núm. 138EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIIMARÇ 2014nosaltres

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

NOMBROSA AFLUÈNCIA DE PÚBLIC EN LA

JORNADA DE PORTES OBERTES

PÀG. 19 ENTREVISTA

TERESA TUSET O EL RECORD

D’UN EXCEL·LENT MESTRATGE

PÀG. 12 DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC

I D’ORIENTACIÓ

ELS INFANTS I LES TIC

PÀG. 25 CARRER DELS GEGANTS

DISBAUXA I XERINOLA

TOTA LA SETMANA:

CARNESTOLTES!

PÀG. 33 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA SENSE SOSTRE

PÀG. 26 OBRIM CAMÍ

APRENEM LES TAULES DE

MULTIPLICAR

La pau es consolida a l’escolaCelebrem el DENIP

PÀG. 13 ENTREVISTA

LLUÍS BOSCH,

EL MESTRE DE LA

RAUXA

SUMARI

03Editorial

18Biblioteca Ramon Folch

22Temps era temps

34Agenda de Setmana Santa Llibres recomanats

30Cicle superior

16Concurs literari: Mostrari de tre-balls premiats (II)

08Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

33Cruïlla de narradors

19Entrevista: Teresa Tuset

23Carrer dels Gegants

32Entreteniments

11Entrevista: Noelia Molero

26Obrim camí

35Bon dia, Sr. Kaspàrov

13Entrevista: Lluís Bosch

06Fundació Educativa Esteve Casals

12Departament Psicopedagògic i d’Orientació

28Quart creixent

La nostra portadaEl Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) s’ha fet un lloc per quedar-se a l’escola. La comunitat educativa celebra aquesta festa anual amb el propòsit de treballar amb els alumnes per aconseguir un món lliure de tota violència.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: Yolanda Artigas, Joan Capdevila, Carmina Botellas, Júlia Galvan, Paco López i Glòria RoigFotografies: equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Luis Oriol Castilla, Mònica Español, Esteve Fradera i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

XXIV Pessebre ViventEl passat 19 de desembre de 2013, es va celebrar el tradicional Pessebre Vivent al pati de l’escola. Tot i les inclemències del temps, els alumnes de 6è de primària van dur a terme per segon any consecutiu una recollida de diners per col·laborar amb la Marató de TV3, amb uns guanys de 210 €.

Andreu Ribas Juan (ACS)En el moment de tancar aquesta edició de Nosaltres (31-03-14), ens arriba la trista notícia de la mort de l’Andreu Ribas Juan, pare de la Carme i la Lina, mestres del Col·legi Sant Vicenç, i avi de cinc néts (Joan Albert, Montse, Núria, Maria i Andreu), tots ells exalumnes del nostre centre. El traspàs de l’Andreu -que tenia 86 anys- es produí ahir diumenge, a les 16.00 h, al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, on el difunt havia ingressat el passat 25 de març. Vinculat a la Congregació Salesiana durant molts anys, l’avi Andreu va demanar poc abans de morir que volia ser enterrat a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, regentada pels deixebles de Don Bosco, on demà, dia 1 d’abril, a les 11.30 h, tindrà lloc el funeral.

Entre les nombroses persones que avui han expressat el seu condol a la família del finat, cal destacar els companys i companyes de les dues mestres, tan estimades, que han recordat amb emoció tant les circumstàncies del traspàs com les virtuts d’un home bondadós i amable, sempre disposat a ajudar tothom.

Al cel sigui en companyia de la Montserrat, la seva esposa, que deixà aquest món l’abril de 1979.

La senyora EmiliaFa 17 anys que és entre nosaltres. Discreta, estimada i admirada, amb un toc de saviesa, la Sra. Emilia es jubila.

Las escuelas de mis sueños tienen hadas que las limpian; yo he conocido a una: zamorana, nuestra Emilia.

(Fragment del poema que el personal docent i no docent del nostre centre educatiu li va dedicar el dia de la seva jubilació.)

núm. 138EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIIABRIL 2014nosaltres

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

NOMBROSA AFLUÈNCIA DE PÚBLIC EN LA

JORNADA DE PORTES OBERTES

PÀG. 19 COL·LEGINOTÍCIES

TERESA TUSET, O EL RECORD

D’UN EXCEL·LENT MESTRATGE

PÀG. 12 DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC

I D’ORIENTACIÓ

ELS INFANTS I LES TIC

PÀG. 24 CARRER DELS GEGANTS

DISBAUIXA I XERINOLA

TOTA LA SETMANA:

CARNESTOLTES!

PÀG. 31 CRUÏLLA DE NARRADORS

LA SENSE SOSTRE

PÀG. 25 OBRIM CAMÍ

APRENEM LES TAULES DE

MULTIPLICAR

La pau es consolida a l’escolaCelebrem el DENIP

PÀG. 13 ENTREVISTA

LLUÍS BOSCH,

EL MESTRE DE LA

RAUXA

2NOSALTRES

EDITORIAL

Ho hem de reconèixer: l’educa-ció d’avui no és igual que la d’ahir. La societat ha canviat, i això queda reflectit tant a les nostres llars com als centres

educatius. El rol de la mare ja no és fer de mestressa, ara ha de conciliar vida laboral amb vida familiar, i no és gens senzill; el model de família actual és un altre. A l’escola, la feina que desenvo-lupen els docents també ha canviat, el mestre s’ha convertit en un guia per al camí dels aprenentatges.

L’escola és el centre de la vida dels vos-tres fills, dels nostres alumnes.

Els fills es desenvolupen a partir de la relació amb les persones del seu cer-cle familiar i del seu medi escolar. Per aquest motiu, cal un coneixement mutu entre la família i l’escola que permeti enriquir les accions educatives d’ambdues parts.

Cal que l’escola conegui la manera d’ac-tuar de la família en la seva relació amb el fill i com es comporta dins l’ambient familiar. I també que la família conegui què fa el fill a l’escola, la seva relació amb els mestres i els companys, i la seva actitud davant les activitats esco-lars. Hem d’actuar de manera similar davant de situacions similars.

L’actitud i la predisposició dels pares i els mestres són punts clau de la relació entre la família i l’escola, la qual hauria de basar-se en els elements següents: cooperació i diàleg, confiança mútua i

manteniment de la independència de cadascú.

Cal partir del respecte i la confiança mutus a l’hora de contrastar i unificar criteris educatius, la qual cosa permet mantenir un clima de diàleg i una re-lació equilibrada entre les dues parts responsables de l’educació del nen. S’ha d’evitar prendre actituds de superiori-tat dels uns envers els altres. Cada part té papers diferents, però no superiors o inferiors, sinó complementaris.

També hem de mantenir la comunica-ció i la cooperació, evitant reduir els contactes a moments aïllats o només com a conseqüència de dificultats sor-gides a l’escola, al grup classe o al nen en particular. Per això, cal establir una relació periòdica i regular des de l’inici de l’escolarització. És convenient que la relació amb l’escola la mantinguin el pare i la mare conjuntament.

La mestra Sunta Sogas argumenta que “si en els aspectes fonamentals per a l’educació de l’infant, família i mestres tenim actituds contradictòries, l’infant es desorienta, no sap on mirar i això el fa dèbil i per tal que excel·leixi nosaltres volem que sigui fort, potent i capaç”.

Els àmbits escolar i familiar tenen un paper definitiu en l’educació dels in-fants. L’objectiu a assolir per totes dues parts és ajudar a formar persones lliu-res, responsables, solidàries i, per tant, capaces de respondre a les demandes de la societat on viuen. En la cooperació

entre la família i l’escola, cal partir de la base que la responsabilitat educativa és dels pares, i que les tasques pedagògi-ques relacionades amb els aprenentat-ges escolars són pròpies dels mestres.

Al Col·legi Sant Vicenç tenim l’oportu-nitat de treballar braç a braç pares i mestres. Volem una escola que avanci i progressi, que millori any rere any. Un bon exemple d’aquest treball compartit és la creació del nou Projecte educatiu de centre (PEC) de manera conjunta en-tre famílies i docents, primer a través d’una Comissió PEC i, actualment, a través del nou Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals.

A la pàgina web de l’escola (www.csant-vicens.cat) disposem d’informació per a tota la comunitat educativa referent a les normes de convivència i al PEC del nostre centre, i us convidem a entrar-hi.

Confiem en l’educació compartida, que vol dir que tots els adults intervenim en l’educació dels nens i nenes del nostre centre, tot seguint el proverbi africà que ens diu que “per a educar un infant cal tota una tribu”

“Cal un coneixement mutu entre la família i l’escola que permeti enriquir les accions educatives d’ambdues parts”

Compartir és estimarManel Vidal

3NOSALTRES

Hola! Em dic Laia Puente Bigas, i vaig néixer a l’Hospital Quirón de Barcelona el dia 25 d’octubre de 2013 a les 13:05 hores. Els

meus pares van respirar tranquils quan van saber que no naixeria pels volts del 12 d’octubre; tenint en compte el meu primer cognom, els acudits haurien sorgit ràpidament. Els meus pares es diuen Arnau i Montse; ell és electromecànic, i ella, mestra d’aquesta escola. Van venir a veure’ns tant familiars com amics. Tots ells, molt contents, en especial els meus quatre cosins, els avis Antonio, Mª Carme, Pere i Cinta, el meu besavi i les meves quatre besàvies. Als pares els he canviat la vida: abans vivien tots dos sols, però ara em tenen a mi. La mare comenta que “a mesura que van passant els dies, ens anem acostumant a la nova vida de ser un més a casa; la vida, des del seu naixement, és molt diferent, però estem orgullosos d’aquest canvi”

QUÈ TAL? Jo sóc en Pau Sales Ferrés, fill de Roser, mestra del Col·legi Sant Vicenç, i Sergi, professor. Vaig néixer a un

quart de dues del migdia del dia 6 de novembre de 2013 a la Clínica del Pilar. Els meus avis paterns es diuen Xavier i Pilar, i els materns, Josep i Immaculada. També tinc dues besàvies: Montserrat i Quimeta. Sóc el petit de tres germans; el gran, Job, ja té 13 anys i va a l’institut, i la Maria, que en té 7, va a segon de primària a l’escola on treballa la mare. Des que he arribat a casa, l’un i l’altra no han cessat d’ajudar-me: em donen el biberó, em porten al cotxet, em consolen quan ploro i, a vegades, es barallen per agafar-me. El proper dia 20 d’abril, la nit de Pasqua, celebrarem el meu bateig a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua amb els meus padrins, Joan Pau i Magalí. El meu nom el va triar la mare per dos motius: pel significat del nom i perquè sant Pau va ser un gran deixeble de Jesús i volen que jo també descobreixi que Ell m’estima i em donarà l’Esperit per a estimar els altres i trobar la veritable Pau

Vull donar les gràcies a tots els companys de l’escola: mestres, personal administratiu, les cuineres, les monitores de menjador i d’acollida i el personal de serveis. També a tots els nens i les nenes, pares i mares, que al llarg d’aquest temps s’han preocupat i han viscut amb il·lusió el naixement del Pau. El Pau i jo ens hem sentit molt estimats i de ben segur que, quan sigui més gran i vagi a l’escola, se sentirà com a casa.

– Roser Ferrés

LAIA PUENTE BIGAS

PAU Sales Ferrés

BENVINGUTS A LA VIDA

Benvingutsa la vida

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

TAAAAT! Eren les 14:48 h del 5 de novembre de 2013 i a la Clínica Corachan van registrar el meu primer pes: 2,880 kg.

Acabava d’arribar al món. Em dic Ivan Gualda Lata, i sóc fill de Javier, metal·lúrgic, i Silvia, administrativa. Els pares asseguren que les atencions i el tracte rebuts durant l’embaràs i en la pràctica de la cesària van ser molt bons i li agraeixen la feina al Dr. Haga. També estan molt agraïts als amics i familiars -com els avis José i Encarna- que ens van venir a visitar, alguns amb un regal sota el braç i dient “que petit i maco és!”. Estic convençut que la iaia Maria i l’avi Manel també estan molt feliços i que, des del cel, van celebrar la meva vinguda. A casa va costar molt que es posessin d’acord per triar el meu nom, però finalment Ivan va convèncer a tots tres. Sí, he dit “a tots tres” perquè, a més de viure-hi amb els meus pares, hi visc amb la meva germana Alba, que té 6 anys. Ella està molt contenta, i tan aviat ajuda la mare a canviar-me els bolquers i vestir-me, com a donar-me el biberó. El pare va estar present al quiròfan i ho descriu “com una sensació d’alegria, molt emocionant”

Ei! M’alegro de conèixer-vos, lectors de Nosaltres. Em dic Maria Cinta Pastor Folqué, i sóc filla de Joan, dissenyador gràfic i web, i Núria,

mestra d’aquesta escola. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat a les 4:30 h de la matinada del dia 12 de desembre de 2013. Tinc un germanet de cinc anys, en Francesc, i dues germanetes, Elena i Joana, de tres i dos anys respectivament. Vaig trigar dues setmanes a néixer, però el passat dia 11 de desembre, quan estàvem celebrant el cinquè aniversari del meu germà gran, els pares van haver de marxar de pressa i corrents, amb el pastís a mig menjar, perquè la mare tenia dolors de part. Jo ja tenia ganes de sortir a conèixer els avis Joaquim i Maria Carme -dels quals sóc la dinovena néta-, els avis Joan i Rosa -d’ells en sóc l’onzena-, els besavis Vicenç i Florentina i la resta de parents. Una branca de la família de la mare és de Tortosa i, per aquest motiu entre d’altres, em van posar aquest nom, que fa referència a la Mare de Déu de la Cinta -patrona de Tortosa. La propera Pasqua serà molt important per a mi, perquè els meus padrins, el Juanma i la Gema, m’acompanyaran en el sagrament d’inici a la vida cristiana: el baptisme

El dia a dia a casa no és fàcil, quatre fills petits donen molta feina, i és cert. Molta gent ens diu: “Que valents!”. Qui ens coneix de veritat sap que no som ni molt menys perfectes, però tenir fills ens ajuda a sortir de nosaltres mateixos i aprenem cada dia a estimar. El naixement de la Maria Cinta és un regal de Déu que no ens mereixem. Ens sentim afortunats i molt estimats per Ell, que confia una altra vegada en nosaltres per a dur una altra vida al món.

