ANÀLISI

FORMAL D’UN

EDIFICI

ARES MIRÓ

CASA KAUFFMAN – F.LLOYD WRIGHT

DESCRIPCIÓ GENERAL

Està ubicada en un entorn natural, al fons d’una vall frondosa i sobre un rieral i una cascada. Es confon amb l’entorn, formant una unitat amb ell. Com podem observar es tracta d’una casa de tres plantes esglaonades assentada directament sobre la roca. A la part baixa de la casa hi ha col.locades roques per a donar una sensació de progressió des de la roca natural del terra fins al formigó de les parts altes. De l’exterior de la casa destaca també, els voladissos que formen les terrasses rectangulars i que estan suspeses al buit.

La casa dona una sensació d’horitzontalitat (les tres terrasses), sols trencada per la verticalitat de la xemeneia. Els murs són arrebossats , combinats amb fusteria d’alumini i grans finestrals. El corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici i crea la falsa sensació que és de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua.

ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS Com a elements de suport, trobem els murs que estan fets de pedra i les columnes de formigó.

.

I els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de forma

esglaonada, fet que permet salvar els desnivells I que presideixen la construcció.

Els plans verticals de pedra (murs i xemeneia) s’oposen als plans horitzontals de

formigó (terrasses en volada). Aquests s’equilibren damunt la superfície rocosa,

potenciant l’asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat

natural.

La xemeneia, construïda de pedra rústica, s’eleva des de la roca natural com

si fos una torre i articula tots els espais. L’horitzontalitat ve donada pels

voladissos ( de formigó armat i estucats de color terrós clar) que formen

terrasses esglaonades rectangulars, que s’avancen cap al buit.

A l’interior de la casa ens trobem amb espais grans i oberts. En tot moment es vol

evitar la sensació de tancament, utilitzant grans vidrieres.

La primera planta s’assenta damunt la roca natural. L’interior s’organitza al voltant de

la xemeneia.

Té un ampli saló i cuina. Les parets interiors són de pedra natural i el terra està cobert

de pedra polida.

A la segona planta i troben dos dormitoris grans i una habitació de convidats. Al tercer

pis, les habitacions del fill de la família.

Aquesta casa se la considera un símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació

al lloc i als materials dels terrenys. És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn,

implicada amb l’aigua, els arbres, les roques,...

MAGATZEMS CARSON- SULLIVAN

DESCRIPCIÓ GENERAL

Els magatzems Carson són un edifici civil destinat al comerç, i estan situats a la ciutat de Chicago. Aquest magatzem va ser construït amb formigó armat, ferro i vidre. Com a elements de suport, tenim un esquelet format per formigó armat. Aquesta estructura interna de ferro, permet fer edificis molt més alts, obrir-hi grans finestres i dissenyar els interiors lliurement, sense dependre de murs de càrrega. La façana dels magatzems, presenta dues parts ben diferenciades: la base de l’edifici formada per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos, feta amb fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors. La resta de plantes segueixen una construcció cel·lular, repetint un mateix mòdul que segueix un ritme de finestres horitzontals. Aquestes són més baixes a la part superior, i estan separades per una geomètrica estructura de formigó.

La part superior es tanca amb una coberta plana. La façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants.

Aquesta horitzontalitat li dóna poca sensació d’alçada, tot i tenir 10 pisos, cosa que li permet una major adaptació visual a l’entorn. També cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecta interrelació de l’exterior amb l’interior.

En general, l’edifici presenta una gran sobrietat, predominant la funcionalitat sobre l’estètica. Hi ha pocs elements decoratius, reduïts al ferro forjat de la planta baixa i a les columnes de terracota que rematen la coberta.

ESPAI INTERIOR

La planta és lliure, nomes columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai. La llum es un element predominant en tot l’interior. L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fora formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on no sobra ni falta res. Cada part reflexa la funció a la qual està destinada.