coberta n18 2pag cmyk:coberta n4 2pag 25/5/13 10:28 página 3 · 2.- l'emili teixidor era...

Coberta_n18_2pag_cmyk:Coberta_n4_2pag 25/5/13 10:28 Página 3

Nou curs, nou repte: el tema de l’any. Enguanyel tema triat a l’escola ha estat “Emili Teixidor”, un granescriptor que va iniciar-se en la creació de literatura infan-til perquè trobava a faltar lectures adequades per a nens decertes edats. Però les fotografies que des de la diada SantJordi són penjades al web de l’escola ens recorden que EmiliTeixidor no és un desconegut per a nosaltres, perquè l’any1989 ja va presidir els nostres Jocs Florals. Al cap dels anyshem decidit honorar-lo fent-lo el centre del nostre treballd’escola.

En el seu llibre La lectura i la vida, un reculld’articles i conferències seus altament recomanable,Teixidor ens pregunta, incisiu: «¿Us imagineu una vidasense llibres?». ¿Ens la podem imaginar?, ens preguntemnosaltres: quantes coses no ens perdríem sense ells! Peraixò a l’escola promovem la lectura entre els nostres alum-nes, i els acomboiem en l’adquisició d’aquest hàbit. Calaconseguir que els nostres joves trobin gust en la lecturaperquè, si llegeixen, comprenen, interpreten, raonen, ima-ginen, expressen idees, elaboren idees, produeixen escrits...Aleshores, segur que podran excel·lir en molt diversosàmbits, també en els acadèmics.

Bona mostra d’això que diem són, precisament,els Jocs Florals escolars, que cada any ens ofereixen la pos-sibilitat de gaudir de la lectura de les poesies que han escritels nois i noies de l’escola, des dels més petits fins als mésgrans. En aquesta ocasió, a més, hem pogut proclamarMestre en Gai Saber l’Oriol Roche, alumne de quart desecundària, després que hagi guanyat al llarg dels tresúltims anys l’Englantina d’Or, la Flor Natural i la Viola dePlata. En aquest número de la revista podreu llegir els seusescrits, i des d’aquestes mateixes pàgines el felicitem, ambla seguretat que la trajectòria literària iniciada a l’escola lité reservats encara molts èxits.

Per acabar, dues notes d’Emili Teixidor extretesdel llibre a què abans ens hem referit, La lectura i la vida.Llegim, a la presentació: «La gent que llegeix viu més: viula seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té mésexperiències, més emocions, més vides.» I, al darrer capítol,l’última recomanació sobre l’educació i els seus horitzons:«Sigui com sigui, el que cal no oblidar és que ni la família,ni l’escola sola, eduquen. Educa la societat, que inclou lafamília i l’escola», i acaba: «Com diu un proverbi africà: “aun nen l’educa la tribu sencera”».

2 número divuit

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 Entrevista a Pere Martí.

6 La vida de l’Emili.

7. L’home que tenia els ulls a l’illadel tigre.

8 La formiga piga visita l’escola.

10 L’auca de l’Emili Teixidor.

11 Parlem d’un llibre de l’EmiliTeixidor.

VITRALL

12 Mestre en Gai Saber.

14 Imatges de Sant Jordi.

16 Obre els ulls.

18 Les aus.

19 Marionetes. La formiga Piga.

20 Lògica, matemàtiques i xocolataamb melindros.

21 European Youth Parliament.

22 Entrevista al rector de la UB.

CALAIX DE SASTRE

24 El racó de l’escola:Manteniment.

25 Jocs de l’Emili Teixidor.26 On anem?

PLANA OBERTA

27 Bonica diada

Revista escolarNúmero DIVUIT – juny 2013

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.000 exemplars

Consell de redacció:Anna Belart, Anna Brengaret, Anna deCasacuberta, Josep M Comas, MartaFontclara, Pep Marguí, Salvador Morros,Agustí Olivares i Toni Rubió.

[email protected]

2

3

12

24

27

escolaBarcelona

La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix

Portada: Alumnes de 1r ESO

Revista_Thau_n18:Revista_Thau_n4 25/5/13 10:11 Página 2

Pere Martí i Bertran va néixer a Sant Quirze de Besora (Osona) el 3 de desembre de 1952, ha escrit literatu-ra infantil i juvenil, amb un estil realista. És autor de diverses traduccions i treballa com a professor deLlengua i Literatura Catalanes. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha treballat d’assessor lite-rari i com a jurat en premis literaris entre altres.

3número divuit

A M F I T E A T R E

L’ENTREVISTA: PERE MARTÍ.

E m i l i T e i x i d o r

avui, amb aquesta entrevista realitzada a la nostra escola el dia de Sant Jordi,ens ha parlat del personatge de l’any, l’Emili Teixidor, i ens ha fet reflexionarsobre els llibres i la importància de la lectura.

1.- Vostè és de Sant Quirze de Besora i l'Emili Teixidor de Roda deTer, totes dues poblacions pertanyen a la comarca d'Osona, quan es varenconèixer tenien relació d’amistat o només literària?

Ens vàrem conèixer, no recordo l’any exacte, però fa bastants anys,i si no ho recordo malament, ens vàrem conèixer arran dels meus contactes amb

en Miquel Martí i Pol.