– Joan i Núria

IVAN Gualda Lata

MARIA CINTA PASTOR FOLQUÉ

5NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

Els dies 18 i 19 de gener de 2014, i per pri-mera vegada, la Fundació va participar en la Mostra d’Entitats que l’Ajuntament or-ganitza cada any. Aquesta participació va ser possible gràcies a la col·laboració d’un bon grup de pares, mestres i treballadors del centre que van ajudar a dissenyar l’es-

tand, a muntar-lo i a donar informació als visitants durant els dos dies que va durar la Mostra. Destaquem la participació de: Mi-quel Àngel Olaya, César Abad, Joan Pastor, Júlia Galván, Félix Alfonso, Ramon Carreté, Eulàlia Prat, Magda Giralt, Gemma Balcells, Vicente Zapata, Rut Sales, Vicenç Calvente,

Jaume Folqué, Susana Almodóvar, Núria Marín, Anna Recasens, Paco López, Carmi-na Botellas, Jesús Churio, Sergi Sales, Roser Ferrés i Joan Capdevila. La valoració que se’n fa des del Patronat és positiva pel fet de ser una magnífica oportunitat de donar-nos a conèixer a la resta de la població.

Mostra 2014

EN AQUEST NÚMERO DE LA REVISTA NOSALTRES US EXPLIQUEM LES ACTIVITATS MÉS DESTACADES QUE EL

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS HA PROMOGUT DES DEL MES DE DESEMBRE DE 2013.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

6NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

En els darrers mesos hi ha hagut diferents reunions del Consell Escolar Municipal i de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAMPA) en què s’ha parlat del tancament de dues línies de P3 a les escoles de Sant Vicenç. Els motius que han portat a aquesta situació són:

t Baixa natalitat. A causa de la crisi, hi ha hagut una important caiguda demogràfica de la nostra població en edat d’escolar. Ara mateix hi ha més oferta de places que demanda, i les previsions indiquen que, d’aquí a un parell d’anys, segurament s’haurà de tancar una línia més. Val a dir que, d’uns anys ençà, algunes escoles d’una línia han passat a tenir-ne dues, i que el nostre centre ja fa més de 20 anys que té dues línies.

t Retallades. La situació econòmicament difícil ha suposat retallades, tancaments de grups i augment de ràtios a moltes escoles de Catalunya. És un fet que hi ha hagut una davallada de recursos dedicats a l’educació: primer va perjudicar els nostres mestres (pèrdua de poder adquisitiu) i ara perjudica també les escoles.

Les dues escoles afectades per la clausura de les línies de P3 per al curs 2014-15 seran, si no canvien les coses, El Rocío (zona B) i La Vinyala (zona A). Segons la Generalitat, els motius són que aquestes dues escoles són les que van tenir més vacants a P3 el curs 2013-14. En el cas de l’escola del Rocío s’està plantejant d’unificar P3, P4 i P5 a fi de poder oferir una sortida a les famílies (p.ex. germans) que vulguin entrar a P3 en aquest centre.

En aquestes reunions es van exposar dues propostes per a evitar el tancament: d’una banda, la reducció de ràtio a 20 alumnes per aula a totes les escoles, i, de l’altra, el tancament rotatiu d’una línia a les escoles de dues línies. Cap d’aquestes propostes no és acceptada pel Departament d’Ensenyament, atès que la normativa vigent no ho permet. Des de la Fundació, i com a titulars de l’escola, estem en contra del tancament de línies en qualsevol centre, i donarem suport a aquelles iniciatives que l’impedeixin, sempre que no afectin de forma significativa ni el funcionament ni la viabilitat econòmica de la nostra escola. Convé recordar que les famílies de l’escola concertada ja fem un esforç econòmic precisament per mantenir la qualitat de l’ensenyament enmig del clima actual de les retallades.

Consell Escolar Municipal i FAMPAS’ha participat en diferents reunions en què s’ha abor-dat el tema del tancament de línies de P3 a Sant Vicenç dels Horts. Us informem més àmpliament sobre aquest tema en un apartat dedicat a aquest punt.

Tràmits amb el Registre de FundacionsEl passat 12 de desembre Joan Capdevila, com a repre-sentant del Patronat, Paco López, com a administrador, i Miquel Mateo, advocat de la FECC, van tenir una reunió amb els encarregats del nos-tre expedient al Registre de Fundacions. El motiu era po-der acabar de tancar alguns temes que hi havia pendents i poder accelerar la tramitació del nostre registre; som cons-cients que la tramitació està durant més del que s’havia previst. Des que vam presen-tar la sol·licitud per primera vegada (5 de juny de 2013), ja han passat nou mesos; sem-bla que últimament s’estan mirant amb lupa totes les sol-licituds i, a més a més, també es nota que l’Administració triga molt a revisar els expe-dients. Confiem que la publi-cació al DOGC es dugui a ter-me aquest curs, tal com ens havíem proposat. Mentres-tant la titularitat del centre estarà encara en mans de la Junta Liquidadora de l’ACPF.

Auditoria de comptes 2012-2013Disposem de l’informe final de l’auditoria des del mes de desembre de 2013. Aquest in-forme es va presentar a l’As-semblea General de l’ACPF

celebrada el 10 de febrer de 2014. L’auditoria conclou que l’escola té capacitat per a fer front a una necessitat urgent de liquiditat sense haver de recórrer als crèdits (per exemple, podria afron-tar l’endarreriment de les nòmines de pagament dele-gat). L’actiu corrent (efectiu líquid) és capaç d’atendre totes les obligacions a curt termini i una part del llarg. La quota d’obres es fa servir per a compensar les pèrdues i la resta es diposita al fons propi (patrimoni de l’escola). L’in-forme complet de l’auditoria està disponible a la secretaria de l’escola per si voleu conèi-xer-ne més detalls.

Conveni amb els SalesiansEl conveni que tenim actual-ment amb els Salesians data del 25 d’octubre de 1993. A fi de renovar-ne la vigència, i aprofitant el canvi de la nos-tra titularitat (associació -> fundació), s’està treballant en la redacció d’un nou do-cument adaptat a tota la nor-mativa actual. Val a dir que, independentment de la reno-vació del conveni, els nostres alumnes tenen garantida una plaça als Salesians.

Jornada de Portes ObertesEl 22 de febrer alguns mem-bres del Patronat de la Fun-dació i de l’AMPA, com també un grup nombrós de mestres, vàrem participar en la Jor-nada de Portes Obertes que organitza l’escola per a les famílies interessades a entrar al nostre centre. La partici-pació va ser elevada (més de 60 famílies). Des del Patronat valorem molt positivament l’acte, ja que no solament

serveix per a informar les famílies que volen entrar a l’escola sobre els serveis que ofereix el Col·legi Sant Vi-cenç, sinó també per a donar a conèixer a la societat vicen-tina el nostre Caràcter propi, el Projecte educatiu i les fina-litats de la Fundació Educa-tiva Esteve Casals. També és una oportunitat d’explicar als

pares i mares què és una es-cola concertada i quins con-ceptes integren la quota que paguem. Aquest any ens hem adherit a la campanya “Tria Escola Cristiana”, que ha impulsat la Fundació Escola Cristiana, de la qual formem part juntament amb 400 es-coles més.

Properes tasquesEn els propers mesos, i fins que s’acabi el curs, el Patro-nat treballarà en una sèrie de tasques d’interès per al cen-tre, com ara:t Constitució de la comissió de celebració del 50è aniver-sari de la nostra escola, fun-dada l’any 1964.t Preparació dels pressupos-tos per al curs 2014-2015.t Preparació, juntament amb l’AMPA, de la reunió de caràc-ter informatiu que, adreçada a les famílies, tindrà lloc a la fi de curs.

Tancament de línies de P3 a Sant Vicenç

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

Per als alumnes i mestres del Col·legi Sant Vicenç el dia 30 de gener ja no esdevé una jornada qualsevol. Ja fa tres anys que, empesa per l’esperit solidari i

les ganes de treballar la tolerància i la pau, guiada pel Departament de Pasto-ral, la comunitat educativa s’ha adherit a la commemoració del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).

Enguany l’emotiva celebració va concen-trar, a la tarda, tot l’alumnat a la pista central del pati per tal de formar, units, les lletres i el símbol de la pau. Al ritme de la cançó Imagine, de John Lennon, els alumnes van manifestar i cridar el desig de pau a tot el món. Del segon pis estant, es podia contemplar la impactant estam-pa de goig i d’unió que dibuixaven tots els infants i que, a vista de satèl·lit, hau-ria estat, possiblement, impressionant.

Unes sensibles i commovedores parau-les del director, Jaume Folqué, pronun-ciades a fi d’esperonar la reflexió, van tancar la primera part de l’acte. Va en-coratjar els alumnes a participar de la diada fent esment al nostre lema “Tots som nosaltres”: “Quan tots ens posem d’acord per fer una cosa, tots junts, si aquesta cosa és bona, ens quedem con-

tents. La pau, per molt que l’escrivim, per molt que la dibuixem, no ve no-més per això, per molt que la dema-nis, per molt que la vulguis... La pau s’ha de desitjar, s’ha de buscar i, si la troba algú, es pot tenir si se sap compartir. Si “tots som nosaltres”, hem d’arrelar la pau dintre del nostre cor, hem de fer nostre aquest lema”.

Després de la lectura del poema “ Si el món fos...”, de Joana Raspall, el grup de Falcons del Col·legi Sant Vicenç -que, malauradament, no va poder actuar en l’acte de la inauguració de la Fundació Esteve Casals- va agafar la batuta. Per ventura, el sol va donar una treva als joves gimnastes que van oferir, cohesi-onats, coincidint amb aquesta jornada, una esperada representació que va deixar emocionats tots els pares que van voler gaudir amb ells de l’actuació. L’esforç, la perseverança i la col·laboració d’aquests infants es van manifestar i van esdevenir la clausura d’una enriquidora diada de reflexió que va anar acompanyada d’un treball a l’aula, de la decoració dels nos-tres passadissos i de moltes altres acti-vitats que convidaven a escriure la pau amb lletres de veritat. Una pau humana i clara que es va deixar palpar al bell mig de la nostra escola

V Mostra de Pessebres Un total de 10 concursants van par-ticipar en la V Mostra de Pessebres organitzada per l’AMPA del nostre col·legi el passat mes de gener, que, per cinquè any consecutiu, demanava als inscrits que fessin un pessebre dins una capsa de sabates. Els guanyadors d’aquesta edició han estat Laia (P5) i Biel (P3) Fernández Matas en la categoria dels més petits, Júlia Ricardo (1r) en la categoria dels mitjans i Víctor (6è) i Sergio (1r) Cervilla Pintor en la tercera categoria

01 Laia Fernández Matas,

guanyadora categoria petits, juntament amb el seu germà Biel

02 Júlia Ricardo,

guanyadora categoria mitjans

03 Víctor i Sergio Cervilla Pintor,

guanyadors categoria grans

01

02

03

Units per escriure la pau

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El passat 22 de febrer, un dia radiant, va tenir lloc la Jornada de Portes Ober-tes del Col·legi Sant Vicenç. L’objectiu d’aquest dia és donar a conèixer la nos-tra escola i el Projecte educatiu a les famílies interessades. Aquesta Jornada va estar organitzada conjuntament per membres del Patronat, AMPA, Equip Di-rectiu i professorat, als quals el titular va agrair, molt sincerament, la seva as-sistència i col·laboració en el bon des-envolupament de la Jornada i condicio-nament dels diferents espais del centre.

L’acte es va dividir en dues parts. La primera, de caràcter informatiu, es va desenvolupar a la biblioteca de l’escola,

plena de gom a gom. Va començar amb la intervenció de Joan Capdevila, pare de tres alumnes, titular i patró de la Fun-dació Educativa Esteve Casals, que va ex-plicar d’una manera clara i senzilla les característiques del nostre centre, una mica de la nostra història i els trets que ens identifiquen (Caràcter propi). Un cop acabada la seva exposició, va pas-sar la paraula a Jaume Folqué, director pedagògic, que va fer un discurs sobre els aspectes pedagògics que ens identi-fiquen: què i com eduquem, hora com-plementària, assoliment de les compe-tències bàsiques, atenció a la diversitat...

Tot seguit la cap d’estudis d’infantil, Begoña Molinero, va fer una breu expli-cació de com es treballa al segon cicle d’educació infantil, les característiques

del qual va detallar. La sessió informativa va continuar amb la intervenció del cap d’estudis de primària, Luis Oriol Castilla, que va centrar la seva exposició en la descripció de les diferents activitats que es realitzen al centre des de setembre fins a l’acabament del curs: celebració de festes tradicionals (Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Quaresma, Pasqua...), cicles de teatre i expressió, colònies i sortides, participació en els diferents blocs de l’es-cola, ús de la PDI, racons, tallers i projec-tes, padrins de lectura, carpeta viatgera, visites d’escriptors, DENIP, auxiliars de conversa, Setmana Literària i activitats complementàries i extraescolars. Va quedar clar que el nostre centre és molt actiu. La part informativa va seguir amb la intervenció de l’administrador del cen-tre, Francisco López, que va explicar els diferents serveis que ofereix l’escola.

La segona part va ser la visita guiada per mestres als diferents espais de l’escola. Per tal d’organitzar-la, es van fer petits grups per oferir una visita més tranquil·la i de qualitat. Aquest any es va brindar a les famílies un servei de guarderia gestionat per mestres, mares i personal de serveis.

La valoració que l’Equip Titular, l’Equip Directiu i l’Equip de Coordinació han fet de la Jornada de Portes Obertes ha estat molt positiva en general

Nombrosa afluència de públic en la Jornada de Portes ObertesEL COL·LEGI SANT VICENÇ VA ORGANITZAR AQUEST PASSAT 22 DE FEBRER UNA NOVA JORNADA DE PORTES OBERTES EN LES QUALS EL PATRÓ DE LA FUNDACIÓ I ELS DIFERENTS MEMBRES DE L’EQUIP DIRECTIU VAN FER UNA ÀMPLIA EXPOSICIÓ SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE, COM TAMBÉ DELS TRETS BÀSICS DEL NOSTRE CARÀCTER PROPI, I VAN CONTESTAR LES PREGUNTES I RESOLDRE ELS DUBTES DEL PÚBLIC QUE ES VA CONGREGAR A LA BIBLIOTECA.

