28 Com compatibilitzar l´abellarol i l´apicultura • pàg. 12

• Venda de proximitat, una idea a l´alça • pàg. 4

• Neonicotinoides versus abelles • pàg. 8

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

maig 2013

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

• Caldera inoxidable, rodona petita de 57cm de diàmetre: 750€

• Pots d´1 kg, palet de 1.016 unitats (0,19 €/unitat)

• Compra i venda de tot tipus de mels monoflorals (farigola, romer, taronger, etc.)

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents:

OfertesOferta vàlida �ns a � d'existències

(preus sense IVA)

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals

a la nostra pàgina web:www.fortea.com

Maig 2013 • NÚMERO 28

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador: Salvador Mallofré

Han col·laborat en aquest número:Josep Maria Claria, Jaume Cambra, Eva Morera, Roser Costa, Àlvar Noguera, Joaquim Ma Nubiola, Joana Rull, Albert Garcia, Antonio Gómez Pajuelo, Carles López.

Fotografies:J. Cambra, arxiu l’Eixam.

Fotografia portada: Dibuix portada: Toni Llobet.

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Casa de l´Agricultura Carrer Ulldecona 21-33 08028 Barcelona e-mail: ed.laterra@agronet.org

Impressió:Imprimeix

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

associació d´apicultors de Barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@gmail.com

associació Catalana d´apicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTels. 973 556 300, 938 053 791a/e:acdaapicultors@gmail.com

apicultors gironinsCarrer Nou, 4617160 AnglèsTel. 972 421 685a/e: apicultorsgironins@apicat.com

apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

apícola Tarragonina S.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Apreciats companys.Aprofito aquest número de la revista l’Eixam per presentar-me. Sóc en Josep

Maria Claria Vila, nou coordinador del sector

apícola de la Unió de Pagesos.

Diuen que és de ben nascut ser agraït, i en

aquests moments de crisi hem d´agrair al DAAM

l’esforç que està fent pels problemes del nostre

sector.

Properament es publicaran les ajudes de la

producció i comercialització dels productes apí-

coles, amb un increment de pressupost notable.

Aquests ajuts són cofinançats per la Unió Eu-

ropea, l´Estat espanyol i la Generalitat. Europa

n´ha incrementat l´aportació i des de Catalunya

s´ha fet l´esforç per correspondre-hi.

També s´està estudiant de fer controls de la

població d’abellerols en zones concretes amb

presència d´interès apícola i d´abundància

d´abellarols.

I es col·locaran trampes per detectar la presèn-

cia de la vespa velutina.

Que segueixi així, però quan l’Administració es

preocupa tant per un sector és que la cosa està

molt malament.

Josep Ma. Claria Vila

Altres seccions

INFORME: Neonicotinoides versus abelles (8-9) • NORNADES: (10-11 i 16) • WEB I REFRANYS APÍCOLES: (19) • PlANtES mEl·líFERES: grèvol Ilex aquifolium per J. Cambra (20) • PASSAtEmPS: cò-mic per a. Noguera, sopa de lletres per J.M. Nu-biola i petits anuncis (22).

Pàgines Centrals / 14com afrontem les pèrdues per l´abellarol?L´abellarol és el causant de pèrdues en el sector apícola a les zones on hi és abundant, tant pel seu efecte depre-dador com dissuasori. En ser una au protegida, les restric-cions per al seu control són molt fortes. Roser Costa expli-ca en el seu article els camins que tenen els apicultors per poder afrontar les pèrdues per aquesta causa.

a fons / 6Venda de proximitat una idea a l´alçaLa globalització, una realitat que ens està fent canviar tantes coses, ha comportat també aspectes positius com el fet de la valoritzaciò dels productes de proximitat. Molts consumidors comencen a valorar no sols la qualitat dels productes sinó també dels valors que comporta el seu consum. L´Eva Morera ens exposa les iniciatives en-degades, les modalitats d´acreditació i les normatives que ho regulen.

4

OPINIÓ

DORIS cASAS

El món de les abelles sempre ha cap-tivat. Ho sabem per la relació de les seves imatges com a símbol de tan-

tes coses, entre d´altres el treball, la rique-sa i el poder. les escenes de recol·lecció de mel es troben representades amb art rupestre a la Penínsu-la Ibèrica des de l’epipaleolític, sobretot a la zona del llevant. A Catalunya, a les muntan-yes de Prades hi ha diversos jaciments d’art rupestre postpaleolític dels quals l’abric del Mas del Ramon Bessó, a Montblanc, conté una possible escena de recol·lecció. El fris està integrat per tres grups que inclouen

setze figures. El tercer grup situat a la dre-ta de l’abric està format per una figura hu-mana fragmentada i diversos traços creuats que s’han interpretat com abelles, segons explica Joan maria llorenç.Fa uns anys que a l´Eixam ens vàrem fer res-sò del rastre de la família Barberini a Roma, on l´espectacularitat i profusió de les imat-ges ens feia adonar de com d´important era aquesta família que va fer de l´abella el seu símbol i que van assolir el seu màxim poder el segle XVII. Més recentment i amb molta menys pàtina la família Ruiz mateos en va fer també ús com a logotip del seu holding.Els problemes entorn de la desaparició de

Abelles i cultura

colònies d´abelles arreu, ha fet sorgir mol-tíssimes plataformes en defensa d´aquestes criatures entranyables i tan necessàries. Ara, des de Londres, Alícia Canes ens han informat que les abelles són també el cen-tre, el leitmotiv d´actes de cultura. En el Lon-don Literature Festival, al Southbank Centre, s´ha explorat el món de l´apicultura amb una idea clara: les abelles i altres pol·linitzadors són els que permeten la producció d´una tercera part de la cistella de la compra, Du-rant dies s´ha parlat i debatut sobre la situa-ció, difícil, d´aquests insectes a través de xe-rrades, debats i també poesia. Però perquè ho remarquem en aquesta pà-gina d´opinió? Doncs perquè ens sembla important que Londres,la ciutat on la cul-tura és puntera ha estat la primera en po-sar-la al servei de les abelles, i de retruc de l´apicultura.Moltes vegades hem parlat o hem sentit a parlar de la importància d´empatia entre camp i ciutat. Una relació que no sempre comporta bones vibracions per la compe-tència en molts dels recursos que són li-mitats: aigua, terra, sistemes de conreu... Però també sabem que quan la ciutadania té clar el què cal defensar, moltes batalles estan gairebé guanyades. Per això no és baladí i, tant de bo, tingués continuïtat en d´altres llocs, la defensa de l´apicultura per mitjà de l´art! Si tothom tingués clar el paper que juga l´abella en el nostre entorn, el més immediat i el no tant, alguns dels aspectes que dia sí, dia també hem de defensar estarien guan-yades.Saludem, doncs, la iniciativa i esperem que alguna altra ciutat s´apunti a aquesta idea.

l Esgrafiat de l’Escola del Treball. Recinte de l’Escola industrial de Barcelona, edifici modernista de 1913

66

A FONS

Venda de proximitat, una idea a l´alça

teixit empresarial i concerta el treball que es du a terme per part dels ens locals d’àmbit supramunicipal i de les diferents àrees de Diputació de Barcelona que hi estan implicades més directament.

• la Paeria de lleida amb el “Mercat de l’Hort a Taula” que vol ser un punt de trobada on s’aglutinen productes agroalimentaris de proximitat per sensi-bilitzar sobre els valors de l’agricultura i l’alimentació.

• Unió de Pagesos amb “Terra Pagesa” que pretén identificar als consumidors que els productes agraris i alimentaris que adquireixen provenen directament de les explotacions agràries de la pa-gesia catalana. Així com contribuir a l’apropament entre la producció i el con-sumidor final, bo i prioritzant l’objectiu que el productor pugui retenir una part significativa del valor afegit, fruit del seu treball. Això vol dir, entre altres coses, que cal establir uns mercats de preus jus-tos estables arreu del territori.

