La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

54tardor2011CARRERCARRER

FlicII Edició del Festival de Literatures Infantil i Juvenil

A cau de rodaNotí cies de laFundació La Roda i les seves entitats

Núria Feliu70 anys de vida i 50 als escenaris

Una llengua per viurePlataforma per la Llengua

La Roda en marxa:Tamborinada 2011La festa de l’esport i el lleure sense barreres

Teixint xarxaTrobada d’entitats de La Roda

Mè xic i CatalunyaUna histò ria en comú

sumari

La revista Carrer é s editada perla Fundació La Roda d’AccionsCulturals i del Lleure, creadal’any 2003 per l’associació LaRoda d’Espectacles Infantils iJuvenils als Barris i d’AccionsCulturals. La Fundació agrupaprop de cent associacions juve-nils, infantils i culturals de trenta-set poblacions catalanes. Des defa trenta-tres anys La Roda pro-grama espectacles i tallers detots els gè neres per als infants iels joves a travé s de les associa-cions dels barris. Els objectiussón oferir un lleure de qualitat,educatiu i formatiu als infants iels joves, afavorir l’ús de la llen-gua catalana en el lleure, difondreel coneixement de la cultura po -pular i les tradicions del paí s idonar suport al teixit associatiudels barris. La Roda va rebrel’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Consell de redacció: Carme Beltrán, Lluï sa Celades, Anna Corbella, SalvadorFiguerola, Enric Sánchez i Joan López.

Assessoria tè cnica: Ana Guirado • Redacció i correcció: Roser López

Col· laboració: Entitats de La Roda, Teresa Casals (Plataforma per la Llengua),Fundació Pere Tarré s, Gestió de Fundacions i Associacions SL, Miqui Gimé nez,Montse Serra GREC-Grup de Recerca i Estudi del Conflicte, Catherine L’Ecuyer, MapiTravessa (Plataforma per la Llengua), Puç a Espectacles, Pep Puigdemont, GiselaJuanet (responsable teatre familiar al Poliorama).

Disseny portada: Umberto Valeri i Marta Serra

Fotografia portada: Guillem Beltrán

Preimpressió i impressió: Tallers grà fics de Rúbrica Editorial

Edita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del Lleure

C. Sè quia, 9-11. 08003 Barcelona

Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.cat - www.fundaciolaroda.cat

Dipò sit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

editorialDia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

La Fundació La Roda d'Espectaclesva assistir a l'acte de signaturacontra l'exclusió social juntamentamb les federacions i organitza-cions que formen part de la Tauladel Tercer Sector i que es va fer al’Orfeó Martinenc de Barcelona.

“Donem el millor de nosaltres” erala consigna, i de debò que sigui deveritat. Un de cada cinc catalansés pobre. El primer responsable ésel govern, però també som respon-sables les entitats i hem de tenirresponsabilitat i compromís pereradicar la pobresa per sempremés del nostre país. Tant de boque l'any vinent puguem dir queaquesta solidaritat i compromíshan aconseguit fer desaparèixeraquesta pobresa. Som un país moltlluitador, sempre ho hem sigut itant el nostre govern de Catalun-ya, com els que pertanyem al Ter-cer Sector, ja que estem al mateixvaixell, hem de resoldre entre totsaquest gran problema.

Nosaltres, dins la nostra tasca, fa-rem tot el que sigui possible,doncs creiem que tots som iguals.Mateixos drets i deures, i aquestsdeures són de primer ordre: soli-daritat, solidaritat i solidaritat.

Lluïsa Celades

Directora de la Fundació La Roda

La Fundació La Roda no es fa responsable de les opinions expressades enels articles signats.

el tema3Una Llengua perviure. Plataformaper la Llengua

a cau de roda4-8•les entitats de laroda•roda·món

9 • enxarxa’t al web

Selecció de webs

associ·accions10Imagineu-vos per uninstant, una societatformada per gentmeravellada...Catherine L’Ecuyer

118ª Festa per al jocsi la joguina encatalà!Mapi Travessa

• gestió associativa

Ens interessa gaudirde l’exempciód’IVA?Roger Santiago

12Mèxic i Catalunya,una història encomú

13Marianao, Territori i

Comunitat

SocialmentResponsable

• un conflicte... unasolucióLes parts i escoltar

14-15Les entitats són un

espai òptim on elsjoves s’impregnende valors

Entrevista aMontserrat Suari

16• 6 x 4. L’espai dels

músics-animadorsdel paísSanti Ortiz

17-19 • La Tamborinada

La festa de l’esport i el lleuresense barreres!

idees tallers21•Instruments musicals

cucutMiqui Giménez

l’ampli22I Congrésl’Excel·lència en EducacióIsabel Posada

23La castanyada.Tradicions PopularsRoser Lòpez

24-25• amb nom propi• tradi·accions• recordant...• notes i notícies• paraules,

paraules, paraulesFundació Pere Tarrés

l’entrevistaespectacular

26-27Ai, Carai!Professionalitat icreativitat

espectacularmentparlant

28• kèiad9?

29Núria Feliu70 anys de vida i 50als escenaris

Roser López

30• anem a veure

Puça Espectacles

31Grease• una mica demiqueletMiquel Rabert

32• t’avisemFlicPosa’t la gorra al

Zoo de Barcelona

33• destaquemXVII Saló del MangaFira JocjocFesta minimúsica.tv

34 •notes noves Noè Rivas

35Neix la Coordinadora

de TeatresIndependents deCatalunya

En conveni amb:

Una llengua per viure

CARRER54

3

EL TEMAelel

No som nosaltres els qui hem provocat elconflicte. És més, considerem que l'escolanecessita tranquil•litat i consens per poderfer bé la seva feina en uns momentseconòmicament difícils com els actuals. Peròés cert que celebrem la resposta ràpida,unitària i entusiasta de mestres, pares,

mares, nens i nenes a favor del modellingüístic actual. Per un país de tots, l'escolaen català.

L'escola catalana i la metodologiad'immersió han fet possible que el català siguiuna llengua per “viure” a Catalunya, siguiquina sigui la llengua habitual dels nostresjoves. L'èxit en l'aprenentatge de llengües ésque aquestes transcendeixin l'àmbit del'escola i es converteixin en eines de co-municació reals. Per això és tan important elpaper del lleure. Si una llengua s'usa només enl'àmbit reduït d'una classe no té futur. Lesllengües són per comunicar-se, per expressarsentiments, per fer amics. Una llengua és unafinestra per veure el món d'una determinadamanera. Són molts els mestres que et diuen:“Actualment el català és la llengua de lesclasses i el castellà, la llengua dels patis.” Si

Plataforma per la Llengua Via Laietana, 48 A. Principal 2a,08003 Barcelona

info@plataforma-llengua.cat · www.plataforma-llengua.cat

Plataforma per la Llengua

Teresa Casals. És membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua

«L’escola catalana i lametodologia d’immersióhan fet possible que elcatalà sigui una llengua

per “viure” a Catalunya,sigui quina sigui la llengua

habitual dels nostresjoves»

continuem així, fracassarem en l'intent de ferdel català una llengua viva i una eina decohesió social.

Crec que seria oportú aprofitar aquestmoment que vivim des del punt de vistalingüístic per tornar-nos a plantejar quins sónels objectius que es proposa l'escola en relacióamb la llengua del nostre país. El català,llengua comuna, manifestem a la Plataforma

per la Llengua, però no només llengua comunaa l'hora de fer els exàmens, de contestar lespreguntes dels professors, no: també, i potsersobretot, català llengua comuna quan sortimd'excursió, quan juguem, quan dinem, quanens divertim... Senzillament, el català unallengua per “viure”.

Teresa Casals. Plataforma per la Llengua

Aquests dies el tema del català a l'escola és portada a tots els diaris i motiu de conversa a totes les tertúlies. Des de laPlataforma per la Llengua estem treballant molt intensament, al costat de les altres entitats que constituïm Somescola.cat,per unificar esforços amb tota la comunitat educativa i amb la societat en general per defensar l'escola catalana en llenguai continguts i per donar suport a les decisions que ha pres el Parlament de Catalunya en relació amb el model educatiu mésadient per als nostres nois i noies.

Una llengua per viure

4 CARRER 54

el racó de les entitats de la roda

L’Esplai Fem-nos Amics tanca els actes de celebra-ció del seu 20è aniversari.

Quan comença un curs, n’acaba un altre. Quans’enceta una nova temporada, acomiadem l’ante-rior. I amb l’arribada del nou curs, l’Esplai Fem-nos Amics posa el punt i final a un any molt espe-cial: l’any del seu 20è aniversari. I és que aquestesplai de Reus, conscient que vint anys no es cele-bren cada dia, va festejar-ho durant tot un any.

Tot plegat va començar el 8 d’agost del 2010.Concretament, va ser a la casa de colònies CalDiable, al poble de Pontons, on es va dur a termela inauguració d’aquest any de celebració amb undinar que reunia famílies, infants, monitors i exmonitors. El 2 d’octubre es va celebrar el que vaser el gran acte de celebració dels 20 anys de l’Es-plai Fem-nos Amics. Primer, amb una gran paella ales instal·lacions de l’Esplai; un àpat que va reunirtotes les persones que han passat per l’Esplai alllarg d’aquests vint anys. I, després, amb una granfesta a la plaça de la Llibertat de Reus, on hi ha-via tot tipus de jocs per la mainada. La festa vaacabar amb una actuació del grup infantil “LaTresca i la Verdesca” i amb un berenar popular. Uncop encetat el 2011, el 20 de març l’Esplai va dura terme una gimcana sobre rodes, una activitat enquè, novament, van participar famílies, nens imonitors i que va consistir en desplaçar-se per di-ferents punts de la zona i anar superant proves ijocs diversos. El 14 de maig va tenir lloc una jor-nada esportiva, una diada en què hi va haver esto-nes per a tothom: al matí, jocs tradicionals per ala canalla i les seves famílies; a la tarda, partidesde futbol sala que enfrontaven monitors contranens i nenes, d’una banda, i monitors contra pa-res i mares, de l’altra. Finalment, l’11 de juny vaservir per cloure aquest any de celebracions de

20è Aniversari

Esplai Fem-nos Amics

manera oficial: la tradicional festa de fi de cursva servir, no tan sols per acomiadar un any més,sinó per tancar com Déu mana l’any més especialque, fins el dia d’avui, ha viscut l’entitat.

Totes aquestes activitats van servir, d’algunamanera, per agrair la tasca a totes i cadascuna deles persones que, sempre de manera altruista i vo-luntària, han fet possible tants anys d’història. Ai-xí doncs, l’Esplai va centrar la seva activitat enrecordar, commemorar i agrair el passat que acu-mula l’entitat. Un cop superat aquest aniversari,però, els de Reus volen mirar endavant. Volen mi-rar i mimar el futur. I és que el camí a seguir éspràcticament el mateix: es tracta d’intentar ofe-rir un servei de lleure als infants de Reus, un ser-vei basat en valors com ara el respecte, la com-prensió, la solidaritat, la convivència i, tal commanifesta el nom de l’entitat, l’amistat. Per totplegat, podem dir que, si el passat de l’EsplaiFem-nos Amics és ben lloable, el futur és espe-rançador. I aquesta és, sens dubte, la millor ma-nera de celebrar vint anys de vida.

Festa de la MarhabaEl Casal de barri de Prosperitat va celebrar,del 26 al 30 de setembre, una gran festa perdonar la benvinguda o la Marhaba a tota lagent del barri que creu en la convivència en ladiversitat. L'únic objectiu d'aquesta celebra-ció va ser fomentar el diàleg entre els veïnssobretot en moments difícils com els actuals.

Durant tota la setmana es van oferir activitatsque mostraven la cultura marroquina; contes perinfants, tallers de té, degustació de harira, la so-pa típica del Marroc, concert de Sahara Band...Grans i petits van participar i gaudir de l'expe-riència de conèixer una mica millor tots aquestscostums del país del nord-oest de l'Àfrica.

Voleu participar de forma solidària al PessebreVivent del C.E. Xixell? Només heu de venir elproper 17 de desembre, per la tarda, a laplaça de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llo-bregat. Podreu gaudir de tot el muntatge iaquelles persones que vulguin podran fer unacte solidari: recollir aliments per aquellespersones que ho necessiten, amb la col•labo-ració de la Creu Roja. No et perdis la possibili-tat de participar-hi!

Esplai Fem-Nos AmicsC.Sardà i Cailà nº3 esplai@esplaiefa.cat

Casal de barri de Prosperitat

Pessebre Vivent

Centre d'Esplai Xixell deL'Hospitalet de Llobregat

Esplai Xixellxixell@esplai.org 93 338 06 44

Entitats al mil•límetre

Aniversari del Centre d’Esplai Druida nascut el 1988El Centre d’Esplai Druida és una entitat de lleureinfantil i juvenil constituïda l’any 1988 per ungrup de joves que tenia ganes de treballar amb iper al barri.

El seu objectiu és oferir als infants i joves unprojecte educatiu per al seu temps de lleure ba-sat en els valors de la tolerància, l’amistat, la so-lidaritat, l’aventura i la diversió, tot potenciantles habilitats de cada infant i jove. Tota aquestatasca educativa la dirigeix l’equip de monitors imonitores voluntaris que formem part de l’es-plai. La seva màxima és aconseguir el somriuredels infants!

L’Esplai és el lloc de trobada d’infants i de jo-ves de 3 a 17 anys per tal de fer infinitat d’activi-tats: des de la recerca d’un tresor amagat, pas-sant per construir-nos les nostres joguines amb

material reciclat, fent jocs cooperatius, pujantalguns cims, fent acampades, aprenent a com-partir, participant a les festes del barri, fent ta-

llers de pintura, de creativitat, de música, fentexcursions de cap de setmana, sortides per Bar-celona, participant dels milions d’activitats quees fan al districte, jugant, rient, fent-se abraça-des, saltant, corrent, cantant...

Al Druida tothom té cabuda: des de l’infant de3 anys fins a l’avi o àvia que participa en algunade les activitats per a famílies!

Si us animeu a viure mil i una aventura ambnosaltres i vols convertir-te en un druida més,ens trobaràs cada dissabte a la tarda de 17h a19h a la Plaça de la Zona Verda (Prosperitat- NouBarris- Barcelona).

Esplai Druidaesplai_druida@yahoo.es

http://esplaidruida.blogspot.com

Tel.: 663 958 136

a cau dea cau de

rodaroda

CARRER54

5

a cau dea cau de

rodarodael racó de les entitats de la roda

20 anys i algunes dades...L’Assemblea Local del GRAMC (Grups de Recerca iActuació amb Minories Culturals i Treballadors Es-trangers) de Teià compleix vint anys, que s'han ca-racteritzat pels canvis soferts tant en l'entitat comen la població.Si fa vint anys que Teià era un dels po-bles del Maresme amb un percentatge d'estrangersd'origen extracomunitari superior a la mitjana de Ca-talunya, avui està per sota de la mitjana del nostre

país (estrangers a Teià 5,01%, al Maresme 12,37% i a Catalunya 15,91%).Aquest fet ha estat a causa de la manca de feina en el sector agrícola i a latransformació de Teià en una població dormitori.Tanmateix, la comunitatde Gàmbia i la dels països del nord d'Europa continuen tenint el mateix pes

que ara fa una vintena d'anys. A conseqüència dels canvis esdevinguts, elGRAMC de Teià s'ha hagut d'adaptar a les noves necessitats de la poblaciómigrada redirigint el seu treball cap als fills dels immigrants. Enrere quedala tasca que l'entitat realitzava sobre l'acolliment i l'aprenentatge de lallengua oral, no perquè ja no sigui una necessitat sinó perquè ara aquestafeina l'assumeixen l’escola d’adults del Masnou - Teià i el CITE (Centre d'In-formació per a Treballadors i Treballadores Estrangers). Finalment s'ha dedestacar que el GRAMC de Teià també realitza la gran tasca de sensibilitzarla societat d’acollida, mostrant-los un nou espai social on la convivènciaamb la diversitat és essencial.

Assemblea Local del GRAMC de Teiàassemblea-local@gramc-teia.org

El Centre d’EsplaiInfantil i Juvenil Mow-

gli inicià el seu camí l’any1971 de la mà d'un grup de joves comprome-sos amb Cornellà de Llobregat, i vinculats ambla parròquia de Sant Miquel del barri del Pe-dró.

L'associació es va crear sense afany de lucrei amb la finalitat d'educar en valors els infantsi joves de la ciutat de Cornellà, en el seutemps lliure. Actualment, el CEIJ Mowgli jaforma part de la Federació Catalana de l’Esplaii de la Fundació Catalana de l’Esplai.

Enguany estan de celebració. Compleixen40 anys, 40 anys compartint camins i treba-llant des d'una vessant educativa, lúdica i encompromís amb la societat.

Durant l’any, s’han celebrat diferents activi-tats en motiu d’aquest aniversari; excursionsamb famílies, festes amb grups d’animació,xerrades... I com a cloenda, està previst ferun gran sopar.

Parlem més a fons sobre l’esplai amb JoseLuis Rodríguez Domínguez, responsable d’as-sessorament pedagògic del CEIJ Mowgli.

