COAIB MANACOR OIU MALLORCA

PLANEJAMENT DE REFERÈNCIA

PLANEJAMENT EN TRAMITACIÓ

OIUbase PLA DESCRIPCIÓ FASE ACORD BOIB

PLANEJAMENT APROVAT DEFINITIVAMENT

OIUbase PLA DESCRIPCIÓ ACORD BOIB Nº PÀG

475 NNSS NNSS'1980 + TEXT CONSOLIDAT'2013 27/07/12 14/08/12 25185 CATÀLEG DE PROTECCIÓ. AMPLIA I MODIFICA, AMB PRESCRIPCION S 29/06/12 07/07/12 385323 NNSS MD ZONA MOLINS DE FARTÀRITX 26/10/12 10/11/12 535688 NNSS MD SUBDIVISIÓ DEL POLÍGON 1-17 EN 3 UA 30/10/13 12/11/135635 NNSS MD INDEX D'ÚS RESIDENCIAL I TURÍSTIC 29/11/13 10/12/1 3 555707 NNSS MD ÚS ESPORTIU ALS POLÍGONS 1-15, 1-17-1, 1-17-2, 1-28-1 28/02/14 06/03/14 88

Es recomana als col·legiats la visita a la web municipal:

Es recorda als col·legiats que tenen accés a la documentació gràfica dels plans a l'arxiu d'urbanisme de la pàgina web del

Quant al sòl rústic, juntament amb les NS del municipi s'haurà d'aplicar el Pla Territorial de Mallorca. Podeu consultar la

d'emplaçament, o bé telefonar al 971228670.

06/03/14

http://www.manacor.org/organitzacio/unitat.ct.html?ClaveUnidad=1096

Consell de Mallorca: http://www.conselldemallorca.net/planejament/.

documentació referent al PTIM a la pàgina web del Consell de Mallorca: http://www.coaib.es/Inicio2/Index.asp?Opcion=15.

Per a més informació, podeu enviar un correu electrònic a oiupalma@coaib.es o un fax al 971720463, amb un plànol

Num. 16007Acord de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i

Urbanisme relatiu al text consolidat de les normes subsidiàries i

complementàries de planejament del municipi de Manacor.

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió cele-brada el 27 de juliol de 2012 adoptà, entre d’altres, el següent acord:

‘1r. Donar conformitat al text consolidat de les normes subsidiàries i com-plementàries de planejament del municipi de Manacor, que recull les aprovadesdefinitivament el 14 de maig de 1980 i les modificacions puntuals posteriors,d’acord amb la memòria de consolidació, normativa refosa (text consolidat deles ordenances), quadres de paràmetres urbanístics per zones homogènies idocumentació gràfica (plànols d’ordenació), que ha estat aprovat en sessió delPle de l’Ajuntament de data 11 de juny de 2012.

2n. Corregir les següents errades de consolidació normativa detectades enla documentació:

a) Dins l’article 176 c) de les ordenances, Puig de Son Talent, pel que faa la Zona Comercial, esportiva i zona d’equipament, la referència a «Alçada de4 metres-1 planta» queda substituïda per «Alçada 8 metres-2 plantes».

b) En el plànol de la documentació consolidada corresponent al nucli urbàde Porto Cristo a escala 1/25000, respecte del SUP 4-19, no li és d’aplicació lalínia de perimetració del sòl urbà, i respecte del sector 4.3 intensiva el grafismede perimetració s’ha d’entendre com a delimitació de sòl urbà.

c) A la fixa de polígons en sòl urbà corresponent a l’1-17; la referència queal·ludeix a «1-17, 1-17-2, 1-17-3», queda substituïda per «1-17-1 i 1-17-2».

3r. Incorporar d’ofici en el referit text consolidat, mitjançant el presentacord de conformitat i a efectes d’una major actualització del seu contingut, lamodificació dels articles 276 i següents de les ordenances urbanístiques de lesnormes subsidiàries, integrades en un nou capítol XXIII, aprovada definitiva-ment en data 29 de juny de 2012.

4t. En cas d’eventuals discrepàncies entre la documentació del text con-solidat aprovat per part de l’Ajuntament i la que va ser objecte d’aprovació defi-nitiva, prevaldran en tot cas les determinacions d’aquesta última. Així mateix,prevaldrà la delimitació de la zona marítima terrestre aprovada per Ordre minis-terial de 29 de setembre de 2006, per al cas eventual que es presentés alguna dis-crepància amb la transposada sobre la documentació gràfica del text consolidat.

5è. Publicar per a general coneixement aquest acord i les normes urbanís-tiques corresponentment refoses al Butlletí Oficial de les Illes Balears

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l’Acta.

Atès que els esmentats acords no impliquen en cap cas aprovació defini-tiva d’instrument de planejament urbanístic, sinó estrictament consolidació deles determinacions dels instruments a què es refereix, no procedeix la interposi-ció de recursos. Es publiquen seguidament per a general coneixement les orde-nances urbanístiques del text consolidat.

Normes subsidiàries i complementàries del planejament de Manacor

ArticlesCapítol I Disposicions preliminars 1-8Capítol II Llicències 9-13Capítol III Procediment per concedir les llicències 14-28Capítol IV Obres en béns de domini públic 29-31Capítol V Execució i conclusió de les obres. obligacions posteriors 32-43Capítol VI Obres efectuades il·legalment i llicències errònies 44-50Capítol VII Edificacions ruïnoses 51-53Capítol VIII Normes d’ús 54-65Capítol IX Normes d’edificació 66-79Capítol X Normes d’estètica i condicions tècniques 80-97Capítol XI Normes d’higiene i composició interior 98-128Capítol XII Normes de seguretat 129-140Capítol XIII Definicions 141-149Capítol XIV Zona antiga 150-153Capítol XV Zones intensives en sòl urbà 154-157Capítol XVI Zones intensives D en sòl urbà 158-163Capítol XVII Normes en zones extensives en sòl urbà 164-168Capítol XVIII Sectors de règim especial 169-176Capítol XIX Zona assistencial sanitària 177-178Capítol XX Zona de serveis 179-185Capítol XXI Zona industrial i de serveis 186-224Capítol XXII Zona verda pública 225-226

Capítol XXIII Xarxa viària 227-228Capítol XXIV Xarxa viària no urbana 229-232Capítol XXV Equipaments 233-236Capítol XXVI Zona agrícola ramadera (sòl no urbanitzable) 237-240Capítol XXVII Zona forestal (zona no urbanitzable) 241-244Capítol XXVIII Zona excedent (sòl no urbanitzable) 245-251Capítol XXIX Normes generals de conservació i defensa de la natura 252-256Capítol XXX Paisatges preservats (sòl no urbanitzable) 257-260Capítol XXXI Normes per al desenvolupament de plans parcials en àrees

de desenvolupament urbà (sòl urbanitzable programat) 261-268Capítol XXXII Normes per al desenvolupament de plans parcials en àrees

de desenvolupament turístic (sòl urbanitzable programat) 269-275Capítol XXXIII Normes de protecció de patrimoni històric 276-285

Normes Subsidiàries i complementàries del planejament de Manacor

Les presents Normes d’ordenació subsidiàries del planejament es redac-ten de conformitat amb les disposicions contingudes en el capítol quart del títol1 de la Llei del sòl (Tex refós de 9 d’abril de 1976).

L’àmbit d’aplicació serà la totalitat del terme municipal de Manacor, permitjà de la classificació del seu territori i el seu desenvolupament mitjançant laformulació dels plans especials de reforma interior, plans parcials, programesd’actuació urbanística, així com projectes d’urbanització en els supòsits i laforma igualment previstos.

Les presents normes regiran el terme municipal de Manacor fins que noes redacti, es tramiti i s’aprovi el Pla general d’ordenació municipal, el quals’estima de primera necessitat tenint en compte la importància del municipi,segon de la Província en nombre d’habitants.

En desenvolupament de la present normativa s’hauran de redactar elsplans especials el projecte dels quals s’ha de presentar a l’Ajuntament perquès’aprovi en el termini de sis mesos comptadors des de la data d’aprovació defi-nitiva d’aquestes Normes.

Aquests plans especials vénen especificats en les presents Normes.

També s’hauran de redactar els estudis de detall, el projecte dels qualss’ha de presentar en els mateixos terminis que els determinats per als plans espe-cials.

Capítol IDisposicions preliminars

Article 1Aplicabilitat

Les presents Normes són d’aplicació a tots els actes que determinen elsarticles de la vigent Llei del sòl i l’article 9 d’aquestes Normes.

La modificació d’aquestes Normes s’ha de realitzar d’acord amb el pro-cediment que estableix l’article 49 de la Llei del sòl.

Article 2Publicitat

Tots els plans i projectes d’ordenació urbana, les normes, ordenances,catàlegs i qualsevol document d’aquests són públics i qualsevol persona pot, enqualsevol moment, consultar-los i informar-se’n a l’Ajuntament. Aquest dret ésindependent del dret d’informar-se’n davant un altre organisme urbanístic.

Article 3Informació

Qualsevol persona pública o privada, natural o jurídica, té dret a ser infor-mat per escrit per l’Ajuntament sobre el règim urbanístic o d’edificació corres-ponent a una finca o sector del terme municipal, per mitjà de la cèdula urbanís-tica que preveu l’article 63 de la Llei del sòl i que desenvolupa l’article 4 d’a-questes ordenances. També es pot exigir aquesta informació sobre les alinea-cions i rasants d’una finca.

Article 4Cèdula urbanística

1. Sense perjudici del dret previst en l’article 55.2 de la Llei del sòl, coma document acreditatiu del règim urbanístic d’una finca o sector del terme muni-cipal es crea la cèdula urbanística de terreny o edifici, la qual ha d’expedir

51BOIB 14-08-2012Num. 117

l’Ajuntament en el termini màxim d’un mes comptador des de la sol·licitud, enels casos previstos en l’article 63.3 de la Llei del sòl.

2. La cèdula urbanística s’expedirà a sol·licitud de qualsevol persona i enla petició s’hi han de descriure detalladament la finca o sector de què es tracti ila situació exacta, i s’hi adjuntarà un plànol a escala 1/2000 signat pel sol·lici-tant en què es concreti la superfície, la longitud de façana, profunditat del solar,amplitud del vial i amplitud de la voravia, així com la situació respecte dels vialsi qualsevol altres accessos i les edificacions o arbrat existents.

3. La cèdula urbanística descriurà el règim sobre ús del sòl, indicant ladata d’aprovació dels plànols urbans, normes o ordenances.

Article 5Obligatorietat dels plans

Els particulars, igual que l’Administració, estan obligats a acomplir lesdisposicions sobre ordenació urbana contingudes en les lleis i en els plans, pro-jectes, normes i ordenances legalment aprovats. Seran nul·les les reserves dedispensació que puguin contenir els plans i ordenances, així com les que espuguin concedir independentment d’aquests.

Article 6Alineacions i rasants

Les alineacions exteriors i rasants a què han de subjectar-se les construc-cions seran les definides i aprovades pel municipi.

En tots els angles d’illeta d’edificació contínua, l’alineació exterioraixamfranarà perpendicularment a la bisectriu de l’angle de les dues alineacions.

La longitud horitzontal del xamfrà serà sempre de tres metres, excepte sien els planejaments en vigor s’indica una longitud major que, en aquest cas, seràl’obligatòria.

Qualsevol finca ja construïda que no acompleixi aquestes condicions ante-riors s’ha de considerar fora d’ordenació i, s’aplicarà el que disposa l’article 8de les presents ordenances.

L’amplària de la voravia enfront del xamfrà, quan les dues voravies que hiconflueixin siguin de distinta amplitud, ha de ser la de la major.

Article 7Obres provisionals

Les llicències que es puguin concedir a l’empara de l’apartat 2 de l’article58 de la Llei del sòl per a usos i obres de caràcter provisional podran atorgar-senomés quan estigui absolutament justificat el caràcter de provisionalitat de lesobres o usos, segons la naturalesa d’aquests, sense que sigui admissible que ten-guin per objecte instal·lacions, edificacions o usos que siguin o puguin ser decaràcter permanent.

Article 8 (Modificat 10/12/1990)

A) Edificis fora d’ordenació amb caràcter general

1.- Als efectes del disposat en la Llei del Parlament de les Illes Balearsnúm. 8/1988, d’1 de juliol, sobre edificis i instal·lacions fora d’ordenació, s’e-fectua declaració expressa i exclusiva sobre dita circumstància respecte als quees trobin en les situacions següents:

a) Les edificacions i instal·lacions que estiguin afectades pel sistema viari;dels que s’exceptua els que no tenguin realitzat el xamfrà en els casos en queresulti procedent.

b) Les edificacions i instal·lacions que ocupin, total o parcialment sòl des-tinat a equipaments i espais lliures públics, si l’ús actual resulta disconformeamb el previst en les esmentades zones per l’Instrument de Planejament Generalo altres instruments de planejament sectorial o especial que ho desenvolupin.

c) Les edificacions situades en sòl subjecte a operacions de reforma inte-rior que requereixin la seva total demolició.

2.- En aquest edificis no podran realitzar-se obres de consolidació, d’aug-ment de volum, de modernització o d’increment del valor d’expropiació, però síles petites reparacions exigides per la higiene de les persones que han de resi-dir o hagin d’ocupar els esmentats edificis.

B) Edificis que no s’ajusten a l’ordenació vigent

1.- Es denominen edificis que no s’ajusten a l’ordenació vigent a aquellsedificis existents que no s’ajusten a les determinacions de la present normativa,sempre que no es trobin en cap dels supòsits previst en l’apartat anterior.

2.- En aquests edificis transitòriament, fins la seva substitució, es podranrealitzar les obres regulades a continuació per a cada una de les situacionssegüents:

Situació 1

Edificis en que la seva alçada, superfície o volum edificats excedeixi enmés d’un cent per cent (100%) la permesa per les Ordenances.

Còmput d’alçada: L’alçada s’haurà de computar tant en número de plan-tes com en metres. Tant en les alçades existents com en les permeses s’inclou-ran els àtics edificats.

En els tipus d’ordenació segons alineacions de vial i aïllada segons par-cel·lació, l’alçada a considerar serà la reguladora màxima.

Còmput edificabilitat: En els tipus d’ordenació segons alineació de vial,l’edificabilitat permesa en una parcel·la serà la suma de les ocupacions màximespermeses en cada una de les seves plantes, en metres quadrats, incloent els cos-sos de volada permesos.

En els tipus d’ordenació en que l’edificabilitat es mesura en m2/m2 l’edi-ficabilitat serà el producte de la superfície del solar pel coeficient fixat en el PlaGeneral per a la parcel·la en qüestió.

Regulació: Es permetran només les obres encaminades a adequar-les aalguna de les situacions següents, així com les referides a l’article primer de laLlei autonòmica núm. 8/1988, d’1 de juliol, sobre edificis i instal·lacions forad’ordenació.

Situació 2

Edificis en que la seva alçada, superfície i volum edificats no excedeixid’un cent per cent (100%) dels permesos per les Ordenances de cada zona, enca-ra que incompleixin alguna o varies de les restants limitacions de les NormesUrbanístiques en cada una de les zones. Les alçades i les superfícies edificableses computaran d’igual manera que en la situació primera.

Regulació: En aquest edificis es permetran:

a) Obres parcials i circumstancials de consolidació.

b) Modernització o millora de les seves condicions estètiques, higièniqueso de funcionalitat.

c) Reformes i canvis d’ús, inclús els totals, sempre que el nou ús previstestigui inclòs en la relació dels permesos en la zona.

d) Obres d’adequació de l’edifici a alguna de les situacions dels apartatssegüents.

En aquests edificis no es permetrà augment de volum ni de superfícieconstruïda, ni d’alçada.

Situació 3

Edificis en que la seva alçada o edificabilitat no excedeixin dels permesosper les ordenances de cada zona, encara que incompleixin algun o varis dels res-tants paràmetres urbanístics de cada una de les zones.

Les alçades i les superfícies i volums edificables es computaran d’igualmanera que en la situació 1.

Regulació: Es permetran les obres referides en l’apartat corresponent a laregulació de la situació 2, així com les d’ampliació fins un màxim del vuitantaper cent (80%) dels paràmetres d’alçada (computada en metres i número deplantes) i superfície o volum edificable permesos per les Normes Urbanístiquesen cada una de les zones. Les obres esmentades d’ampliació s’hauran de realit-zar adequant-se a la tipologia original de l’edifici, fins i tot en el cas de que s’in-compleixin les determinacions d’ocupació, profunditat edificable o separacions,

52 BOIB Num. 117 14-08-2012

i a la correcta integració del mateix en el seu entorn. Es permetran, així mateix,les obres necessàries per adequar l’edifici a la situació següent.

Situació 4

Edificis que no incompleixin cap limitació imposada per les normes per acada zona per edificis de nova planta.

Regulació: Les reformes i obres d’ampliació s’ajustaran als límits impo-sats per l’ordenança, havent d’adequar-se en la seva realització a la tipologiaoriginal de l’edifici i a la correcta integració del mateix en el seu entorn.

En les situacions 2, 3 i 4 es podran realitzar les obres necessàries amb lafinalitat exclusiva de donar compliment a les normes de prevenció d’incendis,prèvia tramitació d’un estudi de detall, encara en el cas de que les esmentadesobres suposin increment de la superfície o volum màxim edificable o incompli-ment dels paràmetres d’ocupació, separacions i alçades.

3.- Malgrat això, es consideren immobles exceptuats aquelles construc-cions destinades a ús o servei públic i les declarades de valor històric, arquitec-tònic o cultural que es regiran per la reglamentació específica.

Article 8 BisIndústries en zones no adequades

Si a tenor del disposat a l’article 61 de la Llei del Sòl resultessin Indústriesemplaçades en zones no adequades i quan no estàs prevista la demolició oexpropiació de la finca en el terme de 15 anys a comptar de la data amb que espretengués realitzar-les es permetran ampliacions amb un augment de potènciai superfície d’edificació que sense sobrepassar els límits fixats en l’article 59 deles presents ordenances per a les categories A i B en situacions 1a. 2a. i 3a. com-pleixin a més amb les ordenances de volum, estètica, condicions tècniques,higiene i seguretat vigents per a la zona en que es trobin situades.

Capítol IILlicències

Article 9Actes sotmesos a llicència

1. És obligatòria l’obtenció de prèvia llicència municipal per parcel·lar oreparcel·lar terrenys, realitzar moviments de terra, tala d’arbrat, en sòl urbà ourbanitzable, realitzar tota classe d’obres i construccions, modificar l’estructurao aspecte exterior dels edificis ja existents o la seva distribució, utilitzar per pri-mera vegada els edificis, modificar-ne objectivament l’ús, demolir les construc-cions o fer-hi reparacions, condicionaments i decoració, col·locar cartells depropaganda visibles des de la via pública i per realitzar la resta d’actes queassenyalin els plans parcials d’ordenació urbana.

2. Cap persona, ni pública ni privada, podrà realitzar ni iniciar les execu-cions dels actes enunciats en l’apartat anterior sense abans obtenir les llicènciesmunicipals en la forma que estableixen aquestes Normes. L’incompliment d’a-questa obligació comportarà l’aplicació de les sancions previstes en aquests arti-cles.

Article 10Pagament de drets

L’expedició de llicències, de cèdules urbanístiques o d’informes sobre elrègim urbanístic i d’edificació i l’assenyalament d’alineacions i rasants estaransubjectes al pagament dels drets i taxes fixats en les ordenances fiscals d’aquestAjuntament.

Article 11Drets de propietat i de tercers

Totes les autoritzacions i llicències s’entendran atorgades excepte el dretde propietat i sense perjudici de tercers, i no es podran invocar per excloure odisminuir la responsabilitat civil o penal en què hagin incorregut els beneficia-ris en l’exercici de les seves activitats.

Article 12Precari i condicions

Serà nul l’atorgament de llicències, autoritzacions o permisos a precari,així com el seu sotmetiment a condicions contràries a la llei i als plans urbanís-tics, normes i ordenances definitivament aprovades. L’Ajuntament podrà exigirl’acompliment de les condicions legítimes imposades a les llicències, en igualstermes i procediment que per exigir l’acompliment del contingut principal de la

llicència.

Article 13Transmissibilitat

Les llicències relatives a una obra d’edificació o construcció, a una ins-tal·lació o a un servei seran transmissibles, però l’antic titular i el nou ho haurande comunicar per escrit a l’Ajuntament, sense la qual cosa, ambdós quedaransubjectes a totes les responsabilitats que derivin per al titular de la llicència.

El termini per comunicar-ho a l’Ajuntament serà de 15 dies a partir de ladata de la transmissió.

Capítol IIIProcediment per concedir les llicències

Article 14Sol·licitud

Les llicències se sol·licitaran mitjançant escrit dirigit al Batle i signat pelsol·licitant o el seu representant; cas en què hauran d’adjuntar el document quen’acrediti la representació.

Article 15Obres majors i menors

Als efectes de l’article 9 del Reglament de serveis de les corporacionslocals, de 17 de juny de 1955, i als efectes d’aquestes ordenances, es considerenobres majors les d’urbanització, aixecar tota classe de construccions, edificis iindústries, qualsevol que en sigui la destinació, els de reforma de la seva estruc-tura, els que augmentin o disminueixin el volum edificat o modifiquin l’aspec-te exterior o interior dels edificis i construccions, els moviments de terra, demo-lició d’edificis i totes les que exigeixin la direcció d’un facultatiu titulat.

I se consideraran obres menors les senzilles de reparació i totes aquellesno incloses en la categoria de majors.

Article 16Documents del projecte

1. La sol·licitud de llicència d’obra major ha de ser subscrita pel sol·lici-tant, a més ha d’adjuntar projecte subscrit per facultatiu competent i visat pelcorresponent col·legi professional, i anomenament de tècnic de grau superior imitjà que hagin de dirigir-les, i de l’empresa constructora, així com referència ala cèdula urbanística, si s’escau. Els projectes constaran dels documentssegüents:

A) Memòria que descrigui i justifiqui l’obra i aporti els documents i dadesque no puguin representar-se numèricament o gràficament en els plànols.

B) Plànol d’emplaçament general a escala 1:2000. Aquest plànol assenya-larà l’orientació del solar o parcel·la i la seva situació en relació amb les duesvies públiques més properes, o amb el punt quilomètric si confronta amb carre-tera.

C) Plànol de situació de les obres en el solar, a escala 1:500, en què s’a-cotin les distàncies de l’obra amb els eixos de les vies públiques amb què con-fronta, les amplàries d’aquestes i voravies, les distàncies a la línia de delimita-ció de la zona maritimoterrestre, si s’escau, i les distàncies des del contorn del’edificació als eixos de les parets mitgeres i als paraments exteriors de les paretsde façana o de tancament.

S’hi assenyalarà també, si n’hi ha, el límit de profunditat edificable i l’a-lineació de façana. Finalment, hauran de situar-se també:

- Els punts des dels quals s’han pres les fotografies que es relacionen enel present article.

- L’arbrat existent i el que es pretén reposar.- Les cotes de terreny i de les vies confrontants amb aquest, expressades

en centímetres.- La situació d’aljubs, cisternes, foses sèptiques, estacions depuradores,

xarxa de clavegueram, línies d’alimentació d’aigües i energia, enllumenat exte-rior i aparcament en superfície.

D) Plànol de plantes i de totes les façanes a escala 1:50 o 1:100, o, excep-cionalment, a 1:200 si les mides del dibuix així ho exigissin, amb les seccionsnecessàries per a la seva completa determinació.

E) Plànol topogràfic a escala 1:200 amb corbes de nivell de metre en

53BOIB 14-08-2012Num. 117

metre amb la projecció de l’edifici.

F) Pressupost resumit de l’obra i les seves dades estadístiques.

En els casos que es consideri convenient, se presentaran dues fotografiesen color en què puguin apreciar-se les característiques del solar i el seu entorn;essent obligades en els casos de demolició i en solars de façana i superfície infe-rior a la mínima.

En solars de façana o superfície inferiors a la mínima els confrontants delsquals estiguin construïts, s’hauran d’apreciar en les fotografies les façanes delsedificis veïns.

2. A la petició de llicència d’obra menor, s’hi ha d’adjuntar pressupostresumit, croquis a escala de les obres que es volen realitzar i nomenament del’empresa constructora, podent assignar-se un tècnic competent per dirigir-les.

3. Quan les obres que es pretenen construir puguin interferir la línia detransport i distribució d’energia elèctrica d’alta tensió, haurà de presentar-se plà-nol en què es grafiï detalladament la ubicació de la construcció així com la dis-tància a les línies abans citades, a fi de sol·licitar informe de la DelegacióProvincial del Ministeri d’Indústria, es podrà prescindir d’aquest tràmit en elsupòsit que la construcció estigui, en el punt més proper, a més de vuit metresdel conductor si la tensió de serveis de la línia no excedeix de 15 kW, i a quin-ze metres o més si excedeix de 15 kW.

4. En el supòsit que se sol·liciti llicència per construir edifici en solar queno reuneixi les mínimes condicions de superfície i façana exigides en les pre-sents Normes, s’hauran d’aportar documents fefaents acreditatius d’una adqui-sició amb antelació a la vigència d’aquestes Normes.

Article 17Profunditat màxima edificable de la illeta

En les zones d’edificació contínua s’establirà, per a cada illeta, la matei-xa ‘profunditat màxima edificable.’

En el pati d’illeta, com a mínim, s’hi ha de poder inscriure un cercle de 8metres de diàmetre i en el supòsit que per poder complimentar la mínima dimen-sió del pati d’illeta s’hagués d’aplicar una profunditat màxima edificable infe-rior a 12 metres, es considerarà la illeta completament edificable.

A l’interior de la illeta, la profunditat màxima edificable establerta en elsplans o projectes aprovats no pot ser augmentada per voladissos de qualsevolclasse.

Perquè la peça principal habitable d’un habitatge pugui prendre llum d’unpati d’illeta, haurà d’acomplir, a més dels requisits generals que s’especifiquenen les presents ordenances per a les habitacions d’habitatges, la condiciósegüent: que l’amplitud mitjana del pati interior de la illeta, amidada perpendi-cularment des de la façana de l’habitatge, no sigui inferior a l’amplitud virtualde carrer que permeti l’alçada de l’edifici.

La profunditat màxima edificable d’una illeta no pot ser superior a 20 men zona general antiga, ni a 25 m en zones intensives i urbana jardí.

Article 18Característiques de la documentació

1. Tota la documentació s’ha de presentar dins carpetes i s’ha d’ajustar ala norma UNE 1027 que defineix el format i plegat per a arxivadors A-4. Eltamany dels expedients plegats ha de ser de 210x297 mm. Tots els documentss’han de presentar amb claredat de dibuix i exactitud indispensable en aqueststreballs.

2. La documentació prevista en l’article 16 s’ha de presentar per quadru-plicat d’exemplars; l’Ajuntament podrà requerir al peticionari per què presentialtres exemplars per trametre’ls a altres organismes que preceptivament hagind’informar sobre qualsevol extrem de la petició de la llicència formulada.

Article 19Presentació

Les sol·licituds de llicència a què es refereixen aquestes Normes, així comde qualssevol altres efectes en relació amb aquestes, s’han de presentar en elRegistre d’Entrada de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 69 de la Llei de pro-cediment administratiu.

Article 20Reintegrament

Totes les sol·licituds i documents que es presentin s’hauran de reintegrarde conformitat amb la legislació general aplicable i d’acord amb les ordenancesfiscals d’aquest Ajuntament.

D’acord amb l’article 71 de la Llei de procediment administratiu, no espot justificar la no admissió de l’escrit o document, la manca de reintegramento la carència de qualsevol altre requisit, i s’ha de requerir a qui el subscrigui pera que en el termini de deu dies hàbils esmeni les deficiències o el reintegrament,amb l’apercebiment de que si no ho fa s’arxivarà la sol·licitud sense més tràmit.

Article 21Tramitació

Les sol·licituds de llicència s’han de resoldre de conformitat amb l’article9 del Reglament de serveis de les corporacions locals en relació amb l’article178 de la Llei del sòl. Si, dels informes, en resulten deficiències esmenables,s’haurà d’atenir al que disposa l’apartat 2 de l’article 22 de les presents Normes.

Article 22Termini per indicar l’acord

1. D’acord amb l’article 178 de la Llei del sòl i l’article 9 del Reglamentde serveis de les corporacions locals, les llicències per executar obres de novaconstrucció o reforma d’edificis i indústries, així com les d’urbanització, s’hand’atorgar o denegar en el termini de dos mesos comptadors a partir de la data deregistre de la sol·licitud al registre general de l’Ajuntament. Les llicències per al’exercici d’activitats personals, de parcel·lacions en sectors que tenguin apro-vat el Pla parcial d’ordenació, obres i instal·lacions industrials menors i obresprovisionals, senzilles o de reparació, s’hauran d’atorgar o denegar en el termi-ni d’un mes, comptador a partir de la data d’entrada de la sol·licitud en el regis-tre de l’Ajuntament.

2. Si dels informes s’esdevenen deficiències esmenables, s’hauran de noti-ficar al sol·licitant, abans d’expirar els terminis indicats, perquè en el termini de15 dies les esmeni. El còmput d’aquells terminis quedarà suspès durant aquest15 dies, comptadors a partir de la data de notificació de les deficiències.

3. Si una vegada transcorreguts el terminis establerts en l’apartat 1 d’a-quest article, amb la pròrroga, si s’escau, del període d’esmena de deficiènciesde l’apartat 2, sense que s’hagi notificat resolució expressa al sol·licitant:

a) El sol·licitant de la llicència de parcel·lació, en el supòsit expressat,construcció d’immobles o modificació de l’estructura d’aquests, podrà acudir ala Comissió Provincial d’Urbanisme i si en el termini d’un mes no es notifical’acord exprés a l’interessat, quedarà atorgada la llicència per silenci adminis-tratiu, excepte el que s’expressa en l’article 178.3 de la Llei del sòl.

b) Si la llicència sol·licitada es refereix a activitats a la via pública o enbéns de domini públic o patrimonials, s’entendrà denegada per silenci adminis-tratiu.

c) Si la llicència instada es refereix a obres d’instal·lacions menors, pro-visionals, senzilles o de reparació per a obertura de tota classe d’establiments i,en general, a qualsevol altre objecte no comprès en els apartats a) i b) anteriors,s’entendrà atorgada per silenci administratiu, excepte el que preveu l’article178.3 de la Llei del sòl.

Article 23Resolució i pagament de drets

1. Excepte quan segons aquestes Normes correspongui al Ple municipal,totes les sol·licituds de llicència, se concediran o denegaran, a proposta deltinent de Batle Delegat, per la Comissió Municipal Permanent o la Batlia,segons siguin obres majors o menors respectivament. La resolució que deneguiuna llicència ha de ser motivada i els informes o dictàmens tècnics només cons-tituiran motivació de la denegació si el text consta íntegrament incorporat a laresolució.

2. Acordat per l’Ajuntament l’atorgament de llicència, s’haurà de comu-nicar al sol·licitant la liquidació dels drets o taxes que hagi d’abonar per raó deles obres, la llicència de les quals s’ha concedit, el qual estarà obligat a satisfer-ne l’import en el termini que s’assenyali, el qual no podrà ser inferior a 15 dieshàbils. Si no paga la liquidació, se li requerirà el pagament en un nou termini

54 BOIB Num. 117 14-08-2012

igual a l’anterior i se l’advertirà que la manca de pagament implicarà la caduci-tat de la llicència, sense perjudici de la facultat del municipi d’acudir a la via deconstrenyiment per exigir el pagament.

Article 24Ocupació de la via pública

1. En la sol·licitud de llicència d’obres s’expressarà si s’ha d’ocupar la viapública amb bastiments o tanques; si no, no es permetrà l’ocupació amb mate-rial, runes i d’altres impediments. L’Ajuntament ha de fixar les condicions i ter-mini de l’ocupació, i una vegada exhaurit s’hauran de retirar els bastiments, tan-ques, materials i demés, restablint la via pública a satisfacció municipal.

2. L’atorgament d’aquestes autoritzacions comporta el pagament de lesexaccions que fixen les ordenances fiscals de l’Ajuntament. Es podrà obtenirnou permís d’ocupació o pròrroga del concedit abonant la sobretaxa que esta-bleixi les ordenances fiscals pertinents.

Article 25Obres urgents

1. Quan s’ hagin de realitzar obres d’urgència fundada en la necessitat d’e-vitar danys a persones o coses i per aquesta raó no puguin subjectar-se al pro-cediment normal d’obtenció prèvia de llicència, es podrà obtenir l’autoritzaciónecessària per mitjà de compareixença del sol·licitant davant el Negociatd’Obres en què al·legarà els motius de la urgència i les obres que hagi de realit-zar. Els Serveis Tècnics hauran d’informar de la sol·licitud amb caràcter d’ur-gència i el tinent de Batle o, en absència seva, un arquitecte municipal delsServeis Tècnics podran ordenar les obres necessàries en els termes i condicionsque estimin adients, donant-ne compte, en aquest darrer cas, immediatament altinent de batle esmentat.

2. Les obres que s’ordenin a l’empara d’aquest article no poden ser denova planta i no eximeixen la presentació, en el termini que es fixi, de la sol·lici-tud i la documentació ordinàries. Si no se n’indica termini exprés, aquest seràde vuit dies hàbils.

3. L’incompliment de qualsevol de les condicions establertes en l’autorit-zació provisional comportarà la suspensió de l’obra i la imposició de la multa,seguint el mateix procediment que per a les obres executades sense llicència.

Article 26Moviments de terra

La llicència per a moviments de terra en cap cas pot incloure l’obertura devials, la urbanització o l’obertura de fonaments, excavació de soterranis o des-trucció de jardins o tala d’arbres, sinó que s’ha de limitar a obres d’anivellamenti neteja de terrenys.

Article 27Exemplar per al sol·licitant

Una vegada concedida la llicència d’obres, s’ha de retornar al sol·licitantun exemplar de la memòria i de cada plànol presentat, degudament segellat perl’Ajuntament i una còpia fefaent de l’acord municipal que atorgui, i si s’escau,de les condicions imposades, que s’expedirà unit a l’expedient. De la mateixamanera s’ha de procedir si es denega la sol·licitud de llicència.

Article 28Exemplar de l’obra i cartell

Els documents que acreditin la concessió de la llicència, conformementamb l’article anterior, s’hauran de tenir sempre a l’obra i s’hauran d’exhibir al’autoritat municipal o als seus agents delegats quan ho sol·licitin.

Igualment serà obligatori col·locar un cartell, en lloc visible i llegible desde la via pública, en la forma i condicions establertes per Batlia.

Capítol IVObres en béns de domini públic

Article 29Obres a la via pública

Les obres en la via pública o en terrenys de domini públic a realitzar perparticulars o empreses concessionàries, excepte la construcció de voravies, esconceptuen com a obres majors i com a tals es tramitaran, segons les presentsnormes i sense perjudici del que disposa la legislació vigent.

No es concedirà cap permís per a obertura de rases en paviments que notenguin més de dos anys de realització, comptadors a partir de la data de liqui-dació o recepció provisional, excepte en casos d’avaria o en aquells en què esdemostri clarament l’absoluta urgència de les obres a realitzar i la impossibili-tat de dur-les a terme de cap altra manera.

Article 30Seguretat i abalisament

1. Qualsevol obra que es realitzi en terrenys de domini públic s’efectuaràde manera que produeixi el mínim de perjudicis a la circulació rodada o vianantsi als veïns.

2. El contractista de l’obra serà responsable de la senyalització i abalisa-ment tant de dia com de nit, i hi ha d’aportar, en nombre suficient a judici deltècnic municipal, els elements necessaris com ara tanques, senyals lumínicsvermells, senyals de trànsit, etc. En qualsevol obra s’ha de col·locar, en llocvisible, un cartell en què consti el títol del projecte o definició de l’obra que serealitza, l’empresa o l’organisme per a qui les realitza i el nom del contractista.

Article 31Inspecció

En les obres referides en els articles 29 i 30, la presentació del certificatfacultatiu de finalització d’obres donarà dret a la seva utilització pública.Aquestes obres seran inspeccionades pels tècnics municipals i durant el terminide 12 mesos des de la presentació del certificat facultatiu de conclusió d’obres,correran a càrrec de l’entitat sol·licitant del permís la reparació de qualsevol des-perfecte en la via pública, que fonamentadament pugui atribuir-se a defecte deles obres realitzades, previ informe del tècnic municipal.

Aquestes reparacions s’han de realitzar per l’obligat en el termini esta-blert, o en cas contrari, les pot realitzar l’Ajuntament a càrrec d’aquell.

Capítol VExecució i conclusió de les obres. obligacions posteriors

Article 32Subjecció a condicions de llicència

Les obres i instal·lacions s’han de realitzar amb estricta subjecció a lescondicions de la llicència municipal atorgada, així com a les condicions gene-rals d’higiene, seguretat i policia, a tot el que disposen aquestes Normes, reso-lucions de Batlia i normes de defensa de l’ornat públic.

Article 33Modificacions en el decurs de les obres

Si durant l’execució de les obres es volgués introduir alguna modificació,el sol·licitant haurà de demanar a l’Ajuntament la corresponent autorització, enla mateixa forma i procediment establerts per a les sol·licituds de llicència, i nose podran realitzar les modificacions sense haver obtingut abans del’Ajuntament la corresponent autorització.

Article 34Reparació de danys

L’obtenció d’una llicència municipal d’obres o instal·lacions du implícital’obligació d’abonar les despeses per danys o altres que durant les obres s’oca-sionin a la via pública, voravies, paviments, passejos, faroles, instal·lacionsd’enllumenat, gas, subministrament d’aigua, xarxes de clavegueram i qualsse-vol béns públics i patrimonials que siguin deteriorats.

Article 35Direcció facultativa i empresa responsable

Totes les obres majors s’hauran d’executar sota la direcció dels tècnicsfacultatius que es trobin legalment facultats per assumir-les.

Si el director o els tècnics deixen d’exercir la intervenció a l’obra durantla seva execució, hauran de comunicar-ho per escrit a l’Ajuntament en un ter-mini de 24 hores amb un escrit refrendat pel col·legi professional corresponent.

Les obres, en aquest cas, s’han de suspendre fins que no s’hagi comunicata l’Ajuntament la designació del substitut o substituts per escrit en què consti laconformitat d’aquests i visat pel col·legi professional.

D’igual manera, tant en obres majors com menors, en el moment de ces-

55BOIB 14-08-2012Num. 117

sament de l’empresa constructora s’ha d’aportar immediatament el justificantdel nomenament de la nova empresa; si no és així, s’hauran de paralitzar lesobres.

Article 36Comprovació i vigilància

Tota llicència d’obres, així com la respectiva sol·licitud i execució, com-porta implícitament l’obligació dels sol·licitants i realitzadors de permetre, enqualsevol moment, que l’autoritat municipal, delegats i funcionaris amb missióinspectora d’obres, edificis o instal·lacions puguin reconèixer i inspeccionarl’immoble en què es duen o s’hagin de dur a terme les obres.

Durant l’execució de les obres i per comprovar-les finalment, els serveistècnics, Negociat d’Obres o Servei d’Inspecció poden requerir la presència deles persones solidàriament responsables perquè facilitin a les oficines munici-pals les dades necessàries per comprovar si s’acompleix el que dicten aquestesNormes i també perquè assisteixin a les visites d’inspecció de les obres.L’incompliment de l’obligació d’assistència o de subministrament de dades,podrà ser sancionat amb la suspensió de l’obra i, si s’escau, s’interromprà el ter-mini d’expedició de la certificació de final d’obres.

Article 37Suspensió d’obres per manca de seguretat

Si els tècnics municipals dictaminen que l’execució d’una obra infringeixles normes de seguretat, el batle o, en absència seva, el tinent de batle delegatd’obres, si hi ha urgència, podrà suspendre-la i ordenar l’adopció de les mesu-res necessàries de precaució. L’autoritat municipal, a més, podrà suspendre l’o-bra si qualsevol organisme de l’Administració de l’Estat comunica al’Ajuntament si considera que l’obra afecta la seguretat pública.

Article 38Caducitat de llicències

Les llicències d’obra caducaran:a) Per impagament de la liquidació d’arbitris que s’hagin causat.b) Per desistiment del sol·licitant, per mitjà d’escrit adreçat al batle.c) Perquè no s’hagin iniciat les obres en el termini de sis mesos a comp-

tar des de la data en què la llicència es comunicà al sol·licitant.d) Perquè no s’hagi acabat l’obra en el termini d’execució establert en la

llicència o pròrrogues de la mateixa.e) Per haver infringit les condicions imposades en l’autorització o llicèn-

cia i les determinades en aquestes Normes.f) Quan s’hagin comprovat errors inadmissibles o falsedat en les dades

aportades pel peticionari a l’hora de sol·licitar llicència.

La caducitat de la llicència es produeix automàticament en els supòsits a),b), c) i d). La caducitat en els supòsits e) i f) requereix previ acord de la corpo-ració municipal.

Article 39Obres inacabades

Si les obres s’interrompen injustificadament o queden paralitzades oinacabades en haver-se exhaurit el termini d’execució concedit i no es troben enles degudes condicions de seguretat, salubritat o ornat públic, el batle podràdecretar que s’executin les mesures adients per esmenar la situació a càrrec deltitular de la llicència o propietari del sòl o edifici. Si aquests no ho executen, hopodrà realitzar l’Ajuntament a càrrec dels obligats.

Article 40Reposicions

En el termini concedit per a l’execució de l’obra s’hi entendrà comprès eltemps necessari per retirar les tanques, bastiments i mitjans auxiliars i reposarels paviments i d’altres elements de la via pública que s’hagin deteriorat durantl’execució de l’obra. Els informes emesos pels organismes públics competentsen relació amb mesures anticontaminats són vinculants per concedir la llicènciad’obertura de les possibles indústries potencialment contaminants.

Article 41Conclusió d’obres

El titular de la llicència ha de comunicar a l’Ajuntament per escrit la fina-lització d’obres, aportant la certificació de la direcció tècnica i sol·licitant lacomprovació final i l’expedició de certificació municipal de finalització.

Article 42Inspecció final

Una vegada rebuda la comunicació a què es refereix l’article anterior, elsfuncionaris municipals designats per a la inspecció final emetran informe onconsti si l’obra s’ha subjectat als termes de la llicència atorgada i que en la cons-trucció s’han tengut en compte la resta de previsions d’aquestes Normes i, sis’escau, se n’han reparat els danys i perjudicis causats a la via pública, i tambési s’ha construït la voravia frontal a l’edifici de què es tracti.

Article 43Certificació de finalització d’obres

Una vegada acomplerts els requisits previstos en l’article anterior,l’Ajuntament expedirà, en el termini d’un mes, la certificació de finalitzaciód’obres, la qual serà preceptiva per utilitzar, ocupar o arrendar l’immoble, aixícom per obtenir els subministrament d’aigua i utilitzar la xarxa de claveguerami d’altres serveis públics, així com també la llicència d’obertura d’establiments,posada en funcionament d’indústries i, en general, per iniciar a l’immoble quals-sevol activitats d’ús públic o de serveis.

Capítol VIObres efectuades il·legalment i llicències errònies

Article 44Acció d’ofici i pública

L’Ajuntament, d’ofici o a instància de qualsevol administrat, ha d’exerci-tar les facultats municipals previstes en els articles següents, en mèrit de l’acciópública que preveu l’article 235 de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urba-na.

Article 45Obres i instal·lacions sense llicència

Les obres, instal·lacions i actes relacionats en l’article 9 d’aquestesNormes i en el que disposa la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana ques’executin sense llicència municipal o ordre d’execució, o sense que s’ajustin ales condicions legítimes assenyalades en aquelles, s’han d’atendre al que dispo-sen els articles 184 i 185 de la Llei del sòl.

Article 46Sancions

Als efectes de sancions que governativament són potestatives de l’autori-tat municipal, es consideren infraccions urbanístiques els actes realitzats sensellicència municipal o ordre d’execució, que se relacionen a continuació:

a) les parcel·lacions i reparcel·lacionsb) les dotacions de serveis urbanísticsc) els moviments de terres de considerable magnitudd) les edificacions de nova plantae) les reformes d’estructura o de façana d’edificisf) la demolició d’edificisg) la col·locació de cartells visibles des de la via públicah) la primera utilització d’edificis.

La resta d’actes sense llicència es consideren només infraccions d’orde-nances municipals i, com a tals, poden ser sancionats.

En tot cas, s’estarà el que determini la Llei del sòl i els reglaments queoportunament es publiquin.

Article 47Construccions clandestines

Tenen la consideració de construccions clandestines les següents:

a) Les que s’han realitzat sense la corresponent llicència municipal deconstrucció.

b) Les que constitueixen greu infracció de les normes vigents relatives aseguretat, salubritat i ornat públic, i s’hagin realitzat amb posterioritat a lavigència legal d’aquestes.

c) Les que s’utilitzin com a habitatge però s’hagin autoritzat per a altresfins, o no hagin obtingut la certificació de l’Ajuntament que n’autoritza la pri-mera ocupació o utilització.

d) Les que s’executin en contra de les condicions legítimes imposades perla llicència municipal d’obres.

56 BOIB Num. 117 14-08-2012

Les construccions clandestines no poden tenir, en cap cas, la consideraciód’habitatge i, per consegüent, no poden cedir-se, sota qualsevol forma de con-tracte, per ser destinades a allotjament de persones.

L’autoritat municipal pot adoptar, respecte de les construccions clandesti-nes, les següents mesures:

1) Inclusió en el Registre Municipal de Solars i, si s’escau, expropiacióforçosa de les construccions.

2) Demolició de tot allò edificat quan sigui il·legalitzable i les circums-tàncies urbanístiques així ho aconsellin.

3) Clausura de l’edifici quan no procedeixi legalment la demolició ni siguipossible dotar els habitatges o locals de les condicions mínimes establertes en lalegislació vigent.

4) Multes que podran ser aplicades tant amb caràcter de sanció principalcom de mesura coercitiva a fi que s’acompleixi allò ordenat, d’acord amb el quedisposa la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana.

Article 48Responsabilitat

S’ha d’estar al que disposa l’article 228 de la Llei del sòl.

Article 49Altres responsabilitats

Les prevencions de caràcter administratiu que estableixen els articles pre-cedents respecte de les obres fraudulentes o clandestines, no seran obstacle a lesresponsabilitats d’altre ordre en què l’infractor o infractors puguin haver inco-rregut; en aquest cas l’Ajuntament passarà el tant de culpa a la jurisdicció ordi-nària.

Article 50Obres autoritzades erròniament

Quan l’Ajuntament comprovi que la llicència o ordre d’execució d’obress’hagués obtingut erròniament, la corporació municipal podrà anul·lar-les i dis-posar el que preveuen els articles 186 i 187 de la Llei del sòl.

Capítol VIIEdificacions ruïnoses

Article 51Tramitació d’expedients de ruïna

1). Quan una construcció o part d’ella es trobi en estat ruïnós,l’Ajuntament, d’ofici o a instància de qualsevol interessat, en declararà i n’a-cordarà la demolició total o parcial, prèvia audiència del propietari i ocupants,excepte imminent perill que ho impedís.

2). S’ha de declarar l’estat ruïnós en els següents supòsits:a) Dany no reparable tècnicament pels mitjans normals.b) Cost de la reparació superior al 50 % del valor actual de l’edifici o de

les plantes afectades.c) Circumstàncies urbanístiques que aconsellin la demolició de l’immo-

ble.

3). Si el propietari no acompleix l’acord de l’Ajuntament, la corporaciól’executarà a càrrec de l’obligat.

Article 52Ruïna imminent

Si existís urgència i perill en la demora, l’Ajuntament o el batle, sota laseva responsabilitat, per motius de seguretat, disposarà el necessari respecte del’habitabilitat de l’immoble i el desallotjament dels ocupants.

Les mateixes disposicions regiran en el supòsit que les deficiències de laconstrucció afectin la salubritat.

Article 53Danys reparables

1. Els ajuntaments i, si s’escau, les diputacions provincials i les comis-sions provincials d’urbanisme podran també ordenar, per motius d’interès turís-tic o estètic, l’execució de les obres de conservació i de reforma de façanes oespais visibles des de la via pública, sense que estiguin prèviament incloses enalgun pla d’ordenació.

2. Les obres s’executaran a costa dels propietaris si es troben dins el límitdel deure de conservació que els correspon, i amb càrrec a fons de l’entitat queho ordeni quan l’excedissin per obtenir millores d’interès general.

3. Els propietaris de béns inclosos en els catàlegs a què es refereix l’arti-cle 25 podran sol·licitar per conservar-los la cooperació dels ajuntaments i dipu-tacions que la prestaran en condicions adequades.

Capítol VIIINormes d’ús

Article 54Classificació dels usos d’edificis

Als efectes del que disposen aquestes Normes, els usos de què és suscep-tible l’edificació es classifiquen en tres grups:

a) habitatgeb) indústriac) usos públics i serveis.

Article 55Habitatge

L’ús d’habitatge pot correspondre a tres tipus d’edificis:

I - Entre mitgeres, la forma habitual que es dóna a solars del nucli urbà,en illetes tancades o de dues files paral·leles.

II - Aïllades, a l’interior d’una parcel·la tancada, com és freqüent en leszones de baixa densitat i zones turístiques.

III - En blocs aïllats o formant illetes de composició lliure, que és la formanormal en cas de terrenys urbanitzables programats que passen a ser sòl urbà permitjà del planejament de nous conjunts urbans.

Article 56Indústria

Les diferents instal·lacions, establiments, activitats industrials fabrils omagatzems que, en principi, es puguin considerar com a molests, insalubres,nocius i perillosos, consten relacionats al Decret 2414/1961, de 30 de novem-bre.

Aquelles indústries que no constin a l’Annex I del Reglament d’activitatsmolestes, insalubres, nocives i perilloses hauran de classificar-se, en principi,per analogia amb les semblants que consten en el citat annex.

La classificació establerta és susceptible de variació quan les condicionstècniques de la instal·lació i les mesures adoptades per eliminar les molèsties,insalubritat, nocivitat i perillositat així ho aconsellin a judici dels serveis tècnicscompetents.

Article 57Categoria de la indústria

Als efectes de classificació de les indústries d’acord amb les seves carac-terístiques, se n’estableixen cinc categories:

A) Indústria sense molèstia per a l’habitatge. Es refereix a laboratoris otallers de caràcter individual i familiar que utilitzen màquines o aparells mogutsa mà o per motors de petita potència que no transmeten molèsties a l’exterior ino produeixen renous, ni emanacions o perills especials.

B) Indústria compatible amb l’habitatge. Comprèn els tallers o petitesindústries que produeixen algunes molèsties tolerables en major o menor grau,segons la situació respecte de l’habitatge, sempre que, per les seves caracterís-tiques, no produeixin despreniment de gasos, pols i olors o molèsties ambrenous excessius, vibracions, perills o acumulació de trànsit.

C) Indústria molesta, admesa contigua a l’habitatge. Aplega aquellesindústries que presenten incomoditats per als habitatges confrontants, però quees poden admetre en zones en què la barreja d’usos ja existents no justifiquinuna limitació més rigorosa.

57BOIB 14-08-2012Num. 117

D) Indústria molesta, incompatible amb l’habitatge. Comprèn la mitjana igran indústria en general.

E) Indústria insalubre, nociva i perillosa. Comprèn aquelles indústries oactivitats en què les mesures correctores no permeten minvar el caràcter d’insa-lubritat, nocivitat o perillositat, a judici dels serveis tècnics competents, nopoden instal·lar-se dins el terme municipal de Manacor. Aquelles indústries oactivitats insalubres, nocives i perilloses en què les mesures correctores adopta-des, segons el criteri dels serveis tècnics competents, permetin minvar-ne elcaràcter d’insalubritat, nocivitat o perillositat, es podran instal·lar amb les limi-tacions corresponents per la seva situació i per la categoria a què s’assimilin,una vegada adoptades les mesures correctores i en les condicions que, en cadacas, aconsellin els serveis tècnics. Queda prohibit l’abocament d’aigües resi-duals a la xarxa general sense prèvia decantació i en el cas d’indústria química,és preceptiu el pretractament (veure annex).

Annex a l’article 57ECaracterístiques de l’aigua per ser abocada a la xarxa de clavegueram

Es prohibeix abocar, directament o indirecta, els següents productes:

1- Gasolina, benzè, naftalè, fuel oil, petroli, olis volàtils o qualsevol altresòlid, líquid o gas inflamable o explosiu en cap quantitat.

2- Qualsevol sòlid, líquid o gas tòxic o verinós, ja sigui pur o mesclat ambaltres residus, en quantitat que pugui constituir un perill per al personal enca-rregat de la neteja i conservació de la xarxa, o un molèstia pública.

