Aquest compromís general es concreta en sis objectius que estan d'acord amb els Objectius de Desenvolupament

del Mil•lenni (ODM), establerts per l 'ONU el 2000:

Estendre i millorar l'educació integral de la primera infància.

Vetl lar perquè en 201 5 tots els nens i nenes tinguin accés a un ensenyament primari gratuït i obligatori

de qualitat i la acabin.

Vetl lar perquè les necessitats d'aprenentatge de totes les persones joves i adultes siguin ateses

mitjançant l 'accés a programes de preparació per a la vida activa.

Augmentar en un 50% el nombre de persones adultes alfabetitzades per a l 'any 201 5, especialment dones, i

faci l itar a totes les persones l 'accés a l 'educació bàsica i a l 'educació permanent.

El iminar les disparitats entre els sexes a primària i secundària per al 2005 i assolir la igualtat de gènere en

educació per al 201 5, garantint a les nenes l 'accés a una educació bàsica de bona qualitat, i un bon rendiment.

Millorar tots els aspectes qualitatius de l'educació, perquè totes les persones aconsegueixin bons resultats

d'aprenentatge, especialment en lectura, escriptura, aritmètica i habil itats bàsiques per a la vida.

Després del Fòrum de Dakar, la CME s'ha concentrat en mobil itzar la ciutadania perquè exigeixi als seus respectius

governs i a la comunitat internacional que compleixin aquests compromisos. Per a això, sol•l icita als governs i altres

donants internacionals els recursos addicionals, així com els canvis que siguin necessaris en les polítiques per

complir amb l'objectiu de l 'EPT.

Un valor en si mateixa i un dret de totes les persones, reconegut en la

Declaració Universal dels Drets Humans.

Imprescindible per lluitar contra la pobresa i aconseguir un

desenvolupament sostenible, ja que contribueix a augmentar l 'esperança de

vida i a mil lorar la salut de la població, afavoreix el creixement econòmic, la

distribució de la riquesa i permet la participació ciutadana en la vida pública.

Una responsabilitat fonamental dels Estats.

Una meta que es pot assolir si els governs tenen voluntat política i mobil itzen

els recursos necessaris.

AL VOLTANT DEL 10% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL VIU AMBUNA DISCAPACITAT, CONSTITUINT LA MAJOR MINORIA DELMÓN. EL BANC MUNDIAL ESTIMA QUE EL 20% DELS MÉSPOBRES DEL MÓN TENEN DISCAPACITATS, I MOLTESVEGADES SÓN CONSIDERATS DINS DE LES SEVES PRÒPIESCOMUNITATS COM LES PERSONES EN SITUACIÓ MÉSDESAVANTATJOSA.

Es reconeix que les dones amb discapacitat experimenten múltiples

desavantatges, sent objecte d'exclusió a causa del seu gènere i de la

seva discapacitat (especialment es reconeix que les dones i les

nenes amb discapacitat solen estar exposades a un risc més gran de

violència, dins i fora de la l lar, a lesions, abusos, abandonament o

tracte negligent, maltractaments o explotació ). Les persones amb

discapacitat s'enfronten a una multitud de barreres per participar en la

societat en condicions d'igualtat. Al seu torn, la falta d'accés a

l 'educació dificulta el seu accés a altres drets i obstacul itza la seva

participació efectiva en les seves comunitats.

S'estima que 93 milions de nens, nenes i joves viuen al món amb algun tipus de discapacitat i que es

concentren en major mesura en països de renda mitjana i baixa. Formen el col•lectiu més marginat i exclòs de

l 'educació. Les escasses dades disponibles mostren que els/les menors amb discapacitat tenen moltes menys

oportunitats educatives. En molts països integren l 'àmplia majoria dels/les no escolaritzats/des. Per exemple, al

Nepal representen el 85% dels nens i les nenes no escolaritzats/des.

1 Aquest apartat està basat en l ’ informe Equal right, equal opportunity. Global Campaign for Education, Handicap International. 201 4.