Quants monitors i monitores treballen al vos-tre esplai?Actualment, una trentena de monitors i monito-res formen part de l’equip, la majoria dels qualssón voluntaris. Gran part de l’equip han estatinfants i joves a l’entitat i que de manera vo-luntària o remunerada s’han volgut dedicar aaportar el seu granet de sorra, donant continuï-tat a latasca que fa anys, d’altres persones vanfer amb ells.

Mostra d’això és que enguany hi ha 10 joves queara estan com a ajudants de monitors.

Actualment Joana Torres i Estela Rossi portenla direcció de l’entitat.

Aquest equip està recolzat per la Junta direc-tiva, una junta prou dinàmica i amb presència.

Quines activitats realitzeu?Oferim tot un ventall d’activitats. Treballemamb infants i joves de 3 a 17 anys. Hi ha tambéun nombre molt gran d’adults que participen enel punt Òmnia, un projecte d’inclusió social pro-mogut per la Generalitat de Catalunya per ferarribar les Tic’s.

Un altre projecte que està en marxa és la lu-doteca familiar: un espai on adults, menuts de 0a 8 anys i educadores poden compartir expe-riències i gaudeixen a partir del joc.

Un dels nostres objectius és el treball en xar-xa colze a colze amb escoles i d’altres entitats.Per això, al llarg del curs, participem en dife-rents activitats de caràcter extraordinari. Lesfestes del barri del Pedró, la celebració de laCastanyada, del Carnaval o de la diada de SantJordi són una mostra. Amb la realització d’a-questes activitats, pretenem promoure la vida ala ciutat així com fer un treball entorn a la cul-tura i la llengua catalanes.

Durant els períodes de vacances escolars rea-litzem casals, colònies i campaments.

Totes les nostres propostes estan organitzadesper l’equip de monitors i monitores i comptem

amb recursos i recolzament de l’Ajuntament deCornellà així com de les famílies de l’entitat.

I en què us beneficia la col·laboració de La Ro-da?Les nostres activitats no podrien ser possiblessense el recolzament de la Fundació La Rodad’espectacles. Des de fa molts anys estem vin-culats amb ella i gaudim dels diferents recursosque ens ofereix. Gràcies a La Roda podem dispo-sar de grups d’animació per tal de dinamitzaralgunes de les nostres activitats.

Després de 40 anys, quina és la vostra apostade futur?Han estat 40 anys plens d’activitats, un muntd’excursions, de castanyades a la plaça el Trin-quis, de festes amb els Llops i altres amics delMowgli, de plors i somriures, de lluites i d'è-xits.

En definitiva, hem fet un camí que no haguésestat possible sense les famílies i monitors i mo-nitores que han participat en el projecte al llargd’aquestes quatre dècades.

A partir d’ara continuarem treballant per unaeducació en el lleure plena de valors; amb nousreptes però amb molta empenta i il·lusió.

Com ens deia Josep Ma de Sagarra: Un camí!Quina cosa més curta de dir! Quina cosa mésllarga de seguir!

Gràcies a totes les persones que han fet possi-ble aquest projecte.

CEIJ Mowgli de Cornellà de Llobregat

Assemblea Local del GRAMC de Teià

Vine al sopar del 40 aniversari!Amb motiu de l’aniversari dels 40 anys de CEIJ Mowgli, es celebrarà un sopar que tindrà lloc al recinte firal de Cornellàde Llobregat el proper dissabte 26 de novembre del 2011, a partir de les 20:00 h. Per a mé s informació, preu del sopar i inscripcions, podeu consultar la pà gina web www.esplaimowgli.org, enviar uncorreu electrò nic a cijmowgli@esplai.org, o bé adreç ar-vos a la secretaria del centre (plaç a de Josep Tarradelles,s/n, de Cornellà de Llobregat. Tel. 93 377 06 95) en horari de 16:30 h a 20:00 h.

40 anys compartint camins i treballant per l’educació en el lleure

6 CARRER 54

L'acte, al que van assistir representants de lesentitats vinculades a La Roda, va estar dinamit-zat i moderat en tot moment pels membres del'Ateneu Popular 9 Barris i de La Roda, entre elsquals hi havia la seva directora, Lluïsa Celades,un dels membres del Patronat, Salvador Figue-rola, i altres persones del Consell Assessor.

Les entitats van conèixer i van fer propostesde millora al nou model de relació entre laFundació i les seves entitats adherides: el con-veni de col·laboració. Aquestes en les prope-res setmanes signaran aquests convenis per di-namitzar el projecte La Roda als Barris i anaraixí teixint una veritable xarxa d'entitats.

Esplais, associacions, centres oberts, casalsde joves, fundacions i ateneus populars vanpresentar la seva història, la seva trajectòria iles seves tasques de dinamització de la vida

social, cultural i associativa, que realitzenmitjançant l'educació en el lleure.

Unes entitats que destaquen per la seva vo-luntat d'educar en els valors i la diversitat i de

treballar amb infants i joves, la majoria delsquals estan en el llindar de l'exclusió social obé que ja l'han traspassat. A més a més, toteselles tenen en comú que estan obertes a la di-

versitat cultural, però sempre mantenint-se fi-dels a la nostra, que els permet realitzar acti-vitats formatives i educadores i dinamitzar elsseus barris.

Durant la jornada, La Roda també va aportarles seves explicacions sobre el seu treball diarii va aprofitar per fer una crida a les entitatsper a que reforcin el treball en xarxa entreelles, sobretot ara que estem vivint una situa-ció de crisi econòmica i aquestes tenen dificul-tats per obtenir recursos.

Per aquest motiu, La Roda va apuntar la im-portància del conveni com una aposta per unmodel més participatiu, un model de treballen xarxa que permeti a totes les entitats tenirdiferents eines per compartir coneixements itreballar de forma col·laborativa. Una fitaque també és possible d'aconseguir a travésdels convenis dels seus diferents projectes: elMosaic de Colors, la revista Carrer, La Rodaals Barris, Actuem!, La Roda en Ruta, treballspuntuals per a administracions i empreses re-lacionades amb l'espectacle... I La Tamborina-da, que ha passat de ser la gran festa de lesentitats a convertir-se en una de les festespopulars més rellevants del nostre país.

Finalment, s'ha de remarcar que la jornadad'entitats va transcórrer en un ambientdistès, en el que hi havia molt bona sintoniaentre el gran nombre de participants, moltsd'ells voluntaris, professionals o totes duescoses alhora.

«La Roda aposta per un model de treball en xarxaque permeti a totes les entitats tenir diferents eines per

compartir coneixements i treballar de forma col· laborativa»

L'emblemàtic Ateneu Popular 9 Barris es va convertir, el passat 15 d'octubre, en un punt de relació,reflexió i convivència per a totes les entitats adherides a la Fundació La Roda. Una trobada que neixamb l'objectiu d'apropar els projectes i activitats que es desenvolupen a la Fundació durant tot l'any.

TeixintTrobada d’entitats de La Roda

xarxa

Trobada d’entitats de La Roda a l’Ateneu Popular 9 Barris

a cau dea cau de

rodaroda

CARRER54

7

a cau dea cau derodaroda

Un any més, La Roda ha tornat a assistir a la 15a Fes-ta dels Súpers, durant el cap de setmana del 22 i 23d'octubre, amb un estand i un taller anomenat La In-vasió Fantasma. Amb ell, centenars de nens i nenesvan poder apropar-se al fantàstic i enigmàtic móndels fantasmes tot realitzant diferents tipus d'objec-tes: pinces per a paper, pins de nevera, punts de lli-bre i diferents personatges fantàstics fets de titelles.El taller va ser tot un èxit, tant de participació comde creativitat.

En total han estat més de 200 les propostes quehan pogut gaudir els Súpers durant tot el cap de set-mana de forma gratuïta, amb una oferta diversa ipensada per a les diferents edats que inclou des defer de presentador de televisió o provar sort ambjocs d’habilitat fins a endinsar-se en un circuit d’a-ventura o fer un taller de pintura amb xocolata.

“La Festa del Súpers”, que coincidia amb el vintèaniversari del Club en antena, va tancar la quinzenaedició amb la satisfacció d’haver omplert l’Anella Olím-pica de Montjuïc durant dos dies d’emocions i somriuresi amb un rècord històric d’assistència: 420.000 persones(190.000 diumenge i 230.000 dissabte).

les entitats de la roda

Un nou horitzó. Fundació Cívica Oreneta del Vallès.

La Roda participa a la festa dels Súpers

El dia 10 de març de 2011, després de rea-litzar l'auditoria corresponent, la FundacióBertelsmann ens va fer entrega del segell dequalitat de Fundació Cívica, amb el qual escertifica el compliment de tots els estàndardsinternacionals corresponents.

Som la Tercera fundació de Catalunya i laSetena d'Espanya que rep aquest segell de qua-litat. El reconeixement com a fundació cívicaha estat un esperó per acceptar nous reptes iestà significant un estímul especial entre elsmembres de l'entitat. Ha comportat una refle-

xió interna i noves perspectives exteriors, quehan provocat la necessitat de la recerca d'unnou nom per a la Fundació que fos un majorreflex de la nostra realitat. El nom originari,Fundació Privada d'Entitats Culturals de Badiadel Vallès, generava repetides confusions d'i-dentificació amb la Federació d'Entitats Cultu-rals de Badia del Vallès.

El nou nom, a més de resoldre aquesta si-tuació, recull les icones més significatives dela realitat. Una fundació que actua amb elsestàndards internacionals de les fundacionscíviques. que neix a Badia del Vallès i peraquest motiu s'incorpora el símbol de la ciu-tat, l'Oreneta, i amb una projecció comarcaldel Vallès. En l'actualitat, tenim implemen-tats diferents projectes socioculturals, elsdestinataris són la ciutadania. Des de la gentgran a la infància, facilitant la inclusió delsdiscapacitats, lluitant contra la bretxa digi-tal, contra el fracàs escolar i l'exclusió social.Projectes amb els que volem fer realitat lamemòria històrica de la ciutadania, la recu-

peració dels valors de la societat, deixarconstància de la història de la comarca, el de-senvolupament de la cultura i del coneixe-ment, la cooperació internacional... Com aFundació generada des del món associatiu,amb recursos econòmics limitats però ambpersones amb il·lusió i gran imaginació, consi-derem imprescindible el treball en xarxa en-tre les entitats del Tercer Sector i per això es-tablim convenis i aliances per a l'execuciódels projectes.

La nostra missió és millorar la qualitat devida de la comunitat realitzant accions en elsàmbits en què es detectin necessitats. La nos-tra Fundació és una oportunitat, és la tevaoportunitat, per fer el canvi social a la nostracomunitat.

Francesc Xavier Fernández SocoróPresident de la Fundació Cí vica

Oreneta del Vallè s

fundacio@badiadelvalles.org

8 CARRER 54

a cau dea cau derodaroda

www.fundaciolaroda.cat

ÈXIT DE LA IV TROBADADESLIMITA´ M

El dissabte 21 de maig, 300 persones van omplir laplatea del teatre Arteria Paral·lel per gaudir de la IVTrobada de Teatre Social per a Joves Deslimita'm,organitzada per La Roda, Impacta Teatre i laFundació Autor de la Societat General d'Autors iEditors.

Durant la trobada 80 joves, d'entre 14 i 18 anys,provinents de centres oberts, casals, centres cívics iinstituts de Sant Just Desvern, Badia del Vallès, SantAdrià de Besòs, Arenys de Munt, Santa Coloma deGramenet, Abrera, Sant Pere de Ribes i Barcelona,van escenificar les seves preocupacions i aspiracionsamb històries basades en la seva quotidianitat i lesseves vivències. Després de cada representació, esva obrir un petit debat entre el públic sobre latemàtica tractada en cada obra.

La finalitat d’aquesta trobada és reunir els jovesque han participat durant tot el curs al Actuem!Teatre Social per a Joves, un projecte que La Roda iImpacta Teatre van iniciar l'any 2006 i que es basaen el teatre d'intervenció social i el teatre del'Oprimit. S'ofereix als joves tallers de teatre socialcom a eina perque reflexionin sobre els seus con-flictes i inquietuds.

Enguany l’Actuem! ha rebut el suport de la Dipu-tació de Barcelona, la Secretaria per a la Immigracióde la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments deBarcelona, Sant Adrià de Besòs, Badia del Vallès iAbrera, la Fundació FC Barcelona, la Fundació Autorde la SGAE i el teatre Arteria Paral·lel.

La Roda a la mostrad'associacions de la Mercè

Un any més, la Roda va participar a la 16a mostrad'associacions de Barcelona que es va fer a la plaçade Catalunya per la festa major de Barcelona, laMercè, el 24 i 25 de setembre.

Molts professionals de l'educació i altres entitats vanaturar-se a l'estand de La Roda per a informar-se dela seva tasca educativa.

La Roda i l'Obra Social “la Caixa” signen unconveni pel projecte Mosaic de Colors

L'Obra Social “la Caixa” iLa Roda han signat un con-veni de col·laboració pel

projecte Mosaic de Colors. L'entitat financera donarà, a través de laFundació “la Caixa”, una quantitat econòmica de 18.350 euros.

La Roda promou el projecte Mosaic de Colors amb la finalitat d'aportareines dinàmiques i participatives que ajudin a cohesionar la societat des dela formació, la festa i l'aprofitament dels espais públics com a llocs de tro-bada interculturals; a més a més de fomentar la cohesió social afavorint laparticipació de les entitats d'immigrants en la xarxa catalana.

En total, l'Obra Social “la Caixa” ha destinat 272.000 euros a 16 projec-tes d'entitats barcelonines que promouen la convivència i diversitat cultura.

La Roda assisteix a la Fira de Tàrrega

La Fundació La Roda no va faltar a la cita anual de la Fira de Teatre alCarrer de Tàrrega, celebrada del 8 al 11 de setembre, per conèixer lescreacions més actuals de les arts escèniques.

La Fira de Tàrrega és un espai per a l’exhibició i la compravendad’espectacles i a la vegada un fòrum per al contacte, l’intercanvi i ladifusió entre professionals. Per aquest motiu s'ha convertit

en un dels mercats internacionals de les disciplines escèniques mésimportants de tot Europa.

La Roda s’adhereix a la xarxa Barcelona Ciutat Educadora

El passat 10 de juny La Roda es va incorporar a la xarxa educativaciutadana, formada per entitats que participaran en el ProjecteEducatiu de Ciutat de Barcelona durant l'etapa 2012-2015.

Aquesta iniciativa, impulsada per l'Ajuntament de la Ciutat Comtal,neix amb l'objectiu de promoure i connectar lesinstitucions i les entitats per generar accions queexpressin la cohesió social, la convivència i lasolidaritat i perquè cadascú pugui créixer i fercréixer, aprendre i ensenyar, educar en laparticipació i educar-se participant-hi.

Des de sempre La Roda ha treballataquests valors educatius a través de l'art i la

cultura perquè entén que l'ensenyança dels infants idels joves no és únicament responsabilitat de les escoles. A

partir d'ara, però, la Fundació La Roda ampliarà els seus horitzons pertenir una presència rellevant de manera activa i col·laborativa en aquestnou projecte compromès amb l'educació.

roda...món

Aquest é s un espai web creat per un grup de famí lies i amics quees troben per sortir a la muntanya i on trobareu les sortides relata-des, les dades mé s rellevants i tot un seguit d'informacions impor-tants per organitzar una sortida ben divertida amb els vostres fills iamics. Mé s que un web de muntanya, vol ser un espai on es recullen, amé s a mé s de ressenyes i mapes, les experiè ncies de quan tor-nes d'excursió i expliques a la famí lia i amics.

www.bacc.info

La voluntat del Bicicleta Club de Catalunya é s la de fomen-tar l'ús de la bicicleta tant a ciutat com al camp o muntanya.Són una entitat sense à nim de lucre formada per personesusuà ries de la bicicleta, que representen els interessos delsi de les ciclistes, elaboren campanyes de promoció i propo-sen solucions a les ciutats i pobles que volen introduir labicicleta a la mobilitat urbana pel transport i el lleure. Aquestgrup de persones provinents de diferents rams treballa ambel convenciment que la bicicleta té i tindrà un paper prota-gonista en la mobilitat de les nostres ciutats.

ENXARXA’T al

www.nohihaquienspari.com

Muntanyaviva.cat é s un web molt complet elaborat per l'Olga i l'Isaac, una

parella de joves excursionistes que, tal com ells mateixos expliquen, l'any

2001 van començ ar al món de la muntanya des de zero, sense cap expe-

riè ncia prè via. Al web hi tenen un gran recull de caminades i excursions

elaborat a partir de les seves vivè ncies muntanyenques de tots aquests

anys i que podeu consultar per fer unes bones sortides amb els mé s

menuts de la casa i no tan menuts.

Aquí podreu trobar informació detallada dels valors

naturals, paisatgí stics, ecolò gics i culturals dels dotze

parcs que gestiona l'À rea d'Espais Naturals de la

Diputació de Barcelona i també de les activitats que es

desenvolupen en aquests espais. Una molt bona inicia-

tiva per conè ixer el nostre entorn mé s proper.

www.muntanyaviva.cat

webweb

www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp

CARRER54

9

10 CARRER 54

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsInfància

Avui en dia constatem que cada cop sónmés els nens dispersos, hiperactius amb di-ficultat per crear vincles, per reconèixerl'autoritat, per gestionar la seva afectivi-tat, amb actituds de vegades violentes, de-sagraïts i que troben la seva font de moti-vació principalment en l'estimulacióexterna.