Andrea Márquez -alumna de 4t- guanya el concurs de dibuix del cartell de la Cavalcada de Reis 2014Un any més, la Comissió Organitzadora de la Cavalcada de Reis va convocar un concurs de dibuix per escollir la imatge que il·lustraria el cartell de la cavalcada. Per primer cop, alguns dels alumnes de cicle mitjà i superior de la nostra esco-la hi van participar. El concurs d’aquest any va ser tot un èxit, amb la partici-pació de més d’un centenar de nens i nenes de les diferents escoles de Sant Vicenç dels Horts.

A la fi de desembre l’Ajuntament va fer públic el veredicte. El dibuix escollit com a guanyador i que ha il·lustrat el cartell de la cavalcada 2014 va ser el de l’Andrea Márquez Cano, alumna de 4t de primà-

ria de la nostra escola. Orgullosa, ens diu: “Em vaig sentir molt bé. M’havia es-forçat molt a fer el cartell. Vaig buscar fins i tot idees de com fer les corones. Em van regalar un llibre i llaminadures!”

La guanyadora, juntament amb els fi-nalistes, van ser els primers a rebre Ses Majestats a la Casa de la Vila. A més, van ser els encarregats, al costat de l’alcalde, Oriol Junqueras, d’entregar la clau de les cases de Sant Vicenç als Reis d’Orient.

L’Andrea ens comenta que “al principi tenia una mica de vergonya. A més, com que jo els altres anys sempre estava a la cua, sempre era gairebé l’última, mai

no havia vist que s’havia d’entregar la clau. Això em va fer molta il·lusió”

Luis Oriol Castilla, cap d’estudis d’educació primària

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

LA T

IRA

CÒM

ICA

Recuperant la iniciativa de les ac-tivitats de “l’arbre dels desitjos” (2011) i “l’estel dels desitjos” (2012), tota la comunitat educativa, espe-cialment els alumnes de l’escola, ha estat convidada, per tercer any consecutiu, a compartir els seus desitjos per Nadal. Enguany els nois i noies s’han mostrat adherits en un món, un món de desitjos.

Amb més de 230 anhels, l’escola ha manifestat, de nou, el seu ta-rannà generós carregat de bons sentiments, de pregària i d’il·lusió. Sobre un paper d’embalar blau llu-ïa, esbossat entre els dos astres, el planeta Terra farcit d’alegria i de confiança. Tots aquells que han ob-servat el nostre món han coincidit que han estat obsequiats amb bo-nes sensacions, amb l’esperit del Nadal, amb una espurna de llum, amb una alegria...

La pau, la felicitat per a tothom, l’amistat i l’amor, tenir un bon Na-dal i un bon any nou encapçalen la llista dels desitjos. Entre els més escrits també apareixen tenir salut i que es guareixin alguns familiars, treure bones notes, passar més temps amb la família o que aquesta s’uneixi. D’altres que també s’han registrat han estat que s’acabi la pobresa, que es deixin de tenir al-gunes pors, que puguem seguir ve-nint a l’escola, que ens toqui la lo-teria, que puguem canviar el nostre caràcter i que els pares trobin feina.

Des de l’àrea de religió es va impul-sar la proposta i es va treballar per a la reflexió, la igualtat i la germa-nor. Els membres del Departament de Pastoral afirmen que amb activi-tats com aquesta, a més d’orientar els alumnes i fer-los reflexionar so-bre les pròpies accions i els valors més importants, es promouen la tolerància, el compromís i el servei cap als altres

“Un món de desitjos” presideix l’entrada de l’escola

El dia 21 de febrer, acompa-nyat dels alumnes de sisè, va fer la seva arribada Sa Majestat el Rei Carnestoltes, juntament amb el seu pecu-liar ajudant. Uns emissaris d’aquest divertit sobirà van proclamar el seu pregó, que va deixar atònits a tots els in-fants de l’escola que s’havien aplegat al pati per donar-li la benvinguda.

Al llarg de la darrera set-mana de febrer, dintre les au-les es respirava un ambient festiu i joiós que no va cessar. Obedients a les consignes que comunicava el Carnestoltes, tots els alumnes i mestres van gaudir d’una setmana es-bojarrada d’alegria i diversió. L’ajudant del Carnestoltes es va fer present cada dia. Ves-tit de bufó, amb un antifaç i acompanyat del so dels pica-rols, molt agut i enginyós, vi-sitava els alumnes més petits de l’escola per tal de diver-tir-los amb les seves bromes

i fer néixer rialles i ovacions a aquests menuts d’infantil, que van batejar aquesta cu-riosa figura amb el nom de Florenci. Sens dubte, aquest clamorós protagonista es va fer esperar i va fer especial i singular, aquest any, la set-mana del Carnestoltes.

Al ritme dels tabals, els alumnes i mestres de tota l’es-cola van sortir a rues i disfres-sats pels carrers adjacents al centre entorn de les 15.30 h, acompanyats d’un nombrós públic que no va voler per-dre’s una desfilada farcida de vida, colors i somriures. La na-tura i l’ecologia han estat els temes conductors d’enguany, que, amb l’enginy i dedicació dels mestres, han vestit els alumnes de les següents com-parses: neu, pluja i sol (etapa infantil), terra, aigua i foc (ci-cle inicial), exploradors i cien-tífics (cicle mitjà) i diferents hàbitats: desert, selva, pols i oceans (cicle superior).

Un grup d’animació -for-mat per Jaume Folqué i Da-vid Ferrés (guitarra), Ferran Rosell -exalumne- (teclat) i Laia Mèlich (vocal i animado-ra)- va continuar la festa per als més petits amb cançons i danses al pati de l’escola, seguides d’una ventada que no va impedir una cloen-da joiosa. D’altra banda, els alumnes de cicle mitjà i supe-rior van gaudir al teatre del “submarí” d’unes preparades actuacions de balls que van emocionar el públic i van co-brir-los de ritme i expressió.

Una gustosa xocolatada amb melindros, oferta per la nostra cuinera Mª Carmen, que va tenir lloc el dimecres de Cendra després de l’entre-tingut comiat del Carnestol-tes i el seu estrepitós ajudant, va concloure dolçament aquesta setmana de gresca i xerinola i va donar pas a la Quaresma

L’ajudant del Carnestoltes amenitza el Carnaval a l’escola

10NOSALTRES

Perfil Nascuda el 7 de juny del 1987, ens explica: “Vaig néixer al sofà de casa meva; tenia ganes de sortir”. Va cursar els estudis primaris i secundaris al nostre municipi, al Col·legi La Immaculada i als Salesians, respectivament. Els estudis superiors que va seguir posteriorment, el cicle formatiu de Grau Superior d’Animació i Activitats Físicoesportives- a l’IES Joaquim Blume-, li van permetre obtenir el diplomat de Magisteri d’Educació Física- a la Universitat de Barcelona. La jove mestra, esportista i aplicada, ha fet diferents cursos d’instrucció d’aeròbic, step, tonificació i midball. Actualment està cursant una formació d’instructor de cycling.

Compagina la feina de mestra amb la tasca de monitora d’activitats dirigides al gimnàs de la Piscina Municipal Montserrat Canals. Confessa que “m’agrada l’esport en general, encara que actualment –per falta de temps- tan sols practico el que puc en la meva altra feina”.

Recomana estar sempre en moviment i fer activitat física, dintre de les limitacions i preferències de cadascú. I afegeix: “Tothom hauria de cuidar el seu cos, ja que tot el que nosaltres li donem és com ens respon a la llarga”.

L’apassiona la natura, caminar per la muntanya, passejar per la platja, fer excursions, visitar pobles i conèixer llocs. Altres afeccions que té són llegir -ens recomana La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones- i fer rutes gastronòmiques. Reconeix que “m’encanta menjar”.

“L’educació? Amb amor, confiança, seguretat i motivació”

ENTREVISTA:NOELIA MOLERO

La vocació En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què?Va ser quan anava a l’institut que em vaig adonar que m’agradava ensenyar, preparar sessions i mostrar-les als meus companys, especialment d’educació física. Quan esta-va acabant batxillerat, vaig decidir fer el ci-cle formatiu, amb la idea de continuar els meus estudis, cursar INEF i dedicar-me a la docència secundària. Però, un cop vaig començar a treballar amb nens, em vaig adonar que el que m’agradava de debò era estar envoltada d’infants i dedicar-me a la docència primària.

Què és per a tu educar?Per a mi educar és donar suport als nens amb dificultats o sense, transmetre valors, coneixements, formar les noves genera-cions... L’educació ha de fluir a través de la confiança, l’amor, la seguretat i la motivació que es transmet a l’alumne. Segons Aristòtil, “l’educació consisteix a dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l’ordre ètic”. Crec que és molt important l’actuació del mestre per al bon aprenentatge del nen, ja que és el seu model a seguir i el que marca els seus passos dintre del seu procés d’aprenentatge. Consi-dero que els millors professors són aquells que es mostren propers i amb afecte, que es-timen els seus alumnes, que estan realment interessats per ells i que s’impliquen al cent per cent en la tasca que realitzen.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestra?Les pràctiques les vaig fer en dues escoles: les generalistes, al CEIP Àngel Guimerà de Pallejà i, l’any següent, les especialistes, al

CEIP Sant Jordi de Sant Vicenç dels Horts.

Has fet de monitora d’esplai, menjador, aeròbic...?Fa molts anys que treballo amb nens. Mentre vaig cursar el cicle formatiu i la carrera de Magisteri, vaig treballar com a monitora de natació a la Piscina Montser-rat Canals i, a l’estiu, en diferents cam-pus com el Pau Gasol i la Carme Siñol. Actualment, i des del curs 2010-2011, sóc monitora d’aeròbic a la nostra escola. I, a més, des de l’any 2008 faig de monitora d’adults amb activitats com aeròbic, step, tonificació, midball, aiguagim..., que actu-alment combino amb la tasca de mestra.

El Col·legi Sant Vicenç Quines matèries imparteixes?, a quins grups?Tinc l’oportunitat de fer de mestra d’edu-cació física (cicle inicial) i psicomotricitat (etapa infantil), àrees que m’agraden i em motiven molt. També faig religió a P3 i a 4t.

T’has sentit acollida?M’he sentit molt acollida. És una escola molt maca on es respira un ambient genial. Hi ha molt bon rotllo entre tots els mestres i això és molt positiu a l’hora de treballar.

I amb els alumnes, com t’hi relaciones?Tinc grups molt diversos i amb tots tinc molt bona relació. Les assignatures que im-parteixo són les que, en general, als nens els agraden més; aquest és un punt a fa-vor. Penso que els alumnes es troben molt a gust i estan contents i, gràcies a això, jo em sento molt satisfeta amb la meva feina.

Què destacaries del nostre centre?

AMANT DE LA NATURA, DISPOSA D’UNA FORMACIÓ EXTENSA EN L’ÀMBIT FISICOESPORTIU I RECOMANA ESTAR SEMPRE EN MOVIMENT. NOELIA MOLERO, MESTRA ESPECIALISTA EN EDUCACIÓ FÍSICA, SUBSTITUEIX LA ROSER FERRÉS DES DEL PRIMER TRIMESTRE, TOT I QUE JA HAVIA FET DE TUTORA A LA NOSTRA ESCOLA. VALORA MOLT L’AMBIENT QUE ES RESPIRA ENTRE LES AULES I DESTACA LES EXPECTATIVES DE MILLORA QUE TÉ TOT L’EQUIP DE MESTRES.

Les expectatives de millora que té tot l’equip de mestres. Siguin quines siguin les dificultats, els obstacles, etc., sempre lluiten perquè tot es pugui tirar endavant. També voldria destacar la implicació que tenen les famílies, disposades a col·laborar en les di-ferents activitats que proposa l’escola.

Quines són les perspectives de futur?M’agradaria seguir treballant de mestra, ja que per a mi és una tasca amb la qual gau-deixo i em fa créixer com a persona, tant professionalment com personalment. Si més no, continuaré ampliant la meva formació professional fent cursos que em puguin en-riquir i seguir formant com a docent.

Estem convençuts que seguiràs gau-dint de la teva tasca, que fins ara has demostrat fer amb interès i dedicació. Benvinguda, Noelia!

11NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Els infants i les TIC

En l’actualitat, les tecnologies digitals (eines i dispositius com internet, les xarxes socials, els mòbils, les tauletes, etc.) són al nostre abast, les utilitzem de

forma habitual tant per a cercar infor-mació com per a comunicar-nos i, com passa amb totes les coses, se’n pot fer un bon ús o un abús. Els nens i nenes també hi poden tenir accés, i cal que els adults els ensenyem a utilitzar-les i vet-llem perquè no en facin un ús excessiu o inadequat. És imprescindible que, com a educadors responsables dels menors, supervisem i controlem l’accés a les tec-nologies amb l’objectiu d’evitar que, per una banda, consultin continguts no adi-ents a la seva edat i, per l’altra, quedin “enganxats” a la pantalla i això els porti a deixar de fer altres activitats (practi-car algun esport, estudiar, relacionar-se amb els altres, etc.). Us recomanem, en aquest sentit, la lectura de les orientaci-ons i recomanacions que es fan al por-tal Família i escola, de la Generalitat de Catalunya, en el document titulat Ús i abús de les tecnologies, al qual podeu acce-dir mitjançant el següent enllaç: http://tinyurl.com/pvsvq2t

Cal fer especial menció a les xarxes so-cials, les plataformes i les aplicacions com facebook, twitter, youtube, what-

sapp, etc. Tingueu present que a l’Es-tat espanyol l’edat mínima fixada per a utilitzar-les són els 13 anys i que els responsables que això es compleixi són els tutors legals dels menors. Malaura-dament, i de forma indirecta, a l’escola ja ens hem trobat amb alguns conflic-tes generats pel mal ús d’aquests mit-jans en l’àmbit familiar, provocat per negligències educatives de certs pares i mares. Això ha fet que haguéssim d’in-tervenir tant amb els alumnes impli-cats com amb les seves famílies i, per extensió, amb grups-classe. Per cert, aprofitem l’avinentesa per a recordar, un cop més, que a l’escola no és per-mès sota cap concepte que l’alumnat porti telèfon mòbil. Tant des del portal Internet segura del Departament d’Interi-or (http://tinyurl.com/pjdqvxq) com des del mateix Família i escola que esmentà-vem abans (http://tinyurl.com/3bf99vd), s’especifiquen els riscos i els perills que poden suposar per als infants els usos inadequats d’internet en general i de les xarxes socials, les plataformes i les apli-cacions en particular.

