1

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI ECOLOGIA I SOCIETAT DE CONSUM

ÍNDEX

CAPÍTOL 1: LA NOSTRA RELACIÓ AMB L’ENTORN NATURAL. Introducció a l’ecologia i al medi ambient. 1.1. Conceptes previs (riscos, recursos i impactes) 1.2. Consumisme i model econòmic. La concentració de la riquesa i l’exhauriment de recursos. 1.3. Com s’origina aquesta riquesa i les seves conseqüències socio-ambientals 1.4. Concrecions teòriques CAPITOL 2: CONSUM MATERIAL: És més ric el que més té? 2.1. Les obsolescències: “Comprar, llençar i comprar”. 2.2. El cas de la roba: abans passàvem fred o ara calor? Recull de dades. 2.3. El model Inditex vs. Consum conscient de roba. CAPÍTOL 3: SABEM EL QUÈ MENGEM? 3.1. La revolució verda i el model agroindustrial. La sobirania alimentària. 3.2. Els transgènics i l’agricultura ecològica 3.3. Consum de carn i les seves conseqüències: Més porcs que persones. 3.4. El menjar que llencem CAPÍTOL 4: EL PIC DEL PETROLI 4.1. Geopolítica i recursos fòssils. 4.2. Els agrocombusibles. Alternativa? 4.3. Contaminació atmosfèrica. 4.4. La bicicleta com a model de transport sostenible CAPÍTOL 5: IMPACTES I CONSEQÜÈNCIES SOCIO-AMBIENTALS 5.1. De les 3 a les 9 R 5.2. Residus. % per càpita

2

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

ECOLOGIA I SOCIETAT DE CONSUM CAPÍTOL 1: LA NOSTRA RELACIÓ AMB L’ENTORN NATURAL. Introducció a l’ecologia i al medi ambient. 1.1. Conceptes previs (riscos, recursos i impactes) Llegeix la següent notícia i identifica’n els següents conceptes.

"No és més ric el que més té, sinó el que menys desitja"

RISC AMBIENTAL: conjunt d’esdeveniments naturals que poden afectar negativament als éssers humans i els seus béns materials

RECURS NATURAL: béns naturals que l’ésser humà extreu de l’entron per donar-los un ús. Un cop consumits es trasnformen automàticament en residus. Hi ha recursos amb taxes de regenració equiparables al ritme de cosnum humà. Són els renovables.

IMPACTE AMBIENTAL: efectes negatius que els éssers humans fem sobre l’entorn natural com a conseqüència de l’explotació que en fem.

Japón admite fugas radiactivas "que pueden afectar a la salud" tras un incendio y una nueva explosión en Fukushima

Evacuaciones 30 kilómetros alrededor de la central nuclear. -La alerta llega a Tokio porque el viento podría arrastrar las partículas. -El Gobierno reconoce que podría haber grietas en la vasija del reactor 2.- La agencia nuclear japonesa pide ayuda a la ONU y EE UU

R. MÉNDEZ / G. HIGUERAS La alarma de un desastre nuclear crece en torno a la central de Fukushima, afectada en cuatro de sus seis reactores por el terremoto que devastó el país el viernes. Un incendio se ha desencadenado en el reactor 4, aunque ya está controlado, mientras que en el número 2 se produjo una explosión en torno a las seis de la mañana locales (22.00 en España). Los problemas continúan: el agua utilizada para rebajar la temperatura en el interior está sufriendo el efecto contrario y podría estar empezando a hervir, según informa la agencia de noticias Kyodo. Además, la Agencia de Seguridad Nuclear japonesa (NISA, por sus siglas en inglés) ha confirmado que el incendio ha dejado dos agujeros de ocho metros en el muro del reactor 4.

La radiación en los alrededores de la central ha llegado a sobrepasar diez mil veces los límites legales. La situación ha generado una gran preocupación en el país; los locutores de televisión repiten mensajes que parecen salidos de una película de serie B sobre una catástrofe nuclear: "Cierren las ventanas, no utilicen sistemas de ventilación y tiendan la ropa en casa". (www.publico.es)

3

1.2. Consumisme i model econòmic. La concentració de la riquesa i l’exhauriment de recursos. 1.2.1. Algunes dades sobre el repartiment de la riquesa. Llegeix les següents notícies

La renda segueix caient a plom als barris més pobres de Barcelona

La desigualtat entre els districtes pobres i rics de la ciutat continua en augment

MAURICIO BERNAL / BARCELONA

Diumenge, 17 de gener del 2016

Si la vara que mesura la desigualtat social és la que hi ha entre el ciutadà més ric i el més pobre, és a dir, el forat obert entre els extrems, llavors no hi ha dubte que Barcelona segueix cavant en aquest forat, segons el contingut de l'informe anual sobre renda familiar que ha fet públic l'ajuntament. En aquests termes, el barri més pobre s'ha empobrit encara més (Trinitat Nova) i el barri més ric ha seguit enriquint-se (Pedralbes). L'afirmació és extrapolable als districtes, perquè la distància entre el David i el Goliat dels ingressos –Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi– també ha augmentat, amb el matís, que no s'ha de passar per alt que ho ha fet malgrat que als dos districtes ha baixat globalment el nivell de renda; això vol dir que ha baixat més al districte pobre. Però és un matís. El mapa de rendes de Barcelona segueix sent el d'una ciutat víctima de la crisi. (El Periódico)

62 persones acumulen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial

Cada vegada un número menor de multimilionaris concentra més diners, una tendència que s'agreuja encara més a Espanya, el país de l'OCDE on més creix la desigualtat

JÚLIA MANRESA Barcelona 18/01/2016

L'informe assenyala el sector tèxtil com un dels que més veu agreujades les desigualtats salarials. / OXFAM INTERMÓN

La fortuna de l'home més ric d'Espanya fa anys que creix. El 2013, la llista 'Forbes' calculava que Amancio Ortega, el fundador d'Inditex, tenia uns 60.900 milions d'euros. L'any passat, quan va passar per primera vegada a Bill Gates, el fundador de Microsoft, aquesta xifra havia crescut fins als 72.330 milions d'euros. En canvi, el salari mitjà espanyol queia un 0,7% a Espanya, segons les últimes dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2013. El sou més habitual a l'Estat és d'uns 15.500 euros l'any.

Aquesta tendència a escala global és la que constata l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, ' Una economia al servei de l'1%', que assenyala que 62 multimilionaris acumulen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població mundial, que són 3.600 milions de persones. L'any 2010 eren 388 les persones que agrupaven aquesta porció de la riquesa mundial.

Evolució de les persones que concentren la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial amb menys diners

Espanya és el país de l'OCDE on més s'han accentuat les diferències, només per darrere de Xipre

4

Segons assenyala l'informe, Espanya és el país de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on més s'ha incrementat la desigualtat després de la crisi, 14 vegades més que Grècia i 10 vegades més que la mitjana europea. Més concretament, l'1% de la població espanyola concentra més riquesa que el 20% més pobre. Pel que fa al salari, l'organització afirma que entre el 2007 i el 2014, els salaris van caure un 22,2%. I Catalunya no s'escapa de l'informe. Segons Oxfam Intermón, el patrimoni d ' Isac Andik, propietari de Mango i el català més ric segons 'Forbes', equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes al 2014. A més, el patrimoni de les 20 fortunes més grans de Catalunya va augmentar un 34% el 2015.

L'informe reconeix que en termes quantitatius, la riquesa mundial ha augmentat. “És cert que la pobresa extrema al món ha disminuït, però la desigualtat s'ha incrementat”, afirmava Miguel Alba, responsable de Fiscalitat i Sector Privat d'Oxfam Intermón. La mateixa organització assenyala que el producte interior brut (PIB) mundial s'ha duplicat en els últims 15 anys i que el nivell de desigualtat entre països s'ha reduït. Tot i això, la bretxa entre els que més tenen i els que menys s'ha eixamplat encara més.

El patrimoni d'Isac Andik, el català més ric segons 'Forbes', equival a la renda anual de 150.000 famílies a Catalunya

Segons l'informe, les causes d'aquesta diferència són la desigualtat salarial, les polítiques públiques dutes a terme pels diferents organismes i estats que afavoreixen aquest grup de la població amb més recursos econòmics i una fiscalitat que permet l'elusió i l'evasió d'impostos a través de diversos sistemes com ara els paradisos fiscals. La setmana passada, per exemple, l'agència de notícies 'Bloomberg' calculava Apple, l'empresa més valuosa del món, pot haver de fer front a una factura de 8.000 milions d'euros a Irlanda en concepte d'impostos endarrerits a les arques públiques irlandeses. La Comissió Europea ja fa temps que investiga la multinacional nord-americana per elusió fiscal.

Els paradisos fiscals permeten que les grans fortunes augmentin encara més

Pel que fa aquest últim punt, Oxfam Intermón hi posa especial èmfasi i constata que la inversió des d'Espanya a paradisos fiscals va créixer un 2.000% el 2014. Actualment es comptabilitzen uns 7,6 bilions de dòlars en paradisos fiscals. Després d'analitzar les pràctiques fiscals de les 200 empreses més grans del món, aquesta organització sense ànim de lucre afirma que són 9 de cada 10 les que tenen presència a aquests països o regions que permeten una fiscalitat més laxa.

En el cas d'Espanya, Oxfam Intermón detecta que de les 35 empreses que cotitzen a l' Ibex-35, només 17 paguen l'impost de societats a l'estat espanyol i que en tancar l'exercici del 2014, el nombre de filials que declaren beneficis en zones com les illes Caiman, Jersey o Delaware ha augmentat un 44%. Amb la reforma fiscal impulsada pel govern popular de Mariano Rajoy a meitats del 2014, l'Impost de Societats es va reduir d'un 20% a un 25%. (Diari Ara)

Font: Tombs, S i Whyte, D. (2016). La empresa criminal, Barcelona: Icaria.(p.25)

1.2.2. Observa els següents videos i reflexiona https://www.youtube.com/watch?v=CCmeoZM2HrE https://www.youtube.com/watch?v=iMHUCkTORkE (fins el 5:00)

5

1.3. Com s’origina aquesta riquesa i les seves conseqüències socio-ambientals 1.3.1. Sobre el video “La Paella Globalitzadora”, recull aquells aspectes que consideris més destacats 1.3.2. Mira al teu voltant a classe, o a l’habitació de casa teva. Reflexiona sobre aquells materials que uses el dia a dia o que t’envolten a la teva habitació per exemple... de què són fets? D’on creus que venen? On creus que aniran a parar? 1.3.3. Agafem-ne un a l’atzar: el telèfon mòbil. Pensa quants materials i recursos necessitem per a fer un mòbil. D’on venen? Com arriba fins a les teves mans? On acabarà? 1.3.4. Observa el documental “The Stroy of Stuff” (https://www.youtube.com/watch?v=ykfp1WvVqAY)i comenta els aspectes destacables com ara: Fases del procés de producció, Externalització de costos, Dioxines, Obsolència Planificada, Obsolència Percebuda,... 1.3.5. Relaciona cada concepte amb la seva suposada despesa anual (dades en milions de Dolars)

A 25.000.000 1 Escolarització primària als infants que no en tenen

B 4.000.000 2 Despesa en cosmètics als EUA

C 800.000 3 Aigua potable per tota aquella gent que no en té

D 80.000 4 Despesa Europea en consum de gelats

E 80.000 5 Despesa en perfums als EUA+Estat Espanyol

F 40.000 6 Salut reproductiva per les dones que no en tenen

G 17.000 7 Salut bàsica i nutrició pels que no en tenen

H 13.000 8 Despesa en menjar per masotes als EUA

I 12.000 9 Superar la pobresa extrema

J 12.000 10 Patrimoni de les 7 perones més riques del món

K 11.000 11 Erradicar la pobresa

L 9.000 12 Despesa militar mundial

M 8.000 13 Patrimoni de les 255 persones més riques del món

N 6.000 14 PIB mundial (riquesa mundial)

(Font: Fundació Catalana de l’Esplai, 2007)

