clil / aicle

AICLE (CLIL) ____________Pàgina 1___

Estudi sobre l’ús de recursos didàctics en l’ensenyament de l’anglès a primària:

anàlisi, reflexió i propostes de millora. 3. AICLE (CLIL)

A) Introducció

En els darrers anys les escoles catalanes han vist com entrava, amb força, un nou enfocament

en l’aprenentatge de les llengües estrangeres. L’acrònim AICLE (o CLIL, en anglès), fa referència a

l’Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars en Llengua Estrangera.

' “CLIL refers to situations where subjects, or parts of subjects, are taught through a foreign

language with dual-focussed aims, namely the learning of content, and the simultaneous learning of

a foreign language” '. (Marsh, D 1994)1

L’estudi sobre l’ús dels recursos didàctics per l’ensenyament de l’anglès a Primària.

Propostes de millora2, que va elaborar el Grup d’Anglès de Formació de Formadors de l’ICE de la

UAB, durant el curs 2006-2007, demostra que l’AICLE és un tema que desperta molt interès entre el

professorat especialista d’anglès d’educació primària.

És evident que l’experiència AICLE és considerada com a molt positiva per gairebé la

totalitat dels mestres de la comarca (el 95 % de mestres la consideren com a molt o bastant positiva),

tot i que en troben inconvenients o problemes d’aplicació, tal i com veurem més endavant.

L’administració compta, en conseqüència, amb un professorat ben predisposat a acceptar iniciatives

per fomentar la pràctica de l’AICLE a les escoles.

Malgrat l’opinió favorable dels mestres i l’interès del Departament d’Educació per a

fomentar l’ensenyament d’altres àrees curriculars en anglès, es pot constatar que al Vallès

Occidental (comarca objecte de la nostra investigació) encara està gairebé tot per fer. Els pocs

projectes que hi ha són molt recents i la meitat d’aquests projectes no són en àrees senceres sinó

parcials, moltes vegades en forma de tallers.

B) Àrees en les que es fa AICLE

Les dades ens mostren que des del 2005 aquesta experiència s’està implantant

significativament i progressiva, tot i que fa uns quants anys que el Departament d’Educació,

mitjançant la convocatòria de llicències per a estades a països de parla anglesa, ja començava a

1 “AICLE fa referència a les situacions en què algunes àrees o part d’aquestes s’ensenyen mitjançant una llengua estrangera amb un doble objectiu, l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge simultani d’aquesta llengua estrangera” (Marsh, D 1994) 2 La realització d’aquest estudi ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006).


pilotar projectes experimentals d’integració de llengua i contingut, i que des del CRLE3 es

potenciaven projectes d’innovació en llengües estrangeres.

Amb les dades a la mà, creiem que l’experiència AICLE és la gran mancança en

l’ensenyament a primària. Només un 19% de les escoles del Vallès Occidental estan duent a terme

un d’aquests projectes. El 30% ho fa en l’àrea Visual i Plàstica, el 10% en Medi, el 10% en Educació

Física i el 50% en tallers.

ÀREES EN LES QUE ES FAN PROJECTES D'AICLE

10%

10%

30%

50%

MEDI ED. FÍSICA VISUAL I PLÀSTICA TALLERS

Gràfica 1

Podem suposar que la majoria de les escoles que es decideixen a implementar un projecte

d’aquest tipus trien fonamentalment les àrees d’Educació Visual i Plàstica i d’Educació Física

perquè:

- són àrees amb un llenguatge bàsicament instructiu.

- les estratègies cognitives superiors no hi són tan presents

- es pot desenvolupar tota l’àrea curricular

- se’n fan una o dues sessions a la setmana

- les escoles, per regla general, no disposen d’especialista, com és el cas de l’àrea

d’Educació Visual i Plàstica.

3 Centre de Recursos de Llengües Estrangeres del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya


Tot i el percentatge que representa, ¿podem considerar els Tallers com a AICLE? Les dades

de què disposem indiquen que els Tallers no comprenen una àrea concreta, sinó alguns temes o

unitats de programació soltes. Tot i que els tallers podrien ser considerats més “task based

approach”4 que AICLE, se’ls ha de donar la importància que es mereixen. La realització de tallers

comporta una integració de continguts, llengua i estratègies cognitives força propera a la

metodologia AICLE.

Tal i com podem observar a la gràfica 2, es pot donar la situació que una escola no s’hagi

plantejat formalment un projecte AICLE, però, en canvi, ja sigui per iniciativa de l’especialista

d’anglès o per decisió de l’escola, s’hi imparteixi alguna àrea o part d’aquesta, en anglès.

Gràfica 25

Una de les diferències més destacades entre la gràfica 1, on es pot observar en quines àrees es

fa un projecte AICLE supervisat pel Departament d’Educació, i la gràfica 2 és que en aquesta

apareix l’àrea de matemàtiques: Tenint com té aquesta àrea instrumental un alt contingut abstracte i

conceptual, hem de suposar que els mestres que fan matemàtiques en anglès estan convençuts dels

resultats i de la transferència d’estratègies cognitives superiors entre llengües.

4 “En una unitat basada en tasques el mestre no programa els aspectes lingüístics que s’estudiaran. La unitat es desenvolupa al voltant de la compleció d’una tasca central i la llengua que s’estudia es defineix a mesura que els estudiants van completant la tasca”. Richard Frost, British Council, Turkey 5 La Gràfica 1 correspon al Gràfic P30-FR, pàg. 75, de la Memoria de la llicència retribuïda esmentada a la nota 2 (d’ara endavant Memòria). Vegeu la web a la referència documental núm. 1.

QUINA ÀREA FAS EN ANGLÈS?

11%

5%

43%5%

36%

Naturals

Ed. Física

Visual i Plàstica

Matemàtiques

Tallers


C) A quin nivell es fa AICLE

Com es pot observar a la gràfica 3, els nivells on hi ha més presència AICLE és a Cicle

Superior i al Mitjà. Sembla, doncs, que el factor edat i els coneixements previs en llengua anglesa

poden condicionar l’elecció del curs per a començar a impartir una àrea en aquesta llengua

estrangera.

A QUIN NIVELL FAS CLIL?

24%

33%

43%

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior

Gràfica 3

Com ja hem esmentat anteriorment, només el 19% de els escoles del Vallès Occidental

imparteixen AICLE, però pràcticament la totalitat dels mestres enquestats consideren que és una

experiència positiva o molt positiva. ¿Per què, doncs, no hi ha més presència AICLE a les escoles?

D) Avantatges i inconvenients

La pregunta anterior va ser contestada pels mestres enquestats de manera oberta, de manera

que es van comptabilitzar les seves opinions i reflexions individuals, agrupant-les en tres grans

preocupacions:

- la manca de temps per programar i preparar els materials

- ràtios massa elevades

- dèficit de recursos, tant de caire humà com material

Altres factors negatius que es van esmentar, els quals impedeixen que aquests projectes

resultin reeixits van ser: la manca de formació del professorat, la insuficient competència


comunicativa tant oral com escrita de l’alumnat, l’esforç que significa utilitzar sempre la llengua

anglesa a classe o la poca participació d’alguns alumnes.

Entre els avantatges registrats de manera més majoritària trobem les oportunitats:

- d’aprendre anglès en un context comunicatiu real

- d’incrementar la quantitat de temps d’exposició a la llengua estrangera

- de millorar-ne la comprensió i

- d’augmentar la motivació de l’alumnat.

Altres aspectes que els mestres perceben com a gratificants són: la millora de l’alumnat en

l’àrea d’anglès en conjunt, la normalització de l’ús d’aquesta llengua, l’aprenentatge de vocabulari

específic en llengua estrangera, l’extensió de l’ús de la llengua anglesa a d’altres àrees, la integració

de l’ús de noves tecnologies, el caire transversal i multidisciplinari de l’AICLE, la millora de

l’autonomia de l’alumnat o la possibilitat de treballar amb grups més reduïts.

E) Conclusió-reflexió

El professorat, si més no d’anglès, està majoritàriament predisposat a involucrar-se i a aplicar

projectes d’AICLE.

El Departament d’Educació, ha de poder correspondre a aquesta receptibilitat i dedicar els

recursos adequats, tant materials com humans, com per poder fer efectives les actualitzacions i

millores necessàries.

Cada claustre ha de ser capaç de percebre i d’integrar, com a projectes d’escola, qualsevol de

les iniciatives en AICLE que haurien de ser prèviament consensuades en el seu si. És essencial

implicar a tota la comunitat educativa i que el projecte d’AICLE sigui un projecte global d’escola.

De fet, han estat moltes les escoles que s’han interessat pels projectes d’innovació que el

Departament d’Educació ha posat en marxa. Però, encara ara, els equips directius, els claustres de

professors i els consells escolars veuen la implementació dels projectes d’AICLE amb preocupació i

amb un cert recel. Les escoles, abans de posar en marxa un projecte que necessita de tanta implicació

i esforç, es volen assegurar de gaudir dels recursos necessaris per tal de garantir-ne la seva

continuïtat i del recolzament teòric i de resultats contrastats per tal d’involucrar les seves respectives

comunitats.


F) Referències documentals relacionades amb el tema

1) http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1598m.pdf 2) Diversos autors (2006) CLIL in Catalonia, from Theory to Practice. Barcelona: APAC Monographs, 6. 3) A Task-based approach. Richard Frost, British Council, Turkey

http://www.teachingenglish.org.uk/think/methodology/task_based.shtml 4) Sobre els efectes de l'edat en l'aprenentatge escolar d'una llengua estrangera, Carme Muñoz, Carmen Pérez, Mª Luz

Celaya, Teresa Navés, Mª Rosa Torras, Elsa Tragant, Mia Victori Universitat de Barcelona http://www.ub.es/ice/portaling/eduling/cat/n_1/munoz-art.htm

=======================================================================

Autors: Joan Grau Riera (Coordinador), Núria Biosca Perich, Teresa Bosch Radó, Christel Cazorla Bó, Enric Calvet Tomàs, Anna Esteban Nieto, M. Emília Masdéu Chimeno, Manoli Moledo Nores, Antonio Orihuela Lechuga, Ma Carmen Pérez Martín, M. Mercè Puigdueta Subirana, Gemma Trias Gilart

clil / aicle

Education