Finalment, us volem informar que, co-incidint amb la celebració internacional del Dia de la Internet Segura, el passat 11 de febrer el Centre Internet Segu-ra, adscrit al Departament d’Empresa

i Ocupació, va donar el tret de sortida a la campanya “esTIC Segur@!”, que es desenvoluparà fins a la darreria d’any al portal web internetsegura.cat. Segons la Generalitat, “esTIC Segur@!” és una campanya adreçada als menors i als seus pares, mares i educadors, amb la qual es vol focalitzar l’atenció en sis te-màtiques concretes relacionades amb la seguretat a la xarxa. A través de la web internetsegura.cat, i mitjançant diferents materials de difusió com ara articles, vídeos, guies amb consells i recomanacions, jocs, pòsters, imatges o infografies, es tractaran els temes següents: telefonia mòbil i seguretat (febrer i març); ciberassetjament (abril i maig); la protecció de la informació (juny i juliol); la seguretat a les xarxes socials (agost i setembre); l’enginyeria social (octubre); i compra segur, el co-merç electrònic (novembre i desembre).

Des del DPO de la nostra escola us en-coratgem a prendre consciència de la importància del tema exposat i us pre-guem que, com a pares i mares que vo-leu el millor per als vostres fills i filles, tingueu en compte les conseqüències negatives que es poden derivar d’una manca de responsabilitat educativa en aquest sentit

Mònica Español

12NOSALTRES

Lluís Bosch, el mestre de la rauxa A la pregunta de qui és en Lluís Bosch Vendrell, simpàticament ell ens respon: “Sóc una part humana, una altra d’extraterrestre i la resta... el que vulgueu”. I és que el Lluís és un dels responsables que avui dia tinguem l’escola que tenim, la qual cosa, en el seu moment, sí que va ser un fet una mica fora d’aquest món.

Laia Mèlich

ENTREVISTA:LLUÍS BOSCH

El Lluís fora de l’àmbit escolar

A què dediques el teu temps lliure?Sempre estic ocupat fent alguna cosa. Mai no recordo haver-me avorrit. Desta-caria aquestes activitats: arreglar la llar (bricolatge), reparar màquines i eines, construir estris que necessito, cultivar plantes, tenir cura d’animals... i sobre-tot conviure amb les persones.

Quins països has tingut l’oportunitat de visitar?Catalunya, Espanya, la Xina, l’Índia, Egipte i la ciutat de New York.

Un llibre...La catedral del mar, d`Ildefons Falcones.

Pertanys a alguna associació, ONG o entitat cultural?Hi estem associats i hem visitat la Fun-dació Vicenç Ferrer, i espero que algun dia puguem anar-hi a fer voluntariat.

La família

Podries parlar-nos de la teva dona?La meva dona és la Concepció Rusinés Montalbán. Ens vam casar a Montserrat el 30 juliol de 1980. D’aquesta relació han nascut dos fills, la Montserrat i el Joan Lluís.

Com explicaries l’experiència de ser pare?, com és el Lluís pare?Ser pare és la millor aventura de la meva vida i, segons els meus fills, sóc: “Exigent, però just. No sempre diu el que ens agrada sentir, però té l’habili-tat d’acabar tenint raó gairebé sempre. Divertit. Encoratjador amb els projectes personals dels fills. Tossut. Font d’ener-gia inesgotable. Un model a seguir”. Ca-ram, quina radiografia!...

Lluís, el mestre

Diuen que ser mestre és una vocació: com va sorgir la teva?De veure altres mestres que em van ro-bar el cor.

La gran pregunta... Què és per a tu educar?Educar és una habilitat que tots volem i no sempre aconseguim, i que exigeix constància, preparació i il·lusió.

Quina és la teva experiència com a mestre? He treballat en una escola de gitanos, en un internat, en un seminari i durant 37 anys al Col·legi Sant Vicenç.

Com va ser el teu “aterratge” a l’escola?

Doncs vaig arribar a l’Acadèmia -com se li deia fa uns anys- l’any 1976. La casualitat va fer que fossin els primers a cridar-me de les tres escoles privades-concertades a les quals havia demanat feina.

Quines matèries has impartit i en quins cicles?Crec que he fet de tot, però especial-ment educació física un munt d’anys, medi natural, matemàtiques i moltes hores de plàstica. He treballat sempre en el cicle superior, però també he fet suplències a tots els cursos.

Un home de projectes

De l’Acadèmia a l’escola nova

Sabem que has estat director uns quants cops... Podries dir-nos les dates?La primera vegada que vaig ser director va ser des de l’any 78 fins al 80, i la se-gona des del 85 fins al 92. En total, nou anys a la direcció de l’escola. Tot i així, mai no he dirigit, encara que sembli mentida, l’escola nova.

Com era la feina de director i com la compaginaves amb la de mestre-tutor?Director, mestre i tutor… encara no sé com ho feia.

01

02 03

14NOSALTRES

ENTREVISTA:LLUÍS BOSCH

Quins records guardes de l’escola vella?Era una escola petita però no s’acaba-va mai la feina, i amb el projecte de l`escola nova en marxa, allò sí que era estressant.

Vas ser el gran impulsor de l’escola nova. Explica’ns com ho vas viure...Molts dies arribava a l’escola a les vuit del matí i en sortia a la una de la nit. Descansava en el temps de dinar i so-par. Molta activitat, molta il·lusió, molta participació de les juntes (ACPF) i (APA), mestres, pares… Ens faltava de tot però gaudíem del que teníem.Suposo que tot el projecte va ser com llançar-se en un paracaigudes: hi havia rapidesa, nervis, riscos, ensurts… I quan toques a terra -la inauguració de l’esco-la nova-, un descans, alegria i felicitat indescriptibles.

Quina anècdota tens més present d’aquell moment?Recordo quan vam plantar els arbres del pati amb els pares, un diumenge al matí... Com a director de l’escola, vaig haver de fer un discurset: “Mireu l’escola nova, no la veieu?” I jo asse-nyalava darrere meu (que no hi havia res, encara). Tots em miraven amb cara d’incrèduls. Al cap de dos anys ja esta-va feta. He tornat al lloc exacte, el qual recordaré tota la vida, i mirant l’escola he dit més d’una vegada amb veu alta: “Mireu-la!”.

Suposem que no va ser un camí fàcil, el de l’escola nova. Com vau superar els entrebancs?Vam tenir moltíssimes dificultats: eco-nòmiques, legals, socials… Però les vam superar amb il·lusió, ganes i un gran compromís dels membres de la Junta de l’ACPF, dels mestres i dels pares d’alum-nes que van acceptar pagar una quota alta quan encara no hi havia res cons-truït. I el secret de tot plegat va ser que hi havia unes persones que hi posaven el seny -les idees, la reflexió...- i unes al-tres, com jo, la rauxa -endavant, tot va bé, es pot fer...-. Entre tots ho vam acon-seguir. Aquest projecte, a mi personal-ment, em va servir per a conèixer gent fantàstica, que s’han diluït en el temps, però de qui guardo un gran record i ad-miració.

Quines semblances i quines diferències veus entre l’antiga Acadèmia i l’actual Col·legi Sant Vicenç? La semblança més destacable és la il-lusió amb què veig que comencen els mestres joves, les ganes del Claustre de millorar i superar-se cada dia, no hem perdut la capacitat de fer activitats ex-tres (Cicle de Teatre, Jocs Florals, colòni-es, les fantàstiques festes de l’AMPA…).Algunes diferències que potser he no-tat són els mitjans (espais, informàtica, pissarres digitals…) i, sobretot, el tipus i actitud dels pares i nens globalment. Avui en dia és més complex.

Recerca, coneixement del medi

Has estat impulsor de les recerques de medi a cicle superior. Pots explicar en què consisteixen? Quin paper han jugat les TIC en aquestes

recerques?La idea, amb uns mitjans o uns altres (llibres o internet…), ha estat sempre buscar l’interès per aprendre coses no-ves, treballar en grup i saber compartir els coneixements amb els companys.

Per què trobes que és important?Penso que el fet no és el que aprenen en concret, sinó la capacitat personal que adquireixen per a buscar informa-ció, sintetitzar-la, treballar en grup, etc. Coses que podran utilitzar en qualsevol àmbit de la seva vida.

Manetes a les festes

Al Col·legi Sant Vicenç s’han celebrat festes de tot tipus: Carnestoltes, Jocs Florals... Com recordes l’inici d’aquestes activitats?Amb molt pocs mitjans, molta voluntat i satisfacció per part de tothom.

Quin paper juga un mestre “manetes” com tu a l’escola? Les noves tecnologies, com t’han ajudat al llarg dels anys?He fet tot el que ha convingut i m’han demanat, i m’ha servit per a ensenyar als alumnes. Les noves tecnologies són fantàstiques, però no he tingut temps de pair-les bé.

El futur

Com veus el futur?Al llarg de la meva vida he obert i tancat diverses etapes i ara que en començo una de nova i estic en la “joventut” de la vellesa, m’il·lusiona esperar què passarà i no vull quedar-me en el passat, sinó anar cap a un nou futur.

Què diries a les futures llavors de primavera?A tots aquells nens/es, alumnes actuals i futurs de l’escola, a les famílies i tam-bé als mestres, els demano que es com-prometin. Que gaudeixin de l’escola, que hi treballin a gust i que, quan arribi el moment de marxar, ho facin satisfets i s’emportin un bon record com jo he pogut fer-ho

El Lluís En Lluís va néixer el 21 de març de l’any 1949 a Sant Vicenç dels Horts. Va cursar els estudis primaris als Salesians de Sant Vicenç i els estudis secundaris els va fer en diferents centres: 1r, al Tibidabo; de 2n a 5è, al seminari salesià de Girona; finalment, un any a Godelleta (València). Els estudis superiors de Magisteri (3 anys) els va cursar a Sentmenat i després va fer pràctiques a Tremp (2 anys) i al seminari de Girona (1 any). A més, és socorrista de primers auxilis per la Creu Roja i... és especialista en telecomunicacions de la Marina Militar espanyola!

RETRAT

01En Lluís envoltat de nens i nenes el dia del seu comiat.

02En Lluís amb en Manel, el seu rellevador.

03Montserrat, Joan Lluís, Concepció i Lluís al Times Square, a Nova York.

“Mireu l’escola nova, no la veieu?” I jo assenyalava darrere meu (que no hi havia res, encara). Tots em miraven amb cara d’incrèduls. Al cap de dos anys ja estava feta. ”

15NOSALTRES

CONCURS LITERARI

La gallina Hi havia una vegada una ga-llina que va tenir un pollet. Un dia, a la nit, el pollet es va amagar. Quan es va fer de dia, la seva mare no el troba-va, l’estava cridant, però el po-llet no li feia cas. El pollet va anar a veure els conills com menjaven pastanagues, però al pollet no li agradaven. Va anar a veure els porquets, però no li agradava el menjar. Va anar a veure les va-ques, però tampoc no li va agradar. Al final, va decidir anar amb la seva mare i ser un bon pollet.

María Rojas Martín (Guanyadora de prosa de cicle inicial)

Violett, el hada de las estaciones Érase una vez una niña llamada Violett. Bien, en realidad no era una niña cualquiera, era una preci-osa hada. Tampoco era cualquier hada. Violett era el hada de las estaciones y era la responsable de cambiar el paisaje de cada estación.

Un día, mientras estaba convirtiendo el invierno en primavera, un hada maligna la atacó:

– ¿Pero qué haces? –dijo el hada de las estaciones.

– ¿Y tú qué crees? Hago el mal, ¡ja, ja, ja! –rió a car-cajadas con voz terrorífica.

– ¿Por qué? –preguntó asustada Violett.

– Porque soy Storni, el hada malvada –dijo mientras levantaba los brazos, y se oyeron unos truenos.

Storni destruyó todo el paisaje. No quería que llega-ra la primavera. Le gustaba el frío. El frío significaba miedo, dolor y sufrimiento. A Storni le encantaba hacer sufrir a todos los seres vivos del mundo. Des-pués de destruirlo todo, cogió a Violett y la encerró en las mazmorras de su castillo tenebroso.

Pasaron tres meses y todavía era invierno. Violett estaba desolada. Intentó escaparse dos veces, pero fue inútil. Nadie había conseguido nunca salir de aquel castillo.

Casualmente pasó por allí un duende cabalgando en su mariquita y oyó que alguien lloraba. Natural-mente era Violett, que había perdido toda esperan-za de salir de allí con vida.

– ¿Quién hay ahí? -preguntó el duende.

– Soy yo. El hada de las estaciones. ¡Ayudadme! -gri-tó Violett esperanzada.

El duende buscó un lugar por donde entrar, pero no encontró ninguno. Entonces agarró su lanza dorada y, de un solo golpe, rompió el candado de aquella enorme puerta. Violett le abrazó con alegría y los dos decidieron ir a buscar a Storni para derrotar-la. La encontraron cerca de allí y, de improviso, le lanzaron una red y la atraparon. Ayudados por al-gunas hadas y duendes amigos, llevaron a Storni a la mazmorra de su castillo, la encerraron y escondi-eron la llave en un lugar secreto.

¿Y qué fue del duende? Pues lo que ya todos es-peráis. El hada de las estaciones y el duende se ca-saron y vivieron felices para siempre.

Marta Vilaplana García (Guanyadora de prosa de cicle mitjà)

16NOSALTRES

CONCURS LITERARI

La nit més llarga Era una nit freda i fosca, la típica nit silenciosa en què l’única cosa que se sentia era la remor dels mussols. El vent, que es fonia entre les branques, provocava que aquestes fessin un soroll que encara feia la nit més sinis-tra. En aquell moment la meva mare em va dir que anés a treure les escombraries. Eren les 10 de la nit i, per des-comptat, com ja us havia dit abans, allò feia por, molta por. Després de discutir 5 minuts amb la meva mare, al final vaig cedir i, resignat, em vaig veure obligat a tirar les maleïdes deixalles. Potser penseu que n’estic fent un gra massa, però anar a tirar les deixalles realment no és una feina fàcil, ja que el contenidor més proper es troba a dalt d’un petit turó, i la nit feia la missió encara més difícil. Quan vaig decidir marxar, ja havien passat vint minuts ben bons i la nit s’havia tornat més fosca. Vaig agafar una llanterna, tot i que al camí hi havia alguns fa-nals. Així doncs, vaig obrir la porta i, aparentment armat de coratge, vaig anar fent camí. El carrer era fosc i encara hi circulava algun cotxe. Jo tenia una gran afició pels cot-xes, però aquella nit era com si no en veiés cap, tenia una feina molt més important que observar-los.

