càlcul de la petjada de carboni del mobiliari urbà aalb de ...€¦ · catalunya (upc), ja que...

Per encàrrec de:

30 de novembre de 2014

Cyclus Vitae Solutions, S.L.

Càlcul de la petjada de carboni del Mobiliari Urbà

AALB de GRISVERD

Càlcul de la petjada de carboni del mobiliari urbà AALB de GRISVERD | 2

Títol del document:

Càlcul de la petjada de carboni del mobiliari urbà AALB de GRISVERD

Realitzat per: ALICIA RUIZ EXPÓSITO DRA. RITA PUIG VIDAL

Revisat per:

DR.PERE FULLANA I PALMER

Avgda. Caresmar 33, 1r E-08700 Igualada

NIF: B65426314

[email protected] www.cyclusvitae.com

Inscrita en el Reg. Merc. de Barcelona

Volum 42283, Foli 137, Full B 406696, Inscripció 1.

Oficina de Barcelona

Passeig Pujades, 1 08003 Barcelona

Tel.: +34 932954710

Client:

Agència de Residus de Catalunya c. del Doctor Roux, 80

08017 Barcelona Tel +34 935 673 300

Lloc i data:

Barcelona, 30 de novembre de 2014

Cyclus Vitae Solucions, S.L. va ser creada el 2010 com a empresa spin-off del Grup d'Investigació en Gestió Ambiental

(GiGa, convertit a finals de 2010 a la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic) de l'Escola Superior de Comerç

Internacional (ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i ratificada pel Patronat d'ESCI al juliol de 2011. També és

spin-off del Grup Igualada Recerca (GIR) de l'Escola d'Enginyeria d'Igualada (EEI) de la Universitat Politècnica de

Catalunya (UPC), ja que els dos socis de Cyclus Vitae pertanyen a aquests dos grups de recerca. L'experiència conjunta

de Cyclus Vitae, i els dos grups de recerca universitaris fan d'aquest clúster de coneixement i persones la millor

referència nacional i una de les millors a nivell internacional en gestió ambiental de producte i, concretament, en: Anàlisi

de Cicle de Vida (ACV), declaracions ambientals de producte (DAP), petjada de carboni, petjada hídrica, ecodisseny,

ecoetiquetatge i comunicació ambiental. El nostre CEO i director de la Càtedra UNESCO, el Dr Pere Fullana i Palmer, ens

situa en el primer pla internacional amb un currículum que inclou: Premi a la Millor Contribució Científica al Congrés

mundial de gestió de cicle de vida a Cape Town (2009); membre del Consell de Direcció de la Iniciativa de Cicle de Vida

de Nacions Unides; exPresident del Comitè de Direcció d'ACV de SETAC Europa, delegat espanyol a la redacció de les

normes ISO i CEN corresponents; redactor del GHG Protocol de petjada de carboni de cadena de valor i de producte, dos

articles científics seleccionats per Science for Environment Policy News Alert de la Comissió Europea i un altre en portada

de la Revista Internacional d'ACV.Internacional de ACV.


Índex

Índex.................................................................................................................................................................. 3

Abreviacions .................................................................................................................................................... 6

Resum ............................................................................................................................................................... 7

1. Introducció i antecedents .................................................................................................................. 8

1.1. Aspectes generals ......................................................................................................................... 8

1.2. Premis “Disseny per al reciclatge 2013” .............................................................................. 8

1.3. El Projecte DxR CO2 2014 .......................................................................................................... 9

1.4. PAS 2050:2011 .............................................................................................................................. 9

2. Definició d’objectius i abast ............................................................................................................ 11

2.1. Objectiu .......................................................................................................................................... 11

2.1.1. Aplicació prevista ................................................................................................................ 11

2.1.2. Destinataris ........................................................................................................................... 11

2.1.3. Utilització dels resultats en asseveracions comparatives previstes per a la seva divulgació al públic .................................................................................................................. 11

2.2. Abast ................................................................................................................................................ 11

2.3. Sistema del producte estudiat (o sistemes) ..................................................................... 12

2.4. Funcions del sistema de producte (o sistemes) .............................................................. 13

2.5. Unitat funcional ........................................................................................................................... 14

2.6. Límits del sistema ....................................................................................................................... 14

2.7. Criteris de tall per a la inclusió inicial d’entrades i sortides ....................................... 15

2.8. Escalfament global: metodologia d’avaluació d’impacte i interpretació ................ 15

2.9. Regles d’assignació .................................................................................................................... 15

2.10. Requisits relatius a les dades ............................................................................................. 17

2.11. Suposicions................................................................................................................................ 17


2.12. Limitacions ................................................................................................................................. 18

3. Inventari de Cicle de Vida ............................................................................................................... 19

3.1. Descripció dels processos ........................................................................................................ 19

3.1.1. Descripció del producte .................................................................................................... 19

3.1.2. Descripció de les etapes del cicle de vida ................................................................. 19

3.1.3. Fabricació de les matèries primeres ............................................................................ 20

3.1.4. Procés de fabricació del banc ......................................................................................... 21

3.1.5. Procés d’ embalatge del banc ........................................................................................ 23

3.1.6. Procés de distribució del banc ....................................................................................... 24

3.1.7. Procés de gestió dels residus de l’embalatge .......................................................... 24

3.1.8. Procés d’instal·lació del banc.......................................................................................... 25

3.1.9. Procés de desinstal·lació del banc i gestió de fi de vida ...................................... 26

4. Avaluació d’Impacte de Cicle de Vida ......................................................................................... 27

4.1. Selecció de categories d’impacte, indicadors de categoria i models de caracterització .......................................................................................................................................... 27

4.1.1. Categories d’impacte ......................................................................................................... 27

4.1.2. Indicadors de categoria .................................................................................................... 27

4.1.3. Models de caracterització................................................................................................. 27

4.2. Classificació i caracterització dels resultats d’inventari ............................................... 27

5. Interpretació dels resultats ............................................................................................................. 30

5.1. Identificació d’assumptes significatius ............................................................................... 30

5.1.1. Fase de fabricació de l’acer ............................................................................................. 30

5.1.2. Fase de fabricació del banc ............................................................................................. 30

5.1.3. Comparativa entre l’ús de plàstic reciclat i plàstic verge .................................... 31

5.2. Anàlisis de sensibilitat ............................................................................................................... 33

5.2.1. Utilització de diferents tipus d’acer .............................................................................. 33

5.3. Recomanacions d’ecodisseny ................................................................................................. 35

5.3.1. Utilització d’un mix elèctric amb major proporció de renovables .................... 38


5.3.2. Distribució del banc 100% desmuntat ........................................................................ 39

6. Conclusions i recomanacions .......................................................................................................... 41

6.1. Resultats més significatius ...................................................................................................... 41

6.2. Limitacions ..................................................................................................................................... 41

6.3. Recomanacions ............................................................................................................................ 41

7. Bibliografia ............................................................................................................................................. 42

ANNEX 1: ....................................................................................................................................................... 43

ANNEX 2: ....................................................................................................................................................... 50

ANNEX 3: ....................................................................................................................................................... 51


Abreviacions

ACV Anàlisi de Cicle de Vida ARC Agència de Residus de Catalunya BSI British Standard Institute CO2 Diòxid de carboni GHG GWP

Green House Gases

Global Warming Potential

IEA International Energy Agency (Agencia Internacional de la Energía) IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change

ISO International Organization for Standardization (Organización Internacional para la Estandarización)

PVC Polyvinyl Chloride PAS PEG

Pubicly Available Specification Potencial d’Escalfament Global

PE Polietilè


Resum

Aquest informe presenta l’estudi de la petjada de carboni d’un element de mobiliari urbà, el banc AALB de GRISVERD, elaborat seguint la metodologia PAS 2050:2011 del British Standards Institution.

Tal i com s’especifica en la metodologia esmentada, l’estudi ha estat realitzat tenint en compte la metodologia d’Anàlisi de Cicle de Vida segons EN ISO 14040-44 des del “bressol a la tomba” (“business to consumer”), és a dir, tenint en compte les etapes del cicle de vida des de la producció de les matèries primeres presents en el producte, la seva elaboració i producció del producte final, la distribució del producte acabat, instal·lació, desinstal·lació i gestió del seu fi de vida.

L’estudi de la petjada de carboni del banc AALB ha demostrat que la fase de fabricació de l’acer patinable (o acer “corten”) és la que contribueix més significativament al resultat final.

A partir dels resultats obtinguts, es proposen una sèrie de recomanacions i propostes d’ecodisseny per a reduir la petjada de carboni del producte.


1. Introducció i antecedents

1.1. Aspectes generals

El present estudi segueix les recomanacions i compleix els requisits de la metodologia del British Standards Institution (BSI) PAS 2050:2011. Aquesta metodologia estableix les pautes per al càlcul i avaluació de la petjada de carboni en tot el cicle de vida d'un producte des del seu disseny, producció i distribució, fins a la seva arribada al consumidor final seguint la metodologia existent de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) descrita als estàndards EN ISO 14040 i EN ISO 14044.

Aquest estudi l’ha dut a terme Cyclus Vitae Solutions S.L. (Cyclus) entre els mesos de maig i setembre de 2014 a petició de l’Agència de Residus de Catalunya (d’ara en endavant ARC). L’ARC és una empresa pública depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial.

1.2. Premis “Disseny per al reciclatge 2013”

Cada dos anys, l’ARC convoca el Premi Disseny per al Reciclatge, guardó que distingeix els productes, els projectes, les estratègies i els materials que integren en el seu disseny estratègies de foment de la prevenció, el reciclatge i la reciclabilitat (figura 1.1).

Figura 1.1 Premi “Disseny per al reciclatge 2013”

En la seva setena edició, el banc AALB de l’empresa Grisverd, va ser mencionat en la categoria de Productes.


1.3. El Projecte DxR CO2 2014

El present informe s’engloba dins el projecte DxR CO2, que inclou l’estudi de la petjada de carboni dels quatre productes guardonats en l’edició del 2013 del Premi Disseny per al Reciclatge. Els quatre estudis s’han realitzat seguint els requeriments prevists pel referencial PAS 2050:2011 per poder sol·licitar, eventualment, la seva verificació per part d’una entitat independent i, d’aquesta manera, poder obtenir la certificació corresponent.

El projecte DxR CO2 desenvolupat per Cyclus és una revisió i ampliació del projecte XCR-CO2, un estudi encarregat per l’ARC al Grup d’investigació en Gestió ambiental de l’Escola Superior de Comerç Internacional (en endavant GiGa-ESCI) l’any 2009, amb l’objectiu de calcular l’estalvi d’emissions de CO2 equivalent d’una selecció dels productes presents en el catàleg de la Xarxa Compra Reciclat. Alguns d’aquells productes es van presentar durant el mateix any al Premi 2009 Disseny per al Reciclatge promogut per l’ARC. A partir d’aquest Premi de DxR 2009, Cyclus ha realitzat un càlcul de la petjada de carboni dels productes guardonats en cadascuna de les seves edicions.