3- Aigües residuals amb valor de pH inferior a 5,5 o superior a 9,5 que ten-gui alguna propietat corrosiva capaç de causar danys o perjudicar els materialsamb els què està constituït el clavegueram, l’equip o el personal encarregat dela neteja i conservació.

4- Substàncies sòlides o viscoses en quantitats o mesures tals que siguincapaces de causar l’obstrucció del corrent de les aigües en el clavegueram o obs-taculitzar els treballs de conservació i neteja de la xarxa, tals com cendres, plàs-tics, fusta, fems, sang, femada, desperdicis d’animals, pèl, vísceres, peces devaixella, envasos de paper i altres anàlogues, ja siguin senceres o triturades.

5- Qualsevol líquid o vapor a temperatura major que 40ºC6- Dissolvents orgànics i pintures en qualsevol proporció7- Carbur càlcic en qualsevol proporció8- Sulfurs que excedeixin 5 ppm en S9- Cianurs que excedeixin 2 ppm en CN10- Formaldehids que excedeixin 20 ppm en HCHO11- Diòxid de sofre que excedeixi 5 ppm en SO212- Abocaments formats per matèries greixoses o olis minerals o vegetals

que excedeixin 250 ppm com a greix total13- Abocaments concentrats de processos de galvanitzat o àcids concen-

trats en tractaments de ferro14- Gasos procedents d’escapaments de motors d’explosió15- Líquids que contenguin productes susceptibles de precipitar o diposi-

tar-se en la xarxa de clavegueram o de reaccionar amb les aigües de la xarxa,produïnt substàncies compreses en qualsevol dels apartats d’aquest annex.

16- Substàncies que puguin pertorbar el bon funcionament d’unainstal·lació de depuració d’aigües residuals.

Article 58Situació de la indústria

Atenent a la seva ubicació, cal considerar per als establiments industrialsles següents situacions:

1) Indústria situada en planta pis d’un edifici destinat a ús predominant noindustrial.

2) Indústria situada a planta baixa i possibles soterranis incorporats elsquals no podran excedir de la projecció vertical del local de planta baixa desti-nada a indústria, d’un edifici destinat a ús predominantment no industrial.

3) Indústria situada en locals o edificis destinats predominantment oexclusiva a indústria en zona no industrial.

4- Indústria situada en locals o edificis destinats exclusivament a indústriaa zona industrial o mixta (industrial i serveis).

S’entendrà per predominantment no industrial quan més del 50 % de lasuperfície edificada està destinada a usos no industrials, suposant ja instal·ladala indústria que se sol·licita.

En aquest cas, els locals no ocupats d’un edifici sense ús determinat s’hade presumir com a destinats a futurs usos no industrials.

Per al còmput als efectes anteriors de la superfície de la indústria, es con-sidera la superfície total ocupada amb tots el seus annexos i dependències. Encanvi, als efectes de la fórmula assenyalada a l’article 59, s’entenen per super-fície industrial la de les naus o locals en què es realitzen els processos industrialsde fabricació, transformació, manipulació, reparació, etc., excloent-ne, en con-seqüència, les superfícies destinades a oficines, banys, magatzems, exposicionsi serveis similars.

Article 59Limitacions de categoria, situacions i condicions

Per determinar les zones de possible emplaçament d’una indústria s’hande tenir en compte el següent:

a) La potència total a instal·lar, qualsevol que en sigui la classe d’energiaemprada, sense incloure la necessària per accionar muntacàrregues, condiciona-ment d’aire, calefacció o d’altres que es puguin considerar utilitzades pel con-dicionament del local.

b) La superfície industrial de les naus o locals en què es realitzen els pro-cessos industrials de fabricació, transformació, manipulació, reparació, etc.,incloses, nogensmenys, les superfícies destinades a oficines, banys, magatzems,exposicions i serveis similars.

c) El nivell de renous quan la indústria estigui en funcionament, mesurata l’exterior del local en què està instal·lada la indústria pertinent i junt a mitge-res i sostres de tercers.

Els límits màxims en cada categoria i per a cadascuna de les possiblessituacions són els següents:

Situació

Categoria 1 2 3 4A 0,150 0,15 0,15 Il·limitat F40 600 2000 Il·limitat m²40 40 40 75 Decibels

B No 0,15 0,15 Il·limitat FNo 600 2000 Il·limitat m²No 40 40 75 Decibels

C No 0,15 0,15 Il·limitat FNo 600 2000 Il·limitat m²No 40 40 75 Decibels

D No No No Il·limitat FNo No No Il·limitat m²No No No 75 Decibels

Potència màxima a autoritzar:Cv = cavalls vaporH = nombre d’operaris, excloent el personal administratiuS = superfície en metres quadrats

Quan la mateixa indústria ocupi diferents plantes en la mateixa situaciód’un edifici, les superfícies, potències instal·lades i nombre d’operaris s’han d’a-cumular. Quan la mateixa indústria ocupi diverses situacions en un mateix edi-fici, les limitacions que corresponguin s’han de considerar independents per acada situació.

En tots els límits de potència instal·lada s’admet, com a norma general, unaugment d’un 50 % dels valors mínims establerts per a aquelles indústries queutilitzin maquinària accionada per motors acoblats directament. Als efectes delimitació de potència, no es consideren les estacions transformadores d’energiaelèctrica.

Dins d’una situació determinada, en cada zona els límits màxims seran elsde major categoria permesa en aquesta.

El límit màxim de potència fixada es pot superar en casos especials, sem-pre que les molèsties produïdes per la instal·lació, mesurades en decibels, nosuperin les xifres que s’indiquen en aquestes ordenances.

Article 60Reglamentació d’instal·lacions industrials

L’ús industrial ve regulat per les diverses prescripcions que s’indiquen enaquestes ordenances, per les disposicions contingudes en les ordenances muni-

58 BOIB Num. 117 14-08-2012

cipals sobre instal·lacions industrials i per les disposicions vigents que regulenla instal·lació de màquines, motors, generadors de vapor i, en general, delsdiversos elements industrials, així com la construcció de xemeneies, forns, far-gues, càmeres frigorífiques i d’altres dispositius necessaris en la indústria.

Article 61Tallers de reparació

Els tallers de reparació d’automòbils s’han de regir íntegrament per lesnormes d’indústria, encara que es trobin emplaçats en un garatge o estaciona-ment.

Article 62Instal·lacions domèstiques

Les limitacions i normes anteriors fixades per a la indústria no regeixenles instal·lacions domèstiques d’acondiciament, les quals poden disposar delselements i la potència necessaris, instal·lats amb les convenients precaucionstècniques a fi d’evitar molèsties als veïns. S’entenen compreses en aquest gruples instal·lacions d’ascensors, muntacàrregues, calefacció i accessoris de gene-radors, instal·lacions de condicionament d’aire, grups electrògens d’emergènciai d’altres similars.

Article 63Ús públic (Modificacions aprovades en data 05/09/2005)

L’ús públic es classifica en els següents grups:

1r. Residencial: Hotels i establiments similars

2n. Comercial: Tota classe de comerços que ocupin totalment o parcial-ment els edificis on estan instal·lats; els comerços en mercats i les instal·lacionscomercials en la via pública.

3r. D’oficines: Locals amb aquest destí, que ocupin totalment o parcial-ment els edificis en que estan instal·lats.

4t. D’espectacles: Locals, siguin tancats o oberts, que es destinin a teatres,cinemes o representacions de tot tipus, parcs d’atraccions, zoològics i salesd’exposició.

5è. Sales de reunió: Locals tancats o oberts la finalitat principals delsquals sia la celebració de reunions o actes de relació socials entre els individus(cafès, restaurants, sales de ball i similars).

6è. Religiós: Edificis destinats al culte religiós, ja sia que pertanyin alsecular o institucions religioses, esglésies, capelles, convents, centres parro-quials, etc.

7è. Cultural: Edificis i locals destinats a l’ensenyament en tots els seusgraus, tant de caràcter oficial com els particulars: edificis destinats a museus,biblioteques, sales de conferències, etc.

8è. Esportiu: Camps d’esports en tots els seus aspectes, locals tancats,destinats a la pràctica d’esports, piscines, gimnàs i similars, siguin de caràcteroficial, comercial o particular.

9è. Benèfic i sanitari: Edificis destinats a hospitals, sanatoris, residènciesd’ancians, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.

10è. Militar: Edificis o instal·lacions militars de caràcter permanent.

11è. Mediambiental: Totes les instal·lacions destinades a conservar i man-tenir el medi ambient (parcs verds, recollida selectiva de residus, etc.) i que nosiguin de naturalesa industrial

12è. Magatzems i Dipòsits de l’Administració Pública: Edificis per adipòsit i custòdia dels béns mobles generats pels serveis públics del’Administració.

Modificació de normes aprovada definitivament en data 19/07/1991

NO es permeten els usos funeraris en tots els polígons del terme deManacor a excepció de la zona del Cementiri Municipal, segons ve definida enla documentació gràfica d’aquesta modificació, en la intel·ligència de que per ala seva autorització s’haurà de seguir el procediment previst a l’article 85 de laLlei del Sòl i 44 del seu Reglament de Gestió Urbanística, per a la declaració

d’utilitat pública o d’interès social.L’ús de dipòsits funeraris comprendrà, a més dels continguts en la defini-

ció donada per l’article 46 del Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, totesaquelles activitats o mitjans, amb independència de l’amplitud dels que es dis-posi, que resultin pròpies de les empreses funeràries i que s’estableixin amb talfinalitat.

Article 64Serveis

S’entenen per construccions destinades a serveis les que no estan enqua-drades en el concepte d’ús d’habitatge, d’indústria o d’ús públic, i que fan refe-rència a activitats o instal·lacions complementàries, com ara:

1.- Centres de proveïment, escorxadors ,instal·lacions frigorífiques.2.- Equip comercial a gran escala, magatzems i dipòsits de mercaderies,

agències i transports logístics.3.- Estacions i terminals de transport públic (estacions ferroviàries i d’au-

tobusos, aeroports, heliports, ports marítims).4.- Parcs i tallers, garatges, i aparcaments col·lectius, estacions de serveis,

parcs i tallers de l’Administració pública.5.- Instal·lacions infraestructurals, centrals d’energia, dipòsits o subminis-

traments d’energia, combustibles líquids i gasosos, estacions de depuració isanejament, centrals transformadores.

Article 65Edificis de reunions i espectacles

Els edificis i locals destinats a reunions i espectacles públics, escoles i, engeneral, els que posseeixin reglamentació especial, s’han d’ajustar, quant al seufuncionament i destinació, al reglament corresponent i al que disposi l’autoritatcompetent, a qui s’haurà de trametre l’expedient, abans d’atorgar permís, senseperjudici d’imposar-los les condicions que estimi l’Ajuntament apart de les fixa-des per l’autoritat governativa.

Capítol IXNormes d’edificació i normes de volum aplicable a totes les zones

Article 66Edificació en solar que no compleixi el requisit de superfície o de façana

mínima

A) Edificació entre mitgeres.Quan es pretengui edificar en un solar que no acompleix la superfície o

façana mínimes, es podrà realitzar en termes normals si es demostra, per mitjàde document expedit per organisme públic en què consti la superfície de con-frontants, l’existència com a unitat independent abans de l’entrada en vigor deles presents Normes, o que els solars contigus estiguin edificats i siguin propie-tat de persona o entitat diferent de la propietat del solar que es pretén edificar.

En cas contrari, el solar serà edificable com a unitat independent delssolars contigus, amb una ocupació màxima de plantes pis del 70 % de la quefixin les Normes municipals per a la zona en què es trobi ubicat.

B) Edificació aïllada i blocs aïllats.L’edificació aïllada en un solar que no acompleixi el mínim de superfície

es podrà realitzar en termes normals si es demostra, per mitjà de document expe-dit per organisme públic en què consti superfície i confrontants, l’existènciacom a unitat independent, amb la configuració i límits del solar pertinent, abansde l’entrada en vigor de les presents Normes, o que els solars contigus són pro-pietat de persona o entitat diferents dels propietaris del solar que es pretén edi-ficar.

En cas contrari, el solar serà edificable com a unitat independent delssolars contigus, amb un volum màxim equivalent al 60 % del que fixin lesNormes municipals per a la zona en què es trobi ubicat.

Article 67Amidament d’alçada d’edificació entre mitgeres

Les alçades reguladores màximes i mínimes s’han de comptar, a efectesd’aquestes Normes, a la vertical situada a la cara externa de la paret de façanade l’edifici, des del punt de referència (obtingut segons els articles següents) finsal pla inferior del forjat del sostre o coberta de la darrera planta de pisos, la faça-na dels quals formi part íntegrament de la façana general de l’edifici.

Cas a) Solars confrontant amb una sola via d’escàs pendent.El punt de referència serà la cota mitja d’entre la cota més alta i més baixa

del paviment de la voravia (o del paviment de la calçada si no hi ha previstavoravia), davant del solar en la seva intersecció amb l’alineació del carrer, plaça

59BOIB 14-08-2012Num. 117

o espai lliure.Aquest procediment d’obtenció s’aplicarà sempre que el pendent de la via

pública no produeixi desnivells superior a 0,60 m entre el punt de referència aixídeterminat i qualsevol punt del paviment de la voravia, o en el seu cas del de lacalçada davant del solar en la seva intersecció amb l’alineació del carrer, plaçao espai lliure.

Cas b) Solars confrontants amb una sola via d’acusat pendent.Quan de l’aplicació del procediment exposat anteriorment resultin desni-

vells superiors a 0,60 m, la cota del punt de referència s’obtendrà disminuint en0,60 m la cota del punt més elevat de la voravia o calçada, i si amb aquest pro-cediment s’obtinguessin diferències d’alçades a diversos punts de la façana del’edifici superiors a tres metres, es dividirà l’ample de façana del solar en tantstrams com sigui necessari, mai de longitud inferior al mínim d’amplada delsolar, perquè això no succeeixi.

Cas c) Solars confrontants amb dues o més vies de distintes alçades regu-ladores, formant cantonada o xamfrà. En aquest cas, es pot escollir entre:

1r. Donar a l’edifici una alçada única, és a dir, construir-lo fins a un mateixpla horitzontal. En aquest cas, l’alçada vendrà determinada per la menor de lesalçades reguladores màximes corresponents a les esmentades vies, sempre queaquesta alçada no resulti inferior a la mínima corresponent a la de les altres vies,cas en el qual s’hauran de donar distintes alçades a l’edifici.

2n. Donar a l’edifici alçades distintes, amb aquestes limitacions:

a) La major de les alçades reguladores màximes podrà prolongar-se perles façanes de les vies adjacents d’alçada reguladora menor fins a una longitudequivalent al doble de l’amplada d’aquest darrer carrer, comptada des del vèr-tex on es tallen les prolongacions de les alineacions de façana, fins a un màximde quinze metres, sempre que se situï a distància no inferior a 3 m dels eixos deparet mitgera respecte a la finca o finques contigües.

b) La major de les alçades mínimes haurà de prolongar-se per la façanadel carrer de menor alçada reguladora fins a una longitud equivalent al doble del’amplada d’aquell carrer amb un mínim de 10 m comptats des del vèrtex d’ones tallen les prolongacions de les alineacions de façana, sempre que se situï auna distància no inferior a 3 m dels eixos de paret mitgera respecte a la finca ofinques contigües.

c) En els anteriors supòsits, la porció d’edifici compresa entre les verticalssituades a la mencionada paret lateral i aquella compresa en els eixos de paretmitgera hauran de tenir l’alçada màxima sense sobrepassar l’alçada reguladoramàxima del carrer de menor amplitud ni l’alçada que es prolonga.

d) La paret lateral resultant, distanciada a 3 m o més de la finca o finquescontigües, s’haurà de tractar com a façana i en harmonia quant a buits i tanca-ments, colors, materials i composició amb la façana principal que doni enfrontal carrer de menor amplitud.

Per obtenir el punt de referència, a totes les solucions que s’adoptin, lesfaçanes s’haurà de desenvolupar com si en fossin una sola i utilitzant els proce-diments exposats en els casos a) i b) segons pertoqui.

Cas e)( En la redacció original de les Normes no apareix redactat el casd), segurament per una confusió amb els subapartats del cas c) Solars confron-tant amb dues o més vies i no situats a cantonada o xamfrà. Si el solar té faça-nes enfront a dos carrers i no forma cantonada o xamfrà, s’ha de prendre per acada carrer l’alçada que li correspongui; podent arribar l’edificació de majoralçada fins a la meitat de la profunditat del solar, sense sobrepassar les profun-ditats edificables màximes definides per a l’illeta.

Cas f) Solars amb façana a places. Les alçades reguladores dels edificisque confrontin amb una plaça, designada oficialment com a tal, seran les màxi-mes de les corresponents als carrers que hi conflueixen.

No es tendrà en compte, als efectes de determinació d’alçades edificables,aquells carrers l’amplitud dels quals sigui major que el diàmetre del cerclemàxim que es pugui inscriure a la plaça, cas en el qual s’haurà de prendre coma amplada de carrer, a efectes de mesurar alçades, el diàmetre del cercle màximque es pugui inscriure a la plaça.

Cas g) Solars amb cantonada a una plaça. L’alçada reguladora dels edifi-cis amb cantonada a una plaça, que estigui designada com a tal oficialment, seràla determinada en el cas anterior i podrà prolongar-se el doble de l’amplada delcarrer amb el qual forma cantonada.

Cas h) Prolongació de l’alçada màxima reguladora a places. L’alçadareguladora màxima dels edificis amb façana a una plaça i a un carrer podrà pro-longar-se per aquest darrer amb l’alçada abans determinada una distància igualal doble de l’amplada del carrer.

Article 68Casos excepcionals

Quan a causa de l’existència d’edificis antics o de l’aplicació d’aquestesNormes s’esdevinguin desnivells entre alçades d’edificis contigus o entre dife-rents parts d’un mateix edifici superiors a 6 m, l’Ajuntament podrà modificar lesnormes anteriors per a cada cas particular per tal d’obtenir exclusivament unamillor estètica o composició, sempre que no s’augmenti el volum edificable.

Quan la Corporació municipal consideri que s’hagin de tenir en comptecircumstàncies d’ordre estètic de caràcter o de proximitat a monuments o edifi-cis rellevants, podrà fixar una ordenació especial per a un vial o conjunt de vies,previs els tràmits previstos en la legislació vigent, és a dir, per mitjà d’un Estudide detall.

Article 69Alineacions i reculada d’edificacions

L’alineació de façanes assenyala el límit a partir del qual podran o s’hau-ran d’aixecar les construccions, segons els casos.

Les alineacions de vies, places i d’altres àrees públiques fixen el límitentre els espais públics destinats a la xarxa viària o d’altres àrees públiques i lesparcel·les o solars d’edificació pública o privada.

L’alineació de façanes pot o no coincidir amb la de vies i àrees públiques,segons els casos.

En els tipus d’ordenació en què sigui obligatòria la separació de l’edifica-ció de les partions de la parcel·la o solar, la reculada s’haurà d’amidar des d’a-questes partions fins als elements més sortints de l’edifici. A efectes de la corres-ponent mesura, s’inclouen els voladissos i s’exclouen els ràfecs o cobertes deles edificacions que tenen vol normal o acostumat i no són practicables.

Quan l’edificació s’hagi de recular de vies o àrees públiques, s’han decomprendre entre aquestes les zones lliures o d’altres anàlogues, per titularitat odestinació, que no siguin de propietat privada.

Article 70Superfície total edificada o edificable

La suma de les superfícies edificades de cadascuna de les plantes de l’e-difici, sense excepció, amidades dins dels límits definits per les línies perime-trals de les façanes, tant exteriors com interiors, i, si s’escau, pels eixos de lesparets mitgeres, determinarà la superfície total edificada o, si es tracta de previ-sió, la superfície edificable.

S’entén per planta edificada tot l’espai habitable o practicable en la sevaprojecció horitzontal que limita la solera inferior sobre el sòl o terreny i el seuforjat de sostre, per dos forjats de pisos consecutius o per forjat de pis i cober-ta.

S’admeten desnivells interns de 0,50 m dins d’una mateixa planta i elstrams d’escala compresos entre algun dels al·ludits espais s’han d’entendreconstitutius de la corresponent planta.

Els cossos volats de balconades, terrasses, galeries o porxades i escalesque estiguin coberts per d’altres elements formaran part de la superfície edifi-cada si es troben limitats lateralment per obra de fàbrica o massís continu i, encas contrari, computaran en un 50 % de la seva superfície amidada d’igualforma.

Als efectes del que es disposa en aquest article, s’entén per façana tot ele-ment de tancament, fix, continu o discontinu, qualsevol que en sigui el material,que tengui per finalitat la separació de recintes entre locals interiors i el mediexterior. Igualment, les terrasses, galeries, porxades i escales sortints o entrantsa l’edificació pertanyents al medi exterior dels corresponents locals interiors ique formen part de la composició de façana es consideren també elements cons-tructius d’aquesta.

La façana de l’edificació s’ha de conceptuar com a frontal anterior o prin-cipal si dóna enfront a vies i altres zones de domini públic, reculada o no d’a-

60 BOIB Num. 117 14-08-2012

questes. La façana de l’edificació s’ha de conceptuar com a posterior o lateralsi, degudament reculada com a mínim 3 m, dóna de front a propietats privadescontigües del fons o costat respectiu.

Article 71Superfície edificable o d’ocupació de sòl

La projecció vertical sobre un pla horitzontal de la superfície edificada oedificable de totes les plantes, inclòs les enterrades, determina la superfície delsolar ocupat o ocupable per l’edificació.

Tots els voladissos de l’edificació, excepte els ràfecs normals o cornisesde les cobertes, s’han de comptabilitzar com a superfície d’ocupació. Però enzones amb tipus d’ordenació en edificació contínua, amb alineació de façanescoincident amb la via pública, els voladissos a sobre la via pública no s’haurande comptabilitzar com a superfície d’ocupació del respectiu solar.

La superfície d’ocupació s’ha d’expressar en un percentatge de la del solaro parcel·la.

Article 72Amidament d’alçades en edificis aïllats o blocs aïllats

Per alçada edificable s’entendrà la dimensió vertical o desnivell comprèsentre la cota més baixa del tancament exterior de l’edifici i la major cota de lacoronació de cobertes. Per sobre d’aquesta cota, en general, sols poden sobre-sortir els elements definits a l’article 74 d’aquestes Normes.

Per al cas d’edificació aïllada, l’alçada total edificable s’haurà d’amidardes del punt més baix del retrobament amb el terreny resultant que comprèn lasuperfície edificada.

En el nombre màxim de plantes s’hauran de computar totes les que com-prengui la superfície edificada o edificable, excloent-se’n els soterranis com-plets, el cos de badalot superior de caixa d’escala i la cambra de màquines si entingués.

Article 73Còmput de volums en edificis aïllats o blocs aïllats

És el comprès entre els elements constructius de tancament o coberta detotes les plantes, siguin o no enterrades. Se n’exclouen del volum els dipòsits delíquids o gasos, les instal·lacions de tractament d’aigües residuals i les cobertesinclinades no practicables i amb pendents inferiors a 45º, i s’hi inclouen els sote-rranis o semisoterranis en general, qualsevulla que en sigui la seva destinació;sostres, mansardes, torres de remat, caixes d’ascensors, escales o trasters; cos-sos volats tancats per tres dels seus costats, segons la definició de superfície edi-ficada; així com les plantes lliures, obertes o exemptes, que estiguin cobertes ique no siguin simples voladissos.

Coeficient d’edificabilitat

El quocient del volum edificable per l’àrea de la parcel·la o solar defineixel coeficient d’edificabilitat neta de la parcel·la o solar.

El coeficient d’edificabilitat podrà referir-se, a més, a una illeta, polígon,zona, sector o total superfície afectada pel planejament, cas en què s’haurà detenir en compte el quocient de la respectiva suma de volums edificables per lasuperfície de la unitat urbanística considerada. I s’haurà de conèixer per edifi-cabilitat global.

També es podrà definir el coeficient d’edificabilitat pel quocient de lasuperfície total edificable per l’àrea de parcel·la, solar o de la unitat urbanísticaconsiderada. Per a la seva distribució, se l’assenyala com a coeficient d’aprofi-tament.

El coeficient d’edificabilitat s’amidarà en metres cúbics per metre quadrat(m³/m²), o en metres quadrats edificats per quadrat (m²/m²), segons el sistemautilitzat per definir-lo.

Al planejament s’expressarà l’edificabilitat neta de les parcel·les o solars,així com la global dels corresponents polígons, zones, sectors i total superfícieordenada.

Article 74Construccions permeses per damunt de l’alçada reguladora

Per damunt de l’alçada màxima, amidada segons les normes dels anteriorsarticles, i excepte el que es disposi a normatives especials, es podran aixecarúnicament:

- El forjat de sostre de la darrera planta normal de pisos.

- Els pendents de terrat i les cobertes.

- Els ampits i baranes de terrat amb una alçada màxima d’1,30 m.

- Les sales de màquines d’ascensors i caixes d’escala i elements de cale-facció i similars, compresos dins del pla a 45º recolzant en l’aresta definida perla línia de façana i el fons de forjat de la darrera planta, amb una alçada màxi-ma de 4 m per sobre de la coberta general de l’edifici; es poden situar adossatsa mitgeres.

- Es permetrà per a les sales de màquines d’ascensors que se sobrepassiaquesta alçada màxima de 4 m en aquells casos en què sigui necessari l’accésa la planta coberta per mitjà d’ascensor.

- Els dipòsits d’aigua, estenedors de roba, torres de refrigeració, sortidesde fums, conductes de ventilació, excepte xemeneies, a distància no inferior de3 m de paret de façana de l’edifici enfront a via pública i amb una alçada màxi-ma de 2 m per damunt de la coberta general de l’edifici.

- Les antenes de televisió i de ràdio.

Tots els elements situats per sobre de la coberta general de l’edifici hau-ran d’estar agrupats, en la mesura que sigui possible.

Els estenedors de roba, canonades, torres de refrigeració i dipòsits s’hand’ocultar per mitjà de paraments verticals de fàbrica de manera que no siguinvisibles des de la via pública.

Tots els paraments verticals visibles des de la via pública hauran d’estarconvenientment decorats a to amb la façana de l’edifici i formar-hi conjunt, uni-ficant convenientment els nivells de les vores superiors.

També es podran situar sobre el terrat o coberta general de l’edifici tots elselements esmentats si l’edifici té una alçada no inferior a la mínima, encara queno n’assoleixi la màxima.

Article 75Sortints de façanes a la via pública

Cap element d’un edifici, tant si en forma part com si és una instal·lacióadossada a una façana, tant si és decoratiu o arquitectònic, com fix, desmunta-ble o mòbil, podrà sobresortir de l’alineació, és a dir, volar sobre la via pública,a alçada inferior a 3, 20 m sobre la rasant de la voravia i a 4 m sobre la rasantde la via quan no tingui voravies, a excepció de marquesines, rètols, aparellsd’il·luminació i tendals, per als quals s’estableixen les corresponents condicionsen aquestes ordenances.

Queden incloses en aquesta prohibició les persianes, portes, reixes i totaclasse d’elements de tancament, els quals s’hauran de disposar de tal forma que,en cap de les posicions, sobresurtin de l’alineació oficial a alçada inferior a 3,20 m sobre la rasant de la voravia i a 4 m sobre la rasant de la via si no té vora-vies.

Queda prohibida la instal·lació de qualsevol element que sobresurti del plavertical delimitat per la vorada de qualsevol tribuna, terrassa volada o galeriavolada.

Els baixants d’aigües pluvials i residuals, encara que siguin de recollidade les procedents terrasses i balcons, s’hauran de col·locar per l’interior de l’e-difici o encastats a la paret de la façana, de forma que no en resultin ressaltatsni visibles des de la via pública en tota l’alçada de l’edifici.

Els aparadors i mostradors, desmuntables o no, no poden sobresortir del’alineació oficial.

Els voladissos per sobre de la via pública, balcons i terrasses no podransobrepassar un desè de l’amplada de la via pública, ni ser superiors a 1,50 m; amés, el seu contorn no pot estar situat a distància inferior a 0,15 cm de qualse-vol vertical traçada pel perímetre exterior de la vorada de les voravies que hihagi enfront de l’edifici pertinent. Igualment, s’hauran de separar dels eixos demitgeres a una distància no inferior al vol màxim permès sobre la via.

En els carrers en què les voravies siguin inferiors a 0,50 m es permetrà unvol màxim de 0,35 m, sense sobrepassar en cap cas l’amplada de la voravia exis-

61BOIB 14-08-2012Num. 117

tent.

En cap cas no s’admetran voladissos a sobre de parcs o jardins públics, nien carrers amb amplada inferior a 5 m. Quant a les marquesines, rètols, farolesi d’altres aparells d’il·luminació, d’extracció o condicionament d’aire, tendals isimilars, s’ha d’aplicar el que disposen les normes d’estètica i condicions tècni-ques de les presents Normes, sense detriment del que prevegin les normes decada zona.

Article 76Edificacions frontals a jaços públics

En compliment del Decret 2508/1975, de 18 de setembre, de previsió dedanys per avingudes, excepte justificació, la distància de les construccions al’eix del jaç ha de ser de 20m.

Article 77Edificacions confrontants amb la mar

En aquestes edificacions, el punt més proper a l’actual línia de delimita-ció de la zona marítima terrestre n’ha de distar 6 m com a mínim.

S’exceptuen d’aquesta norma les edificacions emplaçades a la ZMTcorresponents als aprofitaments que es puguin atorgar en règim de concessió.

Article 78Separacions

Excepte ordenació especial o ordenança específica que ho permeti, lesseparacions obligatòries dels edificis, segons les presents ordenances munici-pals, no només han de regir per sobre del pla de referència, sinó també perdavall, fins i tot per davall del terreny natural.

Article 79Còmput del volum mínim a efectes de l’aplicació del Reglament d’edifi-

cació forçosa i Registre municipal de solars

D’acord amb el previst en l’esmentat Reglament, es determinen lessegüents normes per al còmput del volum mínim edificable en funció de lasuperfície d’aprofitament del solar:

Cas A) Edificació entre mitgeres i en ordenacions per a tota l’illeta segonsregula l’article 166.

a) Zones intensives A, B i C, D.El volum mínim s’obtindrà sumant dos volums:1r.- Aquell resultant de multiplicar la superfície del solar per 3,80 m d’al-

çada a zones intensiva A i per 3,40 m d’alçada en zones intensives B i C, D.2n.- Aquell resultant de multiplicar la superfície edificable del solar en

plantes pis (entre límits d’alineacions de façana i pati d’illetes) per la diferènciaentre l’alçada mínima permesa i 3,80 m o 3,40 m, segons sigui zona intensiva Ao intensives B i C, D respectivament.

b) Resta de zones.El volum mínim s’obtindrà de multiplicar la superfície edificable del solar

per l’alçada mínima permesa.

c) El solar que doni enfront a dos o més carrers s’ha de considerar dividiten dues o més parts, definides per la o les bisectrius dels angles que formin elscarrers, operant a cada part individualment per obtenir el volum mínim i sumantels volums mínims així obtinguts.

Cas B) Edificació en blocs aïllats o edificis aïllats a excepció dels inclo-sos a zones intensives A, B i C, D.

Si no es preveu una norma específica en el Pla parcial corresponent, s’en-tendrà per volum mínim el 25 % del volum màxim permès per sobre del pla dereferència.

Les normes anteriors regeixen únicament per a la determinació del volummínim a solars que es pretenguin anotar al ‘Registre Municipal de Solars i d’al-tres immobles d’edificació forçosa’.

Als efectes d’edificació, han de regeixen només les alçades mínimesassenyalades per a cada zona.

Capítol XNormes d’estètica i condicions tècniques

Article 80Composició de façana i edificis

Dins de les condicions establertes a les presents Normes, la composició deles façanes de l’edifici és lliure, excepte quan radiquin en carrers, illetes o sec-tors de la ciutat on hi hagi degudament aprovada una norma especial obligatò-ria.

En tot cas, es recomana l’harmonització de l’edifici amb l’ambient cir-cumdant.

L’Ajuntament pot denegar la llicència a projectes d’edifici que, per la sevacomposició, colors o formes estridents, estiguin a judici seu fora d’harmoniaamb l’ambient circumdant.

Les línies elèctriques aèries i els seus suports en façana s’han de regir perles normes pertinents.

Article 81Ornament d’edificis

És obligació dels propietaris o comunitat de propietaris dels edificispúblics o particulars conservar en estat decorós les façanes així com les mitge-res i parts visibles des de la via pública.

Quan siguin requerits per l’Ajuntament per a realitzar obres de conserva-ció i ornament i no les duguin a terme en el termini establert, l’Ajuntamentpodrà dur-les a terme amb els seus mitjans i a costa de la propietat, sense perju-dici de les sancions que corresponguin.

En benefici de l’ornament públic, els paraments de les parets mitgeres dequalsevol classe que puguin ser visibles des de l’exterior s’han d’arrebossar ipintar en harmonia amb la façana, usant colors i materials similars. Aquestaobligació és de la propietat de l’edifici, i la propietat de l’edifici o solar contiguha de consentir l’execució de dites obres i les seves reparacions.

Les caixes d’escala i ascensors, i en general tota l’edificació situada persobre de l’alçada reguladora, s’han de tractar en harmonia amb la façana utilit-zant colors i materials similars.

Els estenedors de roba i dipòsits d’aigua no han de ser visibles des de lavia pública.

Tampoc no han de ser visibles les canonades de qualsevol classe ni lesconnexions a antenes de televisió o ràdio, xarxes elèctriques i telefòniques.

Els espais de reculada, tant pel que fa a via pública com a mitgeres, lesterrasses, galeries i cobertes, s’han de mantenir en perfecte estat de neteja.

Especialment els espais de reculada visibles des de la via pública o edifi-cis veïns no es poden destinar a emmagatzematge d’objectes o mercaderies quepuguin perjudicar l’ornament públic.

Article 82Anuncis i rètols

A partir dels 3,20 m d’alçada per sobre del paviment de la voravia, noméses pot instal·lar un rètol o anunci a façana, lluminós o no, per edifici excepte quea l’edifici pertinent ja estigui prevista la decorosa situació d’aquells a judici dela Corporació.

Està prohibida la ubicació d’anuncis o rètols adossats, de qualsevol clas-se, a baranes o balcons.

Entre els 2,50 m i els 3,20 m d’alçada per sobre de la rasant de la voraviaes permet la col·locació d’anuncis o rètols, lluminosos o no, i els seus elementsde subjecció, excepte per tot allò que disposin les ordenances de caràcter espe-cial i sempre que s’acompleixin les condicions següents:

1) Que no sobresurtin dels carrers sense voravia més de 0,15 m del pla defaçana.

2) A carrers amb voravia, que el pla vertical de la vora exterior de l’anun-ci o rètol quedi separat del perímetre exterior de la vorada de la voravia almenystal com ho disposa l’article 74, i la longitud no excedeixi d’1 m en direcció per-pendicular a la façana.

3) Que ni la composició ni la forma o els colors puguin confondre’s amb

62 BOIB Num. 117 14-08-2012

senyals de trànsit.

No obstant això, la Corporació pot denegar la instal·lació d’anuncis irètols quan pel seu contingut, forma, color o situació puguin causar molèsties,ser inadequats o mancar de decòrum públic.

Article 83Marquesines

Les marquesines, tant si són comercials com decoratives, tendran un volmàxim d’1,50 m i no superior a una desena part de l’amplada de la via pública,a partir de l’alineació oficial del carrer, i només es poden col·locar a una alçadano inferior a 2,50 m des del pla inferior; el seu contorn ha d’estar situat a dis-tància inferior a un terç de l’amplada de la vorera amidada des de l’amplada dela vorera amidada des de qualsevol vertical traçada pel cantell exterior de lavorada de voravia. No pot sobresortir de l’alineació a vies públiques sense vora-via.

Article 84Faroles i suports de línies aèries

La instal·lació de faroles i d’altres elements d’il·luminació de caràcter par-ticular que no formin part de l’enllumenat públic s’ha de regir per les següentsnormes:

A) A vies amb voravia: no s’hi poden col·locar faroles i d’altres elementsd’il·luminació que sobresurtin de les façanes a una alçada inferior a 2,50 m persobre del paviment de la voravia. Per sobre d’aquesta alçada se’n permet la ins-tal·lació sempre que no sobresurtin més de 0,40 m de l’alineació de façanes il’extrem més sortint estigui situat a distància inferior a un terç de l’amplada dela vorera amidada des de la vertical corresponent al cantell exterior de la vora-da.

B) A vies sense voravia: només es poden autoritzar per sobre dels 4 md’alçada i sempre que no sobresurtin més de 0, 40 m de l’alineació de façanes.

Respecte als suports de línies aèries, línies elèctriques i telefòniques s’hade complir la normativa que regeixi en cada moment de l’aplicació. En especialno s’admeten les instal·lacions de posts ni faroles de peu a voravies inferiorsd’1,20 m.

Article 85Instal·lacions a façanes

Tota instal·lació d’un edifici, d’elements de condicionament d’aire, cale-facció, refrigeració o de qualsevol altra classe, no pot sobresortir del paramentexterior de la façana i s’ha de situar convenientment per no perjudicar la com-posició d’aquesta i per a que les cares laterals no siguin visibles des de la viapública. Els desguassos de dites instal·lacions s’han de conduir a l’interior del’edifici.

Es prohibeix expressament que els condicionaments o extractors d’aireevacuïn l’aire a la via pública a una alçada compresa entre 0,50 m i 2,50 m persobre del nivell de la voravia o calçada, llevat dels casos excepcionals deguda-ment justificats i autoritzats.

Article 86Estenedors

No es poden instal·lar estenedors a finestres, balcons, etc., de forma quela roba sigui visible des de la via pública.

Article 87Tendals

Els tendals plegables o enrotllables, tant si són fixes com desmuntables,no es poden instal·lar a façanes de planta baixa contigües amb vies públiques enquè no hi hagi voravies.

Aquells que s’instal·lin a façanes de planta baixa contigües a vies ambvoravia poden tenir un vol màxim que, en qualsevol posició, no sigui superior a1,50 m i no excedeixi la forma prevista a l’article 75. Ni els elements de sub-jecció fixos o mòbils que sobresurtin de la paret de façana ni els suplements decortina o penjants en general no es poden situar a alçada inferior a 2,50 m persobre de la voravia en qualsevol de les seves posicions.

En aquells que s’instal·lin a façanes de plantes pis, el vol no pot excedir

de més de 0,15 m dels voladissos permesos. En l’obligatòria sol·licitud de lli-cència municipal per a la seva instal·lació, s’hi han d’adjuntar els documentsnecessaris subscrits pel propietari o comunitat de propietaris de l’edifici, quegaranteixi no només la seva conformitat, sinó també la simultània col·locaciósobre els voladissos de balcons, terrasses o finestres de l’edifici pertinent, i l’a-dopció d’uniformar el sistema de col·locació de colors i dibuixos.

Tot això sense detriment del que prevegin les ordenances de cada zona.

Article 88Alteracions de les façanes d’edificis construïts

Als edificis construïts i en construcció no es permet la modificació d’unelement de la façana si no es garanteix la simultània modificació de tots els ele-ments similars de l’edifici, de manera que no se n’alteri l’homogeneïtat del con-junt ni la unitat arquitectònica.

Article 89Protecció de l’arbrat

A les àrees de protecció i a les zones Urbana Jardí i Extensives, és obli-gatori conservar en la quantia més ampla possible l’arbrat existent i reposar-loquan sigui imprescindible suprimir-lo.

En aquestes zones, al moment de sol·licitar la llicència, és obligatoriassenyalar al plànol topogràfic l’arbrat existent, i als plànols del projecte calexpressar l’arbrat que es conservarà i aquell que es reposarà.

En aquestes zones, els aparcaments de cotxes en superfície es protegiranpreferentment del sol amb arbrat i pèrgoles amb vegetació, i només es pot usarun altre sistema de protecció quan es justifiqui degudament la impossibilitat defer-ho d’aquella manera.

A les franges de reculada obligatòria contigües a vies públiques és pre-ceptiu plantar-hi arbrat, fins i tot quan l’ús a què es destini l’edificació siguicomercial o públic en general.

Article 90Cartells publicitaris

Per motius de defensa del paisatge, monuments artístics o excessiva pro-liferació de cartells, l’Ajuntament pot acordar prohibir-ne la instal·lació en unsector delimitat prèviament.

Article 91Aparcament

L’obligatorietat de reserva d’espais per a aparcament de vehicles s’ha deregir per les següents normes:

1. A sectors de nova ordenació és obligatòria la reserva d’espais destinatsa aparcament. Aquestes reserves s’han de determinar al Pla parcial corresponenti per calcular l’espai necessari han de servir d’orientació els mòduls que s’esta-bleixen a continuació per a sòl urbà.

2. A sectors classificats com a sòl urbà regeixen les següents regles:

a) Zona intensiva A, B i C: a les ampliacions d’edificis existents que ten-guin més d’una planta pis i en obres de reforma no és exigible la reserva d’a-parcament. A tot edifici de nova construcció i ampliacions, amb les excepcionsque s’assenyalin, és obligatori destinar-hi espai suficient per a aparcament,sense comptar els de la via pública, de conformitat amb els següents mòduls enrelació amb l’ús a què es destini l’edifici:

- Habitatge: un cotxe per habitatge.- Extensives: es complirà amb allò previst per la legislació específica, si

bé la reserva no pot ser inferior a una plaça d’aparcament de cotxe per cada deuplaces hoteleres o d’apartaments.

- Ús comercial: un cotxe per cada 100 m² edificats útils.- Oficines: un cotxe per cada 75 m² edificats útils.- Espectacles: un cotxe per cada cinquanta places.- Sales de reunió: un cotxe per cada cinquanta places.- Religiós: un cotxe per cada cent places.- Cultural: un cotxe per cada 100 m² edificats útils.- Esportiu: un cotxe per cada cinquanta places.- Benèfic o sanitari: hospitals, sanatoris i clíniques, un cotxe per cada

quinze llits d’hospitalitzats; la resta, un cotxe per cada 100 m² edificats útils.- Militar: segons el destí, s’ha d’assimilar al més semblant d’entre els

63BOIB 14-08-2012Num. 117

anteriors.

b) Zones restants: s’han de regir pels mòduls anteriors.

c) Excepcions: no obstant el disposat anteriorment, i per evitar excessiuspassos de vehicles per sobre de les voravies, no es permet la construcció d’a-parcaments amb capacitat igual o inferior a quinze places a zones intensives.

Si de l’aplicació de la taula de mòduls anteriors, en resulta una capacitatmínima necessària superior a quinze places, la construcció de l’aparcament seràobligatòria.

Es poden permetre construccions d’aparcaments inferiors a quinze placessempre que l’accés sigui mancomunat amb el d’un altre aparcament d’un edifi-ci contigu, de manera que la capacitat total sigui superior a quinze places.

En casos especials que justifiquin degudament que la necessitat d’aparca-ment és inferior a la que resulta de l’aplicació dels mòduls, l’Ajuntament podràautoritzar la disminució del número de places exigibles.

S’entén per plaça o aparcament per a cotxe gran una superfície rectangu-lar, de fàcil accés des d’entrades o rampes i espais destinats a circular-hi, lesdimensions de la qual no siguin menors de 5x2,40 m; i per plaça de cotxe petits’entén una superfície, d’acord amb les condicions anteriors, les dimensions dela qual no siguin inferiors a 4x2 m.

Als aparcaments projectats de conformitat amb el present article s’admet,com a màxim, que un 50 % de les places es destinin a cotxes petits.

Les zones destinades a circulació i accessos de l’aparcament no podentenir menys de 3 m d’amplada quan siguin de sentit únic i no menys de 5, 50 msi són de doble sentit, que s’han d’augmentar fins a 6 m com a mínim en revoltsel radi dels quals sigui inferior a 6 m.

Els espais destinats a maniobres d’aparcament no poden tenir una ampla-da inferior a 5 m.

Quan l’accés o rampa sigui únic tant per entrar-hi com per sortir-ne, l’am-plada no pot ser inferior a 5,50 m o 6 m com a mínim en revolts el radi interiordels quals sigui inferior a 6 m, excepte que es reguli per mitjà de semàfors, casen què la rampa o accés podrà tenir un mínim de 3 m d’amplada.

Les rampes no poden tenir més d’un 15 % de pendent i tant al principicom al final hi ha d’haver una corba d’harmonització entre el pendent i el plahoritzontal d’almenys 4 m de longitud.

L’alçada lliure mínima en tots els seus punts és de 2,20 m.

Si s’hi usen mitjans mecànics d’elevació i descens, s’ha de preveure el quedisposa el Reglament corresponent del Ministeri d’Indústria.

Tant l’entrada com la sortida han d’estar senyalitzades, per ambdós cos-tats, amb un llum ambre intermitent i visible des de la calçada i la voravia, quecreuin l’accés o sortida per ambdós costats, i han de funcionar sempre que laporta de l’aparcament estigui oberta.

El sistema de ventilació s’ha de projectar amb l’amplitud suficient perimpedir l’acumulació de gasos nocius en proporció tal que pogués produir acci-dents. Quan se situïn a façanes oposades que assegurin el desplaçament de l’ai-re interior, la superfície de ventilació a través de les obertures serà, com amínim, d’un 5 % de la superfície del local. Si totes les obertures es troben a lamateixa façana, la superfície de ventilació ha de ser, almenys, d’un 8 %. Si laventilació és forçosa o per mitjà de patis de ventilació, s’ha d’assegurar unarenovació mínima d’aire de 15 m³/hora per m² de superfície.

Article 92Construccions de voravies

La construcció de la voravia contigua amb la façana de l’immoble és obli-gació de la propietat sempre que confronti amb via pública en què n’estigui pre-vista la construcció o existència de voravia.

Aquesta obligació comprèn tant el paviment en general com les vorades.

Per construir-la és preceptiva l’ordre de l’autoritat municipal o l’obtencióde la pertinent llicència municipal, i en ambdós casos els serveis tècnics muni-cipals n’han d’assenyalar la rasant.

En atorgar la llicència d’obra nova, ampliació o reforma, s’entén concedi-da també la llicència per construir les voravies corresponents.

Si no s’ha construït la voravia corresponent a la façana de l’edifici enqüestió, no es podrà estendre la certificació municipal de finalització d’obres denova planta, ampliació o reforma.

Excepte que se’n reguli el contrari, la conservació i reparació de les vora-vies anirà a càrrec de l’Ajuntament.

Si la voravia té, a l’espai comprès entre l’alineació oficial de la via públi-ca i la vorada exterior, una amplada superior a 2 m, l’Ajuntament haurà d’abo-nar l’import de la part que excedeixi d’aquesta amplada al propietari o propie-taris que l’hagin construït, prèvia inspecció i recepció de la mateixa per part del’Ajuntament.

Article 93Pavimentat de voravies

Les rajoles de voravia s’han d’adequar als models reglamentàriamentaprovats. Si no se n’ha establert el model reglamentari, les rajoles han de ser,normalment, quadrades de 20 cm de costat, de ciment hidràulic i de quadrícula,assentades amb morter de ciment pòrtland de dosificació 1:3 a sobre d’una sole-ra de formigó de ciment pòrtland de 10 cm d’espessor mínim i dosificació 1:4:8.

En casos excepcionals i degudament justificats, l’Ajuntament, a sol·lici-tud de l’interessat, pot concedir permís perquè el paviment de la voravia siguiamb pedra natural o amb rajoles especials, previ dipòsit als magatzems munici-pals d’almenys un 25 % de les rajoles corresponents a la voravia en qüestió, enprevisió de futures reparacions i substitucions.

Les vorades han de ser normalment de pedra calcària dura, amb una lon-gitud mínima de 40 cm; l’alçada, de 35 cm (inclòs l’encastament al terreny);l’amplada mínima, de 25 cm; la cara vertical vista no pot superar els 15 cm; lescares vistes han de ser abuixardades i les arestes a cisell; assentades a sobre deformigó de ciment pòrtland 1:4:8 i les juntes emplenades amb morter de cimentpòrtland 1:3.

A sectors de nova urbanització, l’Ajuntament, prèvia sol·licitud dels inte-ressats, pot autoritzar la col·locació de vorades de formigó de 350 kg de cimentpòrtland i resistència característica no inferior a 200 kg/cm², la cara exterior deles quals, en contacte amb la calçada, formi talús l’angle del qual, amb la verti-cal, no sigui superior a 20º. Les dimensions mínimes d’aquestes vorades han deser les mateixes que les establertes per a les vorades de pedra calcària.

Article 94Passos per a l’entrada de vehicles

Els passos per a entrada de vehicles en edificis o solars per sobre de vora-vies s’ha de realitzar rebaixant la vorada i la voravia amb un pendent màxim del15 %, tot donant-li la convenient forma de gual.

Està prohibit emplenar de manera permanent, de formigó o d’altre mate-rial, la rigola de la calçada en forma de pla inclinat que salvi el desnivell entrela vorada i la calçada, encara que es prevegi la circulació de les aigües pluvialsper mitjà de canonades o d’altres sistemes.

Els passos d’entrada de vehicles ja existents que no acompleixin la formareglamentària s’hauran d’adaptar a les normes assenyalades al primer paràgrafd’aquest article en el termini màxim d’un any.

El paviment de voravia d’aquests passos de vehicles s’ha de realitzar ambrajoles i lloses de pedra de resistència superior a les de la voravia i de color dife-rent.

Article 95Tanca de solars i parcel·les no edificats en sòl urbà

En benefici de l’ornament públic, els propietaris de solars i parcel·les noedificats en sòl urbà tenen l’obligació de mantenir-los en estat decorós i conve-nientment tancats amb material d’obra a les façanes a les vies públiques i en totel contorn, amb tancament adequat als portals d’accés de manera que no siguivisible els seu interior des de la via pública, i d’acord amb les següents normes:

a) A zones d’edificació aïllada les tanques han de tenir una alçada de 2 m.b) A la resta de zones, de 2,40 m.c) Les alçades anteriors s’han d’amidar des de la via pública per al tanca-

ment de l’alineació i des del terreny més alt, en el tancament de mitgeres.

64 BOIB Num. 117 14-08-2012

d) A terrenys amb pendent s’admet l’escalonament de la paret de tanca-ment, sempre que les alçades anteriors no excedeixin en més de 40 cm.

L’incompliment d’aquestes obligacions se penalitzarà per l’Ajuntament,amb la sanció corresponent, amb independència de la inclusió que corresponguial padró corresponent per aplicació de l’Ordenança d’exacció, de caràcter no fis-cal.

Article 96Accés a coberta

Tot edifici ha de tenir una sortida fàcil a la teulada o terrat de coberta.

Article 97Parets mitgeres

Les parets mitgeres han de tenir com a mínim un espessor de 20 cm.

Les parets pròpies adossades a eixos de paret mitgera, siguin de càrrega ode tancament, han de tenir un espessor mínim de 15 cm.

Els murs de càrrega, tancament o contenció, així com els fonaments, s’hande situar sempre al terreny propi; com a màxim, adossats a l’eix de paret mitge-ra o límit respecte de la via pública.

Capítol XINormes d’higiene i composició interior

Article 98Condicions mínimes d’higiene

A més de les condicions mínimes establertes per l’Administració centralo d’altres organismes superiors competents, mentre no s’hi oposin, són tambéobligatòries les contingudes en aquest capítol.

Article 99Composició mínima d’un habitatge i superfícies mínimes d’habitacions

S’entén per composició mínima d’un habitatge la integrada per cuina -menjador d’almenys 14 m²; un dormitori doble d’almenys 10 m²; un bany d’al-menys 3 m² amb dutxa, inodor i lavabo; i una bugaderia - estenedor d’almenys2 m² (veure article 118).

Si la sala - menjador és independent de la cuina, ha de tenir una superfí-cie mínima de 10 m² i la cuina, una superfície mínima de 5 m².

Els dormitoris han de tenir una superfície mínima de 6 m² i n’hi ha d’ha-ver sempre, com a mínim, un de 10 m².

Els passadissos han de tenir una amplada mínima de 80 cm.

La cambra higiènica amb lavabo i inodor ha de tenir una superfície míni-ma d’1,10 m² i el costat mínim interior ha de ser de 80 cm.

La superfície dels banys s’ha de justificar amb la distribució dels aparellsdisposats per a un ús còmode i no pot ser inferior a 3 m² útils.

Els estenedors s’han d’instal·lar de manera que la roba no sigui visible desde la via pública.

La superfície mínima útil d’un habitatge és de 32 m².

Article 100Distribució

La distribució interior d’un edifici ha de permetre que totes les peces habi-tables, de dia i de nit, tinguin llum i ventilació directes, a més de capacitat indis-pensable per a la salut dels ocupants.

Les habitacions han de ser independents entre sí, de manera que cap d’e-lles utilitzi com a únic pas possible un dormitori.

L’accés al lavabo col·lectiu ha de ser independent per mitjà d’un distri-buïdor de com a mínim 1 m².

