BUTLLETÍ INFORMATIU LOCAL - Núm. 39 - Juliol - Agost - Setembre 2009

CERCAVILA

2 CERCAVILA 39

INFORMACIÓ GENERAL

∙ Horari Ofi cines de l’Ajuntament: De 9 del matí a 2 del migdia (de dilluns a divendres)

∙ Horari Tècnic Municipal: Dijous de 12 del matí a 2 del migdia

∙ Horari Assistent Social: Dilluns prèvia visita concertada (trucant a l’Ajuntament)

∙ Horari Biblioteca Municipal: De setembre a juny

De 16 a 20 h. – de dilluns a divendres

De 10 a 13 h. – dimarts i divendres

Juliol i agost – Horari especial

∙ Ofi cina de Correus: De dilluns a divendres: de les 11:00 a les 13:00 hores Dissabtes: de les 8 a les 9 hores.

∙ Horari Cassa: Dimarts i dimecres de 10 a 2 del matí a l’Ajuntament.

TELÈFONS

Ajuntament 973 756 006

Fax Ajuntament 973 756 837

Cont. Automàtic Pregons 973 757 060

Ràdio EMUN FM Ràdio Alguaire 973 732 729

Consultori Municipal 973 757 177

Fax Consultori 973 756 817

Biblioteca 973 756 816

Llar de Jubilats 973 756 139

Correus 973 756 945

Farmàcia 973 757 226

CEIP Teresa Bergadà 973 756 346

Llar d’Infants 973 756 728

Piscines Municipals 973 756 465

Parròquia 973 756 107

Bombers Almenar 973 770 610

Policia Mossos d’Esquadra 088

CAP Almenar 973 770 218

Centre de Toxicologia 933 174 400

Cassa (Avaries) 902 290 280

Emergències 112

Revista editada per:

Col·labora:

Dipòsit Legal: L-455-2003Impressió: ALFAGRAF - Tel. 973 76 03 41

Nota de la redacció

Aquesta és l’edició número 39 de la revis-ta alguairenca Cercavila.

En les darreres publicacions de la revista i amb el seu nou format de difusió, creiem que tots els articles rebuts han estat de gran qualitat i pensem, van millorant, si cap, encara més, ostensiblement els continguts.

No era fàcil tornar a publicar la revista, però sentim fermament que hem assolit gua-nyar-nos la vostra confi ança en un espai molt curt de temps. Tot l’equip de redacció que ajuda a confeccionar-la intenta, en la mesura del possible, arribar a tots els racons de la nostra vila i apropar-vos a la nostra realitat. Us animem, una vegada més, a enviar-nos els vostres escrits què, són una parcel·la pròpia dels alguairencs i alguairenques i de la nostra idiosincràsia.

Els editors de la revista Cercavila no es fan responsables de les opinions expressades als articles publicats.

Ajuntamentd’Alguaire

Àrea de Promoció Social i Cultural

Portada: Arbres amb nectarines. Terme d’Alguaire (agost 2009).

CERCAVILA 39 3

ACTUALITAT

Un aparell per a cada necessitat

Abans de comprar un apa-rell d’aire condicionat cal estudiar detingudament

quina potència real necessitem perquè sigui efi cient. Tan dolent és comprar un equip insufi cient que hagi de funcionar sobrefor-çat, com un de molt potent per refredar una habitació molt petita. Per saber quina és la potència que necessitem, cal calcular els metres cúbics d’aire del lloc on ha d’anar instal·lat (amplada x llargada x alçada) i el número que en resulta multiplicar-lo per 50, que són les frigories (unitat de mesura de l’aire fred) aproximades que es consideren necessàries per refre-dar 1 m3 d’aire.

De totes maneres, es reco-mana comprar un aparell amb una capacitat de refrigeració una mica superior a la xifra resultant, perquè treballi amb comoditat i perquè sempre hi ha altres factors que infl ueixen en la temperatura de l’estança o l’habitatge que es vol climatitzar, com ara l’orientació (un habitatge orientat a l’oest està exposat al sol des del migdia fi ns que es pon, mentre que un d’en-carat al nord només està exposat al sol al matí); la zona climàtica (ran de mar és més humit i calorós que un poble elevat i enmig de

muntanyes); l’alçada (un àtic rep més sol i escalfor que un pis situat a la primera planta); o l’aïllament de l’habitatge (gruix de les parets, doble vidre a les fi nestres, portes que s’obren constantment…).

Consideracions a tenir en compte

Instal·leu la unitat interior de l’equip a una certa alçada, per-què l’aire fred és més pesat que l’aire calent i, per tant, tendeix a baixar.

- La unitat exterior acostuma a instal·lar-se a la terrassa o al bal-có. Procureu que quedi el més dis-simulada possible per no alterar l’estètica de la façana i, si pot ser, que quedi protegida del sol direc-te. Tingueu en compte que, quan més allunyades estiguin les dues unitats, més alt serà el consum d’electricitat. Així mateix, poseu un recipient o una torreta perquè reculli l’aigua de condensació i el degoteig no afecti els veïns.

- Assegureu-vos que l’equip que adquiriu té funcions com la programació d’encesa o apaga-da a una hora determinada o de temperatura.

- No col·loqueu mai el ter-mòstat en un lloc on li toqui direc-tament el sol o a prop d’una font de calor, perquè ens donaria una lectura errònia de la temperatura

CIVISME

L’aire condicionat, fem-ne un bon úsRegidoria de Medi Ambient

El 36% de les llars catalanes, segons la darrera enquesta de l’Instituto Nacional d’Estadística,

disposen d’aire condicionat.

4 CERCAVILA 39

ACTUALITAT CIVISME

de l’habitacle.

- Encara que tingueu aire con-dicionat, protegiu les fi nestres de l’acció directa del sol amb tendals o amb les persianes abaixades i manteniu-les ben tancades. Les fi nestres i les portes obertes fan treballar constantment l’aparell i el consum energètic es dispara.

- Reguleu el termòstat a la temperatura de confort, 25ºC. Cada grau per sota d’aquesta temperatura suposa un 8% més de consum energètic. A aquesta temperatura, a més d’energia, us estalviareu mals de coll i refredats deguts als contrastos tan bruscos entre interior i exterior.

- Si la calor no és excessiva, tanqueu l’aire abans d’anar-vos a dormir. La sensació de frescor es mantindrà l’estona sufi cient fi ns a adormir-vos. Si no hi ha més remei que dormir amb l’aire engegat, programeu-lo a una temperatura superior a la diürna. Es tracta de

dormir bé, no de passar fred.- Al matí, no engegueu l’aire

fi ns després de ventilar bé tota la casa.

Tanqueu els llums que no feu servir. Tres quartes parts de l’ener-gia que consumeix una bombeta es gasten emetent calor.

- Netegeu regularment els filtres de l’aparell. Un filtre brut empitjora la qualitat de l’aire que respireu i fa augmentar el consum d’electricitat.

- Finalment, no adquiriu un aparell d’aire condicionat si no és estrictament necessari. En funció de la construcció, situació i orienta-ció, hi ha habitatges que es poden refrigerar només procurant que el sol no incideixi directament, man-tenint-los en penombra durant les hores més caloroses, procurant que hi hagi corrent d’aire i amb l’ajuda d’un ventilador. Els ventiladors gasten poc i encara que només remenen l’aire i no el renoven, la

sensació de frescor és de 4 a 8º per sota de la temperatura real.

Què és la tecnologia inverter?La majoria d’equips d’aire

condicionat inclouen, entre les seves prestacions, la tecnologia inverter. Pels qui encara no ho saben, l’inverter és un sistema de control que regula el mecanisme de condicionament de l’aire mit-jançant el canvi de freqüència del cicle elèctric. Així, en comptes d’arrencar i parar constantment l’aparell, aquest sistema fa girar de forma contínua el compres-sor, la qual cosa ajuda a man-tenir constant la temperatura. D’aquesta manera es redueix la despesa energètica, es guanya en confort, perquè la tempera-tura es manté constant sense canvis bruscos, l’aparell és més silenciós, perquè el compressor i el ventilador funcionen a més baixa velocitat i, en definitiva, s’allarga la vida de l’aparell.

Comunicat InformatiuRecollida gratuïta de mobles i atuells (2n semestre de 2009)

Dia 3 de juliol de 2009 - Dia 5 d’agost de 2009

Dia 4 de setembre de 2009 - Dia 5 d’octubre de 2009

Dia 4 novembre de 2009 - Dia 4 desembre de 2009

Si teniu electrodomèstics vells, mobles o d’altres voluminosos que voleu llençar, aquests són els dies de recollida. Prèviament però, és imprescindible apuntar-se a l’Ajuntament.

CERCAVILA 39 5

CARTES

Llegums ací, fruiters allà,l’hort ufanós, fa un goig que encanta. Qui el ve tothora a conrear,fa esclatar lliris i clavells;de tota arrel la set apaga.L’arbre enriquit de brots novells,li dóna una fruita i ombra en paga.Mirant a terra s’ha encorbat,però la terra sempre el crida;fl ors i verdures s’han jurat,d’anar alegrant la seva vida.Ja ací mateix, quan era noi,amb les arnes del pare trafi cava,tenint a sobre el blau del cel,rebent la calda perfumada,envoltat d’abelles que la meltreuen de la fl or d’una besada.Com l’ha amarat aquest tros d’hort.Amb la seva suor fi ns d’aleshores a d’ara,és ja tant seu que ni la mortha gosat treure’l encara.Plantes! El jorn que això serà,restareu soles, decandint-vos! Com ell ningú us amarà!D’enyorament, l’hort s’assecarà.

El vell de l’hort Antoni Domingo

RACÓ POÈTIC

6 CERCAVILA 39

CARTES RACÓ POÈTIC

Tengo un sillón yo en mi casaque cuando me siento en él,me da a mi un sueñecillosin saber por lo que es.

Cuando duermo en él un ratoy me empiezo a mover,me levanto adormiladoy parece que me voy a caer.

Yo no sé que tendrá ese dichoso sillónque cuando me siento en élme vuelvo un dormilón.

Luego me voy a la camay no me puedo dormir,entonces cojo un bolígrafoy me pongo a escribir.

Escribo poesíasporque eso me gusta a mi,y cuando las estoy escribiendome dan ganas de dormir.

Así paso las nochesy así paso los días,escribo y me entretengoy voy pasando la vida.

La vida es dura de pasarporque cuando te haces mayor,no haces nada más que pensaren el tiempo que aun te queday en lo que te podrá deparar.

Escrita el 30 de Abril de 1998 Manuel Luque

CERCAVILA 39 7

CARTES RACÓ POÈTIC

Tras las persianas del aulaimpasible como un símbolonuestra biblioteca de “Filo”.

Casa de chinos futuristaempotrado platillo volanteseta psilocibínica gigante.

En el aula de los sueñosintentando retar al tiempo como volviendo a los fueros.

En una mesa partida en dosque unidas tienen seis puntashay cinco sillas llenas de aire.

La mesa me mira algo tristepregunta si volverán los locosa hacer la hexagonura del círculo.

Yo tan sólo puedo decirle queno se por qué, cómo ni cuándopero seguro que algún día.

De nuevo una mesa volveráa partirse en dos a carcajadasentre poesía aliños y miradas.

Se juntarán papeles y bolígrafosporrillos y botellines de vinootra vez sentados a tu alrededor.

Mirándose de frente a los ojosescribiendo recitando y escuchandoviviendo amándonos y pegándonos.

Y en el centro del corrillouna mesa en cualquier lugar del mundo se sonríeahora mismo, jaleada por palmas y cantos.

La mesa hexagonal Juan Heredia Rojas

Pu-pumHay círculos que se abren y siguen creciendocrecen, crecen y crecen y un día mueren,otros se abren y se cierran, abren y cierran.

Unos se hacen pequeños y empequeñecen van tragando todo, a los demás, a sus casas otros mundos, no puede escaparse ¡ni la luz!

Otros radian crecen e iluminan ¡son soles!pequeños grupos en círculos, corazonesse agrupan y disgregan por toda la tierra.

Explotan o implosionan se unen o se separan nacen crecen maduran envejecen mueren montándose el gran “Círculo de los círculos”.

Un circulo latiendo ¡eso soy ¡eso somos! ojalá pudiéramos juntar todos, así sería más fuerte el pu-pum, pu-pum, pu-pum.

Cada círculo iluminando como un sol millones de estrellas en miles de constelaciones un universo entero, pu-pum, pu-pum, pu-pum.

8 CERCAVILA 39

REFLEXIONS

Si tens un negoci i vols ser el patrocinador de la contraportada de la propera edició de la revista Cercavila, ara pots fer-ho. La teva empresa serà la que obsequiï amb un regal, un val descompte,

un lot de productes, un dos per un... etc. al guanyador/a del producte que regaleu. Es farà un sorteig entre totes les persones que encertin on correspon la imatge alguairenca

de la darrera pagina d’aquesta revista.

Si vols col·laborar, envia un correu electrònic a cultura.alguaire@hotmail.com

Els patrocinis es faran trimestralment, en el moment d’edició de la revista i per ordre d’arribada dels mateixos.

COMUNICAT DE LA REDACCIÓ

Patrocina la contraportada

ACTUALITAT

El voluntariat per la llengua pretén que totes les persones que vulguin ajudar a d’altres a aprendre a parlar en català, es facin voluntà-

ries. Cal ser major d’edat i tenir ganes d’ensenyar l’idioma als que no el parlen (especialment, el col·lec tiu d’immigrants) i que volen començar a fer-ho habitualment.

Només cal que disposis de, com a mínim, 10 hores que et podràs distribuir com vulguis, ajudant

a una persona que ho necessita de manera natural a que incorpori el català a les seves activitats quoti-dianes, laborals o de relació social i d’integració. Per exemple, podeu anar a fer un cafè junts, a comprar, a agafar un llibre a la biblioteca, etc.

Si vols fer-te voluntari i ajudar a d’altres persones a aprendre la nostra llengua, passa per la biblioteca i apunta’t!

Parelles lingüístiquesVoluntariat per la llengua

Si tens difi cultats per aprendre el català, parlar-lo amb fl uïdesa o vols practicar-lo en el teu dia a dia, demana la teva parella lingüística passant per la biblioteca, t’assessorarem i et buscarem un voluntari lingüístic que et pugui ajudar a aprendre la nostra llengua.

Aprèn el català

CERCAVILA 39 9

REFLEXIONS

M’agradaria conti-nuar participant en aquesta revis-

ta amb relats de com era la pagesia quan jo era jo-venet i estic segur què, si alguna persona més gran que jo, té l’oportunitat de llegir-ho li semblarà que era ahir, tal com em passa a mi…

Començaré dient que a Alguaire, el quaranta per cent de les famílies, tenien un parell d’animals per treballar la terra. La resta, tenien només un animal que servia per portar la càrrega del tros a casa. D’adob poc, per no dir gens; no hi havia diners. Per posar un exemple, us diré que als matins, quan s’anava cap al tros amb els animals, a la sortida del poble i durant el camí, les bèsties defecaven (per dir-ho refinat) i deixaven carrerades d’excrements, doncs, hi havia gent que replegaven tot el que podien per endur-s’ho. Ho posa-ven en un munt i ho guardaven fi ns a la primavera per utilitzar-ho com a fertilitzant. Hi havia molta força de voluntat per treballar la terra!