Els principals resultats dels treballs realitzats inicialment demostraven clarament un estalvi en emissions de CO2 equivalent dels productes seleccionats realitzats amb material reciclat, comparats amb els mateixos productes si haguessin estat realitzats amb material verge.

1.4. PAS 2050:2011

El referencial PAS 2050:20111 (Publicly Available Specification) ha estat desenvolupat pel British Standards Institution en resposta als requeriments sol·licitats per part de la indústria d’obtenir un mètode consistent per avaluar les emissions de gasos d'efecte hivernacle del cicle de vida de béns i serveis. La seva utilització pot ajudar a realitzar una avaluació creïble de les emissions associades als seus productes o serveis a través del seu cicle de vida, seguint la metodologia descrita per les normes EN ISO 14040 i EN ISO 14044. La utilització de la PAS 2050:

• Permet l'avaluació interna de les emissions actuals de gasos d'efecte hivernacle al llarg del cicle de vida de béns i serveis.

• Facilita l'avaluació de productes alternatius, mètodes de fabricació, l'elecció de les matèries primeres i la selecció de proveïdors sobre la base de les emissions de gasos d'efecte hivernacle associats al cicle de vida dels productes analitzats.

• Proporciona un punt de referència pels programes en curs encaminats a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

• Permet la quantificació, gestió i potencial comparació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de béns o serveis utilitzant una estratègia comuna, reconeguda i estandarditzada per a les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades al cicle de vida del producte.

• Ajuda en la presentació d'informes (com els de responsabilitat corporativa).

A més a més, de cara als consumidors, la PAS 2050 proporciona una base comuna sobre la qual els resultats obtinguts de les emissions de gasos d’efecte hivernacle poden ser comunicats. Proporciona una oportunitat

1 PAS 2050:2011. Specifi cation for the assessment of the life cycle greenhouse gas emissions of goods and services. ©

BSI 2011. ISBN 978 0 580 71382 8


per a una major comprensió per part dels consumidors de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del cicle de vida a l'hora de prendre decisions sobre l’adquisició i ús de determinats productes.

Actualment, les principals institucions de certificació internacional i nacionals, utilitzen la metodologia descrita al referencial PAS 2050 per a certificar els estudis d’avaluació de la petjada de carboni de béns i serveis.

Altres estàndards internacionals basats en la PAS 2050 són el GHG Protocol Scope Product del WBCSD/WRI i la ISO 14067, disponible aquesta última des de juliol de 2013.


2. Definició d’objectius i abast

2.1. Objectiu

L’objectiu principal d’aquest estudi és el càlcul de la petjada de carboni calculada en kg de CO2 equivalent del banc AALB de l’empresa Grisverd. El càlcul s’ha realitzat seguint el referencial PAS 2050:2011.

2.1.1. Aplicació prevista

L’estudi realitzat té com a aplicació comunicar tant al client com a l’empresa productora del banc AALB la petjada de carboni resultant de la producció d’aquest producte. Aquesta informació podrà ser utilitzada per l’empresa com a eina de comunicació ambiental. Donat que l’estudi s’ha realitzat seguint les indicacions descrites al referencial PAS 2050.2011, l’empresa podrà sol·licitar la verificació d’aquest estudi per part d’una entitat tercera amb la finalitat d’obtenir el segell de reconeixement oficial dels resultats presentats.

2.1.2. Destinataris

El destinatari previst d’aquest informe és l’ARC. Tanmateix aquest estudi podrà ser utilitzat per l’empresa Grisverd productora de l’objecte de l’estudi a nivell intern i com a material aportat per sol·licitar la verificació per part d’una tercera entitat dels resultats calculats. S’elaborarà també una fitxa resum que servirà com informe per a terceras parts i que l’empresa podrà difondre externament.

2.1.3. Utilització dels resultats en asseveracions comparatives previstes per a la seva divulgació al públic

Qualsevol tipus de comparació en relació a la petjada de carboni entre l’objecte d’aquest estudi i objectes equivalents hauran de complir amb les regles establertes per la PAS 2050 “Guide to PAS 2050”, Secció III, i s’haurà d’assegurar l’equivalència funcional i metodològica dels productes subjectes a comparació. Igualment, la norma ISO 14044 té una sèrie de clàusules específiques per a comparacions públiques, que s’hauran de seguir. En principi, cal dir que és del tot inconvenient fer aquest tipus de comparacions basant-se en un sol indicador ambiental, com la petjada de carboni.

2.2. Abast

Tal i com preveu la PAS 2050:2011, el càlcul de la petjada de carboni es pot realitzar tenint en compte tot el cicle de vida del producte, que a la norma EN ISO 14040 s’anomena “del bressol a la tomba” o bé analitzant només les fases incloses fins al procés de distribució del producte final, que a la norma EN ISO 14040 s’anomena “del bressol a la porta”. En aquest cas, tenint en compte que l’objectiu de l’estudi és l’anàlisi de la petjada de carboni del producte s’ha optat per fer un estudi “del bressol a la tomba” i d’aquesta manera tenir també en compte els processos d’instal·lació i desinstal·lació del producte i la seva reciclabilitat un cop finalitzada la seva vida útil.

Les fases del cicle de vida del producte analitzades són les següents:


• Fabricació de les matèries primeres.

• Transport a planta de les matèries primeres.

• Fabricació del producte

• Embalatge del producte acabat

• Distribució del producte acabat

• Instal·lació del producte i gestió dels embalatges

• Desinstal·lació del producte

• Transport del producte desinstal.lat al final de la seva vida útil a un gestor de residus per al seu reciclatge.

2.3. Sistema del producte estudiat (o sistemes) En aquest estudi s’ha analitzat el sistema de producte per a l’obtenció d’un banc AALB de 1.8 m de llargària i 0.81 m d’alçada, format per dos mòduls principals. El sistema en estudi contempla l’anàlisi aigües amunt i aigües avall de tots els elements necessaris per a l’obtenció d’aquest producte. Tant el respatller i seient com les potes d’acer són 100% reciclables, ja que al final de la seva vida útil tot el material es pot reciclar i transformar en un altre producte o be per fabricar un respatller o seient nou. El banc AALB està composat bàsicament per:

1) Potes d’acer patinable (o acer “corten”). 2) Respatller i seient de plàstic 100% reciclat. 3) Cargols i femelles per a les unions i ancoratge. 4) Placa de identificació de Grisverd.

Figura 2.1 Principals components del banc AALB (Grisverd)


El producte està constituït per 123 peces, que formen els diferents mòduls, principalment 3 potes d’acer patinable, 8 perfils de plàstic, 48 cargols i 48 femelles d’acer inoxidable, 2 plaques Grisverd i 6 tacs d’expansió per l’ancoratge del banc a terra (Figura 2.1). L’acer pot ser reciclat indefinidament en un 100%, sense perdre les seves qualitats. L’acer és un material que té característiques respectuoses amb el medi ambient, no només per ser completament reciclable, sinó perquè posseeix una gran durabilitat i, en comparació amb d’altres materials que puguin desenvolupar la mateixa funció, necessita quantitats relativament baixes d’energia per a la seva producció. La composició química de l’acer patinable, passat un cert temps, forma una capa superficial autoprotectora que frena el procés de corrosió. La capa d’òxid de ferro recristal·litzat vermellós li dóna un aspecte molt utilitzable i integrable tant en paisatges rústics com urbans. El to de l’acer variarà en funció de les condicions climatològiques de cada regió. Aquest material no necessita cap acabat (lacat, zincat, galvanitzat...), evita processos contaminants i contribueix a la seva sostenibilitat mediambiental i no necessita manteniment. El plàstic és 100% reciclat de polipropilè i poliestirè. Característiques:

1) Impermeable, no deixa passar l’aigua i la humitat. 2) Anticorrosiu no es fa malbé sota l’acció de productes químics. 3) No es podreix amb l’aire o en contacte amb la sorra o l’aigua. 4) Resistent a la intempèrie, sota qualsevol condició meteorològica. 5) Bona resistència mecànica, material amb elevada durabilitat. 6) Higiènic immune a microorganismes, rosegadors i insectes. 7) Piroresistent, alta resistència al foc. 8) Segur, no produeix esquerdes ni estelles.

2.4. Funcions del sistema de producte (o sistemes)

La funció principal del producte analitzat és la de servir com a element de descans per a qualsevol vianant del nucli urbà.

Les característiques del producte són les següents:

- Facilitat de muntatge i desmuntatge: és molt fàcil de muntar i desmuntar mitjançant un sistema molt senzill que no necessita grues ni maquinària especial. El procés de muntatge es realitza amb tacs d’expansió d’acer, que es cargolen a terra. Per desmuntar el banc només s’han de descargolar els tacs. Tant la instal·lació com la desinstal·lació es fa utilitat un trepant percussor elèctric.

- Durabilitat / Manteniment: és molt resistent a la intempèrie i requereix un manteniment pràcticament nul.

- Ecodisseny: segons comenta l’empresa, s'ha dut a terme la incorporació sistemàtica d'aspectes mediambientals en el disseny del banc AALB, amb l'objectiu de reduir el seu impacte negatiu sobre el medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida.


2.5. Unitat funcional

Tenint en compte l’abast de l’estudi esmentat en el punt 2.2 i les funcions del sistema, s’ha establert que la unitat funcional de l’estudi està definida com “1 banc AALB de 1800mm de llargària amb una vida mitjana de 20 anys”.

S’ha considerat que el banc, un cop instal·lat correctament (i utilitzat de manera correcta), té una vida mitjana de 20 anys sense necessitat d’aplicar activitats de manteniment o reemplaçament de les peces.

Un cop desinstal·lat, tant l’acer patinable (o acer “corten”) com el plàstic reciclat són 100% reciclables; per tant, poden ser utilitzats en altres configuracions un cop gestionats correctament.

2.6. Límits del sistema

Els límits del sistema queden definits per la següent figura 2.2.

Figura 2.2. Límits del sistema

Els processos inclosos dins dels límits tenen en consideració les etapes de cicle de vida des de la producció i extracció de les matèries primeres utilitzades en la producció del banc AALB, els processos de transport, l’embalatge i la fabricació de l’embalatge, la distribució del producte final, la instal·lació, i desinstal.lació un


cop acabada la seva vida útil i la gestió de l’element com a residu reciclable o reutilitzable, seguint el criteri “cradle to grave” considerat en el referencial PAS 2050.

