castelló, rafael. estructura social pv. gandia

8/7/2019 Castell, Rafael. Estructura Social PV. Gandia

1/19

Universitat dEstiu de Gandia 2006

LESTRUCTURA SOCIAL AL PAS VALENCI:POSICIONS DE CLASSE I ESTRATGIES DE CANVI

SOCIALRafael Castell Cogollos

Dep. Sociologia i Antropologia Social

Universitat de Valncia Estudi General

Introducci

La tasca de resumir en unes quantes pgines una anlisis sobre la situaci actual

de lestructura social valenciana a principis del segle XXI s un objectiu summamentcomplex. Tota sntesi sol comportar la simplificaci, i hem dintentar que eixa

simplificaci siga, si ms no, til en la tasca de comprensi de la complexitat social

duna unitat danlisi com la proposada.

La primera dificultat amb qu ens trobem s la dacceptar que el Pas Valenci

constituix una unitat danlisi social. Charles Tilly (1984) planteja lexistncia de

dificultats a lhora de delimitar una unitat social per a lanlisi. Estes dificultats es

concentren, segons ell, en els problemes per a establir lmits duna mateixa unitat, quesiguen consistents en el temps i en lespai, ja que cada un dels criteris que utilitzem

sempre agrupar poblacions heterognies, produir demarcacions conflictives o es

trobar amb canvis ocorreguts en els lmits rellevants. Per, a ms, els lmits proposats

sempre ens plantegen la qesti de si responen, de fet, a una entitat social, diferenciada i

coherent, ja que no tenim garantit que les xarxes de relacions entre unitats socials

menors, de creences comunes, etc. siguen contingudes pels lmits proposats.

Certament que podem trobar certs criteris que ens ajuden en la delimitaci

territorial dunitats danlisi social (Friedmann i Weaver, 1979), tanmateix, amb les

dificultats assenyalades per Tilly, esta delimitaci territorial resulta ser sempre

lobjectiu duna voluntat, i per tant duna decisi poltica. No hi ha dubte que la

consideraci del Pas Valenci com a unitat danlisi de lestructura social, es troba

directament vinculada amb la dimensi poltica de lorganitzaci de lespai social i, per

1


2/19


tant, de la seua existncia com a Comunitat Autnoma1. Per tamb s significatiu

considerar que el Pas Valenci es constitux com a territori de referncia identitria per

a sectors rellevants de la societat valenciana.

A principis dels anys seixanta, es va publicar lobra senyera de Joan Fuster,Nosaltres els valencians (1962), que va suposar un verdader revulsiu per als

intellectuals de la societat valenciana. En el context universitari i de mobilitzaci

poltica de la dcada dels anys seixanta i setanta, va sorgir una generaci que va dedicar

els seus esforos a respondre i analitzar les qestions plantejades sobre la societat

valenciana en lobra de Fuster, des d'una ptica clarament sociolgica: els treballs de

Josep Vicent Marqus, Dami Moll, Salvador Salcedo, Rafael L. Ninyoles o Josep

Pic, van anar en este sentit.Amb larribada de la democrcia i des de la Diputaci de Valncia, el 1982,

Ninyoles promou la publicaci duna primera obra collectiva titulada Estructura social

al Pas Valenci (1982), en la que trobem aportacions molt diverses que van des de

lantropologia (Joan F. Mira o Josepa Cuc) a leconomia (Josep Sorribes o Rafael

Juan), amb un centre bsicament sociolgic que inclou treballs de Marqus, Moll, J.

M. Tortosa, Pic o el propi Ninyoles, entre altres.

Desprs desta obra inicial, de manera ms o menys peridica, han anat apareixentdiversos treballs collectius amb lobjectiu de presentar la situaci de lestructura social

al Pas Valenci. Deu anys desprs, Manuel Garca Ferrando coordina una obra titulada

La sociedad valenciana de los noventa (1992), en la que participen la prctica totalitat

dels membres del Departament de Sociologia de la Universitat de Valncia Estudi

General (UVEG) daquell moment, i saborden, en setze captols, els aspectes ms

diversos de lestructura social valenciana, des de la demografia als mitjans de

comunicaci, des de leconomia a les estructures familiars o el medi ambient i lamobilitzaci social. Ms prxim en el temps, R. L. Ninyoles (2000) torna a editar una

obra collectiva dedicada al mateix objecte amb el ttol La societat valenciana:

estructura social i institucional; i dos anys desprs, la Facultat de Cincies Socials de la

1 Per a una revisi completa, per sinttica, dels canvis dorganitzaci territorial en lespai geogrficvalenci, veure Piqueras, J. i C. Sanchis (1992). LOrganitzaci histrica del territori valenci. Valncia,Generalitat Valenciana.

2


3/19


UVEG, per mitj de la revista Arxius de Cincies Socials, va publicar un monogrfic,

amb una participaci diversa i transdisciplinar, sobre lestructura social valenciana,

titulat La societat valenciana 2002 (DD.AA., 2002).

Tots ells sn treballs amb un enorme inters, tant per les informacions facilitadescom per les anlisis proposades, tanmateix podem observar que, en lnies generals, els

treballs continguts en cada una destes publicacions no conformen un unitat coherent, ja

que no seguixen un plantejament teric compartit, de manera que no permeten extreure

una visi general sobre la situaci de lestructura social al Pas Valenci (Cards, 2001).

Aix no significa que no siga possible la reconstrucci duna visi unitria de

lestructura social valenciana, sin que esta tasca de dotar de transfons teric general les

anlisis drees particulars de la realitat social s necessria per a poder captar, en tota laseua complexitat, les mltiples interaccions que es produxen entre leconomia i la

poltica, o entre la poltica i la cultura, o entre la cultura i leconomia. Una complexitat

que dificulta eixa visi sinttica i que es complica, encara ms, amb els processos de

globalitzaci i individuaci que regixen el canvi social en el moment histric en qu

vivim.