6

1.4. Concrecions teòriques 1.4.1. L’externalització de costos.

Font: Tombs, S i Whyte, D. op. cit., p. 33

7

1.4.2. El deute ecològic i els moviments migratoris.

COLTÁN, EL FUTURO INSOSTENIBLE

Aún no hay solución a la dependencia de un material escaso que es fuente de explotación infantil y graves conflictos

DAVID BOLLERO - MADRID - 16/08/2009 "Se trata del futuro. Muy pronto quien no tenga coltán no tendrá nada que hacer en la industria de las telecomunicaciones [...] Quien controle el Congo, controlará el mercado". Así describe el protagonista de Coltán, la novela de Alberto Vázquez-Figueroa, la importancia de este material al que se atribuye el origen de las guerras étnicas de África Central, que ya han causado más de cinco millones de muertos. En realidad no se trata de un mineral, sino de una mezcla formada por columbita y tantalita (el nombre es una contracción de ambos, col-tan); precisamente este último, el tantalio, una vez separado, es el que le otorga tan extraordinario valor. La superconductividad, su carácter ultrarrefractario (capaz de soportar temperaturas muy elevadas; se funde a los 2.996°C), su capacidad para almacenar carga eléctrica temporal y liberarla cuando se necesita, y su alta resistencia a la corrosión, lo han convertido en un material imprescindible para la fabricación y miniaturización de condensadores para teléfonos móviles, ordenadores, pantallas, sistemas GPS, satélites o armas teledirigidas. Los principales yacimientos de coltán se encuentran en la República Democrática del Congo, que acumula el 80% de las reservas mundiales, seguida de Australia con un 10% y de Tailandia y Brasil, con un 5% cada uno. Aunque los yacimientos también se encuentran asociados a granitos alcalinos y minerales relacionados cuarzo o feldespatos, la mayor parte de la explotación se practica en los depósitos aluviales puesto que su recuperación es mucho más sencilla, pudiéndose emplear para ello utensilios de madera. Esta ha sido, precisamente, la causa de la explotación infantil en el Congo en condiciones de trabajo infrahumanas: se estima que por cada kilo de coltán han muerto entre dos y tres niños. El kilo de coltán se pagaba al minero en 2000 y 2001, los años del boom, a 4 o 5 dólares, alrededor de 3 euros. Hoy se paga a 2 dólares, menos de un euro y medio. El precio en el mercado internacional en 2000 era de hasta 600 dólares el kilo (421 euros), pero ha caído hasta los 400 dólares (280 euros). Según los últimos datos ofrecidos por el Gobierno congoleño, en 2007 se exportaron cerca de 428 toneladas de coltán de la región de Kivu, y sólo en la primera mitad de 2008, casi 271 toneladas. Con las 428 toneladas de 2007 pudieron extraerse cerca de 116 toneladas de tantalio.

El reciclaje es caro y contaminante; la alternativa, el paladio, es peor

La profesora Lunar indica que aún hay mucho por avanzar en la investigación del coltán: sólo hay un estudio específico sobre este compuesto, fechado en 2002, si bien existen 183 referencias de estudios sobre tantalita y 474 sobre columbita. La importancia de estos estudios es básica, puesto que servirán para identificar los afloramientos geológicos de procedencia, ayudando de este modo a controlar su tráfico ilegal. Se estima que Ruanda obtiene alrededor de 14 millones de euros al mes con el tráfico ilegal de coltán. Aunque la explotación infantil y el genocidio son lo más acuciante en el conflicto del coltán, no hay que olvidar el impacto ambiental. El Congo alberga, después del Amazonas, el segundo pulmón más grande del mundo, con 100 millones de hectáreas de selva y el 70% del agua dulce de África. Según Greenpeace, los bosques de África Central retienen el 8% del carbono almacenado en el planeta, por lo que su deforestación liberaría 34.400 millones de toneladas de CO2, 65 veces las emisiones de España en un año. Pero la deforestación parece inevitable, no sólo para acceder a los yacimientos sino, además, para aprovechar la madera con objeto de acomodar a los mineros, usar la leña para cocinar y calentar, utilizar la corteza para fabricar las bandejas con las que se lava el coltán y las lianas para transportarlo. A ello se suman otros impactos, como la contaminación de las corrientes con el limo procedente del proceso de lavado, lo que mata los invertebrados y reduce la fotosíntesis de las plantas acuáticas.

8

Una certificación de comercio justo ayudaría a paliar los problemas

Las últimas propuestas quieren introducir sistemas de trazabilidad y certificación. El año pasado, el ministro de Minas del Congo, Victor Kasongo, aseguró que para 2009 el Gobierno dispondría de un mapa de la producción de coltán en el país. La idea que subyace es marcar la trazabilidad del coltán para incidir en la ética de fabricantes y consumidores; estos "podrán ver muchos de sus dispositivos, muchos iPod, con la certificación que prueba el comercio justo", señaló el ministro. En esencia, se trata de establecer un sistema similar al Kimberley Process que se aplicó a los diamantes de sangre, causa también de conflictos. El objetivo es contar, según Kasongo, con "licencias, control centralizado, certificación, más beneficios, paz y estabilidad para el Congo". Sin embargo, un informe de la organización Global Witness publicado el pasado julio advierte de que "los gobiernos no deberían hacer depender todas sus esperanzas del desarrollo de sistemas internacionales de certificación, porque llevará tiempo y recursos considerables". Global Witness aboga por priorizar otras acciones, como la exclusión de los países beligerantes del sector minero. Por el momento, algunos fabricantes de electrónica, dentro de sus políticas de responsabilidad social corporativa, ya exigen a sus proveedores que el coltán no proceda del Congo, tal y como solicitó en 2001 la ONU. Es el caso de Nokia o Apple, que niegan que su coltán y otros minerales como el cobalto procedan de conflictos ilegales. El director de Comunicación global de LG Electronics, Kenneth Hong, precisó a Público que esta compañía "no tiene una política o postura específica sobre el comercio con países o materiales concretos". "Lo que sí realizamos regularmente", añadió, "son evaluaciones de nuestros proveedores para que no violen nuestro código ético de conducta". Este código prohíbe la explotación infantil y el trato inhumano, defendiendo el pago y duración de la jornada "de acuerdo a las leyes locales". Pero siempre hay resquicios: como denuncia Vázquez-Figueroa, existen casos de partidas extraídas en el Congo y comercializadas desde Brasil. (www.publico.es) Fes un cop d'ull a aquest video del programa "En Tierra hostil": https://www.youtube.com/watch?v=ofZQ4ZRy-1I

El deute ecològic és 1.4.3. La petada ecològica vs. Capacitat de càrrega La petjada ecològica: el consum irracional de les societats modernes T’has posat a pensar quina extensió de terra es necessita per a produïr tots els recursos que consumeixes i per absorbir els teus residus? Podem anar sumant hectàrees per treballar, viure i moure’s, per alimentar-te o alimentar els animals que t’alimenten, pels peixos que menges o per les hectàrees de bosc que necessites per absorbir el CO2 que cremes. Llegeix el següent text extret de viquipedia i repon a les preguntes del final.

La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.

El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica a l'informe Planeta Viu l'evolució de les empremtes ecològiques mundials i estatals, junt amb l'índex Planeta Viu, que considera que està relacionat. La capacitat de càrrega és un altre punt de vista per a analitzar el mateix, mesura quantes persones, o quants individus d'una altra espècie, pot suportar la Terra segons el seu consum.

Components

Bàsicament la petjada ecològica està basada en l'observació d'aquests aspectes:

• Urbanitzacions: La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. • Agricultura: Hectàrees necessàries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari. • Ramaderia: Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar.

9

• Pesca: Superfície marina necessària per a produir el peix consumit. • Forestal: Superficie de boscos necessària per a produir productes d'origen forestal, com ara fusta, paper, etc. • Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energètic.

Les cinc primeres és el que es consideren cinc diferents tipus de supefícies bioproductives. La petjada ecològica total d'una comunitat és la suma de les petjades ecològiques de cadascuna d'aquestes sis àrees. Alguns estudis poden incloure, a més, una component per a l'aigua i una per a l'energia.

Unitats de mesura

L'empremta ecològica es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha), que és la unitat tradicionalment considerada més comoda per a mesurar terrenys. Cada terreny, a cada indret del mon, té una productivitat diferent, per exemple, no creix el mateix nombre de pins, ni igual de bé, al nivell del mar que a tres mil metres d'altitud, o en un clima tropical, temperat o molt fred. Per això, per a poder comparar l'empremta de diferents països, s'usa l'anomenada hectàrea global (hag), que és una hectàrea de terra amb la productivitat mitja al món. En alguns reportatges, posters, conferències, etc. adreçats al gran públic, sol resultar més intuitiu mostrar a quants planetes Terra correspondria la petjada, o quants planetes com el nostre necessitariem si tothom deixés la mateixa empremta que una població determinada. Això podria considerar-se una unitat de mesura adimensional, o millor dit en "platenes terra", que es calcula simplement dividint l'empremta ecològica de la població o persona en qüestió en hectàrees globals entre la biocapacitat mitja de la Terra, és a dir entre 1'8 hag. Per exemple, si una persona deixa una empremta de 3'5 hag, això vol dir que si tothom deixés la mateixa, hom necessitaria 3'5 hag dividit entre 1'8 hag, és a dir 1'94 planetes Terra (que es podria aproximar a dos planetes Terra). Podriem afirmar que aquesta persona consumeix el doble del que pot amb els recursos i el ritme de regeneració natural del nostre planeta. Per a càlculs ràpids aproximatius, de vegades el valor 1'8 s'aproxima a 2 per a simplificar els càlculs, d'aquesta manera obtenen un nombre de Terres equivalent aproximat simplement calculant la meitat del nombre d'hetàrees globals. Per exemple, una empremta de quatre hectàrees globals seria més o menys equivalent a necessitar dos (quatre entre dos, o la meitat de quatre) planetes Terra si tothom es comportés igual.

Petjada ecològica, biocapacitat i la seva relació

L'empremta ecològica de cada país és la superfície requerida per a produir els elements que consumeix (agrícola, ramader, pesca, productes d'origen forestal) per a compensar amb boscos les emissions de diòxid de carboni i per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha). La biocapacitat es la capacitat de tornar a regenerar un element que te la Terra . Aquesta capacitat era de 1'8 hectàrees globals en 2007. Cal també analitzar la diferència entre l'empremta ecològica i la biocapacitat. Té signe positiu quan l'empremta és menor que la biocapacitat, això indica que l'empremta és sostenible, ja que és inferior a la biocapacitat. El signe negatiu indica en canvi que les necessitats pel consum son majors que la capacitat que té l'entorn per a produir la matèria primera, és a dir, que estem "robant" a altres els seus recursos i que no és sostenible. En conjunt, en 2010, la humanitat consumeix un 50% més dels recursos dels que la Terra pot regenerar sense trencar el seu equilibri ecològic, és a dir, que la humanitat utilitza en un any el que produiria anualment un planeta Terra i mig. Tenir una empremta major a la regeneració, no és massa dolent si és esporàdic i puntual. Per exemple, si un any pesquem més peixos dels que es poden regenerar anualment, però a l'any següent pesquem prou pocs com per a que el següent torni a haver els mateixos que al principi, estem "recuperant". Es com treure més diners del banc dels que guanyem cada mes, ho podem fer puntualment només si tenim uns estalvis i si el mes següent gastem menys de la suma del que guanyem i del que haviem tret "a crèdit". Però de vegades no és possible perquè la regeneració és massa lenta, com ocorre, per exemple, amb els combustibles fòssils o per que ja hem esgotat la capacitat que aquest recurs augmenti, o l'hem esgotat completament. Això seria com no tenir estalvis al banc i que el banquer ja no ens deixés més diners a crèdit. Petjada ecològica global Des d'un punt de vista global, en 2010 s'ha estimat en 1'8 hectàrees globals la biocapacitat del planeta per cada habitant; és a dir, si haguérem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cada un dels més de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1'8 hectàrees per a satisfer totes les seves necessitats. Actualment, l'empremta ecològica o consum mitjà per habitant és de 2'7 hectàrees globals, pel que, a nivell global, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre, generant una diferència de 1'5 hectàrees. Els éssers humans de la Terra estem consumint els recursos d'una Terra i mitja (ja que un consum de 2'7 hag dividit entre una biocapacitat de 1'8 hag és igual a 1'5, un i mig).

