquegrave no fa referegravencia a

lopinioacute que els altres homes tenien dell perograve creiem que el sentit de loracioacute en

leleccioacute del mot ldquoinsuperablerdquo estagrave meacutes o menys aconseguit perquegrave doacutena a

entendre que ninguacute el supera i per tant que eacutes el millor millor fins i tot que Agraveiax

Recapitulem en la traduccioacute trobem una gran varietat riacutetmica encara que de tots

els esquemes (17) nomeacutes considerem els que soacuten regulars (10) Hi ha una clara

inferioritat en el nombre dels dagravectils el peu caracteriacutestic de lhexagravemetre en front

dels altres peus i a meacutes no trobem cap hexagravemetre holodagravectil El peu inicial ha

estat substituiumlt per un amfiacutebrac sempre que ha calgut (i em de dir que en la seva

gran majoria ha estat aixiacute) a meacutes dutilitzar els tradicionals dagravectil i espondeu

Tambeacute trobem altres peus i irregularitats megravetriques que fan que la traduccioacute

trontolli en exceacutes a nivell megravetric El llenguatge no presenta formes atiacutepiques i eacutes

molt planer i entenedor Les incongruegravencies en traslladar el missatge soacuten

pragravecticament inexistents i lestructura eacutes manteacute en el major grau possible perograve

aixograve uacuteltim no eacutes un fet important per als receptors de la traduccioacute

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de

Manuel Balasch del fragment escollit soacuten els seguumlents Eacutes clar que el punt degravebil de

la traduccioacute eacutes la megravetrica perograve com a avantatge el text resultant eacutes molt amegrave i

senteacuten a la perfeccioacute El llenguatge literari eacutes molt entenedor perograve per contra no hi

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 33

diversitat de veus modernes arcaiques ni dialectals Aixiacute el llenguatge de Manuel

Balasch peca de ser massa contemporani i quotidiagrave Quant al llenguatge formulari

tot i que en el fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions

reiterades si es poden intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i

trobem que Manuel Balasch ha sabut transmetre aquest recurs literari En

definitiva eacutes patent que eacutes molt difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil

homegraveric perograve creiem que la traduccioacute de Manuel Balasch eacutes molt valuosa pel fet

que ha aconseguit fer present en la progravepia llengua un poema de milers danys

dantigor respectant en el possible lestil homegraveric perograve sense emprar un estil

grandiloquumlent sinoacute que eacutes a labast de tothom

II3 Comentari de la traduccioacute de Miquel Peix

En aquest comentari examinarem la traduccioacute poegravetica de Miquel Peix del

fragment original (760-785 Iliacuteada II) En la seva obra publicada lany 1978 a

Barcelona per lEditorial Alpha en la colmiddotleccioacute Clagravessics de tots els temps aquest

fragment es situa al final de la subdivisioacute temagravetica Lexegravercit grec del cant segon a

la pagravegina 65

Comenccedilant per la megravetrica hi ha una clara preeminegravencia dels versos comenccedilats

amb dagravectils (21) Perograve fixem-nos-hi meacutes en com sinicien els hexagravemetres de

Miquel Peix De dagravectils inicials en trobem de dos tipus els que comencen amb

siacutelmiddotlaba togravenica i els que no Els primers poden comenccedilar amb una paraula

bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 762 (entre) o amb monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 769

(tots) els segons soacuten formats per 3 siacutelmiddotlabes agravetones com el vers 760 En aquests

uacuteltims tot i no comenccedilar per siacutelmiddotlaba togravenica no es trenca el ritme dactiacutelic de

lhexagravemetre sempre que siguin tres les siacutelmiddotlabes inicials agravetones i la quarta seguumlent

togravenica Despondeus inicials trobem que comencen tots per siacutelmiddotlaba togravenica i poden

ser formats per una paraula bisiacutelmiddotlaba plana com el vers 783 (en aquest cas tambeacute

hi ha sinalefa entre els) o per un monosiacutelmiddotlab togravenic com el vers 780 (tambeacute hi ha

sinalefa com si el)

Hem trobat un total de 9 esquemes megravetrics diferents en la creacioacute dhexagravemetres

que soacuten els seguumlents

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 34

Hexagravemetres amb 3 dagravectils ldquod d e e D Erdquo ldquod e e d D Erdquo ldquoe d d

e D Erdquo ldquod e d e D Erdquo

Hexagravemetres amb 4 dagravectils ldquod d e d D Erdquo ldquod d d E D Erdquo ldquod e d d

D Erdquo ldquoe d d d D Erdquo

Hexagravemetres amb 5 dagravectil (holodagravectils) ldquoD D D D D Erdquo

Lesquema meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre holodagravectil de 5 espondeus ldquod d d d D

Erdquo com el vers 769

ldquotots els gue rrers men tre i rat res tagrave A quilmiddot les que tant els gua nya vardquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