L’hortalissa s’havia d’adobar manualment i això és el que avui explico:

A l’agost o setembre s’havia de fangar la terra, és a dir, trencar-la a terrossos amb una eina que es deia fanga. Es deixava assecar

i a la tardor ja teníem la terra ben seca. En aquest temps s’havia anat preparant llenya de rama, amb canyes, raudons o esbarzers; com més llenyosa, millor. Llavors ja es podia començar a fer boïcs pel tros amb una separació de 5 a 6 metres l’un de l’altre.

Per a la seva construcció, posàvem tres o quatre feixos de la llenya en un munt, units ben fort, llavors s’agafava una eina que es deia rascle de cobrir boïcs

i es cobria la llenya amb terrossos de terra, ben col·locats, com si féssim una paret. Es deixaven tres o quatre forats o bo-ques a tot el voltant, arran del terra, per deixar sortir brossa seca i encendre foc quan fos el moment. Un cop fi nalitzat, tenia la mateixa forma d’un iglú però fet de terra. Les mi-des aproximades eren 1’5 metres d’alçada i uns 2 o 2’5 metres de diàmetre.

Acabada la construc-ció, es tornava a fangar tot el voltant del boïc perquè s’assequés tot. Un dia de calma que no fes gens d’aire, de bon matí, es

posava foc a dos o tres boïcs a la vegada i s’anava vigilant, quan es veia que s’esfondraven els terros-sos, es tornava a reconstruir, i així successivament amb tots.

Passats tres o quatre dies, quan ja s’havien refredat, s’esbar-riaven al mateix lloc on estaven. Els terrossos s’esterrossaven amb la maça, es deixava tot ben fi per a cavallonar i ja teníem la terra preparada per a fer hortalissa i verdura.

Els benefi cis dels boïcs: eli-minaven tots els cucs i insectes de terra, totes les llavors de les males herbes i deixaven la terra fertilitzada.

Això si que era ecològic!

Preparar la terra per l’hortalissa. Aproximadament de l’any 1945 en endarrere

Josep M. Torrent Roma

ACTUALITAT

Hi havia molta força de voluntat per treballar la

terra!

10 CERCAVILA 39

ACTUALITAT REFLEXIONS

DEVOCIÓ RELIGIOSA

Una desfilada pels carrers de la petita i pintoresca població de Buxanda (Àla-

ba), anunciava el passat 5 de juliol que la peregrinació d’alguairencs i alguairenques havia arribat. En aquesta contrada, un cop a l’any, tot un seguit de persones viatgem fent aquest desplaçament d’una jornada festejant l’agermanament entre Buxanda i Alguaire, on es tro-ba el cos incorrupte de Sant Faust, fi ll i patró de la nostra vila.

Buxanda, és un recés de pau, que ofereix un espai en harmonia perfecta entre la naturalesa, l’ar-quitectura, la gastronomia i l’am-bient amable dels seus vilatans. Durant la jornada, es realitza una missa en honor al patró i un dinar popular on, s’intercanvien gustos gastronò-mics i tradicions.

LA LLEGENDASegons les cròniques de Joaquín José de

Landázuri*, Sant Faust Llaurador era original d’Alguaire. Des de molt jove, es dedicà als pobres i als necessitats. Va ser esclau d’un amo que no dubtava en pegar-li cada cop que el veia resant. Un dia, el seu patró es va desmaiar al veure que l’ara de llaurar treballava sola mentre el sant orava. A punt de morir, va demanar als seus parents i amics el següent: “després de la meva mort, poseu el meu cos damunt de la cavalleria que tinc, i aquell lloc on Déu la condueixi, allí em deixareu”. El sant va morir entorn a l’any 604. Els seus parents i amics van fer cas de la seva petició, van col·locar el cos damunt un cavall que va traspassar l’Ebre, Aragó i fi nalment va arribar a Buxanda.

La Junta d’Agermanament, vol agrair la participació de tots aquells particulars i associacions en aquest viat-ge que ve fent-se anualment i també, el fet de mantenir aquesta tradició tant arrelada.

Un any més, a Buxanda Junta d’AgermanamentAlguaire - Buxanda

* Joaquín José de Landázuri y Romarate (1974 [1775?]). Los compendios históricos de la ciudad y villas de la m. n. y m. leal provincia de Álava: recopilados de los documentos de sus archivos, y de otros del Reyno, cópiense literales, y en extracto todos aquellos inéditos que más las ilustran y engrandecen. La Gran Enciclopedia Vasca.

CERCAVILA 39 11

ACTUALITAT

Era a l’hort amb els néts i vaig arrencar una mata de patatera amb la intenció

d’explicar-los d’on sortien les pa-tates. Aquest fet, va ser el motiu per escollir el tema del qual par-laríem al proper CERCAVILA: la patata (solanum tuberosum).

Segur que molta gent en sa-ben molt més que jo sobre aquest tubercle comestible, però miraré d’explicar coses que potser po-den interessar als lectors i que estan directament relacionades amb aquest antiquíssim aliment.

Les patates porten segles alimentant a la humanitat i van co-mençar a cultivar-se i consumir-se fa uns 8.000 anys als altiplans del Perú (Amèrica del Sud). Sembla ser què, els antics inques, ja la consumien habitualment.

Francisco Pizarro, navegant i conqueridor extremeny, en la seva conquesta del Perú, ja va ob-servar que el indis que vivien en condicions climàtiques extremes, sobrevivien engolint uns petits tubercles que cultivaven en petits altiplans, en llocs molt inaccessi-bles i envoltades de serralades cobertes de neu.

L’any 1560, els espanyols la van portar a Espanya. Va costar molt acostumar-se a la seva inges-ta, atès que la planta era tòxica i es pensava que el consum de patates podria causar malalties. El seu consum no es va genera-litzar fi ns els segles XVII - XVIII, degut a l’escassetat d’aliments que imperava en aquells temps, la qual cosa, va obligar a fer ús de

l’esmentat tubercle.Quan, per primera vegada,

va arribar a Sevilla, els sevillans la van utilitzar com a planta de-corativa. Tenien testos de pata-teres adornant els seus portals i façanes com si fossin geranis. Ningú en menjava. Era quelcom inimaginable.

La planta de mig metre d’al-çada segons el clima, de flors blanques i rosàcies, eren molt apreciades per les aristocràcies europees. Un exemple: la rei-na Mª Antonieta de França, la portava com a ornament al seu cabell.

A Europa, va estar acollida de manera molt desigual. A Es-còcia i Irlanda se la miraven amb molt recel, ja que aquest nom no apareixia a la Bíblia.

A Borgonya deien que pro-vocava la lepra. A Suïssa, la van relacionar amb la tuberculosi.

Ens hem de situar en aquells temps per intentar enten-dre aquests capteni-ments.

Va ser al segle XVII I ,q u a n e l s mones t i r s feudals de Galícia, van obligar els seus colons a plantar-la i con-sumir-la, degut a la fam que hi havia. Era el temps de la pesta negra a Europa i en aquestes precàries condicions, hi havia molta gent

que ho atribuïa a la patata, a la qual van arribar anomenar, “arrel del dimoni”. Per sort, els anys han demostrat el contrari.

L’any 1995, va ser el primer vegetal que la NASA va cultivar a l’espai; pensat com a aliment dels astronautes que participen en missions llargues o en futures colònies espacials.

Com canvien les coses amb el temps, oi?

Al començament de l’escrit, he esmentat que la planta conté substàncies tòxiques, doncs si. M’explicaré.

La planta de la patata, conté un alcaloide, anomenat solamina i es troba en totes les parts ex-teriors (fulles, tija, fl ors) i també als brots tendres dels tubercles quan germinen. La ingestió de la planta pot produir danys gas-trointestinals, hepàtics, cardíacs i que poden conduir, en cas que la ingestió sigui elevada, a la mort.

És un dels vegetals que con té

més

Curiositats relatives a un tubercle anomenat patata

Jesús Guamis Hortet

REFLEXIONS

12 CERCAVILA 39

ACTUALITAT

L’Associació de dones Merli es va fundar l’any 1983. Des de llavors, ha participat

amb entusiasme en molts dels actes que es realitzen al poble, ja siguin de caire festiu, popular, divulgatiu o lúdic. Des d’aquestes línies, volem animar a totes les dones joves del poble a participar en la nostra entitat i així, poder gaudir dels serveis i activitats que organitzem. Les dones, des de sempre, hem estat molt impor-tants en el teixit associatiu de la nostra vila, però cal que les noves generacions s’impliquin activa-ment i participin en les accions que es realitzen. A continuació, us mostrem tot un seguit d’objectius

REFLEXIONS

L’Associació de Dones Merli, una entitat activa

Associació de Dones Merli

midó, un producte amb propie-tats suavitzants per la pell. Aques-ta propietat fa que la patata o el seu suc puguin utilizar-se, en ús extern, per a combatre problemes estomacals, atès que té propietats antiàcides.

Els components d’aquest tubercle permeten combatre també, problemes hepàtics, fer pomades per aplicar-les en zones adolorides, etc.

A banda d’aquestes consi-deracions, constitueix un aliment molt adequat que no hauria de faltar habitualment en la nostra dieta alimentària. Contenen molt potassi, component molt bo per combatre la pressió arterial alta. Així mateix, s’ha comprovat les

seves propietats contra les de-pressions. El seu consum afavoreix un son plàcid i ajuda a calmar els espasmes i rampes, exercint una funció sedant de l’organisme.

Per una correcta assimilació de totes les seves propietats, con-vé prendre-les bullides, utilitzant una cocció lenta que eviti al mínim la destrucció de la vitamina C.

I per fi nalitzar, unes quantes dades relatives a aquest tuber-cle.

L’any 2008 l’ONU, va declarar l’any internacional de la patata, per la seva importància en la era-dicació de la fam al món.

La seva producció mundial ratlla al voltant de 300 milions de tones.

Malgrat ser originària del Perú, Xile, Equador i Bolívia, la principal zona productiva no és el continent americà. Quasi el 60% de la producció mundial es concentra a Xina, Rússia, EE.UU., India i Ucraïna.

La patata és la matèria prima per elaborar el Vodka rus i altres licors.

Com acabem de veure, la patata aporta a tot el món, innu-merables benefi cis.

Què poc ho podien pensar aquells primers exploradors i na-vegants quan la van portar de les amèriques!!!

Coses de la vida, no?A reveure…

Dones que van col·laborar en la venda de productes per eradicar l’Esclerosi múltiple

ACTUALITAT REFLEXIONS

CERCAVILA 39 13

i àmbits de treball en els que ens impliquem:

Els nostres objectius són:

• Eradicar la discriminació envers les dones en totes les seves manifestacions. • Donar suport a les iniciati-ves de les dones. • Oferir espais de trobada, de refl exió i d’intercanvi. • Promoure la participació de les dones en el teixit asso-ciatiu.• Organitzar conferències, xerrades o tallers d’especial interès per les sòcies.

Així els nostres àmbits de treball són:

• Programa de foment de les polítiques de gènere. • Activitats lúdiques i cultu-rals per a dones.• Col·laboració activa amb d’altres associacions i enti-tats.• Defensar els drets de la dona i millorar-ne la seva for-mació.

Properes activitats:

Al mes de setembre hem preparat el Taller Dona, salut i

món, a càrrec de la Sra. Mercè Agustí, metgessa de capçalera de Tàrrega que ens explicarà com fer bona salut. Gratuït i obert a totes les dones a qui els interessi aquest tema.

També es farà la tradicional ofrena a la Mare de Déu del Merli i un berenar per les sòcies.

Esperem que us animeu i poder comptar amb vosaltres properament. Per contactar amb la nostra entitat, podeu fer-ho a través de l’adreça electrònica: associaciodonesmerli@gmail.com.

Aquest any 2009 ha resultat ser una gran temporada pel nostre club, després

d’11 anys des de la fundació de l’escola de futbol Club Esportiu Mig Segrià, hem aconseguit que tot el futbol 11 doblés els equips i amb la dedicació, ens afalaga que durant la temporada 2008-09 haguem pujat a 1a divisió.

Des d’aquest espai, donem la benvinguda a la població de Vilanova de Segrià que s’incorpo-ra al nostre club i també donem les gràcies als jugadors d’aquest any, per la seva entrega. I als nous jugadors, els animem a que

continuïn amb les ganes que han començat, perquè entre tots, la nova temporada sigui tant glori-osa com aquesta.

Des del C.E. Mig Segrià, intentem que tothom gaudeixi practicant d’aquesta afi ció i que sigui una activitat d’aprenentat-ge tècnic, perfeccionament físic i tàctic a través del futbol, i a la vegada, una faceta més de la seva educació.

Es tracta de fomentar la com-panyonia i l’amistat a través de l’esport que més els agrada.

Volem també fer un reco-neixement als petits jugadors de

futbol 7, que han dipositat l a seva confian-ça en el club i po-sen totes les seves energies en arribar a obtenir mi-llors resultats als partits.

El fonament del nostre club és: esportivitat, civisme, respon-sabilitat i saber estar.

Més informació i inscripcions a l’adreça:

migsegria@hotmail.com.

Satisfacció al C.E. Mig Segrià Marta TerradoVocal del C.E. Mig Segrià

14 CERCAVILA 39

SALUT I EDUCACIÓ

Sabeu qué és l’assetjament escolar o bullying?

Maria Torrent Comella

Bullying és una paraula an-glesa que vol dir intimida-ció. Per desgràcia, és una

paraula que està de moda degut a la gran quantitat de casos de per-secució i agressions que s’estan detectant als col·legis i que porten a molts escolars a viure situacions veritablement aterridores.

El Bullying es refereix a totes les formes d’actituds agressives, intencionades i repetides, que passen sense motivació evident, adoptades per un o més estudi-ants contra un o diversos.

Qui exerceix l’assetjament, ho fa per imposar el seu poder sobre l’altre, mitjançant constants amenaces, insults, agressions, ve-xacions... i així tenir-lo sota el seu domini mesos i fi ns i tot anys. La víctima pateix callant en la majo-ria dels casos. Està desesperada i creu que el seu problema no té solució i calla davant els adults. El maltractament d’intimidació li farà sentir dolor, angoixa, por, fi ns a un punt què, en alguns casos, el pot portar a conseqüències devasta-dores com el suïcidi.

