Prova d’accés a la Universitat (2011)

Comentari de text (Llengua Catalana i Literatura) Model 2

OPCIÓ A Llegeix atentament el text i respon les preguntes formulades Això era, fa poques setmanes, un periodista de la BBC que visitava Rio de Janeiro. El van convidar a fer una passejada aèria, sobrevolant la ciutat amb l’helicòpter privat del senyor Eike Batista, que, segons pareix, és l’home més ric del Brasil, i es pot permetre aquest capritx i molts més. El senyor Eike és un magnat de la mineria, entre altres activitats, i la revista Forbes li atribueix una fortuna de 27.000 milions de dòlars, que no està gens malament. El Brasil funciona, en gran part, gràcies a les polítiques assenyades de Lula da Silva, i les grans fortunes en són un resultat. El cas és que, mentre el periodista britànic sobrevolava Copacabana i l’estàtua gegantina de Crist, considerava que la fortuna del milionari brasiler tenia un origen molt recent, i que procedia sobretot d’un client també molt recent: la Xina. En realitat, el vol que el milionari oferia al periodista tenia l’objectiu de mostrar-li des de l’aire el seu projecte més ambiciós: un superport enorme, al nord de Rio, dedicat al client asiàtic. La peça central de la construcció és un dic de més de tres quilòmetres, entrant en l’Atlàntic, ja batejat com a autopista a la Xina. Per l’autopista marina eixiran les enormes quantitats de petroli, de mineral de ferro i d’altres matèries primeres que les companyies de míster Batista controlen. I així sembla que aniran d’ara endavant les coses, a Amèrica, a Àsia, Àfrica i Oceania, tot al servei d’allò que demana la Xina. A canvi, els xinesos transformaran gran part d’aquestes matèries en productes infinits que després ens vendran a preus rebentats, que al seu torn rebentaran la indústria, l’artesania i el comerç de més de mig planeta. El periodista de la BBC, recordant les platges cèlebres de Rio que contemplà des de l’altura, recorda també que pocs productes hi ha més emblemàtics del Brasil que els biquinis, que tant han contribuït (gloriosament ocupats per anatomies sublims) a la fama d’aquelles platges. Doncs bé, resulta que la producció de biquinis ha entrat en crisi fatal per culpa de la competència... dels biquinis que fabrica la Xina. Joan Francesc Mira, article publicat a El Temps

1. Fes un esquema que reculli d’una manera exhaustiva i sintètica: a) les «accions» que es narren en aquest article; b) el projecte o els projectes econòmics que es presenten; i c) les reflexions del periodista (1,5 punts).

2. Explica el sentit irònic que tenen els dos fragments subratllats (1,5 punts).

3. Creus que l’autor està d’acord amb la manera d’actuar del senyor Eike Batista? Raona-ho amb arguments precisos i raonats (10 línies) (1 punt).

4. L’article pressuposa que l’economia es regeix per tendències mundials. Exposa la teva opinió sobre la globalització i els avantatges o desavantatges que presenta. Utilitza arguments raonats i precisos (20 línies) (2 punts).

5. El conflicte lingüístic: definició. Els processos de substitució lingüística (2 punts).

6. La Renaixença i el Romanticisme. Marc general i autors catalans més destacats (2 punts).

OPCIÓ B Llegeix atentament el text i respon les preguntes formulades A quarts de quatre, el Sergi ha marxat de casa per anar a volar amb l’ala delta. Quan arriba a l’hotel de Port Ainé, entra a comprar una ampolla d’aigua. S’ha fet un gran entrepà, però s’ha deixat a casa l’ampolla que tenia preparada. Quan surt de l’hotel torna a agafar el cotxe per continuar cap amunt. Just quan agafa embranzida, un esquirol li passa per davant i l’obliga a fer un cop de volant. Després, en comptes d’allunyar-se del perill, l’animal se’l queda mirant amb una mirada que es podria qualificar de xafardera si no es tractés d’un esquirol. Els esquirols ja no tenen por. Els cérvols ja no tenen por. Darrerament, quan camina per aquestes muntanyes que coneix tan bé, els cérvols se li apropen, confiats, tan habituats a veure homes, que han perdut el sentit del risc. L’esquirol li ha evocat la conversa que ahir va tenir amb la Gemma, perquè justament ahir en parlava amb ella, dels animals que han perdut la por, de la possibilitat de trobar óssos que abandonen els hàbits solitaris, de la por dels animals i de la por de les persones. L’esquirol, en definitiva, li ha fet venir a la memòria la conversa d’ahir originada pel llibre que la Gemma acabava de llegir. «Parla de com operen les pors a dintre nostre, de com sumem i restem les pors i fem amb elles operacions que no

responen a cap mena de lògica..., i parla també de la fam del desassossec». La por és un tema que surt sovint a les seves converses, a causa de l’esport de risc que ell practica. Imma Monsó, Una tempesta (novel·la) 1. Enumera totes les accions que el text atribueix al Sergi i distribueix-les en tres grups: a) accions que realitza a partir de quarts de quatre (3.30 hores, suposadament de la tarda); b) accions que va realitzar abans d’aquesta hora; c) accions que realitza habitualment (1 punt). 2. Explica el significat que tenen les paraules subratllades en el text (1 punt). 3. Explica clarament què vol dir l’autora amb la frase que en el text apareix en lletra cursiva (màxim 5 línies) (1 punt). 4. Segons el text, quina creus que és l’actitud de la Gemma sobre les pràctiques esportives del Sergi? Raona la resposta (màxim 10 línies) (1 punt). 5. En certa manera la «fam del desassossec» de què parla aquest text, equival a l’atracció que determinades persones senten pel risc (per exemple, per la velocitat o per les aventures extremes). Exposa, amb arguments precisos i raonats, la teva opinió sobre aquesta atracció, o sobre aquest tipus de situacions (màxim 20 línies) (2 punts). 6. La planificació lingüística i els processos de normalització. Llengües minoritàries i minoritzades (2 punts). 7. Panorama general de la literatura catalana de postguerra (2 punts).