En el cas de la mel, la comercialització a ca-sa nostra es fa bàsicament a través de dues vies: magatzems/distribuïdors o bé botigues i venda directa. Així doncs, la venda direc-ta de mel ha estat i continua sent un dels canals de venda tradicionalment més uti-litzat pels apicultors catalans, sobretot pels no professionals. I és a través d’aquest tipus de venda que l’apicultor ha pogut valorit-zar la seva producció en oferir al consumi-dor un producte amb un valor de proximi-tat i d’informació sobre la seva procedència i elaboració. Doncs bé, a principi del 2013 es va donar un pas més en aquest escenari i es va apro-var el DECRET 24/2013 que s’encarrega de regular l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimenta-ris. I per tant es va obrir un altre camí cap al reconeixement de la realització de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris als consumidors finals. Aquest decret regula l’acreditació volun-tària dels productors o agrupacions de productors agraris que venen la produc-ció pròpia o els seus productes d’elaboració pròpia directament als consumidors o a establiments minoristes i de restaura-ció. Cal matisar però, que aquest sistema d’acreditació no ha d’impedir seguir amb la venda de proximitat a aquells productors

Totes aquestes iniciatives varen néi-xer amb un únic objectiu: l’impuls del consum del producte de proxi-mitat. Aquest model que practi-

ca un consum conscient i responsable vol conèixer l’origen geogràfic, la naturalesa i el sistema de producció i, per tant, genera la necessitat d’apropar el productor i el consu-midor per reforçar els vincles de confiança. No s’ha d’oblidar que el comerç de proximi-tat és una opció que ha existit des de fa molt temps a casa nostra.Totes aquestes iniciatives varen néixer amb un únic objectiu: l’impuls del consum del producte de proximitat. Aquest model que practica un consum conscient i responsable vol conèixer l’origen geogràfic, la naturale-sa i el sistema de producció i, per tant, ge-nera la necessitat d’apropar el productor i el consumidor per reforçar els vincles de con-fiança. No s’ha d’oblidar que el comerç de proximitat és una opció que ha existit des de fa molt temps a casa nostra. A Catalunya aquest escenari ha donat lloc a l’aparició de diferents estructures i fórmules de comercialització, inicialment a escala lo-cal, que van des de la creació de cooperati-ves de consumidors on s’estableix una rela-ció directa entre consumidor i productor fins a altres iniciatives que volen fomentar, preci-sament, el mateix principi que s´impulsa tant des de l’àmbit privat com públic. A tall d’exemple podem parlar de:• la Diputació de Barcelona que va impul-

sar el projecte “Productes de la Terra” amb l’objectiu d’enfortir el teixit empre-sarial d’aquest sector a la província, que estructura el sistema local de suport al

En els darrers anys s´han produït diversos

escenaris i tendències de comercialització arreu

del territori català, que si bé van començar com a

activitats minoritàries, han anat prenen força en els

darrers anys.

Eva Morera,

Equip tècnic

d’Unió de Pagesos

Maig 2013 • NÚMERO 28

7

A FONS

agraris que no s’hi adhereixin.Les modalitats d’acreditació que es regulen a través d’aquest decret són:1) La venda directa de producció pròpia i

productes d’elaboració pròpia, per part dels productors o agrupacions de pro-ductors agraris al consumidor o consu-midora final.

2) La venda en circuit curt de producció pròpia i productes d’elaboració pròpia, per part dels productors en favor dels consumidors finals, amb la intervenció d’una persona intermediària.

Pel que fa a la tramitació de l’adhesió, aquesta es fa exclusivament mitjançant la DUN, ja que l’acreditació s’ha de fer lligada a les parcel·les i espècies de les quals dispo-sa el titular de l’explotació. Per tant, les per-sones que vulguin obtenir l’acreditació en la venda de proximitat de productes agroali-mentaris d’acord amb aquest decret han de:a) ser titulars d’una explotació, les dades

de la qual constin en el sistema integrat de dades d’explotacions agràries de Catalunya que gestiona el departament competent en matèria d’agricultura i alimentació. En el cas de les agrupacions de productors agraris aquest requisit l’han de complir els membres que siguin productors agraris.

l’acreditació té una validesa indefinida sem-pre que es compleixin les condicions que donen lloc a la seva obtenció, i el seu cost és zero. Només hi ha la despesa d’imprimir les etiquetes o els pòsters, que ho pot fer di-rectament el mateix productor, o bé a través d’una impremta.En el cas de la venda directa, el productor

que s´hi vulgui acollir no ha s’ha de haver donat d’alta d’una nova activitat econòmi-ca, ja que per al productor agrícola i ra-mader, la venda directa de la mateixa pro-ducció sense transformar o la primera transformació d’aquesta, en la seva explota-ció, en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents, es considerada com a activitat agrària per la normativa vigent. El decret suposa doncs per al productor la possibilitat d’obtenir una acreditació de la seva condició de productor davant del consumidor sense imposar-li cà-rregues afegides. El ciutadà pot tenir la ga-rantia que està comprant al productor sense intermediaris.

Normativa d’acreditació i visualit-zació del logotipEn el cas de venda directa, l’acreditació i el logotip s’han d’exhibir de forma obliga-tòria en un lloc visible i preferent. En el cas de productes elaborats, el logotip es pot fer constar en l´etiquetatge. I en el cas de ven-da de circuit curt, les persones o agrupa-cions acreditades han d’identificar aquests productes, abans de la seva comercialitza-ció, amb el logotip i, si s’escau, les mencions obligatòries que estableix la normativa vi-gent en matèria d’etiquetatge. Per tant, a part de la identificació de la venda de proxi-mitat cal indicar totes les mencions que es-tableix la norma general d’etiquetatge de la mel (RD 1049/2003)Pel que fa a les persones que facin la ven-da directa, o els intermediaris que realitzin la venda en circuit curt i comercialitzin al-tres tipus de productes juntament amb

els que són objecte de venda de proximi-tat han de tenir present que els productes acreditats com a venda de proximitat s’han d’identificar amb el logotip i s’han de sepa-rar convenientment de la resta de productes per no induir a l’error.Quant a responsabilitats dels productors cal tenir en compte que en:

Seguretat i higiene dels productes de venda de proximitat. “5.1 Els productors són responsables de la

seguretat dels productes que produei-xen o elaboren i han de vetllar perquè siguin innocus. Han de complir, en totes les etapes de la producció, transfor-mació, envasament, transport i venda dels seus productes, els requisits de la normativa corresponent que afecti a les seves activitats.

5.2 Els productors han de disposar, aplicar i mantenir sistemes d’autocontrol ade-quats, d’acord amb l’activitat que rea-litzen. En aquest sentit, els productors poden optar per utilitzar guies de pràcti-ques correctes d’higiene (GBPH).

5.3 En el cas de la venda en circuit curt, els productors han d’identificar a qualsevol establiment al qual hagin subministrat els seus productes agroalimentaris i han de tenir aquesta informació a disposició de les autoritats competents si aquestes la sol·liciten.”

Enguany, amb la tramitació de la DUN, ja tenim les primeres dades sobre els produc-tors que s’hi han adherit. Han estat un total de 271 productors. Dels quals, 17 són pro-ductors apícoles que s’hi han adherit com a

88

Els neonicotinoides són una família d´insecticides que actuen de manera semblant a la nicotina, sobre el sistema nerviós central, preferentment dels insectes, i impedeixen la transmissió dels impulsos nerviosos. Són actius en dosis molt petites, i segons les dosis la inactivació del sistema nerviós pot provocar la mort dels individus afectats, directament, o un seguit de trastorns como ara descoordinació, paràlisi, pèrdua del sentit de l´orientació, de l´eficàcia del vol, de la termorregulació… que a la llarga també poden provocar la mort.