Diverses fonts que estudien el tema parlen d’aquests percen-tatges de víctimes de violència física o psicològica: un 5% dels alumnes afi rmen que algun com-pany li pega, un 49% diu que és insultat al col·legi. També un 16% dels nens i nenes i joves enques-tats reconeix que ha participat en exclusions de companys, en agressions físiques i psicològiques.Pots protegir el teu fi ll o fi lla perquè no es converteixi en un assetjador ni

en un assetjat? Doncs és clar que sí. Hi ha unes pautes que poden ajudar, tant a la família com als educadors i a la societat d’una manera general, a prevenir aquest fenomen. Lluitar contra el bullying és una responsa-bilitat de tots. Cada part implicada ha de complir el seu paper:

La família Educar és una tasca molt

difícil; ni els pares ni les mares han nascut preparats per educar els seus fi lls. Però la família es cons-trueix a poc a poc i el seu estat és considerat essencial per a la soci-alització dels infants, a través de la transmissió de valors, normes, comportaments... La família és qui ha d’establir allò que és reprovable i allò que és acceptable, a casa i a les relacions socials. Segons els experts en assetjament escolar, l’absència de regles, la manca de supervisió raonable de la conducta dels fi lls fora del col·legi, del que fan i amb qui van, una disciplina massa dura, la manca de comu-nicació, tensions i baralles a la família, poden portar a que els fi lls adquireixin conductes agressives.

Què pot fer la família Hi ha cursos i reunions d’es-

cola de pares i mares que poden orientar els progenitors sobre què es poden fer per mantenir allunyats als seus fi lls del bullying. Es basen, normalment, en regles bàsiques com:

1. Parlar amb els fi lls, crear un canal de diàleg amb ells, evitar els monòlegs; s’aprèn i es coneix millor els fi lls escoltant-los.

2. Observar si fan canvis de comportament, estat d’ànim, hà-bits: avorriment, nerviosisme, falta de gana, insomni, baix rendiment escolar, fòbia escolar...

3. Controlar i supervisar les conductes observant què fa, on va, amb qui juga, quins són els seus interessos, projectes...

4. Determinar els límits i les normes i exigir el compliment de les elementals.

5. Educar per a controlar les emocions, per a comportar-se i conviure amb els altres.

L’escola El tipus de disciplina que

hi hagi a l’aula i al centre és de fonamental importància en la construcció d’una bona conducta. La constant supervisió a les aules, al pati, al menjador, passadissos, lavabos... compta a l’hora de detectar si està o no passant un assetjament escolar. Professors i cuidadors han d’estar presents, sempre.

Què han de fer les escoles En un principi, no tancar els

ulls a la realitat. Establir regles per evitar el bullying, mantenir una bústia de suggeriments i de queixes sempre oberta, tractar el tema a través de cursos, conferèn-cies o tutories, posar cuidadors o vigilants al menjador, a l’esbarjo o en altres zones de risc, introduir i mantenir assignatures d’educació en valors, i intervenir d’una for-ma ràpida, directa i contundent en el cas de que hi hagi alguna sospita d’assetjament escolar. En

CERCAVILA 39 15

SALUT I EDUCACIÓ

complicitat amb el centre escolar, els professors han de col·laborar en la identificació d’algun cas o simplement, establir amb els seus alumnes unes normes de no agressió.

Què poden fer les institu-cions i els mitjans de comuni-cació

Crear i mantenir un telèfon públic per als nens, és una forma d’obrir una porta als seus possi-

bles conflictes. Les campanyes anuals de sensibilització també poden funcionar per prevenir l’assetjament escolar. Pel que fa als mitjans de comunicació, seria interessant i molt viable que controlessin més els contin-guts que emeten o publiquen.La societat en general ha de prevenir i aturar possibles brots d’assetjament. Cal estar atents i no deixar passar res ni pensar que

tot és normal o que es tracta d’una broma si els insults i els cops són repetitius. Creure que són coses de criatures i que ja ho arreglaran entre ells, és un error. Quan un nen fa burla, amenaça o pega a un altre nen, s’ha d’intervenir perquè això no es repeteixi i cal reprendre’l. Allò que és dolent s’ha de tallar de soca-rel.

(Extracte lliure d’Internet)

Taller d’educació per la salut amb ioga

Lluís Santiago CabezaInfermer diplomat universitari

Consultori d’Alguaire

Aquest taller es va realitzar entre els mesos de juny i agost de 2009. Ha tingut

una durada de 22 sessions d’una hora cadascuna i un total de 19 inscripcions, si bé fi nalment, les participants han estat entorn a 12. Ha estat gratuït per ser un Objectiu de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut a Lleida i no hagués estat possible sense la col·laboració de l’Ajuntament d’Alguaire.

L’experiència ha resultat inte-ressant, i anava orientat prioritàri-ament, a persones amb alguna al-teració de la salut, els participants han pogut comprovar els benefi cis derivats de la pràctica del ioga. Així doncs, han pogut afavorir la pau de la tranquil·litat i la calma mental, origen de molts dels mals que patim, com ara per exemple, l’estrès i l’ansietat.

Amb la respiració diafrag-màtica i l’atenció conscient, aug-mentem l’oxigenació cel·lular, amb el conseqüent trasllat directe als sistemes orgànics: el sistema muscular, desfent contraccions i

estirant con-troladament i sense lesi-ons la majo-ria de grups muscu la rs , estimulant el sistema psi-coneuroen-docrí, incre-mentant la capacitat im-munològica, reduint les afectacions nervioses i la hipertensió arterial, tan estesa en la població.

Amb la relaxació...

Cal especifi car que això no és cap miracle, però des de l’òptica científi ca es reconeixen cada cop més, els benefi cis que per a la persona té la pràctica del ioga.

Aprofi to l’espai que la revista Cercavila m’ofereix per agrair a les participants al taller d’educació per a la salut amb ioga la seva

participació. També a l’Adelina Albana, l’Ana Mari Serra, la Maria Torrent, la Norma Soldevila pel suport organitzatiu i a la Maite Mallol i en Jordi Prats de l’Institut de Ioga de la Plaça Sant Joan de Lleida, pels seus ensenyaments.

L’any vinent està previst pro-posar una nova edició oberta a tots i totes els vilatants/es d’Alguaire vista la bona accepta-ció del taller.

Participants al taller d’educació per la salut amb ioga

16 CERCAVILA 39

HISTÒRIA

Si siendo administrado-ra Dª Eugenia Lamarca y de Mier falleciese

esta siendo casada y dejan-do á alguno ó alguna de sus hijos de menor edad, podrá dejar la administración a su marido con las obligacio-nes que ella tenia y si no las cumple, las personas indicadas y por el orden es-tablecido entraran también en la administración de los bienes de este legado con las mismas condiciones y hasta tanto que los hijos llegaren á la mayor edad.

En cualquier tiempo en que Dª Eugenia Lamarca y de Mier quedare viuda tanto si ella hubiese venido llevan-do la administración de los bienes de este legado como si los tuviere cualesquiera de los otros administra-dores nombrados, cesará dicha administración

Y la repetida Dª Eugenia Lamarca y de Mier disfrutará de todos los bienes libremente, mientras se conserve viuda sin tener que practicar ya ningún otro deposito en lo sucesivo y quedando facultada para retirar las cantidades reunidas en los años anteriores en el Banco de Reus ó en el Establecimiento que el deposito se hubiese llevado á efecto.

Y quedando en libertad para vender ó gravar como le acomode los bienes legados no obstante la substitución establecida a favor

de sus hijos, pues tal substitución quedará limitada a los bienes del legado que le quedaren á Dª Eugenia Lamarca y de Mier en el día de su muerte.

Si Dª Eugenia Lamarca y de Mier contrajere nuevo ma-trimonio, desde el día en que lo efectúe, volverán las cosas al ser y estado primitivo.

Y renacerá la administración antes establecida por sí y por los administradores designados en su caso, con la obligación de llevar á cabo el deposito anual de tres mil y tres mil quinientas pesetas respectivamente en el mes de Mayo.

En cualquier época y sean cuales fueran las condi-ciones en que se hallare Dª Eugenia Lamarca y de Mier podrá cobrar anualmente los intereses que le deven-guen por las cantidades depositadas en el Banco de Reus ú otro establecimiento en su defecto, pues tales intereses no quiere el tes-tador se consideren como aumento de legado.

Como quiera que en virtud de la partición de los bienes de la herencia materna tiene adjudicado a Dª Eugenia Lamarca y de Mier el lote que comprende la fi nca de Vallmaña con el gravamen de entregar á su hermana Dª Concepción La-marca y de Mier la cantidad de cincuenta mil pesetas el día de mi fallecimiento, de-vengando desde el propio

día y hasta la época del pago el interés o canon del cinco por ciento anual y aun cuando por este motivo lego á Dª Eugenia Lamarca y de Mier la suma de cincuenta mil pesetas que deberá satisfacerle la heredera que abajo instituyo, la propia su hermana Dª María de la Concepción Lamarca y de Mier.

Para evitar difi cultades en el cumplimiento de todo lo estable-cido en las cláusulas anteriores prohíbo que se compensen las dos deudas de cincuenta mil pe-setas interin Dª Eugenia Lamarca y de Mier ó sus hijos no se hallen

Agapit Lamarca Quintana i el seu testament (2a part continuació de l’anterior)

Vicent Lladonosa Giró

L’Agapit Lamarca Quintana disfressat de gitano

CERCAVILA 39 17

HISTÒRIA

en condiciones de disponer libre-mente de los bienes legados.

Y hasta aquella época si en virtud de las disposiciones ante-riores tuviere la administración de los bienes que constituyan el legado de que se viene hablando Dª Eugenia Lamarca y de Mier se compensaran con su hermana la heredera ó sus sucesores los inte-reses de las cincuenta mil pesetas que se acreditaran y adeudaran reintegramente.

Pero si la administración la tu-vieran cualesquiera de los demás administradores nombrados tan-to viviendo Dª Eugenia Lamarca como habiendo esta fallecido Dª María Lamarca y de Mier deberá solo entregar á los administrado-res como interés de las cincuenta mil pesetas en metálico del legado el cuatro por ciento anual. Y exigirá de Dª Eugenia Lamarca ó de sus herederos el cinco por ciento de las cincuenta mil pesetas de su crédito por la herencia materna conforme expresa el testamento, ó el tipo menor que le parezca si quisiera hacer alguna gracia.

Dispongo que en el caso de que después de mi fallecimiento se presentara algún documento de crédito contra Dª Eugenia Lamarca y de Mier con mi fi rma ofreciendo el cumplimiento de la obligación que contenga después de mi muerte sea satisfecha la deuda que resulte por mi here-dera la cual se reintegrará de la suma ó sumas que pague por tal concepto con el importe de las tres mil pesetas que anualmente deba depositarse por Dª Eugenia ó las tres mil quinientas por los Administradores en el Banco de Reus y cuyo deposito no se llevará à efecto hasta quedar completa-mente reintegrada la herencia de

lo pagado por este concepto.

Lego á mi amigo D. José Martí y Mulle-rat de Santa Coloma de Queralt lA facultad de ir á cazar con las personas que quie-ra en mi partida de Vallmaña, haciendo uso de mis habitacio-nes de la casa princi-pal y de no querer ir el poder dar permiso ó permisos á quien quiera.

Lego á D. Ramón Soldevila mi bastón de figura espiral ó salomónica por ha-bérselo ofrecido en cierta época que así lo haría.

L e g o á D ª Raymunda Pinedo de esta ciudad habi-tante en la calle de la Unión, numero diez y nueve tienda de mue-bles la cadena de oro que uso. Dispongo que los productos de la fi nca de Vallmaña se destinen este año al pago de todas mis deudas y á este propósito declaro que el producto de la cosecha de cereales de la propia fi nca y del presente año debe dividirse por mitad entre el testador y su administrador D. José Ingles deduciendo entre otros gastos el de semilla y el de terrage que me corresponden.

De todos mis restantes bie-nes y derechos, créditos y accio-nes, habidos y por haber instituyo heredera á mi hija María de la Concepción Lamarca y de Mier á su libre voluntad y esta premuerta la sustituyo á sus hijos en la forma

que la misma hubiese dispuesto, ó en su defecto por partes iguales.

Revoco con el presente todos los otros testamentos ó actos de ultima voluntad que antes hubiese otorgado, y en especial la que tengo otorgados ante los Nota-rios D. Manuel Mestre y Tudela y D. José Palmes y Larrosa y ante D. Pedro Abizanda Notario de Lérida á doce de Junio de mil ochocientos noventa y cuatro y en trece de Noviembre de mil ochocientos noventa.

(Afegit) pues quiero que el presente prevalga a los demás y sea tenido como testamento ó codicilo en aquella forma que mas en derecho proceda.

Figura 1. Primera plana de la partida de defunció d’Agapit Lamarca Quintana.

18 CERCAVILA 39

HISTÒRIA

En cuyo testimonio aseguran-do el testador tener y teniendo á mi juicio la capacidad legal nece-saria para este acto, habiéndome exhibido su cedula personal de cuarta clase, numero doce y fecha treinta y uno de Agosto del año ultimo, así lo otorga y fi rma ante mi D. Francisco de Sales Maspons y Labrós Abogado y Notario del Ilustre Colegio de esta Ciudad, siendo testigos rezados /por el propio testador D. José Serrar-rica y Bordas y D. Jaime Bordas y Guitart, vecinos de Barcelona. A todos he leído íntegramente este testamento por haberlo así elegido advertidos de su derecho. De todo lo que...conocido del

testador doy fe. Vale lo añadi-do; cuatro ó: No vale lo tildado XXX=compraran: Mier....

Firmado: Agapito Lamarca / José Serrarrica Bordas / Jaime Berga / Francisco de S. Maspons Labrós4 Defunció

A la fi gura 1 apareix la prime-ra plana de la partida de defunció de l’Agapit Lamarca Quintana que es troba al Registre Civil de Barcelona, llibre 36-5, foli 297, número 167.

Com es pot veure a la partida anterior, Agapit Lamarca Quinta-na va morir a Barcelona el 31 de gener de 1897 al carrer Barberà, avui conegut com a Marqués de

Barberà, número 23, tercer.L’esquela de la fi gura 2 és

l’apareguda al diari La Vanguardia els dies 1 i 2 de febrer de 1897. Les esqueles als diaris de Lleida varen aparèixer els dies 26 i 27 de febrer de 1897, dient que es ce-lebrarien sufragis per l’ànima del difunt a l’església de Sant Pere, tal com diu la de la fi gura 2.

Com hem pogut veure al principi i al fi nal del testament, les excentricitats que va tenir l’Agapit Lamarca Quintana durant la seva vida, les va conservar fi ns i tot al moment de redactar el testament, i curiosament el seu traspàs és el mateix dia de la data del testa-ment.