Hi havia uns quants homes al carrer, que jo crec que ana-ven bastant beguts perquè caminaven fent tentines. Jo vaig canviar de vorera per no creuar-me amb aquells ho-mes i vaig seguir el meu camí.

No sé si eren al·lucinacions meves, però jo veia ombres pertot arreu. A punt d’encarar la muntanya, vaig veure darrere meu una ombra. Sense girar-me, la vaig mirar de reüll. Era un home que em seguia de lluny des de feia estona. Era un home misteriós. La seva boca sinistra guardava unes dents grogues -d’on li sortia una cigarre-ta mig encesa-, i el seu rostre pàl·lid i la seva rialla mig perfilada m’horroritzaven. A una mà hi portava un pic i a l’altra trossos de terra on brillava alguna cosa que jo no aconseguia veure. La roba que duia era de color negre i també portava un casc de color groc semblant al d’un miner. Aquell home, tot i l’aparença de miner, no em feia gaire gràcia. Jo, molt confós i com per instint, vaig córrer cap a la muntanya i em vaig amagar a dins d’una cova que em vaig trobar pel camí. Vaig esperar-me cinc minuts i, en veure que aquell home no apareixia, vaig decidir explorar la cova. Com que era molt fosc, vaig en-cendre la llanterna per poder observar què hi havia. Vaig començar a caminar i de sobte vaig trepitjar una cosa estranya. Vaig enfocar amb la llanterna ràpidament a on havia trepitjat i em vaig adonar que tot el terra era ple de diferents tipus de minerals. El sòl marronós es tenyia de tot tipus de colors que formaven els minerals.

De sobte, la veu fina d’una dona que demanava ajuda va despertar el meu interès. Vaig avançar amb molta cura per no fer malbé aquelles precioses pedres. Cada cop sentia més forts els crits, i, a la fi, vaig arribar a on es trobava aquella dona. Portava la mateixa roba d’aquell home mis-teriós. Tenia els ulls clars i lluïa un cabell llarg i castany, era el cabell més bonic que havia vist mai. De cop vaig dei-xar de fixar-me en el seu rostre i vaig observar que tenia al-gunes rascades a simple vista sense importància, però que si no es tractaven amb aigua o iode se li podien infectar.

Li vaig preguntar qui era i ella em va contestar que era una humil minera que treballava a la cova buscant me-talls amb el seu company. També m’explicà que s’havia fet aquelles ferides intentant desprendre de la cova un mineral molt pesat.

De cop i volta, em va venir a la ment aquell home, que aparentment em feia molta por. M’havia equivocat d’una manera bestial. De sobte, hi vaig caure, aquell home em seguia des de feia estona per demanar-me ajuda, i tam-poc no em volia fer res.

Al final, en veure que la ferida empitjorava, vaig decidir portar aquella dona a l’hospital més proper. Me la vaig posar a les espatlles i vaig córrer com mai no ho havia fet per salvar la vida d’aquella dona.

En comptes de baixar pel camí que feia moltes “ziga-za-gues”, vaig decidir baixar per una drecera que jo coneixia molt bé. Tot i que a la drecera hi havia molts arbustos i matolls, em permetia baixar molt més ràpid, ja que bai-xava en línia recta. Havent acabat de baixar el turó, vaig anar com un llamp cap a l’hospital més proper.

Jo, molt neguitós i cansat de la corredissa, li vaig explicar a la infermera el que havia passat, mentre li feien les diferents cures a aquella dona.

Quan vaig deixar aquella dona a l’hospital i després d’aco-miadar-me d’ella, vaig anar fent camí amb una inferme-ra perquè justifiqués a la mare tot el que havia passat.

Després de la meva explicació, la mare em va abraçar ben fort, ja que estava molt orgullosa de l’acte que havia fet. Em va dir que m’estimava molt, tot i que alguns cops s’enfadava amb mi, però em digué que ho feia per un bé meu, perquè rectifiqués les coses que estaven mal fetes.

Després d’haver passat per aquella aventura, vaig estar content d’haver ajudat aquella dona, però em vaig que-dar amb les ganes de demanar-li perdó a aquell miner pel meu comportament.

Lluís Caralt Recasens (Guanyador del cicle superior)

17NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Una biblioteca que sempre està obertaLA BIBLIOTECA CONTINUA OBRINT LES SEVES PORTES A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA. A MÉS, DE DILLUNS A DIJOUS ALLARGA EL SEU HORARI FINS A DOS QUARTS DE SET DE LA TARDA. VERSOS, JOCS AMB PARAULES, HORA DE LA LECTURA, RACONS I SESSIONS DE CONTES SÓN ALGUNES DE LES ACTIVITATS QUE S’HI DUEN A TERME. A QUALSEVOL MOMENT DE LA JORNADA ESCOLAR HI PODEU TROBAR INFANTS.

El vers de cada diaEn el decurs d’aquest hivern, al tauler de la biblioteca, uns versos del poeta català Salvador Espriu ens han anunci-at el bon dia.

Heus aquí una breu biografia d’aquest autor, poc conegut entre els nens i ne-nes de primària.

Espriu va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva). La seva família, però, va establir-se el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població tingué un significat essencial en l’univers literari del poeta, el qual la mitificà amb el nom de Sinera.

Una de les seves germanes morí pre-maturament per complicacions de sa-lut causades pel xarampió, i per la ma-teixa raó en Salvador hagué de passar gairebé tres anys convalescent en una casa de la família a Viladrau. Ocupava el temps amb jocs, com qualsevol nen, però també amb lectures molt avança-des per a la seva edat. Un parell d’anys

més tard, també morí el seu germà gran al port d’Arenys, d’accident.

Molt aviat el jove Espriu va sentir la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, en castellà, el va escriure quan només tenia quinze anys. El 1930 en-trà a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga, i l’any següent, als divuit anys, publicà El doc-tor Rip i Laia, dues novel·les que mos-tren ja la seva capacitat com a narra-dor original.

El 1933 va participar en un viatge per la Mediterrània, organitzat pel govern de la República amb un grup de profes-sors i estudiants, que el portà a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogrà-fics que tindran un paper important en la seva obra. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga.

Un cop acabada la guerra, va treballar com a advocat en una notaria. Malgrat la seva feina, Espriu mai no abando-nà el conreu literari: el 1939 escriu la tragèdia Antígona, inèdita fins l’any 1955. D’aquesta etapa també sorgei-xen obres de teatre com Primera història d’Esther i el seu primer recull de poe-mes, Cementiri de Sinera (1946), amb el qual inicia les referències al món mític de Sinera (anagrama d’Arenys de Mar). Continuà amb les obres El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). El seu poemari La pell de brau (1960), que sortí publicat esquivant la censura, es va convertir en símbol de la cultura ca-talana.

Durant els darrers anys de la seva vida, Salvador Espriu es dedicà a corregir

i revisar la seva obra. El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu va morir a Barcelona i fou enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Si-nera. Salvador Espriu ha estat un dels escriptors cabdals de la literatura cata-lana i universal del segle XX.

Sessions de contes per a educació infantilEls dies 13 i 20 de febrer els alumnes de l’etapa infantil van gaudir d’una sessió de contes a la nostra biblioteca Ramon Folch. En Vilobí també hi va ser present, cosa que alegrà els més petits de l’escola. Els bons amics, El Príncep Feliç i Ja sóc gran foren els contes triats per a aquesta ocasió. Els mestres del De-partament de Llengües, conjuntament amb l’aportació desinteressada de la Carme Ribas, van ser els narradors d’aquestes boniques rondalles. És clar, a l’acte no hi va faltar pas el cant Bibli-oteca de palau, que va ser seguit amb en-tusiasme per la majoria dels menuts.

Mares bibliotecàriesSi a les cinc de la tarda podeu entrar a la biblioteca, i hi trobeu els llibres folrats i ben endreçats, és perquè un grupet fidel de mares hi aboquen unes hores setmanals, atapeïdes de genero-sitat. Agraïm a totes elles la seva des-presa aportació. Durant aquest trimes-tre s’han afegit a aquest reduït grupet de col·laboradores la incansable Núria Marín i l’enyorada exmestra Auxili Roig. Moltes gràcies a totes dues.

Contes d’hivernA les acaballes de l’hivern tindrà lloc una altra esperada sessió de contes. Miryam Blázquez i Laia Mèlich explica-ran una historieta en anglès. Tot seguit s’escenificarà La caseta de xocolata, dels germans Grimm. La interpretació ani-rà a càrrec de la mestra Isabel Soneira, que n’ha fet l’adaptació teatral, i d’una colla d’alumnes de cicle mitjà. També hi intervindran el grupet de nens i ne-nes que fan aeròbic.

18NOSALTRES

Teresa Tuset O EL RECORD D’UN EXCEL·LENT MESTRATGE

Laia Mèlich

ENTREVISTA:TERESA TUSET

Coneguem la Teresa, la Teresa fora de l’escola

Què fa la Teresa en el seu temps lliure? M’agrada molt dedicar-me a la restaura-ció de mobles. A més, formo part d’un club de lectura i també trec temps per a escriure, ja que estic fent un curs d’es-criptura a l’Ateneu Barcelonès.

T’agrada viatjar? Quins països has visitat?Alguns països d’Europa i EEUU, i l’últim viatge va ser a Vietnam.

Televisió i cinema, recomana’ns...Recomanaria qualsevol pel·lícula de Woody Allen, i de la televisió m’agrada el programa Página 2.

I pel que fa a la lectura, ens podries dir algun llibre que t’agradi?Les Narracions completes, de Dorothy Parker.

Estàs casada?Sí, estic casada ara farà 36 anys amb Jesús Getán, doctor en Matemàtiques i professor a la Facultat d’Economia i Em-presa de la Universitat de Barcelona.

Teresa, la mestra

Com és que vas decidir-te pel Magisteri?

La meva va ser una vocació primerenca, i si no, que els ho preguntin als meus atabalats cosins, que quan em veien amb fulls de paper ja començaven a cór-rer.

Podries explicar-nos què és educar per a tu?Saber copsar les necessitats dels alum-nes per a poder acompanyar-los en la re-flexió personal i la recerca de solucions. Ajudar a vèncer les seves pors. Espero-nar-los a descobrir les seves potencia-litats. L’objectiu final és que l’alumne tingui autoestima i les eines necessàries per a poder tirar endavant el seu projec-te vital.

En quines escoles has treballat?Al Col·legi Barcelona de Barcelona i al Col·legi Sant Vicenç.

Quan vas arribar a la nostra escola i per què? Vaig arribar a l’escola l’any 1973. Des-prés del meu periple a Barcelona, em va il·lusionar treballar a Sant Vicenç per moltes raons; la principal era poder in-tervenir en certa manera en la formació dels futurs vicentins i vicentines.

Són molts anys en una mateixa escola. Suposem que has impartit gairebé totes les matèries i deus haver passat per tots els cicles...

A la darreria del trimestre passat, el mateix dia del seu aniversari, la Teresa va jubilar-se i va deixar l’escola de la qual ha estat directora. A més, ha estat una de les mestres afortunades que va viure l’emocionant, però alhora il·lusionador, canvi de l’escola vella a l’escola nova. La Teresa deixa a l’escola molts records i amistats, a més de molts alumnes que segurament la recordaran.

A l’escola vella impartia totes les assig-natures als cursos de 1r, 2n i 3r d’ EGB.A l’escola nova pràcticament va ser el mateix. He passat per tots els cicles de primària, la qual cosa em va servir per a entendre millor les diferents necessi-tats i reptes que plantegen els diferents cicles.

L’escola vella

Quines sensacions i records guardes de l’escola vella?Van ser uns anys molt intensos, vàrem desplegar una sèrie d’innovacions per tal de suplir la manca d’infraestructu-ra. Es necessitava molta imaginació: per a obtenir la col·laboració dels pares i, de passada, el vistiplau de la inspectora amb l’objectiu d’aconseguir mantenir el concert.

L’escola nova

Com vas viure el canvi de l’escola vella a la nova?Tots ens vàrem implicar, i la il·lusió su-plia el cansament a l’hora de fer el tras-llat, que va ser molt feixuc, però pagava la pena. El resultat era increïble. Els so-miatruites vàrem sortir amb la nostra: una escola nova!

Quins van ser els aspectes més positius del canvi d’escola?, n’hi va haver algun de negatiu?Positiu ho va ser tot. Veníem d’una ma-sia per passar a un “palau”. Hi havia espais enormes, molta llum i moltes ganes de treballar.Potser enyoràvem el caliu que dóna ser com una petita família. Després -com no podia ser d’una altra manera- ha es-devingut una gran família.

Què t’emportes de l’escola?Es pot resumir en tres paraules: satis-facció, alegria i amistat. Satisfacció de participar en un projecte educatiu. Alegria d’haver tingut l’es-tima dels alumnes. Amistat de tota la comunitat educativa.

Teresa, la directora

Quant de temps vas ser la directora de l’escola?Vaig ser la directora de l’escola durant tres cursos.

20NOSALTRES

ENTREVISTA:TERESA TUSET

Quin era el teu Equip Directiu?La cap d’estudis en aquell moment era la Isabel Soneira. Després teníem l’equip de coordinadors format per Anna Reca-sens (etapa infantil), Mireia Grao (cicle inicial), Luis Oriol Castilla (cicle mitjà), Mònica Requena, Mònica Román (cicle superior) i Mònica Español (cicle superi-or, últim any en què vaig ser directora).

Què és el que més t’agradava de la feina de directora? M’agradava compartir l’organització dels cursos amb l’Equip Directiu. Aconseguir millores per a l’escola, com la nova bibli-oteca, la introducció de la llengua angle-sa en la matèria de plàstica. Finalment, la col·laboració dels pares i mares de les juntes de l’ACPF i de l’AMPA.