El segon meacutes frequumlent eacutes lhexagravemetre de 4 dagravectils amb la disposicioacute seguumlent ldquod d

d e D Erdquo com per exemple el vers 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Per darrera trobem lhexagravemetre de 3 dagravectils amb aquestes disposicions ldquod d e

e D Erdquo i ldquoe d d e D Erdquo com els versos 760 i 771 respectivament

ldquoDels da na encs e ren doncs a quests llurs caps i llurs gui esrdquo oacute o o oacute o o oacute o oacute o oacute o o oacute o

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o o o o oacute o oacute o o oacute o

Quant a la dinagravemica en que es presenten aquests esquemes trobem 2 repeticions

dun mateix esquema en dos versos seguits ldquod e d d D Erdquo 767-768 i ldquod d

d e D Erdquo 776-777 Encara que el nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat

no hi ha cap cas de repeticioacute en versos seguits

No hem trobat versos espondaics (5egrave peu espondeu)

Luacutenica llicegravencia megravetrica que pot ser dubtosa eacutes la seguumlent

761ldquoVul gues Mu sa a ra dir-me qui e ra el que meacutes ex celmiddot li a -rdquo

oacute o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o o oacute o

En aquest vers hem considerat una sinalefa en el segon peu encara amb la

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 35

presegravencia de la coma per adaptar-lo a una megravetrica regular Considerem que

aquesta coma eacutes meacutes aviat una pausa gragravefica que serveix per a llegir-ho

correctament perograve que no influeix gaire en la diccioacute i acaba per elidir-se en la

lectura oral

La cesura penthemiacutemera (14) eacutes lleugerament meacutes utilitzada que la trocaica (12)

veiem un exemple de cada

Trocaica 766

ldquoDin tre Pi egrave ri a A po lmiddotlo de larc dar gent de lles du esrdquo oacute o o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute oPenthemiacutemera 771

ldquoMes A quilmiddot les en mig de ma ri nes naus en cor ba desrdquo oacute o oacute o o oacute o o oacute o oacute o o oacute o

Les categories gramaticals dominants segueixen essent els substantius i els verbs

perograve els adjectius han disminuiumlt en nombre considerablement Aixograve eacutes degut a que

la majoria dels epiacutetets shan traduiumlt per sintagmes preposicionals atenent meacutes al

significat que a la forma (ex ldquoΠηλείAωναrdquo Pelida v 770 per ldquofill de Peleurdquo)

Trobem formes verbals que no es troben en el text original els gerundis (ex 776

ldquomenjantrdquo traduiumlt del participi ldquoἐρέπτομαιrdquo alimentats) Respecte a lordre dels

elements dins de loracioacute trobem pocs casos que presentin lordre de mots logravegic

del catalagrave24 (775-776) en canvi soacuten frequumlents els hipegraverbatons (771-774)

El camp semagraventic predominant eacutes com en el text original el de defensa (ex caps

v 760 guerrers i corsers v 761 comandava v 763 guerrera v767 etc)

Destaquen els diferents sinogravenims amb quegrave es designen els cavalls sense utilitzar

aquest mot progravepiament dit corsers v 763 eugues v 765 destrers v 775

Quant a la llengua utilitzada el traductor ha fet aparegraveixer mots propis del

llenguatge poegravetic com ara ldquocorsersrdquo cavalls v 763 i ldquoocellesrdquo ocells femelles

vers 764 formes arcaiques i i dialectals com ara ldquoDestardquo daquesta vers 784 i

paraules dorigen incert com ara ldquorabentsrdquo molt ragravepids vers 764 i ldquoflingantavardquo

vers 782 La presegravencia daquests mots donen al conjunt un caragravecter dantiguitat i

24 ldquoSubjecte (amb els seus complements) + predicat + complements del predicatrdquo ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU lEnciclopegravedia [en liacutenia]

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 36

delevacioacute respecte al llenguatge quotidiagrave El registre utilitzat eacutes lestagravendard encara

que amb un nivell alt de formalitat ja que la majoria de les paraules pertanyen al

llenguatge comuacute segons la consulta feta en el DIEC225

A grans trets el traductor ha hagut de fer aquestes concessions

En contades ocasions han estat afegits en la traduccioacute sintagmes addicionals que

no es trobaven al text original (ex ldquollursrdquo 760 ldquoarardquo 761 ldquoentrerdquo 763 etc) i sha

alterat lestructura original traduint en un vers diferent mots que originalment

estaven en un altre vers com per exemple en els versos 763-764 on shan

intercanviat sintagmes entre dos versos possiblement per raons megravetriques

(traduccioacute literaltraduccioacute per Miquel Peix)

Cavalls en gran manera millors eren els del Fereciacuteada

els que Eumel conduiumla com ragravepids ocells

ldquoEntre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocellesrdquo

Com en el comentari anterior respecte a ladjectiu ldquoΦηρητιάδαοrdquo (763) Miquel