Sovint, trobem la causa d'aquests proble-mes en tot tipus de trastorns psicològics.Sabem que Espanya és el tercer país delmón en prescripció de psicofàrmacs a me-nors. També sabem que en els 4 últims anyss'han duplicat els trastorns mentals en lainfància a Catalunya. Si bé és cert que enmolts casos n'hi ha, creiem que alguns d'a-quests símptomes es poden explicar peruna falta de respecte vers un dels mecanis-mes naturals del nen: meravellar-se.

¿Què és meravellar-se? És el motor in-tern que de forma natural el porta a desco-brir el món que l'envolta, i motivar-se persi mateix. Les coses petites mouen el nen aaprendre, a satisfer la seva curiositat, aser autònom en entendre els mecanismesnaturals del món que l'envolta, a través dela seva experiència amb el que és quotidià.Tan sols hem d'acompanyar el nen, creantaquest entorn favorable al descobriment.No cal que substituïm el nen en el procésd'aprenentatge, la capacitat de meravellar-se ja s'encarrega d'aquest procés.

Avui en dia, el ritme frenètic que portael nen no el deixa temps per sorprendre's.La sobreestimulació externa -certs mètodeseducatius, algunes noves tecnologies- subs-titueix la capacitat de meravellar-se i sufo-ca la capacitat de creativitat i de motiva-ció pròpia del nen. També satura els sentitsi impedeix que el nen percebi l'estímulmenys sorollós. Al final, el nen no prestaatenció als estímuls menys sorollosos, en-cara que siguin importants, s'apalanca, s'a-vorreix i busca sensacions noves per satis-fer la seva addicció al soroll i a lasobreestimulació.

Després existeix un afany inexplicableper cremar les etapes. Hem fet fora al nendel jardí de la infància. L'hem convertitabans de temps en un petit adult. Hem

perdut la cura en les nostresconductes i conversacions enla seva presència, l'hem dei-xat veure el que no deu, l'-hem tret la por per allò es-pantós, el disgust pel que ésviolent. La catedràtica PetraMaría Pérez parla del feno-men de la “reducció de lainfància” i opina que elsnens que no juguen suficient, tenen carèn-cies emocionals i socials bàsiques. Deuríemtornar a veure el joc com quelcom natural inecessari en el desenvolupament del nen.Per què l'hem perdut de vista? Entre altrescoses, perquè com a societat, ja des dels 2anys d'edat, ens dediquem a convertir-losen petits genis: que llegeixin, que escri-guin, que toquin el txelo, que parlin xinès,que facin ballet...! Els ocupem en activi-tats estructurades que els omplen l'agendai el cap, quan el nen, el que necessita ésdescobrir per si mateix, sense preses.

Els nens tenen poc espai de silenci perpoder pensar per si mateixos. Hem substi-tuït la seva imaginació per diverses panta-lles –el mòbil, la pantalla digital, l'ordina-dor, la Play, la televisió, etc-. Potserdonem la sensació d'haver millorat l'educa-ció amb tanta pantalla, però crec que hemde tornar a plantejar-nos si aquest és elcas. No és precís motivar el nen “a priori”,presentant-li coses extraordinàries i espec-taculars, substituint la seva imaginació permoure'l a actuar de forma determinada. Entenir el nen passivament col•locat davantde tantes pantalles, no fomentem la crea-tivitat. Tampoc la fomentem amb tantapressió per aprendre tantes coses, de for-ma tan prematura. A Finlàndia, la gran ma-joria dels nens s'escolaritzen amb 6 anys, isabem que aquest país està al cap del ràn-quing en l'últim informe Pisa.

Treure a un nen la seva capacita de me-ravellar-se és robar-li la infància, peròtambé la possibilitat de ser tot el que po-dria ser com a adolescent i com a adult. Unnen a qui hem tret aquesta capacitat, tétots els números per convertir-se en unadolescent i després en un adult desagraït,

autosuficient, ensimismat, cínic, descon-fiat, cec davant de la bellesa del món per-què ho redueix tot a allò que pot entendre,entestant-se a cercar sensacions noves per-què està acostumat a tenir els sentits satu-rats, incapaç d'escoltar, de sentir empatiavolent-ho tot sense donar-hi res a canviperquè creu que tot li és degut, etc. Unnen així és i serà, com deia la famosacançó de Pink Floyd “un altre totxo a la pa-ret”. Una societat que es construeix sobreaquestes bases, no és sostenible.

En canvi, quan el nen, del qual hem dei-xat florir la capacitat de meravellar-se,arribi a l'adolescència, si a més l'hem creatun entorn basat en un projecte que donisentit a la seva vida, té tots els númerosper ser ciutadà bolcat en la resta perquèté la sensibilitat per percebre les seves ne-cessitats, serà pacient perquè està acostu-mat a esperar abans de tenir, serà creatiuperquè no li hauran saturat els sentits, ac-tuarà sol sense que l’haguem d'incentivarperquè no troba la seva font de motivacióen la resta, serà agraït perquè no conside-ra que tot li és degut, serà sorprès davantde la bellesa del món.

Ara interpel•lo la vostra capacitat demeravellar-vos... Imagineu-vos per un ins-tant, una societat formada per uns polítics,uns periodistes, uns caps sindicals, uns em-presaris, uns clients, uns empleats, uns pa-rats, uns estudiants, uns votants ambaquestes característiques...

Catherine L’EcuyerExtracte del blog

http://apegoasombro.blogspot.com

Imagineu-vos per un instant, una societat formada per gent meravellada...

CARRER54

11

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

gestió associativa

Exempció d’IVA

Ens interessa gaudir del’exempció d’IVA?

L’Impost sobre el Valor Afegit é s un tributde naturalesa indirecta que recau sobre elconsum i grava l’entrega de bé ns i lesprestacions de serveis efectuades perempresaris i professionals.

Les entitats sense finalitat lucrativa que tin-guin una activitat econò mica (que facturin),hi estan subjectes sempre que no realitzinuna activitat exempta o hagin demanatexpressament l’exempció de les seves acti-vitats estatutà ries. L’absè ncia de lucre noallibera l’entitat a tributar per aquest impost.

Gaudir de l’exempció d’IVA té els seuspros i els seus contres. Si se’ns ha conceditl’exempció per les activitats econò miquesde l’entitat:

-No haurem de fer les declaracionsd’IVA-No haurem de carregar l’IVA a lesfactures emeses, aconseguint aixíque el client, si é s consumidor final,s’estalviï l’import d’aquest impost.-No tindrem opció de deduir-nos totl’IVA que hem pagat, ja que ens con-vertim en consumidors finals.-L’import de l’IVA serà subvenciona-ble, ja que les administracions perme-ten als consumidors finals utilitzaraquest import per a les justificacionsde les subvencions.

Hi haurà entitats que els interessarà mé sque l’IVA pugui formar part de la justifica-ció de la subvenció, altres que preferiranpoder facturar sense IVA afavorint elclient, altres que preferiran poder deduir-se l’IVA que suporten de les seves despe-ses, etc.

Per tant, NO A TOTES LES ENTITATS ELSINTERESSA GAUDIR DE L’EXEMPCIÓD’IVA PER A LES SEVES ACTIVITATS.Cada entitat é s un cas diferent i cal pen-sar bé la decisió de demanar l’exempció.

Si no esteu segurs si us resulta interessantdemanar l’exempció d’IVA per a les activi-tats de la vostra entitat, no dubteu endemanar-nos consell.

Roger Santiago

www.gestiofass.cat - 93 301 08 28

Secció elaborada per:8ª FESTA PER AL JOCSI LA JOGUINA EN

CATALÀ!

Com cada any, i ja en fan vuit, la Plataformaper la Llengua organitza la Festa per al joc ila joguina en català. La Plataforma per laLlengua, l’ONG del català, és una entitat quetreballa per normalitzar l’ús de la llengua ca-talana en tots els àmbits de la nostra socie-tat. Tenim jocs i joguines en català? De mo-ment, la Plataforma per la Llengua hacomptat més de 750 jocs i joguines en catalàque es poden localitzar a les botigues.

A dia d’avui hi podem trobar fins a 7 nines i6 ninots que canten o parlen en català, i finsa 20 ordinadors electrònics que inclouen lanostra llengua. Encara que hi ha força varie-tat de jocs educatius i jocs de taula en ca-talà, és evident que no n’hi ha prou i quehem de continuar creixent.

Per això us convidem a participar a la vui-tena Festa per al joc i la joguina en català.

A la festa hi trobareu un munt d’activitats,ja siguin lúdiques o estrictament relacionadesamb la llengua, i un cabàs de jocs i joguinesen català a la nostra ludoteca. A més, hihaurà tallers de pintar cares i de fer corones,un castell inflable, molts globus i fins i totpodreu crear les vostres xapes. Amb el jocdel Catavolta i l’ajuda dels vostres pares po-dreu saber quina és la salut de la nostra llen-gua en l’actualitat. I per arrodonir la festa ifer-hi força gresca tots podrem gaudir del’espectacle d’en Pep Puigdemont i Compan-yia i del grup d’animació La Tabola!

En aquest sentit us demanem que estigueuatents i tingueu en compte el català a l’horade demanar o comprar els regals. Per aquestmotiu la Plataforma per la Llengua posa a l’a-bast de consumidors i venedors l’oferta exis-tent de jocs i joguines en català per a infantsi joves a través del nostre web www.platafor-ma-llengua.cat/joguines. Amb la festa tambévolem conscienciar les empreses de la im-portància i del valor del català com a eina demercat, així que els demanem que l’incloguina l’hora de fabricar, comercialitzar i distri-buir els jocs i les joguines. En català, hi ju-gues? Us esperem a la festa!

Mapi TravessaPlataforma per la Llengua

www.plataforma-llengua.cat/joguines

Joves

Fitxa

Dia: Dissabte 26de novembre del 2011

Lloc: Passeig deSant Joan /carrer deProvença -Barcelona

Hores: De les 11del matí a les 6de la tarda

12 CARRER 54

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

Mèxic i Catalunya,

Amb quin objectiu neix MEXCAT?Bàsicament amb l'objectiu de promocionar idifondre la cultura mexicana a Catalunya i lacatalana a Mèxic. Intentem formar un modelassociatiu en el qual sempre estiguin represen-tades les dues cultures. Realitzem activitatsper als nouvinguts, com per exemple, el con-curs de fotografia sobre tradicions catalanes,fem reportatges sobre els castellers, diables…Totes elles ajuden a que els llatins s’integrin aCatalunya, però sense que cap d’ells se n'oblididels seus orígens.

Què li ha semblat la celebració del 1r Congrésdels Latinos Catalanistes? Una proposta molt interessant. Allí ens vamadonar que malgrat ser diverses comunitats lla-tinoamericanes amb realitats molt diferents,tenim punts en comú que podem treballar con-juntament.

MEXCAT té interacció amb altres entitats locals?Sí, amb moltes entitats i federacions. El seurecorregut ens serveix per a orientar-nos sem-pre cap a una gran millora en la qualitat i pro-fessionalització del nostre model associatiu.Conèixer els problemes comuns d'altres comu-nitats llatinoamericanes ens ajuda a solucionarles nostres preocupacions a temps.

Quins són els obstacles i reptes dels joves lla-tins nouvinguts a Catalunya?L'obstacle principal és el català, que és unagran eina necessària per a la cohesió social i lamillora de les condicions laborals. En general,els nouvinguts no tenen gaire interès per apren-dre’l. Respecte als seus reptes són visualitzarles oportunitats que ofereix Catalunya i inte-grar-se, participant en les activitats del país.

Com combateu el problema de la proliferacióde bandes juvenils violentes?A través de les activitats lúdico-festives, acadè-

miques i informatives, sempre mostrant lesdiverses opcions que existeixen i que són deprofit. Són eines integradores en comptes desegregadores.

Aquests darrers dies heu celebrat la setmanacultural catalana a Mèxic per promoure la cul-tura catalana i donar a conèixer el lligam histò-ric que existeix entre els mexicans i catalans.Com és aquesta relació entre Mèxic i Catalunya?És una relació molt estreta, des de fa cinc-cents anys, en què molts catalans ja van anar aMèxic: Bartolomé de las Casas, Joan Grau, JoanSerra, el governador Gaspar de Portolà, el pri-mer director de l'acadèmia de San CarlosPelegrí Clavé, el compositor de l'himne mexicàJaume Nunó, la pintora Remedios Varo, la can-tant Gloria Lasso i tants i tants d’altres...Sobretot els que hi anaren durant l'exili català:Bosch Gimpera, Carner, Tísner, etc. Avui en diahi ha molts mexicans que arriben a Catalunyaconeixent que tenen una història en comú. I desde l'associació també ajudem a difondre-la.

Aquestes jornades han tingut bona acollida?Sí, han estat tot un èxit gràcies a l'assistènciade catalans i mexicans, que tenen un vincleafectiu amb Catalunya, i un gran respecte iestima per les dues nacions. Molts dels jovesmexicans havien estudiat a Catalunya i per tantja coneixien les seves característiques.Aquestes jornades no haguessin estat possiblesense el suport de les secretaries de cultura deJalisco i Morelos, i de l’Insitut Nacional deBelles Arts. Gràcies a la seva ajuda hem pogutdonar a conèixer la cultura catalana a llocs comGuadalajara, Cuernavaca i a Ciutat de Mèxic.

Quines activitats s'han realitzat?Hi ha hagut conferències, tertúlies per parlarsobre Catalunya i Mèxic entre el segle XVI i l'ac-tualitat, concerts de música catalana i mexica-na: cant coral, ranxeres en català, concerts de

piano... Tampoc no ha faltat un magnífic ciclede cinema català, exposicions de cultura popu-lar, mostres gastronòmiques...

http://asociacionculturalmexicanocatalana.blogspot.com

Entrevista a César Cárdenas, president de MEXCAT-Associació Cultural Mexicano Catalana

La Roda assisteix al 1r Congré s dels Latinos

Catalanistes

El 17 i 18 de setembre, La Roda va participar al

1r Congré s dels Latinos Catalanistes, que va

tenir lloc a l'auditori de la Casa del Mar de

Barcelona.

També MEXCAT i altres entitats del món asso-

ciatiu van ser presents en aquesta trobada,

impulsada per l'Espai Latino, nous catalans i

altres grups de Catalunya. Una iniciativa que

neix amb l'objectiu de fixar propostes que pro-

moguin de la millor manera possible la integra-

ció dels nous catalans arribats al nostre paí s,

però que han nascut en terres llatinoamerica-

nes.

Aquest primer Congré s, que ha comptat amb

mé s de 300 congressistes, va analitzar i refle-

xionar sobre diferents temà tiques d’interè s per

a la comunitat; cultura i llengua catalana, educa-

ció i formació, joves latinos catalans, treball,

convivè ncia... També es van crear espais lúdics

per afavorir el coneixement mutu entre els assis-

tents.

Despré s d'aquests dos dies, els dirigents de

l'Espai Latino han presentat les conclusions i

resolucions (cal destacar l'aprovació de la

defensa de la immersió lingü í stica) al Govern

de Catalunya, a l'Ajuntament de Barcelona, a les

Diputacions i als principals ajuntaments cata-

lans, per tal que puguin ajudar a millorar l'encaix

dels catalans d'origen latino en el projecte comú

César Cárdenas va néixer a Guadalajara, Mèxic, l'any 1978. És una persona polifacètica: dissenyador gràfic, il·lustrador i ballarí.Però sobretot és un gran impulsor de la cultura mexicana a l'estranger, un clar exemple és la seva publicació Joyas de México,un àlbum d'il·lustracions sobre les cançons de Francisco Gabilondo Soler. Ara, al capdavant de MEXCAT, segueix la seva imparabletasca d'establir ponts culturals entre Mèxic i Catalunya.

una història en comú

CARRER54

13

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccionsSostenibilitat Territorial un conflicte... una solució

Marianao

“Marianao, Territori i Comunitat SocialmentResponsable” és el nom que rep el projecte dela Fundació Marianao, que consisteix a desenvo-lupar a la ciutat un model d'intervenció comu-nitària intercultural per a la inclusió social delscol·lectius més vulnerables.

La iniciativa aposta per un nou paradigmasocial: crear un espai de participació plural iobert, on tots els sectors del territori hi tinguincabuda, per tal de generar una Xarxa deXarxes.

Per aquest motiu, “Marianao, Territori iComunitat Socialment Responsable” reivindica elpaper significatiu de la comunitat. És la ciutada-nia, la comunitat activament organitzada, la quequeda autoconvocada per treballar de maneracooperativa, complementària, sumativa i propo-sitiva. Però també totes les institucions públi-ques, les empreses, les universitats, les entitatssocials, els sindicats i els partits polítics han d’es-tar al servei de les persones i de la millora globalde la nostra societat i del nostre món.

Les línies d'actuació del projecte es fonamen-ten bàsicament en les relacions socials, l'educa-ció, la salut, el treball i la conscienciació social.

Aquest pla està dirigit i coordinat per l'ObraSocial “la Caixa”, i per al seu bon funcionamentés imprescindible la col·laboració de les empre-ses, entitats, privades i del tercer sector, i del'Administració Pública de Catalunya.