La realitzaci desta tasca requerix duna noci sobre qu s aix que anomenem

estructura social, que ens dote de la capacitat de sintetitzar gran quantitat dinformacii, desta manera, poder oferir una visi global sobre la realitat social al Pas Valenci.

La primera part deste paper la dediquem a plantejar un model possible sobre el

concepte destructura social; i en la segona exposarem els principals resultats obtinguts

amb laplicaci deste model a les dades que presentava del Pas Valenci a finals del

segle XX i principis del XXI.

El concepte destructura social

El concepte destructura social funciona a manera de metfora, amb la finalitat de

facilitar-nos la comprensi de la complexitat de lobjecte destudi que ens ocupa: la

societat. La noci destructura social assenyala, encara que de forma problemtica, un

aspecte molt rellevant sobre les relacions socials: la tendncia de les pautes de relaci a

ser reprodudes, incls quan els actors implicats en elles siguen inconscients d'estes

pautes o no desitgen la seua reproducci. No obstant, tamb pareix suggerir que els

actors tenen poca rellevncia en lexplicaci de lentramat relacional que s una

3


4/19


societat. Per aix, cal destacar almenys tres aspectes sobre els quals cal ser conscients

amb la finalitat de corregir possibles visions tendents a la sobresimplificaci:

1. En primer lloc, perqu els arguments estructurals ms utilitzats tendixen a assumirun determinisme causal massa rgid en la vida social. Aquelles caracterstiquesdenominades estructures solen reificar-se i tractar-se com a primries, slides i

immutables, mentres que els processos socials que elles estructuren apareixen

com secundaris i superficials. En este sentit, s important entendre lestructura

social de forma que es restitusca part del protagonisme als processos socials a

travs dels quals sestructuren (i canvien) les estructures.

2. En segon lloc, la majoria d'anlisis estructurals solen portar cap al formalisme, enseparar la forma i el contingut, per a prioritzar el component formal de lobjecte.Hi ha, per tant, que trobar una consideraci de lestructura on all contingut

mantinga la seua relaci amb la forma de contindre-ho.

3. I, en tercer lloc, per lligat amb el primer, la metfora de lestructura quasi sempreimplica estabilitat, i massa sovint el canvi social es localitza fora de les

estructures, b siga en la seua ruptura, b siga com a influncia exgena, b siga

com a resultat dun esquema histric teleolgic.

La doble dualitat de lestructura social

Des dels inicis de la sociologia, hi ha oberts diversos debats que es concentren en

la relaci entre els individus i la societat. En primer lloc, un debat sobre si els agents

socials sn lliures a lhora dactuar o si estan constrets, i fins a quin punt, per

condicionants estructurals. Un debat que es polaritza, en els extrems, entre aquells

plantejaments que mantenen que lestructura social s el resultat voluntari i intencionat

dels cursos dacci dels agents o actors socials, i aquells que defenen que lestructurasocial no deixa espai per a la llibertat dels agents, de manera que els seus cursos dacci

sn completament determinats per lestructura. A la primera posici la podem

denominar voluntarisme i a la segona determinisme.

Una discussi, voluntarismedeterminisme, que ha anat acompanyada de la

igualment discutida naturalesa de les caracterstiques estructurants de la societat, s a

dir, si all que estructura sn les caracterstiques materials de la societat o sn les seues

caracterstiques immaterials. En este cas hi ha les posicions que oscillen entre el pol

4


5/19


representat per aquells que consideren que la capacitat estructurant de la societat depn

dels seus components immaterials (valors, esquemes mentals,), fonamentats en la

cultura, entesa com contingut simblic; i el pol representat per aquells que pensen que el

carcter estructurant de la societat depn dels seus components materials (recursos

materials i la seua distribuci), fonamentats en leconomia, entesa com a materialitzaci

de la vida social. Aix, segons la primera posici, lestructura social sactualitza per

mitj de les relacions culturals, mentres que, segons la segona posici, sactualitza per

mitj de les relacions materials. Podem etiquetar el primer extrem com a culturalisme i

el segon com a materialisme.

Ac entenem que lestructura social s compon, al mateix temps, desquemes i de

recursos (Sewell, 1992). Aix ens definix la dualitat culturalismematerialisme com uneix que es mou entre el pol cultural dels esquemes generalitzables, i el pol material dels

recursos. No obstant, tamb s cert que podem entendre els recursos com a components

dels esquemes, aix com podem entendre els esquemes com constituint ells mateixos

recursos. De fet, la distinci entre recursos culturals i recursos econmics ens permet

entendre els primers com compostos per una srie de recursos informacionals, que doten

desquemes ms o menys apropiats per a lacci. Daltra banda, entenem tamb que

lestructura social capacita, alhora que limita, per a lacci. A constitux la dualitat

segons la qual les posicions oscillen entre el determinisme de lestructura i el

voluntarisme de lacci.

Este plantejament pareix indicar que ens trobem davant dun objecte (lestructura

social) totalment simtric: culturalmaterial, voluntaristadeterminista. Tanmateix, a

poc que ens qestionem sobre la llibertatdels agents per a lacci, s a dir, sobre la seua

limitaci o la seua capacitaci, immediatament ens sorgix una qesti sobre la igualtat

en les dotacions de recursos. Efectivament, s lanlisi del carcter dual de lestructura

social un dels llocs on ms clarament apareixen associats els principis digualtat i

llibertatcom a mtuament reforats.