Peix lha traduiumlt igualment per ldquofill de Feresrdquo confirmant les especulacions fetes

anteriorment

Lexpressioacute ldquoμέγ ἄριστοςrdquo literalment en gran manera millor v 763 i v 768 es

podria haver traduiumlt de manera similar en els dos versos per a respectar el

llenguatge formulari en comptes daixograve sha traduiumlt de maneres molt diferents

essent la primera bastant mimegravetica ldquoeren de molt les millorsrdquo v 763 i la segona

molt allunyada ldquode molt [] superavardquo v 768

Lexpressioacute del v 767 ldquoφόβον Ἄρηος φορεούσαςrdquo literalment portadores del

terror dAres sha traduiumlt per ldquoportaven la fuita guerrerardquo leleccioacute dels mots no

ens sembla escaient perquegrave la paraula ldquofuitardquo (sinogravenim fugida) aquiacute indueix al

malentegraves i la paraula ldquoguerrerardquo no permet copsar la referegravencia a Ares deacuteu de la

guerra

El verb ldquoθρέψrdquo va criar v 766 sha traduiumlt per ldquoel nodridor havia estatrdquo v 767 25 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 37

massa rebuscada al nostre parer perograve que segurament ha estat optada per raons

megravetriques

Loracioacute referint-se a Aquilmiddotles del vers 769 ldquoὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦενrdquo

literalment per molts el millor era sha traduiumlt per ldquoque tant els guanyavardquo

creiem que sallunya perquegrave no fa referegravencia a lopinioacute que els altres homes tenien

dell i dificulta la comprensioacute del sentit de loracioacute que diu que el guerrer Agraveiax era

el millor nomeacutes quan Aquilmiddotles estava absent de la guerra ja que aquest siacute era

considerat el millor per molts

Recapitulem la traduccioacute com loriginal gaudeix de gran varietat riacutetmica ja que

els dos presenten el mateix nombre (9) desquemes Hi ha una clara

preponderagravencia dels dagravectils vers els espondeus els versos de menys dagravectils soacuten ara

de 3 quan abans eren de 2 per tant el nombre despondeus hauragrave disminuiumlt

considerablement en la traduccioacute El nombre dhexagravemetres holodagravectils eacutes elevat el

que suposa estadiacutesticament que Miquel Peix sha inclinat a usar tota lextensioacute del

vers per a expressar-se El peu inicial ha estat versat de manera molt correcte

sense tragravefecs El llenguatge presenta formes diverses dialectalismes arcaismes i

mots del llenguatge poegravetic Les incongruegravencies en traslladar el missatge i la seva

estructura soacuten miacutenimes i en cap cas massa greus perograve siacute trobem que alguns detalls

de la traduccioacute sallunyen quant a literalitat del text original perograve que no dificulten

la comprensioacute global del text

Concloent podem dir que els avantatges i inconvenients de la traduccioacute de Miquel

Peix del fragment escollit soacuten els seguumlents Ha aconseguit satisfactograveriament

traslladar lagilitat megravetrica del ritme del hexagravemetre perograve en algunes ocasions el

text es torna sintagravecticament complicat i el ritme queda eclipsat per la dificultat

dentendre el quegrave es diu Ha aconseguit crear un llenguatge literari excepcional

perograve podriacuteem retreure-li tenint en compte que es un poema pensat per a ser

recitat el no tenir una expressioacute tan espontagravenia i natural com eacutes propi de la

llengua oral Aixiacute el llenguatge de Miquel Peix peca de ser una mica arcaiumltzant i

de faltar-nhi meacutes diversitat dialectal Quant al llenguatge formulari tot i que en el

fragment no hi soacuten presents llargues foacutermules ni repeticions reiterades si es poden

intuir algunes caracteriacutestiques de la diccioacute formular i trobem que Miquel Peix no

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 38

ha sabut transmetre aquest recurs literari En definitiva eacutes patent que eacutes molt

difiacutecil encertar totes les caracteriacutestiques de lestil homegraveric perograve creiem que la

traduccioacute de Miquel Peix eacutes de gran importagravencia per a les lletres catalanes com la

que meacutes sobretot per la seva qualitat megravetrica i lesforccedil per crear un estil egravepic en la

progravepia llengua molt adient al motiu del poema

II4 Comparacioacute de les traduccions

A continuacioacute compararem algunes divergegravencies entre les traduccions que ens

ajudaran a ilmiddotlustrar diferents maneres possibles de traduir un mateix fragment26

Primerament podem observar que els traductors han emprat diferents temps

verbals mentre que en el text original el temps predominant eacutes limperfet

dindicatiu MB ha fet servir majoritagraveriament el temps de passat simple en la

primera meitat del fragment i en la segona limperfet dindicatiu MP al seu torn

ha mantingut majoritagraveriament limperfet dindicatiu en tot el fragment

En el vers 760 ambdoacutes traductors han fet servir el mot ldquocapsrdquo per a ldquoἡγεμόνεςrdquo i

un de diferent per a ldquoκοίρανοιrdquo daquest segon mot la primera entrada en el

diccionari eacutes ldquosenyorsrdquo Podem intuir que no ha estat escollit ldquosenyorsrdquo perquegrave pot

resultar redundant al costat de ldquocapsrdquo pel fet que no aporta cap matiacutes semagraventic

nou Aixiacute leleccioacute dels traductors per un altre mot respon a la voluntat daportar

un altre significat que complementi ldquocapsrdquo mot del llenguatge militar i del camp

semagraventic de defensa MB ha emprat ldquopriacutencepsrdquo mot que fa referegravencia a la

genealogia i lheragraveldica i MP ha emprat ldquoguiesrdquo un mot comuacute perograve que tambeacute pot

fer referegravencia al camp semagraventic de defensa segons la consulta feta en el DIEC227

