INDEX

• DESCRIPCIÓ• NUTRICIÓ• REPRODUCCIÓ• HÀBITAT• EXEMPLES• FONTS D’INFORMACIÓ

DESCRIPCIÓ• Tenen el cos simètric bilateralment, generalment de forma

allargada, amb el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut. Els tentacles són nombrosos i retràctils total o parcialment cobert de ventoses i sovint amb ungles.

• La conquilla pot ser externa en forma d’espiral (Nautilus), interna (sípia o calamar) o pot ser que no tinguin (pop).

• Tenen una mida aproximada de 20 a 40 cm, encara que s’han trobat exemplars gegants com alguns pops que han arribat a mesurar 1,5 metres i pesar uns 15Kg.

ANATOM A EXTERNA

NUTRICIÓ• Són animals carnívors adaptats perfectament per capturar i

processar les seves preses.• S’alimenten de crustacis, mol!luscs o de petits peixos. Quan

hi ha falta de menjar poden arribar a ser carronyers. • Amb els seus llargs braços tentaculars agafen les preses i les

porten a la boca on les trituren amb les seves poderoses mandíbules. La boca té una certa mobilitat i una certa capacitat de rotació. A la boca es produeix un verí que paralitza a la presa al entrar en contacte amb els seus teixits.

NUTRICIÓ(APARELL DIGESTIU)

• Després de la boca tenen el esòfag i alguns com el pop tenen una dilatació que funciona com un pap prèviament a l'estómac.

• L’estómac és un sac muscular on es produeix la digestió química. A continuació de l’estómac, té un intestí que s'encorba i acaba amb l’anus.

• L’absorció es produeix en el cec i en petita quantitat a l’intestí on van a parar les restes no utilitzades.

• L’anus es situa a prop del sifó i la glàndula rectal passa a ser la glàndula de la tinta, que l’expulsa quan creu que està en perill.

• L’època de reproducció normalment és a la primavera, però alguns poden arribar a reproduir-se fins al setembre.

• S’agrupen en bancs i s’aproximen a les costes, on realitzen un petit festeig abans de realitzar la còpula.

• Tenen una reproducció sexual interna, ja que el mascle introdueix els espermatozoides dins de la femella.

• La femella treu els ous en forma de cordons que deposita en les roques i/o en les algues.

• Dels ous surten individus semblants als adults. Es a dir no hi fase larvària.

REPRODUCCIÓ

RELACIÓ••

•

•

RELACIÓ(DEFENSA)

• Alguns cefalòpodes tenen tres mecanismes defensius molt característics: - Expulsió de tinta - Camuflatge - Capacitat de perdre membres

La majoria dels pops poden expulsar un núvol de tinta negra molt densa que els ajuda a escapar dels seus depredadors. El colorant principal de la tinta és la melanina, que és el mateix producte químic que dóna color als cabells i a la pell dels humans. Aquest núvol de tinta també afecta l‘olfacte, element especialment útil davant predadors com els taurons que per caçar es guien per l‘olor.

Les cèl!lules especialitzades de la pell del pop són les responsables de la capacitat de camuflatge.

RELACIÓ

• Normalment viuen als fons rocosos, on fan el cau, i es desplacen lentament amb els braços pel fons, però també es poden moure ràpidament per retropropulsió (aquest seria el cas dels pops).

HÀBITAT• Normalment viuen mar endins, nedant sempre, però en arribar

la primavera s'aproximen a les costes.

• Alguns s'internen a les ries. En elles romanen d'abril a desembre. Altres és queden a viure en el fons de sorra i fang proveïts de vegetació prop de la costa, fins als 100 m. de profunditat.

EXEMPLES

Pop roquer o pop comú

Calamar (Architeuthis)

(Octopus vulgaris)

Sipia (Sipia Officinalis)

FONTS D’INFORMACIÓ• http://www.asturnatura.com/moluscos/cefalopodos.html#morfologia• http://www.xtec.es/~ccosta25/molluscs.htm• http://www.faunadecubelles.com/cefalopodes.htm• http://www.xtec.cat/~aporta1/naturaweb/cefalopodes.htm• http://www.xtec.es/~jcarras2/bio_3eso/mol_luscs/molusc2.htm#dalt• http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0089733• http://encina.pntic.mec.es/~nmeb0000/invertebrados/moluscos/gruposmoluscos/cefalopodos.html

PREGUNTES

Laia Biel Alba Romero

1r ESO CEls mol uscscefalòpodes