A dormitoris, cuines i, almenys, un lavabo, no es permet que l’únicacomunicació possible amb la resta de l’habitatge sigui exterior o per mitjà de

terrasses, tant si estan cobertes com si no. S’exclouen d’aquesta prohibició elsdormitoris independents dotats del corresponent bany.

Article 101Alçades interiors mínimes

Les alçades mínimes exigibles són les següents:- Habitatge: 2,50 m.- Comercial a planta baixa: 3,00 m.- Comercial a d’altres plantes: 2,50 m.

Aquestes alçades s’han d’amidar verticalment entre el paviment i el sos-tre o cel ras acabats.

Article 102Escales d’edificis destinats a habitatges i oficines

Les escales comunes a diversos habitatges o oficines, o ambdós usos a lavegada, han de reunir les següents condicions:

- Amplada mínima de l’estesa: 0,27 m.- Alçada màxima de l’escaló: 0,19 m.- Amplada mínima amb barana lliure: 0,80 m.- Amplada mínima entre murs: 1 m.- Número màxim d’escalons o alçades a cada tram: 16.- Longitud mínima de replà: 0,90 m.- Distància mínima entre arrancada d’escala i portal d’entrada: 1,20 m.- Les baranes de protecció d’escales han de tenir una alçada mínima de

0,90 m, construïdes de tal manera que en cap dels buits es pugui inscriure uncercle de diàmetre superior a 0,15 m.

- No es permeten replans partits, i entre dos replans hi ha d’haver, com amínim, dues alçades d’un escaló.

- En escales de planta corba, l’amplada de l’estesa, amidada a 40 cm de lacorba interior, ha de ser igual o major de 25 cm, sense excedir a la part mésampla de 40 cm.

- Les escales han de tenir necessàriament il·luminació i ventilació directesa la via pública o pati, per mitjà de tants de buits com plantes tingui l’edifici, aexcepció de planta baixa, i amb una superfície mínima, cadascun, d’1 m².

- En edificis de planta baixa i dos pisos es permet la il·luminació i venti-lació zenitals d’escales per mitjà de claraboies que tinguin, almenys, una super-fície en planta dels dos terços de la caixa d’escala; l’ull d’escala ha de tenir unaamplada no inferior a 80 cm.

Article 103Ascensors

Als edificis en què el paviment del darrer pis destinat a habitatges o ofici-nes se situa a 11 m o més per sobre de la cota de la voravia respectiva del por-tal d’entrada, serà obligatori instal·lar-hi un ascensor o amb arrancada a la plan-ta baixa i darrera parada a nivell de paviment del darrer pis destinat a habitatgeso oficines. La capacitat de transport de persones de l’ascensor no pot ser infe-rior al número resultant de sumar el número de plantes pis de l’edifici amb elnúmero d’habitatges per planta (a les plantes tipus), menys dos.

A partir d’una capacitat superior a sis places és preceptiu instal·lar,almenys, dos ascensors.

Article 104Il·luminació i ventilació

S’entén per llum i ventilació directes les que es prenguin des de la viapública, espais lliures públics, espais lliures en ordenació d’edificis aïllats i patisque acompleixin les condicions que defineixen els articles següents.

No s’accepta com a il·luminació i ventilació directes les que es prenguindes de caixes d’escala ni galeries o terrasses cobertes que no estan obertesalmenys un terç del seu perímetre.

La ventilació directa es pot substituir per mitjà d’un sistema que reuneixiles condicions suficients per a renovar l’aire de qualsevol dependència en menysde 15 minuts.

Article 105Dimensió de buits

La superfície dels buits de ventilació i d’il·luminació no ha de ser inferiora un octau de la superfície útil de la planta de la respectiva dependència.

65BOIB 14-08-2012Num. 117

Les dependències d’un habitatge que no disposin de llum i ventilaciódirectes no poden tenir en planta costats majors d’1,70 m, a menys que, per laforma i disposició de la cambra, sigui impossible col·locar-hi un llit.

Article 106Ventilació a través d’altres dependències

Les habitacions que rebin llum i ventilació directes per façana o pati d’i-lleta exclusivament, sense interposició de galeries ni terrasses cobertes, podenservir de ventilació o il·luminació d’habitacions o d’altres dependències sempreque l’amplada del buit de comunicació entre ambdues peces no sigui inferior ala meitat de la major dimensió de l’habitació interior ni el fons total de les duespeces sigui superior a 8,50 m.

Article 107Patis, classificació

Els patis es divideixen en dues categories segons la ventilació i il·lumina-ció que proporcionen:

1a) Comprèn els patis que donen llum i ventilació a sales d’estar, menja-dors, cuines, dormitoris i despatxos.

2a) Comprèn els patis que donen llum i ventilació a la resta de dependèn-cies.

Quan en un habitatge hi hagi quatre o més dormitoris es permetrà que und’ells ventili i s’il·lumini a través d’un pati de segona categoria.

Article 108Ventilació de cambres higièniques

Les cambres higièniques han de tenir ventilació directa o per mitjà depatiets o xemeneies de ventilació, oberts per la part superior, la superfície iforma dels quals permeti inscriure un cercle de 0,60 m de diàmetre i la sevasuperfície en planta no sigui inferior a 0,60 m².

Aquests patiets o xemeneies de ventilació han de ser registrables.

En els casos de ventilació forçada s’ha de tenir en compte allò preceptuata l’art. 108 d’aquestes Normes.

S’admeten xemeneies de ventilació per col·lector general o unitari i con-ductes independents sempre que reuneixin les condicions següents:

a) Un únic conductor només pot servir per a un màxim de set plantes.

b) Tots els conductes (col·lectors o individuals) han de ser totalment ver-ticals, sense desviaments, i de materials incombustibles.

c) la secció mínima del col·lector ha de ser de 400 cm² i la dels conductesindividuals de 150 cm².

d) La longitud mínima del conducte individual des de la presa fins a ladesembocadura al col·lector general ha de ser de 2 m.

e) L’entroncament del conducte individual amb el col·lector general s’hade fer amb un angle de menys de 45º i no és permet la sortida perpendicular al’eix vertical del col·lector.

f) El conducte individual només ha de servir per ventilar un sol local; sise’n necessita ventilar més d’un, s’hauran de menester conductes individualsindependents per a cada local.

g) La relació entre ambdós costats del col·lector o conducte individual, encas de ser de secció rectangular, ha de ser, de com a màxim, 1:1,5. S’admetentambé, i s’ha de donar preferència, en igualtat de secció, als conductes de sec-ció circular.

h) La secció útil de ventilació del local ha de ser, almenys, igual a la sec-ció del conducte individual. Si du inclòs un sistema de regulació per reixa, enposició de tancament ha de quedar garantida una obertura mínima permanent de100 cm² de secció. Les reixes han de tenir les lames orientades en el sentit de lacirculació de l’aire.

i) L’orifici de ventilació del local s’ha de col·locar a una alçada per sobredel paviment de com a mínim 2,20 m.

j) Cada local ventilat ha d’estar dotat com a mínim d’una entrada inferior

d’aire de 200 cm² de secció, situada a la menor alçada possible.

k) Cal prestar especial atenció a la sortida exterior del col·lector. Aquestasortida s’ha de prolongar com a mínim 1 m per sobre de l’anguila o per sobrede qualsevol construcció situada a menys de 8 m. A cobertes planes o amb lleu-ger pendent, s’ha de prolongar 1,20 m per sobre del punt d’arrencada a l’exte-rior. La part superior de la xemeneia de ventilació s’ha de coronar amb un aspi-rador estàtic.

l) Tant el col·lector com els conductes individuals han d’estar degudamentprotegits de l’ambient exterior per evitar pèrdues de temperatura que dificultinel tiratge correcte de la xemeneia.

m) A un mateix col·lector no es poden escometre conductes individuals deventilació i de sortida de fums de combustió.

Article 109Estrangulació de patis

Als patis, qualsevol que sigui la seva categoria, no es permeten estrangu-lacions de la seva planta que suposin dimensions inferiors a 1 m, preses per-pendicularment des de qualsevol de les cares.

Tampoc no es permeten les zones de penetració del pati cap als edificis enquè la relació entre la dimensió comuna i la profunditat de penetració sigui infe-rior a dos terços (2/3).

Article 110Llums rectes

Tots els patis han de tenir la forma i dimensió necessàries perquè les llumsrectes mínimes de ventilació o d’il·luminació que fixa l’article 104 d’aquestesNormes, preses al centre dels buits i perpendicularment a aquests, siguin de 3 mals patis de primera categoria i de 2 m als de segona, sempre que no existeixiinterposició de galeries o terrasses; en cas que existeixi galeria o terrassa entreel buit i el pati, s’han d’amidar a sobre de la perpendicular a partir del límit exte-rior de la terrassa o galeria.

Queden eximits del compliment de la condició fixada al paràgraf anteriorels buits no necessaris (per a la superfície mínima exigida de ventilació oil·luminació) pel fet que en la mateixa habitació o local ja n’existeixin d’altresque acompleixen aquest requisit.

Article 111Dimensions de patis de primera categoria

Per als patis de primera categoria és indispensable que al seu interior espugui inscriure un cercle de diàmetre igual a 1/5 de la seva alçada total, peròaquest diàmetre mai no pot ser inferior a 3 m. La superfície del cercle no potquedar afectada per galeries, bugaderies en voladissos ni sortints de cap classeal llarg de tota la seva alçada.

Article 112Dimensions de patis de segona categoria

La superfície mínima per als patis de segona categoria és de 6 m² si l’al-çada és igual o inferior a 20 m. Si l’alçada supera els 20 m, la superfície míni-ma s’ha d’elevar a 10 m².

A la superfície dels patis sempre s’ha de poder inscriure un cercle de dià-metre no inferior a 2 m.

Article 113Alçada de patis

L’alçada dels patis a la que es fa referència als articles precedents s’ha d’a-midar des del paviment fins a la vora de la cornisa, ampit o coronament massísdel parament que defineixi, almenys, les dues terceres parts de la longitud delseu perímetre.

Article 114Característiques de patis

A tots els patis, el paviment s’ha de situar a l’alçada o per sota del pavi-ment de la primera planta d’habitatge que ventili a aquest pati i s’hi ha de poderaccedir fàcilment per tal de netejar-lo i inspeccionar-lo, a més, ha de comptaramb un desguàs o sifó per recollir les aigües pluvials i de neteja.

66 BOIB Num. 117 14-08-2012

Els paraments han d’estar impermeabilitzats i es obligació inexcusabledels propietaris de les finques mantenir-los degudament nets i arranjats, permitjà de les obres de conservació que siguin necessàries.

Excepte a l’espai corresponent a la planta situada a nivell del sòl del pati,està prohibit qualsevol instal·lació (estenedors, marquesines, etc.) que envaeixinla superfície.

Article 115Patis mancomunats

S’accepten patis amitgers mancomunats, per al compliment de les ante-riors condicions però amb l’obligació de la inscripció al Registre de la Propietatde la correlativa servitud que en derivi.

Article 116Patis en ampliació o reformes

Quan es tracti d’obres d’ampliació i reforma en edificis el pati de llumsdels quals no acompleixin les condicions anteriors, s’hi hauran de fer les obresnecessàries per acomplir-les. Si no és possible o no se n’aconsella la modifica-ció precisa, en augmentar l’edificació en alçada s’haurà d’exigir l’acomplimentd’una les condicions següents:

a) Augmentar i variar les dimensions del pati a partir de l’ampliació peraconseguir que s’hi pugui inscriure un cercle de 4,50 m de diàmetre o, en tot cas,aconseguir una superfície en planta de 20 m² per als patis de primera categoriai de 10 m² per als de segona.

b) Mantenir les dimensions del pati existent però deixant lliure de novaedificació i a tota l’alçada un dels costats la longitud del qual superi els 3 m. Nos’hi consideren compresos a aquest cas els patis contigus a línies mitgeres queno tinguin legalment establerta la mancomunitat, encara que no estigui edificatel solar contigu.

Article 117Aparells sanitaris

Cada habitatge independent ha de tenir, com a mínim, un bany amb dutxa,lavabo i vàter. Tots els vàters han d’estar dotats de sifó hidràulic amb la corres-ponent ventilació i disposaran de descàrrega automàtica.

Article 118Bugaderies

Les bugaderies es poden instal·lar a l’interior de l’habitatge, a galeries,terrats, soterranis i semisoterranis sempre que disposin de desguàs i ventilacióadients.

Està prohibida la instal·lació de bugaderies a entrades, caixes d’escala oenvaint, a plantes altes, les superfícies mínimes dels patis.

Article 119Estenedors

Tot habitatge de més d’un dormitori ha de comptar amb una superfíciecoberta i oberta d’almenys 4 m² destinada a estenedor, la qual no ha de ser visi-ble des de la via pública; o, si ho fos, s’ha d’adoptar un sistema de persianes ogelosies que no permeti la visió de la roba estesa.

Article 120Dotació d’aigua potable

Tot habitatge ha de comptar amb el cabal d’aigua suficient per als usosdomèstics dels ocupants.

En cas d’haver de connectar l’escomesa a la xarxa general d’aigua, lareserva mínima existent, sumant les corresponents a dipòsits i aljubs, ha de serde 500 l per habitatge.

En cas que no hi hagi escomesa a xarxa general d’aigua potable, la reser-va d’aigua existent, sumant els dipòsits i aljubs, ha de ser de 1000 l per habitat-ge (a les instal·lacions interiors s’ha de preveure el que regula l’OrdreMinisterial de 09/12/1975).

Article 121Desguassos pluvials

A zones d’edificació entre mitgeres, el desguàs de les baixants d’aigüespluvials s’ha de fer per mitjà d’albellons que les condueixin al clavegueram urbàdestinat a recollir aquesta classe d’aigües.

Si no hi ha clavegueram urbà davant l’immoble de què es tracti, s’haurande conduir per sota de la voravia fins a la cuneta.

Es prohibeix expressament el desguàs per sobre de la voravia i entroncara aquests conductes tota classe d’aigües residuals, incloses les procedents depiques de cuines i bugaderies, així com l’entroncament al clavegueram sanitarii el seu abocament a foses sèptiques en les càmeres de llot.

A les restants zones, quan no existeix clavegueram urbà, les aigües plu-vials es poden recollir, en tot cas, a cisternes, aljubs o pous d’absorció.

Article 122Evacuació d’aigües residuals

Les aigües residuals s’han de conduir a la xarxa de clavegueram sanitariper mitjà d’albellons, instal·lant en els seus extrems un sifó hidràulic inodor.

Els pous absorbents s’han de suprimir i inutilitzar sempre que hi hagi lacorresponent xarxa a una distància no superior a 100 m de l’eix del portal d’en-trada a l’habitatge en planta baixa o d’entrada a l’escala per a edificis de diver-ses plantes, i sigui possible la connexió o entroncament a la xarxa general i elconsegüent desguàs per gravetat.

Es tendrà en compte la prohibició d’abocament d’aigües residuals en laforma que exposa l’article 57 de les presents Normes.

Article 123Abocament d’aigües residuals a pous absorbents

Per poder abocar aigües residuals a pous absorbents és necessari l’infor-me vinculant de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya, que s’haurà de sol·lici-tar a través de la Delegació Provincial del Ministeri d’Indústria, que fixarà lescondicions d’abocament per a cada cas concret.

Article 124Abocament d’aigües residuals a jaços públics o a la mar

Està prohibit abocar aigües residuals no depurades a jaços públics o a lamar.

Els nivells d’emissió de contaminants de les aigües residuals depurades,els fixaran els Ministeris d’Obres Públiques, Agricultura i Indústria d’acord ambl’article 9 del Decret 3382/73 de la Presidència del Govern i d’acord amb elsparàmetres que s’assenyalen en l’ANNEX d’aquestes Normes.

Annex a l’article 124Sobre característiques de l’aigua per ser abocada a un jaç públic

Sobre característiques de l'aigua per ser abocada a un jaç públicCaracterístiques organolèptiquesColor Grup 1 Incolor i transparentGust Grup 1 AgradableOlor Grup 1 Inodor

Característiques físico-químiquesTemperatura Grup 1 Menor de 25ºCPH Grup 1 Comprès entre 6,5 i 8,7Enterboliment Grup 1 Menor que 1º de síliceDuresa Grup 1 Menor que 20ºFMatèria en suspensió Grup 1 Menor que 30mgr/lRadioactivitat Grup 1 NegativaResistivitat Grup 1 Major que 1.500cm3/cm a 18º1

Característiques químiquesAgressivitat Grup 1 NegativaD.B.Os Grup 1 Menor que 10mgr/l d'oxígenOxigen dissolt Grup 1 Major que 5mgr/lNitrogen (NH3) Grup 1 Menor que 0,5 mgr/lNitrogen (nitrats) Grup 1 Menor que 100 mgr/l de NO3Clorurs Grup 1 Menor que 250 mgr/l de CL

Substàncies tòxiques i indesitjablesArsènic Grup 1 Menor que 0,2 mgr/l de AsCrom Grup 1 Menor que 0,05 mgr/l de CrCianurs lliures Grup 1 Menor que 0,01 mgr/l de CNFlorurs Grup 1 Menor que 1,5 mgr/l de Fl

67BOIB 14-08-2012Num. 117

Plom Grup 1 Menor que 0,1 mgr/l de PbSeleni Grup 1 Menor que 0,05 mgr/l de SeCoure Grup Menor que 0,05 mgr/l de CuManganès Grup 1 Menor que 0,05mgr/l de MnFerro Grup 1 Menor que 0,1 mgr/l de FeZinc Grup 1 Menor que 5 mgr/l de Zn

Putrescibilitat Grup 1 Sense decolorar el blau de metilèals

7 dies a 30ºC

Matèria orgànica Grup 1 Menor que 2 mgr/l

Fenols Grup 1 Menor que 0,001 mgr/l de fenol

Olis i grasses Grup 1 Negatiu

Característiques biològiques Grup 1 Exempta de gèrmens patògens

Article 125Pous

La perforació de pous es regula per les disposicions legals vigents queregeixen la matèria i, en tot cas, la distància es fixarà pel Ministeri d’Indústriaa través de l’informe vinculant de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.

En cap cas poden situar-se a una distància inferior a 10 m de qualsevolpou absorbent d’aigües residuals.

L’aigua que se n’extregui es podrà destinar a usos agrícoles o industrials,i, en conseqüència, no es pot utilitzar per al consum sense prèvia anàlisi muni-cipal que en determini l’aptitud i les depuracions a què s’hagi de sotmetre.

Article 126Sortida de fums

Està prohibida la sortida de fums lliures per façanes, patis comuns, bal-cons i finestres, encara que sigui provisional.

Qualsevol tub o conducte de xemeneia ha d’estar proveït d’aïllament irevestiment suficients per evitar que la radiació de calor es transmeti a la pro-pietat contigua i que el pas o sortida de fums causi molèsties o perjudicis a ter-cers.

Els conductes s’han d’elevar com a mínim 1 m per sobre de la coberta mésalta situada a distància no superior a 8 m.

És preceptiu l’ús de purificadors a les sortides de fums de xemeneiesIndustrials, instal·lacions col·lectives de calefacció i sortides de fums i bafs decuines de col·lectivitats, hotels, restaurants o cafeteries.

L’Ajuntament pot imposar les mesures correctores que estimi pertinentsquan una sortida de fums, al seu judici, pugui causar molèsties o perjudicis atercers.

Quant a sortides de fums en instal·lacions industrials, s’ha de preveure elque regula el Decret 833/1975, de 6 de febrer (Ministeri de Planificació delDesenvolupament), i la resta de disposicions que regulin la matèria, com l’Ordredel Ministeri d’Indústria de 18/10/76.

Article 127Cambra de comptadors

La ubicació dels comptadors elèctrics i d’aigües en edificis s’ha de regirper les normes corresponents i sempre ha de tenir fàcil accés per a la seva ins-pecció.

Article 128Aïllament acústic i antena col·lectiva

Els envans de separació entre dos habitatges contigus han de tenir unespessor de 15 cm, que es pot reduir si s’utilitza un material que garanteixi unmajor aïllament acústic.

Els locals destinats a ús públic han d’adoptar les mesures d’insonoritza-ció suficient per no transmetre renous molests, de manera que no sobrepassin elnivell sonor mitjà de la via pública circumdant.

L’Ajuntament pot imposar aquelles mesures correctores que consideri

pertinents quan consideri que es poden causar molèsties o perjudicis.

En edificis de més de tres plantes o de més de deu habitatges és obligatò-ria la instal·lació d’antenes col·lectives de ràdio i televisió.

Capítol XIINormes de seguretat

Article 129Solidesa de la construcció

Tot edifici en construcció o en què es realitzin obres d’ampliació o refor-ma ha de reunir, en tot moment i amb subjecció a les disposicions legals, lescondicions de solidesa necessàries per garantir-ne la seguretat, sota la responsa-bilitat de les persones encarregades de la direcció tècnica dels treballs i obres,així com del constructor o empresa que tengui encarregat la seva realització.

A les obres menors que no necessitin de direcció tècnica, la responsabili-tat recau exclusivament sobre el constructor o empresa que les executi.

Tots els materials utilitzats en les obres han de ser de bona qualitat iexempts de defectes visibles; han de tenir una resistència adequada als esforçosa què s’hagin de sotmetre, mantenir-se en bon estat de conservació i ser substi-tuïts quan deixin de satisfer aquests requisits.

Article 130Tanques de protecció en obres majors

La façana d’edifici o solar on es duguin a terme obres, ja siguin de modi-ficació, ampliació o nova construcció s’ha de protegir de manera que s’eviti percomplet , el perill dels vianants i el detriment de la via pública.

Si les obres es realitzen a planta baixa o soterrani i no afecten la façana,no serà preceptiu col·locar-hi tanques i serà suficient que els buits que donin ala façana estiguin proveïts de tancaments sòlids o convenientment tapiats.

Si les obres afecten la façana de la propietat o excavacions contigües a viapública o subsòl d’aquesta i a una alçada inferior a 3 m per sobre de la rasantdel vial, s’hauran de protegir amb tanques resistents i d’aspecte decorós situa-des a una distància no superior a 2 m de la façana, i d’una alçada mínima de 2m. Si hi ha voravia, s’haurà de deixar expedit un pas sobre la mateixa de 80 cmcom a mínim comptadors des del cantó exterior de la vorada de la voravia finsa la tanca. Si no hi ha voravia s’haurà de deixar lliure un pas a la calçada d’am-plada mínima de 4 m, sense que l’espai tancat excedeixi del màxim assenyalat.

Si les obres es realitzen a plantes pisos o cobertes que afectin la façana del’edifici, la protecció haurà de sortir en voladís a partir de 3 m d’alçada per sobredel punt més alt de la rasant de la voravia, amb un vol que en cap cas estigui amenys de 4 m d’alçada de la rasant de la calçada. Aquesta protecció ha d’estarfeta amb taulons o elements metàl·lics que resisteixin l’impacte dels materials outensilis que hi puguin caure, amb pendent cap a l’interior de l’edifici i rematatamb sòcol vertical de 40 cm d’alçada al qual s’ha de subjectar una xarxa con-sistent fins al punt més alt on es realitzin les obres i passamans a 90 cm d’alça-da des de l’entaulat.

Si les obres es realitzen a mitgeres de l’edifici o solar o en espais propersa elles, s’hauran de protegir també en voladís de sortint no superior a 2 m, d’i-guals característiques anteriors i amb xarxa, que impedeixin la caiguda de mate-rials o utensilis a sobre de les finques contigües; la propietat contigua les ha deconsentir i facilitar l’execució.

Si s’ocasionen desperfectes a les finques contigües per motiu d’una obra,s’hauran de reparar immediatament pels causants.

En cas que les obres en planta baixa no estiguin totalment acabades i nohi hagi tanca de protecció perquè no s’hi fan treballs en aquesta planta, els buitshauran d’estar dotats de tancaments sòlids o convenientment tapiats.

En casos excepcionals, prèvia inspecció dels serveis tècnics competents,es pot autoritzar una major ocupació de la via pública per mitjà de tanques quese separin més de 2 m de l’alineació i per un temps limitat.

En autoritzar-se la llicència d’obres corresponent, també s’entén concedi-da la llicència per col·locar tanques i elements de protecció, amb les limitacionsque s’estableixen en el present article.

Article 131

68 BOIB Num. 117 14-08-2012

Tanques de protecció en obres menors

Les tasques de referir, reparacions i obres de menor importància, qualse-vol que en sigui la classificació de la via, segons les Ordenances d’ExaccióMunicipals vigents, s’han de protegir amb tanques de precaució d’aspecte deco-rós, d’alçada mínima de 2 m amb les característiques que es regeixen segons lesnormes de l’article anterior.

Article 132Bastiments i elements auxiliars

Quant als bastiments, es fa especial remissió a les normes vigents i obli-gatòries de seguretat i higiene en el treball.

Les bastides i passarel·les situades a més de 2 m d’alçada per sobre del sòlo pis han de tenir una amplada mínima de 60 cm, un pis únic i una barana a 90cm d’alçada, amb rodapeu de 20 cm d’alçada.

Als buits i caires de forjats dels pisos en construcció i al contorn d’esca-les també s’hi han de disposar baranes sòlides a 90 cm i sòcols de 20 cm.

Les escales que comuniquin els diferents pisos d’una obra en construcciópoden salvar únicament l’alçada entre dos pisos immediats i han de ser d’unasola peça d’amplada no inferior a 50 cm i de longitud adequada, de manera queen estar distanciades en el seu recolzament superior sobresurtin 50 cm per sobredel nivell superior del pis a què donin accés.

Tant la disposició dels elements anteriors com la maquinària que s’utilit-zi en la construcció han d’estar disposats de manera que, en tot moment, quedigarantida la seguretat pública, la dels ocupants de l’immoble veí, així com ladels operaris i funcionaris que n’hagin d’inspeccionar i comprovar els treballsque es realitzen.

Article 133Excavacions sota rasant

Quan s’excavi un solar per sota de la rasant del carrer o per sota del plad’assentament de fonaments d’edificis contigus i aquesta excavació es faci amenys de 3 m de distància del carrer o mitgera, serà obligatori construir el murde contenció perimetral abans d’excavar-ne la totalitat; o, com a màxim, espodrà construir el mur per trams alhora que s’excavi, sense que en cap momentl’excavació pugui estar més de tres metres més baixa que el mur de contencióde terres.

Quan es pretenguin efectuar murs ancorats a la via pública, s’hauran depresentar plànols detallats i estudi complet dels mateixos per tal de procedir a laseva autorització

Article 134Ocupació de la via pública amb materials i runes

El constructor d’una obra ha de deixar expedit el pas als vianants i elcarrer net de materials i runes, una vegada haver-los carregat o descarregat, iels ha de retirar immediatament de la via pública excepte permís especial i auto-rització, en el seu cas, dels distints organismes competents.

Article 135Senyalització de tanques i obres de la via pública

Si una obra, amb tanca o sense, ocupa part d’un carrer o plaça, s’haurà desenyalitzar i abalisar en condicions de seguretat, a judici dels tècnics munici-pals, tant de dia com de nit, essent responsable dels accidents que poguessinocórrer a vianants o vehicles a causa de la inadequada senyalització i protecció.

Article 136Forma de realitzar els enderrocs

Els enderrocs s’han de fer de manera que redueixin tant com sigui possi-ble les molèsties a vianants i veïns.

Està prohibit abocar, en qualsevol classe d’obra, les runes des de daltdirectament a la via pública, a patis comuns o propis, o a espais propers a fin-ques contigües.

Es necessària la llicència municipal especial per poder enderrocar permitjà d’estrebades de tractor o amb buldòzers o pènduls, així com per utilitzarqualsevol classe d’explosius.

Quan pugui existir perill per als vianants difícilment evitable per mitjà detanques o altres elements de protecció, el propietari o propietaris de l’immoblea enderrocar hauran de sol·licitar i obtenir prèviament de Batlia la prohibició detrànsit per les vies contigües i l’adequada senyalització.

Quan la ruïna i el perill siguin imminents, la direcció facultativa de lesobres o els Serveis Tècnics Municipals podran ordenar el tancament del trànsitpels carrers contigus i prendre les precaucions necessàries, i han de donar comp-te, sense demora, a l’Autoritat Municipal.

Article 137Seguretat d’edificis

Els propietaris de qualsevol classe d’edificis estan obligats a conservar-netotes les parts en perfecte estat de solidesa a fi que no comprometin la seguretatpública ni en perjudiquin els ocupants ni puguin causar danys als edificis conti-gus o posar en perill als seus ocupants.

En cas que els propietaris dels immobles en la situació citada no acom-pleixin les ordres de reparació i condicionament, emanades de Batlia, previinforme dels serveis tècnics municipals i en el termini establert perl’Ajuntament, aquest podrà dur-les a , expenses de la propietat de la finca, quen’haurà de facilitar l’execució.

Article 138Denúncia de ruïna

Qualsevol particular té dret a denunciar a l’autoritat municipal els edificisque amenacin ruïna total o parcial.

Els ocupants, els arquitectes municipals, els seus auxiliars o els membresde la Policia Local tenen l’obligació de formular denúncia, en tenir-ne coneixe-ment, al propietari de la finca.

Article 139Grues i d’altres aparells d’elevació

Tota la maquinària que s’utilitzi en una obra per elevar materials o retirarrunes, tant si és una grua de braç giratori, un muntacàrregues o un altre tipus,s’ha de col·locar de tal manera que el seu gir no traspassi en cap de les parts elsplans verticals traçats per les línies mitgeres del solar o edifici en el que se rea-litzin les obres.

En cas de col·locar aquells aparells en l’espai de la via pública, conve-nientment acotat, o que, encara que la base se situï a l’interior del solar o edifi-ci, algun dels seus elements, en el seu radi de gir, puguin situar-se per sobre dela via pública, els propietaris o constructors de l’immoble hauran d’obtenir prè-viament una especial llicència municipal per a la seva instal·lació i s’haurà desubjectar a les condicions que s’hi estableixin.

En tot cas la instal·lació de la grua i el seu ús no poden interferir les línieselèctriques ni telefòniques, respectant les distàncies reglamentàries de seguretatamidades des de l’extrem més proper de la grua o de la càrrega que puguimoure.

Article 140Utilització d’explosius

La utilització d’explosius en enderrocs, desmuntatges i excavacionsrequereix la prèvia concessió d’expressa llicència municipal per a l’efecte a quès’ha adjuntar fotocòpia de la guia i permís d’utilització d’explosius expedit perl’autoritat competent.

L’Ajuntament, atesos els informes dels serveis tècnics municipals, potdenegar la llicència o subjectar-la a les condicions que consideri pertinents, a fide garantir, en tot moment, la seguretat pública i, en especial, la dels immoblespropers i els seus ocupants.

Capítol XIIIDefinicions

Article 141Alineació actual

S’entén per alineació actual la línia que delimita les propietats particularsde les vies o espais lliures públics.

69BOIB 14-08-2012Num. 117

Article 142Alineació oficial

S’entén per alineació oficial la línia que ha de delimitar les propietats par-ticulars dels vials o espais lliures públics segons els plans o projectes aprovatsoficialment.

Article 143Alineació de façanes

S’entén per alineació de façanes el límit a partir del qual s’han d’aixecaro es poden aixecar les construccions segons que la reculada sigui mínima o obli-gatòria.

Article 144Reculada

La separació entre l’alineació oficial de vies, places i espais lliures i la defaçanes s’anomena reculada de façana. Pot ser mínima o fixa.

D’igual manera, la separació entre l’edificació i les mitgeres s’anomenareculada de mitgeres, que també pot ser mínima o fixa.

Aquesta distància s’ha d’amidar perpendicularment a l’alineació o mitge-ra.

Si no s’especifica el contrari s’entén que aquestes separacions es comptendes del punt més sortint de l’edifici inclosos els voladissos que no siguin ràfecso cornises no practicables amb un sortint màxim de 0,40 m.

Article 145Alineació interior o de pati d’illeta

L’alineació interior o de pati d’illeta és la senyalada en els plànols o pro-jectes oficials a què puguin subjectar-se les façanes interiors o posteriors; osigui, en general, aquella oposada a la de la façana de la via pública i que en ille-tes tancades en determina el pati central d’illeta.

Article 146Profunditat màxima edificable

S’entén per profunditat màxima edificable la distància entre l’alineació defaçana i l’alineació interior o de pati d’illeta que no pot ser sobrepassada per l’e-dificació.

Article 147Superfície de solar

S’entén per superfície d’un solar la delimitada per la projecció vertical delperímetre del solar a sobre d’un pla horitzontal.

Article 148Amplada de solar a efectes d’amidament de façana mínima

En solar enfront d’un sol carrer o formant cantonada o xamfrà, la sevaamplada a efectes d’amidament de façana mínima és la longitud del segmentpoligonal de la projecció, descrita en l’article anterior, que delimita el solar ambla via pública o espai lliure públic.

En solar enfront a dos o més carrers sense formar cantonada o xamfrà s’hade prendre com a amplada mínima cada una de les longituds definides a l’apar-tat anterior.

Article 149Soterrani complet

S’entén per planta soterrani completa aquella en què, sense ser habitable,els paraments verticals de tancament queden sempre per davall de la superfíciedel terreny.

Se’n prohibeix l’ús comercial i industrial, excepte els aparcaments.

Capítol XIVZona antiga

Article 150Concepte

Comprèn tota l’àrea antiga de la ciutat assenyalada com a tal en els plà-

nols de zones homogènies.

Dins el nucli antic es destrien dues zones:a) Zona singular antiga: comprèn la zona més antiga de la ciutat que, per

les seves condicions tant de xarxa viària com d’edificacions donen caràcter a lapoblació.

b) Zona general antiga: comprèn la resta del nucli antic de Manacor.

Article 151Condicions d’ús

1. L’ús d’habitatge a zona antiga queda limitat al tipus I i no s’admetaquest ús a planta baixa.

2. L’ús industrial queda limitat a la categoria A en situacions 1 i 2.( Incloules prescripcions de l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de19/05/1980).

3. Només es permeten els garatges i aparcaments a les situacions 1a, 2a i3a.

4. Només s’autoritzen els edificis d’ús públic dels grups 1r al 10è, res-tringint el 4t a locals tancats destinats a cinemes, teatres i sales d’exposició; el8è a locals tancats destinats a gimnasos i similars; el 9è a instal·lacions de con-sultoris i similars; i el 10è a edificis de caràcter administratiu.

Article 152Condicions de volum

a) L’alçada màxima de les noves edificacions a zona singular antiga és de9,15 m, excepte en edificis amb façana al carrer Amargura on l’alçada màximapot arribar als 12,25 m per raó de l’amplada del carrer i de les edificacions exis-tents.

- L’alçada màxima de les noves edificacions a zona general antiga s’as-senyala a l’article 155 - Per a zones intensives A, sense sobrepassar els 12,25 m,amb les següents excepcions:

Av. General Mola (Baix des Cós) =12,20 mPlaça José Antonio (Sa Bassa) =12,20 mC/ des Cós =12,20 mPlaça Ramon Llull =12,20 mAv. 4 de Septiembre (Es Torrent) =15,25 mAv. Mn. Alcover =15,25 mAv. Salvador Juan =15,25 mC/ Lleó XIII =12,20 mPl. Sant Jaume =12,20 mAv. Antoni Maura =12,20 m

b) L’ocupació màxima no pot excedir d’un percentatge de la superfícietotal de la parcel·la el valor de la qual s’ha d’ajustar al que disposa el Pla pro-vincial vigent en cada moment, sense sobrepassar una profunditat màxima edi-ficable de 20 m.

En cas que en aplicar l’ocupació màxima, aquesta sigui inferior a 12xF (F= longitud de façana), el solar serà totalment edificable.

c) A planta baixa i amb una alçada màxima de 4 m es permet l’edificacióde tot el solar, inclosa la part que excedeixi de la profunditat edificable.

d) S’han de mantenir les actuals amplades de façanes si una finca té unafaçana menor de 7 m. En aquest cas serà necessari que la composició concordiamb la del veí, sempre que no estigui escripturada amb posterioritat a la vigèn-cia d’aquestes Normes.

Article 153Condicions estètiques

En obres de nova planta o reforma s’ha de mantenir el caràcter de les edi-ficacions del carrer, tant en la composició exterior com en l’ús de materials, que-dant especialment prohibit l’ús de fusteria metàl·lica i recomanant per a les faça-nes l’ús de colors neutres i folres de pedra del país.

Els edificis s’han d’acabar amb ràfec o cornisa amb un vol no superior aldeterminat per als voladissos.

A tota la zona singular antiga i a carrers de 6 o menys metres d’ampladade la zona general antiga no es permeten les tribunes tancades.

No es permet que la situació, massa o alçada dels edificis, murs i tanca-

70 BOIB Num. 117 14-08-2012

ments, o la instal·lació d’altres elements, limitin el camp visual per contemplarles belleses naturals, trencar l’harmonia del paisatge o en desfigurar la perspec-tiva pròpia.

Capítol XVZones intensives en sòl urbà

Article 154Concepte

La zona d’edificació intensiva comprèn aquells sectors d’intensiu desen-volupament urbà i densitats elevades que als polígons ja edificats constitueixenla zona urbana per excel·lència.

Se’n distingeixen cinc grups: A-1, A-2, B-1, B-2 i C-1 de diferent intensi-tat, els límits territorials dels quals s’han senyalat al plànol de zones homogè-nies de les presents Normes.

Per a aquestes zones, els tipus d’ordenació corresponent poden ser d’ille-tes tancades d’edificació alta amb patis interiors d’illeta, o bé la d’edificació enblocs aïllats (illetes obertes).

En queden prohibides les edificacions de tipus aïllat, en què és obligacióque ocupin tota l’amplada del solar fins a l’alçada mínima, excepte quan es pre-senti i s’aprovi una ordenació per a tota la illeta (estudi de detall) que asseguriel conjunt si la illeta està situada a zona urbana. En aquest cas, es podrà dispen-sar de l’obligació d’edificar en tota l’amplada i de l’acompliment de les alinea-cions interiors i exteriors, però no de la resta de condicions.

Article 155Condicions de volum

La superfície mínima del solar ha de ser de 400 m² a zones intensives A-1 i A-2, i de 200 m² a zones intensives B-1, B-2 i C-1.

Les longituds de façana mínima seran de 12 m a zones intensives A-1 i A-2, i de 10 m a zones intensives B-1, B-2 i C-1.

S’admetran solars de dimensions més reduïdes si es demostra la impossi-bilitat física per acomplir els mínims citats anteriorment, amb les condicionsprevistes a l’article 66 d’aquestes Normes, o per estar escripturats amb anterio-ritat a aquestes.

A les zones intensives A-1, A-2 i B-2 l’ocupació màxima no ha d’excedird’un percentatge de la superfície total de la illeta, el valor de la qual s’ha d’a-justar al que disposa el Pla provincial vigent en cada moment; aquests percen-tatges han de servir per assenyalar la profunditat màxima edificable.(Article 103del Pla Provincial 4.1 Intensiva mitja pel nucli de Manacor: 9m3/m2 )

A les zones intensives B-1 i C-2 l’ocupació màxima no ha d’excedir d’unpercentatge de la superfície total del solar, que ha de ser d’un 60 % per a la zonaB-1 i d’un 60 % (Inclou les prescripcions de l’acord de la Comissió Provinciald’Urbanisme de 19/05/1980) per a la zona C.

Les alçades màximes i mínimes de les edificacions vénen determinades enfunció de l’amplitud dels vials o espais públics a què confrontin.

L’alçada màxima i el número de plantes són màxims i no es poden sobre-passar ni tan sols en cas que acompleixin un dels dos paràmetres.

fins a 6m més de 6m més de 10m més de 20m Ampladafins a 10m fins a 20m de carrer

IntensivaA-1/A-2 9,15 12,20 15,25 18,30 Alçada màx.Pb + 2 pl. Pb + 3 pl. Pb + 4 pl. Pb + 5 pl. N. plantesPb Pb + 1 pl. Pb + 2 pl. Pb + 3 pl. N. mín. pl.IntensivaB-1 6,25 6,25 6,25 6,25 Alçada màx.Pb + 1 pl. Pb + 1 pl. Pb + 1 pl. Pb + 1 pl. N. plantesIntensivaB-2 10 10 12,20 12,20 Alçada màx.Pb + 2 pl. Pb + 2 pl. Pb + 3 pl. Pb + 3 pl. N. plantes

Intensiva C 9,15 12,20 15,25 15,25 Alçada màx.Pb + 2 pl. Pb + 3 pl. Pb + 4 pl. Pb + 4 pl. N. plantesPb Pb + 1 pl. Pb + 2 pl. Pb + 2 pl. N. mín. pl.

Modificació puntual de data 19/12/2003:

La illeta 1, compresa entre la Via Majòrica, Av. Salvador Joan, Pg. del’Estació i carrer Lope de Vega queda regulada com a Intensiva A-2 amb una

edificabilitat de 8,40m3/m2, una façana mínima de 12ml, una parcel·la mínimade 400m2, les mateixes alçades que per zona Intensiva A2, ocupació en plantabaixa del 100% i en plantes pisos 16m de profunditat excepte la zona del Pg.Estació propera a l’edifici catalogat (es determinarà mitjançant un Estudi deDetall), una densitat d’un habitatge per cada 66m2 de solar. Els usos permesossón habitatges: I; industrial: A-B (1-2-3); públic de l’1 al 12; i serveis nomésaparcaments.

Article 156Condicions d’ús

L’ús d’habitatge queda limitat als tipus I i III.

A les zones intensives A-1 i A-2 queda prohibit l’ús d’habitatge a plantabaixa, que només es poden destinar com a aparcament o activitats terciàries.

L’ús industrial queda limitat a les categories A 2 en zones intensives A-1i A-2; prohibit en zona intensiva B-1; i limitat a A,B 2 i 3 en intensiva B-2 iintensiva C. (Inclou les prescripcions de l’acord de la Comissió Provinciald’Urbanisme de 19/05/1980).

S’autoritzaran els edificis d’ús públic dels grups 1r, 2n, 3r, 4t, 5è, 6è, 7è i8è, i s’han de restringir els corresponents al 9è a instal·lacions de consultoris,dispensaris, clíniques i locals similars, i el 10è a edificacions de caràcter admi-nistratiu.

L’ús de serveis queda restringit als garatges i aparcaments col·lectius, ambles condicions assenyalades a l’article 91 d’aquestes Normes.

Modificació puntual de data 19/12/2003:

En la illeta compresa entre la Via Majòrica, Av. Salvador Joan, Pg. del’Estació i carrer Lope de Vega hi ha una zona de 620m2 que anteriorment esta-va grafiada com a zona de serveis ferroviaris i passa a tenir la qualificaciód’Intensiva A-2. Aquesta zona la densitat d’ús residencial serà de un habitatgeper cada 66m2 de solar.

Article 157Condicions d’higiene

En cas d’ordenació d’illeta oberta, la disposició de volum ha de permetreque els locals destinats a habitatge rebin una hora de sol durant el solstici d’hi-vern, entre les 10:00 i les 14:00 h solars, temps mitjà. Aquesta condició s’ha dedemostrar per mitjà d’estudi gràfic inclòs a l’element urbanístic oportú.

Capítol XVIZones intensives d en sòl urbà

Article 158Concepte

La zona urbana - jardí D-1 i D-2 comprèn aquells sectors dels nuclis anticsagregats o exteriors a la ciutat en què hi ha un tipus arquitectònic de casa pluri-familiar en fila entre mitgeres amb breu jardí al davant.

Article 159Ordenació

Als efectes d’aquestes Normes, s’autoritza la construcció d’edificis en filaentre mitgeres amb la condició específica, a més de les següents, de recular lafaçana un mínim de 3 m de l’alineació oficial.

Article 160Condicions de volum

Les condicions de volum són les següents:

a) L’ocupació màxima autoritzable, amidada en percentatge de la superfí-cie total de la parcel·la en què s’inclouen també les parts no edificables, quedalimitada al 50 % a les zones D-1 i 60 % a les zones D-2.

b) L’alçada lliure de planta baixa ha de ser, com a mínim, de 2,50 m.

c) No es permet l’edificació a planta baixa i soterrani de la part de la par-cel·la que excedeixi de la profunditat edificable, que s’ha de conservar enjardi-nada i amb tanques que no excedeixin d’1,60 m d’alçada.

71BOIB 14-08-2012Num. 117

d) Les alçades màximes i mínimes de l’edificació vénen determinades enfunció de l’amplada del vial o espai lliure públic a què confrontin, amb subjec-ció al quadre següent i a excepció del polígon 3-4 (Cala Morlanda), l’alçadamàxima del qual ha de ser de 7 m, corresponent a planta baixa més una planta:

C C < 10 C > 10Al. màx. 9,15 12,20N. pl. Pb + 2 pl. Pb + 3 pl.Al. mín. 3 3

L’alçada màxima i el número de plantes són ambdós nombres númeromàxims que no es poden sobrepassar ni tan sols en cas d’acomplir amb un delsdos.

Es permeten voladissos oberts fins a un màxim d’1,50 m per sobre de lazona de reculada de l’alineació de façana respecte del carrer.

Article 161Condicions de les parcel·les

La parcel·la mínima edificable és de 200 m² per a la zona D-1 i D-2.

La façana mínima és de 10 m per a la zona D-1 i D-2.

S’admeten solars de dimensions més reduïdes quan es demostri la impos-sibilitat física per acomplir els mínims, pel que s’ha de preveure el que disposal’article 66 anterior, o bé per estar escripturats amb anterioritat a aquestesNormes;

Article 162Condicions d’ús

L’ús d’habitatge s’admet en el tipus I.

L’ús d’indústria queda limitat a les categories A i B en situacions 2a i 3a.( Inclou les prescripcions de l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de19/05/1980)

S’autoritzen els edificis d’ús públic dels grups 1r al 9è, inclòs.

L’ús de serveis queda restringit a garatges, estacionaments i aparcamentscol·lectius, amb les condicions assenyalades en l’article 91 d’aquestes Normes.

Es permeten també les estacions de serveis i petits tallers de reparació,lubricat i rentat de cotxes, amb superfície no superior a 400 m², sempre que noocupin amb vehicles la zona de reculada ni la zona interior no edificable.

Article 163Condicions estètiques

Les parets de tancament dels jardins o terrasses davanteres d’habitatges nopoden tenir una alçada superior de massís d’1,20 m i de mitgeres d’1,60 m; espoden completar fins a una alçada de 2 m amb reixat.

Aquestes alçades s’han de comptar a partir de la rasant de la voravia perals tancaments a façanes, i a partir del terreny natural a les mitgeres.

Capítol XVIINormes en zones extensives en sòl urbà

Article 164Concepte

La zona d’edificació extensiva comprèn aquells sectors de desenvolupa-ment predominantment turístic i d’habitatge de temporada, amb edificació aïlla-da envoltada de jardí i de poca densitat, excepte a les extensives hoteleres. S’hiubiquen edificacions unifamiliars, blocs aïllats d’apartaments i hotels.

Se’n distingeixen set graus: E, F-1, F-2, G-1, G-2, H i I ,de densitat varia-ble, els límits territorials dels quals s’han senyalat al plànol de zones homogè-nies de les presents Normes.

Article 165Ordenació

Tant per al cas de l’edificació que completi zones ja ordenades com per al

cas de polígons de primera ordenació, la regulació ha de distingir entre un tipusd’edifici preferiblement dedicat a habitatge unifamiliar o petits hotels i un altrede major volum edificat apte per ser destinat a ús turístic o hoteler.

Article 166Condicions de volum, parcel·lació i edificació

Parcel·la mínima: 400 m² (Inclou les prescripcions de l’acord de laComissió Provincial d’Urbanisme de 19/05/1980) per a la zona extensiva E; 400m² per a les zones extensives F-1 i F-2; 600 m² per a les zones extensives G-1 iG-2; 1000 m² per a la zona extensiva H i 2000 m² per a la zona extensiva I (hote-lera).

Les parcel·les mínimes assenyalades anteriorment són preceptives per atota nova construcció o parcel·lació del sòl edificable, ja sigui propietat d’una ode diverses persones, i encara que les posseeixin mancomunades, individual-ment, en societat o en altra forma jurídica associativa.

La parcel·la màxima és de 15.000 m² per a totes les zones extensives.

La façana mínima exigible és, a carrers de trànsit rodat, de 151 m per al’extensiva E; de 15 m per a les extensives F-1 i F-2; de 15 m per a l’extensivaG-1; de 20 m per a l’extensiva G-2; de 20 m per a l’extensiva H; i de 30 m pera l’extensiva I. Mides que podran ser menors si les parcel·les confronten a pla-ces en cul-de-sac, sempre que aquestes tinguin 18 m de diàmetre.

Les distàncies mínimes a les partions1 han de ser de 5 m a façana i 3 m afons i mitgera a les zones extensives E, F-1, F-2, G-1, G-2 i H; i de 6 m a totesles partions en la zona extensiva I. Aquestes distàncies s’han de respectar fins itot per als voladissos.

L’ocupació màxima autoritzable amidada en percentatge de la superfícietotal de la parcel·la, en què s’han d’incloure les parts no edificables, queda limi-tada (inclou les prescripcions de l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanismede 19/05/1980) al 40 % a les zones extensives E, 30% per zones extensives F-1, F-2, G-1, G-2 i I; al 20 % en la zona extensiva H.

L’alçada màxima és la següent:

E = 9,15 m = Pb + 2 pl.F-1, G-1 = 9,15 m = Pb + 2 pl.F-2, G-2, H = 7,00 m = Pb + 1 pl.I = 12,50 m =Pb + 3 pl.

Aquestes alçades i plantes s’han d’amidar sobre el pla horitzontal de refe-rència.

L’edificabilitat màxima no por excedir de 3 m³/m² per a la zona extensivaE; 2 m³/m² per a les zones extensives F-1 i G-1; 1 m³/m² per a les zones exten-sives F-2, G-2 i H; i 3 m³/m² per a la zona extensiva I.

Article 167Condicions d’ús

Els espais de solar no edificats s’han de destinar a jardins, terrasses o usosesportius, procurant conservar o augmentar l’arbrat existent. Un màxim del 20% de la superfície del solar es pot destinar a aparcament a cel obert per a vehi-cles de turisme, que s’ha de protegir del sol per mitjà d’arbrat o de pèrgoles ambvegetació.

En ús d’habitatge queda prohibit el tipus d’edifici entre mitgeres. L’úsindustrial queda prohibit a qualsevol situació i categoria. L’ús públic s’admet atotes les categories i situacions, excepte locals oberts. L’ús públic esportiu s’ad-met en locals oberts i tancats. L’ús públic militar queda restringit a les edifica-cions de caràcter administratiu. No es permeten les instal·lacions comercials ala via pública.

Article 168Condicions d’estètica

A les zones extensives estan prohibits els cartells publicitaris i els anun-cis, lluminosos o no, que no facin referència a establiments comercials,instal·lacions o edificis situats en el sector; aquests anuncis no poden tenir mésd’1,50 m a qualsevol dimensió.

Els murs de tancament de solars a carrers no poden tenir, com a normageneral, més d’1 m d’alçada per sobre de la rasant del carrer; damunt aquesta

72 BOIB Num. 117 14-08-2012

paret massissa es poden posar reixes o gelosies fins a una alçada de 2 m persobre d’aquella rasant, però no filferros d’espines.

Quan a causa de la configuració del terreny, per ser més alt que la rasantdel carrer, sigui necessari construir un mur de contenció de terres, es podrà aug-mentar l’alçada del mur citada en el paràgraf anterior fins als 2 m per sobre dela rasant del carrer.

Quan el mur de contenció hagi de tenir alçada major, se separarà un mínimde 3 m de l’alineació oficial del solar.

Quan el terreny quedi a una alçada inferior a la del carrer, serà obligatò-ria la construcció d’un mur de tancament d’1 m d’alçada per sobre de la rasantdel carrer.

Les portes, reixes, tanques i qualsevol altra classe de tancament s’han dedisposar de manera que, en cap cas, els seus elements traspassin l’alineació ofi-cial del solar.

El propietari d’un solar contigu a un altre no pot tancar la seva propietatassentant a la respectiva línia divisòria sense el consentiment documental delpropietari de l’altre solar, en què s’indiquin les condicions que s’estipulin entreambdós per evitar futurs conflictes de domini.

Als tancaments, tota alçada que tingui relació amb un o diversos solarscontigus s’ha de comptar a partir del nivell del terreny natural més alt. La tancaha de tenir 1 m i s’hi poden posar a sobre reixes o gelosies, però no filferro d’es-pines, fins a una alçada de 2 m.

Capítol XVIIISectors de règim especial

Article 169Concepte

Són sectors que per les seves característiques especials queden qualificatscom a tals en aquestes Normes i s’han de desenvolupar segons Plans Especialsd’acord amb el que preveu l’article 17 de la Llei del sòl.