Podries explicar-nos alguna anècdota de la teva etapa a la direcció de l’escola?Un pare es va presentar al despatx, enfa-dat per algun assumpte amb un mestre, i, com que jo no el coneixia, vaig pregun-tar-li de qui era pare. Em va dir el nom, el curs del seu fill i el nom del mestre. Ve-ient que no coincidia res, vaig preguntar el nom del col·legi. I quina va ser la meva sorpresa quan, sense parpellejar, em va dir el nom d’un altre col·legi.

El futur...

I ara, què? El teu pas pel Col·legi Sant Vicenç finalitza quan acabi el curs escolar?En principi, sí. Encara que sempre que

se’m necessiti col·laboraré en tot el que estigui a les meves mans.

Quins són els teus projectes amb vista a ocupar el temps lliure?Com ja he esmentat anteriorment, pen-so seguir en el taller de restauració de mobles, fer el curs d’escriptura de l’Ate-neu Barcelonès, col·laborar en el club de lectura de la Biblioteca Les Voltes...

Un desig...Desitjo a l’escola que pugui tirar enda-vant un Projecte educatiu que engresqui a tothom i que els alumnes segueixin empenyent el reixat per entrar. Immi-llorable test de garantia de la feina ben feta

La Teresa Nascuda a Sant Vicenç dels Horts el 10 de desembre de 1949, Teresa Tuset Sanahuja va estudiar Magisteri a la Universitat de Barcelona. A més, és llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau de Psicologia Terapèutica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Altres estudis que podríem destacar serien Mestra de Català per la Universitat Politècnica de Barcelona i diplomada en Psicomotricitat Educativa per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

RETRAT

El comiat dels alumnes

Els nens i nenes de cicle inicial, per segona vegada aquest curs, han hagut d’acomiadar una mestra. Aquest cop, a més del conte personalitzat i els dibui-xos de tots els nens del cicle, els alum-nes de segon van fer-li un acròstic: amb les lletres del seu nom li van fer una petita composició poètica. Sembla que la Teresa va estar molt contenta.

21NOSALTRES

Sabies que......l’antiga Acadèmia era una casa pairal?

Imagina que un dia al matí entres a l’Acadèmia per la porta principal i veus amb sorpresa que el despatx de direcció ha desaparegut i en el seu

lloc hi ha un menjador amb mobles antics. I que, en girar els ulls cap a l’altre costat, t’adones que on tu esta-ves acostumat a veure la secretaria ara hi ha una escala de pedra sota de la qual s’amaga un rebost.

Imagina que avances uns passos i et trobes amb una cuina d’on surt una deliciosa olor de pa acabat de fer. La teva sorpresa fóra més grossa si, a continuació, en lloc de la sala d’audiovisuals, topessis amb les bótes de vi d’un celler; i en comptes d’escala i pati veiessis una eixida amb un pou i un cup on es trepitja el raïm.

Si tot això passés de veritat, resulta que et trobaries a finals del segle XVII o principis del XVIII, és a dir, a l’en-

torn de l’any 1700, que és quan fou edificada la casa que des de 1964 fins al 1992 va servir d’escola.

Aixecada en un dels carrers més antics del poble, la de ca n’Aragall era una casa pairal (dels pares) d’uns petits propietaris de vinyes del nostre poble. Constava d’una planta baixa, un pis i unes golfes. Amb el temps, en abandonar-se a Sant Vicenç el conreu de la vinya, la fa-mília va anar perdent les propietats. Després de la Guer-ra Civil, pels volts de 1940, ca n’Aragall va ser durant un temps una taverna. Últimament només es veia ocupada per la família Llopart quan arribava l’estiu.

L’Associació va haver d’apressar-se molt, com en els contes, per convertir una casa pairal antiga en una es-cola que s’havia d’obrir a primers d’octubre.”

Una imatge per al record

Carnestoltes- 4t de primària-. Inici de la dècada dels 80

[Font: : Crònica d’una escola | 20è aniversari del Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç]

22NOSALTRES

ELS CONILLETS I LES MARIETES ANEM A VEURE

EL MAMUT VENUXA LA CLASSE DE LES MARIETES I ELS CONILLETS ENS HA AGRADAT MOLT

ANAR A VISITAR EL NOSTRE AMIC EL MAMUT VENUX.LES ACTIVITATS QUE ENS VAN PREPARAR ELS “ÀNGELS DIABÒLICS”, EN COMPANYIA D’EN VENUX,

VAREN SER MOLT DIVERTIDES: FER UN TRENCACLOSQUES GEGANT, AFINAR LA PUNTERIA, ENCENDRE BENGALES I, SOBRETOT, CONÈIXER EL GRAN MAMUT DE SANT VICENÇ DELS HORTS.

A   la  classe  de   les  marietes   i  els  conillets  ens  ha  agradat  molt  anar  a  visitar  el  nostre  amic  mamut  Venux.  Les   ac7vitats   que   ens   van   fer   els   “Àngels   Diabòlics”   en  companyia   d’en   Venux,   varen   ser   molt   diver7des:   fer   un  trencaclosques  gegant,  afinar  la  punteria,  encendre  bengales  i,  sobretot,  conèixer  el  gran  Mamut  de  Sant  Vicenç  dels  Horts.  

CARRER DELS GEGANTS

23NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

ELS ELEFANTS I LES GIRAFES

EXPERIMENTEMLES GIRAFES I ELS ELEFANTS AQUEST TRIMESTRE HEM TREBALLAT EL PROJECTE DE LA GRANJA. HEM APRÈS MOLTES COSES, PERÒ SOBRETOT HEM EXPERIMENTAT AMB EL MENJAR DELS ANIMALS DE LA GRANJA. ENS HEM CENTRAT EN LA VACA, EL PORC, EL GALL I LA GALLINA. I HEM MUNTAT DIFERENTS ACTIVITATS. HEM

TASTAT DIFERENTS TIPUS DE FORMATGE I HEM FET PASTETES AMB FARINA I LLET. HEM VISITAT LA CUINA DE L’ESCOLA PER BUSCAR LES FRUITES I VERDURES QUE MENJA EL PORC, I, COM QUE SABEM QUE LI AGRADA

JUGAR AMB FANG, NOSALTRES TAMBÉ HEM EXPERIMENTAT AMB AQUESTA MESCLA DE TERRA I AIGUA. I, PER ÚLTIM, HEM ESMICOLAT EL BLAT DE MORO I HEM FET UNA PASTETA DE PA MULLAT AMB FARINADES.

Les girafes i els elefants aquest trimestre hem treballat el projecte de la granja. Hem après moltes coses, però sobretot hem experimentat amb el menjar dels animals de la granja. Ens hem centrat en la vaca, el porc, el gall i la gallina. I hem muntat diferents activitats. Han tastat diferents tipus de formatge i han fet pastetes amb farina i llet. Hem visitat la cuina de l’escola per buscar les fruites i verdures que menja el porc i com sabem que li agrada jugar amb fang, nosaltres també hem experimentat amb ell...I per últim hem esmicolat el blat de moro i hem fet una pasteta de pa mullat amb farinases.

24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

DISBAUXA I XERINOLA TOTA LA SETMANA:

CARNESTOLTES!AQUEST ANY EL NOSTRE REI CARNESTOLTES HA ESTAT ESPECTACULAR.

ES FEIA VEURE I NO HA VINGUT SOL. EL SEU AJUDANT FLORENCI L’HA ACOMPANYAT EN TOT MOMENT. ENS HA DEIXAT GARRATIBATS I BEN ESGLAIATS. AMB ELS SEUS SALTIRONS TOTS HEM GAUDIT I CONTENTS HEM QUEDAT. ELS LLEONS I ELS TIGRES, JUNTAMENT AMB TOTS ELS NENS DE L’ESCOLA, HEM OBEÏT LES SEVES ORDRES. QUE BÉ QUE ENS HO HEM PASSAT!

VISCA EL BUFÓ FLORENCI I VISCA EL REI CARNESTOLTES!

25NOSALTRES

BUFALLETRES

CARNESTOLTESAPRENEM LES TAULES

DE MULTIPLICAR

El dia 21 de gener va venir un senyor que es diu Cesc Serrat, ens va explicar molts contes. Ens va dir que féssim una caixa-museu d’un conte que estiguéssim llegint i que el 19 de març les vindria a veure. També havíem de fer el dibuix del Bufalletres, que és un personatge que està fet tot ell per lletres. Ja ho tenim tot a punt, ens ha quedat superbé!XAVIER, SARA CANALS, LEYRE, ÀNGEL I LUCÍA S.

El dia 21 de febrer ens van presentar el Carnestoltes a l’escola. El primer dia ens va dir que portéssim pijama. El segon dia ens va dir que portéssim o una mascara o la cara pintada. El tercer dia ens va dir que portéssim roba de platja o piscina. El quart dia ens va dir que anéssim del nostre “hobby” preferit. L’últim dia ens vam disfressar, vam fer una rua i vam ballar. El dia 5 de març ens vam acomiadar del Rei Carnestoltes.JÚLIA TERRAZA, ROGER CARRETÉ, NICOLÁS NARANJO, PIETRA CHAVEZ I CARLA BLANCAS

A segon estem estudiant les taules de multiplicar. Poden ser una mica difícils, però quan te les aprens són molt fàcils.La Mireia primer ens les pregunta seguides i després saltades. Si ho fem bé, ens dóna un pètal per a fer una flor i també un cromo. També ens posem una creueta i al final aconseguirem una medalla.Us donem dos consells per a estudiar les taules de multiplicar: concentració i memòria.AINA, DANIELA, JOSÉ, TÀNIA I MARC F.

EL DIA DE LA PAU

FEM RACONS

PADRINS DE LECTURA

DE L’HORT A L’HORT

ELS TRES PORQUETS

El dia 30 de gener va ser el Dia de la Pau i vam anar al pati a cantar i a ballar una cançó per la pau al món. A classe vam fer feines per al Dia de la Pau i vam parlar de què hauríem de fer per aconseguir-la. DANIEL SEGARRA , MARTA GUARDIOLA, ALBA CAPDEVILA, JAN ALFARO I ALBA GUALDA.

A l’hora de racons retallem, juguem al dòmino, al parxís i a l’oca. Quan a l’hora de racons ens toca la fàbrica de lletres, hem de fer frases. També fem plastilina i construccions. Els racons són el dimarts i ens ho passem molt bé. PAULA TALÓN, ESTEBAN ANTIÑOLO, ANDREA GONZÁLEZ, ALEIX TUSET I EROS BARJA.

Els padrins són els nens de 6è i són molt bons i t’ajuden a llegir. Ens ajuden a triar un llibre i a llegir. Els padrins ens ensenyen molt bé i són molt divertits. Els padrins vénen el divendres. GUILLEM OLAYA, CLÀUDIA CANO, MARIO CABEZA, ÓSCAR GONZÁLEZ, DANIEL FRANCISCO I NATÀLIA CARRASCO.

El divendres 7 de febrer vam anar a l’hort d’en Roger i ens va ensenyar moltes verdures i hortalisses que havia plantat: enciams, cols, coliflors, naps, raves, carxofes... També vam tastar el fonoll i tenia gust d’anís.Després vam plantar patates i a la primavera anirem a collir-les.A la tarda vam anar al nostre hort i vam plantar: enciams, espinacs i cebes. Passats uns dies, ens vam adonar que els ocells s’estaven menjant algunes fulles i vam posar algunes garrafes per evitar-ho.A la classe tenim una llista, i cada dia els nens d’una taula són responsables de cuidar l’hort.AINHOA, VÍCTOR, JUDIT, NOA I IVAN

El dia 10 de febrer vam anar amb tren a Can Massallera (Sant Boi de Ll.). Vam veure l’ obra “Els tres porquets”, de la companyia Flip-Flap, era molt vistosa. Vam dinar en un parc i vam jugar una estona, després ens van donar el tiquet del tren de record. LUCIA L., MARTÍ, PAU, ARIADNA, GERMÁN (2A)

OBRIM CAMÍ27

NOSALTRES

UN TRIMESTRE ACOLORIT, REPLÈ DE MOTS I RIMA, ACOMPANYA ELS ALUMNES DE VILACREIXENT. AQUESTS PETITS ESCRIPTORS ENS OFEREIXEN UN TASTET DE LES SEVES PRODUCCIONS I ENS MOSTREN EL SEU TALENT I EL SEU ENGINY.

Imaginació a dojo

Aquest trimestre hem estu-diat Paul Klee a plàstica. Al-guns dels seus quadres eren molt surrealistes, com per exemple: El peix daurat, La ballarina i El globus vermell. Va ser un dels pintors més famosos del segle XX. Va fer vuit mil obres. Ferran A., Bernat C., Gerard E., Ricard G. i Iván L., 3r A

Una activitat que vam fer va ser el cercle cromàtic. La meitat del cercle l’ocupen els colors càlids i l’altra part del cercle, els colors freds. Els co-lors primaris, que són els més importants i que s’havien de barrejar, són el groc, el blau cian i el vermell magenta. Lucía A., Kirill G., Carla M., Mónica Q. i Mireia V., 3r A

Hem après a separar els co-lors freds i els càlids. Per a aprendre’ls bé, vam haver de pintar el mateix quadre dos cops. Una part amb els co-lors freds i una altra amb els colors càlids. Els colors freds són els blaus, verds, grisos, liles, morats... Els colors cà-lids són els grocs, taronges, vermells, granats...Laura A., Júlia C., Glòria L., Júlia M. i Maria R., 3r A

Un dels quadres més impor-tants de Paul Klee és El pont vermell. Cadascú de nosaltres va fer el seu pont vermell. Vam pintar les figures geo-mètriques amb retoladors i les vam anar enganxant en una cartolina que havíem

pintat amb pintura de color blau. Àlex C., Eva L., Éric R., Isaac R. i Cristina T., 3r A

Vam aprendre a difuminar i molts colors vam triar! La tècnica de difuminar consis-teix a anar fent punta, no-més a la part del color, molt a poc a poc. Va sortint com una pols que la poses al full i l’estens amb el dit: és el co-lor. Ens vam embrutar molt els dits de colorins. Paula E., Karla H., Ana M, Rita R. i Laia S.