Al començament, el coneixement va ser mésliterari, però després va ser d’amistat, la veritat, perquè erauna persona molt afable, molt oberta. Tot i que només ensvèiem un cop l’any, quedàvem un dia per dinar, jo diriaque vàrem arribar a una bona amistat.

2.- L'Emili Teixidor era mestre, pedagog iescriptor. Es podria fer un paral·lelisme amb el fundador dela nostra escola, en Joan Triadú?

Amb aquest aspecte sí. Tots dos eren uns granshumanistes, és a dir, persones que tenien un gran interèsintel·lectual per tot, i per això, en tot allò que feien, des-tacaven i eren molt bons. Tenien un bagatge culturalextensíssim, que els permetia parlar de tot.

Quan el Sr. Triadú, feia una crítica a unanovel·la, aquesta tenia una base científica; aquest granconeixement cultural, li permetia parlar-ne amb propietat.

El Sr. Triadú, el recordo, quan ja era una persona gran, que encara tenia aquestes ànsies desaber, aquestes ganes de descobrir coses noves, i l’Emili també era igual, tot allò que era nou, li interes-sava.

3.- L'Emili Teixidor havia criticat les lectures que s’imposaven des de l’escola. Des del puntde vista de l'Emili Teixidor què cal fer perquè a un nen li agradi la lectura?

Sí, ell era més partidari de la línia Pennac: els nens tenen dret, igual que un adult, a triar lesseves lectures, i, si una no li agrada, deixar-la i agafar-ne una altra. Ell ha parlat molt de la importàn-cia, de la necessitat de la lectura.

Recordo una anècdota que ell explicava i que deia que per crear lectors has de despertar elcuc de la curiositat. Si ell volia aconseguir que alguns dels seus alumnes s’interessessin per una lectura,

i

Pere Martí


el que feia, era presentar-se a la classe amb dos otres llibres i un sota elbraç. Començava a parlardels primers, fins quealgun alumne, encuriosit,li preguntava pel llibre queportava sota el braç.Aleshores ell deia, queaquell llibre, era per quanfossin més grans. I lògica-ment, els alumnes, ambaquesta tàctica, s’interes-saven més pel llibre desota el braç que no paspels altres.

Una mica, laseva idea, era despertar la

curiositat en el lector, buscant les seves preferències, però també encarrilant-lo. Ell deia que un bonpedagog ha de formar lectors literaris, i per poder formar-los se’ls ha d’orientar cap a unes lectures idonar-los pautes per llegir.

4.- La novel·lade Pa Negre va tenir moltd’èxit, i la pel·lícula va ferque la llegissin encara méspersones. Com s’ho vaprendre l'Emili Teixidor qued’elements extrets de lesseves obres se’n fes unapel·lícula?

Vàrem parlar-ne el dia que es va presen-tar la pel·lícula a laUniversitat Autònoma pera professors de secundàriai de la universitat. Em vadir que estava molt con-tent i agraït al director dela pel·lícula, l’AgustíVillaronga, per la sevabona feina. És un director,va dir, que té les coses molt clares, i que va fer una immersió extraordinària en la seva obra. La pel·lícu-la de Pa negre agafa idees i fragments d’altres obres de l’Emili, no només de la seva novel·la Pa negre,sinó de L’assassí d’ocells i de, una de les seves primeres novel·les, Sic trànsit Glòria Swanson. Volia teniruna visió global de la seva obra.

Només li recava no poder seguir tots els esdeveniments, perquè ja patia la malaltia del càn-cer, i havia de seguir la medicació i els tractaments, i això li impedia anar a tots els actes que s’organit-zaven. Estava delicat de salut.

4

A M F I T E A T R E

número divuit


Pa negre. 1r ESO.

Sant Jordi


5número divuit

A M F I T E A T R E E m i l i T e i x i d o r

5.- L'Emili Teixidor, va dir que la novel·la Pa Negre era l’aprenentatge de l’odi, la traïció, elsaber dir no i el ser molt reconsagrat per sobreviure. Al final de la pel·lícula el personatge principal,l'Andreu, traeix les seves arrels i es queda amb la família rica del poble que l’adopta, i no vol saber resde la seva mare. L’espectador s’enfada, és una reacció normal? O ens costa posar-nos en la seva pell?

Estem tan acostumats, per dir-ho d’alguna manera, als finals feliços, edulcorats, hollywoo-dians, que aquests finals durs, però molt sovint reals, ens revolten. A més a més, de la manera poèticacom ho presenta en Villaronga, aquella bafarada que l’Andreu fa al vidre, que l’allunya i esborra la mare,és d’un simbolisme que fa que cadascú ho interpreti a la seva manera. I molts poden pensar, i como espot ser així?

L’Emili deia, sobretot amb l’última novel·la d’Els convidats, que els feixistes també eren cata-lans, que hi havia molts col·laboracionistes que van pujar al carro del vencedor, i molts, per poder sobre-viure, van haver d’acceptar les engrunes que els donaven els vencedors. És un símbol dels vençuts, quevan haver de renunciar per poder sobreviure. Sobreviure a una guerra és duríssim, però sobreviure a unaguerra civil, encara ho és més, penso.