Se´n va fer un ús massiu a la dècada dels noranta, quan varen sortir al mercat com a part de les anomena-

des “llavors blindades”. la llavor blindada es prepara industrialment i consisteix a re-cobrir la llavor amb una capa d´adob, una altra d´un neonicotinoide i, finalment, una última capa de protecció. Aquestes llavors quan se sembren incorporen al sòl l´adob i el neonicotinoide, que són captats per les seves arrels i transportats a la resta de la planta (nèctar i pol·len inclosos), i acon-segueixen un efecte sistèmic de protecció de la planta. La seva acció en dosis molt petites i la seva llarga permanència (més de dos anys a la terra (Bonmatin et al., 2003) va fer que tinguessin molt d´èxit en l´agricultura extensiva de cereals, colza, gira-sol, panís, remolatxa i altres conreus.

Neonicotinoides versus abelles (i)

També s´apliquen directament sobre els vegetals, per absorció foliar, i al sòl, i són també molt ben acceptats pels agricultors pels efectes citats anteriorment.A mitjan anys noranta, apicultors fran-cesos van començar a apuntar l´ús d´aquests insecticides en les llavors com a causant de pèrdues importants de les collites de mel i de l´alta mortalitats de les abelles que treballaven en el conreu del gira-sol. Es van fer un seguit de tre-balls amb resultats no coincidents, però finalment es va imposar el criteri que eren perillosos per a les abelles i el Mi-nisteri d´Agricultura francès els va pro-hibir per a aquests conreus. A aquesta prohibició parcial per a alguns conreus d´interés apícola s´hi van unir posterior-ment altres països com Alemanya, Eslo-

INFORME

antonio gómez pajueloconsultors apícoles - www.pajueloapicultura.com , antonio@pajuelo.info

vènia, Espanya, Itàlia i els Països Baixos. La major part de les prohibicions en per-meten l´ús en conreus que no són atrac-tius per a les abelles i d´ús foliar des-prés de la floració. El problema és que si es tracta d´un conreu que no és atrac-tiu, com és el cas dels cereals d´hivern, l´insecticida pot ser captat de la terra per la floració silvestre, o per qualsevol altre conreu posterior fins a dos anys desprès de l´aplicació, fet que produeix intoxica-cions imprevistes. A Espanya el consum total d´insecticides, segons el darrer Anuari d´Estadística Agrària, de l´any 2010, MAGRAMA, va ser de 39.045,5 tones, que correspon a 0,826 kg/habitant (més que el consum de mel!). El 16 d´abril d´enguany, el l l istat d´insecticides neurotòxics registrats al MAGRAMA (http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/productos-fitosanitarios/registro/produc-tos/consusact.asp ) inclou 32 formula-cions, d´un total de 7 matèries actives (acetamiprid, clotiandina, fipronil, imi-dacloprid, spinosad, tiametoxan, i tiaclo-prid). l´ús d´aquests insecticides pot provocar problemes a les abelles de diferents ma-neres:

Maig 2013 • NÚMERO 28

99

INFORME

• Per intoxicació directa, durant els tractaments foliars sobre conreus d´interés apícola

• Per intoxicació directa amb la pols que s´aixeca de les sembradores en usar les llavors blindades (hi ha cons-tància de danys a Alemanya, on els apicultors afectats han estat indem-nitzats).

• Pel pecoreig de les abelles del nèctar i del pol·len:• De plantes apícoles de llavors blin-

dades (colza, gira-sol)• I/o de plantes silvestres de la vora

de conreus amb llavors blindades• O que han crescut durant els dos

anys següents a la sembra d´aquestes llavors sobre el mateix terreny.

• Pel consum posterior de pol·len o mel contaminats emmagatzemats en el rusc.

S´ha de tenir en compte que la toxicitat d´aquests neonicotinoides és molt eleva-da en dosis molt petites; per exemple, la clotianidina i el fipronil són més de 6.000 vegades més tòxiques que el DDt, i el imidacloprid més de 7.000 vegades més tòxic (Taula 1).Els efectes demostrats d´aquests neoni-cotinoides sobre les abelles abracen un espectre ampli de problemes, les ma-nifestacions dels quals varien en fun-ció d´un seguit de circumstàncies que fan difícil aquest tipus d´estudis. Per exemple, en els estudis fets per Bel-

zunces a l´INRA d´Avignó es constata:• la toxicitat és més gran amb dosis

petites continuades (alimentació amb productes contaminats) que amb una sola dosi més gran.

• Que la toxicitat és major a tempera-tures més altes

• Que l´efecte de dos d´aquests produc-tes junts és molt més gran que el de la suma dels seus efectes per separat (sinèrgia). En aquest aspecte hi ha una altra sèrie de publicacions científiques recents que demostren aquest efecte tòxic sinèrgic de diversos insecticides amb acaricides i amb herbicides

• Que la temperatura del tòrax d´abelles intoxicades estigui al voltant

dels 22º C, més de10 por sota del normal (35ºC)

• Que les abelles intoxicades perden la orientació, donen mala informació d´on són les fonts d´alimentació en els seus viatges de tornada a la colò-nia i es perden al camp.

Altres treballs demostren que las glàndu-les hipofaríngies d´abelles intoxicades són menors (Heylen i altres, Apidologie 2010).Ja fa anys que els apicultors francesos atribueixen a aquests neonicotinoides el nombre anormal de reines que es tor-nen abegoteres a la tardor (fins el 50%), i els criadors de reines informen que ne-cessiten fins un 50% més d´abellots per inseminar correctament les seves rei-nes. Aquesta manca de fecunditat de l´esperma dels abellots ha estat citada també en la bibliografia científica, i està constatada en altres espècies, la huma-na inclosa, en les quals s´explica també pel nivell de contaminants ambientals en què es desenvolupen.cal, doncs, especificar els diferents ti-pus de toxicitat. Per exemple, per a l´imidacloprid (Noa Simó, CARI, 2012):• La toxicitat aguda, que mata imme-

diatament les abelles, correspon a la dosi de 37 ng por gram de pes (per a rates: 506.000 ng/g)

• La toxicitat crònica, que les mata a llarg termini: 24 ng/g

• Els efectes subletals, pèrdua del sen-tit de la orientació… es manifesten en dosis de 1-2 ng/g

• I no hi ha constància d´efectes a 0,012 ng/g.

Taula 1.- Toxicitat comparada d´alguns insecticides. Bonmatin, CNS, França

Plaguicides (principi actiu)

Producte comercializat® Ús DL50

(ng/abella)*Toxicitat/

DDT

DDT Dinocide Insecticida 27.000 1

amitraz Apivar Ins./Acaricida 12.000 2

Coumafos Perizin Ins./Acaricida 3.000 9

Tau-fluvalinato Apistan Ins./Acaricida 2.000 14

metiocarb Mesurol Insecticida 230 117

Carbofuran Curater Insecticida 160 169

Lambda-cihalotrina Karate Insecticida 38 711

Deltametrin Decis Insecticida 10 2.700

Tiametoxam Cruiser Insecticida 5,0 5.400

Fipronil Regent Insecticida 4,2 6.429

Clotianidina Poncho Insecticida 4,0 6.750

imidacloprid Gaucho Insecticida 3,7 7.297

Informació correcte Informació correcte

* DL50 = dosi que mata el 50% de las abelles que la consumeixen; ng = nanogram = 10-9 grams = una mil·lèsima de mil·lionèsima de gram.

Font: Luc Belzunces, INRA, Avinyò (França).

