I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

Comentari d’un Climodiagrama

Comentari

Observació, anàlisi i esquema.

Comentari

Descripció

Tipus de diagrama: climodiagrama...

Dades

Dades tèrmiques: Temperatura, oscil·lació temperatures mitjanes, existència

d’estacions o contrastos...

Dades pluviomètriques: precipitació anual i mensual, distribució estacional, cicle

pluviomètric...

Aridesa.

Identificació del clima

Anàlisi

Justificació del clima

Causes: elements climàtics, factors geogràfics...

Descripció trets biogeogràfics relacionats: hidrogeografia, flora i fauna, impacte sobre les

activitats humanes (població, agricultura, turisme...).

Per tal de no realitzar valoracions subjectives e imprecises pel que fa als valors (temperatura,

precipitacions, aridesa...) s’han de tenir sempre en compte alguns valors de referència. Al ser molt variades les

classificacions existents respecte a l’aridesa, evapotranspiració, temperatures i precipitacions cal indicar sempre a

quin autor correspon la valoració. A mode orientatiu, s’indiquen ací algunes classificacions que poden ser útils en

un comentari.

Precipitacions

Valoració de Blair 0-250 mm. Precipitació escassa

250-500 mm. Precipitació lleugera

500-1000 mm. Precipitació moderada

1000-2000 mm. Precipitació forta

<2000 mm. Precipitació molt forta

Temperatures

Valoració de Foster < 0º C Temperatura freda

0-10º C Temperatura fresca

10-18º C Temperatura moderada

18-27º C Temperatura càlida

< 27º C Temperatura calorosa

Aridesa

Aridesa mensual: índex de Gaussen (2T ≥ P)

P= precipitació del mes (mm)

T= temperatura mitjana del mes en ºC

Índex de Lautensach-Mayer (mes àrid P<30 mm)

0 mesos àrids: clima humit

1-3 meses àrids: clima semihumid

7-11 meses àrids: clima semiàrid extremat

12 meses àrids: clima àrid

4-6 meses àrids: clima semiàrid

Aridesa general: índex de Martonne

(Ia = P/T+10)

Ia < 5: clima desèrtic

Ia = 5-10: clima estepari

Ia = 10-20: clima semiàrid

Ia = 20-30: clima subhumit

Ia > 30: clima humit

I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

Exemple

[Descripció] La gràfica proposada per a comentar

correspon a un gràfic ombrotèrmic o climograma de la

ciutat d'A Corunya. El clima que ens presenta té unes

elevades precipitacions segons la valoració de Blair (1008

mm anuals) repartides al llarg de l'any, destacant sobretot

les precipitacions de la tardor i hivern (màximes de 135

mm al desembre). De fet els mesos d'octubre a febrer

acumulen més de la meitat de les precipitacions anuals.

Els mesos més secs són els de l'estiu (100 mm del juny a

l'agost) sent els mesos de juliol i agost relativament secs,

tot i que no presenten una aridesa massa acusada.

Les temperatures, atenent als criteris tèrmics de

Foster, són suaus. Així, la temperatura mitjana anual és de

14,4 ºC, amb una amplitud tèrmica escassa. Les màximes

les trobem a l'agost amb 19º C, i les mínimes al gener amb

10º C, amb una amplitud tèrmica anual de 9º C.

[Tipus de clima] Podem dir que es tracta d'un clima oceànic degut a les elevades precipitacions, prou ben

repartides al llarg de l'any, escassa amplitud tèrmica, amb hiverns suaus i estius poc calorosos, com correspon al

clima oceànic. Acusa però una certa aridesa estival, que no és suficient per a considerar-lo un clima mediterrani.

[Causes i factors] La proximitat de l'oceà atlàntic és la causa de la poca amplitud tèrmica del clima

oceànic, així com la inèrcia tèrmica de la gran massa marina explica el fet que l'agost siga el mes més calorós i no

el juliol, així com febrer és quasi tan fred com gener. A més, encara que no estiga representat al gràfic l'amplitud

tèrmica diària també és escassa.

La influència oceànica explica també les abundants precipitacions, encara que el fet de no trobar

pràcticament mesos secs ho explica la seua situació geogràfica al nord de la península, afectat durant pràcticament

tot l'any per les borrasques del front polar, sobretot a l'hivern, mentre que la pujada en latitud del front a l'estiu

provoca una disminució de les precipitacions al trobar-se afectat més sovint per l'anticicló subtropical (o de les

Açores).

[Localització] Aquest clima es troba al terç nord de la península ibèrica i a la façana atlàntica al nord del

Duero, estenent-se a bona part de l’Europa occidental. A la península està clarament delimitat per l'existència de

sistemes muntanyosos (Serralada Cantàbrica, Pirineus, Montanyes de Lleó) que impedeixen que s'estenga la

influència oceànica cap a l'interior i cap al sud, i transformen el clima oceànic en clima de muntanya. Existeix però

un clima oceànic de transició caracteritzat per temperatures més extremes i precipitacions més baixes, i amb una

certa sequera estival (2-3 mesos) que s’estén per la vessant sud de la serralada Cantàbrica i els Pirineus, i el NO de

la Meseta.

[Trets biogeogràfics i humans] El domini climàtic oceànic condiciona un paisatge vegetal que correspon a

la regió eurosiberiana caracteritzat pels boscos caducifolis, moltes vegades substituïts per matollars (landes) i

prats, aprofitats per a la ramaderia. L'abundància de precipitacions per tan condiciona el sector primari de la zona

dominat per la ramaderia intensiva i extensiva, així com explica el fet de ser la zona on es concentra la principal

explotació forestal d'Espanya, amb la industria de transformació (paperera i de la fusta) corresponent.

El mateix fet de l'abundància de precipitacions ha permés un hàbitat tradicionalment dispers, i l'existència

de rius cabalosos encara que curts, que són aprofitats per a produir energia elèctrica, i que aporten gran quantitat

de nutrients a la plataforma marina (i les ries) del litoral, contribuint a formar la principal zona pesquera

d'Espanya, i que ha donat peu a l'existència d'una potent indústria agroalimentària (conservera i pesquera) així com

a l'aparició de drassanes.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

0

5

10

15

20

25

30

G F M A M Jn Jl A S O N D

P (mm) Tº C

A Coruña