6.- Creu queen l’actualitat en el nos-tre país s’ha acabat amb elpensament que uns vanser els vencedors i elsaltres els vençuts?

S’han comen-çat a fer passos impor-tants. El que s’ha anome-nat recuperació de lamemòria històrica ha per-mès parlar de temes queeren tabús, de treure’ls ala llum, de parlar a travésdels mitjans de comunica-ció.

Per podersuperar un trauma, s’ha deconèixer bé aquest trau-ma, s’ha d’externalitzar, se

n’ha de poder parlar, perquè les persones que sempre ho tenien dintre seu, sense poder-ne parlar, elsfeia mal i eren incapaços de superar aquest problema.

Fa poc, varen fer un programa a TV3, que es va dedicar a parlar dels republicans que esta-ven enterrats al “Valle de los Caídos”, sense ni tan sols saber-ho la família; hi ha famílies que encaraestan lluitant perquè els donin permís per treure els seus avis o tiets, enterrats allà, essent ells els ven-çuts, perquè es considerava que no eren res.

La transició, va ser un intent de cobrir de sorra totes les ferides, perquè no se’n parlés, peròaixò no és una solució, si les ferides no es curen bé, sempre supuren.

Però, tot i els passos importants que s’han fet, encara no estan ben tancades les ferides delsvencedors i dels vençuts.

Elisenda Alaball, Aina Clemares i Nadia Milesi (4t ESO)

Pa negre. 1r ESO


6 número divuit

A M F I T E A T R EE m i l i T e i x i d o r

LA VIDA DE L’EMILI

oleu que us fem 5 cèntims de la vida d’Emili Teixidor, seguiu lleginti us sorprendreu!

Emili Teixidor va ser un gran escriptor que ha deixat una gran pet-jada en la història de la literatura catalana, va marcar un camí de defensa deCatalunya i va potenciar la lectura infantil i juvenil gràcies als seus relats.v

Emili Teixidor

Al llarg de la seva trajectòria profes-sional va rebre molts premis literaris. Destacal'any 1992, quan va rebre la Creu de Sant Jordi,concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23de febrer de 2012 fou reconegut com a DoctorHonoris Causa per la Universitat de Vic (UVIC).

Va morir el 19 de juny de 2012, alssetanta-vuit anys d'edat, a causa d'un càncer.

Font: escriptors.cat

Autors: Albert Beltran, Marta Suñer

2n ESO

Emili Teixidor i Viladecàs va néixer aRoda de Ter el 22 de desembre de 1933. Va serpedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.Autor de novel·les com L'ocell de foc (que ha esde-vingut un dels clàssics de la literatura juvenil cata-lana) i Pa negre (adaptada al cinema per AgustíVillaronga).

Va fer la carrera de Magisteri i després lade Dret, Filosofia i lletres i Periodisme, i va ser pro-fessor d’un institut durant un temps. De primer vacoincidir en els seus estudis amb Miquel Martí i Pol,cosa que el va ajudar en el món de la literatura.

Emili Teixidor va iniciar la seva produc-ció literària a finals de la dècada del 1960, en unmoment en què hi havia un buit en la literaturainfantil i juvenil catalana. Durant un temps va ferde mestre i escriptor a la vegada. A la dècada de1970 va participar en algunes revistes com CavallFort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públicinfantil i juvenil, i també col·laborà en publicacionscom el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punti El País. També va escriure guions per a ràdio, tele-visió i cinema i dues adaptacions teatrals. Es vatraslladar a viure a París, on va dirigir una revistaenciclopèdia en francès i va fer d'editor.

LLIBRES QUE VA ESCRIURE:

Va començar a escriure diversos llibres que s’han con-vertit en clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes,Berta i la màquina de lligar boira, L’amiga més amigade la formiga Piga i L'ocell de foc. I Pa negre , que vaguanyar els premis


Per Sant Jordi, els alumnes de 4t hem treballat, també, un conte seu que es titula L’homeque tenia els ulls a l’illa del tigre. És el conte d’un home que és gairebé cec i els seus fills estan distri-buïts pels llocs més estrambòtics que ens podem imaginar. Del conte, n’hem fet quatre seqüències i leshem anat treballant per torns, mentre uns nens dibuixaven, els altres pintaven. La classe de 4t D harepresentat quan el vell recorda els llocs meravellosos, 4t C quan arriba el vaixell i el capità li entregala carpeta on hi ha els seus ulls, 4t B ha representat al senyor de l’ajuntament llegint-li les cartes envia-des pels seus fills i, finalment, 4t A s’ha encarregat de la presentació de la història.

Carles Trullà 4t A de primària

7número divuit


L’HOME QUE TENIA ELS ULLS A L’ILLA DEL TIGRAL’ANY TEIXIDOR A 4T DE PRIMARIA.

quest curs l’escriptor de l’any ha estat l’Emili Teixidor.

Quan el vam començar a treballar, vam aprendre coses de la sevavida: com va ser i on va viure entre d’altres. Després vam conèixer la seva biblio-grafia, els llibres que va escriure, que n’eren una muntanya, com per exemple“La formiga Piga”, “Pa negre”, “Cada tigre té una jungla” i molts d’altres.a

Durant el temps que el vam estar estudiant a fons, vam elaborar un dossier on hi havia fra-ses seves que ens van fer reflexionar a tots.