Informació consultada1. Arxiu Bisbat Lleida. Volum 20 de baptismes Sant Joan. Foli 236v.2. Arxiu Protocols Notarials de Barcelona. Notari Francesc de S. Maspons i Labrós. Volum de l’any 1897 gener – febrer. Escrip-

tura 71. Folis 261 a 270.3. Hemeroteca La Vanguardia. Diaris de l’1 i 2 de febrer de 1897.4. Hemeroteca IEI. Diari El País – Lleida. 26 i 27 de febrer de 1897.5. Registre Civil de Barcelona. Defuncions 1897. Llibre 36-5. Foli 297. Número 167.

Fotografi a i imatgesRevista Arts: Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Article: Macedònia històrica de lleidatans políticament incorrectes. Autor:

Quintí Casals. Número 27, juny 2007, plana 23.

Figura 3. Esquela apareguda als diaris de Lleida el 26 i 27 de febrer de 1897.

Figura 2. Esquela apareguda l‘1 i 2 de febrer de 1897 a La Vanguardia.

CERCAVILA 39 19

HISTÒRIA

Benvolguts veïns i veïnes d’Alguaire:L’Associació Amics del Patrimoni Cultural d’Alguaire esta organitzant una exposició sobre el San-tuari de la Mare de Déu del Merli i és per aquest motiu que aprofi tem la present per recordar que continuem amb la tasca de recollida de fotografi es, objectes, escrits… referents a la història del Santuari del Merli.

Així mateix, us presentem la planifi cació de la mateixa i que, de ben segur, trobareu molt interessant i profi tosa per la divulgació i coneixement del nostre santuari.

Agraïm la participació de tots.

Amics del Patrimoni cultural d’Alguaire

EXPOSICIÓ SOBRE EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MERLI D’ALGUAIRE

CONCEPTE:

Reconèixer la forma i la història de l’ermita d’Alguaire, des de la recerca rigorosa i metòdica, creuant tres formes d’estudi: La històrica, l’arquitectònica i la fotogràfi ca.

ESTUDI HISTÒRIC: Manel Lladonosa Vall-Llebrera.

1. Estudi de la creació i construcció de l’ermita de la Mare de Déu del Merli, anàlisi de les diferents èpoques d’am-pliació i importància religiosa dins del Bisbat de Lleida i la relació amb la vila i amb les altres ermites o parròquies d’Alguaire.

ESTUDI ARQUITECTÒNIC: Isidre Puig (Història de l’art), Jaume Farreny, Maite Sainz de la Maza (arquitectes).

1. Anàlisi de detall en plànols de plantes i seccions de l’ermita, el seu procés i evolució constructiva al llarg dels se-gles.

2. Estudi constructiu amb seccions deta-llades dels elements més característics.

3. Emplaçament de l’ermita del Merli en relació a la vila d’Alguaire, i en rela-ció amb els punts religiosos de la vila: Monestir Santjoanista, Església de Sant Serni o Sant Sadurní, Església de Sant Sebastià, Església de Sant Miquel de Ratera…

ESTUDI FOTOGRÀFIC: Xavier Goñi Gracenea (Coordinador Tècnic del Servei de Reproducció d’Imatge de la UDL des de 1992)

1. Crear un fons fotogràfi c i d’arxiu per a la vila d’Alguaire, amb l’anàlisi dels elements més rellevants de l’ermita, la seva situació urbana i restituir foto-gràfi cament els dos murals pictòrics de l’Altar del segle XVI.

EXPOSICIÓ:

1. EXPOSICIÓ ALGUAIRE

Data: Octubre 2009

Lloc: Ermita de la Mare de Déu del Merli

20 CERCAVILA 39

HISTÒRIA

El proppassat 26 de maig de 2009 gràcies al Consell

Comarcal del Segrià i l’Ajuntament d’Alguaire, vam tenir l’oportunitat d’assabentar-nos d’un dels capítols més foscos i corprenedors de la història del nostre país i de la nostra pròpia gent. Des de la primera paraula fi ns l’última, la conferenciant convida-da, la Sra. Assumpta Montellà, autora del lli-bre La maternitat d’Elna, va acaparar l’atenció de tots els assistents d’Alguaire, –ben pocs malauradament–, i ens va conduir d’una forma magistral a l’escenari dels fets.

Tot comença amb l’èxode dels refugiats catalans i espanyols que van fugir cap a França a l’aca-bar la Guerra Civil. Si be l’Admi-nistració francesa n’esperava deu o quinze mil s’hi van presentar quasi 500.000! No van ser acollits com a exiliats polítics, sinó que els van confi nar a la zona del Rosselló francès, entre tanques de fi lferro, al ras, en una platja inhòspita com la d’Argelers i allà els van retenir en unes condicions penoses i in-frahumanes en ple hivern, el que va suposar una prova de supervi-vència extrema que molts i moltes no van poder suportar. Les dones embarassades es posaven de part i tenien les seves criatures a

l’arena. En aquest context de des-nutrició extrema, fred i manca de recursos, els fi lls d’aquestes dones es morien a les poques setmanes de vida. La sorra els feia de bressol i de tomba.

En mig d’aquest infern, però, es va produir un miracle. Va apa-rèixer una mestra suïssa que res-catava i s’enduia les parteres ben a prop d’allí, a la vila d’Elna, en una gran casa d’acollida on s’hi assistien amb els mitjans justos però els necessaris i on trobaven un entorn encarat cap a una vida digna. La dona que regentava aquest reducte de pau –així és com s’hi referia ella mateixa– era i és, perquè amb data d’avui en-

cara és viva i té 96 anys, l’Elisabeth Eidenbenz. Va salvar 597 criatures entre els anys 1939 en que va acabar la guerra civil espanyola i el 1944, quan la Gestapo va clau-surar el centre.

Aquest és un resum molt breu de la histò-ria que ens va explicar l’Assumpta Montellà i que ens va permetre entendre i interpretar el conjunt de l’exposició documental i fotogràfi ca que de forma itinerant es va exhibint arreu de Catalunya amb el ma-teix nom del llibre “La maternitat d’Elna”.

Si be aquesta his-tòria s’assembla a altres que hem llegit o ens han

explicat, us he de dir que no està recollida en cap altre llibre sinó en aquesta obra original que l’autora transmet impregnada de senti-ment. La grandesa de La Mater-nitat d’Elna és que és un recull de fragments de la vida de persones concretes de carn i os que l’As-sumpta després d’anys de cerca i perseverança, ha recollit i ha fet encaixar donant forma a una his-tòria única i fora de lo imaginable. Es tracta doncs d’un document viu, que només transcriu fets reals, reconstruïts gràcies als testimonis que han viscut el sufi cient per ex-plicar-ho. I ho han explicat perquè algú com l’Assumpta s’ho va pro-posar i ha treballat enèrgicament

La història de la maternitat d’Elna

Joana Illa i Lladonosa

CERCAVILA 39 21

HISTÒRIA

fi ns recuperar una part substancial de la memòria històrica del nostre país.

Una de les meves fi lles em va regalar aquest llibre l’any que es va publicar. Si be em feia por que m’entristís i em feia respecte llegir històries de nens orfes i vides truncades, me’l vaig llegir d’imme-diat. I naturalment, la seva lectura em va compensar extraordinària-ment. Quan em vaig assabentar que l’autora en persona de La Maternitat d’Elna venia a Alguaire em va satisfer el poder saludar-la personalment. Sempre he pensat que és un privilegi que facin venir

professionals destacats, escriptors i personal investigador en general, perquè de ben segur, són mestres que dominen una àrea de coneixe-ment determinada i són oportuni-tats per aprendre i gaudir.

Ja per acabar, és evident que “La Maternitat d’Elna” és un llibre que s’ha de llegir. El tenim a la bi-blioteca i al nostre poble hi ha un grapat de famílies que el tenen i van aprofi tar aquella tarda perquè l’autora els hi dediqués amb la seva signatura.

La Maternitat d’Elna és un cant a la vida, tal i com diu la prò-pia autora. Per això, malgrat les

llàgrimes que se’ns van escapar, malgrat l’emoció que vam sentir amb cada paraula, escoltant el patiment d’aquella gent, conèixer aquest relat de primera mà va ser una gran experiència. Tothom va marxar impactat i esperançat alho-ra, alleugit de saber que una dona com l’Elisabeth Eidenbenz va existir, que va salvar 597 criatures de la mort segura i que una gran mestra com l’Assumpta ens ha reconstruït la història perquè cap generació de catalans i catalanes la pugui oblidar.

Gràcies Elisabeth, gràcies Assumpta!

Aran Lladonosa RodiéLaura Pifarré Oms

Com tots sabreu, aquest estiu s’està realitzant al nostre poble el projecte de “La memòria viva d’Alguaire”, el qual recull les vivències, anècdo-tes i històries que la gent gran vol contar. Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració d’una quinzena de participants, als quals els hi agraïm des d’aquestes línies les ganes i l’esforç que ens

estan dedicant.

La memòria viva d’Alguaire

Actualment estem realitzant les entrevistes personals en les que estem aprenent des de la reconstrucció del passat recent de la vila, fi ns al valors que atorga

l’experiència d’haver viscut aquests anys.

Esperem que a fi nals d’any, puguem compartir amb tot el poble el treball realitzat.

Si algun voluntari/a vol col·laborar amb el projecte, pot enviar un escrit a l’Ajuntament o a la biblioteca.

22 CERCAVILA 39

HISTÒRIA

Creiem que pot ésser in-teressant per als lectors la relació dels noms dels

caps de casa d’Alguaire, que contribuïren en la construcció de l’església amb les seves aportaci-ons que, recordem, consistien en la vint-i-quatrena part, sobre tot el gra que collien, amb l‘anomenat vint-i-quatrè.

Hem elaborat les llistes de contribuents que vénen a continu-ació, amb els noms que apareixen a les escriptures dels anys indicats. El nombre total de caps de casa, que antigament es comptaven com a focs, sumant els de les dues llistes és de 335.

Fem avinent que els noms de les llistes estan ordenats alfabèti-cament pel cognom, encara que al davant hi hagi el nom, per tal de facilitar la recerca a qui vulgui con-sultar un cognom o llinatge con-cret, i per tant, cal fer cas omís del prenom o nom de pila que només tenen una ordenació secundària en funció dels cognoms.

Per no presentar els noms de forma fragmentada tal com apa-reixen en múltiples escriptures, els hem agrupat en dos blocs o llistes. La primera amb els noms dels que apareixen com a atorgants d’escriptures a la dècada de 1770, principalment entre 1772-1773 i la segona amb els noms que apareixen els anys 1790-1791. Cal tenir en compte que entre una i altra llista, havien passat prop de vint anys i per tant, hi havia hagut moltes defuncions, especialment

entre els caps de casa que eren, precisament, la gent més gran o més vella, com vulgueu, de cada casa.

El nombre total de veïns d’Alguaire que apareixen a la llista següent és de 197, són els que fi guren a les escriptures datades entre els anys 1772 i 1773.

Jaume Albana, pagès.Jaume Argent, pagès.Francesc Arjó, apotecari.Josep Bach, pagès.Anton Badia, major, pagès.Anton Badia i Jou, pagès.Anastasi Baella, major, pagès.Anton Baella, pagès.Josep Baella, pagès.Tomàs Baella, pagès.Domènec Banyeres, pagès.Maria, vídua de Domènec Banyeres, pagès.Llorenç Banyeres, pagès.Josep Banyeres i Gelet, pagès.Josep Banyeres i Giró, pagès Anton Barbé, pagès.Jeroni Barbé, pagès.Pau Barbé, pagès.Jeroni Barta, pagès.Josep Barta, pagès.Josep Barrera, pagès.Silvestre Barrera, pagès.Pau Basí, major, pagès.Pau Basí, menor, pagès.Francesc Belart, teixidor de lli.Tomàs Bernat, pagès.Andreu Bertran, pagès.Anton Bertran, pagès.Josep Bertran, pagès.Sebastià Bertran, pagès.

Domènec Bescans i Laguna, pagès.Josep Bescans i Laguna, pagès.Josep Bescans i Mauri, pagès.Tomàs Biel, manescal.Pere Birro, pagès.Anastasi Bohil, pagès.Anton Bohil, pagès.Francesc Boira i Nadal, pagès.Francesc Boira i Pedrol, pagès.Josep Boira, pagès.Pere Boira, pagès.Francesc Brescó, metge.Esteve Buira, major, pagès.Josep Caelles, pagès.Jaume Cambray, pagès.Josep Cambray, pagès.Anton Canyelles, pagès.Esteve Canyelles, pagès.Josep Canyelles, pagès.Francesc Carrera, pagès.Jaume Castanyon, pagès.Josep Castanyon, cirurgià.Josep Castanyon, pagès.Pau Castellnou, pagès.Joan Cisteré, menor, pagès.Josep Coiget, pagès.Narcís Coll, pagès.Miquel Coma, negociant.Francesc Cossialls, pagès.Joan Costa, pagès.Josep Dachs, paleta.Blasi Diacam, pagès.Miquel Diacam, pagès.Josep Domingo, pagès.Francesc Estruch, pagès.Joan Fàbrega, pagès.Josep Fàbregues, pagès.Joan Farràs, pagès.Anton Farreny, pagès.Faust Farreny, pagès.Melcior Farreny, pagès.Isidre Feliu, pagès.

La construcció de l’Esglésiad’Alguaire al segle XVIII (V)

Pere Terrado

CERCAVILA 39 23

HISTÒRIA

Josep Feliu, pagès.Sebastià Fontanet, pagès.Anton Forés, calderer.Anton Forquet, pagès.Francesc Forquet, pagès.Isidre Fortuny, metge.Josep Garrié, pagès.Josep Garriga, pagès.Sadurní Garriga, pagès.Anton Gassull, pagès.Francesc Gelet, pagès.Josep Giralt, pagès.Francesc Giró, major, pagès.Francesc Giró, menor, pagès.Sadurní Giró, pagès.Faust Giró i Cases, pagès.Faust Giró i Mateu, pagès.Francesc Gonzales, pagès.Josep Gonzales, pagès.Vicent Gonzales, pagès.Josep Granger, fuster.Anton Grau, pagès.Felip Grau, pagès.Josep Grau, pagès.Maria, vídua de Josep Grau, cirurgià.Josep Guàrdia, pagès.Sadurní Guàrdia, pagès.Josep Herbera, pagès.Pere Herbera, pagès.Anton Jofre, pagès.Josep Jofre, pagès.Quiles Larrègula, pagès.Anton Llacera, pagès.Francesc Llacera, pagès.Anastasi Lladonosa, pagès.Mateu Lladonosa, pagès.Pere Joan Llobet, pagès.Francesc Llombart, pagès.Josep Llombart, major, pagès.Bertran Maench, paleta.Josep Mangues, pagès.Llorenç Martines, pagès.Josep Mas, pagès.Faust Mateu, pagès.Josep Mateu, major, pagès.Josep Mateu, menor, pagès.Tomàs Melé, pagès.Josep Melé i Paredes, pagès.

Marià Melcior, pagès.Francesc Moix, pagès.Josep Mola, paleta.Josep Moncassi, pagès.Anton Montoriol, pagès.Josep Moreno, pagès.Josep Morguí, pagès.Anton Morillo, ferrer.Bonaventura Murtra, teixidor de lli.Anton Nadal, pagès.Magí Nadal, pagès.Ramon Nadal, pagès.Pere Nadal, pagès.Josep Nadal i Mor, pagès.Ambròs Navarri, pagès.Pere Negre, pagès.Joan Oliva, negociant.Anton Osset, pagès.Josep Osset, pagès.Isidre Pallàs, pagès.Joan Pastoret, pagès.Llorenç Pastoret, pagès.Josep Pedrol, pagès.Anton Pellisser, pagès.

Joan Pellisser, pagès.Joaquim Penya, ferrer.Miquel Petronill, pagès.Pere Pintó, pagès.Pere Piqué, pagès.Josep Pocorull, pagès.Joan Pons, pagès.Josep Pons, paleta.Maria, vídua de Jaume Puy, pagès.Ramon Pujol, pagès.Josep Purroy, pagès.Francesc Queralt, pagès.Francesca, vídua de Josep Quinquillà, pagès.Josep Ribes, pagès.Josep Riu, pagès.Josep Rius, cirurgià.Anton Roca, pagès.Pere Joan Roca, pagès.Anton Rodié, pagès.Francesc Rodié, pagès.Josep Rodié, pagès.Francesc Roig, pagès.Sadurní Roig, pagès.

(Fotografi a de la Biblioteca de Catalunya, Fons Fotogràfi c Salvany)Vista parcial de la façana l’any 1918. A l’esquerra de la imatge s’hi veu un tros de la Casa Rectoral que hom anomenava l’Abadia la qual ocupava el lloc de l’actual

entrada al carrer de Bell-lloc, abans s’hi entrava des de dins de la població pel cobert del Flari, o pel carrer del Pou del Gel. També s’hi veuen les dues espitlleres per il·luminar les escales que pujaven al cor i continuaven fi ns dalt al campanar, la

de baix més estreta i la de dalt més ampla.

24 CERCAVILA 39

HISTÒRIA

Josep Roma, pagès.Erasme Sabater, pagès.Jaume Sabater, pagès.Josep Sabater i Carbonell, pagès.Josep Sabater i Gonzales, pagès.Llorenç Sabater, pagès.Lluís Sabidó, pagès.Josep Salvador, pagès.Francesc Salvia, pagès.Miquel Sans, pagès.Josep Sanuy, pagès.Narcís Sardanyons, sabater.Francesc Sàrria, pagès.Joan Satorra, pagès.Vicent Satorra, pagès.Josep Seuma, pagès.Joan Baptista Sinté, pagès.Josep Sinté, pagès.Pere Jaume Sitjar, pagès.Francesc Solanes, pagès.Josep Soldevila, pagès.Francesc Solé, pagès.Josep Soler, pagès.Miquel Terés, pagès.Miquel Terrado, sastre.Marc Torrent, espardenyer.Josep Torres, sastre.Josep Usall, apotecari.

Francesc Vergé, pagès.Blasi Vidal, pagès.

El nombre total d‘alguairencs de la llista següent, correspon als que apareixen a les escriptures referents a la construcció de l’es-glésia entre els anys 1790 i 1791. El total de signataris són 234, però per no repetir noms, només en reproduïm 138, atès que els altres 96 ja apareixen a la llista anterior. Afegim també que la major part dels noms d’aquesta llista són descendents o fills dels veïns difunts que apareixen a la llista anterior, entre els quals hi ha onze vídues, que són les que tenien els fi lls hereus menors d’edat. Els cognoms o llinatges de nous són quaranta-dos, que corresponen a cinquanta habitants nous amb les seves famílies, que incrementaren els veïns de la vila durant aquest lapse de prop de vint anys.

Jaume Abella, pagès.Manel Abella, pagès.

Josep Albana, pagès.Manel Alsamora, teixidor de lli.Anton Ametlla, pagès.Jaume Ané, fuster.Josep Aran, pagès.Jaume Arjó, apotecari.Pere Badia, pagès.Anton Badia i Gonzales, pagès.Josepa Badia, vídua de Sadurní Jofre, pagès.Peronella, vídua d’Anton Baella, pagès.Pelegrí Balaguer, sastre.Josep Baltesà, carreter.Jaume Banyeres, pagès.Josep Banyeres i Basí, pagès.Francesc Barrera, pagès.Francesc Barta, pagès.Rosa, vídua de Josep Barta, pagès.Josep Basí i Hisca, pagès.Joan Batalla, pagès.Francesc Bertran, pagès.Domènec Bescans, pagès.Josep Bescans i Bertran, pagès.Josep Bescans i Cristòfol, pagès.Anton Biel, pagès.

(Fotografi a de la Biblioteca de Catalunya, Fons Fotogràfi c Salvany)Vista parcial de la vila amb l’església l’any 1918. En primer terme es veu la capterrera d’un corral de la serra

pel damunt de la qual fou feta la fotografi a.

CERCAVILA 39 25

HISTÒRIA

Francesc Bohil, pagès.Francesc Boira, pagès.Joan Brunat, organista i mestre de primeres lletres.Josep Buira, pagès.Tomàs Buira, pagès.Isidre Canals, pagès.Tomàs Canyelles, pagès.Francesc Carbonell, paleta.Francesc Castanyon, pagès.Josep Castellnou, pagès.Maria, vídua de Josep Coiget, pa-gès.Jaume Comella, pagès.Josep Cossialls, pagès.Ermengol Costa, pagès.Faust Domingo, pagès.Tomàs Domingo, pagès.Ramon Espinet, sabater.Francesc Fabregat, pagès.Francesc Fàbregues, pagès.Miquel Fàbregues, pagès.Teresa, vídua de Josep Fàbregues, pagès.Josep Farré, pagès.Marià Farreny, pagès.Faust Farreny i Melé, pagès.Francesca, vídua de Melcior Farreny, pagès.Andreu Fontanet, pagès.Anton Fortuny, metge.Faust Garrié, pagès.Pau Garriga, pagès.Francesca, vídua de Sadurní Garriga, pagès.Anton Gelet, pagès.Pau Giné, pagès.Pere Giró, pagès.Josep Giró i Cases, pagès.Francesc Giró i Marçal, pagès.Joan Graells, pagès.Sadurní Grau, pagès.Maria, vídua de Josep Grau, saba-ter.Francesc Jofre, pagès.Anton Jofre i Masarico, pagès.Anton Jofre i Sabaté, pagès.Sebastià Justribó, sastre.Anton Larrègula, pagès.Josep Lesbats, pagès.

Anton Lladonosa, pagès.Josep Lladonosa, pagès.Anton Llobet, pagès.Josep Llombart i Melé, pagès.Josep Llombart i Nadal, pagès.Joan Baptista Maench, pagès.Josep Maench, pagès.Josep Mateu i Barta, pagès.Nicolau Mateu, pagès.Francesc Mercè, pagès.Pau Mestre, pagès.Anton Moix, pagès.Ramon Moix, pagès.Ramon Morancho, pagès.Bonaventura Murtra, menor, teixidor de lli.Anton Nadal, major, pagès.Anton Nadal, menor, pagès.Francesc Nadal, pagès.Josep Nadal, pagès.Pere Nadal i Pujal, pagès.Pere Nadal i Gonzales, pagès.Maria, vídua de Domènec Oliva, pagès.Francesc Olives, pagès.Josep Olives, pagès.Joan Osset, pagès.Felip Perisé, paleta.Faust Piqué, pagès.Francesca, vídua de Pelegrí Pons, pagès.Anton Puig, pagès.Jaume Puig, pagès.Miquel Puiggròs, pagès.Josep Pujades, pagès.Josep Pujol, pagès.Antònia, vídua de Josep Purroy, pagès.Pere Queralt, pagès.Francesc Revert, pagès.Manuel Ribes, pagès.Josep Roca, pagès.Faust Roig, pagès.Josep Roig, pagès.Llorenç Roig, pagès.Agustí Roure, sabater.Francesc Rovira, pagès.Magí Rovira, pagès.Pere Rovira, pagès.Francesc Rubinat, teixidor de lli.

Llorenç Sabater i Esteve, pagès.Jaume Sacanell, pagès.Josep Sagarra, pagès.Martí Salvia, pagès.Anton Sans, pagès.Anton Sarramona, pagès.Josep Sarramona, pagès.Pau Serra, pagès.Salvador Silva, pagès.Tomàs Silva, pagès.Miquel Sitjar, pagès.Anton Soldevila, pagès.Francesc Solé, menor, pagès.Ignasi Solé, pagès.Tomàs Solé, pagès.Rodosild Terés, pagès.Josep Terrado, pagès.Josep Tersa, ferrer.Simó Tersa, ferrer.Jeroni Torremadé, pagès.Francesc Vidal, pagès.Joan Vinyes, pagès.

Per tenir una orientació sobre el nombre de veïns d’Alguaire, comentarem que al memorial que va fer Francesc Freixa, prevere i regent de la cura d’ànimes de la parròquia d‘Alguaire, amb motiu de la visita pastoral que el bisbe de la diòcesi de Lleida Jeroni Maria de Torres hi va fer el dia 2 de maig de 1793, hi diu que el nombre de veïns (caps de casa o de família) d‘Alguaire era d’uns 250, i entre altres coses, deia que l’església parroquial era interina perquè s’estava construint la nova. A propòsit de la interinitat recordem que durant la construc-ció de l’església, tal com anterior-ment s’ha dit, els ofi cis religiosos es feien diumenges i festius a l’ermita de la Mare de Déu del Merli, i els dies de cada dia a la capella del Sant Hospital.

Bé, i fi ns ací el resum de la documentació referent a la cons-trucció de l’església parroquial d’Alguaire, que malgrat la llargà-ria, esperem que hagi estat del vostre interès.

26 CERCAVILA 39

PASSA LO TEMPS

La fruita ha estat sempre un dels productes que més han identifi cat la nostra població i el territori que ens envolta. Al Segrià, fi gueres, pomers, perers, presseguers, cirerers, albercoquers i pruners produeixen més de 900 milions de quilos de fruita dolça en condicions meteorològiques normals. Encreueu els noms de les fruites dolces de l’horta i algunes de les seves principals varietats:

PARAULES ENCREUADES

FIGUES, POMES:GOLDEN, GALA, GRANNY,

FUJI VERMELLA, PRUNES,

ALBERCOCS, NECTARINESCICERES, PRÈSSECS,

PERES, CONFERENCE, BLANQUILLA,

GRAND CHAMPION, WILLIAM’S,

ALEXANDRINE

CERCAVILA 39 27

PASSA LO TEMPS

Alguairencs i alguairenques viatgersRecentment has viatjat amb els de casa, amb els amics o amb la parella?

Has anat a prop o has estat a l’altra punta de món?

Envieu-nos la vostra fotografi a!

Si voleu aparèixer a la propera Cercavila, feu-la amb el nom i cognoms dels que hi apareixen i el lloc on heu viatjat a l’adreça cultura@ajuntamentalguaire.cat.

El Jaume Arnó i l’Hortènsia Mayench, van visitar la Catalunya en miniatura a Barcelona.

Les imatges rebudes es publicaran segons l’ordre d’arribada.

* Segons la llei orgànica 1/1982 sobre el dret a la pròpia imatge, com a dret de la personalitat que és, implica que el seu titular té dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de

la seva imatge, per aquest motiu, en principi, s’ha de demanar la seva autorització.

La revista Cercavila publica aquesta fotografi a amb l’exprés consentiment de totes les persones que apareixen en aquesta imatge.

28 CERCAVILA 39

PASSA LO TEMPS

Solucions:

Si t’agrada fer mots encreuats, sopes de lletres, autodefi nits,

fotografi es amb 7 diferències, etc.

Crea el teu propi disseny pel nou espai de Passa lo temps al Cercavila i te’l publicarem.

Només cal que tingui relació amb Alguaire.

Envia’ns el teu passatemps i també la solució a cultura@ajuntamentalguaire.cat

i podràs guanyar un regal sorpresa a través de sorteig.

(Els enviaments es publicaran segons l’ordre d’arribada.

El guanyador/a del passatemps es publicarà a la revista trimestral següent).

CERCAVILA 39 29

CARTES

Vivim en una societat de canvis profunds i ràpids en molts aspectes i un d’ells

i el més evident, és el lloc que ocupen els vells en el conjunt de la societat.

Parlar de canvis, vol dir com-parar la situació actual amb una situació anterior. I és ben sabut què, al llarg de la història, el lloc i la funció dels vells ha estat molt diferent segons les èpoques i segons les cultures. Però aquí limitarem els canvis que ens afec-ten directament, els que ocorren en els nostres dies, comparant la situació actual amb la situació immediatament anterior. I quina és la situació anterior amb la que farem la comparació? Els que avui són homes madurs, la comparen dels seus pares, amb la que teni-en els avis quan ells eren petits. I els que ja tenim més anys, la comparem amb la que recordem que van conèixer els nostres pa-res i avis. És a dir, sigui per jutjar el canvi al que m’estic referint, el marc temporal és l’espai de dues o tres generacions, les que po-den abraçar l’experiència d’una vida, sigui els darrers seixanta o noranta anys i en aquest marge de temps, els canvis han estat certament molt grans.

El passat immediatFa vuitanta o noranta anys,

la societat era tant variada com avui, hi havia rics i hi havia pobres. Hi havia qui vivia a la ciutat, qui ho feia en un poble gran i qui vivia en un llogaret de muntanya. Famílies ben avingudes i famílies barallades i, en cada cas, la situ-

ació dels vells era diferent. Però malgrat aquestes diferències, hi havia un cert acord general sobre el comportament correcte en relació amb els vells, i es pot acceptar que qui donava el to dels comportaments socialment cor-rectes, era la burgesia ciutadana de classe mitja. Aquesta burgesia de principis de segle mantenia, al seu torn, uns ideals de vida i uns comportaments heretats d’una societat agrària que al camp es mantenia molt viva. Diguem doncs que, el model reconegut, era la situació del vell en una fa-mília pagesa benestant.

Aquesta família que es con-siderava modèlica, era una família extensa; sota un mateix sostre convivien tres generacions i la ter-cera acostumava a ser nombrosa, ja que hi havia moltes criatures. En aquesta família, el vell tenia un lloc defi nit i prestigiós. El seu prestigi resultava, en part, de fons ideològi-ques, una ideologia religiosa i ètica que fomentava la seva autoritat i que afermava, al mateix temps, la cohesió del grup familiar. Però s’ha de tenir en compte, a més, que en una societat molt estable com era la societat agrària tradicional, els vells acumulen els coneixements que els joves necessitaran. Això és cert a tots els nivells productius, com també ho és respecte a tots els sabers tradicionals que fona-menten la vida social.

D’altra banda, en aquest tipus de família i d’economia, el vell, fi ns i tot quan declinen les seves forces, pot participar de diferents maneres en les tasques comunes i pot seguir, per tant,

sentint-se útil.Al mateix temps, la societat

agrària tradicional, és una societat molt integrada en què les activi-tats socials impliquen la partici-pació de tots els seus membres i, per tant, de totes les edats, i això no sols en el treball, sinó també en la diversió. La festa popular tradicional, ofereix entreteniment i diversió tant als joves com als vells, a petits i a grans. El mateix pot dir-se de les celebracions litúrgiques, d’altra part, sovint associades a la festa.

Tant la família com la societat agrària estan implantades direc-tament en un àmbit natural on, el vell, fi ns i tot quan li fl aquegen les forces, es mou en un paisatge que li és a la vegada familiar i còmode.

És cert que fa vuitanta o no-ranta anys bona part de la pobla-ció ja vivia en ciutats relativament grans com Barcelona o Tarragona, però la ciutat de principis de se-gle, tenia encara moltes caracte-rístiques de l’estil de vida i de la societat pagesa, el que marcava la pauta de les responsabilitats dels joves i de les famílies envers els vells. De cap manera pretenc oferir una visió idíl·lica del nostre passat. En la societat tradicional camperola o ciutadana, els recur-sos eren escassos i això, era sufi -cient perquè la vida de molts vells fos difícil i tràgica. I si les famílies benestants no havien de preocu-par-se en aquest sentit, la bona voluntat dels membres joves per respectar els vells i ocupar-se’n, no era de cap manera segura. Bona prova n’és l’abundància de contes

PARTICULARS

Gent gran Antoni Domingo

30 CERCAVILA 39

CARTES PARTICULARS

i rondalles en què un home jove que està a punt d’abandonar els seus deures envers els seus vells, és corregeix de diferents maneres (tema com el plat de fusta o del descans al camí de l’asil), pensant en les admonicions, igualment freqüents sobre els perills de tras-passar en vida les propietats de la terra als fi lls.

El contrast entre el que acabo de descriure i la situació actual és, certament, molt gran.

Informe pensionistaEl governador del banc d’Es-

panya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ho deia fa un parell de mesos: “La Seguretat Social pot entrar en dèfi cit aquest mateix any”.

Les alarmes han saltat de seguida i tothom s’ha apressat a dir la seva. Els sindicats per una banda, els empresaris per l’altra,

el PP una cosa i el Govern de Zapatero tirant pilotes fora, i així anar fent, bàsicament, es tracta de solucions de dretes i solucions d’esquerres.

A Catalunya, les contribuci-ons al debat han estat previsibles, semblants a les de la resta de l’Estat però amb una excepció: El Cercle d’Estudis Sobiranistes ha publicat un estudi sobre les pensi-ons a Catalunya que aportat força novetats i desmenteix algun tòpic com aquell segons el qual, amb la independència, els jubilats deixa-rien de cobrar pensions. L’entitat que dirigeix Alfons López Tena, ha fet un estudi que posa de manifest la viabilitat d’un sistema català de pensions. En el quadrienni del 2004 al 2007, els catalans hem pagat a la Seguretat Social 88945 milions d’euros, però els pensionistes no-més n’han rebut 75874.

El dèfi cit a Espanya en quant a pensions, ha estat en aquest període de 13097 milions. Amb aquests diners es podrien fer tres coses:

1. Augmentar les pensions als catalans en un 25%2. Nodrir un fons de garantia pel futur3. Disminuir un 14% les co-titzacions de les empresesEn aquest estudi es nota

clarament que el gran problema de Catalunya té un nom que tots coneixem: Espanya. Si no fos per Espanya, el sistema de pensions podria funcionar a gust dels pen-sionistes, dels empresaris i dels sindicats. Parafrasejant Cambó: “Pensions de dreta? Pensions d’esquerra? Pensions catala-nes!”.

El cant coral és la disciplina que ens ajudarà a cantar fent servir correctament la veu, el primer instrument musical

que tenim a l’abast des de que som petits!

Doncs si teniu ganes de passar una estona divertida tot cantant, apunteu-vos a la Coral Ginestell.

La Coral Ginestell està formada per 4 grups de diferents edats i a partir de 4 anys: Petits, mitjans, intermedis i joves.

En cas d’estar interessats/des,

poseu-vos en contacte al telèfon 655 568 932

T’agrada cantar?

CERCAVILA 39 31

CARTES PARTICULARS

Les padrines del poble Ramon Moncasi

La revista Cercavila, a més de repartir-se a totes les llars del poble, també fa arribar,

excepcionalment, algun exem-plar fora de la població, ja sigui a famílies o veïns que viuen en altres llocs. El que no sabia, és que també es deu llegir a dalt del cel, perquè resulta curiós que de tant en tant, truca alguna padrina per preguntar si li tocarà veure’s refl e-xada en l’apartat de “Les padrines del poble”. Des d’aquí, farem tot el que puguem per acontentar-les a totes, però el que no podem fer, és fer-ne sortir dues o tres a cada revista, poc a poc ho farem tot.

El treball sobre la padrina de la que parlem avui comença així:

La padrina de Cal CatxumboVolíem parlar de la padrina

Treseta, es deia Teresa Guàrdia González i era filla del Josep Antón i de la Caterina de Cal Catxumbo. Va néixer l’any 1887 i va morir el 1964.

Es va casar als 25 anys amb en Pere Antón Mateu Sabaté de Cal Roig del Llenya, ell era vidu i sense fills. Amb ell, va tenir vuit fi lls: La Caterina, el Josep, la Treseta, el Sebastià, el Faust, el Pere i el Joan.

El temps que va viure aques-ta padrina, com moltes altres, va haver de suposar penúries i mancances de tota mena, tothom havia de treballar i comoditats com ara coneixem, no ni havia cap ni una. Alguaire ja comptava amb la fàbrica de teixits de la Mata de Pinyana, on hi treballaven moltes dones i homes, però també es van conèixer períodes de crisis, tem-porades on la fàbrica no treballava

tots els dies de la setmana.Va ser en un d’aquests perí-

odes que la padrina amb tota la família, es trasllada temporalment a Manresa durant tres anys. Aque-lla, era una zona on hi havia moltes fàbriques de teixits i és allí on neix i mort la seva fi lla Elvira.

Més endavant, quan ja havien nascut tots els seus fi lls, en aques-ta ocasió, se’n va anar a Monistrol de Montserrat una temporada amb la seva fi lla Caterina i la seva fi lla Treseta, es queda per cuidar als germans i el pare.

La padrina va tenir fi ns a 15 néts. Dels seus fi lls, quatre es van quedar a Alguaire i els altres tres es van situar a Sabadell, l’altre a Manresa i el darrer a la Seu d’Urgell.

Volem comentar anècdotes i records de la padrina...

La padrina, sempre que anà-vem a veure-la ens tenia preparat els torrons de pobre a les golfes, tenia un canyís per assecar-hi les fi gues, unes quantes ametlles i ja ho tenia tot a punt.

La seva gran devoció era la Mare de Déu de Montserrat, sem-pre que va ser padrina de bateig de nenes, el seu nom de primer o segon era el de Montserrat.

El seu fi ll Pere es va casar a Manresa i va tenir tres fi lls, que són els néts més jovenets que va conèixer la padrina. Sovint els volia anar a veure, preparava la cistella (típic del temps quan s’anava a la ciutat) i la seva fi lla Caterina l’acompanyava a l’esta-ció de tren de Lleida a ella i una o altra néta cap a Manresa, on l’esperava el Pere, li agradava també molt recordar el temps

32 CERCAVILA 39

CARTES PARTICULARS

que hi va viure.Va morir amb 77 anys. En

aquesta fotografi a està amb els seus tres néts, el Jaume, l’Enri-queta i la Finalí. En la imatge tenia entorn als 65 anys.

Bé, en aquest resum de la vida d’aquesta padrina i com les altres que anem desglossant en cada Cercavila, ens fa adonar de les diferència en la vida que hi havia en aquells temps i la vida

que es viu ara. No entrarem pas a dir si el temps d’abans eren millor que els d’ara o al contrari.

La propera padrina serà la de cal...

La història mai contada

És una part de la història que no s’ha contat mai. Al-menys, tal com devia passar.

És el tema de la Divisió Blava, un cos que es va formar just acabada la guerra civil espanyola.

No se n’ha parlat, perquè deu ser molt complicat, ja que no es troba cap mena de documen-tació enlloc. Per tant, per escriure sobre aquest tema, queda a la lliure iniciativa de cadascú.

Això no vol dir que no hi hagi documentació, el que deu passar, és que a algú no li interessa difon-dre-la. És una part de la historia què, per algun motiu, queda ama-gada, com n’hi ha moltes altres.

Per tant, intentaré desenvolu-par, a la meva manera, el tema una mica pel meu compte, del que en realitat, devia passar. Agrairia molt què, si algú disposa d’alguna mena d’informació al respecte, em rectifi -qués. Jo intentaré fer aquesta petita aportació, basant-me en algunes opinions esporàdiques, sense ànim de confondre la història.

Recent acabada la guerra civil espanyola, el país va quedar desolat. Eren molts els soldats que s’havien de llicenciar, ja què d’una manera o d’una altra, hi va haver moltes quintes que s’hi havia enrolat. Com què el règim de Franco va rebre molta ajuda del règim alemany per guanyar la guerra, després Franco va haver

de tornar aquest suport als ale-manys per combatre a la segona guerra mundial contra la resta d’Europa.

D’aquesta manera es va crear la Divisió Blava, formada per soldats espanyols, amb els seus correspo-nents ofi cials militars. Les forces espanyoles, van estar molt ben considerades, principalment, amb el tema de l’alimentació. Com que en aquell moment hi havia molta gana i misèria, això va repercutir en que s’apuntés molta gent a anar a la guerra, almenys anaven tips. Això és el que deien els que van viure aquesta experiència abans que els esborressin del mapa o, d’alguna manera, els fessin callar. De tots és conegut el gran fracàs de les tropes alemanyes al fi nal de la guerra. Van guanyar moltes batalles i ocupar països, però a la llarga i al front de les tres potències més fortes del món, en aquells moments, Amèrica, Anglaterra i Rússia, juntament amb els aliats francesos, van claudicar. Una de les derrotes més fortes que van patir, va ser el cercle d’Estalin-grat. Molts soldats hi van morir, i els que no, van ser presos i deportats a Rússia.

Els presos devien passar per moltes calamitats, però almenys els que van mantenir-se en vida, van ser repatriats. Recordo el re-patriament dels soldats espanyols i recordo també, un petit discurs

de les Autoritats Russes que deia: “Avui és un dia de joia per mol-tes famílies espanyoles, perquè molts dels seus fi lls, poden tornar a casa. Però per moltes famílies russes és un dia de dol, perquè cap soldat rus pot hi torna”. El règim de Franco, no va poder retornar soldats russos a casa seva perquè no van fer presoners. Que algú hem digui que en van fer dels soldats russos que van agafar.

Són episodis de la història que no es publiquen per diversos motius. Un d’ells, podria ser, que no és el moment que ocupi un lloc en la historia. Tot i què han pas-sat 60 anys, aquests fets a algun sector polític, com poden ser els que conserven les arrels de l’antic règim de la dictadura de Franco, no els interessa massa.

Espero què amb el pas del temps, la democràcia, ben in-terpretada, ens ensenyi a tots a conviure en pau, i que cadascú pugui tenir la tendència política que vulgui. Això si, sense fer cap mal a ningú.

Deixant la política de banda, la por que tenim els ciutadans ara, és que aquesta crisi ja dura massa i si els politics no s’espavilen, les passarem una mica magres, i la història, ja l’escriurem o l’escriuran quan sigui l’hora.

Article escrit el 20 d’abril de 2009

Jaume Planes

CERCAVILA 39 33

CARTES PARTICULARS

Homenatge Centenari Sr. Àngel Ros i Nart

El passat mes de juny, es va fer a la residència St. Domènec de Balaguer un

homenatge al Sr. Àngel Ros i Nart amb motiu del seu centenari. Hi van participar diferents entitats que en van destacar la seva tasca activa en l’àmbit cultural i social i la gran implicació com a docent en la seva llarga vida laboral.

A l’acte, organitzat per la direcció del Centre St. Domènec, hi van participar un represen-tant dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Social i Ciutadania a Lleida i els alcaldes dels ajuntaments de Balaguer, Castelló de Farfanya i Alguaire, que li van fer entrega de diferents medalles i plaques commemorati-ves. També va estar acompanyat pels fi lls, néts, familiars, amics i personal de la residència.

El Sr. Àngel Ros va néixer a Castelló de Farfanya, el 20 de juny de 1909. Va estudiar magis-teri i va exercir de mestre fi ns a la seva jubilació. Durant molts anys, va donar classes a Alguaire on també, va exercir com a jutge

de pau. És una persona molt ac-tiva que gaudeix de bona salut i de bona memòria. Toca l’orgue, pinta quadres i fi ns fa pocs anys, era el director de la coral de la residència què, un cop fi nalitzat l’acte, van cantar en honor seu.

Ajuntament d’AlguaireAcció social i ciutadania

34 CERCAVILA 39

CARTES PARTICULARS

Bastanist 09

Últim dia de colònies. Tots els nens es reuneixen per fer la última refl exió abans

de tornar, l’endemà, a casa amb els pares. Els monitors llegeixen un petit text, les paraules del qual es confonen amb la música suau que fl ota a l’església de Santa Maria de Bastanist;

“Nenes i nens de l’Albada, benvinguts a la pregària amb la que any rere any, des de molt temps endarrere, els monitors i l’equip d’intendència procuren, de la manera més agraïda que saben, donar-vos les més sinceres gràcies per haver-los permès gau-dir de quinze dies amb la vostra companyia.

Com tots sabeu, aquest temps de convivència és ple d’alts i baixos, moments difícils i brillants descansos, i és per això que avui, embolcallats d’una at-mosfera de refl exió, volem que recordeu cadascun dels instants en què, desprès de patir l’an-goixa de l’enyorança, la força il-lusionant d’un somriure s’ha obert camí, descobrint-vos la màgia que acompanya la troballa d’una amistat nova o renovada.