Jornada de Territoris SocialmentResponsablesAmb la intencionalitat de preparar les basesd'implementació del projecte “Marianao,Territori i Comunitat Socialment Responsable”,la Fundació va organitzar la trobada “TerritorisSocialment Responsables”, amb el suport i laparticipació de l'Obra Social “la Caixa”, laGeneralitat, la Diputació i l'Ajuntament de SantBoi.

La jornada, que va ser tot un èxit, va comptaramb la presència de més de 70 persones entreelles membres d'empreses locals, agents socialsi entitats del territori.

Els participants van tenir l'ocasió de com-partir les preocupacions i reptes, que s'handialogat en aquests darrers temps amb elsdiferents agents socials, econòmics i políticsdel territori.

Des de fa molts anys la Fundació Marianao ha desenvolupat molts treballs comunitaris,com programes de promoció de la salut, treballs d'investigació comunitària,plataformes d'acció ciutadana i xarxes socioeducatives a nivell nacional, que hanajudat a construir importants xarxes de solidaritat i de cooperació. En aquest contexthistòric de treball, la Fundació ha volgut apostar pel model de Territoris SocialmentResponsables, que es desplega des de fa un temps en diversos països europeus, per aimplantar-lo a Sant Boi i la comarca del Baix Llobregat.

Saps què és un Territori Socialment Responsable?Fa referència a un sistema territorial que conjuga l'e-quilibri entre els aspectes econòmics, socials, ambien-tals i culturals, amb l'objectiu de millorar la qualitat devida dels seus habitants locals i dels agents implicats. Un Territori Socialment Responsable (TSR) pot ser unmunicipi, una comarca o un país que tendeix a la soste-nibilitat, afronta proactivament la seva agenda sobre elsreptes econòmics, socials o ambientals, dóna solució aproblemàtiques globals, impulsa les estratègies col·labo-ratives i gestiona els propis actius alineant-los vers unavisió sostenible del territori.

Parlar de TSR posa el focus en la implicació i corres-ponsabilitat de tots els agents, per tal que la responsa-bilitat social passi a formar part d’organitzacions de totsels sectors, ja siguin empresarials, públics o socials,incloent-hi pimes i fins i tot les microempreses.Tanmateix resulta imprescindible comptar amb lacol·laboració activa de tota la ciutadania.

Les parts i escoltar

Hem plantejat, al llarg de diferents articles,alguns dels elements bà sics que s’han detenir en compte quan es tracta de gestionarun conflicte de manera positiva, que vol dirgestionar-lo de forma que el resultat de lagestió enriqueixi i dugui a una situació millo-rada en relació al punt de partida (no trau-matitzi les persones, dificulti les relacions niempobreixi el context).

Ara estem iniciant el nou curs, no cal queanem gaire lluny a buscar exemples de con-flictes . Sembla que els tenim a tot arreu, lesescoles, els polí tics, les famí lies, lesempreses, els treballadors, les Caixes, laBorsa, la sanitat, el sector públic, miris onmiris... conflictes per a tots i en tots elsà mbits. La gestió positiva de conflictes esfonamenta, entre d’altres, en dues convic-cions bà siques:

1: Tenim (i si no la tenim ens hi poden aju-dar) suficient capacitat per resoldre pernosaltres mateixos les situacions conflictivesamb les que ens trobem.

2: Sempre hi ha una sortida, una manerad’elaborar la situació conflictiva, que é sbona per totes les parts implicades.

Però , perquè aquesta gestió positiva espugui donar hem de tenir en compte duescoses fonamentals: les parts i l’escolta.Quines són les parts implicades en elsactuals conflictes? Els qui els provoquen oqui els pateixen? Les que en reben les con-seqü è ncies o hi estan implicades d’algunamanera? Totes aquestes parts han/hauriende poder dir la seva, manifestar quines sónles seves posicions, què é s el que volen iper què ho volen, què é s el que estandefensant i per què é s important per a elles.

I han de ser capaç os d’escoltar i entendreel que les altres parts aporten o defensen itambé les seves raons i el que hi ha aldarrere de tot, en el mé s profund de les per-sones i les idees.

A partir d’aquesta escolta i comprensió é scom es pot mirar de trobar, entre tots, elcamí comú que a tots convé , el què lesrenúncies tenen compensacions i es potarribar a la voluntat d’acceptar un “perdrepersonal” per un “guany general” que, en elfons, i molts cops no tant en el fons, tambéé s el guany de cada un.

Què passa amb les parts dels conflictesque tenim plantejats? Realment hi surtentots els que hi són? Es plantegen realmentles posicions i els interessos que mouencada un dels col· lectius implicats? Hi haespais per parlar i escoltar-se? I, sobre tot, hiha voluntat de parlar i d’escoltar-se?

Potser haurí em de començ ar pelcomenç ament, dir les coses pel seu nom ino voler embolicar la troca. I tots sentir-nospart del que passa, fer sentir la nostra veuperò escoltar també la veu dels altres i tre-ballar per acostar-nos i caminar junts, no percriticar, parlar per parlar, ampliar la “parade-ta” i defensar uns interessos personals opartidistes.

Potser haurí em de començ ar a funcionard’una altra manera, no us sembla?

Territori i Comunitat Socialment Responsable

14 CARRER 54

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccionsEntrevista a Montserrat Suari i Bartres, directora general de l’Agència Catalana de la Joventut

Quins són els principals reptes que tenim actual-ment a Catalunya en temes de joventut? Els valors que la gent jove aporta al conjunt depersones són els que han permès anar definint isingularitzant la societat catalana al llarg delsanys: esperit de treball, superació, iniciativa,llibertat, creativitat, responsabilitat i compro-mís social.

Així mateix, els estudis ens indiquen que elsjoves són els que més cultura consumeixen, elsque més formació tenen i els que més partici-pació activa demostren en el si del teixitsocial. Per tant, hem de valorar aquestescapacitats tot entenent-les com una riquesaque la gent jove aporta a tota la societat engeneral. En definitiva, entendre la joventutcom un patrimoni col·lectiu, com un actiu moltpotent de present i de futur.

I això, cal no oblidar-ho, constitueix un poten-cial que farà que el país evolucioni, tant aquí,com a qualsevol altre país del món.

Quin tema creu que preocupa més els jovesd’avui?Clarament, l’Enquesta a la Joventut situa l’e-mancipació com el tema que més preocupa lagent jove. Per això és essencial augmentar elsnivells de formació, que garanteixin que la per-sona jove pugui inserir-se amb èxit al mercat la-boral, i procurant que hi puguin desenvolupar elsseus projectes emprenedors.

Recentment, hem vist un exemple (no és, ni debon tros, l’únic) que ens dóna motius per a l’op-timisme: la companyia tecnològica eyeOS, fun-dada per joves catalans, és pionera en el campde l’anomenat “cloud computing”, i ja s’ha situ-at com a referència internacional. Quants méseyeOS, més bé anirem.

Quin paper juga l’Agència Catalana de laJoventut en el tercer sector?Des de l’Agència es duen a terme diferents pro-

grames que, directament o indirectament,reforcen l’activitat del tercer sector. Programescom Calidoscopi, Joves Cooperants o les bequesPNUD, per exemple, són concertades amb enti-tats que treballen en el sector del voluntariat.

D’altra banda, gestionem el programa CarnetJove Solidari, que fomenta directament el volun-tariat entre la joventut catalana. Aquest estiu, através d’aquesta iniciativa, un total de set joveshan participat en un camp solidari a Nicaragua, ihan sensibilitzat la població sobre el consum justi responsable.

Què representen els joves en el voluntariat sociala Catalunya?Les persones joves representen, justament, elgran gruix dels voluntaris que formen part de lesentitats. Sense ells, costa imaginar-se com seriael voluntariat social avui a Catalunya.

A més, cal dir que l’experiència que adquirei-xen els joves en el seu pas pel voluntariat, per-met que, al cap dels anys, alguns d’aquests jovesesdevinguin líders socials compromesos en difer-ents organitzacions o institucions socials

Pensa que s’ha d’estimular més als joves per aque participin com a voluntaris?A més dels programes que he comentat anterior-ment (en els àmbits de la interculturalitat, elCarnet Jove...), cal dir que la FederacióCatalana de Voluntariat Social i el Departamentde Benestar Social i Família organitzem el pro-per 9, 10 i 11 de novembre el II Congrés Europeudel Voluntariat.

Des de l’Agència Catalana de la Joventutfarem difusió de l’esdeveniment entre la joven-tut catalana a través dels més de 300 Puntsd’Informació Juvenil, de les catorze OficinesJoves i dels diferents canals de comunicació enlínia i xarxes socials.

L’Agència Catalana de la Joventut s’encarrega,entre d’altres coses, de gestionar la XarxaNacional d’Albergs Socials de Catalunya. Quinsavantatges ens ofereixen els albergs?Com a servei públic, els 42 albergs que formen laXanascat tenen unes tarifes econòmiques perfacilitar el coneixement de Catalunya entreescolars, joves o famílies. Així mateix, els grupsde deu persones o més disposen de tarifes encaramés reduïdes. D’altra banda, les entitats infan-tils i juvenils gaudeixen del 15% de descomptesobre la tarifa de grup.

Cal dir, a més, que les instal·lacions estanadaptades perquè les entitats puguin celebrar-hitrobades, reunions i sessions de treball.L’objectiu és fer dels albergs un espai de troba-da per a totes les entitats (socials, corals, delleure, etc.).

Quina importància té fer participar tota lafamília en les activitats de lleure?A vegades hi ha la idea que el lleure dels fills noés compatible amb el dels pares, o que cal sepa-rar-lo. Nosaltres, en canvi, pensem que cal quela família comparteixi el seu temps de lleure, jaque és un espai de convivència i unitat entrepares i fills.

Justament, el programa “Vacances en família”que desenvolupem als albergs (enguany hi ofer-im més de 22.000 places) té aquesta concepció.Totes les activitats que s’hi organitzen estan pen-sades per a fer-se en família.

Recordem que el 2012, serà l’any europeu del’envelliment actiu i de les relacions intergen-eracional: avis–pares–fills–néts.

“Les entitats són un espai òptim on els joves s’impregnen de valors”A principis d'aquest any passat, Montserrat Suari (Argentona, 1969) s'incorporava a laDirecció General de Joventut. Llicenciada en Dret per la UNED i per la UIC, i màsterde comerç i finances internacionals per la UB, sempre ha estat molt vinculada a lescomarques del Maresme i Osona. Coneixedora de la realitat juvenil del nostre país, lipreocupa la poca fe i esperança que la societat en general té dipositada en els nostresjoves, que formen part de la millor generació de joves preparats.

«Sense els joves, costaimaginar-se com seria elvoluntariat social avui a

Catalunya»

CARRER54

15

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions

Els valors no sempre s’aprenen a l’escola sinó através de les activitats de lleure. Creu que lesentitats tenen un paper fonamental en aquestsentit?És evident que sí! Moltes vegades no s’ha valoratprou la seva importància, però fan un servei moltvaluós. Les entitats d’educació en el lleure hanestat, i continuen essent avui, una peça clau del’educació no formal. Recordem que, aCatalunya, per la seva idiosincràsia i pelsmoments històrics que ens ha tocat viure, lesentitats han exercit sovint un paper de lideratgesocial.

D’altra banda, cal dir que el marc que pro-picien les entitats són un espai òptim on els joves

adquireixen nous coneixements i, sobretot, ons’impregnen de valors com ara el respecte a lespersones, l’amistat, la solidaritat, l’entesa o laresponsabilitat.

Pensa que quan hàgim sortit de la crisi el sectorsocial n’haurà sortit reforçat?Com és sabut, la paraula crisi significa, en ori-gen, “separar” o “decidir”. És un moment òptim,doncs, per aprendre de les debilitats que ens handut a l’actual situació i per apostar pel futur ambnoves fórmules. I en aquest procés, el tercer sec-tor no hi és aliè. Per tant, si fa un bon procés dereflexió i s’actua en conseqüència, per forçan’ha de sortir reforçat.

Quins són els seus futurs projectes?És evident que treballar en “joventut” vol dirtreballar en transversalitat, i és objectiu del’Agència Catalana de la Joventut prioritzartotes aquelles accions relacionades amb laformació i la inserció laboral dels nostresjoves, així com potenciar l’accés i l’ús de lesnoves tecnologies i les xarxes socials en les

relacions i interaccions entre els joves i l’ad-ministració.

El Carnet Jove amb més de 500.000 titulars ésun exemple d’èxit, però cal potenciar el seu con-cepte social i solidari, amb programes concrets imesurables. Volem també incidir en el CarnetJove com a eina d’inserció laboral potenciant lesbeques del programa Connecta’t.

Pel que fa a la Xanascat, un primer objectiu ésmillorar la seva ocupació, apropant-la més al ciu-tadà, i desenvolupant programes d’especial aten-ció social, oferint una activitat complementària ala que desenvolupa el sector privat, i servir dereferent i model pel que fa seguretat, hàbitssaludables i pilotatge de nous programes.j

Montserrat Suari i Bartres Directora general de l’Agè ncia Catalana de la Joventut

Suari, que amb el seu nome-nament s’incorpora a la DireccióGeneral de Joventut, és llicenciadaen dret per la UNED i per la UIC,i màster de comerç i financesinternacionals per la UB. Tambéés tècnica en comerç exterior perl’Escola Pia de Mataró, va ferpràctiques jurídiques al Tribunalde Justícia del Canton du Jura(Suïssa) en el marc del programa“Eurodyssee” (Assemblee desRegions d’Europa), i va realitzarestudis de formació tè cnica alCentre de tecnologia empresarialde Mataró i Maresme (CETEM-MSA).

En l’àmbit laboral, l’alt càrrecde la Generalitat va treballarcom a tè cnica de suport al’empresa a l’Institut Municipalde Promoció Econò mica deMataró (2003) i va exercir com adirectora de Comunicació,Màrqueting i Publicitat del’empresa Punt Roma a Mataró,des de 1996 a 2006. Des del 2007i fins a l’actualitat treballava coma advocada a Vic..

«Les entitats d’educació enel lleure han estat, i

continuen essent avui, unapeça clau de l’educació no

formal»

EducacióCulturaLleureEducacióSocietSocietatSocietatLleureCulturaEducacióSocietatEducacióLleureLleureSocietatEducacióLleureSocietatEducacióEducacióLleureSocietatEducacióLleureSocietatEducacióLleureSocietatEducacióLleureLleureSocietatEducacióSocietatLleureEduca

accionsaccions

16 CARRER 54

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

6 x 4

NOÈ  RIVAS En Noè va començar la seva feina    com amúsic i animador pels volts de  l’any 1977.La seva proposta és una animació en el sen-tit més genuí de la paraula: aquella que faque el públic infantil i  familiar es conver-teixi en els veritable protagonista de l’es-pectacle. Aquí hi ha el seu art: la paraula,el diàleg amb el públic, les propostes musi-cals contagioses, la seva naturalitat, uncert hipnotisme... tot això fa que el públicse senti en família i tregui el millord’ell.  Això ho ha fet amb espectacles d’a-nimació festiva de carrer, amb monòlegsmusicals com El llarg Viatge de l’Arc deSant Martí –un espectacle que apropa elmón de la gent amb discapacitat i ens deixaentreveure què podem aprendre els altresd’ells –,  amb espectacles als Bibliobusoscom A ritme de gegants, amb espectaclesen els que ajunta les noves tecnologies i lestradicions com A l’hivern, cada festa unacançó, o en espectacles com el seu particu-lar Ball de gegants o el seu La fira dels ins-truments, una proposta tan simple comarriscada que converteix el públic a lavegada en orquestra i ballador-... I tot  això

sense perdre la seva identitat, la seva viva-citat, la seva manera particular de conta-giar música i alegria. 

Al llarg de tots aquests anys ha  presentatespectacles a diversos festivals com els deTàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, elMercat de Música Viva de Vic, la Mostra

d’Espectacles d’Igualada la Mostra Rialles deCerdanyola, l'Altaveu de Sant Boi, el David,l’Ecolleure...    i, evidentment, a la Tambo-rinada.  

També ha obtingut el reconeixement d’al-guns premis com:    el    premi ARC  2005 almillor espectacle per a públic fami liar  il’any 2009, juntament amb la resta de com -ponents de Cinc Dits d’Una Mà (Xesco Boix,Àngel Daban, Toni Giménez i Lluís MaPanyella), va rebre el premi Reco neixementsInfància 2009  amb motiu del Dia Universalde la Infància i el 20è aniversari de laConvenció sobre els drets de l'Infant atorgatpel Departament d'Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya.

A dia d’avui ha publicat unes 20 grava-cions, uns 15 llibres i ha col·laborat enaltres 14 gravacions d’altes mú-sics. Normalment actua sol, però també hacreat grups com Quartetto de Tres, ElsBandaFesta, Els Manetes, Els Magari Trio...i ha fet actuacions amb el col·lectiu CincDits d’Una Mà,  amb l’Eugeni Gil i moltsd’altres músics.

Actualment està treballant en un seguitde projectes de llibres-cd i d’espectaclesque aniran sortint a la llum els propersmesos i que caldrà seguir de ben a prop jaque prometen una renovació sense perdre laidentitat i sense voler ser res més que ellmateix, música i animació en estat pur. 

Noè Rivas

l’es

pai d

els

mús

ics-

anim

ador

s de

l paí

s

Aquest és un espai dedicat als músicsi animadors de Catalunya i a la feinaeducativa ingent que fan arreu delpaís amb les seves propostes musicals.