En el vers 761 sobserven diferents nivells de formalitat en el tracte entre el poeta

(en aquest cas traductor-poeta) i la musa MB eacutes meacutes colmiddotloquial fent parlar aixiacute

al poeta ldquoaixograve has de dir-mho tu Musardquo MP en canvi eacutes meacutes formal fent-lo

parlar aixiacute ldquoVulgues Musa ara dir-merdquo

26 Com que esmentarem constantment els autors de les traduccions hem decidit abreviar el seu nom Manuel Balasch seragrave MB i Miquel Peix seragrave MP

27 Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans Segona Edicioacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 39

En el vers 762 es fa referegravencia als cavalls concretament a tots els cavalls de

lexegravercit aqueu o grec perograve per referir-se a ells es diu els cavalls que

acompanyaven als comandants meacutes importants de lexegravercit els germans

Agamegravemnon i Menelau eacutes a dir els cavalls de tots els soldats que els seguien

Llavors quan en el text grec es fa referegravencia als Atrides fills dAtreu -els germans

esmentats- veiem que MB diu ldquoels dos Atridesrdquo i MP simplement ldquoels Atridesrdquo

El text original no especifica que soacuten dos els Atrides perquegrave no eacutes necessari perograve

MB fa us daquesta informacioacute per necessitats megravetriques

En el vers 768 veiem que els traductors han anomenat de maneres diferents lheroi

que protagonitza el vers MB diu ldquoAiantrdquo i MP ldquoAiasrdquo Ambdues formes soacuten

correctes ja que la primera proveacute del genitiu ldquoΑἴαντοςrdquo i la segona del nominatiu

ldquoΑἴαςrdquo Leleccioacute duna o altra pot tornar a estar condicionada per les necessitats

megravetriques

En el vers 769 es fa referegravencia a la cogravelera dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoὄφρ᾽ Ἀχιλεὺς μήνιενrdquo literalment mentre Aquilmiddotleu senutjava Les traduccions

que tractem divergeixen subtilment en el resultat MB ldquodurant la ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo i MP ldquomentre irat restagrave Aquilmiddotlesrdquo Podriacuteem dir que MB ho tradueix

de manera senzilla i amb la substitucioacute del verb per un substantiu en realitat ho

simplifica encara meacutes doncs estagrave fent esment al tema nuclear de lobra ldquola ragravebia

dAquilmiddotlesrdquo MP en canvi en la seva traduccioacute trasllada perfectament el sentit

amb leleccioacute del verb ldquorestarrdquo que significa ldquono moures dun lloc durant un

temps determinatrdquo o fins i tot ldquoestar o mantenir-se en un estat o situacioacuterdquo i que

doacutena a entendre meacutes fagravecilment que la ragravebia dAquilmiddotles tingueacute una llarga durada

en la qual ell no va combatre i durant la qual Agraveiax era considerat el millor dentre

els guerrers restants

En el vers 772 torna a esmentar-se lestat dAquilmiddotles amb aquestes paraules

ldquoκεῖτ᾽ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονιrdquo literalment roman ple de rancor contra

Agamegravemnon MB torna a ser meacutes senzill perograve meacutes dramagravetic dient ldquojeia furioacutes

amb [] Agamegravemnonrdquo en canvi MP eacutes meacutes literal ldquople de rancuacutenia contra []

Agamegravemnon [] romaniardquo

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 40

En el vers 779 trobem una expressioacute que ha estat traduiumlda de maneres diverses

ldquoφοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸνrdquo literalment anaven i venien aquiacute i allagrave

al llarg del campament MB ldquovagaven [] arreu on era lerxegravercitrdquo i MP ldquoel

campament recorrien anant i venintrdquo Clarament la traduccioacute meacutes fidel eacutes la de