10

L'empremta ecològica humana però no ha estat la mateixa al llarg de la història. Gastar més del que produim és una cosa que només som capaços de fer perquè durant molts anys, des de l'inici de la humanitat fins els anys 70 del segle XX, hem gastat menys i teniem una empremta menor a la capacitat de regeneració. A mitjans dels anys 60 la població mundial usava els recursos de tres quarts del planeta mentre que actualment usa el doble, és a dir 1'5 planetes. Si continua aquesta tendència, la humanitat necessitarà dos planetes en 2030 i gairebé tres en 2050.

Les causes son l'augment de la població mundial, l'augment de consum i de necessitats creades per les empreses i tècniques de mercadotècnia i el component de l'empremta ecològica o d'emissions de diòxid de carboni.

Petjada ecològica per país

L'empremta ecològica es pot mesurar globalment al món, usant dades globals i mitjanes a tot el planeta; o també per comunitats, regions, països, continents, etc. L'anàlisi per països mostra que l'empremta ecològica és molt diferent als països del tercer món

que als països anomenats desenvolupats. Així, l'empremta ecològica de les nacions més riques és cinc vegades superior a la dels països que tenen un baix PIB. Els Emirats Àrabs Units i Qatar són respectivament el primer i segon pais amb major empremta ecològica del món, amb més de 10 ha per habitant cadascun, cosa que vol dir que, si tots els habitants del mon vivissin com els seus habitants, necessitariem més de cinc planetes Terra per a poder viure. Els següents països són, ordenats de més a menys empremta, Dinamarca, Bèlgica, Estats Units i Estònia, amb una empremta de prop de 8 ha per a cada habitant; seguits de Canadà i Austràlia, amb una propera a les 7 ha; i de Kuwait, Irlanda, Holanda i Finlàndia, que volten les 6 ha, i de la resta de països escandinaus a excepció d'Islàndia. Espanya està en el lloc dinou, amb 3'5 ha. El país amb menor empremta ecològica és Puerto Rico, seguit, de menys a més empremta, del Timor Oriental, Bangladesh, Afganistan i Haití.

Petjada ecològica a Espanya i a Catalunya

En 2010 Espanya és el 19è estat amb major empremta ecològica del món i el 20è a la llista dels de major deute ecòlogic. La seva empremta ecològica és de 5'4 hectàrees globals, això vol dir que cada habitant d'aquest estat necesitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els bens i serveis que consumeix. Pero la capacitat regenerativa anual espanyola és de només 1'6 hectàries globals, és a dir que en realitat disposa de menys d'un camp i mig de futbol per a produir aquests bens i serveis. La diferència de cada ciutadà d'Espanya és doncs, de 3'8 hectàries (5'4 menys 1'6). Tot i situar-se lleugerament per sota de la mitjana espanyola, Catalunya té una petjada ecològica de 3,92 hectàrees per persona (càlcul realitzat per Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)), per tant tant es situaria per sota del vintè lloc en la llista de països amb major emprempta per perona (veure: http://www.tv3.cat/videos/583919). (Material extret de diferents fonts) a. Què és la petjada ecologica? Què preten analitzar? Quines unitats li podem associar? b. Creus que la petjada ecològica té alguna relació amb el concepte de Capacitat de Càrrega ?

11

c. A què es refereix el text quan parla de superfície bioproductiva? d. Com explicaries la diferència entre la petjada ecologica i la biocapacitat? Què en surt de la relació entre ambdós conceptes? e. Quina evolució ha seguit la petjada ecològica mundial al llarg dels segles? Quines raons han motivat aquest canvi? Té això alguna relació amb el deute ecològic? f. Com valores la situació actual i les previsions de futur de la petjada ecològica mundial? g. Què caldria fer a casa nostra per a reduïr la nostra petjada ecològica? h. Investiga sobre el Coeficient Gini. Descriu-lo i busca’n dades de Catalunya/Estat Epanyol La petjada mitjana d’una persona que viu a Barcelona és de 3,9 hac/pers, compara-la amb la teva fent el càlcul a: http://www.miliarium.com/formularios/HuellaEcologicaA.asp 1.3.4. La motxilla ecològica És la suma de materials utilitzats i transformats durant tot el cicle de vida d'un bé de consum, des de la seva creació fins a la seva recuperació o eliminació com a residu. (Concepte creat per l'investigador de l'Institut Wuppertal, Friedrich Schmidt-Bleek, al 1994). Quina relació té amb els conceptes km 0 o consum de proximitat? Per parlar de producte local hem de tenir en compte:

12

• Es pot associar amb una regió (comarca, comunitat autònoma...), és a dir en base a la proximitat cultural o a la competència administrativa més que a la geogràfica –l’est de la província de Lugo és molt a proa d’Astúries, i el sud de Pontevedra toca Portugal. • També es pot definir en termes de distància en quilòmetres, i es poden determinar radis més o menys grans. Hem vist definicions amb 50 km, 80, 100... • O en termes de distància en temps: que el producte pugui viatjar en X hores des del punt de producció fins al de consum. Per exemple, un pagès ramader dels Estats Units (reconegut pel seu discurs i autor de diversos llibres) ha dibuixat una línia imaginària de quatre hores al voltant de la seva granja i no envia productes més lluny.10 • També hi ha “definicions amples”: Que prové d’àrees que pel seu relleu i recursos naturals s’han configurat com a unitats econòmiques amb una certa coherència i autosuficiència,11 o Que prové d’un àmbit territorial que es desenvolupa íntegrament en l’àmbit de mobilitat habitual dels diferents agents que hi intervenen.12 Potser no té sentit buscar una “definició universal” de producte local. Cada agent, persona, col·lectiu li donarà el significat que li interessi o li convingui. Un aspecte important en pensar en definicions de localitat és que una cosa és el producte en si, i una altra són els recursos necessaris per obtenir aquest producte. Els embotits elaborats a la Plana de Vic amb porcs criats allà mateix són un producte molt local per a la gent de la comarca d’Osona, però aquests porcs s’han alimentat amb pinso o soja molt probablement llatinoamericana, per esmentar només un dels factors “globals” de la ramaderia intensiva. És a dir, en la valoració de la localitat hi té molt a dir el model productiu. QUÈ TÉ DE BO, QUE SIGUI LOCAL? Consumir productes locals té diverses gràcies, i totes ben sucoses. - Coneixem, cuidem, vivim el nostre entorn Tots tenim uns vincles materials i emocionals amb l’entorn, un afecte que ens mou a voler-lo cuidar. Els productes locals donen mitjans de vida als nostres pagesos –els nostres veïns–, els pagesos treballen per a nosaltres –els seus veïns–, ens posem en contacte amb els ritmes estacionals del nostre camp, mengem els aliments –autòctons o no– que ens dóna la nostra terra... I tots plegats vivim en la pròpia pell els efectes de la forma de vida sobre “casa nostra”. Tal com dèiem fa anys, No és el mateix sentir parlar de sostenibilitat que veure com l’expansió del barri on vius està envaint les hortes que fins ara han proveït la teva ciutat.11 - Estalviem moltíssima energia, recursos i residus associats amb el transport, els embalatges i la conservació en fred. Un rigorós estudi sobre casos concrets calcula que, comptant tots tres conceptes, un tomàquet consumit a Barcelona i provinent d’Almeria haurà gastat 41 vegades més d’energia que un que vingui del Baix Llobregat, i una poma provinent de Xile 45 vegades més.14 I un altre estudi veia que, si els ciutadans de Zaragoza mengessin fruites i verdures conreades en un radi de 200 km en tots els casos en què és possible, s’estalviarien 3.077 tones equivalents de CO2 cada any. Extrapolant- ho a nivell de tot l’Estat serien 200.000 tones estalviades, cosa que cobriria el 50% dels objectius de reducció de consum energètic en el sector de begudes i alimentació segons l’Estratègia Espanyola d’Eficiència Energètica. 15 I encara millor si anem a comprar a peu. El primer estudi conclou que anar a comprar 25 quilos de menjar en cotxe a un centre comercial dels afores de la ciutat gasta tanta energia com la que cal per produir 25 quilos de tomàquets als mateixos afores i portar-los fins a un comerç del centre.14 Parar-nos a reflexionar davant de dades com aquestes és altament convenient, estant com estem assetjats per les amenaces del canvi climàtic. - Som menys vulnerables Enfortir l’economia local ens dóna més capacitat de resistència en contextos de crisi econòmica, com l’actual, i la producció alimentària és un dels sectors més estratègics de l’economia; al requadre hi podem veure reflexions al voltant de la dependència/sobirania alimentària. Se’ns està acabant l’energia fàcil (peak oil), i això augura una altra crisi sonada; acabem de veure els avantatges de la producció local en termes energètics. D’altra banda, enfortir precisament la branca agrària de l’economia proporciona equilibri territorial, i un món rural viu.

Font: Revista Opcions, núm. 46 1.5. Freightend: El preu real del transport marítim. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/freightened-el-preu-real-del-transport-maritim/video/5609617/ Mira el documental i reflexiona sobre aquests aspectes:

13

a. Els comentaris de l’alemany a Libèria b. La Globalització del consum. Menys varietat c. Sous baixos i el desplaçament del capital d. Poden tenir altres usos els contenidors? Informa’t e. Per què tenen aquesta forma els contenidors? f. Relacions del documental amb el consum, el petroli i els multimilionaris g. Les marees negres h. L’esclavsime del s.XXI i. Conseqüències de les espècies invasores. Casos a Catalunya? ("La pesadilla de Darwin") j. Petajada ecològica a Newark ELS MÒBILS ENS FAN FELIÇOS? Com dèiem, avui els mòbils ja són un més dels béns materials mitjançant els quals perseguim satisfer necessitats immaterials, aquest fenomen tan propi de la societat de consum en què vivim des de mitjan segle passat. Segons un estudi britànic, entre el 1954 i el 1990 la despesa a comprar béns per satisfer necessitats materials va augmentar en un 35%, mentre que la despesa a comprar béns amb el fi de satisfer necessitats immaterials es va doblar. Diversos autors han fet una llista de les necessitats immaterials humanes. Una és aquesta: afecte, comprensió, participació, oci, creació, identitat i llibertat. Els satisfactors d’aquestes necessitats són coses com tenir família i amics, expressar les emocions de tots colors amb les paraules i amb el cos, tenir cura d’altra gent, tenir espais per estar sols i per estar amb els altres, aprendre i experimentar, treballar i tenir ofici, dialogar i interactuar, associarnos, jugar i fer festes, assumir responsabilitats, sentir l’art i l’espiritualitat, estar en contacte amb la natura... En canvi, molts estudis conclouen que aquestes necessitats immaterials no són realment satisfetes per béns materials. Per exemple, a la Gran Bretanya, Estats Units i altres països es va veure que la sensació de satisfacció amb la vida no ha canviat en els últims 30 anys, i nombroses enquestes mostren que aquesta sensació no varia o varia poc entre capes socials amb nivells de consum o renda per càpita molt diferents (a partir d’un nivell mínim d’ingressos, això sí). Però vaja, en realitat és una cosa que tots podem constatar: a mesura que tenim accés a més consum, som més feliços? Per aportar alguna dada a això tan difícil de quantificar: a l’Estat el 2006 hi havia el doble de persones amb depressió o altres trastorns mentals (un 14%) que el 2003, i el consum de psicofàrmacs s’ha multiplicat per tres l’última dècada; l’Organització Mundial de la Salut pronostica que el 2020 la depressió serà la segona causa de discapacitat al món desenvolupat. No oblidem però que en aquestes tendències hi té un paper important l’interès de les farmacèutiques per vendre antidepressius, cosa que passa per diagnosticar depressions… El consum, doncs, no fa la felicitat, ja ho sabem. Ans al contrari, pretendre resoldre necessitats immaterials a través del consum ens porta sovint a la frustració. Per què, doncs, ens seguim entestant a buscar-l’hi? Per una part, és innegable que els béns materials poden ajudar a satisfer necessitats immaterials. Per exemple, un móvil ens proporciona comunicació (participació) o joc (oci). Per altra banda, l’estatus, avui i sempre, permet tenir més accés a recursos financers, físics, socials (amics, comunitat, parella), informatius... És a dir, ens proporciona certs beneficis. I, sobretot, el nostre comportament ve en gran manera determinat per les normes i el context socials; avui “el que es porta” és consumir. No sobrevalorem el que ens aporten els béns materials; tinguem present que, si bé sens dubte ens poden ajudar a realitzar- nos, per ser feliços necessitem les coses que llistàvem quatre paràgrafs més amunt. Tenir un determinat mòbil pot fer que els companys de classe o de feina no es mofin de nosaltres o ens mirin amb admiració, però no formarem part realment del grup si no hi tenim vivències que ens emocionin i ens omplin com a persones. De vegades necessitem una trucada, de vegades una carícia. Personalitzar l’aspecte del mòbil ens proporciona un tret diferencial, però la personalitat és molt més que això.