NOÈ  RIVAS+Telf.: 629.729.060 -www.noerivas.com

Secció coordinada per Pep Puigdemont

CINEMA EN CATALÀPER ALS MÉS PETITS

El 23 de setembre els Cinemes Verdi, encol·laboració amb l'entitat Drac Màgic,van engegar una nova programació decinema infantil anomenada Verdi Kids.

Aquest nou espai cultural ofereix, alllarg de tot l'any, cinema familiar ambels millors films d'origen europeu, tantd'animació com de ficció, i doblats alcatalà. L'objectiu de la nova proposta ésque totes les pel·lícules tinguin un grancontingut pedagògic, didàctic i, sobre-tot, que transmetin valors humans isocials entre els nens i les nenes.

La programació es va estrenar amb laprojecció de Kérity, la casa dels contes,una pel·lícula d'animació francesa dirigi-da el 2009 per Dominique Monféry. La

cartellera d'aquest any la completenuna cinta belga Un gat a París, que espodrà veure a partir del 21 d'octubre, iPànic a la granja, a partir del 18 denovembre.

Els Verdi Kids faran sessions diàries aprimera hora de la tarda i matinals elsdissabtes, diumenges i festius. Es donaràa cada nen una carpeta i un full per cadafilm amb contingut pedagògic adaptat ala seva edat. També es faran passesespecials per a les escoles i institucionssocials i educatives centrades en la inte-gració social i cultural.

Per més informació: www.cines-verdi.com

Tel.: 93 238 79 90

iimmpprreesscciinnddiibbllee.. .. ..

Per molts anys , Noè

CARRER54

17

El passat 29 de maig, el parc de la Ciutadella es va convertir, un any més, enl'escenari de la 34a edició de la Tamborinada, ja un clàssic de la ciutat deBarcelona.

La Roda

El passat 29 de maig, el parc de la Ciutadella es vaconvertir, un any més, en l'escenari de la 34aedició de la Tamborinada, ja un clàssic de la ciutatde Barcelona. Aquesta edició tenia el lema “Corre,juga, salta i balla!”, perquè es destacaven lesactivitats dedicades a l'esport i l'educació en ellleure, com a eines de dinamització i cohesiósocial, i perquè, a més a més, s'incorporava elsector associatiu de les discapacitats a través del'entitat Cocarmi (Comitè Català de Representantsde Persones amb Discapacitats), amb la finalitat defomentar la pràctica esportiva educativa, inclusivai sense barreres.

La Tamborinada 2011 es va inaugurar a les 11 delmatí amb un magnífic concert de l'Orquestra de laBona Sort a la plaça de la Cascada. A continuació,els assistents van poder gaudir de les diversespropostes com la màgia de Struc o el Mag Robín, elteatre musical a càrrec de la companyia Zoom-zoom Teatre, l'animació amb Jordi Callau-Tremola,els contes amb Cesc Serrat... Aquest any es vaoferir un programa molt ampli per satisfer tots elsgustos, amb 30 espectacles, jocs, que van incloureels jocs de carrer tradicionals, i més de 50 tallersdivertits, originals i per a totes les edats, que vandur a terme els monitors de les 80 entitats de LaRoda, de Cocarmi i d’altres entitats que vanparticipar a la festa.

En l'edició d'enguany, s'ha de destacar lacreació de nous espais. Per primera vegada esva presentar el Passeig dels Teatres, en quèdiverses sales barcelonines dedicades al teatrefamiliar van mostrar al públic les seves ofertesteatrals. Una altra novetat va ser El Racó de 0 a5 anys, un espai d’espectacles i tallersespecialment pensat per a pares, mares i petits.Contes, tallers de dansa i titelles van formar

part d'aquesta nova proposta que va tenir moltbona acollida. També es va estrenar Evainfantil.o, el festival de contes impulsat per lanarradora Jordina Biosca.

El moment més emotiu de la celebració vaarribar amb la presentació de la cançó de laTamborinada, una rumba catalana de Pep Callauinterpretada pel grup Los Remendaos. Un himneque transmet la força de La Roda i representamolt bé l’esperit de totes les entitats i personesque en formen part.

(continua pàgina 18)

Tamborinada 2011

a cau dea cau de

rodarodaen marxa/

18 CARRER 54

a cau dea cau de

rodaroda

La Tamborinada es facada any des del 1977. És

la gran festa de les enti-tats. S’hi posa en comúla feina feta duranttot l’any als barris.Dura un dia i ofereixal públic una trente-

na d’actuacions artísti-ques i manifestacions de

la cultura popular. Els objec-tius: ser un mostrador del sec-tor de l’educació en el lleure,de les arts escèniques

adreçades al públic familiari de la cultura popular.

els

proj

ecte

s

CARRER54

19

a cau dea cau de

rodarodaels projectes

La Tamborinada en xifres

Lema: “Corre, juga, salta”.

Activitat: Espectacles, tallers,jocs i manifestacions de cultura

popular.

Lloc: Barcelona. Parc de laCiutadella.

Beneficiaris: Més de 70.000persones.

30 espectacles.

Més de 50 tallers i jocs.

800 voluntaris.

Un número infinit de somriures!!!

Els beneficis reverteixen en programes propis als barris i municipis de Catalunya

PPRROOGGRRAAMMEENN EESSPPEECCTTAACCLLEESS FFAAMMIILLIIAARRSS

SSii eettsseessccoollaa

iinnssttiittuucciióóaassssoocciiaacciióó

aaddmmiinniissttrraacciióó

CCoommpprroommeessooss

aammbb llaa LLlleenngguuaa

aammbb llaa SSoocciieettaatt

Tel.: 93 414 72 01 • administracio@fundaciolaroda.cat • www.fundaciolaroda.cat

GGaarraannttiiaa ddee SSAABBEERRQQuuaalliittaatt PPRROOFFEESSSSIIOONNAALL

aammbb llaa CCuullttuurraa

CARRER54

21

idees

tallertallerinstruments musicals

el material1 Canya de refresc una mica prima

1 Pot de plàstic de rodet fotogràfic

les eines1 tisores

1 ganivet

1 punxó

consells1 Encara es poden trobar pots alsestabliments fotogràfics, però escassegen.

1 Mirar el tipus de tap a les inmatges.

Secció elaborada per:

Miqui Giménezmiquigimenez@gmail.com - 600 472 597

cucutAquesta secció de Miqui Gimé nez, músic, cantant i expert en tallers d’instruments musicals, mostra pas a pas la manera defer instruments de picar, rascar i bufar d’una manera senzilla, amb materials reciclats i econò mics i que són fà cils de trobar.

2 i 3. Aixequem la llengü eta i latallem. El trencavents que farem ambel ganivet, pot quedar recte o enforma de mitja lluna.

1. Amb el ganivet fem un tall al pot, perpendicular a aquest, d’una

llargada d’uns 15 mm. Tornem a tallar el pot, fent un tall paral· lel al

primer, separat 10 mm. aproximadament.

4. Prenem el tap i li fem un tall ala part superior, que permeti pas-sar una canya de refresc que hau-rem tallat perquè tingui una llarga-da d’uns 6 cm. Posem el tap en elpot fent coincidir el forat amb eltall i hi afegim la canya.

1

utilització musical

Si mentre bufem, tapem i destapem el foratdel fons de la caixa, obtindrem dues notesamb les que podrem imitar el cant del cucut.

2

3

5. Amb el punxó o la punta del ganivet fem unforat al fons de la caixa, d’un dià metre de 5mm. aproximadament.

4

ProjecteActuem!teatre social per a joves

5

22 CARRER 54

AMPLIl’l’

Moltes són les persones que ja s’han posat enmarxa per a unir-se en actuar de maneraintegral des de diferents contextos, enfron-tant amb responsabilitat els reptes socials iglobals que se’ns presenten actualment.Entre ells està l’educació amb una perspecti-va holística.

Per primera vegada es va portar a terme unesdeveniment únic on totes les veus es van unirper contagiar-nos de la riquesa d’una edu-cació que reviu la força que alberguen elsnostres cors. Van assistir tant represen-tants d’entitats com persones dedicades al’educació. Des de diferents àmbitssocials, hem tingut una gran oportunitatper presenciar una varietat de visions quedonen suport als nous reptes.

A la conferència inaugural, l’expresidentde la UNESCO Federico Mayor Zaragoza vafer referència als processos crítics de lahumanitat i al maneig dels interessos creatsd’una forma històrica. Joan Antoni Melé,president de Triodos Bank, va presentar unamirada alternativa de l’economia com aeina per a l’evolució de la consciència ambbase en l’educació en valors.

La latent crida a l’administració de fer uncanvi no s’ha de fer esperar, ja que si l’es-perem, no arribarà. A priori, hem de recu-perar el nostre poder personal per decidirel que prenem com a viable per al nostrefutur, som nosaltres els responsables, hemarribat a l’hora de passar a l’acció!

En relació a la nostra salut, José RamónLlorente ens brinda la seva exhaustiva investiga-ció sobre diferents aspectes de l’alimentaciód’avui. Podem visualitzar el resultat en el com-portament dels nens i joves observant la sevaalimentació. Els hàbits alimentaris sans i correc-tes són indispensables per al despertar de la nos-tra consciència, la qual ens conduirà a un nouplantejament social i un nou apropament a lanatura. Tenint en compte certs aspectes quedonin una mirada al passat trobarem on hemerrat, per així plantejar solucions i deixar elcamp lliure a la veritable saviesa i informació.

L’Amawta Fernando Ergueta de Bolívia, vice-president de l’entitat promotora del CongrésEspai Holístic, ens porta un missatge profunddes dels Andes, la terra dels seus orígens ances-trals, oferint-nos la pedagogia ancestral que esbasa en l’amor a la Pachamama, la Mare Terra.

No és possible pensar en una nova educació i unnou paradigma sense una consciència clarasobre la salut de la Terra i el rol sobre una novaforma de relació amb la Mare Terra.

Presentant-nos noves eines, en el taller Elpoder de les emocions inconscients i la sevatransformació, Mercè Traveset va obrir uncamp vibracional on ens va demostrar com fun-ciona la pedagogia sistèmica. Des del pensa-ment dialògic ens posem en contacte amb

patrons inconscients i trobem les ordres de l’a-mor o lleis de cadascun per poder transformarels impactes emocionals que no s’han pogutdigerir. Donant lloc a una emoció del nen, miraron ell mira, acompanyar-lo en silenci, perme-tem generar un vincle de confiança des d’on escrea la jerarquia de l’amor.

L’educació veritable té lloc només en unaatmosfera de llibertat, com ho diu FranciscoEnrique Montaño Salas en el seu articleEducació 2000: Una perspectiva holística, sen-tir intuïtivament i aprendre a mirar allò que ésessencial amplia la visió deixant-la lliure decondicionaments en apropar-nos als nens ijoves. Amb ingredients com l’ordre, la ubica-ció, la confiança, el reconeixement i l’agraï-ment s’equilibren les relacions humanes i esdóna lloc a cadascun dins del conjunt.

Ivette Carrión de Perú, ens va recordar leseines essencials: so, color i forma per convertirtant els nens com els educadors en mestres,trobant els oficis interns: escultor, cuiner, filò-sof, músic, ballarí i pintor, i activats des delsentir, el pensar i el fer.

Reprenent l’article de Francisco EnriqueMontaño Salas, educació significa tenir la sufi-cient passió com per extreure la grandiositatque es troba dins de cada persona.

José María Toro va dir en la seva ponèn-cia El cor com a espai per a l’excel·lència:“quan el cor crema de passió, el mestreesdevé una llar”. A través de l’art d’en-cendre els ulls i convidar el nen a portarla seva mà al cor, obrim un continent plede possibilitats al qual podem entrar permoltes costes i litorals.

Altres visions com l'assetjament escolar,la identitat de gènere, la interculturali-tat, educació per a la pau, etc., hanreflectit la realitat canviant en què vivimi a la qual cadascun de nosaltres tenimmolt per aportar. En estimular un profundsentit de connexió amb la resta, obrint elnostre cor i sentint respecte per la vida entotes les seves formes, fomentem el sen-tit de responsabilitat cap a nosaltresmateixos, cap a la resta i cap al planeta iatraiem harmonia, pau, cooperació,honestedat, justícia, igualtat, compassió iamor als nostres cors, al nostre entorn i ala nostra societat.

Des d’una visió global i en agraïment atotes les persones que ens han ofert la

seva, podem unificar-nos en un propòsit: edu-car-nos a nosaltres mateixos com a éssers glo-bals aportant-nos una visió ecològica com aindividus d’una comunitat i d’una família queamplia la nostra percepció social, com a paresi com a mestres per al desenvolupament d’unaactitud responsable; alliberar-nos, sanar-nos,apoderar-nos i permetre que els nens i jovesgenerin les seves pròpies eines, deixant el camílliure al cor i convidant a un procés recíproc onel mestre és deixeble i el deixeble és mestre.

És possible viure amb una altra forma de pen-sament! És possible educar d’una forma mésequilibrada! És possible crear una altra formad’educació en un nou temps per a una altrageneració diferent! Hi ha esperança! j

Text: Isabel Posada

Ment i CorEducació

I Congrés l’Excel.lència en Educació

CARRER54

23

L a

AMPLIl’l’

L'origen popular d'aquesta festa es situa afinals del segle XVIII, quan les famílies vancomençar a fer àpats funeraris per donar culteals morts. En un ambient familiar només esmenjava llegums, fruits secs i els pans votiusde l'ofrena als difunts en els funerals, méspopularment coneguts com panellets. Hi haviala creença que per cada castanya que es

menjava aquella nit, una ànima era alliberadadel purgatori.

A poc a poc es va generalitzar per tot elnostre territori el costum de menjar lescastanyes torrades i cuites tal i com lesconeixem avui en dia. Així van aparèixer les

castanyeres, amb el seu mocador al cap i lesseves faldilles de sargil molt amples ifolrades, reclamant l'atenció sobre els seusproductes: “Calentes i grosses, qui en vol araque fumen?” I la gent menuda pariodava:“Calentes i pudentes, de les vuit les setdolentes. De les vuit les set dolentes, qui envol ara que fumen?”. Torrar castanyes era una

feina poc delicada que emmascarava les mansi no es podia permetre gaire manies. D'aquí ladita: “Portes guants i vens castanyes?M'enganyes!”.

Encara avui dia, en molts pobles s'encén unafoguera i s'hi torren castanyes. Esmentem,entre d'altres, la festa de la Castanyada deVilanova de Prades (Conca de Barberà).

A les escoles, uns dies abans de l'arribada dela Castanyada, els nens i les nenes jagaudeixen amb alegria i xerinola d'aquestafestivitat. Els alumnes decoren les aules ambpetites obres d'art típiques de la festa i de latardor com fulles, pinyes, banderoles amb

formes de castanyes... Com cada any, no faltala visita de la Castanyera, que reparteixcastanyes tot explicant la seva història. Elsescolars també cuinen panellets, cantencançons i es disfressen de castanyeres icastanyers. Es fan concursos de moniatos icastanyes en què els més petits de la casadeixen volar la seva imaginació per creardivertidíssimes i originals figures i al mateixtemps coneixen millor aquests fruits detemporada, imprescindibles de la nostra dietamediterrània.

Roser LópezFotos CEIP La Sardana de Badia del Vallè s

Tradicions populars catalanes

La tardor arriba de nou, cauen les fulles seques dels arbres, els boscos es pinten de colors vermellosos i torrats, broten els

bolets, el dia es fa més curt, el fred comença a fer-se notar i celebrem, durant la vigília de Tots Sants, una festa molt arre-

lada i popular a casa nostra: la Castanyada. A tot arreu de Catalunya s'organitzen sopars amb els amics o la família a

base de castanyes, moniatos, vi dolç i dolços panellets o migetes, com en diuen en terres lleidatanes.

Pelem les castanyes i les escalfem per poder retirar la pela fina. Seguidament les

posem a coure amb mig litre d'aigua i mantega durant 30 minuts. Despré s ho triturem

amb una batedora fins a obtenir-ne un puré fi. En acabat barregem el puré amb els

rovells d'ou, el conyac i la llet condensada. Un cop està tot ben mesclat afegim les cla-

res a punt de neu. Finalment posem la mousse en copes de vidre i les deixem refredar

a la nevera fins que arribi el moment de menjar-les. Bon profit!

MOUSSE

DE CASTANYESIngredients:

v1 quilo de castanyes v1 cullerada de mantega v3 ousv3 cullerades de llet condensada v1 copa de conyac

L a

amb nomamb nom

propipropi

24 CARRER 54

reco

rdan

t...

Fundació Internacional Olof Palme

Educació, sensibilització i cooperació

Fundació Internacional Olof PalmeSant Miquel, 3608911 Badalona

Tel: 93 384 51 33Fax: 93 384 53 38

www.fiop.net

Amb la idea de retre homenatge a la figura

d’Olof Palme, un grup de persones, entre

altres, Lisbeth Palme, Felipe González,

Javier Pé rez de Cuellar, Joan Reventós i

Anna Balletbò van crear, al 1989, la

Fundació Internacional Olof Palme per

sensibilitzar la població catalana i espan-

yola en els drets humans, la pau, el desen-

volupament sostenible i treballar per la

solidaritat arreu del món.