(http: //cme-espana.org/content/informe-201 4-mismos-derechos-mismas-oportunidades).

2 Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, preàmbul.

2

Hi ha poques dades sobre persones amb discapacitat al món. Les dadessobre nens i nenes amb discapacitat i el seu accés a l'educació sónescandalosament escassos, especulatius, no estan actualitzats i són pocconsistents. Això es deu fonamentalment a factors polítics, normalmentderivats d'actituds socials a l'hora d'informar sobre discapacitat. Les famíliesamb membres discapacitats s'enfronten a l'ostracisme social, i de vegadestenen creences culturals negatives sobre discapacitat (per exemple, que és uncàstig per un determinat comportament). També hi ha factors de dificultattècnica (definicions diferents de discapacitat, etc.) i dificultats pràctiques derecol•lecció de dades.

La manca d'accés a l'educació dels nens i les nenes amb discapacitat constitueix

una violació dels seus drets i l imita les seves oportunitats a la vida, marcant el

principi d'una vida abocada a l'exclusió. Abordar aquesta situació de discriminació

suposa reduir els nivel ls de pobresa i treballar pel desenvolupament.

Així mateix, per assolir l 'ensenyament primari universal és fonamental prestar més atenció a l 'educació dels nens i

les nenes amb discapacitat. Els avenços en l 'escolarització de nens i nenes en països de renda baixa i mitjana no

han suposat un avanç en l 'escolarització dels col•lectius menys afavorits. D'aquí que s'hagi incrementat la bretxa

entre els nens i les nenes escolaritzats/des i les minories oblidades -inclosos mil ions de nens i nenes amb

discapacitat-, que han quedat encara més excloses i marginades.

Per tant, reivindiquem el dret a una educació de qualitat, promotora de la igualtat d'oportunitats i del canvi social,

que sigui disponible, accessible, rel levant i adaptable, dissenyada per abordar la discriminació, i que permeti a cada

alumne i alumna desenvolupar el seu propi potencial i els seus propis talents.

ÉS URGENT FERFRONT A AQUESTES

DISCRIMINACIONS.

Els nens i les nenes amb discapacitat formen un dels col•lectius més exclosos. La diferència en les taxes

d'escolarització entre menors amb i sense discapacitat són més grans que les que es donen entre les dels entorns

rural i urbà o per diferències d'ingressos. Quan sí accedeixen a l 'escola, solen rebre una educació de poca qualitat i

de forma inadequada, normalment en sistemes segregats, que moltes vegades reforcen els prejudicis existents

sobre la discapacitat, i tenen major probabil itat d'abandonar l 'escola.

"Els Estats membres reconeixen el dret de les persones amb discapacitat al'educació. De cara a fer efectiu aquest dret sense discriminació i sobre la based'igualtat d'oportunitats, els Estats membres asseguraran un sistema d'educacióinclusiu a tots els nivells així com l'ensenyament al llarg de tota la vida. En ferefectiu aquest dret, els Estats membres asseguraran que:

"Tots els/les menors tenen dret fonamental a l 'educació i ha de donar-se'ls

l 'oportunitat d'aconseguir i mantenir un nivel l acceptable de coneixements;

Les persones amb discapacitat no quedin excloses del sistema generald'educació per motius de discapacitat, i que els nens i les nenes ambdiscapacitat no quedin exclosos de l'ensenyament primari gratuït i obligatorini de l'ensenyament secundari per motius de discapacitat;

Les persones amb discapacitat puguin accedir a una educació primària isecundària inclusiva, de qualitat i gratuïta, en igualtat de condicions amb lesaltres, en la comunitat en què visquin;

Es facin ajustaments raonables en funció de les necessitats individuals;

Es doni el recolzament necessari a les persones amb discapacitat en el marcdel sistema general d’educació, per facilitar la seva formació efectiva;

Es facilitin mesures de recolzament personalitzades i efectives en entornsque fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social de conformitatamb l’objectiu de la plena inclusió”.