Aquests Plans Especials s’han de presentar a l’Ajuntament perquè s’apro-vin en el termini de sis mesos a comptar des de la data d’aprovació definitivad’aquestes Normes.

Article 170Classificació

Per al seu estudi i desenvolupament els podem classificar segons la natu-ralesa de l’ordenació en els grups següents:

a) Ordenació de conjunts artístics:- Molins de Fartàritx- Illeta protecció claustre de Sant Vicenç Ferrer

b) Reforma interior:- Illeta compresa entre els carrers Joan Lliteres, Francesc Gomila,

Llaurador i Amistat

c) Ordenament especial:-Polígon coves-Polígon terrasses Porto Cristo-Sector Cales de Mallorca (Exclòs per l’acord d’aprovació definitiva)-Sector 12 illetes-Puig de Son Talent

Article 171Molins de Fartàritx

Són objecte d’un pla especial per atendre’n la conservació i integraciódels molins existents en el medi urbà; igualment per atendre l’equipamentcol·lectiu de la zona i l’entorn proper.

El coeficient d’edificabilitat neta és de 2 m³/m², i la densitat de 150 habi-tants/hectàrea.

El tipus d’edificació és el resultant del desenvolupament de Pla Especial,en què s’han de conservar, sempre que sigui possible, les edificacions existents.

S’ha de reservar, com a mínim, el 15 % del sostre edificable per a equi-paments.

Article 172Illeta protecció claustre Sant Vicenç Ferrer

S’hi ha de preveure, principalment, una ordenació que respecti el conjunthistoric-artístic existent i que alhora contempli la ubicació d’un nou Ajuntament,així com zona d’aparcaments i equipaments col·lectius per aquesta zona.

El tipus d’ordenació és aïllat envoltat de zones verdes.

El coeficient màxim d’edificabilitat neta és de 3 m³/m² de la superfícietotal a ordenar.

L’alçada màxima és de 9,15 m, i l’ocupació màxima d’un 50 %.

Article 173Illeta compresa entre els carrers Joan Lliteres, Francesc Gomila,

Llaurador i Amistat.

Comprèn l’ordenació d’usos i volums d’aquesta illeta creant una zonad’equipaments col·lectius central i adaptant-la a les noves alineacions assenya-lades al plànol de zones homogènies d’aquestes Normes, com a conseqüència del’eixamplament dels carrers Joan Lliteres i Amistat.

El coeficient màxim d’edificabilitat neta és de 6 m³/m²; l’alçada màxima,de 12 m; i s’ha de reservar un 30 % del sostre edificable per a equipamentscol·lectius.

Article 174Polígon coves

Correspon als recintes de les coves del Drach i dels Hams. Han de serobjecte d’un Pla Parcial i d’un Pla Especial d’Ordenació d’usos i volums que hade contenir la totalitat del polígon.

Volum global màxim=0,2 m³/m²Densitat màxima=25 habitants/Ha

Els usos permesos són un local per a bar, habitatges de servei per cobri lesnecessitats del personal al servei de les coves, equipaments no lucratius i unaavantsala a l’entrada de la gruta per a exposició i acomodament visual dels visi-tants.

A la zona verda ‘Entrada recinte coves’, a més de les limitacions generalsde les zones verdes públiques, no es permeten instal·lacions, obres o serveis queno siguin merament d’arbrat o enjardinament.

Article 175Polígon terrasses Porto Cristo

Ha de ser objecte d’estudi de detall sota les condicions següents:Alçada màxima = 4 m des de la rasant.Usos permesos = Ús públic (comercial, oficines, cultural, benèfic o sani-

tari). La resta d’usosestan prohibit.

Article 176

a) Sector Cales de Mallorca: comprèn el sector que conté el Centred’Interès Turístic Nacional, el qual, per les seves característiques, s’ha de regirper les ordenances pròpies del sector. (Exclòs per l’acord d’aprovació definiti-va)

b) Sector 12 illetes: (Regulat mitjançant Estudi de Detall 30/12/1980 i EDmodificat 08/05/2000) Qualificat com a zona intensiva en illeta oberta, ha de serobjecte d’un Pla Especial amb un volum màxim de 9 m³/m², alçada màxima de15,25 metres i ocupació d’illeta d’un 50 %. Només es permeten usos industrialsen situació A i categoria 2a en edificació entre mitgeres; i usos públics de l’1 al10 en edificació entre mitgeres i només els usos existent en edificació aïlladaexcepte l’ús comercial en PB de Ronda Port i Av. Parc. Es prohibeixen els usosde serveis excepte aparcaments.

c) Puig de Son Talent: (Modificació NS 23/09/2004)

Zona residencial- Condicions de parcel·lació: Superfície mínima de parcel·la 2.000m2.

Façana mínima 25m, que es pot reduir fins a 15m quan la parcel·la confronti

73BOIB 14-08-2012Num. 117

amb un vial en cul de sac.- Ús: un habitatge unifamiliar aïllat per parcel·la-Alçada 8m, dues plantes.-Volum 0,3m3/m2- Ocupació 10%- Separacions a partions 5m- Aparcament: una plaça coberta o no per habitatge.

Zona comercial, esportiva i zona d’equipament- Condicions de parcel·lació: Superfície mínima de parcel·la 2.000m2.

Façana mínima 25m, que es pot reduir fins a 15m quan la parcel·la confrontiamb un vial en cul de sac.

- Ús comercial esportiu: comerços i instal·lacions esportives amb unmínim d’un 20% de la superfície total destinada a ús comercial.

- Ús equipaments:-Espectacles: Locals tancats per a teatres, cinemes o representacions de

tot tipus, parcs d’atraccions, zoològics i sales d’exposicions.- Sales de reunió: locals tancats per cafès, restaurants, sales de ball i

similars.- Religiós: locals tancats per esglésies, convents, capelles, centres parro-

quials, etc.- Cultural: locals tancats per a la docència en tots els seus graus, museus,

biblioteques, sales de conferències, etc.- Esportius: locals tancats o oberts per a instal·lacions esportives de qual-

sevol classe, siguin de caràcter oficial, comercial o particular.- Benèfic sanitari: locals tancats per a hospitals, sanatoris, llars d’an-

cians, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.- Alçada 8m, 2 plantes.- Volum 0,5m3/m2- Ocupació 15%- Separacions a partions 5m- Aparcament: una plaça coberta o no per cada 100m2 d’edificació.

Zona docent- Condicions de parcel·lació: Façana mínima 25m, que es pot reduir fins

a 15m quan la parcel·la confronti amb un vial en cul de sac.- Ús: edifici destinat a ensenyament pre-escolar i guarderia infantil- Alçada 4m, una planta.-Volum 0,5m3/m2- Ocupació 15%- Separacions a partions 5m.- Aparcament: una plaça coberta o no per cada 100m2 d’edificació.

Zona de serveis d’infrastructura- Condicions de parcel·lació: Superfície mínima de parcel·la 150m2.

Façana mínima 10m.- Ús per a estacions depuradores i dipòsits d’aigua.- Alçada 8m.- Volum 1m3/m2- Ocupació 50%- Separacions a partions 3m.- Condicions d’estètica: Les construccions per a serveis d’infrastructura

tendran una composició i un tractament de materials d’acord amb l’establimentresidencial en el que s’ubiquen, procurant la màxima adaptació a l’entorn.

Zona recreativa esportiva- Ús: instal·lacions esportives a l’aire lliure.- Alçada 4m, una planta.- Volum 0,08m3/m2- Ocupació 5%- Separacions a partions 10m.

Zona verda privada- Condicions de parcel·lació: Superfície mínima de parcel·la 10.000m2.- Ús: instal·lacions esportives a l’aire lliure o construccions derivades de

l’explotació agrícola del terreny.-Alçada 4m, una planta.-Volum 0,07m3/m2- Ocupació 2,5%- Separacions a partions 10m.

Capítol XIXZona assistencial sanitària

Article 177Concepte

La zona assistencial sanitària comprèn aquells sectors destinats a allotjar

o rebre les instal·lacions hospitalàries, assistencials i sanitàries que depenen del’Administració pública.

Article 178Ordenació

La nova edificació a les zones assistencials - sanitàries requereix la prèviaformació d’un projecte d’ordenació de volums que ha d’atendre, a més, la con-nexió amb la resta d’elements de l’estructura urbana.

L’edificabilitat global no pot sobrepassar de 0,8 m³/m², l’edificació ha deser aïllada i la densitat, de 20 habitants/Ha.

Capítol XXZona de serveis

Article 179Concepte

Comprèn aquells sectors destinats a allotjar o rebre grans instal·lacionsper a l’equipament urbà i que per les seves dimensions no es pot ubicar a latrama urbana residencial.

Article 180Identificació

a) Zones destinades a l’equipament cívic-social.b) Zones destinades a activitats i instal·lacions complementàries.

Article 181Ordenació

Els polígons de zona de serveis han d’adoptar el tipus d’ordenació corres-ponent a l’edificació aïllada amb grans zones d’aparcament.

Article 182Edificació

L’edificació a zona de serveis s’ha d’ajustar, quant a usos, al que regulenaquestes Normes.

El projecte d’ordenació serà lliure, però en cap cas no pot superar una edi-ficabilitat d’1,2 m³/m² de la totalitat de la zona condicionada. Els carrers han detenir una amplada mínima de 15 m i els passatges per a vianants, de 6 m.

Article 183Zones verdes

El mínim percentatge d’àrea destinada a zones verdes públiques ha de serdel 10 % de la superfície total a ordenar.

Article 184Condicions de parcel·lació

L’extensió mínima dels solars es fixa en 1000 m²; la reculada, 4 m des detotes les partions del solar; l’alçada, 13 m excepte la de la façana; el volum, 3m³/m² excepte la zona de serveis ‘Cala Murada’, que és de (inclou les prescrip-cions de l’acord de la Comissió Provincial d’Urbanisme de 19/05/1980) 2m³/m²;i l’ocupació, del 50 %.

Article 185Usos

Es permeten els usos públics de 1r al 10è, i els usos de serveis 1, 2, 3, 4 i5.

Capítol XXIZona industrial i de serveis

Article 186Concepte

Comprèn aquella àrea d’edificació destinada a indústries i serveis total-ment aïllats.

Article 187Condicions de l’ordenació (Modificacions aprovades en data 13/06/1989)

74 BOIB Num. 117 14-08-2012

Els Plans Parcials es desenvoluparan segons l’especificat a l’article 13 dela vigent Llei del Sòl.

Per al desenvolupament urbanístic d’aquests sectors d’iniciativa particu-lar es seguirà el procediment següent, l’incompliment del qual s’entendrà coma infracció urbanística:

1) Redacció i aprovació del Pla Parcial corresponent.2) Redacció i aprovació del Projecte de Parcel·lació.3) Redacció i aprovació del Projecte d’Urbanització complint amb el sis-

tema d’execució fixat al Pla Parcial, així com la determinació de serveis i equi-paments, que s’han d’entregar a l’Ajuntament.

4) Cessió del pas públic de la urbanització.5) Cessió d’aprofitament mitjà d’acord amb l’article 84 de la Llei del sòl.6) Assenyalament, en cada cas, del percentatge per a la recepció de la

urbanització per part de l’Ajuntament, que no li sigui onerós tant econòmica-ment com social.

La superfície mínima a desenvolupar per un Pla Parcial serà de 20 Ha.La densitat màxima serà de 20 habitants/Ha.El coeficient d’edificabilitat global serà de 3 m³/m² de la superfície total a

ordenar.Els percentatges de zones verdes i equipaments seran els que determina el

Reglament de Planejament de la Llei del sòl.

Modificació puntual de data 14/11/2003:

L’edificabilitat dels polígons I i II de l’ampliació del Polígon Industrial deManacor es fixa en 3,9m3/m2.

Article 188Condicions de volum

A la zona de polígon industrial i de serveis, la parcel·la mínima s’estableixen 1.200 m², amb un frontal mínim de façana a via pública de 20 m, si bé a efec-tes d’utilització s’assenyalen dos tipus de parcel·les:

- Parcel·la I mitjana de 3.500 m², divisible a 1.750 m².- Parcel·la II petita de 2.500 m², divisible a 1.250 m².

No es fixa limitació per a l’agrupació de parcel·les amb l’objecte de for-mar-ne una de major cabuda.

Article 189Edificació

Les parcel·les es poden edificar conforme a les normes establertes a lespresents ordenances i es poden usar com a mòduls edificats més petits de caràc-ter uniforme en règim de comunitat.

Els espais lliures (sense construir que resultin d’aquestes partides) han deser d’ús comú de tots els propietaris i hauran d’estar inscrits degudament com atals al Registre de la Propietat.

Cada cos d’edifici ha de tenir, com a mínim, una superfície de 1.200 m²de parcel·la.

No obstant això, i a tots els efectes, les parcel·les seran indivisibles.

Article 190Alineacions i rasants

Les edificacions s’han de recular 10 m de la via pública i 5 m de la restade partions.

Als efectes de reculada, les partions amb zona verda pública s’han de con-siderar com a carrer, és a dir, que la reculada ha de ser en tots els casos de 10 m.

Article 191Façanes

Tenen la consideració de façanes tots els frontals dels edificis que siguinvisibles des de la via pública a zones verdes públiques.

Article 192Voladissos

A tots els edificis s’autoritzen voladissos de cornises, ràfecs i impostes de0,50 m sobre l’alineació de la façana sempre que formin part integrant de lacomposició de l’edifici.

Igualment, es permeten ràfecs volats o marquesines a planta baixa amb unvol no superior a 2 m respecte de la línia de façana de l’edifici i a una alçadacompresa entre els 2,50 m i els 4 m respecte de la rasant de la voravia.

Aquests ràfecs volats o marquesines no s’han de comptabilitzar a efectesd’ocupació de solar.

Article 193Alçades

L’alçada de les edificacions és lliure. No obstant això, les edificacions nopoden excedir del volum que resulti d’aplicar el coeficient net d’edificabilitatper la superfície de la parcel·la.

Article 194Reculada

A les zones de reculada està prohibida tota classe d’edificació, ja que hand’estar enjardinades.

Article 195Soterranis

Es poden construir soterranis i semisoterranis que en cap cas es poden uti-litzar com a locals de treball. Els soterranis no computen com a volum edifica-ble, entenent que els paraments verticals de tancament d’aquests queden sempreper davall de la superfície del terreny.

Article 196Superfícies edificables

A la parcel·lació industrial i de serveis, la superfície edificable ha de sercom a màxim del 60 % de la totalitat del solar.

Article 197Classificació

A efectes d’aquestes ordenances les edificacions en les zones determina-des en l’article anterior es classifiquen en principals i auxiliars. Són construc-cions auxiliars aquelles de tal caràcter que són necessàries per a l’adequat fun-cionament de les indústries, com ara dipòsits elevats, torres de refrigeració odestil·lació, xemeneies, habitatges per al personal de vigilància i similars. Laseva forma és lliure, prèvia justificació de l’adequació, i s’han de situar a l’in-terior de les parcel·les a una distància mínima de 15 m de les alineacions oficialsde cadascun dels carrers o zones verdes públiques, i a 15 m de les mitgeres.

Article 198Aparcaments

Dins de cada parcel·la s’ha de destinar una superfície per a aparcamentsno inferior al 10 % de la destinada en planta a naus de fabricació i emmagatze-matge.

Article 199Edificis adossats

Es permeten construir edificis adossats en una mateixa parcel·la; en casque es construeixin separats, la distància mínima entre els punts més sortints dela façana, inclosos els voladissos, ha de ser de 5 m.

Article 200Ocupació

A totes les parcel·les, en iniciar-se la construcció, s’ha d’ocupar com amínim un 25 % de la superfície màxima aprofitable i la resta es pot conservarper a futures ampliacions quan els programes de desenvolupament de les sevesinstal·lacions així ho exigeixin.

Als efectes d’una edificació homogènia, s’ha de presentar projecte com-plet de les façanes, al qual s’hauran de subjectar les possibles ampliacions.

En aquest supòsit, s’entenen per façana totes les parts de l’edificació, a fid’evitar que durant el termini entre la primitiva construcció i l’ampliació hipuguin quedar murs cecs al descobert.

El 25 % fixat inclou la superfície d’edificació en planta i la dels patis al

75BOIB 14-08-2012Num. 117

descobert.

Article 201Patis

S’entén per pati de parcel·les la superfície no edificada dins de la zona edi-ficable i destinada a permetre la ventilació o il·luminació de les dependències del’edifici.

Si aquest pati s’estableix per a la il·luminació o ventilació de locals de tre-ball o habitatge ha de permetre que s’hi pugui inscriure un cercle d’igual dià-metre a l’alçada del cos més alt de l’edifici que el limita.

Si els patis s’estableixen per a la il·luminació o ventilació de locals d’em-magatzematge el diàmetre anterior es pot reduir a la meitat.

En cap cas, però, el diàmetre pot ser inferior a 4 m.

Article 202Paraments

Els paraments dels patis s’han de tractar com a façanes.

Article 203Projectes

Els projectes d’adició de plantes en edificis ja construïts han d’acompliruna de les següents condicions:

1) Que la superfície dels patis de l’edifici existent de permís concedit, enrelació a l’alçada que tendrà després de la seva ampliació, compleixi les dispo-sicions d’aquestes ordenances, o que es reformi perquè les compleixi.

2) Que s’adopti per als patis que constitueixi l’ampliació en alçada, unasuperfície al menys del 20% superior a les disposicions d’aquestes ordenances.

Article 204Deduccions

No es permeten deduccions de la superfície mínima dels patis interiorsamb galeries, voladissos ni sortints diversos.

Article 205Patis mancomunats

En el supòsit de l’article 115 d’aquestes Normes s’admeten patis manco-munats, entesos com aquells la superfície dels quals pertany a dues finques con-tigües a les qual donen llum i ventilació.

És indispensable que aquesta mancomunitat de patis s’estableixi enescriptura pública i s’inscriguin al Registre de la Propietat.

Article 206Condicions de volum (Modificacions aprovades en data 13/06/1989)

El coeficient net màxim sobre la parcel·la serà de 5 m³/m².

En les parcel·les destinades a equipaments, el coeficient net sobre par-cel·la serà de 4,46 m³/m², amb separació mínima de 3 m de la façana i les mit-geres; la resta de condicions d’edificabilitat queden a expenses d’un projected’ordenació.

Article 207Zones verdes

Queden prohibides les edificacions en zones verdes públiques que puguindesvirtuar el seu caràcter. No obstant això, es poden permetre construccions des-tinades a usos culturals o recreatius d’accés públic i gratuït, sense que puguinsobrepassar d’0’1 m³/m² i del 10 % d’ocupació.

Article 208Condicions d’ús

Es permeten construccions de caràcter industrial i de serveis, aquestesdarreres enteses com aquelles no enquadrades dins el concepte d’habitatge iindústria, i que fan referència a activitats o instal·lacions complementàries, compoden ésser:

1.- Centre de proveïment, escorxadors i instal·lacions frigorífiques.2.- Equip comercial a gran escala en què s’inclouen magatzems i dipòsits

de mercaderies, agències i transports distributius.3.- Estacions i terminals de transports públics.4.- Parcs i tallers, garatges i aparcaments col·lectius, estacions de serveis

i parcs i tallers administratius.5.- Instal·lacions infraestructurals, centrals d’energia, dipòsits i subminis-

trament d’energia, combustibles líquids i gasosos, estacions de depuració i sane-jament, centrals transformadores.

6.- Equipaments culturals.7.- Equipaments per a espectacles de masses, tant d’explotació privada

com pública.8.- Equipaments per a serveis assistencials.9.- Equipaments per a l’Administració municipal. S’hi inclouen bombers,

estacions depuradores, de bombeig...10.- Habitatges per al personal de vigilància.

Modificació puntual de data 14/11/2003:

Pel que fa als polígons I i II de l’ampliació del Polígon Industrial deManacor, dins el conjunt del sector urbanitzable industrial i de serveis es per-metran coma usos públics els d’oficines, espectacles, sales de reunió, cultural,esportiu i l’1% màxim de la superfície del sector destinat a equipament comer-cial.

Article 209Indústries

S’admeten totes les indústries sense limitació de superfície ni potència, aexcepció de les perilloses que manufacturen amb explosius i les relacionadesamb energia nuclear o materials radioactius per sobre dels límits que fixen lesdisposicions específiques.

La resta d’indústries classificades com a molestes, insalubres, nocives iperilloses han d’adoptar les mesures correctores per suprimir la causa de la sevaclassificació.

S’admeten com a màxim dos habitatges per parcel·la destinats exclusiva-ment al personal de vigilància; aquests habitatges no poden estar adossats alsedificis destinats a fabricació o emmagatzematge.

Article 210Venda

S’autoritzen els edificis, o parts d’ells, destinats a exposició i venda a l’en-gròs de productes fabricats o emmagatzemats només a comerços especialitzats,però es prohibeix la venda al detall, exclusiva dels comerços del ram pertinent.

Article 211Condicions d’higiene

Les condicions mínimes d’higiene que han d’acomplir els locals són lesprevistes en l’Ordre general de seguretat i higiene en el treball (Orde Ministerialde 9 de març de 1971).

Article 212Activitats molestes

D’acord amb l’annex 2 del Decret sobre activitats molestes, insalubres,nocives i perilloses, de 30 de novembre de 1961, i atenent les posteriors modi-ficacions, són preceptives les concentracions màximes permeses que s’hi espe-cifiquen, tant en l’àmbit interior com en els fums despresos a la boca de lesxemeneies.

Article 213Abocaments

No es permet l’abocament a la xarxa general de clavegueram d’olis, grei-xos, fangs, àcids, bases o combustibles líquids en concentracions que puguinperjudicar la conservació de la xarxa. En tal cas, la indústria pertinent ha de pre-veure les mesures correctores adequades, com ara filtres, cambres de dilució oneutralització i, si escau, estacions depuradores completes.

Article 214Renous

No es permet superar un nivell de renous de 60 decibels, mesurat en uneix del carrer o carrers contigus a la indústria que es consideri.

76 BOIB Num. 117 14-08-2012

Article 215Aigües residuals

Està prohibit vessar aigües residuals a la xarxa d’aigües pluvials.

Article 216Dipòsits

Qualsevol construcció ha d’estar proveïda de dipòsits d’aigua potable quedurant cinc dies n’assegurin el proveïment segons els mínims establerts, aixícom per l’eventualitat d’un incendi.

Article 217Maquinària

Qualsevol tipus de maquinària s’ha de muntar a l’interior de l’edifici,sempre que les seves característiques ho permetin.

Així mateix, han d’anar ancorades amb foses dimensionades adequada-ment i proveïdes d’amortidors anti-vibracions.

Article 218Tancament de parcel·la

És obligatori construir tancaments a carrers o zones verdes públiques imitgeres amb murs de fàbrica de 0,40 m d’alçada.

Article 219Característiques dels tancaments de parcel·la

Aquests tancaments poden arribar als 1,50 m d’alçada com a màxim, permitjà de materials no massissos com ara reixes, tanques de fusta, closos vege-tals, etc. Aquest tipus de tancament ha de formar part del projecte d’edificació is’ha de subjectar a l’oportuna llicència.

Article 220Composició

La composició estètica és lliure, per bé que s’ha d’adaptar a l’ambientcorresponent a un conjunt industrial modern i de qualitat.

Article 221Façanes

Totes les façanes (noves indústries, magatzems, etc.) s’han de tractar d’a-cord amb els actuals conceptes d’estil arquitectònic industrial i han de mantenirla qualitat exigible en un polígon de nova creació.

Article 222Materials

Està prohibit falsejar els materials, que sempre s’han de presentar amb elseu vertader valor.

Article 223Sortida de fums

Es prohibeix la sortida de fums per façanes, patis comuns i finestres, enca-ra que sigui provisional.

Els tubs i conductes de xemeneies han d’estar aïllats i revestits de mane-ra que evitin que la radiació es transmeti als locals per on discorri i que el pas osortida de fums pugui causar molèsties o perjudicis a tercers.

Aquests conductes s’han d’elevar com a mínim 1 m per sobre de la cober-ta més alta, situada a una distància no superior a 20 m.

Igualment, a les sortides de fums s’han de col·locar els purificadorsadients.

L’Ajuntament pot imposar les mesures correctores que escaiguin quanconsideri que una sortida de fums pot causar molèsties i perjudicis.

Article 224Condicions de seguretat, boques contra incendi

A totes les parcel·les és obligatori instal·lar-hi una boca contra incendis,

de fàcil accés des de la via pública, per cada 1.000 m³ edificats, amb un mínimde dues boques per façana.

Aquestes boques han de tenir un diàmetre i rosca normalitzats del mateixtipus que els adoptats per a les boques de rec o incendi de la xarxa viària.

Capítol XXIIZona verda pública

Article 225Concepte

Comprèn tots els espais lliures públics amb proporció gran de vegetaciódestinats a crear-hi jardins, parcs, arbrat i similars per a l’oci i gaudi dels ciuta-dans.

No computen com a tals els illots separadors de trànsit, franges de pro-tecció de vials i similars.

Article 226Condicions d’ús

Es prohibeixen tota classes d’edificacions que desvirtuïn el seu caràcter.

Als parcs de més de 5 Ha. es permeten construccions destinades a usosculturals o recreatius d’accés públic i gratuït, amb situacions i volums projectatsd’acord amb el desenvolupament d’un Pla Parcial i projecte d’urbanització con-següent, sense sobrepassar de 0,1 m³/m² i del 10 % d’ocupació.

Aquesta ordenança s’entendrà encaminada, a més, a la conservació d’ar-bres i arbusts, així com a l’increment de la població forestal i en general a la cre-ació i conservació del tapissos de vegetació de les zones de caràcter urbà.

En general, els usos permesos són els recreatius infantils, serveis higiènicsi refugis contra la intempèrie de reduïdes dimensions, glorietes o escenaris pera concerts a l’aire lliure.

Capítol XXIIIXARXA VIÀRIA

Article 227Xarxa viària urbana

El sistema té una gran importància en el desenvolupament dels nuclisurbans i de la vida diària. Per aquet motiu se n’han d’establir unes directriusmínimes de traçat i construcció.

Article 228Classificació

Les diferents classes de vials de nuclis urbans s’agrupen en els tres siste-mes següents:,

2.1: V1. Sistema general o primari: està constituït per les vies que enlla-cen el nucli amb l’exterior i n’asseguren la circulació fonamental. S’hi compre-nen les grans avingudes amb calçades separades de 2x7 m (amplada calçada).En aquests vials no s’admeten els aparcaments en vorada; a tal efecte, s’han decrear els aparcaments necessaris i completament independents de manera que noobstaculitzin el trànsit.

2.2: V2. Sistema urbà o secundari: el formen els vials que permeten la cir-culació normal dins el nucli, incloses les vies de penetració que arranquen delsistema general o primari. Vials de circulació intensa de 2x4,50 m (amplada cal-çada) i de circulació normal de 2x3,50 (amplada calçada).

2.3: V3. Sistema restringit o terciari: és el conjunt de vials destinats al ser-vei d’usos particulars d’una categoria o nombre reduït d’habitants, com araaccessos a immobles o petits grups de 6 m(amplada calçada), passos de via-nants, vials per a ciclistes, etc.

Cadascun d’aquests sistemes comporta, a més, el seu sistema d’aparca-ments, espais lliures, zones verdes, etc.:

2.4: Vies en cul de sac. Les vies amb cul de sac han de tenir al final uneixamplament per maniobrar-hi en què es pugui inscriure un cercle de 25 m dediàmetre.

77BOIB 14-08-2012Num. 117

2.5. Amplada suplementària per a aparcaments. Per als aparcaments envorada es requereix una amplada de 2,20 m per cada banda d’aparcament amblínia, i de 5 m a 5,50 m per banda per als aparcaments en bateria.

En els vials del sistema primari no s’admet l’aparcament en la vorada,s’han de crear els aparcaments necessaris i completament independents deforma que no obstaculitzin el trànsit.

En els vials del sistema secundari s’admet l’aparcament en vorada, peròen els de circulació intensa només es permet l’aparcament en línia.

2.6. Calçades per a vianants. L’amplada mínima de la calçada per a via-nants és de 4 m.

3. Pendents

3.1.Pendents longitudinals. El pendent longitudinal mínim és de 0,5% i elmàxim aconsellable és de 6%, que pot assolir els 8% en terrenys molt abruptes.L’Ajuntament pot autoritzar pendents superiors amb l’informe previ dels serveistècnics municipals quan les circumstàncies molt excepcionals ho requereixin isigui aconsellable. En les calçades per a vianants poden assolir el 10%.

3.2. Pendent transversal. El pendent transversal de les calçades ha de seraproximadament del 2% i per a les calçades de fins a 5 m d’amplada un pendentd’un sol costat. En amplades superiors el pendent ha de ser cap als dos costatsexcepte circumstàncies especials. Si excepcionalment l’Ajuntament autoritza unpendent longitudinal menor de 0,5%, el pendent transversal haurà de ser del 3%.

4. Rígoles i cunetes

Si la calçada està limitada lateralment per vorada o murets, s’hi han deconstruir rígoles perfectament traçades a fi de facilitar la construcció del pavi-ment i que recullin les aigües pluvials i en garanteixin l’evacuació. Aquestesrígoles han de ser de formigó de 300 kg de ciment pòrtland per metre cúbic, ambuna amplada de 30 cm i una alçada de 20 cm. Per a calçades amb pendent lon-gitudinal menor de 1% es recomana una major amplada de rigola per assegurar-ne la bona evacuació de les pluvials. Si les calçades no tenen limitació lateralque sobresurti del seu nivell, es construiran cunetes per recollir i evacuar les plu-vials. El tipus de cuneta ve determinat pels models establerts pel Ministerid’Obres Públiques.

5. Paviment

El paviment de les calçades pot ser de qualsevol sistema i material san-cionats per la pràctica eficaç i la durabilitat. A més, ha de ser agradable, còmo-de, impermeable, resistent, antilliscant i ben executat. Serà adequat per alterreny on s’ubica, per al trànsit, els pendents del vial i les condicions ambien-tals. En calçades de trànsit rodat, el paviment mínim s’ha de construir amb unacapa de pedra picada de 15 cm d’espessor i rec asfàltic a penetració i segellat.

6. Andanes

Les andanes dels vials que en tenguin han d’estar ben consolidats i pavi-mentats o enjardinats, de manera que siguin segurs, agradables, nets, sense pols,fang ni vegetació espontània que resulti molesta o que en dificulti la neteja.

7. Voravies

7.1. Paviment. El paviment de les voravies ha de ser agradable, còmode,impermeable, resistent, antilliscant i de bona qualitat. La seva classe, color,forma i altres qualitat aparents han de ser les que més convenguin al lloc, a laseva funció i integració en l’entorn. A més, la superfície ha de permetre l’eva-cuació de les pluvials sense provocar bassiots.

7.2. Vorada. Les voravies han d’estar limitades en la part exterior pervorades de pedra natural dura i apropiada per a tal finalitat o prefabricada. Encas de pedra calcària, les cares vistes han d’estar abuixardades i les arestes acisell. El talús del plint ha de ser d’1:3.

Les dimensions mínimes han de ser les següents:

Amplada de la cara horitzontal 15 cmAmplada de la base 25 cmAlçada 35 cmLongitud 40 cmAlçada del plint 15 cm

7.4. Canalitzacions. Les canalitzacions dels diversos serveis públics s’hande regir pels reglaments pertinents. En casos no previstos o en circumstànciesespecials l’Ajuntament acordarà el que estimi oportú amb informe previ alsorganismes competents.

7.5. Amplada. L’amplada de les voravies dependrà de la importància delvial i dels serveis que hagi d’allotjar, prèvia justificació de les amplades projec-tades. En els plans parcials s’ha de justificar l’amplada de les voravies projec-tades en cada vial en funció dels esquemes de serveis que en formin part. Ésrecomanable com a amplada mínima de voravies la d’1,50 cm, que permetinencreuar-se dos vianants sense necessitat de davallar-hi i que igualment perme-tin allotjar les canalitzacions dels serveis més indispensables.

Capítol XXIVXarxa viària no urbana

Article 229Definició general

Són aquelles vies no urbanes o carreteres no situades en sòl urbà i que, sihi estan, formen part d’una xarxa arterial o tenen caràcter de travessia.

Article 230Classificació de les carreteres

S’estableix la següent classificació:

VA - Autopistes i autoviesVCN - Carreteres nacionalsCCM - Carreteres municipalsVCP - Carreteres provincialsVCE - Carreteres estatals

Article 231Límit de les zones de domini, servitud, afecció i límit d’edificació

Tots vénen regulats per la Llei de carreteres, de 19 de desembre de 1974(veure croquis adjunt)

Article 232Aresta d’explanació

És la intersecció de l’excavació o terraplè amb el terreny natural en pro-jecció horitzontal. En el cas que la carretera estigui al mateix nivell que elterreny natural, es considerarà com a aresta la vora exterior de la cuneta. (veurecroquis adjunt)

78 BOIB Num. 117 14-08-2012

Capítol XXVEQUIPAMENTS

Article 233Concepte

Comprèn els espais destinats a la creació de serveis públics per a fins d’in-terès general o comunitari, i com a tals estan senyalats en els plànols de zoneshomogènies de les presents Normes.

Article 234Condicions de volum

El tipus d’edificació és aïllat envoltat de zones verdes i sota les condicionsvolumètriques següents:

Coeficient d’edificabilitat 3 m³/m²Alçada màxima 10 m (Pb + 2 pl.)

L’ordenació d’usos i volums s’ha de realitzar per mitjà d’estudis de detall.

Article 235Condicions d’ús(Modificacions aprovades en data 05/09/2005)

En aquestes zones està prohibida qualsevol edificació que en desvirtuï elseu caràcter.

Si hi ha molins fariners, s’hauran d’adaptar a les necessitats de la zona.

S’admeten els usos públics 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11 i 12, així com l’ús comer-cial destinat a mercats.

La resta d’usos estan prohibits.

Article 236Condicions d’estètica

Regeixen les condicions generals previstes per a la zona on es trobinsituats.

Capítol XXVIZona agrícola ramadera (sol no urbanitzable)

Article 237Concepte

Es consideren àrees agrícoles ramaderes, d’una banda, les àrees de sòl quecontenen aptituds notables o acceptables per ser explotades i, de l’altra, els sec-tors susceptibles de cultiu que interessi conservar i protegir com a àrees obertesagràries i que no es puguin dedicar altres usos, excepte que, per excés de rotu-ració del terreny originalment forestal, sigui escaient la reconversió en zona bos-cosa.

Article 238Condicions de zonificació

El tipus d’ordenació és aïllat amb règim disseminat.

La densitat global normalment admissible és de 2 habitants/Ha.

L’ús exclusivament permès és el d’agrícola i ramader, i d’habitatges anne-xos a l’explotació. No s’admet la ubicació d’usos residuals, públics, industrialso de serveis, excepte que aquests últims siguin infrastructurals que prestin ser-vei a l’explotació.

En l’aspecte ambiental i estètic, s’han d’adaptar a les condicions perti-nents que estableixen aquestes Ordenances.

Article 239Condicions de parcel·lació

En aquestes àrees s’han d’acomplir les unitats mínimes de cultiu assenya-lades pel Ministeri d’Agricultura en 1,5 Ha per a terreny de secà i 0,2 Ha per aterrenys de reguiu.

No se n’admeten segregacions o fragmentacions que rebaixin o rompin les

unitats mínimes.

D’acord amb la Llei 15/07/1974, les segregacions de les unitats mínimesestablertes per a construccions permanents han de ser exclusivament agràries inomés s’admeten en parcel·lació mínima de 2000 m², a més d’acomplir la restade condicions que assenyalen les normes per a aquestes zones.

L’amplada mínima de la parcel·la ha de ser normalment de 50 m i 25 mrespectivament per als terrenys de secà i reguiu. No obstant això, se n’admetenamplades més reduïdes en aquelles parcel·les que no puguin acomplir elsmínims per estar escripturades amb anterioritat a la vigència de les presentsNormes.

Article 240Condicions d’edificació

En general per les parcel·les o finques l’edificabilitat permesa és la quedetermina l’article 86 de la Llei del sòl.

La construcció s’ha de situar com a mínim a una distància de 10 m res-pecte de les partions de la parcel·la.

L’alçada màxima és de 12 m amb un total de 3 plantes, excepte els ele-ments que exigeixin per naturalesa una major alçada, com ara molins, sitges,etc.

El volum màxim admès per a un sol edifici és de 5000 m³. S’admet unconjunt d’edificacions dins la mateixa finca sempre que entre una i altra hi hagiuna distància mínima de 5 m i de manera que no puguin consolidar un nucli depoblació.

També s’admeten les casetes d’eines, enteses com aquelles construccionsubicades en sectors no urbanitzables que no excedeixen de 20 m² i d’ús exclu-siu agrícola, en què no es poden obrir buits ni xemeneies.

Capítol XXVIIZona forestal (zona no urbanitzable)

Article 241Concepte

Es consideren àrees forestals, d’una banda, el sòl necessari que actualmentformen els boscos, muntanyes o terrenys aptes per a la repoblació forestal,incloses les muntanyes d’utilitat pública, els boscos protectors i els assentats asobre de sòls poc profunds; i, de l’altra, els cims de les serralades i muntanyesa pesar de la composició rocosa o erma, i els terrenys muntanyosos en pendentsde més del 20 %.

Article 242Condicions de zonificació

El tipus d’ordenació és aïllada amb règim disseminat.

La densitat global normalment admissible és de 2 habitants/Ha.

L’ús exclusiu permès és el forestal, excepte que per disposició delMinisteri d’Agricultura se n’autoritzi la transformació en àrea agrícola ramade-ra, cas en què s’hauran de preveure les condicions pertinents recollides en lesNormes. Se n’admet l’habitatge unifamiliar en règim singular, però no d’altresusos residencials, públics, industrials o de serveis, excepte de l’equipamentcol·lectiu en cas de parcs naturals.

Quant a l’aspecte ambiental i estètic, s’ha de regir per les condicions d’es-tètica previstes en aquestes Normes.

Article 243Condicions de parcel·lació

En general s’ha de procurar mantenir l’actual parcel·lació forestal tot evi-tant-ne la fragmentació, per tal d’estimular la integració de zones rocoses per al’adequada defensa paisatgística, explotació i per atendre les emergències isinistres que es puguin produir, especialment per a la lluita contra incendis.

La unitat mínima de segregació és d’1,5 Ha.

En cas de parcs naturals i els respectius serveis col·lectius, la parcel·laciómínima ha de ser de 500.000 m ².

79BOIB 14-08-2012Num. 117

L’amplada mínima de parcel·la ha de ser de 50 m. No obstant això, s’ad-meten amplades més reduïdes en parcel·les on no es puguin acomplir els mínimsper estar escripturades amb anterioritat a la vigència d’aquestes Normes.

Article 244Condicions d’edificació

L’edificabilitat permesa és la que determina l’article 86 de la Llei del sòl.

La construcció s’ha de situar com a mínim a 10 m de les partions de laparcel·la.

L’alçada màxima de l’edificació ha de ser de 8 m, amb soterrani i 2 plan-tes, excepte els elements que per pròpia naturalesa exigeixin una alçada major,com ara molins, sitges, etc.

El volum màxim admès per a un sol edifici és de 2.500 m³.

S’admet tot un conjunt d’edificacions dins la mateixa finca sempre queentre una i altra hi hagi una distància mínima de 20 m i de manera que no puguinconsolidar un nucli de població.

Capítol XXVIIIZona excedent (sòl no urbanitzable)

Article 245Concepte

En sòl no urbanitzable, la parcel·la mínima en terrenys qualificats de secàés de 15.000 m², excepte en aquells supòsits en què es demostri fefaentment unasuperfície inferior per divisió o segregació realitzada amb anterioritat a l’entra-da en vigor de l’OM de 2 de maig de 1958, sobre unitats mínimes de cultiu.

Article 246Edificació

La normativa bàsica per edificar habitatges unifamiliars en qualsevol tipusde sòl no urbanitzable (de secà o reguiu) és la següent:

a) Parcel·la mínima: 7.000 m².b) Separació a partions de 10 m.c) En cap cas es permeten construir habitatges en parcel·les que no acom-

pleixin les condicions expressades anteriorment, a excepció d’instal·lacionsindispensables per al treball agrícola i ramader.

d) L’edificabilitat màxima és de 0,1 m³/m² i una alçada màxima de 2 plan-tes.

e) El volum màxim permès en un sol edifici és de 5.000 m³.f) En aquells cossos d’edificis superiors a una superfície de 250 m², en

planta baixa més porxos, es permet una alçada de 3 plantes.g) L’ús dels habitatges serà unifamiliar.

Article 247Camins

Qualsevol obertura de camins en finques rústiques està sotmesa a llicèn-cia municipal en què es demostri l’amplada prevista en funció de l’ús agrícola.

Article 248Aplicació

L’aplicació i entrada en vigor del sòl no urbanitzable en règim general esprodueix de manera automàtica en aprovar-se les normes complementàries isubsidiàries del planejament d’aquest terme municipal.

Article 249Condicions de zonificació

El tipus d’ordenació és aïllat amb règim disseminat.

L’edificabilitat global normalment admissible és de 5 habitants/Ha.

S’admet l’ús agrícola, ramader o forestal, així com d’altres aliens coml’habitatge unifamiliar sense formar nucli de població i els usos industrials i ser-veis vinculats al camp i els jaciments, o pedreres i casetes d’eines. La resta d’u-tilitzacions no seran permeses.

L’aspecte ambiental i estètic s’ha d’ajustar a les condicions respectives

previstes en aquestes Normes.

Article 250Condicions de parcel·lació

Anàlogament, en aquestes àrees s’han d’acomplir les unitats mínimes decultiu fixades pel Ministeri d’Agricultura en 1,5 Ha per a terrenys de (reguiu,terme erroni en la redacció original de les normes) secà. En aquest cas, l’am-plada mínima de parcel·la ha de ser de 50 m.

Article 251Condicions d’edificació, caseta d’eines

Les casetes d’eines són construccions ubicades en sòl no urbanitzable queno excedeixen de 20 m² i d’ús exclusivament agrícola, en què no es poden obrirbuits ni xemeneies.

Capítol XXIXNormes generals de conservació i defensa de la natura

Article 252Trajectes pintorescosEn general, en carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permet que

la situació, massa o alçada de les construccions o de les seves tanques o murslimitin excessivament el camp visual per contemplar la bellesa del paisatge, oen trenquin l’harmonia.

S’entén que constitueixen trajecte pintoresc tots els paratges subjectes aprotecció del paisatge i el sòl rústic de qualsevol qualificació, excepte en casosen què per perillositat del lloc o per la índole de les instal·lacions s’hagin d’a-doptar mesures de protecció suficients.

Instal·lacions de serveisEls postes que serveixin de suport a línies d’alta o baixa tensió, casetes

transformadores d’energia elèctrica i altres postes o estacions de línies de tele-comunicació s’han emplaçar en llocs i amb formes que no desentonin amb l’en-torn natural, tan en la previsió del traçat, com en la construcció i acabat sempreque no afecti les condicions de seguretat.

PublicitatEn general els anuncis publicitaris o cartells de propaganda quan incidei-

xin amb vies de comunicació sempre es regiran per les normes del bon gust iadequació a la idiosincràsia de la població i a la dignificació del paisatge, peròmai pel seu insult. Per tant, no poden desentonar de l’entorn on s’ubiquin. Maihan de sobresortir de la projecció o silueta del paisatge des del punt de vista del’espectador, ni per amagar elements dignes de ser visibles, encara que siguinconstruccions en sòl rústic. La cara posterior dels cartells ha de presentar unbon acabat.

Protecció de la vegetacióIgualment, el respecte pel paisatge també exigeix la protecció de l’arbrat

i de la vegetació, i el seu manteniment, eliminant periòdicament les males her-bes.

Moviment de terresEls elements rocosos també s’han de preservar i es prohibeixen les grans

excavacions a cel obert o grans desmunts i terraplenats que modifiquin lescaracterístiques topogràfiques del lloc.

Abocadors de runa i femsEls municipis han de senyalar en cada cas els punts destinats a escombra-

ries i abocadors. Per tant, queda prohibit llençar els fems fora d’aquests punts.

Aquests abocadors no poden afectar terrenys agrícoles ni ramaders, fores-tals, passos d’aigües, zones costaneres i paisatges pintorescos, llocs visibles desde la carretera, immediacions d’àrees de població o turístiques, paratges preser-vats o singulars i, en general, llocs que puguin perjudicar la salubritat o malme-tin la vegetació, contaminin les aigües o provoquin trastorns en obres oinstal·lacions.

ConstruccionsLes construccions han de manifestar clarament el sentit funcional a que

estan adscrites amb una escrupulosa veracitat constructiva

Article 253Prevenció d’incendis forestals

S’hi han d’aplicar les mesures preventives previstes en la Llei 81/1968, de

80 BOIB Num. 117 14-08-2012

5 de desembre; la Llei de Montes, de 8 de juny de 1957, i el seu Reglament apro-vat per Decret 485/1962, de 22 de febrer.

Entre aquestes mesures preventives, hi consta la determinació dels treballsd’obertura i conservació de tallafocs, neteja d’arbrat i eliminació de material ode pastura, així com els de construcció de vies d’accés, dipòsit i punts de presesd’aigua, o d’altres que n’evitin incendis.

Article 254Lluita contra la contaminació atmosfèrica

Les activitats que produeixin fums, pols en suspensió, boira, vapor ogasos que alterin les condicions normals de l’atmosfera han de comptar amb ins-tal·lacions adequades i eficaces de supressió d’aquests element nocius. En capcas la concentració d’aquests en l’àmbit interior de les explotacions industrialspot sobrepassar les xifres que consten en l’annex 2 del Reglament d’activitatsmolestes, insalubres, nocives i perilloses, aprovat pel Decret 2.414/1961, de 30de novembre, a més d’atendre les disposicions del Decret 833/ 75, de 6 defebrer, que desenvolupa la Llei 38/72, i l’OMI de 18 d’octubre de 1976.

Article 255Depuració d’aigües residuals

Les aigües residuals no es poden evacuar directament a la mar sense prè-via depuració que en garanteixi les condicions de salubritat organolèptiques deles aigües marines.

Així mateix, els nuclis de població no costaners han de comptar amb lesinstal·lacions depuradores convenients.

El sistema de depuració s’ha de preveure en els esquemes de serveis delsplànols d’ordenació, especialment en els de zones costaneres.

Article 256Prevenció d’altres perjudicis per al medi ambient

Per defensar la natura i la protecció del medi ambient s’han d’aplicar elreglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses i d’altres dispo-sicions vigents respecte de les següents matèries:

a) Pertorbacions produïdes per renous i vibracions.b) Riscos d’explosions i d’incendis.c) Emissió incontrolada de radiacions tèrmiques, lluminoses, electromag-

nètiques, etc.d) Riscos mecànics.e) Destrucció i esgotament dels recursos naturals.

Capítol XXXPaisatges preservats (sòl no urbanitzable)

Article 257Concepte

Comprèn aquells terrenys delimitats en les Normes l’ordenació i utilitza-ció dels quals és la pròpia de parcs en què no es poden ubicar obres iinstal·lacions que n’atemptin la tradicional dedicació.

Article 258Condicions de volum

La tipologia d’edificació ha de ser aïllat. La superfície mínima de la par-cel·la ha de ser de 100.000 m² i l’amplada mínima, de 200 m lineals.

El coeficient d’edificació màxim ha de ser de 0,2 m³/m², amb una ocupa-ció màxima del 2 %, una separació a partions de 10 m com a mínim i una alça-da màxima de 8 m.

El màxim volum permès en un sol edifici és de 2.500 m³ i la separacióentre edificis ha de ser, com a mínim, de 20 m.

Article 259Condicions d’ús

S’hi admet de forma dispersa l’habitatge unifamiliar; per tant, hi quedenprohibits:

a) Els edificis situats a menys de 100 m de penya-segats.b) Pedreres, jaciments, indústries i serveis, excepte els merament recrea-

tius.

c) Cartells i anuncis propagandístics.d) Tala d’arbrat.e) La destrucció d’elements naturals o vegetals que suposin un perjudici

per a l’ambient.f) Les línies o conduccions que en pertorbin el valor paisatgístic.

Article 260Condicions d’estètica

Les vies o camins s’han de restringir i han de quedar justificats a fi que elsmoviments de terra siguin els menors possibles i permetin seguir els traçats pro-pis de la topografia del terreny.

En tot cas, s’han d’enjardinar les zones de desmunt i terraplens, i no s’hiadmeten els murs de contenció.

ANNEX AL Capítol XXX: Normes a aplicar a les àrees protegides delterme municipal de Manacor

(Modificació puntual aprovada amb prescripcions en data 12/11/1999. Estranscriu l’aprovació amb les prescripcions ja incloses)

1. Normes de parcel·lació

La parcel·lació mínima en les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP)serà de 50.000m2 i en les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) serà de200.000m2.

Les noves parcel·lacions s’hauran de regir pels elements preexistents talscom camins, marges de pedres, torrenteres, etc.

2. Normes d’obertura de camins

L’obertura de nous camins s’haurà de justificar en funció de l’ús i destí dela finca, havent de conservar els camins existents.

L’amplada dels nous camins serà com a màxim de 4,20 metres i el seutractament superficial i acabats s’haurà de justificar en funció de la seva fun-cionalitat.

Els moviments de terres dels nous traçats seran mínims. S’admeten noméspetits murs de contenció de 1,20m d’alçada folrats de pedra.

3. Normes de tancament de finques- De paret de pedra tradicional de 1,20m d’alçada.- De bardissa- De fil de ferro o reixa fins a 2m d’alçada amb pals de fusta- S’haurà de col·locar malla d’un tamany suficient que permeti el pas de

la fauna silvestre o bé deixar obertures amb aquesta finalitat.

4. (Eliminat per les prescripcions de l’aprovació definitiva)

5. Normes d’instal·lació de serveis

No es permet la instal·lació de noves esteses aèries telefòniques o elèctri-ques, a no ser aquelles que pel seu interès general corresponguin a esteses gene-rals i es justifiqui convenientment la seva necessitat.

Normalment les escomeses tan elèctriques com telefòniques seran sote-rrades i discorreran coincidint amb el traçat dels camins existents o de nova cre-ació.

Els transformadors s’instal·laran en llocs que afectin el mínim possiblel’entorn i els seus acabats i tractaments seran similars a la resta de construc-cions.

6. Normes de protecció d’arbrat

Queden protegides les zones arbòries actuals. No es permeten més talesque les autoritzades per la Conselleria d’Agricultura i Pesca.

La repoblació es realitzarà únicament amb espècies autòctones de les illes.

7. Normes de publicitat

No es permetran els cartells publicitaris, a excepció dels indicatiu per a lalocalització de paratges i edificis de l’entorn.

8. Normes de construccions

- Tendran una composició d’acord amb l’estètica tradicional.- La volumetria serà compacta, amb un cos principal predominant, amb

81BOIB 14-08-2012Num. 117

coberta de teula mallorquina amb un pendent no superior al 30%. Es permetràcoberta plana en aquells cossos d’edifici tals com torres i terrasses.

- La superfície dels forats de façana (portals i finestres) serà sempre moltinferior a la superfície de paret massissa.

- Els acabats seran de pedra de la zona o d’aterracat tradicional i colorsnaturals (ocre, terra).

- L’alçada màxima dels edificis no podrà superar les dues plantes i els vuitmetres des del nivell de la planta baixa fins al coronament de la coberta.

- El nivell de la planta baixa no podrà estar situat en cap punt a més d’unmetre del nivell del terreny natural.

- Les plantes soterrani i semisoterrani no estan permeses, a excepció depetites dependències destinades únicament a magatzems que sense superar el10% de la superfície total construïda es trobin situades sota el nivell natural delterreny.

9. (Eliminat per les prescripcions de l’aprovació definitiva)

Capítol XXXINormes per al desenvolupament de plans parcials en àrees de

desenvolupament urbà (sòl urbanitzable programat)

Article 261Concepte

Correspon al desenvolupament de sectors d’eixample i àrees d’extensióurbana en què s’han adoptat ordenacions, característiques de l’edificació aïlla-da, amb espais lliures a l’entorn de caràcter privat. Aquestes zones apareixengrafiades com a extensives d’alta densitat i de baixa densitat (sòl urbanitzableprogramat) en els documents gràfics de les presents Normes.

Article 262Condicions generals

Els plans parcials s’han de desenvolupar d’acord amb l’article 13 de laLlei del sòl i en cas de promoció per iniciativa particular, d’acord també amb elque disposen els articles 52, 53 i 54 de la mateixa Llei.

