COMENTARI• SI COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT

XXIXSi com lo taur se’n va fuit pel desertQuan és sobrat per son semblant qui el forçaNe torna mai fins ha cobrada forçaPer destruir aquell qui l’ha desert,Tot enaixí em cové llunyar de vós,Car vostre gest mon esforç ha confús:No tornaré fins del tot haja fusLa gran paor qui em tol delitós.

INTRODUCCIÓAusiàs March és el millor poeta medieval de la literatura catalana. Va viure al segle d’Or de la literatura catalana.Va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València, fill d’una família de poetes i cavallers. Morí el 1459.La seva obra conté 128 poemes dividits segons els senyals (“Plena de seny”; “Llir entre cards”; “Mon darrer bé”; “Amor, amor” i “Oh foll amor”).L’obra d’Ausiàs March presenta una novetat en la poesia medieval, transgredint tant els tòpics i la llengua dels trobadors: mostra la tensió del jo i el món. Aquest jo poètic es troba abocat la destrucció per culpa de l’amor, i en el fons obsedit pel no-res i la mort.El poema “Si com lo taur se’n va fuit pel desert”, pertany al segon cicle “Llir entre cards”, composició de 35 poemes on fa referència a la seva timidesa davant la dama.

ANÀLISI FORMAL• El poema d'Ausiàs March el constitueix

una sola cobla (esparsa) formada per vuit versos decasíl·labs de la forma 4’+6, amb cesura, clàssic en tota la poesia catalana medieval i molt utilitzada pel poeta.

• La rima consonant és ABBA CDDC. Ens trobem, per tant, davant d'una octava decasíl·laba construïda sota l'esquema creucreuat.

Estructura interna• El tema principal d’aquest poema és a

timidesa amorosa, fent una clara comparació del seu sentiment tímid, amb la fugida del brau derrotat.

Parla que no pot tornar a ella fins que no hagi deixat de banda el sentiment de timidesa davant la dama.

COMENTARIL'esparsa d'Ausiàs March es pot dividir en dues parts. La primera ocuparia els quatre primers versos i contindria el primer terme d'una comparació, figura molt típica de l'obra marquiana. En la segona part, formada pels darrers quatre versos, trobem el segon terme, relacionat amb la figura del poeta i el seu conflicte amorós.

• El poeta proposa com a primer terme de la comparació la imatge d'un toro, que ha lluitat amb un altre i que ha estat derrotat. Per aquest motiu s'enretira i així deixa el camp lliure al vencedor. Però la seva retirada és parcial ja que li servirà per recuperar forces per un nou combat, que haurà de permetre-li destruir el seu competidor.

• El segon bloc comença amb els mots "tot enaixí", que lliguen el primer terme de la comparació (l'animal vençut que es prepara per contraatacar) amb la del poeta, que ha estat vençut en combat amorós per la seva dama, que l'ha refusat. Decideix allunyar-se per recuperar força i vèncer la timidesa que li ha de permetre una victòria certa.

CONCLUSIÓInterpretant l’actitud de la dona (“el gest”) com una espècie de refús abans i tot que ell li hagi parla, l’enamorat es queda aclaparat: la por d’una negativa femenina, té un efecte paralitzador sobre el jo poètic. Una solució, doncs, pot ser allunyar-se de la dona fins que aquest impediment hagi estat superat. Naturalment, el poema no insinua de cap manera com podrà desaparèixer aquesta por exagerada que forma part essencial de la persona de l‘enamorat. I és que, com en poemes anteriors, els estats o les solucions que esmenta el poeta se situen en el terreny de la imaginació i l’ideal.

Si la timidesa és un dels tòpics trobadorescos, aquest estat agafa en el poema un segell molt propi de March: és un toro el protagonista de la comparació: força, orgull, animalitat en el

bon sentit del mot...

La vivacitat i la intensitat dels fets narrats en aquest breu espai de vuit versos constitueixen una mostra excel·lent de tremp poètic de March.