2.7. Criteris de tall per a la inclusió inicial d’entrades i sortides

S’han adoptat els criteris de tall previstos a la PAS 2050:2011 que fan referència a la inclusió de les entrades i sortides per tal de cobrir el 95 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinent d’aquestes, sempre i quan, individualment, no superin l’1% de les emissions totals.

2.8. Escalfament global: metodologia d’avaluació d’impacte i interpretació

Aquest estudi preveu l’anàlisi de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al llarg del cicle de vida del banc AALB de Grisverd i que definiran la seva petjada de carboni expressada en kg de CO2 equivalent. La metodologia d’avaluació de la petjada de carboni escollida és la descrita pel referencial PAS 2050:2011 i que té en compte els gasos llistats en l’annex 1, inclosos en el llistat publicat per l’IPCC com a “IPCC Global Warming Potentials including biogenic carbon” de l’any 2012.

2.9. Regles d’assignació En aquest estudi s’ha considerat el sistema d’assignació en bucle obert descrit a continuació (figura 2.3).

Font: [Ekvall, T. et al, A.M. 1997]

Figura 2.3. Model d’assignació utilitzat en l’estudi

Producció producte (P1)

Producció producte (P3)

Reciclatge (R1) Producció producte (P2)

Reciclatge (R2)

Producció matèries primeres

(V1)

Utilització (U3)

producte (U3)

Utilització (U1)

producte (U1)

Utilització (U2)

producte (U2)

Eliminació dels residus (E3)


Existeixen diferents mètodes per assignar les càrregues dels processos comuns als diferents sistemes (producció de matèries primeres V1, reciclatge R1 i R2, eliminació dels residus E3). Els autors han optat per aplicar el mètode “cut off”, de tal manera que el reciclatge dels residus s’assigna al cicle de vida del segon producte. [Baumann, H. et al, 2004]. Aquest mètode penalitza en major grau aquells sistemes que no introdueixen el material utilitzat en el procés productiu. Segons aquest mètode, les càrregues ambientals (C) es reparteixen en els tres productes de la manera següent:

C1= V1 +P1 + U1 C2= R1+ P2 + U2 C3= R2 + P3 + U3 + E3

En el primer cas, producte C1, s’inclouen les càrregues ambientals que van des de l’extracció i preparació de les matèries primeres (V1), la producció de l’objecte (P1), la fase d´ús i transport fins a la planta de selecció o recuperació de materials i el seu procés de selecció fins a l’obtenció d’un palet de material preparat per a la seva recollida (U1), així com tots els transports entre aquestes diferents fases. En el segon cas, producte C2, s’està tractant un producte realitzat amb material reciclat procedent de la planta de selecció analitzada pel primer producte. Per tant, en aquest cas, s’inclouen els processos posteriors a la disposició dels residus i selecció que s’hauran de reciclar per obtenir material secundari. Aquests processos inclouen el transport dels residus des de la planta de selecció fins a la planta de producció del producte C2, el rentat i trituració del residu fins a obtenir el material secundari idoni per la fabricació d’un producte amb aquest material reciclat (R2), els processos de fabricació del producte C2 (P2) i la fase d´ús i transport fins a la planta de selecció o recuperació de materials i el seu procés de selecció (U2) així com tots els transports entre aquestes fases. En el tercer cas, es tracta d’un producte C3 no reciclable i per tant a ell se l’imputaran les càrregues ambientals degudes a la fase de gestió del final de vida (abocador o incinerador) associades (E3), així com les càrregues ambientals degudes a la fase de reciclatge del material procedent de C2 (R2), la producció del producte C3 (P3) i la seva fase d’us (U3).

En el cas concret del banc AALB, es tracta d’un producte realitzat amb material reciclat i reciclable, per tant s’ha de considerar com a cas C2: no s’imputen les càrregues ambientals dels materials verges que han donat lloc al material utilitzat en la seva composició, però sí el procés de reciclatge. Igualment, essent aquest producte completament 2reciclable, no s’imputen les càrregues del procés de reciclatge successiu.

2 No s’han trobat dades de reciclabilitat específiques de l’acer patinable, però se suposa que entraria al circuït

metal·lúrgic com qualsevol altre acer. El cas del plàstic és una mica diferent: format per polipropilè i poliestirè, seria reciclat com a tal barreja per ser utilitzat en aplicacions similars a la del banc, comptant que la seva qualitat no haurà baixat amb els 20 anys d’exposició al clima.


2.10. Requisits relatius a les dades

Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han utilitzat dues fonts principals de dades:

• Dades primàries: dades obtingudes directament del fabricant del banc i que fan referència al procés de tractament de les matèries primeres per a la fabricació del producte, consums energètics i emissions. Aquestes dades han estat recopilades a través dels formularis i comunicacions directes amb l’empresa productora.

• Dades secundàries. Allà on no ha estat possible obtenir dades directes en referència al producte, s’han utilitzat dades provinents de bases de dades reconegudes internacionalment (base de dades ELCD, Ecoinvent 2.2, GaBi6 de PE International). L’origen de les dades secundàries utilitzades es troba en llistats en l’annex 2.

2.11. Suposicions

Per a la realització del model de càlcul s’han considerat les següents hipòtesis generals:

- Essent el producte fabricat a Espanya, s’ha considerat que la planta utilitza electricitat procedent de la xarxa elèctrica i que utilitza aquestes fonts energètiques (dades 20133) : 8,4% carbó, 20,5% nuclear, 31,9% gas natural, 5,47% petroli, 15,02% hidroelèctrica, 14,6% eòlica i 4,11% altres fonts.

- En el cas del transport en camió s’han considerat en tots els casos, excepte que s’indiqui el contrari, els següents supòsits: el camió va sempre ple en un 85% de la seva capacitat, la conducció és part per autovies i part urbana, només s’ha assignat el viatge d’anada, ja que s’ha suposat que a la tornada el camió transportarà algun altre producte i el contingut de sofre en el dièsel és de 10 ppm (valor mitjà a Europa).

- Per descriure l’escenari de distribució dels bancs, s’ha estimat que el 100% dels bancs es comercialitzen i distribueixen dins de l’àmbit català. Per aquest escenari s’ha estimat una distància mitjana de 170Km i s’ha establert que s’utilitza un camió de 8000 Kg . En el cas de la distribució dels bancs, s’ha considerat que el camió torna buit; per tant, s’assigna al producte el viatge d’anada ple i el de tornada buit.

- Per descriure el procés de gestió de residus, s’ha considerat que el 100% del plàstic es porta a una incineradora, situada a uns 50 km del punt d’instal·lació. Per al residu de fusta, s’ha considerat un escenari en el qual els palets, després de reutilitzar-se 10 vegades, es gestionen com a residu de la següent manera (dades de 2012)4: 53% es reciclen (parts del palet), 37% s’envien a abocador i el 10% restant a valorització energètic. En el cas del cartró, s’ha considerat que es recicla en un 84%, la resta va a abocador5. Per la gestió dels residus, s’ha considerat una distància de transport de 50 km, sempre que no s’indiqui una altra cosa.

3 Base de dades ELCD/PE International, 2013 (programa GaBi6).

4 Segons l’associació espanyola de la fusta (FEDEMCO): http://iresiduo.com/noticias/reciclaje/12/10/03/el-63-de-los-

residuos-de-envase-embalaje-y-palets-de-madera-se-valorizaron-o-reciclaron-en-espana-18

5 Segons dades de 2013 de l’associació espanyola de paper (ASPAPEL): http://www.efeverde.com/noticias/espana-

sube-tasa-de-reciclaje-papel-en-2013-y-recupera-84-de-cada-100-kilos/


- Pel que fa al plàstic reciclat que serveix per fer el banc, se sap que és una barreja de poliestirè i polipropilè, però es desconeix quin percentatge de cada tipus de plàstic hi ha en la barreja. S’ha agafat una barreja 50/50 en el model.

- Per a l’avaluació del procés de desinstal·lació del producte (descargolar la peça del paviment) s’ha estimat que es consumeix la mateixa energia elèctrica que en la seva instal·lació (0,4 MJ/banc). Aquesta dada de consum per descargolar la peça és un valor conservador ja que serà segurament el real seria superior.

2.12. Limitacions

Aquest estudi només analitza la petjada de carboni del banc AALB i, per tant, no aporta un perfil complet ambiental d’aquest producte, ja que no s’avaluen altres impactes ambientals. Els resultats aportats queden limitats per les dades recopilades i les suposicions indicades a l’apartat 2.11 i les que específicament s’apliquen en el capítol 3 a cada procés.


3. Inventari de Cicle de Vida

3.1. Descripció dels processos

3.1.1. Descripció del producte El banc AALB és un element de mobiliari urbà que serveix com element de descans per a qualsevol vianant del nucli urbà. Es tracta, segons el fabricant i el seu objectiu en ecodissenyar-lo, d’un element de mobiliari urbà respectuós amb el mediambient, basat en valors com la sostenibilitat, el disseny, la multifuncionalitat, l’antivandalisme i el no manteniment del producte. El producte està constituït per un total de 123 peces, que formen les diferents parts, les 3 potes d’acer patinable de 19,5 Kg cadascuna, 8 perfils de plàstic reciclat de 6 Kg/u, 48 cargols i 48 femelles de 11,4 g/u i 5,4 g/u respectivament, 2 plaques d’e identificació Grisverd de 2,7 g/u, 8 ramatges de 1,1 g/u i 6 tacs d’expansió per l’ancoratge del banc a terra de 24 g cadascun.

Figura 3.1 Dimensions banc AALB

3.1.2. Descripció de les etapes del cicle de vida

Tal i com s’ha explicat anteriorment, el banc AALB es fabrica a partir de plàstic obtingut del reciclatge de polipropilè i poliestirè.


Tenint en compte les regles d’assignació utilitzades a l’hora de delimitar l’abast del sistema analitzat, les etapes del cicle de vida analitzades són:

o Fabricació de les matèries primeres. En el cas del banc seria la fabricació dels dos materials que el conformen: acer i plàstic.

o Transport a planta de les matèries primeres. Aquí s’inclou el transport de l’acer i el plàstic fins a la planta de Grisverd.

o Fabricació del producte. Procés de fabricació que té lloc a la planta de Grisverd.

o Embalatge del producte acabat.

o Distribució del producte acabat

o Instal·lació del producte i gestió dels embalatges

o Desinstal·lació del producte

o Gestió del producte desinstal·lat al final de la seva vida útil. Inclou transport i tractament final.

3.1.3. Fabricació de les matèries primeres

Aquesta primera etapa descriu l’activitat de reciclatge del material plàstic recuperat de poliestirè i polipropilè6 i de l’acer patinable.