Article 263Desenvolupament urbanístic

Per al desenvolupament urbanístic d’aquests sectors d’iniciativa particu-lar s’ha de seguir el següent procediment, que si no s’acompleix se sancionaràcom a infracció urbanística:

1.- Redacció i aprovació del pla parcial corresponent.2.- Redacció i aprovació del projectes de parcel·lació.3.- Redacció i aprovació del projecte d’urbanització, amb acompliment

del sistema d’execució fixat en el pla parcial, així com la determinació de ser-veis i equipaments per entregar a l’Ajuntament.

4.- Cessió del pas públic de la urbanització.5.- Cessió d’aprofitament mitjà d’acord amb l’article 84 de la Llei del sòl.6.- Assenyalament, en cada cas, del percentatge per a la recepció de la

urbanització per part de l’Ajuntament, que en cap cas li sigui onerós econòmi-cament ni socialment.

Article 264Condicions d’ordenació

La superfície mínima a desenvolupar per un pla parcial és de 5 Ha.

Les densitats màximes admeses són de 150 hab./ha per a les zones exten-sives mitjanes i 100 hab./ha per a les zones extensives baixes, sense sobrepas-sar els límits fixats en l’article 75 de la Llei del sòl.

Els coeficients d’edificabilitat global són d’1,5 m³/m² en l’extensiva mit-jana i d’1 m³/m² en l’extensiva baixa. Aquest coeficient s’ha d’aplicar sobre lasuperfície total a ordenar, inclosa la superfície destinada a vials i zones verdes.

S’hi ha de destinar, com a mínim, un 5% del volum a equipaments col·lec-tius públics i un 7 % del volum a activitats terciàries de la zona en àrees espe-cífiques exclusives per a aquestes finalitats en el polígon.

La vialitat s’ha d’ajustar en dimensions i característiques a les normesestablertes per a la xarxa viària urbana.

Article 265Condicions de parcel·lació

La superfície mínima dels solars es fixa en 800 m² per a la zona extensi-

va mitjana i en 600 m² per a la zona extensiva baixa, amb una façana mínima de20 m en zona extensiva mitjana i de 15 m en la baixa.

Article 266Condicions d’edificació

En la zona extensiva mitjana s’estableix una alçada màxima de 12 m,corresponent a planta baixa més 3 plantes; i en la zona extensiva baixa, de 10 mcorresponent a planta baixa més 2 plantes.

El volum màxim permès en cada parcel·la és de 3 m³/m² en l’extensivamitjana i d’1,5 m³/m² en l’extensiva baixa.

Les separacions mínimes a partions és de 5 m per a la zona mitjana i de 3m per a la zona baixa.

Les plantes baixes han de servir per ubicar-hi únicament caixes d’escala,ascensors i aparcaments.

Article 267Condicions d’usos

En planta baixa només s’admeten els usos especificats en l’article ante-rior.

En l’ús com a habitatge queda prohibit el tipus d’edificació entre mitge-res.

L’ús industrial queda igualment prohibit.

L’ús de serveis es restringeix a garatges, estacionaments i aparcaments.

L’ús públic s’admet en àrees específiques destinades a tal finalitat en eldesenvolupament del polígon i sota les condicions que a continuació s’assenya-len: L’ús públic s’admet en tots els graus i categories a excepció de locals oberts.L’ús públic esportiu s’admet en locals oberts i tancats.

No es permeten instal·lacions comercials en via pública.

Article 268Condicions d’estètica

En les zones extensives es prohibeixen els cartells publicitaris i els anun-cis lluminosos, o no, que facin referència a establiments comercials,instal·lacions o edificis situats en el sector. Aquests anuncis no poden tenir mésd’1,50 m en qualsevol dimensió.

Els murs de tancament de solars o carrers no poden tenir, com a normageneral, més d’1 m d’alçada per sobre de la rasant del carrer, però s’hi podencol·locar a sobre reixes o gelosies fins a una alçada de 2 m per sobre de la rasant,però no filferros d’espina.

Quan a causa de la configuració del terreny, per ser més alt que la rasantdel carrer, sigui necessari construir un mur de contenció de terres, es podrà aug-mentar l’alçada citada en el paràgraf anterior fins a 2 m per sobre de la rasantdel carrer.

Quan el mur de contenció hagi de tenir alçada major, se separarà un mínimde 3 m de l’alineació oficial del solar.

Quan el terreny quedi a una alçada inferior a la del carrer, serà obligatò-ria la construcció d’un mur de tancament d’1 m de l’alçada per sobre de la rasantdel carrer.

Les portes, reixes, tanques i qualsevol altra classe de tancament s’han dedisposar de manera que, en cap cas, els seus elements traspassin l’alineació ofi-cial del solar.

El propietari d’un solar contigu a un altre no pot tancar la seva propietatassentant en la respectiva línia divisòria sense el consentiment documental delpropietari de l’altre solar, en què s’indiquin les condicions que s’estipulin entreambdós per evitar futurs conflictes de domini.

En tancaments, tota alçada que tengui relació amb un o diversos solarscontigus s’ha de comptar a partir del nivell del terreny natural més alt. La tancaha de tenir 1 m i s’hi poden posar a sobre reixes o gelosies, però no filferro d’es-pines, fins a una alçada de 2 m.

82 BOIB Num. 117 14-08-2012

Capítol XXXIINormes per al desenvolupament de plans parcials en àrees de desenvolu-

pament turístic (sòl urbanitzable programat)

Article 269Concepte

Correspon al desenvolupament d’àmbits residencials, turístics, d’edifica-ció aïllada amb espais lliures a l’entorn de caràcter privat, normalment enjardi-nats. Aquestes zones apareixen com a extensives (sòl urbanitzable programat)en els documents gràfics de les presents Normes.

Article 270Condicions generals

Els plans parcials s’han de desenvolupar d’acord amb l’article 13 de laLlei del sòl i en cas de promoció per iniciativa particular, d’acord també amb elque disposen els articles 52, 53 i 54 de la mateixa Llei.

Article 271Desenvolupament urbanístic

Per al desenvolupament urbanístic d’aquests sectors d’iniciativa particu-lar s’ha de seguir el següent procediment, que si no s’acompleix se sancionaràcom a infracció urbanística:

1.- Redacció i aprovació del pla parcial corresponent.2.- Redacció i aprovació del projectes de parcel·lació.3.- Redacció i aprovació del projecte d’urbanització, amb acompliment

del sistema d’execució fixat en el pla parcial, així com la determinació de ser-veis i equipaments per entregar a l’Ajuntament.

4.- Cessió del pas públic de la urbanització.5.- Cessió d’aprofitament mitjà d’acord amb l’article 84 de la Llei del sòl.6.- Assenyalament, en cada cas, del percentatge per a la recepció de la

urbanització per part de l’Ajuntament, que en cap cas li sigui onerós econòmi-cament ni socialment.

Article 272Condicions d’ordenació

La superfície mínima a desenvolupar per un pla parcial és de 7 Ha.

Les densitats màximes admeses són de 75 habitants/Ha, sense sobrepas-sar els límits fixats en l’article 75 de la Llei del sòl.

El coeficient d’edificabilitat global és de 0,75 m³/m² de la superfície totala ordenar, inclosa la superfície destinada a vials i zones verdes.

S’ha de destinar, com a mínim, un 8 % del volum a equipaments col·lec-tius del polígon a desenvolupar.

Les ordenacions resultants del desenvolupament del pla parcial s’han d’a-justar als graus G-1, G-2; H i I prevists en les normes per a les zones extensivesen sòl urbà (en les condicions de volum, parcel·lació, edificació...).

La vialitat s’ha d’ajustar en dimensions i característiques a les normesestablertes per a la xarxa viària urbana.

Article 273Condicions d’ús

En l’ús com a habitatge queda prohibit el tipus d’edificació entre mitge-res.

L’ús industrial queda igualment prohibit.

L’ús de serveis es restringeix a garatges, estacionaments i aparcaments, enles condicions assenyalades en l’article 91 d’aquestes Normes.

L’ús públic s’admet en àrees específiques destinades a equipament delpolígon a desenvolupar i sota les condicions que a continuació s’assenyalen:

a) L’ús públic s’admet en tots els graus i categories a excepció de localsoberts.

b) L’ús públic esportiu s’admet en locals oberts i tancats.c) No es permeten instal·lacions comercials en via pública.

Article 274Condicions d’estètica

En les zones extensives es prohibeixen els cartells publicitaris i els anun-cis lluminosos, o no, que no facin referència a establiments comercials,instal·lacions o edificis situats en el sector. Aquests anuncis no poden tenir mésd’1,50 m en qualsevol dimensió.

Els murs de tancament de solars o carrers no poden tenir, com a normageneral, més d’1 m d’alçada per sobre de la rasant del carrer, però s’hi podencol·locar a sobre reixes o gelosies fins a una alçada de 2 m per sobre de la rasant,però no filferros d’espina.

Quan a causa de la configuració del terreny, per ser més alt que la rasantdel carrer, sigui necessari construir un mur de contenció de terres, es podrà aug-mentar l’alçada citada en el paràgraf anterior fins a 2 m per sobre de la rasantdel carrer.

Quan el mur de contenció hagi de tenir alçada major, se separarà un mínimde 3 m de l’alineació oficial del solar.

Quan el terreny quedi a una alçada inferior a la del carrer, serà obligatò-ria la construcció d’un mur de tancament d’1 m de l’alçada per sobre de la rasantdel carrer.

Les portes, reixes, tanques i qualsevol altra classe de tancament s’han dedisposar de manera que, en cap cas, els seus elements traspassin l’alineació ofi-cial del solar.

El propietari d’un solar contigu a un altre no pot tancar la seva propietatassentant en la respectiva línia divisòria sense el consentiment documental delpropietari de l’altre solar, en què s’indiquin les condicions que s’estipulin entreambdós per evitar futurs conflictes de domini.

En tancaments, tota alçada que tengui relació amb un o diversos solarscontigus s’ha de comptar a partir del nivell del terreny natural més alt. La tancaha de tenir 1 m i s’hi poden posar a sobre reixes o gelosies, però no filferro d’es-pines, fins a una alçada de 2 m.

Article 275Zones costaneres

Per atendre la protecció de la costa s’han de tenir en compte les següentscondicions, segons sigui zona de platja o zona de penya-segat, en els nous pla-nejaments.

Zona 1. Comprèn la zona terrestre marítima i zona de servitud de salva-ment de 20 m.

En Platja. Destinat completament a espai lliure públic, que pot computarcoma zona verda.

En Penya-segat. S’hi permet un volum global màxim de 0,2 m³/m² aplicata l’extensió de la zona. S’hi pot edificar una sola planta en edificació aïllada ireculada de 6 m com a mínim respecte de partions, i s’hi admeten usos residen-cials d’habitatge unifamiliar, hotelers, culturals, esportius i recreatius, així comobres complementàries com ara passejos marítims, obres de defensa, aparca-ments, etc. Per a qualsevol tipus d’obra és necessària l’autorització de laComissió Provincial d’Urbanisme.

Zona 2. Comprèn la faixa, de 20 m com a mínim, exterior a la zona 1.En platja. Es permet una edificació global màxima de 0,2 m³/m² aplicats

a l’extensió de la zona. S’hi pot edificar una sola planta en edifici aïllat i recu-lada de 6 m com a mínim respecte a les partions, i s’hi admeten els usos resi-dencials d’habitatge unifamiliar, hotelers, culturals, esportius i recreatius, aixícom obres complementàries de passejos marítims, obres de defensa, aparca-ments, etc., per a les quals és necessària l’autorització de la Comissió provinciald’Urbanisme.

En penya-segats. S’hi admet una edificabilitat global màxima de 0,4m³/m² aplicada a l’extensió de la zona i s’hi poden edificar dues plantes amb unaocupació total del 25 % respecte de l’àrea de la zona, la qual admet els usos resi-dencials,, hotelers i públics.

Zona 3. Comprèn la faixa, de 20 m com a mínim, exterior a la zona 2.En platja. Es permet una edificació global màxima de 0,4 m³/m² aplicats

a l’extensió de la zona. S’hi poden edificar dues plantes amb una ocupació totaldel 10 % respecte de l’àrea de la zona i s’hi admeten els usos residencials, hote-lers i públics.

En penya-segats. Regeixen les mateixes condicions d’edificació que en la

83BOIB 14-08-2012Num. 117

resta del polígon a ordenar que inclou aquesta zona.

Capítol XXXIIINormes de protecció de patrimoni històric

(Segons modificació puntual aprovada definitivament en data 29 de juny de 2012)

Article 276

Les normes que sobre protecció del patrimoni històric es contenen en lesOrdenances de les Normes Subsidiàries s’apliquen amb independència de laprotecció que es pugui derivar de l’aplicació de les disposicions estatals o auto-nòmiques que sobre el règim jurídic del patrimoni històric siguin vigents.

Article 277

El catàleg del patrimoni històric artístic està compost d’aquells immoblesi/o elements que constitueixin una empremta de la cultura i la història del poble,i que es considera que mereix una protecció pels mitjans de la legislació sobreel règim del sòl i ordenació urbana. Així mateix el catàleg, incorpora aquellsimmobles i/o elements que han rebut una protecció de la legislació específicasobre protecció del patrimoni històric artístic, com un instrument jurídic quepossibilita un coneixement més accessible, per part dels ciutadans, de quins sónels que han merescut un reconeixement des dels Organismes encarregats de pre-servar-los i conservar-los.

Article 278

El Catàleg de Centres d’Interès de Manacor constitueix un instrument deplanejament per a la protecció de determinats immobles i/o elements patrimo-nials. Aquest catàleg serà revisat cada vuit anys sense perjudici de la seva pos-sible modificació puntual si les circumstàncies demanden d’una actuació con-servacionista immediata dels valors de d’aquells.

Article 279

Als efectes de determinar quines són les obres permeses en cada una deles situacions en que es troben els immobles catalogats s’entén per:

A) Restauració: Són obres la finalitat de les quals és la de reposar o tor-nar a l’edifici o una part d’ell les seves característiques originals, científicamentconegudes tant en les seves estructures, com en el seus elements, acabats i deco-racions, de tal manera que el procés sigui reconeixible.

B) Conservació: Són obres per al manteniment de totes les condicionsestructurals i elements de l’edifici en perfecte estat de salubritat i ornament exte-rior i interior, és a dir, obres la finalitat de les quals és la de complir les obliga-cions de la propietat en quant es refereix a les ja esmentades condicions d’orna-ment i higiene a l’edificació. Es consideren dins aquest apartat les eventualsreparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es considerin en malestat (coberta, baixants, instal·lacions sanitàries, etc.) i estrictes obres de mante-niment com reparacions d’enrajolat, referit o pintures.

C) Consolidació: Són obres de recuperació d’elements de les estructuresresistents, o el seu reforç o reparació amb eventual substitució parcial d’aques-tes, per assegurar l’estabilitat de l’edifici i de les seves parts resistents. En elsedificis de protecció integral les obres s’hauran de realitzar amb els mateixosmaterials i sistemes constructius utilitzats originàriament, havent de quedarreconeixedors.

D) Rehabilitació: Són obres de rehabilitació les d’adequació, millora decondicions d’habitabilitat, mantenint en tot cas les característiques estructuralsde l’edifici (estructura portant) i els aspectes fonamentals. No es podrà aug-mentar la volumetria de l’edifici.

E) Reestructuració: Són obres de reestructuració les d’adequació o trans-formació de l’espai interior i exterior de l’edifici, incloent-hi la possibilitat dedemolició o substitució parcial d’elements estructurals. Només es podrà afectarla façana en aquells casos als quals les noves obertures segueixin els ritmescompositius de la tipologia de buits de la façana.

El cas extrem de l’obra de reestructuració serà el buidat de l’edifici, ente-nent per tal la demolició interior generalitzada amb el manteniment de la faça-na o façanes exteriors i els seus remats; aquest darrer cas només es permetrà enel immobles de protecció ambiental.

F) Reconstrucció: Són obres la finalitat de les quals és aixecar una cons-

trucció sobre un solar o espai no construït que reprodueixi l’edifici o construc-ció que el va precedir en l’ocupació de l’esmentat solar o espai. De la mateixamanera, s’entén per reconstrucció la recuperació d’un element que forma partd’un edifici i que té com objectiu retornar-li el seu estat original.

Les obres de reconstrucció, en estar vinculades a les condicions d’un edi-fici preexistent, s’han d’ajustar a aquelles, almenys quant als elements definito-ris de les característiques arquitectòniques, tipològiques o ambientals essencialsque varen determinar la seva protecció.

En la reconstrucció s’eliminaran els afegits que desvirtuïn la tipologia edi-ficatòria, segons les definicions contingudes en les presents normes.

G) Ampliació: Són obres que consisteixen en un increment de la superfí-cie edificable de l’edifici catalogat en els supòsits en que sigui possible d’acordamb els paràmetres urbanístics aplicables

En aquest supòsit l’ampliació haurà de respectar la tipologia arquitectòni-ca de l’edifici i ser harmoniós amb aquest.

Article 280Requisits de la documentació de la sol·licitud d’obres en immobles cata-

logats

Les sol·licituds de llicència d’obres en immobles amb protecció integralhaurà d’incloure un estudi històric realitzat per tècnic competent (historiador,historiador de l’art o arqueòleg). S’exceptuen d’aquesta obligació les interven-cions de conservació.

També s’haurà d’incloure estudi històric en intervencions de reestructura-ció, ampliació i reconstrucció en edificis amb nivell de protecció parcial,ambiental i ambiental façana quan es trobin dins el conjunt històric catalogatcom a Bé d’Interès Cultural per al Consell de Mallorca. Aquest estudi serà previa la realització del projecte arquitectònic. El projecte arquitectònic haurà de rao-nar la compatibilitat de la intervenció proposada amb els valors patrimonials jaexplicitats en la fitxa de l’element catalogat, així com amb els valors patrimo-nials addicionals que detecti l’estudi històric.

L’estudi històric tendrà la següent documentació:- La realització i documentació de les cates arqueològiques verticals i

horitzontals necessàries per poder esbrinar l’evolució arquitectònica de l’edifi-ci. Aquestes han de ser documentades fotogràficament i a nivell de planimetria.

- La documentació històrica i bibliogràfica que s’hagi recollit sobre l’im-moble en qüestió o la seva situació i específicament la que consta a la fitxa del’element catalogat.

- Conclusions de l’estudi i elements de protecció patrimonial que s’handescobert si és el cas. En cas contrari, s’ha d’especificar que no s’ha trobat capelement digne de conservació.

Per a l’atorgament de la llicència d’obres en edificis que han de redactarun estudi històric s’ha d’incorporar el nomenament de tècnic competent per dura terme el seguiment dels valors patrimonials detectats a l’estudi històric, aixícom els que puguin aparèixer en l’execució de les obres. Respecte dels valorspatrimonials que apareguin en l’execució de les obres, i no s’hagin detectat enl’estudi històric, s’ha de posar en coneixement de l’administració perquè s’a-doptin les mesures escaients.

1) Per a les obres majors:

Plànol de l’estat actual de l’edifici a escala 1/50 dels plànols de planta,alçat i secció, i a escala 1/100 de les cobertes, fonaments i forjats, així com estu-di fotogràfic complet de l’edifici, numerant i indicant en els plànols la situacióde cadascuna d’elles.

Així mateix el projecte tècnic inclourà certificat de solidesa en el que s’a-creditarà que l’edifici catalogat està en condicions de suportar les actuacionsdefinides en el projecte tècnic. Si en el transcurs de les obres, es posa de mani-fest que l’edifici no disposa de la solidesa a que fa referència el certificat ques’incorporà al projecte tècnic, es suspendran immediatament les obres per partdel contractista i dels Tècnics directors, sense que en cap cas hi sigui d’aplica-ció el disposat pel règim de modificacions en el transcurs de les obres (art. 5.4Llei 10/1990). En aquest cas, els tècnics directors de l’obra han de proposar lesmesures que estimin oportunes. Aquestes mesures es posaran immediatament enconeixement de l’Ajuntament per la seva aprovació , si és el cas.

En la memòria i pressupost del projecte tècnic s’inclourà descripció del’actuació proposada i descripció dels materials a utilitzar, haguent de presentar

84 BOIB Num. 117 14-08-2012

els plànols a escala 1/50.

2) Per a les obres menors:

La sol·licitud de llicència inclourà plànol cadastral d’ubicació de l’edificicatalogat, descripció de l’actuació objecte de llicència amb detall exhaustiu delsmaterials a utilitzar i reportatge fotogràfic complet de la zona afectada per la lli-cència. Tots aquest documents hauran d’ésser signats pel promotor i contractis-ta de les obres. Si la sol·licitud de llicència afecta al valor protegit a l’edificis’haurà d’adjuntar projecte tècnic signat per Arquitecte.

Article 281Graus o nivells de protecció

1 .- Els immobles catalogats disposen d’una fitxa particularitzada en laque es descriu quin són els valors a protegir i que hauran de ser respectats en totcas. Aquesta fitxa contempla els següents camps genèrics que després es desen-volupen de manera individualitzada.:

- Identificació espaial- Identificació de l’element- Descripció de l’element- Estat de conservació- Protecció de l’element- Documentació fotogràfica- Situació cartogràfica

2.- Els immobles catalogats, i als efectes de la determinació del seu graude protecció s’inclouen en qualcuna de les situacions que es descriuen a conti-nuació, i que incorpora les obres autoritzables:

1. Nivell de protecció integral: aquest tipus de protecció implica la pre-servació íntegra del bé catalogat, és a dir, sense cap possibilitat de canvi quecomporti una modificació en la seva estructura, distribució general i elementsd’acabat. Ha de mantenir l’ús original o un altre de compatible amb l’adequatmanteniment i protecció del bé, i només s’hi permetran obres de conservació,consolidació, rehabilitació, restauració i, en casos excepcionals i motivats, dereconstrucció d’algun dels seus elements.

Així mateix, els annexos dels immobles rurals amb protecció integral tin-dran una protecció ambiental excepte quan un estudi històric demostri que notenen un valor patrimonial. S’entenen per annexos aquelles estructures vincula-des a l’edifici principal, situades en la seva proximitat i de menor entitat queaquest, originàriament destinades a usos agropecuaris.

2. Nivell de protecció parcial: engloba aquells casos diferents dels ante-riors que, amb el límit de la conservació íntegra de les seves parts essencials i laseva volumetria, permetin l’execució d’obres majors.

S’entenen com a elements essencials les façanes exteriors de l’edifici.També queden protegits els elements estructurals i d’acabats que tenen un valorhistòric o artístic singular descrit en la fitxa particularitzada o fruit de l’estudihistòric.

Estan permeses les obres de restauració, conservació, consolidació, reha-bilitació, reestructuració (excepte el cas extrem de buidat de l’edifici), i, encasos excepcionals i motivats, de reconstrucció d’algun dels seus elements.

Així mateix, els annexos dels immobles rurals amb protecció parcial tin-dran una protecció ambiental excepte quan un estudi històric demostri que notenen un valor patrimonial. S’entenen per annexos aquelles estructures vincula-des a l’edifici principal, situades en la seva proximitat i de menor entitat queaquest, originàriament destinades a usos agropecuaris.

3. Nivell de protecció ambiental: Aquest nivell protegeix la façana i lavolumetria en el seu aiguavés corresponent (entenent com a tal la primera cru-gia). En aquests elements estan permeses les obres de restauració, conservació,consolidació, rehabilitació, reestructuració i reconstrucció.

El present catàleg no estableix per a la resta de l’edifici cap limitació men-tre no impedeixi la correcta conservació i lectura de l’element catalogat.

4. Nivell de protecció ambiental de façanes: Aquest nivell, específic per aimmobles situats en sòl urbà, protegeix només la façana i permet l’addició deplantes superiors. No s’estableixen per a la resta de l’edifici cap limitació men-tre no impedeixi la correcta conservació i lectura de l’element catalogat. Peraquesta protecció regeixen les següents condicions:

a) S’ha de mantenir íntegrament la façana actual inclosa la cornisa i el seuremat. En la façana protegida estan permeses les obres de restauració, conser-vació, consolidació, rehabilitació, reestructuració i reconstrucció.

b) L’ampliació, o remunta de la façana protegida ha de respectar el ritmecompositiu de la façana i s’ha d’ajustar als paràmetres urbanístics específics dela zona on es troba l’immoble. Aquest augment de volum s’ha d’efectuar en un

pla diferenciat del pla de façana. El nou pla de façana ha de ser continu, únic iparal·lel a l’alineació normativa, permetent que la distància de reculada siguidiferent en façanes que donin a diferents carrers.

c) En la façana de la remunta s’han d’utilitzar materials similars i decolors semblants als de la façana protegida.

d) El llenguatge formal emprat en la remunta ha de resultar diferenciatrespecte al de la façana protegida, amb una simplificació de les formes i delsdetalls ornamentals. L’ampliació ha de resultar neutra respecte a l’entorn, i lafaçana protegida ha de mantenir el seu protagonisme respecte a la remunta.

5. Nivell de protecció d’element: Aquest nivell protegeix els elements quees descriuen en la fitxa del bé. Aquest nivell de protecció es pot donar únicamentsobre l’element descrit o combinat amb altres nivells de protecció sobre el con-junt de l’immoble. Sobre l’element protegit estan permeses les tasques de res-tauració, conservació i consolidació.

Article 282Regulació genèrica per als elements catalogats

Habitabilitat i composició interior

En edificis catalogats no serà d’obligat compliment l’ordenança generald’higiene i composició interior, pel que fa referència als paràmetres d’habitabi-litat sempre que les obres suposin una millora de les condicions actuals d’higie-ne i composició interior de l’edifici a intervenir. Seran permeses aquelles obresd’accessibilitat i de reforma interior que suposin una millora en la utilitzaciósocial del bé, mentre no afectin les seves parts essencials.

Estètica i composició exterior

S’utilitzaran en general els materials d’acabats i solucions constructivescaracterístiques de les tipologies tradicionals i serà d’obligat compliment el queprescriu la fitxa del catàleg.

En els edificis de protecció parcial i ambiental, a més de l’indicat en el seunivell de protecció, quan es dugui a terme una reestructuració de façana s’auto-ritzarà l’obertura de finestres i mostradors sempre que es mantinguin els ritmesde buits i eixos de composició, si n’hi hagués. Només en casos justificats, trac-tant-se de parts de façana d’escàs interès patrimonial, s’autoritzarà l’obertura deportes per a garatge, d’una amplada no major de 2,60m. El tipus de buits i lesseves solucions seran semblants a les existents a la façana que es reestructura.La separació entre buits i la separació d’aquests al límit de la parcel·la o canto-nada, si escau, no serà mai inferior a 50 cm.

Article 283Limitacions a la retolació exterior

Per a la retolació sobre béns amb protecció integral, parcial, ambiental oambiental façanes regiran sobre la retolació les següents disposicions:

1) S’hauran de respectar els eixos verticals de composició dels buits gene-rals de la façana en la situació de la retolació exterior .

2) L’alçada màxima del rètol serà de quaranta (40) centímetres.3) Els rètols poden sobresortir del pla de façana un màxim de 6 cm.4) Els elements d’il·luminació del rètol, en cas de ser independent d’a-

quest, no sobresortiran del pla de façana més de 6 cm. Excepcionalment espodran admetre solucions diferents si justifiquen que redueixen l’impacte res-pecte a la solució permesa.

5) La il·luminació del rètol no podrà ser intermitent ni mòbil, i la fontd’il·luminació no podrà quedar vista en cap cas, havent d’estar protegida per unapantalla opaca o translúcida. Es prohibeix qualsevol tipus d’il·luminació direc-ta sobre la visual del vianant.

6) Es permetran rètols dels tipus següents:- Lletres separades de llautó, ferro o fusta sobre bastidor de fusta o xapa

pintada o aplicades directament sobre el pla de façana. En aquest darrer cass’exceptua la condició de mantenir el rètol en els buits de façana.

- Lletres pintades sobre bastidor de vidre, fusta o xapa de ferro fus.- Lletres pintades o gravades sobre el vidre del mostrador.- Lletres gravades sobre bastidor de vidre o xapa.- Lletres separades de llautó o fusta adossades al vidre del mostrador.7) No s’autoritzen les marquesines. S’autoritza l’existència de tendals de

lona d’estructura mòbil, segons el que disposen les Normes generals, mantenintel caràcter individualitzat dels buits de façana.

8) Es prohibeix l’ús de qualsevol material plàstic vist en façana.9) Es prohibeix la instal·lació de plafons publicitaris.

Article 284Usos dels immobles urbans catalogats

85BOIB 14-08-2012Num. 117

En els immobles urbans catalogats hi seran permesos, i sempre amb res-pecte dels valors protegits, els usos autoritzats per les Ordenances que siguind’aplicació a la zona en que s’ubiquin. En el cas de molins, els usos permesoses regulen d’acord amb l’article 288 d’aquestes normes.

Article 285Usos dels immobles rurals catalogats

En els immobles catalogats ubicats en el sòl rústic hi seran permesos elssegüents usos :

a) Respecte dels edificis amb ús d’habitatge, a més d’aquest, hi seran per-mesos, els admesos i condicionats a la matriu d’usos del Pla Territorial deMallorca, prèvia tramitació i atorgament de l’interès general, si és el cas.

b) Respecte dels edificis amb ús agrícola (barraques de roter, aljubs,sínies, pous, safareigs...) tan sols hi estarà permès l’ús agrícola i usos de pro-tecció i educació històrica i ambiental.

c) Respecte dels edificis eclesiàstics i estacions de tren ubicats en sòl rús-tic tan sols està permès l’ús pel qual es cataloguen i usos de protecció i educa-ció històrica i ambiental.

d) Respecte dels edificis escolars, a més d’aquest , hi seran permesos elsusos admesos i condicionats a la matriu d’usos del Pla Territorial de Mallorca,prèvia tramitació i atorgament de l ‘interès general , si és el cas.

Article 286Autoritzacions en zones properes a jaciments arqueològics

1.- En el supòsit que l’organisme competent en matèria de patrimoni hagidelimitat la zona monumental i la zona de protecció del jaciment, la qual estroba incorporada en els plànols del catàleg, es regirà per aquesta delimitació. Sil’actuació a autoritzar s’ubica dins la zona delimitada s’haurà d’incorporar estu-di arqueològic que conclogui la no afectació al jaciment, document que seràremès a l’administració competent en matèria de patrimoni per a la seva auto-rització si és el cas.

2.- En el supòsit que l’administració competent en matèria de patrimonino hagi delimitat la zona monumental del jaciment i la seva zona de protecció,el present catàleg indica la situació de la zona monumental del jaciment mitjan-çant un símbol. La zona monumental es circumscriu a les restes visibles o rao-nadament suposades i a un anell exterior de 2 metres d’amplada. Quan es tractide coves es considera que les restes visibles estan constituïdes per la projeccióvertical en el sòl exterior de la planta de la cova.

Es crea una zona de protecció ambiental que tendrà un radi de 70m a par-tir del centre del símbol grafiat en els plànols del catàleg. Aquesta zona de pro-tecció ambiental determina els terrenys afectats pels jaciments, en la qual seràpreceptiu l’informe de l’organisme competent amb matèria de patrimoni.

3.- Qualsevol sol·licitud de llicència d’obra, d’autorització o d’informe, aemetre per l’Ajuntament de Manacor haurà d’incloure plànol a escala 1/10.000d’ubicació dels jaciments arqueològics de la zona en la que es pretén dur a termel’obra o respecte de la qual es sol·licita l’autorització i/o informe. Aquest plà-nol haurà de definir la zona de protecció en els termes indicats en l’apartat 2anterior. En el supòsit que l’actuació objecte de l’autorització, llicència d’obrai/o informe s’ubiqui dins la zona de protecció definida per aquestes normes,s’haurà d’aportar estudi arqueològic, que ponderi que l’actuació no afecta aljaciment. Aquesta documentació serà remesa a l’organisme competent en matè-ria de patrimoni per a la seva ratificació, si és el cas.

4- Per autoritzar a tercers, o realitzar el propi Ajuntament l’execució d’o-bres en el subsòl de la via publica, espais lliures públics o en qualsevol edificide la zona arqueològica que es delimita en el present catàleg amb el numero 26-283 ( zona urbana al voltant de l’església dels Dolors ) s’haurà d’aportar ambcaràcter previ a l’autorització i/ o inici de les obres el nomenament d’un arqueò-leg per dur a terme el seguiment de les mateixes, als efectes de preservar, si ésel cas , la troballa de restes de la configuració arquitectònica del nucli de pobla-ció de Manacor. Una vegada acabades les obres en el subsòl el promotor de l’ac-tuació ha de presentar a l’Ajuntament una memòria , subscrita per l’arqueòleg,de les restes trobades o de la seva absència , tot indicant la profunditat de lessèquies obertes.

Per autoritzar llicències d’obra en edificis catalogats inclosos dins la zonaarqueològica que es delimita en el present catàleg amb el numero 26-283 s’hau-rà d’aportar un estudi històric, amb el contingut previst a l’article 280 .

Article 287Zona de protecció lateral dels molins

Les zones afectades per aquestes normes són tan les pròpiament ocupadespels molins com els seus entorns pròxims: els molins situats dins el sòl urbà ten-dran una zona de protecció lateral de 6 metres a comptar des de la base del molíen la que no es permetran noves edificacions.

En el supòsit d’edificis adossats a la base del molí o a una distància infe-rior a 6 metres es fixen dues zones de protecció: una zona de protecció lateralde 3 metres i en tota l’alçada de la base del molí, i una altra de 6 metres fins al’alçada màxima permesa pel planejament urbanístic. En aquesta zona de pro-tecció només es permetran obres menors o les obres majors que suposin l’ade-quació de l’edifici projectat a aquesta regulació.

Article 288Usos permesos en els molins

En els molins situats en sòl urbà es permeten els usos públics 7 (cultural),5 (sales de reunió), 2 (comercial) i 4 (espectacles). També hi serà permesa laindústria artesanal de les categories A) i B), en situació 2 i 3; i l’ús d’habitat-ge unifamiliar. Es prohibeixen la resta d’usos.

Disposició addicional primera de la modificació puntual aprovada defini-tivamente en data 29 de juny de 2012:

Les normes que afecten als elements identificats a centres catalogats esconsideren normes especials , i per tant , en cas de conflicte , s’imposen a laresta de determinacions de l’instrument de planejament urbanístic, sobre tot pelque fa a les determinacions sobre alineacions o usos.

Disposició addicional primera de la Modificació puntual aprovada en data22/05/1998.- En les sol·licituds de qualsevol llicència d’obra ja afecti o no a edi-ficis catalogats, s’haurà d’incorporar la ubicació correcta dels terrenys en que essol·licita l’autorització municipal. En el supòsit que la ubicació de l’obra a auto-ritzar sigui en terrenys no urbanitzables provinents de parcel·lacions o segrega-cions, a la sol·licitud, i en el seu cas en el projecte tècnic, hi haurà de figurar coma ubicació aquella que hagi estat atorgada per l’Oficina Cadastral corresponent,havent d’adjuntar a l’expedient de llicència d’obra la resolució d’aquellaOficina sobre assignació d’ubicació.

Disposició addicional segona de la Modificació puntual aprovada en data22/05/1998..- Els promotors de qualsevol llicència d’obra en tot el sòl no urba-nitzable hauran d’aportar, i en un termini màxim de dos mesos comptats des dela notificació de l’atorgament de la llicència d’obres, certificat d’indivisibilitat aefectes urbanístics de la parcel·la on s’autoritzi l’obra, en tots els supòsits en queles Normes Subsidiàries o la legislació urbanística així ho exigeixi. A aquestefectes no es podrà començar l’execució de les obres sense la prèvia aportaciód’aquella documentació a l’Ajuntament de Manacor, i l’incompliment d’aquestdeure donarà lloc a l’inici d’expedient de caducitat de la llicència atorgada. Alsefectes del termini d’execució de les obres no es computarà el termini de dosmesos per a la presentació del certificat d’indivisibilitat.

86 BOIB Num. 117 14-08-2012

CONSEJERÍA DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS

Num. 13398Anuncio de licitación del contrato de limpieza de las dependen-

cias adscritas a la Consejería de Administraciones Públicas.

1. Entidad adjudicadoraOrganismo: Consejería de Administraciones PúblicasDependencia que tramita el expediente: Unidad Administrativa de

ContrataciónNúmero de expediente: CONTR 2012 1971

2. Objeto del contratoDescripción del objeto: limpieza de las dependencias adscritas a la

Consejería de Administraciones PúblicasLugar de ejecución: C/ Francesc Salvà s/n, Es Pont d’Inca, MarratxíPlazo de ejecución: 2 añosPosibilidad de prórroga: sí

3. Tramitación y procedimiento:Tramitación: ordinariaProcedimiento: abierto

4. Presupuesto base de licitaciónImporte neto: 151.362,64 euros. IVA 18%: 27.245,28 euros.Importe total: 178.607,92 euros.

5. GarantíasDefinitiva: 5 % del importe de adjudicación

6. Obtención de documentación e informaciónEntidad: Secretaria General. Unidad Administrativa de ContrataciónDomicilio: C/ de Francesc Salvà, s/n, 07141. Es Pont d’Inca (Marratxí)Teléfono: 971 78 42 62Fax: 971 17 74 74Plataforma de contratación: http://www.plataformadecontratacion.caib.esPerfil del Contratante: Conselleria de Administraciones Públicas

7. Requisitos específicos del contratistaSolvencia económica y financiera y técnica y profesional (en su caso): los

que se indican en los puntos F1 y F2 del cuadro de características del contratodel pliego de cláusulas administrativas particulares que rigen en esta contrata-ción.

8. Criterios de adjudicación/ponderacióna) Oferta económica, 75%b) Bolsa de horas sin coste adicional, 15%c) Revisión de precios, 10%

9. Presentación de ofertasFecha límite: 3 de agosto de 2012. Ver letra I i la cláusula 12 del Pliego

de cláusulas administrativas particulares.Hora límite: 14:00 horasDocumentación a presentar: la documentación establecida en la cláusula

14 del pliego de cláusulas administrativas particulares que rigen en esta contra-tación, debiéndose cumplir las formalidades establecidas en las cláusulas 12 y13 del mismo pliego.

Sobre núm. 1 ‘Documentación General’Sobre núm. 2 ‘Proposición económica (criterio a)’Sobre núm. 3 ‘Documentación acreditativa de los criterios evaluables

mediante fórmulas (criterios b y c)’

10. Lugar de presentación:Entidad: Secretaria General. Unidad Administrativa de Contratación.

Consejería de Administraciones PúblicasDomicilio: C/ de Francesc Salvà, s/n, 07141 Es Pont d’Inca (Marratxí)

11. Apertura de ofertasEntidad: Consejería de Administraciones PúblicasDomicilio: C/ de Francesc Salvà, s/n, 07141 Es Pont d’IncaLocalidad: MarratxíFecha y hora: será comunicada por fax

12. Gastos de anuncios Serán a cargo del adjudicatario del contrato (máximo 1.500 euros)

13. Fecha de remisión del anuncio al Diario Oficial de la Unión Europea:

día 25 de junio de 2012

Marratxí, a 27 de junio de 2012.

El secretario general.Óscar J. Lladó Arrieta.

— o —

Num. 13533Anuncio de notificación de la resolución del Conseller

d’Administracions Públiques relativa a la reclamación de una

cantidad abonada indebidamente en concepto de nomina.

De acuerdo con lo que establece el artículo 59.5 de la Ley 30/1992, de 26de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del pro-cedimiento administrativo común, no habiendo sido posible la notificación a lapersona interesada o a su representante, por medio de este anuncio, se cita a losinteresados o a sus representantes debidamente acreditados relacionados a con-tinuación, para que en el plazo de quince días naturales , contados a partir deldía siguiente de la publicación de este anuncio, comparezcan en las oficinas delServicio de Retribuciones (C/ de Francesc Salvà, s/n, Es Pont d’Inca – EsPinaret- Marratxí ) en horario de lunes a viernes de 8.30 horas a 15 horas, pernotificarles las liquidaciones resultantes de los siguientes expedientes:

Nombre y apellidos DNI Importe ExpedienteMaria Mar Ramirez Garcia 16.288.757-L 11.959,32 001111592012

Transcurrido este plazo sin comparecer, la notificación se entenderá pro-ducida a todos los efectos legales el día siguiente al del vencimiento del plazoseñalado.

Si la notificación se lleva a efecto entre el 1 y el 15 del mes, el importe delas liquidaciones puede ser ingresado hasta el día 20 del mes siguiente; si la noti-ficación se lleva a efecto entre el 16 i el ultimo día del mes, el importe de lesliquidaciones puede ser ingresado hasta día 5 del segundo mes posterior (artí-culo 62.2 de la Ley 58/2003).

Si no se ingresa el importe en los plazos señalados estos serán exigidospor vía ejecutiva con los recargos establecidos en el artículo 28 de la Ley58/2003.

Marratxí, a 10 de abril de 2012.

El Conseller d’Administracions Publiques.José Simón Gornés Hachero.

— o —

Secció II - Consells Insulars

Mallorca

Num. 13494Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’ampliació

del catàleg del patrimoni històric artístic del municipi de

Manacor, així com la modificació dels articles 276 i següents de

les ordenances urbanístiques de les Normes Subsidiàries de

Manacor

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessiócelebrada el 29 de juny de 2012 adoptà, entre d’altres, el següent acord:

‘1r.- Atès l’expedient relatiu a la modificació del catàleg del patrimonihistòric artístic del municipi de Manacor, derivada de la seva ampliació perincorporació de nous elements; així com la modificació dels articles 276 isegüents de les ordenances urbanístiques de les Normes Subsidiàries deManacor, que s’integren en un nou capítol XXXIII, normes de protecció depatrimoni històric, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnicad’Ordenació del Territori i Urbanisme, en el tràmit previst a l’article 132.3 delReial decret 2159/1978, de 23 de juny, Reglament de Planejament Urbanístic,aquesta Comissió Insular acorda aprovar definitivament l’expressada ampliaciódel catàleg i la modificació de les ordenances urbanístiques; tot subjectant-se ales següents prescripcions:

82 BOIB Num. 98 07-07-2012

- Queda atorgat a les fitxes B7, B10, B11, B12, B16 i C82 (EscolaGraduada) el Grau de Protecció Integral.

- Queda atorgat a tots els edificis o elements que gaudeixin de la declara-ció de BIC, el Grau de Protecció integral’.

2n.- Assenyalar a l’Ajuntament de Manacor que l’aprovació definitiva ala què es refereix l’apartat anterior, no implica tenir per adaptat, en el seu con-junt, l’esmentat Catàleg municipal del patrimoni històric a les determinacionssobre aquesta matèria que es contenen en el Pla Territorial Insular de Mallorca;per la qual cosa haurà de ser completat tenint en compte el contingut de l’infor-me tècnic annex a l’acord de la Comissió Insular de Patrimoni Històric de data30 de maig de 2012, així com a l’informe tècnic emès per part del Serveid’Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca de data 15 de maig de2012’

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l’Acta.

Així mateix es fan públiques les normes urbanístiques

Capítol XXXIIINormes de protecció de patrimoni històric

Article 276

Les normes que sobre protecció del patrimoni històric es contenen en lesOrdenances de les Normes Subsidiàries s’apliquen amb independència de laprotecció que es pugui derivar de l’aplicació de les disposicions estatals o auto-nòmiques que sobre el règim jurídic del patrimoni històric siguin vigents.

Article 277

El catàleg del patrimoni històric artístic està compost d’aquells immoblesi/o elements que constitueixin una empremta de la cultura i la història del poble,i que es considera que mereix una protecció pels mitjans de la legislació sobreel règim del sòl i ordenació urbana. Així mateix el catàleg, incorpora aquellsimmobles i/o elements que han rebut una protecció de la legislació específicasobre protecció del patrimoni històric artístic, com un instrument jurídic quepossibilita un coneixement més accessible, per part dels ciutadans, de quins sónels que han merescut un reconeixement des dels Organismes encarregats de pre-servar-los i conservar-los.

Article 278

El Catàleg de Centres d’Interès de Manacor constitueix un instrument deplanejament per a la protecció de determinats immobles i/o elements patrimo-nials. Aquest catàleg serà revisat cada vuit anys sense perjudici de la seva pos-sible modificació puntual si les circumstàncies demanden d’una actuació con-servacionista immediata dels valors de d’aquells.

Article 279

Als efectes de determinar quines són les obres permeses en cada una deles situacions en que es troben els immobles catalogats s’entén per:

A) Restauració: Són obres la finalitat de les quals és la de reposar o tor-nar a l’edifici o una part d’ell les seves característiques originals, científicamentconegudes tant en les seves estructures, com en el seus elements, acabats i deco-racions, de tal manera que el procés sigui reconeixible.

B) Conservació: Són obres per al manteniment de totes les condicionsestructurals i elements de l’edifici en perfecte estat de salubritat i ornament exte-rior i interior, és a dir, obres la finalitat de les quals és la de complir les obliga-cions de la propietat en quant es refereix a les ja esmentades condicions d’orna-ment i higiene a l’edificació. Es consideren dins aquest apartat les eventualsreparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es considerin en malestat (coberta, baixants, instal·lacions sanitàries, etc.) i estrictes obres de mante-niment com reparacions d’enrajolat, referit o pintures.

C) Consolidació: Són obres de recuperació d’elements de les estructuresresistents, o el seu reforç o reparació amb eventual substitució parcial d’aques-tes, per assegurar l’estabilitat de l’edifici i de les seves parts resistents. En elsedificis de protecció integral les obres s’hauran de realitzar amb els mateixosmaterials i sistemes constructius utilitzats originàriament, havent de quedarreconeixedors.

D) Rehabilitació: Són obres de rehabilitació les d’adequació, millora de

condicions d’habitabilitat, mantenint en tot cas les característiques estructuralsde l’edifici (estructura portant) i els aspectes fonamentals. No es podrà aug-mentar la volumetria de l’edifici.

E) Reestructuració: Són obres de reestructuració les d’adequació o trans-formació de l’espai interior i exterior de l’edifici, incloent-hi la possibilitat dedemolició o substitució parcial d’elements estructurals. Només es podrà afectarla façana en aquells casos als quals les noves obertures segueixin els ritmescompositius de la tipologia de buits de la façana.

El cas extrem de l’obra de reestructuració serà el buidat de l’edifici, ente-nent per tal la demolició interior generalitzada amb el manteniment de la faça-na o façanes exteriors i els seus remats; aquest darrer cas només es permetrà enel immobles de protecció ambiental.

F) Reconstrucció: Són obres la finalitat de les quals és aixecar una cons-trucció sobre un solar o espai no construït que reprodueixi l’edifici o construc-ció que el va precedir en l’ocupació de l’esmentat solar o espai. De la mateixamanera, s’entén per reconstrucció la recuperació d’un element que forma partd’un edifici i que té com objectiu retornar-li el seu estat original.

Les obres de reconstrucció, en estar vinculades a les condicions d’un edi-fici preexistent, s’han d’ajustar a aquelles, almenys quant als elements definito-ris de les característiques arquitectòniques, tipològiques o ambientals essencialsque varen determinar la seva protecció.

En la reconstrucció s’eliminaran els afegits que desvirtuïn la tipologia edi-ficatòria, segons les definicions contingudes en les presents normes.

G) Ampliació: Són obres que consisteixen en un increment de la superfí-cie edificable de l’edifici catalogat en els supòsits en que sigui possible d’acordamb els paràmetres urbanístics aplicables

En aquest supòsit l’ampliació haurà de respectar la tipologia arquitectòni-ca de l’edifici i ser harmoniós amb aquest.

Article 280

Requisits de la documentació de la sol·licitud d’obres en immobles cata-logats

Les sol·licituds de llicència d’obres en immobles amb protecció integralhaurà d’incloure un estudi històric realitzat per tècnic competent (historiador,historiador de l’art o arqueòleg). S’exceptuen d’aquesta obligació les interven-cions de conservació.

També s’haurà d’incloure estudi històric en intervencions de reestructura-ció, ampliació i reconstrucció en edificis amb nivell de protecció parcial,ambiental i ambiental façana quan es trobin dins el conjunt històric catalogatcom a Bé d’Interès Cultural per al Consell de Mallorca. Aquest estudi serà previa la realització del projecte arquitectònic. El projecte arquitectònic haurà de rao-nar la compatibilitat de la intervenció proposada amb els valors patrimonials jaexplicitats en la fitxa de l’element catalogat, així com amb els valors patrimo-nials addicionals que detecti l’estudi històric.

L’estudi històric tendrà la següent documentació:- La realització i documentació de les cates arqueològiques verticals i

horitzontals necessàries per poder esbrinar l’evolució arquitectònica de l’edifi-ci. Aquestes han de ser documentades fotogràficament i a nivell de planimetria.

- La documentació històrica i bibliogràfica que s’hagi recollit sobre l’im-moble en qüestió o la seva situació i específicament la que consta a la fitxa del’element catalogat.

- Conclusions de l’estudi i elements de protecció patrimonial que s’handescobert si és el cas. En cas contrari, s’ha d’especificar que no s’ha trobat capelement digne de conservació.

Per a l’atorgament de la llicència d’obres en edificis que han de redactarun estudi històric s’ha d’incorporar el nomenament de tècnic competent per dura terme el seguiment dels valors patrimonials detectats a l’estudi històric, aixícom els que puguin aparèixer en l’execució de les obres. Respecte dels valorspatrimonials que apareguin en l’execució de les obres, i no s’hagin detectat enl’estudi històric, s’ha de posar en coneixement de l’administració perquè s’a-doptin les mesures escaients.

1) Per a les obres majors:

Plànol de l’estat actual de l’edifici a escala 1/50 dels plànols de planta,alçat i secció, i a escala 1/100 de les cobertes, fonaments i forjats, així com estu-

83BOIB 07-07-2012Num. 98

di fotogràfic complet de l’edifici, numerant i indicant en els plànols la situacióde cadascuna d’elles.

Així mateix el projecte tècnic inclourà certificat de solidesa en el que s’a-creditarà que l’edifici catalogat està en condicions de suportar les actuacionsdefinides en el projecte tècnic. Si en el transcurs de les obres, es posa de mani-fest que l’edifici no disposa de la solidesa a que fa referència el certificat ques’incorporà al projecte tècnic, es suspendran immediatament les obres per partdel contractista i dels Tècnics directors, sense que en cap cas hi sigui d’aplica-ció el disposat pel règim de modificacions en el transcurs de les obres (art. 5.4Llei 10/1990). En aquest cas, els tècnics directors de l’obra han de proposar lesmesures que estimin oportunes. Aquestes mesures es posaran immediatament enconeixement de l’Ajuntament per la seva aprovació , si és el cas.

En la memòria i pressupost del projecte tècnic s’inclourà descripció del’actuació proposada i descripció dels materials a utilitzar, haguent de presentarels plànols a escala 1/50.

2) Per a les obres menors:

La sol·licitud de llicència inclourà plànol cadastral d’ubicació de l’edificicatalogat, descripció de l’actuació objecte de llicència amb detall exhaustiu delsmaterials a utilitzar i reportatge fotogràfic complet de la zona afectada per la lli-cència. Tots aquest documents hauran d’ésser signats pel promotor i contractis-ta de les obres. Si la sol·licitud de llicència afecta al valor protegit a l’edificis’haurà d’adjuntar projecte tècnic signat per Arquitecte.

Article 281

Graus o nivells de protecció

1 .- Els immobles catalogats disposen d’una fitxa particularitzada en laque es descriu quin són els valors a protegir i que hauran de ser respectats en totcas. Aquesta fitxa contempla els següents camps genèrics que després es desen-volupen de manera individualitzada.:

- Identificació espaial- Identificació de l’element- Descripció de l’element- Estat de conservació- Protecció de l’element- Documentació fotogràfica- Situació cartogràfica

2.- Els immobles catalogats, i als efectes de la determinació del seu graude protecció s’inclouen en qualcuna de les situacions que es descriuen a conti-nuació, i que incorpora les obres autoritzables:

1. Nivell de protecció integral: aquest tipus de protecció implica la pre-servació íntegra del bé catalogat, és a dir, sense cap possibilitat de canvi quecomporti una modificació en la seva estructura, distribució general i elementsd’acabat. Ha de mantenir l’ús original o un altre de compatible amb l’adequatmanteniment i protecció del bé, i només s’hi permetran obres de conservació,consolidació, rehabilitació, restauració i, en casos excepcionals i motivats, dereconstrucció d’algun dels seus elements.

Així mateix, els annexos dels immobles rurals amb protecció integral tin-dran una protecció ambiental excepte quan un estudi històric demostri que notenen un valor patrimonial. S’entenen per annexos aquelles estructures vincula-des a l’edifici principal, situades en la seva proximitat i de menor entitat queaquest, originàriament destinades a usos agropecuaris.

2. Nivell de protecció parcial: engloba aquells casos diferents dels ante-riors que, amb el límit de la conservació íntegra de les seves parts essencials i laseva volumetria, permetin l’execució d’obres majors.