Estructura social i poder

En la conceptualitzaci de Giddens (1984), el poder dintervenci precedix

lgicament a lacci, en el sentit que lagncia equival a poder, a capacitat

transformadora: una capacitat que s exercida a travs dels recursos en laplicaci

desquemes. Aix resulta evident que la capacitaci i limitaci de lestructura social es

5


6/19


distribux de forma desigual entre els seus diferents components, ats que els esquemes

i recursos es distribuxen de forma desigual. El que significa que lestructura social s

un objecte relacional i, per tant, un espai de reciprocitat, per alhora tamb es tracta

dun objecte amb asimetries molt rellevants.

Estes relacions asimtriques apunten una noci de poder, un factor de dominaci,

en el sentit que un membre guarda amb altre una relaci de majoro millor, o que el que

un element pot fer-li a laltre, este no pot fer-li a aquell. Ms enll de la definici de

poderms utilitzada, que s la de Max Weber (1922: 43), laproximaci al concepte que

dna millor ra de la seua utilitat per a lanlisi estructural s la realitzada per Foucault

(1981) i la seua crtica als postulats ms habituals emprats en lanlisi:

1. Postulat de la propietat, segons el qual el poder s tractat com una possessi, comalguna cosa posseda. No obstant, el que es possex realment sn els recursos que

capaciten per a lexercici del poder. El poder no s una propietat, sin una acci:

el poder no es possex, sexercix.

2. Postulat de localitzaci, segons el qual hi ha un lloc exclusiu per a lexercici delpoder: l'Estat. Tanmateix, el poder es localitza en qualsevol sistema dacci

(famlia, empresa...), ja que s part constituent de la prpia definici de lacci

social: sense poder no hi ha acci.

3. Postulat de subordinaci, segons el qual el poder es presenta com a merasuperestructura, com una resultant daltres processos, diguem-ne per exemple

econmics. Per, el poder es troba en la mateixa base dels processos dacci

social, per la qual cosa s directament estructurant, i no sols estructurat.

4. Postulat del mode dacci, segons el qual sinterpreta que el poder noms significarepressi o opressi. No obstant, el poder es troba en lorigen mateix de qualsevol

seqncia dacci social creadora, de qualsevol procs de canvi social, per la qual

cosa el poder tamb significa producci, i no sols destrucci.

5. Postulat de la legalitat, segons el qual es presenta la llei, les regles, com un estatde pau. Tanmateix, els processos dacci social operen sobre esquemes que poden

canviar, i s precisament la definici destos esquemes classificatoris un dels

principals objectes de les lluites socials. Per tant, la legalitat' no s un estat de

pau, sin ms aviat una batalla contnua i perptua.

6


7/19


El poder pot convertir-se, per tant, en el concepte central en lanlisi de

lestructura social, ja que sobre ell pivota la doble dualitat: s el poder el que ens indica

el grau de capacitaci o de limitaci de lacci que els agents socials experimenten al si

duna determinada estructura social, sobre la base dels recursos i esquemes que

possexen. Vist aix, el poder t una dimensi genrica, que s la que capacita per a

lacci, per tamb t una dimensi especfica, amb la forma dels recursos emprats en el

seu exercici, i finalment tamb una dimensi histrica, amb la forma institucional en

qu s'exercix.

Estructura social i desigualtat

Totes les societats complexes es caracteritzen, en diversos graus, per la desigual

distribuci de les recompenses materials i simbliques. Hem de remetrens a la definici

deconomia poltica de Marx, com el repartiment dels bns produts (recursos) en la no

abundncia entre grups desiguals, per a trobar lorigen de lestabliment duna estreta

relaci entre la llibertat i la igualtat, de la que parlvem ads. En tot cas, sexplicite o

no, qualsevulla anlisi de la desigualtat implica un supsit valoratiu. Quan les

desigualtats es mesuren com a fenomen social estan lligades al valor de la igualtat, al

rebuig de la desigualtat, a la idea que all observat pot i ha de canviar. I, en a, totes

les teories socials coincidixen: la desigualtat total no s assumible. La qesti

determinant, des del punt de vista defs per Sen (1992) i que compartim, no s tant la

igualtat sense ms, sin ms aviat la igualtat, de qu?.

En lanlisi sociolgica de la desigual distribuci dels recursos, des dels seus

inicis, apareix un concepte despecial rellevncia a lhora dexplicar els mecanismes per

mitj dels quals es du a terme, ens referim al concepte dexplotaci. Laproximaci

desenvolupada per John E. Roemer (1982) establix de forma precisa les condicions amb

les quals es pot parlar dexplotaci i, segons les quals, lexistncia de relacions

dexplotaci pressuposa lexistncia de relacions de dominaci. La qual cosa ens torna a

posar sobre la pista del poder, a travs del concepte de dominaci com a precondici de

lexplotaci.

La dominaci consistix en la probabilitat de trobar obedincia dins dun grup

determinat per a mandats especfics. Pot descansar en els ms diversos motius

dacceptaci: des de lhabituaci inconscient fins als que sn consideracions purament

racionals, passant pels afectius i valoratius. Un determinat mnim de voluntat

7


8/19


dobedincia, o siga dinters (extern o intern) a obeir, s essencial en tota relaci

dautoritat. Si no hi ha acceptaci duna autoritat, de la que resulta obedincia, no hi ha

dominaci. s aix com Bourdieu entn el concepte de dominaci simblica. Es tracta

duna dominaci exercida a travs de recursos culturals, informacionals, simblics: a

travs de la selecci dun conjunt de formes de representaci de la realitat que amaga

altres possibles representacions i, per tant, amaga altres parts de la mateixa realitat.