El material plàstic recuperat prové 100% d’Espanya i el procés de reciclatge es duu a terme en una planta d’Alfaro (La Rioja). El plàstic recuperat (PP i PS) se sotmet a un procés d’extrusió del que s’obtenen els perfils que conformen el banc. S’ha suposat una distància de 260 Km de transport del material plàstic fins a les instal·lacions de Grisverd situades a Gandesa (Tarragona). Per a descriure els impactes ambientals derivats del procés d’obtenció del plàstic s’ha utilitzat un procés d’extrusió de plàstics contingut a la base de dades del programa GaBi6 de PE International.

El procés de fabricació de l’acer patinable té lloc a una planta a Viladecans. Per descriure els impactes ambientals derivats del seu transport, s’ha estimat una distància de 159 Km i, per descriure els impactes derivats de la fabricació de la xapa d’acer patinable, s’han obtingut dades de la base de dades del programa GaBi6. Com que l’acer patinable no apareix en les bases de dades actuals, s’ha utilitzat l’acer X6CrNi17 com aproximació. Com que no es pot saber la diferència en impacte ambiental entre l’un i l’altre, a l’anàlisi de sensibilitat es comprovarà si aquestes diferències són significatives entre diferents acers disponibles.

En aquest apartat, es tenen en compte els embalatges de les matèries primeres. Segons dades de Grisverd, l’acer patinable no porta cap tipus d’embalatge: arriba en xapes directament. Pel que fa al plàstic reciclat, aquest arriba en palets i protegit amb film de plàstic transparent. L’última compra que varen fer va ser per 20 bancs i van rebre tota la matèria prima en un sol palet. Si un palet pesa 20Kg i hi caben els perfils de plàstic per fabricar 20 bancs, la quantitat de fusta que pertany a cada banc és d’1Kg. S’ha estimat uns 600g de film de plàstic per 20 bancs; per tant, per unitat de banc fabricada la quantitat serà de 0.03 kg.

6 Es desconeix quin percentatge de cada plàstic hi ha en la barreja. S’ha agafat una barreja 50/50 en el model.


Taula 3.1. Taula inventari de les entrades i sortides del procés d’obtenció de matèries primeres.

ENTRADES PROCEDÈNCIA Km

Materials (kg)

Plàstic reciclat 48,7 Alfaro (La Rioja) 260

Acer patinable 58,5 Viladecans 159

Plàstic 0,03

Palet 1

SORTIDES

Productes (kg)

Matèries primes embalades 108,23

Residus (kg)

Palets 1

Film de l’embalatge 0,03

Font: Grisverd

3.1.4. Procés de fabricació del banc

Fabricació de les potes del banc AALB:

Un cop arriba la làmina/xapa d’acer patinable (o acer “corten”) de dimensions 1500 x 3000 cm, es talla en una màquina de tall per plasma i es fan els forats en els quals aniran els cargols. Un cop tallades, es treuen les rebaves amb la polidora de manera manual. Un cop s’han extret les rebaves (es gestionen com a residus, es porten a un gestor de ferradures i cagaferros), les làmines es disposen a la màquina plegadora per donar forma a les potes del banc. Per obtenir una pota del banc es necessiten dues peces que se solden entre si mitjançant soldadura “mig-mag”. Un cop soldades es poleix la soldadura.

A continuació, té lloc el procés de sorrejat, aquest tractament serveix per a eliminar la calamina de l’acer (capa superficial de l’acer).La sorra utilitzada per aquesta operació procedeix de Reus, a uns 69 Km de les instal·lacions de Grisverd. Després de la fusió de l’acer, a la superfície queda calamina, i amb el sorrejat s’elimina. Com a conseqüència del sorrejat l’acer s’oxida ràpidament. La sorra del sorrejat es reutilitza unes 20 vegades, i després quan el grànul ja és massa petit per a tractar l’acer, es reutilitza la sorra per a tapar forats del camí de sorra que hi ha davant de Grisverd. Un cop la pota ja està sorrejada, se li tira aigua i es deixa assecar al sol. Per últim, se li aplica oli per a fer el tractament final. La procedència d’aquest oli és de Tortosa, a uns 37 Km de Grisverd.

Fabricació dels perfils de plàstic reciclat:

Un cop comprats els perfils de plàstic reciclat, es tallen les puntes i cantonades malmeses amb una serra elèctrica . A continuació, es fan forats al perfil en aquells punts on hi haurà unions. Els forats es fan utilitzant un trepant percussor elèctric. Després es poleixen les puntes amb una polidora elèctrica. Es col·loca la femella on anirà el cargol d’acer, amb l’ajuda d’una cargoladora elèctrica.

Finalment, es col·loca la placa d’alumini de Grisverd a una de les potes amb uns reblons d’acer.


La taula 3.2 i 3.3 descriu les entrades i sortides d’aquest procés.

Taula 3.2. Taula inventari de les entrades i sortides del procés de fabricació de les potes d’acer

ENTRADES FABRICACIÓ POTES D’ACER PATINABLE PROCEDÈNCIA Km

Materials (kg)

Xapa acer patinable 58,5 Viladecans 159

Sorra pel sorrejat 0,45 Reus 69

Oli del tractament final de la superfície 0,08 Tortosa 37

Aigua (kg) 0,85

Energia elèctrica (MJ) 90,7

SORTIDES

Productes (kg)

3 Potes d’acer patinable 58,88

Residus (kg)

Serradures d’acer 0,20

Sorra del sorrejat 0,45

Bosses de la sorra del sorrejat 0,10

Palet ( dels sacs de sorra) 5

Font: Grisverd

Taula 3.3. Taula inventari de les entrades i sortides del procés de fabricació dels perfils de plàstic

ENTRADES FABRICACIÓ DELS PERFILS DE PLÀSTIC RECICLAT PROCEDÈNCIA Km

Materials (kg)

Làmines de plàstic 48,7 Alfaro (La Rioja) 260

Femella 0,26 Elgoibar 453

Cargols 0,55 Elgoibar 453

Etiqueta Grisverd 0,0054 Barcelona 176

Ramatges d’acer 0,0088 Pinto-Madrid 469


SORTIDES

Productes (kg)

8 perfils de plàstic reciclat 49,9

Residus (kg)

Residu de trossos de làmina de plàstic reciclat 4,8

Residu del film de plàstic embalatge 0,10

Font: Grisverd


Un cop el banc està fet, pel seu ús s’ha d’ancorar al terra. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de tacs d’expansió d’acer, que es cargolen a terra. Per desmuntar el banc, només s’han de descargolar els tacs. Tant el muntatge com el desmuntatge es fa utilitzant una cargoladora elèctrica.

3.1.5. Procés d’ embalatge del banc

S’ha considerat que en un 95% dels casos el banc es distribueix muntat i en un 5% es distribueix desmuntat. En el cas que el banc es distribueixi muntat, el muntatge té lloc a les instal·lacions de Grisverd i, un cop muntat, s’embala utilitzant només unes proteccions de cartró que cobreixen les cantonades. Després es disposa el banc en palets. S’ha considerat que un palet pesa 20Kg i en ell hi caben 4 bancs. A més, els palets es reutilitzen 10 vegades; per tant, a cada banc li corresponen 0,5 kg de palet que es convertiran en residu.

Els palets es recobreixen de film de PE retràctil 0,5 kg per banc. L’embalatge considerat es resumeix en la taula 3.4 i 3.5. Les quantitats indicades corresponen a la quantitat d’embalatge assignada per un banc AALB.

Taula 3.4. Taula d’inventari de les entrades i sortides del procés d’embalatge del banc muntat

ENTRADES

Materials (kg)

Banc 108,20

Cartró 0,03

Palets 0,50

Film PELD 0,50

SORTIDES

Producte embalat 109,23

Font: Grisverd


Taula 3.5 Taula d’inventari de les entrades i sortides del procés d’embalatge del banc desmuntat

ENTRADES

Materials (kg)

Banc 108,20

Palets 0

Cartró 0,03

Film PELD 0,2

SORTIDES

Producte embalat 108,43

Font: Grisverd

3.1.6. Procés de distribució del banc

Un cop embalat el banc, o els diferents components en cas que es distribueixi desmuntat, ja està preparat per ser distribuït i comercialitzat. Per descriure l’escenari de distribució dels bancs, s’ha estimat que el 100% dels bancs es comercialitzen i distribueixen dins de l’àmbit català. Per aquest escenari s’ha estimat una distància mitjana de 170Km i s’ha establert que s’utilitza un camió de 8000 Kg .

En el 95% dels casos el banc es distribueix muntat. En aquest cas, al camió hi caben 14 bancs. En el cas que el banc es distribueixi desmuntat, en el camió hi caben 72 bancs.

L’embalatge per a la distribució del banc és lleugerament diferent si aquest es distribueix muntat o desmuntat. Aquesta diferència es pot veure en les Taules anteriors (3.4 i 3.5). El material utilitzat per a l’embalatge un cop el banc arribi al seu destí, es gestionarà com a residu.

En el cas de la distribució dels bancs, s’ha considerat que el camió torna buit; per tant, s’assigna al producte el viatge d’anada ple i el de tornada buit.

3.1.7. Procés de gestió dels residus de l’embalatge

Quan el banc és lliurat al punt d’instal·lació, és necessari gestionar els residus d’embalatge produïts. En aquest cas es tracta principalment de residu de fusta (palets) i plàstic. Com que la instal·lació del banc no es porta a terme per part dels operaris de Grisverd, la gestió de residus en aquesta fase és responsabilitat del client final.

S’ha realitzat el càlcul tenint en compte els següents escenaris de gestió dels residus. Com que els diferents residus de plàstic durant el procés d’embalatge es barregen, s’ha considerat que el 100% es porta a una incineradora, situada a uns 50 km del punt d’instal·lació. Per al residu de fusta, s’ha considerat un escenari


en el qual els palets, després de reutilitzar-se 10 vegades, es gestionen com a residu de la següent manera (dades de 2012)7: 53% es reciclen parts del palet, 37% s’envien a abocador i el 10% restant a valorització energètic. En el cas del cartró, s’ha considerat que es recicla en un 84%, la resta va a abocador8. Per la gestió dels residus, s’ha considerat una distància de transport de 50 km, sempre que no s’indiqui una altra cosa.

3.1.8. Procés d’instal·lació del banc

Un cop lliurada i desembalada la mercaderia al punt d’instal·lació, es podrà procedir amb les tasques d’ancoratge del banc a terra. El muntatge es realitza perforant el paviment on anirà instal·lat el banc. A cada forat, s’hi afegirà un tac d’expansió d’un pes aproximat de 24 g per unitat. Pel muntatge és necessari una fresant percussor. Per portar a terme aquesta operació, s’ha estimat un consum energètic aproximat de 0.4 MJ, a partir de les dades facilitades per l’empresa.

