castelló, rafael. mercat especulatiu del català al pv. reus

8/7/2019 Castell, Rafael. Mercat especulatiu del catal al PV. Reus

1/15

PONENT: Rafael Castell Cogollos

PONNCIA: EL MERCAT ESPECULATIU DEL CATAL AL PAS VALENCI

RESUMNo fa molt, Ninyoles (2001) assenyalava que la sociolingstica en lmbit catal pateixduna marcada tendncia a defugir els conflictes socials associats a la convivncia dedues llenges, en centrar-se en lexplicaci-construcci dun consens social al voltant dela llengua. s cert que lexplicaci de com s possible la convivncia pacfica en lessocietats humanes ha estat, des del seu naixement, i s encara avui, un motiu central dela sociologia. Per tamb s cert que lexplicaci del conflicte social s lalterdialcticdel consens. I tots aquells que han volgut construir una comprensi acurada de la vidasocial, han hagut dabordar, des duna perspectiva o daltra, la qesti del conflicte. Endefinitiva, que la dicotomia consens-conflicte no deixa de ser una distinci analtica dela vida social: abordar un costat tot obviant laltre s un exercici incomplet, insuficient.

I a s ms cert si cap en lmbit de la lingstica. En acceptar el model de Saussure, iels seus pressupostos, el mn social ens apareix com un univers dintercanvis simblicsi lacci social queda reduda a un acte de comunicaci, al ms pur estil ciberntic,sistmic, tan ben desenvolupat per Luhmann (1984, 1990). Aquesta visi, queconverteix la dinmica interna del sistema lingstic en lnic principi de la seuadifusi, oculta els procediments unificadors, estrictament poltics, pels quals undeterminat conjunt de subjectes, que parlen, es veu obligat, en la prctica, a acceptar lallengua oficial. s per aix que la llengua amb qu treballa Saussure t totes lescaracterstiques que li sn prpies a una llengua oficial (Bourdieu, 1985).

Per tal de superar aquest entrebanc, cal reconixer que les relacions socials, a banda deser tractades com a interaccions simbliques (relacions de comunicaci), han de sertractades tamb com a intercanvis de forces (relacions de poder). Unes relacionsmitjanant les quals els participants intercanvien els seus capitals (recursos materials oimmaterials), siguen econmics, poltics, socials i/o simblics. Noms en el camp de lesposicions socials, definides per les diferents dotacions de capitals, es poden representartant els interessos genrics associats al fet de concrrer, de participar (consens), com elsinteressos especfics lligats a les diferents posicions i, a travs seu, la forma i contingutde les postures (habitus) en qu sexpressen aquests interessos (conflictes, latents omanifestos).

A partir duna operativitzaci aproximada del concepte de capital lingstic, en el sentit

en qu es usat per Bourdieu, i laplicaci de tcniques multivariants, es pot aconseguirdibuixar la situaci del mercat dintercanvis lingstics del catal que, segons elsresultats obtinguts, es polaritza entre una situaci dampliaci/explotaci del mercatexistent a Catalunya i una situaci de participaci en un mercat especulatiu al PasValenci (Castell, 2002). Propose una srie de reflexions sobre lacci collectiva quees deriva de lespeculaci lingstica sobre el catal al Pas Valenci.


2/15

IV CONGRS CATAL DE SOCIOLOGIA

GRUP: PODER I LLENGUA

SESSI PRIMERA

PONNCIA:

El mercat especulatiu del catal al Pas Valenci

Rafael Castell Cogollos

Dep. Sociologia i Antropologia Social

Universitat de Valncia Estudi General

1. Els camps i les prctiques lingstiques: bilingisme?................................................. 4

2. Els capitals lingstics: components i models de revaloritzaci................................... 6

3. El habitus lingstics: posicions compensatries ......................................................... 9

4. Estructura social i els capitals i habitus lingstics. ................................................... 11

5. Conclusions ................................................................................................................ 13

6. Agenda dinvestigaci ................................................................................................ 13

-1-


3/15

El present paper tracta darreplegar algunes consideracions i reflexions al voltant delanlisi sociolgica de les prctiques lingstiques al Pas Valenci. Les principalsconsideracions empriques i de resultats ja estan arreplegades en un article publicatrecentment al monogrfic dedicat al Pas Valenci per la revista Treballs desociolingstica catalana (Castell, 2002). Ara, per, vull centrar-me en el conjuntdidees que sorgeixen arran dels resultats obtinguts, emprics i terics.

En primer lloc, caldria explicar les raons que justifiquen la tria de lobjecte i laconstrucci del ttol daquesta ponncia. s important explicitar que arribe a lestudi deles prctiques lingstiques com a derivaci necessria de les anlisis prvies de laconstrucci de les identitats nacionals al Pas Valenci. Anlisis que em porten a laconclusi que les prctiques lingstiques depenen ms de la identitat nacional, que no ala inversa. A lhora de donar ra daquest paper, tamb s rellevant la reflexi suscitadaper Ninyoles (2001) al voltant del dualisme consensconflicte en lanlisisociolingstica del catal, per a assenyalar lescassa atenci prestada al conflicte social

dorigen lingstic. I, finalment, tamb s necessari ressenyar que aquestes duesinquietuds apareixen mentre desenvolupe una tasca daprofundiment i comprensi de lateoria sociolgica de P. Bourdieu. Teoria en el context de la qual pot entendres laterminologia emprada al llarg del paper.

De bon comenament vull assenyalar que lanlisi de lacci social, estanc endisciplines autistes, no ens porta enlloc. I que no s suficient amb un plantejamentinterdisciplinari que mantinga inconnexes les teories de cada disciplina. Les prctiqueshumanes sn totes inserides en un ordre social, de manera que qualsevol intent deseparar una categoria particular de prctica, o una dimensi particular de qualsevullaprctica (siga econmica, poltica o lingstica), constitueix una mera abstracci. El

mn social s completament present en cada prctica, i tamb en les lingstiques. Pertant, s necessari recrrer a instruments que lluny de qestionar la multidimensionalitatde les prctiques, permitisquen elaborar models histrics capaos de donar ra de lesaccions i de les estructures tal com sens ofereixen a lobservaci emprica. Calmobilitzar tot el conjunt de coneixements disponibles en les diferents dimensions delorde social: la famlia, lestat, el mercat... I dotar-se de les eines conceptuals que ensajuden a donar compte de les dades de lobservaci. s a dir, requerim dun aparellteric integrat.

En aquest sentit, els conceptes dhabitus, capital i camp, tal com sn utilitzats perBourdieu, ens poden ser de gran ajuda en lanlisi sociolgica de qualsevol tipus deprctica humana. I ens faciliten un canvi de lxic que ens dna una visi de laccisocial bastant diferent a la de la racionalitat, ja que ens porta a parlar daccionsraonables en comptes de parlar daccions racionals, amb totes les conseqncies quea comporta.

La combinaci daquests elements conceptuals ens permet de mantenir que lesprctiques socials no es fonamenten en unes decisions de la voluntat i de la conscinciaracional, ni tampoc sn loutputde determinacions mecniques i automtiques, sin quesn el resultat de les disposicions (habitus) adquirides mitjanant aprenentatgesrelacionats amb una exposici prolongada a les regularitats dun camp de relacionssocials. Aquestes disposicions sn capaces de generar, fins i tot en absncia dequalsevol clcul conscient, uns comportaments que podem anomenar raonables ms

que no racionals, encara que la seua coincidncia amb les estimacions del clcul enspuga fer pensar que sn producte duna ra calculadora. s a dir, de fet, les agents

-2-


4/15

socials sorienten en funci dun sentit prctic: a partir de lexperincia adquirida en laprctica, desenvolupen estratgies prctiques. Prctiques perqu sn implcites, noteriques, i al mateix temps cmodes, adaptades a les exigncies i urgncies de lacci.

Aix, lobjecte duna economia de les prctiques s lestudi de les condicions deproducci i de reproducci dels agents i estructures de producci i reproduccieconmica, social, poltica i cultural. O el que s el mateix, leconomia de les prctiquess una sociologia en el sentit ms ample (Bourdieu, 2003).

Potser s en la sociologia de la llengua, com una part especfica de la sociologia de lacultura, on la nostra disciplina shi troba amb major freqncia amb la negaci dallsocial. De fet, Ninyoles (2001) assenyalava que la sociolingstica en lmbit catalpateix duna marcada tendncia a defugir els conflictes socials associats a laconvivncia de dues llenges, en centrar-se en lexplicaci/construcci dun consenssocial al voltant de la llengua.

s cert que lexplicaci de com s possible la convivncia pacfica en les societatshumanes ha estat des del seu naixement, i s encara avui, un motiu central de lasociologia. Es tracta dentendre en quines condicions els agents concorren al camp derelacions socials, i manifesten aix un inters compartit en participar-hi i seguir les seuesregles. Per tamb s cert que lexplicaci del conflicte social s lalterdialctic delconsens, ja que, una vegada inserits en el camp de relacions socials, els agentscompeteixen per la possessi dels capitals que es poden obtenir als diferents mbits onparticipen. En definitiva, que la dicotomia consens/conflicte no deixa de ser unadistinci analtica de la vida social: abordar un costat tot obviant laltre s un exerciciincomplet, insuficient.

I a s ms cert si cap en lmbit de la lingstica. En acceptar el model de Saussure, iels seus pressupostos, el mn social ens apareix com un univers dintercanvis simblics

i lacci social queda reduda a un acte de comunicaci, al ms pur estil ciberntic.Aquesta visi, que converteix la dinmica interna del sistema lingstic en lnicprincipi de la seua difusi, oculta els procediments unificadors, estrictament poltics,pels quals un determinat conjunt de subjectes que parlen es veu obligat, en la prctica, aacceptar la llengua oficial. s per aix que la llengua amb qu treballa Saussure t totesles caracterstiques que li sn prpies a una llengua oficial (Bourdieu, 1985).

Per tal de superar aquest entrebanc, cal reconixer que les relacions socials, a banda deser tractades com a interaccions simbliques (relacions de comunicaci), han de sertractades tamb com a intercanvis de forces (relacions de poder). Unes relacionsmitjanant les quals els participants intercanvien els seus capitals (recursos materials o

immaterials), siguen econmics, poltics, socials i/o simblics. Noms en el camp de lesposicions socials, definides per les diferents dotacions de capitals, es poden representartant els interessos genrics associats al fet de concrrer, de participar (consens), com elsinteressos especfics lligats a les diferents posicions i, a travs seu, la forma i contingutde les postures (habitus) en qu sexpressen aquests interessos (conflictes, latents omanifestos). I daquesta manera trobar lexplicaci de les diverses prctiques segons lasegent formulaci (Bourdieu, 1979):

prctica = (camp, capital, habitus)

I aquest s lexercici que, aplicat a les prctiques lingstiques, vaig proposartemptativament en larticle esmentat (Castell, 2002). Ara, ms enll de repetir all queja vaig dir, vull remarcar les reflexions al voltant dels resultats, per tal dobrir unapossible agenda dinvestigaci.

-3-


5/15

1. Els camps i les prctiques lingstiques: bilingisme?

Linterrogant daquesta capalera qestiona que les prctiques lingstiques delsvalencians i valencianes siguen bilinges. No es tracta de cap descobriment novell. Fa jamolts anys que Ninyoles (1969) va posar el dit a la nafra en advertir-nos que aix delbilingisme, aplicat a un conjunt social, s una trampa ideolgica que treballa perpropiciar el procs de substituci duna llengua per altra.

