ccnn: projecte 2 · 2010-11-15 · projecte 2 ccnn: tenim veïns! pàgina 10 ¿quina massa indiquen...

Projecte 2 CCNN: Tenim veïns!

Pàgina 1

CCNN:

PROJECTE 2

�

HI HA ALTRES PLANETES AL HI HA ALTRES PLANETES AL HI HA ALTRES PLANETES AL HI HA ALTRES PLANETES AL VOLTANT NOSTRE...VOLTANT NOSTRE...VOLTANT NOSTRE...VOLTANT NOSTRE...

...TENIM VE...TENIM VE...TENIM VE...TENIM VEïïïïNS!NS!NS!NS!

ARA JA SABEM ON ESTEM: EN UNA BRANCA D’UNA GALàXIA ESPIRAL ANOMENADA “VIA LàCTIA” GIRANT AL VOLTANT D’UNA ESTRELLA, EL

SOL, PERò.... HI HA ALTRES PLANETES AL VOLTANT NOSTRE...

TENIM VEïNS!

...SERaN COM LA TERRA?

HAUREM D’INVESTIGAR-LO

OBJECTIUS DE LA MISSIÓ:

Conèixer els planetes que formen el Sistema Solar i la seua posició relativa respecte al Sol

Conèixer algunes característiques importants dels planetes que formen el Sistema Solar


Pàgina 2

INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ:INTRODUCCIÓ: Qüestions:

1. Escriu les parts del Sol que s’assenyalen a l’esquema i apunta la

temperatura que es dona en cada part

2. Què és el que ocorre al Sol per a que es genere llum i calor?

3. Que li passarà al Sol d’ací a cinc milions d’anys?


Pàgina 3

Treball individual

TASQUES:TASQUES:TASQUES:TASQUES: 1. Investiguem els planetes del nostre

sistema solar

1er pas: ens plantegem el problema partint del que ja sabem

Segur que en anys anteriors t’han explicat moltes coses sobre els planetes del sistema solar. Intenta resumir les coses més importants que recordes: Ara teniu una missió important: investigar en profunditat les característiques d’aquests planetes i conèixer si en ells seria possible la vida. Una bona forma de tenir tota la informació és elaborar fitxes amb les característiques dels planetes, en les que posarem dades com les que s’apunten.

La fitxa haureu de fer-la en altre full per a que càpiga bé la informació i presentar-la de forma adequada als companys d’equip

Comença una nova investigació Esteu preparats?

Treball en equip: Cal repartir-vos les tasques

Planeta: ................

Radi:

Distància al sol: Superficie del planeta: Massa: Volum: Densitat:

Satèl·lits:

Atmòsfera: Temperatura:

¿hi ha aigua?:

¿Hi ha vent?: Possibilitat de vida:

Període de rotació: Període re translació:

Missions espacials o investigacions

realitzades al planeta


Pàgina 4

2on pas: pensem on i com buscar la informació Pensem primer quins són els mitjans que tenim al nostre abast per a buscar la informació:

• Biblioteca d’aula (els nostres llibres de 1er d’ESO) • Ordinadors amb connexió a internet

3er pas: ens repartim el treball I... què fem ara? Us suggerim que dos membres de l’equip busquen la informació amb l’ordinador, i la resta en els llibres. Heu de deixar apuntat al quadern d’equip de què s’encarrega cada membre de l’equip.

INFORMACIÓ TROBADA INDIVIDUALMENT TASCA ENCOMANADA: Buscar informació sobre els planetes .................................................

FONTS ON S’HA TROBAT EL CONTINGUT:


Pàgina 5

4t pas: comencem la reserca d’informació Heu de seguir les indicacions del projecte anterior, tant per als llibres, com per a buscar per internet. En aquest últim cas us recomanem els següents links:

� http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/astronomia/chicos/sistema_solar/generalidades.htm

� http://www.astrored.net/nueveplanetas/ � http://usuarios.advance.com.ar/evic/SistSolar/sscuadro.htm � http://www.todoelsistemasolar.com.ar/ � http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared01/sistema_solar/

indexflash.htm � http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/cat/index.htm

5é pas: posem tota la informació en comú Una vegada tenim les fitxes amb la informació dels diferents planetes, el que hem de fer es presentar-la de forma el més concreta possible. Per a fer això, haurem d’elaborar un quadre o taula amb tots els planetes i diferents apartats amb la informació que tenim en el que es comparen les característiques de tots els planetes. Et proposem un model com el següent:

planeta RADI DISTÀNCIA AL SOL

Venus

Mart

Si fins ara heu fet bé les vostres tasques, no tindreu problemes per a fer les següents activitats....

A les columnes posarem les característiques que volem comparar: radi, distància al Sol, etc.... quantes columnes necessites?

A les files posarem la informació dels diferents planetes per a cada apartat

Treball en equip


Pàgina 6

Des de la nau espacial, hem fet una sèrie de fotografies en el nostre viatge dels diferents astres i

planetes que hi ha al sistema solar.... ¿sabries reconèixer a quin planeta o astre correspon cada

fotografia?


Pàgina 7

Fem deduccions amb la informació que tenim:

1. ¿Quines característiques te la Terra que no tenen altres planetes i que fan possible la vida?

2. Contesta raonadament si són vertaderes les següents afirmacions:

a) La distància entre Venus i la Terra és major que la distància entre Mart i la Terra

b) La distància entre Venus i la Terra és major que la distància entre Saturn i el Sol

c) El planeta que gira més ràpidament al voltant de si mateix és Saturn

d) Un any en el planeta Saturn dura aproximadament 365 dies

3. Ordena de major a menor massa tots els planetes del sistema solar

4. Ordena de major a menor volum tots els planetes del sistema solar

5. ¿Quins planetes surarien sobre la superfície de Neptú?

6. ¿Quin és el planeta més dens de tot el sistema solar? ¿i el menys dens?

7. ¿Per què en els planetes gegants la temperatura és més baixa?

8. ¿Per què en Mercuri fa tant de fred per la nit si està al costat del Sol? (pensa en la

característica que el diferencia de la resta de planetes)

9. ¿Per què en Venus, tan paregut a la Terra, les temperatures són tan elevades?


Pàgina 8

2. Estudiem els conceptes nous: matèria, massa, volum i densitat

Al fer les fitxes dels diferents planetes que formen el sistema

solar, han eixit conceptes nous, que, de forma intuïtiva, tots sabem què signifiquen (la massa, el volum, la densitat, ...), però... Què són realment? No són més que propietats de la matèria, però anem a

estudiar-les amb més detall:

OBJECTIUS:

Conèixer les propietats de la matèria que composen els planetes Saber mesurar les propietats de la matèria

LA MATèRIA: Podem definir a la matèria com tot allò que ocupa un lloc en el espai i es pot mesurar

Però analitzem millor aquesta definició:

Quines de les següents coses són matèria

Pedra calor arbre fred taula

Realitzem la següent experiència: a) Agafem una xeringa sense agulla b) Pugem l’èmbol fins a una altura determinada c) Tapem l’orifici d’eixida amb el dit d) Intentem baixar l’èmbol al temps que mantenim tapada

amb el dit l’eixida e) ¿què ocorre?

Hauràs deduït que l’èmbol no baixa perquè l’aire que ha entrat en la xeringa no pot eixir, per tant... ¿ocupa l’aire un espai? ......................... ¿es l’aire matèria? ............

Observa el flotador de la imatge: a) ¿què te a l’interior? ........................................................................... b) ¿ocupa un espai el material que ten en l’interior? .............................. c) Per tant... ¿és matèria?.....................................................................


Pàgina 9

LA MATèRIA Té MASSA:

La massa és la quantitat de matèria que té un objecte

L’acció de mesurar la

massa s’anomena pesar

Per a poder mesurar la massa utilitzem un instrument que és la balançabalançabalançabalança. I la unitat de mesura és el quilogram.

Però no totes les balances mesuren en quilograms. Per exemple, les de laboratori permeten

pesar substàncies de menor massa, i per això són més sensibles.

(Sensibilitat: quantitat mínima de massa que hi pot mesurar una balança)

Al laboratori tenim diferents tipus de balances: investiga com funcionen!

Nom

Càrrega màxima

sensibilitat

Investigueu com funciona una d’aquestes balances i redacteu els passos a seguir (protocol) per a

poder pesar en ella un objecte (ha de servir per a que un altre company puga pesar un objecte

seguint els passos, que han d’estar numerats).

pesem el mateix en

tots els planetes? de

què depèn?

Treball en equip


Pàgina 10

¿Quina massa indiquen les tres balances?

¿Quina és la sensibilitat de la balança de l’activitat anterior ?

LA MATèRIA OCUPA UN VOLUM:

El volum d’un cos o una substància és la mesura de l’espai que ocupa

Per als cossos amb forma s’utilitza com a unitat de mesura el metre cúbic (m3). Si els

cossos són petits, mesurem en cm3.

Per als líquids i gasos, que no tenen forma pròpia, es mesura la seua capacitat en litres

(l). saps les equivalències entre litres i m3?

Per a poder mesurar el volum utilitzem instruments aforats ograduats

Els instruments graduats són els que tenen una escala per mesurar els diferents volums dels líquids. Els instruments aforats tenen simplement un senyal, anomenant marca d’aforament, i només serveixen per mesurar un determinat volum de líquid.

PER A PRACTICAR: Observa els instruments volumètrics que et proporcionem al laboratori i omple la següent taula:

Instrument Nom Capacitat màxima

Sensibilitat ¿Graduat o aforat?

1

2

3

4

5

6

7

8

Massa = ...................... g

Massa = ...................... g

Massa = ...................... g


Pàgina 11

¿Quin és el volum de líquid de les provetes següents

Marca en cada proveta el volum que s’indica

¿Podries saber el volum de l’anell amb la informació que es presenta a la figura?

¿Què marcarà una proveta que conté 25 ml d’aigua quan introduïm una pedra el volum de la qual és de 5 ml? a) 5 ml b) 25 ml c) 50 ml d) 30 ml

UNA PROPIETAT DELS MATERIALS: LA DENSITAT

¿Què pesa més, un quilogram de suro o un quilogram de plom?

Segur que has contestat bé a la qüestió... ¡pesen el mateix! El

que ocorre és que tenen diferent densitat. Aquesta és una propietat

característica de les substàncies, i que mai canvia, independentment de la

quantitat de massa o la quantitat de volum, perquè aquest concepte

relaciona a les dos propietats.

La densitat d’una substància és la relació que existeix entre la seua massa i el volum que ocupa

Densitat = massa/volum d=m/Vd=m/Vd=m/Vd=m/V

Observa amb atenció en la següent imatge: Els dos cossos tenen el mateix volum (1000 cm3) i, no obstant això, no pesen igual. ¿quin pesa més?

suro plom


Pàgina 12

Amb les dades de l’activitat anterior, calcula la densitat del suro i del plom suro: massa: 240 g Volum: 1000 cm3

Plom: massa: ................. Volum: ................

¿Quin dels dos materials és més dens? ......................................................................................................

Ara tenim tres substàncies amb el mateix volum ¿quina és més densa? Calcula la densitat del mercuri, de l’oli i de l’alcohol

¿Què té més densitat, un anell d’or o un lingot d’or de 10 Kg? Raona la resposta

massa volum

Densitat = = =

massa volum Densitat = = =


Pàgina 13

Tenint en compte la següent taula de valors de densitat expressada en Kg/m3, escriu la densitat dels següents objectes:

a) Bola de petanca................................. b) Dado de fusta .................................... c) Canica de vidre .................................. d) Lingot d’or......................................... e) Vas de vidre ....................................... f) Anell d’or ...........................................

¿Què podem dir sobre la densitat d’un objecte que sura en aigua? a) La densitat de l’objecte és major que la de l’aigua b) La densitat de l’objecte és menor que la de l’aigua c) La densitat de l’objecte és igual que la de l’aigua d) L’objecte sap nedar

Segur que en les fitxes hi ha conceptes que no coneixes bé i que has

d’aprendre què signifiquen. Et proposem que elabores, com en el projecte anterior, un vocabulari amb aquests conceptes:

VOCABULARI


Pàgina 14


Pàgina 15

Treball en equip

I ara què fem?... Ha arribat el final de la nostra investigació, i ara cal reflectir en un PRODUCTE tot allò que hem après al llarg del projecte.

En aquesta ocasió us proposem dos PRODUCCIONS les tasques de les quals podeu repartir-vos entre els diferents membres de l’equip d’acord amb les capacitats individuals de cada membre.

PRODUCCIONS FINALS:PRODUCCIONS FINALS:PRODUCCIONS FINALS:PRODUCCIONS FINALS:

Producte 1:

¿Són d’or les monedes de 50 cèntims? ¿Com ho saps?

¿Com podríem comprovar-ho?

Dissenyeu una experiència per comprovar que les monedes de 50 cèntims no són d’or

Haureu de presentar un informe amb el procediment emprat i els resultats amb el següent ordre:

1. Problema que voleu investigar (us recomanem plantejar-lo en forma de pregunta) 2. Hipòtesis ( es la possible contestació a la pregunta que heu posat com a problema) 3. Experiment que aneu a realitzar 4. Materials que necessiteu 5. Resultats i càlculs realitzats 6. Conclusions (es la contestació a la nostra pregunta-problema)

Indicacions:

� Primer hem de plantejar-nos el problema i la hipòtesis, i després dissenyarem un

experiment (apunteu tot el material que necessiteu): cal que aquest treball el feu

primer individualment a casa i que després l’equip valore quin és el millor

experiment

� A l’experiment heu d’afegir els passos numerats. Penseu que ha de servir per a que

un company que no sap fer l’experiment puga repetir-lo.

� Han de posar-se tots els càlculs que se han realitzat , i els resultats s’hauran de

posar en una taula

� Conclusions: és una frase a soles (i no es refereix a si us ha agradat o no

l’experiment ni l’opinió personal!)


Pàgina 16

Mb!nfvb!qspqptub!qfs!bm!qspevduf;!

!Problema: Hipótesis: Experiment:

1.

2. Material necessari:

Qspevduf!e’frvjq;!!Problema: Hipótesis: Experiment:

1.

Material necessari:


Pàgina 17

El meu informe de laboratoriEl meu informe de laboratoriEl meu informe de laboratoriEl meu informe de laboratori

Problema: Problema: Problema: Problema: HipHipHipHipòòòòtesis:tesis:tesis:tesis: Experiment:Experiment:Experiment:Experiment: Material:Material:Material:Material: Resultats:Resultats:Resultats:Resultats:

ConclusiConclusiConclusiConclusióóóó::::


Pàgina 18

Treball en equip

Producte 2:

Indicacions:

� Penseu primer quins termes o conceptes incorporareu a la sopa de lletres o

encreuat: no repetiu els conceptes... hi ha molts al tema.

� Repartiu-vos el treball: varios membres poden fer l’encreuat i altres la sopa de

lletres

� Redacteu els conceptes de forma clara

� Heu de distribuir els conceptes de forma que no queden evidents (sobre tot a la sopa

de lletres

� Reviseu l’ortografia

� Presenteu els treballs amb cura (línies fetes amb regle, etc.)

Mft!nfvft!ubtrvft!joejwjevbmt!qfs!bm!qspevduf!

tóo;! Heu d’escriure ací la vostra contribució per al producte

Heu d’elaborar una prova per a “examinar” als companys d’altres equips (els posarem nota a ells i a vosaltres!):

a) Elaboreu un encreuat amb els conceptes i continguts més importants del tema

b) Elaboreu una sopa de lletres amb els conceptes més importants relacionats amb el sistema solar


Pàgina 19

Si voleu, podeu feu servir aquestes plantilles per a fer l’encreuat i la sopa de lletres quan ja tingueu el treball fet en brut i vullgueu passar-lo a net

Fodsfvbu;

Tpqb!ef!mmfusft;!

!

!

Horitzontals: Verticals:

Enunciat de la sopa de lletres:


Pàgina 20

Treball individual

¿COM ANEM? Anem a comprovar com anem.... ¿coneixem tots els astres que formen el sistema solar? ¿coneixem les seues

característiques més importants? ¿coneixem on es troben? Identifica els planetes de la figura


Pàgina 21

Anomena els quatre planetes interns i indica quines característiques presenten en comú

¿A quins planetes se’ls anomena “gegants gasosos”? ¿per què reben eixe nom?

¿A quins astres corresponen els números de la figura?

Completa la taula comparativa dels planetes del sistema solar

Característiques Planetes exteriors Planetes interiors

Mida

Proximitat al Sol

Estat físic

Nombre de satèl·lits

Densitat


Pàgina 22

Omple el mapa conceptual

Llegeix, colora i contesta a les qüestions

a. Completa el dibuix amb els planetes que s’anomenen al text.

b. ¿Quina és la principal diferència entre una estrella i un planeta?

c. ¿Quines altres diferències entre estrelles i planetes s’assenyalen al text?


Pàgina 23

INVESTIGACIó: ¿Com s’ha format el sistema solar i els planetes i astres que el constitueixen? Busca informació i explica la seua formació en no més de 15 línies

Treball individual per a lliurar

ccnn: projecte 2 · 2010-11-15 · projecte 2 ccnn: tenim veïns! pàgina 10 ¿quina massa indiquen...

Documents