Font: Revista Opcions, núm. 33 Pots mirar el documental; "No puc viure sense tu" https://www.youtube.com/watch?v=2hA8tfp7GhA

14

TASCA 1: Argumenta la frase “El meu nou mòbil made in Japan que m’ha costat 349€ realment té un altre preu”. Redacta un text d'unes dues pàgines a ordinador (uns 2000 caràcters) amb lletra Arial o similar, tamany 12 i interliniat 1,5. Cal que inclogui el màxim de conceptes treballats en aquest tema. Cal enviar-lo per la Intranet sense faltes d'ortografia! TASCA VOLUNTÀRIA: Visualitza algun del documentals proposats en aquest tema i fes-ne una ressenya/crítica, tot relacionant conceptes treballats a classe.

15

CAPITOL 2: CONSUM MATERIAL: És més ric el que més té? 2.1. Les obsolescències: “Comprar, llençar i comprar”. A) Mira el documental “Comprar, llençar i comprar”.Explica detalladament el concepte d’osolescència planificada i obsolescència percebuda. Relaciona’ls amb el consum de recursos i la generació de residus així com amb el concepte de moda. (https://www.youtube.com/watch?v=tylsU1UlUS4) B) Llegeix les següents notícies relacionades amb aquests conceptes:

La policía tuvo que usar gas pimienta y cargar contra cientos de personas que se peleaban por hacerse con las Air Jordan 11 Retro

Nunca la reedición de un producto había causado tanto caos. Este viernes se pusieron de nuevo a la venta las Air Jordan 11 Retro de Nike, unas zapatillas deportivas que ya triunfaran en los 90, y la policía de varias ciudades de Estados Unidos tuvo que intervenir para solventar las peleas que tuvieron lugar en diferentes centros comerciales. Miles de compradores se algoparon para conseguir el preciado calzado y los agentes tuvieron que usar gas pimienta o cargar contra la multitud para dispersala, así como detener a los más problemáticos.

A las cuatro de la madrugada comenzaron las peleas por hacerse con el modelo "Tuvimos una gran multitud de adolescentes tratando de entrar en la tienda", afirmó Kendale Adams, portavóz de la Policía Metropolitana de Indianápolis. Además, aseguró que un grupo de 300 personas tiró la puerta abajo de entrada de un centro comercial de la ciduad.

Las Air Jordan 11 Retro, uno de los modelos más populares de la historia del calzado deportivo salieron a la venta este viernes al precio de 180 dólares y cientos de personas hicieron largas colas para hacerse con ellas. Pero, a las cuatro de la madrugada estos cientos pasaron a ser un millar. Y por ejemplo, en el centro comercial Westfiel Southcenter, en Seattle, comenzaron peleas por hacerse con el afamado modelo.

El agente Mike Murphy ha explicado que "alrededor (de las 3 de la mañana) hubo algunas peleas y empujones entre los clientes". A eso de las 4, el ambiente se caldeó y los oficiales rociaron con gas pimienta a algunos que estaban peleando, "y eso los tranquilizó". Además, ha confirmado que "un hombre ha sido detenido por presuntamente empujar a un policía. No consiguió sus zapatillas. Fue a la cárcel". Igualmente hubo cuatro detenidos en Atlanta donde los compradores rompieron una puerta de acceso y en California se reportó un disparo de arma de aviso de los policías para calmar la situación hacia las siete de la mañana.

16

La fiebre se traslada a eBay

Pero la locura por las Air Jordan parece no quedar aquí y en eBay ya se están empezando a subastar por 605 dólares. Asimismo Nike, quién cerró su valor en bolsa con un incremento del 2%, ha emitido un comunicado donde expresa "su extrema preocupación" por los incidentes. (www.publico.es)

Apple suspèn la venda de l'iPhone 4S a les seves botigues de la Xina

La companyia justifica la cancel·lació per la voluntat de preservar "la seguretat d'empleats i clients"

Divendres, 13 de gener del 2012. EFE / Pequín

Apple ha suspès la venda de l'iPhone 4S a les seves botigues de la Xina, a causa dels tumults causats per venedors il·legals i fans de la marca que van fer cua durant hores per adquirir el mòbil.

Apple suspèn la venda de l'iPhone 4S a la seves botigues de la Xina a causa dels disturbis. ATLAS

Els quatre establiments d'Apple a la Xina (dos a Pequín i dos més a Xangai) --dels quals algun ni tan sols ha arribat a obrir aquest divendres-- van ser envoltats per cordons de seguretat i desenes de policies, van col·locar cartells amb la frase de "no hi ha iPhone 4S". La companyia justifica la suspensió per "la seguretat dels nostres empleats i clients".

A Pequín, centenars de persones han fet cua des de primera hora de la matinada a les portes de la botiga ubicada al centre comercial de Sanlitun, on s'han registrat altercats quan la policia ha intentat fer fora els venedors il·legals que es disposaven a comercialitzar el nou telèfon intel·ligent d'Apple. Els incidents han motivat que la botiga no obrís les portes a les 10.00 hores locals (02.00 GMT), com estava previst, i que es desplegués un fort dispositiu policial, amb gairebé un centenar d'agents.

La firma nord-americana ha assegurat, en un comunicat, que la demanda del model havia estat "increïble" i que, malgrat els problemes, els clients interessats encara el poden comprar per internet o a través de l'operadora telefònica China Unicom, tot i que alguns fans encara segueixen rondant pels voltants de la botiga esperant que obri.

Ofertes per fer cua

"Em quedaré a esperar una mica més a veure si obren. Vull l'iPhone 4S perquè el meu telèfon ja està vell i vull provar una cosa nova", ha comentat la jove estudiant Liu Qi. Algunes de les persones que han anat a comprar el mòbil han mostrat el seu desacord per la decisió d'Apple de tancar la botiga i no proporcionar-los més informació sobre què ha passat.

17

L'altre establiment que la firma té a Pequín, a la zona comercial de Xidan, sí que ha obert amb normalitat, encara que sense posar a la venda l'iPhone 4S. A Xangai, la fallida arribada del telèfon també s'ha viscut amb molta intensitat, i una llarga cua de més de 200 persones es va formar a la nit a les portes de la principal botiga de la marca a la ciutat, ubicada al cor del barri de gratacels de Lujiazui.

En portals com 58.com i Baixing.com els substituts s'oferien ahir per fer cua en aquesta botiga per uns 150 iuans o menys (18 euros, 23 dòlars). Apple tenia prevista la sortida de l'iPhone 4S, a la Xina i a 21 països més.

www.elperiodico.com/cat

Francia aprueba castigar penalmente la obsolescencia programada

07/10/14 Por Gonzalo Garteiz

Los diputados franceses han aprobado en la Asamblea que establecer una duración determinada de un producto por un fabricante, la denominada obsolescencia planeada, se puede castigar penalmente, acarreando una pena de prisión de dos años y una multa de hasta 300.000 euros que se añadiría a otras ya integradas en la Ley de Consumo.

La introducción del castigo penal en una práctica de la cual se abusa en muchos procesos productivos, la fabricación de electrodomésticos y aparatos electrónicos, bombillas, etcétera, se debe a una enmienda de los Verdes en el proyecto de ley de la transición energética, que considera la obsolescencia realizada premeditadamente un engaño y un fraude. Los Verdes son el grupo político que más ha combatido esta práctica por considerarla muy dañina para el medioambiente y la sostenibilidad.

El Comité Económico y Social de la UE exige su prohibición en toda Europa La posición francesa trae el debate a toda la Unión Europea. El próximo 17 de octubre, el Comité Social y Económico Europeo (EESC, por sus siglas en inglés) organiza una mesa redonda sobre la obsolescencia planificada de la que se espera surja la presión necesaria sobre la Comisión Europea para que se castigue esta práctica. El EESC ya hizo una llamada a la prohibición total en un pleno en octubre del año pasado.

El pasado mes de junio, tras una reunión organizada por la Comisión Consultiva de Transformaciones Industriales , que preside el español Carlos Trias Pinto, y que se encuadra en el citado Comité, se promulgó la Declaración de Madrid, en la que se reclamaban fundamentos de sostenibilidad en todo el modelo productivo.

La nueva economía colaborativa es de bienes duraderos, no perecederos El experto español en políticas públicas de Consumo, Alejandro Salcedo Aznal, deja claro en un estudio licitado por el Consejo Social y Económico, que la expansión de la nueva economía colaborativa de consumo compartido , la auténticamente sostenible, necesita para su viabilidad el tránsito de una sociedad industrial de bienes

18

perecederos a otra de bienes duraderos. Quedaría así fuera del circuito la obsolescencia planificada y se trataría de enfocar la lucha contra la obsolescencia psicológica, que se marca al consumidor con la implantación de modas.

El aumento de los plazos de garantía, el fomento del alquiler en lugar de la compra, la exigencia de piezas de recambio para periodos muy largos y la reducción de los costes de reparación, además de la estandarización de algunos productos (como es el caso ya reglamentado de los cargadores de móviles) son medidas que ya se están exigiendo en los países más avanzados en sostenibilidad. La asimilación que hace ahora Francia de la obsolescencia planeada con el engaño es un gran paso. Ecoportal.net

http://www.lacelosia.com/ 2.2. El cas de la roba: abans passàvem fred o ara calor? Recull de dades.

• Si dividim la quantitat de fibres tèxtils que es van fer servir a tot el món l’any 2010, per la població mundial, obtenim un consum d’uns 12 quilos de fibres per càpita. El 1960 va ser d’uns 5 quilos per càpita; menys de la meitat.

• Si quan rentem la roba, l’eixuguem habitualment amb una assecadora, haurem gastat més energia a casa que en tot el procés productiu d’una peça de roba. • Les fibres sintètiques deriven del petroli. • Es calcula que al camps de cotó, s’usa de mitjana 1 quilo de pesticiedes per hectàrea. Una investigació al Brasil el 2002, va trobar rsastre de 12 pesticides del

19

cotó a l’aigua de pluja. Malauradament només el 0,2% dels camps de cotó, són de cultiu ecològic. • Es gasten de l’ordre de 5000 litres d’aigua per quilo de teixit (el pes d’uns texans).

• Naturatextil, OE 100, GOTS o Made in Green són segells de roba ecològica. Per tant existeixen alternatives més sostenibles a les tradicionals. • A marroc és fan jornades de 65 hores setmanals (11 hores/dia en 6 dies). El salari és de 178,72€. Les hores extres no es cobren. • Més informació a robaneta.wordpress.com • Els beneficis d’INDITEX el 2011 van ser de 1932 milions d’€, un 12% més que l’any anterior. • De mitjana cada català/na, compra al menys un parell de peces de vestir cada mes. • Pots consultar: intercanvi.net o volstens.unmicroclima.com • Actualment el 89% dels residus tèxtils van a l’abocador. • El 2007, l’oferta de roba era de 5 peces per persona i mes. Avui és de 3,5 peces de roba al mes; encara per sobre de la de fa 15 anys (era de 2 peces).