8

A M F I T E A T R E

número divuit


LA FORMIGA PIGA VISITA L’ESCOLA THAU EL DIA DE SANT JORDI

Els nens de primervam dibuixar dracs iroses per guarnir l’es-cola i recordar a laformiga Piga que cele-bràvem la festa deSant Jordi.


9número divuit


LI DEMANEM UN BON CONSELL DELS SEUS...

Emili Teixidor va escriure “La botiga de la formiga Piga” i els nens i nenes desegon hem estat treballant per Sant Jordi quatre dels animals que sortien enaquest conte. La classe de Garbí ha treballat la ZEBRA, Mestral el CAMALEÓ,Tramuntana L’ELEFANT i Ponent, L’ASE.A part totes les classes hem fet la SERP ila NOGUERA DELS DESITJOS, on hi hem penjat el nostre desig i els de molta gentde l’escola.

Per decorar les classes ens hem imaginat que érem els animals delconte i hem escrit una carta a la formiga Piga perquè ens ajudés a solucionar el

nostre problema. La formiga, molt amable, ens ha enviat, també per carta, el seu consell.

Alumnes de 2n de Primària

l’


10 número divuit

A M F I T E A T R EE m i l i T e i x i d o r

LA FORMIGA PIGA VISITA L’ESCOLA THAU EL DIA DE SANT JORDI


11número divuit


PARLEM D’UN LLIBRE DE L’EMILI TEIXIDOR

Mireia GarciaAlumna de 6è d’EP

La vida i els llibres. A classe n’hem llegit unfragment i m’ha fet reflexionar sobre temesmolt interessants com ara: - Com seria una vida sense llibres?- Us imagineu que no poguéssim dir a

ningú allò què ens passa?Els llibres són molt més que la nostra memòria.

Albert Isabal Alumne de 3r d’EP

La Formiga Piga. L’he llegit com a llibre depréstec. M’ha agradat moltíssim. La Formigapassa aventures molt divertides i fa nousamics que l’ajuden a descobrir nous horit-zons.

Gemma Mora

Alumna de 1rd’ESO

Les rates malaltes. Ha estat una lecturacol·lectiva d’aula. Aquest llibre m’ha fetreflexionar molt sobre la importància depensar i preveure les conseqüències abansde fer les coses.

Jordi Pallarès Alumne de 5è d’EP

Petits contes d’intriga de la Formiga Piga. Enun d’aquests contes, l’Emili Teixidor ens fapensar dient que el mar és immens pelshumans i una formiga podria ofegar-se enuna gota d’aigua.

Aneu-vos preparant per l’any que ve…


12 número divuit

V I T R A L L

estre en Gai Saber és el títol honorífic que s’atorga al poeta guanyador dels trespremis ordinaris: la Flor Natural (de tema lliure, anomenat tradicionalment"d'honor i cortesia"), l’Englantina d’or (de tema patriòtic, de fets històrics o tra-dicionals de Catalunya) i la Viola d’argent (de tema religiós o moral).

MESTRE EN GAI SABER

m Enguany l’alumne Oriol Roche ha completat els tres premis i haaconseguit el títol de Mestre en Gai Saber. Els tres poemes guardonats han estatels següents:

Un besNota a la galtaels llavis dolços, l’alè de mel.

Els ulls tancats, el cor arrufat, l’ànima tremola.

Les mans al cabell. El nas contra el nas. La pell bullentque els acaricia.

L’olor a cafè colgada a les dents de neu, i el vermell encèsbuscant-se àvid.

Les boques en un llaç, les mans es fonen. Es difumina el móni ell s’enlaira, vola lliure

justament per estartan lligat a l’altra. El seu sabor, tan càlid. El seu color, tan tendre.

Xops cadascun de l’altre, curulls d’escalfor i amb la sang enfebrada.

Les mans resten foses, el llaç es desfà. Però els ulls queden presosels uns en els altres,

talment un ocellencisat, atrapat per la blavor de felpad’una nit tranquil·la.

Flor Natural. 2011 Englantina d’or. 2012

Ratllada de sang, pintada de melEt miro,ratllada de sang,pintada de mel.

Em mires,amb els teus ullsindomables.

Et miroi les cicatrius de la teva pellet declaren lluitadora.

Però tu calles,humil i tímida,tot i que plenad’una estremidora força.

Et miro, ple d’amori de confiança cegai estic tan orgullós de tu,terra meva ...


13número divuit

V I T R A L L

LlavorsA tots aquells que volen ser feliços

Quan el capvesprecau

i causobre les nostres espatlles

i tot -tot, tot, tot-

ens sembla moribund;quan la sang ajaguda a l’horitzó

amb el sol que cridai plora

amagat rere la maramenaça l’estabilitatcom mel agra sota la llengua; llavors

(amb les mans curulles de força incendiària)ens hem d’abraçar; llavors

(amb el pit vessant respectesilenciós)

hem de besar el proïsmea la pell neta; llavors

(amb la galta oferta, amb la galta nafrada,

-“para l’altra galta”, deia aquell amb els ulls brillantsi l’ànima pura-)

hem d’oblidar les pors, oblidar les mirades mesquinesi somriure

-somriure amb els llavis com flors, somriure amb el sol a la llengua, somriure amb la pell fresca, somriure amb l’amor sota el cor

i sobre els pulmons.