10

El dissabte 27 d’abril es va presentar la Vii Jornada Tècnica de la Mel, organitzada des del Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimenta-ció i medi Natural amb la col·laboració de l’Associació d’Apicultors Lleidatans i la ma-teixa Fira Q Balaguer, que es consolida com a marc de la promoció de productes alimen-taris de qualitat, artesanals i de proximitat.A partir d´un quart d´onze del matí, a la sa-la de conferències del Nou Pavelló Firal, va tenir lloc la presentació de la Jornada a cà-rrec del Sr. Josep M. Roige Rafel, alcalde de Balaguer.la primera xerrada tècnica, “Neonicoti-noides, nous insecticides perillosos per a les abelles”, va anar a càrrec del Sr. anto-nio gomez Pajuelo, llicenciat en Ciències biològiques i consultor apícola, i va tractar sobre la problemàtica dels neonicotinoi-des, insecticides aplicats a llavors de cultius (principalment gira-sol, panís,colza) que ac-tuen sobre el sistema nerviós central de les abelles i altres insectes quan pecoregen el nèctar i el pol·len contaminat. l’acumulació de pol·len contaminat afavoreix la trans-missió de l’insecticida a les larves, fet que produeix mortalitat o reducció del cicle de vida de les futures abelles. Aquesta expo-sició a l’insecticida pot ser directa o retar-dada (consum d’hivern de pol·len o nèctar contaminat). La toxicitat dels insecticides neonicotinoides per a les abelles és desco-munal en comparació amb la resta de pla-guicides, i l´efectivitat letal està en funció

de la freqüència de les dosis, la temperatu-ra i les sinergies resultants de la combinació amb altres insecticides o acaricides, i a més provoca la inactivació del sistema immuno-lògic de les abelles. També va mencionar el cas de la lluita dels apicultors de Galícia contra aquests insecticides i la repercussió d’aquest fenomen en el cens d’arnes a es-cala provincial.convé recordar que el 15 de març passat va tenir lloc una votació a la UE per pro-hibir els neonicotinoides per dos anys; 13 països van votar a favor de la prohibició, 9 en contra i 5 es van abstenir. Ara es tor-na a repetir la votació amb l´admissió d´un

seguit d’excepcions (cultius de remola-txa sucrera, cereals d’hivern, aplicació dins d’hivernacles, aplicacions foliars postflora-cions, etc.). Caldrà que estiguem pendents i més mobilitzats, en el cas d’una resolució que afecta la viabilitat de la nostra activitat.

Resultat del concursEntretant va començar la recollida de mos-tres del VI Concurs ”Reina de Mels”. Es van presentar un total de 36 mostres en les tres categories del concurs:10 mostres de romer,13 de mil flors i 13 d’alta muntan-ya. El jurat estava integrat pel Sr. Miquel alemany, la Sra. Fina Conell i el Sr. Jor-di Homs.A tres quarts de dotze es va presentar la segona xerrada tècnica del Sr. Antonio Gómez Pajuelo, que versava sobre “crite-ris pràctics per seleccionar les millors arnes per reproduir”, una introducció a la selec-ció genètica (heretabilitat dels caràcters, selecció en massa, patró de cria...), anàlisi morfomètrica per a l’avaluació de races, i tècniques i correcta avaluació de caràcters heretables (producció de mel, baixa agres-sivitat, comportament higiènic) i la tècnica de multiplicació (partició, cria de reines na-tural, artificial).Després es va propiciar un torn obert de paraules on diferents apicultors van expo-sar les seves opinions sobre les xerrades.A dos quarts d´una, el Sr Domènec Vila Navarra, director general d’Alimentació, Qualitat i Industries Agroalimentàries del DAAm, va fer una exposició sobre el de-

FIRA DE BAlAGUER

Vii Jornada Tècnica de la Mel

l Acte de recollida de guardons del concurs “Reina de les mels”.

l Els membres del jurat dels concurs “Reina de les mels”.

Maig 2013 • NÚMERO 28

11

FIRA DE BAlAGUER

El dissabte 27 d’abri l, à l’Escola de Capacitació

Agrària de Vallfogona de Ba-laguer, el Sr. Domènec Vi-la Navarra, director general d’Alimentació,Qualitat i Indus-tries Agroalimentàries del DA-AM, i el Sr Josep M. Bonet Ros, president d’Apicultors Lleida-tans Associats, van signar un conveni de col·laboració, amb

l ’objectiu que l ’Associació d’Apicul tors pugui d ispo-sar d’un laboratori d’anàlisi i caracterització de mels mo-noflorals i multiflorals, anàli-sis pol·línics, anàlisi de HmF, humitat, conductivitat, detec-ció d’antibiòtics, etc., així com d’un espai de formació en api-cultura dins del marc de l’Escola Agrària.

Conveni de col∙laboració entre el DaaM i apicultors Lleidatans associats

cret de venda de proximitat de productes agroalimentaris, i també va donar respos-ta als dubtes del públic exposats en el torn obert de paraules.

Concurs de melsA dos quarts de dues es va fer l´entrega de premis del VI Concurs ”Reina de Mels”. Els guanyadors dels premis van ser:Mel de romer:

• 1r Pere miñambres• 2n Xavier llobet

Mil flors:• 1r Mel Can Toni• 2n Rafel múria

alta Muntanya• 1r Juan castro Borreguero• 2n carme tarragona

i el premi a la millor mel del concurs la “Reina de Mels” a Vicent Brull.la cloenda de la jornada la va fer el Sr. Domènec Vila Navarra, qui va obrir pas al dinar d’un menú de degustació de produc-tes Q de Qualitat.

A la tarda va tenir lloc la presentació ”La cuina de la mel a la Noguera” a l’espai Gustum-Diputació de lleida.

Durant tota la Fira es podien tastar i adquirir mels de qualitat oferides per apicultors arte-sans de l’Associació d’Apicultors Lleidatans

l Antonio Gómez Pajuelo va exposar el problema de l´ús dels neonicotinoides per a l´apicultura

1212

TEMA CENTRAL

Les pèrdues produïdes en la producció apícola

a causa de l´abellarol han estat reconegudes,

i per això i en ser una espècie protegida

compensades tot i que no adequadament per

l´Administració

L’ abe l l e ro l causa pè rdues a l’apicultura pel seu efecte depre-dador i dissuasiu. Aquest fet és re-conegut per l’Administració cata-

lana que, des de l’any 2005 fins el 2012, ha destinat ajuts als apicultors professio-nals per compatibilitzar les activitats apíco-les amb la conservació de l’abellerol, que a Catalunya és un espècies protegida. Les dades de la població d’abellerol disponibles i utilitzades aquests darrers anys per cate-goritzar els municipis de Catalunya en zo-nes d’abundància molt alta, alta i mitjana d’abellerol, a efectes d’establir la quantia de l’ajut a percebre pels apicultors eren del període 1999-2002 de l’Atles d’ocells nidi-ficants a catalunya (Estrada et al., 2004). L’import màxim d’ajut que pot percebre un apicultor només cobreix un 17% de les pè-rdues, segons l’estudi “comptabilització de

la producció apícola i l’abellerol” (Àmbit Ru-ral, 2007) i, per tant no compensa adequa-dament les pèrdues de les explotacions apí-coles. Els apicultors, que consideren que la mesura més efectiva seria reduir la pobla-ció d’abellerols, fa temps que reclamen a l’Administració que faci controls poblacio-nals davant la percepció de l’augment de la població en els darrers anys. Les dades del programa de Seguiment d’Ocells Comuns de catalunya (SOcc) confirma que hi ha ha-gut un augment moderat de l’abundància de la població nidificant d’abellerol a ca-talunya al llarg de la última dècada (però l’increment del 2002 al 2010 és del 48%). En base a aquestes dades, el 2011 es va ac-tualitzar el mapa de l’abellerol segons les dades d’abundància relativa.