MP perquegrave MB resulta massa sintetitzador

En el vers 783 es diu en quin indret Zeus assota a Tifeu ldquoεἰν Ἀρίμοιςrdquo

literalment entre els Agraverims28 MB ho anomena el ldquopaiacutes agraverimrdquo segurament amb

la intencioacute de fer meacutes entenedor el contingut MP en canvi eacutes totalment literal

ldquoentre els Agraverimsrdquo sense preocupar-se pels possibles malentesos

Finalment en el vers 785 que en el text original diu ldquoμάλα δ᾽ ὦκα διέπρησσον

πεδίοιοrdquo literalment molt ragravepidament travessaven la plana ens fixarem en com

han traduiumlt el verb ldquotravessarrdquo MB ldquotravessaren la planardquo i MP ldquodevoraven la

planardquo Independentment de quins complements modificadors acompanyin aquest

verb MP aconsegueix molta meacutes accioacute i moviment amb el verb ldquodevorarrdquo que

sallunya de la literalitat perograve que trobem molt encertat

Hem vist mitjanccedilant aquests exemples que els traductors es debaten

constantment entre dues modalitats de traduccioacute luna fa que el lector es trobi

amb lautor i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute literal laltra contragraveriament

porta lautor a la cultura i la llengua darribada eacutes a dir fa que lautor es trobi amb

el lector i la seva egravepoca es tracta de la traduccioacute lliure o literagraveria Dit duna altra

manera el traductor pot limitar-se a adaptar un text foragrave a la llengua darribada

(literal) o esforccedilar-se per fer-lo present al lectors daquesta llengua (lliure) fins i

tot la prioritat del traductor podria ser la voluntat dimprimir el seu jo liacuteric en la

traduccioacute (literagraveria) Entenem que una bona traduccioacute se situa entre aquests

extrems i personalment creiem que la traduccioacute equilibrada guanya en la

recreacioacute tot allograve que es perd en la traduccioacute

Ara des de lestudi de les dades dels comentaris anteriors intentarem sintetitzar

les principals tipologies de divergegravencies quant a la sintaxi entre les traduccions i

loriginal

28 Eacutes el nom amb quegrave els antics poetes grecs van anomenar els miacutetics habitants de la regioacute muntanyosa de lAgravesia menor on situaven lepisodi del cagravestig de Tifoacute

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 41

Les divergegravencies des del punt de vista sintagravectic meacutes comunes soacuten els canvis

dordre en el sentit de traduir paraules que corresponen a un vers en un altre els

segueixen els afegitons sintagmes que no es troben en el text original i que

aporten significats nous a la traduccioacute en molta menys mesura es troben casos en

que hi hagi canvis sintagravectics perograve que es conservin la mateixa forma eacutes a dir

sintagmes que es troben en el text original perograve que apareixen en la traduccioacute

aportant significats distints per uacuteltim trobem les elisions la seva posicioacute eacutes

deguda a que escurccedilar la informacioacute per traduir no eacutes la tendegravencia del traductor ja

que aquest necessita el suficient material per a construir un vers llarg com eacutes

lhexagravemetre

El canvis dordre soacuten majoritagraveriament causats per la voluntat del traductor

dorganitzar la informacioacute seguint els cagravenons de la nostra llengua eacutes per tant un

exercici de fer coherent la informacioacute traslladada al catalagrave un proceacutes de

normalitzacioacute que es deixa influenciar en el major grau possible per criteris

estegravetics

Els afegitons responen meacutes a una necessitat domplir espais megravetrics dins dun vers

meacutes o menys complert eacutes per tant un exercici de cohesionar la informacioacute

traslladada al catalagrave mitjanccedilant una altra informacioacute secundagraveria que connecta

entre si la traduccioacute

Canviar en la traduccioacute la funcioacute original dun sintagma eacutes consequumlegravencia de les

altres divergegravencies i de les decisions puntuals del traductor veiem diferents casos

Per exemple poden ser canvis arbitraris aquells deliberadament causats per una

traduccioacute lliure com traduir ldquomentre Aquilmiddotles senutjavardquo per ldquodurant la

ragravebia dAquilmiddotlesrdquo que fa que el subjecte del text grec passi a ser complement

del nom o el que eacutes el mateix poden ser consequumlegravencia dels afegitons ja que si

afegeixes un sintagma nou i el fas servir com a subjecte el meacutes probable eacutes que el

sintagma que abans era subjecte passi a fer ara una altra funcioacute per exemple

traduir ldquoEls cavalls junt als seus carros [] es trobavenrdquo per ldquotothom tenia als

seus carros ben fermats els cavallsrdquo ocasiona que el subjecte passi a ser el

complement directe

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 42

Elidir paraules eacutes consequumlegravencia dels canvis dordre i dels afegitons que

desequilibren la informacioacute original dels versos i obliguen a prescindir dalgunes

paraules que ni traduiumldes en un vers diferent encaixen megravetricament parlant

Finalment per concloure aquest comentari podem dir que respecte a ladaptacioacute de

lhexagravemetre a la nostra llengua Miquel Peix ha estat molt meacutes rigoroacutes en aquest

aspecte en la seva traduccioacute fet que es pot demostrar per la superioritat numegraverica

dels peus trisiacutelmiddotlabs el manteniment de la clagraveusula heroica (espondeu meacutes dagravectil a

final de vers) i la molt bona megravetrica dels peus inicials

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 43

CONCLUSIONS

Els objectius plantejats a linici del treball eren i soacuten molt personals ja que estava

fora de la nostra intencioacute el fet de demostrar un estudi o contrastar una hipogravetesi El

motor de la nostra investigacioacute ha estat linteregraves per aprendre sobre la difiacutecil

empresa de la traduccioacute dels clagravessics i tambeacute sobre la encara meacutes difiacutecil empresa

de la traduccioacute poegravetica Hem vist que la traduccioacute megravetrica dun poema que imita el

vers original requereix coneixements prosogravedics de la llengua original i de la

llengua darribada dificultats que es multipliquen per lexistegravencia

dincompatibilitats entre certes tradicions poegravetiques de llenguumles diferents