Viola d’argent. 2013

Quan els ullsesgotats

només veuen negred’atzabeja i d’angoixa;

quan la brisa ve carregadade tempesta ide crits i de sang i bufeta-des;quan al nostre voltanttan sols hi ha un home

grasque amb la llengua brutainsulta el seu fill;llavors

(llavors i sempre)hem de ser feliços

-riure, estimar, menjar xocolata

que es desfaci com un bàlsam, besar, estimaramb els braços oberts i la boca franca, abraçar la natura, estimar isentir tot l’univers dins les mans

i dins l’ànima. Ser feliços, ser feliços, sentir la brisacontra la pell, felicitat, tendresa de mare, mel·líflua sang feliç, cara somrient i llavis besats, felicitat sota els peus i a les ales.


14

V I T R A L L

número divuit

SANT JORDI

Les aus

Dracs de guix

Amics de la formiga Piga

Fan punts de llibre

Formiguer de 5è


15

V I T R A L L

número divuit

2013

Són bones les lectures que…Fira taller

El drac

Fotogrames de contes

La rosa i la formiga

Paraules senzilles...petits poemes...Grans poetes.


16

V I T R A L L

número divuit

OBRE ELS ULLS

Obre els ulls, els sentits, i veuràs aquesta terra nostra...

Aquest cel, aquest mar, el riu clar i aquesta arbreda fosca...

I poblets, i ciutats, i els camins curulls de llum i d'ombra...

pots comptar amb la nostra gent que t’ajudarà un cop més. Mira com la tarda daura les planes...

Mira com la nit besa el matí... Canten ocells a dalt dels arbres... I esclaten als ceps dolços raïms:

és la terra... on vivim…Som llum, som foc,

per ajudar qui ens envolta dóna i res no perdràs

I nit, foscor, quan hi somiem a la vora... vine i dóna’m la mà

Obre els ulls!!!

Lletra: Joan Gibert Artze Música: David Melgar Bometon


17

V I T R A L L

número divuit

Tot aprofitant la cançó “Obre els ulls”, programada des de l’àrea de música, idonant continuïtat a l’estudi del retrat i autoretrats realitzats anteriorment,

hem treballat els ulls. Per tal de conèixer la naturalesa de l’ull, els observem amb mirallets, fent elsprimers esbossos amb materials diversos com llapis, aquarel·les, pilot i aigua-da. Un cop interioritzat tan el concepte com la forma, els hem fet amb ceressobre cartrons, deixant que cada alumne s’expressés lliurement per així cons-

truir un ventall de sensacions a l’entrada de secundària, on les persones sesenten observades per un munt d’ulls plens, cadascun, d’uns sentiments i

colors propis.Tot seguit, han decorat cartrons i papers amb flors grogues i vermelles peruna cara i negres per l’altra, completant així el significat d’aquesta cançó:

obre els ulls i gaudeix de la teva terra.

Aina López i Esther Olivé de Puig


18

V I T R A L L

número divuit

LES AUSL’EMILI TEIXIDOR I LES AUS DE 3R DE PRIMÀRIA

quest any per Sant Jordi, els nens i nenesde 3r de Primària hem fet ocells de paperpintats amb els seus colors originals.

Els hem distribuït pels passa-dissos, penjats de branques d’alguns arbresdel pati. .a

Alumnes de tercer de Primària

La idea de fer aquests ocells, que també són el nostre projec-te, ens l’ha donada els contes sobre animals de l’escriptor Emili Teixidor,personatge de l’any a l’escola. Abans de fer el nostre ocell ens hem infor-mat de les seves característiques i hem fet diferents esbossos. Ha estat untreball molt creatiu que ha il·lusionat a tots els nens i nenes de tercer.


19

V I T R A L L

número divuit

plàstica els nois i noies de cinquè hem fet una formiga Piga.La formiga Piga és la protagonista d’uns llibres d’Emili Teixidor, el

personatge de l’any.La nostra formiga és una marioneta, un titella que es belluga

movent uns fils.L’hem fet amb guix i, durant uns dies, hem deixat petjades blanques

per tot el passadís.Hem necessitat papers de diari, que hem portar de casa, benes de guix,

que ens ha donat la Mercè, la mestra de plàstica, aigua, paper de seda, cola blanca, pintura negra, filferro,fustes i fil de pescar.

a

MARIONETES. LA FORMIGA PIGA

Víctor Busquets, alumne de 5è D

Per començar, hem fet boles amb el paper de diari, després les hem folrat amb el paper deseda enganxat amb cola blanca.

Quan han estat ben seques, les hem cobert amb les benes de guix mullades amb aigua. Totha quedat emblanquinat!

Un cop seques de nou, les hem pintat amb pintura negra. S’han hagut de tornar a assecar per poder-hi enganxar, amb filferro, els fils de pescar i la

creu de fusta.

