Com intervenim en el CiCle de l’aigua?

Quan pensam en el cicle natural de l’aigua ens ve al cap aquella imatge de l’aigua de la mar evaporant-se, formant els núvols que arriben a les muntanyes on descarreguen l’aigua en forma de pluja o neu, que davalla per rius superficials i subterranis de nou cap a la mar. Aquest cicle es pot complicar més o menys introduint-ne bosses subterrànies d’aigua, llacs, glaceres que es fonen... tot depenent de la zona del planeta en la qual ens estam fixant. Però hi ha un element que no sempre apareix a la bibliografia però que de fet sempre, SEMPRE, intervé: l’ésser humà.

L’activitat de l’ésser humà (pobles i ciutats, indústries i desenvolupaments agrícoles) altera els com-ponents del cicle natural a través de desviacions de l’ús de la terra així com de l’ús, la reutilització i l’abocament de residus a les vies naturals de les aigües superficials i subterrànies.

Els humans necessitam aigua per a tota la nostra activitat, per viure i per desenvolupar el model de vida que hem creat. I no ens serveix qualsevol tipus d’aigua, ha de ser dolça i neta. La proporció d’aigua fàcilment accessible amb que comptam és molt baixa. La quantitat d’aigua dolça del planeta no varia, però sí la seva qualitat i les necessitats del humans. Entre 1950 i 1990 la població s’ha duplicat i la demanda d’aigua s’ha multiplicat per tres, les previsions són que això encara es multiplicarà per dos en els propers 30 anys.

Els humans hem modificat el cicle de l’aigua tant per consum directe com pel seu ús en agricultura i en indústria. S’han desenvolupat distintes formes d’emmagatzematge d’aigua dolça, de fer-la arribar a les llars, fàbriques o zones de cultiu i també sistemes de desfer-se de l’aigua un cop usada i embruta-da. Segons l’indret del planeta en què ens trobem, les tècniques emprades per a cada una d’aquestes finalitats variaran.

Fins fa molt poc, les aigües embrutades per l’ús domèstic o industrial es retornaven als rius, llacs i la mar sense depurar, causant problemes molt seriosos de contaminació i de reducció de les reserves d’aigua potable disponibles i aptes per al seu ús posterior. Un cop ens hem adonat d’aquest fet, als paï-sos més rics s’han començat a implementar sistemes sofisticats i cars de depuració d’aigua per a reduir els problemes de contaminació, però encara estam contaminant diàriament grans quantitats d’aigua tant als països rics com als empobrits, encara que en aquests darrers la situació és més greu.

Actualment la nostra demanda d’aigua creix i creix a mesura que creixen la població i determinades activitats econòmiques; d’aquesta manera estam reduint cada cop més les reserves d’aigua potable del planeta. Aquesta problemàtica global del planeta és encara més accentuada a les zones on l’aigua és un recurs escàs per manca de pluges. I sobretot per a les poblacions empobrides amb dificultats per a obtenir infraestructures mínimes per a l’emmagatzematge de l’aigua potable o que viuen a zones on s’ha privatitzat la gestió de l’aigua i s’han augmentat els costos dificultant-ne l’accés a la ciutadania.