Per assolir tots els seus objectius, aquesta

organització no governamental combina la

sensibilització i la formació a les societats del

nord amb la cooperació directa al sud.

Educació i acció són els pilars que la perme-

ten dur a terme la seva tasca i continuar, dia a

dia, formant un món solidari.

Des de les seves à rees acadè mica i de

Cooperació i Ajuda Humanità ria s'ofereixen

seminaris com el de la Rússia Post-Putin o les

Mirades a Amè rica Llatina, entre d'altres, i

s'organitzen trobades com la de Murtra: pau i

desenvolupament al mediterrani, que enguany

ha comptat amb la presè ncia de la Ministra

jordana de Desenvolupament Social, Hala

Bsaisu Lattouf; del Subdirector d’Orient Mitjà

del Ministeri d’Afers Exteriors, Miguel Moro i

de la Consultora del Banc Mundial, Nadereh

Chamlou.

Durant aquest any, la FIOP està portant a

terme multitud de projectes, entre els quals des-

taquen el programa d'intercanvis de minoria

armè nia a Geò rgia, la celebració de seminaris

a Malabo i Bata (Guinea Equatorial), la cons-

trucció d'una planta de tractament de resius

sò lids al Perú amb col· laboració de la

Municipalitat de Piura i l'edificació d'una escola

d'educació especial a Jericó (Palestina), on

també manté la supervisió del Centre

Comunitari per a dones, nens i nenes d'aquesta

ciutat.

Centre de dones i nens de Jericó

Ínfima La Puça“Mossega l’entrepà que sinó et quedaràs

sense el Picapuça”

Devia tenir al voltant d'uns vuit anys quanvaig veure per primera vegada una collade pallassos per televisió . Recordo queem vaig passar una bona estona rient iaplaudint mentre la meva mare em renya-va dient: “Mossega l'entrepà que sinó etquedarà s sense el Picapuç a!”. Així eracom es deia aquell programa televisiu, quea poc a poc es va anar convertint amb elmeu company de berenar.

Passat els anys vaig saber que aquellstres pallassos, el Joan, l'Òscar i el Pep, que

m'havien fet passar tants bons moments,eren els membres de la famosa compa-nyia Í nfima La Puç a, fundada l'any 1979per Joan Busquets i Òscar Rodrí guez.

El grup va ser molt popular, no nomé sper les seves aparicions a televisió , ambprogrames com Puç astoc (1990) i l'es-mentat Picapuç a (1987), sinó que tambéper les seves actuacions infantils que vanfer riure a milers de nens i nenes d'arreude Catalunya i del món.

Despré s de 25 anys, al 2004, la compa-nyia de pallassos va anunciar la seva dis-solució per iniciar projectes amb solitari. Imentre que Í nfima La Puç a deia adé uals escenaris, naixia la Puç a Espectacles

per continuar la seva trajectò ria. Una granresponsabilitat que ha sabut assumir ambè xit durant tots aquesta anys, oferint unadiversitat d'espectacles artí stics i culturalscom el Pallassò drom, el festival de pallas-sos de Vila-seca, que va impulsar elmateix Busquets.

Durant molts anys Í nfima La Puç a emva fer divertir moltí ssim i amb el seu pecu-liar estil, carregat d'humor intel· ligent iirò nic, va aconseguir entrar al meu cor.Una conquesta que es mantindrà persempre í nfima en el meu record.

Roser López

CARRER54

25

Retrat espiritual

Josep M. Cardona ol’amor sense mesura Autor: Bernabé DalmauEditorial: L’Abadia de Montserrat, 2011

Josep M. Cardona o l’amor sense mesura no é s una bio-

grafia, sinó un retrat espiritual del pare Josep Maria

Cardona, monjo de Montserrat, que va morir el 20 de

setembre de 2010 als seixanta-un anys, despré s de gairebé quatre anys de malal-

tia. El llibre, escrit pel també monjo de Montserrat Bernabé Dalmau, respon a la

voluntat de deixar constà ncia escrita de la seva manera de viure la malaltia, el seu

tarannà personal i la seva forma d’entendre l’espiritualitat. El seu testimoni ens arri-

ba a travé s de les cartes que va adreç ar als seus amics i coneguts els últims anys

de vida per informar-los sobre el seu estat de salut. L’obra inclou també l’Homilia del

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat, en la seva missa exequial.

Un conte per a petits i grans

L’UNIVERS DELS XEIX XEIX Autor: Esplai Fem-nos Amics, 2011

Editorial: Esplai Fem-nos Amics, 2011

L’Esplai Fem-nos Amics, de Reus, ha publicat el conte L’Univers dels Xeix Xeix amb

motiu del seu 20è aniversari. Aquest llibre té dues lectures: é s un conte per a petits

i grans, seguint les aventures dels Xeix Xeix, i alhora é s el relat dels fets i moments

mé s importants d’aquests 20 anys. Així , en aquesta variada obra, hi trobem arti-

cles d’opinió de persones que han estat vinculades a l’entitat durant aquests anys,

entrevistes amb els primers monitors i monitores de l’esplai, fotografies que recor-

den dues dè cades d’esplai, divertides il· lustracions per atreure els mé s petits, i un

repà s, any per any, de totes les activitats realitzades. En definitiva, una eina memo-

rable i divertida que posa de manifest tota la feina feta en aquests 20 anys, i a la

vegada é s de gran interè s tant per a les persones que ho han viscut com per a

aquelles que descobreixen l’esplai Fem-nos amics a travé s d’aquest llibre.

El fenomen migratori a Catalunya

Tot un món. Materialdidàctic 2 Autor: Miquel À ngel EssombaEdita: Fundació Jaume Bofill, 2010

Fruit de la col· laboració entre Televisió de Catalunya i la

Fundació Jaume Bofill i aprofitant els continguts del programa “Tot un món” han edi-

tat ja una segona carpeta en la qual s’adopta una perspectiva mé s prà ctica que vol

contribuir, a travé s de la utilització del mè tode socioafectiu, a l’eliminació de preju-

dicis i estereotips en l’alumnat. En aquest sentit, el material proposa simulacions de

situacions reals, estudis de casos concrets i disseny d’accions a realitzar.

http://www.fbofill.cat

Secció elaborada per:

paraulesparaulesparaules

notes i...

Pallapupas, la forç a d’unnas vermell

Ja fa 11 anys que els Pallapupas-Pallassos

d’Hospital porten el riure i els efectes

terapè utics del teatre als hospitals de

Catalunya. Mé s de 270.000 infants s’han

beneficiat de la seva feina, que es basa en

l’aspecte emocional de les persones malaltes.

Perquè un nen no ha de deixar de ser-ho ni de

jugar pel fet d’estar en un hospital.

Pallapupas é s una ONG catalana fundada l'any

2000 que utilitza el teatre, en la seva vessant social

i humorí stica, com a eina d’intervenció en centres

sociosanitaris per a infants, joves i gent gran en

estreta col· laboració amb el personal sanitari. Ells

apropen els efectes terapè utics del riure i el joc a

16 hospitals catalans per a que pacients i familiars

puguin relaxar-se i superar els moments dolorosos,

facilitant així la tasca de l'equip mè dic.

Amb el seu treball aconsegueixen humanitzar la

salut, una de les fites del món sanitari com a distin-

tiu de qualitat i professionalitat. També acompan-

yem el nen abans, durant i despré s d'una interven-

ció quirúrgica fent-lo despertar d'una manera suau

i agradable. En aquest temps, els Pallapupas han

acompanyat mé s de 50.000 persones l’any, alleu-

jant l'angoixa durant l’estada hospitalà ria.

Els pallassos d'hospital ofereixen actuacions perso-

nalitzades a travé s del joc, actuen i juguen amb els

nens i les nenes, els avis i les à vies malalts a les

seves habitacions, a les consultes, al quirò fan i a

urgè ncies. El projecte de teatre social, convida la

gent gran i les persones que han viscut episodis de

salut mental a participar en activitats teatrals i lúdi-

ques que els permeten exterioritzar les seves emo-

cions i millorar la seva comunicació amb l'entorn.

Amb la dansa i l'expressió corporal també aconse-

gueixen que el col· lectiu de gent gran expressin les

seves emocions..

www.pallapupas.org

Professionalitat i creativitat

L’ ENTREVISTA ESPECTACULARl’l’ espectacularespectacular

26 CARRER 54

Quan neix Ai, Carai!?S’inicia a la Granja Escola Can Joval, alSolsonès, durant els 4 anys que vaig ser sòciai que hi vaig viure feliçment (1987-1991). Totsérem monitors i monitores i sempre estàvemcantant cançons a la casa de colònies pelsgrups que venien. Tot i així el nostre primer“bolo” oficial va ser el dijous 10 d’agost del1989 a les 6 de la tarda a la plaça del Camp aSolsona.

Amb quina finalitat?Començar cobrint la necessitat de cantar pelsnens i les nenes que feien estada a la granja-escola. A poc a poc van començar a cridar-nosles mateixes escoles que venien perquè hianéssim als seus pobles i ciutats, després els

ajuntaments, fins que la cosa es va anar fentgran...

Ara mateix Ai, Carai! treballa des de duesperspectives diferents però complementà-ries: la part lúdica i la formativa. Dins de lapart lúdica hi ha el grup d’animació que ésl’ànima de la nostra companyia.

Quin tipus de formació tenen els membresd'Ai, Carai!?Els cinc membres del grup d’animació estemformats com a músics i monitors de lleure.Dins d’Ai, Carai!, però, tenim col·laboradorsde disciplines molt diverses: actors i actrius,persones del món del circ, de la dansa, psicò-

legs, terapeutes, llicenciats en belles arts,etc.

Què hi trobarà el públic quan vagi a veurealgun dels vostres espectacles?El que nosaltres més valorem és la comunica-ció amb el públic. Crec que connectem ambell al 100% i això és el que més ens interessa.La nostra eina de treball és la música, lacançó, la dansa i el joc, però al darrere dequalsevol espectacle hi ha una vessant edu-cativa que no oblidem mai. La part estèticatambé ens interessa molt i la creem per acada espectacle.

Com veus el sector de les arts escèniquesen l'actualitat?

Penso que hem arribat a un punt de profes-sionalitat que s’ha traduït en un reconeixe-ment públic i institucional en general.

Ja fa 27 anys de la mort de Xesco Boix, lapersona que va contribuir a professionalit-zar l'ofici d'animador. Creus que ara amb lacrisi s'està degradant aquest ofici?Com en tots els oficis quan hi ha necessitattothom s’apunta a fer el que calgui per calers.

Els animadors i les animadores hem viscutuns moments de molt reconeixement i crecque el prestigi el seguim mantenint. Ara bé,com que hi ha la falsa creença que per a lacanalla “tot s’hi val” i que “qualsevol anima

Ai, Carai!

«Han aparegut molts animadors no professionals que fan la nostra feina en negre i per pocs diners.

Això ens fa molt de mal».

Ai, Carai! crea, projecta, educa i formaamb l’empenta de tots els seus professio-nals, per oferir un ventall molt ampli d’o-fertes tant lúdiques com educatives:espectacles d’animació, contes cantats idibuixats, cercaviles, formació i fins i totespectacles fets a mida ja sigui per a uncongrés, inaguració, jornada...Treballen sota el gran objectiu de laDeclaració Universal dels Drets Humans ien totes les seves activitats queda reflectitel desig de fer una feina respectuosa, pro-fessional, integradora i amb un missatge depau que creuen totalment necessari en lanostra societat actual.Tots els seus espectacles transmeten valorspositius, de respecte i de tolerància, sense“moralismes” ni “doctrines” afegides.En aquesta entrevista Maria Navarrete i Fa,una de les fundadores d’Ai, Carai!, ensexplica la història d’aquesta associació cul-tural i ens ofereix el seu punt de vistasobre la situació actual de les arts escèni-ques. També com a presidenta de l’AMAPEI(Associació de Músics i AnimadorsProfessionals d’Espectacles Infantils) ensparla d’aquest gremi que vol reivindicar,dignificar i difondre la seva feina.

Professionalitat i creativitat

ai, carai

CARRER54

27

els menuts” han aparegut molts animadors noprofessional que fan la nostra feina en negrei per pocs diners. Això ens fa molt de mal. Toti així estic convençuda que qui valora la nos-tra feina, busca grups professionals. Darreredels nostres espectacles hi ha un componenteducatiu important, moltes hores de creaciói anys de professionalitat.

Creus que hi falten més persones com enXesco?I tant! En Xesco no era només un cantant,animador... També era un activista! Calenpersones que a través de la música portin ales famílies missatges de pau, amor, respec-te... Això és el que ell va fer i el que moltsintentem seguir fent.

Per què vàreu entrar a formar part del’AMAPEI?Perquè és el col·lectiu professional que ensrepresenta i perquè hi formen part elsmillors.

Primer Ai, Carai! va estar com a soci sim-patitzant des dels inicis de l’AMAPEI i en faquatre que és un membre de ple dret. No hohavia estat abans per manca de temps.Des de fa dos anys tinc el gran honor de serla presidenta de l’AMAPEI i estic molt orgu-llosa.

-L'any passat l'AMAPEI va complir 10 anys.Quin és el balanç de tots aquests anys?

Han estat deu anys de reivindicar el nostreofici i portar-lo a la professionalitat. Moltesassemblees, discussions i postes en comú,però sobretot molta companyonia, alegria imoltes cançons.

Crec que actualment som un referent alpaís i ho he pogut comprovar ara fa unsmesos amb el canvi de govern; des de la con-selleria de cultura de la Generalitat se’ns vaconvocar com a col·lectiu professional.Aquest fet diu molt del reconeixement insti-tucional que se’ns té.

Com ho vàreu celebrar?Per celebrar el 10è aniversari, primer vàremfer una trobada amb els animadors, les ani-madores i les seves famílies el mes de setem-bre de l’any passat en una casa rural. Va serun dia molt bonic i emotiu. Després, aldesembre, vam fer un acte amb parlaments icançons al CAT de Barcelona. Finalment,aquest any, vam bufar les espelmes d’un pas-tís i vam repartir caramels a la Tamborinada.També hem editat un cd del 10è aniversariamb la col·laboració dels animadors i anima-dores.

Creus que ara que estem vivint en un mónglobalitzat és una bona oportunitat per difondre la cultura catalana a través delsespectacles?És una manera excel·lent! Per exemple he fetespectacles fora de Catalunya i tot i que em

dirigeixo al públic en castellà, les cançons lescanto en català.

Les disciplines artístiques ens ofereixenuna forma única de fer cultura i d’exportar lanostra identitat catalana arreu del món.

Què és el millor de la teva professió?El millor és el públic en general: les famíliesi els infants. Connecto tant amb ells a cadaactuació que és com si fes un parèntesi a lameva vida. A vegades em passa que començoun “bolo” amb mal de cap o amoïnada peralguna cosa i a la primera cançó ja s’ha e -svaït. Acabo tan contenta i plena que et pucassegurat que sembla que faig teràpia.

I el pitjor? El pitjor... Encara no ho he descobert!

Què li diríeu a algú que vulgui crear unacompanyia semblant a la vostra?Li diria que l’animació infantil és un mónfantàstic i meravellós, però que no és fàcil;cal molt d’esforç. S’han de fer les coses benfetes i assessorar-se.

Nosaltres que formem part tant del’AMAPEI com de la federació Unió de Músicsde Catalunya, aconsellaríem que ens escrivis-sin un correu electrònic a junta@amapei.como umc@uniodemusics.org i els hi donaríem uncop de mà explicant-los tot el que calgui.

Qui va dir que la feina ben feta no té fron-teres?

«Les disciplines artístiques ens ofereixen una formaúnica de fer cultura i d’exportar la nostra identitat

catalana arreu del món»

www.aicarai.com

titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrercercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre de

magia

la mà gia d’struc

La mà gia d'Struc é s un espectacle de mà gia

conStructiva, ple d’humor i il· lusió adreç at a un

públic familar, que preté n mostrar que la mà gia es

troba en nosaltres mateixos i é s fruit de la nostra

imaginació. Amb un ritme divertit molt accelerat, els

jocs de mans i els gags mà gics es succeeixen

desenfrenadament per oferir una proposta plena

d’impossibles que desafia les lleis de la lò gica. No

hi falten els números de foc i il· lusionisme, hipnosi

i escapismes amb cordes, fins i tot dos números

inè dits, una evasió d’una camisa de forç a i l’home

globus. Prepareu-vos, doncs, per endinsar-vos al

paí s d'Struc. Estrena: juliol 2011

( (passa-ho)

(( 9i a dk ?