En definitiva, els dos dispositius principals de dominaci, dexercici del poder,

sn el capital econmic (possessi de recursos materials) i el capital cultural (possessi

de recursos simblics). De tal manera que els agents socials sn identificats per les

seues diferncies, per les seues posicions relatives en un espai relacional, les dimensions

del qual vnen establertes per estes dos formes de capital: el volum i la composici delsrecursos possets (culturals i econmics) donen forma a lestructura de lespai social..

Este espai social ens dibuixa una tipologia de quatre posicions de classe, en funci

del control de recursos, i aix respecte a la dominaci. Sobre el volum global de recursos

disponibles (criteri primari de classificaci), trobem la classe dominant per dalt de la

mitjana i, per baix, la classe dominada. Per, a ms, sobre la composici (criteri

secundari de classificaci) d'estos recursos, distributs entre culturals i econmics,

podem distingir, a la vegada, entre dominants i dominats. Aix, en una societat on elsrecursos de mercat (les mercaderies) sn hegemnics, amb un predomini dels recursos

econmics, trobem als dominants, mentres que, amb un predomini dels recursos

culturals, se situen els dominats. En resum, la tipologia es composa de les segents

classes socials:

1. Dominantdominant: amb un volum global de capital (recursos) superior a lamitjana, compost principalment per capital econmic.

2. Dominantdominada: amb un volum global de recursos tamb per damunt de lamitjana, per compost principalment per recursos culturals.

3. Dominadadominant: amb un volum global inferior a la mitjana, compostespecialment per recursos econmics.

4. Dominadadominada: amb un volum global tamb inferior a la mitjana, percompost sobretot per capitals culturals.

En lanlisi sinttica de lestructura social al Pas Valenci es tracta de trobar lesposicions ocupades per determinades categories socials, en funci de la possessi de

8


9/19


determinats recursos i, desta manera, trobar el sistema de distncies i relacions entre

estes posicions a lespai social.

rees institucionals a lestructura social: camps dinteracci

La producci i la reproducci de lestructura social, s a dir, dels actuals esquemes

i de les distribucions de recursos, depenen daquells actors que exercixen el poderen

sentit genric i actuen socialment. Els agents socials operen amb certa dotaci de

recursos, que els capacita per a lexercici del poder en sentit especfic, per a reproduir o

contestar els sistemes distributius de recursos, o siga, els sistemes de poder i privilegi

(Lenski, 1966). Estos esquemes i recursos operen en rees institucionals, que, al seu

torn, ajuden a produir i reproduir esta capacitat de poder. Els grups socials amb major

capacitat de poder es beneficien en la majoria de les rees, mentres que els pitjor dotats

desquemes i recursos poden guanyar certa estabilitat per a la seua supervivncia,

encara que amb menor capacitat de poder. Les difcils relacions entre els uns i els altres,

dominants i dominats, els seus conflictes (i les conseqncies volgudes i no volgudes

destos en la resta drees) sn la font de la major part de la dinmica i canvi de

lestructura social, del poder en sentit histric, institucional. Aix, lobjectiu de les

institucions s dotar de significats collectius els processos pels quals opera

lestructuraci del camp, de manera que els actors puguen interpretar lacci dels altres,

amb lobjectiu de desenvolupar la seua prpia (Berger i Luckmann, 1966)

La imatge dun camp de joc s til per a dibuixar una rea institucional (Bourdieu

i Wacquant, 1992). Estos camps, per regla general, es referixen a situacions en qu

grups d'actors, ms o menys organitzats, concorren i construxen les seues prctiques

junt amb altres. Aix, els camps sn esferes de lacci social que han aconseguit certa

autonomia relativa a travs dels processos de diferenciaci, entorn de relacions socials,

interessos i recursos especfics. Els camps sorgixen perqu un mbit de lacci

sorganitza dacord amb esquemes i recursos especfics, sn espais on els actors socials

aporten i reben recursos que participen en determinats esquemes, i competixen per ells.

De manera que, els camps sn al mateix temps espais de significaci (aplicaci

desquemes), camps de forces (possessi de recursos) i camps de lluites (conflictes i

estratgies).

Amb esta distinci de camps i la seua interrelaci, sens oferix una representaci

multidimensional de lestructura social. De tota manera, una anlisi de lestructura

9


10/19


social no pot limitar-se al reconeixement de lautonomia relativa dels camps

dinteracci. Ha danar ms enll i assumir que en els camps actuen tant institucions

(repertoris especfics i estables desquemes i recursos) com moviments (xarxes

dinteraccions informals entre una pluralitat dindividus, grups i/o organitzacions,

compromesos en els conflictes socials, sobre la base didentitats collectives

compartides), i que tant estes institucions i moviments, com els camps i els marcs

espaitemporals ms amplis, sestructuren dacord amb distribucions asimtriques de

recursos (bns materials i immaterials, capitals econmic i cultural) en funci de

diversos factors, que donen lloc a una estructura de posicions i disposicions.

En tot cas, estes estructures no sn immutables, ni en el temps ni en l'espai, i la

topologia que descriu un estat de les posicions socials permet fonamentar una anlisidinmica de la conservaci i de la transformaci de lestructura de lespai social, i

desta manera permet lanlisi de la trajectria del camp, de la seua mobilitat.

Per tant, direm que lanlisi de lestructura social no consistix tant en la

construcci de classes socials com en la construcci despais socials en els quals es

puguen identificar les diferncies. Per a Marx, el mn consistix en activitats prctiques,

i leconomia poltica ha de dedicar-se al coneixement duna praxi: el repartiment dels

bns produts en la noabundncia entre grups desiguals. En el seu model ens trobemamb quatre processos histrics centrals (Marx i Engels, 1845: 28-35): en la base, les

forces productives (la producci de la vida: cobrir necessitats i procreaci) i les

relacions de producci (cooperaci i divisi del treball); i en la cspide, les ideologies

(la producci de conscincia) i les institucions poltiques (lEstat).

