col·legi d’enginyers tÈcnics industrials de barcelona · inoxcrom: tecnologia aplicada a...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N ANÚ

MER

O 14

2M

AIG

DE

20

10

un valorla vida

La formació,per a tota

Entrevista: Xavier Campà,subdirector d’Entitats JurídiquesRetrat Professional: Alfons NòriaEmpresa: Cerveses Almogàver

Theknos 142.qxp:NOUTheknos2010 29/4/10 13:12 Página 1

Una altra vegada donem vol-tes a l’Òmnibus. Malgrat lesgestions, les explicacions iels nostres raonaments, elgovern central segueix uncamí que nosaltres, since -rament, creiem equivocat.Almenys, aquesta va ser laimpressió decebedora versels visats, la col·legiació i elscol·legis professionals, queens va causar Miguel Sebas-tián, ministre d’Indústria, el6 d’abril, quan representantstant de l’enginyeria tècnicaindustrial com de l’engi -nyeria industrial, vam podercomentar els nostres neguitspersonalment amb ell i altrescàrrecs del Ministeri.

Quan, dissortadament, toti el camí de les explicacions idels raonaments, aquests nos’atenen, no ens toca mésremei que dir-los al carrer.Aquest fet ha comportat laconvocatòria de la manifesta-ció de l’enginyeria el 7 demaig a Madrid, que ja hauràtingut lloc a la recepció d’a -quest Theknos.

És una llàstima que endefensa de la lliure compe-tència hi hagi qui tinguiconceptuats els col·legis deforma tan negativa. Crec sin -cerament que desconeixenqui som i, sobretot, què fem.La pena és que si definitiva-

ment aconsegueixen els seusobjectius, emparats en la de -fensa d’una lliure competèn-cia mal entesa, es desfarà totun sistema que va costarmolts anys de construir ique entenem que funciona,tant per regular i controlarles professions com per ga -rantir la tranquil·litat a lasocietat, i molts més aspectessobradament coneguts.

Malgrat tot, estic conven-çut que l’esperit associatiuque sempre hem mantingut iens ha dut a ser el que som ion som ara, es perpetuarà.Ho hem pogut comprovar alCongrés de l’Associació Es -tatal de Representants d’A -lum nes d’Enginyeria TècnicaIndustrial que s’ha celebrat al’abril a l’Escola de Terrassa.Els membres de l’associacióvan visitar el CETIB i vamcomprovar que a la seva jo -ventut sumen un interès perla professió i un elevat senti-ment associatiu. És evidentque els espera una feina fei-xuga, però amb el seu taran-nà segur que continuaran lanostra tasca.

Finalment, deixeu-meagrair un cop més a tots elscompanys i companyes queel passat 28 d’abril van as -sistir a la Junta General Or-dinària per analitzar tots ple-

gats el compte de resultatsde l’exercici 2009. Destinarun xic del seu temps amb laseva participació i opinions,dóna força i em penta perseguir endavant les tasquescol·legials.

Ah! recordeu visitar l’es -tand del CETIB a Instalmat,del 12 al 15 de maig. Us hiesperem.�

3

La Llei Òmnibus treul’Enginyeria al carrer

Joan Ribó I Degà[email protected]

Estic convençutque el nostreesperitassociatiu es perpetuarà

OBSERVATORI


06OPINIÓ

La guerra dels bancs

07EN SEGONS

La formació al llarg de tota la vida

ENTREVISTA

Xavier Campà, subdirector general d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya

30

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació: Patricia Serrano Assessorde comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Jordi Barril, Jordi Garriga, Jordi Goula, Departament de Fitness del DiR, Nuria Peláez, AlbertPunsola, David Roman, Teresa Turiera, Xavier Villasevil, Andreu Zaragoza Correcció lingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estudi Freixes Foto-grafies: Canetti Fotografia, Xavier Corbella, EUSS, Jordi Giménez, Marc Javierre, Rieju, Víctor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è -08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica, impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrialsde Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

16RSC

La Fundació Casc Antic distribueix aliments i ajuda a buscar feina

17COMISSIÓ DEL MES

Medi Ambient, Energia i Seguretat

22SOSTENIBILITAT

El fenomen de les megaciutatsL’enginy de LimaLa dada

Bomba de calor aire-aigua per a aigua calenta sanitària

18RETRAT PROFESSIONAL

34ARTICLE TÈCNIC

Alfons Nòria, cap de projectesd’instal·lacions de Lavola

MA

RC

JA

VIE

RR

E 20EMPRESA

Cerveses Almogàver

“Si ens creieml’Estat de lesautonomies, aCataluya hemde fer la nostrapròpia LleiÒmnibus”

L’enginyeria manifesta la preocupaciópel desplegament de la Llei ÒmnibusInformació col·legial, pàgina 8


01 02

10 11 12 13 14 15 16

03 04 05 06 07 08 09

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26

31

27 28 29 30

Maig 2010 Divendres 28

Documents bàsics DB SI i DB SUA del CTEJosé Luis Posada, cap d’Àrea de Seguretat i Accessibilitat de la DireccióGeneral d’Arquitectura i Política d’Habitatge28 de maig, de 9.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h

Dijous 27

Taller ‘workshop’:millora del rendimentprofessional ipersonal

Fermín Lorente, coach27 de maig de 2010, de 9.30 a 13.30 hEspai Watt del Tecnoespai del CETIB

Curs de preparaciód’oposicions aenginyer tècnicindustrial del’administració local(temari genèric)M. Carme Marimon i Mercè Gómez25 i 27 de maig i 1, 3, 8, 10,15, 17 i 21 de juny, de 17 a20 h a l’EUETIB

Dimarts 25

24EN PORTADA

En un mercat laboral en constant procés de transformació com l’actual, la formació contínuaal llarg de la vida s’ha convertit en un elementimprescindible per a l’èxit professional dels enginyers tècnics industrials i dels enginyers en Disseny Industrial.

55% No, calen més inversions en manteniment

24% No mentre no s’enllesteixi la MAT

21% Sí, els problemes vénen per un consum excessiu

38INFORMACIÓ PROFESSIONAL

41PREGUNTESFREQÜENTS

42INNOVACIÓ

Suport entre empreses:tendència o necesitat

46SALUT

Musculació per a un moviment eficaç (I)

44CULTURA

Inoxcrom: tecnologia aplicada a l’escriptura

La xarxa elèctricade Catalunya

resistirà els pics dedemanda de l’estiu?

TOTAL VOTS: 87

Creus que la pujada de l’IVA seràpositiva per a l’economia espanyola?

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta de maig

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

La formació, un valorper a tota la vida

“Un enginyer tècnic industrial no ha detenir por dels reptes que se li plantegin”Retrat Professional, pàgina 18


Ja hi tornem a ser. Des queva començar a córrer el ru -mor que aviat pot acabar elfinançament especial per a lacrisi que el Banc CentralEuropeu dóna a les entitatsbancàries a l’1 % –i que hanaprofitat àmpliament–, elsbancs i caixes estan agafantposicions de cara a l’arribadade la “sequera” monetària.Com quasi sempre acostumaa passar, el Banc Santanderva ser el primer d’engegar enaquesta nova cursa per cap-tar diners dels competidors idels fons d’inversió –sobretotmonetaris–, és a dir, tornenels “superdipòsits” que esvan fer famosos anys enrere.El cert és que fa un parell demesos costava trobar una en -titat que volgués remunerarels dipòsits més enllà del 2%,el 2,5% o el 3% a molt estirari com a favor especial. Encanvi, el 4% ofert pel Santan-der des de final de març –iuns quants més que s’hi hanafegit– és una xifra respecta-ble i a tenir en compte pertots aquells que tenen fonsmonetaris al 0,5% o dipòsitsal 2%. De totes maneres, sicomparem amb “guerres” pas-sades, hi ha alguns trets dife-rencials clars que fan méspalesa l’agressivitat de lesentitats i qüestionen un fetque en altres moments resul-

ta fonamental: la fidelitat delclient. Però n’hi ha més...

El primer punt diferen-cial és que es tracta d’una“guerra” selectiva. Per exem-ple, tant el Santander com laseva filial en línia Openbankapostaven pel 4%. Ara bé,mentre el dipòsit mínim peral Santander eren 25.000euros, l’Openbank admetiades de 400. Així doncs, els“rics” per al gran i els altres,a Openbank. Com a estratè-gia no està pas malament.

Però la selectivitat no acabaaquí. Mitjançant la seva filialiBanesto l’oferta era méscuriosa: el “compte blau” ofe-ria el 3,50% TAE... però si elsdiners venien d’una altra en -titat en línia –en el bànnersobre fons taronja (ING)– pa -gaven el 4%. Més agressiu,impossible. Per la xarxa cor-ria també (no ho he pogutcorroborar) que el BBVA, queva dir que no entraria a laguerra, estaria disposat apagar el 5% si els diners pro-6

La guerra dels bancs

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA


venien del Santander (?).El segon punt a tenir en

compte és que ha de ser dinernou. És a dir, es vol eliminarla possible contaminació. D’a -questa manera, i demanantla nòmina, la pensió o la hi -poteca, es vol fidelitzar (lli-gar) el client. No deixa de fergràcia això de la fidelitzacióquan precisament al clientfidel –el que no es mou del’entitat– se’l “castiga” enversel nouvingut. El que s’estàpromocionant, doncs, és pre-cisament tot el contrari. Sitinc els diners a A els passo aB i a l’inrevés, i que no emparlin més de fidelitat!

El tercer punt és més pu -nyent. Qui i com podrà seguiraquesta “guerra” si final-ment s’escampa? Estem enuns moments en què algunesentitats, caixes sobretot, es tro -ben lligades de mans i peusamb unes inversions compli-cades, la qual cosa fa que elsmarges financers siguin min-sos. Una fuga de diners obli-gant-les a finançar-se a fora aun preu més alt o pagar mésper conservar els dipòsits quetenen pot aprimar més enca-ra aquests marges, perquè lacapacitat de repercutir l’aug -ment del passiu als crèditsestà per veure. Podríem estardoncs, en l’episodi, si no defi-nitiu, sí molt important, perforçar algunes entitats d’es -talvi a tirar la tovallola, jaque és una guerra contra laqual en les actuals circums -tàncies tenen una defensamolt però que molt difícil.�

7

La formació al llargde tota la vida

EN SEGONS

La formació permanent ésuna necessitat personal,pe rò també una exigènciasocial. En aquest principide segle estem vivint aescala mundial un conjuntde transformacions pro -fun des: la globalització in -ternacional, l’emergènciade la societat de la informa-ció, l’acceleració dels pro-gressos científics, el pro-grés tècnic, canvis socials,polítics, culturals, etc. Totssón factors condicionantsde la vida actual i els ciuta-dans en sentim els seusefectes. El món ha entraten una fase de mutació pro-funda i exigeix un esforçd’adaptació considerable.

Gràcies al progrés cien-tífic i tècnic i a l’educació, aEuropa ha estat possible enles darreres dècades un im -portant desenvolupamenteconòmic i social però, almateix temps, aquest pro-grés genera transforma-cions del lloc de treball inous tipus de competèncieslaborals. Ara bé, també hiha noves possibilitats d’e -du cació i formació, novespossibilitats d’adqui siciódel saber que complemen -ten els coneixements ad -

quirits a l’escola o al lloc detreball. En aquesta situa-ció, la responsabilització dela persona en general i del’enginyer en particular ésencara més ne cessària per-què la divisió tradicional dela societat en un períodeper a la formació, un perío-de de treball i un període dejubilació ha quedat obsole-ta davant la perspectiva derenovació constant de lescompetències.

Si sempre ha estat pera l’enginyer una necessi-tat i obligació la formaciócontínua al llarg de tota lavida, avui és encara mésimperiosa i cal que, des delnos tre Col·legi, es fomentien cara més una actitud fa -vorable a l’estudi continude les transformacions quevan sorgint a l’àrea deconeixement i altres, pertal d’actualitzar i adquirirnous coneixements d’a -vant guarda. Això contri-buirà al fet que el nostrecol·lectiu continuï estant,com sempre ha estat, atenti capacitat per afrontarles exigències que ensplan teja una societat enprofunda i contínua trans-formació.�

Si tinc els dinersa A els passo aB i a l’inrevés, ique no em parlinmés de fidelitat!

Francesc Xavier VillasevilEnginyer tècnic industrial, doctor enginyeri doctor en Ciències de l’EducacióCol·legiat núm. 5.627


Vicent Martínez, presidentdel Consell d’Enginyers Tèc-nics Industrials; Javier Cobo,president del Consell d’Engi -nyers Industrials; Joan Ribó,degà del CETIB; Joan Vallvé,degà del Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya, iAurelio Azaña, degà del Col·le-gi d’Enginyers Industrials d’An-dalusia Occidental es vanreu nir el 6 d’abril amb Mi -guel Sebastián, ministre d’In -dústria, per tractar sobre eldes plegament de la Llei Òm -nibus pel que fa als visats.

A la reunió, a la qual tam-bé van assistir Teresa Santero,secretaria general d’Indús -tria; María Amparo Fer nán -dez, subsecretària, i CarlosOcaña, del gabinet del minis -tre, els representats de l’en -ginyeria van manifestar lapreocupació pel desplega-ment que es pugui fer de laLlei en relació amb el visat deprojectes i treballs, ja queconsideren que la possible eli-minació del visat obligatorisuposarà greus problemes deseguretat per a la ciutadania.

Actualment el visat és unagarantia de seguretat, tal com

l’enginyeria catalana va re -cordar en un manifest fetpúblic el 24 de març i en unespàgines especials d’El Perió-dico de Catalunya aparegu-des dos dies després.

Sebastián es va interessarpel funcionament del visat a

la resta d’Europa. Se li va re -cordar que a molts estats hiha mecanismes similars alvisat o bé associacions d’engi -nyers que regulen la profes-sió. A la reunió també es vanesmentar tots els serveis queels col·legis presenten alsseus associats, com ara lacobertura de responsabilitatcivil, amb unes condicionsque permeten que qualsevolprofessional hi faci front.

A la reunió, es va infor-mar de la decisió del Ministe-ri d’Indústria, juntamentamb el d’Economia, de supri-

8

El Col·legi intensifica les accions en defensadel visat i la col·legiació obligatoris

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El CETIB, juntament amb molts altres col·legis d’enginyeria de la resta d’Espanya, estàduent a terme una sèrie d’accions per tal de conscienciar la societat i, especialment, elGovern, de la importància del visat com a garantia de seguretat. En el marc d’aquestesactuacions, una delegació de degans es va reunir amb el ministre d’Indústria.

THEKNOS I [email protected]

Una delegació de deganscatalans i de la resta d’Espanyaes va reunir amb el ministreSebastián per parlar de la Llei

CO

GIT

I

Sebastián es vainteressar pelfuncionamentdel visat a laresta d’Europa


mir l’obligació del visat entotes les instal·lacions afec-tades pels reglaments deseguretat. Només es dema-narà visat obligatori per alssectors de mines, explosius,gasoductes i similars. Pertant, totes les instal·lacionsindustrials, in cloent-hi leslínies elèctriques d’alta i bai-xa tensió, els centres detransformació i centrals elèc -triques, els aparells de pres -sió, l’emmagatzemat ge deproductes petroliers, quí -mics, etc. quedarien, segonsla nova Llei, exemptes del’obligatorietat del visat.

El Reial decret que regu-larà aquests aspectes ja estàpràcticament acabat, a faltad’alguns matisos de darrerahora.

Tant el COGITI com elCETIB i la resta de represen-tants de l’enginyeria indus-trial continuen treballant permantenir les garanties deseguretat que el visat ofereixa la ciutadania i a la mateixaprofessió, ja que actua comun mecanisme que evita l’in -trusisme professional.�

Ribó adverteix dels riscos de laLlei Òmnibus a Catalunya Ràdio

Joan Ribó, degà del CETIB, vaparticipar al programa L’O ra -cle de Catalunya Ràdio, per ex -plicar els riscos que impli cariala desaparició del vi sat arrandel desplegament de la LleiÒmnibus. Ribó va com partirtertúlia amb Lluís Ra cionero,Carles Duarte i Lluís Bassets.

El degà –en representacióde l’enginyeria catalana– vadeixar clar que la seguretatha d’estar regulada, que elscol·legis són entitats de dretpúblic i sense ànim de lucre

reconegudes per la Constitu-ció, que el cost de visat és baixen relació amb el cost total ique la Llei Òmnibus en vaeixcompetències de la Ge nera -litat.

La intervenció de Ribós’em marca en la campanya desensibilització que el CETIB,junt amb la resta de col·legisd’enginyeria cata lans, ha im -pulsat per tal d’ex plicar a lasocietat en què con sisteix lanova llei i de quina manerapot afectar la seva se guretat.�

La possible eliminació del visat obligatorisuposarà greus problemes de seguretat

La Llei Òmnibus al diaa www.cetib.cat

M.

DA

RN

ÉS


10


El curs pràctic de disseny desistemes de desmineralit za -ció, dessalinització i reutilit -zació d’aigua mitjan çant tec -no lo gia de membranes, vatan car la segona edició ambmés d’una vintena de partici-pants. El curs es completavaamb una visita tècnica a l’ETAPdel Llobregat (a la fo to grafia)i una conferència so bre reu -tili t zació i dessalació de l’ai -gua. Els alumnes destaquenque ha estat un curs útil,pràctic i realista i en fan unavaloració global alta.�

La segona edició del curs de dessalinització ireutilització d’aigua tanca amb èxit d’assistència

AIG

ÜE

S T

ER

LL

OB

RE

GA

T

Santiago Montaner, assessorjurídic del CETIB, membredel Consell editorial de larevista Theknos i secretari ipatró de la Fundació d’Estu -dis de la Seguretat (IDES), vamorir el passat 19 de març aBarcelona de manera inespe-rada. Montaner, de 55 anys,en feia quinze que estavavinculat al CETIB, on entrealtres temes havia col · la -borat activament en l’ela -boració dels Estatuts, actu-als i anteriors. Liderava, amés, el bufet jurídic Mon -taner Abogados.

“L’actuació dels consul-tors consisteix moltes vega-

des a posar pegats, i d’altresa dissenyar i programar, queés el que a mi més m’agra -da”, explicava l’advo cat al lli-bre Personatges de Catalu-nya, en el qual se li dedicavaun capítol sencer. Moltscol·legiats el recordaran as -sistint a les Juntes Generals,on intervenia per aclarir elsdubtes de tipus legal que hipoguessin sorgir.

En la Junta General Ordi-nària del 28 d’abril (vegeupàgina 13 d’aquest Theknos)es va retre un petit homenat-ge a Montaner, a qui tots elsassistents van dedicar unminut de silenci.�

Mor Santiago Montaner, assessor jurídicdel Col·legi durant quinze anys

CE

TIB


11

Aquest és l’aspecte que tindràl’estand del CETIB a Instalmat,la fira professional que se celebra del 12 al 15 de maig

InstalMat, el Saló Integral deMaterials per a Instal·la cions,aposta aquest any per l’efi -ciència energètica i la in -novació. El Col·legi, col·la -borador en l’organit za ció delSaló, té un estand (D405)situat al costat de l’accésprin cipal i participa activa -ment en les sessions tèc ni -ques, que es desen volupen so -ta la denominació de “Dia del’Eficiència Energètica”.

Entre les activitats quepromou el Col·legi també hiha la presentació del segonmanual sobre l’aplicació detemps de muntatge d’ins -tal·lacions. Aquest manual estitula Instal·lacions de segu -retat an ti in cendis (safety), del’engi nyer tècnic industrial imembre de Junta, RamonGasch. Un cop presentat, elmanual estarà a la venda aun preu de 12 euros per alscol·legiats i 24 per als nocol·legiats (IVA inclòs).

Coincidint amb el Saló, elsenginyers tècnics industrialso enginyers en Disseny In -

dustrial que es col·legiïn al’estand estaran exempts delpagament dels drets d’en -trada.

DIA DE L’EFICIÈNCIA L’actual context econòmic i laprevisió d’un fort incrementdels preus de l’energia a mit-jà termini fan necessari mésesforç per optimitzar elconsum d’energia al sectorin dustrial i de serveis, untema clau que centra les ses-sions tècniques d’InstalMatque es desenvoluparan dime-

cres 12 de maig, primera jor-nada del Saló. El seu objectiués mostrar, mitjançant exem-ples i casos pràctics, com re -duir els costos energètics deles em preses per tal d’in cre -mentar-ne la competitivitat.

Podeu consultar els hora-ris, ponents i altres detalls aal web www.instalmat.es.�

L’eficiència energètica i la innovació,protagonistes del Saló InstalMat

L’edició de juny de Theknos inclourà un extens reportatge sobre la participaciódel CETIB a InstalMat

SE

RV

IFIR

A


Entre el 14 i el 18 d’abril esva celebrar a Terrassa el 14ècongrés de l’Associació Esta -tal de Representats d’Alum -nes d’Enginyeria Tècnica In -dustrial (AERRAAITI), fetque fa pensar que el recanvigeneracional està assegurat.Una cinquantena de jovesestudiants vinguts d’arreude l’Estat van estar debatentles diverses problemàtiquesen què es troben ara comalumnes i en què es trobaranen un futur proper com aenginyers. Així doncs,Bolonya, la representativitates tudiantil, la Llei Òmnibus,etc. van ser objecte d’anàlisi ide debat. Per la seva banda,

el CETIB va rebre la visitad’aquesta cinquantena d’a -lum nes el 15 d’abril. De lamà del degà van conèixer les

funcions dels col·legis pro-fessionals i van veure les ins-tal·lacions de la seu central idel Tecnoespai.�12


Una delegació d’estudiants d’EnginyeriaTècnica d’arreu d’Espanya visita el CETIB

JOR

DI

GIM

ÉN

EZ

L’Escola Universitària Sale-siana de Sarrià (EUSS) hatancat la seva tretzena pro-moció d’Enginyeria TècnicaIndustrial amb la graduacióde 50 alumnes. Com cadaany, el Col·legi ha premiat elmillor expedient acadèmic,l’estudiant Xavier Prats, ambun netbook del qual va ferentrega Francesc Amer, vo -cal de la Junta de Govern.

L’EUSS (adscrit a la UAB)ja ha assolit més de 800graduats en Enginyeria Tèc -nica In dus trial.�

El CETIB premia el millor expedientacadèmic de la 13a promoció de l’EUSS

EU

SS


Es publica la ‘Memòria’

La Junta General Ordinàriaaprova el comptes de 2009

El document recull, enuna cinquantena de pà -gines, els temes més des-tacats de l’exercici 2009,la tasca que han desenvo-lupat al llarg de l’any elsdiferents departamentsdel Col·le gi, les activitatsi celebracions més em -blemàtiques de l’any, lasi tuació patrimonial i fi -nan cera de la institució iels resultats econòmics.

Aquest any, com a no -vetat, la Memòria d’Ac ti -vitats s’edita en formatPDF. D’aquesta maneras’aconsegueix una opti-mització de recursos i esfacilita als col·legiats lainformació de la tascadesenvolupada pel Col·le -gi abans de l’inici de laJunta General Ordinàriadel 28 d’a bril d’anàlisi delcompte de resultats del2009.

Podeu descarregar laMemòria a la pàgina webwww.cetib.cat/memoria,on també trobareu les d’e -xercicis anteriors en for-mat PDF.�

La Junta General Ordinàriacelebrada el 28 d’abril vaaprovar, per 36 vots a favor,8 en contra i 1 vot en blanc,els estats financers i la gestióde la Junta de Govern durantl’any 2009. Els comptes del’exercici anterior es tanquenamb un resultat positiu de106.589,56 euros.

Joan Ribó, degà del Col -legi, va exposar en la presen-tació dels resultats la comple-xitat de l’any que ha viscuttant el Col·legi com moltsdels professionals que l’inte -gren i va explicar les accionsque ha dut a terme el CETIBper fer-hi front, com ara l’im -puls de la professió, l’incre -ment dels esforços en formaciócontinuada i la importànciade l’explotació del Tecnoespaien l’estratègia del CETIB perals propers anys.

La Junta també va servirper donar comptes de l’aus -teritat en la gestió que haemprès el Col·legi en els dar-

rers mesos i que ha permèsreduir la despesa corrent enbéns i serveis al voltant del13% respecte a l’exercici 2008.

LA FEINA A FERRibó va marcar com a fitesper als propers anys adaptarel Col·legi a les implicacionsde la Llei Òmnibus, explicarmillor el paper dels col·legisprofessionals a la societat,treballar per la incorporaciódels enginyers de grau, ofe-rir serveis als nous compa-nys d’enginyeria en DissenyIndustrial, millorar el posi-cionament del professionalen el mercat i explotar fontsd’ingressos alternatives.�

13

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIA

La Junta General Ordinària va aprovar els comptes de l’exercici 2009 amb un 80% de vots favorables

Els comptes estanquen ambun restultatpositiu de106.589 euros


14

CONVENIS

El CETIB i Aresa Salud hansignat un conveni de col·la -boració gràcies al qual elscol·legiats i els seus familiarsdirectes poden contractarl’assegurança de salut del’entitat amb descomptes defins al 35 % respecte a les pri-mes particulars. A més, elcol·lectiu gaudirà de lessegüents condicions prefe-rents:- Accés a un extens i presti-

giós quadre mèdic, ambmés de 20.000 metges i600 centres a Espanya.

- Habitació individual ambllit per a acompanyant i

tres dies de pensió com-pleta.

- Segona opinió mèdica.- Servei d’orientació mèdica

24 h.- Homeopatia, osteopatia i

acupuntura. - Assistència en viatge a

l’estranger.�

35% de descompte per a col·legiatsen assegurances de salut

Trobareu més informació alweb del CETIB:www.cetib.cat/descomptes

Viatges Iberia, gràcies alconveni que ha signatamb el CETIB, ofereix alscol·legiats i precol·legiatsdescomp tes d’entre el 5% iel 7% en la re serva anti -cipada dels pa quets tu -rís tics de totes les sevesmajoristes de viatges:Ibe rojet, Solplan, VivaTours, Turavia, Eurojet,Viamed...�

Fins al 7% dedescompteen viatges

CIRCUTORCircutor, empresa catalana de disseny,fabricació i comercialització d’equips deprotecció elèctrica industrial, control imesura de l’energia elèctrica i compensa-ció de l’energia reactiva, ofereix alscol·legiats: Assessorament tècnic gratuïta través del telèfon 902 565 230 o del’adreça electrònica [email protected], 5%de descompte addicional en la compra dels

seus productes, gratuïtat en els cursos deformació que organitzi i imparteixi Circu-tor a les seves instal·lacions, i enviamentgratuït de revistes i catàlegs.


El Col·legi i l’Ajuntament de Barcelonapresenten el visat d’idoneïtat tècnica

Quan s’hagi aprovat l’orde -nança, la sol·licitud de llicèn-cies urbanístiques es farà pervia telemàtica obligatòria-ment i ja no s’admetran pro-jectes en format paper.

Així, l’Ajuntament podràaccedir directament per Inte-net mitjançant l’AOC als pro-jectes que el CETIB hagi visati guardat en línia. Els projec-tes tècnics d’obres menors imajors, per obres de reformai noves, enderrocs, grues, rè -tols, grues, muntacàrregues...es faran seguint un mo del deprojecte tècnic tipus que hau-rà d’adoptar qualsevol projec-tista, atès l’annex I d’obresma jors i menors adjunt alconveni signat, que està dis-ponible a l’apartat de Visat dela pàgina web del Col·legi(www.cetib.cat).

El CETIB revisarà el con-tingut tècnic dels projectesd’acord amb els paràmetresacordats a l’annex II. En 15dies hàbils el Col·legi hauràd’emetre el certificat d’ido -neïtat i els col·legiats tambédisposaran de 15 dies hà -bils per respondre les inci-dències amb un nou projecte(només es podrà contestaruna vegada).

FORMACIÓDurant els propers mesos, elCol·legi programarà forma -ció específica per als col·le -giats als quals afecta el nouvisat per tal que coneguin elscontinguts dels annexos I i IIi també de com s’han d’arxi -var en PDF amb marcadors.

A la conferència es va anun-ciar la creació d’una Comis -sió tècnica de seguiment en -tre Ajuntament i els quatrecol·legis tècnics que implan -ten el VIT per resoldre els pro-blemes que puguin sorgir.

El degà del Col·legi, JoanRibó, va presidir l’acte alqual, per part de l’Ajunta -

ment hi van assistir Ser-gi Jerez, director executiud’eAdministració; Miquel Gar-cia, director de Serveis d’Ac -tuació Urbanística; i En -ric Torrellas, director de laDirecció de Llicències iInspecció. Finalment, elcol·le giat Jordi Cañas vaexplicar els continguts del’annex I; i el secretari tècnicdel CETIB, Agustí Morera, vaactuar de moderador.�

A l’apartat de Visat del web hi ha un espaiespecífic amb informació sobre el tràmittelemàtic de projectes d’obres a Barcelona.


El Col·legi i l’Ajuntament de Barcelona van impartir una conferència a la sala d’actes delCETIB, el passat 13 d’abril, per explicar les novetats que incorpora el visat d’idoneïtat tèc-nica (VIT) dels projectes d’obres. El VIT estarà plenament implantat a tota la ciutat a partirde l’aprovació de l’ordenança corresponent, prevista per al segon semestre de 2010.

CE

TIB

15


RSC

16

Totes les persones quecol·laboren amb la FundacióCasc Antic són voluntàries,així aquests diners es podendestinar a comprar aliments

La Fundació Casc Antic vanéixer el 1987 i duu a termeels projectes Anem per feina iDistribució d’aliments.

ANEM PER FEINAEl programa “Anem per fei-na” ha atès durant el 2009gairebé un miler de personesd’edats i orígens diversos.Aquest programa estava pen-sat, al començament, per aju-dar la gent amb dificultatsd’inserció laboral a causa del’idioma (tant de català comde castellà) o dels costumsdel mercat laboral, ambl’objectiu que tingués al’abast un suport i un asses-sorament per cercar feinaamb més facilitat; però l’èxitdel programa s’ha anat redu-int a causa de les condicionsde crisi econòmica actuals.

La caiguda de l’activitateconòmica a partir del 2007ha fet que el patronat de laFundació replantegés el pro-grama, tot mantenint-ne elsobjectius, i els dotés d’unavisió de ciutat i no sols debarri. Aquests canvis, ques’han posat en marxa elfebrer del 2010, també s’hanvist afectats per la manca de

voluntariat i per les limita-cions financeres de l’entitat.

L’atenció als usuaris secentra ara en la confecció delcurrículum vitae, facilitant amés assessorament sobre elsserveis públics i el màximd’informació sobre la ciutat iles xarxes socials existents.

DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTSEn el programa “Distribuciód’aliments” s’ha atès una mit-jana de 25 famílies per setma-na en el 2009, unes 4.000persones a l’any. La Fundacióha decidit destinar fons amillorar el lot d’aliments dis-tribuïts entre les famílies quearriben adreçades des de Ser-

veis Socials del Districte. És adir, a més de distribuir el ques’acon segueix a través delBanc dels Aliments i de dona-cions privades, la Fundacióaporta aliments frescos, frui-ta i verdura, carn i peix.

El fet que la demanda defamílies per ser ateses enaquest programa hagi cres-cut molt i que sempre n’hihagi en llista d’espera explicales dificultats de gran part dela població en el moment eco-nòmic actual i les insuficièn-cies de la societat que nomésamb programes solidariscom el nostre pot ajudar asuperar moments tan difícils.

Les adequacions de lesactivitats que duem a termedes de la Fundació Casc Antictenen a veure amb la crisieconòmica que pateix la so -cietat i estem fent l’esforç dereduir costos econòmics enestructura per poder dedicar-los al que ara és bàsic: dispo-sar de recursos per als pro-grames on els beneficiarissón les persones i famíliesque viuen al nostre entorn.És per això que totes les per-sones que hi col·laborem somvoluntàries.�

La Fundació Casc Antic distribueix aliments i ajuda a buscar feina amb el suport del CETIB

La Fundació Casc Antic ha adaptat els seus programes a la nova realitat econòmica i socialdel barri i de la societat en general a causa de l’augment de la demanda d’aquests i per lareducció dels recursos econòmics disponibles. Al 2009 el CETIB va contribuir als progra-mes amb 6.000 euros provinents del 0,7% del pressupost anual dedicat a projectes socials.FUNDACIÓ CASC ANTIC

FU

ND

AC

IÓ C

AS

C A

NT

IC


OBJECTIUS

� Potenciar la formaciócontínua en aspectesmediambientals,energètics i de seguretatmitjançantl’especialització dels cursos.

� En difusió isensibilització, potenciarla programaciód’activitats trimestrals enconferències i xerradessectorials sobre temesque ajudin a mantenir i ampliar elsconeixements tècnics.

� En innovació, difondreexperiències i projectesinnovadors.

� Treballar per posicionarel Col·legi vers l’opiniócrítica en els mitjans de comunicació,administració i altresagents socials sobreaspectes tècnics i tecnològics, fomentantla col·laboració ambaltres comissions,generant sinergies i establint canals de comunicació i col·laboració ambentitats públiques i privades.

ACTIVITATS

Les tres àrees se centren en l’organització deconferències i cursos,l’edició d’informes, la redacció d’articles,l’anàlisi de les novestecnologies i el seu impacteimmediat en l’activitatprofessional, la realització de dictàmens i la formació d’opinió com a experts, segons la matèria, de normes,legislació i altres activitatsque poden afectar la professió.

COMISSIÓ DEL MES

La Comissió de Medi Ambient, Energia iSeguretat (CMAES) està redefinint la sevaestratègia. En comptes d’organitzar accionspuntuals, ha passat a dur a terme activitats queintegren conferències, cursos, jornades, etc. A més, volen aconseguir arribar més enllà del’àmbit col·legial, involucrant empreses iinstitucions en la seva activitat. L’Àrea de Medi Ambient, per exemple, ho ha fet amb ladepuració i dessalació d’aigües, que ha tractatamb un conjunt d’activitats relacionades. Pelque fa l’Àrea d’Energia, està treballant les

implicacions de la Llei d’economia sostenible,l’estalvi i eficiència energètiques i la certificacióenergètica en edificis existents. També elsinteressa la figura del gestor energètic en lesorganitzacions, un perfil encara poc explotatperò amb molt bones perspectives. L’Àrea deSeguretat està interessada en la figura del’enginyer tècnic industrial en la gestió icoordinació d’obres i volen confeccionar unrecull de fitxes amb consells sobre riscoslaborals per a sectors econòmics i àmbits de la vida quotidiana (escola, administració, etc.).

JUNTA RECTORAPresident: Andreu Martínez LópezVicepresident: Rafael Luis Cabeza DíazSecretari: Àlex González González

MEMBRES207

REUNIONSLes tres àrees que constitueixen la CMAES(Medi Ambient, Energia i Seguretat) es reuneixen periòdicament.

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

M.

GA

ST

ÓCOMISSIÓ DE MEDI AMBIENT, ENERGIA I SEGURETAT


18

RETRAT PROFESSIONAL

S’hi mou com si estigués a casa seva i en coneix tots els raconsi detalls. Alfons Nòria, cap de projectes d’instal·lacions deLavola, és un dels creadors de l’emblemàtic edifici ecosostenibleque allotja la seu de l’empresa de serveis per a la sostenibilitateconòmica, social i mediambiental amb el mateix nom.

La trajectòria professional d’aquest enginyer tècnicindustrial d’especialitats elèctrica i electrònica ha estat desdel principi lligada a l’àmbit energètic i, especialment, a lesinstal·lacions i les auditories d’eficiència energètica. Començatreballant en una empresa de disseny d’aparells de mesurai d’assessorament energètic. Nòria encapçalava aquesta línia i de 1990 a 1998 va dur a terme auditories energètiques iprojectes d’instal·lacions en indústries de diversos sectors,hospitals, centres educatius, hotels... Després del tancamentde l’empresa el 1998, l’equip continua amb la mateixa tascasota el nom d’Ecoenergia fins que, arran del projecte deLavola, passen a formar-ne part i creen l’àrea d’Enginyeria.

Amb naturalitat i senzillesa, Nòria recorre l’ecoedifici icomenta les mesures d’estalvi energètic que des de 2004,quan aquesta tecnologia encara no estava estesa, fand’aquesta una construcció de referència en l’àmbit de laconstrucció sostenible: al terrat hi ha captadors solarstèrmics per a la producció d’aigua calenta sanitària, plaquesfotovoltaiques per produir electricitat que venen a la xarxa,coberta vegetal, aprofitament d’aigües pluvials per asanitaris, a la façana sud hi ha un hivernacle que tambéserveix per escalfar l’aire de renovació higiènica, terraradiant a tot l’edifici, un ascensor de velocitat variable,parets amb aïllament de llana de roca, fusta tractada iPladur, caldera de condensació d’alta eficiència... A totsaquests elements, cal afegir-hi l’estalvi energètic derivatde la mentalitat sostenible de la seixantena de treballadors del’edifici. Nòria recorda una anècdota sobre la construcció deLavola: a petició de la plantilla, els paletes, lampistes i altrespersones implicades es van haver d’acostumar a separar lesdeixalles per al reciclatge “després ja es va convertir en unacosa normal”, afirma.�

PATRICIA SERRANO I Text VICTOR VALIENTE I Fotografies

A la feina, com a casaAlfons Nòria,cap de projectes d’instal·lacions de Lavola


19

“S’està estenent la idea de construir edificisecoeficients i sostenibles”

“Amb Lavola vaig tenirllibertat amb la condició quefos eficient i no contaminés”

“Un enginyer tècnic industrialno ha de tenir por dels reptesque se li plantegin”

“Admiro la gent honesta,responsable i que té ganes de treballar”


L’aventura de crearuna empresa

EMPRESA

Fa 800 anys els almogàvers s’aixecaven en armescontra els sarraïns al crit de “Desperta ferro!”. Ara, unsaltres almogàvers, liderats pel col·legiat Albert Sanchis,lluiten per estendre la cultura cervesera en un país onel vi és el rei de la taula: “Aquí associem la cervesa ambel refresc. Nosaltres volem trencar aquest tòpic idivulgar les qualitats que té una cervesa artesanal”.

Sanchis va començar a produir cervesa com a hobbyfa set anys. A còpia d’experimentar i d’estius formant-se a l’estranger, ha aconseguit elaborar un productegenuí i amb caràcter propi. A Cerveses Almogàver,Sanchis fa la tasca de mestre cerveser i és propietari del50% de l’empresa. Ha trobat la resta del finançamentnecessari i el capital intel·lectual per tirar endavant elnegoci al seu entorn més immediat. Junts han elaboratuna estratègia empresarial que tot just ara comença aser una realitat. De fet, com a empresa estan constituïtsdes de final de l’any 2009.

Aquests primers mesos els serveixen per implantar-se, desenvolupar la marca i conèixer el mercat. Hand’invertir molts esforços a difondre el producte i el fetdiferencial que té respecte de les cerveses industrials,que estan pasteuritzades i filtrades. La cervesa que ellsprodueixen, en canvi, és com un vi: “El productecontinua evolucionant i canvia les seves propietatsquan està a l’ampolla. Comparar una cervesa artesanalamb una cervesa industrial seria com comparar un vide bric amb un que tingui denominació d’origen”,assegura aquest enginyer tècnic industrial que sempres’havia dedicat a la gestió i tractament de residus.

Actualment estan produint uns 30 hectolitres almes, que distribueixen en restaurants i comerços. ABarcelona, per un preu d’entre dos i tres euros es potcomprar al Colmado Quílez o a la Cervecita i es potdemanar a restaurants com el Via Veneto, el Mam iTeca o Els Tinars (Gironès). El llistat completd’establiments es pot trobar al grup de Facebook quehan creat, on també anuncien les fires en les qualsparticipen. En aquests moments estan estudiant lacompra de la maquinària necessària per arribar, apartir de l’any vinent, a una producció de 1.500hectolitres anuals. Una nova batalla per a aquestsalmogàvers del segle XXI.

20

CERVESES ALMOGÀVERMicrocerveseria que elaboracerveses artesanals amb vocaciód’estendre la cultura cervesera ala gastronomia. Constituïda el2009, vol ser referent de lacervesa catalana de qualitat.

Contacte:[email protected]

Facebook:Cerveses Almogàver

La propera fira on assistiranserà la Mostra de CervesaArtesana a Mediona, el 12 dejuny. Aquestes fires elsserveixen per difondre el seuproducte i conèixer millor elmercat. A la fotografia superior,la parada que van muntar a ladarrera Fira Mercat de la terra.

M. GASTÓ I Text M. JAVIERRE I Fotografies


La cervesa es pot adquirir en ampollad’un terç de litre i de tres quarts.L’ampolla petita conté una cervesaexpressiva, revolucionària i afruitada.La presentació en ampolla gran, ques’etiqueta amb el nom de La Moderna,és més senyora i de regust més sec.

La cervesa s’elabora amb matèriesprimeres de gran qualitat. Sanchis volque l’esperit artesanal amb què hacreat l’Almogàver sigui present en totel procés.

El col·legiat Albert Sanchis és unapassionat del món de la cervesa. S’hiva introduir com a hobby i a finald’any espera que sigui la sevaprofessió.

21


22

Una megaciutat no és unametròpoli de grans dimen-sions com Nova York o Lon-dres. Es tracta d’un conjuntd’àrees de ciutats grans, mit-janes i petites que, a causad’una gran expansió territo-rial, acaben constituint uncontínuum urbà de cente-nars de quilòmetres que soltenir una població superior a

la de molts països del món.Aquest fenomen també haestat qualificat com a ciutatsense fi.

Actualment, segons l’Sta -te of World Cities Report, elparadigma d’aquest nou con-cepte és la regió compresaentre Hong Kong Shenzen iGuangzhou al sud de la Xinai, certament, un breu passeig

amb el Google Earth confir-ma que no estem davant decap exageració. L’informed’UN Habitat assenyala queaquesta vasta zona concentraavui dia 120 milions d’ha -bitants. Tanmateix no ésl’única megaciutat emergent;d’altres estan en formació alJapó, en l’eix Nagoya-Osaka-Kyoto-Kobe (60 milions), i alBrasil, en l’eix Sao Paulo-Riode Janeiro (43 milions).Aquests serien els exemplesmés destacats però n’hi hau-ria fins a 40, això sí, dedimensions menors.

A alguns experts els agra-da destacar que, mentreaquestes immenses àreesurbanes només representenel 18% de la població mun-dial, reuneixen en canvi el66% de l’activitat econòmica.A la Xina i l’Índia, per exem-ple, les 5 àrees urbanes mésgrans de cada país aporten lameitat dels PIB respectius. Hiha una visió, doncs, de lesmegaciutats com a pols gene-radors de riquesa i de feina,un fet que des d’un determi-nat punt de vista és inqües-tionable.

L’informe bianual d’UN Habitat sobre l’estat de les ciutats, titulat State of World CitiesReport, alerta en la seva darrera edició sobre la formació d’àrees urbanes que podensuperar els 100 milions d’habitants, una tendència que s’incrementarà en el segle XXI isobre la qual no hi ha encara una opinió de consens entre els analistes.

El fenomen de les megaciutats

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

Hong Kong, a la imatge, iGuangzhou són dues ciutatsxineses que concentren un totalde 120 milions d’habitants

AR

XIU


23

CONTRAPARTIDESPerò existeix també una for-ta visió crítica d’aquests crei-xements urbans descontro-lats. Es fonamenta en el fetque les ciutats, com mésextenses, més energia hande gastar en transport, itambé en la constatació de lapèrdua dels espais ruralspropers, que acaben esdeve-nint espais perifèrics degra-dats, amb la càrrega negati-va que això suposa.

Des d’aquesta perspec -tiva, també es denuncial’augment de les desigual -tats, ja que el ritme d’arri -bada de nous habitants a lesgrans àrees urbanes és sem-pre superior a la capacitatper posar en marxa els ser-veis bàsics per part de lesautoritats, i més encaraquan el país no compta ambprou recursos. Això revelaun dels trets característicsdel fenomen: la planificacióqueda desbordada.

Des d’un punt de vistapolític es genera aleshoresun doble repte: la gestiód’una realitat que de vega-des va més enllà dels límitsadministratius establerts i lacontenció de la tensió socialgenerada per les desigual-tats. Cal recordar que cap ala meitat d’aquest segle el70% de la humanitat viuràen ciutats.�

L’enginy de Lima

LA DADA

Lima, amb prop de deumilions d’habitants, ésuna de les ciutats amb méses cassetat d’aigua d’Amè -rica Llatina. Hi juga encontra la manca de preci-pitacions però també laincapacitat del govern,que el 2006 va prometresolucionar un problemaque no és exclusiu de lacapital: una quarta part dela població urbana delPerú no té accés a l’aiguapotable. A Lima no hi plougaire però el clima local té,entre les seves característi-ques, una boira persistentque es pot veure sobretoten els turons que envoltenla ciutat durant uns vuit

mesos a l’any. En algunsbarris elevats, els ciuta-dans estan utilitzant xar-xes semblants a les devoleibol per condensar laboira, després transportenl’aigua recollida en cano-nades i l’emmagatzemenen tancs. L’aigua es fa ser-vir principalment perregar, rentar i cuinar.�

Cap a la meitatd’aquest segleel 70% de lahumanitatviurà en ciutats

AR

XIU

40 anys40 anys és el període de temps que porten patint els ciutadans de Huelva elsvessaments incontrolats del complex industrial conegut com a “polo químico”,on es produeixen plaguicides, fertilitzants, metalls, ciment, detergents i moltsderivats del petroli. Aquests vessaments estan plens de substàncies molt tòxi-ques i en algun cas, radioactives. Segons un informe del CSIC, la zona presen-ta una incidència de càncer anormal molt superior a la mitjana andalusa i esta-tal, fet que estaria, amb poc marge de dubte, vinculat a la contaminació.

Aquesta situació és molt coneguda i fa anys que diversos col·lectius ciu-tadans s’estan organitzant per denunciar la impunitat amb què es posa en riscla salut pública. La novetat és que la Comissió Europea ha enviat al governespanyol un seriós advertiment sobre el tema i denuncia la manca de tracta-ment dels residus de la zona. Espanya, per la seva banda, té de temps finsaquest mes de maig per contestar de manera satisfactòria als requeriments dela Comissió. Aquesta institució té la capacitat per emprendre accions legalscontra qualsevol estat membre que no compleixi la llei comunitària, cosa queEspanya no fa en aquest cas. El Tribunal de Justícia actuaria aleshores obli-gant Espanya a modificar la situació i, si no ho fes, es veuria exposada apenalitzacions econòmiques.�


un valorla vida

La formació,per a tota


L25

EN PORTADA

El Tecnoespai del CETIB (C/ Bailèn, 68) està equipat ambuna sala informatitzada ambcapacitat per a deu persones

En un mercat laboral en constant procés de transformació com l’actual, la formació contínua alllarg de la vida s’ha convertit en un elementimprescindible per a l’èxit professional dels enginyerstècnics industrials. L’actual conjuntura de crisi potser una oportunitat per apostar pel reciclatge com aeina per millorar el nostre futur professional, i desdel CETIB s’ofereix un ampli ventall formatiu perajudar als col·legiats en aquesta direcció.

NURIA PELÁEZ I [email protected] MARC JAVIERRE I Fotografies

Les empreses demanden ca -da dia nous coneixements ihabilitats. Això, unit a les di -ficultats de l’actual conjun -tura econòmica que dificul tenla recerca de feina, a tor guenuna importància crei xent alreciclatge formatiu dels engi-nyers tècnics industrials, nonomés en qüestions tècni-ques sinó també en tot el rela-cionat amb les habilitats per-sonals i la gestió empresarial.

Els professionals són moltconscients de la importànciade la formació contínua per ala seva trajectòria professio-

nal i més encara en època decrisi. Segons un estudi deRandstad, un 47,58% delsprofessionals declara havermillorat la seva formació enel darrer any per millorar laseva inserció professional.

“La formació contínua aju-da a adquirir habilitats i com-petències per millorar la nos-tra posició personal, social icultural en una societat enconstant evolució on lestecnologies i les formes d’or -ga nitzar-se canvien constant -ment –destaca Teresa Bo fill,directora de l’Asso ciació d’A -mics de la UPC– si abans unatecnologia es feia obsoleta envint anys, ara en uns mesosja necessitem reciclar-nos”.

El CETIB sempre ha estatmolt sensible a les neces -sitats formatives dels col·le -giats i gràcies a la relacióentre els departaments deFor ma ció i Activitats, les Co -

mis sions del CETIB i la Borsade Treball, es detecten neces-sitats entre el col·lectiu i esprogramen cursos o confe-rències segons allò que mésdemanden les empreses. Ésel cas del darrer curs pràcticde Sistemes de gestió de qua-litat, mediambient i innova-ció, proposat per la Comissióde Qualitat. Un altre exempled’a questa sensibilitat és elPla de reinserció laboral pera aturats del CETIB, unapartida pressupostària desti -na da a subvencionar la for -ma ció de pro fes sionals demés de 45 anys en situaciód’atur per tal de facilitar-losla reinserció en el mercatlaboral.

L’èxit de la formació de -pèn en gran part de la plani-ficació estratègica que en faciel professional, ja que no estracta de formar-se simple-ment per “engreixar” el cur-

ació,


EN PORTADA

26

rículum, sinó per adquirirles competències i habilitatson tinguem més carències,per tal d’adaptar-nos millor ales exigències actuals de lesempreses i el mercat de tre-ball. Per axò, el Servei deSelecció Professional (SSP)del CETIB ofereix orientacióse gons la trajectòria de cadaprofessional i les necessitatsdel mercat per aconsellar-losseguir un determinat tipusde formació.

LA FORMACIÓ DELS ETIL’estudi ETIOCUPACIÓ, so -bre la situació laboral delsenginyers tècnics industrialsa Catalunya, impulsat pelConsell de Col·legis i elaboratper l’Institut d’Estudis de laseguretat (IDES), revela queels ETI demostren ser uncol·lectiu amb un bon nivellformatiu, ja que gairebé un80% ha cursat altres estudisa part dels universitaris. Tot iaixò, l’informe demostra queprop del 76% dels enginyerstècnics industrials té un ni -vell bàsic o mitjà d’anglès, inomés un de cada cinc asse-gura tenir-ne un nivell alt omolt alt. Pel que fa a les habi -litats personals, els engi -nyers tècnics industrials as -seguren tenir un nivell forçaalt en capacitats com la presade decisions o la comunica-ció, mentre que reconeixentenir menys desenvolupadesles habilitats de gestió declients, atenció i negociació.La gestió empresarial és pre-cisament un dels aspectesque més troben a faltar lesempreses en el perfil d’a -quests professionals.

I és que els equips de tre-ball són cada cop més trans-versals i internacionals i això

“Els enginyers hauríem de tenirmés en compte la formació en habilitats personals”

Felipe Molinero és un dels nombrosos col·legiats del CETIB

que ja ha gaudit de l’àmplia oferta de formació contínua del

Col·legi. En el seu cas, a més, ho ha fet des de dues

perspectives: la d’alumne i la de formador. “Els membres del

CETIB tenim una gran sort en aquest sentit, perquè el

nivell de la formació que ofereix el Col·legi és molt elevat”,

destaca Molinero. Aquest col·legiat de 41 anys reconeix que

al principi de la seva carrera no va atorgar a la formació

contínua tota la importància que es mereixia. “Quan vaig

sortir de la universitat vaig fer pocs cursos, sobretot al

principi –recorda–, vaig treballar un temps com a informàtic

i, quan vaig tornar a l’enginyeria, vaig haver de buscar

formació de reciclatge”. Des de fa cinc anys la seva carrera

s’ha adreçat cap al sector energètic, la qual cosa li ha

obligat a formar-se contínuament. “Quan jo anava a la

universitat encara no ens ensenyaven res sobre energies

renovables i he hagut de reciclar-me”, explica. Part d’aquest

reciclatge l’ha fet a través de l’oferta formativa del CETIB,

on entre d’altres activitats ha participat a cursos de

certificació energètica o viabilitat de projectes energètics.

“En tots els casos vaig fer aquests cursos no per exigència

de l’empresa sinó perquè sabia que m’ajudarien en la meva

trajectòria professional”, destaca Molinero. El col·legiat

reconeix que tots els cursos que ha seguit han estat de caire

tècnic i que mai s’ha animat a assistir a cap activitat

relacionada amb les habilitats personals i competències

transversals. “Des del CETIB s’està fent un gran esforç en

aquest sentit, però crec que els enginyers encara donem a

aquest tipus de formació menys importància de la ques es

mereix”, reconeix. Molinero va comprovar la importància de

saber comunicar-se o liderar, per exemple, quan el passat

mes d’octubre va impartir al Col·legi un curs sobre energia

solar fotovoltaica: “Quan em vaig trobar davant de més

d’una vintena d’enginyers com jo, no tenia clar si sabria

com tractar-los, tot i que finalment vaig quedar molt satisfet

de l’experiència”.

Entrevista a Felipe Molinero, alumne i professordels cursos de formació contínua del CETIB


requereix, segons Teresa Bo -fill, unes determinades habi -li tats “com lideratge i co mu -nicació, perquè abanstre ballar en equip suposavatreballar amb companys de lateva empresa però ara potserimplica treballar amb gentd’una companyia de la com-petència amb qui t’has aliatper a un determinat projecte,i amb companys de països icultures molt diferents”.

Anna Masvidal, respon-sable del Servei de SeleccióProfessional - Borsa de Tre-ball del CETIB, creu que enaquest sentit “sovint no esvalora la importància de te -nir unes determinades ha -bilitats que potser ja hemanat incorporant al llarg dela vida, des de intel·ligènciaemocional fins a lideratge,gestió d’equips o altres temescom ara finances”. Anna Pé -rez, responsable de Formaciói Activitats del CETIB, re -coneix que els col·legiats s’in -teressen més per la formaciótècnica que per les habilitatspersonals, però el CETIBsegueix apostant per un am -pli programa formatiu quecompagina tots dos vessants.Així, entre els cursos que ofe-reix el col·legi aquesta prima-vera conviuen temes tècnics

com el programa LÍDER decertificació obligatòria d’edi -ficis o el programa CalenerVYP de qualificació energè-tica, amb altres temes vincu-lats a les habilitats perso-nals, com ara un taller demillora del rendiment per -sonal i professional o un d’o -rientació i gestió del canviprofessional.

CRISI: OPORTUNITATSegons dades del Departa-ment de Treball de la Genera-litat, l’any passat 635.000treballadors van rebre forma-ció contínua a Catalunya, i

enguany la previsió és d’ar -ribar a les 800.000 persones.L’actual crisi pot ser un bonmoment per engegar els pro-jectes formatius que fins arahavíem anant posposant, permanca de temps o perquè noels consideràvem imprescin-dibles per a la nostra carrerai que ara ens poden ajudar aposicionar-nos millor dins dela nostra pròpia empresa o, sino tenim feina, dins dels pro-cessos de selecció.

Anna Masvidal, del Serveide Selecció Professional delCETIB, destaca que “com acaracterística general, els en -

27

Al llarg del 2009 el CETIB va desenvolupar més de 230activitats que van superar els 4.700 assistents


28

EN PORTADA

ginyers tècnics industrialssempre s’han interessat perla formació, però ara amb lacrisi són més conscients denecessitat d’anar formant-seper a obrir el ventall de possi-bilitats per reinserir-se endiferents perfils professio-nals”. Masvidal recorda amés que fins i tot el fet de tro-bar-se a l’atur pot considerar-se “una oportunitat per for-mar-se per a millorar el futurprofessional i impulsar aque-lles àrees que tenim mésfebles, en funció del nostreobjectiu professional”.

LA VISIÓ DE BARCELONA ACTIVAA més de l’oferta formativadel Col·legi, algunes entitatsofereixen formació contínuade caire gratuït: és el cas delServei d’Ocupació de Catalu-nya (SOC), tot i que s’ha detenir molta cura a l’hora d’es -collir cursos adients per alnivell formatiu dels ETI; ol’espai Porta22 de BarcelonaActiva, possiblement l’entitatde la ciutat més activa enmatèria de formació gratuï -ta. “En l’últim any i mig s’hadisparat el número de perso-

nes interessades en la nostraformació”, explica LorenzoDi Pietro, director de CapitalHumà de Barcelona Activa.

Di Pietro recomana “man-tenir una actitud sempre pro-activa per no quedar exclososd’un mercat que es transfor-ma contínuament”, i destacaque cal saber què busca elmercat en cada moment iquines necessitats de forma-ció té cada professional perrespondre a aquestes novesexigències.

És per això que BarcelonaActiva ofereix un catàleg de850 perfils professionals detot tipus amb la formació tèc-nica i d’habilitats que reque-reix cadascun, així com unsistema per tal que qualsevol

Des de fa uns mesos, els estudiants delgrau d’Enginyeria en Disseny Industriald’ELISAVA Escola Superior de Dissenyes poden col·legiar al CETIB. GuillemMartín, cap d’Estudis d’aquesta titulació,presenta les característiques d’aquestperfil professional i explica què esperaELISAVA del camí de col·la boració queacaba d’emprendre conjuntament ambel Col·legi.

Quina diferència hi ha entre el grauen Disseny Industrial i el grau enEnginyeria en Disseny Industrial?

Els dissenyadors industrials s’enca r -reguen de la formalització del producte,des de la seva forma i ergonomia fins ala seva estructura i colors. Els enginyersen Disseny Industrial agafem aquestaidea i li donem viabilitat des de tots elsseus punts de vista: conceptual (quetots els aspectes amb què ha estat pen-sat el producte siguin correctes), tecno-lògica (que el objecte funcioni correcta-ment) i industrial (que es pugui fabricarde forma seriada). Nosaltres hem desaber de disseny per entendre’ns ambels dissenyadors i, si cal, redissenyar i

fer els canvis necessaris per donar via-bilitat al producte.

Quines són les funcions i sectorslaborals d’un enginyer en DissenyIndustrial?L’àmbit d’actuació principal són les ofi-cines tècniques on es desenvolupa pro-ducte industrial en qualsevol branca:plànols, modelat en 3D, part elèctrica,materials... Un altre àmbit de treballserien els despatxos de disseny, en laseva vessant més tècnica, i les empre-ses productores, ja que moltes també

Entrevista a Guillem MartínCap d’Estudis del grau d’Enginyeria en Disseny Industrial d’ELISAVA

“Esperem molt de la nostra col·laboració amb el CETIB”

L’actual crisi és un bon moment perengegar projectes formatius posposats


usu ari pugui avaluar el seupropi perfil competencial icomparar-lo amb el que de -manda el mercat. Per supe-rar les carències que detec-tin, Barcelona Activa posa ala seva disposició una sèriede cursos per treballar cadatrimestre una desena d’habi -litats diferents, com ara co -municació, lideratge o tre -ball en equip. “Aquestescom petències no estan sub-jectes a obsolescència comels coneixements tècnics,sinó que ens poden servirper a tota la nostra carreraprofessional i, sovint, es con-verteixen en un elementdiferencial entre can didatsen un procés de selecció”,destaca Di Pietro.�

29

desenvolupen producte. Pel que fa alssectors, podem dir que qualsevol, jaque tot en aquest món tot s’ha de disse-nyar i desenvolupar: des de mobiliari ielectrodomèstics fins a llums, cotxes otrens.

Quins podrien ser els sectorsemergents a partir del DissenyIndustrial a curt i mig termini?Una línia de futur que afecta a moltssectors i que està en gran expansió éstot el relacionat amb el 3D i la realitatvirtual, que no només permet manipularel producte sinó també visualitzar-lo.

Quins trets diferencials destacariad’ELISAVA?Cadascuna de les universitats que ofe-reixen els estudis d’Enginyeria en Dis-seny Industrial adreça els estudis cap aon li interessa. Així, algunes fan mésèmfasi en el disseny, d’altres en la tec-

nologia i altres en la gestió del desenvo-lupament de producte. Nosaltres esta-ríem en la part tecnològica però, donatque estem dins d’una escola com ELI-SAVA, per a nosaltres el disseny és unapart extremadament important i hi dedi-quem molts crèdits. ELISAVA és la úni-ca universitat d’Espanya que cobreix totel procés, des de la idea inicial del pro-ducte fins al seu desenvolupament.

Com va sorgir la idea de signar unconveni de col·laboració amb elCETIB?ELISAVA sempre ha fet disseny. Fa uns15 anys, amb l’objectiu de donar res-posta a la part tecnològica associada alsdissenys va sortir l’Enginyeria en Dis -seny Industrial. La carrera està dins dela pròpia indústria i es lògic que elsnostres contactes siguin amb totes lesuniversitats que tenen escoles d’engi -nyeries industrials. És lògic participar

en tot el relacionat amb la branca indus-trial de les enginyeries i, per tant, lesnostres relacions associatives han deser amb el CETIB.

Què creu que pot aportar el CETIBals titulats de la seva escola?Nosaltres esperem molt d’aquesta col·la-boració. Des del punt de vista associa-tiu, volem participar de tot el que enspugui aportar: experiències noves, con-tactes amb altra gent que fa el mateixque nosaltres… i també de coses deldia a dia, com ara la formació contínua.Per exemple, nosaltres som molt bonsen representació 3D però altres engi -nyers són millors que nosaltres en al -tres temes més tècnics i ens podenaportar molt, igual que nosaltres espe-rem aportar a la resta del CETIB allò enquè som bons. També volem que elsnostres titulats tinguin el suport delCol·legi quan acabin la carrera.�

La formació del CETIB, bonificada

El Col·legi s’ha acreditat com a entitat organitzadora de la Fundació Tripartita per a la Formació en l’Ocupació(FTFE) per gestionar gratuïtament als col·legiats la bonificació dels cursos de formació que organitza.

La formació bonificada és el crèdit de formació que assignael Ministeri de Treball i Immigració, que permet formar els treballadors bonificant els costos de formació amb càrrec a les quotes de cotització de la Seguretat Social a través de laFundació Tripartita. Cada any s’assigna a les empreses unaquantia en concepte de crèdit de formació amb l’objecte de dur aterme accions formatives dirigides a la millora de la qualitat, ide les capacitats i competències professionals dels treballadors.

Per gestionar aquesta bonificació, cal contactar amb eldepartament de Formació i Activitats del CETIB en el momentde fer la inscripció a un curs. El departament us informarà detots els passos a seguir i del funcionament de les bonificacions.�


30


31

“Xavier Campà,subdirector general d’Entitats Jurídiques

ENTREVISTA“hem de fer la nostra pròpia

La Directiva de serveis europea i la seva transposició a Espanya, l’anomenada Llei Òmnibus, s’estàconfirmant com un autèntic trasbals per a entitats com el CETIB. I motius no en falten: segons es plantejaen alguns articles d’aquesta Llei, i tal com ja s’haanalitzat i rebatut àmpliament per la nostra institució,tant el visat com la col·legiació obligatòria poden estarvivint els seus últims dies. La Llei Òmnibus, però, estàessent contestada des de diferents estaments entre elsquals hi ha la Subdirecció General d’Entitats Jurídiquesde la Generalitat de Catalunya. Així ens ho explica elseu responsable, Xavier Campà.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

Si ens creieml’Estat de les autonomies,

Llei Òmnibus

a Catalunya


S’32

S’ha plantejat, des de dife-rents òptiques, la possibleinconstitucionalitat de la LleiÒmnibus. Com ho veuen desde la Generalitat?D’entrada, cal dir que tot ple-gat està anant molt ràpid ique potser ha fet falta espaiper a una anàlisi una micamés tranquil·la. És clar, però,que a Catalunya hi ha unmodel, regit per la Llei decol·legis professionals, dife-rent del que planteja la LleiÒmnibus. Nosaltres estemd’acord amb els principis dela Directiva, ja que plantegenmesures per garantir el pro-grés econòmic i social sensefronteres. També creiem quecal aprofitar la Directiva permodernitzar els col·legis pro-fessionals. Ara bé, tot aixòs’ha de fer garantint els inte-ressos dels usuaris i dels con-sumidors. El problema ésque el govern de l’Estat haaprofitat l’avinentesa per apro-var una llei que modifica lleisespecials i sectorials que im -pliquen un envaïment de com-petències i, per tant, una in -constitucionalitat.

En quins aspectes es pro -dueix aquesta invasió de com -petències?En concret, l’Estat ignora lesnostres competències en dosaspectes. Per un costat, esreserva la capacitat de deter-minar quines professionssón titulades i quines no. En

segon lloc, i com a conse-qüència, també diu que seràl’Estat qui determini quinstreballs hauran de ser visats iquins no, per mitjà de reialdecret. Aquests dos aspectesentren en competènciadirecta i signifiquen un claren vaïment de competènciesde l’article 125 de l’Estatutso bre col·legis professionals.

Sembla que, a més a més, desde l’actual govern espanyoles vulgui donar una imatgemolt gremialista i gens ga -rantista dels col·legis profes-sionals…Sí, així ho sembla. Ja comen-to que una cosa és modernit-zar els col·legis, i l’altra ésposar-los en dubte. Cal nooblidar que els col·legis pro-

fessionals són corporacionsde dret públic i, per tant, lacol·legiació no pot ser vo -luntària. Si no, només calque siguin associacions. Pre-cisament, l’actual Llei decol·legis professionals catala-na determina clarament quintipus d’entitats han de sercol·legis i quines han de serassociacions. El nostre puntde vista és que els col·legissón necessaris quan fa faltala col·legiació, com és el casde l’exercici de l’enginyeria,per l’efecte que aquest té enla societat. És una qüestió deseguretat.

Alguns col·legis professio-nals, entre ells el CETIB, hanmostrat un cert desacordamb la tardança de la Gene-

El subdirector general d’EntitatsJurídiques de la Generalitatdefensa la col·legiació, el visat i la modernització dels col·legisENTREVISTA


33

ralitat a l’hora de denunciarla mencionada Llei Òmnibus.Què hi ha de dir?Això no és veritat. El Depar-tament de Justícia de segui-da que va sortir la Llei va ferun informe evidenciant lapossible inconstitucionalitat.Tot plegat va servir perquè elgovern demanés un dictamenal Consell de Garanties Es -tatutàries el qual diu que,efectivament, sí que hi haaspectes d’inconstitucionali -tat. Aquest era un pas previpreceptiu per a la imposiciód’un recurs al Constitucio-nal. Però és que, si parlemd’inconstitucionalitat, a mésdels aspectes ja comentats, laLlei Òmnibus també entra enaspectes que s’interposen enl’ordre actual de relacionsentre els col·legis i els con-sells generals estatals. Fins acert punt, incompleix l’auto -nomia col·legial.

Així doncs, ara què toca fer?El que ja s’ha començat a fer,i que no és altra cosa que ade-quar la Llei de col·legis pro-fessionals catalana, que latenim, a la Directiva de ser-veis. Si ens creiem l’Estat deles autonomies, a Catalunyahem de fer la nostra pròpiaLlei Òmnibus. S’ha de veurecom fer-ho sense trepitjar lanormativa general.

Però, i els col·legis, què han defer? Vostè proposa no fer casde la Llei Òmnibus estatal?D’entrada, més val que noadaptin els seus estatuts a lallei estatal. Una altra cosa ésel manteniment de les bonesrelacions per tal de mantenirmecanismes de cooperació icol·laboració. Si ens creiem elnostre model autonòmic, cal

potenciar els consells auto -nòmics, sempre res pectantl’au tonomia col·legial. Ensho hem de creure.

En quina fase ens trobem pelque fa a un possible recurs alConstitucional?En tot cas, el procés no s’hade precipitar. Hi ha hagutnervis, és lògic. El problemaés que s’està protegint totauna doctrina de la defensa dela competència que ha tendita equiparar els col·legis pro-fessionals amb empreses pri-vades, i això no és així. Araestem en un procés de diàlegamb l’Estat per mirar de su -perar aquestes diferènciescompetencials.

S’han demonitzat els col·le gisprofessionals?És cert que, llevat d’algunesexcepcions, els col·legis pro-fessionals són corporacionsdecimonòniques que caliamodernitzar. Però se’ls hanatorgat funcions importantsque van en garantia de lasocietat. Hi ha funcions pú -bliques que, si no les tenim,ens les haurem d’inventar.No podem judicialitzar l’acti -vitat professional quan elque volem és tendir a l’ar -bitratge, i això és el que potpassar si liquidem els col -legis professionals.

Per vostè, quin és el futurdels col·legis professionals?De fet, en certa manera, araes posen en qüestió. Però laliberalització total no pot fun-cionar. Amb tot, no totes lesprofessions han de tenir lanostra defensió. Això, talcom descriu la Llei de col -legis catalana, ho mereixenels col·legis de professions

l’exercici de les quals té a veu-re amb drets fonamentals,com són el dret, la salut i laseguretat. Aquestes pro fes -sions, entre les quals evi -dentment hi ha l’enginyeria,ne cessiten una garantia del’usuari, i per això defensemla col·legiació i el visat. Sónserveis amb transcendènciasocial. El nostre missatge ésque ara és moment de fer unesforç per adaptar els col·le gisa la realitat actual. El modelcol·legial és vàlid, però s’ha demodificar, no debilitar.

A què es refereix quan parlade modernitzar els col·legis?Al fet que cal millorar la sevaestructura de serveis, i caldir que els enginyers han fetja un esforç molt important.Parlem de conceptes comcomunicació, finestreta úni -ca, relacions amb l’admi nis -tració, transparència tantamb els col·legiats com ambels usuaris, posar èmfasi enla garantia dels usuaris,formació contínua i evitar se -gregacions il·lògiques. I totaixò no va ni en contra de laDirectiva ni del consumidor.Per altra banda, al visat caltreure-li una certa arbitrarie-tat i discrecionalitat. Aquí,ens hem de posar totsd’acord. El visat és un filtrequant a capacitació del pro-fessional i documentació prè-via que el professional ha deconèixer. El visat no certificael 100% del projecte.

Què li sembla el Manifest endefensa de la seguretat i laregulació dels treballs tèc -nics subscrit per l’Enginye -ria catalana?En línies generals, el subscri-vim totalment.�

“Al visat cal treure-li una certaarbitrarietat i discrecionalitat. Aquí, ens hem de posar tots d’acord”


34

Aquesta decisió presa per laUnió Europea és una acciódecisiva que no solament vaen la línia d’aconseguir elsobjectius 20/20/20 (reduir un20% de les emissions de CO2

respecte de les de 1990,reduir un 20% del consumd’ener gia i produir un 20%de l’e nergia primària ambfonts renovables), sinó quetambé potenciarà el desenvo-lupament i l’ús d’aquesta tec-nologia. S’espera que la prò-xima Llei de sostenibilitatprevista per a final d’aquest

any a Es panya tracti el temaamb els mateixos termes.

Les bombes de calor per aaigua calenta sanitària són laresposta tecnològicament mésavançada a problemes ac -tuals i futurs, com l’aug mentdels preus de l’energia i l’im -pacte mediambiental, ja quefins al 70% de la calor gene -rada procedeix de l’ener giaaerotèrmica, energia gratuï -ta que procedeix de l’aire ex -terior. Aquest és l’es talvi mà -xim que exi geix el CodiTèc nic de l’E dificació (CTE)

per a les instal·lacions d’ai -gua calenta sanitària en eldocument HE-4, amb la qualcosa es pot afirmar que la bom-ba de calor és el sistema alter-natiu a l’energia solar tèrmi-ca quan aquesta no es potexecutar pels motius previs-tos en l’àmbit d’aplicació delmateix document.

LA BOMBA DE CALORLa bomba de calor aire-aiguautilitza la temperatura de l’ai -re ambient per escalfar l’ai guasanitària. Encara que reque -

ARTICLE TÈCNIC

Bomba de caloraire-aigua per a aiguacalenta sanitàriaLa Directiva 2009/28/CE relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts reno-vables, publicada a mitjan any passat, és una directiva que marca una diferència. Perprimera vegada, es preveu l’energia aerotèrmica com a font d’energia renovable. Unade les energies més utilitzades per les bombes de calor.

ÍNGRID LÓPEZ I Ariston


35

reix una alimentació elèctri-ca, en el seu cicle normal defuncionament no utilitza l’e -lectricitat directament perescalfar l’aigua, sinó que enfa un ús més racional i acon-segueix el mateix resultat,però de manera més eficient.

La bomba de calor deu elnom al fet que aconsegueixtransferir calor d’un nivellinferior de tempera tura a unde superior invertint el fluxnatural de la calor que, comtots coneixem a través del’experiència, només pot anard’un nivell de temperaturamés alt a un de més baix.

L’avantatge d’usar la bom -ba de calor rau en la capa citatde subministrar més ener giaútil (en forma de calor) de laque utilitza per al seu funcio-nament (energia elèctrica),la qual cosa pot arribar aproduir un estalvi del 70%respecte a un sistema d’escal -fament tradicional com elgas, l’electricitat o el gasoil.

Per explicar el funciona-ment d’aquesta tecnologiautilitzarem una bomba decalor de petites dimensions,destinada a aplicacions do -mès tiques de 80, 100 i 120litres de capacitat.

FUNCIONAMENT El principi de funcionamentde la bomba de calor es potestructurar en quatre passos(vegeu figura 1):

- En el primer, el fluid refri-gerant es troba a baixatemperatura i a baixapressió (en estat líquid).L’aire aspirat de l’ambientpassa a través de l’eva -porador, on el fluid refri-gerant absorbeix la tem-peratura de l’aire ambient

i canvia d’estat. Alhora,l’aire és expulsat a unatemperatura més baixa.

- El fluid refrigerant arribaal pas dos en forma de va -por, però encara a baixapressió. En passar-lo atra vés del compressor, espro dueix un augment depressió i de temperatura.

- Com a resultat s’obté va -por en un estat elevat d’e -ner gia. Aquest vapor si -tuat en el pas tres és elque circula pel conden -sador situat al llarg deltam bor on va cedint total’e nergia a l’aigua acumu-lada i torna a estat líquid.

- Per últim, el fluid re fri -gerant líquid es fa passarper la vàlvula d’ex pansióper obtenir de nou el fluiden les condicions inicials,és a dir, a baixa pressió itemperatura. Ai xí, es pottornar a iniciar el procés.

RENDIMENT Un cop conegut el funciona-ment d’aquest procés i perpoder parlar de l’eficiència dela bomba de calor, hem derecórrer al COP (Coefficientof Performance) o, el que ésel mateix, un coeficient derendiment. Aquest coeficientens dóna una relació entrela potència subministrada ila potència consumida. Enaquest cas, una relació entrela calor cedida a l’aigua aescalfar i l’energia elèctricaconsumida principalment pelcompressor.

El COP és variable se -gons el tipus de bomba decalor i segons les condicionsa què es refereix el seu fun-cionament. Un COP de 3 voldir que per cada 1kw d’e -nergia consumida es produ-eixen 3 kW.

Tenint en compte el rangde temperatures dins del

Figura 2. Valors de COP per a models de diferentcapacitat

Figura 1. El principi defuncionament de la bombade calor es pot estructurar en quatre passos

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

Unitats 80 100 120 litres litres litres

Potència tèrmica (*) W 930 930 900Potència elèctrica absorbida (*) W 310 310 310COP (*) 3,0 3,0 2,5

(*): Valors obtinguts amb temperatura de l’aire a 20ºC, una humitat relativa del 37% i una temperatura de l’aigua d’entradaa 15ºC (segons el que preveu l’EN 255-3)

Bomba de calor, entrada i sortida d’aire, i maquinària(condensador, evaporador,compressor, vàlvula...)


qual funciona la bomba decalor (de 10 a 37ºC), en rela-ció amb les característiquesdel fluid refrigerant i la tem-peratura de la font gratuïtad’energia (en aquest cas, l’ai -re ambient), funcionant no -més amb la bomba de calorpot escalfar l’aigua acumula-da fins a arribar a una tem-peratura de 55ºC. Aquestatemperatura és totalmentadequada per satisfer tots elsusos en l’àmbit domèstic.

De tota manera, la bombade calor també porta ins-tal·lada una resistència de1.200 W que ofereix altrespossibilitats, com ara accele-rar la posada a règim i com-binar el seu funcionamentamb el de la bomba de calor,la qual cosa permet arribarals 65ºC. Aquesta temperatu-ra també s’utilitza per fercicles de protecció contra lalegionel·la.

TEMPS D’ESCALFAMENT I CONSUMSEn aquesta mateixa pàginas’ex posen els gràfics detemps d’escal fament i con-

sums energètics per a labomba de calor de 80 litres, iels compara amb el temps iconsum necessari d’un siste-ma tradicional amb 1.200 Wde potència i un T de 45 º C.

S’observa que a una tem-peratura ambient de 20ºC labomba de calor consumeixuns 1,2 kW/h davant dels 3,9kW/h que consumiria un sis-tema tradicional, la qual cosaimplica un 70% d’estalvi.

A la figura 4 s’exposen elstemps d’escalfament. Com espot observar, la bomba decalor en mode Eco (funciona-ment exclusiu de la bomba decalor) necessita més tempsper escalfar l’aigua acumula-da, però pel que fa a consumspot suposar fins a un 70%d’estalvi respecte a l’escalfa -dor. Fins i tot funcionant enmode Fast (bomba de calor iresistència simultàniament)pot reduir el consum fins aun 30% respecte al consumd’un sistema tradicional.

CONCLUSIONS Pel que fa a instal·lació, labomba de calor té tots els

avantatges possibles davantd’una instal·lació d’energiasolar, ja que es podria equi-parar a la instal.lació d’unescalfador elèctric tradicio-nal, només que la bomba decalor consumeix tres vegadesmenys.

A més de l’estalvi que potarribar a suposar, també calconsiderar altres efectes queprodueix el seu funciona-ment. L’aire que expulsa, adiferència d’altres sistemesd’escalfament d’aigua sani -tària, no solament no és el re -sultat de cap tipus de com-bustió sinó que és aire fresc.D’aquesta manera, les bom-bes de calor contribueixen,encara que sigui en petitgrau, a la reducció de l’es -calfament global i també a lareducció d’emissions de CO2.De fet, s’ha estimat que unabomba de calor de 80 litrespermet reduir 480 kg / anyde CO2 vinculat a la produc-ció d’energia elèctrica.

En resum, la finalitat dela bomba de calor és portar aun altre nivell el concepted’escalfament d’aigua sanità-ria, un sector en el qual elconcepte d’eficiència energè-tica fins ara gairebé no exis-tia. La bomba de calor suposaun pas important cap a l’e -ficiència i l’estalvi energèticutilitzant com a font d’e -nergia una cosa tan simplecom el mateix aire que hi haa l’ambient. Tot això amb unproducte més flexible, méssenzill d’instal·lar i més eco-nòmic que altres equips ques’aprofiten de les energiesrenovables, com el sol o latemperatura de la terra. Amés, s’ajusta més a les neces-sitats reals de l’habitatge i ésmés accessible a l’usuari.�

36

ARTICLE TÈCNIC

Figura 4. Bomba de capacitat 80Temps d’escalfamentT. aigua d’entrada: 10ºC

Figura 3. Bomba de capacitat 80Consum energèticT. aigua d’entrada: 10ºC

Con

sum

o (k

Wh)

100,90

1,40

1,90

2,40

2,90

3,40

3,90

4,40

15 20 25 30 35

Bomba de calor modalitat Fast

Bomba de calor modalitat Eco

T. sistema tradicional 1.200 W

Con

sum

(k

Wh

)

... so porque extrae el calor del aire como fuente renovable para producir agua caliente: utiliza un Ti

empo

(h, m

in)

101,26

1,55

2,24

2,52

3,21

3,50

4,19

4,48

5,16

15 20 25 30 35

Bomba de calor modalitat Eco

Bomba de calor modalitat Fast

T. sistema tradicional 1.200 W

Tem

ps

(h, m

in)


PUBLIREPORTATGE

Nascuda com un equip de cincpersones, l’empresa Re nusolGmbH, amb seu a la ciutat ale-manya de Colònia, es trobaavui, amb uns 80 empleats,entre les companyies de méscreixement dintre del mercateuropeu dels sistemes demuntatge d’ins tal·lacions fo -to voltaiques. A quest fabricantde solucions de gamma altacomercialitza amb èxit elsseus sistemes a nombrosospaïsos d’Europa. Amb el siste-ma d’integració a la cobertaInterSole SE, Renusol és líderde mercat a França.

PRODUCTES DE QUALITATUNIVERSAL: DE LA VISIÓA LES SOLUCIONSRenusol GmbH desenvolupai comercialitza sistemes demuntatge de primera catego-ria aptes per a pràcticamenttotes les instal·lacions foto-voltaiques convencionals tantd’ús comercial com particu-lar: per fixar mòduls ambmarc i de capa fina d’inte -gració total a la teulada (In -terSole XL i SE), de muntat-ge sobre coberta (VarioSole) ide muntatge sobre teules pla-nes (ConSole), així com a campobert (TerraSole). Aquestessolucions destaquen per unaacurada construcció i acabati per una il·limitada compati-bilitat amb els mòduls solars.Compten amb certificació del’agència alemanya TÜV icompleixen amb les exigèn-cies de la norma DIN 1055relativa a la capacitat de càr -rega d’estructures portants.

Gràcies a l’ús de materialsestables i resistents a la in -tem pèrie, com l’alumini, l’alu-mini fos a pressió i el polietilèd’alta densitat, els sistemespresenten un alt grau de fia-bilitat, resistència i durabili-tat. A més, des del punt devista pràctic, han estat conce-buts per ser instal·lats de ma -nera ràpida i senzilla. Elssistemes compleixen amb lesdis posicions legals vigentsals països clau més rellevants.

Gràcies al desenvolupa-ment intern dels seus pro-ductes, Renusol és capaç dereaccionar amb flexibilitat irapidesa davant dels canvisal mercat, tal com s’ha esde-vingut, per exemple, davantles modificacions recents dela normativa francesa sobreretribucions per energia ves-sada a la xarxa des de siste-mes integrats a cobertes. Enaquest cas, només han fet fal-ta unes poques setmanes per

crear IntraSole, un sistemad’integració a teulada en quèels mateixos mòduls con for -men la capa de drenatge d’ai -gües. El sistema IntraSole sa -tisfà les exigències màximesde la nova llei, la qual cosa com-bina amb un extraordinarinivell de disseny i innovació.

Però Renusol vol arribarmés lluny: amb la finalitat deconferir a la marca la profes-sionalitat que li correspon,l’empresa posa en pràcticauna exhaustiva es tra tègia demàrqueting i re lacions pú -bliques amb el le ma “FromVisions to Solutions”. Així espot resumir la seva filosofia:Renusol és més que un pro-ducte; Renusol és més queuna empresa en expansió;Renusol és un concepte ambgarantia de futur.

Renusol GmbH: una empresa visionària

Més informació a www.renusol.com

RE

NU

SO

L

37


Per això la deontologia pro-fessional garanteix davant lasocietat la bona pràctica de laprofessió.

En aquest sentit, el CodiDeontològic del Consell deCol·legis d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Catalunya(CCETIC) ha estat publicat alDiari Oficial de la Generalitatde Catalunya, en data 17 defebrer de 2010, i la data d’en -trada en vigor és als vint diesnaturals de la seva publica-ció, és a dir, el 10 de març de2010.

Entre d’altres qüestions,es regula que el client té dreta canviar de professional enqualsevol moment i que l’e -xercici d’aquest dret no espot sotmetre a cap condició.

El Codi regula la vèniaprofessional mitjançant laqual el nou enginyer ha decomunicar al company ante-rior, al qual se li havia encar-regat prèviament el treballprofessional, la decisió delclient de canviar de profes-sional, mentre que a aquestantic enginyer li corresponconcedir l’aprovació al nou.

Aquesta figura ja estavaprevista en els articles 15 i 16del Estatuts del nostre Col·le -gi, publicats al Diari Oficial

de la Generalitat de Catalu-nya el 8 d’octubre de 2009.

D’acord amb el Codi, lesobligacions del nou profes-sional són:

a) Comunicar a l’antic, perescrit i de manera queper meti la constància dela recepció de la comuni-cació, la decisió del clientde canviar de professionali sol·licitar-li la vènia, ad -juntant el document queacrediti que el client li haencomanat l’encàrrec. Nocal que sigui el full d’en -càrrec o pressupost, atèsque contindria dades decaràcter econòmic que noconcerneixen a l’antictècnic.

b) Informar el client del dretde l’antic professional de

cobrar els honorarispendents, sense perjudicid’u na eventual discrepàn-cia sobre aquests.

Les obligacions de l’anticprofessional són:

a) Comunicar al nou la con-cessió de la vènia, perescrit i de manera quepermeti la constància dela recepció de la comuni-cació.

b) Informar el nou, amb lamàxima celeritat possible,de totes les dades relle-vants per al desenvolupa-ment dels treballs delclient.

c) Lliurar al nou professio-nal tota la documentaciórelativa al cas, podentmantenir còpia dels docu-ments que li lliuri. L’anticprofessional no podràretenir en cap cas la docu-mentació facilitada pelclient.

La vènia opera en la rela-ció interna entre enginyerstècnics industrials i no potser un instrument de pressióper obtenir la consignació oel cobrament d’honorarisprofessionals endeutats, o el

La vènia professional

Els col·legis professionals compleixen una funció pública i social, com a institució protegi-da constitucionalment, de garantir davant la societat que els professionals actuen correcta-ment en el seu exercici. Aquesta capacitat rau en l’acumulació del saber, la perícia il’experiència de llurs professionals, per tal d’enjudiciar desviacions de l’exercici professional.

JORDI BARRIL I Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

38 CE

TIB

A l’apartat d’Assessorament Jurídicdel web del Col·legi (www.cetib.cat)trobareu informació i docmentaciósobre el tema


lliurament de documentaciófacilitada pel client.

En cas que l’antic engi -nyer no concedeixi la vènia alnou dins un termini raona-ble, aquest darrer podràsol·licitar-la al seu col·legiamb l’acreditació prèvia d’ha -ver-la demanada al professio-nal anterior. Es considera aaquest efecte un termini rao-nable el transcurs de tresdies, atès que la concessióhauria de ser immediata enno poder estar subjecta a capcondicionament per l’anticprofessional.

La junta de govern, o quiaquesta delegui, concediràsempre la vènia i ho comuni-carà al client i als professio-nals involucrats. En el nostreCol·legi, la resolució s’haurà

d’adoptar en el termini mà -xim de set dies hàbils.

El canvi de professionales produirà des del momenten què el nou rebi la co -municació de concessió de lavè nia per part de l’antic i delcol·legi.

La vènia és d’obligat com-pliment quan ambdós profes-sionals són enginyers tècnicsindustrials, i la substitucióen treballs professionals sen-

se haver obtingut la vèniaprofessional corresponent im-plica la comissió d’una in -fracció professional greu,d’a cord amb els estatutscol·legials vigents.

En casos amb altres pro-fessionals, la concessió no ésdeontològicament obligatò-ria. No obstant això, pot seruna pràctica recomanableatès que, amb independènciaque es pugui tractar d’unaregla de consideració, la vè -nia professional compleixtam bé una finalitat de deter-minar en el temps la inter-venció de més d’un professio-nal en el mateix encàrrec idelimitar les responsabilitatsde cada un d’ells en relacióamb la feina que hagin realit-zat i realitzin en el futur.�

La deontologiaprofessionalgaranteix labona pràcticade la professió


40

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

La cogeneració descriu unconjunt de processos en quèes produeix simultàniamentenergia elèctrica i energiatèrmica útil a partir d’unamateixa font primària. Aixòté com a resultat un incre-ment de l’eficiència. L’estalvien el consum d’energiaprimària va associat a unare ducció de les emissions.

La cogeneració es pot por-tar a terme amb diversos sis-temes, entre ells la turbina devapor, la turbina de gas, elmotor alternatiu i el ciclecombinat. Aquest darrer fun-ciona amb la unió dels siste-mes de turbina de gas iturbina de baixa pressió. Elsga sos produïts a la combus-tió s’utilitzen per a moure laturbina de gas. El gas esrefreda en un intercanviadorque en transmet l’energiatèrmica al vapor, que moul’altra turbina. Amb el ciclecombinat es pot arribar a unaeficiència energètica del 60%per a la producció elèctrica, ifins a un 85% per a la pro-ducció conjunta d’energiaelèctrica i energia tèrmica.

La cogeneració, que supo-sa un avenç en la descentra-

lització de la producció ener-gètica, s’aplica sovint a laindústria i a grans edificis oinstal·lacions on la calor potser utilitzada per a calefaccióo refrigeració i ACS, commagatzems, hospitals, uni-versitats i també en el que esconeix com a District Hea-

ting o climatització conjuntade determinades zones urba-nes. A Barcelona funcionaun sistema d’aquestes carac-terístiques al districte del22@. En l’àmbit estatal exis-teix una associació per a lapromoció de la cogeneracióamb les sigles COGEN:www.cogenspain.org. Segonsla Comissió Europea, el pledesenvolupament de la coge -neració podria evitar l’emis -sió de fins a 258 milions detones de CO2 el 2020. Els es -tats capdavanters en aquestamatèria són Dinamarca, elsPaïsos Baixos i Finlàndia.�

La cogeneració, un camí provat cap a l’eficiència

L’Any de les ITE compta amb la participació de dotze empreses líders del sector:

Amb el ciclecombinat es pot arribara una eficiència del 60%

AR

XIU

La cogeneració es pot dur a termeamb diversos sistemes, entre ellsla turbina de vapor o de gas, elmotor alternatiu i el cicle combinat


41

?El REIC està regulat pel De -cret 324/1996, de 7 de gener.Els titulars dels establimentson es desenvolupen certesactivitats han de fer una de -claració de dades per obtenirla inscripció al REIC. Així esvol aconseguir, de maneraàgil i simplificada, tenir unconeixement ampli del sectorindustrial a Catalunya. Peraixò, les dades d’aquesta de -claració són importants i hand’estar emplenades.

A la següent relació s’in -diquen les activitats que sóninscriptibles al REIC.

Activitats industrials:a. Les activitats adreçades a

l’obtenció, manteniment,reparació, transformacióo reutilització de produc -tes industrials, l’envasa -ment i l’embalatge, aixícom l’aprofitament, la re -

PREGUNTES FREQÜENTS

Quan cal inscriure una activitat al Registred’Establiments Industrialsde Catalunya (REIC)?

cuperació i l’eliminació deresidus o subproductes,si gui quina sigui la natu-ralesa dels recursos i pro-cessos tècnics utilitzats.

b. Les activitats de genera-ció, distribució i submi-nistrament d’energia iproductes energètics.

c. Les activitats d’investiga -ció, aprofitament i benefi-ci dels jaciments mineralsi altres recursos geolò-gics, sigui quin siguil’origen i el seu estat físic.

d. Les instal·lacions nucle -ars i radioactives.

e. Les indústries de fabrica-ció d’armes i explosius,així com les que es de -clarin d’interès per a lade fensa de l’Estat.

f. Les indústries alimentà-ries, agràries, pecuàries,forestals i de la pesca.

g. Les activitats industrials re-

lacionades amb el transporti les telecomunicacions.

h. Les activitats industrialsrelatives als medicamentsi a la sanitat.

i. Les activitats industrialsrelatives al foment de lacultura.

Activitats de serveis:j. Els serveis d’enginyeria,

disseny, consultoria tec-nològica i assistència tèc-nica de caràcter indus-trial, relacionats amb lesindústries, activitats i ins-tal·lacions indicades enels apartats referents aactivitats industrials.

k. Les entitats d’acreditació,organismes de control,laboratoris i altres agentsautoritzats per col·laboraramb les administracionspúbliques en matèria deseguretat, qualitat i mediambient industrial. Aquesta reglamentació ex -

ceptua, però, les empresessense treballadors contrac -tats que tinguin per titularuna persona física, exceptequan hi hagi una disposicióespecífica que prevegi la ins-cripció (tallers d’automòbils id’empreses instal·ladores).�

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat/sot


42

INNOVACIÓ

L’E-bicy, la bicicleta elèctricade Rieju, serà la base per a la moto urbana elèctrica queestà desenvolupant la marcajunt amb cinc fabricants més

De la necessitat, virtut. La crisi financera i de consum ha reduït el poder d’inversió demoltes empreses. Però els mercats segueixen demanant innovació, el ritme de canvi tec-nològic és cada vegada més accelerat i la complexitat dels problemes als quals s’ha defer front fan necessari un nou sistema de col·laboració entre les organitzacions.

TERESA TURIERA I www.infonomia.com

D’aquesta col·laboració endependrà, en el futur, el ni -vell d’excel·lència en in no -vació del nostre país. Sisempreses catalanes delsector del motor –Rieju,Aria netech, Jjuan, Guilera,Beon Au tomotive i AdvancedFra me Technology–, lide -rades per Rieju, han unitles se ves forces per desen-volupar una moto urbanaelèctrica. Aquesta acciós’emmarca dins del projecteanomenat Mobilitat UrbanaSostenible (MIUS), que técom a objectiu reduir lacontaminació ambiental iaportar solucions de mobili-tat sostenible a les ciutats.

Durant els propers dotzemesos, aquestes sis empre-ses posaran el bo i millordels seus recursos d’inno -vació a treballar en el nouvehicle, en un projecte queté un pressupost de prop dedos milions d’euros.

Però, per què no ho hanfet abans?

1. Perquè fa pocs anys elconsumidor encara no

percebia com a valor lacompra de productessos tenibles, o fets ambmaterials i processos res-pectuosos amb el mediambient. Ara ja no és unvalor afegit, sinó unaexigència de mínims, iaixò farà que augmenticonsiderablement la de -manda de vehicles queredueixin el seu consumd’energia.

2. Perquè, malgrat comp-tades excepcions, el mer-

cat de venda de motoci-cletes anava prou bé, i laseva necessitat d’innova -ció constant no era real-ment un imperatiu.

3. Perquè les empreses, entots els sectors, s’estanadonant ara que han defer front a reptes cadavegada més complexos(de globalització, com-petència de preus, difi-cultat per seguir el rit-me accelerat del canvitecnològic, canvis sob -

RIE

JU

Suport entre empreses:tendència o necessitat?


tats en el mercat, re que -riments mediambien talsi seguretat per part deles administracions, et -cètera).

BENVINGUTS A L’ERA DE LA COL·LABORACIÓJa fa uns quants anys queInternet ens ha obert elsulls a l’intercanvi de conei-xement. El programari lliu-re en va ser el primer granexemple i després han vin -gut els “magatzems” de co -neixement col·lectiu, comsón la Viquipèdia o YouTu-be, i la creació de gransmercats col·lectius on sensegrans inversions es posenen contacte compradors ivenedors d’arreu del món.

Això ha generat nousmodels de negoci, i sobretotnoves maneres d’organit -zació dins de l’empresa. Araarriba l’hora de la col·la -boració a gran escala en laindústria productiva. Desde les microempreses fins ales grans multinacionals,però sobretot les petites imitjanes empreses, es veu-ran amb la necessitat cadavegada més gran de col·la -borar entre elles. Però aquí,més que mai, no hauríemde parlar de “necessitat”,sinó de “virtut”.

L’expert nord-americà eninnovació Michael Schra geparla del “quocient d’in -teroperabilitat” entre em -preses. En altres paraules,com més capacitat tinguinles empreses d’un país percol·laborar entre elles icombinar el seu coneixe-ment, més gran serà elvalor econòmic de la inno-vació d’aquell país. SegonsSchrage, l’excel·lència en

innovació s’haurà de calcu-lar, a partir d’ara, no engrans èxits aïllats d’em -preses amb molts recursosper a recerca i desenvolupa-ment, sinó en el grau decol·laboració entre elles.

I és que bona part delsreptes que tenim sobre lataula com a societat (i pertant de les solucions quepoden aportar les empre-ses) només es poden abor-dar des del coneixementcol·lectiu.

Si anem encara una mi -ca més enllà, veurem com elvalor de la innovació esmultiplica quan es combinael coneixement de sectorsque, aparentment, no tenenres a veure. Això no solssuma resultats, sinó queredueix dràsticament elscostos, els riscos i el tempsque cadascuna d’a questesempreses dedicaria per se -parat a la solució dels pro-blemes. En trobem un altreexemple molt clar als Es -tats Units, on empreses tandiferents com Nike (fabri-

cant de material esportiu),Yahoo! (cercador d’Internet),Creative Commons (com pa -nyia dedicada a la gestió dedrets d’autoria col·lectius) oBest Buy (ca de na de su per -mercats de productes d’elec -trònica), en tre d’al tres, hancreat una entitat d’inter -canvi permanent d’idees isolucions per fer les sevesorganitzacions més sosteni -bles. Es tracta de GreenX -change, un “mercat” en líniaen el qual les com pa nyiespoden col·laborar i compar-tir propietat intel·lectualque pot dur a nous modelsde sostenibilitat empresa-rial i nnovació.

Potser és que, tot i que acop d’ull aquestes empreseses dediquen a mercats moltdiferents, en el fons tenencada vegada més problemesco muns a resoldre (de sos -tenibilitat, d’accés a l’ener -gia, de recursos humans,d’in no vació...).

ON SÓN ELS LÍMITS?On acaba la col·laboració icomença la violació delsdrets de la competència?Això encara no ho podemsaber. És clar, però, que lesoportunitats que obren elsnous models de col·labo -ració entre empreses obli-garan les administracionsa revisar i repensar la le -gislació, de manera queafa voreixi el grau d’intero -pe rabilitat entre empreses,en lloc de posar-hi obsta -cles. Més val que s’ho co -mencin a mirar.�

43

Fa uns anys la necessitatd’innovacióconstant no eraun imperatiu

http://greenxchange.force.comwww.infonomia.com

Arriba l’hora dela col·laboracióa gran escalaen la indústriaproductiva


44

Dissenyar i fabricar produc-tes de gran consum al nostrepaís ja és una raresa, potserfins i tot una tossuderia. Undels secrets per fer-ho és dis-posar d’una fórmula que com-bini experiència i tecnologiamodernes amb una marcareconeguda i solvent. Aquest

és el cas de la barceloninaInoxcrom, popular firma deproductes d’escriptura ambun extens catàleg que incloudes de senzills bolígrafs deplàstic fins a elegants estilo-gràfiques, tot dins el marc delque en l’argot empresarials’ano mena value for money:un producte de qualitat a unpreu raonable.

Fixem-nos en un bolígrafde la línia ecològica d’Inox -crom: cinc peces injectadesen plàstic biodegradable, unamolla d’acer i una càrregaamb la punta metàl·lica enquè una petita esfera d’un

mil·límetre de diàmetre és laresponsable del traç. Tot ple-gat no sembla excessivamentcomplex, però quan es tractad’oferir un producte competi-tiu a escala mundial fabricaten una capital europea cal fi -lar molt prim, i l’automa tit -zació i la qualitat final són

objectius imprescindibles. Peraconseguir-los, a Inoxcromjuguen un paper determi -nant un magatzem auto ma -titzat on es gestionen gai rebé10.000 referències, sofisti -cats motlles on s’injec ten elscomponents de plàstic enuna planta amb 58 màquinesd’injecció, instal·lacions auto-màtiques de serigrafia, tam-pografia i film termotransfe-rible per decorar els cossos idemés components, i màqui -nes de muntatge i compro -vació auto mà tiques d’ac ciona -ment mecànic, pneumàtic ielectrònic. Tot gestionat mit-

jançant una complexa orga-nització que permet que lafabrica de Sant Andreu fun-cioni amb la flexibilitat i elrigor imprescindibles per aun catàleg tan extens.

Les xifres són les pròpiesde l’eficaç sistema productiu:fins a 300.000 recàrreguesdiàries i 75.000 bolígrafs.Tots comprovats un per un illestos per dibuixar senseparar fins a 8 km en líniarecta. Quan la tinta de la càr-rega s’exhaureixi, la bola decarbur de tungstè hauràdonat més de dos milions imig de voltes en l’interior del’allotjament inoxidable.

Entre els històrics d’unamarca amb una existènciaque supera el mig segle, des-taquen dos productes: el bolí-graf 55, un clàssic en vidaamb una data de naixementque escapa fins i tot a lamemòria dels treballadorsmés veterans, i el Fine Line,el popular bolígraf i puntafina metàl·lic de disseny gai -rebé minimalista del qual alsanys 80 es van arribar a fa -

Alguns objectes amaguen molta més tecnologia del que pot semblar a primer cop d’ull:darrere l’aparent simplicitat hi ha una sofisticació de vegades gairebé oculta. Aquest ésel cas dels bolígrafs Inoxcrom: un producte econòmic i elemental i alhora un compen-di de sapiència fabril, experiència i tecnologies variades.

Inoxcrom:tecnologia aplicada a l’escriptura

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

Vista de la planta d’injecció,una màquina de muntatge i tresdels productes de la produccióactual: estilogràfica, bolígraf‘I love planet’ i el clàssic 55

La fabricació i el muntatge deles recàrregues és automàtic i es fa en màquines d’accionamentmecànic i pneumàtic especialmentdissenyades per a aquesta tasca

Inoxcrom fabrica fins a 300.000recàrregues diàries i 75.000 bolígrafs


bricar 60.000 unitats diàries.Els canvis en el mercat i el

nou ordre mundial han fetevolucionar Inoxcrom, queen els darrers quinze anys hapassat de ser una empresabàsicament vertical (moltaproducció centrada en uncatàleg reduït de fabricaciócompletament interna) a te -nir una estructura més horit -zontal i flexible, amb un am -pli ventall de models centratsen el producte propi, el per -

sonalitzat i el regal d’em -presa. Alguns dels processosque antigament es feien a lacasa s’han externalitzat, men-tre els més delicats i els queés imprescindible controlarcontinuen fent-se interna-ment: la injecció dels compo-nents, la decoració delscossos i el muntatge del pro -ducte final.

Inoxcrom ofereix qualitati disseny i té el seu punt forten la capacitat tècnica i la re -

cerca permanent de les ten-dències que permeten obrirnous sectors de mercat, comsón les llicències o, per exem-ple, una línia productes eco-lògics respectuosos amb elmedi ambient. Tot i viure mo -ments de canvi, Inoxcrom es -tà sòlidament posicionada alscinc continents. Sap d’on ve,coneix el terreny que trepitjai sap cap on vol anar. I per auna empresa aquests sónactius imprescindibles.�

45

FITXA TÈCNICAObjecte: Bolígraf InoxcromMarca: InoxcromFabricant: Inoxcrom, SAData d’inici de producció: 1961 Unitats fabricades (aprox.): Més d’1.000.000.000Producció anual: 18.000.000 (2009)


A partir dels 30 anys lamassa muscular es va re -duint gra dualment, un feno -men na tural que, si no escompensa amb un entre na -ment muscular regular,com porta un major risc delesió i do lors i una menorqualitat de vida.

L’entrenament muscularproporciona un bon nombrede beneficis al cos: d’una ban-da incrementa la seva eficièn-cia de moviment i, de l’altra,constitueix la millor preven-ció dels dolors musculoarti-culars. Per exemple, són fre-qüents els dolors al coll i lescervicals, que milloren nota-blement només dedicant untemps regular a enfortir elsmúsculs d’aquesta zona.

Quan aixequem pesos,uti litzem les estacions mus-culars selectoritzades o femuna sessió de tonificació, nono més aconseguim optimit-zar el metabolisme dels ossos,fre nar les descalcificacions ire duir el risc d’os teoporosi,sinó també augmentar la for -ça dels mús culs, tendons i lli-gaments i fixar de forma més

correcta totes les articula-cions del cos. És a dir, unamusculatura forta evita tantel desgast dels ossos com deles articulacions i contribueixa frenar l’aparició d’ar trosi,artritis o altres malalties de -ge neratives. I és que amb unabona massa muscular gau -dim d’un “coixí” protector da -vant els possibles im pactes.Aquests be neficis es podenobtenir a qualsevol edat. Unbon manteniment de la mus-culatura representa tambéun envelliment amb millorqualitat de vida.

POSTURA I MOVIMENTSSi tonifiquem correctamentels músculs encarregats defixar i estabilitzar el cos, po -drem mantenir posicions cor -rectes durant més temps, re -duirem les sobrecàrreguesmusculars i previndrem o eli-minarem els mals d’esquena.D’altra banda, l’en trenamentde la musculatura abdominal,lumbar i de la part alta del’esquena serà de gran utilitatper mantenir una posició cor-poral adient i evitar les lesionsmusculars més co munes comara lumbàl gies, do lors cervi-cals o contractures.

Així mateix, entrenar laforça permet millorar les res-postes del sistema nerviós,tot transmetent els impulsoselèctrics del cervell als mús-culs més ràpidament i ambmés precisió. Aquest fet aug-menta la coordinació intra-muscular (entre les diferentsfibres d’un mateix múscul) iintermuscular (entre dife-rents músculs), la qual cosaes tradueix en movimentsmés eficaços, ràpids i adap-tats a cada situació.�

Els músculs són els motors del moviment i, si l’entrenament cardiovascular és la garantiaper mantenir un cor saludable, l’entrenament muscular garanteix la capacitat de movimentja que prevé l’atròfia muscular i crea un ‘coixí’ de confort que fa més fàcil i precís cadascundels nostres gestos quotidians. La musculació també ajuda a evitar lesions i dolors.

Musculació per a unmoviment eficaç (I)

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL DiR I www.dir.cat I 902 10 1979

SALUT

46

AR

XIU