Nosaltres mitjanccedilant lanagravelisi i la comparacioacute de diverses traduccions catalanes

hem avanccedilat en aquest estudi sobre la traduccioacute possiblement poc preciacutes i amb

una direccioacute molt vasta perograve hem intentat fer-ho seguint una liacutenia recta

Hem apregraves algunes coses de lhexagravemetre perograve encara quan lanagravelisi megravetrica anava

cobrant protagonisme en els comentaris de text vegraveiem que era un tema molt

extens i inabastable des del nostre enfocament ja que per aprofundir meacutes en el seu

coneixement hauriacuteem hagut de limitar-nos al seu estudi i tot i aixiacute -estic segur-

massa dades ens haurien quedat per conegraveixer per demostrar i per entendre Hem

comprovat que ladaptacioacute de lhexagravemetre al catalagrave eacutes una tasca molt difiacutecil i que

eacutes pragravecticament impossible per exemple seguir al peu de la lletra les

equivalegravencies de Jaume Medina esmentades anteriorment que deien que en

qualsevol peu tan sols podia haver-hi una siacutelmiddotlaba togravenica en total 6 De la

problemagravetica de cenyir-se a les estipulades normes per a ladaptacioacute del vers ens

sorgeixen alguns interrogants per una banda Quegrave entenem per imitacioacute o

adaptacioacute Quegrave eacutes el quegrave cerquem exactament en ladaptacioacute dun vers que no

coneixem la manera com es recitava i per tant que desconeixem quina muacutesica de

vers era Eacutes fruit duna excentricitat dels traductors dobres grecollatines O eacutes

fruit de la voluntat de crear noves muacutesiques en la nostra poesia Eacutes solament un

vers de culte que honora els clagravessics Eacutes potser un exercici intelmiddotlectual Per altra

banda Quegrave entenem per una bona imitacioacute o adaptacioacute Si cerquem la lleu

commemoracioacute dun ritme fictici possiblement ens calgui ben poc rigor per a

crear un hexagravemetre correctament si cerquem en canvi la fidel reproduccioacute dun

ritme fictici la major part dels hexagravemetres escrits en llengua catalana no ho soacuten en

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 44

realitat ja que estarien farcits de caracteriacutestiques improgravepies de lhexagravemetre Per

tant de la importagravencia que li donem al ritme -en front del contingut- de

lhexagravemetre dependragrave la definicioacute de la seva identitat

Aixiacute doncs creiem que per respondre correctament els interrogants plantejats

shauria de convenir en la creacioacute dun manual modern sobre la megravetrica i la

versificacioacute de lhexagravemetre catalagrave no tant que estudiiuml els intents contemporanis

dadaptacioacute dels metres clagravessics sinoacute que estableixi la normalitzacioacute definitiva de

la seva creacioacute en la nostra llengua dara en endavant

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 45

BIBLIOGRAFIA

LlibresBALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

CAPELLAgrave SOLER Margalida Grec 2 Barcelona Editorial Teide 2005

MEDINA Jaume Els ritmes clagravessics en la poesia catalana Tesi doctoral

Barcelona Febrer 1976

PARRAMON I BLASCO Jordi Diccionari de la mitologia grega i romana

Barcelona Edicions 62 1996

PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 2005

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionario Manual Griego claacutesico-Espantildeol Vol 1 Ed Nuacutem 21 Barcelona

VOX 2009

Bibliografia en liacuteniaArticles de revistes

CORS I MEYA Jordi ldquoLhexagravemetre homegraveric adaptat a la megravetrica catalana en la

versioacute de Carles Riba de LldquoOdisseardquordquo Faventia Revista de filologia

clagravessica (1998) nuacutem 20 fasc 2 p 209-217 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleviewFile109701157334

LUQUE MORENO Jesuacutes ldquoPara un comentario meacutetrico de textos latinos en

hexaacutemetrosrdquo Cuadernos de filologiacutea claacutesica Estudios latinos (1998)

nuacutem 15 p 73-88 [en liacutenea]

httprevistasucmesfll11319062articulosCFCL9898220073APDF

MARTIacuteNEZ CONESA Jose A ldquoGlosas al hexaacutemetro homeacutericordquo Estudios

claacutesicos Vol 15 (1971) nuacutem 64 p 377-389 [en liacutenia]

httpinterclassicaumesindexphpinterclassicainvestigacionhemerotecaeestud

ios_clasicosnumero_64_1971glosas_al_hexametro_homerico

MEDINA Jaume ldquoLhexagravemetre i el diacutestic elegiacuteac en la poesia catalanardquo Els