Aquí teniu la PIGA!


20

V I T R A L L

número divuit

LÒGICA, MATEMÀTIQUES I XOCOLATA AMBMELINDROS

l passat dijous 21 de març es van celebrar les Proves Cangur i alguns alumnes de3r i 4t d’ESO vam participar-hi. Aquestes proves són un concurs preuniversitaride matemàtiques que s’organitza en diversos països. Aquesta competició es fauna vegada a l’any durant el mes de març. La prova consisteix en un test de 30preguntes, de tres, quatre i cinc punts, que posen en joc la lògica i les matemà-tiques. El temps que ens donen per realitzar-la és d’una hora i quart. En acabar,ens van obsequiar amb un esmorzardeliciós: xocolata calenta amb

melindros. Més d’un va repetir una, dues i tres vegades!Entre tots els Països Catalans, els participants a

la prova d’aquest any vam ser uns 20.000 alumnes de 3rd’ESO, 4t d’ESO i Batxillerat.

Per nosaltres ha estat una experiència moltsatisfactòria i inoblidable. Quan vam decidir que participarí-

em a les provesCangur, no hofèiem pensanten l’examen.Això és el demenys. El millor són les hores de preparació que hi ha darre-re, hores que (per molt que sembli impossible) són diverti-des. El misteri darrere de cada problema que ens planteja lacoordinadora de l’activitat, la professora de matemàtiques itecnologia de Secundària Roser Codina, ens estimula molt. Ila satisfacció quan sabem que hem aconseguit resoldre’lcorrectament és insuperable.

e

La Prova Cangur es realitza a Catalunya des delcurs 1995-1996, té com a objectiu potenciar elraonament matemàtic a partir de la resolució deproblemes i del joc. Trobareu més informació a la web: cangur.org

UN PROBLEMA: Hem escrit la paraula “XOCOLATA” 2011 vegades, començant a les 10 del matí, unalletra cada segon. A quina hora hem acabat?

A) Abans de les 13 hores B) Entre les 13 i les 14 horesC) Entre les 14 i les 15 horesD) Entre les 15 i les 16 horesE) Després de les 16 hores

RESPOSTA:

C). E

ntre

les

14 i

les

15

hore

s.

Alumnes de 3r i 4t d’ESO

La prova


21número divuit

V I T R A L L

EUROPEAN YOUTH PARLIAMENT NEWS NOVETATS DEL PARLAMENT EUROPEU DE JOVES

This year Thau has participated in two EYPevents. On the one hand, six 4th ESO students attended theregional session in January, and three of them were selectedto attend the national selection conference in Bilbao inApril. They did great and have been selected to attend aninternational eventnext year and one ofthem, Oriol Roche,came first in theindividual ranking.They are now part ofEYP Spain.

But what’s EYP all about? Those who have experien-ced EYP say it means hope, enthusiasm, participation, unders-tanding, teamwork, sharing, fun, positive thinking, hard work,learning. It means studying, analyzing current affairs andcoming up with feasible resolutions by working hard, listening toother people’s opinions, debating and constructing. It’s an incre-

dibly enrichingexperience, whichthousands of volun-teers make happen.Now, our three dele-gates have become part of them!

On the other hand, the three students that wereselected at last year’s national selection conference havejust come back from the 8th International Istanbul YouthForum. Meeting delegates from different European coun-tries and discussing topics under the theme Young Energyfor Europe, has been an incredibly edifying experience whichhas enabled them not only to use their English to commu-

nicate, but also a possibility to learn other cultures, sharing opinions and fears and trying to bring somelight, some hope to those affairs we all look at with a lot of concern.

Well done EYPers!

Resum:Enguany Thau ha participat en dues trobades EYP. D’una banda, tres alumnes de 4t d’ESO van assistir ala sessió nacional a Bilbao a l’abril. La seva bona participació ha fet que el curs vinent puguin assistir auna trobada internacional. Un d’ells, l’Oriol Roche, encapçala la llista de millors participants. Què és EYP? Aquells que hi participen diuen que és esperança, entusiasme, participació, comprensió, tre-ball en equip, compartir, diversió... escoltar les opinions dels altres, debatre i construir.D’altra banda, els tres alumnes que van passar la nacional el curs passat acaben d’arribar del 8è FòrumInternacional de Joventut d’Istanbul. Conèixer delegats d’arreu d’Europa i debatre qüestions sota el temaEnergia Jove per Europa ha estat una experiència molt edificant que els ha permès no tan sols utilitzar lallengua anglesa per comunicar-se, sinó tenir la possibilitat d’aprendre d’altres cultures.


22 número divuit

V I T R A L L

ENTREVISTA AL RECTOR DE LA UNIVERSITAT DEBARCELONA

L’Anna Garcia, alumna de 5èD de primària, ha entrevistat elDr. Dídac Ramírez i Sarrió, 38è rector de la Universitat de Barcelona.

Aquestes són algunes de les preguntes de l’entrevista que vafer l’Anna Garcia, el dilluns 6 de maig de 2013, al despatx del rector dela Universitat de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes 585.

urant el tercer trimestre, els alumnesde 5è de primària treballen l’entre-vista. Observen i analitzen diferentsmodels i aprenen els passos que caldur a terme per a realitzar-ne una.d

Què és un rector?