Sou molts els que heu viscut, per primer cop, aquesta aventura. Però els que repeteixen us ho podran explicar. Us podran con-tar com ni un sol d’aquests dies s’arriba a oblidar, com de difícil és no recordar les noves amistats, i com d’impossible mantenir la paciència abans de tornar-vos a trobar. Perquè avui potser en-cara no en sou conscients però tots els que esteu aquí presents, cadascun de vosaltres, us podeu veure ara i podreu fer-ho també d’aquí molts anys, doncs la llavor necessària ja ha estat sembrada i

avui, fi nalment, tanqueu el cercle que us ha convertit en albadins, portadors d’un signe distintiu fruit d’una convivència on s’han supe-rat límits, compartit pors i rebut grates recompenses. L’imponent serra del Cadí i els seus cims més alts, la insígnia de totes les vostres gestes. La sola gastada del vostre calçat, la prova del valor que heu demostrat. No oblideu aquests esforços perquè són la millor arma per enfrontar-vos als nous obstacles que, a partir d’ara, us

anireu trobant.Aquesta casa, mentrestant,

es mantindrà silenciosa, expec-tant i agraïda. Agraïda d’haver-vos conegut. Les seves parets no oblidaran com un nombrós grup de nenes i nens han participat en el triomf de les noves llegendes de la vall, unes llegendes a les quals, els seus protagonistes us volen incorporar, com un regal per la vostra entrega. Cap dels seus personatges ha volgut perdre’s el trist moment de l’arreveure i aquí presents, us venen a donar les gràcies.

De tots ells, el primer que vam conèixer va ser el nen fi-deuà. Si bé les llegendes tenen un gran component inventat, el

Jordi Terrado ens va representar una història que tenia quelcom de real. Arriba per donar-nos les gràcies.

Sens dubte, el Manyuc era, de tots els agromenauers, el més estrafolari, però el David Jofre ens va mostrar com totes les societats, per més distintes que siguin, han de complir amb el just principi de la convivència. És aquí per agrair-nos l’esforç de comprendre’l.

La No Puc vivia empresonada en un món ple d’obstacles fi ns que va conèixer aquesta colònia. Mai més ha deixat de creure en ella mateixa. Gràcies Meritxell per transmetre el missatge de l’Albada. La No Puc està en deute amb vosaltres.

La por no ha d’anul·lar el valor de les persones, només advertir-les i despertar en elles el coratge necessari per enfrontar-s’hi. L’Aixicapú buscava compren-sió, aquí a l’esplai li vam donar calidesa i companyia. Desprès de conèixer-la, ni els personat-ges més horribles ens van poder espantar. L’Albert Barri, la Joana i la Mercè us donen les gràcies i els horribles monstres de la nit us demanen disculpes per posar-vos a prova.

La creativitat desmesurada i la dèria de l’art van arribar amb l’Spuky. Vam ajudar-lo a canalitzar les seves virtuts en bons treballs. Ara, el Martí també pinta per a bones causes, i és aquí per donar-nos les gràcies.

El Gambutzí i el Nan són fruit de l’imaginari popular però la mà-gia de la seva llarga història és el bé que ens van entregar. Content de ser presents en tots els contes i llegendes, no podien faltar avui, quan la il·lusió que acompanya

CERCAVILA 39 35

CARTES PARTICULARS

la seva recerca empeny a petits i grans a somniar. El Joan Liñan i la Gisela també us saluden i us inviten a no deixar mai de ser, en certa manera, uns infants.

Una llarga excursió i l’espera-da acampada van fer-nos rodolar per la natura com ho fa el Nen Rodolador, des de ja fa uns anys. Va ser una nit dura, i l’Abel ens agraeix haver-lo ajudat. Una altra prova superada.

Una dèria de la infància havia convertit al Clavador de Forquilles en un personatge desfasat que buscava integrar-se al món actual. De nou, l’albada el va convèncer per canviar. L’Oriol Serra va gaudir del nou camí al que vam dirigir la seva vida.

La prudència, la responsabili-tat, el control i el pes de la justícia van vèncer la intolerància, la im-prudència, el descontrol i el risc. La Nena de la Moto va aprendre uns valors que no oblidarà mai. Gràcies a la colònia, podem estar segurs que mai més la trobarem en un jutjat. La Tània es treu la disfressa i ens agraeix haver-la ajudat.

La dona Cavall i el senyor Gallo van introduir-nos en l’etern dilema de la importància que pot tenir una imatge. Vàrem debatre i, fi nalment, comprovar que l’amor veritable triomfa davant de tot el què és superficial. La Maria Agelet sap que li vareu servir d’inspiració.

Finalment, tot i haver-lo co-negut poc temps, el Mon-Mon ha recorregut a nosaltres, desprès d’haver perdut la seva trompeta, l’ instrument del que depèn per exterioritzar tot el seu art. Un cop més, l’Albada s’ha prestat, desinteressadament, a la que serà una nova llegenda. La Paula ens visita per transmetre’ns el seu agraïment.

Bé, això seria tot si no ens haguéssim reservat cap sorpresa pel final. Però les colònies no sempre són el què semblen, i, de ben segur, no podeu oblidar els bandolers que tots aquests dies ens han fet la vida impossible. Ells també han volgut venir a visitar-nos ara, però aquest cop, nenes i

36 CERCAVILA 39

CARTES PARTICULARS

nens de l’albada, sabreu qui eren realment els portadors de tantes males notícies.

Donem la benvinguda als bandolers, però aquest cop conei-xent la seva veritable identitat, la dels nostres àngels protectors, qui realment ens ha senyalat el camí a seguir tots aquests dies, sense la intervenció dels quals, cap de les nostres obres hauria tingut sentit. Obriu bé els ulls i desco-briu com els nostres bandolers eren, realment, els nostres guies protectors, els transmissors de tots els valors que hem aprés, uns àngels de la guarda que ens han observat, atentament, tot aquest temps. Avui, es disculpen pels mè-todes utilitzats i es vesteixen del seu blanc lluent i esperançador, feliços del que han aconseguit; fer-nos millors persones i unir-nos sota l’estola de l’Albada com un

cos únic, format per cadascun de nosaltres, amb tots els nostres defectes i virtuts, invencibles.

De tots vosaltres rebem les gràcies, i a tots vosaltres us les donem.

De la mateixa manera dona-rem les gràcies, per tot el que han fet, a les nostres cuineres i cuiner, la Teresa, l’Ester, la Paquita i al Nastasi, qui s’han encarregat de mantenir la nostra panxa plena, llesta per enfrontar-nos als des-afi aments que ens hem trobat a diari. Sense elles aquesta colònia no hauria estat possible. Cada cop que les trobem pel carrer, podrem dedicar-los-hi una mirada furtiva, i elles sabran com d’agraïts estem.

Jordi, tampoc ens oblidem de tu, la mà invisible que sosté amb força aquesta colònia, l’om-bra que ens empeny a no perdre

el camí correcte, la veu silenciosa que ens xiuxiueja, a cau d’orella, el millor consell. Moltes gràcies Jordi, un any més.

Finalment, ha arribat el mo-ment de dedicar-nos una mirada i donar-nos un adéu silenciós. En el paper que teniu cadascú de vosaltres i escriureu un desig. La il·lusió crea màgia, la màgia, incomprensible, transforma de-sitjos en realitat. Sortirem en fi la de l’església i deixarem que el foc cremi el paper, farem elevar el seu esperit, fumejant, als núvols, allí on tot és possible. Ara, ja no us podeu oblidar.

Gràcies a tots. Així és, com un any més,

l’esplai Albada es torna a dividir en mil camins, uns camins que, d’aquí un any, tornaran a unir-se per iniciar una nova aventura.

CERCAVILA 39 37

CARTES PARTICULARS

Fot-li Foc i Fort – Diables Alguaire – és una associació sense ànim de lucre per promocionar la cultura i la tradició catalana del foc al carrer. El formem un grup de joves amb molta il·lusió en portar a terme aquest projecte i que acabi esdevenint una activitat tradicional a la nostra vila.

El correfoc és l’espectacle per excel·lència de tota colla de diables, simbolitza la màxima expressió de la festa del foc, entesa com un joc entre el públic i els diables, tot corrent pels carrers i dansant al ritme dels tabals.

El foc ha estat des de sempre un dels elements més indispensables de la festa i ha estat adoptant un pro-tagonisme creixent. Han proliferat les colles de diables, que a més, han servit d’element cohesionador d’una societat cada cop més plural.

Els diables som colles d’ànimes joves que portem vestits característics i anem amb masses on fixem els petards. Al ball de diables, els dimonis dansem girant i donant voltes, a la vegada que provoquem als espectadors per què participin.

El bestiari és un conjunt de representacions de bèsties imaginàries, algunes de les quals tenen relació amb la població a la que pertanyen i altres són fruit de la imaginació.

A les desfilades de diables i de bestiari els anomenem correfoc, van sempre acompanyats per la banda de tabalers i estan representats en la gran majoria de festes majors, fan la nit més màgica i engrescadora.

Dins l’Associació tindrem diables, tabalers, grallers, malabaristes...i fins i tot n’hi haurà que trauran foc pels queixals!!

Tothom que es vulgui fer membre pot omplir el formulari d’inscripció que es troba a la Biblioteca, juntament amb la fotocopia del DNI i si tens entre 16 i 18 anys l’autorització signada dels pares.

Fot-li Foc i Fort!!Fot-li Foc i Fort!!

38 CERCAVILA 39

CARTES

Charlie Rivel (1896-1983) Ramon MoncasiPortaveu del grup

municipal socialista

Charlie Rivel és el nom artístic de Josep Andreu Lassarre, el pallasso més

famós de la història del circ. Amb una samarreta llarga, una cadira i una guitarra, els seus principals els atributs, Charlie Rivel ha estat considerat, fi ns i tot, com el millor pallasso del món.

Amb només tres anys, va fer el seu primer número còmic amb unes peses de cartró, fent-se el forçut. No podia ser d’una altra manera, ja que els seus pares, també es dedicaven al món de la faràndula.

Ell i els seus sis germans van aconseguir fer-se un lloc entre les figures més representatives del món del circ. Poc a poc però, va afl orar l’enveja dels seus ger-mans envers a ell, cosa que provoca una situ-ació bastant insosteni-ble. Finalment, el 1933 Charlie Rivel abandona el grup.

Fent gala d’una gran imaginació i ten-dresa, va trencar les pautes que defi nien el pallasso tradicional al fer actuacions on inclo-ïa números acrobàtics, musicals i pantomímics amb els seu original lament, que es va con-vertir en un crit caracte-rístic de Rivel.

Juntament amb la seva esposa Carme Bustos, que serà la seva gran col·laboradora al

llarg de tota vida proporcionant-li els efectes sonors en les actuaci-ons, va fer desenes d’actuacions. Als 37 anys però, iniciava una nova vida en solitari. Actuà a Dinamar-ca, Alemanya i Suècia. Viatjarà a Buenos Aires, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia i Alemanya, lloc on va tenir problemes per abandonar-la, ja que amb la Segona Guerra Mundial es va tancar el pas als es-trangers i els van obligar a comple-tar tots els contractes que tenien signats. Va poder sortir fi nalment del país al desembre de 1944.

Un bon amic seu, el pallasso Grock, el va convèncer per a tor-

nar als escenaris, succeïa l’1 de setembre de 1952 a Munic. Men-tre estava actuant a Finlàndia, va rebre també la proposta d’actuar a Barcelona. Durant el viatge cap a la ciutat comtal, li ve al seu record la ciutat que el va veure néixer i que encara no coneixia: Cubelles. Fent-se acompanyar per amics, fotògrafs i periodistes, acudeix a la seva població natal. La rebuda va ser apoteòsica. Actuarà pels seus coetanis l’any 1963 i li posarem el seu nom a un carrer en honor seu.

Charli Rivel està considerat pels crítics com una de les perso-nalitats més acusades del món del

circ en l’especialitat del clown. Rebé la Medalla d’Or de l’Acadèmia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball. A més, l’any 1976 el van nomenar fill predilecte de Cu-belles.

El seu últim mo-ment estelar es produí l’any 1971, gràcies a la seva participació en la pel·lícula Clowns de Federico Fellini.

Existeix la llegen-dària anècdota en la qual, un cop que Char-les Chaplin va veure’l actuar imitant-lo, es-tupefacte Chaplin li va deixar anar: M’imita vostè o sóc jo qui l’imi-ta a vostè?. Sense dub-te, Rivel va ser un gran personatge del món del circ i dels clowns.

SAPS QUI ERA?

CERCAVILA 39 39

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Tenir un hobby, no portar rellotge, fer la compra al mercat, menjar sense mirar la televisió, fer les coses d’una en una, llegir al llit...són actes

senzills que ens acosten a un estil de vida ‘slow’, que ens permet prendre el control del nostre temps i gau-dir-lo de manera més plena. Tot just acabat l’estiu, apeteix prendre’s les coses amb un altre ànim, per això, avui us presentem tot un seguit de receptes literàries què, de ben segur, us seran de profi t.

L’Slow Food forma part de la fi losofi a Slow i pretén potenciar els productes frescos, autòctons, amb sabor, i cultivats protegint el medi ambient, con-

sumits en àpats tranquils i sobretot, sense presses.

L’Slow, a més, pretén acabar amb l’estrès de tot el dia corrent, amb un ull al rellotge i l’altre a l’agenda. Per això, tot i no oblidar-nos de la feina i les responsabilitats, l’oci, la tranquil·litat i la moderació s’ocupen de mantenir una salut intacta i ens ajuden a sumar anys amb una bona qualitat de vida per viure així, més i millor.

A continuació et presentem alguns títols que pots trobar a la biblioteca per menjar bé, relaxar-te i fer salut:

Slow, sense presses

Lladonosa Giró, Josep. El llibre de la cuina ecològica. Ed. Pagès, Lleida, 2004.

No et perdis les receptes d’aquest autor local que ens explica com aprendre a menjar més sa.

Gómez Barbosa, Josep. La cuina de les fi gues. Ed. Pagès, Lleida, 2007.

Al setembre, el fruit més ecològic no pot faltar en cap cuina. Les fi gues, si vols, pots preparar-les de mil i una maneres. Et recomanem especialment aquest llibre.

Bueno, Mariano. El huerto familiar biológico, la gran guia práctica del cultivo natural, RBA, Barcelona, 2006.

Recull de receptes realitzades amb ingredients biològics, il·lustrades amb fotografi es i amb explicacions clares i senzilles.

Baliu de Kirchner, Glòria. La Cuina de l’oli d’oliva. Pòrtic, Barcelona, 1998.

Granés, Marta. La diversitat del ioga. Viena, Barcelona, 2008.

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

40 CERCAVILA 39

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Fuster, Valentí. Cor i ment, claus per al benestar físic i emocional. Ed. Planeta, Barcelona, 2008.

El llibre s’estructura en vint capítols (amb casos de pacients) que, al seu torn, s’ordenen per ordre cronològic seguint un cicle vital (des dels cinc als cent anys de vida). A cada capítol s’exposa un cas representatiu d’una patologia comú en aquesta etapa vital. Cada capítol consta d’una presentació del cas, la opinió del doctor Fuster com a cardiòleg i la seva percepció del problema psicolò-gic del pacient, i la opinió i el diagnòstic del doctor Rojas Marcos com a psiquiatra.

Carré, Roser. Buscant l’equilibri, potenciar l’autoestima; evitar l’estrès, la depressió i l’ansietat. Pòrtic, Barcelona, 1998.