Marges Vol 14 (1978) pagravegs 3-30 [en liacutenia]

httpwwwracocatindexphpMargesarticleview102308157969

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 46

MOJENA Asuncioacuten ldquoEl problema de la cesura en la meacutetrica griegardquo Minerva

Revista filoloacutegica claacutesica (1991) nuacutem 5 p 91-98 [en liacutenia]

httpdialnetuniriojaesservletfichero_articulocodigo=119135amporden=0

NIETO IBAacuteNtildeEZ Jesuacutes M ldquoLa prosodia del hexaacutemetro deacutelficordquo Minerva

Revista de filologiacutea claacutesica (1990) nuacutem 4 p 53-74 [en liacutenia]

httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=119119

Llibres

RIBA Carles LOdissea Prograveleg Barcelona Alpha 1953 [en liacutenia]

httpparlesupfeduparlesq=node150

RIBA Carles Odissea Prograveleg Barcelona Editorial Catalana 1919 [en liacutenia]

httpparlesupfeduparlesq=node13 1

Enciclopegravedies i diccionaris

Diccionari de la llengua catalana Institut dEstudis Catalans 2a Edicioacute [en liacutenia]

httpdlcieccat

LEnciclopegravedia ENCICLOPEgraveDIA CATALANA SAU [en liacutenia]

httpwwwenciclopediacat

Webgrafia

CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts

University 1995-2010

httpwwwperseustuftseduhopper

GIRALT Sebastiagrave Labyrinthus [en liacutenea] Barcelona Xarxa Telemagravetica

Educativa de Catalunya 2003-2006

httpwwwxtecnet~sgiralt

LOURDES Domenech i ROMEO Ana Materiales de lengua [en liacutenia] Blanes

2005-2006

httpwwwmaterialesdelenguaorgLITERATURATEORIA_LITERARIACOM

ENTARIOguia_comentariohtm

QUIacuteLEZ BIELSA Jesuacutes Maria I ORBAJENA GARCIacuteA Luis Miguel [et al]

Palladium [en liacutenia] Madrid Ministerio de Educacioacuten Cultura i

Deporte

httprecursoscnicemeceslatingriegoPalladium_comuneshomephp

ALTRES

httpcawikipediaorgwiki httpwwwtinetcat~jtametricahtml

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 47

ANNEXOS

Annex 1 Fragment en grec clagravessic29

Els millors guerrers i els millors cavalls dels aqueus Referegravencia a la decisioacute dAquilmiddotleu

de no combatre i a lenyor que senten dell els seus guerrers 760-785 Iliacuteada II30

οὗτοι ἄρ ἡγεμόνες Δαναῶν καὶ κοίρανοι ἦσαν

τίς τὰρ τῶν ὄχ ἄριστος ἔην σύ μοι ἔννεπε Μοῦσα

αὐτῶν ἠδ ἵππων οἳ ἅμ ἈτρείAδῃσιν ἕποντο

ἵπποι μὲν μέγ ἄρισται ἔσαν Φηρητιάδαο

τὰς Εὔμηλος ἔλαυνε ποδώκεας ὄρνιθας ὣς

ὄτριχας οἰέτεας σταφύλῇ ἐπὶ νῶτον ἐίAσας

τὰς ἐν Πηρείῃ θρέψ ἀργυρότοξος Ἀπόλλων

ἄμφω θηλείας φόβον Ἄρηος φορεούσας

ἀνδρῶν αὖ μέγ ἄριστος ἔην Τελαμώνιος Αἴας

ὄφρ Ἀχιλεὺς μήνιεν ὃ γὰρ πολὺ φέρτατος ἦεν

ἵπποι θ οἳ φορέεσκον ἀμύμονα ΠηλείAωνα

ἀλλ ὃ μὲν ἐν νήεσσι κορωνίσι ποντοπόροισι

κεῖτ ἀπομηνίσας Ἀγαμέμνονι ποιμένι λαῶν

ἈτρείAδῃ λαοὶ δὲ παρὰ ῥηγμῖνι θαλάσσης

δίσκοισιν τέρποντο καὶ αἰγανέῃσιν ἱέντες

τόξοισίν θ ἵπποι δὲ παρ ἅρμασιν οἷσιν ἕκαστος

λωτὸν ἐρεπτόμενοι ἐλεόθρεπτόν τε σέλινον

ἕστασαν ἅρματα δ εὖ πεπυκασμένα κεῖτο ἀνάκτων

ἐν κλισίῃς οἳ δ ἀρχὸν ἀρηίAφιλον ποθέοντες

φοίτων ἔνθα καὶ ἔνθα κατὰ στρατὸν οὐδὲ μάχοντο

οἳ δ ἄρ ἴσαν ὡς εἴ τε πυρὶ χθὼν πᾶσα νέμοιτο

γαῖα δ ὑπεστενάχιζε Διὶ ὣς τερπικεραύνῳ

χωομένῳ ὅτε τ ἀμφὶ Τυφωέι γαῖαν ἱμάσσῃ

εἰν Ἀρίμοις ὅθι φασὶ Τυφωέος ἔμμεναι εὐνάς

ὣς ἄρα τῶν ὑπὸ ποσσὶ μέγα στεναχίζετο γαῖα

ἐρχομένων μάλα δ ὦκα διέπρησσον πεδίοιο

29 Text extret de CRANE Gregory R Perseus Digital Library [en liacutenia] Massachusetts Tufts University 1995-2010 httpwwwperseustuftseduhopper