És la màxima autoritat (de representació acadèmica i administrativa) de la Universitat, i pertant, el seu màxim responsable.

Quins estudis va fer? Li van agradar?

Vaig fer Alts Estudis Mercantils, Filosofia, part de Matemàtiques i Ciències Econòmiques per-què d’aquesta manera tens una visió molt àmplia de les coses. Per això et recomano que quan vagis a laUniversitat estudiïs una doble titulació. Per complementar la teva formació i així tenir una visió àmpliade les coses i no centrar-te en una de sola. M’agrada molt la lògica.

El què més em va agradar van ser els estudis de filosofia. La filosofia no fa que pensis millor,et fa preguntar-te aspectes de les coses que normalment no veiem.

Ens recomanaria anar a la universitat quan siguem grans? Per què?

Per descomptat. Hi ha estudiants de 18, de 25, majors de 40, més grans de 55 anys... I lacaracterística que més els uneix és el seu grau de satisfacció en el seu pas per la universitat. La univer-sitat afavoreix el creixement personal i professional, a més del coneixement i l’accés a les novetats i ales noves tecnologies.

De fet, el més important és no perdre mai la relació amb la universitat, perquè el coneixe-ment és una de les coses més maques que hi ha a la vida. Hi ha moltes maneres de passar-s’ho bé, perexemple amb els amics, però poques coses són comparables amb el coneixement, especialment si es trac-ta de qüestions tan difícils com el Big-bang o bé llegir bona literatura, donen un gran plaer.


23número divuit

V I T R A L L

A més, les persones que estudien a la universitat estan molt millor preparades per enfron-tar-se a la vida, ja que tenen més oportunitats de tenir un bon treball. Estudiar a la universitat et dóna,en general, molta més llibertat.

Té importància tenir bones notes per entrar a la Universitat?

Té importància ser estudiós, com més bones notes treus més pots triar el que vols fer. Noméscal recordar el conte de La cigala i la formiga i aplicar-ho a la vida. S’ha de tenir interès. La capacitat iel mèrit són la base de l’estudi per assolir una bona formació. I, normalment, les notes altes es corres-ponen als bons estudiants. Tot i que l’etapa universitària coincideix amb altres activitats, a la Universitates ve a estudiar i a investigar.

Com passa en el conte, qui s’esforça pot triar sense cap limitació la carrera que vol estudiari sempre serà més lliure. S’ha de pensar que la repercussió del que fem avui, condicionarà el que enspassi al llarg del temps. El sacrifici que tu facis, tindrà efectes durant tota la vida.

Com creu que serà la Universitat quan nosaltres hi anem?

Segur que serà millor que la d’ara, des de fa temps que la Universitat està en procés demillora constant. A més s’haurà produït un relleu generacional molt gran i entrarà un col·lectiu de gent,com vosaltres, molt preparada per utilitzar les noves tecnologies. L’ensenyament es produirà d’unamanera molt més dinàmica, serà una Universitat que s’haurà adaptat millor a l’entorn social.

Què recomanaria als estudiants que tinguessin en compte a l’hora d’escollir els seus estudis? Triar el que més us agradi. La major quantitat d’informació segurament us vindrà dels pares,

però no sempre el que han fet els pares és el que a un li agrada. A la vida no sempre es pot fer el quet’agrada, per tant, has d’aconseguir que t’agradi allò que fas.

Anna Garcia. 5è de Primària.


24 número divuit

C A L A I X D E S A S T R E

EL RACÓ DE MANTENIMENTSense la col·laboració de l’equip de manteniment no seria possible la celebració de la diada de Sant Jordia l’escola. Us volem presentar a través d’una entrevista a l’Andreu, de l’equip de manteniment, el tallerde manteniment, al costat de l’amfiteatre, en el passeig on hi havia hagut el garrofer.

Andreu, què és el més important per començar lafeina de Sant Jordi? - Saber les necessitats de la festa: el que volen lesmestres i les necessitats tècniques.Quanta feina requereix fer els canvis necessarisper l’acte de Sant Jordi? - Hi dediquem 4 dies, tres persones.Quants dies abans necessiteu començar a prepa-rar les coses de Sant Jordi? - Depèn de les necessitats. Aquest Sant Jordi s’haassajat des d’una setmana abans, però s’hacomençat a parlar des de després de SetmanaSanta.