>cia. struc

ESPECTACULARMENT parlantparlant

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatre circ clown animaciocontes teatre de carrer cercavila titelles

28 CARRER 54

heidi

Cia. Magatzem d'Arts presenta la seva versió

teatral de la coneguda histò ria de Heidi. El

clà ssic conte infantil narra les mil aventures la

Heidi, que se’n va a viure amb el seu avi als

Alps, i començ a una etapa en contacte amb la

naturalesa. Coneix el Pere, un noi que pastura

les cabres dels habitants del poble, i aviat són

els millors amics. Un espectacle que agrada a

tota la famí lia perque a travé s d'uns

personatges tendres i sincers es transmeten els

valors de l’amistat i la llibertat. Estrena: octubre2011

equilibristes

La companyia de teatre dels igualadins Farré s

brothers i cia i la formació musical, també

d'Igualada, Amants de Lulú, s’uneixen per pre-

sentar Equilibristes, al Teatre Aurora. Aquesta

obra per adults ens sorprè n amb un petit accident

lleu i fortuï t, com é s relliscar en un pas de via-

nants mullat de pluja, que provoca un gir en la vida

d’un home gris. Ens ho explica de viva veu, acom-

panyat d’uns amics músics que no han sabut dir-

li que no. Un muntatge 100% igualadí que

demostra com tot “penja d’un fil”. Estrena: octubre2011

>cia. pelmà nec

teatre

è

>farré s brothers i cia i amants de lulú (

e

teatre

mostra teatre barcelona v.2.0

Arriba la fase final de la MTB v.2.0 amb els cinc

espectacles finalistes, dels 40 inicials, que es

disputaran el primer lloc per a ser els guanyadors

d'aquesta edició. Enguany, l'organització de La

Mostra, conscients de l’actual crisi econò mica, ha

fet una pas endavant i ha donat oportunitat al

mà xim nombre de companyies per a que

representin els seus espectacles. El projecte

sociocultural i artí stic va né ixer l'any 1995, amb

l'actriu catalana Empar López com à nima de la

iniciativa i organitzada per Artí polis i la

Coordinadora de Sales Alternatives, per fomentar

l'activitat artí stica i teatral. Estrena: octubre 2011

>teatre del raval

titelles

diagnò stic: hamlet

Miquel Gallardo estrena una obra de titelles de

mida humana, protagonitzada per un jove que,

tancat en un armari d’un psiquià tric, intenta

resoldre el seu gran dubte “ser o no ser” amb

personatges nascuts de la seva imaginació. En

general, a pocs ens agradaria intercanviar la nostra

vida amb el personatge d’una tragè dia de

Shakespeare, ja que acostumen a tenir un final poc

envejable. Tot i això , la sensació de no controlar la

nostra vida i les pressions contí nues ens poden fer

preferir la seguretat de la pitjor de les ficcions a la

incertesa real. Ja se sap: val mé s boig conegut que

savi per conè ixer... Estrena: octubre 2011

teatre

´

>cia. magatzemd’arts

stsere n

(

Núria Feliu

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER54

29

Tota una vida d’espectacle.

No és un secret que la Núria Feliu té una granfal·lera pels gegants. Per això, no és d'extranyarque hagi volgut recrear la seva pròpia gegantaper celebrar el seu aniversari, el passat 21 desetembre. I és que complir setanta anys prou bés'ho mereixia!

La nova geganta, de tres metres i mig d'alça-da, destaca pel seu cabell ros, tan característicde l'artista, vesteix molt elegant, amb les sevesfaldilles amb godes i una americana estampadaamb flors i llueix uns llavis ben vermells per sor-tir a presumir. A la mà esquerra porta un ram devioletes, les preferides de la Feliu, i a la màdreta, la partitura de la Cançó de Sants. A mésa més, per sobre de la roba porta una banda on

es veuen els logotips de les entitats i associa-cions que li han ajudat a fer realitat aquestsomni.

La figura, construïda al taller del geganter po-pular Toni Mujals, a Cardona, seguint el dissenyde Cecília Vidal, ha estat cedida a la colla degeganters del seu barri, Sants, per tal que par-ticipi en els diferents actes festius.

Però complir setanta anys de vida no ha estatl'única celebració que la Feliu ha tingut aquestany. També ha coincidit la commemoració del seucinquantè aniversari de carrera. Mig segle que lacantant de Sants ha dedicat a la música i a la cul-tura catalana. I per festejar-ho, l'artista va escol-lir el Gran Teatre del Liceu per envoltar-se dels

seus amics,d'aquells que l'han acompa-

nyat al llarg de la seva trajectòria. Allí varebre un càlid homenatge amb un espectacle plede música, artistes, gegants i castellers, tot sotala direcció escènica d'Enric Majó i Abel Folk.

Els encarregats de presentar l'acte van ser unscomunicadors de luxe: Josep Cuní, EmparMoliner, Àngel Casas, Òscar Dalmau, Elena GarcíaMelero, Loli Feliu, Enric Frigola, AdelinaCastillejos, entre d’altres. Una vetllada en quèno van faltar un gran nombre de músics joves ialtres ja consagrats com Marina Rossell, JoanManel Serrat, Sílvia Pérez o Peret.

La gran festa va deixar ben clar que la NúriaFeliu és una de les grans en la història de la músi-ca popular de Catalunya i un referent per a lesnoves i futures generacions del nostre país.

70 anys de vida i 50 als escenarisNúria Feliu

Núria Feliu i La Fundació La Roda d’EspectaclesPer Lluï sa Celades

Quina é s la vinculació de la Núria Feliu amb La Roda?La vinculació ve de molts anys perquè les dues và rem né ixer almateix barri de Sants. Però el primer cop que la vaig descobrircom a cantant va ser a La Cova del Drac, del carrer Tuset.

Com la descriuria?És una persona molt comunicativa, li agrada estar envoltada de laseva gent i sempre participa amb tot el que pot. És el seu tarannà .

Què li sembla que la Núria tingui la seva prò pia geganta?Sempre ha esdevingut una persona molt vinculada amb la nostracultura tradicional i popular. Per això , crec que li deu fer moltail· lusió tenir una geganta a la seva imatge.

Què destacaria de la celebració dels 50 anys de carrera alLiceu?El Liceu é s un marc idoni per celebrar un esdeveniment tan boniccom aquest, ple de tradició catalana. Tota la festa va serexcel· lent: la presentació , l'espectacle i la Núria Feliu. Va ser unatarda per no oblidar.

Què creu que representa la Núria Feliu per a la cultura cata-lana?En el món de la cultura la Núria Fé liu é s una persona molt reco-neguda arreu de Catalunya. I fora d'ella també ho é s. Sempreque ha marxat del nostre paí s ha esdevingut una fidel ambaixa-dora de la nostra cultura, llengua i solidaritat. Ha fet saber a tot-hom que Catalunya é s mé s que una nació sense estat. Sempreha portat una motxilla plena de la nostra cultura. És una catalanade cap a peus.

La Núria i lasevagegantajuntes al’escenari.

Felicitats

Núria!

h

anem a veure...

30 CARRER 54

Tic, tac, tic, tac. Mica a mica, poc a poc. Així éscom en Marcel Gros, tic tac tic tac, va construïntun petit món fet de minuts i instants únics. Mica amica va desplegant un univers particular en què elsobjectes prenen vida pròpia i el pallasso emprèn unviatge a la recerca d’aventures a bord d’un vehicleque va construint mentre els minuts s’escolen. Apoc a poc anem descobrint un món màgic, ens sub-mergim en històries divertides i fantàstiques, onres és el que sembla i tot és possible. Tic, tac, tic,tac, mica a mica, poc a poc, el temps passa peròno el perdem perquè en Marcel Gros anirà guardantcadascun dels minuts que nosaltres li donem dinsuna caixeta de fusta. I amb aquests minuts cons-truirà aquest món on l’únic límit serà la imagina-ció, la seva i la nostra.

Minuts és un espectacle divertit i alhora reflexiu,dirigit als més menuts però que captiva els mésgrans per la seva delicadesa i lucidesa. Un especta-cle en què el pallasso se’ns mostra proper, contin-gut i captivador, oferint-nos una mirada irònica ipoètica del món. Una manera de veure la vida ama-ble, tranquila i honesta. Uns minuts de plaer estè-tic i gaudi intel·lectual. Una bona manera de per-dre el temps.

sEspectacle: Les Fades de la bella dorment

Gènere: Teatre d’objectes

Públic: Infantil

Espai: interior

Entre fusos i màquines de cosir dues fades, naCamosa i na Brossina, ens expliquen la seva versiódel conegut conte de la Bella Dorment. En clau d’hu-mor i servint-se de cabdells de fil i agulles de cosirens fan notar que no és cert que una de les fades fósuna bruixa dolenta. La fada número 12 era més aviat impulsiva. Tot plegat va ser unmalentès fruit d’un rampell de geni: la fada Brossina va maleir n’Englantina en saberque s’havien oblidat de convidar-la al seu bateig. Enrabiada, va proferir un encanterique deia que la princesa, quan arribés a la majoria d’edat, es punxaria amb una agu-lla i es moriria. Tal i com les paraules sortien de la seva boca, ja se’n penedia d’estar-les dient. Però no hi havia res a fer; el malefici ja estava dit. Per sort, la darrera deles fades, que encara no havia exposat el seu encanteri, matisa les paraules de la sevacompanya i en comptes de treure la vida a la princesa, la fa dormir cent anys.

En aquesta nova adaptació, Disset Teatre ens proposa entrar a les bambolinesd’aquest popular conte de fades europeu. Una escenografia versàtil i simpàticapren un protagonisme inesperat a mesura que es va transformant en els diversospersonatges de la història. És a dir, els diferents cabdells de fil de cosir i les agu-lles actuen d’improvisats titelles. La narració pendola entre la versió explicada perles fades i les peripècies clàssiques de la Bella Dorment. Tot plegat fa que els per-sonatges arquetípics propis dels contes de fades s’humanitzin. La combinació d’es-cenes inversemblants i personatges versemblants, doncs, crea situacions diverti-des. Així, per exemple, tant la Bella Dorment com tot el sèquit reial té pipi des-prés de dormir cent anys. Aquest sentit de l’humor i la interpretació, no tan solsactoral sinó també manipulant els diferents objectes que apareixen en escena,trenca amb les anteriors versions de La Bella Dorment i li dóna un aire no tan ensu-crat. Les Fades de la Bella Dorment ha estat guardonada amb el premi especial deljurat al millor espectacle de titelles i objectes FETEN 2011.

anem a veure...s

Secció elaborada perPuça Espectacleswww.lapusa.com

Les

Fad

es d

e la

Bel

la D

orm

ent

Min

uts

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

Espectacle: Minuts

Gènere: Pallassos / teatre d’objectes

Públic: Tots els públics

Espai: interior

Minutsv

v

v

v

DormentLes Fadesde la Bella

Espectacle: El Príncep feliç

Gènere: Teatre noves tecnologies

Públic: Tots els públics

Espai: interior

El darrer muntatge teatral de LaBaldufa és un repte per a la compan-yia. Valents, com sempre, aquest copfan un pas endavant amb un especta-cle de gran format destinat a tots elspúblics.

Prenent el conte de Wilde El Príncep feliç com a excusa aprofiten la crítica socialimmersa en el text per fer una fotografia de la cobdícia humana existent però tambéde com pot aquesta convertir-se en generositat absoluta. És alhora un cant a l’a-mistat i a la companyonia extrema.

Evidentment no podem parlar de la peça teatral sense valorar la seva original iacurada posada en escena que ens presenta un nou llenguatge escènic: el de lesnoves tecnologies. Aquestes estan tan ben tractades i juguen tan a favor de l’obraque en cap moment, en més d’una hora de representació, l’espectador té la neces-sitat de moure’s de la butaca. El seu tempo és tranquil, pausat, com una aixeta quegoteja i va fent música amb aquestes gotes perdudes. La Baldufa s’atreveix a entraren una nou territori creatiu i des de les butaques no ens queda més que aplaudir elseu coratge i alhora felicitar el seu encert en dur a terme els seus projectes.

El Príncep feliç

El Príncep feliç

v

v

v

v

v

v

v

v

h

CARRER54

31

ESPECTACULARMENT parlantparlant

una miqueta d’en MIQUELET

Fundació Ateneu Sant RocComptem amb l’esforç de tots i totes per aquesta iniciativa

Novament s'ofereix a la Fundació Ateneu Sant Roc la possibilitat de participar econòmicament amb el musical GREASE, en benefici delsseus projectes que donen suport als infants i joves en risc social. L'obra es representarà el pròxim 10 de novembre a les 21 hores, a la Cúpula Les Arenes de Barcelona. Si vols formar part d'aquesta pro­posta solidària i gaudir del millor musical, pots comprar la teva entrada a un preu especial de 25 euros. També podeu fer els vostres dona­tius a Fila O: 2100­0365­35­0200142257.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

t’avisem...

flic

Arriba la II Edició delFlic, festival de litera-tures i arts infantil ijuvenil, que es cele-brarà a tot Catalunya ialguna ciutat espanyola.

La iniciativa està organitzada i promoguda per Tantàgora,una associació sense ànim de lucre que treballa des de famés de 20 anys per donar a conèixer la literatura oral iescrita i fomentar-ne la lectura.

Després d’una primera edició desenvolupada a 25 poblacionsi a través de 35 espais culturals i educatius, el Flic d’enguanytorna amb força i noves idees. En la primera edició el festivalva proposar a cada un dels territoris programes i projectes amida segons les necessitats de cada un d’ells, amb la finalitatde transmetre literatura oral i escrita. El resultat va ser untreball ric i divers amb diferents propostes: espectacles,tallers, projectes debarri per fomentar lalectura, producciód’exposicions, for-mació, etc...

En aquesta novaedició el Flic farà unhomenatge al’artista txeca KvetaPacovska, referentinternacional sobreil·lustració infantil ijuvenil, i podremcomptar amb la sevapresència. A més a més, es portaran a terme activitats itallers que permetran conèixer i difondre l’obra de Pacovska,així com també una mostra final amb el resultat de les crea-cions dels participants a les activitats.

En paral·lel, i amb el circ com a art convidat, el Flic faràuna mirada atenta a les relacions entre la literatura i el circ,mostrant espectacles que uneixen ambduess arts, i també esrealitzarà una mostra de llibres de circ.

Com a novetat d’enguany s’estrenarà La Cantata del Flic,produïda per l’Escola de Música de La Jonquera i es presen-tarà el llibre Onir, amb il·lustracions d’Ivan Regalado i text deRoser Ros, fruit del treball de la convocatòria Il·lustradorResident de Tantàgora. La resolució de la convocatòria d’en-guany també es celebrarà en el marc del festival.

Seguint amb la filosofia de fer arribar la literatura a llocsque no estan pensats especialment per a la difusió d’aquesta,el Flic seguirà la col·laboració establerta amb el col·lectiudels taxistes per seguir innovant en la transmissió literària.

www.flic.cat

II Edició del Festival deLiteratures i Arts Infantil i Juvenil

De desembre de 2011 a març del 2012

L’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) organitza, el 17 de desem-bre, l'onzena edició de “Posa’t la gorra!”, una festa infantil dirigida asensibilitzar la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infan-til, per tal de normalitzar la malaltia.

El Parc Zoològic de Barcelona tornarà aestar ple de gorres solidàries per cele-brar una festa, en la qual hi hauràmoltíssimes activitats com tallers, jocs,espectacles, actuacions musicals imoltes sorpreses més.

La gorra costa 5 euros i permetrà l’en-trada gratuïta als nens i nenes entre 3 i17 anys, i els adults que portin la gorrapagaran la meitat del preu de l’entradaal Zoo.

Enguany, els objectius que s'han fixat són el d’obtenir recursos per tirarendavant la Casa dels Xuklis, una casa d’acollida per a famíliesdesplaçades del seu lloc d’origen amb infants amb càncer que venen arebre tractament a Barcelona.

La Casa dels Xuklis disposa de 25 allotjaments d’uns 30m2 cada un idiferents zones i espais comuns com la cuina, el menjador, la sala de jocsi la sala d’activitats. Des de la Casa dels Xuklis es proporciona atenció psi-cosocial a totes les famílies i s’ofereixen activitats lúdicoeducatives i ter-apèutiques als infants i les seves famílies.

També necessiten tot aquest suport per continuar tirant endavant totsels serveis que actualment ofereix l’AFANOC a tots els nens i nenes ambcàncer i les seves famílies. Fruit de les darreres edicions han pogut dur aterme l’acondicionament del Servei d’oncohematologia de l’HospitalMaternoinfantil de la Vall d’Hebron, l’obertura de la delegaciód’AFANOC aTarragona, i han finalitzat les obres de la Casa dels Xuklis.

L’associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFA-NOC) va ser constituïda el 1987 per un grup de mares i pares que van veurela necessitat d’unir-se per treballar en la millora de qualitat de vida detots aquests nens i nenes i incidir en totes les necessitats i desconeixe-ment que envoltaven el càncer infantil.

“Posa't la gorra” al Zoo de Barcelona!

Casa dels Xuklis

32 CARRER 54

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER54

33

ddeessttaaqquueemm.... ..