En aquest estudi no s’han considerat les emissions degudes al trasllat de l’operari per instal·lar el banc. El motiu és que, essent aquesta instal·lació un procés senzill, l’empresa ha indicat que aquest el pot realitzar qualsevol operador dels serveis municipals d’allà on es vol instal·lar. Per aquest motiu, els trasllats seran sempre molt inferiors als 5 km i hi pot haver sempre la possibilitat d’utilitzar el mateix trasllat per a la realització d’altres tasques.

Taula 3.4. Taula d’inventari de les entrades i sortides del procés d’instal·lació

ENTRADES PROCEDÈNCIA Km

Materials (kg)

Banc desembalat 108,20

Tacs d’expansió 0,144 (6 X 0,0024) Bilbao 458


SORTIDES (kg)

Banc instal·lat 108,34

Font: Grisverd

7 Segons l’associació espanyola de la fusta (FEDEMCO): http://iresiduo.com/noticias/reciclaje/12/10/03/el-63-de-los-

residuos-de-envase-embalaje-y-palets-de-madera-se-valorizaron-o-reciclaron-en-espana-18

8 Segons dades de 2013 de l’associació espanyola de paper (ASPAPEL): http://www.efeverde.com/noticias/espana-

sube-tasa-de-reciclaje-papel-en-2013-y-recupera-84-de-cada-100-kilos/


3.1.9. Procés de desinstal·lació del banc i gestió de fi de vida

Per a l’avaluació del procés de desinstal·lació del producte s’ha estimat que es consumeix la mateixa energia elèctrica que en la seva instal·lació, per descargolar la peça del paviment. Per tant, el consum elèctric s’ha estimat en 0.4 MJ. Aquesta dada de consum per descargolar la peça és un valor conservador ja que es desconeix exactament quin és el consum específic per aquesta tasca i, per tant, s’ha preferit utilitzar un valor idèntic a l’activitat d’instal·lació, encara que serà segurament superior al real.

Pel que fa a la gestió del fi de vida del banc, es considera que l’acer patinable i les diferents peces metàl·liques (cargols, femelles, plaques, ramatges...) es gestionen a una planta situada a Corbera d’Ebre (4Km), essent un residu 100% reciclable. El plàstic reciclat es considera que es torna a enviar a la planta de La Rioja (260Km) per ser transformat de nou, essent també 100% reciclable.

Per tant, com que aquest producte, un cop finalitzada la seva vida útil és totalment reciclable, s’ha considerat, tal i com s’ha definit en la secció 2, la metodologia en bucle obert i no s’han analitzat les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es poden produir a l’hora de gestionar el final de vida d’aquest producte, però sí els derivats del transport del banc un cop desinstal·lat fins a la seva gestió.


4. Avaluació d’Impacte de Cicle de Vida

4.1. Selecció de categories d’impacte, indicadors de categoria i models de caracterització

En aquest apartat es descriuen les categories d’impacte seleccionades per a aquest estudi.

4.1.1. Categories d’impacte

Per a aquest estudi de càlcul de la petjada de carboni, s’ha considerat la categoria d’impacte relativa al Potencial de Escalfament Global (PEG) com a categoria que indica la petjada de carboni del producte en estudi.

4.1.2. Indicadors de categoria

Els resultats de l’inventari es classifiquen en categories d’impacte, cadascuna de les quals es quantifica mitjançant un indicador de categoria. En aquest cas concret, per a la categoria d’impacte seleccionada (PEG), l’indicador escollit és la quantitat de CO2 equivalent (kg de CO2 equivalent).

4.1.3. Models de caracterització

Els factors de caracterització utilitzats per convertir els resultats de l'inventari en els indicadors de categoria d'impacte es mostren en l'Annex 1 Categories d'impacte aplicades. El model de caracterització utilitzat és el model desenvolupat per l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change), que defineix el Potencial d'Escalfament Global de diferents gasos d'efecte hivernacle.

4.2. Classificació i caracterització dels resultats d’inventari

A continuació es presenten els resultats de l’inventari classificats i caracteritzats per la categoria d’impacte seleccionada (Taula 4.1 i figura 4.1) .

Les diferents etapes del cicle de vida que es presenten són:

- Fabricació de les matèries primeres: està desglossada en dues, la fabricació de l’acer per una banda i del plàstic per l’altra. En el cas del plàstic és el procés de reciclatge, ja que es tracta de fabricar plàstic 100% reciclat.


- Transport de matèries primeres: és el transport de les matèries primeres fins a la planta de Grisverd. Es mostra separadament el transport de l’acer i el transport del plàstic reciclat.

- Fabricació del banc: inclou totes les etapes de fabricació dutes a terme a la planta de Grisverd, així com la fabricació dels cargols utilitzats per muntar el banc i la gestió dels residus generats (descrit a l’apartat 3.2.4).

- Distribució del banc: inclou les etapes d’embalatge i distribució del banc (tal i com estan descrites en els apartats 3.2.5 y 3.2.6). L’embalatge, inclou la fabricació i posterior gestió final dels materials d’embalatge (apartat 3.2.7).

- Instal·lació: inclou fabricació dels ancoratges per a la instal·lació del banc a terra (descrita a l’apartat 3.2.8).

- Desinstal·lació i fi de vida: inclou la desinstal·lació del banc i el transport de l’acer (potes, cargols, etc.) i el plàstic (seient i respatller del banc) fins al seus punts de reciclatge (descrit a l’apartat 3.2.9).

Taula 4.1. Resultats de l’inventari

Fabricació

acer

Fabricació plàstic reciclat

Transport acer

Transport plàstic reciclat

Fabricació del banc

Distribució

del banc Instal·lació

Desinstal.lació i gestió fi de

vida TOTAL

kg CO2 eq. 207,16 14,060 0,5420 0,7379 26,84

18,932

2,123

1,6126

272,01

Figura 4.1- Representació gràfica de les contribucions de cada etapa al resultat total.


Tal i com es pot veure a la figura 4.1, la fase del cicle de vida que més contribueix a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, a la petjada de carboni del banc, és la fase de fabricació del acer patinable amb un 76%, seguida de la fase de fabricació del banc en un 10%. A l’apartat 5, es veuran més en detall aquests resultats.


5. Interpretació dels resultats

5.1. Identificació d’assumptes significatius

En aquest apartat, s’analitzen més en detall els resultats presentats en l’apartat 4.2 i, més concretament, les fases del cicle de vida del Banc que més contribueixen al resultat global de petjada de carboni.

5.1.1. Fase de fabricació de l’acer

La fase de fabricació de l’acer és la que més contribueix a la petjada de carboni del producte (representa un 76% del total). Es tracta d’un producte molt simple, amb un disseny bimaterial, per tal de fer-lo ambientalment més respectuós i facilitar la seva reciclabilitat.

Com que les dades de fabricació de l’acer són dades secundàries que s’han obtingut de bases de dades i no es corresponen exactament amb l’acer patinable (o acer “corten”) utilitzat per a la fabricació del banc, es farà una anàlisi de sensibilitat per determinar la variabilitat en la petjada de carboni depenent del tipus d’acer utilitzat.

5.1.2. Fase de fabricació del banc

Tal i com s’ha vist a l’apartat 4.2, la fase de producció del banc contribueix en un 10% al valor total de la petjada de carboni del producte. Aquesta etapa de fabricació consta d’un conjunt d’aspectes, la contribució dels quals es mostra a la Taula 5.1. i a la Figura 5.1.

Taula 5.1 Contribucions dels diferents elements a l’etapa de producció

Consum elèctric

Cargols i

Plaquesa

Transportb

Fabricació

de l’oli

Gestió

dels residusc

TOTAL

kg CO2 eq. 8,545

5,756

0,0665

0,0836

12,39

26,84

aInclou la fabricació dels cargols, femelles, ramatges I plaques identificatives de Grisverd.

bInclou tots els transports de materials (sorra, oli, cargols, etc.) i també de residus cap al gestor.

cInclou la gestió de tots els residus produïts durant la fabricació del banc: sorra, serrradures d’acer,

residus d’embalatge, etc (veure apartat 3.2.4, Taules 3.2 i 3.3).

No s’ha considerat cap consum ni emissió per la fabricació de la sorra del sorrejat, ja que és un producte que es treu directament de la natura i no necessita cap tractament, per tant només s’ha tingut en compte el seu transport.


Figura 5.1- Representació gràfica de les contribucions dels diferents elements a l’etapa de producció

La taula 5.1 mostra com les emissions de CO2 eq. de l’etapa de fabricació del banc són degudes, majoritàriament, a la gestió de residus i al consum elèctric.

5.1.3. Comparativa entre l’ús de plàstic reciclat i plàstic verge

Per tal de veure l’estalvi d’emissions de CO2 equivalent degudes al fet que el banc es fabrica amb PP+PS 100% reciclat, s’ha volgut fer una estimació de la petjada de carboni del mateix producte, però realitzat hipotèticament amb material primari, és a dir, PP i PS verges (i al 50%), fabricat a Tarragona i transportat fins a la planta de Grisverd (50 km). La taula 5.2 i la figura 5.2 mostren els resultats d’aquesta comparativa, que ofereixen un augment del 34% de l’impacte.

Aquesta mateixa comparativa no es farà per l’acer patinable, ja que aquest s’utilitza en el percentatge verge:reciclat que li correspon. Si Grisverd hagués especificat per a l’acer un % d’acer reciclat superior a l’habitual també s’hauria pogut fer aquesta comparativa.

Les diferents etapes del cicle de vida mostrades a la Taula 5.2, inclouen el mateix que s’ha descrit en l’apartat 4.2., excepte per la part que correspon a la fabricació i transport del plàstic verge que s’ha explicat aquí.


Taula 5.2. Resultats utilitzant plàstic primari enlloc de plàstic reciclat

Fabricació

acer

Fabricació plàstic verge

Transport acer

Transport plàstic verge

Fabricació del banc*

Distribució

Del banc

Instal·lació*

Desinstal.lació i gestió fi de

vida TOTAL

kg CO2

eq.

207,16

153,87

0,54204

0,14189

26,838

18,932

2,1233

1,6126

411,23

*Inclou el procés de fabricació dels cargols utilitzats per muntar el banc (etapa de Fabricació del banc) i dels anclatges per a la instal·lació del banc a terra (etapa d’Instal.lació).

Figura 5.2 Comparativa de la petjada de carboni del banc AALB amb plàstic reciclat i amb plàstic primari.