20

Font: Revista Opcions, núm. 39, 40

Preguntes per treballar en grup de 3 o 4:

1. Agrupa aquestes dades segons si fan referència a l’impacte ambiental, a les condicions laborals, al consum o a les alternatives. 2. Interpreta les gràfiques i extreu-ne conclusions sobre la tendència. 3. Compartiu en grup quantes peces de vestir compreu al mes. Quants diners us gasteu en roba al mes? 4. Compreu roba de marca? Per què? 5. Et posaries roba de segona mà? Per què? 6. Veus alguna relació entre aquestes dades i el fet d’organitzar o participar d’un mercat d’intercanvi de roba? 7. Completeu la frase: Participa i porta roba que no uses al mercat d’intercanvi de Batxillerat, perquè... (3 arguments):

•

•

•

21

2.3. El model Inditex vs. Consum conscient de roba. Llegeix la següent notícia. Pots relacionar-la amb conceptes del tema 1?

Inditex 'made in Marruecos': 65 horas de costura a la semana por 178 euros al mes

Trabajadora de un taller textil de la ciudad marroquí de Tánger. | Setem

Natalia Puga | Pontevedra

Actualizado sábado 14/01/2012 13:19 horas

Adquirir una prenda de ropa de las marcas del grupo Inditex que se haya confeccionado en Marruecos supone refrendar un sistema de producción en el que las trabajadoras acumulan hasta 65 horas a la semana detrás de una máquina para cobrar un salario de 178,72 euros mensuales, condiciones laborales que las

mantienen "viviendo en situación de pobreza" mientras el fundador del imperio textil, Amancio Ortega, se consolida como la mayor fortuna de España.

La situación se atestigua en la investigación 'La moda española en Tánger: trabajo y superviviencia de las obreras de la confección', elaborada para la 'Campaña Ropa Limpia' de las ONG española Setem y gallega Amarante Setem y que analiza las condiciones de vida y trabajo precarias que sufren las trabajadoras en talleres textiles de la ciudad de Tánger.

Inditex no es la única que se beneficia de esta situación. Las empresas españolas de moda más importantes tienen factorías propias o proveedores en Marruecos. El Corte Inglés e Induyco, Cortefiel, Mango y muchas otras firmas europeas "operan en el mercado marroquí aprovechando unos costes de producción claramente inferiores a los de la Unión Europea y la cercanía geográfica".

No en vano, España es el cliente más importante de las exportaciones de ropa marroquíes desde 2006. En lo que respecta a Inditex, en 2007, el 10% de la ropa de sus marcas Zara, Bershka, Stradivarius, Oysho, Uterqüe, Pull & Bear, Zara Home y Massimo Dutti se confeccionaba en Marruecos.

Incumple sus propias normas

El código de conducta de Inditex, que recoge los estándares laborales mínimos que deben respetar todas sus fábricas proveedoras, establece que el máximo de horas que podrán realizar las personas trabajadoras en toda su cadena de suministro son 48, con la posibilidad de realizar, de forma esporádica, un máximo de 12 horas extraordinarias.

El estudio se basa en encuestas a 118 obreras de la asociación marroquí Attawassol. Las realizadas a las trabajadoras que cosen para Inditex reflejan que lo incumplen: la jornada habitual del 68% es de entre 45 y 54 horas, y la del 30% supera las 55 horas semanales de forma habitual. Además, el 62% de las obreras aseguran que "las puntas de trabajo con más carga laboral de lo habitual se repiten con mucha frecuencia".

Al respecto, el estudio recoge que "la realidad parece chocar con el texto del código de conducta de la empresa que reza, literalmente: "[las horas extra] no se requerirán de manera habitual y deberán ser liquidadas en cuantía superior a la hora normal, de acuerdo con lo establecido en la legislación vigente".

22

Salarios que no cubren lo básico

La investigación recoge que, en materia de salarios, el código de conducta de Inditex exige que sus proveedores paguen el salario mínimo de su país. Además, el acuerdo marco internacional que Inditex ha firmado con la principal federación sindical internacional del sector (ITGWF) recoge el compromiso de pagar un salario que permita cubrir las necesidades básicas de las personas trabajadoras y de sus familias y otras necesidades "razonables".

Aunque el 75% de las encuestadas que trabajan en proveedores de la empresa gallega reciben el SMIG, un nivel de cumplimiento "algo superior al de las empresas que no están en su cadena de suministro", las personas que cosen para Inditex "muestran la misma precariedad o incluso algo mayor que las de las obreras de otros empleadores".

Así, "el 40% afirma que no puede cubrir sus necesidades ni las de sus familias o que lo hacen con muchas dificultades". Entre las obreras sin relación con Inditex esta proporción es del 31%.

Mango, un patrón que se repite

Mango es la segunda empresa de carácter internacional más mencionada entre las trabajadoras encuestadas. De las 118 obreras, 37 trabajaban para una empresa proveedora de la firma catalana en el momento de la encuesta. De ellas, 31 afirmaban que en su fábrica también se confeccionaban artículos de firmas de Inditex.

El estudio recoge que "Mango expresa desde hace años su voluntad de transparencia hacia los actores sociales y la materializa facilitando la lista de proveedores a SETEM (en representación de la Campaña Ropa Limpia española)" y que la propia empresa ya reconoció en su memoria 2010 "algunos incumplimientos de su código de conducta".

La empresa indicó que había dado un plazo de seis meses para la corrección de estas problemáticas. Sin embargo, "en el momento de las encuestas sólo un 3% de las obreras encuestadas que confeccionan la ropa de Mango expresaron que su jornada habitual era de menos de 45 horas. Por el contrario, un 62% afirmaron realizar jornadas entre 55-65 horas, y un 35% dice trabajar más de 55 horas semanales".

El 54% de las trabajadoras de proveedores de Mango afirmaron que estos picos de trabajo se repetían de forma muy habitual y sólo un 68% reciben un salario igual o superior al SMIG marroquí.

Abusos verbales y físicos

El informe descubre las duras condiciones de las obreras de confección marroquíes: exceso de horas de trabajo, bajos salarios, abusos verbales y físicos, arbitrariedad en la contratación y el despido, medidas disciplinarias desproporcionadas y obstáculos a la acción sindical.

Recoge que las horas extras son obligatorias y no se suelen remunerar, que prolongan la jornada hasta las 12 horas diarias, seis días a la semana por salarios que no superan los 200 euros mensuales, y que, en ocasiones, están por debajo de los 100 euros al mes.

A las trabajadoras más jóvenes, a menudo menores de 16 años, "se les hace trabajar sin contrato las mismas horas que el resto, pero cobrando 0,36 euros la hora, tres veces menos que sus compañeras".

El autor del informe, Albert Sales, indica que "estas empresas tienen en su mano la capacidad, tanto de generar situaciones de explotación laboral, como de evitarlas" y que muchas han asumido códigos de conducta y la obligatoriedad de pasar auditorías en los talleres.

Estos compromisos han quedado en papel mojado. Una trabajadora de una fábrica proveedora de una gran empresa textil asegura en el estudio que "cuando aparecen auditores por sorpresa, los supervisores esconden a las trabajadoras menores en la azotea o en cajas de ropa vacías".

23

TASCA 2: Rastreja el mercat i compara els preus per vestir una persona al Decathlon, Zara, Mango, Pull anb Bear, Stradivarius, Desigual.... amb botigues que garanteixen una producció local (extensió màxima a l'Estat Espanyol). L'activitat ha d'incloure com a mínim els preus de: pantaló, samarreta, calçat i abric/jaqueta. A la web del projecte Pam a pam (http://pamapam.org/ca) hi podràs trobar informació. Pots presentar l'activitat amb un paral·lel on s'inclogui el lloc de compra, el lloc d'origen i el preu de cada article. Cal que l'activitat acabi amb una reflexió dels resultats obtinguts relacionat on hi apareguin els conceptes treballats a classe. Cal analitzar la diferència de preu a què es deu. TASCA VOLUNTÀRIA: Grava un petit anunci d'un màxim de 2 minuts (pots utilitzar el Movie Maker o qualsevol altra programa d'edició de vídeos) promocionant el mercat d'intercanvi de batxillerat. També pot ser una falca radiofònica. Exposa els arguments a favor de l'intercanvi de roba. Penja-ho a Vimeo/Youtube i envia l’enllaç per intranet

24

CAPÍTOL 3: SABEM EL QUÈ MENGEM? 3.1. La revolució verda i el model agroindustrial. La sobirania alimentària.

1. Observa el següent gràfic i comenta’l.

(Groc: producció agrícola/Vermell: població/ Blau: Producció per càpita) 2. Creus que té alguna relació amb l’anomenada Revolució Verda? Llegeix aquest text i reflexiona sobre les claus d’aquesta revolució.

3. En què es va basar la revolució verda? Creus que ha funcionat?

Además de la popularización del símbolo de la paz y del movimiento hippie, la década de 1960 trajo otra revolución, algo menos conocida: la revolución verde. Este término hace alusión al desarrollo de la agricultura en la que se utiliza masivamente fertilizantes, pesticidas y herbicidas, y a la evolución de las técnicas de producción, que llegaron a multiplicar por cuatro el rendimiento de las cosechas en tan sólo dos décadas. No obstante, el crecimiento intensivo de la producción no ha sido la panacea, puesto que cada vez son más los estudios que ponen de manifiesto los beneficios de cultivar según los métodos de antaño, lo que en la actualidad se conoce como agricultura ecológica.

MARTA DEL AMO MADRID 05/09/2010 (Público)

25

3.2. Els transgènics i l’agricultura ecològica 3.2.1 Un dels pilars de la Revolució Verda més actualitzada han estat els anomenats aliments transgènics. Llegeix la següent notícia i respon a les preguntes. a) Podries definir el què és un transgènic? 3.2.2. Primer de tot digues què entenem per un organisme transgènic? Quin és el procés per obtenir-lo? Posa un exemple verídic i real d’un organisme transgènic.

EL DEBAT DELS ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT

Brussel·les autoritza una patata transgènica als 12 anys del bloqueig

• El tubercle és resistent als antibiòtics i es farà servir en la indústria del paper

• La Comissió Europea pren la decisió sense el suport de la majoria dels Vint-i-set

ELISEO OLIVERAS 3/3/2010 BRUSSEL·LES

Malgrat no comptar amb el suport de la majoria dels Vint-i-set al Consell de Ministres de la Unió Europea (UE), la nova Comissió va autoritzar ahir amb presses i «sense debat» el cultiu al territori europeu de la patata Amflora, un organisme que ha estat modificat genèticament per fabricar un midó de més qualitat. La decisió, que ha estat adoptada només tres setmanes després de l’assumpció de funcions del nou Executiu comunitari, acaba amb la política dels últims 12 anys de no autoritzar nous cultius d’organismes transgènics, a causa del rebuig general per

França deixa de produir moresc transgènic per dubtes sanitaris 13/1/2008

• Aquesta varietat suposa l'1% del cereal francès i el 50% del català

ELIANNE ROS PARÍS El moviment ecologista francès va recollir ahir una victòria llargament i àrduament treballada. El Govern de París ha decidit activar la clàusula de salvaguarda prevista per la UE per suspendre la producció del blat de moro transgènic Monsanto 810, del qual Espanya és el primer productor europeu i França el segon. Coneixedor del pes simbòlic que té aquesta mesura, el ministre d'Estat i Ecologia, Jean Louis Borloo, va explicar que la decisió, presa de forma cautelar, respon a una ferma voluntat de situar el seu país "en l'avantguarda del debat en relació amb el medi ambient". La sensibilitat ecològica del Govern ha estat convenientment incentivada pels ecologistes francesos, que des de fa anys han emprès una ferotge lluita contra els organismes modificats genèticament (OMG). El líder altermundialista José Bové ha convertit aquest objectiu en l'eix de les seves accions, fins al punt d'haver estat condemnat per la justícia per haver arrencat cultius de blat de moro transgènic. El 3 de gener passat va iniciar una vaga de fam amb l'objectiu de forçar la decisió de les autoritats. Ahir va abandonar "molt satisfet" el dejuni, que ha estat seguit per altres ecologistes a 29 ciutats.Però la seva denúncia no ha estat l'únic factor que ha portat el Govern a actuar. El més determinant ha estat un estudi, dut a terme per un organisme governamental, que aporta "nous elements científics" i planteja seriosos dubtes sobre les conseqüències "mediambientals, sanitàries i econòmiques" de consumir el blat de moro creat pel grup nord-americà Monsanto i que actualment ja fabriquen diverses empreses. La varietat té el seu propi insecticida contra un paràsit que pot afectar greument la collita.

PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

El Govern francès precisa, però, que ha aplicat "el principi de precaució" a l'espera d'una reavaluació de les condicions per poder comercialitzar el producte per part de l'autoritat europea. Sis països han aplicat la clàusula de salvaguarda de la Unió Europea per als OMG, vigent des del 1990. Pel que fa al blat de moro, però, el país pioner va ser Àustria. A França, les varietats transgèniques suposen un 1% del blat de moro cultivat, mentre que a Espanya el percentatge arriba al 20% i a Catalunya, al 50%.

26

part de la població. La mesura va defermar immediatament les protestes de les organitzacions ecologistes –que acusen el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, de cedir a les pressions de la indústria– i d’alguns països contraris als transgènics, com Itàlia i Àustria.

La patata Amflora és el segon transgènic comestible que compta amb autorització per ser cultivat a la UE, després d’una varietat de blat de moro. S’usarà per a la producció de midó per a la indústria paperera, i els subproductes es podran utilitzar per a la fabricació de pinso.

CONDICIONS / El comissari de Salut, John Dalli, va assegurar que el cultiu de la patata estarà subjecte a «condicions molt estrictes». L’autorització exigeix la separació física respecte de les destinades al consum humà en tot el procés de recol·lecció, transport i emmagatzematge. La patata transgènica, a més, s’haurà de recol·lectar abans que produeixi llavors. La Comissió, però, va admetre que l’autorització de l’Amflora inclou una clàusula que permet la presència accidental del 0,9% d’aquest transgènic en aliments per a persones o animals.

L’oposició a Amflora prové del fet que conté el gen resistent als antibiòtics nptll, que podria convertir bacteris en resistents a dos antibiòtics considerats clau per l’Organització Mundial per a la Salut (OMS): la kanamicina i la neomicina.

La Comissió també va aprovar la comercialització de tres varietats de blat de moro transgèniques a la UE, però no el seu cultiu. Per calmar els estats contraris a l’autorització de transgènics, l’Executiu comunitari va prometre que a l’estiu presentarà una proposta que permetrà als països tenir més capacitat de decidir si permeten o no el cultiu al seu territori d’organismes transgènics.

Espanya, reserva europea del moresc biotecnològic

• L’única varietat autoritzada per al cultiu suma unes 73.000 hectàrees

• «Les autoritzacions sols es desencallaran amb voluntat política», assumeix el sector

ANTONIO MADRIDEJOS BARCELONA

Recórrer a l’estiu els regadius del Baix Cinca o la Llitera, a Osca, o bé el Segrià i el Pla d’Urgell, a Lleida, permet detectar de seguida uns camps de blat de moro que fa dècades no existien. El mateix passa a les zones més planes de les províncies de Saragossa i Girona. La majoria de les parcel·les estan plantades amb varietats transgèniques. Espanya és en efecte l’únic país europeu on es cultiven transgènics a escala industrial, concretament unes 76.000 hectàrees d’una varietat de blat de moro, però això no significa que sigui una potència biotecnològica. El que passa és que les successives limitacions legals han convertit Europa en un erm: dels més de 135 milions d’hectàrees d’OMG que es cultiven al món, al vell continent li corresponen 100.000, prop del 0,5%. Tot i que en quantitats molt més petites que Espanya, també compten amb blat de moro transgènic Romania, la República Txeca i

27

Portugal, entre altres països. Al costat contrari, França ha encapçalat sempre l’oposició, i la recolzen, per exemple, Grècia, Alemanya, Àustria i Hongria. Europa autoritza la importació i la comercialització de diverses varietats transgèniques de soja, blat de moro, colza i cotó, entre altres productes, però l’únic cultiu autoritzat fins ara era el blat de moro Bt, una modificació desenvolupada i patentada per Monsanto que converteix els cultius en resistents a la plaga del barrinador. La varietat, que comercialitzen diversos fabricants, incorpora al seu genoma un gen bacterià –existent de manera natural– que funciona com a insecticida, és a dir, els que l’utilitzen s’estalvien haver de fer servir agroquímics. Hi ha agricultors espanyols que fa una dècada que planten blat de moro transgènic, cosa que indica que les empreses fabricants han aconseguit convèncer-ne molts. Els detractors ho anomenen «pressions».

És clar que Espanya és la potència europea pel que fa a transgènics, però també s’ha de tenir en compte que és l’únic país on hi ha les condicions ideals per plantar blat de moro Bt: regadius càlids i presència de barrinador. No és casualitat que els cultius que han aconseguit més desenvolupament al món, com el blat de moro i la soja, no hagin estat mai gaire freqüents a Europa. No hi ha tradició de consum. Tampoc d’investigar-hi. Als Estats Units, més del 60% de la població està a favor dels cultius OMG. (www.elperiodico.es/cat)

3.2.3 Per què es diu que: a) Els transgènics i la Revolució Verda no han arreglat el problema de la fam? b) Els transgènics i l’agricultura actual “tenen gust de petroli”? c) Són perillosos per la salut? d) Beneficien poques empreses i esclavitzen el productor? e) Empobreixen el sòl? f) Redueixen la biodiversitat del planeta? g) Que cal aplicar el principi de precaució?

28

NOVES PROVES D'UN PERILL PER A LA FAUNA

Un dels herbicides més habituals del món feminitza els amfibis i n'amenaça la supervivència

• El plaguicida químic està prohibit a Europa, però no en altres països

ANTONIO MADRIDEJOS1/3/2010 BARCELONA

L'atrazina, un dels herbicides més comuns del món, fa que els amfibis mascles que hi estan exposats es feminitzen fins al punt d'aparellar-se i arribar a pondre ous, cosa que amenaça l'equilibri de sexes i la supervivència de les espècies afectades. Així ho afirma un estudi de la Universitat de Califòrnia a Berkeley de la Universitat de Cincinnati que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Les sospites sobre l'atrazina no són noves, però els investigadors aporten ara proves de molt de pes. El plaguicida químic, que s'utilitza profusament per acabar amb les males herbes als cultius, està prohibit a la Unió Europea des del 2004 pel seu potencial contaminador de l'aigua. No obstant, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va concloure el 2006 que no hi havia prou dades per determinar, en les dosis permeses aleshores, si l'atrazina afectava l'hermafroditisme de les granotes. Als Estats Units se'n fan servir 35.000 tones anuals. És molt habitual als camps de blat de moro perquè evita rompre la terra i redueix el cost de producció. Analitzats 80 mascles

Els investigadors van analitzar 80 mascles de l'espècie Xenopus laevis (granota africana d'ungles) des del naixement fins a la maduresa sexual: 40 van tenir una vida normal, però els altres 40 van ser exposats a dosis d'atrazina semblants a les que s'observen en molts llocs del món, per sota dels nivells permesos a l'aigua potable als EUA.

El 10% de les granotes mascles exposades al pesticida van desenvolupar funcions reproductives pròpies de les femelles, cosa que els va permetre aparellar-se i produir ous viables. No obstant, al tractar-se genèticament de mascles, només poden tenir descendència masculina. Segons els investigadors, els mascles exposats a l'atrazina van produir nivells més baixos de testosterona, les seves glàndules d'aparellament es van reduir i se'ls va feminitzar el desenvolupament de la laringe. També van perdre conductes d'aparellament, van produir menys esperma i de menor fertilitat.

29

Comentari del documental: Transgénicos, control biológico: ¿Qué comemos hoy?

Respon a les següents preguntes. 1. Quins són els arguments principals que defensa al llarg del film el científic de la barba que surt al principi del documental a favor de l’agricultura industrial? I estàs d’acord? 2. Creus que és bo per nosaltres i saludable pel medi ambient, disposar de tots els productes agrícoles tot l’any? Per què? 3. Què diferencia en essència a l’agricultura tradicional o ecològica de l’agricultura industrial? 4. Què creus que passa amb les vacunes dels animals un cop aquests entren en la cadena alimentària? 5. Quines diferències té la producció de truites en piscifactories tradicionals en comparació amb les piscifactories ecològiques? Quines diferències tenen les truites? 6. Quina és la principal problemàtica que pateixen els productors de gallines i ous ecològics? 7. Què és el cultiu hidropònic? En què consisteix? 8. Esmenta alguna modificació genètica que es mostri en el documental pel què fa a les albergínies, cogombres i pebrots? 9. Descriu detalladament l’evolució d’un ou de producció industrial des que neix fins que es posa a la venda. Quines condicions de vida experimenta al llarg del procés? Pateix modificacions genètiques? 10. Descriu detalladament l’evolució d’un pollastre de producció industrial des que és pollet fins que arriba a l’escorxador. Quines condicions de vida experimenta al llarg del procés? Pateix modificacions genètiques? 3.3. Consum de carn i les seves conseqüències: Més porcs que persones. Observa la següent notícia: http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49719/osona/cinc/porcs/persona

30

3.4. El menjar que llencem Observa el documental següent: https://www.youtube.com/watch?v=9QYTPzJ8h4w (1a part) https://www.youtube.com/watch?v=WMVMH4Q9s5I (2a part) https://www.youtube.com/watch?v=SZOIecHLB04 (3a part)

Cada família llença a les escombraries 76 quilos de menjar a l'any

El pa i la pastisseria, la fruita i la llet són els productes que més es rebutgen SERVIMEDIA / Madrid

Les famílies espanyoles llencen a les escombraries una mitjana de 76 quilos d'aliments cada any, segons una enquesta realitzada per la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (Hispacoop).

Segons ha informat Eroski, que forma part d'Hispacoop, per fer aquest estudi es van controlar, durant el novembre passat, els aliments que rebutjaven al llarg del dia 413 famílies escollides aleatòriament. Es van fer diferents visites a les cases, en diferents horaris i durant set dies consecutius.

Durant les setmanes en què es van fer les visites, les 400 famílies enquestades van rebutjar prop de 554 quilos d'aliments, fet que suposa més de 30.000 quilos a l'any.

D'altra banda, per determinar la percepció de malbaratament d'aliments entre els consumidors, es va realitzar una enquesta 'on line' i telefònica a les persones encarregades de gestionar i preparar el menjar a les cases. En línies generals es va comprovar que els consumidors creuen que desaprofiten menys aliments dels que en realitat llencen a les escombraries. En concret, malgrat que es va comprovar que cada casa analitzada rebutja una mitjana de 76 quilos d'aliments a l'any, només un 9% dels enquestats van reconèixer que acostuma a llençar menjar a les escombraries, cosa que en absolut s'ajusta a la realitat.

Pa, la majoria

En l'anàlisi es van tenir en consideració aquells aliments susceptibles de ser consumits directament, de manera que es van excloure peles de patates, fruita o hortalisses, ossos o qualsevol altre component que no estigués destinat al consum directe. Tampoc es van tenir en compte totes les deixalles destinades a l'adob, a l'alimentació d'animals i a destins semblants.

Dels aliments llençats a les escombraries durant el període que va durar l'estudi, gairebé 554 quilos, un 19% era pa, cereals i altres aliments de pastisseria; fruites i verdures, un 17%; llet i derivats, un 13%, i pasta, arrossos i llegums, un 13%. El terç restant són carns i menjars preparats o precuinats (un 6% cada grup),

31

embotits (5%), 'snacks' (4%), aliments en conserva (4%), peixos i mariscos (3%), ous (3%) i begudes (7%).

La dinar és el moment del dia en què més aliments es llencen (un 35%), seguit del sopar (27%), els esmorzars (el 20%) i altres moments del dia (el 19%).

