comissiÓ informativa de l’Àrea de promociÓ de la … · l’ajuntament de sitges, que ja...

ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Regidoria d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge Oficina Local d’Habitatge

7_1_2_1

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L’ÀREA DE PROMOCIÓ DE LA VILA I L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

DICTAMEN DONAR COMPTE, SI S’ESCAU DEL PLA DE TREBALL PER A LA CREACIÓ DEL PLA LOCAL D’HABITATGE PER PART DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I SUPERVISIÓ DE L’OFICINA LOCAL DE L’HABITATGE. Vista la notificació de la Diputació de Barcelona, des de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, del decret dictat el 20 d’octubre de 2014 núm. expedient 2014/6268, pel qual aprova l’actuació 14/Y/110728 consistent en la redacció del Pla Local d’Habitatge del municipi de Sitges, en el marc del règim regulador del Catàleg de serveis 2014 del Pla “Xarxa de Governs Locals 2012-2015” Vist que l’objectiu d’aquest Catàleg és posar a l’abast del municipi una selecció de recursos de suport que doni resposta a les diferents necessitats del territori, millora en la gestió, estalvi de costos i optimització dels recursos disponibles, es va proposar impulsar el Pla Local d’Habitatge Vist que el 20 de febrer de 2015 la Diputació de Barcelona informa al nostre departament d’Habitatge, segons escrit amb número de registre d’entrada 2642, de l’adjudicació dels treballs de recerca i redacció del Pla Local d’Habitatge, a l’empresa CMT, Chico, Marco, Theilacker, Arquitectos Asociados, SLP el qual disposa d’un termini d’execució de dos anys per a la realització del Pla Local d’Habitatge de Sitges, per a la Diputació de Barcelona, sota la direcció de la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, i la supervisió de l’Oficina Local de l’Habitatge. Vista la necessitat d’aquest Pla Local d’Habitatge per a la gestió del departament d’habitatge d’aquest municipi. Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent:

ACORDS ÚNIC– Donar coneixement al Ple de la Corporació del Pla de Treball i calendari acordat entre la Diputació de Barcelona, l’equip redactor i l’Oficina Local d’Habitatge municipal, pel desenvolupament del Pla Local d’Habitatge, segons Annex I



7_1_2_1

Sitges, 14 d’abril de 2015 Elena Redondo i Torregrosa Regidora d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge

Carles Cortés i Ribas Cap d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge

DILIGÈNCIA per a fer constar, d’acord amb el que s’estableix a l’article 177.3 del Reial Decret 2568/86, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF), que la Comissió Informativa de Promoció de Vila, Territori i Sostenibilitat i en la seva sessió celebrada en data ..... de ................ de 2015, VA / NO VA aprovar elevar a Ple que s’ha de celebrar en data .......... de ..................... de 2015 el dictamen més amunt transcrit: o per assentiment dels grups presents o per assentiment de la majoria dels grups presents Sitges, ............ de ...................... 2015 Annex I Pla de Treball A. Introducció B. Enfocament metodològic per a l’elaboració del PLH

1. Emmarcament urbà i territorial

1.1 Situació i estructura territorials

1.2. L’estructura urbana i residencial

2. Les persones



7_1_2_1

2.1 Dinàmica demogràfica i residencial

2.2 Oferta i accessibilitat al mercat de l’habitatge

2.3 Problemàtica i necessitats d’habitatge assequible i social

3. El parc d’habitatges

3.1. Característiques generals del teixit residencial

3.2 La qualitat del parc

3.3. L’ús del parc

4. El planejament urbanístic

4.1. Planejament d’aplicació o referència

4.2. Estat d’execució del sòl residencial

4.3. Potencial i previsions de creixement residencial

5. Els recursos i les iniciatives existents

5.1. Recursos relacionats amb l’habitatge

5.2. Patrimoni municipal relacionat amb polítiques d’habitatge

5.3. Iniciatives en matèria d’habitatge al municipi

6. Diagnosi i Pla d’Acció

C. Procés de participació ciutadana D. Calendari i règim de reunions A. Introducció L’objecte d’aquest document es definir el Pla de Treball de l’assistència que la Diputació de Barcelona, mitjançant la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona prestarà a l’Ajuntament de Sitges en la redacció del seu Pla Local d’Habitatge. L’Ajuntament de Sitges, que ja disposava d’un PLH redactat l’any 2005 –tot i que no es va arribar a tramitar- (en una situació socioeconòmica i immobiliària totalment diferent a l’actual), té interès en disposar d’un instrument de planificació que orienti la seva política d’habitatge en els propers anys, en un context de certa reactivació de l’activitat immobiliària i amb l’objectiu d’atendre adequadament les necessitats residencials de la seva població.