Mi padre se llama Raúl. Mi padre es bas-tante alto. Es muy guapo y siempre está contento. Es delgado y tiene 42 años. Su pelo es corto y negro. Su frente es des-pejada, la cara es redonda y su tez es blanca. Sus cejas son largas, y los ojos, marrones y oscuros. Tiene las orejas grandes y los dientes blancos.(...) Es muy divertido para mí y lo quiero mucho.Carla Mesa, 3rA

Voy a describir a mi madre porque la quiero mucho. Mi madre es alta, es del-gada y tiene 50 años. Su pelo es castaño oscuro y tiene dos mechones que le caen por la frente. La cara es redonda, su piel es blanquita, sus cejas son cortas. Tiene los ojos marrones como el chocolate, las orejas pequeñas, la nariz alargada y los labios rojos como una cereza. (...) Es la mejor madre del mundo.Sandra Boltà, 3r B

El color a 3r

La descripción de una persona

Aquesta petita mostra de produccions escrites és fruit de la tasca que els alumnes de Vilacreixent estan realitzant per tal de millorar l’expressió escrita.

QUART CREIXENT28NOSALTRES

QUART CREIXENT

El divendres 28 de febrer vam celebrar el Carnaval a la nostra escola. Vam estar uns quants dies assajant un ball, i també vam preparar uns prismà-tics que portarem a la rua. Estan fets amb dos rotlles de WC, folrats amb pa-per xarol i guarnits amb formes que ens hem inventat.Els nens i nenes de 3r anàvem d’explo-radors, portàvem una armilla de color marró, un barret de palla, una samarre-ta blanca, texans i uns prismàtics.A la tarda del dia 28, a les 3, ens vam disfressar, vam baixar al pati i ens vam fer una foto, després vam fer files i vam sortir al carrer.Per últim, al “submarí”, els nens i nenes de CM i CS vam fer un ball que ens va quedar molt bé.

El carnaval de 3r B

El decàleg del bon ecologista

Endevinalles del mas de l’Estany

1Procurarà no utilitzar

paper de plata

2Reutilitzarà tot el que

pugui

3No utilitzarà bosses de

plàstic

4No farà servir molt de

paper

5Cuidarà la natura

6Procurarà no encendre

sempre el llum

7No contaminarà

l’aigua llençant-hi llaunes

8Anirà en bicicleta o

caminant

9Utilitzarà productes

ecològics

10Procurarà no fer servir

electrodomèstics de llarga durada

Endevina, endevinalla...Té tres braços:

un va molt ràpid,l’altre va molt lent

i el tercer no va ràpid ni lent.I tots tres voltes donen.

Qui és?Claudia Camiño i Sandra Peñalver

Té unes robustes ales.De dia està sempre adormit.

Sempre acompanya les bruixes.

És negre com la nit.Qui és?

Judit Selfa i Álex Castillo

Blanques com la llet,utilitzades per tothom,

menys pels nadonsfins que més grans són.

De què parlem?Andrea Hernández i Antonio Rodríguez

Sóc rodona, rodona,quan em mires

has d’anar a dormir.Brillo i sóc molt blanca.El meu nom sabries dir?Alexandra Martínez i Clara Prat

Carla Mesa, 3rA

29NOSALTRES

UN GRAPAT D’ACTIVITATS BEN ANIMOSES ENS HAN ACOMPANYAT AL LLARG DE LA FREDOR DE L’HIVERN. ARA EL SOL ARRIBA A L’EQUADOR CELESTE, COFOI DEL SEU ESFORÇ, PER REGALAR VIDA I ESCALFOR, I ENS CONVIDA A SEGUIR EL SEU EXEMPLE, DECIDITS I CORATJOSOS, FINS AL PUNT MÉS ALT DE L’ESFERA BLAVA..

Sempre amunt, com els Falcons!

El dia 30 de gener va ser un dia molt alegre. Vam fer moltes activitats. La pel·lícula que vam veure va ser trista, però a la vegada molt emocionant. En acabar, la vam comentar a l’aula. A la tarda vam sortir al pati. Els pares, mares i familiars també van poder participar-hi. La festa va acabar amb una actuació del grup gimnàstic Els Falcons.Daniel Queizán i Marta Casasampere, 6è A

En tornar del pati, vam veure la pel-lícula El noi del pijama de ratlles. El pro-tagonista, Bruno, és fill d’un capità dels nazis. La seva família va a viure molt a prop d’un camp de concentra-ció. Allà, Bruno es fa amic d’un noi jueu, Shmuel. Bruno es pensa que el seu company viu en una granja. La història acaba malament. Va ser una

pel·lícula molt trista.Marc Boix i Mario Paulí, 6è A

A la tarda vam cantar i ballar una cançó al pati (Imagine, de John Len-non). L’actuació dels Falcons va ser espectacular. Quan va acabar, vam jugar una estoneta. Després vam re-collir les coses i marxàrem cap a casa.Elena Orantes, YamilaCazalla i Alba Cuesta, 5è A

Al desembre vam representar l’obra de teatre Els Pastorets. Ens hi vam esforçar molt. El dia de la representació hi ha-via molta gent, i tots els nens i nenes ens desitjaven molta sort. Quan vam començar, estàvem nerviosos, però tots teníem forces per a fer la funció. Jo vaig fer d’àngel Gabriel i em va agradar molt. Al final, tots vam cantar com els del programa Oh Happy Day.Jaume Andreu, 5è A

El teatre va ser espectacular. Jo feia de dimoni Esgarip. Feia de dolent, però no ho sóc (he, he!). El meu paper em va agra-dar, encara que era curtet. També vam ballar la cançó The final countdown. Sen-zillament espectacular.Daniel Parramon, 5è B

Celebrem el Dia de la Pau Recordem el Nadal

CICLE SUPERIOR30NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Anem al cinema El dia 14 de febrer vàrem anar als cine-mes de La Vailet a veure La ladrona de libros. Jo, l’Andrea i la Irene Domínguez vam comprar les llepolies necessàries per a compartir-les. La pel·lícula ens va encantar perquè explica la història que li succeeix a una noia que perd els seus pares; també perd el seu millor amic per culpa d’una bomba. És molt emotiva.Carla Ollé, 5è B

Visitem la Biblioteca Les Voltes Un dia d’aquest segon trimestre, a pri-mera hora, vam anar a la Biblioteca Les Voltes. Un cop allà, ens van fer seure al davant d’una pissarra digital i ens van ex-plicar les normes de la biblioteca. També ens van comentar les coses que hi podem fer, l’edat recomanada per a la lectura de certs llibres, tipus de llibres: d’aventures, de terror, de misteri, d’amor... Abans de marxar, vam poder llegir.Jaume Roig, 5è A

Passegem per un parc natural Els alumnes de 6è, el dimecres 19 de febrer, vam anar al Parc de Sant Llo-renç del Munt i l’Obac. Vam trigar uns 45 minuts a arribar-hi. Quan vam ser-hi, feia molt de fred, i tots vam esmor-zar. Al cap d’una estona, uns monitors s’encarregaren de guiar-nos per alguns llocs del parc. Vam pujar per la munta-nya fins a un cim i després vam baixar per un altre vessant. Vam arribar a una font d’aigua, enmig de molts arbres. Tot seguit, vam continuar el recorregut fins a una casa antiga (l’Obac Vell) i ens van explicar algunes coses d’història.Daniel Miralles i Ferran Olaya, 6è B

Llegim un nou llibre Durant aquest trimestre estem llegint el llibre La crida del llibre de bambú. L’autor és Joaquim Pastor, exmestre del Col·legi Sant Vicenç. L’acció transcorre a la Xina, abans de Crist, quan l’emperador Qin fa construir la gran muralla xinesa. La lectura és interes-sant, encara que hi ha paraules difícils.Iker Gorka Manzano, 6è

Ens disfressem La setmana del Carnestoltes va ser la setmana més esbojarrada i divertida de tot l’any. El divendres 28 de febrer ens vam disfressar per sortir a la rua. Els timbalers vam haver de portar el xandall de l’escola. Aguantar el timbal i picar feia mal al coll, però ens ho vam passar molt bé, i vam gaudir d’aquesta experiència d’animació tan bonica.Judith Torres i Paula Rodríguez, 6è A

La disfressa ens la vam confeccionar nosaltres mateixos a l’hora de tutoria. Els de 5è A anàvem disfressats d’indí-genes i els de 5è B, de mòmies i fara-ons. Quan vam acabar la rua, els del cicle mitjà i cicle superior vam baixar al “submarí” i ens ho vam passar molt bé.Andreu Folqué, 5è A

Els de sisè anàvem de pingüins, de ni-nots de neu i de hawaians. Els timba-lers, unes setmanes abans, vam estar practicant ritmes i els compassos de les cançons que havíem de tocar. Algunes noies de 6è A van acompanyar els nens de P3. Ens ho vam passar molt bé.Elena Espinosa i Gerard Sánchez, 6è A

Iniciem la Quaresma Els dies 7 i 10 de març els alumnes del cicle superior vam anar a l’església de Sant Vicenç Màrtir. Vam cantar i vam llegir uns versets de l’Evangeli. El mos-sèn ens va posar una mica de cendra be-neïda al cap. Li vam donar un paper on demanàvem perdó per les coses lletges i per les coses que volíem millorar. Així vam començar la Quaresma.Ainoa Navarro, 6è B

Experimentem amb el teatre Aquest any, tal com vam comentar a la revista anterior, hem tingut una nova experiència de teatre amb el Toni Pas-tor, de l’Escola de Teatre el Bitxo. Ha estat una experiència molt bonica. Ara estem assajant l’obra de teatre que haurem de representar el mes de maig; estem molt contentes i molt nervioses perquè ens vindrà a veure molta gent del poble. Segur que l’obra ens quedarà molt bé. Aquesta obra de teatre és l’últi-ma que farem a primària.Helena Rodríguez, Nadine Mateos i Marta Martínez, 6è B

El Toni ens ensenya a exagerar certs gestos i, sobretot, a fer la millor obra. La nostra es diu La nit màgica dels estels. Aquesta obra ha estat inventada per nosaltres. Els noms divertits dels perso-natges i el seu caràcter també han estat pensats per nosaltres.Anna López i Maribel Rodríguez, 6è B

Els personatges els hem elegit entre tots i, encara que sembli estrany, no ens hem barallat. Els exercicis del Toni ens han ajudat molt a perdre la vergonya; és per això que li estem molt agraïts.Maria Salvador i Anna Padilla, 6è A

Parlem en anglès Aquest any ha vingut la Martine a ense-nyar-nos anglès. Ella és la responsable del taller de conversa. Ve d’Irlanda del Nord, és molt simpàtica i alegre. El pro-blema és que aquesta noia no parla ni català ni castellà, per això a vegades ho tenim una mica difícil.Elsa Ladevesa, 5è B

Ajudem a llegir Continuem ajudant els nens i nenes de primer a llegir. D’això en diem apadri-nament lector. En aquest segon trimes-tre hem canviat de nen o de nena. Els nois i noies de 6è A i B que llegeixen millor ajuden els alumnes amb dificul-tats, i els qui no llegeixen tan bé ho fan amb els qui tenen poques dificultats. Cada vegada que un nen acaba un llibre ha de fer una fitxa.Samuel Sánchez, Marina Pastor i Álex Álvarez, 6è B

31NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

JA ÉS PRIMAVERA. ARREU REGALIMEN BROTS DE VIDA. ESTIGUEU ATENTS, VIGILEU, QUE LA NATURA ENS DEPARA UN CONTINU MIRACLE. EN AQUESTA PÀGINA TROBAREU UNS ENTRETENIMENTS RELACIONATS AMB EL CONTE QUE, PLE DE TENDRESA, ENS EXPLICA EN JOAQUIM PASTOR A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS”. AU, SOM-HI! DE PRIMER, LLEGIU EL

CONTE DETINGUDAMENT; DESPRÉS, AGAFEU LLAPIS I GOMA; MIREU AVALL I AMUNT, DE DRETA A ESQUERRA I VICEVERSA. EN ACABAT, SOLUCIONEU, AMB AFECTE, AQUESTS JOCS DE PARAULES. UN COP A L’ESCOLA, CERQUEU TAMBÉ UN SOSTRE DE COMPASSIÓ PER A TOTS ELS VOSTRES COMPANYS I COMPANYES.

Entreteniments sense sostreAntoni Prats

Sudoku mullatIntenteu de resoldre correctament aquest sudoku. A la fila ombrejada hi trobareu un fenomen atmosfèric (en plural) que va fer acte de presència -segons ens explica la narració- a l’inici de la tardor passada, i va ser abundant i durador.

Expressions genuïnesRelaciona aquestes tres expressions amb el seu significat.

Fer l’orni En gran nombre, en gran quantitat

Qui-sap-lo Fer el desentès

Dies ençà Cap al present, a partir d’un moment passat

Jeroglífic protectorLa vagabunda se’n tornà al seu racó de...

Cercador vocàlicBusqueu les tres paraules del text que contenen quatre as. Escriviu-les.

Multiplicació insolidàriaCompleteu aquesta frase que acaba amb una operació enigmàtica.

Hi ha mirades que ens supliquen, però som tan egoistes que no tenim...

TEMPS x A x 500 NOTA

G S

L E G

E P

U E

E L P

P U

(Solució)

(Solució)

1

2

3

4

NOTA

Anagrama caritatiuEls seus ulls blaus i tristos semblaven que esperessin això.

ANIMAL

Rètol lluminósEl propietari de la floristeria del conte desitja un rètol lluminós per a la seva botiga en què es vegi el seu nom de pila. Completa aquest rètol.

Compassió detectivescaAssenyala amb una creu el primer cop que el narrador es compadeix “d’ella”.

El narrador es topa amb els seus ulls que la miren fixament.

Descobreix que la veïna li ofereix menjar, parla amb ella i l’acaricia.

La veu aixoplugada sota una camioneta.

(Solució)

32NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Joaquim Pastor Font

La sense sostre

No sé per quins motius va venir a viure al carrer de casa, que no té res d’especial, tret d’una floris-teria, una gestoria i tres arbres, tants com zones d’aparcament. Un carrer rectilini, més aviat estret, bastant transitat i d’una sola direcció. No sé per

què hi va venir a viure, però sí que sé per què s’hi ha quedat.