Controls i restriccions la normativa estableix la possibilitat de fer controls, però és molt restrictiva a l’hora de plantejar aquest tipus d’actuacions. Cal te-

Com compatibilitzar l´abellarol i l´apicultura

ROSER COSTAEQUIP tècNIc D’UNIó DE PAGESOS

Maig 2013 • NÚMERO 28

1313

TEMA CENTRAL

nir en compte també l’opinió dels especia-listes en ornitologia, que consideren que la destrucció de les colònies d’abellerol sovint produeix la reubicació posterior dels ocells cap a un altre lloc, fet que comporta tras-lladar el problema sense solucionar el con-flicte. La normativa comunitària que estableix el règim general de protecció de les aus, la Directiva d’aus, està transposada a la llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimo-ni Natural i de la Biodiversitat, i el Reial De-cret 139/2011, de 4 de febrer, per al desen-volupament del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, que recu-llen els mateixos principis que la Directiva. l’abellerol és una espècie inclosa d’ofici al Llistat d’espècies silvestres en règim de pro-tecció especial del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient perquè està inclòs als convenis internacionals ratificats per l’Estat i la Unió Europea (annex II del Conveni de Berna i a l’annex II del Conve-ni de Bonn). Com a espècie inclosa al Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial, està prohibida qualsevol actua-ció feta amb el propòsit de matar-la, cap-turar-la, perseguir-la o molestar-la, així com el deteriorament dels seus nius, àrees de re-producció, hivernada o repòs. La llei preveu un règim d’excepcions a les prohibicions, d’acord amb la Directiva, prèvia autoritza-ció administrativa de les comunitats autò-nomes, sempre que no hi hagi una altra so-lució satisfactòria i sense que les excepcions suposin en cap cas perjudicar el manteni-ment en un estat de conservació favorable les poblacions de què es tracti, en la seva

àrea de distribució natural. Tot i que no és necessari consultar a la Comissió Europea abans d’aplicar una excepció, si que hi ha l’obligació de comunicar totes les excep-cions en l’informe anual que s’ha d’enviar a la Comissió, i, en els casos en què la Co-missió arribi a la conclusió que l’aplicació de les excepcions no està d’acord amb les dis-

posicions de la Directiva, es reserva el dret a emprendre actuacions judicials contra l’Estat membre.A Catalunya, en el cas de l’abellerol, en ser una espècie protegida de la fauna sal-vatge autòctona, està prohibit fer controls específics de la seva població (està inclo-sa a l’annex del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text re-fós de la llei de protecció dels animals). Això no obstant, la llei catalana també pre-veu que el departament competent pot au-toritzar, motivadament i de manera excep-cional, la captura o el control d’exemplars d’espècies protegides quan no hi ha cap altre mètode per evitar-ne els danys. Es re-gula la possibilitat d’autoritzar la caça se-lectiva temporal d’espècies protegides, no-més si cal reduir-ne la població, en interès de la protecció d’altres espècies protegi-

des o per prevenir danys importants a con-reus, ramats o forests. Aquesta autoritza-ció té caràcter extraordinari i requereix un informe que demostri que l’operació de caça selectiva que s’ha de practicar no po-sa en perill el nivell de població, la distribu-ció geogràfica o la taxa de reproducció de l’espècie protegida en el conjunt de Cata-lunya. Durant el temps que duri la cacera, aquesta ha de ser controlada per represen-tants del departament competent en matè-ria de medi natural. Els controls d’abellerol sense autorització estaria tipificat com a in-fracció molt greu, que pot ser sancionada amb multes de 2.001 a 20.000 euros. Així mateix, s’incomplirien les condicions exigi-bles per a la protecció de les aus silvestres incloses a la condicionalitat, fet que pot su-posar l’aplicació d’una reducció de l’import total dels pagaments directes.Per tant, en principi hi ha la possibi-litat fer un control de la població de l’abellerol, com a au i com a espè-cie protegida. Cal tenir en compte, però, l’esperit de la Directiva d’aus en què es ba-sen la norma estatal i la catalana. La pro-tecció de les aus a escala europea és una de les normes més antigues; des de l’any 1979, la Directiva d’Aus va establir un rè-gim general de protecció de totes les espè-cies d’aus, que inclou les prohibicions de:a) matar-les o capturar-les de forma inten-

cionada, sigui quin sigui el mètode uti-litzat (per tant, s’estableix la prohibició bàsica de la caça d’aus).

b) destruir o danyar de forma intencionada els nius i els ous i treure els nius.

c) recollir els seus ous de la naturalesa i retenir-los, encara que estiguin buits.

La destrucció de colònies d’abellarols reubica els ocells. Es trasllada el problema sense solucionar el conflicte

14

TEMA CENTRAL

d) pertorbar-les de forma intencionada, en particular durant el període de repro-ducció i de criança, en la mesura que la pertorbació tingués un efecte significa-tiu quant als objectius de la Directiva.

e) retenir aus d’espècies la caça i captura de les quals no estiguin permeses.

la Directiva inclou, a l´annex II, un llistat d’espècies d’aus que es poden caçar si ho recull la normativa dels estats. L’abellerol no hi està inclosa, per tant, és una espècie que no es pot considerar cinegètica en cap Es-tat membre.

Règim d´excepcionsEl règim d’excepcions a les prohibicions de la Directiva està previst per a quan existeixin o puguin sorgir problemes o situacions es-pecials. Les possibilitats d’establir excepcions són, però, limitades: han d’estar justificades en relació als objectius generals de la Direc-tiva i satisfer els requisits específics per la in-troducció de les excepcions. Poden perme-tre fer controls d’una espècies no inclosa a l’annex II, però s’ha de complir que no hi ha-gi una altra solució satisfactòria i que es de-mostri que es donen les circumstàncies d’un dels motius permesos per a fer l’excepció. l´objectiu final és per prevenir perjudicis im-portants als cultius i al bestiar. La interpretació de l’aplicació de l’excepció per prevenir perjudicis im-portants als cultius i al bestiar és la que s’hauria d’aplicar en el cas dels perjudi-cis de l’abellerol a l’apicultura. D’acord amb el Document orientatiu sobre la caça,

de conformitat amb la Directiva sobre aus silvestres de la Comissió Europea, aques-ta excepció que pretén regular les aus que causen danys té diverses dimensions. En primer lloc, es relaciona clarament amb un interès econòmic. En segon lloc, la seva fi-nalitat és prevenir danys, per la qual cosa no és una resposta davant de danys ja de-mostrats, sinó davant la gran probabilitat que es produeixin si no es prenen mesu-res. En tercer lloc, la conclusió que els per-judicis seran importants si no es prenen me-sures ha de ser fonamentada. En el cas de l’abellerol es complirien les tres premisses.Tenint en compte aquest marc, el Depar-tament d’agricultura, Ramaderia, Pes-ca, alimentació i Medi Natural es plan-teja fer una prova pilot de control de la població d’abellerol molt concreta i li-mitada a zones on coincideixen una al-ta abundància relativa de l’espècie amb una zona d’idoneïtat floral (segons el mapa elaborat en base a la informació de les associacions d’apicultors), i amb la lo-calització dels assentaments que aquests anys han sol·licitat l’ajut per compatibilit-zar les activitats apícoles amb la conserva-ció de l’abellerol. creuant les tres informa-cions s´han determinat unes zones amb alta abundància d’abellerols i idoneïtat floral en les quals es podria plantejar dur a terme la prova pilot.

Com conviure amb l´abellerol Cal tenir en compte, però, que l’apicultura haurà de seguir convivint amb la presència

de l’abellerol. Tot i que no hi ha mètodes efectius per allunyar els abellerols de les ar-nes i evitar la predació de les abelles, es po-den tenir en compte algunes normes per re-duir-ne la predació. S’ha de procurar ubicar les arnes en llocs on no hi hagi molts po-sadors, que poden ser arbres secs, cables de línies elèctriques o de telèfon, tanques, edificis, relleus del terrenys o altres llocs ele-vats des dels quals els abellerols poden ob-servar els insectes voladors, capturar-los al vol i tornar-hi per ingerir-los; tenir en comp-te la ubicació de les colònies de cria, ja que quan comencen la reproducció normalment no s’allunyen més enllà d’un radi de 4 km; tenir en compte que els espais oberts o de mosaic i amb presència de marges són ideals per a l’espècie; també es poden utilit-zar senyals visuals o acústiques, però tenint en compte que amb el temps perden efecti-vitat i s’han de renovar amb certa freqüèn-cia abans que els ocells s’hi acabin acostu-mant, i/o l’ús de xarxes de protecció (Raül Aymí, ICO, 2012). ca l segu i r avançant i demanar a l’Administració que tingui en compte que la Directiva també exigeix als Estats membres que fomentin la investigació i els treballs necessaris per a la protecció, administra-ció i l’explotació de les aus. Entre els temes que la Directiva estableix que cal dedicar-hi especial atenció, en el cas de l’abellerol cal destacar el de la preparació i desenvolupa-ment de mètodes ecològics per prevenir els danys causats per les aus i la determinació de la influència dels mètodes de captura.