Les prctiques lingstiques noms poden entendres analitzades en el context dunespai de relacions socials. Un configuraci de relacions entre posicions que constitueixun camp. Cada camp prescriu els seus valors particulars (capitals), aquells que sn enjoc en ell, i posseeix els seus propis principis de regulaci. Els camps, per tant, snespais socialment estructurats en els quals els agents concorren i entren en conflicte, bsiga per canviar o per conservar la seua configuraci, en funci de la posici que hiocupen. Aquestes posicions sn definides per la seua situaci en lestructura dedistribuci de les diferents formes de capital, la possessi dels quals dna accs alsavantatges especfics que procura aqueix camp.

Aquests camps, lluny de ser independents entre ells, sn noms relativament autnoms,ja que permeten la circulaci i intercanvi de capitals i de regles entre ells. Aix, el campde relacions lingstiques ens permet canviar capitals lingstics per capital social (feramics), per capital econmic (trobar feina) i per capital poltic (guanyar vots). Digualmanera, les regulacions duns camps es veuen afectades per les regulacions en els altres,per exemple les regles dinteracci econmica afecten les regles dinteracci lingstica.Un cas especial el constitueix el camp del poder, on lEstat ocupa un lloc central, ja queaquesta macroestructura social acumula una gran quantitat de qualsevol tipus de capitali, al mateix temps, estableix les regles dintercanvi entre uns capitals i daltres, entre unscamps i daltres (reconeixement oficial de titulacions, establiment de sistemes

impositius, serveis pblics, subvencions...).Al Pas Valenci ens trobem amb dues comunitats lingstiques (una castellana i daltravalenciana) que interactuen entre si. Aquesta interacci lingstica es veu afectada perles regles dinteracci familiar (relacions de gnere i de generaci), dinteraccieconmica (relacions de producci i de mercat), dinteracci poltica (relacions depoder) i identitria (relacions simbliques). I sabem que cap daquests tipus dinteraccino s neutral en les seues prescripcions, totes i cadascuna delles s subjecta a patronsdintercanvi que afavoreixen uns grups socials ms que no altres: les relacions de gnereafavoreixen els homes, les de producci i mercat als empresaris... A ms a ms, lainteracci lingstica est regulada, intervinguda diu el propi Ninyoles, per lesinstitucions estatals mitjanant loficialitat jerarquitzada dels codis lingstics que hiconviuen (per posar noms un exemple, el castell s denominat espanyol a laConstituci). En el cas que ens ocupa, per tant, ens trobem davant una situaci socialcomplexa1, en la qual competeixen diferents sistemes de codificaci lingstica, que snportats per diversos grups socials (socialment jerarquitzats), per tal de constituir-se ensistemes de codificaci hegemnics, quan no en sistemes de codificaci nics. Per,

1 Certament la situaci pot ser molt ms complexa, si a ms de la distinci entre el castell i el valenci,introdum la distinci interna pel que fa a les diferents formes lingstiques del castell o del valenci.No s eixe el nostre objectiu, per. El principal problema dinteracci lingstica que abordem s el quehi ha entre la comunitat castellanoparlant i la comunitat valencianoparlant.

-4-


6/15

aquesta competncia no es desenvolupa en igualtat de condicions: ni el mercat, nilestat, ara com ara, ho garanteixen.

Les llenges, en aquest cas valenci i castell, defineixen les realitats del context ambqu treballem, el Pas Valenci. I lampliaci dels espais socials (camps) en els quecobra valor el capital lingstic valenci est contraposada, i en competncia constant,amb els espais lingstics i simblics ocupats pel castell. Parlem doncs de lluites perlampliaci despais de legitimaci i valoritzaci duna llengua o una altra; dunconflicte entre llenges, generat per lobjectivaci de les invasions dels espais socialsduna i daltra. En definitiva, dun conflicte entre els grups socials que incorporen elssistemes de codificaci: s a dir, entre els grups que disposen dun capital lingstic oaltre. Un capital que volen rendibilitzar i convertir en altres formes de capital(econmic, poltic, social i/o simblic), per les quals competeixen amb aquells queposseeixen un capital lingstic diferent.

I, de fet, amb les dades comprovem que la imatge que ens presenta el concepte debilingisme, per definir les prctiques lingstiques al Pas Valenci, no fa altra cosa

que amagar una situaci de prctica monolinge majoritria. Les prctiqueslingstiques dels agents socials valencians sn monolinges quan les analitzem alsdiversos camps de relaci, de manera que les valencianes i els valencians,majoritriament, usen b el valenci b el castell a les relacions primries, rarament lesdues; i majoritriament el castell en les relacions secundries, rarament el valenci.

Un monolingisme que, en ser polticament regulat, obliga una part de la poblaci(valencianoparlant dorigen) a ser bilinge i permet que altra part de la poblaci(castellanoparlant dorigen) mantinga i reproduisca el seu monolingisme. De fet, quanes donen, les prctiques bilinges sn sempre ms freqents del costat del pol valencique no del costat del pol castell.

Hi ha una situaci de dominaci, conflictiva si ms no en latncia, que oposa duescomunitats asimtricament tractades en la seua dotaci de recursos (capitals) i espaislingstics en el camp de les relacions secundries. La qesti s, per tant, en quinescondicions competeixen pel valor dels seus capitals lingstics, individus i grups quees relacionen al mateix camp, amb dotacions de capital lingstic aparentmentsimtriques (s per aix que som bilinges, no?). La resposta lhem de trobar en lesposicions des don es practiquen les relacions, determinades primerament pels capitalslingstics, i lhem de trobar tamb en els habitus que estructuren aquestes prctiques.Efectivament, el manteniment daquesta asimetria tan clara, amagada sota la imatgesimtrica del bilingisme, noms es pot entendre a partir de lexistncia dhabituslingstics simblicament dominats. Es a dir, a partir de lexistncia dactitudsdacceptaci daquesta distribuci asimtrica de recursos i espais lingstics com anormal, com a justa. La dominaci simblica s aquella que sexerceix sobre un agentamb la seua complicitat2.

2 Entenem la dominaci simblica com un conjunt daccions inconscients que es perceben com a nocoercitives, per que sn producte dun determinisme social que es constitueix com fora de totaintenci (Bourdieu i Wacquant, 1994). Un dels efectes de la dominaci simblica s el mantenimentcom a latents dels conflictes socials: en definitiva, evitar la manifestaci dels conflictes socials.

-5-


7/15

2. Els capitals lingstics: components i models de revaloritzaci

Al Pas Valenci, segons el camp faa referncia a relacions primries o secundries, elsindividus presenten unes prctiques lingstiques o altres. Ara, per, cap demanar-secom s que al mateix camp tamb trobem diversitat de prctiques: des de qui sempreusa el castell fins a qui sempre usa el valenci.

Una part de la resposta ha de trobar-se en la distribuci dels capitals rellevants per alcamp. El capital no existeix i no funciona si no s en relaci amb un camp concret derelacions socials. Es tracta dun recurs que confereix un poder sobre el camp, i sobre lesregularitats i les regles que defineixen el seu funcionament i, per aix mateix, sobre elsavantatges socials que shi generen.

La llengua, amb la seva capacitat dobjectivaci de la realitat social, pot convertir-semitjanant el control del capital i dels habitus, en aquest cas lingstics, en uninstrument central de dominaci simblica. El fet dassumir amb normalitat uns usosdeterminats per a ocasions determinades sense adonar-nos-en, forma part daquesta

dominaci simblica. Aix, davant les pautes lingstiques en un moment donat, hem debuscar raons ms enll de la voluntarietat dels individus, i ms enll tamb de les causesespecficament lingstiques. Aquesta adopci de pautes lingstiques respon a unsmecanismes de dominaci simblica, que actuen conjuntament amb altres tipus dedominaci (econmica i/o poltica, per exemple). Aquesta dominaci simblica esdevo es manifesta com a mecanisme de legitimaci. El mateix sorgiment dels Estatsmoderns, de manera ms o menys violenta (violncia fsica o simblica), necessitasempre de legitimaci. La creaci de tota una srie destructures de plausibilitat que faninconscient aquesta violncia tal i com es presenta, forma part de la dominacisimblica dels Estats, que aconsegueixen definir la realitat que ens envolta dunadeterminada manera.

El control del capital lingstic, per tant, es converteix en una eina molt poderosa dedominaci, per al mateix temps, per la seva vlua, forma part dun capital culturalimportant en la lluita per la definici de la realitat que ms conv a un grup socialdeterminat davant els altres. La limitaci i el control de la capacitat de codificaci de lallengua s per als individus una forma dagressi invisible, per un costat, i per altre, sun instrument inductor de la definici de realitats.

Aquest eina cultural esdev capital en la mesura en qu es creen i reprodueixen elsespais socials per als quals t valor, que tamb podem anomenar mercats. Lesinstitucions socials, pbliques i privades, generen espais per als capitals lingstics, demanera que si no existeixen suports per a aquest tipus de capital, va devaluant-se el seu

valor. Per al cas que ens ocupa, dos grups interactuen amb diferents codis lingstics, iper tant maneres dentendre la realitat diferents. Davant a el grup ms poders i ambms institucions legitimades i legitimadores (estatals, posem per cas) pot continuarmantenint unes estructures de plausibilitat que mantenen el seu codi i sistema lingstic,mentre que el segon grup ha de lluitar constantment pel manteniment de les estructuresja establertes i per lampliaci a daltres mbits, on la llengua siga no noms oportuna,sin valuosa.

Aquells qui vulguen defendre un capital lingstic amenaat (...) estan condemnats a la lluita total:sols es pot salvar el valor de la competncia a condici de salvar el mercat, el conjunt de lescondicions poltiques i socials de producci dels productors/consumidors (Bourdieu, 1985: 31).

Un primer component rellevant daquest capital lingstic s lexpressat per la dotacide competncies lingstiques. Es tracta dun capital molt relacionat amb el capitalcultural acumulat, en general. s a dir, que depn en gran mesura del nivell

-6-


8/15

descolaritzaci experimentat. A travs del nivell de coneixement dun idioma, com araper exemple la diferncia entre un coneixement passiu o actiu, o entre un coneixementoral o escrit,..., podem aproximar un indicador del capital lingstic dels individus. Estracta, en termes econmics, duna mena de capital fix: la infrastructura sense la qualno sn possibles els altres components del capital lingstic. Podem denominar aquesta

forma del capital lingstic, capital competencial. Tanmateix, el coneixement s unindicador molt incomplet del capital lingstic, ja que una llengua acompleix una sriede funcions socials, per a les quals la competncia noms s un requisit. De fet, elcapital fix no t un sentit productiu si no es posa en funcionament a travs delsintercanvis lingstics. s a dir, el capital competencial s un recurs necessari, perinsuficient.

Per tant, dels usos socials que fan de la llengua els individus tamb obtenim unainformaci rellevant sobre el capital lingstic. Com ja hem dit ads, la convivnciasocial de dues o ms llenges implica asimetries entre els seus usos, de forma tal queuna delles assumeix el protagonisme en uns camps, com ara en les relacions formals,

associatives o de tipus secundari, mentre que laltra o daltres resten confinades adaltres espais relacionals, com ara els informals, comunitaris o de tipus primari. El fetde mantenir ls social duna llengua s un indicador de la possibilitat dobtenirrendiments del capital competencial. En definitiva s lindicador dun segon componentdel capital lingstic que podem anomenar capital instrumental. En termes econmicss una mena de capital circulant que permet rendibilitzar el capital fix.

Hi ha un tercer component del capital lingstic que est relacionat amb la valoraci quesen fa de la llengua. s una mena de taxa de canvi o tipus dinters, si preferiupreu, del capital competencial (fix) i del capital instrumental (circulant), respecte aformes de capital no lingstic, com ara leconmic la llengua serveix per trobar feinao guanyar ms diners, per exemple, el social serveix per establir noves relacions

socials, fer amics... , etc. Aquest tercer component del capital lingstic adopta unaforma de capital simblic, que podem anomenar capital valoratiu.

Amb les dades comprovem que el principal problema del valenci se situa en el capitalinstrumental. Precisament en aquella dimensi ms relacionada amb una ra prctica,aquell component del capital lingstic que permet rendibilitzar, realitzar, la resta decapitals, i no tant amb una ra terica (que t ms a veure amb les competncies i lesvaloracions). Aix significa que al Pas Valenci hi ha capacitat per posar en circulacibastant ms capital lingstic valenci del que efectivament sen posa; s a dir, hi ha unaescassetat doferta, de producci de circulant (que, com saben els agents econmics, sel que dna beneficis), en comparaci a les capacitats dabsorci del mercat lingstic

valenci.Per altra banda, destaca tamb que el capital valoratiu sempre supera, relativament, lesaltres dues formes del capital lingstic. La qual cosa ens confirma que la resultantglobal del mercat lingstic valenci presenta una situaci descassetat de capitalcirculant (excs de demanda i/o escassetat doferta) que genera una inflaci de la seuataxa de canvi. s a dir, que la percepci del capital valoratiu seleva com a resultat dela limitaci dels intercanvis, i per tant, del tamany del mercat (regulaci poltica,racionament). O tamb pot ser expressat per una situaci de mercat negre, resultat dela intervenci de preus, en la qual lestabliment dun capital valoratiu oficial (preu) persota del que donaria el mercat, genera laparici dintercanvis informals, amb preus ms

elevats. En qualsevol cas, aquesta sobrevaloraci del capital valoratiu per part de la

-7-


9/15

poblaci no s ms que una expressi de la regulaci, intervenci de lEstat, quedaquesta manera exerceix una dominaci simblica.

A ms a ms, de lanlisi de les formes dinterrelaci entre les diferents formes decapital lingstic, tamb podem dibuixar quins camins se segueixen per tal daugmentarel seu valor global. I dels diversos mbits territorials i moments de les observacionsutilitzades podem obtenir dos models emprics:

Model A: Capital valoratiu Capital competencial Capital instrumental

Model B: Capital competencial Capital instrumental Capital valoratiuEl model A dincrement del valor del capital lingstic es correspon amb aquell queparteix dun increment exogen (posem per cas provenint del camp de la poltica, comara degut a la posici nacional o de classe, o al requisit lingstic per trobar feina) delcapital valoratiu; un increment valoratiu que condueix a la millora competencial perculminar amb lincrement de la instrumentalitat lingstica. Aquest model s el queobtenim del territori valencianoparlant del Pas Valenci. Si parem atenci, es tracta

dun model adient per lampliaci dun mercatexistent, en el que com a resultat dunincrement en la taxa de beneficis saugmenta la inversi en capital fix per posar msproducci en circulaci. Aquest model sembla ms propi duna recuperaci lingsticaen aquells llocs on ja existeix certa dotaci competencial i la densitat dintercanvislingstics s relativament alta, i per tant el procs sinicia per un increment de la taxade beneficis que procura aquest capital lingstic preexistent. I s cert que el canvi desistema poltic i la instauraci de la Generalitat Valenciana incrementaren el prestigisocial del valenci (capital valoratiu), i lacompanyaren de la seua implantaci alsistema educatiu (capital competencial). De tota manera, una cosa i laltra, han tingut unefecte positiu, per limitat, sobre el capital circulant pel fre que suposa especialment laintervenci asimtrica de lEstat/Generalitat en contra de la circulaci del valenci (per

exemple, amb la poltica de la TVV), tal com queda reflexat amb el submodelespeculatiu que veurem ms endavant que afecta el conjunt territorial del Pas Valenci.

El model B, per la seua banda, representa aquell procs que sinicia amb un incrementexogen del capital competencial (posem per cas provenint del camp de la poltica, comara el generat per una poltica formativa determinada), que condueix a una majorpresncia instrumental, per culminar amb lincrement del capital valoratiu. Aquestmodel s el que obtenim dels mbits urbans analitzats en conjunt al Pas Valenci (Elx,Castell i Alacant). En aquest cas es tracta ms b dun model adient per la creaci dunmercat nou, que comena amb la inversi en capital fix que desprs es posa encirculaci per augmentar la taxa de beneficis. Aquest model sembla ms propi duna

recuperaci lingstica en indrets on la presncia del capital lingstic corresponent smolt fluixa, i cal potenciar la dotaci de competncies i dintercanvis lingstics. s adir, una situaci en la qual cal, primer que res, dotar dun capital lingstic quasiinexistent, que noms quan siga en circulaci demanar la seua valoritzaci.

Finalment, assenyalar que el model A presenta una versi feble, en el cas valenci. Unsubmodel que no culmina amb lincrement del capital instrumental, sin que sestanca,es frena, en la revaloritzaci del capital competencial. s el que obtenim delobservaci del conjunt territorial del Pas Valenci, zones castellanoparlants incloses.Es tracta, en aquest cas, duna mena de model de mercat especulatiu, aquell queconstrueix fbriques (capital fix), que no fabriquen res (sense capital circulant): com a

resultat dun increment en la taxa de beneficis, es concorre al mercatamb capital fix,

-8-


10/15

per sense la disposici a posar-lo en circulaci; sagafen posicions i es mant alexpectativa.

En definitiva, podrem dir que els capitals lingstics del valenci i els models derendibilitzaci i ampliaci del seu valor del conjunt territorial valenci respon a pautesespeculatives. Especulaci en un doble sentit. Especulaci que utilitza el capitallingstic valenci segons convinga, ara s ara no, per obtenir altres tipus de capital (unbon exemple sn les campanyes poltiques partidries de les organitzacions centralistesa la recerca de capital poltic, de vots, amb ls i manipulaci del capital lingsticvalenci, competencial i valoratiu). Especulaci que mant a sectors cada vegada msamples de la societat valenciana a lexpectativa del que ocorre per tal de posicionar-se.

Aix, segons aquest plantejament, a lhora devitar que el model global valenciresponga a pautes especulatives, sens ofereixen dues possibilitats que canvien el sentitde lactual intervenci estatal. La primera consisteix a intervenir per crear un mercatnou als territoris castellanoparlants del Pas Valenci, tot seguint el model B. La segonaconsisteix a fer passar els mbits urbans del territori valencianoparlant del Pas Valenci

del model B, de creaci dun mercat, al model A, dampliaci del mercat, com ara ambuna intervenci poltica que eleve la taxa de beneficis oficial, amb lexigncia delrequisit lingstic, per posar noms un exemple.

3. El habitus lingstics: posicions compensatries

Amb tot, per tenir una imatge completa de les prctiques lingstiques al Pas Valenci,hem dintroduir un altre element de la frmula inicial: els habitus. Els habitus sn elprincipi generador de les estratgies que permeten als agents dencarar situacions moltdiverses, en funci de la seua posici al camp, per tant, en funci de la seua dotaci decapitals. Es tracta dun mecanisme estructurat i estructurador, producte de la

interioritzaci duna multiplicitat destructures externes, que funciona a linterior delsagents (conscient o inconscientment). s a dir, que lhabitus s com una menadoperador de racionalitat, per duna racionalitat prctica, immanent a un sistemahistric de relacions socials i que, per tant, transcendeix lindividu (Bourdieu iWacquant, 1994).

Els habitus lingstics rellevants en els processos de substituci lingstica i/onormalitzaci lingstica vindran referits a les posicions derivades de les dotacions decapitals lingstics (competencial, instrumental i valoratiu), ja que els habitus depenende la fora de les posicions al camp.

Com assenyala Ninyoles (1975) citant Weinreich, la lleialtat lingstica sol entendres

com un tipus dactitud que implica ladhesi a la prpia llengua a efectes del seumanteniment. En una situaci de conflicte lingstic, ens trobarem amb dos possibleshabitus

3: lassimilata la llengua dominant, i el lleial a la llengua dominada. El primersuposa la no utilitzaci del capital lingstic dominat, tot generant un procs desubstituci lingstica: es tracta dun habitus que no compta amb valors ni de capitalcompetencial, ni de capital instrumental, ni de capital valoratiu, de la llengua dominada.Amb el segon ens trobem amb la posici contrria, la que resisteix activament a la

3 En la denominaci dels habitus empre la terminologia utilitzada per Ninyoles (1971) per posar nom a lesposicions possibles davant un conflicte lingstic.

-9-


11/15

substituci lingstica, en disposar dalts nivells de capital competencial, instrumental ivaloratiu de la llengua dominada.

Quadre 1: Tipologia dhabitus lingsticsGrup Competencial Instrumental Valoratiu Descripci Habitus

1 + + + Valoratiu instrumental Lleial

2 + + Instrumental no valoratiu Usuari Subvalorador3 + + Valoratiu no instrumental Competent Idealitzador4 No valoratiu no instrumental Assimilat

Tanmateix, s possible trobar ms dun habitus entre lassimilat i el lleial.Efectivament, el mateix Ninyoles ens parla dels processos compensatoris, tot distingintdues possibilitats. Duna banda, trobarem la idealitzaci compensatria, resultat de lacreena en la virtut superior dels grups oprimits, als quals de fet no es pertany. En elnostre cas, es tracta delevar el grup en desavantatge per mitj de lincrement delcomponent valoratiu del capital lingstic, de tal manera que la subvaloraci del capitallingstic del grup dominant semble una implicaci inevitable. Tanmateix aix noimpedeix el prejudici negatiu en la prctica, ja que no es posa en circulaci el capitallingstic dominat. s a dir, es tracta dun habitus que opera amb poc capitalinstrumental i elevat capital valoratiu. I daltra banda, ens trobarem lhabitus contrari,s a dir, la subvaloraci compensatria. Es tracta dun habitus que, tot i usar la llenguasubordinada, no la valora, de manera que es tracta dun grup amb molt capitalinstrumental i poc capital valoratiu. Observem, per, que encara que lidealitzadorestiga disposat a oferir un elevat preu pel capital lingstic dominat, mai no el posa encirculaci, mentre que el subvalorador encara que no li atorgue un bon preu, el pocque en t lil treu, ja que el posa en circulaci molt freqentment. Per tant, podrem dirque lhabitus idealitzadors el que genera les prctiques lingstiques ms adients per

un camp de relacions caracteritzat per lespeculaci. O dit duna altra manera, un campde relacions caracteritzat per lespeculaci afavoreix, promou, lhbit idealitzador.

Quadre 2: Esquema de relacions entre habitus

IDEALITZADOR

SUBVALORADOR

LLEIAL

Capitalvaloratiu

Capitalinstrumental

Capitalvaloratiu

Capitalinstrumental

Capitalcompetencial

ASSIMILAT

Amb les dades obtenim que, a les zones urbanes del Pas Valenci, destaca el predomini

dun habitus didealitzador, la qual cosa assenyala la conformaci duna tendncia auna situaci de mercat especulatiu, com a resultat de la creaci dun mercat, segons

-10-


12/15

el model B, que no acaba devolucionar cap a la seua ampliaci, segons el model A.Una situaci que contrasta amb la del conjunt valencianoparlant on es produeix unpredomini de lhabitususuari subvalorador. En definitiva, al Pas Valenci destaca elpredomini dhabitus compensatoris, tant subvaloradors com idealitzadors. I, a ms,lnica categoria que augmenta lleugerament la seua presncia, en els ltims anys, s la

dels competents idealitzadors, la qual cosa ens confirma que, efectivament, hi ha unatendncia a lespeculaci lingstica al Pas Valenci.

Si tenim en compte que en la dimensi prctica de lacci que ens ocupa, aquells quiposen en circulaci el capital lingstic valenci sn els lleials i els usuarissubvaloradors, resulta que aquesta situaci especulativa condueix a una progressivadesaparici de la circulaci del valenci. De manera que les actuacions que podendeturar aquesta tendncia i corregir la situaci sn aquelles que potencien laconfiguraci dhabitus lleial i usuari subvalorador. La qual cosa significa que permantenir la convivncia de dues llenges, cal introduir actuacions, des del camp delpoder, que modifiquen les dotacions de capital circulant i de capital valoratiu. Si la

presncia daquestes dues formes de capital lingstic augmenta al camp de relacions, lareconfiguraci del camp torna ms raonable assumir un hbit lleial o dusuarisubvaloradorals qui avui lassumeixen didealitzadoro dassimilat.

4. Estructura social i els capitals i habitus lingstics.

Com diem al principi, no s suficient amb lanlisi del camp especfic de relacionsobjecte de la investigaci. Cal que introdum tamb informaci sobre les relacionsdaquest camp amb daltres de lestructura social. Resulta rellevant conixer com afectael camp de posicions a lestructura productiva econmica, al camp de posicionspoltiques ideolgiques, territorials... Hem de ser conscients que els individus que

arrepleguem en cadascuna de les categories dhabitus lingstics, que hem construtsobre una relaci particular (noms lingstica), sempre incorporen, a ms a ms de lescaracterstiques utilitzades ac per a la seua classificaci (capitals lingstics), unesaltres propietats (de gnere, de formaci, de classe...), que a lexercici sociolgic hemobviat fins ara, per que necessriament hem dintroduir, si no volem quesintroduisquen sense el nostre perms. s a dir, els individus incorporem a lhoramoltes propietats, que noms lanlisi ens permet de separar, ja que a la vida socialoperen totes simultniament. Disposem duna diversitat de capitals, que no snindependents uns dels altres, incorporem habitus que sn disponibles per a camps moltdiversos i tampoc sn independents uns dels altres, etc. Som homes o dones, al mateixtemps que estudiants o treballadors, batxillers o universitaris, valencianoparlants o

castellanoparlants, etc. I, a ms a ms, ho som en un context social determinat.Pel que fa als habitus, si en lanterior apartat assenyalem la proximitat prctica, entermes de capital lingstic circulant, entre les posicions prpies dels habitus lleial iusuari subvalorador, en aquest podem confirmar que aquesta proximitat lingstica escorrespon tamb amb la ressenyada per altres variables socials, com ara el tamany urbdels seus hbitats, relacionat amb aquest, la seua relaci amb determinats sectorseconmics, aix com la seua posici al sistema productiu. Tanmateix, es distancien pelque fa a les generacions de procedncia, als estudis i a la relaci amb lactivitat,precisament aquelles caracterstiques en qu els lleials sn ms prxims alsidealitzadors. Siga com siga, si atenem la combinaci de capitals lingstics i altres

formes socials, crec que s evident que la parella ms prxima s lestablerta per lleialsi usuaris subvaloradors, en constituir una comunitat lingstica socioestructuralment

-11-


13/15

ms completa. Laparent proximitat social dels lleials amb els idealitzadors confn lesaccions estratgies dels polticament ms febles, en aquest cas els lleials, enfonamentar-se ms en una ra terica (preu, capital valoratiu), que no en una raprctica (circulant, capital instrumental), i constituir una comunitat no-lingsticasocioestructuralment biaixada.

Pel que fa a la relaci amb els capitals lingstics, el primer aspecte que he dassenyalars el fet que variables com ara la situaci laboral, locupaci, el sector econmic o laideologia, no tenen una incidncia significativa en la distribuci dels capitals lingstics(valenci/castell, vull recordar). Les variables socials ms significatives a lhoradestructurar socialment aquests capitals lingstics sn les arreplegades al Quadre 3.

Quadre 3: Principals variables estructuradores dels capitals lingsticsC. Valoratiu C. Competencial C. Instrumental

Origen terr. Famlia Nivell d'estudis Tamany hbitat

Origen terr. Famlia Origen terr. Famlia

Edat Ll. Competencial

Origen terr. Individu Edat

Segons lordre establert pel model A, tenim que el capital valoratiu s una funci quedepn quasi exclusivament de lorigen territorial de la famlia de lentrevistat, s a dir, sila famlia prov de territoris castellanoparlants o valencianoparlants. Evidentment, en elprimer cas, el capital valoratiu del valenci, el seu preu, s molt menor.

En segon lloc, el capital competencial s una funci que depn fonamentalment delnivell destudis de lentrevistat, de lorigen territorial de la famlia, de ledat delentrevistat (o generaci) i de lorigen territorial del propi individu. Aix, a ms estudisacabats major capital competencial, a major edat menor valor daquesta mena de capitallingstic, i amb lorigen en un territori valencianoparlant, tant de la famlia com de

lentrevistat, augmenta el valor del capital competencial del valenci.I, finalment, el capital instrumental sestructura en funci del tamany urb de lhbitat,ledat i lorigen territorial de la famlia. En aquest cas, ledat mant una relaci, inversaa la mantinguda amb el capital competencial, segons la qual a major edat major capitalinstrumental. El tamany de lhbitat presenta una relaci negativa amb el capitallingstic instrumental, s a dir, quan major s el tamany de la ciutat, menor el capitallingstic valenci circulant. Tanmateix, un origen familiar valencianoparlant exerceixun efecte positiu sobre aquesta mena de capital. Finalment, noms cap assenyalar que,efectivament, hi ha una relaci positiva entre el capital competencial i el capitalinstrumental, de manera tal que, si augmentem el primer, el segon es veu beneficiat.

Aix, podem mantenir que la tendncia cap a lespeculaci lingstica al Pas Valencit un fonament estructural en les relacions socials que resulten del procs durbanitzacique ha viscut el nostre territori, i lafluncia dimmigrants associada, aix com en lesrelacions que resulten de les diferents experincies generacionals. Unes relacionsestructurals que estableixen diferents taxes de canvi i de circulaci del capitallingstic valenci, que el camp del poder, lEstat i la Generalitat, no han intentatcorregir mitjanant mesures efectives que afavoriren la discriminaci positiva a favordel valenci (per exemple, amb lexigncia del requisit lingstic) o una majorcirculaci daquest capital (com ara, amb una televisi pblica en valenci).