Cada nen i nena té característiques, interessos, capacitats i necessitats d'aprenentatge que li són propis;

Els sistemes educatius han de ser dissenyats i els programes aplicats de manera que tinguin en compte tota

aquesta gamma de diferents característiques i necessitats;

Les persones amb necessitats educatives especials han de tenir accés a les escoles ordinàries, que hauran

d’integrar-los en una pedagogia centrada en el/la nen/a, capaç de satisfer aquestes necessitats;

El 1 994 es va celebrar la Conferència Mundial sobre Necessitats Educatives

Especials. La Declaració de Salamanca, document resultat de la conferència, recul l

alguns principis sobre l 'educació inclusiva i assenyala que:

EN NECESSARI QUE TOTS ELS NENS I LES NENES ACCEDEIXIN A UNAEDUCACIÓ DE QUALITAT, PER AIXÒ ÉS NECESSARI QUE ELS SISTEMESEDUCATIUS DONIN RESPOSTA A LES NECESSITATS DE LES PERSONES AMBDISCAPACITAT. ABORDAR L'EDUCACIÓ DES D'UN ENFOCAMENT BASAT ENDRETS PASSA PER LA CREACIÓ DE SISTEMES EDUCATIUS INCLUSIUS.

feta per l’Institut Nacional d’Estadística el 2008, hi ha 60.400 nens i nenes amblimitacions, d’edats compreses entre 0 o 5 anys; i 78.300 nens i nenes amb alguntipus de discapacitat entre 6 i 15 anys. Per als nens i les nenes entre els 16 i els 18anys no hi ha dades desglossades a l’enquesta.

Malgrat tot, cal entendre que la xifra dels/les nens/es que podríem considerar ambdiscapacitat seria molt superior. Per tenir una visió real de la situació s’hauriend’adoptar mesures com les que relacionem a continuació, senyalades en l’Estudisobre la situació dels nens i les nenes amb discapacitat a Espanya (Estudio sobrela situación de los niños y las niñas con discapacidad en España ):

A més, les escoles ordinàries amb aquesta orientació integradora representen el mitjà més eficaç per combatre les

actituds discriminatòries, crear comunitats d'acoll ida, construir una societat integradora i aconseguir l 'educació per a

tothom, proporcionen una educació efectiva a la majoria dels nens i mil loren l 'eficiència i, en definitiva, la relació

cost-eficàcia de tot el sistema educatiu."

Portar a terme estudis amb dades desglossades per conèixer la realitat.

Adoptar una política adequada de recolzament especial a les famílies ambnens/es amb discapacitat per tal que puguin assolir el seu ple desenvolupament.

Reconèixer i protegir el dret universal i gratuït a una atenció primerenca dequalitat per a tots/es els/les nens/es de 0 a 6 anys.

Establir els medis per tal que els nens i les nenes amb discapacitat puguinexercir el seu dret a participar en la presa de decisions que els/les afectin.

Reconèixer el dret a una educació inclusiva, de qualitat i gratuïta per a tots elsnens i les nenes amb discapacitat, in igualtat de condicions.

Procurar que els/les nens/es amb discapacitat puguin viure en un àmbit familiar,mirant d’evitar la seva institucionalització.

3 Campoy Cervera, I . Estudio sobre la situación de los niños y las niñas con discapacidad en España. UNICEF-Cuadernos para el Debate -02.

Barcelona: Huygens Editorial , diciembre 201 3.

http: //www.unicef.es/actual idad-documentacion/publicaciones/estudio-sobre-la-situacion-de-los-ninos-y-las-ninas-com

3

L'INFORME SOBRE ELS ODM DE L'ANY 2010 ESPECIFICAVAQUE ES NECESSITAVEN POLÍTIQUES I INTERVENCIONS PERELIMINAR LES DESIGUALTATS PERSISTENTS. L’INFORMERECULL PER PRIMERA VEGADA LA DISCAPACITAT, LA QUALES VA INCLOURE EXPRESSAMENT AMB UNA MENCIÓESPECÍFICA EN L'OBJECTIU 2 ­ACONSEGUIRL'ENSENYAMENT PRIMARI UNIVERSAL­, REFERIDA AL'EDUCACIÓ DELS NENS I LES NENES AMB DISCAPACITATQUE ESTAN FORA DE L'ESCOLA.