La vaig veure per primera vegada a mitja tarda d’un diven-dres de la tardor passada, en tornar de la feina, cansat i amb ganes d’estirar-me al sofà amb una bossa de crispetes en una mà i el control del televisor en l’altra. Jo acabava de tancar el cotxe al garatge i buscava a la meva cartera de pell les claus del pis. Vaig topar-me amb els seus ulls blaus i tristos que em miraven fixament, com si esperessin una almoina, o potser només una paraula amable acompanyada d’una carícia. En veure que no li feia cas, es va apartar i, esporuguida, va buscar refugi a la rampa de l’aparcament soterrani del bloc de pisos que hi ha davant de casa.

Em vaig oblidar d’aquella creatura només posar els peus a l’escala. En cap moment no se’m va ocórrer pensar què menjaria i encara menys on dormiria, si és que tenia un llit on descansar. (Sóc egoista i vaig a la meva, ho reconec.) Vaig passar el cap de setmana a casa, tot sol, del sofà a l’ordina-dor i de l’ordinador al sofà, avorrit com una ostra.

Dilluns al matí, quan em disposava a treure el cotxe del garatge, vaig tornar a trobar-me amb aquella mirada supli-cant. Però jo no tenia temps per a perdre. Així que em vaig fer l’orni i vaig engegar el cotxe en el mateix instant que la ràdio del vehicle em feia arribar la sintonia de l’informatiu de les vuit, que m’agrada escoltar mentre vaig a treballar.

La situació es va repetir dimarts i dimecres, com també el meu comportament poc solidari. Amb tot i això, he de confessar que cada vegada em costava més concentrar-me en el relat de les notícies, perquè, de tant en tant, el meu pensament se n’anava vers aquella vagabunda que, pel que semblava, havia decidit venir a viure al carrer de casa. Fins i tot, quan m’atura-va davant dels semàfors, em feia l’efecte que els seus ulls ma-lenconiosos m’escrutaven des de l’altre costat del parabrisa.

Dijous al matí ja no la vaig veure, ni divendres, ni dissabte... Vaig pensar que, cansada del meu desinterès, havia decidit anar-se’n a viure a un altre carrer.

Però anava errat, perquè diumenge al migdia, de casa es-tant, vaig presenciar una escena que em va sorprendre: una veïna, una jove que deu tenir uns vint-i-cinc anys, s’havia agenollat al seu costat, al mig de la vorera assolellada, i li oferia el menjar que duia embolicat en un paper de plata. I no solament això, sinó que parlava amb ella i l’acaricia-va. “Què li deu dir?”, vaig pensar, “com es pot parlar amb una desconeguda, una ‘sense sostre’, com es diu ara, sense conèixer-la, i, el que és pitjor, passar la mà per un cos que qui-sap-lo temps que no veu l’aigua?”...

He dit que aquella escena em va sorprendre, però encara no em va commoure. Emparat per la cortina del menjador, vaig observar que, al cap d’una estona, la noia se n’anava i la vagabunda se’n tornava al seu racó de la rampa. Llavors vaig tenir un pressentiment: durant el dia la nouvinguda vivia al carrer i vagarejava d’ací d’allà, pidolant, en cerca de menjar, i a la nit buscava una mica d’escalf a l’aparcament de l’edifici que, com he explicat, hi ha davant de casa. Per això hi havia dies que, quan tornava de treballar, a entrada de fosc, no la veia enlloc, tot i que la sentia somicar.

Però aquesta vegada també anava ben errat, perquè, passats dos o tres dies (no ho recordo bé), les primeres pluges de tardor van fer acte de presència a tot el país, abundants i duradores, i una nit que vaig haver de sortir a comprar una barra de pa, vaig veure la pobra creatura aixoplugada sota una camioneta que hi havia aparcada al capdamunt del car-rer. (Ara m’adono que he dit pobra, perquè aquell va ser el primer cop que em vaig compadir d’ella.)

Vivia al carrer, no hi havia dubte, i probablement dia i nit. I la veïna no era l’única persona que se n’ocupava, tal com vaig constatar l’últim jorn del temporal tardorenc, en què la pluja es va transformar en una aiguaneu copiosa i persistent.

Aquell dia -era dilluns i jo havia arribat a casa més d’hora que de costum- vaig veure en Miquel, el propietari de la floristeria i bon amic meu, obrint un llauna de menjar i po-sant-la a l’abast de la vagabunda. Em va faltar temps per a pujar al pis i, novament del menjador estant, ser espectador d’una escena commovedora. (Sí, sóc conscient del que he es-crit: commovedora.) Després de donar-li el menjar, en Miquel va treure d’una bossa de paper una manteta i la va posar a tocar de la paret de la rampa de l’aparcament.

La gata vagabunda de pelatge gris fosc s’hi va ajeure plà-cidament, satisfeta i feliç. Els meus veïns li han construït un sostre de compassió, i els admiro. Hauré de sortir a aju-dar-los, perquè, d’uns dies ençà, m’he adonat que la gata està grossa i em sembla que aviat tindrà gatets

33NOSALTRES

AGENDA DE SETMANA SANTALLIBRES RECOMANATS

NOSALTRES HA FET UNA TRIA DE LES NOMBROSES ACTIVITATS CULTURALS I RELIGIOSES QUE SANT VICENÇ ACOLLIRÀ AQUESTA SETAMANA SANTA.

JA SABEU QUE PER SANT JORDI ELS CARRERS S’OMPLEN DE PARADETES DE ROSES I LLIBRES. ÉS PER AIXÒ QUE US VOLEM FER ALGUNES PROPOSTES PER TAL D’ENGRESCAR-VOS EN L’EMOCIONANT AVENTURA DE LLEGIR.

Agenda de Setmana Santa

Llibres recomanats

Cicle inicial

Tanya Robyn Batt EL REGAL DEL FOLLET

Ed. Vicens Vives. Col·lecció Pinyata

El llenyataire d’aquest conte està trist perquè la seva dona no té fills, la seva mare ha perdut la vista i tota la família passa fred quan arriba l’hivern. Però un bon dia l’home ajuda un follet a sortir d’una mala situació i aquest, per mostrar-li el seu agraïment, li regala un desig. Ara, amb un sol desig, el llenyataire en tindrà prou per a resoldre tots els problemes?

L’escriptora neozelandesa Tanya Robyn Batt és una apassionada del món màgic de les fades i dels follets. Les il·lustracions del llibre són de Nicoletta Ceccoli, una jove artista que ha estat guardonada amb el premi italià més prestigiós d’il·lustració.

Dissabte 12 d’abrilConcert de música de setmana santa amb el grup d’aeneaA les 18 h, a La Vicentina.Organitzador: Cofradía del Santísimo Cristo de la Salud y de Nuestra Señora de la Soledad

Diumenge 13 d’abrilMissa rociera i benedicció de ramsA les 12 h, a l’Església de Sant Josep.Organitzadors: Església de Sant Josep i Cofradía del Santísimo Cristo de la Salud y de Nuestra Señora de la Soledad.

Benedicció de ramsA les 13 h, a la plaça de Sant Jordi.Organitzador: Església de Sant Vicenç Màrtir

Cicle mitjà

Margerie Williams Bianco EL CONILL DE PELUIX

Ed. Vicens Vives. Col·lecció Pinyata

El nen protagonista d’aquesta història rep per Nadal, entre altres regals, un conill de peluix preciós. Però la fascinació que sobre el nen exerceixen les joguines mecàniques molt aviat li farà oblidar el seu peluix, que es consola amb l’amistat d’un vell cavall de cartró. Del cavall, el conillet n’aprendrà que per a ser una joguina “de debò” no cal dispo-sar de mecanismes complexos, sinó aconseguir que un nen l’estimi “de debò”, tot i que de vegades aquest amor comporti un patiment...

L’escriptora anglesa Margerie Wi-lliams Bianco (1881-1944) és autora de diversos contes protagonitzats per joguines, el més famós dels quals és El conill de peluix (1922). La sensibilitat de les il·liustracions de Monique Felix (1950) aconsegueix transmetre’ns tota la tendresa d’aquest bell llibre.

Cicle superior

Michael Morpurgo CAVALL DE GUERRA

Ed. Planeta /Estrella Polar. Col·lecció Via Làctia

Un gran llibre sobre l’amistat i la guerra que ha esdevingut un clàssic arreu del món.

Michael Morpurgo va néixer l’any 1943, enmig de la Segona Guerra Mundial. Va començar a escriure amb la idea de fer contes més divertits i amens per als nens i nenes. Des de llavors s’ha convertit en un dels autors més guardonats i prolífics de la literatura infantil i juvenil.

Dimarts 15 d’abrilDesfilada dels armats del Cos de Portants del Sant CristA les 21 h, sortida del Casal Parroquial i arribada a l’Església de Sant Vicenç Màrtir.Organitzador: Cos de Portants del Sant Crist

Representació de l’Auto sacramentalA les 21.30 h, a l’Església de Sant Vicenç Màrtir.Organitzador: Cos de Portants del Sant Crist

Divendres 18 d’abrilRepresentació de l’Auto sacramentalA les 18.30 h, a l’Església de Sant Vicenç Màrtir.Organitzador: Cos de Portants del Sant Crist

Processó de silenci del Sant CristA les 21 h, sortida de l’Església de Sant Vicenç Màrtir i arribada a l’Església de Sant Vicenç Màrtir.Organitzador: Cos de Portants del Sant Crist

34NOSALTRES

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LXII)

El passat novembre de 2013 es va jugar el Campionat del Món d’escacs a Ma-dràs (Índia). Van enfrontar-se el campió

indi Wiswanatan Anand, de 43 anys, i el jove candidat noruec de 22, Magnus Carl-sen, anomenat el “Mozart dels escacs”. Ha estat la segona vegada, des de 1921, que el finalista no és un jugador rus o de les exre-

públiques soviètiques. En aquella ocasió es trobaren l’escaquista alemany Lasker i el cubà Capablanca. És comprensible, doncs, que el matx actual d’Anand i Carlsen hagi tingut tants al·licients per a atraure impor-tants mitjans de comunicació. El possible relleu en el tron dels escacs va aixecar, a les acaballes de l’any, una desfermada expecta-ció. Així, per exemple, la televisió noruega va retransmetre en directe totes les parti-des; també es podien seguir per internet. El resultat final del matx fou un aclaparador 6,5 a 3,5. Carlsen, que no perdé ni una par-tida, s’ha convertit en el segon jugador més jove a obtenir el ceptre mundial. El primer va ser, precisament, Kaspàrov, escaquista que impressionà al llarg de la dècada dels vuitanta i que, d’aleshores ençà, dóna nom a aquesta pàgina de la revista Nosaltres. El matx, però, que estem analitzant va esde-venir més renyit d’allò que es desprèn de l’ample marge del marcador. Les partides foren llargues i la lluita sobrevingué molt tècnica; cal afegir a tot això alguns errors d’Anand, segurament induïts pels nervis i el cansament. El noruec, imparable, vencé les partides 2a, 6a i 9a; la resta acabà en taules. Carlsen és el 20è campió de la his-tòria. Tot seguit, vegeu com juguen Carlsen i Anand

1. e4, e5

2. Cf3, Cc6

3. Ab5, Cf6 (La variant berlinesa és sòlida i segura pel que fa a les negres.)

4. d3, ... (La teoria antiga recomana que les blanques enroquin i després 4. ..., d6; 5. d4, Ad7; 6. Cc3, Ae7; 7. Te1, exd. Anand cerca la seguretat.)

4. ... , Ac5!? (Punyent.)

5. C3, 0-0

6. 0-0, Te8

7. Te1, a6

8. Aa4, b5 (Seqüència típica de l’espanyola: la retirada Ab3.)

9. Ab3, d6

10. Ag5, Ae6

11. Cbd2, h6 (Amb 11. Cbd2 es protegeix Ab3 i el centre.)

12. Ah4, Axb3 (L’alfil espanyol molesta.)

13. axb3, Cb8

14. h3, Cbd7

15. Ch2, De7

16. Cdf1, Ab6

17. Ce3, De6

18. b4, a5

19. bxa5, Axa5 (Un cop s’elimina la debilitat de la casella a6, la posició s’iguala.)

20. Chg4, Ab6

21. Axf6, Cxf6

22. Cxf6+, Dxf6

23. Dg4, ... (Potser no cal doblar peons; sembla més raonable 23. De2)

23. ... , Axe3

24. fxe3, De7

25. Tf1, c5

26. Rh2, c4

27. d4, Txa1

28. Txa1, Db7

29. Td1, Dc6

30. Df5, exd4

31. Txd4, Te5

32. Df3, Dc7

33. Rh1, De7

34. Dg4, Rh7

35. Df4, g6

36. Rh2, Rg7

37. Df3, Te6

38. Dg3, Txe4 (Anand regala un peó. Es despista o calcula malament?)

39. Dxd6, Txe3

40. Dxe7, Txe7

41. Td5, Tb7 (Pensava Anand que això eren unes taules fàcils?)

42. Td6, f6

43. h4, Rf7

44. h5, gxh5

45. Td5, Rg6

46. Rg3, Tb6

47. Tc5, f5

48. Rh4, Te6

49. Txb5, Te4+

50. Rh3, Rg5

51. Tb8, h4

52. Tg8+, Rh5

53. Tf8, Tf4

54. Tc8, Tg4

55. Tf8, Tg3+

56. Rh2, Rg5

57. Tg8+, Rf4

58. Tc8, Re3

59. Txc4, f4

60. Ta4??, ... (Anand perd un temps preciós i la partida. Greu error. Amb 60.b4, h3; 61. gxh3, Tg5; 62. Tc6, f3; 63. Te6+, Rf2; 64. Txh6, Rf1; 65. h4, Te5; 66. Tf6, f2; 67. c4, Re1; 68. Re2, Te2; 69. Rg3, f1=D; 70. Txf1, Rxf1; 71. c5, Te3+; 72. Rf4, Tb3; 73. h5 i taules.)

60. ... , h3

61. gxh3, Tg6

62. c4, f3

63. Ta3+, Re2

64. b4, f2

65. Ta2+, Rf3

66. Ta3+, Rf4

67. Ta8, Tg1

I Anand es rendeix. Aquesta derrota li va pesar molt. Carlsen, malgrat debutar en un Mundial, va demostrar una seguretat admirable.

la partida

Blanques: Carlsen Negres: Anand

Campionat del Món, 6a partida Madràs (Índia), 2013

Esteve Fradera

Obertura espanyola o Ruy López / Variant berlinesa o Steinitz

BON DIA, SR. KASPÀROV

35NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE: