COL•LECCIO «TEXTOS FILOSOFICS» 1981-1986

Tinc al davant , en dificil equilibri,mes de vuit quilos de Ilibres de filosofiaque m'ofereixen els seus Moms Ilam-pants, sense ni una sola repeticio croma-tica . Es tracta dels trenta - nou titols quefins ara han ap aregut de la col • leccio- Textos filosofics - de ('editorial Laia.Durant sis anys he tingut la satisfacciode veure, volum rera volum, com esmaterialitzava el projecte ambicios,enorme, al comencament quasi impensa-ble, d'editar en catala les cent cinquantaobres -uso a consciencia Particle deter-minat- mes importants de la historia dela filosofia ( la relacio completa figura alfinal dels trenta - cinc primers volums; elsdarrers nomes contenen la relacio detitols apareguts , juntament amb elsnoms del traductor i de !'editor ). E1 finald'aquesta biblioteca sencera, es clar,encara es molt !luny. Pero les llistescomencen a esser Ilargues i significativesi ja es hora de fer una primera avaluaciodel treball dut a terme fins ara. Emcongratulo de poder-la fer, o almenysd'intentar - ho, en un Iloc tan adequatcom 1'Anuari de la Societat Catalana deFilosofia i , alhora, demano comprensioa totes les persones que han contribuit alprogres de la col•leccio, els noms debona part dels quals m'he vist obligat aometre, si, a fi d'estructurar aquestcomentari, he donat prioritat a l'arbreexuberant i no a les arrels vitals iensorrades que I'alimenten.

Sota, en aquest cas, I'cufemisme

-assessors de la col • leccio », trobem encada volum els noms de les tres personesque son el cor d'aquest projecte i quehan carre g at , comptant amb la labor deredaccio de Pilar Esteve i d'Ignasi Riera,amb les tones de responsabilitat quesupposen els esmentats vuit quilos dellibres de filosofia : Josep Maria Calsa-miglia, Pere Lluis Font i Josep Ramone-da. Tres generacions en tres professorsde filosofia de la U. A. B., al meu parerperfectament complementaris . Malaura-dament, la mort de Calsamiglia , que totjust Pogue veure editats els deu primerstitols, impedi la seva amplia participacio,desitjada per tothom i previsible despresde l'edicio que prepara del primer volum(La genealogia de la moral de Nietzs-che), en la col • leccio que havia dissenyatjuntament amb Lluis i Ramoneda.

A mes de la seleccio de col•la-boradors i de la supervisio anonimad'una gg ran part dels originals editats,Pere Lluis ha participat directament enla preparacio de tres volums com aencarregat de l'edicio, es a dir, segonsl'estructura de tots els titols de lacol•leccio com a responsable de la revisiode la traduccio i com a autor de lacronologia , la introduccio , les anota-cions a peu de pagina i els indexs denoms i de materies . M'atreveixo a quali-ficar de magistrals les introduccions alsProlegomens ( num. 7) i a la Fonamenta-cio de la metafisica dels costums (num.33) dc Kant , i de precisa i completa la

262

que correspon a un text tan relliscoscom I'Apologia de Ramon Sibiuda deMontaigne . Josep Ramoneda , per la sevabanda, aconsegueix de combinar l'estildidactic amb l'agudesa literaria i l'habili-tat de subratllar l'articulacio del pensa-ment de Locke , Montesquieu , Nietzs-che i Foucault amb els problemes mesvigents de la cultura contemporania, enles seves introduccions a 1'Assaig sobre elgovern civil ( num. 20 ), les Cartes perses(num. 9 ), La gala ciencia ( num. 32) iL'ordre del discurs ( num. 4).

Al costat d'aquests tres noms vincu-lats estretament a la col • leccio, quelogicament mereixien una atencio espe-cial, i per a encetar un paragraf dedicat ala labor de traduccio , la primera personaque vindra a la memoria de qualsevollector que l'hagi seguida de prop es JoanLeila. En el seu cas, l'eficacia com atraductor del grec i 1'alemany es compa-tible amb I'abundancia de pagines tra-duides, entre les quals podrien destacar-se les de la Fenomenologia de l'esperit deHegel (num. 35 ), o les d'Aristotil ( nums.3 i 34), Epictet i Marc Aureli ( num. 27),Herder ( num. 19 ), Kant ( num. 33),Nietzsche ( nums . 1 i 32)... En general, elnivell de qualitat de les traduccions de lacol-lecc16 i , per conseg6ent , del catalafilosofic que hi podem llegir es bo. Iencara, si tingues en compte que Catalu-nya es un Pais de grans traductors peroque l'escola de traduccio filosofica, si esque mai va existir, s'ha perdut del tot ique les possibilitats economiques delmon del Ilibre s'interposen amb tossu-

deria entre el present i el futur, conver-tint en ingrata una feina fonamental pera l'avenir de la cultura classica, diria quees forca alt . A tall d'exemple , sense capintencio selectiva dins les que m'hansemblat millors , vull citar les traduc-cions de Wittgenstein ( nums. 3 i 26) deJosep Maria Terricabras -que s'ha en-carregat ell mateix, d ' una forma admira-ble, de les tasques d'edicio-, les deMaquiavel ( num. 11) i Gramsci (num.24) de Jordi Moners, les de DionisiAreopagita ( num. 39 ) i Mestre Eckhart(num. 21 ) de Josep Batalla -aquests dosdarters tambe n'han preparat 1'edicio-,la de Comte ( num. 8 ) de Jaume Melen-

dres -editada per Joan Rovira- i la deStuart Mill ( num. 18 ) de Lluis Flaquer,al marge de les de Joan Leita i de lesparcialment recuperades i classiques tra-duccions do Plato ( num. 2 ) de JoanCrexells.

Els dos titols que ban obtingut mesresso, i que probablement fan el paperde monuments dins la col•leccio, son1'esplcndida Antologia filosofica de Ra-mon Llull ( num. 30, en dos volums), acura de Miquel Batllori i la ja esmentadaFenomenologia de l'esperit (num. 35, endos volums ), a cura de Ramon Valls.Ambdos titols donen la mesura de 1'am-plada, la qualitat i la impportancia d'aquestacol•leccio de « textos filosofics».

Es possible que el nom que hom haposat a la col-lecc16 no respongui exacta-ment al projecte d'editar les obres demes relleu filosofic escrites al llarg devint - i-sis segles d'historia . Tanmateix, elprojecte es aquest . En la llista d ' autorsprevistos -que es una llista tancada-,nomes hi figuraven dos filosofs vius. Lamort inesperada d'un d ' ells, MichelFoucault, ha carregat a les espp atlles del'octogenari Karl Popper tota la respon-sabilitat de conservar 1'anecdota delsclassics en vida de la filosofia . Precisa-ment, un dels darrers volums apareguts1'ha descarregat , almenys una mica, d'a-questa remora. L'edicio a cura de MagiCadevall, amb traduccio de RonaldPuppo, de La logica de la investigaciocientifica ( num. 36 ) pot afegir-se, pelvolum de treball que conte i per laimportancia d'aquesta obra en I'episte-mologia del segle XX, als dos titolscabdals que tot just acabo d'esmentar.Tambe L'ordre del discurs , traduit perPompeu Casanovas , fou editat en vidade Foucault.

En efecte, es tracta d'una col-lecc16tancada i estructurada historicament i,per aquesta rao, crec que pot esser utilde fer un balanc que mostri fins a quinpunt els titols apareguts fins avui satis-fan estadisticament les proportions mar-cades pel disseny de la col•leccio, que,com ja he dit, considero perfecte.Aquest balanc servira, alhora, per aresseguir aproximadament el perfil tantde la realitat com de les expectatives de

263

la col-leccio. La divisio entre la filosofiaantiga i la medieval no esta marcada en lallista cronologica d'obres que figura alfinal dels trenta - cinc primers volums. Sique hi son indicades, en canvi, lesfronteres entre la medieval i la moderna ientre la moderna i la contemporania. Ladistribucio general es , doncs: antiga imedieval ( 50 vols .), moderna (50 vols.) icontemporania ( 50 vols. ) Establim arbi-trariament , unicament a fi de dur aterme aquest balanc, que la primeradivisio es troba entre Ploti i Tertul•lia.Ara tenim dividits els titols en les quatreparts tradicionals.

En la primera part, estan programatsvint-i-set titols (un de dedicat als pre-socratics , un als sofistes, un als estoicsantics, un a Seneca, un a Epictet i MarcAureli, un a Epicur , un a Lucreci, un alsesceptics grecs, un a Cicero,un a Filo,tres a Ploti , set a Plato i set a Aristotil).D'aquests vint - i-set titols , n'han apare-guts cinc . Si correspon a la filosofiaantiga una sisena part Varga del total dela col•leccio i s'han publicat trenta-noutitols, es logic de considerar que hi ha undeficit d'un a dos titols en aquesta part,que, al meu parer, i a la vista de la llistacompleta, haurien de correspondre aPlato o a Ploti.

La segona part, o filosofia medieval,to cinc titols publicats sobre vint-i-tresde programats. Seguint el mateix raona-ment -si accepteu de relativitzar ambmi el relleu d'aquest discurs poc rigorospero practic-, manca una obra, quepodria correspondre a sant Tomas, jaque, dels autors amb mes titols previstos(sant Agusti , tres; sant Tomas, dos imig; Ockham , tres ), el p rimer i el tercerja han vist la Ilum (Soliloquis ( num. 10),a cura de J. Pegueroles , i Breviloquisobre el principat tiranic (num. 5), a curade F. Fortuny . Crec que tambe seriainteressant , per a 1'equilibri de lacol•leccio, la publicacio de les antologiesde filosofia islamica i jueva i la dedicadaa la gramatica , la retorica i la dialecticamedievals.

Els cent titols que resten es dividei-xen per la meitat entre filosofia modernai filosofia contemporania . La densitatd'ambdos periodes ens permet un exa-

men una mica mes detallat dels textospublicats fins ara . Deis cinquanta co-rresponents a la filosofia moderna,n'han aparegut , tretze. D'aquests, dos espoden situar en 1'apartat de la filosofiadel Renaixement , concretament de lafilosofia del segle XVI (El princep deMaquiavel ( num. 11) i 1'Apologia deRamon Sibiuda de Montaigne (num. 6).El segle XV queda , doncs, provisional-ment despullat . Pero aixo no es alar-mant, si tenim en compte que sonunicament tres els titols programats dinsaquest segle (El Ilibre de les criatures deSibiuda, De la docta ignordncia de Nico-lau de Cusa i Discurs sobre la dignitat de['home de Pico della Mirandola) i que,segons la dita de Brehier , nomes und'a qq uests autors ( el Cus^) mere' laqualificacio de gran filosof. El segleXVII es, amb tota seguretat, el periodeimportant mes mal tractat , fins avui, perla col•leccio . Dels divuit volums corres-ponents a aquest segle ( entre els qualsdestaquen els quatre dedicats a Descar-tes i els tres dedicats a Pascal, a Spinoza ia Leibniz ), solament el volum, ja esmen-tat, que conte els textos politics mesimportants de Locke ha estat publicat.En canvi, el tambe prolific segle XVIIIha rebut 1'atenci6 que efectivament me-reix. Dels vint titols programats, lameitat ja han apare gut : els Tres dialegsentre Hylas i Philonous de Berkeley(num. 25 ), la Investigacio sobre l'enteni-ment humd de Hume (num. 16), lesCartes perses de Montesquieu ( num. 9),L'home maquina de La Mettrie (num.17), els Discursos i la Profesio de fe-cito segons la titulacio practica de lacol•leccio- de Rousseau ( n6m. 13),I'Esbos d'un quadre historic de Condor-cet (num . 31), Encara una filosofia de lahistoria de Herder (num. 19 ), les Cartessobre l'educacio estetica de !'home deSchiller (num. 12 ), els Prolegomens i laFonamentacio de la metafisica dels cos-tums de Kant. Goso reclamar, doncs,dins aquest bloc historic -entenent, esclar, que el ritme i la seleccio de les

Ipublicacions no depen unicament de lalliure decisio deps assessors de lacol•leccio- la publicacio d'obres basi-ques de Descartes , Spinoza i Leibniz, es

264

a dir, d'obres del segle XVII . Crec que

l'aparicio , sense urgencia pero propera,

d'un volum de cadascun d'aquests tres

autors completaria la valua, ja inestima-

ble i unica en la historia de les lletres

catalanes , i el pes especific d'aquesta

col•leccio.Quant a la filosofia dita <<contempo-

rania>', considero que l'encara recent

edicio de la Fenomenologia de Hegel,

juntament amb les anteriors del Discurs

sobre l'esperit positiu de Comte i La Baia

ciencia i La genealogia de la moral de

Nietzsche , sumant-hi a mes a mes els

volums dedicats a Feuerbach (num. 28),Stirner (num. 38 ) i Stuart Mill (num.

19), compleix sobrerament amb alto que

horn podria esperar dels « textos filoso-

fics» referents al segle XIX. Es dificil de

pronunciar- se sobre quins son els buitsprincipals , sobre quins titols haurien deseguir els esmentats . Potser un Marx-

Engels, un Fichte , un Schelling, unSchopenhauer , o un Kierkegaard serien

els mes ben acollits per l'ordre de valors

marcat per la historiografia traditional.

El balanc sobre els nou volumsEublicats de filosofia del segle XX (so-re els vint - i-cinc programats ) encara es

mes complicat . A despit de la manta en

la programacio d'un volum vermell-encara mes que el de Gramsci-dedicat a Lenin -crec que podria defen-sar-se la seva presencia-, el marxisme

ha estat ates amb la publicacio dels dosvolums que mes o menys li correspo-nen: el ja esmentat, ara i mes amunt,dedicat a Gramsci i la molt interessantantologia de Bloch (num. 37) que hapreparat J. M. Udina . La tambe comen-

tada publicacio de La logica de lainvestsgaci6 cientifica de Popper seraestintolada ben aviat -segons queanuncien les solapes dels darrers volumsapareguts- amb la de Logica i coneixe-

ment de Rusell, per la qual coca podemconsiderar coberta I'area de filosofia de

la ciencia . La filosofia analitica ha rebuttambe forca atencio amb l'edicio dels

dos volums dedicats a Wittgenstein -el

Tractatus 1 les Investigations filosofi-

ques-, i dels Principis ethica de Moore(num. 15 ). Ha estat publicat tambe,repeteixo , dins la produccio filosoficames actual , L'ordre del discurs i altresescrits de Foucault. Probablement, lesabsencies mes remarcables es trobenentre els grans i una mica mes veilsnoms. D'aquests , nomes Freud, amb unvolum d'escrits de critica de la culturaprepp arat per C. Bardon i E. Trias itraduit per A. Quintana (num. 29), iSartre, amb una seleccio de textos tra-duits per M. A. Capmany titulada Feno-menologia i existencialisme , (num. 12)han rebut fins ara una part de 1'atenci6que, si mes no per les devotions que hansabut despertar , els deu el nostre temps.Bergson , Husserl 1 Heidegger son enca-ra inedits en aquests « textos filosofics».No dubto que els propers volums dedi-cats a la filosofia del segle XX enspermetran que els puguem Ilegir encatala, amb la diversio que, en algun casque sabem , de segur que comportaraaquesta lectura.

De bon grat acabarL, el comentaridescrivint el singular plaer que suposaper a mi d'haver - lo let -per be queaquest text pertanyi a un genere antipa-tic que m'he promrs de no tornar a ferempipar-. Convidaria els lectors a ado-nar-se de la importancia de la col • leccio«textos filosofics » per a la cultura catala-na i la filosofia a Catalunya i a Ilegircadascun dels seus volums . Pero 1'ambiten que es publica , un anuari d'unasocietat integrada per filosofs als qualsno he de convencer de res, no m'hopermet. Deixo aquests fulls, doncs, corna testimoni secundari de 1'existenciad'un projecte majuscul i d'una realitat jagran, que tenen com a testimoni princi-pal i indeleble els vuit quilos amb que hecomencat. Seguint la vanitat subtil de lesxifres que he usat massa sovint , d'aqui aquinze anys tothom parlara de trentaquilos i ningu d ' aquesta miserable mitjaunca.

Jaume Casals i Pons

265