Qualsevol moviment de les arnes d’abelles que afecti a la demarcació de Lleida, requerirà una autorització prèvia

El Decret 42/2007, de 20 de fe-brer, pel qual s’estableixen mesu-res per a la prevenció del foc bac-

terià (Erwinia amylovoraespecifica en el seu article 8 el següent:8g) En un radi de 3 km al voltant d’un focus de foc bacterià, s’immobilitzaran les arnes d’abelles i només es podran traslladar fora d’aquest radi en el pe-ríode comprès entre el mes d’octubre de l’any de detecció del focus i l’inici de

la floració següent, excepte en el cas que el/la director/a general competent en matèria de sanitat vegetal ho auto-ritzi expressament.8h) La introducció i el moviment d’arnes a la zona indicada a l’apartat anterior quedarà condicionada a l’autorització expressa del/de la director/a general competent en matè-ria de sanitat vegetal.8i) Quan per la proximitat de les ar-

nes al focus detectat hi hagi un alt risc de difusió de l’organisme nociu, el/la director/a general competent en ma-tèria de sanitat vegetal n’ordenarà la destrucció.Per a qualsevol dubte poden consultar el web oficial del nostre departament: www.gencat.cat/daam o posar-se en contacte amb el corresponent Servei Territorial de Sanitat Vegetal del DAAm (tel. lleida 973 23 64 12)

DaRRERa HoRa

16

NOtícIES DEl SEctOR

Es preparen per rebre la vespa asiàtica

ALBERT GARCIA

Els apicultors catalans estaran alerta per detectar la presència de la ves-pa asiàtica a Catalunya però se sen-ten abandonats de l’Administració

per combatre-la, després d’estar advertits del greu impacte al País Basc. Aquesta va ser la conclusió de la joranda sobre aques-ta espècie invasora que Unió de Pagesos i l’Associació Catalana d’Apicultors van or-ganitzar el 17 de març al Bruc (Anoia), on van acudir més d’un centenar de per-sones. El nou responsable nacional d’Unió de Pagesos, Josep Maria Claria, va tancar la jornada amb el missatge que cal cons-cienciar d’aquest problema tota la socie-tat i va reclamar més implicació al Govern: “l’Administració hi ha d’intervenir. Dema-nem ajuda i prevenció.” El veterinari responsable de la Federació d’Apicultors de Catalunya, Lluís Palome-ra, va encetar la jornada explicant la gave-tat de l’impacte de la vespa velutina, nom científic amb què es coneix, i va exposar sumàriament els mecanismes de lluita. Palo-mera, primer de tot va posar l’accent en la prevenció: “cal vigilar les transhumàncies, quan els ruscos baixen del Pirineu, que no s’hi instal·li ”. En “El protocol d’actuacions per portar a terme per minimitzar els danys causats per vespa velutina envers l’apicultura i la di-versitat” que es va acordar a la Taula sec-torial de la mel el juny passat, el Departa-ment d’Agricultura reconeix que caldrà una formació per a la detecció i prevenció a apicultors, bombers, ADF, agents rurals, mossos d’esquadra, titulars d’explotacions

ramaderes i caçadors. Amb tot, lluís Pa-lomera va sentenciar: “Ara per ara es-tem sols. Els paranys i les trampes hauran de ser a càrrec dels apicultors. El Depar-tament ens ha dit que no hi ha diners”.

El president de l’Associació d’Apicultors de Guipúscoa, Julian Urkiola, va expli-car l’experiència de la infestació de la ves-pa asiàtica a partir de l’observació de gra-vacions en vídeo. Al País Basc, un apicultor va detectar el 2010 la vespa asiàtica a Irun, i des de llavors ha tingut un impacte molt important en l’apicultura, a més de fer-se

evident per a tota la ciutadania: a la ciutat de Sant Sebastià se n’han destruït 168 nius i uns 800 a tota la província. “No és un mal per a l’apicultor, la vespa asiàtica ja és un mal social”, va afirmar Urkiola. Va explicar que un laboratori basc estudia la manera de combatre-la amb un producte a curt termi-ni i amb feromones a llarg termini. “Però per combatre-la amb feromones hauria de ser ara, a l’inci de primavera, després quan ja n’hi ha moltes serà massa tard”. Urkiola va remarcar que les trampes no són del tot efectives i les que hi ha no són selectives. També va explicar que les abelles no saben com defensar-se d’aquesta vespa. Ha pro-vat de posar una vespa lligada amb filferro a dins del rusc i l’ha tret deu minuts des-prés intacta. Va explicar que aquesta vespa caça les abelles al vol, s’apodera del rusc i es menja la cera i les larves: “mentre hi hagi proteïna s’ho menja tot”. També va dir que, a França, la vespa ha causat pèrdues al sec-tor vitivinícola perquè xucla el raïm madur. Aquesta espècie invasora va arribar de França, es creu que a través del port de Bordeus, on està instal·lada des de fa nou anys. A Catalunya apicultors la van detec-tar a l’Empordà ara fa un any, tot i que falta una confirmació oficial de la seva presència a casa nostra. La vespa asiàtica és present a Portugal, Ga-lícia, Cantàbria Guipuscoa i Navarra, i Ur-kiola va predir: “Sens dubte vindrà. En deu anys podem tenir infestada tota la Penínsu-la”. L’apicultor basc va clamar perquè el Mi-nisteri d’Agricultura i Medi Ambient posi els mitjans necessaris per la lluita contra la ves-pa: “A l’Administració se li està dient que això que ens ve és molt gros”.

Els apicultors se senten sols davant la vespa invasora i en reclamen implicació

Maig 2013 • NÚMERO 28

17

NOtícIES DEl SEctOR

S’amplia el termini d´investigació sobre la desaparició de les abelles

Detecció de la Vespa velutina a les comarques gironines

Molts països de la Unió Europea van posar en marxa pro-

grames per estudiar les desapa-ricions de les colònies d´abelles, que s´havien de fer entre l´1 d´abril del 2012 i el 30 de juny del 2013.Els programes estatals els va orientar el laboratori de re-ferència de la UE per a la salut de les abelles mel.líferes que va decidir que calia fer tres con-

trols en colònies selecciona-des i que el darrer control es fes durant l´època de produc-ció de la mel, per tal d´estimar de manera objectiva el nombre de colònies perdudes o debili-tades. Ara bé, el fet que cada país hagi de seleccionar aquest període en funció de les seves característiques climàtiques és el que ha forçat l´allargament del termini que es clourà el 30 de setembre d´enguany.

L´objectiu

La detecció l´any passat d´alguns exemplars de Vespa velutina a la co-

marca de l´Alt Empordà per part d´un dels nostres apicultors as-sociats va fer que la nostra As-sociació es plantegés de fer con-trols per estar preparats per fer front a aquesta nova plaga que tan de mal ha causat als apicul-tors francesos.Un cop plantejat el problema, la detecció el més aviat possi-ble de la presència d´aquest in-secte, l´aspecte fonamental que calia afrontar era el de siste-matitzar-ne la recerca i el grau d´afectació. l´associació va acor-dar aleshores que el sistema de

detecció que es posarem en marxa seria la col·locació de trampes per a vespes, amb un líquid atraient. E l m a t e r i a l u t i l i t z a t é s l´anomenada: trampa per a ves-pes AVISPA’CLAC . I el líquid que usarem és l´atraient con-centrat AVISPA’CLAC.En aquest treball de camp hi participen uns 15 apicultors de la nostra associació que han col·locat un total de 20 trampes en diferents abellars, repartits per les comarques de l’Alt Em-pordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany, Gironès i la Selva. El projecte es va començar a executar el mes de març passat i es preveu que finalitzi els mesos

de tardor-hivern, que és quan les vespes femelles fecundades desapareixen per hivernar en algun lloc amagat. La campan-ya de control, doncs, tindrà una durada d´uns 8 mesos. la feina per part de l´apicultor és revisar les trampes cada ve-gada que arriba al seu abellar i canviar el líquid atraient cada 10 a 12 dies. I, evidentment, determinar quins insectes han caigut en el parany per tal de verificar si entre els capturats hi ha alguna Vespa velutina.