Lenumeraci de propostes drees institucionals possibles podria continuar:

Weber, Pareto, Parsons, Bell, Mann, Giddens, Bourdieu No obstant, les aportacions

se saturen, donat lalt nivell de coincidncia. En este sentit, nosaltres assumim la sntesiproposada per Williams (1981: 194), que distingix quatre grans esferes o mbits de

lacci social: lestructura generacional, lestructura econmica, lestructura poltica i

lestructura cultural.

En cada una destes rees institucionals o camps dacci trobem institucions

centrals que regulen i esquematitzen les pautes de comportament i les relacions entre les

posicions i entre els agents que les ocupen, s a dir, regulen i esquematitzen les

10


11/19


prctiques socials en el camp especfic. Podrem dir, per exemple, que la instituci

central de lestructura generacional s la Famlia2; la instituci central de lestructura

econmica s el Mercat; la instituci central de lestructura poltica s lEstat,... Antonio

Ario (2001: 256) apunta que la modernitat consistix, entre altres coses, en un procs de

diferenciaci estructural que genera camps autnoms basats en principis especfics: en

el Mercat, els negocis sn els negocis; en lEstat, el poder pel poder; en la Famlia,

lamor per amor; i en la Cultura, lart per lart.

Amb tot, quan hem de desenvolupar lanlisi destes rees institucionals o camps,

sha de tindre en compte que, en primer lloc, estos quatre camps formen un sistema que

interacciona de manera prou coherent en la conformaci de lestructura social general o

sistema social; i, en segon lloc, esta distinci en camps no ens ha de fer caure en unaconcepci substantivista dall econmic, dall poltic o dall cultural. Esta visi

substantivista ens podria fer pensar que la poltica noms opera en aquelles societats on

el procs de diferenciaci ha provocat lemergncia dun camp especficament poltic,

per sabem que la poltica tamb opera en la resta de camps. I tamb ocorre el mateix

amb lesfera econmica, ja que esta apareix a causa del paper inherentment constitutiu

dels recursos distributius en lestructuraci social (Giddens, 1984: 33-4).

Lestructura social valenciana en moviment

Amb les informacions disponibles a lEncuesta Mundial de Valores 2000 aplicada

al Pas Valenci (Garca Ferrando y Ario, 2001) podem aproximar quines sn les

posicions i distncies de les principals categories socials rellevants en els diversos

camps constituents del conjunt de lestructura social valenciana. La combinaci destes

informacions ens permet de situar cada una destes categories en lespai on es definix la

tipologia de classes socials abans ressenyada (veure Estructura social i desigualtat), a

fi daproximar la distribuci de capacitats per a lacci, distribuci de capacitats per a

lexercici del poder en sentit genric, que es produx en lestructura social valenciana; i,

desta manera, identificar les posicions i distncies relatives, en lespai social conjunt,

compost pels quatre grans camps institucionals considerats. Es tracta didentificar

2 Utilitzem les majscules per a designar una instituci en sentit genric, sent conscients que podenexistir, i de fet hi ha, diverses formes especfiques i histriques de cada una delles. Aix, encara queutilitzem Famlia, Mercat' o Estat, sabem que el que existix sn famlies, mercats i estats.

11


12/19


quines categories, per la seua proximitat posicional, poden desenvolupar estratgies

dacci social convergents, i quines, per la seua distncia, poden divergir en les seues

estratgies. Este procediment ens pot facilitar una aproximaci a la interrelaci entre

lopus operatum i el modus operandi de lestructura social valenciana3, i aix construir

hiptesis sobre els processos de canvi social.

De la confluncia dels quatre camps institucionals analitzats, obtenim una

tipologia de classes, que es distribuxen en lespai social de les dotacions de capitals i la

seua composici. El resultat desta confluncia es reflectix en el segent quadre, en el

que ressenyem les posicions de classe de les categories ms significatives en cada un

dels camps de relaci considerats.

Quadre 1: Posicions de classe a l estructura social valenciana (2000)Classes Generacional Econmic Poltic Cultural

Homes divorciats Directius Dreta Identitat pref. espanyola

Homes separats Empresaris Centre-dreta CastellanoparlantHomes casats Autnoms Votants PP

Homes 1940-69 Trab. temps completDones cohabitant

Homes cohabitant Profesionals EsquerraIdentitat pref.

valencianaHomes solters Administratius Votants EUPV Bilinges

Homes desprs 1970 Estudiants Votants BNV No religiososDones solteres Trab. temps parcial Votants altres Ateus

Dones desprs 1960 Ident. Terr. Supraestatal

Estat msdescentralitzat

Homes viudos Obrers especialitzats Votants PSOE Identitat dual estricta

Homes abans 1939 Obrers no-especial.Ident. Terr. Estatal o

sub-estatalValencianoparlants

Dones casadas Jornalers agrcoles Estat regional o unitari Religiosos

Dones viudas AgricultorsDones abans 1949 Tasques llar

Jubilats

Dones separades Parats Centre-esquerraDones divorciades Obrers semi-especial. No sap vot

Dominant-dominant

Dominant-dominada

Dominada-dominant

Dominada-dominada

Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Encuesta Mundial de Valores 2000, aplicada al Pas Valenci.

En este quadre podem comprovar que a la cspide de l'estructura social

valenciana, la classe dominantdominant est composta per hmens relacionats amb la

instituci matrimonial (casats, divorciats i separats), amb una edat compresa entre els 30

3 Els termes llatins opus operatum i modus operandi intenten captar la dualitat obra feta-manera de fer,

s a dir, estructuraacci. El major o menor ajust entre les estructures i les formes dacci, entre lopusoperatum i el modus operandi, ens pot servir dindicador de la posici ocupada al conjunt, del nivelldigualtati llibertatdel que gaudeixen les diverses categories socials.

12


13/19


i els 60 anys, propietaris dels seus mitjans de producci (empresaris o autnoms), dels

capitals organitzatius de producci (directius) o que han venut la seua fora de treball a

temps complet, amb un esquema poltic de dreta o centredreta i votants del PP, i una

identitat nacional espanyola amb usos lingstics castellans. s a dir, s la confluncia

de totes estes caracterstiques la que atorga una posici de mxima dominncia en

lestructura social valenciana de lany 2000. En este sentit, podem dir, per exemple, que

noms les dones que sabstenen de la instituci matrimonial en les seues relacions

familiars i a ms compartixen alguna de les caracterstiques dominantsdominants en

els altres camps (directives, empresries, autnomes, treball a temps complet, de dreta o

centredreta,...), ocupen una posici dominantdominant en lestructura social, com a

totalitat.

En una estructura social en qu el capital econmic es constitux en el principal

recurs estratgic, com ocorre en el nostre cas, estos grups sn els que disposen de major

capacitat per a lexercici del poder i, per tant, per a ells, lestructura social presenta una

textura ms voluntarista que determinista: s a dir, lopus operatum presenta una mplia

coincidncia amb el modus operandi de la classe dominantdominant.

En el pol oposat ens trobem amb la classe dominadadominada, els grups socials

ms perjudicats per lestructura social vigent: una confluncia de dones que hanmantingut una relaci matrimonial amb ruptura (separades i divorciades), parats i obrers

semiespecializats, amb una posici poltica de centreesquerra i sense vot definit. Per a

estos grups, lestructura social s fonamentalment determinista, ja que disposen de

recursos inferiors a la mitjana i, a ms, els pocs que tenen estan compostos especialment

per capital cultural (tenen ms recursos immaterials esquemes que recursos

materials), i per tant disposen de poca capacitat per a lexercici de poder en sentit

genric. Per a ells, la dialctica de control de qu parla Giddens (1984) funciona

principalment en sentit negatiu. De fet, podrem dir que es tracta dels grups que es

troben ms al marge de lestructura social, al marge de les seues principals institucions

(Matrimoni, Patriarcat, Mercat, Estat, Identitat nacional): lactual opus operatum

presenta poques coincidncia amb el seu modus operandi.

Entre ambds pols se situen les classes amb capacitats intermdies per a lexercici

de poder: b per posseir capitals per damunt de la mitjana, b per tindre una composici

favorable als capitals econmics. En el primer cas, la classe dominantdominada escompon especialment per hmens sense relaci amb la instituci matrimonial

13


14/19


(cohabitant o fadrins), jvens (menors de 30 anys), i per dones fadrines i menors de 40

anys, que exercixen activitats de treball terciaritzades o relacionades amb el

coneixement, amb un esquema poltic desquerra, votants dEUPV, BNV o altres

(Verds, especialment), amb una identitat territorial supraestatal i un model dEstat ms

descentralitzat que lexistent, a la qual cosa afigen una identitat preferentment

valenciana, usos lingstics bilinges i poca religiositat o cap.

En el segon cas, la classe dominadadominant es compon dhmens viudos,

majors de 60 anys i dones casades o viudes, majors de 50 anys, que exercixen activitats

de treball relacionades amb el sector industrial i agrcola, o no sn actius per estar ja

jubilats o per dedicar-se a les tasques de la llar, votants del PSOE, amb una identitat

territorial estatal o subestatal i un model d'estat regional o unitari, a la qual cosa afigenuna identitat dual estricta, usos lingstics valencians i adhesi a la religi.

Pareix deduir-se que ens trobem davant de dos grups ben dispars: uns, els

dominantsdominats, amb posicions favorables al canvi, i els altres, els dominats

dominants, amb posicions ms prximes a la tradici. En tot cas, en ambdues classes

trobem modus operandi coincidents i divergents respecte a lopus operatum, encara que

en el cas dels dominantsdominats ms prxims a un possible opus operatum emergent

parcialment alternatiu al dominant.Quadre 2: Classes i institucions a lestructura social valenciana (2000)

Classes Generacional Econmic Poltic Cultural

Dominant-dominant

Matrimoni iPatriarcat

Mode deproduccicapitalista:

Mercat

Reducci delEstat Benestar

Identitatespanyola

Dominant-

dominada

No Patriarcat i

No matrimoni

Mode dedesenvolupament

informacional

Superaci delmodel Estat-naci

i intervenci delEstat Benestar

Identitatvalenciana noessencialista ipermissivitat

moral

Dominada-dominant

Matrimoni iPatriarcat

Mode dedesenvolupament

industrial yagrcola

Model Estat-naci

Moralreligiosa iabstenciidentitria

Dominada-dominada

Vctimes delMatrimoni idel Patriarcat

Vctimes delMercat

Vctimes delEstat

Font: Elaboraci prpia a partir del Quadre 1.

14


15/19


Les classes en lestructura generacional resulten del funcionament conjunt de les

institucions del matrimoni i del patriarcat, per tant el manteniment destes regles

(esquemes) redunda en el manteniment de la posici de la classe dominantdominant,

de manera que linters destos grups per la introducci destratgies de canvi

institucional en este camp s ms aviat escs. El cas de les posicions dominades

dominants s diferent, ja que els seus capitals sn escassos per a lacci, tant en el seu

volum global com en el seu contingut cultural, a ms el seu capital generacional no els

permet el desenvolupament estratgic de lacci en este mbit, ja que es tracta de

poblaci que ha superat esta fase biogrfica (poblaci major). Mentres que les vctimes

de les lluites en este camp institucional, la classe dominadadominada no disposen dels

recursos necessaris per a lexercici de poder en este camp. s a les posicions

dominantsdominades on trobem tant recursos com disposicions per a generar i assumir

propostes alternatives destructuraci institucional.

Respecte al camp de relacions econmiques, ens trobem que la classe dominant

dominant es definix en relaci amb el mode de producci. Concretament, estes

posicions sn el resultat del modus operandi capitalista, basat en la propietat privada

dels mitjans de producci, per no tenen cap definici especfica respecte als modes de

desenvolupament que vaja ms enll de la defensa del Mercat com a instituci

reguladora de les relacions econmiques. Les principals vctimes d'este opus operatum

les trobem en la classe dominadadominada: parats i obrers semiespecializats. Entre

ambds se situen les classes dominantdominada i la dominadadominant. Cap de les

dos t un posicionament oposat al mode de producci capitalista, tanmateix mantenen

posicions diferents respecte al mode de desenvolupament: la classe dominadadominant

mantindria estratgies de continutat del mode de desenvolupament industrial i agrcola,

mentres que la classe dominantdominada seria la principal promotora dun mode de

desenvolupament de serveis, de caire informacional.

En l'mbit de les relacions poltiques, la classe dominantdominant no mant cap

definici especfica respecte a lescala territorial dadministraci poltica, per s una

posici en defensa de la reducci de lEstat del Benestar. Una posici que es

complementa amb la mantinguda per la classe dominadadominant que no es definix

respecte a lEstat de Benestar (no apareixen definicions dideologia esquerradreta

rellevants en esta posici), per mant un esquema dacci territorial basat en lEstat-

naci (estat regional o unitari i identitat territorial estatal o subestatal). La combinaci

15


16/19


dambds provoca que, encara que la classe dominadadominant presente una tendncia

a votar PSOE, en estos moments lespai social ocupat per les classes dominant

dominant i dominadadominant siga hegemonitzat pel PP, principal defensor de la

reducci de lEstat del Benestar i del manteniment de lEstat-naci com a referent

institucional de lacci poltica.

Enfront deste espai se situen les posicions poltiques preses des de la classe

dominantdominada, que saproximen ms a la superaci de lEstat-naci com a

referent poltic (identitat territorial cosmopolita i europea), amb una major

descentralitzaci (estat federal o dret a lautodeterminaci), alhora que s des dac des

don es defn una proposta de manteniment de lEstat del Benestar (esquerra). Aix,

tenim que les posicions de la classe dominantdominada es troben ms relacionadesamb una poltica glocal, que les posicions del gran espai social definit per les classes

dominantdominant i dominadadominant. Finalment, les vctimes destes estratgies

poltiques les trobem en la classe dominadadominada, composta en este mbit pel

centreesquerra i els votants indecisos.

Finalment, en l'espai de relacions culturals, la classe dominantdominant es

definix en lmbit de la identitat nacional i lingstica, mantenint la coherncia de

lesquema tradicional espanyolcastell, per no mant una especial referncia en lareligiositat. Esta posici dominantdominant es troba enfrontada tant a les posicions de

la classe dominantdominada com a les de la dominadadominant. La classe dominada

dominant presenta una tendncia a abstindres en la definici identitria, per mitj de

lestratgia de lequidistncia (tan espanyol com valenci), per mant uns usos

lingstics ms aviat valencians. La classe dominantdominada, pel seu costat,

mantindria una estratgia favorable a la promoci duna identitat collectiva

preferentment valenciana, encara que sense dotar-la dun essencialisme especficament

lingstic (bilinges). En tot cas, les classes dominantdominada i dominadadominant

es troben enfrontades en lmbit cultural en ra de les seues posicions respecte a la

religiositat i la moral, sent la primera ms permissiva i oposada als dogmes, mentres que

la segona mant unes prctiques socials religioses i moralment restrictives.

Conclusions

Les principals vctimes de lopus operatum de lestructura social valenciana les

trobem en la classe dominadadominada, de manera que la major part del modus

16


17/19


operandi desta classe se situa al marge de la majoria de les regles institucionals que

ordenen, de forma transversal, tota la societat valenciana i, per a la millora de la seua

posici, depenen, degut a la seua escassetat de recursos, de les estratgies que

desenvolupen b la classe dominantdominada, b la classe dominadadominant, ja que

de lestratgia de la classe dominantdominant s de la que resulta la seua actual posici

desavantatjosa. Per tant, la seua estratgia passaria per trobar aliats en alguna de les

altres dos classes, primria o secundriament, dominades.

En el pol oposat trobem a la classe dominantdominant, el domini de la qual

resulta precisament de lestructura institucional vigent i, per tant, no t cap inters a

canviar-la. De manera que els grups amb capacitat i inters en un canvi destes

caracterstiques sn els que ocupen una posici dominantdominada o dominadadominant.

Ara b, la classe dominadadominant no planteja prctiques socials dalternativa a

les de la classe dominantdominant respecte a les principals institucions de lestructura

social. Des del nostre punt de vista, a s degut fonamentalment a una falta de recursos

de poder (es troben per baix de la dotaci global mitjana de capitals), per tamb a

lescassetat de capitals culturals (creativitat desquemes) en la seua composici. Es

tracta de grups que han sobrepassat el moment biogrfic per a experimentar amb novesformes familiars, no disposen dels recursos necessaris per a apostar per un mode de

desenvolupament diferent, ni de bon tros per un mode de producci diferent, aix que

assumixen les estructures socials tradicionals que els han determinat al llarg de la seua

vida (Famlia, Estat, Mercat i Religi). Efectivament, per a ells lestructura social tamb

s ms determinista que voluntarista.