S’entenen com a elements essencials les façanes exteriors de l’edifici.També queden protegits els elements estructurals i d’acabats que tenen un valorhistòric o artístic singular descrit en la fitxa particularitzada o fruit de l’estudihistòric.

Estan permeses les obres de restauració, conservació, consolidació, reha-bilitació, reestructuració (excepte el cas extrem de buidat de l’edifici), i, encasos excepcionals i motivats, de reconstrucció d’algun dels seus elements.

Així mateix, els annexos dels immobles rurals amb protecció parcial tin-dran una protecció ambiental excepte quan un estudi històric demostri que notenen un valor patrimonial. S’entenen per annexos aquelles estructures vincula-des a l’edifici principal, situades en la seva proximitat i de menor entitat queaquest, originàriament destinades a usos agropecuaris.

3. Nivell de protecció ambiental: Aquest nivell protegeix la façana i la

volumetria en el seu aiguavés corresponent (entenent com a tal la primera cru-gia). En aquests elements estan permeses les obres de restauració, conservació,consolidació, rehabilitació, reestructuració i reconstrucció.

El present catàleg no estableix per a la resta de l’edifici cap limitació men-tre no impedeixi la correcta conservació i lectura de l’element catalogat.

4. Nivell de protecció ambiental de façanes: Aquest nivell, específic per aimmobles situats en sòl urbà, protegeix només la façana i permet l’addició deplantes superiors. No s’estableixen per a la resta de l’edifici cap limitació men-tre no impedeixi la correcta conservació i lectura de l’element catalogat. Peraquesta protecció regeixen les següents condicions:

a) S’ha de mantenir íntegrament la façana actual inclosa la cornisa i el seuremat. En la façana protegida estan permeses les obres de restauració, conser-vació, consolidació, rehabilitació, reestructuració i reconstrucció.

b) L’ampliació, o remunta de la façana protegida ha de respectar el ritmecompositiu de la façana i s’ha d’ajustar als paràmetres urbanístics específics dela zona on es troba l’immoble. Aquest augment de volum s’ha d’efectuar en unpla diferenciat del pla de façana. El nou pla de façana ha de ser continu, únic iparal·lel a l’alineació normativa, permetent que la distància de reculada siguidiferent en façanes que donin a diferents carrers.

c) En la façana de la remunta s’han d’utilitzar materials similars i decolors semblants als de la façana protegida.

d) El llenguatge formal emprat en la remunta ha de resultar diferenciatrespecte al de la façana protegida, amb una simplificació de les formes i delsdetalls ornamentals. L’ampliació ha de resultar neutra respecte a l’entorn, i lafaçana protegida ha de mantenir el seu protagonisme respecte a la remunta.

5. Nivell de protecció d’element: Aquest nivell protegeix els elements quees descriuen en la fitxa del bé. Aquest nivell de protecció es pot donar únicamentsobre l’element descrit o combinat amb altres nivells de protecció sobre el con-junt de l’immoble. Sobre l’element protegit estan permeses les tasques de res-tauració, conservació i consolidació.

Article 282

Regulació genèrica per als elements catalogats

Habitabilitat i composició interior

En edificis catalogats no serà d’obligat compliment l’ordenança generald’higiene i composició interior, pel que fa referència als paràmetres d’habitabi-litat sempre que les obres suposin una millora de les condicions actuals d’higie-ne i composició interior de l’edifici a intervenir. Seran permeses aquelles obresd’accessibilitat i de reforma interior que suposin una millora en la utilitzaciósocial del bé, mentre no afectin les seves parts essencials.

Estètica i composició exterior

S’utilitzaran en general els materials d’acabats i solucions constructivescaracterístiques de les tipologies tradicionals i serà d’obligat compliment el queprescriu la fitxa del catàleg.

En els edificis de protecció parcial i ambiental, a més de l’indicat en el seunivell de protecció, quan es dugui a terme una reestructuració de façana s’auto-ritzarà l’obertura de finestres i mostradors sempre que es mantinguin els ritmesde buits i eixos de composició, si n’hi hagués. Només en casos justificats, trac-tant-se de parts de façana d’escàs interès patrimonial, s’autoritzarà l’obertura deportes per a garatge, d’una amplada no major de 2,60m. El tipus de buits i lesseves solucions seran semblants a les existents a la façana que es reestructura.La separació entre buits i la separació d’aquests al límit de la parcel·la o canto-nada, si escau, no serà mai inferior a 50 cm.

Article 283

Limitacions a la retolació exterior

Per a la retolació sobre béns amb protecció integral, parcial, ambiental oambiental façanes regiran sobre la retolació les següents disposicions:

1) S’hauran de respectar els eixos verticals de composició dels buits gene-rals de la façana en la situació de la retolació exterior .

2) L’alçada màxima del rètol serà de quaranta (40) centímetres.3) Els rètols poden sobresortir del pla de façana un màxim de 6 cm.4) Els elements d’il·luminació del rètol, en cas de ser independent d’a-

quest, no sobresortiran del pla de façana més de 6 cm. Excepcionalment es

84 BOIB Num. 98 07-07-2012

podran admetre solucions diferents si justifiquen que redueixen l’impacte res-pecte a la solució permesa.

5) La il·luminació del rètol no podrà ser intermitent ni mòbil, i la fontd’il·luminació no podrà quedar vista en cap cas, havent d’estar protegida per unapantalla opaca o translúcida. Es prohibeix qualsevol tipus d’il·luminació direc-ta sobre la visual del vianant.

6) Es permetran rètols dels tipus següents:

- Lletres separades de llautó, ferro o fusta sobre bastidor de fusta o xapapintada o aplicades directament sobre el pla de façana. En aquest darrer cass’exceptua la condició de mantenir el rètol en els buits de façana.

- Lletres pintades sobre bastidor de vidre, fusta o xapa de ferro fus.- Lletres pintades o gravades sobre el vidre del mostrador.- Lletres gravades sobre bastidor de vidre o xapa.- Lletres separades de llautó o fusta adossades al vidre del mostrador.

7) No s’autoritzen les marquesines. S’autoritza l’existència de tendals delona d’estructura mòbil, segons el que disposen les Normes generals, mantenintel caràcter individualitzat dels buits de façana.

8) Es prohibeix l’ús de qualsevol material plàstic vist en façana.

9) Es prohibeix la instal·lació de plafons publicitaris.

Article 284

Usos dels immobles urbans catalogats

En els immobles urbans catalogats hi seran permesos, i sempre amb res-pecte dels valors protegits, els usos autoritzats per les Ordenances que siguind’aplicació a la zona en que s’ubiquin. En el cas de molins, els usos permesoses regulen d’acord amb l’article 288 d’aquestes normes.

Article 285

Usos dels immobles rurals catalogats

En els immobles catalogats ubicats en el sòl rústic hi seran permesos elssegüents usos :

a) Respecte dels edificis amb ús d’habitatge, a més d’aquest, hi seran per-mesos, els admesos i condicionats a la matriu d’usos del Pla Territorial deMallorca, prèvia tramitació i atorgament de l’interès general, si és el cas.

b) Respecte dels edificis amb ús agrícola (barraques de roter, aljubs,sínies, pous, safareigs...) tan sols hi estarà permès l’ús agrícola i usos de pro-tecció i educació històrica i ambiental.

c) Respecte dels edificis eclesiàstics i estacions de tren ubicats en sòl rús-tic tan sols està permès l’ús pel qual es cataloguen i usos de protecció i educa-ció històrica i ambiental.

d) Respecte dels edificis escolars, a més d’aquest , hi seran permesos elsusos admesos i condicionats a la matriu d’usos del Pla Territorial de Mallorca,prèvia tramitació i atorgament de l ‘interès general , si és el cas.

Article 286

Autoritzacions en zones properes a jaciments arqueològics

1.- En el supòsit que l’organisme competent en matèria de patrimoni hagidelimitat la zona monumental i la zona de protecció del jaciment, la qual estroba incorporada en els plànols del catàleg, es regirà per aquesta delimitació. Sil’actuació a autoritzar s’ubica dins la zona delimitada s’haurà d’incorporar estu-di arqueològic que conclogui la no afectació al jaciment, document que seràremès a l’administració competent en matèria de patrimoni per a la seva auto-rització si és el cas.

2.- En el supòsit que l’administració competent en matèria de patrimonino hagi delimitat la zona monumental del jaciment i la seva zona de protecció,el present catàleg indica la situació de la zona monumental del jaciment mitjan-çant un símbol. La zona monumental es circumscriu a les restes visibles o rao-nadament suposades i a un anell exterior de 2 metres d’amplada. Quan es tractide coves es considera que les restes visibles estan constituïdes per la projeccióvertical en el sòl exterior de la planta de la cova.

Es crea una zona de protecció ambiental que tendrà un radi de 70m a par-tir del centre del símbol grafiat en els plànols del catàleg. Aquesta zona de pro-tecció ambiental determina els terrenys afectats pels jaciments, en la qual seràpreceptiu l’informe de l’organisme competent amb matèria de patrimoni.

3.- Qualsevol sol·licitud de llicència d’obra, d’autorització o d’informe, aemetre per l’Ajuntament de Manacor haurà d’incloure plànol a escala 1/10.000d’ubicació dels jaciments arqueològics de la zona en la que es pretén dur a termel’obra o respecte de la qual es sol·licita l’autorització i/o informe. Aquest plànolhaurà de definir la zona de protecció en els termes indicats en l’apartat 2 ante-rior. En el supòsit que l’actuació objecte de l’autorització, llicència d’obra i/oinforme s’ubiqui dins la zona de protecció definida per aquestes normes, s’hau-rà d’aportar estudi arqueològic, que ponderi que l’actuació no afecta al jaciment.Aquesta documentació serà remesa a l’organisme competent en matèria de patri-moni per a la seva ratificació, si és el cas.

4- Per autoritzar a tercers, o realitzar el propi Ajuntament l’execució d’o-bres en el subsòl de la via publica, espais lliures públics o en qualsevol edificide la zona arqueològica que es delimita en el present catàleg amb el numero 26-283 ( zona urbana al voltant de l’església dels Dolors ) s’haurà d’aportar ambcaràcter previ a l’autorització i/ o inici de les obres el nomenament d’un arqueò-leg per dur a terme el seguiment de les mateixes, als efectes de preservar, si ésel cas , la troballa de restes de la configuració arquitectònica del nucli de pobla-ció de Manacor. Una vegada acabades les obres en el subsòl el promotor de l’ac-tuació ha de presentar a l’Ajuntament una memòria , subscrita per l’arqueòleg,de les restes trobades o de la seva absència , tot indicant la profunditat de lessèquies obertes.

Per autoritzar llicències d’obra en edificis catalogats inclosos dins la zonaarqueològica que es delimita en el present catàleg amb el numero 26-283 s’hau-rà d’aportar un estudi històric, amb el contingut previst a l’article 280 .

Article 287

Zona de protecció lateral dels molins

Les zones afectades per aquestes normes són tan les pròpiament ocupadespels molins com els seus entorns pròxims: els molins situats dins el sòl urbà ten-dran una zona de protecció lateral de 6 metres a comptar des de la base del molíen la que no es permetran noves edificacions.

En el supòsit d’edificis adossats a la base del molí o a una distància infe-rior a 6 metres es fixen dues zones de protecció: una zona de protecció lateralde 3 metres i en tota l’alçada de la base del molí, i una altra de 6 metres fins al’alçada màxima permesa pel planejament urbanístic. En aquesta zona de pro-tecció només es permetran obres menors o les obres majors que suposin l’ade-quació de l’edifici projectat a aquesta regulació.

Article 288

Usos permesos en els molins

En els molins situats en sòl urbà es permeten els usos públics 7 (cultural),5 (sales de reunió), 2 (comercial) i 4 (espectacles). També hi serà permesa laindústria artesanal de les categories A) i B), en situació 2 i 3; i l’ús d’habitatgeunifamiliar. Es prohibeixen la resta d’usos.

Disposició addicional primera de la modificació puntual:Les normes que afecten als elements identificats a centres catalogats es

consideren normes especials , i per tant , en cas de conflicte , s’imposen a laresta de determinacions de l’instrument de planejament urbanístic, sobre tot pelque fa a les determinacions sobre alineacions o usos.

Disposició addicional segona de la modificació puntual:A continuació s’incorporen els Annexos I i II. En el primer es relacionen

85BOIB 07-07-2012Num. 98

les noves incorporacions i en el segon, els béns existents en el catàleg de l’any 1998 que modifiquen el seu règim jurídic amb la transposició dels nivells de pro-tecció prevists a les ordenances d’aquest document. S’acompanya el present text amb els volums de les fitxes individualitzades de tots els nous elements incorpo-rats, així com els plànols de sòl urbà dels nuclis de Manacor, S’Illot, Porto Cristo, Cala Anguila – Cala Mandia i Cala Murada i dels polígons de sòl rústic de totel terme municipal de Manacor.

Taula resum d’elements inclosos en la revisió del catàleg de centres d’interès cultural de Manacor

Arquitectura urbana

Volum Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. ProposadaC-1 Ca n’Abellanet Passeig Estació, 8 Manacor 2 AmbientalC-2 Ca n’Adrover-Ca S’Hereu C/ Antoni Duran, 38 Manacor 2 AmbientalC-3 Ca n’Alcover-Ca’n Amer Plaça Constitució, 5 i 6 Manacor 2 i 3 ParcialC-4 Ca n’Aulet C/ Major, 3 Manacor 2 i 3 ParcialC-5 Ca’n Balle C/ Pius, XII, 18 Manacor 2 AmbientalC-6 Ca’n Bauça-Ca’n March C/ Major, 13 - C/Jaume II Manacor 2 AmbientalC-7 Ca’n Blanquer C/ Bosch, 27 Manacor 2 i 3 ParcialC-8 Ca’n Bonet C/ Pius, XII, 7 Manacor 2 i 3 ParcialC-9 Ca’n Busco Plaça Sa Bassa, 2 Manacor 2 i 3 AmbientalC-10 Cas Capità Jaume C/ Jaume II, 20 - C/ Estrella Manacor 2 i 3 ParcialC-11 Casa de Son Vaquer C/ Estrella- C/ P.Andreu Fernández Manacor 2 i 3 ParcialC-12 Ca’n Dalmau Plaça Sa Bassa, 7-c/ Joan Lliteras Manacor 2 AmbientalC-13 Ca’n Femenies C/ Nou, 24 Manacor 2 i 3 ParcialC-14 Ca’n Ferrer C/ Príncep, 13 i 13A- C/ Olesa Manacor 2 AmbientalC-15 Ca’n Ferrer C/Nou, 46 Manacor 2 AmbientalC-16 Ca’n Ferrer Massanet C/ Antoni Duran, 24 Manacor 2 AmbientalC-17 Ca’n Fiol-Ca’n Baió C/ Major, 24 Manacor 2 i 3 ParcialC-18 Ca’n Francesc Aguiló C/ Bosch, 11 Manacor 2 AmbientalC-19 Ca’n Frau C/ Jaume Domenge, 11 i 11A Manacor 2 AmbientalC-20 Ca’n Gil C/ Nou, 18- C/ Fum Manacor 2 AmbientalC-21 Ca’n Ginard (Can Parra) C/ Pius, XII, 20 Manacor 2 AmbientalC-22 Ca’n Jacinto- Fonda Femenies Pl. Rector Rubí, 1 Manacor 2 AmbientalC-23 Ca’n Ladaria-Ca’n Ferrer C/Olesa, 3 i 3A Manacor 2 AmbientalC-24 Ca’n Llinàs C/ Bosch, 21 i 21A Manacor 2 AmbientalC-25 Ca’n Llodrà C/Olesa, 8 Manacor 2 AmbientalC-26 Ca’n Marcó C/Bosch, 25 Manacor 2 AmbienalC-27 Ca’n Mariano C/Antoni Duran, 13 Manacor 2 i 3 ParcialC-28 Ca’n Mesquida C/ Francesc Gomila, 16 Manacor 2 AmbientalC-29 Sa Nostra C/Olesa, 5- C/Jaume Domenge 15B Manacor 2 i 3 ParcialC-30 Ca’n Parera C/Soledat, 5 Manacor 1 IntegralC-31 Ca’n Pocoví C/ Artà, 3 i 3A Manacor 2 AmbientalC-32 Ca’n Garba i Ca’n Morey C/Olesa, 11 i 13- C/Príncep i C/A. Duran Manacor 2 i 3 ParcialC-33 Ca’n Puerto C/ Pius XII, 17 i 17A Manacor 2 AmbientalC-34 Cas Metge Monserrat C/ Nou, 8 Manacor 2 i 3 ParcialC-35 Ca’n Segura- Ca’n March C/ Major, 15 Manacor 2 i 3 ParcialC-36 Ca’n Serra Plaça Sa Bassa, 9- C/ Major Manacor 1 IntegralC-37 Ca’n Socorrat C/ Pare Andreu Fernández, 12 Manacor 2 i 3 ParcialC-38 Ca’n Tallet Plaça Constitució, 3 Manacor 2 AmbientalC-97urb Ajuntament de Manacor (Façana) Plaça des Convent Manacor 3 ParcialC-80 Caixa de Pensions C/ Estrella, 8 i 8A Manacor 2 AmbientalC-81 Banc de Crèdit Balear C/ Alexandre Rosselló, 1- C/ Bosch, 5 Manacor 1 Integral

Noves incorporacionsV9a C-88 - C. Rector Caldentey, 5 Manacor - AmhientalV9a C-89 - C/ del Rei, 14 Manacor - AmbientalV9a C-90 Casa dels Mínims C/ Soledat, 19 i 19A Manacor - ParcialV9a C-91 - Passeig Antoni Maura, 9 Manacor - Ambiental façanesV9a C-92 - C. Artà, 58 Manacor - AF + ElementV9a C-93 - Plaça del Carme 13 i 13A Porto Cristo - AmbientalV9a C-94 - Plaça del Carme 14 Porto Cristo - Ambiental façanesV9a C-95 - C/ Cristobal Colon, 11 Porto Cristo - AmbientalV9a C-96 - C/ Cristobal Colon, 9 Porto Cristo - Ambiental façanes

V9a C-98 - C/ Bordils, 49 Porto Cristo - AmbientalV9a C-99 - C/ de la Mar,11 Porto Cristo - AmbientalV9a C-100 - C/ Bordils, 83 Porto Cristo - AmbientalV9a C-101 - Av. Joan Amer, 34 Porto Cristo - AmbientalV9a C-102 - Av. Joan Amer, 42 i 44 Porto Cristo - AmbientalV9a C-103 - C/ Rei, 38 Manacor - ParcialV9a C-104 - C/ Rei, 31 Manacor - AmbientalV9a C-105 - C/ Major, 30 Manacor - AmbientalV9a C-106 - Plaça Weyler, 6,7 i 8 Manacor - IntegralV9a C-107 - C/ Nou, 10 Manacor - AmbientalV9a C-108 - C/ Jaume Domenge, 17 i 17A Manacor - Ambiental façanesV9a C-109 - C/ Pou Fondo, 17 i 17A Manacor - AmbientalV9a C-110 - Passeig Antoni Maura, 25 Manacor - AmbientalV9a C-111 - Passeig Antoni Maura, 16 Manacor - AmbientalV9a C-112 - C/ Nou, 45 Manacor - AF + ElementV9a C-113 - C/Joan Lliteras, 4 Manacor - AmbientalV9a C-114 - C/ Joan Lliteras, 12 Manacor - AmbientalV9a C-115 - C/ Rector Caldentey, 2 Manacor - ParcialV9a C-116 - C. Patró Pelat, 7 Porto Cristo - AmbientalV9a C-117 - C. Bordils, 69 Porto Cristo - AmbientalV9a C-118 - C. Sant Jeroni, 46 Manacor - Ambiental façanaV9a C-119 - C. Sant Jeroni, 9 Manacor - AF + ElementV9b C-120 - C. Príncep, 18 Manacor - Ambiental façana

86 BOIB Num. 98 07-07-2012

V9b C-121 - C. Pou Fondo, 30 Manacor - Ambiental façanaV9b C-122 - C. Pere Morey, 8 Manacor - Ambiental façanaV9b C-123 - C. Antoni Duran, 36 Manacor - Ambiental façanaV9b C-124 Casa del Baix Riera C. Baix Riera. 17 Manacor - AmbientalV9b C-125 - C. Barracar, 83 Manacor - AmbientalV9b C-126 - C. Barracar, 81 Manacor - Ambiental façanaV9b C-127 Capelleta Sant Ramon C. Sant Ramon, 7 Manacor - ElementV9b C-128 - C. Bosch cant. C. Joan Segura, 20 Manacor - AmbientalV9b C-129 - C. Amador, 6 Manacor - AmbientalV9b C-130 - C. des Fum, s/n Manacor - Ambient

+element

V9b C-132 - C. Estrella, 13 Manacor - AmbientalV9b C-133 - C. Francesc Gomila, 26 Manacor - AmbientalV9b C-134 - C. Sant Ramon, 20 Manacor - Ambiental façanaV9b C-135 - C. Francesc Gomila, 9 Manacor - AmbientalV9b C-136 -C. Sant Jeroni, 4 Manacor - Ambiental façanaV9b C-137 - C. Jaume II, 13 Manacor - AmbientalV9b C-138 - C. Jaume II, 7 Manacor - AmbientalV9b C-139 - C. Nou, 35 Manacor - ElementV9b C-140 Antic hospital C. Pare Andrés Fernández, 22 Manacor - ParcialV9b C-141 - C. Antoni Duran, 40 i C. P. Andreu Fdez Manacor - Ambiental

+elementV9b C-142 - C. Pare Andrés Fernández, 17 Manacor - Ambiental façanaV9b C-143 Caseta de bany Av. Joan Amer, 58 Porto Cristo - AmbientalV9b C-144 Aduana C/ Sant Jordi, 2 Porto Cristo - AmbientalV9b C-145 Villa Maria C/ Petró Pelat, 5 Porto Cristo - AmbientalV9b C-146 - C/ Alexandre Rosselló, 7 cant. c/ Estrella Manacor - AmbientalV9b C-147 - Plaça de Sa Bassa, 8 Manacor - AmbientalV9b C-148 - C/ Jaume Ii, 11 cantonada c/ Pou Fondo Manacor - ElementV9b C-149 Capelleta del Sant Crist de la Creu C/ Creu, 41 Manacor - ElementV9b C-150 s’Agrícola Plaça Sa Bassa, 4 Manacor - AmbientalV9b C-151 - Plaça Sa Bassa, 5 Manacor - Ambiental

Patrimoni industrialNoves incorporacions

V10a PI-01 Cooperativa agrícola Plaça Ramon Llull Manacor - AmbientalV10a PI-02 Cooperativa de vi-Can Miquel Oliver de Petra C/ Fàbrica, s/n Manacor - AmbientalV10a PI-03 Casa i magatzem Majorica Via Majòrica, 48 Manacor - AmbientalV10a PI-04 Can Reus C/ Cid Campeador, s/n Manacor - AmbientalV10a PI-05 Caseta de tren Ctra. Son Negre Manacor - AmbientalV10a PI-06 Cas Catalans- Magatzem de fusta C/ Músic Antoni Pont Manacor - Ambiental

V10a PI-08 Caseta de tren Ctra. PM. 410 Manacor - AmbientalV10a PI-09 Edifici obres públiques Rodona Manacor- Porto Cristo Manacor - AmbientalV10a PI-10 Can Pinya C/ Sant Antoni 10 i 12 Manacor - AmbientalV10a PI-11 Ferreria C/Fàbrica, 8 Manacor - Ambiental façanaV10a PI-12 Farinera del Molí den Beió C/ Verònica, 91 Manacor - Ambiental

Immobles eclesiàstics

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. proposadaB-1 Capella de la Caritat C/Olesa, 5 Manacor 6 ParcialB-2 Capella de les Franciscanes C/Major, 24 Manacor 6 ParcialB-3 Esglèsia de Fartàritx C/ Figuera, 18 Manacor 6 ParcialB-4 Esglèsia de Crist Rei C/ Bartomeu Sastre Manacor 6 ParcialB-5 Esglèsia Mare de Deu del Carme Plaça de l’Esglèsia Porto Cristo 6 ParcialB-6 Esglèsia de la Nostra Senyora dels Dolors Plaça Rector Rubí Manacor 6 ParcialB-7 Oratori d’Albocàsser Pol. 25 parc 1282 Sòl Rústic 6 IntegralB-8 Oratori de Cala Morlanda Ronda del Matí s/n Cala Morlanda 6 ParcialB-9 Oratori de s’Hospitalet Pol. 21 parc 121 Sòl Rústic 6 ParcialB-10 Oratori de Son Mesquida Pol. 3 parc 90 Sòl Rústic 6 IntegralB-11 Oratori de Son Sureda Ric Pol. 2 parc 46 Sòl Rústic 6 IntegralB-12 Sa Rectoria Plaça Enginyer Barceló Manacor 1 IntegralB-13 Esglèsia de Sant Josep Av. Salvador Joan, 34 Manacor 6 ParcialB-14 Esglèsia de la Pau C/ Menorca, 7 Manacor 6 ParcialB-15 Convent de Sant Vicenç Ferrer Plaça del Convent Manacor 1 Integral.BICB-16 Esglèsia de Sant Antoni-Son Negre Pol. 6 parc 696 Sòl Rústic 6 IntegralB-17 Ermita del Puig de Santa Llucia Pol. 34, parc 314 Sòl Rústic 6 ParcialB-18 Campanar dels Dolors- Torre Rubí Plaça Arquitecte Bennassar Manacor 6 ParcialB-20 Claustre del Convent Plaça del Convent Manacor 1 Integral.BICB-21 Oratori de Sa Mola Vella Pol. 22 parc 112 Sòl Rústic 6 ParcialB-22 Oratori des Pou Nou Pol. 27 parc 571 Sòl Rústic 6 Parcial

Noves incorporacionsV10a B-23 Ermita del Cor de Jesus Pol. 34 parc 1251 Sòl Rústic - ParcialV10a B-24 Oratori de Son Porc Pol. 2 parc 1 Sòl Rústic - Parcial

Molins de vent

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. proposadaE-1 Molí den Beió C/Verònica, 91 Manacor 1 IntegralE-2 Molí den Barretina C/Comtessa, s/n Manacor 1 IntegralE-3 Molí den Cabana Passeig de Fartàritx Manacor 1 IntegralE-4 Molí den Capeto (de Sa Majorala) C/ Barracar-S.Joan la Salle Manacor 1 IntegralE-5 Molí den Cotà Plaça Concòrdia, 5 Manacor 1 IntegralE-6 Molí des Cús C/ Sa Coma, 18 Manacor 1 Integral

87BOIB Num. 98 07-07-2012

E-7 Molí den Fraret C/Riera, s/n Manacor 1 IntegralE-8 Molí den Melis C/ Verònica, 39- c/ Rosa Manacor 1 IntegralE-9 Molí den Barratina C/Comtessa, 28 Manacor 1 IntegralE-10 Molí den Pastureta (1) C/ Comtessa, 27 Manacor 1 IntegralE-11 Molí den Pastureta (2) C/Comtessa, 26 Manacor 1 IntegralE-12 Molí den Polit C/ Modest Codina, 4 Manacor 1 IntegralE-13 Molí den Rafelo C/ Enagistes, 31 Manacor 1 IntegralE-14 Molí den Roca (de S’Ànima) C/ Comtessa, 41 Manacor 1 IntegralE-15 Molí den Rotana Pol. 28 parc. 34 Sòl Rústic 4 IntegralE-16 Molí den Sabina (de Can Teco) C/ Remei, 53 Manacor 1 IntegralE-17 Molí den Sopa Pol. 29 parc 339 Sòl Rústic 4 IntegralE-18 Molí den Suau C/Enagistes,2 Manacor 1 IntegralE-19 Molí de Torre Florida (Cús) C/ Enagistes, s/n Manacor 1 IntegralE-20 Molí de Sa Vilanova C/ Vilanova, 17 Manacor 1 IntegralE-21 Molí den Xema Ref. cad. 8712017ED18815 Pol. 1- 27 Manacor 1 IntegralE-22 Molí de Can Bassó Pol. 23 parc 670 Sòl Rústic 4 IntegralE-23 Molí den Canet Pol. 18 parc 211 Sòl Rústic 4 IntegralE-24 Molinot de Son Fangos Pol. 24 Parc 424 Sòl Rústic 4 IntegralE-25 Molí de Son Figuera (Can Cifre) Pol. 3 parc 9 Sòl Rústic 4 IntegralE-26 Molí de Son Figuera Pol. 24 parc 869 Sòl Rústic 4 IntegralE-27 Es Molí Pol. 24 parc 1015 Sòl Rústic 4 IntegralE-28 Molí den Torrepipes Pol. 29 parc 497 Sòl Rústic 4 IntegralE-29 Molí des Rector- des Rectoret Via Alemanya, 38 Manacor 1 IntegralE-30 Molí den Cortana (Den Regusa) C/ Numància (sortida Via Portugal) Manacor 1 IntegralE-31 Molí den Picornell- de Sa Torre C/ Ponent, 38 Manacor 1 IntegralE-32 Molí de Sa Mola- Can Tomeu des Molí Pol. 22 parc 71 Sòl Rústic 4 IntegralE-33 Molí de Son Pou Fondo Pol. 31 parc 60 Sòl Rústic 4 IntegralE-34 Molí de Son Pere Andreu Pol. 26 parc 150 Sòl Rústic 4 IntegralE-35 Molí des Pou Fondo Pol. 31 parc 79 Sòl Rústic 4 IntegralE-36 Molí de Can Faldares Pol. 24 parc 336 Sòl Rústic 4 IntegralE-37 Molí de So n’Amoixa Pol. 33 parc 53 Sòl Rústic 4 IntegralE-38 Molí de Son Comte Sa Torre Pol. 31 parc 42 Sòl Rústic 4 IntegralE- 39 Molí de S’Hort den Ferrer Pol. 4 parc 1145 Sòl Rústic 4 IntegralE- 40 Molí de Ca N’Adrover Pol. 4 parc 733 Sòl Rústic 4 Integral

Noves incorporacionsV10a E-41 Molí de Son Cifre Pol.3 parc. 58 Sòl Rústic - Integral

ARQUITECTURA MILITAR O DEFENSIVA

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. proposadaD-1 Sa Carrotja Pol. 10 parc. 12 Sòl rústic 5 Parcial BICD-2 S’Espinagar Pol. 21 parc. 117 Sòl rústic 5 Parcial D-3 Son Fortesa Vell Pol. 20 parc. 7 Sòl rústic 4 Integral BICD-4 Son Josep Vell Pol. 33 parc. 62 Sòl rústic 5 Parcial BICD-5 Mandia Pol. 30 parc. 106 Sòl rústic 4 Integral BICD-6 Son Mas de la Marina Pol. 32 parc. 7 Sòl rústic 5 Parcial. BICD-7 Son Moro Vell Pol. 18 parc. 225 Sòl rústic 5 Parcial. BICD-8 Es Rafal Podent Pol. 32 parc. 3 Sòl rústic 4 Integral BICD-9 Ses Talaioles Pol. 18 parc 29 Sòl rústic 4 Integral BICD-10 Torre dels Enagistes Pol.34 parc. 68 Sòl rústic 4 Integral BICD-11 Torre del Palau Travessia Plaça Rector Rubí Manacor 1 Integral BICD-13 Torre de Ses Puntes C/ Menorca, 10 Manacor 1 Integral BICD-14 Sa Vall de Lo Nou Pol. 1 parc. 91 Sòl rústic 4 Integral D-15 Torre de Porto Cristo Final Avinguda Joan Servera Amer Porto Cristo 1 Integral BIC

Noves incorporacionsV10a D-16 Niu de metralladora de Cala Petita Porto Cristo IntegralV10a D-17 Niu de metralladora de Porto Cristo Porto Cristo IntegralV10a D-18 Niu de metralladora de Cala Morlanda Cala Morlanda IntegralV10a D-19 Niu de metralladora de Porto Cristo 2 Porto Cristo IntegralV10a D-20 Niu de metralladora de Caló den Rafalino Sòl rustic IntegralV10a D-21 Niu de metralladora de Cala Murta Porto Cristo IntegralV10a D-22 Niu de metralladora de Cala Anguila Cala Anguila Integral

Patrimoni immaterial

Noves incorporacionsV10a CI-1 Es Vimer Pol. 29 parc 139 Sòl Rústic - Integral

Arquitectura rural

Volum Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 P. ProposadaC-39urb Albocàsser Pol. 25 parc. 1222 Sòl rústic 4 IntegralC-40urb Son Amer Pol. 24 parc. 983 Sòl rústic 5 ParcialC-41urb Son Barba Pol. 4 parc 375 Sòl rústic 4 IntegralC-43urb Bendris Vell Pol. 28 parc 86 i 87 Sòl rústic 5 ParcialC-44urb Son Binimelis Pol. 5 Parc 46 Sòl rústic 4 IntegralC-45urb Son Boga Pol. 4 parc 42 Sòl rústic 5 ParcialC-46urb Sa Cabana Nova Pol. 34 parc 602 Sòl rústic 5 ParcialC-47urb Sa Cabana Vella Pol. 34 parc 606 Sòl rústic 4 IntegralC-48urb Sa Canova Pol. 27 parc 917 Sòl rústic 4 IntegralC-49urb Cases Velles de Son Macià Pol. 34 parc 824 Sòl rústic 5 ParcialC-50urb Conies Pol. 28 parc 424 Sòl rústic 5 ParcialC-51urb Sa Cova Pol. 2 parc. 62 i 65 Sòl rústic 4 IntegralC-52urb Son Crespí Nou Pol. 7 parc 504 Sòl rústic 4 IntegralC-53urb Es Fangar Pol. 22 parc 349 Sòl rústic 4 Integral

88 BOIB Num. 98 07-07-2012

C-54urb Son Galiana Pol. 7 parc 184 Sòl rústic 5 ParcialC-55urb Sa Gruta Vella Pol.11 parc 84 Sòl rústic 5 ParcialC-56urb S’Hospitalet Pol. 21 parc 121 Sòl rústic 5 ParcialC-57urb Son Joan Jaume Vell Pol. 24 parc 268 Sòl rústic 4 IntegralC-58urb Llodrà Pol. 24 parc 760 Sòl rústic 4 IntegralC-59urb Son Llodrà Vell Pol. 33 parc. 157 Sòl rústic 5 ParcialC-60urb Son Mas Vell Pol. 6 parc 242 Sòl rústic 4 IntegralC-61urb Son Mesquida Vell Pol. 3 parc 163 Sòl rústic 5 ParcialC-62urb Es Molí Paperer Pol. 1 parc 163 Sòl rústic 4 IntegralC-63urb Es Morro Pol. 27 parc 20 Sòl rústic 5 ParcialC-64urb Son Pere Andreu Pol. 27 parc 601 Sòl rústic 5 ParcialC-65urb Son Peretó Pol. 5 parc 85 Sòl rústic 4 IntegralC-66urb Sa Plana Vella Pol. 21 parc 3 Sòl rústic 5 ParcialC-67urb Es Pou Nou Pol. 27 parc 571 Sòl rústic 5 ParcialC-68urb Rotana Pol. 28 parc 34 Sòl rústic 5 ParcialC-69urb Santa Cirga Pol. 7 parc 496 Sòl rústic 5 ParcialC-70urb Sa Sínia Nova Pol. 3 parc 191 Sòl rústic 5 ParcialC-71urb Sa Sínia Vella Pol. 3 parc 190 Sòl rústic 5 ParcialC-72urb Son Suau Vell Pol. 30 parc 149 Sòl rústic 5 ParcialC-73urb Son Sureda Ric Pol. 2 parc 46 Sòl rústic 5 ParcialC-74urb Ses Talaioletes Pol. 18 parc 271 Sòl rústic 5 ParcialC-75urb Tortova Pol. 29 parc 648 Sòl rústic 5 ParcialC-76urb Son Vaquer de S’Olivar Pol. 23 parc 529 Sòl rústic 5 ParcialC-77urb Son Vaquer den Ribera Pol. 25 parc. 1435 Sòl rústic 5 ParcialC-78urb Vista Alegre Pol. 18 parc 224 Sòl rústic 5 ParcialC-1 Son Amegual Pol. 24 parc 763 Sòl rústic 5 ParcialC-2 Son Amengual Morei Pol. 34 parc 393 Sòl rústic 5 ParcialC-3 Ca’n Pillamosques Pol. 34 parc 404 Sòl rústic 5 ParcialC-4 Son Amengual Puig Pol. 23 Parc 347 Sòl rústic 5 ParcialC-5 Son Ameret Pol. 24 parc 1077 Sòl rústic 5 ParcialC-6 Ca’n Gerrer- Ca’n Jordà Pol. 24 parc 1122 Sòl rústic 5 ParcialC-7 Ca’n Roca Pol. 24 parc 1121 Sòl rústic 5 ParcialC-8 Cases Son Banús Massot-Garba Vell Pol. 23 parc 165-172-173 Sòl rústic 5 ParcialC-9 Son Banús Nou Pol. 23 parc 171 Sòl rústic 5 ParcialC-13 Ses Barraques Pol. 4 parc 1165 Sòl rústic 5 ParcialC-14 Ses Barraques Vell Pol. 18 parc 46 Sòl rústic 5 ParcialC-15 Ca Na Bergues Pol. 7 parc 507 Sòl rústic 5 ParcialC-16 Es Bessons Vell Pol. 27 parc 138 Sòl rústic 5 ParcialC-17 Son Blanc Pol. 7 parc 495 Sòl rústic 5 ParcialC-18 Es Boquet Pol. 23 parc 346 Sòl rústic 5 ParcialC-19 Ca’n Boter Pol. 33 parc 39 Sòl rústic 5 ParcialC-20 Son Brun Pol. 29 parc 351 Sòl rústic 5 ParcialC-21 Ca’n Bulla Pol. 33 parc 17 Sòl rústic 5 ParcialC-22 Ca’n Cabell Vell Pol. 3 parc 112 Sòl rústic 5 ParcialC-23 Ca’n Caramany Pol. 3 parc 107 Sòl rústic 5 ParcialC-24 Es Carreró Pol. 33 parc 125 Sòl rústic 5 ParcialC-25 Ses Cases Noves Pol. 3, parc 135 Sòl rústic 5 ParcialC-26 Son Cladera Pol. 23 parc 391 Sòl rústic 5 ParcialC-27 Son Cladera Llandera Pol. 23 parc 383 Sòl rústic 5 ParcialC-28 Son Cladera Lluis Pol. 34 parc 506 Sòl rústic 5 ParcialC-29 Son Còdol Farcit Pol. 30 parc 39 Sòl rústic 5 ParcialC-30 Son Còdol Negrito Pol. 30 parc 41 Sòl rústic 5 ParcialC-31 Son Còdol Vell Pol. 30 parc 42 Sòl rústic 5 ParcialC-32 Ca’n Comes Pol. 7 parc 649 Sòl rústic 5 ParcialC-33 Ca’n Coma Pol. 29 parc 259 Sòl rústic 5 ParcialC-34 Son Comte-Cas Caragol Pol. 29 parc 409 Sòl rústic 5 ParcialC-35 Son Comte Sa Torre Pol. 31 parc 42 Sòl rústic 5 ParcialC-36 Son Comte Vell Pol. 31 parc 40 Sòl rústic 5 ParcialC-37 Son Comte Venturós Pol. 30 parc 32 Sòl rústic 5 ParcialC-38 Conies den Ferrer Pol. 4 parc 375 Sòl rústic 5 ParcialC-39 Ca’n Duró Pol. 34 parc 465 Sòl rústic 5 ParcialC-40 Cas Coronell Pol. 21 parc 63 Sòl rústic 5 ParcialC-41 Cases de Son Fangos Pol. 25 parc 493 Sòl rústic 5 ParcialC-42 Son Ferrers Nous Pol. 3 parc 43 Sòl rústic 5 ParcialC-43 Son Figuera Pol. 3 parc 107 Sòl rústic 5 ParcialC-44 Son Figuera Bordoi Pol. 24 parc 911 Sòl rústic 5 ParcialC-45 Son Figuera Vell Pol. 24 parc 872 Sòl rústic 5 ParcialC-46 Ca’n Filòsop Pol. 34 parc 544 Sòl rústic 5 ParcialC-47 Sa Font Pol. 22 parc 234 Sòl rústic 5 ParcialC-48 Son Gall Pelat Pol. 23 parc 451 Sòl rústic 5 ParcialC-49 Ca’n Nadal- Ca’n Paichet (S. Macià) Pol. 23 parc 597 Sòl rústic 5 ParcialC-50 Son Ganxo Pol. 31 parc 17-18 Sòl rústic 5 ParcialC-51 Ca’n Malta Pol 7 parc 541 Sòl rústic 5 ParcialC-52 Sa Granada Vella-Granada Andreu Pol. 24 parc 1115-891 Sòl rústic 5 ParcialC-53 Ca’n Billoch-Cas Mestre- Joana Metge Pol. 24 parc 1102 Sòl rústic 5 ParcialC-54 Sa Gruta Domingo-Ca’n Bernat Mariner Pol.15 parc 15 Sòl rústic 5 ParcialC-55 Ca’n Guillet Pol. 22 parc 70 Sòl rústic 5 ParcialC-56 Ca’n Gallet Pol. 22 parc 268 Sòl rústic 5 ParcialC-57 S’Hort de n’Olesa Pol. 29 parc 680 Sòl rústic 5 ParcialC-58 S’Hort de Son Moix Pol. 25 parc 1034 Sòl rústic 5 ParcialC-59 S’Hort den Ferrer Pol. 29 parc 821 Sòl rústic 5 ParcialC-60 S’Hort des Correu Pol. 29 parc 139 Sòl rústic 5 ParcialC-61 S’Hort des Portador Pol. 29 parc 539 Sòl rústic 5 ParcialC-62 S’Hostal de S’Aigua Pol. 33 parc 1 Sòl rústic 5 ParcialC-63 Son Josep d’Abaix Pol. 21 parc 126 Sòl rústic 5 ParcialC-64 Ca’n Faldares Pol. 24 parc 336 Sòl rústic 5 ParcialC-65 Llodrà Negret Pol. 34 parc 1088 Sòl rústic 5 Parcial

89BOIB Num. 98 07-07-2012

C-66 Ca’n Coa d’All Pol. 34 parc 903 Sòl rústic 5 ParcialC-67 Son Llodrà Nou Pol. 33 parc 155 Sòl rústic 5 ParcialC-69 Son Llunes Pol. 37 parc 386 Sòl rústic 5 ParcialC-70 Son Maina Pol. 33 parc 59 Sòl rústic 5 ParcialC-71 Ca’n Bon Jesus Pol. 22 parc 255 Sòl rústic 5 ParcialC-72 Son Manenta Pol. 24 parc 840 Sòl rústic 5 ParcialC-73 Ca’n Maniu (Son Macià) Pol. 34 parc 864 Sòl rústic 5 ParcialC-74 Ca’n Pobil Pol. 16 parc 3 Sòl rústic 5 ParcialC-75 Ca Sa Viuda Pol. 16 parc 4 Sòl rústic 5 ParcialC-76 Sa Marineta Nova Pol. 9 parc 156 Sòl rústic 5 ParcialC-77 Sa Marineta Vella Pol. 9 parc 124 Sòl rústic 5 ParcialC-78 Son Màs Deu Pol. 20 parc 2 Sòl rústic 5 ParcialC-79 Ca’n Mascaró Pol. 18 parc 32 Sòl rústic 5 ParcialC-80 Son Moix Vell Pol. 25 parc 953 Sòl rústic 4 IntegralC-81 So Na Moixa Pol. 33 parc 53 Sòl rústic 5 ParcialC-82 Sa Mola Vella Pol. 22 parc 112 Sòl rústic 5 ParcialC-83 Ca’n Blanc Pol. 22 parc 124 Sòl rústic 5 ParcialC-84 Sa Mola Gelabert Pol. 22 parc 75 Sòl rústic 5 ParcialC-85 Ca’n Mola Vaquer Pol. 22 parc 349 Sòl rústic 5 ParcialC-86 Ca’n Nadal Pol. 24 parc 1014 Sòl rústic 5 ParcialC-87 Molí Nou Pol. 33 parc 22 Sòl rústic 5 ParcialC-88 Sa Murtereta Pol. 4 parc 89 Sòl rústic 5 ParcialC-89 Cas Ferrer de d’alt Pol. 23 parc 434 Sòl rústic 5 ParcialC-90 S’Olivar Nou Pol. 22 parc 179 Sòl rústic 5 ParcialC-91 Son Palè Pol. 7 parc 433 Sòl rústic 5 ParcialC-92 Son Perdut Vell Pol. 34 parc 814 Sòl rústic 5 ParcialC-93 S’Hort den Panxa Pol. 4 parc 391-1190 Sòl rústic 5 ParcialC-94 Son Perot Pol. 26 parc 617 Sòl rústic 5 ParcialC-95 Son Pí Vell Pol. 31 parc 62 Sòl rústic 5 ParcialC-96 Can Pynya Pol. 20 parc 4 Sòl rústic 5 ParcialC-97 Ca n’Aina Pol. 29 parc 413 Sòl rústic 5 ParcialC-98 Ca’n Pipes Pol. 30 parc 69 Sòl rústic 5 ParcialC-99 Ca’n Maniu (Predi Es Pou) Pol. 33 parc 14 Sòl rústic 5 ParcialC-100 Sos Promets Pol. 4 parc 369 Sòl rústic 5 ParcialC-101 Es Rafal Llull Pol. 30 parc 89 Sòl rústic 5 ParcialC-102 Es Rafal Nou Pol. 25 parc 1262 Sòl rústic 5 ParcialC-103 Es Rafal Vell Pol. 33 parc 94 Sòl rústic 5 ParcialC-104 Ca’n Penjoi Pol. 25 parc 865 Sòl rústic 5 ParcialC-105 Ca’n Sord Pol. 7 parc 614-b Sòl rústic 5 ParcialC-106 Ca’n Ravell Pol. 34 parc 463 Sòl rústic 5 ParcialC-107 Cas Salero Pol. 21 parc 59 Sòl rústic 5 ParcialC-108 Santa Ponça Pol. 29 parc 394 Sòl rústic 5 ParcialC-109 Son Sastre Pol. 7 parc 729 Sòl rústic 5 ParcialC-111 Son Sitges Vell Pol. 31 parc 55 Sòl rústic 5 ParcialC-112 Ca’n Ravanet Pol. 7 parc 614-a Sòl rústic 5 ParcialC-113 Son Talent Pol. 4 parc 1196 Sòl rústic 5 ParcialC-114 Son Talent Nou Pol. 4 parc 1325 Sòl rústic 5 ParcialC-115 Tallet Pol. 33 parc 35 Sòl rústic 5 ParcialC-116 Son Toni Mas Pol. 33 parc 29 Sòl rústic 4 IntegralC-117 Son Tovell Vell Pol. 10 parc 97 Sòl rústic 5 ParcialC-118 Son Tovell Tauler Pol. 11 parc 203 Sòl rústic 5 ParcialC-119 Es Turó Pol. 23 parc 193 Sòl rústic 5 ParcialC-120 Ca’n Pelut- Ca’n Ullet Pol. 23 parc 431 Sòl rústic 5 ParcialC-121 Son Vell Pol. 23 parc 223 Sòl rústic 5 ParcialC-122 Ca’n Violí Pol. 23 parc 524 Sòl rústic 5 ParcialC-123 Ca’n Pujades Pol. 7 parc 494 Sòl rústic 5 ParcialC-124 Son Xigala Batlet Pol. 7 parc 490 Sòl rústic 5 ParcialC-125 Son Xigala Pol. 7 parc 630 Sòl rústic 5 ParcialC-126 Cas Xorc Pol. 34 parc 862 Sòl rústic 5 ParcialC-127 Son Sureda Pobre Pol. 2 parc 156 Sòl rústic 5 Parcial

Noves incorporacionsV10b C-133 Hort de Conies Pol. 4 parc 2 Sòl rústic ParcialV10b C-134 Son Lloringo Pol. 4 parc 175 Sòl rústic ParcialV10b C-135 Son Frau Pol. 5 parc 162 Sòl rústic ParcialV10b C-136 Son Crespí Vell Pol. 7 parc 505 Sòl rústic ParcialV10b C-137 Son Xigala Vell Pol. 7 parc. 352-354 Sòl rústic ParcialV10b C-138 Ca’n Coca- Es Coll Pol. 18 parc 53 Sòl rústic ParcialV10b C-139 Son Coletes Pol. 34 parc 548 Sòl rústic ParcialV10b C-140 Sant Josep de Sa Talaia Pol. 20 parc 8 Sòl rústic ParcialV10b C-141 Ca’n Fresquet Pol. 20 parc 15 Sòl rústic ParcialV10b C-142 Hospitalet d’en Vives Pol. 21 parc 123 Sòl rústic ParcialV10b C-143 Es Domingos Vells Pol. 21 parc 243 Sòl rústic ParcialV10b C-144 Sa Plana Nova Pol. 21 parc 1 Sòl rústic ParcialV10b C-145 Son Llodranet Pol. 33 parc 191 Sòl rústic ParcialV10b C-146 Justaní Pol. 24 parc. 325 Sòl rústic ParcialV10b C-147 Ca’n Soler Pol. 25 parc. 1486 Sòl rústic ParcialV10b C-148 Ça’n Picarol Pol. 25 parc. 1194 Sòl rústic ParcialV10b C-149 Es Rafalet Galmés Pol. 27 parc. 98 Sòl rústic ParcialV10b C-150 Bendrís des Notari Pol. 27 parc 228 Sòl rústic ParcialV10b C-151 Son Cifre Vell Pol. 3 parc 373 Sòl rústic ParcialV10b C-152 Bellver Ric Pol. 3 parc 152 Sòl rústic ParcialV10b C-153 Es Rafal de Bellver Pol. 3 parc 140 Sòl rústic ParcialV10b C-154 S’Espital Vell Pol. 4 parc 535 Sòl rústic ParcialV10b C-155 Es Plà Pol. 4 parc 918 Sòl rústic ParcialV10b C-156 Son Porc Pol. 2 parc 1 Sòl rústic ParcialV10b C-157 Cases de can Granot Pol. 1 parc. 231 Sòl rústic - Ambiental

90 BOIB Num. 98 07-07-2012

V10b C-158 Ses Quatre Torres Pol. 18 parc 412 Sòl rústic - AmbientalV10b C-159 Cases de Son Ravanell Pol. 4 parc. 253 Sòl rústic - AmbientalV10b C-160 Cases i pou de s’Espital de Rotana Pol. 4 parc.530 Sòl rústic - IntegralV10b C-161 Cases de s’hort de Son Galiana Pol. 7 parc. 190 Sòl rústic - AmbientalV10b C-162 Cases des Coll den Ferragut Pol. 9 parc. 12 Sòl rústic - AmbientalV10b C-163 Cases de Son Fontó Pol. 25 parc. 546 Sòl rústic - Ambiental

Centres docents- estació del tren

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 P. ProposadaC-82 Escola Graduada Antoni Maura Av. Antoni Maura Manacor 1 IntegralC-83 Escola Rural S’Espinagar Pol. 21 parc 115 Sòl Rústic - ParcialC-84 Escola Rural de Sa Murtera Pol. 3 parc 181 Sòl Rústic - ParcialC-85 Escola Rural de MDE Son Negre Pol. 6 parc 115 Sòl Rústic - ParcialC-86 Escola Rural Puig D’Alenar Pol.22 parc. 312 Sòl Rústic - ParcialC-87 S’Estació Barri del Tren Manacor 1 Parcial

Elements etnogràfics

Volum Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 P. ProposadaA-19 Ses Barraques Pol. 4 parc 1074 Sòl Rústic 4 IntegralA-20 Ca’n Pinya Pol. 20 parc 4 Sòl Rústic 4 IntegralA-21 Cas Senyoret Pol. 33 parc 102 Sòl Rústic 4 IntegralA-22 S’Hort de n’Olesa Pol. 29 parc 680 Sòl Rústic 4 IntegralA-23 Son Fangos Pol. 25 parc 435 Sòl Rústic 4 IntegralA-24 Tortova Pol. 29 parc 648 Sòl Rústic 4 IntegralA-25 Ca’n Ullet Pol. 23 parc 431 Sòl Rústic 4 IntegralA-26 S’Hort des Correu Pol. 29 parc 139 Sòl Rústic 4 IntegralA-27 S’Hort des Portador Pol. 29 parc 539 Sòl Rústic 4 IntegralA-28 Aljub de Son Fortesa Pol. 33 parc 62 Sòl Rústic 4 IntegralA-29 Aljub de Son Pere Andreu Pol. 27 parc 601 Sòl Rústic 4 IntegralA-30 Sínia de la Torre dels Enagistes Pol. 34 parc 68 Sòl Rústic 1 IntegralA-31 Sínia de Rotana Pol. 28 parc 34 Sòl Rústic 4 IntegralA-32 Sínia de Granada Pol. 24 parc 1101 Sòl Rústic 4 IntegralA-33 Sínia des Caparó Pol. 26 parc 1058 Sòl Rústic 4 IntegralA-34 Sínia Tallet Pol. 33 parc 36 Sòl Rústic 4 IntegralA-35 Sínia de s’Hort de n’Olesa Pol. 4 parc 109 Sòl Rústic 4 IntegralA-36 Sínia Pertita-Hort de n’Olesa Pol. 4 parc 109 Sòl Rústic 4 Integral

