EELL C CISMAISMA DD'O'OCCIDENTCCIDENT: : DOSDOS PAPESPAPES PERPER AA UNAUNA TIARATIARA

LLAA PARAULAPARAULA "C "CISMAISMA" "

Una de les èpoques més difícils de l'Església Catòlica és la que

s'ha anomenat "El Cisma 1 d'Occident" o "Cisma d'Avinyó", quan es va

establir un doble Papat, un a Roma i un altre a Avinyó, una ciutat de la

Provença francesa. Per descomptat estos dos Papats estaban oposats

entre si i van dividir la cristiandat.

EELL P PAPATAPAT AA A AVINYÓVINYÓ

El Papat s'havia desplaçat a França poc després de l'any 1300

perquè a Roma hi havia clima de violència,

perillaven la pau i fins a la mateixa vida dels

papes. En canvi, a Avinyó hi havia pau i bona

administració; era una ciutat tranquil·la, ben

situada i des de la qual era fàcil comunicar-se

amb tota la cristiandat.

LLAA TORNADATORNADA AA R ROMAOMA

Atenent als precs 2 de santa Caterina de Siena, el Papa Gregori

XI havia deixat Avinyó per a tornar a Itàlia. Havia tornat a fixar la seu

pontifical en Roma on va morir un any més tard.

"R"ROMANOOMANO, , ROMANOROMANO LOLO VOLEMOVOLEMO, , OO ALMANCOALMANCO ITALIANOITALIANO""

El poble de Roma desitjava vivament que el nou Papa fóra romà

o, almenys, italià, per a evitar que voldria tornar i seguir a Avinyó. I

1 La paraula "CISMA" deriva del grec "scisma", Schism, que significa "divisió" o "separació".2 "PREC" / "PREGAR": en els impresos de l'AMPA o de les comunitats de veïns, es pot veure la fórmula "precs i preguntes". "PREC" correspon a l'italià "PREGHIERA" i "PREGARE".

1

així va ser. Després d'un confús i molt agitat conclave 3, va ser triat

Papa Urbà VI el 9 d'abril de 1378 (mil tres-cents setanta-huit).

En un primer moment l'elecció del Papa Urbà VI va ser acceptada

per tots, però no va tardar a sorgir un dur enfrontament 4 entre el nou

Papa i la majoria francesa dels cardenals.

DOSDOS PAPESPAPES PERPER AA UNAUNA TIARATIARA

Llavors els cardenals francesos van abandonar Roma i van

declarar públicament que l'elecció d'Urbà era invàlida, al·legant falta

de llibertat en els Cardenals electors que haurien obrat coaccionats

per les amenaces del poble romà. Van procedir a una nova elecció:

Clemente VII.

Urbà VI va enviar tropes contra el nou triat, que es va salvar

refugiant-se a Avinyó, i posant novament la seu pontifícia en eixa

ciutat provençal.

Va començar així el cisma d'occident que va mantindre l'Església

dividida durant quaranta anys, entre partidaris del Papa de Roma,

Urbà VI, i partidaris del Papa d'Avinyó, Clemente VII.

EELL C CISMAISMA

Dos Papes! El cisma estava complet. La indignació va ser

profunda entre els fidels que veien com els seus pastors lluitaven

vergonyosament per un poder que s'havia convertit només en

temporal i que consistia únicament en interessos materials.

3 Un "CONCLAVE" o "CONCLAU" és la reunió que celebran els Cardenals electors de l'Església Catòlica per a escollir un nou Papa. "Conclave" procedeix del llatí "cum clave" ("sota clau"), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior durant l'elecció del nou pontífex.4 Urbà VI es va esforçar en extirpar els excessos introduïts en els costums eclesiàstics; però ho va fer amb exacerbada brusquedat, perquè tenia un pèssim caràcter.

2

La Cristiandat ràpidament es va dividir en dos partits quasi

iguals. En tots costats els fidels enfrontaven el preocupant problema:

on estava el verdader Papa?

Eren partidaris del Papa de Roma: Itàlia, Alemanya, Polònia,

Anglaterra i Hongria; i els partidaris del Papa d'Avinyó: França,

Espanya, Portugal i altres parts d'Europa.

Era tal el desconcert i la incertesa de qui era el verdader Papa

que inclús molts esperits profundament religiosos, que obraven amb

indubtable rectitud i sincer afany de fidelitat a l'Església, estaven

dividits: uns, acataven al Papa d'Avinyó, per exemple, sant Vicent

Ferrer; i altres, obeïen al Papa de Roma, per exemple, santa Caterina

de Siena. Açò mostra fins a quin punt el Cisma havia sembrat la

confusió en les consciències dels fidels!

No mencionarem ací els noms dels successius Papes elegits tant

a Roma com a Avinyó. Ara bé, cal saber que arribat el pontificat de

Gregori XII de Roma, este es va comprometre a abandonar el trono

papal si feia el mateix Benet XIII a Avinyó. I exactament el mateix va

prometre l'antipapa 5. Però cap dels dos va complir amb el que va

prometre.

Llavors els Cardenals, que s'havian reunit en Pisa, van decidir

posar terme a aquest enfrontament, deposant 6 a ambdós papes i

triant a un nou Papa, que va adoptar el nom d'Alejandro V.

El resultat va ser que va haver-hi tres papes al mateix temps, i

cada un d'ells pretenia ser el legítim.

Esta coexistència de tres Papes va terminar amb el Concili de

Constança en 1417. Aquest Concili va confirmar les decisions de Pisa,

va deposar els tres Papes i va imposar Martín V com el nou y vertader

Papa. Així va acabar el Gran Cisma d'Occident!

5 "Antipapa": Hombre que no está canónicamente elegido Papa y pretende ser reconocido como tal.

6 "Deposar": Privar a algú de la seua ocupació, o degradar-lo dels honors o dignitat que tenia (Deponer).

3

A manera de conclusió, es pot dir que, a pesar d'estes flaqueses

humanes i encara que va obligar a l'Església a buscar durant quaranta

anys al seu verdader cap, el Papat va demostrar la seua

indestructibilitat, perquè - almenys així creuen els Catòlics - l'Església

és conduïda i guiada per l'Esperit Sant, a través d'hòmens i a pesar

dels hòmens d'Església.

BBIBLIOGRAFIAIBLIOGRAFIA

http://es.catholic.net/conocetufe/876/3032/articulo.php?id=20675#r110

http://www.conocereislaverdad.org/grancisma.htm

http://www.mercaba.org/FICHAS/Enciclopedia/C/cisma_de_occidente.htm

http://buscon.rae.es/draeI/

4