El còmic

És una estructura narrativa formada per la seqüència progressiva de pictogrames, en els quals poden integrar-se elements d’escriptura fonètica.

— És un gènere narratiu perquè explica una història.

— La llengua escrita imita o representa la llengua oral espontània.

— Registre de llengua informal: estàndard i col·loquial.

— Té com a funció l’entreteniment.

— Llenguatge propi: vinyetes, globus, onomatopeies i altres signes.

L’origen del còmic

Té l’origen en els acudits gràfics del segle XIX que aparei-

xien en publicacions periòdiques. Els primers còmics van

aparèixer als Estats Units i s’editaven als diaris. Altres cò

mics americans són Tarzan, Dick Tracy o Flash Gordon, dels quals se n’han fet versions cinematogràfiques. També els superherois com Superman, Spiderman, els Quatre Fantàstics, etc., han tingut molt èxit al llarg de la història i s’han convertit en personatges coneguts per tothom gràcies primer al còmic i després al cinema.

La vinyeta

Una vinyeta és cada un dels diferents requadres en què es divideix una historieta gràfica. Dins de cada requadre apareix el dibuix amb els personatges o l’acció on queda definit un espai i un temps determinats.

La llum, la proporció i els colors dels dibuixos poden anar canviant per donar èmfasi a alguns aspectes del lloc representat, dels objectes o dels personatges.

La bafarada

La bafarada o globus és l’espai de la vinyeta on hi ha el text. Serveix per posar

les paraules en boca dels personatges: què diu cadascú, com ho diu o bé ex-

pressar què en pensa. Contenen les paraules justes per facilitar la seua lectura.

L’onomatopeia

Les onomatopeies són representacions textuals de crits, sorolls, veus d’animals i qualsevol altre so, com timbres, telèfons o cops. Les paraules que representen les onomatopeies tenen també un fort component visual, ja que segons com estiguen escrites o dibuixades les lletres representaran més o menys intensitat del so en qüestió. Les onomatopeies omplen sovint tota la bafarada, són coneguts pels lectors de còmics i estalvien moltes explicacions.

Les línies cinètiques

Són línies que ens donen informació sobre els moviments dels personatges o dels objectes. Aquestes línies són molt utilitzades en el còmic japonès.

Els personatges i l’expressió corporal

La definició dels personatges és molt important a l’hora de preparar la història. És convenient fer dibuixos en diferents possicions del personatge i en moviment.

L’enquadrament

L’enquadrament seria la composició dins de la vinyeta i es classificaria igual que en el cinema en:

Pla general: informació global de l'escena.

Pla de conjunt: els personatges de l’escena.

Pla sencer: un personatge de cap a peus.

Pla americà: acosta els objectes o els personatges a l'espectador. Originari de les pel·lícules western i que curta des d'on comencen les pistoles. .

Pla mitjà: el personatge des de la cadera.

Primer pla: registre amb detall, pot mostrar el bust o el rostre de la figura.

Primeríssim pla: un plànol de detall.

I a més a més

• El guió és el primer i fonamental. Si no hi ha un mínim d’interés en la història, no servirà de molt esforçar-se en el dibuix.

• La documentació és important si volem acostar-nos en major o menor grau a la realitat.

• Amb el llapis farem un plantejament del que serà la pàgina tintada. Fins ací no hi ha problema per a rectificar qualsevol descuit.

• El tintat és, tal vegada, la part més delicada de tot el procés. Un pols ferm és indispensable.

• Les trames són un recurs expressiu més que podem utilitzar.

• El color, encara que no és imprescindible, ajuda a reforçar l’ambientació. Ben tractat pot considerar-se com un element narratiu més.

• El retolat i la maquetació és la part final. Inserirem els diàlegs del guió en les bafarades i ens els fragments narratius de les cartel·les.

La tinta és la part més delicada, perquè podem tirar per terra el treball o aconseguir un bon acabat, equilibrant les masses de clar i foscos.Una història a color haurà de tintar-se amb menys taca de negre per a poder treballar la il·luminació amb el color. Hem de crear contrastos entre negres i blancs per a donar més varietat i riquesa a la imatge. L’organització de contrastos ha de ser estudiada per a aconseguir una distribució equilibrada de masses clares i fosques.

El tintat

El retolat és important que siga net, llegible. Generalment, en la historieta, s’usen tipografies de "pal sec". Convé que no s’ajusten en excés al contorn del globus o bafarada. Si es va a retolar infogràficament haurem d’escanejar les pàgines pintades i incloure els diàlegs en els seus corresponents entrepans en qualsevol programa de maquetació, ajustant el cos del text perquè no quede excessivament estret en els globus.

Alguns exemples

http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_landart/home.html

http://www.christojeanneclaude.net/um.shtml

http://www.robertsmithson.com/index_.htm

http://plataformadearte-factoryart.blogspot.com

ReferènciesComo hacer un comicComo hacer un comic

Sonia Andrés AlzolaSonia Andrés Alzola

Lectura de la imatgeLectura de la imatgeÀmbit de la ComunicacióÀmbit de la Comunicació

XIVCertamen Compitàlia

http://www.culturaclasica.net/teatro/index.php?option=com_content&view=article&id=133&Itemid=92

““Fídias”:Fídias”:Còmic sobre el tractament “periodístic” d’un mite o fet històric grecoromà, Còmic sobre el tractament “periodístic” d’un mite o fet històric grecoromà, enfocat com a crítica social, investigació policíaca, crònica parlamentaria, crònica enfocat com a crítica social, investigació policíaca, crònica parlamentaria, crònica de successos, relat esportiu, festivitat religiosa o social, etc. desenvolupat en de successos, relat esportiu, festivitat religiosa o social, etc. desenvolupat en imatges; haurà de tenir una extensió màxima de 4 pàgines en DIN A4. imatges; haurà de tenir una extensió màxima de 4 pàgines en DIN A4.

El treball pot ser obra d’un o dos autors.El treball pot ser obra d’un o dos autors.

Exemples d'anys anteriorsCertamen Compitàlia