Noves incorporacions

V11a A-37 Aljub de S’Ermita Pol. 34 parc 335 Sòl rústic - IntegralV11a A-38 Pou Nou Pol. 29 parc 143 Sòl rústic - IntegralV11a A-39 Casa de vigia del Puig de Son Galiana Pol. 7 Parc 496 Sòl rústic - IntegralV11a A-40 Pou de Justaní Pol. 24 parc 325 Sòl rústic - IntegralV11a A-41 Pou de Son Galiana Pol. 7 parc 190 Sòl rústic - IntegralV11a A-42 La Font Santa Pol. 6 parc 418 Sòl rústic - IntegralV11a A-43 Son Josep Vell Pol. 33 parc 260 Sòl rústic - IntegralV11a A-44 Forn de calç de Son Maina Pol. 33 parc 187 Sòl rústic - IntegralV11a A-45 Font de Son Galiana Pol. 7 parc 185 Sòl rústic - IntegralV11a A-46 Pou de Son Caules Pol. 26 parc 884 Sòl rústic - IntegralV11a A-47 Casa de vigia de la Punta del Bisbe Pol. 21 parc 195 Sòl rústic - AmbientalV11a A-48 Pont de Son Alegre Pol. 3 parc 51 Sòl rústic - IntegralV11a A-49 Casa de vigia de la Punta den Barrufau Pol. 20 parc 41 Sòl rústic - AmbientalV11a A-50 Forn de calç de Sa Sínia Vella Pol. 3 parc. 190 Sòl rústic - IntegralV11a A-51 Font de Sa Murtera Pol. 3 parc. 52 Sòl rústic - IntegralV11a A-52 Pou Celat de Son Frau Pol. 5 parc 294 Sòl rústic - IntegralV11a A-53 Pou de Santa Cirga Pol. 7 parc 496 Sòl rústic - IntegralV11a A-54 Aljub de les Coves del Drac Pol. 19 parc 60 Sòl rústic - IntegralV11a A-55 Aljub de sa Marina de Sant Josep Pol. 20 parc 8 Sòl rústic - IntegralV11a A-56 Forn de calç de Son Josep D’Abaix Pol. 20 parc. 31 Sòl rústic - IntegralV11a A-57 Sa Font Major Pol. 23 parc 611 Sòl rústic - IntegralV11a A-58 Sistema hidraulic de Son Banús Pol. 23 parc 199 Sòl rústic - IntegralV11a A-59 Pont des Caparó Pol. 26 parc 125-1067 Sòl rústic - IntegralV11a A-60 Font de sa Memòria Pol. 1 parc 197 Sòl rústic - IntegralV11a A-61 Molí Bataner o de Can Granot Pol. 1 parc 231 Sòl rústic - IntegralV11a A-62 Molinet Sucrer Pol. 1 parc 91 Sòl rústic - IntegralV11a A-63 Molinet de Blat Pol. 1 parc 117 Sòl rústic - IntegralV11a A-65 Font de Rotana Pol. 28 parc 946 Sòl rústic - IntegralV11a A-66 Font de Gossaubo Pol. 27 parc 792 Sòl rústic - IntegralV11a A-67 Forn de calç de Son Josep Vell Pol. 33 parc 260 Sòl rústic - IntegralV11a A-68 Font del Morro Pol. 27 parc 20 Sòl rústic - IntegralV11a A-69 Font de Llodrà Pol. 24 parc 766 Sòl rústic - IntegralV11a A-70 Font de Conies Pol. 4 parc 2 Sòl rústic - IntegralV11a A-71 Pou de Llevent Pol. 29 parc 143 Sòl rústic - IntegralV11a A-72 Aljub de Son Josep Vell Pol. 33 parc 260 Sòl rústic - IntegralV11a A-73 Forn de calç de Son Josep Pol. 33 parc 260 Sòl rústic - IntegralV11a A-74 Casa de vigia del Puig de

So Na Moixa- Munt. Grossa Pol. 33 parc 271 Sòl rústic - AmbientalV11a A-75 Camí i pont dels Presos Pol.33- camí Sòl rústic - IntegralV11a A-76 Forn de calç de Son Josep Vell Pol. 33 parc 260 Sòl rústic - IntegralV11b A-77 Casa de vigia de Sa pedra que sona Pol. 21 parc 124 Sòl rústic - AmbientalV11b A-78 Pont des Tren Pol 7 parc 9243 Sòl rústic - IntegralV11b A-79 Pont gran del Tren Pol. 6 parc 9195 Sòl rústic - IntegralV11b A-80 Pont petit del tren Pol. 6 parc 9223 Sòl rústic - IntegralV11b A-81 Pont des Tren Pol. 6 parc 9232 Sòl rústic - IntegralV11b A-82 Casa de vigia de Sa Ferradura Pol. 14 Sòl rústic - Ambiental

91BOIB Num. 98 07-07-2012

V11b A-83 Barraca de roter de Sa Marina Gran Pol. 20 parc 32 Sòl rústic - IntegralV11b A-84 Casa de Vigia de Cala Magraner Pol. 20 parc 39 Sòl rústic - AmbientalV11b A-85 Casa de Vigia de S’Estany den Mas Pol. 20 parc 27 Sòl rústic - AmbientalV11b A-86 Barraca de s’Hospitalet Pol. 21 parc 120-229 Sòl rústic - IntegralV11b A-87 Font de Son Ceiart pol. 4 parc 301 Sòl rústic - IntegralV11b A-88 Barraca de sa Casa Nova Pol. 21 parc 179 Sòl rústic - IntegralV11b A-89 Barraca de sa Plana Nova Pol. 21 parc 172 Sòl rústic - IntegralV11b A-90 Font des Barracar C/ Barracar cant. C/Unió Manacor - IntegralV11b A-91 Font de na Camel·la Plaça Jordi Caldentey Manacor - IntegralV11b A-92 Font de sa Mora Plaça de Sa Mora Manacor - IntegralV11b A-93 Font dels Dofins Plaça de Sant Jaume Manacor - IntegralV11b A-94 Font del carrer de la Verònica c/ Verònica-c/Pizarro Manacor - IntegralV11b A-95 Font de la plaça de la Indústria Plaça Indústria Manacor - IntegralV11b A-96 Cisterna i aljub de Porto Cristo C/Bordils Porto Cristo - IntegralV11b A-97 Casa del Torrer Avda. Joan Servera Camps, 22 Porto Cristo - IntegralV11b A-98 Pedrera de Son Pere Andreu pol. 26 parc 179-180-181 Sòl rústic - IntegralV11b A-99 Aljub de sa Gruta den Rafelino Pol. 14 parc 13 Sòl rústic - IntegralV11b A-100 Sínia de sa Font Nova Pol. 29 parc 145 Sòl rústic - IntegralV11b A-101 Fita quilomètrica C. Gerrers, 34 Manacor - ElementV11b A-102 Pont de Son Cifre pol. 2 parc 9053 Sòl rústic - IntegralV11b A-103 Pou des Camp des pou de s’Espital Pol. 4 parc 539 Sòl rústic - IntegralV11b A-104 Sínia de s’hort den Teco Pol. 29 parc 170 Sòl rústic - IntegralV11b A-105 Sínia, safareig i canal de la Font Santa Pol. 6 parc 594 Sòl rústic - IntegralV11b A-106 Mina de carbó de Son Ramon Pol. 28 parc 261 Sòl rústic - IntegralV11b A-107 Pou des Petroli Pol. 8 parc 1 Sòl rústic - IntegralV11b A-108 Aljub vell de Sa Gruta Pol. 12 parc 101 Sòl rústic - IntegralV11b A-109 Casa de vigia des Morro de na Corb Pol. 14 parc 43 Sòl rústic - AmbientalV11b A-110 Casa de vigia des Racó de s’Home Mort Pol.14 parc 76 Sòl rústic - AmbientalV11b A-111 Sistema hidràulic des Pla de Llodrà Pol. 24, diverses parc. Sòl rústic - IntegralV11b A-112 Fita de terme Pol. 24 parc 9204 Sòl rústic - IntegralV11b A-113 Sínia de la possessió des Pou Nou Pol. 27 parc 571 Sòl rústic - IntegralV11b A-114 Casa dels motors des Pou Nou Pol. 27 parc 572 Sòl rústic - Amb.+ El.V11b A-115 Sínia del molí de Rotana Pol. 28 parc 876 Sòl rústic - IntegralV11b A-116 Fita de terme Pol. 25 parc 9323 Sòl rústic - Integral

Barraques de roter

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. 2009C-10 S’Hort Nou-Rialles pol. 24 parc 797 Sòl Rústic 7 IntegralC-11 Can Llunes pol. 20 parc. 12 Sòl Rústic 7 IntegralC-12 Can Llunes pol. 20 parc. 12 Sòl Rústic 7 IntegralC-110 Son Fortesa-Sestadors i Barraca de Roter Pol. 20 parc. 3 Sòl Rústic 7 IntegralC-128 Sa Sínia Vella Pol. 3 parc. 190 Sòl Rústic 7 IntegralC-129 Son Ribot pol. 4 parc 375 Sòl Rústic 7 IntegralC-130 Cales de Mallorca Pol. 21 parc 206 Sòl Rústic 7 IntegralC-131 Sa Plana Nova Pol. 21 parc 172 Sòl Rústic 7 IntegralC-132 Son Mas Pol. 4 parc 808 Sòl Rústic 7 Integral

Creus de terme

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 Prot. 2009CR-85 Creu de l’Abeurador Museu Arqueològic de Manacor Manacor - IntegralCR-86 Creu del Camí de Ciutat Museu Arqueològic de Manacor Manacor - IntegralCR-87 Antiga creu de Fartàritx Museu Arqueològic de Manacor Manacor - IntegralCR-88 Creu de Fartàritx Carrer de sa Creu-Carrer Colon Manacor - IntegralCR-89 Creu de Mossen Marc Riera Plaça Convent Manacor - IntegralCR-90 Creu de Mossen Baltasar Pinya Carretera de Son Serra Manacor - IntegralCR-91 Creu de Son Macià Posterior Esglèsia Parroquial de Son Macià Son Macià - Integral

Jaciments arqueològicsNoves incorporacionsNúmero Identificació Situació Nucli Prot. 1998 P. Proposada

V12a 26-215 Son Banús Pol. 23 parc 199 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-216 Cova de Son Mas Pol. 6 parc. 146 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-217 Can Cremat Pol. 29 parc. 377 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-218 Puig de Son Galiana Pol. 7 parc 453 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-219 Coves de Cala Bota Pol. 21 parc 195 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-220 Pedreres de S’Ònix Pol. 18 parc 228 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-221 Cova Figuera-Carrotja den Servera Pol. 14 parc 1 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-222 Cova del Dimoni Pol. 14 Z.M.T Sòl Rústic - IntegralV12a 26-223 Cova de can Bordils-Amagatalls Pol. 14 parc 8 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-224 Coves de Na Llarga i de S’Ònix Pol. 18 parc 98 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-225 Cova dels Fumassos Pol. 18 parc 98 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-226 Pou dels Fumassos Pol. 18 parc 332 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-227 Cova de Vista Alegre Passeig El Greco Cala Mendia - IntegralV12a 26-228 Cementeri dels Moros Pol. 20 parc 27 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-229 Cova de Cala Varques-A Pol. 20 parc 65 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-230 Cova de Cala Varques-B Pol. 20 parc 66 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-231 Cova de Cala Varques-C Pol. 20 parc 65 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-232 Cova de Cala Varques-D pol. 20 parc 65 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-233 Cova de Cala Falcó Pol. 20 parc 41 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-234 Cova dels Coloms-I Pol. 20 parc 41 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-235 Cova dels Coloms-II Pol. 20 parc 30 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-236 Cova Marina des Pont Pol. 20 parc 41 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-237 Cova del Pilar Pol. 20 parc 39 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-238 Cova de Ses Pedreres Pol. 20 parc 26 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-239 Cova dels Llimacs Pol. 20 parc 28 Sòl Rústic - Integral

92 BOIB Num. 98 07-07-2012

V12a 26-240 Cova de Sa piqueta Pol. 20 parc 16 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-241 Es Bessons Pol. 27 parc 138 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-242 Cova de Can Frau Pol. 16 parc 42 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-243 Cova des Xots Pol. 20 parc 28 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-244 Secret de sa Figuera Pol. 20 parc 32 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-245 Cova de na Dent Pol. 20 parc 25 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-246 Cova de s’Aigo de Cala Mendia Ref. cad. 70450/01 Cala Mendia - IntegralV12a 26-247 Cova de sa Gleda Pol. 21 parc 163 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-248 Coves del Pla de n’Amarat pol. 22 parc 338 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-249 Cova den Parregó o den Recó Pol. 26 parc 915 Sòl Rústic - IntegralV12a 26-250 Cova de na Sanç Pol. 33 parc 187 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-251 Puig des Cavet Pol. 33 parc 187 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-252 Sa Vall Pol. 1 parc 78 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-253 Cova Genovesa Av. Leonardo da Vinci Cala Mendia - IntegralV12b 26-254 Albocàsser (les cases) Pol. 25 parc 1282 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-255 Sa Cabana den Vadell Pol. 29 parc 508-929 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-256 Ses Quatre de S’Hospitalet Vell Pol 21 parc 121 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-257 Cova dels Espolis Pol. 20 parc 39 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-258 Can Deiós- Can Pota Pol. 23 parc 221 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-259 Puig Foradat Pol. 3 parc. 45 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-260 Puig den Cotó Pol. 3 parc. 52 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-261 Pa de Nadal de sa Murtareta Pol. 4 parc. 89 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-262 Es Bessons Vell Pol. 27 parc 138 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-263 Cas Caminer Pol. 24 parc 691 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-264 Cova Pol. 26 parc 43 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-265 S’Hort de S’Hospitalet Pol. 33 parc 75 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-266 Puig de Na Moncada Pol. 9 parc 162 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-267 Son Vaquer den Ribera Pol. 25 parc 1435 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-268 S’Espital Pol. 5 parc 608 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-269 Son Comte den Bonet Pol. 31 parc 40 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-270 Son Vaquer de s’Olivar Pol. 23 parc 84 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-271 Son Sitges Pol. 31 parc 68 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-272 Puig des Cavet (CIM) Pol. 33 parc 187 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-273 Puig des Cavet (COSTER) Pol. 33 parc 187 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-274 — Pol. 30 parc 126 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-275 S’Hort de S’Hospitalet Vell Pol. 33 parc 75 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-276 Es Bessons Vell Pol. 27 parc 699 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-277 Albocàsser Pol. 25 parc 1282 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-278 Vaixell de Ses Llumetes Zona Marítima de Porto Cristo Porto Cristo - IntegralV12b 26-279 Cova de Cala Morlanda Ronda del Matí, 72 Cala Morlanda - IntegralV12b 26-280 Es Caló den Rafelino Pol. 14 parc. 34 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-281 Son Josep de Sa Talaia Pol. 20 parc. 8 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-282 Can Perdiguera Pol. 3 parc. 107 Sòl Rústic - IntegralV12b 26-283 Ciutat Antiga Poligonal Esglèsia Els Dolors Manacor - IntegralV12b 26-284 Talaiot des Puig Sec Pol. 1 parc 46,216 Sòl rústic - IntegralV12b 26-285 Cova natural del Barranc de Son Cifre Pol. 2 parc 10 Sòl rústic - IntegralV12b 26-286 Conjunt de coves del Barrancó de Son Cifre Pol. 2 parc 10 Sòl rústic - IntegralV12b 26-287 Cova artificial del Barranc de Son Cifre Pol. 2 parc 164 Sòl rústic - IntegralV12b 26-288 Jaciment de sa pleta de Can Caramany Pol. 3 parc 391 Sòl rústic - IntegralV12b 26-290 Jaciment de darrera de les cases de Llodrà Pol. 24 parc 760 Sòl rústic - IntegralV12b 26-291 Jaciment de Sa Clova Pol. 27, parc 511 Sòl rústic - IntegralV12b 26-292 Jaciment de Sa Granada Pol. 24 parc 1116 Sòl rústic - Integral

Jaciments arqueolòcis

Número Identificació Situació Nucli Prot. 1998 P. Proposada26-01 Son Peretó Pol. 5 parc. 96-97-98 Sòl Rústic 6 Integral26-02 Son Peretó Pol.5 parc. 102-103 Sòl Rústic 6 Integral26-03 Son Peretó Pol. 5 parc. 85 Sòl Rústic 6 Integral26-04 Son Peretó Pol. 5 i 6 parc. 61-104-105 Sòl Rústic 6 Integral26-05 Son Saguerunt Ric Pol. 5 parc. 392 Sòl Rústic 6 Integral26-06 Son Barba Pol. 4 parc. 1284 Sòl Rústic 6 Integral26-07 Can Rafalo Pol. 4 parc. 409 Sòl Rústic 6 Integral26-08 Son Ribot-Cova de S’Homonet Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-09 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-10 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-11 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-12 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-13 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-14 Son Ribot-Es Tancat de sa Pleta Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-15 Ctra. PMV-332-3 Pol. 4 parc. 60 Sòl Rústic 6 Integral26-16 Bellver Ric- Es Bosquets Pol. 4 parc. 86-87 Sòl Rústic 6 Integral26-17 Son Frau No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-18 S’Espital Nou Pol. 5 parc. 14 Sòl Rústic 6 Integral26-19 Sos Promets Vell No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-20 S’Espital Pol. 4 parc. 525-530-535 Sòl Rústic 6 Integral26-21 Sos Promets Moreto Pol. 4 parc. 105 Sòl Rústic 6 Integral26-22 Sos Promets Vell Pol. 4 parc. 369 Sòl Rústic 6 Integral26-23 Sa Murtera- Sa Pleta Pol. 4 parc.89 Sòl Rústic 6 Integral26-24 Sa Murtereta Pol. 4 parc.89 Sòl Rústic 6 Integral26-25 Son Mesquida- Es Pa de Nadal Pol. 3 parc. 94 Sòl Rústic 6 Integral26-26 Son Mesquida- Cova des Moro Pol. 3 parc. 51 Sòl Rústic 6 Integral26-27 Son Alegre Pol. 3 parc. 49 Sòl Rústic 6 Integral26-28 Calicant-Cova Natural Pol. 3 parc. 47 Sòl Rústic 6 Integral26-29 Sos Ferrers Vell Pol. 3 parc. 38-39-40-41 Sòl Rústic 6 Integral26-30 Rafal Roig Pol. 3 parc. 117 Sòl Rústic 6 Integral26-31 Rafal Roig- Sa Pleta No localitzada Sòl Rústic 6 Integral

93BOIB Num. 98 07-07-2012

26-32 Cas Serverí- Cova des Porc Pol. 3 parc. 130 Sòl Rústic 6 Integral26-33 Can Caramany nou Pol. 3 parc. 106 Sòl Rústic 6 Integral26-34 Son Mesquida Vell Pol.3 parc. 90 Sòl Rústic 6 Integral26-35 Bellver Pobre-Sa Pleta Pol. 3 parc. 141 Sòl Rústic 6 Integral26-36 Sa Sínia Nova-Mitjà de ses Abeilles Pol. 3 parc. 189 Sòl Rústic 6 Integral26-37 Sa Sínia Nova-Clova des Castell Pol. 3 parc. 191 Sòl Rústic 6 Integral26-38 Son Sureda Pobre Pol. 3 parc. 189 Sòl Rústic 6 Integral26-39 Conies den Ferrer Pol. 4 parc. 3 Sòl Rústic 6 Integral26-40 S’Hort de Conies Pol. 4 Parc. 2 Sòl Rústic 6 Integral26-41 S’Hort de Conies No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-42 Sa Sínia Vella-Es Barranc Pol. 3 parc. 189 Sòl Rústic 6 Integral26-43 Son Rector Vell-Can Perdut Pol. 4 parc. 173 Sòl Rústic 6 Integral26-44 Son Rector Vell-Can Perdut Pol. 4 parc. 271-465 Sòl Rústic 6 Integral26-45 Son Rector Vell Pol. 4 parc. 174 Sòl Rústic 6 Integral26-46 Coníes Gran Pol. 28 parc. 424 Sòl Rústic 6 Integral26-47 Restes superfície Pol. 28 parc. 392 Sòl Rústic 6 Integral26-48 Son Banya Vell Pol. 28 parc. 771 Sòl Rústic 6 Integral26-49 Bendris Vell Pol. 28 parc. 86-87 Sòl Rústic 6 Integral26-50 Bendris - Ca Na Bou Pol. 28 parc. 105-106 Sòl Rústic 6 Integral26-51 Rotana Pol. 28 parc. 24 Sòl Rústic 6 Integral26-52 Molí Paperer-Castellot des Moros Pol. 1 parc. 200 Sòl Rústic 6 Integral26-53 Molí Paperer Pol. 1 parc. 163 Sòl Rústic 6 Integral26-54 Molí Paperer Pol. 1 parc. 199 Sòl Rústic 6 Integral26-55 S’Hort de Sa Vall Pol. 1 parc. 101 Sòl Rústic 6 Integral26-56 Molí Paperer Pol. 1 parc. 163 Sòl Rústic 6 Integral26-57 Es Rafalet Drac Pol. 1 parc. 45 Sòl Rústic 6 Integral26-58 Es Rafalet Drac Pol. 1 parc. 45-515-650 Sòl Rústic 6 Integral26-59 Es Morro- Fossar des Moros Pol. 28 parc. 18 Sòl Rústic 6 Integral26-60 Es Morro Pol. 27 parc. 38-39 Sòl Rústic 6 Integral26-61 Es Rafalet Drac-Cova Paredada Pol. 1 parc. 45 Sòl Rústic 6 Integral26-62 Ses Cases Noves Pol. 3 parc. 130 Sòl Rústic 6 Integral26-63 Son Ceiart No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-64 Ses Rotes des Rafalet Pol. 27 parc. 58 Sòl Rústic 6 Integral26-65 Es Rafalet Vell Pol. 27 parc. 98 Sòl Rústic 6 Integral26-66 Es Rafalet Vell Pol. 27 parc 122 Sòl Rústic 6 Integral26-67 Rotana-Es Clapers Pol. 28 parc. 34 Sòl Rústic 6 Integral26-68 Sa Vall-Cova de Sa Pleta Pol. 1 parc. 160 Sòl Rústic 6 Integral26-69 Sa Cova- Can Randeta Pol. 28 parc. 179 Sòl Rústic 6 Integral26-70 Sa Cova Vella Pol. 2 parc. 188 Sòl Rústic 6 Integral26-71 Sa Cova Vella Pol. 2 parc. 62 Sòl Rústic 6 Integral26-72 Sa Cova Vella Pol. 2 parc. 62 Sòl Rústic 6 Integral26-73 Rotana Pol. 28 parc. 34 Sòl Rústic 6 Integral26-74 Cas Felanitxer Pol.2 parc. 48-99 Sòl Rústic 6 Integral26-75 Son Sureda Ric-Claper des Gegant Pol 2 parc 46 Sòl Rústic 6 Integral26-76 Son Sureda Ric- Cas Sacos Pol. 2 parc 46 Sòl Rústic 6 Integral26-77 Son Sureda des Molí No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-78 Son Cifre Nou-Es Barranc pol. 2 parc. 3-7-12-13 Sòl Rústic 6 Integral26-79 Rotana-Sa Marina No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-80 Son Gener Pol. 1 parc. 6 Sòl Rústic 6 Integral26-81 Es Pou Nou Pol. 2 parc. 571 Sòl Rústic 6 Integral26-82 Ca Sa Sorda pol. 27 parc. 1030 Sòl Rústic 6 Integral26-83 Es Bessons Pol.27 parc. 766-787 Sòl Rústic 6 Integral26-84 Son Pere Andreu- Can Bonet No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-85 Son Negre- Can Pont Pol. 6 parc. 330 Sòl Rústic 6 Integral26-86 Rafal Cogolles Pol. 6 parc. 518-552-553 Sòl Rústic 6 Integral26-87 Rafal Roma Pol. 6 parc. 126 Sòl Rústic 6 Integral26-88 Son Mas Vell Pol. 6 parc 361 Sòl Rústic 6 Integral26-89 Son Mas Vell No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-90 Son Mas Vell Pol. 6 parc. 145-146-242 Sòl Rústic 6 Integral26-91 Son Mas Pol. 6 parc. 147 Sòl Rústic 6 Integral26-92 Son Grimalt Pol. 7 parc. 217 Sòl Rústic 6 Integral26-93 Son Galiana Pol. 7 parc. 184 Sòl Rústic 6 Integral26-94 Son Galiana Pol. 7 parc. 313-314 Sòl Rústic 6 Integral26-95 Santa Cirga Pol. 7 parc. 496 Sòl Rústic 6 Integral26-96 Son Crespí Vell Pol. 7 parc. 523-530 Sòl Rústic 6 Integral26-97 Son Negre pol. 6 parc. 114-116 Sòl Rústic 6 Integral26-98 Clova den Vidal Pol. 7 parc. 367 Sòl Rústic 6 Integral26-99 Santa Cirga-Sa Coma Freda Pol. 7 parc 496 Sòl Rústic 6 Integral26-100 Santa Cirga-Hostal de Ses Figueres Pol. 7 parc 496 Sòl Rústic 6 Integral26-101 Santa Cirga- Darrera ses Cases desaparegut Sòl Rústic 6 Integral26-102 Son Crespí Vell Pol. 9 parc. 162 Sòl Rústic 6 Integral26-103 Sa Marineta-Cas Canonge Pol. 7 parc. 43 Sòl Rústic 6 Integral26-104 Sa Marineta- Cas Petrer Pol.9 parc. 42 Sòl Rústic 6 Integral26-105 Sa Marineta- Es Castellot Pol. 9 parc. 42 Sòl Rústic 6 Integral26-106 Sa Marineta- Can Barceló Pol. 9 parc. 48 Sòl Rústic 6 Integral26-107 Sa Marineta Pol. 9 parc. 37-38-40 Sòl Rústic 6 Integral26-108 Sa Marineta Pol. 9 parc. 30-36 Sòl Rústic 6 Integral26-109 Sa Marineta Pol. 9 parc. 35 Sòl Rústic 6 Integral26-110 Es Coll Vell Pol. 9 parc. 12 Sòl Rústic 6 Integral26-111 Es Fangar- Es Picot Pol. 22 parc. 342 Sòl Rústic 6 Integral26-112 Es Fangar- Sa mola No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-113 Sa Marineta- Sa Naveta Pol. 9 parc. 28 Sòl Rústic 6 Integral26-114 Sa Marineta Pol. 9 parc. 49 Sòl Rústic 6 Integral26-115 Puig Coix Pol. 10 parc. 13 Sòl Rústic 6 Integral26-116 Son Tovell Vell No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-117 Son Tovell- Cova den Toni No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-118 Son Tovell-Cova des Diners Pol. 11 parc. 182 Sòl Rústic 6 Integral26-119 Son Tovell-Cova den Cerol Pol. 11 parc. 190 Sòl Rústic 6 Integral26-120 Sa Gruta Vella Pol. 11 parc. 133 Sòl Rústic 6 Integral26-121 Sa Gruta Vella Pol. 11 parc. 86-87 Sòl Rústic 6 Integral26-122 Sa Gruta Vella- Can Barceló No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-123 Cala Morlanda Pol. 13 parc. 113 Sòl Rústic 6 Integral

94 BOIB Num. 98 07-07-2012

26-124 Sa Gruta Pol. 13 parc. 18 Sòl Rústic 6 Integral26-125 Sa Gruta Pol. 13 parc. 15 Sòl Rústic 6 Integral26-126 Sa Gruta- Ca l’amo Martí Pol. 12 parc. 19 Sòl Rústic 6 Integral26-127 Sa Gruta-Cova Figuera Pol. 14 parc. 13 Sòl Rústic 6 Integral26-128 Carrotja des Mitjà de Mar Pol. 14 parc. 13 Sòl Rústic 6 Integral26-129 Son Moro-Coves del Drac Pol. 19 parc. 60 Sòl Rústic 6 Integral26-130 Porto Cristo Pol. 4-6 NNSSCC Porto Cristo 6 Integral26-131 Porto Cristo Pol. 4-1 NNSSCC Porto Cristo 6 Integral26-132 Son Fortesa Vell-Ses Cotanes pol. 20 parc. 8 Sòl Rústic 6 Integral26-133 Son Fortesa Vell Pol. 20 parc. 6 Sòl Rústic 6 Integral26-134 Son Fortesa-Cas Fasquet Pol. 20 parc. 4-5 Sòl Rústic 6 Integral26-135 Son Josep Nou-Es Boquets Pol. 20, parc. 10 Sòl Rústic 6 Integral26-136 Son Fortesa Vell- Camp des Pou Pol. 20 parc. 8 Sòl Rústic 6 Integral26-137 Son Fortesa-Cova des Pirata Pol. 20 parc. 4 Sòl Rústic 6 Integral26-138 Son Fortesa- Cova des Pontet Pol. 20 parc. 5 Sòl Rústic 6 Integral26-139 Hospitalet Pol. 21 parc. 121 Sòl Rústic 6 Integral26-140 Hospitalet Vell-Es Velar Pol. 21 parc. 121 Sòl Rústic 6 Integral26-141 S’Espinagar- Sa Casa Nova Pol. 21 parc 179 Sòl Rústic 6 Integral26-142 Cala Murada Pol. 21 parc. 3 Sòl Rústic 6 Integral26-143 Puig d’Alanar Pol. 22 parc. 342 Sòl Rústic 6 Integral26-144 Sa Carrotja-Ca n’Abellanet Av. Joan Amer i parc. Adjacents Porto Cristo 6 Integral26-145 Rafal de Son Macià-Can Negre Pol. 33 parc 92-93 Sòl Rústic 6 Integral26-146 Es Rafal-Cas Senyoret No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-147 Son Gener-Puig Sec No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-148 Cala Falcó-Cova des Moro Pol. 20 parc 5 Sòl Rústic 6 Integral26-149 Es Fangar-Es picot No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-150 Son Ganxo-Es Castellot Pol. 32 parc 8 Sòl Rústic 6 Integral26-151 Vista Alegre Vell pol. 18 parc. 224 Sòl Rústic 6 Integral26-152 Vista Alegre Vell-Es Castellot pol. 18 parc. 224 Sòl Rústic 6 Integral26-153 Son Moro- Can Bessó Pol.18 parc. 181 Sòl Rústic 6 Integral26-154 Son Moro-Can Barceló Pol. 18 parc. 177 Sòl Rústic 6 Integral26-155 Son Moro Pol. 18 parc. 183 Sòl Rústic 6 Integral26-156 Pleta sa fàbrica-Cova Pol. 19 parc. 52 Sòl Rústic 6 Integral26-157 Son Moro- Can Pintat- Can Llull Pol. 18 parc. 164 Sòl Rústic 6 Integral26-158 Ca Na Biela Pol. 18 parc. 227 Sòl Rústic 6 Integral26-159 Son Moro Pol. 18 parc. 225 Sòl Rústic 6 Integral26-160 Porto Cristo- Ses Pedreres Pol. 18 parc. 226 Sòl Rústic 6 Integral26-161 Son Moro- Cap des Genovés No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-162 Porto Cristo-Cova dels Hams Pol. 18 - Zona urbana Porto Cristo Porto Cristo 6 Integral26-163 Son Suau Vell Pol. 30 parc. 184 Sòl Rústic 6 Integral26-164 Mendia Vell Pol. 30 parc. 105 Sòl Rústic 6 Integral26-165 Mendia Vell Pol. 30 parc. 138 Sòl Rústic 6 Integral26-166 Son Suau Vell-Na Tous Pol. 30 parc 37 Sòl Rústic 6 Integral26-167 Son Suau-Es Noans Pol. 30 parc 11 Sòl Rústic 6 Integral26-168 Tallet Pol. 33 parc. 35-36 Sòl Rústic 6 Integral26-169 Can Palouet Vell Pol. 33 parc 174 Sòl Rústic 6 Integral26-170 Son Amoixa Nou Pol. 33 parc 51 Sòl Rústic 6 Integral26-171 Balma Pol. 34 parc 839 Sòl Rústic 6 Integral26-172 Cova Natural Pol. 34 parc 518 Sòl Rústic 6 Integral26-173 Cova Natural Pol. 34 parc 517 Sòl Rústic 6 Integral26-174 Restes en superfície Pol. 34 parc 438 Sòl Rústic 6 Integral26-175 Cova de Llodrà Pol. 34 parc. 370-1072 Sòl Rústic 6 Integral26-176 Santa Llucia-Roca des Castellet Pol. 34 parc. 606 Sòl Rústic 6 Integral26-177 Santa Llucia- Cor de Jesús Pol. 34 parc. 604-606 Sòl Rústic 6 Integral26-178 Son Cladera Pol. 23 parc. 403 Sòl Rústic 6 Integral26-179 Sa Vall de Son Macià Pol. 23 parc. 303 Sòl Rústic 6 Integral26-180 Sa Vall de Son Macià Pol. 23 parc. 303-268-269 Sòl Rústic 6 Integral26-181 Es Boc Vell Pol. 23 parc. 344-345 Sòl Rústic 6 Integral26-182 Can Forn No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-183 Son Banús Nou-Puig de Sa Figuera Pol. 23 parc 199-200-201 Sòl Rústic 6 Integral26-184 Can Patxó Pol. 23 parc. 143 Sòl Rústic 6 Integral26-185 Son Amer Pol. 24 parc. 995-996-997 Sòl Rústic 6 Integral26-186 Son Joan Jaume- Turó des Pou Pol. 24 parc. 270-271-272 Sòl Rústic 6 Integral26-187 Son Artigues- Can Faldares Pol. 24 parc 336 Sòl Rústic 6 Integral26-188 Son Artigues- Can Roca Pol. 24 parc 1117-1408 Sòl Rústic 6 Integral26-189 Llodrà-Sa Font pol. 24 parc 1352 Sòl Rústic 6 Integral26-190 Son Amengual Pol. 24 parc 763 Sòl Rústic 6 Integral26-191 Albocasser-Ca Na Putxa Pol. 24 parc 147 Sòl Rústic 6 Integral26-192 Justaní- Es Talaiot pol. 25 parc 1194-1196 Sòl Rústic 6 Integral26-193 Son Vaquer den Ribera-Can Ranqueta Pol. 25 parc 81 Sòl Rústic 6 Integral26-194 Albocasser- Ses trenta No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-195 Son Fangos Pol. 25 parc 521-522 Sòl Rústic 6 Integral26-196 Sa Carrotja Vella Pol. 10 parc 121 Sòl Rústic 6 Integral26-197 Sos Ferrers Vell Es el mateix jaciment 26-29 Sòl Rústic 6 Integral26-198 Sos Ferrers de n’Andreu-Ca S’Hereu Pol. 3 parc. 26 Sòl Rústic 6 Integral26-199 Es Morro- Ses Coves Pol. 28 parc. 14 Sòl Rústic 6 Integral26-200 Rafalet den Sitges No localitzada Sòl Rústic 6 Integral26-201 Son Llodrà-Cova des Diners Pol. 34 parc. 1171 Sòl Rústic 6 Integral26-202 Sa Plana Nova- Sementer des Claper Pol. 21 parc. 172 Sòl Rústic 6 Integral26-203 Sa Plana Nova-Sementer de Dalt Pol. 21 parc. 172 Sòl Rústic 6 Integral26-204 Sa Plana Nova-Secret des Moix Pol. 21 parc. 172 Sòl Rústic 6 Integral26-205 Son Ribot Pol. 4 parc. 375 Sòl Rústic 6 Integral26-206 Es Pou Nou Pol. 27 parc. 572 Sòl Rústic 6 Integral26-207 Sa Gruta- Gruta Rafalino Pol. 13 parc. 1 Sòl Rústic 6 Integral26-208 Cala Murada Carrer de Galicia s/n Cala Murada 6 Integral26-209 Son Josep de Baix-Cova des Serralt Pol. 20 parc. 14 Sòl Rústic 6 Integral26-210 Sa Vall Pol. 1 parc. 196 Sòl Rústic 6 Integral26-211 Rafalet Drac-Clot des Born Pol. 1 parc. 45 Sòl Rústic 6 Integral26-212 Rafalet Drac- Na Llaguma Pol. 1 parc. 45 Sòl Rústic 6 Integral26-213 Es Morro Pol. 2 parc. 19 Sòl Rústic 6 Integral26-214 Sa Cova Vella Pol. 2 parc. 165 Sòl Rústic 6 Integral

95BOIB Num. 98 07-07-2012

Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiudavant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deles Illes Balears, en el termini de dos mesos, a comptar a partir del dia següental de la seva publicació. Això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 dejuliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 2 de juliol de 2012

El secretari delegat, Jaume Oliver Morell

— o —

Num. 13495Acords de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori i

Urbanisme, adoptats en sessió de dia 29 de juny de 2012, relatius

a expedients per a la declaració d’interès general de diversos ter-

mes municipals:

“Examinat l’expedient d’obra tramitat pel procediment de declaració d’in-terès general establert a l’article 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rús-tic de les Illes Balears que es detalla a continuació:

Expedient: 092/2009-IGPromotor: Espais de Natura BalearAssumpte: centre d’informació i interpretació del parc natural de Llevant

i adequació d’un aparcament a S’Alqueria VellaEmplaçament: polígon 19, parcel·la 56Municipi: Artà

i tot considerant, PRIMER.- Que s’han complit els tràmits prevists a l’article 37 de la Llei

6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears;

SEGON.- Que a la vista de l’expedient i de la documentació que hi figu-ra, i entenent que queden justificats els requisits exigits per l’article 26 de l’es-mentada Llei.

En virtut del que suara s’ha manifestat, aquesta Comissió Insular, prèviaproposta de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, adoptael següent ACORD:

1r) Declarar l’Interès General de l’activitat expressada, amb independèn-cia de la llicència municipal o altres autoritzacions que puguin ser preceptives,condicionat a les següents observacions derivades dels informes dels organis-mes sectorials afectats:

a) D’acord amb l’informe de la Direcció General de Recursos Hídrics dedata 2 de febrer de 2012, els marges i parets seques existents (i els que es puguinarribar a fer) hauran de conservar-se en bon estat.

b) D’acord amb l’informe de la Direcció General de Medi Natural,Educació Ambiental i Canvi Climàtic de dia 13 d’abril de 2011, donat que si hadetectat la presència de dues espècies d’interès de conservació (Bufo balearicusi Testudo hermani), abans de l’inici de les obres s’haurà de fer una prospecciódel terreny per tal d’extreure els individus d’aquestes espècies que hi puguin serpresents i, d’aquesta manera, evitar que puguin ser afectats per la maquinàriapesant.

c) De conformitat amb l’informe del Servei d’Aigües Superficials de laDirecció General de Recursos Hídrics, es recorda el següent:

- No es podrà realitzar cap tipus de construcció, incloent tancaments, enla zona de servitud de 5 metres d’amplària per a ús públic, que es regula enl’art.7 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

- Qualsevol tipus d’abocament a llera requereix autorització prèvia.- El projecte o projectes constructius de les obres que es duguin a terme

requeriran autorització prèvia d’aquesta Direcció General.

2n) Significar igualment que, transcorreguts sis mesos des de la notifica-ció d’aquest acord sense que s’hagi sol·licitat la llicència municipal, s’iniciaràl’expedient de caducitat, d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’esmentatarticle 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

3er) Significar que l’activitat declarada d’interès general suposa la vincu-lació legal a la mateixa de la superfície total de la parcel·la o parcel·les afecta-des, per la qual cosa, abans de la concessió de la corresponent llicència munici-pal, s’haurà de procedir a l’esmentada vinculació, que haurà de ser inscrita en elRegistre de la Propietat, sense que pugui ser objecte de cap acte dels prevists a

l’article 13 de l’esmentada Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les IllesBalears mentre subsisteixi l’activitat».

‘Examinat l’expedient d’obra tramitat pel procediment de declaració d’in-terès general establert a l’article 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rús-tic de les Illes Balears que es detalla a continuació:

Expedient: 093/2006-IGPromotor: Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat AmbientalAssumpte: estació depuradora d’aigües residualsEmplaçament: proximitats nucli urbà d’OrientMunicipi: Bunyola

i tot considerant, Primer.- Que s’han complit els tràmits prevists a l’article 37 de la Llei

6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears; Segon.- Que a la vista de l’expedient i de la documentació que hi figura,

i entenent que queden justificats els requisits exigits per l’article 26 de l’esmen-tada Llei.

En virtut del que suara s’ha manifestat, aquesta Comissió Insular, prèviaproposta de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, adoptael següent acord:

1r) Declarar l’Interès General de l’activitat expressada, amb independèn-cia de la llicència municipal o altres autoritzacions que puguin ser preceptives,condicionat al compliment de les següents condicions:

a) La present instal·lació haurà de quedar recollida com a sistema generald’infrastructures a la següent revisió i/o modificació del Pla Generald’Ordenació Urbana de Bunyola.

b) Les assenyalades als següents informes dels organismes sectorials afec-tats, que s’adjunten amb el present acord:

- Informe de la Direcció Insular de Carreteres de dia 26 d’abril de 2007.- Informe de la Direcció General de Recursos Hídrics de data 11 d’abril

de 2007.Informe d’Espais de Natura Balear de dia 12 de juny de 2008.- Les derivades de l’acord de la Comissió Insular de Patrimoni Històric de

dia 15 de maig de 2012.- Informe del Servei de Protecció de la Salut de la Conselleria de Salut i

Consum de data 23 d’abril de 2007.- Informe del Subcomitè d’informes ambientals de la Comissió de Medi

Ambient de les Illes Balears de dia1 de desembre de 2011.

2n) Exonerar el present projecte, d’acord amb l’establert a l’article 26.4de la Llei del sòl rústic, del compliment dels paràmetres de parcel·la mínima id’ocupació exigits al títol IV de l’esmentada Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòlrústic de les Illes Balears.

3r) Significar igualment que, transcorreguts sis mesos des de la notifica-ció d’aquest acord sense que s’hagi sol·licitat la llicència municipal, s’iniciaràl’expedient de caducitat, d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’esmentatarticle 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

4t) Significar que l’activitat declarada d’interès general suposa la vincu-lació legal a la mateixa de la superfície total de la parcel·la o parcel·les afecta-des, per la qual cosa, abans de la concessió de la corresponent llicència munici-pal, s’haurà de procedir a l’esmentada vinculació, que haurà de ser inscrita en elRegistre de la Propietat, sense que pugui ser objecte de cap acte dels prevists al’article 13 de l’esmentada Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les IllesBalears mentre subsisteixi l’activitat’.

“Examinat l’expedient d’obra tramitat pel procediment de declaració d’in-terès general establert a l’article 37 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rús-tic de les Illes Balears que es detalla a continuació:

Expedient: 126/2006-IGPromotor: Stefan GurtlerAssumpte: centre d’ensinistrament i residència caninaEmplaçament: polígon 18, parcel·la 80Municipi: Campos

i tot considerant, PRIMER.- Que s’han complit els tràmits prevists a l’article 37 de la Llei

6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears;

SEGON.- Que a la vista de l’expedient i de la documentació que hi figu-ra, i entenent que queden justificats els requisits exigits per l’article 26 de l’es-mentada Llei.

96 BOIB Num. 98 07-07-2012

Núm. 16710 de novembre de 2012

Fascicle 33 - Sec. III. - Pàg. 6499

http://boib.caib.es D.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233

Secció III. Altres disposicions i actes administratiusCONSELL INSULAR DE MALLORCA

21078 Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de la modificació de les Normes Subsidiàries deplanejament del municipi de Manacor relativa a la illeta de Fartàritx i reducció de l’edificabilitat ialçaria a les illetes confrontants

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme en sessió celebrada el dia 26 d’octubre de 2012, adoptà, entre d’altres, el següentacord:

“Atès l’expedient relatiu a la modificació de les Normes subsidiàries de planejament del municipi de Manacor relativa a la illeta de Fartàritx ireducció de l’edificabilitat i alçaria a les illetes confrontants, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori iUrbanisme, en el tràmit previst a l’article 132.3 del Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, Reglament de Planejament Urbanístic aquestaComissió Insular acorda aprovar definitivament l’expressada modificació puntual, tot subjectant-se a les prescripcions següents:

1a. El quart paràgraf de l’article 171 (Molins de Fartàritx) queda redactat de la següent forma: S’ha de reservar, com a mínim, el 15% delsostre edificable per a equipaments, els quals es veuran incrementats en 1.690,41 m2 de sostre, sense que impliqui un augment del’edificabilitat neta assignada de 2 m3/m2.

2a. Queda incorporat dins el plànol P-04 de la present modificació puntual de les Normes Subsidiàries l’àmbit de l’actual Zona Verda Públicainclosa dins la Zona 1-12, de les vigents Normes Subsidiàries de Manacor, àmbit que regirà transitòriament mentre no sigui redactat i aprovatel pla especial, que podrà reconsiderar la seva concreta ubicació”.

Així mateix, es fan públiques les normes urbanístiques

Normes urbanístiques

Article 151 bis

Índex d’intensitat d’ús residencial

L’índex d’intensitat d’ús residencial (Ir) per al polígon 1-2 (Fartàritx) es defineix com la limitació màxima per parcel·la del nombred’habitatges calculats a partir del nombre enter per defecte obtingut del quocient de dividir l’edificabilitat màxima en plantes pis per 100 m2.L’índex d’intensitat d’ús residencial màxim per al polígon 1- 12, sector 2 (Fartàritx) serà d’1 habitatge/parcel·la, encara que es podrà edificar,almenys, 1 habitatge en les parcel·les existents que no compleixin amb la superfície mínima del planejament.

Article 171

Molins de Fartàritx

a).- Són objecte d’un pla especial per atendre’n la conservació i integració en el medi urbà; igualment per atendre l’equipament col·lectiu dela zona i l’entorn proper.

El coeficient d’edificabilitat neta és de 2 m³/m² i la densitat, de 150 habitants/hectàrea.

El tipus d’edificació és el resultant del desenvolupament de Pla Especial, en què s’han de conservar, sempre que sigui possible, lesedificacions existents.

S’ha de reservar, com a mínim, el 15% del sostre edificable per a equipaments, els quals es veuran incrementats en 1.690,41 m2 de sostre,sense que impliqui un augment de l’edificabilitat neta assignada de 2 m3/m2.

b).- Normes d’estètica.

A més de les determinacions del Capítol X d’aquestes Normes, per al sector 2 del polígon 1-12 de Fartàritx, en zona general antiga, esregulen les condicions estètiques pel que fa a les façanes dels edificis:

- La façana es situarà fins a la cornisa en el pla de l’alineació i només es permetrà la reculada respecte a aquesta línia en la carpinteria dels

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2012/167/5209

Núm. 16710 de novembre de 2012

Fascicle 33 - Sec. III. - Pàg. 6500

http://boib.caib.es D.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233

buits, fins a un màxim del gruix de la paret exterior, i sense superar els 50 cm.

- Els materials permesos en els acabats de façana seran els referits de morters de calç o ciment, el paredat irregular tradicional amb juntaplena. Queda prohibit especialment utilitzar en la façana les rajoles, elements sintètics, pintures, plàstics i materials brillants i de colors vius.

- La gamma de colors a aplicar en els paraments de façana estarà compresa entre els ocres i els grisos tradicionals.

- Per a l’acabat del sòcol de la façana es podrà utilitzar una de les següents opcions:

El mateix material de la resta de la façana.

Esquitxat de morter de ciment portland i grava tradicional.

Aplacat de pedra abuixardada de color beige.

- Els buits de la façana, a excepció de les portes de garatge i els finestrons inferiors a 40 cm de pas, tendran sempre unes proporcionsverticals majors a una relació 1:1,4 i s’agruparan en eixos verticals. Les fioles seran de marès, pedra natural o ceràmiques de to beige.

- La carpinteria de tots els buits serà de fusta i de color natural o en les gammes tradicionals, evitant els tons estridents.

- No es permeten les galeries ni els balcons. La cornisa es resoldrà amb peces de marès o teules, amb un voladís comprès entre 30 i 45 cm. Lacoberta del primer aiguavés o crugia, serà obligatòriament de teula àrab, preferentment de recuperació.

- Pel que fa a les instal·lacions en les façanes es complirà el disposat en l’article 85 d’aquestes Normes, i la recollida i conducció d’aigüespluvials serà de zinc. Les comportes o registres d’instal·lacions o comptadors han de complir els requisits que s’estableixen per a la resta decarpinteria o bé s’han d’integrar en l’acabat de façana.

- La coberta de primera crugia de teula àrab no es podrà, en cap cas, emmascarar amb un muret de tancament.

c).- Edificis catalogats.

El Pla especial, en relació amb els edificis catalogats (molins) que s’assenyalen dins l’àmbit, haurà de respectar i incorporar les fitxes delCatàleg de Centres d’Interès Cultural de Manacor i fixar, a més de la protecció lateral determinada en l’article 288 de les N.S. a mésd’entendre el conjunt de molins com un molinar on els molins es relacionin visualment i amb itineraris peatonals.

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l’Acta.

Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior deJustícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, a comptar a partir del dia següent al de la seva publicació. Això de conformitat ambla Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 29 d’octubre de 2012

El secretari delegat,Jaume Munar Fullana

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2012/167/5209

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

��������������������������������������������������������!""����#"�$�%!�&�""�$��%!'�$(�&!�(�%)#$*����&!���(!$$�(�$�

���+, ������ ������� � ���������� ��� ������������ ��� �� ��������� � ��� ���� ������� ������������� ������������������������������������� �������������������� ���������������������������������������������������������� ����������������������!���� ��������������"�������������

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió celebrada el dia 29 de novembre de 2013, adoptà, entre d’altres, elsegüent acord:

“Atès l’expedient relatiu a la modificació de les Normes subsidiàries de planejament de Manacor relativa a la regulació de la capacitat depoblació en els polígons urbanístics de sòl urbà i apte per a la urbanització del terme municipal, a excepció del nucli de Cales de Mallorca, id’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en el tràmit previst a l’article 132 del Reial decret2159/1978, de 23 de juny, Reglament de Planejament Urbanístic, aquesta Comissió Insular acorda aprovar definitivament l’expressadamodificació puntual amb les prescripcions següents:

1.- El darrer paràgraf de la Zona Singular Antiga, Zona General Antiga i Zona Illeta Singular del full 17 de la Memòria queda substituït pelsegüent paràgraf:

“Els tres polígons tenen iguals paràmetres, per tant s’aplica el criteri d’una única qualificació. El centre de Manacor està totalment consolidat,i fins i tot està edificat per sobre l’aprofitament màxim permès. Donada la trama urbana i els serveis existents, un augment desmesurat de ladensitat en aquesta zona col·lapsaria el sistema urbà actual.

L’aproximació de l’IUR a 1/120 suposa una reducció de població respecte a la prognosi de creixement potencial de la taula 4, però suposa unaugment de la densitat actual de 188,16 habitants/Ha a 210 habitants/Ha., adequada aquesta per aconseguir una ciutat més sostenible.

IUR final a aplicar als polígons 1-1, 1-2 i 1-3: 1/120”

2.- L’índex d’intensitat d’ús residencial d’aplicació als polígons 1-4, 1-5 i 1-6 del nucli de Manacor queda establert en 1 habitatge/90 m2 deparcel·la.

3.- El cinquè paràgraf de l’article 65.bis queda redactat amb el següent tenor: “Quan l’índex d’ús residencial coincideixi amb la superfície dela parcel·la mínima, es permet l’edificació d’un habitatge en parcel·les de superfície inferior sempre que s’acrediti de forma fefaent la sevaexistència com a unitat independent abans de l’aprovació definitiva originària d’aquestes Normes Subsidiàries, i que la parcel·la no estiguiinclosa en cap àmbit de planejament general o de desenvolupament que comporti la seva subjecció a un procediment de reparcel·lació”.

4.- El darrer paràgraf de l’article 65.bis queda redactat amb el següent tenor: “Els respectius índexs d’intensitat d’ús residencial que figurenen el quadre de normes de cada zona o polígon no s’apliquen quan es tracti de sol·licituds de llicències d’edificació l’objecte de les qualssigui la construcció d’habitatges de protecció pública de règim especial o de preu general, sempre que es projectin sobre sòl urbà consolidatper la urbanització amb ús residencial. En aquests casos, l’índex d’intensitat d’ús residencial és de 60 m2 de superfície construïda mínima perhabitatge, sempre que la totalitat de l’edificabilitat permesa per aquestes normes subsidiàries es destini íntegrament a l’esmentada construcciód’habitatges de protecció pública de règim especial o de preu general.”