Si t'agraden el manga, l'anime i lacultura japonesa no pots faltar alXVII Saló del Manga, organitzatcom cada any per FICOMIC. Unaconvenció sobre còmics japone-sos que comptarà amb els tresrecintes de la passada edició. La

Farga de l'Hospitalet, l'espai central del Saló, acollirà lesempreses expositores i els espais dedicats als videojocs, ta-llers, exposicions... Al Poliesportiu de l’Hospitalet de Llobre-gat es realitzaran els concursos de karaoke, Cosplay i WorldCosplay Summit, a més a més de les actuacions musicals. I laSala Barradas oferirà les projeccions d'anime. Amb l'entradaes podrà accedir als tres espais que estaran connectats ambel servei gratuït del Mangabus.

www.manga-xvi.ficomic.com

XVII Saló del Manga

La Jocjoc de Tona (Osona) arriba aquest any a la seva onze-na edició carregada, com cada any, de jocs tradicionals d'a-rreu del món per a totes les edats, per jugar sol o en grup,d’habilitat o d’estratègia. Tots els jocs que s'exposen no espoden trobar en els grans circuits comercials ja que són pe-ces elaborades artesanalment amb materials ben diversos ide primera qualitat. Fins i tot podràs comprar jocs únics enel món! Jocs i joguines originals i divertides que ajuden acrear interrelacions úniques entre els participants i que hanestat fabricats amb l'exigència de determinats valors comel respecte pel medi ambient, la cultura de la pau o la jus-tícia social. No et perdis l'oportunitat d'aconseguir la tevapròpia joguina. Per fer-la funcionar només necessitaràs unaúnica pila, la teva imaginació.

www.firadeljoc.cat

Del 29 d’octubre a l’1 de novembre

La fira del joc i la joguina diferent

UNA PROPOSTA D’OCI EN FAMÍ LIA:EL TEATRE!El teatre ens permet gaudir d’emocions intenses en viu, i l’experiència es gaudeixel doble si la vivim en família, amb gent amb qui tenim un vincle emocional con-junt, ja que fomenta valors compartits i facilita el diàleg. Afortunadament, cadacop som més els que ho sabem i els que gaudim del teatre familiar.

El teatre és una proposta d’oci cultural socialment arrelada de forma minoritària alnostre país. Un tant per cent molt elevat de la població declara no anar mai al teatrei els que ho fan, majoritàriament, assisteixen una o dues vegades l’any. Però no calposar-nos catastròfics i destaquem que la gent que va al teatre, tot i ser un per-centatge molt baix, és fidel i repetidora impulsiva de l’activitat. Per tant, no donemres per perdut! Per a una persona que des de menuda la porten al teatre, anar a aque-sts espais plens de màgia és tan habitual com per a qui és soci d’un club de futbol hoés assistir al camp cada setmana. Per aquest motiu, en el moment que descobreixesque socialment ets un ésser estrany pel teu hàbit d’assistència regular a veure espec-tacles en viu, i especialment per pagar entre 10€ i 60€ per entrar-hi, molts decidimdedicar-nos a explicar que no només és una proposta que no fa mal a ningú, sinó quefins i tot fomenta aspectes socials i culturals molts positius entre gent de totes lesedats i condicions. El teatre en família fomenta el diàlegVivim en un moment en què a la vida diària escasseja el diàleg entre diferents mem-bres d’una mateixa família, i augmenta la utilització de monosíl·labs en les conver-ses entre sèrie i sèrie de TV, pantalles d’ordinador o màquines vàries. I el teatre ésuna arma poderosa davant de tots aquests atacs a la vida social, ja que qualsevolexpe-riència en viu per l’espectador té una força directa de comunicació que no per-met cap sistema automàtic i industrialitzat. I quan aquesta experiència es realitzaamb gent propera a la teva vida diària, s’estableix un vincle de relació emocional con-junt, que a posteriori aportarà dosi de comunicació. El teatre et permet gaudir d’e-mocions intenses en un temps rècord, i si sumem a aquests moments el fet de com-partir-los amb els fills, convertim l’experiència en única! Després parlem de si ens haagradat, recordem escenes, riem, plorem, veiem diferents punts de vista sobre unamateixa proposta... però el més important és el fet de realitzar de forma conjuntaamb la família una activitat guiada per actors in situ que aporta a tots, adults iinfants, grans emocions que recordarem i compartirem durant molt de temps.Espectacles de qualitatPerò perquè aquesta “catarsi” familiar existeixi durant l’experiència d’anar al teatrecal escollir un bon espectacle adequat a l’edat dels infants i amb una proposta artís-tica de qualitat. Especialment pel que fa a aquest darrer punt molts professionalsespecialitzats en el teatre per a nens i nenes s’estan encarregant de fer rodar lamàquina (artesanal) perquè el sector creixi i millori. Però no només és necessària laforça dels professionals, sinó també la consciència política i social, per poder explicaren fets, i no només en paraules, que el teatre dirigit als més petits és, a més d’unaactivitat d’entreteniment, una eina de creixement i aprenentatge que dóna valor afe-git a la creativitat i la cultura del nostre país. Ens els 10 darrers anys, a Barcelona hiha hagut un creixement espectacular de teatres amb propostes dirigides als mésmenuts. Actualment, hi ha més de 15 teatres que cada cap de setmana ofereixen pro-postes, però tot i la força del vent a favor i la tasca de creadors i programadors encaracal treballar molt, perquè un espai viu mai pot deixar d’evolucionar.Viu i comparteix el teatreEl teatre ha de deixar de ser per a molts un espai encotillat per unes normes de com-portament, i convertir-se en un lloc obert a tothom que tingui ganes d’emocionar-se,de sensibilitzar-se i, especialment, de compartir, perquè, per sobre de tot, el teatreés un acte de generositat, en el qual uns actors ens transmeten emocions i un públicles rep transformant-les en riure o plor i, finalment, en un fort aplaudiment. Sigueugenerosos i compartiu emocions. I en família multiplicareu l’efecte. Viu el teatre!

Gisela JuanetResponsable prod i cc de la programació familiar Viu el Teatre familiar al Poliorama.

Web: www.unicsproduccions.com

una emoció...

27 de novembre

Fira Jocjoc

Festa minimúsica.tv6 de novembre

El web minimúsica és a punt de néixer i per celebrar-ho s'haorganitzat una gran festa amb les actuacions musicals deFred i Son, Mujeres, Internet 2 i Oh! Cake & the Cookie a la[2] d'Apolo. Minimúsica és un cicle de concerts de músiquesmodernes i populars adreçat a infants. La seva intenció ésque els nens i nenes creixin amb les músiques representati-ves del moment social que estan vivint sense limitar-los al'anomenada “música infantil”, perquè la infància no és unestil musical, sinó una etapa de la vida on precisament l'es-timulació sonora és molt important i no s'ha de fer cap ex-clusió estilística.

www.minimúsica.tv

34 CARRER 54

ESPECTACULARMENT parlantparlant

notesnovesnov esnoè rivas

L’olotí Pep Puigdemont és un dels músics mésactius del nostre país. Una mostra més és aques-ta gravació que ara us presento i que és fruitd’un encàrrec de la Teresa Galvé.D’entrada heu de saber que els fesxups com adolç, com a caramels de fesols, són reals i espoden trobar a botigues especialitzades d’ali-ments artesanals de la Garrotxa.

La Teresa Galvé va inventar una família de cap-grossos (pare, mare, filla i fill) que són els teòricsinventors d’aquests caramels als quals els hi hanposat el seu nom. I així ha nascut l’argument d’a-questa gravació i les seves 15 cançons de pur estilCountry-garrotí i amb la veu inconfusible i el bonsaber fer d'aquest gran animador i comunicador,molt ben acompanyat pels   Sidrus    (el multiins-trumentista Xavier Batlle  i el percussionista PepCarrera).  A la gravació també hi trobareu lescol·laboracions de Xavier Pallàs, David Plans,Josep Pineda, Jordi Estartús,  Elisa Plana-gumà i Beth Riera.

Aquest és un disc ben viu i contagiós que deben segur us agradarà. Entre totes les cançonspotser destacaria algunes: la cançó que obre eldisc “Família Fesxup”, una contagiosa cançó queens presenta la família i el seu gran invent; des-prés una encisadora cançó a ritme de l'ukelele “Sicantes ben alt”, la imaginativa “El mussol de calFesol”, el rítmic i encisador “Tren Fesxup” que etfa anar amb ulls tancats per terresgarrotxines, l’himne per promocionar aquest plattan deliciós “Menja pèsols”, la rítmica i multii-diomàtica “Ai, fesolet”, el marxós rock “El torra-fesols”, i la cançó de comiat que tanca el disc“Bona nit”. Ara bé, la meva recomanació és queus les escolteu totes i encara millor, que aneu al’espectacle homònim que en Pep porta arreu deCatalunya.

Si voleu aconseguir les lletres i partitures deles cançons tan sols cal que aneu a la seva pàgi-na web, i si voleu escoltar les cançons abans decomprar el cd, podeu fer-ho anant al link deràdio Pep Puigdemont (http://www.puigde-mont.net/radio/radiofamiliafesxup.htm). Tambéestà disponible a I-tunes i Spotify.

Resumint, un disc molt recomanable que ensomple d'optimisme, festa i il·lusió. No us elpodeu perdre.

Ambäukatunàbia és un grup d’animació que vanéixer l’any 2008 en una assemblea de moni-tors i monitores de l'Esplai l'Agrupa de Molinsde Rei. El formen la Maria Busquets com a can-tant, en Magí Canyelles als pitus i flautes,l’Albert Nardí a l’acordió diatònic, en JosepMiquel Janés a la guitarra, en Carlos Rivero albaix i en Joan Tresserra a la bateria.

El seus espectacles Campi qui pugui,Escampa la boira!, La nit màgica i Bassal Rock–un espectacle músicaquàtic- fa temps quesonen arreu del nostre país.

El següent pas lògic ha estat la publicaciód’aquest CD que ara us presento. Hi trobareucançons plenes d’il·lusió com “El tren de l’ale-gria” que amaga tot un seguit de cançons benconegudes com “El gripau blau”, “Puff”, “Lamosca” i “Aquesta terra”. També trobareu laseva festiva versió de “El Joan Petit” amb unoriginal canvi a tonalitat menor i un petit tocbalcànic. La tercera cançó “Les notes de l’es-cala” és una bellugadissa melodia per ballar;la quarta, una divertida cançó homenatge a unacte que fem cada dia mig adormits:“L’esmorzar”; i per acabar tenim “La fàbricade la música”, una alegre cançó que ens pre-senta la història d’un poble on no hi existia lamúsica fins que arriben uns músics que hi des-cobreixen tot un seguit de sons, ritmes, jocs...

Si voleu, podeu escoltar les cançons al seuMyspace i a l’Spotify. També, com no, els tro-bareu al Facebook i al Twit ter i si voleu veure'lsen acció cliqueu el seu nom al Youtube. 

Endavant Ambäukatunàbia!

Cançons de tardor és un llibre i un CD per can-tar i jugar i ens convida a viure la tardor sensepresses però amb intensitat, tot farcint la vidade música i cançons. Ens convida també a gau-dir de la bellesa del cromatisme del bosc, del'espectacle de colors, i a gaudir de la natura,que ens regala els seus millors fruïts: el raïm,les olives, les castanyes, els bolets... NoèRivas ens regala la música i les cançons de tar-dor i amb les il·lustracions de Mercè Arànegaveurem esquirols, cargols, la castanyera, comcauen les fulles i també el pomer com dansa.

Com ja sabeu Noè Rivas és músic, intèrpret,animador d'espectacles familiars i infantils,mestre de música i professor de cursos de for-mació de mestres, de músics i d'educadors deltemps lliure. Ha col·laborat amb en Xesco Boixi els Cinc Dits d'una Mà en diversos enregistra-ments. Ha publicat i participat en més de 30gravacions musicals i ha publicat, amb aquest,més de quinze llibres de temàtica musical iinfantil. D'ençà l'any 1977 viatja arreu deCatalunya amb diversos espectacles musicals.L'any 2005 va rebre el premi ARC al millorespectacle per a públic familiar, i l’any 2009,juntament amb la resta de components deCinc Dits d’Una Mà (Xesco Boix, Àngel Daban,Toni Giménez i Lluís Ma Panyella), va rebre elpremi “Reconeixements Infància 2009” ambmotiu del Dia Universal de la Infància i el 20èAniversari de la Convenció sobre els drets del'Infant atorgat pel Departament d'Acció Sociali Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.Ha presentat espectacles a diversos festivalscom els de Tàrrega, la Fira Mediterrània deManresa, el Mercat de Música Viva de Vic, laMostra d’Espectacles d’Igualada, la MostraRialles de Cerdanyola, la Tamborinada,l'Altaveu de Sant Boi, el David, l’Ecolleure...

Arreu connecta amb naturalitat amb el públici converteix les seves actuacions en una festa.

Família FesxupMira com sona! Cançons de tardor

Els teatres de la CTIC en xifresEls teatres independents de fora de Barcelona tenen un impacte important en el sectorprofessional de les arts escèniques a Catalunya. Durant el període de 2008 a 2010, vanprogramar en total 564 companyies i prop de 1.300 funcions en què hi van assistir mésde 84.000 espectadors. D'aquestes companyies, un 79% eren catalanes i també el 79% deles funcions van ser en català. Pel que fa als espectacles programats, un 10% van ser deproducció pròpia i un 90% de producció aliena. Sobre la producció pròpia, els teatresassociats van crear durant aquests tres anys 36 produccions pròpies que han realitzatmés de 1.300 funcions en gira. Només durant l'any 2010, els quatre van programar 218companyies i prop de 500 funcions en què hi van assistir més de 32.000 espectadors.

CARRER54

35

ESPECTACULARMENT parlantparlant

La CTIC ha estat fundada per la Sala LaPlaneta (Girona), la Sala Trono (Tarragona), elTeatre de l'Aurora (Igualada) i el Teatre dePonent (Granollers), però pretén anarampliant el nombre de teatres associats perestendre's per tot el territori català. Aquestsespais escènics han anat assumint, en elsdarrers anys, un paper social i cultural fona-mental, complementant l'oferta dels teatrespúblics de les seves localitats i, alhora, absor-bint i donant suport a la creació des de forade la ciutat de Barcelona.

Entre les quatre sales van estrenar 14espectacles de producció pròpia, van progra-mar mig miler d'actuacions i van atreure mésde 32.000 espectadors l'any passat. El presi-dent de la CTIC és Oriol Grau i la seu de laCoordinadora s'ubica a la Sala Trono deTarragona.

Un dels següents passos serà signar un con-veni amb l'Institut del Teatre de Catalunyaperquè els seus alumnes puguin estrenar enaquestes sales els seus projectes de final decarrera.

Per tal d'assolir aquests objectius, la CTICvol crear un circuit estable d'arts escèniquesamb teatres privats de fora de Barcelona quecompti amb suport institucional. L'embrió d'a-quest circuit estable ha anat agafant forma através de la col·laboració que ja mantenen elsquatre teatres fundadors, que fan girar algu-nes de les seves produccions pròpies pels seusteatres. Per altra banda i per tal de donarsuport a l'emergència, la coordinadora signaràproperament un acord de col•laboració ambla Beca Desperta, organitzada per la NauIvanow i l'agència de comunicació aPortada,

que té l'objectiu de recolzar la creació teatralmés jove en el marc d'un projecte de suport acreadors.

En aquesta mateixa línia, la CTIC està enconverses amb l'Institut del Teatre per establirun acord que permeti que una selecció delstreballs de final de carrera dels alumnes d'a-quest centre siguin exhibits en les sales asso-ciades, promovent així un primer contacteamb l'àmbit professional. El director delTeatre de Ponent, Frederic Roda, ha observatque aquest possible acord ha de permetre que"els futurs artistes no es quedin simplementen l'activitat acadèmica, sinó que puguin arri-bar a públics molt diferents".

Una roda de premsa 2.0 per tot el territori

La vocació territorial de la CTIC també s'hatraslladat a la roda de premsa de presentació

davant dels mitjans de comunicació. L'actes'ha retransmès en directe per Internet des dela Sala Trono, a Tarragona. La resta de teatresassociats han convocat la premsa local res-pectiva als seus teatres per tal de seguir laroda de premsa en viu, mentre que els mitjansde Barcelona l'han pogut seguir presencial-ment a l'Institut del Teatre. Així doncs, haestat una roda de premsa 2.0 seguida simultà-niament per periodistes repartits per tot elterritori català, així com també per Internet através de la pàgina web de la Coordinadora.D'altra banda, els periodistes que han seguitla roda de premsa des dels diferents espaishabilitats, han pogut intervenir i formularpreguntes a través de Twitter.

Amb l'objectiu de defensar l'existència i la presència dels teatres independents en el territori català s'ha creat laCoordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC). La CTIC és una associació d'espais teatrals de petit o mitjà formati gestió privada, ubicats fora de la ciutat de Barcelona, que compten amb un projecte artístic d'exhibició i producciód'espectacles professionals.

Neix la Coordinadora deTeatres Independents de Catalunya

Els antecedentsLa CTIC sorgeix de la Coordinadora deSales Alternatives de Catalunya (COSACA),entitat que, al seu torn, procedia de laCOSABA, que agrupava només les salesalternatives de Barcelona, però que vacanviar la seva denominació en incorporarles sales alternatives d'arreu del país. Enel marc de la COSACA, les sales del terri-tori troben progressivament més denomi-nadors comuns entre elles que no pas ambles sales barcelonines i, de manera natu-ral, comencen a col·laborar estretamentgenerant, per exemple, un circuit no for-mal per on giren les seves respectives pro-duccions acordant unes condicions d'exhi-bició comunes que serien difícils d'aconse-guir a Barcelona. A la vegada, tambédetecten que coincideixen, de maneraespontània, en la programació de diversesproduccions -en la seva majoria de crea-dors emergents- que acaben girant peraquests espais escènics. Arran de la baixaa la Coordinadora d'algunes sales barcelo-nines com la Sala Beckett o l'Espai Brossai de la creixent dilució del concepte desala alternativa, es decideix dissoldre laCOSACA i els teatres del territori consti-tueixen la CTIC, donant forma a una rea-litat cultural i a una relació que ja hanmantingut durant anys.