5.2. Anàlisis de sensibilitat

La finalitat de l’anàlisi de sensibilitat és avaluar la fiabilitat dels resultats finals i de les conclusions front a la volatilitat d’algunes variables. Per aquest motiu, s’han d’analitzar si aquests es veuen afectats per la incertesa de les dades o qualsevol altre paràmetre significatiu.

5.2.1. Utilització de diferents tipus d’acer

En aquest cas, s’ha considerat interessant avaluar com afectaria a la petjada de carboni del banc la utilització de diferents tipus d’acer, ja que com que no s’han trobat, en les bases de dades existents, les dades de fabricació de l’acer patinable el banc s’ha hagut de modelitzar utilitzant un altre tipus d’acer (acer 1) i s’ha observat que aquest representa més d’un 76% de la petjada de carboni del banc.

Figura 5.3. Comparativa de la Petjada de carboni del banc segons diferents tipus d’acer

En la Figura 5.3 s’observen els resultats de petjada de carboni del banc segons el tipus d’acer que s’agafi per a modelitzar-lo. Com es pot veure s’ha modelitzat el banc utilitzant 7 tipus d’acer diferents i els resultats de petjada de carboni són prou similars per 4 d’ells, mentre que varien en el cas d’utilitzar els altres 3. Per tal de determinar, a priori, quin d’aquests acers és més semblant a l’acer patinable utilitzat per Grisverd, s’han buscat les seves característiques i composició (veure Taula 5.3) i tot i que no n’hi ha cap de la mateixa composició que l’acer patinable, potser l’acer 1 és el que s’hi acosta més.


Taula 5.3. Característiques de diferents tipus d’acer avaluats.

Tipus acer Característiques Emissions Fabricació acer

[kg CO2 eq./58,5 kg acer]

Acer 1 (utilitzat per modelitzar el

banc) X6CrNi17

0,080% C; 1,00% Si; 1,00% Mn; 0,040% P; 0,015% S; 16,0-18,0% Cr

207,16

Acer 2

X12CrNi17 Max 0,12% C; Max 1,5% Si; Max 2,0%Mn;

Max 0,045% P; Max 0,030% S; 16,0-18,0% Cr; 6,0-9,0% Ni; Max 0,8% Mo

370,08

Acer 3

X12CrS13 0,08-0,15% C; ≤1,00% Si; ≤1,50% Mn;

≤0,040% P; 0,15-0,25% S; 12,0-13,0% Cr; ≤0,60% Ni

137,60

Acer 4

X6CrAl13 max 0,08% C; max 1% Si; max 1% Mn; max 0,04% P; max 0,015% S; 12 - 14%

Cr; 0,1 – 0,3% Al

142,58

Acer 5

X6CrMo17 max 0,08% C; max 1% Si; max 1% Mn; max 0,04% P; max 0,015% S; 16 - 18%

Cr; 0,9 – 1,4 Mo

185,83

Acer 6 sheet HDG

Acer recobert amb una capa de zinc, per immersió de la làmina d’acer en zinc fos a

460 ºC. Aquest recobriment de Zn protegeix l’acer de la corrosió.

128,06

Acer 7 sheet EG

L’acer es recobreix amb una capa de zinc mitjançant un procés electroquímic en el que l’ànode de zinc es dissol en ions Zn2+ que es dipositen sobre el càtode d’acer. En aquest cas el recobriment de Zn és molt més prim que en el cas anterior.

129,04

Acer patinable

(és el realment utilitzat per

fabricar el banc)

Patinable A 0,12% C; 0,75% Si; Màx.1 % Mn; 0,06-

0,15% P; 0,035-0,040% S; 0,009% N; 0,30-1,25% Cr; 0,25-0,55% Cu

-


Com s’observa a la Taula 5.3, l’acer patinable no es correspon en composició a cap dels acers que es troben a les bases de dades, té més carboni i menys Cr que tots els altres. Tot i així, les emissions de CO2 depenen més del procés concret de fabricació d’aquest acer que de la composició en sí. És per això que es recomana en futurs estudis que, per calcular la petjada de carboni del banc de forma més acurada, s’estudiï i s’obtinguin dades del procés de fabricació de l’acer patinable (la qual cosa queda fora de l’abast del present estudi), ja que com s’ha vist aquesta dada influeix molt en el resultat final.

5.3. Recomanacions d’ecodisseny Les recomanacions per a la millora de la petjada de carboni del producte estudiat, es mostren a continuació. Una gran part dels criteris d’ecodisseny ja s’han considerat en el producte i d’altres no són aplicables. L’empresa Grisverd està d’acord amb els comentaris exposats i també afegeix alguns comentaris. 1. Desenvolupament de nous conceptes

• Desmaterialització: criteri no aplicable • Ús compartit del producte: criteri ja aplicat, en ser un banc públic • Integració de funcions (multi funció): criteri no aplicat, no s’han trobat recomanacions • Integració de materials amb propietats intel·ligents: criteri no aplicable

2. Reducció del consum de materials • Minimització de components sense una funció important, qualitat o valor estètic: criteri ja aplicat • Optimització del gruix de les peces o parets i la densitat dels materials: avaluar la possibilitat de

reduir el gruix o amplada de l’acer mantenint la durabilitat

Grisverd: criteri ja aplicat

• Reutilització de parts o components d’altres productes: criteri no aplicable • Eliminació de l’ús de pintures, laques i altres tractaments superficials: criteri ja aplicat. L’acer

patinable només requereix l’aplicació superficial d’oli un sol cop i el plàstic cap tractament.

3. Selecció de materials de baix impacte ambiental • Derivats de recursos naturals (regeneratius/renovables): criteri no compatible amb l’ús de plàstic

reciclat. • Disponibles en grans quantitats a la natura: criteri ja aplicat. Hi ha molt plàstic per reciclar que no es

recicla i l’acer patinable és fonamentalment ferro, amb molt poques quantitats de components minoritaris, comparat amb altres acers

• Amb elevat contingut de material reciclat (≥ 50% en pes): criteri ja aplicat, el plàstic és 100% reciclat i l’acer també en té una proporció considerable

• Lliures de substàncies perilloses: criteri ja aplicat • Produïts utilitzant processos més ecològics: criteri no aplicable en el cas de l’acer, ja que Grisverd no

pot influir en la foneria. En el cas del plàstic, no s’han trobat recomanacions • Amb intensitat energètica baixa: criteri ja aplicat, l’acer té més baixa intensitat energètica que altres

metalls no oxidables (ex. Alumini) i el plàstic com que és reciclat no necessita gaire aportació energètica

• Fàcilment reciclables (que existeixin sistemes viables de reciclatge pel material): criteri ja aplicat, el circuit de l’acer funciona perfectament i el plàstic residual pot seguir el mateix procés que el plàstic


utilitzat • Reducció de la diversitat de materials: criteri ja aplicat, només hi ha dos materials • Selecció de materials compatibles amb el seu reciclatge: criteri ja aplicat, els diferents materials són

molt fàcilment separables • Producció local, proveïdors de proximitat: avaluar la possibilitat de trobar proveïdors més propers

Grisverd: anem directament a fabricants i no hi ha fabricants més propers

4. Reducció de l’impacte ambiental de la producció • Reducció en el número d’etapes productives: criteri ja aplicat • Procés productiu versàtil i adaptable a fabricar diferents tipologies de productes: criteri ja aplicat

perquè és adaptable. Avaluar l’aprofitament de la maquinària per a d’altres productes

Grisverd: Sí, és possible

• Selecció de materials i processos que permetin reciclar internament els residus de producció: criteri no aplicable, ja que els processos que podrien reaprofitar les rebaves els realitzen els proveïdors

• Selecció de processos de producció més neta: - ús eficient d’aigua i energia: avaluar si el procés de tall dels materials i el de soldadura de

l’acer es poden realitzar amb menys consum energètic - generació de pocs residus: avaluar si es poden generar menys rebaves tant de plàstic com

d’acer - residus fàcilment gestionables o valoritzables: criteri ja aplicat - ús d’energies renovables: augmentar la proporció d’energia renovable en l’electricitat

utilitzada. - no alteració de les propietats dels materials, facilitant el seu posterior reciclatge: criteri ja

aplicat 5. Optimització de la distribució

• Minimització de l’ús d’envasos, evitant el seu ús sempre que sigui possible: no s’utilitzen envasos, excepte de tipus terciari per a la logística

- disseny d’envasos reutilitzables: criteri no aplicable - reducció de la quantitat de materials utilitzats: criteri no aplicable - dotació de noves funcions als envasos: criteri no aplicable

• Ús de materials de menor impacte ambiental: la substitució dels palets de fusta per d’altres materials no sembla adient per poca producció

• Identificació de la tipologia de materials utilitzats: criteri ja aplicat • Disseny del producte per a maximitzar la quantitat continguda per unitat de volum: intentar

distribuir el producte desmuntat. Avaluar el canvi de disseny de les potes del banc perquè encaixin una dins l’altre. Avaluar un disseny del banc muntat perquè encaixi un dins l’altre

• Reducció del pes del producte i el seu envàs: criteri no aplicable per a l’envàs ja que no n’hi ha. Avaluar la possibilitat de disminuir la quantitat d’acer o de plàstic

• Optimització de l’espai durant el transport del producte (producte desmuntat, plegat i/o apilat) : avaluar la possibilitat d’organitzar les peces desmuntades o el producte muntat d’una altra manera en el palet, perquè ocupin menys espai. Avaluar la possibilitat de convèncer als clients per distribuir el banc desmuntat, ja que es poden transportar 72 bancs en un mateix viatge enlloc de 14

• Ús de sistemes de logística eficient (per exemple, retro logística de palets...): criteri ja aplicat, ja que en el cas dels palets es reutilitzen. Criteri no aplicable per aprofitar el camió de tornada, ja que


no es tracta d’una logística fixa 6. Reducció de l’impacte ambiental durant l’ús: criteri ja aplicat, el producte no requereix ni matèria ni

energia en el seu ús o manteniment • Reducció del consum d’energia per unitat de servei oferta pel producte:

- Increment de l’eficiència energètica - Integració de sistemes d’estalvi d’energia - Incorporació de l’ús d’energia renovable (incloent la humana)

• Reducció de l’ús d’aigua per unitat de servei del producte • Reducció de materials fungibles (detergents, tintes, dissolvents, etc.) • Manteniment senzill (fàcil de netejar sense perjudicar el medi ambient) • Prevenció acústica • Menor exposició a la radiació • Instruccions per a un ús responsable amb el medi ambient incloses en el producte o en el manual

d’ús 7. Increment de la vida útil

• Promoció de la reutilització: criteri ja aplicat. Totes les peces poden ser reutilitzables en altres bancs. En ser les potes idèntiques i totes les làmines de plàstic idèntiques es poden reutilitzar en qualsevol posició. Encara no es tenen dades de la diferència entre la vida estètica i la vida tècnica; per tant, no es pot avaluar si un ajuntament podria revendre els bancs a un altre

• Identificació i eliminació de punts febles:

Grisverd: La mida original del banc era de 2000 mm. llarg , es va readaptar a 1800 mm. per tal de

garantir la durabilitat del perfil de plàstic reciclat que sofria massa pressió i panxejava massa... Així

s’evitava haver de posar platina d´acer a l´interior del plàstic.