Montignac, Michel. Conserva’t jove, menjant més bé. Ed. Proa, Barcelona, 1997.

Gaff, Jackie. Por qué debo comer de forma saludable?. Ed. Everest, Barcelona, 2007.

Guia didàctica, completa i amena que ens ajudarà a valorar la importància del menjar i a convertir la nostra alimentació en la millor garantia per a la salut i el benestar.

Thibaut i Comelade, Eliana. Les amanides de la Mediterrània. Cossetània, Valls, 2003.

Viladot, Presas M. Àngels. Educar les emocions. Ed. UOC, Barcelona, 2009.

Rovira, Àlex. Paraules que curen. Plataforma, Barcelona, 2008.

Se’ns presenten paraules de saviesa, de bellesa i d’humanitat. Retalls de grans textos, ben escollits i, sobre tot, magistralment organitzats. En aquesta lectura s’ofereix un mosaic comprensible de perles de saviesa que ens desxifren el món.

Gorga López, Gemma. La cuina natural, salut, tradició i plaer a taula. Ara Llibres, Barcelona, 2004.

Bes, Anna. El plaer de dormir. Descansar bé per viure millor. Viena, Barcelona, 2003.

DVD + CDThe benefi t of Tai Chi. A visual and musical relaxation.The healing power of Reiki. A visual and musical relaxation.

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

CERCAVILA 39 41

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Figueiras, Lourdes M’estima, no m’estima...

Aquest conte permet compartir la matemàtica, jugar-hi, conèi-xer-ne la història i integrar-la de manera natural en l’entorn familiar sense perdre de vista el seu rigor ni la seva lògica interna. La Isabel es demana com ho pot fer per aconseguir que sempre surti el que vol quan desfulla una margarida. Amb la complicitat dels pares, ella mateixa troba la solució, que està relacionada amb la quantitat de pètals de la fl or i amb els nombres parells i senars.

Si el teu fi ll/a té entre 4 i 6 anys, llegeix-li aquestes recomanacions:

Hodgkinson, Leigh Colin i la increïble migdiada

Colin és un gat desesperat perquè té un somni ter-rible, necessita fer una gran migdiada i recicla una caixa de cartró que sembla ser el lloc ideal per fer-ho, però tenir tranquil·litat és més difícil del que sembla...

Ledu, Stephanie Cromanyó

A Papua-Guinea es construeixen cases a dalt dels arbres; a Suècia, algunes cases cobreixen les teulades amb herba per protegir-se del fred; a l’Àfrica les ca-ses estan fetes de terra. Per tot el món, les cases són realment sorprenents! Els homes de Cromanyó viuen en tendes fetes amb pells o en coves. S’alimenten de les fruites que recullen, pesquen i cacen animals, dels quals aprofi taran les seves pells com a vestits i els seus ossos per a fabricar armes...i joies.

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

42 CERCAVILA 39

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Mercè Arànega Balbina tinc… tinc…

La Balbina és una petita marmota acostumada a demanar-ho tot: tinc gana, tinc son, tinc fred… els seus pares ja no saben què fer.

A poc a poc, i gràcies als amics anirà aprenent a fer les coses per ella mateixa.

Al fi nal del llibre s’inclou informació, ben explicada i il·lustrada , per conèixer més bé les marmotes.

Si tens entre 7 i 9 anys et recomanem llegir aquests llibres:

Benjamin Lacombe Els amants Papallona

La història ens narra com la Nakoto està obligada a casar-se amb un home que no estima degut a un matrimoni de conveniència. La lluita dels dos amants per estimar-se per sobre de tot, està narrada amb una sensibilitat sorprenent, amb il·lustracions plenes de llum i color se’ns transporta a una llegenda oriental sobre el més fort dels sentiments: l’amor.

Xosé Ballesteros Imagina animales

Res no és el que sembla. A partir d’uns objectes: una cremallera, una clau, un llevataps, una cinta mètrica… coneixerem nous animals inventats ( el fregulpo, la serpellera, maricierra, tribulatas…).

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

CERCAVILA 39 43

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

A partir de llavors, veurem les coses d’una altra manera.

Stilton, Geronimo Al regne de la fantasia

Voleu trobar-hi bruixes, sirenes, dracs, gnoms, gegants, fades..., però també unicorns, trolls i homes llop? Us agradaria volar sobre el llom del llegendari Drac de l’Arc Iris? Aleshores, marxem junts en aquest viatge ple d’aventures enfi lats a les ales de la fantasia.

Si tens entre 10 i 12 anys i et costa posar-te a llegir, amb aquests títols no tens excusa!

Canal, Eulàlia Un cargol fabufantàstic

Es conta dues històries il·lustrades on el protagonista és el Cargol, que molts cops es troba sol i envoltat d’animals ràpids i més forts que ell, però trobarà una manera divertida de comunicar-se i fer-se escoltar per tothom.

Knister Kika superbruja y la aventura espacial

Aquest cop, Kika Superbruja es trasllada per art de màgia a la lluna! El que passa, es que el satèl·lit de la Terra no està tant solitari com tothom es pensa, i la Kika, acaba en un embolic alienígena!

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

44 CERCAVILA 39

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Valérie Zenatti Una ampolla al mar de Gaza

Llibre que ens descriu la correspondència entre una noia israe-liana de disset anys, la Tal, i en Naïm un noi palestí de vint anys, per mitjà del correu electrònic. Superant els primers recels sorgeix entre ells una amistat de debò.

Si teniu ganes de llegir però no sabeu ben bé el què, des de la biblioteca us volem recomanar algunes lectures de novel·la

juvenil (JN) que de ben segur us agradaran.

Graham Marks Tòquio, tot sol a la gran ciu-tat

La germana de l’Adam ha desaparegut a l’altra punta del món, a Tòquio, i decideix anar a buscar-la. En aquesta gran i desconeguda ciutat, l’Adam tindrà vivències trepidants.

Funke, Cornelia Mort de tinta

El fi nal màgic i imponent de la trilogia del Món de Tinta supera totes les expectatives. Una gran expectació rodeja la publicació de la tercera part de la trilogia iniciada amb Cor de tinta i Sang de tinta. Mort de tinta comença al cap de poques setmanes del fi nal de la segona part, prop d’Ombra, i hi trobem una altra vegada pràcticament tots els personatges de la saga, als quals s’afegeixen dos nous homes de vidre i alguns lladres...

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

CERCAVILA 39 45

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

Veniu a la biblio i agafeu-los en préstec, us agradaran!

ELS USUARIS ADULTS VOLEN...NOVEL·LES MÉS LLEGIDES

Aquestes són algunes de les novel·les més llegides pels nostres usuaris/es, des que ha començat l’any 2009. No te les perdis i vine a buscar-les a la biblioteca!

1. John Boyne El noi del pijama de ratlles

Bruno és un noi berlinès de nou anys que viu amb la seva família en un gran casa-lot: El seu pare és un alt ofi cial de la SS que és traslladat a Out-With.

ÉS allà es trobarà amb “els altres”, un poble sencer d’avis, homes i nens que ves-teixen tots igual i semblen tristos, els homes dels pija-

mes de ratlles.

Una història dels camps de concentració i dels nazis explicada des dels ulls d’un nen, en Bruno.

2. Stieg Larsson Els ho-mes que no estimaven les dones

Els protagonistes són en Mikael Blomkvist, periodista condemnat per difamació a causa d’un reportatge, i Lisbeth Salander, una hacker independent i asocial.

Tots dos es veuran involu-crats en una complexa trama

de corrupció empresarial, fi nances poc clares, mis-teris familiars i violència de gènere.

Considerada la millor novel·la negra de la dèca-da. Aquesta trilogia són les novel·les més prestades dels mesos de juliol i agost a la biblioteca.

Si teniu ganes d’anar per feina i saber com con-tinua la història, ja que heu vist la pel·lícula i coneixeu

l’argument, podeu passar directament al segon i tercer llibre. Però si voleu assaborir tota la saga, potser és millor començar pel principi. No us decebrà gens! De fet, va ser amb el primer llibre que va esclatar el “boom

Larsson”…

3. Donna Leon La noia dels seus somnis

L’Ariana és una nena gi-tana d’onze anys que apareix morta en el canal, i que porta un car rellotge i un anell de casament. Ningú, però, no ha denunciat la seva desapa-rició.

Brunetti s’obsessionarà en aquest cas fi ns que el resol-gui la identitat d’aquesta nena

i la causa de la seva mort.

4. Barbery, Muriel L’elegància de l’eriçóL’elegància de l’eriçó és una comèdia a dues

veus, un llibre seductor i ple d’humor, que explica com sobreviure en un món estereotipat gràcies a l’amistat, la sensibilitat i l’anticonformisme. Tota una declaració d’amor a la vida.

5. Najat, El Hachmi L’últim patriarca

L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partíceps. Mimoun i la seva fi lla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstànci-es que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses.

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

46 CERCAVILA 39

BIBLIOTECA JOSEP LLADONOSA PUJOL

6. Michael, Chabon El sindicat de policies jueus

El sindicat de policies jueus és bastant més que aquesta premissa política, és una suma de molts factors que la fan força especial. És una novel·la de personatges, de retrats i d’ambientació. Tots aquests elements estan units a través d’una trama complexa, ben defi nida, que balla ara sí ara no amb pretendents tan afi ns i oposats alhora com són la política i la religió.

7. Jean M. Auel Les planes misteriosesDesprés de les peripècies viscudes amb el clan

de l’ós de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’ori-gen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través dels paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor.

8. Llorenç, Chufo Et donaré la terraBarcelona, any 1052. Martí Barbany té dinous

anys quan arriba a la ciutat comtal fugint de la po-

bresa i queda enlluernat per una aglomeració molt més gran del que mai havia vist, la qual esdevé per ell un lloc d’oportunitats.

9. Bennett, Alan Una lectora poc correntÉs un dia qualsevol al Palau de Buckingham i

els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a pas-sejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari antiquat i Norman, un jove treballador a qui sa Majestat no havia vist mai. En el moment en que descobreixi la biblioteca i en Norman, li canviarà completament la vida.

10. Neville, Katherine El focVint anys després del naixement del conegudís-

sim best seller El vuit, ens arriba la seva continuació, El Foc. El llibre segueix amb la història i els protago-nistes de la primera entrega, Catherin Velis i el mestre d’escacs Alexander Solarin, que es veuran immersos altre cop en una trama inquietant al descobrir que la peça més valuosa dels escacs, que amaguen el secret d’un poder obscur i misteriós, ha ressorgit. El joc ha començat de nou.

L’ESPAI DE LA BIBLIOTECA

Al setembre, la biblioteca recarrega piles

A partir del mes de setembre la biblioteca amplia horaris:

Dimarts i divendres obrim de 10 a 13 h.De dilluns a divendres obrim de 16 a 20 h.

Ens trobareu en aquest nou horari a partir del dia 7 de setembre.

A més a més, us avancem que tindrem la visita de l’escriptor Francesc Puigpelat.

A més a més, el dia 21 de setembre és el dia mundial de l’Alzheimer, per això hem recollit material que podràs endur-te en préstec

referent a aquesta malaltia

Vine a la biblioteca i no et perdis totes les novetats!

CERCAVILA 39 47

CARTES PÀGINA MUSICAL

Podríem dir que la tenora és el germà gran del tible, per tant, el seu veritable nom és el de xirimia tenor.

Les xirimies catalanes de fa 200 i 300 anys, eren de mida més curta que la tenora actual, estaven construïdes enterament amb fusta. A mitjans del segle XIX, un constructor de Perpinyà va dissenyar amb l’assessorament de Pep Ventura, el model actual de la tenora amb la campana metàl·lica i un sistema de claus per facilitar l’execució de les notes.

Segons paraules del mestre Joaquim Serra, “el tenor és, dins la cobla, l’instrument solista per excel·lència. Els matisos de joia, de dolor i de passió, són expressats per ell d’una manera sorprenent. El registre greu, sever i solemnial. El registre mig, dolç i expressiu i el registre agut, apassionat i punyent”.

El tenor segon, és un instrument molt important dins la cobla. En primer lloc, l’hem de considerar com el baix del quartet de xirimies construït pels dos tibles i pels dos tenors.

Així, com el tenor primer el sentim dialogar sovint amb el tible o amb el fi scorn, és freqüent que s’estableixi un diàleg entre els dos tenors.

Molts cops, la veu del segon tenor no se sent de manera personalitzada, però la seva missió, és molt important en el revestiment de la música: con-tracants, notes tingudes, etc.

La tenora està afi nada en Si bemoll i sona una segona major més baixa.

El proper instrument serà la trompeta...

Antoni Domingo SerramonaDirector de la Coral Nou Horitzó de laLlar de Jubilats Joan Bañeres Cateura

Els instruments de la coblaNº 3: La tenora

48 CERCAVILA 39

CARTES PÀGINA MUSICAL

CERCAVILA 39 49

RECULL PREMSA

50 CERCAVILA 39

RECULL PREMSA

CERCAVILA 39 51

RECULL PREMSA

52 CERCAVILA 39

RECULL PREMSA

CERCAVILA 39 53

RECULL PREMSA

54 CERCAVILA 39

RECULL PREMSA

RECULL PREMSA

Saps on cau?

EDITORIALDes d’aquestes línies animem a tothom que vulgui fer públiques les seves opinions,

vivències, anhels o crítiques a que ens facin arribar les seves paraules a través del correu electrònic: cultura@ajuntamentalguaire.cat, dirigits a l’atenció de Norma Soldevila.

Pautes a seguir:

- Els escrits que ens feu arribar, preferentment han de ser enviats a través de correu electrònic o en un CD que s’entregarà a la biblioteca municipal.

- Els textos hauran d’anar degudament identifi cats, els anònims no es publicaran.- Es poden aportar fotografi es i il·lustracions que acompanyin l’escrit (En gran resolució).

La propera edició de la revista sortirà durant el mes de desembre. Recordeu que només es publicaran els treballs que ens feu arribar abans del dia 16 de novembre de 2009.

CERCAVILA

Ull! Si reconeixes aquesta imatge d’Alguaire, pots guanyar una llapis de memòria de 4 GB, cortesia de l’empresa APP Informàtica (C/ Segrià, 29 - Lleida).

L’obsequi se sortejarà entre totes les persones que l’encertin. Podeu trucar de dilluns a divendres a la biblioteca o enviar la resposta a través del correu electrònic:

cultura.alguaire@hotmail.com (Concurs vàlid des del dia de recepció de la revista fi ns el dia 18 de setembre).

Com a empresari/comerciant, també pots patrocinar la imatge de la contraportada de la revista. Més informació a través de: cultura.alguaire@hotmail.com

La imatge de la contraportada del Cercavila núm. 38 correspo-nia a les restes dels murs del convent santjoanista, a la serra del

Sagrat Cor. El guanyador del sorteig va ser:

Xavier Codinas i Bañeres.