Tot i això, la inclusió de les persones amb discapacitat no ha estat un element prioritari en el tractament dels

ODM, sent el vincle entre discapacitat i pobresa un element de vital importància de cara a la solució dels

problemes globals en matèria d'educació i desenvolupament.

L'informe Discapacitat i els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni: una revisió del procés dels ODM i

estratègies per a la inclusió dels temes de discapacitat en els esforços dels ODM, del Departament d'Assumptes

Econòmics i Socials de les Nacions Unides, reflectia aquesta situació. Entre altres coses, aquest informe fa

al•lusió a la possibi l itat d'influir en l 'agenda de desenvolupament post 201 5, indicant que l'absència de ladiscapacitat en els ODM és particularment preocupant, ja que el problema més urgent de les persones ambdiscapacitat no és la seva discapacitat específica, sinó més aviat la manca d'accés equitatiu als recursos com

l'educació.

A l 'agenda post 201 5 s'ha de demanar que les metes d'educació es fonamentin en la seva definició com a dret

humà, assegurant accés i bones infraestructures per a nens, nenes i docents en situació de discapacitat.

El 23 de setembre de 201 3, l 'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució perquè l 'agenda

de desenvolupament post 201 5 tingui en compte les persones amb discapacitat. La resolució contempla el dretde tots els nens i les nenes en situació de discapacitat a accedir a una educació primària gratuïta iobligatòria, així com l'accés de les persones amb discapacitat als serveis d'atenció de salut bàsica iespecialitzada. A més, insta els Estats membre, el sistema de Nacions Unides i les agències humanitàries aque segueixin reforçant l 'atenció que presten a aquest grup de població, tenint en compte les seves necessitats

especials. Finalment, sol•l icitar que en dos anys el president de l 'Assemblea General faci un examen de

seguiment dels progressos assolits en la realització dels ODM per a les persones amb discapacitat.

DES DE 2001, DURANT L'ÚLTIMA SETMANA D'ABRIL, LA CME ORGANITZA LASETMANA D'ACCIÓ MUNDIAL PER L'EDUCACIÓ (SAME), EN LA QUAL ELSMEMBRES DE LA CAMPANYA TREBALLEN CONJUNTAMENT PER CRIDARL'ATENCIÓ DE LES I ELS REPRESENTANTS POLÍTICS, MEMBRES DE LACOMUNITAT EDUCATIVA, MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT ENGENERAL SOBRE LA NECESSITAT DE FER REAL I EFECTIU EL DRET A UNAEDUCACIÓ BÀSICA DE QUALITAT.

Les diferents caselles estaran col•locades per separat en un espai ampli i els i les

participants, per anar d' una a una altra, no només mouran la seva fitxa, sinó que hauran de

desplaçar-se físicament.

En final itzar el joc, no hi haurà un equip guanyador, sinó que tots i totes hauran derealitzar un gest amb la seva aportació a l'educació inclusiva que somiem i volem.

La participació en la SAME permetrà que nenes, nens, joves i persones adultes

desenvolupin la competència ciutadana, la definició fa referència, entre altres coses, a

comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania

democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a la seva mil lora,

conèixer els valors del sistema democràtic, i exercir activament i responsablement els drets i

deures de la ciutadania.

Volem que, amb les seves reflexions, les persones que juguin sentin la necessitat de

denunciar la situació d'inequitat que viuen milions de persones al món davant els/les

seus/ves representants polítics/ques, i tinguin un espai per a això.