TASCA 3: Al poble de Porqueres (Pla de l'Estany) hi ha un projecte d'instal·lació d'una granja porcina amb prop de 5000 caps. La majoria de la producció es destinarà a engreix per a l'exportació cap Europa. L'empresa El Porquet Alegre SA afirma que la nova planta oferirà, tant directe com indirectament, uns 500 llocs de treball al poble, més enllà del benefici econòmic i el renom que donarà aquesta empresa al poble i a a la comarca. L'empresa té pensat també arrendar uns camps annexos a la instal·lació, on plantar naps varietat Nap21©, més resistents, i que serviran de pinso per als porcs. Aquesta activitat afirmen que complementa el projecte econòmic del grup inversor i que dinamitzarà l'agricultura de la zona que està en hores baixes des de fa anys. Com a membre del Grup Ambiental del poble, redacta un text pel diari del poble, posicionan-te en contra del projecte. Dóna arguments per tots els aspectes del projecte. Redacta un text d'unes dues pàgines a ordinador (uns 2000 caràcters) amb lletra Arial o similar, tamany 12 i interliniat 1,5. Cal que inclogui el màxim de conceptes treballats en aquest tema. Cal enviar-lo per la Intranet sense faltes d'ortografia! TASCA VOLUNTÀRIA: Rastreja el mercat i compara el preu d'una cistella de la compra, si la llista que tens a continuació la fessis sense mirar etiquetes o si la fessis comprant producte ecològic. Identifica quants aliments d'aquests últims porten el segell de CCPAE. - 1 kg de pasta - 1 kg d'arròs - 1 enciam - 1 pot llet - 1/2 kg de tomàquet - 1 kg de fruita (poma, pera,..) - Cereals - Pollastre (per exemple 2 cuixes) - 1/2 dotzena d'ous - Pa

32

CAPÍTOL 4: EL PIC DEL PETROLI 4.1. Geopolítica i recursos fòssils.

Cosnums a Catalunya segons font primària (2009)

Hambre, oleoductos y oro negro en el Chad Donato Lwiyando Periódico Diagonal Si hallas petróleo en tu jardín –dicen los africanos–, tapa el hueco y no se lo digas a nadie”. Lo saben muy bien los habitantes del Chad, y particularmente los de Doba, que asisten impotentes al saqueo de su petróleo a través de un oleoducto de 1.070 km de largo, que va de Doba en Chad a Kribi en Camerún, para llevar el crudo hasta los países occidentales.

Mientras tanto, los nativos que ya vivían en la miseria, se han hundido aún más en ella : con el paso del oleoducto, miles de chadienses y cameruneses han sido expropiados de sus tierras, muchas veces sin indemnización, la vegetación ha sido destruida, las reservas de agua, el ecosistema y los ríos, contaminados… Y por si fuera poco, los conflictos bélicos han cobrado más fuerza con la primera gota de oro negro. ¿Qué queda entonces del petróleo para sus primeros propietarios ? ¿A quién beneficia este maná ? El Chad es un país de 1.200.000 km2, habitado por 8,9 millones de personas. El 47% de su territorio es desértico, y sólo se puede cultivar mijo, sorgo, algodón y caña de azúcar en algunas zonas. Nos hallamos ante uno de los países más pobres del planeta.

Resulta curioso, pero en 1999, antes de descubrir los pozos de petróleo, el Chad era el 13º país más pobre del mundo. Hoy con el petróleo, es el 8º país más pobre… Según los informes del Banco Mundial, el 80% de la población del Chad vive con menos de un dólar al día, y tiene una esperanza de vida de 43,6 años, mientras que sólo el 1% de la población tiene acceso a la electricidad. ¿Qué ha pasado ? ¿Adónde va el petróleo del Chad ? En 2000 descubrieron petróleo en el sur del Chad, en un pueblo llamado Doba, una de las pocas zonas fértiles del país, donde se practicaba la agricultura. Las reservas están estimadas en cerca de mil millones de barriles : con una producción de 225.000 barriles al día, durará 30 años. Un oleoducto de 1.070 km Las multinacionales que explotan el petróleo, Exxon Mobil, Chevron y Patronas, han puesto en marcha un oleoducto de unos 1.070 km de largo para llevar el crudo de los pozos chadienses hasta las costas camerunenses, para desde allí transportarlo a los países ricos. ¿Qué le queda entonces a este país ? Digamos que la construcción del oleoducto, calificado como “la más grande inversión que se había realizado en África central”, tiene un costo de unos 4,2 mil millones de dólares. Y, con motivo de la participación en esta inversión, durante los tres primeros años de producción, el Chad se tendrá que contentar con sólo el 12% de la producción.

33

1. Hem vist a classe que el futur més proper ens depara una Crisi Energètica degut al descens de la producció de petroli que evidentment encarirà el producte i de retruc tota la resta de materials que ens permeten satisfer les nostres necessitats. En aquest sentit, comenta la gràfica següent anomenada Corba de Hubbert 4.2. Els agrocombusibles. Alternativa? Agrocombustibles: Pan para los coches y hambre para los pobres. per Pilar Galindo Los biocombustibles se elaboran por transformación de cultivos alimentarios como maíz, trigo, girasol, soja, caña de azúcar, remolacha y palma africana. Mezclados con gasolina y gasoil, tienen la vocación de sustituirles debido al agotamiento del petróleo y la pérdida del control de las reservas de petróleo y gas por parte de EEUU en Venezuela, Bolivia y Oriente Medio. Se justifica su uso como un medio para reducir el calentamiento global. Tanto la UE como el Estado Español han fijado cuotas obligatorias de mezcla con gasolina y gasoil (1). Sin embargo, está demostrado científicamente (2) que estos nuevos combustibles procedentes de materias primas vegetales no van a resolver el problema de las emisiones de CO2 y además, van a hipotecar, en los países suministradores de estas materias primas, su capacidad de producir alimentos para su propia población. De hecho ya están contribuyendo a encarecer los alimentos básicos en todo el mundo, aunque su influencia se considere irrelevante por parte de los proveedores de estos nuevos combustibles (3)

Es más apropiado llamarles agrocombustibles por su origen agrario y por la ausencia de límites ecológicos en su proceso de fabricación. La producción de las materias primas para obtenerlos requiere de: a) monocultivos a gran escala, en tierras robadas a los bosques y a los campesinos de los países empobrecidos para su sustento; b) semillas transgénicas, alto empleo de agua, fertilizantes y plaguicidas químicos; c) condiciones de trabajo brutales en las plantaciones de caña de azucar; c) su procesado en plantas industriales emplazadas principalmente en los puertos europeos o norteamericanos. Es falso que puedan producirse en pequeña escala y para el mercado local porque, en términos económicos, es necesaria la gran producción y la distribución mundial de las materias primas para hacer eficiente la producción del combustible.

En los países ricos y altamente motorizados, los agrocombustibles reducirán sólo en una pequeña parte, el combustible fósil que consumen nuestros automóviles. Ese escaso objetivo, que lava la imagen de los gobiernos, reconvertirá amplias

34

superficies agrícolas y silvestres en los países empobrecidos, en una nueva colonización para seguir alimentando la desigualdad y el control sobre los recursos naturales y los pueblos. Tras estas políticas gubernamentales de falsa economía verde, las multinacionales petroleras, agroquímicas y biotecnológicas consolidan su control sobre los recursos naturales, energéticos y alimentarios. Estas aparentes “alternativas energéticas” ayudan a los gobiernos a no enfrentarse con el verdadero problema: un modelo económico y energético injusto e insostenible.

Ninguna de las propuestas para reducir el calentamiento global y aumentar la salud de la población, plantean desarrollar la agroecología como un modelo de agricultura sostenible y poner límites al transporte global de mercancías. El transporte a gran distancia es la base del mercado global. Éste a su vez es considerado el motor del progreso económico, identificado con el desarrollo social y la libertad individual. Con los agrocombustibles, el mercado global roba primero

las tierras a los campesinos y después les deja sin recursos para vivir, obligándoles a emigrar como mano de obra barata necesaria para la prosperidad del primer mundo. Nuestra movilidad y consumo ilimitado ponen en juego la supervivencia de los más pobres, enfrentados al encarecimiento de los alimentos de primera necesidad al equipararse, en la economía global, el derecho a comer con el derecho a llenar el depósito de los automóviles (5) .

(1).- En la Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno de marzo de 2007, la Unión Europea ha adoptado una directiva que fija para el 2010 el horizonte para que los combustibles fósiles se mezclen en un 10% con biocombustibles. Por su parte el Estado Español, en el Plan de Energías Renovables establece, unas cuotas obligatorias en 2010 de mezcla del 5,75% para el bioetanol con la gasolina y para el biodiesel con gasoil.(2).- Uno de los estudios empleados para cuestionar las cifras de la industria de los biocumbustibles es Pimentel, D., T.W. Patzek , (2005): “Ethanol Production Using Corn, Switchgrass, and Wood; Biodiesel, Production Using Soybean and Sunflower”, Natural Resources Research, 14, pp. 65-76 (3).- Ver nota de prensa de la Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA) de 18/9/07 publicada en agrodigital.com “Los productores de biocarburantes niegan ser los causantes de la subida del precio de los cereales y de los alimentos” (5).- Para más información: Biodiversidad ; Campaña El timo de los agrocarburantes y Web de Rebelión.

Font: www.nodo50.org/caes

35

Comentari del text: “Agrocombustibles: pan para los coches y hambre para los pobres”

1. Quin és l’origen dels agrocombustibles? Per què alguna gent considera que reduiran les emissions de CO2? 2. A què es refereix la frase: “van a hipotecar en los países subministradores de estas materias primas, su capacidad de producir alimentos”? Quin dret estan vulnerant els països del Nord? 3. Per què els agrocombustibles encareixen els aliments bàsics ? 4. Redacta un text breu on apareguin les conseqüències negatives dels agrocombustibles. Introdueix conceptes treballats a classe (deute ecològic, petjada ecològica, sobirania alimentària, biodiversitat,…) 5. El text diu : “el transport a llarga distància és la base del mercat global”. Quina relació té això amb el concepte de motxilla ecològica? 6. Quina relació té el fenomen de la immigració amb l’explotació de recursos del nord al sud?

36

4.3. Contaminació atmosfèrica. 4.3.1. El funcionament de l'atmosfera

4.3.2. La contaminació atmosfèrica: El cas Volkswagen

37

Font: Tombs, S i Whyte, D. op. cit., p. 15

Les emissions de motors trucats Volkswagen han causat 59 morts prematures als EUA, segons un estudi (30/10/15)

Les emissions dels prop de 480.000 vehicles Volkswagen equipats amb el programari il·legal haurien causat 59 morts prematures als Estats Units, segons un estudi de la Universitat de Harvard i l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. Les dades, que s'han donat a conèixer aquest divendres, calculen que si Volkswagen limita les emissions dels vehicles a finals de l'any vinent, es podrien evitar fins a 130 morts en els pròxims anys i generar un estalvi de 840 milions de dòlars en costos socials.

A més a més de les morts prematures, els investigadors han calculat que les emissions il·legals de Volkswagen han provocat més d'una seixantena de casos de bronquitis crònica i d'admissions hospitalàries.

L'estudi arriba després que l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) denunciés al mes de setembre que els vehicles de Volkswagen duien instal·lat des del 2008 un programari il·legal per ocultar les emissions d'òxid de nitrogen, que eren 40 vegades superiors a les permeses. (www.ara.cat)

38

El 94% dels espanyols respiren aire brut i perjudicial, segons els paràmetres de l'OMS

La xifra baixa al 22% segons la legislació europea, menys estricta Dimarts, 2 d'octubre del 2012

El trànsit rodat i l'activitat industrial són els responsables que el 94% de la població espanyola respiri aire brut i perjudicial per a la salut, d'acord amb els valors que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Així ho reflecteix l'informe anual d'Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l'aire, presentat aquest dimarts, que apunta que les partícules en suspensió, el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric i el diòxid de sofre van ser els principals

contaminants durant el 2011.

El percentatge d'espanyols sotmesos a nivells malsans baixa al 22% segons la legislació europea, que és menys estricta que els paràmetres de l'OMS , ha explicat en roda de premsa el responsable de qualitat de l'aire de l'oenagé, Juan Bárcena.

Lleugera tendència a la baixa

El 2011 es va mantenir la tendència a la lleugera reducció dels nivells de contaminació respecte al 2008

i anys anteriors, a causa del descens del consum de combustibles (un 15% menys que el 2007), la menor activitat industrial per la crisi i la millora de l'eficiència dels motors, ha afegit el responsable de transport d'Ecologistes en Acció, Mariano González.