En qualsevol cas, hem detectat un procs de progressiva simplificaci de les relacionssocials que ens ajuden a entendre la diversitat de capitals i habitus lingstics. El quepot significar que estan configurant-se dues comunitats lingstiques amb estructuressocials cada vegada ms similars. He dafegir que aquesta simplificaci tamb sembla

-12-


14/15

seguir una tendncia cap a lordenaci. s a dir, tal com es reflexava al darrer quadre,les principals variables explicatives dels capitals lingstics tendeixen a concentrar-se enles relatives a lorigen territorial, ledat, lhbitat i els estudis, bsicament. Per, a ms ams, mentre les variables relatives al territori centren els seus efectes sobre el capitalinstrumental, les relatives als estudis i ledat ho fan sobre el capital competencial. De

manera tal que lesquema de simplificaci vindria a dir-nos que sn les variablesterritorials (lespai) les que regulen els capitals instrumentals, s a dir, la circulaci delscapitals lingstics, mentre que les variables temporals (el temps) regulen els capitalscompetencials, s a dir, els estocs de capital fix de la llengua. Per tant, la superaci de lasituaci despeculaci lingstica ha de trobar tamb el suport de poltiques territorialsadequades. No seria suficient amb la poltica lingstica, i menys encara amb unapoltica lingstica com la practicada fins ara. La superaci de lactual situaci requereixduna combinaci de poltica lingstica i de poltica territorial, o el que seria el mateix,una poltica aplicada des duna ptica nacional prpiament valenciana.

5. ConclusionsDe tot el que he dit fins ara vull extreure les segents idees centrals:

1. Em sembla evident que algunes lnies dactuaci poltica al Pas Valenci snerrades a la vista daquests resultats. En primer lloc, les poltiques estrictamentlingstiques implementades pels successius governs de la GeneralitatValenciana sens presenten del tot insuficients, en tant que generen una situacidespeculaci lingstica que limita de forma significativa la presncia dhabituslingstics lleials al valenci, tot promocionant la dels habitus idealitzadors.

2. En segon lloc, per, tamb considere un error prioritzar la proximitat entre elshabitus lleial i idealitzador, que practiquen alguns sectors del moviment cvic a

favor del valenci al Pas Valenci, ja que com hem vist aquesta proximitat esfonamenta en una ra terica gens prctica. De fet, estar dacord amb lavaloraci del capital lingstic catal no garanteix la seua circulaci. Aix, laprioritat ms prctica per la circulaci daquest capital lingstic seria potenciarla proximitat entre lleials i usuaris subvaloradors, ms compromesos amb elcapital instrumental, circulant.

3. I, finalment, el territori sens presenta com la variable destructuraci msdeterminant tant pel que fa al capital valoratiu com a linstrumental. Per tant, noes pot confiar la poltica de valoritzaci del capital lingstic a lestricta polticalingstica: una pssima poltica territorial pot malbaratar tots els esforos

realitzats en la poltica lingstica. La qual cosa confirmaria el que diem alprincipi, respecte a les relacions entre prctiques lingstiques i identitatsnacionals, i que ara podem formular com que s ms fcil acabar amblespeculaci lingstica si primer acabem amb lespeculaci en la definicinacional de la realitat, que no a la inversa. I aix s una qesti que es dirimeixal camp de la poltica, en el qual, al Pas Valenci la presncia parlamentria deforces nacionalistes prpies s nulla, mentre les forces poltiques espanyoles,siguen del signe que siguen, treuen profit dambdues especulacions.

6. Agenda dinvestigaci

A la vista de lescassetat dinformacions empriques que ens faciliten aquest tipusdanlisi, sobrin una srie de possibilitats dinvestigaci que ens permetrien dampliar

-13-


15/15

el nostre coneixement raonable sobre lacci social i lestructura de les prctiqueslingstiques. En eixe sentit, caldria desenvolupar treballs que:

1. Analitzaren les prctiques lingstiques a diferents camps de relaci social, comara leconmic (en general, per tamb per sectors econmics), el poltic (partitspoltics, votants...), o el social (associacions cviques, ONG, voluntariat...).

2. Aprofundiren en la construcci dindicadors i medicions de les diferentsdotacions de capital lingstic dels agents socials que intervenen i participen en elcamp de relacions lingstiques.

3. Analitzaren, amb tcniques qualitatives, les estructures discursives que shitroben al fonament del manteniment dels diferents habitus lingstics, per separat(un a un) o en conjunt.

4. De resultes de tot el treball anterior, proposaren mesures dactuaci poltica, deregulaci del camp del poder, que ajudaren a corregir lactual situaciespeculativa del camp de relacions lingstiques al Pas Valenci.

Referncies

Bourdieu, P. (1979): La distincin. Criterio y bases sociales del gusto. Buenos Aires:Taurus.

(1985): Que significa hablar? Madrid. Akal.

(2003 [2000]): Las estructuras sociales de la economa. Barcelona: Anagrama.

Bourdieu, P. i Wacquant, L. (1994): Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.

Castell, R. (2002): Economia dels intercanvis lingstics al Pas Valenci, Treballs desociolingstica catalana, 16: 195-217. Valncia: Tres i quatre.

Ninyoles, R.L. (1969): Conflicte lingstic valenci. Valncia: Tres i Quatre.

(1971):Idioma i prejudici. Valncia: Tres i Quatre.

(1975): Estructura social i poltica lingstica. Alzira: Bromera.

(2001): Conflicte lingstic i ideologia, en T. Moll (ed), Ideologia i conflictelingstic. Alzira: Bromera.

-14-

castelló, rafael. mercat especulatiu del català al pv. reus

Documents