En definitiva, noms des de posicions de classe dominantdominada es presenta

una configuraci de capitals, unes possibles prctiques i uns interessos capaos deplantejar una acci socialment creativa, que promoga canvis en les institucions

tradicionals de lestructura social. Disposen de dotacions globals de capital que superen

la mitjana, amb una composici decantada cap al capital cultural, i per tant, disposen de

recursos de poder capaos de generar nous esquemes dacci social en qualsevol dels

principals mbits institucionals que componen lestructura social. Concretament, en el

camp generacional, s en estes posicions on apareixen les formulacions ms crtiques

amb el matrimoni i el patriarcat; s en estes posicions on sorgixen, en lmbit de lapoltica, propostes de globalitzaci que superen el marc de lEstat-naci, al temps

17


18/19


combinades amb una major descentralitzaci del poder poltic i un manteniment dels

compromisos respecte als drets socials; i, finalment, s en estes posicions on trobem

tamb una major penetraci dels processos dindividualitzaci, en lmbit cultural. s

lespai social on naixen la majoria de propostes associatives, que nodrixen la cultura

cvica o el capital social de la societat valenciana, i que van ms enll del Mercat, la

Famlia i lEstat, i constituxen el que ha vingut a denominar-se Tercer Sector, del que

sorgixen gran part dels participants dels moviments socials al Pas Valenci, que

construxen noves identitats de gnere, economiques, ecolgiques, poltiques o

culturals.

Hem dassenyalar, per, que des desta posici dominantdominada tampoc

saposta per una alternativa al mode de producci capitalista en l'mbit econmic,encara que tamb s cert que s ac on soriginen les majors pressions per una estratgia

de desenvolupament informacional, basada ms en els recursos culturals que no en els

econmics, amb tot el que a pot suposar per la reestructuraci del mode de producci.

Es tracta, per tant, de lespai social relacionat amb lavan de la globalitzaci, no sols

econmica sin tamb poltica i cultural, i amb la penetraci de la individuaci al Pas

Valenci. Aix, la classe dominadadominada pot tindre en la classe dominant

dominada la seua aliada ms evident, i viceversa.

Esta situaci de lestructura social valenciana ens porta a parlar de la possible

emergncia dun espai social que, ocupant posicions dominantsdominades, s procliu a

les prctiques de canvi en les institucions socials i, per tant, mant la tensi en

lestructura social perqu esta no es paralitze, no es cosifique: la mant en moviment.

Tamb s cert, per, que el canvi social, tal com lhem plantejat, seria el resultat dun

conflicte de prctiques entre classes dominants, la dominantdominant i la dominant

dominada, que sn les que tenen les dotacions de capital requerides per a lexercici del

poder, encara que amb composicions diferents i, per tant, amb interessos contraposats

en la revaloraci dels seus capitals especfics.

18


19/19


Referncies bibliogrfiques

Ario, A. (2001). El rostro cambiante de la cultura para una definicin sociolgica.IV Congreso Internacional de Antropologa Filosfica.

Berger, P. i T. Luckmann (1966). La construcci social de la realitat. Un tractat desociologia del coneixement. Barcelona, Herder.

Bourdieu, P. (1977). Outline of a Theory of Practice. Cambridge, Cambridge Univ.Press.

Bourdieu, P. (1979). La distincin. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid,Taurus.

Bourdieu, P. i L. J. D. Wacquant (1992). Per una sociologia reflexiva. Barcelona,Herder.

Cards, S. (2001). Un model de divulgaci a repensar., Espill8/9: 188-191.DD.AA. (2002). La societat valenciana 2002., Arxius. Arxius de Sociologia7.

Foucault, M. (1981). Un dilogo sobre el poder. Madrid, Alianza.Friedmann, J. i C. Weaver (1979). Territorio y funcin. Madrid, IEAL.Fuster, J. (1962). Nosaltres els valencians. Barcelona, Edicions 62.Garca Ferrando, M., Ed. (1992). La sociedad valenciana de los noventa. Valncia,

Alfons el Magnnim.Garca Ferrando, M. i A. Ario (2001): Postmodernidad y autonoma. Los valores de

los valencianos 2000. Valencia: Bancaja-Tirant lo Blanch.Giddens, A. (1984). La constitucin de la sociedad: bases para la teora de la

estructuracin. Buenos Aires, Amorrortu.Lenski, G. E. (1966). Poder y privilegio. Teora de la estratificacin social.

Barcelona, Paidos.

Marx, K. i F. Engels (1845). La ideologa alemana. Buenos Aires, Pueblos Unidos.Ninyoles, R. L., Ed. (1982). Estructura social del Pas Valenci. Valncia, Diputaci

de Valncia.Ninyoles, R. L., Ed. (2000). La societat valenciana: estructura social i institucional.

Alzira, Bromera.Piqueras, J. i C. Sanchis (1992). L'Organitzaci histrica del territori valenci.

Valncia, Generalitat Valenciana.Roemer, J. E. (1982). Teora general de la explotacin y de las clases. Madrid, Siglo

XXI.Sen, A. (1992). Nuevo examen de la desigualdad. Madrid, Alianza.Sewell, W. H. (1992). A Theory of Structure: Duality, Agency andTransformation., American Journal of Sociology98(1): 1-29.Tilly, C. (1984). Grandes estructuras, procesos amplios, comparaciones enormes.

Madrid, Alianza.Weber, M. (1922). Economa y sociedad. Mxic, FCE.Williams, R. (1981). Cultura. Sociologa de la comunicacin y el arte. Barcelona,

Paids.

19

castelló, rafael. estructura social pv. gandia

Documents