Bárcena ha subratllat que a la Unió Europea es produeixen 400.000 morts prematures anuals degudes a la contaminació, 20.000 d'elles a Espanya. Això significa que "moren vuit vegades més persones per efecte de la contaminació que pels accidents de trànsit", ha assenyalat el representant d'Ecologistes en Acció, que a més ha denunciat la inadequada i insuficient informació pública.

De fet, l'informe anual d'Ecologistes en Acció és l'"únic" que es difon sobre la qualitat de l'aire, ja que el Ministeri de Medi Ambient addueix que és una competència autonòmica i, en conseqüència, són les comunitats les responsables d'informar, ha afegit Bárcena.

BP pagarà 5.830 milions d'euros als afectats del vessament del golf de Mèxic

Els diners procedeixen d'un fons d'indemnització de 15.000 milions d'euros establert després de l'explosió de la plataforma Deepwater Horizon

Dissabte, 3 de març del 2012. EFE / Londres

39

La petrolera BP ha arribat a un acord extrajudicial estimat en 7.800 milions de dòlars (5.830 milions d'euros) amb els afectats del vessament de cru en el golf de Mèxic del 2010.

En un comunicat, l'empresa assenyala que els diners procediran d'un fons d'indemnització de 20.000 milions de dòlars (15.000 milions d'euros) establert després de l'explosió a la plataforma Deepwater Horizon l'abril de 2010, el vessament més gran de la història dels Estats Units.

BP ha puntualitzat, no obstant, que l'acord no suposa "una admissió de responsabilitat" per part de l'empresa. Així, el judici que havia de començar aquest dilluns per depurar responsabilitats de BP ha quedat posposat, però sense data concreta.

El conseller delegat de BP, Bob Dudley, ha declarat que l'empresa volia complir les seves obligacions amb les comunitats de la regió del golf de Mèxic, i per això ha "treballat dur durant dos anys per fer complir aquests compromisos".

Reclamacions pendents del Govern dels EUA

"L'acord proposat suposa un progrés significatiu cap a la solució d'assumptes relatius a l'accident de Deepwater Horizon i contribueix al restabliment econòmic i mediambiental a la costa del Golf", ha afegit Dudley.

Entre les víctimes que hauran de ser compensades figuren pescadors que van perdre el mitjà de vida. Malgrat tot, la petrolera encara ha de resoldre reclamacions del Govern dels EUA i d'altres Estats del Golf.

En l'accident, que va tenir lloc el 2010, 11 treballadors van perdre la vida i es va produir un vessament de petroli d'un abast devastador per al medi ambient de la zona, a més de costar-li el càrrec al llavors conseller delegat de l'empresa, Tony Hayward. Després de diversos intents per controlar la fuga de petroli, els enginyers van aconseguir aturar el vessament el 15 de juliol de 2010.

Fins ara, BP ha pagat uns 7.500 milions de dòlars (uns 5.600 milions d'euros) en treballs de neteja de la zona.

4.3.4. El comerç d'emissions

L´any 2003 la Comissió Europea va aprovar una directiva (Directiva 2003/87/CE), per la qual s´establia un sistema pel comerç de drets d´emissió de gasos d´efecte hivernacle. En essència, el comerç de drets d´emissions permet que un país que no ha acomplert al seu compromís de reducció, pugui comprar els drets d´emissió a un altre que els ha acomplert.

Aquesta és una iniciativa pionera en el marc internacional i que pretén flexibilitzar les quotes de reducció d´emissions que s´ha fixat cada país a través d´un mecanisme de mercat.

Amb aquest comerç de drets d´emissió es pretenen minimitzar els costos econòmics associats a la reducció d´emissions i actuar en els indrets on sigui

40

menys costosa la reducció, mantenint sempre el nivell global per sota dels objectius fixats al Protocol de Kioto.

A la pràctica, però, són les empreses amb focus emissors de gasos d´efecte hivernacle les que compren i venen drets d´emissió, a partir de les assignacions, o drets d´emissió, que els estats membres designen per a cada empresa. Mentre que les empreses venedores de drets d´emissió veuen recompensat econòmicament el seu esforç de reducció d´emissions, les empreses compradores de drets, eviten ser multades per sobrepassar la seva quota assignada de drets d´emissió.

El mercat comunitari de drets d´emissió de gasos d´efecte hivernacle i el comerç d´aquests drets va començar a funcionar oficialment l´1 de gener de 2005. La Directiva 2003/87/CE, parcialment modificada per la Directiva 2004/101/CE, limita el comerç de drets d´emissió durant el període 2005-2007 a les emissions de CO2, deixant de banda la resta de gasos amb efecte hivernacle.

Un sistema, també, de mercat i complementari al del comerç d´emissions establert al mateix Protocol de Kioto és el de desenvolupament net, que permet als països industrialitzats l´acompliment de les seves quotes de reducció a canvi de finançar i desenvolupar projectes de prevenció d´emissions en països en vies de desenvolupament. En aquest sentit, la Unió Europea té un paper destacat com a transferidor de tecnologia neta als països subindustrialitzats.

(font: http://canviclimatic.caib.es/www/llibre/canbal/3/3_4_4/index.html)

4.4. La bicicleta com a model de transport sostenible Cap a unes ciutats més amigables, cap a ritmes de vida més tranquils, cap a una ciutadania més empoderada i sana, cap a una societat més equitativa: • Medi ambient Aire menys pol·lucionat, menys contribució al canvi climàtic, menys dependència del petroli, més eficiència energètica. • Tranquil·litat Anar en bici estalvia molt soroll, i l’estrès, agressivitat i mal humor que provoquen els embussos de trànsit. Recuperem espai públic de les mans del cotxe. • Construint comunitat Un barri pacificat és més procliu a les relacions entre persones, i convida a acudir als comerços de proximitat. • Rapidesa Vas més de pressa que en cotxe en distàncies curtes, arribes fins a la porta d’on vas, t’estalvies esperes del transport públic. • Butxaca Compra, aparcament, assegurança, manteniment, impostor i combustible baratíssims. La bici dóna mobilitat a persones amb pocs recursos econòmics. • Autonomia en la mobilitat, i incrementa el radi d’acció de persones que no disposen d’un altre vehicle (especialment petits, joves i gent gran). Sensació de llibertat i de força interior.

41

• Independència tecnològica Podem fer nosaltres mateixos el manteniment i les reparacions bàsiques. • Salut La bici és doblement beneficiosa: per a la salut del ciclista i per a la salut pública. Protegim la salut ciutadana del revés? Les persones que canvien el cotxe o la moto per la bicicleta contribueixen a millorar la qualitat de l’aire per a tota la població, però inhalen més contaminants que els vianants i els conductors. Hem de permetre que paguin aquest preu? Cal anar a l’origen dels problemes. Si els cotxes i motos posen al nostre aire contaminants que ens perjudiquen tant la salut, com és que es permet que circulin sense cap limitació, fins i tot cotxes amb un sol ocupant fent viatges perfectament factibles en bici, transport públic o a peu? Com és que no estan normalitzades, ni són popularment benvingudes, mesures per balancejar els drets individuals i els drets col·lectius? Com és que davant de la notícia que l’atmosfera de Barcelona està superant regularment els límits de contaminants admesos com a acceptables, l’Ajuntament recomana no sortir a fer exercici al carrer, en lloc de restringir la circulació de vehicles motoritzats almenys mentre no millori l’aire? L’estructuració urbana i la normativa de l’espai públic de les nostres ciutats i pobles estan majoritàriament pensades amb l’objectiu de fer còmode el trànsit en vehicle motoritzat i possibilitar la compartició de les vies amb els vianants. Des de ja fa algun decenni, moltes localitats estan introduint mesures per incorporar les bicis al trànsit urbà. I és que no n’hi ha prou amb que els ciclistes simplement “usin els carrers” a les ciutats tal com són ara; molts tenim la voluntat de fer servir més la bici, però si les regles del joc no ens hi acompanyen tenim moltes limitacions i introduïm perills, per a nosaltres i per als altres. Cal establir amb valentia una nova jerarquia que faci caure els privilegis del cotxe i prioritzi els modes que més ens convenen com a societat: els més eficients energèticament alhora que pràctics, els menys contaminants, els més saludables, els que generen menys accidents i els que són socialment menys excloents: l’anar a peu, la bicicleta, el transport públic, i finalment els vehicles privats motoritzats. L’ideal és arribar a una oferta clara i integrada d’infraestructures i serveis per a la bici, i aconseguir una bona convivència entre vianants, ciclistes, conductors i transports públics.

Font: Revista Opcions, núm. 45 TASCA 4: Grava un petit anunci d'un màxim de 2 minuts (pots utilitzar el Movie Maker o qualsevol altra programa d'edició de vídeos) on es promocioni la campanya, Barcelona: ciutat de la bicicleta. Cal donar arguments per justificar la importància d'aquesta iniciativa ciutadana. També pot ser una falca radiofònica. Penja-ho a Vimeo/Youtube i envia l’enllaç per intranet

42

CAPÍTOL 5: IMPACTES I CONSEQÜÈNCIES SOCIO-AMBIENTALS 5.1. De les 3 a les 9 R Los pilares del decrecimiento son la estructura que aguanta el edificio del decrecimiento como modelo alternativo al capitalismo. Serge Latouche propuso su programa de las 8R, inspirándose en la propuesta de Osvaldo Pieroni en el Forum alternativo de Río de Janeiro en 1992. El modelo de las 8R – también conocido como los pilares del decrecimiento- se plantea como alternativo al modelo capitalista que enfatiza el tamaño gigantesco de las cosas como el “hiperdesarrollo”, la “hiperproducción” o el “hiperconsumo”. A favor propone los 8 pilares del decrecimiento – o modelo de las 8R- remarcando con el prefijo “re-" el énfasis en la repetición o en el retroceso de los procesos. Veamos, cuáles son estos 8 pilares del decrecimiento: 1.Revaluar: Se trata de sustituir el sistema de valores capitalista- valores globales, individualistas y consumistas- por valores decrecentistas- valores locales, cooperativos y humanistas-. 2.Reconceptualizar: Aporta una nueva visión sobre cómo entendemos la calidad de vida, proponiendo la suficiencia y la simplicidad voluntaria, y cuestiona abiertamente nuestro estilo de vida. 3.Reestructurar: adaptar nuestras estructuras económicas y productivas al cambio de valores. 4.Relocalizar: La producción y el consumo debe sustentarse en la autosuficiencia local con el propósito de satisfacer las necesidades locales, disminuyendo el uso del transporte. 5.Redistribuir: Reparto de las riquezas entre el Norte y el Sur. 6.Reducir: Limitar el consumo a la capacidad que tiene la biosfera para regenerarse. 7.Reutilizar: Tender hacia el uso de bienes durables y a su reparación y conservación. 8.Reciclar: En la medida de lo posible, debemos reciclar los bienes para garantizar que puedan ser reutilizados de nuevo. Font: http://www.decrecimiento.info/

43

5.2. Residus. % per càpita Analitza les dades de la següent gràfica

Saps què és el SDDR?

44

TASCA 5: Busca un conflicte ambiental que et preocupi o t'interessi analitzar. La pàgina web de l'Atlas de Justícia Ambiental (Environmental Justice Atlas, https://ejatlas.org/) pot donar-te idees al respecte. Elabora un Power Point on s'inclogui la següent informació: 1. Explicació del conflicte ambiental 2. Contextualitza el recurs/impacte al qual fa referència el conflcite. Conseqüències. 3. Determina’n els actors i el seu paper en el conflice 4. Proposa sortides al conflicte anlitzat TASCA VOLUNTÀRIA: Argumenta la següent frase: “El problema dels residus no es resol amb el reciclatge”. Redacta un text d'unes dues pàgines a ordinador (uns 2000 caràcters) amb lletra Arial o similar, tamany 12 i interliniat 1,5. Cal que inclogui el màxim de conceptes treballats en aquest tema. Cal enviar-lo per la Intranet sense faltes d'ortografia!