Durant la SAME, mil ions de persones a tot el món ens mobil itzarem, sota el lema

Sumem capacitats. Pel dret a una educació inclusiva, per recordar als/les

governants el compliment del dret a l 'educació de les persones amb discapacitat a tot

el món, i per exigir que destinin els recursos necessaris perquè l 'educació inclusiva

sigui una realitat el més aviat possible.

Aquest any ens unirem a la mobil ització que es duu a

terme a tot el món participant en un joc de caselles,

El joc està compost per una sèrie de caselles amb

proves per les quals els i les participants aniran

passant en petits grups, i en les que aniran reflexionat

i experimentant les barreres a les quals s'enfronten

les persones amb discapacitat per exercir el dret a

l 'educació, especialment aquelles persones que viuen

en realitats desfavorides de països del Sud.

Durant anys la Campanya Boliviana pel Dret a l' Educació ha estat treballanta favor d'una educació inclusiva, clau tant per a la inclusió de nens i nenesamb discapacitat com per a la inclusió de minories ètniques molt marginadesen l'accés a una educació de qualitat. L'any 2006 el Comitè Nacional per aPersones amb Discapacitat va llançar el Pla Nacional d'Igualtat d'Oportunitats per a Persones amb Discapacitat (Pineo), que pretenia feraccessible una educació inclusiva per a les persones amb discapacitat illuitar així contra la discriminació dins del sistema educatiu bolivià.

Des de llavors, hi ha hagut molts avenços. La nova llei boliviana d'educacióincorpora una visió inclusiva de l'educació, comprometent­se a assegurar laigualtat d'oportunitats en l'àmbit educatiu, sense cap discriminació. Encarasegueixen existint dificultats a l'hora d'implementar la nova llei i laCampanya Boliviana pel Dret a l'Educació segueix treballant per fer efectiu eldret a l'educació per a tothom.

Crear marcs legals apropiats i establ ir ambiciosos plans nacionals per a la inclusió, ratificant la

Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el iminant les barreres legislatives que

impedeixen a les persones amb discapacitat accedir als sistemes educatius. A més, han d'assegurar que

s’hi destinen els recursos necessaris.

ELS SISTEMES INCLUSIUS DEQUALITAT, BASATS EN UNENFOCAMENT DE DRETS, NOPODEN SEGUIR SENT UNASSUMPTE MARGINAL EN LESPOLÍTIQUES EDUCATIVES, SINÓQUE HAN DE SER CENTRALS PERA LA CONSECUCIÓ D'UNAEDUCACIÓ DE QUALITAT PER ATOTHOM. EL MÓN HA D'ACTUARARA PER ATURAR LAMARGINACIÓ DELS NENS I LESNENES AMB DISCAPACITATL'ACCÉS A L'EDUCACIÓ.

Millorar les dades sobre discapacitat i educació i establ ir sistemes de rendició de comptes,

desagregant dades en funció de variables com discapacitat, sexe, accés i permanència en el sistema

escolar.

Construir escoles i aules accessibles i adequades per atots/es, regulant les normes d'accessibi l itat arquitectònica,

creant materials accessibles i assegurant que els

currículums s'adapten a les diversitat de necessitats

educatives.

Assegurar l'existència de suficients docents amb laformació apropiada. Els principis de la inclusió han de

formar part dels programes de formació del professorat.

Qüestionar les actituds que reforcen i sostenen les

discriminacions, duent a terme campanyes de sensibi l ització

a diferents nivel ls.

Assegurar la participació del moviment associatiu de la

discapacitat en la governança del sistema educatiu.

Dur a terme el seu compromís d'invertir almenys un 0,7% del PIB en cooperació i real inear l 'Ajuda Oficial al

Desenvolupament (AOD) per comprometre almenys un 8% d’aquesta ajuda oficial a l 'educació bàsica,

incloent contribucions a l 'Al iança Mundial per la educació (AME).

Proveir una major proporció d'AOD com a suport pressupostari general o sectorial , assegurant que se

suma als plans nacionals enl loc de donar suport a programes més petits i fragmentats.