30 Tiacutetol extret de ROS I RIBAS Montserrat [et al] Iliacuteada Vol 1 Barcelona Fundacioacute Bernat Metge 2005

765

770

775

785

760

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 48

Annex 2 Traduccioacute de Manuel Balasch31

[Algunes precisions]

760 Vet aquiacute els qui van ser els caps i els priacutenceps dels dagravenaus

qui va ser el millor dells aixograve has de dir-mho tu Musa

dells i tambeacute dels cavalls que van seguir els dos atrides

De potes agravegils com daus les eugues de molt les meacutes bones

foren aquelles que el fill de Feres Eumel feia coacuterrer

765 digual pelatge i edat de lloms igualats a plomada

traccedilats a Piegraveria les va criar el darc argentiacutefer

Apolmiddotlo i eren femelles que dAres duien el pagravenic

De molt el millor dels homes va ser Aiant Telamoni

durant la ragravebia dAquilmiddotles que va ser insuperable

770 com igualment els cavalls que duien el fill imblasmable

de Peleu En els corbs navilis que solquen el pegravelag

ara jeia furioacutes amb latrida pastor dels seus homes

Agamegravemnon els seus al trencall de la mar sho passaven

molt beacute tiraven el disc la javelina sagetes

775 disparaven amb larc tothom tenia als seus carros

ben fermats els cavalls que es menjaven lapi palustre

o beacute el lotus i els carros ben ajustats a les tendes

dels senyors es guardaven Del seu cap enyorosos els homes

vagaven sense combatre arreu on era lexegravercit

[Latac dels aqueus]

780 I atacaven talment com si el moacuten sencer fos en flames

el sogravel gemegava per sota com quan Zeus que en el llamp sadelita

sindigna i per tots dos flancs de Tifeu assota la terra

del paiacutes agraverim que eacutes on diu que Tifeu teacute la jaccedila

Doncs aixiacute per sota dels peus dels qui marxaven la terra

785 feia grans esgarips ells prest travessaren la plana

31 Text mecanoscrit de BALASCH I RECORT Manuel Iliacuteada Barcelona Editorial Proa 1997

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49

Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32

(Lexegravercit grec)

Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760

Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -

entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien

Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles

eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765

Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues

el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera

El telamoni Aias de molt a son torn superava

tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava

com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770

Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades

ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon

fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes

a la vorera del mar del git darc de disc i venable

mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775

salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus

i romanien els carros ben ajustats de llurs amos

a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres

el campament recorrien anant i venint sense batres

Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780

sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire

Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra

entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla

Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra

mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785

32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

• Tiacutetol i agraiumlmentspdf
• Memograveria escrita

Dels hexagravemetres homegraverics als hexagravemetres catalans 49

Annex 3 Traduccioacute de Miquel Peix32

(Lexegravercit grec)

Dels danaencs eren doncs aquests llurs caps i llurs guies 760

Vulgues Musa ara dir-me qui era el que meacutes excelmiddotlia -

entre guerrers i corsers ndash daquells que els Atrides seguien

Entre corsers els del fill de Feres que Eumel comandava

eren de molt els millors amb peus rabents com ocelles

eugues iguals de pegravel dedat i dalccedilada desquena 765

Dintre Piegraveria Apolmiddotlo de larc dargent delles dues

el nodridor havia estat i portaven la fuita guerrera

El telamoni Aias de molt a son torn superava

tots els guerrers mentre irat restagrave Aquilmiddotles que tant els guanyava

com els corsers que portaven el fill de Peleu sens reprotxe 770

Mes Aquilmiddotles enmig de marines naus encorbades

ple de rancuacutenia contra el pastor de guerrers Agamegravemnon

fill dAtreu romania mentre gaudien ses tropes

a la vorera del mar del git darc de disc i venable

mentre els destrers aturats cada un al costat del seu carro 775

salimentaven menjant el fonoll mariacute com el lotus

i romanien els carros ben ajustats de llurs amos

a les barraques i els amos frisant pel cabdill amat dAres

el campament recorrien anant i venint sense batres

Com si el foc abruseacutes tot el moacuten avanccedilaven les tropes 780

sota les quals gemegava el sogravel com al temps que el llampaire

Zeus irritat entorn de Tifoacute flingantava la terra

entre els Agraverims on diuen que el jaccedil Tifoacute posseiumla

Desta faisoacute dessota llurs peus gemia la terra

mentre avanccedilaven i tot afuats devoraven la plana 785

32 Text mecanoscrit de PEIX Miquel La Iliacuteada Barcelona Alpha 1978

• Tiacutetol i agraiumlmentspdf
• Memograveria escrita