PressupostEl cost del material és el se-güent: • trampa AVISPA’CLAC: 11 €• Ampolla de líquid atraient

concentrar de 500 ml: 13 €Cal tenir en compte que ca-da ampolla conté 475 ml de lí-quid atraient i que en cada apli-cació s’introdueix 125 ml de líquid barrejat amb 250-300 ml d’aigua. Aquesta mesu-ra en permet fer 4 aplicacions per ampolla. Si ho valorem en temps, necessitarem una am-

polla per a cada dos mesos, aproximadament. Si mantenim el projecte durant 8 mesos, ne-cessitarem 4 ampolles de líquid per trampa. La despesa total prevista en ma-terial és: • 20 trampes a 11 euros: 220 € • 80 ampolles a 13 euros:

1.040 € • tOtAl: 1.260 € El cost d’aquest projecte en principi es va plantejar que se-ria finançat amb els fons de que disposa l´associació i amb el temps i treball dels apicultors, per fer el control de les trampes i la recopilació de dades. Però notícies de darrera hora ens confirmen que la Direcció Ge-neral de Biodiversitat es farà cà-rrec del cost del material.

Resultats Des de l´inici dels controls el març passat dels controls, les revisions de les trampes als di-ferents lloc establertes han estat molt positives, ja que no s´ha detectat fins ara cap Vespa ve-lutina. Generalment, els insec-tes que han quedat atrapats són mosques, polilles i vespes comunes. APICULTORS GIRONINS ASSOCIATS. Carles López Secretari de l’associació

18

NOtícIES DEl SEctOR

Curs d’apicultura Ecològica a la Universitat de Barcelona

Curs pràctic d´apicultura Més consum de mel a Europa

El mes d’abr i l passat es va impartir el Curs d’Extensió Universitària

“Apicultura ecològica”, a la Facultat de Biologia de la Uni-versitat de Barcelona. Va ser la novena edició. En total van as-sistir al curs 80 alumnes, que properament rebran un diplo-ma d’Extensió Universitària per haver realitzat aquest curs.S’han impartit 40 hores lectives de forma intensiva els quatre dissabtes del mes d’abril i el pri-mer cap de setmana de maig. El curs l’imparteixen apicultors

ecològics certificats i cientí-fics, de tal manera que, a part de la informació bàsica que es pot trobar en qualsevol manual, hi ha molta informació que ve de l’experiència directa tant de científics, com d’apicultors que normalment no es troba als lli-bres, ni a Internet.El curs s’ha anat consolidant en els darrers anys, i sempre es procura invitar els profes-sors que poden aportar un co-neixement més adequat per desenvolupar els diferents te-mes del programa. En aquest

sentit destaquem la partici-pació de Raquel Martin (ve-terinària) i Amelia V. Gonzá-lez-Porto (biòloga) del Centro Apícola de Marchamalo, Astrid Ballesta (eng. agrònoma) de la Universitat de Lleida, Esther Ibeas (Palència), en Gori Lladó i Juanma López-Vergara (Ma-llorca), Manel Simón, Joan Ma llorenç i miquel Hernández (Catalunya), Julio Rivas (Ando-rra) i Jaume Cambra (coordina-dor) de la Universitat de Barce-lona. L’objectiu del curs és el de formar a nivell bàsic nous

apicultors interessats en tenir unitats productives en règim d’apicultura ecològica certifi-cada o d’autoconsum, amb el punt de mira fixat en conside-rar l’apicultura ecològica com una opció d’elaborar productes de qualitat dins del sector apí-cola català.Jaume CambraApicultor ecològic i prof. de Botànica - Dept. Biologia Vegetal - Fac. Biologia Universitat Barcelonajcambra@ub.eduwww.abelles.cat

L´Escola de Capacitació Agrària i Forestal de San-ta Coloma de Farners or-

ganitza, pel proper mes de juny, un curs pràctic d´apicultura que anirà a càrrec d´Ernest Francolí.Amb aquest curs es vol facilitar el coneixement d’aquesta ac-tivitat i donar les nocions bàsi-ques teòriques i pràctiques per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en aquesta activitat, o bé millorar-ne els seus coneixe-ments.

Segons dades de la Comis-sió Europea de l´any 2011 tant la producció com el

consum de mel augmenten als països europeus. Pel que fa a la producció, l´Estat espanyol que és el primer en producció va fer 34 milions de quilos de mel, se-guit d´Alemanya amb 25,8, Ro-mania amb 24,12 i Hongria amb 19,8.El consum de mel ha pujat en els països comunitaris i ha passat de 0,66 kg/habitant l´any 2009

ProgramaDia 17: Introducció al món de l´apicultura i visita a un arnar. Maneig de les eines i material necessari.Dia 18: Anatomia i biologia de l´abella. Plagues i malaltiesDia 19: Sistemes de reprodució natural i artificial, Productes del rusc. Feines anualsDia 20. Sortida pràctica. Visita a un arnar i a una meleria profess ional . legis lac ió i associacions.

a 0,70 el 2011, tot i l´augment d epoblació ( de 498.982.000 a 502.155.000 persones). Així mateix la producció va ser 217.366.000 kg l´any 2011 front els 201.861.000 del 2009.La Comunitat Europea va tenir el 2011 un nivell d´autoabastiment del 61.60% i Xina va ser el prin-cipal proveïdor de mel, seguit de lluny d´Argentina i Mèxic. Segons indiquen les dades disponibles, les importacions xineses conti-nuen creixent el 2012.

Maig 2013 • NÚMERO 28

1919

wEb

http://fumigacionsnon.org/

l Avui us proposem aquest blog “Plataforma contra as Fumigacións” (por un futu-ro sens praguicidas), editat en gallec i fet per una sèrie d´entitats que han aconseguit que la Xunta hagi prohibit l´ús de Cascade en les fumiga-cions aèries de les plantacions d´eucaliptus. En el blog podeu trobar el manifest en el qual es de-nuncia que l´acció dels pes-ticides sistèmics (agrotòxics) són al darrere de la progres-siva desaparició de les abe-lles gallegues que ha pro-vocat l ´abandonament del sector d´uns 1.300 apicul-tors en els darrers 10 anys. En els llocs on més s´han fet servir aquests pesticides va-

ren desaparèixer el 80% dels ruscos. Es denuncia també el fet que les fumigacions amb mitjans aeris provoca que un 60% dels agrotòxics disper-sats caiguin fora del seu ob-jectiu, fet que ja ha estat es-tudiat com és el cas de “Us d´agroquímics en les fumi-gacions periurbanes i el seu efecte nociu en la salut hu-mana”, del doctor Jorge Kac-zewer de la Universitat de Buenos Aires.Galícia, en ser una de les zo-nes més afectades, l idera aquest tema que de fet tam-bé podem trobar en d´altres països, com ara França, del que ens en fèiem ressò a l´Eixam núm. 26 (p. 23).