Garantir que l'ajuda per a l 'educació recolza sistemes educatius inclusius, assegurant que els programes,

plans i polítiques educatives es basen en els principis d'educació inclusiva.

Assegurar­se que, a l'agenda post 2015, les metes d'educació es fonamenten en la seva definició com a

dret humà, assegurant accés i bones infraestructures per a l 'alumnat i docents amb discapacitat.

Frenant la reducció desproporcionada que el pressupost de cooperació està patint des de 2009. Establir

marcs temporals de previsibi l i tat de l 'ajuda als que no puguin afectar retal lades sobrevinguts i tornar al camí

del 0'7 % el més aviat possible.

Afermant un sistema de gestió que mil lori l 'al ineació amb els països socis, la coordinació amb altres actors

espanyols i internacionals i la concentració regional i sectorial de les ajudes.

Dedicant el 8% de l'AOD a educació bàsica, tal com disposen sengles proposicions no de llei aprovades per la

Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats.

Renovant el seu compromís de finançament i participació activa en la AME.

recordar la importància de les polítiques de cooperació al desenvolupament, i més concretament de l 'AOD,

com a instrument clau en la l luita contra la pobresa, tal com recull en la moció recentment aprovada per

unanimitat per tots els grups polítics de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament del

Senat . Per a això ha de:

a més de donar suport a les anteriors mesures com donant internacional, ha de

4

4 http: //www.senado.es/legis1 0/publicaciones/pdf/senado/bocg/BOCG_D_1 0_284_2082.PDF

Fer "ajustaments raonables" en funció de les necessitats individuals de cada escolar i faci l itar d'aquestamanera "mesures de suport personalitzades i efectives que fomentin el màxim desenvolupament acadèmic i

social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió". Aquests ajustaments raonables permetrien als/les

alumnes amb discapacitat intel•lectual o del desenvolupament que cursen estudis en centres ordinaris, poder

potenciar al màxim possible les seves capacitats.

Garantir que cap alumne/a amb discapacitat intel•lectual o del desenvolupament sigui escolaritzat/da enl'educació especial contra la seva voluntat i sense tenir en compte l 'opinió dels seus pares o tutors.

Eliminar la possibilitat que els centres ordinaris puguin prioritzar el criteri del rendiment acadèmic enles seves sol•licituds d'admissió d'alumnat (aspecte que pot suposar fins a un 20% de la puntuació).

Segons el Relator Especial sobre el dret a l 'educació, això pot donar l loc al fet que "hi hagi una renúncia a

incloure els/les estudiants amb discapacitat i a que s'expulsi els/les alumnes als/les quals és difíci l educar",

afermant així la discriminació i la situació de marginació social en què es troben generalment aquestes

recomana l'informe emès pel Comitè Internacional de l 'ONU de seguiment de la convenció

(http: //www.convenciondiscapacidad.es/Informes_new/I I I%20%20INFORME%20DDHH%202011%20def.pdf).

La CME a Espanya se suma a les propostes que la Confederació Espanyola d'Organitzacions en favor de les

Persones amb Discapacitat Intel•lectual (FEAPS) i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb

Discapacitat (CERMI) proposen al govern per a la mil lora de l 'educació inclusiva, donant especial rel levància a

la necessitat de:

La Coalició Espanyola de la Campanya Mundial per l 'educació està integrada per:

a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, tal com

Organitzacions que participen en la SAME a nivel l estatal:

Col· laboren: Aquest projecte està finançat

per la Unió Europea*

* Aquesta publicació ha estat produïda amb el suport de la Unió Europea. Els continguts d'aquesta publicació són responsabil itat exclusiva de la Coalició Espanyola de laCampanya Mundial per l 'Educació i no reflecteixen en cap cas l 'opinió de la Unió Europea.

Direcció

d'art,dissenyiil·lustracions:MaribelVázquez

Entitats que impulsen la Campanya a Catalunya: