13ara DIUMENGE, 10 DE JULIOLDEL 2011 aracrònicapolítica

ALEIX CUBERESCONSULTOR DE COMUNICACIÓ

Per viure, tocar de peus aterra;perpensar,senzille-sa; en conflicte, ser just igenerós;algovern,noofe-gar;a la feina,passió...Són

alguns dels principis que el mestreLaoziproposavaals futurs lídersperadquirir la complexitat de l’art degovernar.

UnRubalcaba influent, ordidoral’ombra, va escenificar ahir un can-vi de registre: superava l’etapa deMaquiavel iaraesdisposaaguanyareldespatxdelamàximamagistratu-ra, no només com a estrateg en cap,sinótambécomapríncep.UnPSOEaïllat, sol i molt tocat anímicamentva gestionar bé les expectatives: vagenerar tensió, curiositat i interès.Lesmirades, les orelles, lesments iles voluntats polítiques eren a l’ac-tedelPSOE.Escenografia: townhallmeeting.Elpaladí,abraçatpelsseus,la vella guàrdia i els perdedors del#22m,apropdelespersones.Unfa-ristol humil. Sobre fons vermell, elcognomdelcandidat. Lessigles sónen un segon terme.

L’Alfredoportauncolordecorba-tapochabitual: el vermell. America-na fosca. Camisa blava. La imatge éspresidencial.Discursde65minutsdedurada.Llarg.Enalgunmomentesfadifícilmantenir l’interès. Somrient itens, ahir l’Alfredono es va treure elrellotge. Petits detalls que cal cuidaramb estima. El discurs #guardiole-ja: reconeixement i agraïment a ZP.Ganesdereptes.Sel’haestudiatmolt,gairebénoesmira les fitxesquepor-ta.Està inquiet.Avuiesmoumésdelcompte darrere el faristol. Els seusulls tímids i petits, avuimés oberts iintensos. To inclusiu: “Fixeu-vos...”.

Dosobjectiusimprescindiblesdeldiscurs.Elprimer:adreçar-sedirec-tament a l’electorat de centre es-querra cansat, decebut, enfadat iabstingutparlantd’ocupació,econo-

ElMaquiavelque volia ser príncep

Rubalcaba va utilitzar una escenografia ‘town hall’,que li permet sortir rodejat dels seus. AFP

mia i oportunitats, “Els aturats te-nen cares, noms i cognoms”. El se-gon:gestosclarsdirigitsal#15m,“Lademocràcia és dels ciutadans. MésDemocràcia.Novamaneradeferpo-lítica. Taxa Tobin. Nova llei electo-ral”. Exemplifica i simplifica sovintperquè tothom entengui els argu-ments: senzillesa en la construcciói en la comprensió del discurs. ZeroacusacionsdirectesalPPniaMaria-no Rajoy. Ja era hora! Això portaràels adversaris populars a repensarels seusmissatges i lamanerade co-municar dels seus líders.Hi hamolten joc i podrien quedar identificatspermanentmentambel framenega-tiu delNO.

La imatge va ser d’elegància, so-lemnitat, solvència contrastada, li-deratgepresidencial, ganesde recu-perar la iniciativa. S’ha aconseguitalinear el caràcter i la personalitatdelcandidatambelcontingut, lafor-ma i l’escenografia del discurs i laimatge del candidat. La reacció del’oposició així ho confirmarà. Tot iaixò, lasituaciónodeixadesergaire-bé impossible. A partir d’ara caldràbuscar més connexió i proximitatamb el públic.e

El PSOE va cuidar tots els detalls per entronitzar-lo

Anàlisi

ImatgeVaserd’elegància,solemnitat,solvènciacontrastadai lideratge

ficis empresarials segueixin “viesparal·leles”. Al costat de la butxaca,va ferunadefensaencesade lasani-tat pública, dels diferents tipus defamília i delmodel educatiu.

Però Rubalcaba va provar de su-mar al PSOE de sempre les petici-onsdel 15-M,enuna intervencióenpositiu, senseanomenarencapmo-ment el PP.El tempsdel “si tunohivas, ells tornen”, de la por al retorna l’aznarisme,hapassata lahistòria.

Vadeixarclaralsqueesmanifes-ten al carrer que l’única solució ésa la política. Dit això, va posar-sedeures: va exigir austeritat als seus

companys –“si no vius compenses,acabespensant comvius”– i vades-afiar el PSOE a canviar el sistemaelectoral. Vaproposar acostar-se almodelalemany,queésdual: combi-na el vot als partits amb el vot alscandidats de cada circumscripció.

Al final, va rebre l’abraçada de laplanamajor del partit, començantper Zapatero, satisfet amb el dis-curs, iCarmeChacón, queundia vasomiar protagonitzar aquest mo-ment. Hi havia algun històric, comJavier Solana, i un absent, FelipeGonzález,queesvaperdreel retorndel felipisme al poder.e

ONZEANYS DESPRÉSZapatero va tornar el poder ala vella guàrdia al Palau de

Congressos deMadrid, on ellva guanyar l’any 2000 contra

José Bono. DANI POZO / AFP