Joaquim Ma. Nubiola

20

pLAnTES MEL·LÍfERES

grèvol Ilex aquifolium L.

l DescripcióArbre o arbust perennifoli de 2-15 m d’alçada, força ramifi-cat, amb peus masculins i peus femenins (planta dioica), amb l’escorça grisenca. Fulles verd-fosques, lluents, força corià-cies, amb una disposició alter-nada, de forma el·líptica, pecíol curt, lleugerament ondulades, de marge enter o més freqüen-tment dentat i espinós (espines foliars). Flors blanques, amb 4 pètals, mida petita, reunides en grups i poc aromàtiques. Fruits de tipus baia, de color vermell, carnosos i tòxics, d’uns 10 mm de diàmetre. cada fruit conté quatre granes.

l HàbitatCreix a l’estatge montà (mun-

tanya mitjana) i contrades me-diterrànies plujoses i sovinte-ja les rouredes per sobre dels (300m) 700m d’altitud fins als 1.850 m. Rarament forma gre-voloses (bosquets on predomi-na el grèvol). Cultivada tam-bé com a planta ornamental, ja que se sol plantar en jar-dins i per fer tanques. Es trac-ta d’una espècie protegida se-gons l’Ordre de 5 de novembre del 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de catalunya.

l Període de FloracióFloreix els mesos de maig a juliol.

l interès apícolales f lors , encara que són

poc vistoses, poden segre-gar una quantitat elevada de nèctar, tot i que la floració no és gaire llarga (2-3 set-manes). com que mai forma poblacions denses no sem-bla que es pugui recollir mel d’aquesta espècie, però pot ajudar com a recurs comple-mentari per a les abelles en l’arrencada de les colònies situades a la muntanya mit-jana, especialment en zona de rouredes.

l EtnobotànicaEs tracta d’una planta con-siderada com un antitèrmic potent. Antigament s’havia usat per combatre la malària i les grips. No obstant, estu-dis posteriors han demostrat

que es tracta d’una planta tòxica, tant pel que fa a les fulles com els fruits. Si hom l ’uti l itza, pot produir alte-racions gastrointestinals se-veres (diarrees i vòmits). Els fruits són molt tòxics i mai s’han de menjar. Els princi-pis actius tòxics pertanyen al grup de les saponines, com-postos fenòlics (àcid hidro-benzoic), ergosterols i alca-loides (teobromina). D’altra banda, la fusta de grèvol en ser molt resistent s’ha em-prat força en torneria.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia

Vegetal, Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

1 juliol de 2013a l’1 d’octubre de 2013

C/ Perpendicular Besos II, nau 208105 Sant Fost de Campsentelles

BarcelonaTel. 93 564 79 29Fax 93 570 20 26

comercial@apiglass.net

NovaAdreça

22

CÒMIC Àlvar Nogueraabelles, formigues i bestiari en general

Joaquim Ma. Nubiola.

SOpA DE LLETRES 28Heu de trobar 10 maneres de dir abella en diferents idiomes.

Un President de la Generalitat de Catalunya, Una de planta mel·lífera, Una flor, Una ciutat europea, Un mamífer, Una raça d’abella, Un poble guerrer africà dedicat al pasturatge del bestiar, Una comarca catalana, Un filòsof.

A B E I L L E Q E H F A P S J F K O S P A B E L O D N S I S V E Q Y R I H F X Z Z L W O N S F L D C A H O G D A M O B Z W A B E L C A U D O B I E N E K Ç N K L J T E X Z R E P A AM E H I L Ä I N E N

Sol∙lució a la núm 27:

pETITS AnUnCISeiXAMs seleccionAtsEs fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 102 739

eiXAMsPer a apicultors. Venc eixams amb reina jove de l´any, marcades a sol·licitud del client. Joaquim Ma Nubiola. Tel. 977 639 006

rUscos lAYensEs venen arnes tipus Layens, ben conser-vades i a bon preu. Tel. 973 186 077 o 617 236 965

Mel de Mil Flors i de tiMÓVenc mel de mil flors i de timó. Genaro Vàzquez. Tel. 609 848 175 o 972 534 021

estrenAr A preU de seGonA MÀVenc desoperculadora de cadenes (au-tom.), extractor de 8 quadres (reversible), banc desoperculador de 1,50 m i carro porta bidons. Maite. Tel. 652 320 525

nUclis lAnGstrotHEs fan nuclis amb reines seleccionades. Sadurní. Tel. 659 040 784 o Maite Tel. 652 320 525

cAiXes lAYensVenc 200 nuclis i 100 caixes Layens, en perfecte estat i caixa nova. Sergi. Tel. 936 852 345 o 626 904 101

Venc Bidons Venc bidons de 300 kg per a mel o d´altres productes. Francisco. Tel. 973 308 255

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstronth de 5 quadres i reines fecundades de l´any. Tel. 609 848 175 o bé 972 534 021

propolisVenc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi Planellas. Tel. 610 290 858

VArisVenc bidons INOX, marca THOMAS amb tapa , de 500 kg de capacitat; gabinets elèctrics 220w per desopercular quadres; olles de fang de 500 g de capacitat i ali-mentadors circulars NICOT. Josep Mora-dell. Tel. 649192476

MAteriAl ApícolAEs ven material apícola per abandona-ment d’explotació. Com a conjunt o per

separat. 12 ruscos: 7 Layens i 5 Langs-troth. Extractor elèctric 4/8, cubeta de-soperculadora, càmera (1 bidó 300 kg), etc. Preus a negociar. També remolc 2 eixos preparat per transhumància apí-cola.Contactar amb Quer Massaguer 605535226.

cAiXes lAYensVenc 12 caixes LAYENS. Preu a convenir. Interessats truqueu al 938648397 i pre-gunteu per Santiago Escutia.

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstroth amb reines fe-cundades de l´any. Interessats truqueu al tel. 93.899 31 59. Salvador Mallofré.

cAiXes lAYensVenc de 40 a 50 arnes Layens. Interes-sats truqueu al tel. 973.1050669.

Venc 3 MitGes AlcesLayens de 12 quadre. Preu a convenir. In-teressats truqueu al telèfon: 93.8320355.

prepAro eiXAMsPer a la propera temporada. Albert 616 255 441

Venc MelD´acàcia, alzina, bruc, milflors i castan-yer. Albert 616 255 441.

Venc rUscosVen 35 ruscos de model Layens/Dadant i també material apícola. Preu a convenir. Interessats truqueu al telèfon 93 809 40 87 o 636 112 886. Joan Queralt.

cAiXes dAdAntEs venen 100 caixes tipus Dadant amb mitja alça de ( 17,5 ), poblades amb ma-res joves, alça de cera estirada apunt per produir. Interessats truqueu al telèfon 620966084.

cAiXes lAYens (per jUBilAciÓ)Es venen 500 arnes Layens (36 cm.) de 12 quadres i 200 de 10 quadres. A partir de l´1 de gener de 2014. Preu a convenir segons data d´entrega. Interessats tru-queu al telèfon 696 38 50 26 (Ramon).

cArro reYcArEs ven carro Reycar per a transport d´arnes de 1.80*3 metres. Capacitat: 42 arnes Layens de 12 quadres. Preu: 2.500 euros. Interessats truqueu al telèfon 696 38 50 26 (Ramon).

RECEpTES

ingredients: Fruita fresca del temps. Per fer la salsa: 1 alvocat madur; ½ cullerada de sal; 2 culle-rades de suc de llimona; ½ tassa de suc de taronja; 2 cullerades de mel; ½ Tassa de maionesa.Hem de trossejar les fruites i po-sar-les en bols sobre unes fulles

d’enciam i guardar-les en el frigorí-fic. Pelar l’alvocat i posar-lo en una batedora amb els sucs de la llimona i la taronja. Barrejar-ho bé. Afegir la resta i batreu-ho fins que la barreja quedi ben suau. Posar-la al frigorífic. En el moment de servir la fruita po-seu-hi la salsa a sobre.

amanida de fruita amb salsa d’alvocat.

R I A X T O R R A GI A I C A C A I AP A M P L O N A A SL E O O C A C I S OA S E R N O H C A NT O L A R G I A M IO P I I G U E R L AN E F E R T A N O SA O P L A R U N E OD A L O I N R A C R

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic). POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

�������������������������������� ����� �� ������ �����

����������������������������

������� ������������������������� ������������