Així mateix, es fan públiques les normes urbanístiques

Dins el capítol VIII, Normes d’ús, s’introdueix un nou article:

Article 65 bis

Índex d’intensitat d’ús residencial i índex d’intensitat d’ús turístic, d’aplicació a tot el terme excepte el polígon 1-2 i 1-12, sector 2, deFartàritx.

L’índex d’intensitat d’ús residencial determina la superfície mínima de parcel·la neta necessària per a la construcció de cada unitatd’habitatge.

L’índex d’intensitat d’ús turístic determina la superfície mínima de parcel·la neta necessària per a la construcció de cada plaça d’allotjament

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��#

��������������������������������������!������"��##$���#!!

turístic.

Els índex s’expressen en forma de fracció, en la qual el numerador és la unitat d’habitatge o plaça turística, segons es tracti, i el denominadorés la superfície de parcel·la neta necessària per a la construcció d’aquesta unitat.

Quan el resultat sigui una fracció, es prendrà el número sencer per excés.

Quan l’índex d’ús residencial coincideixi amb la superfície de la parcel·la mínima, es permet l’edificació d’un habitatge en parcel·les desuperfície inferior sempre que s’acrediti de forma fefaent la seva existència com a unitat independent abans de l’aprovació definitivaoriginària d’aquestes Normes Subsidiàries, i que la parcel·la no estigui inclosa en cap àmbit de planejament general o de desenvolupamentque comporti la seva subjecció a un procediment de reparcel·lació.

L’ índex d’ús turístic per a cada zona serà el que estableixi la normativa sectorials en matèria turística vigent en el moment de sol·licitar lallicència.

Els respectius índexs d’intensitat d’ús residencial que figuren en el quadre de normes de cada zona o polígon no s’apliquen quan es tracti desol·licituds de llicències d’edificació l’objecte de les quals sigui la construcció d’habitatges de protecció pública de règim especial o de preugeneral, sempre que es projectin sobre sòl urbà consolidat per la urbanització amb ús residencial. En aquests casos, l’índex d’intensitat d’úsresidencial és de 60 m2 de superfície construïda mínima per habitatge, sempre que la totalitat de l’edificabilitat permesa per aquestes normessubsidiàries es destini íntegrament a l’esmentada construcció d’habitatges de protecció pública de règim especial o de preu general.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

ZONA SINGULAR ANTIGA (art. 150 a 153 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-1 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � ---

Parcel·la mínima 200 m2 � ---

Façana mínima F =7 m � ---

Alçada màxima9,15 m PB+2C/ Amargura12,25m PB+3

�Segons art. 152�

Edificabilitat --- � �

Ocupació màxima

PB 100 % �Alçada màxima 4m(art. 152)

PP80 % o100% si 12 x F > 80%

�Segons art. 152 i quadre denormes

Profunditatmàxima

PB 20 m � Segons art. 152.b)

PP 20 m � Segons art. 152.b)

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons 3 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeIProhibit en PB

IUR : 1/120Segons art. 151�

Acord de la C. Prov. Urbanisme

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��!

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Industrial A 1ª, 2ª � 14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 4, 8, 9 i 10 limitats art. 151

ServeisNo �

Segons art. 151Excepte aparcaments �

* No es permeten galeries tancades en façana (art. 153NS)

** En els immobles inclosos en la zona BIC ( Bé d’Interès Cultural) són d’aplicació els articles 34 a 42 de la Llei 12/1998 de PatrimoniHistòric de les Illes Balears

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

ZONA GENERAL ANTIGA (art. 150 a 153 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-2 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � �

Parcel·la mínima 200 m2 � �

Façana mínima F=7 m � �

�

Alçada màxima

Segons ample carrer

�

Segons art. 152�

�

fins a 6m 9,15m PB+2

més de 6m 12,20m PB+3

Avds. Torrent,M. Alcover i Salvador Joan

15,25m PB+4

Edificabilitat --- � �

Ocupació màxima

PB 100 % � Alçada màxima 4m (art. 152)

PP80 % o100% si 12 x F > 80%

� Segons art. 152 i quadre de normes

Profunditatmàxima

PB 20 m � Segons art. 152.b)

PP 20 m � Segons art. 152.b)

Distancia apartions

Façana --- � �

Mitgera --- � �

Fons 3 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeIProhibit en PB

IUR : 1/120 Segons art. 151

Industrial A 1ª, 2ª �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 4, 8, 9 i 10 limitats art. 151

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Serveis No � Segons art. 151

Excepte aparcaments �

* No es permeten galeries tancades en façana en carrers de menys de 6m (art. 153NS)

** En els immobles inclosos en la zona BIC o en l’entorn de protecció ( Bé d’Interès Cultural) són d’aplicació els articles 34 a 42 de la Llei12/1998 de Patrimoni Històric de les Illes Balears

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA A – 1 (art. 154 a 157 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-4, 1-5, 1-6 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � �

Parcel·la mínima 400 m2 � �

Façana mínima 12 m � �

Alçada màxima�

Segons ample de carrer �

Segons art. 155

fins a 6m 9,15 PB+2 �

més de 6m fins a 10m

12,20 PB+3 �

més de 10m fins a20m

15,25 PB+4 �

més de 20m 18,30 PB+5 �

Edificabilitat 9 m /m3 2 �Segons art. 155 iPla Provincial 1973

Ocupació màxima --- � Segons art. 17 i 155

Profunditatmàxima

PB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeIProhibit en PB

IUR : 1/90 Segons art. 156

Industrial A 2ª �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 9 i 10 limitats art.156

ServeisNo �

Segons art. 156Excepte aparcaments �

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��$

��������������������������������������!������"��##$���#!!

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA A – 2 (art. 154 a 157 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-7, 1/8, 1/9, 1/10 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � �

Parcel·la mínima 400 m2 � �

Façana mínima 12 m � �

Alçada màxima�

Segons ample de carrer �

Segons art. 155

fins a 6m 9,15 PB+2

�més de 6m fins a 10m 12,20 PB+3

més de 10m fins a 20m 15,25 PB+4

més de 20m 18,30 PB+5

Edificabilitat 9 m /m3 2 �Segons art. 155 iPla Provincial 1973

Ocupació màxima --- � Segons art. 17 i 155

Profunditatmàxima

PB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeIProhibit en PB

IUR : 1/90 Segons art. 156

Industrial A 2ª �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 9 i 10 limitats art.156

ServeisNo �

Segons art. 156Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA B-1 (art. 154 a 157 NS)

POLÍGONSManacor: 1-11(Son Fangos) 1-18(Son Talent)

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � ---

Parcel·la mínima 200 m2 � ---

Façana mínima 10 m � ---

Alçada màxima 6,25 m PB+1 � ---

Edificabilitat --- � ---

Ocupació màximaPB 60 % � ---

PP 60 % � ---

Profunditatmàxima

PB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

Habitatge I IUR : 1/200 Segons art. 156

Industrial No � ---

Públic No � ---

ServeisNo �

Segons art. 156Excepte aparcaments �

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA B-2 (art. 154 a 157 NS)

POLÍGONSSon Macià: 2-1S’Illot: 3-3

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

�

Tipus d’ordenacióEntre mitgeres � ---

�

Parcel·la mínima200 m2 � ---

�

Façana mínima10 m � ---

�

Alçada màxima

Segons ample carrer �

---fins a 10m 10,00m PB+2 �

Més de 10m 12,2m PB+3�

�

Edificabilitat --- � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��%

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Ocupació màxima PB 60 % � Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

PP 60 % �

Profunditatmàxima

PB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

USOS

HabitatgeI.Incompatible amb ús turístic

I U R :1/200

Segons quadre de normes.

Industrial A, B 2ª, 3ª �Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 9 i 10 limitats art.156

ServeisNo �

Segons art. 156Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA C (art. 154 a 157 NS)

POLÍGONSS’Illot: 3-1Porto Cristo: 4-1, 4-2, 4-3, 4-4

�

SÒL URBÀ

PARÀMETRES Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � ---

Parcel·la mínima 200 m2 � ---

Façana mínima 10 m � ---

Alçada màxima�

Segons ample carrer �

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

fins a 6m 9,15 PB+2 �

més de 6m fins a 10m 12,20 PB+3 �

més de 10m 15,00 PB+4 �

Edificabilitat6m /m en polígons 4-1, 4-2, 4-3 i 4-43 2

segons ocupació i alçada en pol. 3-1�

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

Ocupació màximaPB 60 % � Acord de la C. Prov.

Urbanisme 14/05/80PP 60 % �

Profunditat màximaPB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Distancia a partions Fons 5 m en plantes pis � Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

USOS Observacions

HabitatgeI.Incompatibleamb ústurístic

Pol. 3-1 IUR : 1/100Pol. 4-1, 4-2, 4-3 i 4-4IUR : 1/120

�

IndustrialA, B 2ª, 3ª

�Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

Públic 1 al 10 IUT : *** 9 i 10 limitats art.156

Serveis No (excepte aparcaments) � ---

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA D-1 (art. 158 a 163 NS)

POLÍGONS S’Illot: 3-2 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

�

Tipus d’ordenacióEntre mitgeres, amb jardí a façana �

�

---

Parcel·la mínima 200 m2 � ---

Façana mínima 10 m � ---

�

Alçada màxima

Segons ample de carrer �

�

---

Fins a 10 m 9,15 PB+2 �

Més de 10m 12,20 PB+3�

�

Edificabilitat --- � ---

Ocupació màximaPB 50 % � ---

PP 50 % � ---

Profunditat màximaPB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia a partions

Façana 3 m � �

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeI.Incompatible amb ús turístic

I U R :1/100

Art. 5 Llei 8/2012

Industrial A, B 2ª, 3ª �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Públic 1 al 9 IUT : *** ---

Serveis No (excepte aparcaments)�

---�

*** Segons normativa turística vigent

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

INTENSIVA D-2 (art. 158 a 163 NS, Mod. NS 29/01/1990)

POLÍGONSS’Illot: 3-4 (segons plànol aprovat) PortoCristo: 4-5, 4-7, 4-15

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres, amb jardí a façana � ---

Parcel·la mínima 200 m2 � ---

Façana mínima 10 m � ---

�

Alçada màxima

Polígon 3-4: 7m PB+1Porto Cristo segons ample de carrer

�

��

Fins a 10m 9,15 PB+2 �

Més de 10 m 12,20 PB+3 �

�

Edificabilitat6m /m en polígons 4-5, 4-7 i 4-153 2

segons ocupació i alçada en polígon 3-4�

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Ocupació màximaPB 60 % � Segons art. 160.a)

PP 60 % � Segons art. 160.a)

Profunditat màximaPB 25 m � Segons art. 17

PP 25 m � Segons art. 17

Distancia a partions

Façana 3 m � ---

Mitgera --- � ---

Fons 5 m en plantes pis �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

USOS

HabitatgeI.�

Pol. 3-4 IUR : 1/150Pol. 4-5, 4-7, 4-15 IUR :1/110

�

Industrial A, B 2ª, 3ª �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Públic 1 al 9 IUT: *** �

Serveis

No (excepte aparcaments) � ---

Pol 4-5 admet garatges,aparcaments, estacions de servei

i tallers < 400m2� Mod NS 29/01/1990

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#

��������������������������������������!������"��##$���#!!

***Segons normativa vigent

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA E (art. 164 a 168 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-14 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 400 m (màxima 15.000m )2 2 �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Façana mínima 15 m �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Alçada màxima 9,15 m PB+2 � ---

Edificabilitat 3 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 40 % � ---

PP 40 % � ---

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana 5 m �

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Mitgera 3 m �

Fons 3 m �

USOS

Habitatge II IUR : 1/400 ---

Industrial No � ---

Públic No � ---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA F-1 (art. 164 a 168 NS)

POLÍGONSPorto Cristo: 4-6, 4-8, 4-10, 4-11Cala Magrana: 5-1, 5-2, 5-3Cala Anguila, Mendia, Estany: 6-11

�

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 400 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 15 m � ---

Alçada màxima 9,15 m PB+2 � ---

Edificabilitat 2 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 30 % � Acord de la C. Prov. Urbanisme

14/05/80PP 30 % �

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Mitgera 3 m �

Fons 3 m �

USOS

HabitatgeIIIncompatible amb ús turístic

IUR :1/400

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA F-2 (art. 164 a 168 NS)

POLÍGONSCala Anguila, Mandia,Estany: 6-1, 6-8, 6-13, 6-17, 6-18

�

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 400 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 15 m � ---

Alçada màxima 7,00 m PB+1 � ---

Edificabilitat 1 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 30 % � Acord de la C. Prov. Urbanisme

14/05/80PP 30 % �

PB --- � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �##

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Profunditat màxima PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Mitgera 3 m �

Fons 3 m �

USOS

HabitatgeIIIncompatible amb ús turístic

IUR :1/400

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA G-1 (art. 164 a 168 NS)

POLIGONS

Porto Cristo: 4-12Cala Anguila, Mandia, Estany: 6-5, 6-6, 6-9

�

SÒL URBÀ

Cala Domingos: Polígon 7Pendent aprovació pla parcial

�

SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- �Polígon 7. Acord de CIOTUPHde 10/12/2004

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 600 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 15 m � ---

Alçada màxima 9,15 m PB+2 � ---

Edificabilitat 2 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 30 % � Acord de la C. Prov. Urbanisme

14/05/80PP 30 % �

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Mitgera 3 m � ---

Fons 3 m � ---

USOS

IIPOL 4-12, 6-5,6-6 i Acord de la C. Prov. Urbanisme

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#!

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Habitatge Incompatible amb ústurístic

6-9 IUR : 1/300POL 7 IUR:1/200

14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT : *** ---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ �

EXTENSIVA G-2 (art. 164 a 168 NS) �

POLÍGONSPorto Cristo: 4-17Cala Anguila, Cala Mandia, Estany d’enMas: 6-2, 6-4, 6-7, 6-14, 6-15, 6-16, 6-19

�

SÒL URBÀ�

PARÀMETRES �

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 600 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 20 m � ---

Alçada màxima 7,00 m � ---

Edificabilitat 1 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 30 % � ---

PP 30 % � ---

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

Mitgera 3 m � ---

Fons 3 m � ---

USOS �

HabitatgeIIIncompatible amb ús turístic.

IUR:1/600

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80�

�

Industrial No � --- �

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

--- �

ServeisNo �

---�

Excepte aparcaments � �

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA H (art. 164 a 168 NS)

POLIGONS Cala Murada: 10-1 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 1.000 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 20 m � ---

Alçada màxima 7,00 m PB+1 � ---

Edificabilitat 1 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 20 % � ---

PP 20 % � ---

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �Acord de la C. Prov.Urbanisme 149/05/80

Mitgera 3 m � ---

Fons 3 m � ---

USOS

HabitatgeIIIncompatible amb ús turístic

IUR :1/750

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA H (art. 164 a 168 NS)

POLIGONS Cala Murada: 10-3-1 i 10-3-2 SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 800 m2 � ---

Façana mínima 20 m � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#$

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Alçada màxima 7,00 m PB+1 � ---

Edificabilitat 1 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 20 % � ---

PP 20 % � ---

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Distancia a partions

Façana 5 m �Acord de la C. Prov.Urbanisme 149/05/80

Mitgera 3 m � ---

Fons 3 m � ---

USOS

HabitatgeIIIncompatible amb ús turístic

IUR :1/355

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA I (art. 164 a 168 NS)

POLÍGONSCala Magrana: 5-4Cala Anguila, Cala Mandia, Estany d’en Mas:6-10, 6-12

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

�

Tipus d’ordenacióAïllada � ---

Parcel·la mínima 2.000 m (màxima 15.000m )2 2 � ---

Façana mínima 30 m � ---

Alçada màxima 12,50 m PB+3 � ---

Edificabilitat 3 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 30 % � Acord de la C. Prov.

Urbanisme 14/05/80PP 30 % �

Profunditat màximaPB --- � ---

PP --- � ---

Façana 6 m �Acord de la C. Prov.

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Distancia a partions Urbanisme 14/05/80Mitgera 6 m �

Fons 6 m �

USOS

HabitatgeIIIncompatible amb ústurísitc

IUR :1/400

Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80�

Industrial No � ---

Públic1 al 10amb restriccions art. 167

IUT :***

---

ServeisNo �

---Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

ASSISTENCIAL SANITÀRIA (art. 177 i 178 NS)

POLÍGONS Manacor: 1-16 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 2.000 m2 �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Façana mínima 40 m �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Alçada màxima 9,15 m �Pendent de projecte d’ordenació devolums

Edificabilitat 2 m /m3 2 �Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Ocupació màximaPB 50% �

Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

PP 50% �

Profunditat màximaPB --- �

PP --- �

Distancia a partions

Façana 6 m �

Mitgera 6 m �

Fons 6 m �

USOS

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) � ---

Industrial No � ---

Públic 9 � ---

Serveis No (excepte aparcaments) � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#%

��������������������������������������!������"��##$���#!!

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SECTOR DE RÈGIM ESPECIAL 12 illetes (art. 176b NS, ED 30/12/1980 i ED mod. 08/05/2000)

POLÍGONS Manacor: 1-13 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� Aïllada Entre mitgeres Observacions

Densitat --- --- �

Tipus d’ordenació Aïllada Entre mitgeres �

Parcel·la mínima 400 m2 400 m2 Segonsestudi de detall

�

Façana mínima�

12 m�

12 mSegonsestudi de detall

Alçada màxima15,25mPB+4

15,25mPB+4

Segons art. 176

Edificabilitat 9 m /m3 2 ---Segonsestudi de detall

Ocupació màxima 50% Segons alineacionsSegonsestudi de detall

Profunditatmàxima

PB ---

�

Segons alineacionsSegonsestudi de detall

PP ---

Distancia apartions

Façana 3 m

Mitgera 3 m

Fons 3 m

USOS

HabitatgeII, IIIIUR : 1/110

IProhibit en PBIUR : 1/110

Segons estudi de detallIUR: 1/90

Industrial No A 2ª Mod. ED 08/05/00

Públic

1 al 10. Només per a usos existents.Nou ús comercial en PB de RondaPort i Av. ParcIUT: ***

1 al 10IUT: ***

Mod. ED 08/05/00

Serveis

No No

Segons art. 176Excepte aparcaments�

Excepte aparcaments

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SECTOR DE RÈGIM ESPECIAL Puig de Son Talent (art. 176C NS i Mod NS 23/09/2004)

POLÍGONS Manacor: Puig de Son Talent SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� ResidencialEquipaments i

comercialRecreativaesportiva

Infrastruc-tura ZV privada Observa-cions

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Densitat --- --- --- --- --- ---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada ---

Parcel·la mínima 2.000 m2 2.000 m2 2.000 m2 --- --- ---

Façana mínima 25 m 25 m 25 m 25 m 25 m15m si dóna acul-de-sac

Alçada màxima 8m PB+18m PB+1

docent 4m PB4m PB 8m PB+1 4m PB ---

Edificabilitat 0.3 m /m3 2 0.5 m /m3 2 0.08 m /m3 2 1 m /m3 2 0,07 m /m3 2 ---

Ocupació màxima 10% 15% 5% 50% 2.5% ---

Profunditatmàxima

PB --- --- --- --- ---

�

---

PP --- --- --- --- ---

Distancia apartions

Façana 5 m 5 m 10 m 3 m 10 m

Mitgera 5 m 5 m 10 m 3 m 10 m

Fons 5 m 5 m 10 m 3 m 10 m

USOS

Habitatge

U nunifamiliarper parcel·laIUR: 1/2000

No No No No ---

Industrial No No No No No ---

Públic No Restringit Restringit Restringit Restringit Mod. NS23/09/04Serveis No Restringit Restringit Restringit Restringit

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SECTORS DE RÈGIM ESPECIAL EN SÒL URBÀ SENSE PLANEJAMENT DETALLAT

NUCLI URBÀ MANACOR MANACOR MANACOR PORTO CRISTO

POLÍGONSMOLINS DEFARTÀRITX

ILLETA CLAUSTRESANT VICENÇFERRER

1-3ILLETA JOANLLITERAS

POLÍGONTERRASSES

PARÀMETRES

Normativa aplicableNS. Art 171Md. NNSS 26/10/2012

NS. Art 172 NS. Art 173 NS. Art 175

Classificació SÒL URBÀ SÒL URBÀ SÒL URBÀ SÒL URBÀ

Planejament que l’ha dedesenvolupar

Pla especial Pla especial Pla especial Estudi de detall

Densitat 150 hab/Ha --- --- ---

Edificabilitat neta 2 m /m3 2 3 m /m3 2 6 m /m3 2 ---

Sostre destinat aequipaments

15 % --- 30% ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �#�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SECTORS DE RÈGIM ESPECIAL EN SÒL URBÀ SENSE PLANEJAMENT DETALLAT

Tipus d’ordenació --- Aïllada, envoltada dezones verdes

--- ---

Ocupació màxima --- 50% --- ---

Alçada màxima --- 9,15m 12m 4m des de la rasant

Característiques del’ordenació

S’han de conservar,sempre que siguipossible, les edificacionsexistents.

Ordenació que respecti elconjunt històric artístic ique contempli un nouAjuntament, zonad’aparcaments iequipaments col·lectius.

�

---�

---

Usos permesos --- --- ---Ús públic (comercial,oficines, cultural,benèfic o sanitari)

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS MANACOR (art.179-185 NS, Mod NS 12/05/1989, Mod NS 11/10/1996)

POLÍGONS Manacor: 1-15 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� 1-15 Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- ---

Tipus d’ordenació Aïllada ---

Parcel·la mínima 1.000 m2 �

---

Façana mínima 15 m�

---

Alçada màxima 13,00 mMod NS art 184 12/05/1989 aprovadaper silenci administratiu

Edificabilitat 3 m /m3 2 ---

Ocupació màximaPB 60 % Mod NS art 184 12/05/1989 aprovada

per silenci administratiu�PP 60 %

Profunditat màximaPB --- ---

PP --- ---

Distancia a partions

Façana --- ---

Mitgera 4 m ---

Fons 4 m ---

USOS

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) ---

Industrial No ---

Públic 2 ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 ---

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS MANACOR (art.179-185 NS, Mod NS 10/04/1992, Mod NS 22/02/2002)

POLÍGONS Manacor: 1-17-1 i 1-17-2, 1-17-3 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 1.000 m2 � ---

Façana mínima 15 m � ---

Alçada màxima 13,00 m � Mod NS 22/02/2002

Edificabilitat 3 m /m3 2 � ---

Ocupació màximaPB 60 % �

Mod NS 22/02/2002PP 60 % �

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera 4 m � ---

Fons 4 m � ---

USOS

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) � ---

Industrial No � ---

Públic 2 � ---

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 � ---

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS 1-28-1 (art. 179 a 185 NS, Mod NS 26/07/2001)

POLÍGON Manacor: 1-28-1 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � Mod NS 26/07/2001

Parcel·la mínima 1.000 m2 � Mod NS 26/07/2001

Façana mínima 15 m � Mod NS 26/07/2001

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Alçada màxima 8,00 m � Mod NS 26/07/2001

Edificabilitat 3 m /m3 2 � Mod NS 26/07/2001

Ocupació màximaPB 50 % � Mod NS 26/07/2001

PP 50 % � Mod NS 26/07/2001

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana --- � Mod NS 26/07/2001

Mitgera 4 m � Mod NS 26/07/2001

Fons 4 m � Mod NS 26/07/2001

USOS

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) � Mod NS 26/07/2001

Industrial No � Mod NS 26/07/2001

Públic 2 � Mod NS 26/07/2001

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 � Mod NS 26/07/2001

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS (ÚS ESPORTIU)

POLÍGONS Porto Cristo : 4-9 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- ---

Tipus d’ordenació Aïllada ---

Parcel·la mínima 2.000 m2 Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Façana mínima 40 mAcord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Alçada màxima 10,00 mAcord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Edificabilitat 2 m /m3 2 Acord de la C. Prov. Urbanisme14/05/80

Ocupació màximaPB 50 % ---

�PP 50 %

Profunditat màximaPB --- ---

PP --- ---

Distancia a partions

Façana --- ---

Mitgera 4 m ---

Fons 4 m ---

USOS

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!#

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) ---

Industrial No ---

Públic 8 (esportiu) ---

Serveis No (excepte aparcaments) ---

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS CALA MURADA (art. 179 a 185 NS)

POLÍGONS Cala Murada: 10-2 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 1.000 m2 �

Mod NS art 184 12/05/1989aprovada per silenciadministratiu

Façana mínima 40 m �Acord de la C. Prov.Urbanisme 14/05/80

Alçada màxima 7,00 m �

Mod NS art 184 12/05/1989aprovada per silenciadministratiu

Edificabilitat 1 m /m3 2 �

Mod NS art 184 12/05/1989aprovada per silenciadministratiu

Ocupació màximaPB 50 % � Acord de la C. Prov.

Urbanisme 14/05/80PP 50 % �

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana Segons alineació sobre plànol �Mod NS art 184 12/05/1989aprovada per silenciadministratiu

Mitgera 4 m �

Fons 4 m �

USOS

HabitatgeNo, excepte personal de manteniment ovigilància

� ---

Industrial No � ---

Públic 2 � ---

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 � ---

�

�

�

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!!

��������������������������������������!������"��##$���#!!

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

POLÍGON INDUSTRIAL (art. 186 a 224 NS, Mod. NS 09/07/1982, PP12/03/1984, Mod NS 13/06/1989)

POLÍGONS Manacor: Polígon Industrial SÒL URBÀ

PARÀMETRES

�

�

IndustrialA�

Industrial BEquipament social

i comercialEquipament

esportiuZonaverda

Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- --- --- ---�

---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada ---

�

Parcel·la mínima1.200m2 1.200m2 1.200m2 1.200m2 1.200m2 ---

Façana mínima 20m 20m 20m 20m 20m ---

Alçada màxima1 5 mPB+4

15m PB+4 Segons projecte 9m PB+2 3,50m PB ---

Edificabilitat*

5,00 m3

/m20,00 m /m2 2 *

4,46 m /m3 2 0,17 m /m2 2 0,004 m2

/m2* Mod NS13/06/1989

Ocupaciómàxima

PB 60% ---Segons projecte

10% 1% ---

PP 60% --- 10% 1% ---

Profunditatmàxima

PB --- --- --- --- --- ---

PP --- --- --- --- --- ---

Distancia apartions

Façana 10m --- 3m 3m --- ---

Mitgera 5m --- 3m 3m --- ---

Fons 5m --- 3m 3m --- ---

USOS

Habitatge Només personal de vigilancia. No PP12/03/1984

Industrial Si Si No No No PP12/03/1984

Públic Limitat(1) No Limitat(2) 8 Limitat(3) PP12/03/1984

Serveis Si Si No No No PP12/03/1984

(1) 7- Cultural, limitat als centres d’ensenyament professional.

9- Benèfic – sanitari, limitat a centres relacionats amb higiene i seguretat en el treball.

(2) 2- Comercial, relacionat amb el procés industrial.

5- Sales de reunió, limitat a bar, restaurant, cafeteria o similar.

7- Cultural en tots els seus graus.

9- Benèfic – sanitari, limitat a dispensari i consultori.

(3) 4 i 7- Construccions destinades a usos culturals o recreatius d’accés públic i gratuït.

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

RESIDENCIAL EXTENSIVA BAIXA 1-29 (Mod NS 27/06/1983, Mod NS 29/01/1988,Pla Parcial 16/03/1989)

POLÍGONS Manacor: 1-29 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� Residencial Equipament � � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- � � � ---

�

Tipus d’ordenacióAïllada Aïllada � � � ---

Parcel·la mínima 400 m2 200 m2 � � � ---

Façana mínima 15 m 10 m � � � ---

Alçada màxima 9m PB+2 9m PB+2 � � � ---

Edificabilitat 0,50 m /m2 2 0,50 m /m2 2 � � � ---

Ocupació màxima 40% 40% � � � ---

Profunditatmàxima

PB --- --- � � �

�

---

PP --- --- � � �

Distancia apartions

Façana 3 m 3 m � � �

Mitgera 3 m 3 m � � �

Fons 3 m 3 m � � �

USOS

HabitatgeII aïllades o agrupadesIUR: 1/400

No � � ��

---

Industrial No No � � � ---

Públic No Restringit � � �

Segons Pla ParcialServeis Només aparcament

Nomésaparcament

� � �

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

EXTENSIVA 4-14 i 4-16 (Mod. NS 19/06/1990)

POLIGONS Porto Cristo: 4-14 i 4-16 SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� Polígon 4-14 Polígon 4-16 Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- ---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Mod. NS 19/06/1990

Parcel·la mínima 400 m2 300 m2 Mod. NS 19/06/1990

Façana mínima --- --- ---

Alçada màxima 7 m S+PB+1 9,15 m PB+2 Mod. NS 19/06/1990

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!$

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Edificabilitat 2 m /m3 2 3 m /m3 2 Mod. NS 19/06/1990

Ocupació màxima 40 % 50 % Mod. NS 19/06/1990

Profunditatmàxima

PB --- --- ---

PP --- --- ---

Distancia apartions

Façana 3 m 3 m�

Mod. NS 19/06/1990Mitgera 3 m 3 m

Fons 3 m 3 m

USOS

HabitatgeUna vivenda unifamiliar perparcel·la.IUR: 1/400

Una vivenda unifamiliar perparcel·la.IUR: 1/300

Mod. NS 19/06/1990

Industrial No No ---

Públic No No ---

Serveis No No ---

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

HOTELERA EXTENSIVA (Pla parcial 20/12/1979, Mod PP 19/06/1990)

POLÍGONS Cala Anguila, Cala Mandia, Estany d’en Mas: 6-20, 6-21 SÒL URBÀNITZABLE

PARÀMETRES

� Pla Parcial � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 3.000 m2 � ---

Façana mínima 40 m � ---

Alçada màxima9,50 m PS+PB+2Zona A 6 m PB+1

� ---

Edificabilitat 2 m /m3 2 � ---

Ocupació màxima 35 % � ---

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana 10 m � ---

Mitgera 6 m � ---

Fons 6 m � ---

USOS

HabitatgeIII apartamentsIncompatible amb ús turístic

IUR: 1/3000�

---

Industrial No � ---

Públic 1 IUT : *** ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Serveis No � ---

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

RESIDENCIAL EXTENSIVA D (Pla parcial 20/12/1979, Mod PP 19/06/1990 i Md PP 25/01/2013)

POLÍGONS Cala Anguila, Cala Mandia, Estany d’en Mas: 6-22 SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� Pla Parcial � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

Tipus d’ordenació Aïllada � ---

Parcel·la mínima 800 m2 � Annex II de PTM 2004

Façana mínima 20 m � ---

Alçada màxima15 mZona A 6 m PB+1

� ---

Edificabilitat 1 m /m3 2 � ---

Ocupació màxima 40 % � ---

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana 3 m � ---

Mitgera 3 m � ---

Fons 3 m � ---

USOS

Habitatge II IUR : 1/800 Annex II de PTM 2004

Industrial No � ---

Públic No � ---

Serveis No � ---

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

RESIDENCIAL EXTENSIVA 6-23 (Pla parcial 20/12/1979, Mod PP 19/06/1990)

POLÍGONS Cala Anguila, Cala Mandia, Estany d’en Mas: 6-23 SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� Residencial Extensiva B Comercial Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- ---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada o en bloc ---

Parcel·la mínima 400 m2 200 m2 ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!%

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Façana mínima 15 m 10 m ---

Alçada màxima 6 m PB+1 --- ---

Edificabilitat 0,75 m /m3 2 2,00 m /m3 2 ---

Ocupació màxima 50 % 60 % ---

Profunditatmàxima

PB --- --- ---

PP --- --- ---

Distancia apartions

Façana 3 m 3 m ---

Mitgera 3 m 3 m ---

Fons 3 m 3 m ---

USOS

HabitatgeII, IIIIUR: 1/400

No ---

Industrial No No ---

Públic1IUT: ***

2,4 ---

Serveis No 4 ---

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

RESIDENCIAL EXTENSIVA BAIXA 1-22 (Pla Parcial 08/03/1991)

POLÍGONS Manacor: 1-22 SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� Residencial Comercial Docent � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- --- � � ---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Aïllada � � ---

Parcel·la mínima 600 m2 200 m2 -- � � ---

�

Façana mínima�

15 m�

10 m�

---� �

�

---

Alçada màxima�

10m PB+2 6m PB+16 m PB+1

� � ---

Edificabilitat 1,40 m /m3 2 1,40 m /m3 2 0,88 m

/m3 2 � � ---

Ocupació màxima 40% 50% 30% � � ---

Profunditatmàxima

PB --- --- --- � �

�

---

PP --- --- --- � �

Distancia apartions

Façana 3 m 3 m 3 m � �

Mitgera 3 m 3 m 3 m � �

Fons 3 m 3 m 3 m � �

USOS

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

Habitatge II i III

IUR 1/214,40 m de2

sòl

Un en planta primeraper parcel·la mínima

No � � �

---

Industrial No No No � � ---

Públic No 27docent

� �

Segons Mod.NS23/09/04

Serveis No No No � �

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

POLÍGON AGROALIMENTARI 1-26-1 (Mod NS 26/07/2001, Mod NS 16/03/2006, Pla Parcial 07/04/2006)

POLÍGONS Manacor: 1-26-1 SÒL URBANITZABLE

PARÀMETRES

� Serveis A Serveis B Equipament � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- --- --- � � ---

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Aïllada � � ---

Parcel·la mínima 1.200 m2 1.200 m2 750 m2 � � ---

Façana mínima 20 m 20 m 20 m � � ---

Alçada màxima�

8m PB+1 8m PB+1 6m PB+1 � � ---

Edificabilitat0,80 m /m2 2

4,00 m /m3 20,80 m /m2 2

4,00 m /m3 2

1,00 m /m2 2

2,50 m /m3 2

esportiu

1,75 m /m3 2

� � ---

Ocupació màxima 50% 50% 50% � � ---

Profunditatmàxima

PB --- --- --- � �

---

PP --- --- --- � �

Distancia apartions

Façana 10 m 10 m 5 m � �

Mitgera 5 m 5 m 3 m � �

Fons 5 m 5 m 3 m � �

USOS

Habitatge No. Només personal de vigilància � ��

---

Industrial No No No � � ---

Públic No No Restringit � �

Segons PP07/04/2006Serveis Restringit Restringit No � �

�

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� �!�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

INTENSIVA A – 2 ILLETA 1 (Mod NS 19/12/2003)

POLÍGONSIlleta 1(Delimitada per Via Majòrica, Av. Salvador Joan, Pg. Estació i c. Lopede Vega)

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat neta sobre parcel·la�

---�

�

---

Tipus d’ordenació Entre mitgeres � Mod NS 19/12/2003

Parcel·la mínima 400 m2 � Mod NS 19/12/2003

Façana mínima 12 m � Mod NS 19/12/2003

Alçada màxima�

Segons ample de carrer �

Mod NS 19/12/2003

fins a 6m 9,15

�més de 6m fins a 10m 12,20

més de 10m fins a 20m 15,25

més de 20m 18,30

Edificabilitat 8,4 m /m3 2 � Mod NS 19/12/2003

Ocupació màximaPb: 100%Plantes pis segons profunditat

� Mod NS 19/12/2003

Profunditatmàxima

PB --- � Mod NS 19/12/2003

PP 16 m excepte Pg. Estació on es troba l’edifici catalogat � Mod NS 19/12/2003

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons --- � ---

USOS

HabitatgeI�

IUR: 1/90 Mod NS 19/12/2003

Industrial A-B 1-2-3 � Mod NS 19/12/2003

Públic 1 al 12 IUT: *** Mod NS 19/12/2003

ServeisNo �

Mod NS 19/12/2003Excepte aparcaments �

*** Segons normativa turística vigent.

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SERVEIS FERROVIARIS (Mod NS 05/09/2005)

POLÍGONSERVEIS FERROVIARIS(ESTACIÓ DE MANACOR)

SÒL URBÀ

PARÀMETRES

� � � Observacions

Densitat bruta sobre polígon --- � ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��

��������������������������������������!������"��##$���#!!

Tipus d’ordenació --- � ---

Parcel·la mínima --- � ---

Façana mínima --- � ---

Alçada màxima 7,00 m PB+1 � Mod NS 05/09/2005

Edificabilitat 1,04 m /m3 2 � Mod NS 05/09/2005

Ocupació màximaPB 50 % � Mod NS 05/09/2005

PP 50 % � Mod NS 05/09/2005

Profunditatmàxima

PB --- � ---

PP --- � ---

Distancia apartions

Façana --- � ---

Mitgera --- � ---

Fons --- � ---

USOS

HabitatgeNo(excepte un pel personal de vigilància)

� Mod NS 05/09/2005

Industrial No � Mod NS 05/09/2005

Públic 2, 3, 5, 7 � Mod NS 05/09/2005

Serveis 3, 4 � Mod NS 05/09/2005

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBÀ

EQUIPAMENTS

ÀMBIT

EQUIPAMENTS

EN TOT EL

TERME

�

(Art. 233 a 236

N.S. Mod. N.S.

05/09/2005)

EQUIPAMENT

ESCOLAR

SON FANGOS

�

(Art. 233-236

N.S. Mod. N.S.

05/09/2005 I ED

11/10/2007)

AUDITORI

I RECINTE

FIRAL

�

(Mod. N.S.

03/04/2006)

EQUIPAMENTESCOLA

C. SON BOGA

�

(Mod. N.S. 14/03/2008)

HOSPITAL

COMARCAL

�

�

(Mod. N.S.

18/12/2009)

NOU JUTJAT

DE MANACOR

�

(Art. 8

Llei 10/2010)

EQUIPAMENT

ESPORTIU

1-29

�

�

(Art. 9

Llei 10/2010)

PARÀMETRES

Densitatbruta sobrepolígon

--- --- --- --- --- --- ---

Tipusd’ordenació

Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada Aïllada

Parcel·lamínima

--- --- --- --- --- --- ---

Façanamínima

--- --- --- --- --- --- ---

Reguladora

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ���

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBÀ

Alçadamàxima

10 m PB+2 14 m PB+2 25 m PB+4 10 m PB+2 21mMàxima25m PB+5

13 m 15 m

Edificabilitat 3 m /m3 2 1 m /m2 2 1 m /m2 2 3 m /m3 2 1 m /m2 2 2 m /m2 2 1 m /m2 2

Ocupaciómàxima

Segons estudide detall

60 % ---Segons estudi dedetall

70% --- ---

Profunditatmàxima

Segons estudide detall

--- --- --- --- --- ---

Distancia apartions

Segons estudide detall

3m (exceptePB fins 4malçada)

3 m ---

L’existent i3 m pernovesedificacions

3 m3 m a vialspúblics

AparcamentSegons l'ús iArt. 91 N.S.

Segons l'ús iArt. 91 N.S.

Una plaça

cada 50m2

edificats---

Segons l'ús iArt. 91 N.S.

Una plaça

cada 75m2

edificats

Una plaçacada 100placesd'aforament

USOS

Habitatge NoNo. Noméspersonal devigilància

NoNo. Només personalde vigilància

No No No

Industrial No No No No No No No

Públic4,5,6,7,8,9,11,12 imercats

7 nomésensenyamentoficial públic

4,5,6,7,8,97 ús escolar8 annex a ús escolar

9 (hospitalcomarcal)

Usosadminis-tratiusjutjats

8 (esportiu)

Serveis No No No No No No No

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBANITZABLE SENSE PLA PARCIAL APROVAT

NUCLI URBÀ DE MANACOR

POLÍGONS 1-26.2 1-27 1-28.2Ampliació polígonindustrialPOLÍGON I

Ampliació polígonindustrialPOLÍGON II

PARÀMETRES

�

Normativa aplicableMod N.S.26/07/01

N.S. Arts 261 -268

Mod N.S.26/07/01

Mod N.S. 14/11/03 Mod N.S. 14/11/03

�

ClassificacióSòl apte perurbanitza-ció

S. U. P.Sòl apte perurbanització

Sòl apte perurbanització

Sòl apte perurbanització

Denominació Serveis Serveis ServeisIndustriali serveis

Industriali serveis

Superfície 5,86 Ha 13,90 Ha 4,38 Ha17,79 Ha +1,20Ha S.G.

6,71 Ha

Superfície mínima adesenvolupar

--- 8,00 Ha --- --- ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��#

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBANITZABLE SENSE PLA PARCIAL APROVAT

Densitat --- 10 hab/Ha --- --- ---

Edificabilitat global 1,5 m /m3 2 0,6 m /m3 2 1,5 m /m3 2 3,9 m /m3 2 3,9 m /m3 2

Sòl lucratiu 50 % --- 50 % 60 % 60 %

Tipus d’ordenació --- Aïllada --- --- ---

Parcel·la mínima --- 2.000 m2 --- --- ---

Alçada màxima --- 8 m --- --- ---

Superfície mínima de zonesverdes

10 % -- 10 % 2,00 Ha 0,70 Ha

Amplada mínima de vials 15 m 15 m 15 m 20 m 20 m

Superfície de vials iaparcaments

� � � 4,39 Ha 1,98 Ha

Superfície mínimad’equipaments

5 % --- 5 % --- ---

USOS

Habitatge NoNo, excepte personalmanteniment/vigilància

No

No, exceptepersonalmanteniment/vigilància

No, excepte personalmanteniment/vigilància

Industrial No No No Si (art. 209) Si (art. 209)

Públic 2 al 10 2 al 102 al10

Si (art. 208) Si (art. 208)

Serveis 1 al 5 1 al 5 1 al 5 Si (art. 208) Si (art. 208)

�

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBANITZABLE SENSE PLA PARCIAL APROVAT

�

NUCLI URBÀS’ILLOT PORTO CRISTO PORTO CRISTO

PORTOCRISTO

CALA DOMINGOS

POLÍGONS3-9SERVEIS

4-19COVES. SECTOR DERÈGIM ESPECIAL

4-20 COVES.SECTOR DE RÈGIMESPECIAL

POLÍGON ASERVEIS

Polígon 7

PARÀMETRES

Normativa aplicableN.S. Arts261 - 268

N.S. Art. 174 N.S. Art. 174Mod N.S.22/03/05

Mod N.S. 10/12/04

Classificació S. U. P. S. U. P. S. U. P.Sòl apte perurbanització

Sòl apte per urbanització

Denominació Serveis Especial coves Especial coves ServeisExtensivaG-1

Equipaments

Superfície 3,50 Ha 10,00 Ha 4,00 Ha 4,50 Ha 20,49 Ha

Superfície mínima adesenvolupar

�

3,00 Ha�

10,00 Ha�

4,00 Ha�

---�

---

Densitat 10 hab/Ha 25 hab/Ha 25 hab/Ha ---1 hab cada

200m solar2 ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

��������������� ��������

���������������� ��!

��������������������������������������!������"��##$���#!!

MODIFICACIÓ PUNTUAL RELATIVA A LA CAPACITAT DE POBLACIÓ

SÒL URBANITZABLE SENSE PLA PARCIAL APROVAT

Edificabilitat global 0,6 m /m3 2 0,2 m /m3 2 0,2 m /m3 2 0,50m /m2 2 Sobreparcel·la

2 m /m3 2

Sobre parcel·la

3 m /m3 2

Sòl lucratiu 70 % Pla especial Pla especial 66,66 % 73,24 %

Tipus d’ordenació Aïllada Aïllada Aïllada --- Aïllada Aïllada

Parcel·la mínima 2.000 m2 Pla especial Pla especial --- 600 m2 ---

Façana mínima --- --- --- --- 15 m ---

Ocupació màxima --- --- --- --- 40% ---

Alçada màxima 10 m Pla especial Pla especial --- 9,15 m 10m Pb+2

Superfície mínimade zones verdes

--- --- -- 0,60 Ha 2,61 Ha

Amplada mínimade vials

15 m Pla especial Pla especial --- ---

Superfície de vials iaparcaments

--- --- --- 0,72 Ha 2,87 Ha

Superfície mínimad’equipaments

2 % Pla especial Pla especial 0,18 Ha ---Eq. privats0,62 Ha

Distancia a partions --- --- --- --- 3m --

USOS

Habitatge IINo, excepte personalmanteniment/vigilància

No, excepte personalmanteniment/vigilància

NoII i IIIIUR:1/200

No

Industrial No No No No No No

Públic 4 al 8 2 al 10 2 al 10 3, 5, 7, 8, 91 al 10IUT: ***

2,4,5,6,7,8,9

Serveis 1 al 5 1 al 5 1 al 5 2, 4 No No

*** Segons normativa turística vigent.

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l'Acta.

Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior deJustícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació del present acord. Això deconformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa

�

Palma, 3 de desembre de 2013

El secretari delegatJaume Munar Fullana

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2013/170/849181

�������+������-�����/

&�����'��������������������� ��

��������������������������������������!������"��##$���#!!

����������%������������3�����������!""����#"�$�%!�&�""�$��%!'�$(�&!�(�%)#$*����&!���(!$$�(�$�

�+/� ������ ������� � ���������� ��� ������������ ��� �� ��������� � ��� ���� ������� ������������� ����������� ���� ������ �������� ��� ������ ������� � �� ������� � ��� ��#�� �������� ��� �������$%$&��$%$'%$��$%$'%(���$%()%$

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió celebrada el dia 28 de febrer de 2014, adoptà, entre d’altres, el següentacord:

“Atès l’expedient relatiu a la modificació de les Normes subsidiàries de planejament del terme municipal de Manacor relativa a laimplantació de l’ús esportiu als polígons 1-15, 1-17-1, 1-17-2 i 1-28-1, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació delTerritori i Urbanisme, en el tràmit previst a l’article 132 del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, Reglament de Planejament Urbanístic,aquesta Comissió Insular acorda aprovar definitivament l’expressada modificació puntual amb subjecció a les prescripcions següents:

1. En el moment d’implantar usos a les zones no edificades dels polígons 1-15, 1-17.1,1-17.2, inclosos dins l’àrea de reconversió diferidaART 11.2 “Façana de Manacor”, no s’ha d’impedir l’objectiu de millorar els accessos des de la ronda nord de circumval·lació ja executada.

2. S’hauran de tenir en compte els riscos de contaminació d’aqüifers que hi ha a tots els polígons esmentats i que l’1-17 està travessat peltorrent de Manacor, per les possibles mesures correctores que s’hauran d’adoptar.”

Així mateix, es fan públiques les normes urbanístiques

Article 182Edificació

L’edificació a zona de serveis s’ha d’ajustar, quant a usos, al que regulen aquestes Normes.

El projecte d’ordenació serà lliure, però en cap cas no pot superar una edificabilitat d’1,2 m3/m2 de la totalitat de la zona condicionada. Elscarrers han de tenir una amplada mínima de 15 m i els passatges per a vianants, de 6 m.

En els polígons 1-15, 1-17-1, 1-17-2 i 1-28-1 s’haurà de recollir l’aigua de pluja de les cobertes i es disposarà en un dipòsitd’emmagatzament per utilitzar aquesta aigua per a reg.

Les instal·lacions esportives disposaran d’un dipòsit d’acumulació de les aigües grises produïdes, amb les seves corresponents instal·lacionsde bombament, filtrat i desinfecció. La dita aigua es destinarà a l’ús de les cisternes dels inodors.

També es valorarà qualsevol altra mesura d’estalvi d’aigua que es proposi en cada projecte concret.

Modificació puntual relativa a la implantació de l’ús esportiu als polígons 1-15, 1-17-1, 1-17-2 i 1-28-1

Serveis Manacor (art.179-185 NS, Mod NS 12/05/1989, Mod NS 11/10/1996)

Polígons Manacor: 1-15 Sòl urbà

Paràmetres

� 1-15 Observacions:

Densitat bruta sobre polígon 10 habitants/Ha ---

Tipus d’ordenació Aïllada ---

Parcel·la mínima 1.000 m2 ---

Façana mínima 15 m ---

Alçada màxima 13,00 m Mod NS art 184 12/05/1989 aprovada per silenci administratiu.

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2014/32/859576

�������+������-�����/

&�����'��������������������� %

��������������������������������������!������"��##$���#!!

Edificabilitat 3 m /m3 2 ---

Ocupació màximaPB 60 %

Mod NS art 184 12/05/1989 aprovada per silenci administratiu.PP 60 %

Profunditat màximaPB --- ---

PP --- ---

Distància a partions

Façana --- ---

Mitgera 4 m ---

Fons 4 m ---

Usos

HabitatgeNo (excepte personal

manteniment/vigilància)---

Industrial No ---

Públic 2, 8 (*) ---

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 ---

(*) Es permeten els usos públics 3 i 5 (oficines i sales de reunió) com usos secundaris i lligats als usos comercial o esportiu, sempre quecomparteixin accessos, edifici i horari, i sense ocupar més d’un 15% de la superfície edificada total.

Són d’aplicació les normes estètiques del Capítol X, articles 80 a 97, de les ordenances de les Normes Subsidiàries i l’Ordenança Municipalde Publicitat núm. 8911 publicada al BOCAIB a data de 4 de maig de 1996.

Modificació puntual relativa a la implantació de l’ús esportiu als polígons 1-15, 1-17-1, 1-17-2 i 1-28-1

Serveis Manacor (art.179-185 NS, Mod NS 10/04/1992, Mod NS 22/02/2002)

Polígons Manacor: 1-17-1 i 1-17-2 Sòl urbà

Paràmetres

� � Observacions:

Densitat bruta sobre polígon 10 habitants/Ha ---

Tipus d’ordenació Aïllada ---

Parcel·la mínima 1.000 m2 ---

Façana mínima 15 m ---

Alçada màxima 13,00 m Mod NS 22/02/2002

Edificabilitat 3 m /m3 2 ---

Ocupació màximaPB 60 %

Mod NS 22/02/2002PP 60 %

Profunditat màximaPB --- ---

PP --- ---

Distància a partions

Façana --- ---

Mitgera 4 m ---

Fons 4 m ---

Usos

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) ---

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2014/32/859576

�������+������-�����/

&�����'��������������������� %�

��������������������������������������!������"��##$���#!!

Industrial No ---

Públic 2, 8(*) ---

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 ---

(*) Es permeten els usos públics 3 i 5 (oficines i sales de reunió) com usos secundaris i lligats als usos comercial o esportiu, sempre quecomparteixin accessos, edifici i horari, i sense ocupar més d’un 15% de la superfície edificada total.

Són d’aplicació les normes estètiques del Capítol X, articles 80 a 97, de les ordenances de les Normes Subsidiàries i l’Ordenança Municipalde Publicitat núm. 8911 publicada al BOCAIB a data de 4 de maig de 1996.

�

Modificació puntual relativa a la implantació de l’ús esportiu als polígons 1-15, 1-17-1, 1-17-2 i 1-28-1

Serveis 1-28-1 (art. 179 a 185 NS, Mod NS 26/07/2001)

Polígon Manacor: 1-28-1 Sòl urbà

Paràmetres

� � Observacions:

Densitat bruta sobre polígon 10 habitants/Ha ---

Tipus d’ordenació Aïllada Mod NS 26/07/2001

Parcel·la mínima 1.000 m2 Mod NS 26/07/2001

Façana mínima 15 m Mod NS 26/07/2001

Alçada màxima 8,00 m Mod NS 26/07/2001

Edificabilitat 3 m /m3 2 Mod NS 26/07/2001

Ocupació màximaPB 50 % Mod NS 26/07/2001

PP 50 % Mod NS 26/07/2001

Profunditat màximaPB --- ---

PP --- ---

Distància a partions

Façana --- Mod NS 26/07/2001

Mitgera 4 m Mod NS 26/07/2001

Fons 4 m Mod NS 26/07/2001

Usos

Habitatge No (excepte personal manteniment/vigilància) Mod NS 26/07/2001

Industrial No Mod NS 26/07/2001

Públic 2, 8(*) Mod NS 26/07/2001

Serveis 1, 2, 3, 4, 5 Mod NS 26/07/2001

(*) Es permeten els usos públics 3 i 5 (oficines i sales de reunió) com usos secundaris i lligats als usos comercial o esportiu, sempre quecomparteixin accessos, edifici i horari, i sense ocupar més d’un 15% de la superfície edificada total.

Són d’aplicació les normes estètiques del Capítol X, articles 80 a 97, de les ordenances de les Normes Subsidiàries i l’Ordenança Municipalde Publicitat núm. 8911 publicada al BOCAIB a data de 4 de maig de 1996.

La publicació d’aquest acord es fa a reserva de l’aprovació de l'Acta.

Contra aquest acord es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2014/32/859576

�������+������-�����/

&�����'��������������������� %#

��������������������������������������!������"��##$���#!!

Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent a la publicació del present acord. Això deconformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa

�

Palma, 3 de març de 2014�

El secretari delegatJaume Munar Fullana

http://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2014/32/859576