• Selecció de components, materials i gruixos adequats per a la resistència a un ús continuat: criteri ja aplicat. En el disseny del banc es varen fer els càlculs pertinents de resistències dels materials a la tracció, compressió, erosió, etc. No es tenen encara dades de punts febles del banc, ja que encara no s’ha malmès cap peça dels bancs instal·lats

Grisverd: ok, en observació

• Disseny del producte en mòduls actualitzables: criteri ja aplicat. Tant les làmines de plàstic, com les potes i els anclatges poden ser fàcilment substituïts i actualitzats

• Promoció de la reparació i manteniment - Que les components més vulnerables puguin ser fàcilment desmuntades i substituïdes :

criteri ja aplicat - Proporcionar els recanvis necessaris per a la reparació: criteri ja aplicat

8. Optimització del fi de vida

• Ús de materials reciclables o biodegradables: criteri ja aplicat, tant l’acer com el plàstic són reciclables.

• Ús de la menor quantitat possible de materials: criteri ja aplicat, només s’utilitzen dos materials, plàstic i acer

• Ús de combinacions de materials que es puguin reciclar conjuntament sense necessitat de ser desmuntades: criteri no aplicable

• Minimització en l’ús de pintures, laques, additius, tractaments superficials, etc: criteri ja aplicat, només s’utilitza tractament superficial d’oli un sol cop

• Simplificació del desmuntatge del producte: criteri ja aplicat, es poden separar fàcilment els dos


materials, acer i plàstic - Disseny modular: En ser les potes idèntiques i totes les làmines de plàstic idèntiques es

poden reutilitzar en qualsevol posició - Minimització del nombre de components o materials diferents (núm. d’unions): criteri ja

aplicat - Accessibilitat als punts d’unió i amb espai suficient per a les eines necessàries: criteri ja

aplicat - Assegurar un desmuntatge fàcil, amb pocs passos i eines comunes: criteri ja aplicat - Ús de sistemes d’unió reversibles inclús després d’un ús perllongat: criteri ja aplicat - Inclusió de símbols o pictogrames informatius: no és necessari - Concentració de les components no reciclables en el disseny del producte, degudament

identificades: no n’hi ha - Informació a l’usuari sobre la correcte gestió del residu: criteri ja aplicat

Després de diverses converses amb l’empresa, les opcions o recomanacions d’ecodisseny que són factibles i més fàcilment aplicables es mostren a la Taula 5.4. Taula 5.4. Opcions d’ecodisseny més fàcilment aplicables

CRITERI RECOMANACIÓ

4. Reducció de l’impacte ambiental de la producció

augmentar la proporció d’energia renovable en l’electricitat utilitzada.

5. Optimització de la distribució

intentar distribuir el producte desmuntat. Avaluar el canvi de disseny de les potes del banc perquè encaixin una dins l’altre. Avaluar un disseny del banc muntat perquè encaixi un dins l’altre

5.3.1. Utilització d’un mix elèctric amb major proporció de renovables

Aquest escenari analitza les diferències quant a emissions de gasos d’efecte hivernacle que es poden produir si es substitueix el consum elèctric a partir de mix elèctric nacional estàndard, per un mix elèctric a partir de fonts renovables que ofereixen algunes companyies subministradores d’electricitat (fins i tot, electricitat de fonts 100% renovables)9.

Si l’empresa utilitza electricitat amb certificat 100% renovable, la petjada de carboni de l’etapa de fabricació del banc es reduiria en un 32% i la total en un 3,1%, tal i com es mostra en la Taula 5.5 i la Figura 5.4.

9 L’oficina catalana de canvi climàtic considera que el factor d’emissió de CO2 equivalent de qualsevol energia

renovable és zero.


Taula 5.5. Petjada de carboni al considerar diferents mix elèctrics (nacional i renovable)

Petjada etapa fabricació

Mix elèctric estàndard

Petjada etapa fabricació

Mix elèctric renovable

Total Petjada

Mix elèctric estàndard

Total petjada

Mix elèctric renovable

kg CO2 eq. 26,838 18,293 272,008 263,464

% 100% 68% 100% 96,9%

Figura 5.4 Petjada de carboni per a cada mix elèctric (estàndard i renovable).

5.3.2. Distribució del banc 100% desmuntat

En el cas que el banc es distribuís sempre desmuntat, s’aprofitaria molt millor el camió i també s’estalviaria material d’embalatge que després es converteix en residu. La disminució en petjada de carboni és d’un 6% que s’observa a la Taula 5.6 i a la Figura 5.5.


Taula 5.6 Petjada de carboni al considerar diferents escenaris de distribució

Distribució banc

actual

Distribució del banc 100% desmuntat

kg CO2 eq. 272,01 256,91

100% 94%

Figura 5.5 Petjada de carboni per a cada escenari de distribució.


6. Conclusions i recomanacions

6.1. Resultats més significatius

L’estudi de la petjada de carboni del producte ha demostrat que la fase de fabricació de l’acer és la que contribueix de manera majoritària al resultat final. Per uns resultats de petjada de carboni més acurats s’haurien de tenir dades primàries de la fabricació de l’acer patinable que és l’utilitzat pel producte estudiat i que no es troben en les bases de dades disponibles en l’actualitat.

El fet d’utilitzar plàstic 100% reciclat (tal i com efectivament fa Grisverd) enlloc de plàstic verge suposa una reducció de la petjada de carboni del banc del 34%.

6.2. Limitacions

Aquest estudi, tal i com s’ha indicat a l’apartat 2, només analitza les emissions de gasos d’efecte hivernacle assenyalades per l’IPCC i per tant només avalua la petjada de carboni. Així, no es tracta d’un anàlisis de cicle de vida complert amb una avaluació de diferents categories d’impacte. Per aquest motiu, no es pot considerar com un anàlisi complert per a determinar el perfil ambiental del producte. Els resultats obtinguts estan subjectes a les dades aportades per l’empresa i la validesa de les dades secundàries utilitzades, tenint en compte les hipòtesis inicials declarades.

6.3. Recomanacions

A partir dels resultats i anàlisi d’escenaris realitzat es presenten les següents recomanacions per a reduir la petjada de carboni del producte:

• Per a un càlcul més acurat de la petjada de carboni del banc, es recomana obtenir les dades del procés de fabricació de l’acer patinable (o acer “corten”) utilitzat en l’elaboració de les potes del banc, ja que aquest aspecte és el que més influeix en la seva petjada de carboni.

• Utilitzar un mix elèctric a partir de fonts energètiques renovables en la fase de producció. Adoptant aquesta mesura es preveu un estalvi en emissions de gasos d’efecte hivernacle d’ aproximadament un 32% en dita fase, encara que només d’un 3,1% del total. Tot i ser una part petita del total, en una petjada de carboni corporativa tindria molta més influència i seria d’interès per a l’empresa.

• Distribució del banc desmuntat. Actualment el banc es distribueix muntat un 95% de les vegades i desmuntat un 5%. Si es distribuís sempre desmuntat, s’optimitzaria l’espai del camió, podent transportar 72 bancs enlloc de 14 a cada viatge i també s’optimitzaria la quantitat d’embalatge. D’aquesta manera es podria reduir la petjada de carboni en un 79,7% en dita fase, encara que només d’un 5,5% del total. Com en el cas anterior, tot i ser una part petita del total, en una petjada de carboni corporativa tindria molta més influència i seria d’interès per a l’empresa.

7. Bibliografia

• Baumann, H. et al; 2004

Baumann, H. et Tillman, A.M. “The Hitch Hiker’s guide to LCA. An orientation in life cycle assessment methodology and application”. Studentlitteratur. Sweden, 2004.

• -Ekvall, T. et al; 1997

Ekvall, T. et Tillman, A.M. “Open-loop recycling: criteria for allocation procedures”. Int. J. LCA 2 (3) 155-162. 1997.

• Hauschild, M. et al; 1998

Hauschild, M et Wenzel, H., “Environmental Assessment of products. Volume 2: Scientific background”. Chapman & Hall, London. 1998.

• Heijungs, R. et al; 2001

Heijungs, R., J. Guinée, G. Huppes, R.M. Lankreijer, H.A. Udo de Haes, A. Wegener Sleeswijk, A.M.M. Ansems, P.G. Eggels, R. van Duin, H.P. de Goede, “Environmental Life Cycle Assessment of products. Guide and Backgrounds”. Centre of Environmental Science (CML), Leiden University, Leiden, 2001.

• IEA, 2010.

IEA (Internacional Energy Agency, Key world Energy Statistics, 2010.

• PAS 2050:2011

Specification for the assessment of the life cycle greenhouse gas emissions of goods and services, BSI, London

• REE, F., 2006

Red Eléctrica Española. “2006. El sistema eléctrico español”. Informe. España, 2007.

• UNE-EN ISO 14040:2006

UNE-EN ISO 14040:2006. Gestión medioambiental. Análisis del ciclo de vida. Principios y marco de referencia. AENOR, Madrid.

• UNE EN ISO 14044:2006

UNE EN ISO 14043:2001. Gestión medioambiental. Análisis del ciclo de vida. Requisitos y directrices. AENOR, Madrid.

• GUIA PRÀCTICA PER AL CÀLCUL D’EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE (GEH)

GUIA PRÀCTICA PER AL CÀLCUL D’EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE (GEH)

Versió de març 2013, Oficina Catalana de Canvi Climàtic


ANNEX 1: POTENCIAL D’ESCALFAMENT GLOBAL

L’efecte hivernacle s’inicia quan la radiació d’ona curta procedent del sol entra en contacte amb la superfície de la terra. Aquesta radiació és parcialment absorbida (provocant un escalfament directe) i parcialment reflectida com a radiació infraroja. La part reflectida és absorbida en la troposfera pels així anomenats gasos d’efecte hivernacle que la remeten en totes les direccions, incloent també de nou la de la superfície terrestre.

CO2 CH4

CFCs

UV - radiation

AbsorptionReflection

Infraredradiation

Trace gases in the atmosphe re

Les activitats humanes reforcen l’efecte hivernacle natural. Es considera que els gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, CFCs,..) han augmentat degut a causes exclusivament antropogèniques.

