“El gran Cisma”

Cisma d’Orient

Un precedent del Cisma va tindre lloc l'any 857 quan l'emperador bizantí Miquel III, cridat el borratxo, i el seu ministre Arnesos, van expulsar de la seua seu de Constantinoble a Sant Ignasi, que reprenia els seus cràpules. Li van reemplaçar per Focio, qui en sis dies va rebre totes les ordes de l'Església. Focio es va sublevar contra el papa i es va declarar patriarca universal. Va ser descrit com "l'home més arterós i sagaç de la seua època: parlava com un sant i obrava com un dimoni". La seua temptativa va fracassar. Va ser tancat en un monestir, on va morir en 886.

L'origen del cisma d'orient

L'any 1054, el papa Lleó IX va manar una ambaixada a Constantinoble encapçalada pel seu col·laborador, el cardenal Humberto de Silva Càndida, i formada pels arquebisbes Federico de Lorena i Pedro d'Amalfi. Els llegats papals van negar, a la seua arribada a Constantinoble, el títol d'ecumènic al Patriarca Miguel I Cerulario i, a més, van posar en dubte la legitimitat de la seua elevació al patriarcat. El patriarca es va negar llavors a rebre als llegats. El cardenal va respondre publicant el seu Diàleg entre un romà i un constantinopolità, en el que es burlava dels costums grecs i, després d'excomunicar a Cerulario per mitjà d'una butla que va depositar el 16 de juliol de 1054 sobre l'altar de l'Església de Santa Sofia, va abandonar la ciutat

Amb açò es veu que la Gran Cisma va ser més aïna resultat d'un llarg període de relacions difícils entre les dos parts més importants de l'Església universal. Les causes primàries de la cisma van ser sens dubte les tensions produïdes per les pretensions de suprema autoritat Efectivament, el Bisbe de Roma reclamava autoritat sobre tota la cristiandat, incloent els quatre Patriarques més importants d'Orient; els Patriarques, d'altra banda, al·legaven, segons el seu enteniment i interpretació de la Sagrada Tradició Apostòlica i les Sagrades Escriptures, que el Bisbe de Roma només podia pretendre ser un "primer entre els seus iguals

En anys recents, algunes Esglésies orientals van decidir acceptar la primacia absoluta del papa i ara es denominen Esglésies orientals catòliques.

Este treball esta fet per Beatriz Mora Rodriguez alumna de l'Antonio Jose

Cavanilles Cursant 1r de batxiller d'humanitats

Gràcies :)