7_1_2_1

El Pla Local d’Habitatge (en endavant PLH) és el document tècnic que, partint de l’anàlisi i diagnosi de la situació de l’habitatge en un àmbit territorial determinat i de les condicions de context, defineix, per un període de sis anys, les estratègies i propostes a desenvolupar des del govern local amb l’objecte de fomentar l’assoliment del dret dels ciutadans a gaudir d’un habitatge digne en condicions assequibles. També, i d’acord amb la seva definició en la Llei pel Dret a l’Habitatge, és l’instrument que determina les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constitueix la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge amb l’administració de la Generalitat. El PLH es planteja com un document de caràcter analític (en analitzar i diagnosticar la problemàtica municipal en matèria d’habitatge), estratègic (en definir les directrius d’actuació municipal) i de contingut operatiu (en desenvolupar i proposar programes i actuacions). El municipi de Sitges es caracteritza per un teixit residencial de tipologia i antiguitat molt variable. Conté un nucli històric d’alt valor patrimonial i les seves extensions, un litoral dispersament urbanitzat i nombroses urbanitzacions a l’interior. Existeix una forta demanda d’habitatge al municipi. En general hi ha una dinàmica poblacional molt alta, amb abundants entrades i sortides de població, i amb arribada de nombrosa població estrangera d’alt poder adquisitiu. Aquest fet provoca que a nivell global els preus tant de venda com de lloguer siguin més alts que la resta de poblacions de l’entorn. Per tant, un dels principals problemes és la manca d’oferta d’habitatges a preu assequible, ja que els preus són inaccessibles per a les franges de la població més sensibles (especialment jovent), que es veu abocat a marxar a poblacions veïnes on el preu de l’habitatge és considerablement més baix. A priori el parc d’habitatges no presenta grans problemes: no hi ha zones d’infrahabitatge, habitatges sobreocupats o zones en mal estat. Sí que existeixen determinades zones amb possibles problemes d’accessibilitat (edificis de PB+3PP sense ascensor). En el centre històric hi ha la problemàtica de gent gran que habita en pisos de lloguer de rendes antigues, amb problemes d’accessibilitat i de falta de manteniment. Existeix un parc vacant, producte de l’ús temporal d’alguns habitatges i de la crisi immobiliària que ha deixat buides algunes promocions recents. La població en risc d’exclusió sembla que no és molt nombrosa. Diverses entitats privades estan canalitzant principalment les ajudes a aquests col·lectius, com l’Hospital Sant Joan Baptista que té residència geriàtrica i la Fundació Ave Maria que té a Sitges 8 llars per a persones adultes amb discapacitat i la Creu Roja que disposa d’un pis per a emergències. La voluntat de l’equip de govern municipal, motiu de la revisió del PLH, es centra especialment en:

Revisar l’anterior Pla Local d’habitatge, que ha quedat obsolet



7_1_2_1

Recuperar el control de l’habitatge de protecció al municipi, la promoció i gestió del qual havia quedat en mans privades en les darreres legislatures.

Fomentar l’habitatge de protecció en règim de lloguer Posar en ordre totes les accions municipals que s’estan fent en matèria

d’habitatge i coordinar els diferents departaments municipals implicats Conèixer les necessitats i els recursos de les entitats i fundacions

privades del municipi (Fundació Hospital Sant Joan Baptista, Fundació Ave Maria i Càritas).

Preveure les accions futures en vistes a la propera obtenció de sòl apte per a construir HPO provinent del sector PPU-1 La Plana -Santa Bàrbara-Vallpineda.

La voluntat de l’equip de govern seria tramitar el document i donar-li una validesa legal. B. Enfocament metodològic per a l’elaboració del PLH Per defecte, es parteix del contingut mínim i la metodologia descrits al document Guia Metodològica per a la redacció de Plans Locals d'Habitatge (juny 2014) ja inclosos als plecs i contractes, si bé, a continuació es recullen les següents propostes alternatives o complementàries que permeten concretar l’abast i límits del treball, la seva adaptació a les necessitats i prioritats municipals, i tenir en compte les millores realitzades per l’equip guanyador del procés de contractació.

1. Emmarcament urbà i territorial

1.1 Situació i estructura territorials L’emmarcament territorial de Sitges ve determinat per dos trets bàsics: la inclusió a la regió metropolitana de Barcelona i l’emplaçament al litoral. El municipi de Sitges forma part de la demarcació provincial de Barcelona, de l’àmbit territorial de la regió metropolitana i de la comarca del Garraf, forma part, per tant de la Catalunya més poblada i urbanitzada. Els sis municipis del Garraf tenen extensions i poblacions força diverses; tres són al litoral, Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sitges, i tres a l’interior, Canyelles, Olivella i Sant Pere de Ribes. A l’hora d’establir comparacions, es tindrà en comte tant l’entorn metropolità com l’entorn més proper de la comarca del Garraf.



7_1_2_1

Sitges

BeguesGavà

Castelldefels

Olivella

Sant Pere de Ribes

Canyelles

Sitges

Olivella

Sant Pere de Ribes

Vilanova i la

GeltrúCubelles

Municipis limítrofs amb Sitges i comarca del Garraf Pel que fa a la matriu física del territori, una bona part del terme municipal està dins del perímetre del Parc del Garraf. Aquesta matriu física juga un paper molt important en la contenció de l’activitat immobiliària. Sitges és una ciutat amb una posició geogràfica excel·lent: és una

població costanera ben comunicada amb Barcelona i amb les comarques interiors (ferrocarril i C-32), té una gran extensió de territori no urbanitzat i un entorn natural privilegiat.

També és una ciutat residencial amb una alta qualitat de vida: disposa de patrimoni arquitectònic, històric i cultural, té un centre urbà ben conservat amb una xarxa comercial intensa, disposa d’equipaments i té una forta activitat turística, d’oci i comercial.

És un pol d’atracció residencial, no només per la població de l’entorn sinó a nivell internacional.

1.2. L’estructura urbana i residencial La primera característica de l’estructura territorial urbana és la discontinuïtat territorial entre diverses entitats de població: les Botigues, Garraf, Sitges i Vallcarca.

SitgesVallcarca

Garraf

les Botigues

Les quatre entitats de població del municipi de Sitges



7_1_2_1

L’anàlisi de l’estructura residencial urbana es farà a partir de les diverses delimitacions disponibles de l’espai urbà: Les 14 seccions censals Els 24 polígons del Cadastre Les 24 àrees urbanes definides per l’Ajuntament

La delimitació final de les àrees es farà segons una proposta de l’equip redactor en base a la informació general disponible, i es demanarà a l’Ajuntament la seva validació. Sempre que sigui possible, tant l’anàlisi i la diagnosi com la fase propositiva es farà a nivell d’àrea urbana. Es farà servir el SIG per combinar la base cartogràfica amb la base de dades de cada àrea urbana. S’elaborarà una fitxa d’àrea urbana que, en principi, recollirà la següent informació: Fitxa d’àrea urbana Urbanisme Classificació i qualificació del sòl

Tipologia d’àrea urbana Tipologia edificatòria predominant Solars buits (distingint els de propietat municipal)

Superficie i densitat Superfície Habitatges per Ha

Habitatge Nombre d’habitatges Nombre d’habitatges principals (llars) Nombre habitatges secundaris i vacants Tipologia d’habitatges Habitatges de protecció i socials Estimació d’habitatges buits Preu mitjà dels habitatges Casos de sobreocupació Casos d’infrahabitatge Casos d’habitatges en mal estat Edificis anteriors a 1991 amb alçada superior a PB+3PP Antiguitat del parc d’habitatges Nombre de sol·licitants d’HPO

Persones: habitants i llars Habitants 1-1-2015 Població gran Població jove en edat d’emancipar-se Nombre de llars 1-1-2015 Grandària mitjana llars Tipologia de les llars Llars unifamiliars de gent gran

Problemàtica social Població en risc d’exclusió Població amb dificultats de pagar hipoteca/lloguer Població gran desatesa



7_1_2_1

La informació per omplir cada fitxa d’àrea urbana provindrà de les següents fonts: Mapa urbanístic Cadastre INE: Cens del 2011 per seccions Ajuntament: Padró continu de població Ajuntament: OLH Ajuntament: benestar social Agencies immobiliàries i webs immobiliàries Entitats d’interès social

En els casos en que sigui molt difícil recollir informació, es podran agrupar les àrees urbanes en unitats més grans. 1.3. Rol del municipi en el model territorial residencial existent Sitges atreu població tant de l’entorn metropolità com població estrangera, repartida a parts gairebé iguals entre extracomunitària i procedent de la Unió Europea. Al mateix temps, Sitges genera un flux de sortida de població jove cap a municipis propers de la pròpia comarca, en bona part degut al diferencial de preus i la manca d’oferta assequible. Tots aquests fluxos s’hauran d’analitzar i quantificar de cara a establir el paper de Sitges en el model residencial metropolità i costaner i donar criteris a la política d’habitatge dels propers anys. També s’analitzarà el paper assignat a Sitges en el planejament territorial, concretament el Pla Territorial metropolità.

2. Les persones

2.1 Dinàmica demogràfica i residencial L’evolució demogràfica recent de Sitges és la d’un llarg període de creixement demogràfic que queda interromput aquests darrers anys. Els temes que s’hauran de tractar amb més profunditat seran: a) L’evolució de la població i la distribució per components del creixement demogràfic. Una primera aproximació permet veure el paper discret dels creixement vegetatiu, els pes important del trasllats metropolitans i la incidència de la població estrangera. Caldrà aprofundir en l’anàlisi i establir una comparativa amb l’entorn geogràfic. La distribució del creixement demogràfic per components (%). 1996-2014

Els moviments residencials s’analitzaran amb dades de l’Idescat a nivell de tota la regió metropolitana, ja que es detecta que una part de la població nouvinguda procedeix de la corona central metropolitana.



7_1_2_1

b) L’estructura per edats i sexe de la població L’estructura per edats i sexes de la població proporciona una informació bàsica sobre les necessitats futures de Sitges en matèria d’habitatge. Serà important aprofundir en els grups d’edat més sensibles al tema de l’habitatge: Joves en edat d’emancipació Gent gran necessitada d’un habitatge adequat Població adulta amb canvis en la situació familiar

La piràmide d’edats de l’any 2014 permet veure una població sensiblement envellida en la que no s’observa la recuperació de la natalitat que s’ha donat arreu del país, associada en bona part a l’arribada de població immigrada. Serà important comparar la situació de Sitges amb la del seu entorn geogràfic. Piràmide d’edats de la població de Sitges. 2014

c) L’estructura de les llars Les llars són la variable principal a l’hora d’analitzar les necessitats d’habitatge. Cada llar és un habitatge principal i cada nova llar creada es la necessitat d’un nou habitatge principal. La informació sobre les llars procedirà de les dades estadístiques de l’Idescat, pel que fa a l’evolució i la comparació amb l’entorn, i del padró continu d’habitants a data 1-1-2015 pel que fa a l’anàlisi actual de les llars de Sitges. Entre el 1991 i el 2011 el nombre d’habitants de Sitges va augmentar un 114,7%, es a dir, es va duplicar àmpliament, però el nombre de llars va augmentar encara més de pressa: un 177,1%. Paral·lelament s’ha produït la progressiva disminució de la grandària mitjana de les llars, del 2,97 habitants per llar del 1991 als 2,30 habitants del 2011. Serà important distingir les tipologies de llars (llars unipersonals, llars pluripersonals no familiars, llars monoparentals, llars amb nucli de parella, etc...) i relacionar-la amb les necessitats d’habitatge També serà interessant copsar les dimensions quantitatives de les llars unipersonals de gent gran i les diferents solucions residencials que ofereix el municipi d) Les projeccions de població i de llars Les projeccions de població i de llars seran l’eina prospectiva fonamental de cara a esbrinar quin és el futur, alhora raonable i recomanable, que espera al municipi de Sitges, quin nombre de llars es crearan i quines característiques tindran, i quina serà la necessitat de nous habitatges principals. Es faran servir les dades de projeccions de població i de llars de l’Idescat, complementades amb càlculs propis si es considera convenient.



7_1_2_1

2.2 Oferta i accessibilitat al mercat de l’habitatge a) Dinàmica constructiva dels darrers anys

Es caracteritza per un llarg període d’expansió immobiliària fins a l’arribada de la crisi, que ha suposat una paralització general de l’activitat constructora. Encara que aquest cicle immobiliari ha afectat tot el país d’una manera generalitzada, a Sitges s’hi observen algunes singularitats. La més important és, molt probablement, que la màxima intensitat edificatòria de Sitges no coincideix amb el final del període expansiu, a diferència del que passa al conjunt català i a la majoria de municipis de l’entorn.

Dinàmica immobiliària en el període 1990-2014. Habitatges Iniciats i acabats

0

50000

100000

150000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Iniciats Acabats

0

200

400

600

800

1.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

iniciats Acabats

910

127.117

679

79.580

Sitges

Catalunya

Caldrà aprofundir en l’anàlisi de l’activitat immobiliària i en la comparativa amb l’entorn geogràfic a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana i de l’opinió dels agents locals. Serà important classificar els habitatges segons tipologia, superfície i, quan sigui possible, segons l’ús que se li està donant. També s’utilitzaran altres fonts disponibles, com ara les transaccions immobiliàries de compravenda dels habitatges lliures i protegits i d'obra nova o segona mà de l'Estadística del Ministeri de Foment. b) L’habitatge de protecció i social. Durant el darrer “boom” immobiliari la construcció d’habitatges protegits a estat realment mínima, i això arreu del país, sense excepcions gaire significatives. Serà important veure les xifres de Sitges i comparar-les amb l’entorn proper. S’observa que, contràriament a d’altres municipis de l’entorn, aquests darrers anys l’habitatge protegit a representat gairebé la meitat dels nous habitatges de Sitges.



7_1_2_1

Pes de l’habitatge protegit als municipis del Garraf 2009-2014

0

% habitatge protegit 2009-2014

(%)

Cap0-1010-2020-3030-40Més de 40

46,3%

0

22,3%

24,6%0

Serà important analitzar les promocions recents d’habitatge protegit: nombre d’habitatges, característiques, règim, etc., sobretot de cara a preveure futures iniciatives en aquesta direcció. Les dades del Registre de Sol·licitants d’Habitatge Públic han de servir per a fer una primera avaluació de les característiques de la demanda actual d’habitatge protegit/social. També serà molt important saber l’estoc actual d’habitatges socials en mans de diverses entitats socials del municipi (Fundació Ave maria, Fundació de l’Hospital de Sant Joan, Càritas, Creu Roja, Tercer sector...). Serà el primer pas de cara a avaluar necessitats futures.

b) Els preus dels habitatges Serà molt important obtenir una fotografia clara i actualitzada dels preus actuals dels habitatges, classificats per tipologies, i també per àrees urbanes, així com la comparativa amb els municipis de l’entorn. En aquest sentit es buscaran preus immobiliaris de poblacions veïnes (dels sis municipis del Garraf i de Castelldefels). La informació sobre els preus vindrà de:

Secretaria d’Habitatge i Millor urbana Webs immobiliàries (Idealista, Habitaclia, en especial pera a preus

d’habitatge usat) Agencies immobiliàries locals

Aquesta informació s’adjuntarà com a annex al document del PLH. d) Habitatges d’ús turístic L’habitatge d’us turístic és una modalitat d’allotjament turístic que s’ha anat estenent aquests darrers temps, si bé, d’una manera o una altra, és una activitat bastant antiga. Com a municipi turístic, Sitges té una proporció elevada d’habitatges d’us turístic. D’acord amb les dades actuals de la Guia d’Establiments turístic, n’hi ha 825, que suposen aproximadament un 4,3% dels habitatges totals del municipi. A la resta de municipis del Garraf aquesta proporció és molt més petita.



7_1_2_1

Habitatges d’us turístic als municipis del Garraf 2015

150,6%

Habitatges d’ús turístic 2015

(% sobre total d’habitatges

Fins 5050-100100-200200-400400-800Més de 800

8254,3%

301,5%

680,5%

81,2%66

0,6%

210,1%

L'anàlisi dels habitatges d'ús turístic es farà per àrees urbanes i partir de les dades del llistat del Registre de Turisme de Catalunya i de les comunicacions d’inici d’activitat que traslladen a l'Ajuntament. Es tracta d’analitzar quin impacte tenen en determinades àrees del municipi la concentració d’HUT i com influeixen en el preu del mercat de lloguer.

2.3 Problemàtica i necessitats d’habitatge assequible i social El tema més central del PLH serà l’anàlisi, qualitatiu i quantitatiu, dels col·lectius necessitats d’habitatge assequible i social. La font principal serà el padró continu d’habitants a 1-1-2015, que permetrà quantificar el tipus de llars: llars amb joves no emancipats, llars unipersonals de persones grans, famílies monoparentals, llars pluripersonals no familiars, etc..) D’entrada, els col·lectius a tenir en compte són els següents, si ve la relació pot ampliar-se d’acord amb els resultats de l’anàlisi i la diagnosi: Població jove no emancipada Població adulta amb canvis en l’estructura familiar Població amb problemes econòmics que pot perdre l’habitatge Població en risc d’exclusió Població gran

La informació sobre la situació actual i les expectatives de futur vindrà sobretot de les fonts següents: Padró continu d’habitants a 1-1-2015 Serveis socials municipals Oficina Local d’Habitatge Entitats socials Entitats bancàries Servei intermediació Deutes Habitatge de la DIBA

Aquest apartat necessitarà un treball de recerca important de cara a copsar el grau de gravetat. Sempre que les dades ho permetin, es farà la desagregació per àrees urbanes, de cara a tenir una informació més detallada i localitzar las àrees que puguin resultar més problemàtiques. Sempre que sigui possible les dades es traslladaran al SIG, de cara a tenir un “mapa” de la problemàtica social de Sitges.



7_1_2_1

3. El parc d’habitatges

3.1. Característiques generals del teixit residencial El teixit residencial varia molt d’una àrea residencial a l’altra, sobretot si tenim en compte que existeix un nucli històric, les seves extensions i nombroses urbanitzacions tant al litoral com a l’interior. S’estudiaran les característiques del parc residencial, que inclourà bàsicament les següents variables: Nombre d’habitatges Tipologia edificatòria (unifamiliars en parcel·la o en filera, blocs aïllats, en

illa, etc...) Alçada de l’edificació

Les dades sobre característiques dels habitatges provindran sobretot del planejament vigent, del Cens d’Habitatges del 2011 i de la informació cadastral. La informació es traslladarà sempre que sigui possible a l’escala de les àrees urbanes o de les seccions censals. Les dades sobre el parc d’habitatges s’incorporaran al GIS.

3.2 La qualitat del parc La qualitat del parc d’habitatge s’obtindrà bàsicament a partir de les següents variables: Any de construcció Estat de conservació Accessibilitat Instal·lacions Eficiència energètica Activitat rehabilitadora

Les dades sobre qualitat dels habitatges provindran sobretot del Cens d’Habitatges del 2011, del PLH 2006, de les estadístiques de les llicències d’obra i dels TEDIS, informació cadastral (antiguitat) i informació de serveis socials. Es tindran en compte els expedients i informes d’edificis en ruïna, rehabilitats, reformats o ampliats i es faran consultes als tècnics municipals. Es creuaran diverses dades per detectar problemàtiques: relació antiguitat/alçada de l’edificació (detecció problemes d’accessibilitat) relació antiguitat/tipologia constructiva/nº rehabilitacions (activitat

rehabilitadora, eficiència energètica) relació antiguitat/conservació/superfície (detecció infrahabitatge dinàmic) Si s’escau es farà un treball d’inspecció visual per detectar problemes d’accessibilitat i d’infrahabitatge, previ anàlisi de les dades disponibles per tal de focalitzar els problemes en àrees urbanes determinades.



7_1_2_1

A priori, els barris on seria més necessària una inspecció, segons es detecta en el punt “1.4 Estat del parc existent“ del PLH 2006 i segons fonts municipals, serien:

Poble Sec: construït als anys 40, habitatges plurifamiliars de PB+2/3. Possibles problemes d’accessibilitat i rehabilitació

Les Cases Noves: construït els anys 50 per “Instituto Nacional de la Vivienda”, restaurants l’any 1999. Pot haver-hi alguns edificis amb problemes d’accessibilitat i de rehabilitació.

Sant Crispí: Pot haver-hi alguns edificis amb problemes d’accessibilitat i de rehabilitació.

Barris construïts entre els anys 60 i 70, amb problemes de manteniment de façanes

Les inspeccions visuals es realitzaran inicialment en aquests barris (tot i que pot ser que hi hagi alguna variació posterior), amb l’objectiu de confirmar les dades estadístiques -especialment pel que fa a l’accessibilitat-. La problemàtica de falta de manteniment de les finques del nucli històric serà abordada a nivell estadístic. Si s’escau, i segons els resultats de l’anàlisi, en el Pla d’Acció es faria la proposta de fer un treball de camp exhaustiu per abordar aquest tema.

3.3. L’ús del parc L’ús del parc inclourà com a mínim les variables següents: Habitatges principals, secundaris i vacants Regim de tinença

Les dades sobre l’ús dels habitatges vindran sobretot del Cens d’Habitatges del 2011, i també de d’informació cadastral, de l’OLH i d’agents immobiliaris locals. La quantificació dels habitatges no principals (bàsicament vacants) es farà en primer lloc comparant el nombre de llars amb el nombre d’habitatges totals. Sempre que sigui possible es desagregarà a l’escala d’àrea urbana. Per esbrinar el nombre d’habitatges potencialment buits (excloses les segones residencies i els habitatges turístics) caldrà recórrer a la informació, més aviat qualitativa, de l’OLH i dels agents immobiliaris locals, previ creuament de les dades del padró i del cadastre per detectar habitatges en que no hi ha cap persona empadronada. En principi no es preveu contrastar-ho amb els consums d’aigua, doncs el municipi no té una problemàtica específica en aquesta matèria. Es tindran en compte les promocions d’habitatge d’obra nova no comercialitzades i els habitatges buits que pertanyen a entitats bancàries, del qual es disposa un llistat aportat per l’Ajuntament, que de totes formes cal anar actualitzant. El fenomen de la sobreocupació pot prendre diverses formes i és probable que com a conseqüència de la situació econòmica aquesta situació anòmala s'hagi accentuat. S’obtindran les dades pel creuament del padró (superior a 7 persones



7_1_2_1

empadronades) i del cadastre (superfície habitatges) per detectar anomalies en el ratio m2/persona admès per la normativa. Sempre que sigui possible es desagregarà a l’escala d’àrea urbana.

4. El planejament urbanístic

4.1. Planejament d’aplicació o referència A escala global serà d’aplicació el Pla territorial Metropolità de Barcelona, aprovat definitivament en data 20 d'abril de 2010. A nivell local, el planejament urbanístic s’emmarca en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal publicat i executiu a partir de 24 de maig de 2006. Actualment hi ha diversos expedients de modificacions de planejament en tràmit, la major part dels quals són ajustos molt puntuals de figures de planejament que no tenen incidència en matèria d’habitatge. El POUM preveu dins els Sistemes d’Equipaments la clau d’habitatge Dotacional (D10), tot i que no s’identifica en cap sòl concret. Caldrà veure si algun sòl amb la clau D0 (reserva d’equipament en general) pot ser apte per a ubicar habitatge dotacional, i si s’escau, un cop parlat amb responsables municipals, es reflectiran en un plànol els sòls d’equipaments més adients. No existeix al municipi cap Pla Director d’equipaments. Hi ha altres documents i fets recents que tindran incidència en la redacció del PLH:

L’avanç del Pla Local d’Habitatge 2006, que es va incorporar com a Memòria Social del POUM i que ha servit fins ara de marc de referència en matèria d’habitatge

La creació de l’Oficina Local d’Habitatge l’octubre de 2011, dins l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, que ofereix diversos serveis en relació a l’habitatge i la Mediació.

L’Estudi de l’oferta actual i potencial d’habitatge nou a Sitges, realitzat per Sociedad de Tasación l’any 2013.

4.2. Estat d’execució del sòl residencial La major part del període de vigència del Pla ha coincidit amb la crisi econòmica 2008-2014 que ha afectat greument el sector immobiliari. En conseqüència, el Sòl urbanitzable definit en el POUM té actualment un grau de desenvolupament baix i encara hi ha molts sectors residencials per iniciar. S’extraurà informació de l’estudi realitzat per Sociedad de Tasación on hi ha relacionades totes les figures de planejament urbanístic derivades del POUM 2006, i s’analitzarà junt amb tècnics del departament d’urbanisme quines d’elles tenen possibilitats de desenvolupament en el període de desplegament del Pla 2015-2020, almenys fins a nivell de gestió urbanística. De moment, la figura de planejament en tràmit que té més incidència per la redacció del present PLH i per al futur creixement residencial del municipi és el



7_1_2_1

projecte de reparcel·lació del PPU-1 La Plana -Santa Bàrbara-Vallpineda, aprovat inicialment el 19 de març de 2014. Aquest sector de 77 Ha d’extensió té una capacitat de 280.791m2 de sostre, el 77% del qual es destina íntegrament a ús residencial i el 23% restant a ús comercial i altres usos. El desenvolupament d’aquest sector, previst per fases, tindrà un impacte important al municipi per la gran oferta d’habitatge disponible, del qual un percentatge important serà habitatge de protecció. No es preveu el desenvolupament de cap altre sector residencial en sòl urbanitzable en els propers sis anys, o almenys que actualment estigui en fase de tramitació. De totes maneres, s’estudiaran les unitats d’actuació, polígons o sectors que tinguin un potencial de creixement donat que el mercat immobiliari està en procés de recuperació. La informació provindrà de l’estudi del POUM 2006, de els converses amb tècnics i responsables municipals i de la informació de promotors, APIS o propietaris de sòl de rellevància al municipi. Paral·lelament, s’estudiarà el potencial de creixement residencial en sòl urbà consolidat per l’existència de solars o parcel·les buides. De totes maneres, s’estudiaran les unitats d’actuació, polígons o sectors que tinguin un potencial de creixement donat que el mercat immobiliari està en procés de recuperació. La informació provindrà de l’estudi del POUM 2006, de els converses amb tècnics i responsables municipals i de la informació de promotors, APIS o propietaris de sòl de rellevància al municipi. Paral·lelament, s’estudiarà el potencial de creixement residencial en sòl urbà consolidat per l’existència de solars o parcel·les buides.

4.3. Potencial i previsions de creixement residencial De les conclusions de l’apartat anterior, es farà un resum del potencial de creixement residencial al municipi en el període 2015-2020, distingint:

Nombre d’habitatges lliures i característiques (superfície i tipologia edificatòria)

Nombre d’habitatges de protecció, tipus i règim de protecció i característiques

Nombre d’habitatges dotacionals o d’allotjaments col·lectius protegits, si s’escau

Donat que l’Ajuntament serà adjudicatari d’una gran quantitat de sòl apte per a la construcció d’habitatge de protecció, es realitzarà un Pla d’Etapes el més realista possible per establir les diferents Fases de desenvolupament d’aquest sòl i, d’acord amb els responsables municipals,



7_1_2_1

només s’inclourà en la fase 2015-2020 la quantitat d’habitatges raonablement materialitzable.

5. Els recursos i les iniciatives existents

5.1. Recursos relacionats amb l’habitatge L’octubre de 2011 i dins de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat es va crear l’Oficina Local d’Habitatge de Sitges, que ofereix diversos serveis en relació a l’habitatge i la Mediació. Actualment no existeix cap empresa pública de promoció d’habitatge, ja que l’empresa fins ara encarregada de gestionar el patrimoni municipal, Sitges Model XXI, S.A està en procés de liquidació. S’analitzaran els recursos econòmics, humans i materials destinats a polítiques d’habitatge de què disposa el consistori, per tal de poder optimitzar els recursos de cara a desenvolupar les polítiques socials que es determinin. Es demanaran els organigrames dels diferents departaments municipals implicats (Territori, Joventut, Benestar Social i Intervenció).

5.2. Patrimoni municipal relacionat amb polítiques d’habitatge En el Ple municipal de 25 de març de 2013 es va acordar la creació del Patrimoni Municipal del Sòl i L'habitatge, però en data actual encara no està constituït. Un cop s’hagi obtingut el llistat de béns immobles de propietat municipal, es farà un treball de recerca per localitzar i conèixer aquests béns, elaborant de fitxes individualitzades de cadascun d’ells. També s’identificaran en un plànol aquests béns, així com els previstos obtenir en els propers sis anys, provinents especialment de la cessió d’aprofitament del PPU-1.

5.3. Iniciatives en matèria d’habitatge al municipi

Actualment hi ha diverses iniciatives municipals destinades a polítiques d’habitatge, les més rellevants de les quals són els ajuts per al lloguer assequible i els ajuts a la rehabilitació, però a dia d’avui no hi ha previstes partides públiques per a la promoció d’habitatge.

Donat el gran volum el sòl de cessió per a HPO provinent del PPU-1, serà molt important estudiar diferents alternatives per a la promoció de l’habitatge protegit que no provinguin exclusivament del finançament municipal (dret de superfície, o altres formules de col·laboració público-privades). En aquest tema es comptarà amb la informació extreta de l'experiència de l'Oficina de Promoció i Gestió d'habitatge de la Diputació de Barcelona.



7_1_2_1

6. Diagnosi i Pla d’Acció L’elaboració d’aquests apartats seguirà fidelment la Guia metodològica per a la redacció de PLH 2014 de la Diputació de Barcelona. Per a la Diagnosi s’elaboraran gràfics DAFO per relacionar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que ofereix el municipi en matèria d’habitatge, i s’identificaran quines qüestions es consideren bàsiques per definir la política municipal en els propers anys. Pel que fa al Pla d’Acció, es farà la programació del primer any d’execució del Pla d’acord amb la voluntat municipal. C. Procés de participació ciutadana Es proposen 3 tallers o jornades destinades a tres col·lectius diferents: Taller amb tècnics municipals, destinat a la coordinació dels diferents

Departaments implicats en matèria d’habitatge: Urbanisme/OLH Joventut Benestar Social i Família Participació ciutadana Altres que es consideri oportú (Cadastre, Patrimoni)

Debat sobre les expectatives d’emancipació del jovent.

L’objectiu d’aquest taller es recollir quines són les aspiracions i demandes del jovent en matèria d’habitatge. Hi hauria d’haver representants de:

Servei de joventut de l’Ajuntament Representants d’organitzacions juvenils I d’altres que es consideri oportú (possiblement públic jove en general)

Debat sobre les necessitats en matèria d’habitatge de la població especial

fràgil. L’objectiu d’aquest taller es recollir quines són les necessitats i demandes de col·lectius especialment fràgils en matèria d’habitatge adequat, assequible i social. Hi hauria d’haver representats de les següents entitats:

Fundació Ave Maria Hospital Sant Joan Baptista Càritas Creu Roja Benestar Social i Família Representants del 3er sector

La jornada 1 amb els tècnics municipals es proposa fer-la en forma de taller on es plantegin unes directrius sobre les quals treballar, amb l’objectiu de que es pugui compartir el màxim d’informació i de visions dels principals problemes en matèria d’habitatge.



7_1_2_1

Les jornades 2 i 3 es preveuen fer-les en forma de debat, amb una primera part expositiva per part de l’equip redactor i seguidament un torn de paraules. Es proposa la realització de les 3 jornades en fase d’anàlisi i diagnosi i una fase de retorn (presentació del treball final) just abans de la seva tramitació.

A més, es proposa crear un apartat dins la web de l’Ajuntament específic sobre el PLH des del mateix començament del treball. Pot tenir una funció informadora, amb els materials que es vagin elaborant, però també pot ser un lloc de debat i on fer suggerències i propostes. En els processos participatius es donarà informació per a la millor claredat en l’exposició de la informació (díptics informatius, diapositives o panells explicatius), en funció de com s’enfoquin els tallers participatius i d’acord amb les voluntats municipals. D. Calendari i règim de reunions



7_1_2_1

comissiÓ informativa de l’Àrea de promociÓ de la … · l’ajuntament de sitges, que ja...

Documents