- L’amfiteatre, perquè del tema de l’escola sen’encarreguen més els mestres i de l’amfiteatre,que requereix aspectes més tècnics i de so, ensn’encarreguem més nosaltres. Quines mesures de seguretat teniu?-Tenim les mesures de protecció personal, cadas-cú té un equip d’autoprotecció: botes, mascareta,

Us reuniu amb els mestres per preparar Sant Jordi? - Sí, però no amb tots, ens reunim amb l’Agustí,amb les mestres de Plàstica i amb la coordinadorade Plàstica.Hi ha algú que us ajudi a tenir idees?- Sí, els mestres i les mestres de plàstica. De vega-des, només d’explicar el que necessiten, ja en sur-ten les idees.Què porta més feina preparar l’amfiteatre o l’escola? Per què ?

arnés, guants... A més hi ha les mesures de pro-tecció dels alumnes, que són les senyalitzacions,tanques i cintes. I fem les feines que poden tenirun cert risc en horari en què no hi són els alum-nes. Com us avisen quan s’ha d’arreglar alguna cosa?- Si l’avaria és urgent, els mestres avisen a secre-taria, les secretàries ens truquen al mòbil i nosal-tres ens comuniquem amb el walkie-talkie. Si estracta d’una feina no urgent, els mestres comuni-quen la incidència a les secretàries i elles ens avi-sen mitjançant un avís d’incidència.Què feu a les estones lliures?- La veritat és que no tenim estones lliures, per-què sempre tenim alguna cosa a fer, a part dereparar les avaries. Cada dia un equip revisa elsexteriors i el poliesportiu i un altre els interiors. Apart, tenim les actuacions programades.T’agrada el teu treball? --Sí, si no, no em dedicaria a aquesta feina. Ésimportant que t’agradi el que fas.T’ha agradat que et féssim una entrevista? - Ha estat bé. M’ha agradat que conegueu el quefem.

Andrei i Beltran. Alumnes de 6è


25número divuit


JOCS DE L’EMILI TEIXIDORBusca les nou diferències d’aquestes dues portades del llibre de L’ocell de foc:

La formiga piga s’ha perdut! Ajuda-li a trobar casa seva:

De les revistes de 2n ESO


26 número divuit


ON ANEM...?

Anirem a una vila menuda i bonica ubicada en una comarca situada a l'ex-trem nord-est de la depressió central catalana que antigament havia tingut tracta-ment de ciutat.

La travessa un riu que transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, laSelva, el Gironès i el Baix Empordà.

Les coordenades 41° 58 26.65 N, 2° 18 46.24 E us duran a unjaciment que amaga bocins antiquíssims de la història d’aquesta població.

En ella hi han nascut escriptors de renom i personatges il·lustres del nos-tre país com ara l’autor de L’ocell de foc.

Durant tot l’any s’hi celebren festes, trobades i celebracions. El segon capde setmana de juliol podreu gaudir d’un festival de música tradicional que presentadiverses activitats com ara concerts, balls, espectacles de carrer i animació infantil.


27número divuit

P L A N A O B E R T A

BONICA DIADA

Ens preparem percelebrar el 50èaniversari del’escola Thau

Abril. Un mes d’amor, de roses, ple de vida, un jocd’atzar. I una de les caselles, el dia 23, tothom hi guanya, tothomés feliç. Cadascú ho celebra a la seva manera, intentant aconten-tar els del seu voltant. S’hi respira un aire despreocupat que aquí,a l’amfiteatre, va donant tombs entremig de la gent, acompanyatd’una indissimulada xafogor. El sol brilla damunt la seda blava, il’escola es vesteix d’una senyera ben gran que llueix per totsracons. L’edifici està decorat amb murals i treballs vistosos queamaguen l’esforç dels últims mesos.

Els alumnes expressen felicitat i regalen rialles a torti a dret. A primera fila, un infant es corda la sabata, i l’altre jugaamb la butxaca de la bata. Més endarrere s’hi troben els nens deprimària, els més impacients de tots. Seria important obteniraquest premi; o almenys això és el que transmeten els seus ullsinquiets. I per últim, al fons, hi ha els anomenats “grans”, o peralguns, els adolescents. Ells ja tenen experiència, han viscut moltsJocs Florals, i ja es cansen d’esperar quan la cerimònia ni tan solsha començat. Tot i així, tots comparteixen un fet comú. Ningú potevitar resseguir la fila dels pares per veure si troba els seus; ni pot

ocultar el nerviosisme, aquell que s’inicia tot just entrar a l’escenari. I és allà quan es decideix de debòqui guanyarà la partida definitiva. Els vencedors baixen les escales cautelosament, procurant que la ten-sió no els jugui una mala passada. Un cop a davant del micròfon, agafen aire per llegir el seu escrit.Prenen l’obsequi, una rosa de color cridaner, i retornen al seu lloc esperant les felicitacions dels seuscompanys. I aquest és el millor trofeu de tots.

Des de petita que he celebrat el dia de Sant Jordi, i cada any el trobo més intens i més viu.M’agrada veure com la gent somriu pels carrers sense un motiu concret. Com uns enamorats passegende la mà i caminen junts com si no hi hagués demà. Un noi li regala una bonica rosa a una senyoreta iella li dóna un llibre i es desfan en una dolça abraçada d’agraïment. És simple de veure, Catalunya estàcontenta. Una nació unida per un sentiment, més important que el territori i la política, que la discus-sió i el malentès, units per la força de l’amor. I és que quan ens manca aquesta energia tan sols ens quedademanar que torni. Que torni per poder viure de nou.

Carla Grau. 3r ESO


escola

Barcelona

Coberta_n18_2pag_cmyk:Coberta_n4_2pag 25/5/13 10:28 Página 2

coberta n18 2pag cmyk:coberta n4 2pag 25/5/13 10:28 página 3 · 2.- l'emili teixidor era...

Documents