La petjada de carboni, en anglès Carbon Footprint, és una mesura de l'impacte que provoquen les activitats de l’home sobre l’ambient, determinada segons la quantitat de gasos d’efecte hivernacle produïda, la qual es mesura en unitats de diòxid de carboni equivalents. En alguns casos es poden incloure a més emissions vinculades a la comercialització, transport i processament de productes o serveis. L’empremta de carboni ens indica en quina mesura els productes o serveis analitzats contribueixen al canvi climàtic.

Es mesura en kg de CO2 equivalent, és a dir, utilitza el mateix indicador i factors de caracterització que el PEG. El càlcul de l’empremta de carboni es pot establir a nivell empresarial i corporatiu (Corporate Carbon Footprints) o bé a nivell de producte (Product Carbon Footprint). La metodologia de càlcul més comuna respon a la següent equació:

Tot CO2 eq. = Σi dades activitats x Σi Factors d’emissions i x PEGi

Amb i s’indiquen les sis principals emissions de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen, HCFs, hexafluorur de sofre i PFCs). Per Factor d’emissió s’entén la correspondència d’una activitat amb l’emissió d’un gas d’efecte hivernacle (per exemple: les emissions de CO2 per 1 km de transport amb vehicle per carretera, o les emissions de CH4 per cada MWh d’electricitat produïda).Actualment, l’organització britànica British Standards Institution ha elaborat els documents PAS 2050-2008, que serveixen com a punt de referència i pre-normativa per al càlcul de la petjada de carboni.

La següent taula inclou els potencials d’escalfament global (Global Warming Potential, GWP) usats per al càlcul de la petjada de carboni :


DENOMINACIÓ INDUSTRIAL O NOM COMÚ (en anglès) FACTOR D’EMISSIÓ GWP

(horitzó temporal 100 anys) Unitats

1,1,1,3,3,3-hexafluoro-2-(difluoromethoxy)propane [Halogenated organic emissions to air] 380 kg

1,1,1-Trichloroethane [Halogenated organic emissions to air] 146 kg

2,2,3,3,3-Pentafluoro-1-propanol [Halogenated organic emissions to air] 42 kg

Carbon dioxide [Inorganic emissions to air] 1 kg

Carbon dioxide [Renewable resources] 1 kg

Carbon dioxide (biotic) [Inorganic emissions to air] 1 kg

Carbon dioxide (biotic) [Inorganic emissions to air] 1 kg

Carbon dioxide, land transformation [Inorganic emissions to air] 1 kg

Carbon tetrachloride (tetrachloromethane) [Halogenated organic emissions to fresh water] 1400 kg

Carbon tetrachloride (tetrachloromethane) [Halogenated organic emissions to sea water] 1400 kg

Carbon tetrachloride (tetrachloromethane) [Halogenated organic emissions to air] 1400 kg

Chloromethane (methyl chloride) [Halogenated organic emissions to air] 13 kg

Dibromomethane [Halogenated organic emissions to air] 1,54 kg

Dichloromethane (methylene chloride) [Halogenated organic emissions to sea water] 8,7 kg

Dichloromethane (methylene chloride) [Halogenated organic emissions to air] 8,7 kg

Dichloromethane (methylene chloride) [Halogenated organic emissions to fresh water] 8,7 kg

Dichloromonofluoromethane [Halogenated organic emissions to air] 151 kg

Dimethyl ether [Group NMVOC to air] 1 kg

Halon (1211) [Halogenated organic emissions to air] 1890 kg




HBFC-1201 (Halon-1201) [Halogenated organic emissions to air] 404 kg

Hexafluoroisopropanole [Group NMVOC to air] 195 kg

Hexafluoropropyl methyl ether [Halogenated organic emissions to air] 27 kg

HFE 7100 [Halogenated organic emissions to air] 297 kg

Methane [Organic emissions to air (group VOC)] 25 kg

Methane (biotic) [Organic emissions to air (group VOC)] 25 kg

Methyl bromide [Halogenated organic emissions to air] 5 kg

Methyl perfluoroisopropyl ether [Halogenated organic emissions to air] 343 kg

Nitrogentriflouride [Inorganic emissions to air] 17200 kg

Nitrous oxide (laughing gas) [Inorganic emissions to air] 298 kg

Octafluorotetramethylene hydroxymethyl group [Halogenated organic emissions to air] 73 kg

Perfluorobutane [Halogenated organic emissions to air] 8860 kg

Perfluorocyclobutane [Halogenated organic emissions to air] 10300 kg

Perfluorocyclopropane [Halogenated organic emissions to air] 17340 kg

Perfluorodecalin [Halogenated organic emissions to air] 7500 kg

Perfluorohexane [Halogenated organic emissions to air] 9300 kg

Perfluoropentane [Halogenated organic emissions to air] 9160 kg


Perfluoropolyether (unspecified) [Halogenated organic emissions to air] 10300 kg

Perfluoropropane [Halogenated organic emissions to air] 8830 kg

R 11 (trichlorofluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 4750 kg

R 113 (trichlorofluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 6130 kg

R 114 (dichlorotetrafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 10000 kg

R 115 (chloropentafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 7370 kg

R 116 (hexafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 12200 kg

R 12 (dichlorodifluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 10900 kg

R 123 (dichlorotrifluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 77 kg

R 124 (chlorotetrafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 609 kg

R 125 (pentafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 3500 kg

R 13 (chlorotrifluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 14400 kg

R 134 [Halogenated organic emissions to air] 1100 kg

R 134a (tetrafluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 1430 kg

R 141b (dichloro-1-fluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 725 kg

R 142b (chlorodifluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 2310 kg

R 143 (trifluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 353 kg

R 143a (trifluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 4470 kg



R 152a (difluoroethane) [Halogenated organic emissions to air] 124 kg


R 22 (chlorodifluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 1810 kg

R 225ca (dichloropentafluoropropane) [Halogenated organic emissions to air] 122 kg

R 225cb (dichloropentafluoropentane) [Halogenated organic emissions to air] 595 kg

R 227ea (septifluoropropane) [Halogenated organic emissions to air] 3220 kg

R 23 (trifluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 14800 kg

R 236cb [Halogenated organic emissions to air] 1340 kg

R 236ea [Halogenated organic emissions to air] 1370 kg

R 236fa (hexafluoropropane) [Halogenated organic emissions to air] 9810 kg

R 245ca (pentafluoropropane) [Halogenated organic emissions to air] 693 kg

R 245fa [Halogenated organic emissions to air] 1030 kg

R 365mfc [Halogenated organic emissions to air] 794 kg


R 43-10 (decafluoropentane) [Halogenated organic emissions to air] 1640 kg

R E125 [Halogenated organic emissions to air] 14900 kg

R E134 [Halogenated organic emissions to air] 6320 kg

R E143a [Halogenated organic emissions to air] 756 kg

R E227ea [Halogenated organic emissions to air] 1540 kg


R E235da2 [Halogenated organic emissions to air] 350 kg

R E236ca12 (HG-10) [Halogenated organic emissions to air] 2800 kg

R E236ea2 [Halogenated organic emissions to air] 989 kg

R E236fa [Halogenated organic emissions to air] 487 kg

R E245cb2 [Halogenated organic emissions to air] 708 kg

R E245fa1 [Halogenated organic emissions to air] 286 kg

R E245fa2 [Halogenated organic emissions to air] 659 kg

R E254cb2 [Halogenated organic emissions to air] 359 kg

R E263fb2 [Halogenated organic emissions to air] 11 kg

R E329mcc2 [Halogenated organic emissions to air] 919 kg

R E338mcf2 [Halogenated organic emissions to air] 552 kg

R E338pcc13 (HG-01) [Halogenated organic emissions to air] 1500 kg

R E347mcc3 [Halogenated organic emissions to air] 575 kg


R E347pcf2 [Halogenated organic emissions to air] 580 kg

R E356mec3 [Halogenated organic emissions to air] 101 kg

R E356pcc3 [Halogenated organic emissions to air] 110 kg





R E374pc2 [Halogenated organic emissions to air] 557 kg

R E43-10pccc124 (H-Galden1040x) [Halogenated organic emissions to air] 1870 kg

R E569sf2 [Halogenated organic emissions to air] 59 kg

R32 (difluoromethane) [Halogenated organic emissions to air] 675 kg

Sulphur hexafluoride [Inorganic emissions to air] 22800 kg

Tetrafluoromethane [Halogenated organic emissions to air] 7390 kg

Trichloromethane (chloroform) [Halogenated organic emissions to air] 31 kg

Trifluoroiodomethane [Halogenated organic emissions to air] 0,4 kg

Trifluoromethyl sulphur pentafluoride [Inorganic emissions to air] 17700 kg

Font: IPCC, 2007 http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/ch2s2-10-2.html


ANNEX 2: FONTS DE LES DADES SECUNDÀRIES

Procés Font de les dades Nom del procés a la base de dades

Abocador ELCD/PE International, 2013 ES: Landfill (wood, biogenic CO2

not accounted)-for PAS2050

Acer patinable (o acer “corten”) PE International, 2013 DE: Stainless steel slab (X6CrNi17)

Incinerador ELCD/PE International, 2013 RER: Wood (natural) in municipal waste incinerator(no biogenic-for

PAS)

Mix elèctric nacional espanyol ELCD/PE International, 2013 ES: Power grid mix

Palet ELCD/PE International, 2012 i

elaboració pròpia ES: EURO-Pallet_sin crédito

Camió-Transport per carretera ELCD/PE International, 2013 GLO: Truck 20 - 26 t total cap. /

17,3t payload capacity

Combustible Diesel ELCD/PE International, 2013 EU 27: diesel mix at refinery

Cargols i tacs d’acer PE International, 2013 DE: Fixing material screews

stainless

Polietilè film ELCD/PE International, Plastics

Europe, 2013 RER: Polyethylene film (PE-LD)

Oli lubricant PE International, 2013 EU27: Lubricants at refinery

Plàstic verge (PP) ELCD/Plastics Europe, 2013 RER: Polypropylene granulate

Plàstic verge (PS) Plastics Europe, 2013 RER: Polyestyrene part

Procés de reciclatge plàstic PE International, 2013 GLO: Plastic extrussion profile

ANNEX 3: MODELS DE GaBi

© 2014 Cyclus Vitae Solutions S.L. Està prohibida tota reproducció, distribució, transformació, presentació, total o parcial, del contingut, dades i models presentats d’aquest document o d’algun dels seus elements, de forma directa o indirecta.

Per a ordenar copies d’aquest document consulti amb Cyclus a [email protected].

càlcul de la petjada de carboni del mobiliari urbà aalb de ...€¦ · catalunya (upc), ja que...

Documents