CARRER133OCTUBRE 2014

WWW.FAVB.CAT

Ara tocaD’entrada, pàgines 2 a 6

pEp

E E

nC

inA

s

CARRER133 octubre 2014 D’ENTRADA 2

mARC ANDREu

El 14 de desembre de 1994, Jordi Pujol es va trobar per pri-mera i única vegada en una re-unió de treball amb els màxims representants del moviment veïnal de Catalunya. Va convo-car al Palau de la Generalitat mitja dotzena de dirigents de la Favb i la Confavc per tal de tractar l’anomenada guerra de l’aigua que, des de 1991, man-tenien desenes de milers de SHUVRQHV��ÀQV�D��������IDPtOLHV�de Barcelona i l’àrea metropo-litana, que mantindrien el pols GXUDQW����DQ\V��HQ�FRQWUD�GHOV�impostos abusius del rebut de l’aigua. Segons recorda un as-sistent a la reunió, el president de la Generalitat no coneixia bé ni els motius ni els mecanismes

de la protesta -que consistia a ingressar els diners només pel consum d’aigua en un compte corrent de la campanya veïnal a l’espera de la resolució del FRQÁLFWH��SHUz�3XMRO�HV�YD�SHU-metre alliçonar el moviment veïnal sobre el “caràcter anti-democràtic” del que ell titllava de “moviment anti-impostos”.

9HW�DTXt�XQD�PRVWUD�GH�O·LP-PHQV�FLQLVPH�DPE�TXq�HO�OtGHU�de CiU va governar Catalunya durant 23 anys mentre -segons va admetre el passat 25 de MXOLRO� HQ� XQ� LQVzOLW� FRPXQLFDW�

autoinculpatori, poc clar i al-hora defensiu, que recorda el de Fèlix Millet en el cas Palau- no trobava “el moment ade-quat” per regularitzar davant d’Hisenda els milions d’euros TXH�HOO��OD�VHYD�IDPtOLD�L�DOJXQV�col·laboradors feien créixer en SDUDGLVRV� ÀVFDOV� FRP�$QGRUUD��Pujol es confessa culpable del GHOLFWH� GH� IUDX� ÀVFDO� GHV� GHO�mateix any en què va ser esco-llit president de Catalunya, el ������L�HO�FLUFXPVFULX�VHQVH�FDS�credibilitat a una herència que va deixar el seu pare Florenci, cofundador de Banca Catalana com ell i, curiosament, ja de-nunciat el 1959 per evadir di-ners a Suïssa.

Durant el mes d’agost -i en coherència amb el paper ja exercit d’acusació popular con-tra la corrupció en el cas Palau que jutja Millet i manté embar-gada la seu de CDC-, la Favb i la Confavc, conjuntament amb l’Observatori DESC, van man-tenir contactes amb advocats GH� FRQÀDQoD� L� YDQ� SUHQGUH� OD�determinació de querellar-se contra Pujol. En paral·lel, O·H[ÀVFDO� DQWLFRUUXSFLy� &DUORV�Jiménez Villarejo -vell amic i col·laborador de la Favb i pro-tagonista, juntament amb el WDPEp�ÀVFDO� -RVp�0DUtD�0HQD��GH� OD� IDOOLGD� TXHUHOOD� GH� �����contra Pujol i la resta de direc-tius de Banca Catalana- també treballava intensament en una demanda similar.

Després que el moviment veï-nal fes pública la seva intenció a ÀQDOV�G·DJRVW��YHJHX�HO�FRPXQL-cat en aquesta mateixa pàgina), el 2 de setembre el partit de Villarejo, Podemos, i la plata-forma ciutadana Guanyem Bar-celona que encapçala l’exporta-

YHX�GH�OD�3$+�L�HQFDUD�YRFDO�GH�OD�)DYE�$GD�&RODX�YDQ�SUHVHQWDU�D�O·$XGLqQFLD�1DFLRQDO�XQD�TXH-rella contra el que denominen “clan Pujol”. En concret, es denuncia Pujol i la seva dona Marta Ferrusola, els seus set ÀOOV� -RUGL�� 0DUWD�� -RVHS�� 3HUH��Oriol, Mireia i Oleguer, i empre-saris propers a un entramat fa-PLOLDU� �6XPDUURFD��3XLJ�����TXH�implica una cinquantena d’em-preses, per presumptes delictes FRQWUD�OD�KLVHQGD�S~EOLFD��WUjÀF�G·LQÁXqQFLHV�� EODQTXHLJ� GH� FD-pitals, suborn de funcionaris, malversació de fons públics, prevaricació i altres.

Redactada pels advocats de Podemos i Guanyem Barcelona �L��HQWUH�HOOV��-DXPH�$VHQV��XQ�dels lletrats que representa la

Favb en el cas Palau- amb ajuda de Villarejo i de l’extreballador GH�OD�ÀOLDO�VXwVVD�GHO�EDQF�+6%&�Hervé Falciani, la querella es va fer pública a Barcelona en un concorregut acte al Pati Llimo-QD��$OOt�� D� EDQGD� GH� 3RGHPRV��Guanyem i el moviment veïnal, es va anunciar que se sumaven a la iniciativa forces d’esquerra FRP� ,&9�� (8L$�� 3URFpV� &RQVWL-tuent i el Partit X, els sindi-FDWV� &&22� L� ,$&� L� (FRORJLVWHV�HQ�$FFLy��$O�PRPHQW�GH�WDQFDU�aquesta edició, la querella es-tava pendent de ser admesa a tràmit i adjudicada a algun ma-JLVWUDW�GH�O·$XGLqQFLD�1DFLRQDO�

La confessió de Pujol, pro-vocada per un degoteig de re-YHODFLRQV� SHULRGtVWLTXHV� L� PD-QLREUHV� SROtWLTXHV� GHV� GH� OHV�

clavegueres i el nucli de poder de l’Estat, ha estat seguida de QRYHV� LQIRUPDFLRQV��$PE�G·DO-tres d’antigues, totes apun-ten cap a l’existència d’una complexa trama de corrupció DO� YROWDQW� GH�&L8�� OD� IDPtOLD� L�O·HQWRUQ�GHO�VHX�OtGHU�IXQGDGRU�i relacionada amb l’adjudica-ció d’obra pública durant els governs de Pujol. El president Pasqual Maragall ja ho va de-nunciar -per després retrac-tar-se, sota amenaça de l’ales-KRUHV� FDS� GH� O·RSRVLFLy� $UWXU�Mas de “prendre mal tothom”- TXDQ��HO����GH�IHEUHU�GH�������va esbombar el “problema del 3%” durant un debat al Parla-ment sobre l’ensorrament del

Ara sí que toca

pEpE ENCiNAs

Pujol al balcó de la Generalitat amb Marta Ferrusola i els pares, Florenci Pujol i Maria Soley, 1980

Pel futur del país, cal fer netComuNiCAT DE lA FAvb i lA

CoNFAvC, 28 D’AgosT DE 2014

$TXHVW�HVWLX��OD�´FRQIHVVLyµ�GH�-RUGL�3X-jol -amb totes les aparences de ser un tallafocs davant possibles revelacions o una coartada- ha trasbalsat profunda-PHQW� OD�VRFLHWDW�FDWDODQD��1L�HV�WUDFWD�d’un assumpte “personal”, ni és un cas ´HQWULVWLGRUµ�SHUz�DwOODW��WDO�FRP�YROHQ�IHU�QRV� FUHXUH�GHV� GHOV� FHUFOHV� SROtWLFV�més propers del que estigué durant 23 DQ\V�DO�FDSGDYDQW�GH�OD�*HQHUDOLWDW��1R��(VWHP�GDYDQW�G·XQ�HSLVRGL�GH�À�G·qSR-

ca. La caiguda de Pujol és la d’un actor cabdal del règim heretat de la transició. I, sobtadament, l’escàndol projecta una llum crua sobre els entrellats de les últi-PHV�GqFDGHV�GH�OD�QRVWUD�KLVWzULD�

La setmana passada, editorials de la premsa conservadora madrilenya ame-QDoDYHQ�$UWXU�0DV�DPE�DLUHMDU� LUUHJXOD-ritats i corrupteles -seves i de la seva fa-PtOLD��TXH��DÀUPDYHQ��HUHQ�FRQHJXGHV�GH�l’administració estatal... si el President no s’avenia a “reconduir el procés inde-pendentista”. Més enllà del que hi hagi de cert o no, aquestes insinuacions posen de

UHOOHX�XQD�JRYHUQDQoD�PDÀRVD��HQ�TXq�OD�corrupció dels uns -sabuda i tolerada- fa-cilita el xantatge i l’extorsió per part dels altres... i tot contra les aspiracions, la dignitat i els drets del poble.

Que algú que es presentava com una mena de “pare de la pàtria” i que s’ha embolcallat amb la senyera quan es qües-tionava la seva honradesa reconegui ara que ha estat defraudant sistemàticament la hisenda pública, resulta vergonyós i DEVROXWDPHQW� LQWROHUDEOH��3HUz�� D�SDUWLU�G·DTXt�L�GH�WRW�XQ�VHJXLW�G·DOWUHV�LQGLFLV��les preguntes s’amunteguen. ¿Es tracta

d’un heretatge no declarat... o bé els FRPSWHV� TXH�PDQHMD� OD� IDPtOLD� 3XMRO� D�l’estranger procedeixen d’activitats de-lictives, com ara el cobrament de comis-sions per concessió d’obra pública o el GHVYLDPHQW�GH�IRQV�S~EOLFV"�,��VL�IRV�DL[t��¿com no imaginar que estem davant d’una [DU[D�FRUUXSWD�GH�ÀQDQoDPHQW�SDUWLGLVWD�L�G·DSURÀWDPHQW�DPE�PROWHV�PpV�SHUVRQHV�implicades? ¿Com no recordar l’evocació del 3% per part del President Maragall al Parlament de Catalunya? ¿Per què va aca-bar imposant-se un pacte de silenci entre govern i oposició? Quins impactes ha tin-

La Favb impulsa una querella col·lectiva contra el “clan Pujol” després que l’expresident de la *HQHUDOLWDW�V·DXWRLQFXOSpV�GH�IUDX�ÀVFDO�GHV�GH�1980. La sospita de corrupció pel 3%, que inclou el cas Palau denunciat pel moviment veïnal, acumula diversos indicis delictius en obra pública a Barcelona

OEls escàndols de corrupció poden ser molts més si es trenca l’omertá que perviu encara en l’antic oasi català

�pAssA A lA pàgiNA 3

CARRER133 octubre 2014 D’ENTRADA 3

AlbERT RECio

professor d’economia uab

La confessió de l’expresident Pujol el passat 25 de juliol re-FRQHL[HQW� TXH� OD� VHYD� IDPtOLD�mantenia comptes bancaris a l’estranger pot haver impactat bona part dels seus seguidors, SHUz�GH�FDS�PDQHUD�QR�UHVXOWD�sorprenent per a qui hagi seguit DPE�GHWHQLPHQW�OD�SROtWLFD�FD-talana. Més aviat, sembla que el que es pretenia amb aque-lla declaració era provocar un efecte “catàrtic” quan ja no es SRGLD�SDUDU�OD�QRWtFLD��XQD�PHQD�GH�´VDFULÀFLµ�SHUVRQDO�SHU�FUH-ar un tallafoc a les investigaci-ons. La presumpta herència era XQD�IRUPD�GH�MXVWLÀFDU�XQV�GL-ners d’origen sospitós. Les ma-

QLREUHV�SRVWHULRUV�GH�OD�IDPtOLD�intenten anul·lar per raons for-PDOV� OHV� SURYHV� LQFXOSDWzULHV� L�OD�SUzSLD�DFWLWXG�GH�3XMRO�� LP-posant les seves condicions al Parlament, reforcen la sensació que més que trobar-nos davant d’algú veritablement penedit del mal social, estem davant

d’un nou intent de buscar una exculpació a baix cost.

3HUz� QR� SRGHP� REOLGDU� TXH�HOV� ´DIHUVµ� HFRQzPLFV� KDQ�abundat durant el mandat de CiU i han afectat especialment persones de l’entorn més pro-per al President i a les àrees JHVWLRQDGHV� SHO� VHX� VRFL� SROt-tic, Unió Democràtica de Ca-

talunya. En aquest últim cas es tracta de casos que han acabat en condemnes formals �cas Turisme, cas Pallerols, cas informes externs a Treball), si bé en bastants casos la in-ÁXqQFLD�SROtWLFD�GH�&L8�HOV�KD�permès obtenir indults com-plerts o parcials que han reduït o evitat completament la pena de presó. Està també pendent la resolució del cas Millet, on Convergència Democràtica està LPSXWDGD� SHU� ÀQDQoDPHQW� LO�legal. Sense oblidar altres pro-cessos “menors”, com el cas Adigsa� �SHQGHQW� GH� MXGLFL�� R�la condemna als responsables de Ferrocarrils de la Generali-tat per autoregalar-se pensions milionàries. O les irregularitats descobertes a la Sanitat. Massa ´DIHUVµ�SHU�D�XQD�JHVWLy�SROtWL-FD�TXH�VHPSUH�V·KD�DXWRTXDOLÀ-cat “d’exemplar”.

Les amistats perilloses de Pujol

Els primers anys del mandat de Pujol van estar marcats per l’afer Banca Catalana. Quan va

IHU� IDOOLGD� HO� EDQF�� HOV� ÀVFDOV�Jiménez Villarejo i José Maria Mena van obrir una investiga-ció considerant que hi havia indicis clars que s’havien reti-rat diners del banc de manera sospitosa. Pujol va aconseguir mobilitzar les seves bases pre-sentant el procés com un atac D�&DWDOXQ\D��HOV�VHXV�SDUWLGDULV�ÀQV� L� WRW� YDQ�´RFXSDUµ�HO�3DU-lament), i el govern de Felipe González va donar ordre al Fis-cal General d’aturar el procés.

3HUz� QR� DFDEHQ� DTXt� HOV�SUREOHPHV�DO�QXFOL�PpV�ÀGHO�D�Pujol. Començant per denún-cies de tripijocs del conseller $ODYHGUD�L�GHO�FRRUGLQDGRU�JH-QHUDO� /OXtV�3UHQDIHWD� �DPEGyV�acabarien posteriorment im-putats i detinguts en l’opera-ció Pretòria, on se’ls acusava GH�WUjÀF�GH� IDYRUV� LPPRELOLD-ULV� DVVRFLDWV� D� FRQHJXWV� SROt-tics socialistes); del conseller d’Obres Públiques Josep Maria &XOOHOO��GLPLWLW�GHVSUpV�GH�GHV-

OLa confessió de Pujol pot haver impactat els VHXV�VHJXLGRUV��SHUz�no resulta sorprenent per a qui hagi seguit la SROtWLFD�FDWDODQD

�pAssA A lA pàgiNA 4

Interès públic o privat?Darrere l’afer Pujol s’amaga el model de gestió neoliberal, un tema més greu encara que la pròpia corrupció

gut tot plegat sobre la societat catalana, sobre els seus recursos públics, sobre la mateixa democràcia? ¿Quantes decisions afectant l’autogovern, els pressupostos, les retallades... s’han pres des d’unes re-lacions institucionals solcades per aques-tes clavegueres?

Passat el sotrac del primer moment, com més es mesura l’abast del proble-ma, més clarament apareix que la soci-etat civil catalana, afectada en primera persona, ha d’intervenir decididament per obtenir un esclariment total dels fets i les seves implicacions.

1R� VHULD� UDRQDEOH� FRPSWDU� DPE� OD�

bona voluntat del mateix Pujol, amo-ïnat sobretot a amagar els moviments GHOV� VHXV� FRPSWHV� EDQFDULV� D�$QGRUUD��i la compareixença del qual davant del Parlament ni tan sols és segura. Tampoc podem esperar gaire de l’actual govern espanyol, atrinxerat rere la llei que va promulgar per amnistiar els grans de-fraudadors. I, tanmateix, per a la nostra societat, hi ha urgència. Ens trobem en XQD�FUXwOOD�GH�OD�KLVWzULD��&DWDOXQ\D�YRO�GHFLGLU�HO�VHX�IXWXU��3HUz��VLJXL�TXLQ�VLJXL�HO�FDPt�TXH�ÀQDOPHQW�WULw�HO�VHX�SREOH��cap avançada democràtica no serà pos-VLEOH�VL�QR�IHP�QHW�GH�GHEz��VL�QR�GHL-

xem enrere el llast de la corrupció, si no bastim un règim transparent i participat per una ciutadania conscient i activa, desempallegada de prohoms salvadors. És hora de mirar la realitat de cara, per-què només la veritat ens farà lliures.

En aquest sentit, entitats representa-WLYHV�GHO�PRYLPHQW�YHwQDO�� OD�&21)$9&�L�OD�)$9%��L�GHOV�GUHWV�VRFLDOV�L�GHPRFUj-tics, com l’Observatori DESC, hem arri-bat a la conclusió que la societat civil, emprant les eines de què disposa, hauria de querellar-se contra Jordi Pujol, cons-tituint una acusació particular que insti OD�MXVWtFLD�D�WLEDU�GHO�ÀO�GHOV�LQGLFLV�GH-

OLFWLXV�H[LVWHQWV�ÀQV�D�DFODULU�QH�OD�YHUD-citat, l’abast i totes les implicacions. En un mot: contribuint a que cadascú assu-meixi la responsabilitat que li pertoca.

Convençudes de la necessitat de ti-rar endavant aquesta demanda i de transformar-la en un clam popular, les organitzacions sota signants endeguem una ronda de contactes amb sindicats, forces socials i moviments democràtics per tal de constituir, en el decurs de les properes setmanes, un ampli front que li confereixi la força i la legitimitat neces-sàries. Per responsabilitat democràtica, ens toca ara fer aquest pas.

pEpE ENCiNAs

Lliurament de la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona per l’alcalde Maragall a Felipe González i Jordi Pujol (que ara ha tornat). MNAC, 1996

� vE DE lA pàgiNA 2

túnel de metro del Carmel.Un exemple d’aquesta

trama del 3% és citat precisa-ment a la querella col·lectiva contra Pujol quan s’esmenta que la constructora Emte, del cofundador de CDC Car-les Sumarroca, va obtenir un dels seus contractes públics més quantiosos -en una UTE amb altres empreses i just abans de les eleccions del �����TXH�YDQ�GHVEDQFDU�&L8�del Govern- per a l’execució G·REUHV�GH�OD�/tQLD���GHO�0H-tro. També la constructora Ferrovial està encausada al cas Palau pel pagament de comissions a CDC, a través de Millet, per l’adjudicació d’obra pública com la ma-WHL[D� /tQLD� �� L� OD� &LXWDW� GH�OD� -XVWtFLD�� ,� HVWj� SHQGHQW�de sentència el judici contra UHVSRQVDEOHV� G·$GLJVD� L� XQ�familiar del conseller Felip Puig encausats per corrupció GHVSUpV� TXH� ,&9�(8L$� DXGL-tés aquesta empresa pública amb una profunditat a la qual no es va atrevir en altres àm-bits el Govern tripartit.

Els casos poden ser molts més si es trenca l’omertá que perviu encara en l’an-tic oasi català, on Pujol va IHU� FqOHEUH� OD� GLYLVD� ´DL[z�QR�WRFDµ��$TXt�HQ�WHQLP�XQD��mostra: Carrer té constància que un arquitecte respon-sable d’una gran obra de remodelació d’un barri de Barcelona va ser instat per O·,QFDVzO��ID�PpV�G·XQD�GqFD-GD��D�LQÁDU�ÀQV�D�SURS�G·XQ����� OD� OLTXLGDFLy� G·XQV� WUH-balls executats d’acord amb un pressupost inicial molt LQIHULRU��eV�G·DTXt�TXH�VRUWLD�HO�����R�HOV�SHUFHQWDWJHV�TXH�IRVVLQ�� SHU� D� EHQHÀFL� PXWX�de les empreses adjudicatà-ries d’obra pública i, via co-missions, els intermediaris o el partit de Pujol. Fonts con-sultades amb altes responsa-bilitats a l’administració ca-WDODQD�FRQÀUPHQ�TXH�DTXHVW�mecanisme de corrupció era força habitual. El problema és provar-ho si no s’investi-ga perquè, bé per connivèn-cia o bé per por, ningú no ho denuncia, com és el cas de l’arquitecte posat com a exemple. Potser ja és hora: DUD�Vt�TXH�WRFD�

CARRER133 octubre 2014 D’ENTRADA 4

cobrir-se les pressions fetes per afavorir el seu cunyat en XQ� SURMHFWH� XUEDQtVWLF��� GHO�conseller de Sanitat, Jaume 5RPD� �tQWLP� GHOV� MRYHV� 3XMRO��dimitit després de la denún-cia d’un constructor que havia UHEXW�´DMXGHVµ�HQ� O·HGLÀFDFLy�del seu xalet). O l’afer Loteri-es��TXH�DIDYRULD�HO�JUXS�3HUH-lada, hereva del primer alcal-de franquista de Barcelona).

Les sospites també arribaren D� OD� SUzSLD� IDPtOLD�� FRP�pV� HO�cas del sorprenent creixement de l’empresa de jardineria de Marta Ferrusola, o dels nego-cis d’intermediació de l’hereu Jordi Pujol Ferrusola. Com és també el cas de la venda de la seva consultora Europraxis al JUXS�HOHFWUzQLF�,QGUD��TXH�DPE�poc temps va triplicar els seus contractes amb la Generalitat. O els diversos afers on aparei-xen implicades les empreses de OD� IDPtOLD� 6XPDUURFD� �7H\FR��(PWH��PHPEUH�GHO�QXFOL�tQWLP��O la condemna exemplar per corrupció al seu advocat Piqué Vidal, qui durant uns quants anys apareixia en qualsevol afer fosc de la ciutat. Massa DPLVWDWV�SHULOORVHV��PDVVD�ÁLU-tejos amb la corrupció.

El nucli familiar

$UD�HOV�SURFHVVRV�KDQ�SXMDW�GH�to i els tribunals tenen proces-sos oberts a membres del nucli familiar. Jordi Pujol Ferrusola és investigat per cobrar comis-VLRQV� GH� JHVWLRQV� GXEWRVHV� �XQ�procés que també afecta em-preses importants com Emte, Copisa o Isolux). Oriol Pujol Ferrusola, el candidat a hereu SROtWLF��HVWj�LPSXWDW�SHU�FREUDU�comissions en la concessió de ITV. I ara s’afegeix el descobri-ment dels comptes andorrans. Uns afers que afecten també altres persones de l’entorn pro-per, com els germans del con-seller d’Indústria Felip Puig. I que poden arribar a afectar el PDWHL[�SUHVLGHQW�$UWXU�0DV�VL�HV�FRQÀUPD�HO�SDSHU�MXJDW�SHO�VHX�pare en la gestió dels interessos GH�OD�IDPtOLD�3XMRO�

Govern del PP: d’amic a enemic

Es pot pensar que hi ha una coincidència entre aquests

processos i la nova aposta in-dependentista de CiU. Sovint el detonat de molts processos prové de “fuites imprevistes” �FRP� OD� SURWDJRQLW]DGD� SHU�l’examant de Jordi Pujol Fer-UXVROD���3HUz�WDPSRF�QR�pV�LP-pensable que ara el govern del Partit Popular tingui un interès especial en reforçar la investi-gació i en utilitzar la qüestió SROtWLFDPHQW��(O�PDWHL[�JRYHUQ�que abans, quan CiU era un ali-DW�ÀGHO��WDQW�GH�SRSXODUV�FRP�de socialistes-, era objecte de favors en forma d’obstrucció de processos judicials o d’in-GXOWV��eV�OD�OzJLFD�GH�OHV�SROtWL-TXHV�PDÀRVHV�GH�SURWHFFLy�DOV�amics i atac sense escrúpols als

HQHPLFV��6HPEOD�TXH�OD�IDPtOLD�Pujol havia oblidat una rea-litat que molts altres han ex-SHULPHQWDW�DQWHULRUPHQW��FRP�1RULHJD�R�6DGDP�+XVVHLQ���0pV�aviat sembla que el clan fami-OLDU�HQWHQLD�TXH�HO�VHX�VDFULÀ-ci per Catalunya bé mereixia alguna recompensa material. Massa sovint els messies auto-proclamats tenen dues cares.

No és només la corrupció

Podem entendre tot l’afer des de dues perspectives. La més senzilla, la que interessa més al govern i a les elits locals, és considerar que es tracta d’un cas més de conducta desviada LQGLYLGXDO��/D�IDPtOLD�3XMRO��HQ�el cas que es constatés el delic-WH��KDXULD�HVWDW�YtFWLPD�GHO�VHX�propi encegament. Seria un cas més de desviament moral i, un FRS� ´SXUJDWµ� �HO� SURFpV� MD� KD�FRPHQoDW��UHWLUDGD�GHO�WtWRO�GH�Molt Honorable, dimissió d’Ori-ol Pujol...), es pot tornar sense embuts a mantenir el mateix model de gestió.

Hi ha una segona manera d’enfocar la qüestió, segura-PHQW�PpV�FRUUHFWD�L�IUXFWtIHUD��I és la d’entendre aquest nou episodi de corrupció com una manifestació més del model de gestió neoliberal adoptat DO� QRVWUH� SDtV�� L� DUUHX�� GXUDQW�els darrers anys, i que a molts països ha acabat generant “afers”. Un model que per una banda posa el lucre personal com a objectiu central i com a mecanisme gairebé únic de

funcionament de l’economia, L� TXH� DIDYRUHL[� TXH� ÀQDOPHQW�s’acabi perdent el cap. I un mo-del de gestió públic-privat que obre massa espais a la corrup-ció, massa zones d’ombra i on sovint l’interès col·lectiu que-da totalment relegat.

Si ho mirem des d’aquesta perspectiva, la gestió de CiU és encara més qüestionable que la mera corrupció. Les situaci-ons d’ombra abunden: és el cas

de la gestió de la Sanitat, on es van dedicar importants re-cursos públics al salvament de fallits interessos privats, com l’Hospital General de Catalu-Q\D� R� O·$OLDQoD�� &XULRVDPHQW��aquestes empreses han acabat en mans del grup privat IDC, FRQWURODW�SHO�JUXS�ÀQDQFHU�EUL-tànic CVC, que és el principal EHQHÀFLDUL� GHO� GHVYLDPHQW� GH�tractaments que fan els hospi-tals públics catalans.

És el cas de la gestió de l’ai-gua, quasi totalment privatit-]DGD�HQ�PDQV�G·$JEDU��ÀOLDO�GH�la francesa Suez Enviroment) L� $FFLRQD�� 2� HO� GHO� MRF� �afer Loteries�� SHUPtV� G·LQVWDOĊODFLy�d’un gran casino a Barcelona,

rebaixa d’impostos amb l’ex-cusa del Barcelona World). O el model de gestió educativa, afavoridor dels grups escolars privats.

CDC no ha amagat mai que el seu model és afavorir els interessos dels grans grups privats, i és aquest model de gestió el que obre moltes vies D� OD� FRUUXSFLy� HFRQzPLFD�� 3HU�desgràcia, sovint la pretesa es-querra socialista ha defensat les mateixes idees i ha donat suport a operacions tan fos-ques com les de la creació de l’empresa metropolitana de O·DLJXD�� HOV� GHVFRPSWHV� ÀVFDOV�als casinos o el model sanitari català. Potser no és casualitat que alguns dels greus afers en procés judicial, com l’esmen-tat afer Pretoria o l’afer Inno-va��TXH�DIHFWD�O·$MXQWDPHQW�GH�Reus i importants responsables de la Sanitat catalana), afecti OHV�GXHV�IDPtOLHV�G·DL[z�TXH�HQ�diem la “sociovergència”.

Hem de demanar responsa-bilitats. I processos judicials exemplars que aclareixin els fets i serveixin per elaborar nous procediments de gestió S~EOLFD�� 3HUz� VREUHWRW� KHP�d’exigir una altra forma de fer gestió pública, transparent, participativa, dominada per l’interès públic. L’afer Pujol és en aquest sentit una mostra, tràgica, d’on ens ha portat un model de gestió que confon DOOz� S~EOLF� DPE� HOV� LQWHUHV-VRV�FUHPDWtVWLFV�G·XQD�PLQRULD�d’autoelegits.

� vE DE lA pàgiNA 3

pEpE ENCiNAs

Propaganda electoral de l’any 1984. Pujol sobresurt d’uns cartells electorals arrencats. CiU va guanyar les eleccions per majoria absoluta

O$O�JRYHUQ�L�D�OHV�HOLWV�locals els interessa considerar el tema com un cas més de conducta desviada individual que s’ha de “purgar”

pEpE ENCiNAs

Jordi Pujol al seu despatx, 1980

CARRER133 octubre 2014 D’ENTRADA 5

ANDRés NAyA

(Q�DOJXQV�FDVRV��MXWJHV�L�ÀVFDOV�KDQ�aconseguit enxampar responsables de grans fortunes que dedicaven part del seu temps i dedicació a eludir el pagament d’impostos: lladres de guant blanc. Fem un repàs a alguns exemples sonats. En cap d’aquests casos els implicats van “confessar” per iniciativa SUzSLD��FRP�KD�IHW�3XMRO��QR�VDEHP�amb quin objectiu secret.

Els germans Carulla

Després d’un registre al Banco (VStULWR�6DQWR�HV�YD�REULU�XQD�

investigació als sis germans Carulla, propietaris G·$YHFUHP�L�desena fortuna d’Espanya. Una última estimació situa HO�IUDX�ÀVFDO�

en 9 milions d’euros. El jutge va arxivar les denúncies en contra de O·RSLQLy�GHO�ÀVFDO��PDOJUDW�TXH�OHV�proves eren concloents. Finalment,

O·DGYRFDW�GHIHQVRU�L�OD�)LVFDOLD�ÀUPHQ�un acord que implica el pagament SHU�SDUW�GH�OD�IDPtOLD�GH�����PLOLRQV�d’euros i 3 més en concepte d’interessos. Una de les germanes, 0DULRQD���D�OD�IRWR���pV�OD�SUHVLGHQWD�de l’Orfeó Català-Palau de la Música. $QWHULRUPHQW�YD�VHU�YLFHSUHVLGHQWD�15 anys amb el saquejador del Palau Fèlix Millet. En el seu moment va declarar que trobava “sospitosos” HOV�FRQYHQLV�ÀUPDWV�SHO�3DODX�DPE�OD�)XQGDFLy�7ULDV�)DUJDV��DUD�)XQGDFLy�CatDem) i Ferrovial.

Futbol Club Barcelona

L’expresident del Barça Sandro Rosell ha estat imputat per delicte

ÀVFDO��DFXVDW�de no tributar per tots els diners del ÀW[DWJH�del jugador 1H\PDU��També ha estat imputat el club com a “persona

MXUtGLFDµ��6H·OV�DFXVD�G·KDYHU�defraudat més de 9 milions d’euros, en no haver declarat a Hisenda la totalitat dels contractes que

YDQ�SRUWDU�DO�ÀW[DWJH�GHO�MXJDGRU��El passat 25 de febrer el F.C. Barcelona va dipositar 13,5 milions d’euros pel saldar amb Hisenda qualsevol possible deute tributari. 8Q�DOWUH�LPSXWDW�SHU�GHOLFWH�ÀVFDO�és el jugador Lionel Messi i el seu pare, tots dos acusats de defraudar a Hisenda més de 4 milions d’euros en ocultar els ingressos derivats de la cessió de drets d’imatge entre els DQ\V������L������

Emili Cuatrecasas

Emili Cuatrecasas és el soci principal del famós bufet

d’advocats que porta el seu nom. Està imputat a partir d’una querella presentada per la Fiscalia de Delictes (FRQzPLFV��TXH�

O·DFXVD�GH�GHIUDXGDU�����PLOLRQV�G·HXURV�SHU�FDPXÁDU�EHQHÀFLV�HFRQzPLFV�SHUVRQDOV�GLVIUHVVDQW�los com a activitat empresarial. /·$XGLqQFLD�GH�%DUFHORQD�KD�UHREHUW�el cas en estimar el recurs que

va presentar la Fiscalia contra la resolució del Jutjat d’Instrucció Q~PHUR�����$TXHVWD�GHFLVLy�SRW�afectar altres casos, com el de l’empresària Maria Bernat Sierra, ÀOOD�GHO�IXQGDGRU�GH�OD�PDUFD�Chupa-Chup o el del president del JUXS�HGLWRULDO�5%$��5LFDUGR�5RGULJR�

Núñez y Navarro

-RVp�/XLV�1~xH]�YD�VHU�LPSXWDW�i condemnat per “comprar”

inspectors d’Hisenda amb l’objectiu d’eludir el FRVW�ÀVFDO�GHOV�EHQHÀFLV�GH�OD�seva empresa. $�O·LQVSHFWRU�0DQXHO�$EHOOD�

OL�YD�LQJUHVVDU�TXDVL�����PLOLRQV�de pessetes, i a l’inspector Roger %HUJXD����PLOLRQV�GH�SHVVHWHV�DOV�DQ\V�QRUDQWD��DL[t�FRP�OD�venda a baix preu de diferents KDELWDWJHV��9D�VHU�FRQGHPQDW�D���anys de presó, una sentència que va recórrer. El Tribunal Suprem YD�FRQÀUPDU�SDUFLDOPHQW�OD�FRQGHPQD��SHUz�OD�YD�UHEDL[DU�GRV�anys. Entre la rebaixa, l’edat de

1~xH]�L�HOV�SULYLOHJLV�TXH�RVWHQWD��no anirà a la presó.

'HPHWULR�&DUFHOOHU��SDUH�L�ÀOO(O�MXWJH�GH�O·$XGLqQFLD�1DFLRQDO�Pablo Ruz ha enviat al banc dels

acusats l’actual president de la cervesera Damm, Demetrio &DUFHOOHU�$UFH��D�OD�IRWR��L�el seu pare, Demetrio Carceller Coll.

$O�SULPHU�OD�)LVFDOLD�$QWLFRUUXSFLy�li demana 14 anys de presó i al SDUH��QL�PpV�QL�PHQ\V�TXH����DQ\V��$TXHVW�~OWLP�YD�RFXOWDU�GHV�GHOV�DQ\V����TXH�HO�VHX�GRPLFLOL�ÀVFDO�era a Espanya. Durant els vuit anys investigats, la quota diferencial VXSHUD�HOV����PLOLRQV�G·HXURV��SHU�OD�qual cosa ha de perseguir-se com a GHOLFWH�ÀVFDO��(OV�IHWV�DWULEXwWV�SHU�$QWLFRUUXSFLy�VyQ�FRQVWLWXWLXV�GH����delictes contra Hisenda. Carceller, el patriarca, ha de respondre com a ´DXWRUµ�PHQWUH�TXH�HO�ÀOO�L�Pj�GUHWD�i el seu assessor ho han de fer com a “cooperadors necessaris”.

josé mARiA mENA

jurista, exfiscal jefe de catalunya

www.la lamentable.org, 01/09/2014

Ha sido un mal verano para

los bañistas. No ha dejado de

llover desde que Pujol cantó

desentonando cívicamente,

moralmente, políticamente, estrepito-

samente. La gente, y también su gente,

abochornada, entre la desilusión y la irri-

tación, ha optado por añadir humor, ne-

gro, a su desconcierto. Sus veladas vera-

niegas acababan entonando “el meu avi”,

pero con otra letra. En el nuevo estribillo

en vez de “quan el català sortia a la mar”,

entonaban “quan Jordi Pujol parava la

mà”. A esta gente, crítica y lúcida, nadie

la derrotará ni desalentará con desenga-

ños. Ni siquiera los suyos.

La rentrée siempre nos deja un sabor

DJULGXOFH��(VWD� YH]� HO� HVWUHSLWRVR� GHVDÀ-

namiento del viejo patriarca agranda ese

sabor. Es agria la sensación de que hay

cientos de miles de personas con un in-

decible disgusto, con una gran decepción,

con un preocupante desconcierto. Es dul-

FH� OD�VHQVDFLyQ�GH�TXH��SRU�ÀQ��WUDV�PiV�de treinta años de torcimiento de la ver-

dad, de satanización de quienes

pretendieron esclarecerla, se ha

descubierto el verdadero ros-

tro de un personaje que nunca

mereció la veneración personal

que él mismo, y su entorno, se

habían construido.

Todo lo controló “el avi”

durante su largo mandato, y

después. Negocios propios, de

su familia, de sus acólitos, sus

encubridores, y sus familias. Y

también controló los silencios,

económicos, políticos y mediáticos. Todo.

Si hasta ahora todo lo había controlado,

el bombazo veraniego de la pretendida

autoimputación no es más que una explo-

sión también controlada.

Cuando Maragall soltó lo del tres por

FLHQWR�\�0DV�HVFHQLÀFy�XQD�VREUHDFWXDGD�sorpresa indignada, la Fiscalía, al día si-

guiente, inició una investigación. Requirió

LQIRUPDFLRQHV��GDWRV��\�KDVWD�FRQÀGHQFLDV��Pero nadie sabía nada. Silencio cómplice

económico, político, mediático,

aquí y más allá del Ebro. Fue

un forcejeo desesperante contra

el impenetrable pacto del silen-

cio, como treinta y tantos años

antes. Sólo se consiguió una

pobre acusación que, todavía

hoy, no ha llegado a juicio. Y por

cierto, si el señor Carod conoce

a un alto responsable de CiU

que sabe que no era el tres sino

el cinco por ciento, está obligado

no solo legalmente sino, sobre

todo, cívica y democráticamente, a dar

ese nombre al juez. Cualquier otra actitud

también es silencio cómplice.

/D�FRQIHVLyQ�GHO�´DYLµ�HQ�MXOLR��LQVXÀ-

ciente, y por lo tanto carente de credibili-

dad, no es un gesto ético, sino estratégico.

Confessar no és la norma

‘El meu avi’

pEpE ENCiNAs

Entrevista a Jordi Pujol l’any 1980, en el seu despatx de CDC al Passeig de Gràcia de Barcelona

Va acompañada del plan de neutralizar

los datos procedentes de Andorra. Es

parte de una estrategia fríamente plani-

ÀFDGD�GH�FRQWUDDWDTXH�MXGLFLDO�\�SROtWLFR��Sus leales posiblemente estén distan-

ciándose de él a medida que se desvela su

verdadera intención de autoprotegerse a

toda costa, de evitar que se conozca la

verdad completa. Pero todavía es capaz

de urdir un argumento victimista que po-

GUtD�DUUDVWUDU�D�VXV�PiV�DGLFWRV�ÀHOHV�GH�fe ciega, que aún podrían digerir la últi-

ma rueda de molino, según la cual todo

esto es una maniobra de Madrid contra

el proceso independentista.

Imaginemos que esa maniobra fuera

cierta. Pensemos que el gobierno de Ma-

drid, los Gobiernos de Madrid, desde la

década de los 80, tenían datos de que el

líder catalán, y su entorno, a la vez que

ejercían una actividad política digna de

respeto, pudieran percibir comisiones

inaceptables, ilícitas, no merecedoras de

respeto sino de reproche. Imaginemos que

conociendo esta supuesta realidad, la con-

sintieran, con la implícita, o explícita, ad-

vertencia de destapar el fraude silenciado

si los excesos del catalanismo fueran into-

lerables para las mentes e intereses espa-

ñolistas. Imaginemos que ese momento,

para el Gobierno central, hubiera llegado.

<R�QR�WHQJR�GDWRV�SDUD�DÀUPDU�TXH�HVWR�pudiera haber ocurrido, pero sigamos con

la hipótesis que imaginamos.

Si Montoro se jacta de que él ya lo sabía

y había empezado a investigar antes de la

confesión de julio, lo razonable, estadística-

mente hablando, sería pensar que no sabía

nada, porque la experiencia que tenemos

es que suele faltar a la verdad, que va de

farol. Pero si, no obstante, sabía ya algo, y

esto fuera lo que desencadenó la confesión

estratégica del patriarca, entonces Monto-

ro sería un chantajista. Condicionar el des-

cubrimiento de conductas reprochables al

cumplimiento de una condición obligada,

HV�XQD�H[WRUVLyQ��(VR�OR�KDFHQ�ORV�PDÀRVRV��6L��FRPR�WRGDYtD�FUHHQ�ORV�ÀHOHV�GH�IH�FLHJD��todo derivara de una maniobra de Madrid

contra el proceso, estaríamos ante dos fue-

gos. Unos, serían unos chantajistas casi

PDÀRVRV��3HUR�HVR�QR�UHVWDUtD�QL�XQ�iSLFH�al personaje, al “avi que parava la mà”

CARRER133 octubre 2014 D’ENTRADA 6

gEmmA AguilERA

El balanç de la destrucció de Caixa Catalunya, reconvertida HO������HQ�&DWDOXQ\D&DL[D�DPE�la fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona, va molt més HQOOj�GHOV��������PLOLRQV�G·HX-ros de diner públic que hi ha abocat l’Estat abans de pràc-WLFDPHQW� UHJDODU�OD� DO� %%9$�el juliol passat. En la mort d’aquesta entitat fundada el ����� SHU� OD� 'LSXWDFLy� GH� %DU-FHORQD� OD� FULVL� ÀQDQFHUD� KL� KD�WLQJXW�XQ�SDSHU��SHUz�VHFXQGDUL�SHU�H[SOLFDU�QH�HO�GHVDVWUyV�À-nal. Caixa Catalunya ha acabat podrida d’immoralitat, indigni-WDW�L�FREGtFLD��DFWLWXGV�FRQVHQ-tides i estimulades per alguns dels seus directius. Per l’enti-tat hi ha passat gent honesta i SURIHVVLRQDO��SHUz�HOV�JHVWRUV�D�O·RPEUD��SROtWLFV� VHQVH�FDS�DO-WUH�PqULW�TXH�XQ�FDUQHW�SROtWLF�TXH� FRLQFLGtV� DPE� HO� FRORU� GH�la Diputació, han guanyat la batalla. La gestió bruta i apro-fessional no ha estat patrimoni exclusiu de Caixa Catalunya, SHUz� SHO� FDUjFWHU� IXQGDFLRQDO�públic de l’entitat és especial-ment greu.

Canvi d’enfocament radical

´6HQVH� OD� LPSOLFDFLy�GH�1DUFtV�Serra en la gestió de la caixa HQWUH� HO� ����� L� HO� ������ RÀFL-alment com a president sense IXQFLRQV� H[HFXWLYHV� SHUz� DPE�un control efectiu de les de-cisions més transcendents, no s’explicaria el fangar en què va moure’s la segona caixa del SDtVµ��DYLVD�XQ�H[SHUW�GHO�VHF-tor, coneixedor dels processos que ha viscut Caixa Catalunya en la darrera dècada. Les or-dres de l’exministre del PSOE i exalcalde de Barcelona van ar-rossegar l’entitat barcelonina D� XQD� SROtWLFD� H[WUHPDGDPHQW�agressiva en el mercat immo-biliari i en la captació de fons propis -la coneguda “guerra del passiu”, en què s’oferien elevats interessos als clients-, que van provocar entre d’al-tres l’estafa de participacions SUHIHUHQWV� D� ������� FOLHQWV�i la concessió d’hipoteques a tort i a dret a particulars i constructors, amb el resultat de la morositat que triplica la mitjana del sector. Un canvi d’enfocament radical que no va suportar el director gene-

ral, Josep Maria Loza, que va fugir amb la cua entre cames, i DPE�XQD�LQGHPQLW]DFLy�GH������milions d’euros, quan va intuir TXH�HO�SROtWLF�QRPHQDW�SHU�-RVp�Montilla des de la Diputació de Barcelona estava dinamitant la SROtWLFD�KLVWzULFD�GH�SUXGqQFLD�L�aposta per l’obra social.

(QWUH�HO������L�HO�������TXDQ�ja havien saltat totes les alar-mes de la crisi i els comptes de l’entitat començaven a caure, 1DUFtV�6HUUD�HV�YD�DSXMDU�HO�VRX�GH� �������� HXURV� D� ����������������HXURV� LQVLJQLÀFDQWV� SHU�a un home que a més a més, cobrava altres retribucions de-rivades de la seva participació en els consells d’administra-FLy� GH� *DV� 1DWXUDO�� 7HOHIzQL-FD�� 7HOHIyQLFD� &KLOH� L� OD� ÀOLDO�del Brasil, que se sumaven a les retribucions de president de Volja Plus i vicepresident G·$SSOXV�7HFKQRORJLHV�+ROGLQJ��Per tot plegat, Serra, Creu de 6DQW�-RUGL������� LQJUHVVDYD�GH�forma legal al voltant d’1,2 milions d’euros l’any, gràcies a un decret del govern tripartit DSURYDW� HO� ����� TXH� SHUPHWLD�WHQLU� SUHVqQFLD� HQ� ÀQV� D� YXLW�consell d’administració remu-QHUDWV��XQD�FRQGXFWD�ÀQV�DOHV-hores prohibida.

$� PpV�� 1DUFtV� 6HUUD� YD� VHU�HQWUH� HO� ����� L� HO� ����� SUHVL-dent del patronat del Museu 1DFLRQDO� G·$UW� GH� &DWDOXQ\D� L�president de la Fundació Cen-tre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona

�&,'2%��GHV�GH� O·DQ\������ÀQV������� GXHV� WDVTXHV� QR� UHPX-QHUDGHV�SHUz�TXH�YDQ�VHU�FODX�per catapultar la carrera ‘no SROtWLFD·�GH�O·H[PLQLVWUH�DO�FDS-davant de Catalunya Caixa. Els presidents de les caixes i els PHPEUHV�GHOV� zUJDQV�GLUHFWLXV�havien de ser “persones hono-rables” -honrades i sense cau-VHV�SHQGHQWV�DPE�OD�MXVWtFLD��L�´LGzQLHVµ��TXH�UHXQLVVLQ�XQ�Pt-nim de cinc anys d’experiència HQ�HO� VHFWRU�ÀQDQFHU��6REUH� OD�

VHYD� ´LGRQHwWDWµ�� HO� ����� QR�constava ni una ratlla en el VHX� FXUUtFXOXP� YLQFXODW� D� OD�banca, més enllà de ser doctor en Economia. El servei al PSOE L� HO� 36&�� L� OD� YROXQWDW� SROtWLFD�d’oferir una prejubilació de luxe per a un dels protagonistes de la transició espanyola, van pesar més.

Un sou “lleial i convenient”?

Quan Serra va accedir a la presidència, va capgirar el model de caixa, empès per una banda per la seva manca de formació en el sector i ar-rossegat també per l’ànsia de la majoria de caixes d’operar com un banc. La guerra per la FDSWDFLy� GH� GLSzVLWV�� OD� ERP-bolla immobiliària i també la GLYHUVLÀFDFLy� GH� QHJRFL� FRP-prant participacions industri-DOV�YDQ�GHVÀJXUDU�O·HQWLWDW�Uj-SLGDPHQW�� ´3HUz� 6HUUD� HVWDYD�convençut que era el messies de les caixes d’estalvi. Com molts altres presidents, es va excedir en el seu poder i no va llegir correctament els in-GLFDGRUV�HFRQzPLFV��L�DL[z�VX-mat al fet que no hi havia un control estricte ni del consell d’administració, format en SDUW� SHU� DOWUHV� SROtWLFV� L� JHQW�

sense preparació, va fer ge-gant el petit forat que ja hi KDYLD� TXDQ� HO� SROtWLF� VRFLDOLV-ta va fer-se amb el control de Caixa Catalunya”, argumenta l’expert consultat.

Quan, dos anys després de la seva arribada, l’entitat ja estava enfangada i el Banc G·(VSDQ\D�KDYLD�FHUWLÀFDW�ULV-cos de gestió, a Serra no li va

tremolar el pols per apujar-se HO�VRX� L�ÀW[DU�$GROI�7RGy�FRP�a mà dreta, amb unes condici-ons molt generoses: el presi-dent va autoritzar un contacte per a Todó que el facultava SHU�MXELODU�VH�D�SDUWLU�GHOV����anys -llavors en tenia 55- amb XQD� UHQGD� YLWDOtFLD� G·HQWUH�HO� ���� L� HO� ����GHO� VHX� VDODUL�À[�� (O� ����� DTXHVW� VDODUL� HUD�GH���������HXURV�DQXDOV��SHUz�va augmentar any a any arri-EDQW�HO�������DPE�OD�FDL[D�MD�

rebent ajudes del FROB i amb l’entitat fusionada amb Cai-xa Manresa i Caixa Tarragona, als 1,5 milions anuals i dret D�XQD�SHQVLy�GH������PLOLRQV�� $OWUHV� KR-mes de Serra també van enriquir-se a canvi de no entorpir els plans de gestió messiànica de Serra en els consells d’ad-ministració. De fet, $XVEDQF� KD� GHQXQ-ciat davant el jut-ge el pagament de centenars de milers d’euros a tercers per comprar el seu silenci en els con-sells d’administra-ció de l’entitat.

)LQV�TXH�HO�������amb Serra ja fora de l’entitat, la Fis-calia de Barcelona va apuntar contra l’expresident i 53 dels seus homes, en considerar que “la SROtWLFD� VDODULDO� L�les indemnitzacions escandaloses” van precipitar la caigu-da de Catalunya Cai-xa. La resposta de Serra davant el jut-ge és un gran exem-ple d’immoralitat i abús de poder: “Les alces de sous eren OHJDOV��OOHLDOV�L�ÀQV�L�

tot convenients en aquell mo-PHQWµ��$OHVKRUHV�� MD� KL� KDYLD��������FOLHQWV�HVWDIDWV�SHU�OHV�SUHIHUHQWV��PLOHUV�GH�IDPtOLHV�que no podien pagar la hipote-ca, un bon grapat de desnona-ments i un ERO que destruiria PpV�GH�������OORFV�GH�WUHEDOO��$GROI� 7RGy� L� -DXPH� 0DVDQD��acomiadats sense indemnitza-ció per mala gestió, van recla-mar judicialment 4,5 milions d’euros en concepte de salaris pendents i complement de ju-ELODFLy��)LQDOPHQW�� OD� MXVWtFLD�ha obligat el FROB a pagar-los ��������HXURV�D�FDGDVF~��XQD�decisió que es troba recorre-guda al TSJC.

3HU� OD� VHYD� EDQGD�� 1DUFtV�Serra ha complert el somni que expressava en una entrevista O·DQ\������HQ�TXDOLWDW�GH�SUHVL-dent del CIDOB, quan encara no KDYLD� WUHSLWMDW� O·HQWLWDW� ÀQDQ-cera: “Si hagués cobrat un euro per cada foto per cada pregun-ta que m’han fet, ara nedaria en l’abundància i podria viatjar més per escoltar música o per anar a concerts, un gust que re-VXOWD�FDUtVVLPµ��7RW�SOHJDW��GHV�de la seva mansió de Sant Cugat del Vallès i amb la tranquil·litat que dóna no donar explicacions a ningú de tanta putrefacció.

L’home ‘honorable’ i ‘idoni’ que va enverinar Caixa CatalunyaCaixa Catalunya ha desaparegut després d’una fusió, una nacionalització i l’absorció per part del BBVA. La politització de les decisions ÀQDQFHUHV��XQD�JHVWLy�WHPHUjULD�PDOJUDW�OD�FULVL�i la cobdícia i la immoralitat d’algunes persones que han controlat l’entitat, com l’exministre socialista i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l’han acabat destruint

OGràcies al decret que permetia la presència HQ�ÀQV�D�YXLW�FRQVHOOV�d’administració, Serra cobrava de manera legal 1,2 milions l’any

O6HUUD�YD�MXVWLÀFDU�davant la Fiscalia les alces de sous com a ‘convenients’, quan ja KL�KDYLD��������HVWDIDWV�per les preferents

pEpE ENCiNAs

Narcis Serra, setembre de 2010

CARRER133 octubre 2014 CRÒNICA 7

8 La sanitat, ‘tancada per vacances’

10 La lucha del metro se reinventarònicaC

Tothom desitja guanyar Barcelona

Les protestes contra un model de ciutat venuda al turisme i a l’especulació, així com la històrica Diada, demostren que el que està en joc a Barcelona és molt més que l’alcaldia

mARC ANdREu

L’historiador Josep Fontana sosté que “Barcelona s’ha mo-gut sempre” i que les reitera-des i massives manifestacions DOV� VHXV� FDUUHUV� FRQÀJXUHQ� OD�capital de Catalunya com un subjecte singular i propici a promoure canvis històrics. Fon-tana i els també historiadors Andreu Mayayo i Xavier Domè-nech o el periodista Enric Juli-ana argumenten que les elecci-ons municipals del 24 de maig del 2015 són la veritable pedra de toc dels canvis profunds que es poden esdevenir a Catalunya i Espanya. Una data més clau que la consulta sobiranista del 9 de novembre, en exigència de la qual centenars de milers de persones (1,8 milions segons la Guàrdia Urbana) van omplir la Diagonal i la Gran Via, l’11 de setembre, en una de les manifestacions més grans de la història d’Europa. No és es-trany, en temps convulsos i de crisi global, i a l’inici d’un curs polític marcat per senyals de À�GH�UqJLP��TXH�OD�EDWDOOD�SHU�Barcelona es plantegi amb cru-esa i més oberta que mai.

Tots els grups polítics prenen posicions a la ciutat. La gran novetat és la plataforma Gua-nyem Barcelona impulsada per 200 persones, presentada el 26 de juny, exposada en concor-regudes assemblees als barris i validada per 32.000 signatures. Liderada per l’exportaveu de la PAH Ada Colau –que dimitirà com a vocal de la Favb, d’acord amb els estatuts de l’entitat-, l’advocat Jaume Asens i el po-litòleg Joan Subirats, Guanyem SUHWpQ�XQD�FRQÁXqQFLD�HQFDUD�no tancada de forces d’esquer-res (ICV-EUiA, CUP, Podemos, Procés Constituent i Partit X), moviments socials i ciutadans independents. El seu objectiu és fer-se amb l’Ajuntament i anar molt més enllà per “im-pulsar una rebel·lió democrà-tica des de baix”. ICV-EUiA i el seu regidor Ricard Gomà es mostren predisposats a con-ÁXLU� DPE� *XDQ\HP� PHQWUH� OD�CUP es debat entre l’animad-versió als ecosocialistes de la seva organització barcelonina i

destacades veus de l’àmbit na-cional que veuen l’oportunitat d’aquest front ampli.

Novetat és també l’apos-ta d’ERC que, després d’unes ajustades primàries internes on van participar 1.189 persones, ha escollit com a alcaldable l’escriptor i diputat al Con-JUpV�$OIUHG�%RVFK��ÀGHO�DO�OtGHU�����

Oriol Junqueras i vencedor d’un soterrat pols amb l’aparell re-publicà de Barcelona. Oriol Amorós acompanyarà Bosch en el relleu del veterà regidor Jordi Portabella, que des del 2011 fa tàndem amb l’expre-sident del Barça Joan Laporta sota la fracassada fòrmula Uni-tat per Barcelona. ERC pretén reconvertir-la ara en aposta JXDQ\DGRUD�DSURÀWDQW� O·LPSXOV�sobiranista i, sense incomodar massa CiU, picant també l’ullet a restes del maragallisme amb qui ja va fer el sorpasso a les eleccions europees.

El PSC, que arrossega una profunda crisi, té al front de Barcelona el candidat Jaume Collboni, recolzat en una ve-terana regidora amb poder ascendent al partit: Assumpta Escarp. L’exalcalde Jordi Hereu ha acceptat encapçalar un con-sell assessor de Collboni on el més destacat és l’absència de ÀJXUHV� UHOOHYDQWV� GHO� SURJUHV-sisme que, en altres èpoques, corrien a fer-se la foto amb qui va ostentar l’alcaldia entre 1979 i 2011. L’objectiu del PSC és recuperar-la i per això va promoure unes primàries ober-

tes on van votar 7.463 persones a la primera volta i 5.534 a la segona. Les primàries també van comportar la marxa del partit i l’Ajuntament del der-rotat regidor Jordi Martí, així com el desencaix polític de les també crítiques Laia Bonet i Rocío Martínez Sempere.

El PP afronta de nou la ba-talla de Barcelona amb Alberto Fernández Díaz al capdavant, que espera no patir el desgast governamental de Mariano Ra-joy i aspira a seguir creixent tot treient rèdits del seu suport puntual a la governabilitat de

El Govern del PP podria incidir en la batalla de Barcelona amb un canvi de normativa electoral arreu d’Espanya: vol propiciar l’elecció directa d’alcaldes primant la força guanyadora de les eleccions locals encara que no tingui majoria absoluta, per blindar els grans partits davant eventuals majories alternatives com les que podria propiciar O·H[WHQVLy�GH�FRQÁXqQFLHV�R�FRDOLFLRQV�d’esquerres. Excepte CiU, que s’ho vol estudiar, tota l’oposició al PP es mostra contrària a aquest canvi de regles del joc.

A un altre nivell, també CiU recela de la participació popular. Xavier Trias ha desestimat les al·legacions que la Favb va presentar a la proposta de reforma dels reglaments de participació ciutadana i funcionament dels districtes. És una incògnita si Trias imposarà uns reglaments que el moviment veïnal veu clarament regressius. I nervis a CiU prova que el responsable municipal de participació, Carles Agustí, titllés de “neofeixista” Guanyem Barcelona el dia que presentava 30.000 signatures d’avals.

Por a la participació popular

l’alcalde Xavier Trias, que com-patibilitza amb la confrontació amb CiU pel debat sobiranista. I una gran incògnita és Ciuta-dans, a qui algunes enquestes otorguen representació munici-pal però té el seu candidat fa-llit del 2011, l’exdiputat Jordi &DxDV��LPSXWDW�SHU�IUDX�ÀVFDO��

Davant de tots es planteja resistir i guanyar la reelecció l’alcalde Trias, a qui les enques-tes pronostiquen pèrdues entre els ja exigus 14 regidors actuals de CiU. Al marge de l’impacte GHO� GHVDÀDPHQW� VRELUDQLVWD��O·DXWRLQFXOSDFLy�SHU� IUDX�ÀVFDO�de Jordi Pujol deixa molt tocat l’electorat nacionalista. Trias ho sap i per això va ser dels pri-mers a renegar de Pujol, de qui va acceptar el retorn de la me-dalla d’or de la ciutat bo i reco-neixent amb la boca petita que era el seu “pare polític”. Però els maldecaps li vénen a l’al-calde també dels barris i d’uns regidors que sovint no donen la talla i l’obliguen a apagar mas-sa focs com per no cremar-se. L’efecte Can Vies i la revolta de la Barceloneta són la punta d’un gran iceberg (vegeu dossi-er, pàgines 15 a 25).

Així doncs, les protestes contra un model de ciutat ve-nuda al turisme i a l’especula-ció, així com la històrica Diada, demostren que el que està en joc a Barcelona és molt més que l’alcaldia. Està en joc el model de ciutat i l’hegemonia política a la capital de Cata-lunya. Hi ha qui la veu ja ca-pital d’un nou estat europeu; altres són conscients de la im-portància de la segona ciutat de l’Estat espanyol. Però és la mateixa Barcelona que el 1931 va proclamar la República des-prés d’uns comicis locals i que el 1976, confessant Joan Carles I al president dels Estats Units que volia evitar “l’error” del seu avi, va determinar que la dreta postfranquista endarre-UtV�OHV�HOHFFLRQV�PXQLFLSDOV�ÀQV�el 1979. Si durant la transició els poders fàctics van témer la força que l’esquerra i els mo-viments socials urbans tenien, especialment a Barcelona, ara la història es repeteix.

OEn temps convulsos, amb VHQ\DOV�GH�À�GH�UqJLP� la batalla per Barcelona es planteja amb cruesa i més oberta que mai

mANEl sAlA

La manifestació sobiranista de l’11 de setembre va mobilitzar centenars de milers de persones

CARRER133 octubre 2014 CRÒNICA 8

DAvID GARCíA MAtEu

Amb l’arribada de l’estiu, el De-partament de Salut de la Generali-tat va decidir, “com és habitual”, tancar centenars de llits dels hos-SLWDOV� FDWDODQV�� (Q� [LIUHV� RÀFLDOV��unes 2.268 places només a Barce-lona, que després haurien de ser restablertes a la tardor. Aquesta clausura, segons el cap del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, responia a “la davalla-da de pacients durant els mesos d’estiu”. Però aquest argument no va convèncer les plataformes socials contràries a les retalla-des sanitàries. El tancament de plantes d’hospital senceres va ser la gota que va fer vessar el got. Els sindicats fa temps que regis-tren les xifres d’habitacions que

es tanquen a l’agost per després ser reconvertides en despatxos. Segons la Coordinadora d’Entitats del SAP - Muntanya, en quatre anys s’han suprimit 400 places en la seva zona. Així que, davant del nou anunci del departament, els moviments socials i els treballa-dors sanitaris no han trigat gaire a mobilitzar-se per tal de convertir l’estiu en una nova i calorosa de-fensa de la sanitat.

Passadissos plens de llitsEls hospitals públics esdevindri-en veritables fortins. Només a %HOOYLWJH��ÀQV�D�XQD�FLQTXDQWHQD�de pacients s’amotinarien als pas-sadissos per evitar que els traslla-dessin a altres zones. Ingressats a infecciosos, neurologia i altres especialitats, haurien de defen-sar la seva habitació. I no només físicament, sinó també psicolò-gicament. Tal com va denunciar El País, alguns usuaris van rebre intimidacions dels facultatius: si no abandonaven la zona per tan-car la planta, deixarien de ser atesos. Un trasllat que de totes maneres comportava una atenció en espais no especialitzats en les seves necessitats.

Però... ¿quines serien les con-seqüències de deixar aquests cen-tenars de llits a l’ombra? Segons les entitats socials i els sindicats: el col·lapse de les urgències. Si bé el màxim responsable del CatSalut responia que la saturació del ser-vei era “puntual”, la imatge dels passadissos plens de llits al llarg de l’estiu va ser més aviat “cons-tant”. S’han arribat a donar casos GH�SHUVRQHV�TXH�KDQ�SDVVDW�ÀQV�D�cinc dies a les urgències de la Vall d’Hebron a l’espera de ser ingres-sades en planta. Davant d’aquesta circumstància, el cap de les Ur-gències del mateix centre, Xavier Jiménez, va denunciar via carta el col·lapse que patia el servei. La resposta no trigaria a arribar: 10 dies després l’Institut Cata-là de la Salut (ICS) el destituiria del càrrec. Si bé la cúpula de la Vall d’Hebron va defensar que es tractava d’una “reordenació de funcions”, un cop Jiménez va can-viar les seves responsabilitats per unes altres, el seu lloc el passaria a ocupar Assumpta Ricart, persona adjunta a la direcció i responsa-ble del mateix servei en l’hospital concertat Moisès Broggi.

El via crucis de les urgènci-es només va fer que provocar un efecte dominó. La resta d’unitats sanitàries també es veurien afec-tades per la saturació de pacients. (Q�DOJXQV�FDVRV��ÀQV�L�WRW��HV�YDQ�haver de desprogramar les inter-vencions quirúrgiques previstes,

ja que als ingressats a urgències els calia, amb major celeritat, el servei. Un ajornament de les ope-racions programades que desen-cadenaria, a més, l’augment de les ja dilatades llistes d’espera, tal com denunciarien les plata-formes. Si bé des de fa temps les intencions del Conseller de Salut, Boi Ruiz, s’enfoquen envers la re-GXFFLy� GHO� WHPSV� G·HVSHUD� ÀQV� D�assolir els 6 mesos que estableix la legalitat, les últimes dades no

li són gaire favorables. Ara els pa-cients per poder entrar a quiròfan han d’esperar un 6,8% més que fa un any i un de cada quatre ja supera el mig any sense ser inter-vingut.

Per complir amb la desconges-tió de les llistes d’espera, Boi i Padrosa han iniciat un pla per de-rivar els pacients a altres centres on ser intervinguts. Fins a 10.000 operacions podrien veure’s afec-tades per aquest programa. De fet, si bé la idea planteja repar-tir els pacients dels hospitals més saturats entre els 64 centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilit-zació Pública de Catalunya (Sis-cat), s’ha de tenir en compte que algunes d’aquestes clíniques són de titularitat privada. Tal com apunta la Coordinadora d’entitats del SAP–Muntanya, la Vall d’He-EURQ�KDXULD�GHULYDW�ÀQV�D�����RSH-racions en el 2014. En el cas del Bellvitge, 940 cirurgies adjudica-des com a mercaderies al juny. I si sumem tota la Regió Sanitària de %DUFHORQD�� XQHV� ������ SHUVRQHV�visitaran el Sagrat Cor, tal com destapava El País.

Diners públics a arques privadesTot i això, les plataformes consul-tades apunten que l’arrel del pro-blema es troba en les retallades en la sanitat pública i l’augment de les partides pressupostàries a la privada. Mentre que des del 2011 s’ha retallat un 16% el pres-supost de salut, la multinacional de la sanitat privada (IDC/CAPIO) ha vist com en només tres anys DXJPHQWDYHQ� ÀQV� D� XQ� ������ HOV�diners que li arribaven des de les arques públiques. De fet, la vin-culació del Conseller Boi Ruiz amb el capital privat sanitari ja s’havia consumat al llarg de 16 anys. Ruiz havia sigut director general i pre-sident de la patronal Unió Catala-na d’Hospitals.

La sanitat, ‘tancada per vacances’La supressió de milers de llits a l’estiu provoca el col·lapse del servei sanitari públic. Una situació que pacients, treballadors i plataformes socials consideren insostenible, i que la Generalitat prova de resoldre mitjançant la derivació d’operacions a centres privats

OEl col·lapse de les urgències provoca que algunes persones esperin cinc dies per ingressar en planta

En el passat mes de juliol els dos partits nacionalistes van evitar reprovar la tasca del Conseller de Salut, Boi Ruiz, i van tombar la moció presentada per ICV-EUiA. Aquesta acusava Boi Ruiz de ser el responsable de la “reducció de la qualitat assistencial, la degradació dels serveis sanitaris de titularitat pública, l’augment dels temps d’espera i la precarització [laboral sanitària]”. A la vegada, ambdós partits no van descartar fer noves retallades en el personal sanitari i/o obrir la porta a una privatització parcial de l’Institut Català de la Salut (van votar en contra de “garantir la continuïtat de l’ICS com a entitat íntegrament pública”).

ERC i CiU obren la porta a noves retallades sanitàries

pEDRo CERvERA

Activistes denunciat el col·lapse sanitari a la Vall d’Hebron durant aquest mes d’agost

En 5paraules

Plaça de les GlòriesPer una vegada, les obres de O·DQHOO�GH�*OzULHV�YDQ�ÀQDOLW]DU�abans que acabés el termini i el passat 11 de setembre es va poder mostrar al món sencer aquest nou espai ciutadà, on es va situar el vèrtex de la “V” de la gran concentració ciutadana. Una obra olímpica, no precisament barata, ha estat enderrocada 22 anys després de la seva construcció. La remodelació porta el nom de “Horitzó 2018”. Mentrestant, se li donaran usos provisionals a l’espai de 13 hectàrees que ha quedat lliure. Amb aquest enderroc la ciutat es desfà d’un dels seus “nyaps” més monumentals. Una bona notícia.

(VFROHV�EUHVVRO�LQVXÀFLHQWVDe 6.998 sol·licituds, 4.142 infants han aconseguit una plaça a l’escola bressol per a aquest curs que comença. Un 40% han quedat fora. Massa. Si tenim en compte que la crisi desanima moltes llars a presentar sol·licituds pel cost que comporta, la conclusió és FODUD��(O�GqÀFLW�G·HVFROHV�EUHVVRO�a la nostra ciutat clama al cel.

Un altre hotel de luxe!L’Autoritat Portuària planteja la reconversió de l’antiga seu de Benestar Social en un hotel de luxe. Un altre hotel a la Barceloneta! Pórtico de Mar, FRQFHVVLRQjULD�GH�O·HGLÀFL��vol invertir 30 milions d’euros SHU�FRQYHUWLU��������PHWUHV�TXDGUDWV�G·RÀFLQHV�HQ�XQ�establiment hoteler amb piscina i habitacions de superluxe a l’última planta. La llei prohibeix la instal·lació d’hotels en zona portuària. CIU va presentar una proposta al juliol per canviar la llei, però la va retirar. Curiosament, la decisió va coincidir amb la revolta de la Barceloneta. L’empresa ha estat rebuda per l’alcalde per conèixer el projecte.

Dret a manifestacióL’Audiència de Barcelona ha revocat la prohibició expressa d’assistir a manifestacions a la qual es va condemnar set detinguts pels esdeveniments de Can Vies. Per a l’Audiència, “el dret de reunió i manifestació constitueix un bé en ell mateix, un dret universal bàsic, vinculat a la dignitat humana”. Igualment considera que una prohibició d’aquestes característiques és anticonstitucional. El jutge de Can Vies es va passar de mida.

La gossera, a MontcadaSom la ciutat insolidària. Enviem als municipis del costat allò que no volem per a nosaltres (el barri de la Mina, el cementiri...). La gossera es va voler construir a Sarrià i les persones d’ordre s’hi van oposar. La van situar a Montjuïc i la muntanya es va rebel·lar. Ara, l’Ajuntament de Montcada i Reixac ha donat el vistiplau DO�FRQYHQL�XUEDQtVWLF�ÀUPDW�amb Barcelona per assumir l’equipament. Es construirà als terrenys coneguts com Torre de Doña Juana, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Això sí, l’ajuntament gran posarà alguns euros com a compensació.

OLa multinacional privada ICD/CAPIO augmenta els seus ingressos públics HQ�XQ������

CARRER133 octubre 2014 CRÒNICA 9

ANCoR MEsA

sociólogo y doctor en

psicologia social uab

Ya rondamos los seis años de crisis ²D�OD�TXH�PXFKRV�SUHÀHUHQ�OODPDU�estafa- económica y social en Euro-pa, especialmente en el Sur y, con ellos, más o menos el mismo perio-do de tiempo en el que ha vuelto a resurgir, con más fuerza aún, el de-bate sobre el imparable incremen-to de las desigualdades sociales -al que cada vez se escucha con menos DVLGXLGDG� GHQRPLQDUOR� ¶FRQÁLFWR�de clases’-. Desigualdades que en entornos urbanos, como la ciudad de Barcelona, se presumen claras y curiosas ante la vista del tan de-seado como ahora controvertido turista, se están convirtiendo cada vez más para la ciudadanía barce-lonesa (como demuestra el impara-ble crecimiento de la polarización de las rentas de la ciudad) en una estructura donde las distancias so-

ciales se alejan cada vez más y la prosperidad tiende a ser un campo más bien restringido.

Pero las diferencias en la ciudad no se acotan a las desigualdades en términos de renta, sino que tam-bién recobra gran relevancia su diversidad social y su disgregación y agrupamiento espacial siguiendo criterios que, por ejemplo, tienen más que ver con la ‘empleabili-dad’, la formación académica, o el origen. Resulta especialmente GLGiFWLFR�SDUD�FDUWRJUDÀDU�HO�PDSD�social que se ha ido estableciendo desde la Gran Recesión, mediante medidas de gobierno abiertamente neoliberales, entender las multi-formes relaciones entre la diversi-dad y la desigualdad de la ciudad.

Por una parte, es de especial

interés analítico observar el es-tado del empleo según distritos para caer pronto en la cuenta que podemos distribuir los diez distri-tos municipales de Barcelona en cuatro grupos fundamentales. A la cabeza de la ‘empleabilidad’ está el distrito de Sarrià – Sant Gervasi con un porcentaje de paro regis-WUDGR�TXH�D�SHQDV�VXSHUD�HO�����$�continuación, los distritos de Grà-cia, Les Corts y l’Eixample rondan HO��·����PLHQWUDV��SRU�XQD�SDUWH��los distritos de Sant Martí, Horta, Sant Andreu y Sants – Montjuïc, que se sitúan entre el 10 y el 11%, y, por otra, Ciutat Vella y Nou Ba-rris que oscilan entre el 12% y el 14%, forman parte de los grupos con mayor inestabilidad laboral (tanto en términos de paro regis-trado como de temporabilidad de la contratación).

Por otra parte, estos cuatro grupos territoriales comparten situación en lo que podríamos de-nominar ‘ranking de desigualdad’, además de presentar estructuras de diversidad social particulares. En referencia a la formación aca-démica, es de especial interés comparar los extremos para en-tender las diferencias de oportu-nidades que comportan los niveles formativos en la ciudad. Mientras la media de Barcelona es de un 28%, en Sarrià – Sant Gervasi, los titulados universitarios y de forma-ción profesional superior alcanzan el 48% de la población, a la vez que en Nou Barris, con cerca del triple de índice de paro, los titu-lados superiores apenas superan el 11%. También en Nou Barris, llama especialmente la atención que el porcentaje de personas sin ninguna formación académica ascienda al 14%, mientras la media barcelone-sa apenas supera el 8% y el resto de distritos ronda esta cifra. En los dos grupos medianos, destaca la comparación entre los distritos de Sant Andreu, con un 19% de uni-versitarios y técnicos superiores, y Gràcia, que casi dobla esta propor-FLyQ��FRQ�XQ�����

Origen territorialTambién destaca la desigual dis-tribución de la población según su origen territorial. Si nos referi-mos a la ciudad en su conjunto, el ����GH� OD�SREODFLyQ�KD�QDFLGR�HQ�la propia ciudad, un 22% en algún país extranjero (del cual, las prin-cipales nacionalidades, por este orden, son la italiana, la paquis-tanesa, la china, la marroquí y la boliviana que suman juntas más de

�������SHUVRQDV����XQ����KD�QDFL-do en el resto de Catalunya y un 19% en el resto de territorios del Estado español. Los distritos con menor proporción de personas na-cidas en Barcelona son Ciutat Vella (32%) y Nou Barris (48%), seguidos de Sants – Montjuïc (49%). En cam-bio, los distritos con más nativos barceloneses son Sarrià – Sant Ger-vasi, con un 64%, Gràcia, con un �����/HV�&RUWV�\�6DQW�$QGUHX��FRQ�XQ������3RU�OD�SDUWH�GH�ORV�FLXGD-danos y ciudadanas nacidas en el extranjero, en Ciutat Vella, enca-bezando el ranking, el 49% de su población ha nacido en algún país extranjero, seguido muy de lejos SRU�6DQWV�²�0RQWMXwF��FRQ�XQ������El resto de distritos ronda la media de la ciudad, a excepción de Horta y Sarrià Sant-Gervasi, que apenas OOHJDQ�DO����\�����UHVSHFWLYDPHQ-te. Como vemos, la diversidad de

la ciudad, también en lo que res-pecta al origen de su ciudadanía presenta un escenario desigual, con concentraciones claras de personas según el lugar donde han nacido, en una clara tendencia a la convergencia, salvo contadas particularidades, hacia el mapa de desigualdades de renta y ‘em-pleabilidad’ que estructura las cla-ses sociales urbanas.

Un paisaje urbano discontinuo%DUFHORQD�SUHVHQWD��HQ�GHÀQLWLYD��una fotografía nítida de un pai-saje urbano plagado de disconti-nuidades urbanísticas pero, sobre todo, nos evidencia una diversidad desigual de una ciudad que so-FLDOPHQWH�� ÀHO� D� VX� KLVWRULD� FRQ-temporánea, sigue tendiendo al distanciamiento en las condiciones materiales de vida de sus vecinos y vecinas que, sin duda, contribuye

HQ�EXHQD�SDUWH�D� OD�FRQÁLFWLYLGDG�urbana. Condiciones como el ori-gen, la formación académica o la ¶HPSOHDELOLGDG·� WLHQGHQ�D�FRQÁXLU�con una estructura de rentas cada vez más descompensada durante el transcurso de la actual crisis eco-nómica, convertida en crisis social,

que está invitando a la ciudadanía a tomar partido por un cambio con-tundente en las estructuras de po-der que han construido el el actual modelo de la Barcelona rota.

Una ciudad desigualmente diversaEn ambientes urbanos como la ciudad de Barcelona, la diversidad y la desigualdad son fenómenos sinérgicos. Tratar de entender la diversidad social, desde el punto de vista de ORV�VLPSOHV�GDWRV�VRFLRGHPRJUiÀFRV��LPSOLFD�relacionar el desigual mapa de rentas de la ciudad con otros indicadores, como el empleo, el origen o la formación académica. Su distribución y relación nos desvela, de nuevo, la ruptura social de una ciudad desigualmente diversa

OEl imparable crecimiento de la polarización de rentas dibuja una ciudad de más distancias sociales

OVisto el panorama, la ciudadanía comienza a tomar partido por un cambio en las estructuras de poder

ANNA CARlotA

Después de seis años de crisis se han incrementado las desigualdades entre la población de Barcelona

Posa el teu anunci a

93 412 76 00carrer@favb.cat

CARRER

OIndicadores como el origen, la formación académica o el empleo WLHQGHQ�D�FRQÁXLU�FRQ�la estructura de rentas

CARRER133 octubre 2014 CRÒNICA 10

La lucha del metro se reinventa

luIs CAlDEIRo

La chispa saltó en Nou Barris, dis-trito obrero del norte de la ciudad, de fuerte tradición reivindicativa. (UD� ÀQDOHV� GH� GLFLHPEUH� GH� �����cuando se anunció que el billete de metro sufriría una nueva subida: la tarjeta T-10 -la más utilizada por los ciudadanos- pasaría de costar 9 euros con ochenta céntimos a nada menos que diez euros con treinta en 2014. Nada nuevo bajo el sol, teniendo en cuenta que cada año el Ayuntamiento nos “obsequia”, invariablemente, con un aumen-to del precio del transporte. Esta vez, sin embargo, la magnitud de la subida y el hecho de ir dirigida a una población ya muy castigada por la crisis, prendió el incendio. “Para nosotros, que la T-10 pasara de los diez euros, supuso prácti-FDPHQWH� XQ� LQVXOWRµ�� DÀUPD� 5DID�Lora, activista del movimiento Stop Pujades. A partir de ahí, los acontecimientos se sucedieron con rapidez: desde la Trobada Alterna-tiva de Nou Barris se hizo un lla-mamiento a la movilización, al que inmediatamente respondieron di-versos barrios y poblaciones, como Santa Coloma de Gramenet. A las movilizaciones, siempre semana-les, se fueron sumando nuevos nú-cleos de población, hasta llegar a las cincuenta y pico convocatorias por semana. “Fue una lucha inte-resante” -recuerda Rafa- “y esta-mos muy satisfechos del trabajo que se hizo: no conseguimos parar la subida, pero las acciones dieron un fruto muy importante a nivel de movilización y se sentó una sólida base de organización”. Las acciones del movimiento, que fue EDXWL]DGR� FRQ� HO� JUiÀFR� QRPEUH�de “Stop Pujades”, fueron, en pa-labras del activista, “muy medidas \� SHQVDGDVµ�� ´(UDQ� SODQLÀFDGDV�semana a semana, no había una HVWUDWHJLD�D�ODUJR�SOD]Rµ��FRQÀHVD��

“nos reuníamos cada semana, los lunes o los jueves, y estudiábamos la próxima medida a tomar. Y siem-pre buscábamos el factor sorpre-sa, rehuyendo de la rutina de las movilizaciones clásicas, al tiempo que perseguíamos unas acciones “atractivas”, en el sentido de que la gente sintiera que se había con-seguido notoriedad con ellas, que su voz había sido escuchada”. El abanico de actos realizados fue, en efecto, amplio e imaginativo: des-de detener convoyes de metro a la ocupación, en coordinación con los \D\RÁDXWDV, de la sede central de la Autoritat del Transport Metropo-lità (ATM), pasando por performan-ces, cortes de carreteras, convoca-torias simultáneas en varios puntos de la ciudad, siempre en busca de la sorpresa...

/D�GHXGD�ÀQDQFLHUDLa respuesta del Ayuntamiento fue la clásica del poder político: negar la mayor, cerrándose en banda a negociar el punto que había origi-QDGR� HO� FRQÁLFWR� �OD� VXELGD�� SHUR�dando a la vez peixet al bando contrario, mediante una medida que mostrara “voluntad de diá-logo”, aunque en realidad fuera

absolutamente cosmética. Dicha medida fue la constitución, dentro del seno de la ATM, de la denomi-nada Taula Social, donde estarían representados el consistorio y los agentes sociales. La Taula, una reivindicación histórica de la Pla-taforma pel Transport Públic (PTP) y de la propia Favb, debería haber sido, como su nombre indica, un órgano donde se sentaran todos los

actores a debatir y decidir sobre la problemática del transporte públi-co en Barcelona. La realidad fue muy otra: “desde el principio se negaron a negociar sobre nuestras reivindicaciones” -denuncia- “sólo estuvieron dispuestos a hablar de la llamada T-mobilitat, un proyec-to municipal de título tarifario úni-co. Pero “hablar”, no en el sentido de construir algo entre todos, sino

de presentarnos “su” plan como algo “hecho” y “cerrado”, y si os gusta, bien, y si no, también. Que para eso el Ayuntamiento ya se ha-bía encargado de todo, incluyendo el diseño del prototipo de billete electrónico”. Esto, con ser grave, quizá no fue lo peor: según Rafa Lora, el propio alcalde Trias les confesó que el sistema público de transporte de Cataluña “depen-día literalmente de los bancos”, a los que se adeudaba la cantidad de “quinientos y pico millones de euros”. Y que, por tanto, existían XQRV� FRPSURPLVRV�ÀQDQFLHURV�TXH�“para nada” se iban a soslayar, ra-zón por la cual el poder municipal no podía ceder a sus demandas.

¿Y los sindicatos?Por otra parte, hubiera sido lógi-co -al menos este periodista así lo entiende- que los sindicatos hubie-sen hecho causa común con Stop Pujades, hasta las últimas conse-cuencias. Pero la realidad no siem-pre sigue la lógica: “La situación de los sindicatos es complicada” �UHÁH[LRQD�� ´KDEODPRV� FRQ� WRGDV�las centrales y fueron las minori-tarias (COS y CGT) las que más se implicaron en nuestra lucha. Las mayoritarias nos apoyaron verbal-mente -CCOO nos llegó incluso a proporcionar algún material, como octavillas, etc.- pero no hubo una participación activa por su parte. Y estamos convencidos de que si éstas se hubieran empleado a fon-do, llamando a la movilización, hubiéramos ganado la batalla. Por-que estuvimos a punto de ganarla, ¢VDEHV"� 3HUR� DO� ÀQDO� IDOWy�PRYLOL-zación: fueron muchas semanas de lucha y, evidentemente, nos fui-mos desgastando. Si CCOO y UGT hubieran sumado sus fuerzas a las nuestras, lo hubiéramos consegui-do”. Una actitud que dice “enten-der, pero no compartir”. “Entien-do el porqué, porque he observado la actitud de estas organizaciones en la Taula Social, y pienso que es-tán institucionalizadas, subvencio-nadas”, asegura.

La plataforma Stop Pujades se reorganiza contra una posible nueva subida de tarifas y para exigir transparencia en la gestión del transporte

joAN lINuxbCN

/DV�DFFLRQHV�HQ�ORV�EDUULRV�FRQWUD�OD�VXELGD�GH�WDULIDV�FRQÁX\HURQ�HQ�XQD�JUDQ�PDQLIHVWDFLyQ�HQ�6DQW�-DXPH

Tal como está la situación del país, a Stop Pujades le queda todo un horizonte de lucha por delante. Por eso, y partiendo de la experiencia acumulada, ha decidido reinventarse. Si movilizarse contra un hecho consumado (la subida tarifaria) resultó infructuoso, mejor hacerlo con anterioridad. “Estamos convencidos de que seguirán teniendo la tentación de aumentar el precio GHO�ELOOHWHµ��DÀUPD��´SRU�HVR�TXHUHPRV�LU�por delante para decirles: no ejecuten otra subida porque las movilizaciones de este año se repetirán, y con más fuerza”. Esto, en el aspecto táctico. En cuanto a la organización, el movimiento ha decidido dotarse de

cierta estructura, sin por ello traicionar su funcionamiento horizontal: se crearán comisiones de trabajo que abordarán los temas más importantes, como el seguimiento de la citada T-mobilitat, que implantará un nuevo sistema de transporte y tarifario en Cataluña; así como una comisión auditora de la deuda del Metro, que exigirá “transparencia, conocer las cuentas del transporte público, que es lo que pedimos en la Taula Social, sin que nos hicieran caso”, amén de averiguar “quién es el responsable de esa deuda y cómo VXUJLyµ��3RUTXH��HQ�GHÀQLWLYD��´VL�QR�IXHURQ�ORV�ciudadanos quienes la generaron, no son ellos quienes deben pagar”.

Un horizonte de movilización

OTrias ha confesado que el sistema público de transporte de Cataluña “depende literalmente de los bancos”

En 5paraules

Una altra mega-botiga/D�PDUFD�0DQJR�Wp����establiments a la nostra ciutat. Ara anuncia que n’obrirà un altre on hi havia el cine Alexandra de Rambla Catalunya. 8Q�ORFDO�GH�������PHWUHV�quadrats en el qual l’empresa invertirà 1,8 milions d’euros per adequar-lo. La màgia del cinema donarà pas al negoci pur i dur de la multinacional. A la façana encara trobem el rètol del cinema, però una tanca ja hi impedeix el pas. Des del desembre no hi havia projeccions. Les peces de roba confeccionades en països llunyans en condicions inhumanes lluiran les seves formes i colors als aparadors de la Barcelona del negoci.

Reformes a plaça CatalunyaLa compravenda de locals comercials a plaça Catalunya és notícia permanent. És un lloc obligat de pas per a milers de turistes. El govern de la ciutat no hi havia previst cap intervenció, però de sobte s’ha convençut que l’arranjament de les seves dues fonts és prioritari i anuncia la seva rehabilitació en els pròxims mesos. No hi ha problema de diners i s’invertiran un milió i mig d’euros. Les fonts llençaran els seus braços d’aigua a l’aire en tecnicolor.

Adigsa a judiciDesprés de nou anys G·LQYHVWLJDFLy�OD�ÀVFDOLD�YD�donar a conèixer les acusacions contra ex-alts càrrecs d’Adigsa per malversació de fons públics durant l’etapa del govern de &,8��(O�ÀVFDO�GHPDQD����DQ\V�GH�presó per al que va ser Conseller Delegat, Josep Antoni Fontdevila i 9 anys a Xavier Sala i Jordi Huguet com a col·laboradors necessaris, més cinc anys per a Josep Maria Penin i José Antonio Salguera. El judici se celebrarà pròximament.

El més gran del mónL’Oasis of the Seas, el creuer més gran del món, ha arribat a Barcelona amb les seves 220 tones GH�SHV�L�HOV�VHXV�������SDVVDWJHUV�a bord, que consumiran unes hores a la ciutat. Barcelona serà HO�SRUW�EDVH�GH�OD�FLXWDW�ÁRWDQW��que cada any realitzarà tres VRUWLGHV��1R�HV�YHX�HO�ÀQDO�GH�OD�descomunal invasió turística que pateixen els carrers, els barris i els veïns i veïnes de Barcelona. Quedem a l’espera del pròxim rècord.

Recuperem un cinema!Desenes de sales de cinema van tancant i, de sobte, algun mitjà de comunicació -no tots- ens porta la notícia que recuperarem el Texas, cinema que durant uns anys es va dir Bailén i després va ser el Lauren Gràcia. El cineasta Ventura Pons i alguns companys de viatge s’han decidit a reobrir-lo. Entre ells, Ricard Almazán, programador de les sales 9HUGL�GXUDQW����DQ\V��TXH�YD�DÀUPDU��´1R�SHUPHWUHP�TXH�HV�converteixi en un supermercat”. Les sessions comencen a ÀQDOV�GH�VHWHPEUH��7RWHV�OHV�pel·lícules seran subtitulades en català. Amics, amigues. Mireu la cartellera. Cine, cine, cine, más cine por favooor...

CARRER133 octubre 2014 CRÒNICA 11

CRIstINA pAloMAR

Després de tres intents fallits, acon-segueixo entrevistar un responsable de la Federació d’Associacions Can-nàbiques de Catalunya. Ho fem a Sants, a l’Associació La Maca, però ben allunyats de la sala de fums, no sigui que se’ns en vagi el sant al cel.

L’últim eurobaròmetre sobre joves i drogues revela que el percentatge de joves que demanen la regulació del cànnabis ha passat a (VSDQ\D�GHO�����DO�����HQ�tres anys. Què ha passat per explicar aquest canvi?Desconec aquestes dades,

però sí que és cert que ha augmentat la cultura sobre el cànnabis a la societat i, sobretot, entre els joves. La gent coneix cada vegada més què és la marihuana i quins són els seus efectes, i sap que no té res a veure amb la coca-ïna o l’heroïna, per exemple.

La societat continua responsabilitzant la marihuana de generar addicció, fomentar conductes delictives i obrir la porta al consum de drogues més dures.La teoria diu que comen-

cem fumant porros i acabem morts d’una sobredosi, però no és veritat. Obama va fu-mar porros de jove i ara no és un delinqüent. Aquesta teoria HVWj� GHVDFUHGLWDGD� FLHQWtÀFD-ment i és molt moralista. El gran problema que té la soci-etat a l’hora d’abordar aquest tema és la falta d’informació. Ens regim per uns patrons que diuen quines són les con-ductes adequades i quines són les prohibides, i estic conven-çut que l’alcohol genera més problemes de violència i de salut que la marihuana.

De legalitzar-se completament, pot acabar la marihuana convertint-se en un instrument de control social com ho va ser l’opi?Podria ser. Tanmateix,

ara, amb els clubs, els usua-ris tenen la possibilitat d’ob-tenir marihuana de qualitat i de decidir-ne quina quanti-tat volen consumir.

Un informe internacional presentat a Barcelona el juliol passat conclou que la regulació del sector és irreversible. ¿De quants anys estem parlant per arribar a aquest escenari?Ja m’agradaria saber-ho!

El model prohibicionista DSOLFDW� ÀQV� DUD� KD� UHVXOWDW�ser un fracàs i l’oferta i la de-manda no han parat de créi-

“L’alcohol provoca més problemes de violència i de salut que la marihuana”

José AfueraPresident de CATFAC

Denunciant la doble moral

José Afuera no és un pagès qualsevol. Es dedica al cultiu de la marihuana i compagina aquesta feina a l’associació La Maca del barri de Sants amb la presidència de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, la CATFAC. Defensor a ultrança de la regulació del mercat del cànnabis, amenaçat quatre vegades de mort i amb set causes pendents per conreu de marihuana i transport, Afuera no dubta a criticar durament l’administració per la seva doble moral. Assegura que mentre es persegueix les entitats més legals i se les ofega econòmicament, es mira cap a una altra banda quan es tracta d’acabar amb falsos clubs cannàbics FRQWURODWV�SHU�PjÀHV�nacionals i estrangeres. La CATFAC treballa des de fa temps amb la Generalitat i l’Ajuntament per regular el sector, però Afuera reconeix que és una tasca titànica, com ho demostren les “desafortunades” declaracions del conseller de Salut, Boi Ruíz.

DANI CoDINA

-RVp�$IXHUD

xer. Un exemple: a Espanya tenim un percentatge del 65% de gent empresonada relacionada amb les drogues. Si les drogues estiguessin regulades, aquesta gent no estaria a la presó, la societat s’estalviaria molts milions d’euros i l’Estat ingressaria diners pels impostos igual que fa amb l’alcohol.

Com creu que seria la societat catalana un cop legalitzada la venda de marihuana?Seria millor que la que te-

nim ara perquè en baixaria el consum. Ara tenim tres vies per comprar marihuana: anar al mercat negre, l’auto-cultiu -que sol ser molt costós SHUz� pV� HO�PpV� EHQHÀFLyV�� L��ÀQDOPHQW��IRUPDU�SDUW�G·XQD�associació cannàbica on t’as-seguren la qualitat i la vari-etat del producte, i et garan-teixen que sempre en tindràs a la teva disposició. Està de-mostrat que un cop associat, el consum de marihuana dis-minueix. Un mateix es regu-la les dosis i practica un con-sum responsable. Holanda és un cas paradigmàtic. Els usuaris holandesos són els que tenen la mitjana de con-sum de marihuana més bai-xa de la Unió Europea i són els que s’inicien en el consum de cànnabis més tard.

Vol dir que hem de posar la marihuana més a mà?Jo mai la posaria més a

mà perquè no vull que els PHXV�ÀOOV�OD�SXJXLQ�FRPSUDU�com si fos un caramel. El que reclamo és poder accedir al cànnabis a través de l’auto-gestió i de la venda legal i regulada per garantir-ne el consum responsable.

A Catalunya no existeix FDS�UHJLVWUH�HVSHFtÀF�d’aquesta activitat, s’ignora la xifra real d’associacions cannàbiques i només una seixantena està federada en la CATFAC i en la FEDCAC. Com es pot regular res amb aquest desgavell?

&DO� XQ� UHJLVWUH� HVSHFtÀF�d’associacions cannàbiques que ara no existeix. Un cop assolit això, cal un Consell Regulador del Cànnabis que marqui el camí a seguir a les associacions. Si et mantens al marge, hauràs de demos-trar que la teva activitat no està al marge de la llei.

Aquests últims mesos hem assistit a detencions de membres de clubs cannàbics per vendre marihuana a turistes i també s’han decomissat plantacions. Està d’acord amb aquesta política de persecució policial i judicial?No. La pena és que no es

persegueixen les associacions que estan cometent frau de llei i que operen per ordre de PjÀHV� QDFLRQDOV� L� HVWUDQJH-res i, en canvi, jo tinc set cau-ses pendents. La policia i els jutges apliquen de forma molt HVWULFWD�HO�&RGL�3HQDO�ÀQV�DO�punt que si tens una planta de marihuana al balcó pots acabar davant d’un jutge.

Com solen acabar la majoria d’aquestes causes?Cap de les associacions

federades a la nostra entitat ha tingut una sentència con-demnatòria.

$EDQV�SDUODYD�GH�PjÀHV�TXH�controlen clubs…Als clubs cannàbics s’hi

KDQ� ÀFDW� LPPRELOLjULHV�� KR-tels, holandesos, pakistane-sos, xinesos, californians… Jo estic amenaçat de mort per haver-ho denunciat pú-blicament. És un mercat il-lícit controlat per delinqüents que, a banda del cànnabis, es

dediquen a altres coses.

Quants milions d’euros mou el negoci de la marihuana?No hi ha forma de sa-

ber-ho, però la xifra que cir-cula de 5 milions d’euros al mes només a Catalunya crec TXH�HV�TXHGD�FXUWD��$�ÀQDOV�d’aquest any les associacions de la CATFAC presentarem una auditoria interna. Nos-altres dediquem el 25% dels ingressos a pagar impostos, el 20% a activisme social i prevenció de riscos, i la resta a pagar sous, lloguer i ser-veis de l’entitat.

Quins requisits han d’acomplir els socis?Ser major de 18 anys, ser

consumidor previ de cànnabis, pagar una quota i venir avalat per un soci. En el cas de patir una malaltia, s’ha de passar una revisió mèdica. Un cop superat això, s’ha de fer una previsió del que consumiràs i es pot començar a consumir quinze dies després de fer-te’n soci. La mitjana d’edat del soci és d’uns 42 anys i el consum WDPEp� HV� UHJXOD� À[DQW� XQD�limitació mensual. En la nos-tra associació, per exemple, la mitjana actual de consum està en uns 25 grams de marihua-na al mes.

Quins efectes negatius té la marihuana?És dolenta quan no te la

pots permetre, quan afecta les teves relacions personals, o quan tens atacs psicòtics i cardiopaties.

No provoca càncer de pulmó?Nosaltres intentem que la

gent consumeixi menys mari-huana i que no la barregi amb el tabac. Fumant-la s’assimila un 12%, amb el vaporitzador un 50% i ingerida en galetes, pastissos, mantega i oli un 80%. En aquests últims dos casos, cal menys quantitat.

Mentre que des de l’Ajuntament de Barcelona s’aposta per fer una normativa que reguli el desgavell d’aquest sector, des de Salut, el conseller Boi Ruíz ha acusat les associacions cannàbiques d’utilitzar l’ús terapèutic del cànnabis com a pretext.Són declaracions molt de-

safortunades perquè no re-coneix el treball que estem fent des de fa temps sobre l’ús terapèutic del cànnabis. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, crec que anem en la bona direcció.

CARRER133 octubre 2014 OPINIÓ 12

El n

inot

de

El R

oto

OpinióLa veu delCARRER

jOrdi bOrja

14 ¿Sobrevivirán los

gobiernos locales?

Edita: Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de BarcelonaObradors, 6-10 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 93 412 76 00Fax: 93 412 58 88e-mail: carrer@favb.catWeb: www.favb.cat

Consell de direcció: Andrés Naya, Marc Andreu i Lluís Rabell

Cap de redacció i maquetació: Elia Herranz

5HYLVLy�RUWRJUjÀFD��Roser Argemí

Consell de redacció: Gemma Aguilera, Laura Aznar, Anaïs Barnolas, Néstor Bogajo, Luis Caldeiro, Vicent Canet, Anna Carlota, Dani Codina, Marc Font, David García, Daniel Gomis, Eloi Latorre, Cristina Palomar, Meritxell M. Pauné, Jordi Martí, Joan Morejón, Albert Ollés, Ignasi R. Renom, Alícia Tudela, Marc Villoro

Consell assessor: Manel Andreu, Roser Argemí, Jaume Asens, Alfons Barceló, José Miguel Benítez, Jesús Berruezo, Horacio Capel, Maria Favà, Josep Ramón Gómez, M. Eugenia Ibáñez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Rosa Mª Palencia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Ángel Valverde, Pau Vinyes

Portada: Pepe EncinasFoto: Pujol al seu despatx de la Generalitat després de guanyar les eleccions. 30 d’abril de 1984.

Maqueta original: Joan Carles Magrans

Administració: ;qQLD�2UÀOD

Fotomecànica i impressió: Imprintsa Telèfon: 93 878 84 03

Distribució: Trèvol Missatgers Telèfon: 93 498 80 70

La FAVB no està necassàriament d’acord amb les opinions que s’expressen als articles signats SHU�SDUWLFXODUV�R�FROÃOHFWLXV��Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://cretivecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ legalcode.ca

Imprès en paper de 48,8 gramsDipòsit legal B - 21300 - 1995Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

/·HGLFLy�G·DTXHVWD�SXEOLFDFLy�KD�HVWDW�SRVVLEOH�JUjFLHV�D�OD�FROÃODERUDFLy�GHO�Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diverses entitats

la veu del CarrEr

Seguim als barrisLa reivindicació del dret a decidir, a votar i participar per decidir-ho tot. La denúncia de la corrupció de cada dia i de cada racó. El malestar que genera estar envoltats de polítics que entenen la seva tasca com una professió i que mantenen les seves organitzacions anquilosades i allunyades de les necessitats de la majoria de la gent. Les retallades en serveis públics i en drets socials. Una ciutat que es modela sota la batuta de les lleis del mercat. L’aparició de noves propostes de fer política. La creació de candidatures que conviden H[SOtFLWDPHQW�HOV�PRYLPHQWV�VRFLDOV�D�OD�FRQÁXqQFLD���

Tot plegat ens situa davant de situacions noves. Vivim temps PROW�YLXV��G·XQD�FRQMXQWXUD�SROtWLFD�LQWHQVD�L�IUHQqWLFD��TXH�HQV�REOLJXHQ�D�SUHQGUH�SRVLFLy��D�GHÀQLU�QRV�S~EOLFDPHQW��D�GRQDU�VXSRUW�D�SODWDIRUPHV�R�D�FUHDU�HVSDLV�GH�FRQÁXqQFLD��,�D�mobilitzar-nos tant o més com hem vingut fent sempre. No serem pas nosaltres qui neguem que estem vivint temps de replantejar-s’ho tot. Som presents en aquests debats i hi seguirem estant.

Però no podem oblidar allò que som, la raó de ser del moviment veïnal, popular i ciutadà. Hem de tenir temps per analitzar la situació concreta dels barris, dels districtes, de la ciutat. Hem de seguir comptant amb el veïnat dels barris i convocar els afectats als carrers i les places, a les assemblees i a les entitats i associacions. Per decidir tots plegats com ens RUJDQLW]HP�L�OHV�DFFLRQV�TXH�KHP�GH�GXU�D�WHUPH�SHUTXq�VH·QV�tingui en compte.

És en aquest treball al territori on agafa força la lluita per aprofundir en les llibertats, per eixamplar els canals democràtics, per fer realitat els drets a la informació i a la participació. La lluita per millorar el barri i pels nostres drets socials va estretament lligada a la lluita per una democràcia que no sigui de cartró pedra, que castigui els corruptors i corruptes avui impunes. ,�TXH�QR�HV�SRW�OLPLWDU�D�H[HUFLU�HO�YRW�FDGD�TXDWUH�DQ\V�

No podem deixar-nos arrossegar pel remolí dels esdeveniments. Hem de mantenir actives les nostres associacions veïnals i les plataformes de barri i moviments socials en els quals estem inserits des de sempre. Són l’altra FDUD�G·XQD�PDWHL[D�PRQHGD��6L�REOLGpVVLP�DL[z�IDUtHP�XQ�ÁDF�favor a la lluita per una Barcelona dels barris més lliure i justa. Vam ser i som un moviment social actiu en dictadura, en transició i en democràcia i tenim moltes raons per continuar treballant. Com prova el dossier que publiquem, els barris HVWDQ�YLXV��,�QRVDOWUHV�VHJXLP�DOV�EDUULV�

Les alzines arrencades del Paral·lelUna vegada més, una actuació d’urbanisme municipal barceloní, sota la glamurosa denominació d’Hàbitat Urbà, ens ha impactat per la seva agressivitat: han arren-cat les alzines que hi havia a una illeta del principi de l’avinguda del 3DUDOĊOHO�� HQ� OD� VHYD� FRQÁXqQFLD�amb la Plaça d’Espanya. A més del seu valor com a arbres, tenien una característica molt especial: eren un important refugi d’avifauna, de fringíl·lids, petites aus cantaires que viuen en llibertat dins una ciu-tat dura i sorollosa i que, per la re-ducció de la seva població, han es-devingut tots espècies protegides per la normativa europea, estatal i normatives autonòmiques com la Llei de Protecció dels Animals de 1988. Però això, certs tècnics i responsables polítics ho ignoren o l’obliden per sistema.

La reforma de l’avinguda del Paral·lel, feta sense cap conside-ració per l’opinió dels veïns, que haurien d’haver estat partícips en ser els primers afectats, manté els mateixos principis de despotis-me –il·lustrat o no- que anteriors projectes realitzats a la ciutat. Novament, cal esmenar la plana a aquells que són incapaços de veure, a l’hora de projectar, els diferents aspectes que conformen la realitat urbana, aquest hàbitat SHU� GHÀQLFLy� FRPSOH[�� DVSHFWHV�diversos que cal tenir presents per aconseguir que l’actuació suposi

La veu delslectors

ORIOl gRANAdOsEl Paral·lel a l’alçada de la plaça d’Espanya, abans i després de l’arboricidi

CARRER133 octubre 2014 OPINIÓ 13

La CaMbra FOSCa

EN POSiTiU

Les cartes enviades a la secció de La veu dels lectors han de tenir un màxim de 1.800 caracters (mig foli). Ens reservem el dret d’adaptar-les si superen aquesta extensió.

Barcelona, 2 de setembre de 2014. A les 18,30 hores, trucada d’urgència al 016 per un cas de violència de gènere. Missatge gravat: “Nuestras operadoras están ocupadas, le atenderemos lo antes posible”, música de fons i repetició del missatge, música i... als tres minuts, “siguen acupadas, llame pasados unos minutos”. Passats uns minuts,

ORFXFLy��P~VLFD�L�ÀQDOPHQW�contesta una senyora que no coneix el barri des d’on truquem perquè el servei està centralitzat a Madrid. Ens passa la trucada a l’IDC (Institut Català de la Dona), on diuen atendre tot Catalunya i que el protocol mana una denúncia prèvia als Mossos d’Esquadra. Cap interès sobre el cas en concret. Final de la KLVWzULD��ÀQV�D�OHV�GXHV�GH�la matinada a la comissaria del Mossos amb els nens i casa d’acollida d’urgència. Conclusió. S’omplen la boca amb què els protocols en cas de violència de gènere funcionen adequadament, però quan passa alguna cosa que necessita una resposta urgent, la dona continua trobant-se sola. ¿Què passaria si en cas d’incendi els bombers ens fessin passar per aquest periple?

El 016

sempre una millora de la qualitat de vida, tan esperada pels qui hi viuen. Malauradament, alguns no ho entenen així i, amb una línia d’actuació simplista, prescindei-xen d’una part tan enriquidora del paisatge urbà com són els elements naturals que, a més, són el suport i el refugi d’altres essers vius com els fringíl·lids, una simbiosi que representa un privilegi per a una ciutat com Barcelona. L’actuació que es du a terme és el resultat d’una ment pobre i empobridora. Entre altres qüestions, s’hauria pogut trobar una solució per tal de mantenir els dos exemplars que ja hi eren i formaven part d’un medi consolidat, fent-los conviure amb el nou carril bici. Si més no, quan des del CEM donem l’avís i alertem del valor d’aquestes alzines, no ens podíem imaginar el menyspreu d’Hàbitat Urbà cap a la implicació ciutadana i que serien arrencades en menys de vint-i-quatre hores. I a més a més, també servien de refugi d’ombra per al vianant que fa la travessa del desert en una Plaça d’Espanya que dóna absolu-ta prioritat semafòrica al trànsit del vehicle privat. Amb aquesta desaparició, tenim ja un Paral·lel més gris, una plaça d’Espanya més desolada i dura i una biodiversitat més empobrida a Barcelona.

ORIOl gRANAdOsPresident del CEM, Centre d’Estudis de Montjuïc

Sobre la piscina MundetHe leído con atención su crónica [M. Eugenia Ibáñez] en el número 132 de la revista Carrer que trata sobre la piscina de Mundet.

$O�ÀQDO��FXDQGR�XVWHG�VH�GHVSL-de, habla del teatro en condicio-nes similares de desaparición. En

su tiempo fue el más grande de Catalunya. Pero lo que me intere-sa es que usted sepa del mural de Guinovart que hay en su entrada, y que está completamente dete-riorado.

Y por favor, no se me olvide de la iglesia, con cristaleras de Faber, murales de Tharrats y esculturas de Subirachs (Cristos, pila bautis-mal , mesa de oración...) y un par de confesionarios racionalistas que no los hay en ningún otro lugar de nuestro país.

MIquEl CARtIsANO

MIguEl CARtIsANODetalle del mural de Guinovart

Si l’alcalde no ho impedeix, el dia 19 de setembre (pregó de la Mercè) i el 3 d’octubre (Ple Municipal), no haurà emissions de la televisió de Barcelona, emissora pública de titularitat municipal. Malgrat que l’Ajuntament va tancar l’exercici amb un superàvit de 193,3 milions d’euros, als treballadors els van retallar el sou en 335.000 euros. La plantilla de BTV està subcontractada mitjançant l’empresa BCN Audiovisuals. El passat mes de juliol van desconvocar una vaga per negociar. Després de diverses reunions, l’empresa continua marejant la perdiu. Planteja una pujada del 0,5% cada any per recuperar la massa salarial retallada. Els 91 treballadors han rebutjat l’oferta. La precarietat laboral no és el millor sistema perquè l’ens públic compleixi amb el seu paper. La nostra solidaritat amb aquest col·lectiu que UHDOLW]D�OD�VHYD�IHLQD�DPE�PROWHV�GLÀFXOWDWV�

Plaça dels eucaliptus morts

A la plaça dels Eucaliptus de Torre Baró existia als anys 70 una petita caseta que de dia era guarda-roba per a la guàrdia urbana i de nit es convertia en una mena de “Parlament” dels Nou Barris. Mig centenar d’activistes veïnals arribaven a peu de totes les barriades i en sessions que podien durar quatre hores debatien un ampli ordre del dia. Era la junta oberta de l’Associació de Nou Barris. La caseta va desaparèixer. La plaça s’ha urbanitzat. Les obres van durar mesos i, a punt per a la inauguració, es va presentar el tinent d’alcalde Antoni Vives, que va preguntar: “Però, on són els eucaliptus?” Un dels responsables de les obres va assenyalar uns arbres diminuts. Vives va dir: “No serveixen.

La grandària és important. Poseu-los més crescudets. Els eucaliptus donen nom a la plaça i no podem fer el ridícul”. Parcs i Jardins va fer gestions a Itàlia per portar arbres com Déu mana. El seu transport no era fàcil. No arribarien a temps. Al ÀQDO��OD�FRVD�YD�TXHGDU�HQ�XQ�entremig. Es van arrencar els arbres petits i es van plantar quatre eucaliptus catalans d’alçada mitjana. Però no va ser bufar i fer ampolles. En fer els forats, va aparèixer el ciment. Es va haver de tallar una part de les arrels. Han passat algunes setmanes i ja han mort dos dels arbres. Ningú no sap quin futur espera a els altres dos. No sabem quants

diners ha suposat la despesa extra. El tinent d’alcalde, que s’ho faci mirar o que consulti els experts en verd urbà abans de prendre decisions.

Homenatge a la imaginació popularEl meu avi va anar a Andorra A portar-hi uns calerons No fos cas que a casa nostra Hi haguessin revolucions.

Els calerons varen crèixer Amb soborns i comissions, Fins assolir una fortuna De quatre-cents O cinc-cents mil·lions!

Quan Jordi Pujol i Soley Parava la mà Els homes del totxo, Au vinga, a pagar, a pagar i a pagar!

Els milions a casa nostra No varen tornar, No varen tornar, ni tornar Que van amagar-los Als bancs pirates d’ultramar.

Arribaren temps confusos De grans manifestacions I la premsa madrilenya Disparàren els canons.

Una dona despitada Va obrir la caixa dels trons, I va agafar la família, I l’honorable Pujol, Ben bé pels collons.

Quan Jordi Pujol Parava la mà Els homes del totxo, Au vinga, a pagar!

Els milions a casa nostra No varen tornar, No varen tornar, Visca Catalunya! Pobres catalans!

Algú va dir allò de “la imaginació al poder”. El dia després que Pujol sortís del confessionari va començar a circular per les xarxes, de manera anònima, una nova versió de la coneguda havanera El meu avi. Com a homenatge a la imaginació popular, doncs, reproduïm el text, entre d’altres coses perquè en ser anònim no hem de pagar els drets d’autor.

TV3 contra el

medi ambient

TV3 ha cancel·lat el programa que portava per nom El Medi Ambient i que era un exemple de fer les coses bé El país té al davant grans reptes mediambientals. Els ciutadans hi han de jugar un paper important, i la informació i sensibilització dels veïns i veïnes és imprescindible. Aquí és on ha d’estar la televisió pública. Però TV3 fa el contrari: retalla despeses i tanca un programa necessari. Com si a a la cadena no es pogués retallar en altres partides! La reacció no s’ha fet esperar. Acció Ecologista, l’Associació &DWDODQD�GH�&RPXQLFDFLy�&LHQWtÀFD��HO�&ROĊOHJL�d’Ambientòlegs de Catalunya i moltes altres entitats rebutgen la mesura i exigeixen que el programa es torni a emetre. Les associacions de veïns i veïnes ens unim al clam. Tot un escàndol.

Vaga a BTV

CARRER133 octubre 2014 OPINIÓ 14

¿Sobrevivirán los gobiernos locales?jORdI bORjAurbanista

Un título inspirado por al-gunos libros clásicos como ¿Pueden sobrevivir nues-tras ciudades? del arqui-

tecto Josep Lluís Sert y Muerte y vida de las grandes ciudades de Jane Jacobs. Si las ciudades se mueren, con ellas desaparecerán los gobierno locales. Y viceversa, si dejamos mo-rir a los gobiernos locales se morirán nuestras ciudades y con ellas la de-mocracia, entendida como el gobier-no de los ciudadanos, libres, iguales y solidarios. Esta preocupación es propia de los periodos de cambios acelerados y de desafíos nuevos.

Actualmente vivimos una época en la que la ciudades tienden a di-solverse en la urbanización dispersa y segregadora. Es la urbanización sin ciudad y sin ciudadanos, simple-mente clientes atomizados. Mien-tras las ciudades centrales expulsan a amplios sectores de la población, fragmentan el territorio físico y so-cial y se terciarizan, son objeto de la especulación, convirtiendo vivien-das y barrios no en valores urbanos de uso sino de cambio. Y se venden como atracción para el turismo, los congresos y los negocios y, en el me-jor de los casos, para los usuarios de sus servicios y equipamientos.

Se trata de una tendencia poten-te pero que encuentra importantes resistencias sociales y culturales. Y también por parte de muchos go-biernos locales. Para las oligarquías económicas y políticas y su alta bu-rocracia estas resistencias molestan \�HQ�QRPEUH�GH�OD�UDFLRQDOL]DFLyQ�À-nanciera se tiende a vaciar de poder a los gobiernos locales. Pero tam-bién los poderes políticos y económi-cos encuentran ventajas en el mini-fundismo municipal. Permite a los partidos insertarse en el territorio y los partidos dominantes saben que los cargos locales dependen más de ellos que de los ciudadanos. Y a las empresas vinculadas a los servicios y a la construcción y promoción de REUDV� ItVLFDV� \� HGLÀFLRV� OHV� UHVXOWD�más fácil enfrentarse a gobiernos lo-cales débiles que a grandes. En con-secuencia, se toma el peor camino: mantener una estructura municipal FRVWRVD� SHUR� SRFR� HÀFLHQWH� \� FRQ�competencias cada vez más reduci-das, lo cual degrada la democracia a cuestiones muy secundarias.

Cambiar las reglas del juego

El gobierno español promovió recien-temente una reforma local que vació de competencias a los municipios de menos de 20.000 habitantes. Las FRPSHWHQFLDV� VH� WUDQVÀHUHQ� D� XQD�institución como las Diputaciones Provinciales, no electa directamente por los ciudadanos, muy alejadas de los municipios, de funcionamiento muy opaco y con frecuencia un ámbito de prebendas y corruptelas políticas. Hubiera sido mucho más democrático \�PiV�HÀFLHQWH�SURPRYHU�H� LQFLWDU�D�los municipios a agruparse mante-niendo los municipios actuales como circunscripción electoral y delegación del ente supramunicipal.

Ahora se anuncia en España una nueva reforma local, en este caso el sistema de elección de los gobiernos municipales. La reforma pretende que el alcalde sea el cabeza de lis-ta más votada. Se supone que será necesario un mínimo de votos, por ejemplo un 30% de los votantes. Pero en un sistema multipartidis-ta es muy probable que un alcalde elegido no represente a una mayoría ciudadana ni mucho menos, agrava-do por un 50% de abstención ciuda-

OLa reforma electoral no solamente pretende favorecer al partido gobernante. Forma parte de una estrategia de las oligarquías políticas y económicas para debilitar a los gobiernos locales

OPretender cambiar las reglas del juego cuando sólo faltan unos meses para las elecciones municipales por una decisión unilateral del gobierno y sin que haya una demanda social es más que sospechoso

RIC

AR

dO

hER

MId

A /

sR

. Plá

stIk

O

dana. Es probable además que no cuente de entrada con el apoyo del consejo municipal. En este caso tie-ne que tender hacia un presidencia-lismo autoritario, o distribuir cargos y prebendas entre los concejales en detrimento de la coherencia y de la honestidad, o gobernar el día a día sin tomar decisiones importantes.

¿Por qué el gobierno español de-sea esta reforma? Por dos razones. En primer lugar, porque el partido gobernante abarca desde el centro hasta la extrema derecha. Su alter-nativa hasta ahora era el Partido Socialista (PSOE), pero que tiende a perder terreno. Y ahora han emer-gido fuerzas nuevas, de izquierdas, con una base joven y incidencia en los sectores medios y populares. Y los nacionalismos vascos y catalanes también poseen un gran arraigo en el territorio. Por lo tanto, las eleccio-nes próximas se van a dirimir entre tres o cuatro listas. Cuando faltan solamente algunos meses para las elecciones municipales, pretender cambiar las reglas de juego por una decisión unilateral del gobierno y sin que haya una demanda social es más que sospechoso. Los gobiernos a veces utilizan el desapego de la ciudadanía hacia las instituciones para promover reformas no a favor de “democratizar la democracia” sino de concentrar más poder en las oligarquías a todos los niveles.

La reforma electoral que se propo-ne es simple y grosera. En vez de abrir las instituciones a la ciudadanía, in-dignada con las políticas dominantes, DOHMDGD�\�GHVFRQÀDGD�GH�ORV�SDUWLGRV�políticos “institucionalizados”, movi-lizada por múltiples reivindicaciones y afanes de intervenir en la “cosa pú-blica, no se les ocurre otra cosa que intentar forzar que se mantenga la

hegemonía formal de la derecha y, como mal menor, el centrismo, que en España intenta tenerlo el PSOE.

El cual por otra parte se opone, pues no solo el PP domina sino que otras fuerzas más progresistas y recién llegadas o renovadas al es-cenario pueden arrebatarle no solo las alcaldías, incluso ser la principal fuerza de la oposición.

Refuerzo de las élites

Las elecciones municipales se carac-terizan por la “personalización” de las listas y el protagonismo es prácti-camente exclusivo de los cabezas de lista, es decir de los candidatos a al-calde. En un sistema multipartidista y de voto proporcional puede ocurrir que se hagan bloques heterogéneos para dejar fuera de la alcaldía al can-didato más votado, lo cual los ciuda-danos lo viven como un engaño. Pero no es lo más frecuente. Casi siempre la lista más votada puede conseguir apoyos en el consejo municipal o mediante la presencia en el gobier-no. Convertir en alcalde automáti-camente al candidato más votado teniendo en cuenta sus importantes facultades multiplica el presidencia-lismo que ya se da cuando lo elige un consejo municipal plural. Una opción más equilibrada es establecer dos vueltas si en la primera ningún can-didato ha obtenido más del 50% de los votos. En este caso, conviene faci-litar la posibilidad de fusionar listas, como ocurre en Francia.

La reforma electoral local anun-ciada no solamente pretende favo-recer al partido gobernante en el Estado. También forma parte de una estrategia de las oligarquías políticas y económicas de debilitar los gobier-nos locales que ofrecen en muchos casos resistencias sociales ante las

políticas neoliberales que agravan las desigualdades y multiplican ex-clusiones. Son reformas destinadas a reforzar las “castas” o élites go-EHUQDQWHV�� ,UiQ� HQ� RWUD� GLUHFFLyQ�aquéllas que faciliten la presencia en las instituciones de fuerzas nuevas, arraigadas en el territorio y vincu-ladas a los movimientos y organiza-ciones de base ciudadana. Reformas que no hagan de las elecciones la única vía de promover la participa-ción, como son el presupuesto parti-cipativo, las comisiones deliberantes de participación en la elaboración de normas y programas y en su ejecu-ción, la iniciativa popular, la obliga-da comparecencia en las asambleas ciudadanas si hay un número sig-QLÀFDWLYR� GH� FLXGDGDQRV�� OD� JHVWLyQ�cívica de equipamientos y empresas públicas, el voto programático, etc.

Lo que precisan los gobiernos lo-cales es una reforma profunda, que no solo se basa en las formas de or-ganización y participación. Es nece-sario replantear el mapa municipal, creando estructuras locales con capa-cidad de gestionar el territorio y de promover políticas transformadoras. Unas políticas que requieran com-petencias y capacidades ejecutivas sobre el suelo, los servicios básicos, la gestión de los programas sociales, la reorientación de las economías lo-cales, etc. Si no se produce esta re-forma radical los gobiernos locales se disolverán gradualmente como se disuelve la ciudad en la urbanización urbanicida, es decir, sin ciudad. Pero QR�FRQÀHPRV�~QLFDPHQWH�HQ�ODV�HOHF-ciones. Si éstas no sirven para que la ciudadanía irrumpa en las institu-ciones, ninguna política renovadora, promotora de los derechos y reduc-tora de las desigualdades, protecto-ra del territorio y de los grupos más vulnerables, será efectiva. Desde las instituciones se puede en el mejor de los casos conservar lo que hay. Sin un apoyo social activo (no los consensos, que casi siempre son pasivos), no ha-brá los cambios imprescindibles para democratizar la democracia. Ahora solamente es una democracia teatral cuyos protagonistas principales son actores perversos.

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 15

DOSSIERArticles

Av CASC AntICAfECtAtS hAbItAtgES DE REgESAgIuSEppE ARICólAuRA AznARmARC fOnt

mARCO luCA StAnChIERImERItxEll m. pAunémunA mAkhlOufjOSé mAnSIllAjORDI mOlInAAnDRéS nAyAgAlA pIn

AlíCIA tuDElAvEïnS En DEfEnSA DE lA bARCElOnA vEllA

)RWRJUDÀDAv CASC AntICpEpA CAlAtRAvA

DAnI CODInAjOAn lInuxbCnjORDI mOlInAjOAn mOREjónIgnASI R. REnOm

Amb aquest dossier mostrem una SLQ]HOODGD�GHO�WUHEDOO�VREUH�FRQÁLFWH�XUEj�TXH�HVWj�UHDOLW]DQW�HO�JUXS�GH�UHFHUFD�OACU de la Universitat de Barcelona, que FRPSOHWHP�DPE�HO�UHSjV�D�DOJXQHV�GH�OHV�disputes obertes a dia d’avui als barris i que han sublevat el veïnat

$�YROWHV�DPE�HO�FRQÁLFWH�XUEj

gIuSEppE ARICó I jOSé mAnSIllAobservatori d’antropologia

del conflicte urbà (oacu)

arlar de ciutat és parlar de con-ÁLFWH�� /HV� FLXWDWV� DFWXHQ� FRP� D�autèntiques incubadores socials

SRVVLELOLWDQW� L� IDFLOLWDQW� PXOWLWXG� G·LQ-WHUFDQYLV� UHODFLRQDOV�� 1R� REVWDQW� DL[z��DTXHVWV�LQWHUFDQYLV�QR�VyQ�QHXWUHV��VLQy�TXH�HVWDQ�LPEXwWV�HQ�HO�GHQV�HPEROLF�GH�UHODFLRQV�TXH�PDQWHQHQ�OHV�VRFLHWDWV�FD-SLWDOLVWHV�DFWXDOV��%DUFHORQD��FRP�D�XUEV��QR�IXLJ�G·DTXHVWD�FRQVLGHUDFLy��La millor botiga del món és una ciutat que ha can-YLDW�PROW� GHV� GH� ID�XQHV�GqFDGHV� L� TXH��DFWXDOPHQW��HV�WURED�LQVHULGD�HQ�HO�TXH�HV�FRQHL[� FRP�D� ´JOREDOLWDWµ�� XQD�GLPHQVLy�SROtWLFD��HFRQzPLFD�L��VREUHWRW��VRFLDO��RQ�OHV� FLXWDWV� FRPSHWHL[HQ�SHU� FRQYHUWLU�VH�HQ�FHQWUHV�GH�GHFLVLy�L�LQÁXqQFLD�L�VHU�FD-SDFHV�G·LPSRVDU�OD�VHYD�YLVLy�GH�OD�UHDOL-WDW�D�OD�UHVWD�GHO�PyQ�

3HUz� DTXHVWD� FRPSHWqQFLD� SHO� SRGHU�pV�WDPEp�XQD�FRPSHWqQFLD�SHU�OHV�LQYHU-VLRQV�� SHU� O·DWUDFFLy�GHO� FDSLWDO�QDFLRQDO�L� LQWHUQDFLRQDO�� %DUFHORQD� YD� DSRVWDU��GXUDQW�HOV�DQ\V�QRUDQWD�L�FRLQFLGLQW�DPE�O·HIHFWH� SURYRFDW� SHU� OD� FHOHEUDFLy� GHOV�-RFV�2OtPSLFV��SHU�FRQYHUWLU�VH�HQ�XQ�YH-ULWDEOH�UHIHUHQW�PXQGLDO�GH� OD� LQG~VWULD�WXUtVWLFD�� DPE� HVSHFLDO� LQFLGqQFLD� HQ� HO�WXULVPH�GH� FRQJUHVVRV� L� QHJRFLV��eV� SHU�DL[z� TXH� OD� FLXWDW� YD� GHFLGLU� ´SRVDU�VH�JXDSDµ� R� HO� TXH� pV� HO�PDWHL[�� WUDQVYHV-WLU�VH�� GLULJLU� O·HFRQRPLD� ORFDO� ÀQV� DO�VHFWRU� WHUFLDUL��PRVWUDU� D� OD� SDVVDUHOÃOD�

PXQGLDO� GH� OHV� FLXWDWV� WRW� HO� VHX� DWUDF-WLX��3RF�GHVSUpV��HQ�HOV�SULPHUV�DQ\V�GHO�VHJOH� ;;,�� YDQ� DUULEDU� HOV� megaevents FRP�HO�)zUXP�GH�OHV�&XOWXUHV��DTXHVW�HV-GHYHQLPHQW�TXH�SUHWHQLD�´PRXUH�HO�PyQµ�a través del diàleg intercultural i que no DPDJDYD�UHV�PpV�TXH�XQD�JUDQ�RSHUDFLy�LPPRELOLjULD�� $� DL[z� V·KL� YD� DMXQWDU� OD�WUDQVIRUPDFLy�G·XQD�JUDQ�SDUW�GHO�SRSX-ODU�GLVWULFWH�GH�6DQW�0DUWt�HQ�DOOz�TXH�YD�VXSRVDU��HQ�HO�VHX�PRPHQW��OD�UHQRYDFLy�XUEDQtVWLFD�PpV�JUDQ�SRUWDGD�D�WHUPH�D�OD�FLXWDW��HO�3OD���#%DUFHORQD��8Q�H[HP-SOH� GH� OD� VHYD� PDJQLWXG� O·HYLGHQFLD� HO�

IHW�TXH�HO�UHIHULW�3OD��FRQMXQWDPHQW�DPE�OHV� RSHUDFLRQV� YLQFXODGHV� DO�)zUXP� L� DO�FRPSOH[�FRPHUFLDO�GH�'LDJRQDO�0DU��YDQ�VXSRVDU�XQ�HVSDL� LQWHUYLQJXW�GH�PpV�GH����� KHFWjUHHV�� [LIUD� TXDWUH� YHJDGHV� VX-SHULRU�D�O·jUHD�UHIRUPDGD�GXUDQW�HOV�-RFV��/D� LGHD� HUD� WUDQVIRUPDU�� XQD� YHJDGD�PpV�� O·HFRQRPLD� GH� OD� FLXWDW�PLWMDQoDQW�OD� FUHDFLy� G·XQ� LQQRYDGRU� GLVWULFWH� SUR-ductiu destinat a la concentració i des-HQYROXSDPHQW� G·DFWLYLWDWV� LQWHQVLYHV� HQ�FRQHL[HPHQW�L�QRYHV�WHFQRORJLHV��DL[t�FRP�

la creació de nous centres privats de con-VXP�YLVXDO�L�G·RFL�SURPRJXWV�PLWMDQoDQW�DWUDFWLXV�SURMHFWHV�LPPRELOLDULV�L�FRPHU-FLDOV��$YXL�GLD��DQ\V�GHVSUpV�GH� OD� VHYD�SRVDGD� HQ�PDU[D�� GLIHUHQWV� ]RQHV� GH� OD�FLXWDW�VHJXHL[HQ�HVSHUDQW�DOJXQHV�GH�OHV�SURPHVHV�UHDOLW]DGHV��FRP�XQ�PDMRU�SDUF�G·KDELWDWJH� S~EOLF� R� QRXV� HTXLSDPHQWV��3HUz�HO�SLWMRU�GH�WRW�pV�TXH�PROW�G·DTXHOO�´FDOLX�GH�EDUULµ�TXH�FDUDFWHULW]DYD�OHV�IRU-PHV�GH�YLXUH�L�UHODFLRQDU�VH�GH�OD�TXRWLGL-DQLWDW�EDUFHORQHVD��KDQ�HVWDW� VLVWHPjWL-FDPHQW� FRUURPSXGHV� SHU� XQD� UHQRYDGD�FREGtFLD�XUEDQtVWLFD�GH� FDLUH�QHROLEHUDO��(OV�UHVXOWDWV�G·DTXHVWD�DYDUtFLD�VyQ�HYL-GHQWV�� GHV� GH� OD� GLVFXWLEOH� WUDQVIRUPD-ció del Poblenou a la WXULVWLÀFDFLy de la %DUFHORQHWD��SDVVDQW�SHU�OD�FRORVVDO��SHUz�YjFXD��UHPRGHODFLy�GH�EDUULV�TXDVL�LQYL-VLEOHV�FRP�OD�0LQD��R�OD�VLWXDFLy�GH�6DQW�$QGUHX�L�OD�VHYD�SDUWLFXODU�OOXLWD�DPE�/D�0DTXLQLVWD�

Contestació veïnal

7RWV�DTXHVWV�LQWHQWV�GH�FRQFHEUH�O·HVSDL��GH�UHSUHVHQWDU�OR��GH�WUDQVÀJXUDU�OD�UHD-OLWDW�GH�OD�FLXWDW��QR�KDQ�HVWDW�H[HPSWV�GH�FRQWHVWDFLy�L�SROqPLFD��(OV�YHwQV�L�YHwQHV�GHOV�GLIHUHQWV�EDUULV�TXH�FRQIRUPHQ�%DU-FHORQD�L�OD�VHYD�jPSOLD�SHULIqULD�XUEDQD�QR� KDQ� URPjV� DOLHQV� D� DTXHVWD� UHDOLWDW�FRQÁLFWLYD��D�O·HYLGqQFLD�TXH�OD�VHYD�FLX-WDW�HVWj�VHQW�YHQXGD��D�O·HXIHPLVPH�TXH��TXDQ�GHV�GH�OHV�GLVWLQWHV�DGPLQLVWUDFLRQV�S~EOLTXHV�HV�SDUOD�GH�WUDQVIRUPDU�O·HVSDL�SHU�LPSXOVDU�O·HFRQRPLD��HO�TXH�YHULWDEOH-PHQW� V·HVWj�GLHQW� pV�TXH� V·HVWj� �PDO�YH-

QHQW�HO�VzO��8QD�UHWzULFD�TXH��GH�YHJDGHV��YD�DFRPSDQ\DGD�G·XQ�OOHQJXDWJH�SRVLWLX��WHFQROzJLF��KXPDQLVWD��TXH�QR�DPDJD�UHV�PpV� TXH� O·LQWHQW� GH� FRQWURODU� OD� FRQÁLF-tivitat social a través de les pràctiques XUEDQtVWLTXHV�� GH� VHJUHJDU�� GH� YqQFHU��'LVFXUVRV�SOHQV�GH�UHIHUqQFLHV�D�XQ�IDQ-WDVPDJzULF� HVSDL� S~EOLF� ´GH� TXDOLWDWµ�� L�que no suposen una altra cosa que el su-FUH�DPE�HO�TXDO�HPSDVVDU�QRV�OD�StQGROD�GH� O·HVSHFXODFLy� LPPRELOLjULD� L� OD� VHJUH-JDFLy�VRFLDO�L�HVSDFLDO�

En aquest dossier de la revista Car-rer�YROHP�PRVWUDU�FHUWHV�FDUDFWHUtVWLTXHV�

SUzSLHV� G·DOJXQV� G·DTXHVWV� FRQÁLFWHV��OHV� FDUDFWHUtVWLTXHV� FRPXQHV�D�DTXHVWD�PHQD� GH� FRQÁLFWHV��� 8QV� FRQÁLFWHV� XEL-FDWV�HQ�EDUULV�SRSXODUV�TXH�QR�DSDUHL[HQ�HQ�FDS�PDSD�WXUtVWLF�QL�HQ�OHV�JXLHV�G·RFL��L�TXH�HQV�PRVWUHQ�OD�UHDOLWDW�G·XQD�FLXWDW�que està lluny de ser aquest entorn pací-ÀF� L�FtYLF�TXH�DSDUHL[�HQ� OHV�FDPSDQ\HV�RÀFLDOV��9HwQV�L�YHwQHV�TXH�V·HVIRUFHQ��GLD�D�GLD�� HQ�YROHU�GLU�� ´HVWHP�YLXV�� VHJXLP�DTXt�� L� DTXHVW� QR� pV� HO� QRVWUH�PRGHO� GH�FLXWDWµ��3HU�D�HOOV��HOV�VHJ�HQWV�DUWLFOHV�

P

La Barcelona que no surt a les guies

O4XDQ�OHV�DGPLQLVWUDFLRQV�SDUOHQ�GH�WUDQVIRUPDU�O·HVSDL�SHU�LPSXOVDU�O·HFRQRPLD��HQ�UHDOLWDW�V·HVWj�GLHQW�TXH�V·HVWj�PDOYHQHQW�HO�VzO

O9HwQV�L�YHwQHV�V·HVIRUFHQ� GLD�D�GLD��HQ�YROHU�GLU� ´HVWHP�YLXV��VHJXLP�DTXt� i aquest no és el nostre PRGHO�GH�FLXWDWµ�

jOAn lInuxbCn(OV�GLVFXUV�LQVWLWXFLRQDO��SOH�GH�UHIHUqQFLHV�D�XQ�HVSDL�S~EOLF�´GH�TXDOLWDWµ��DPDJD�VRYLQW�OD�StQGROD�GH�O·HVSHFXODFLy�LPPRELOLjULD�L�OD�VHJUHJDFLy�VRFLDO

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 16

/D�0LQD��UHSHQVDQW�OD�FRQÁLFWLYLWDWgIuSEppE ARICóobservatori d’antropologia del

conflicte urbà (oacu)

ÀQDOV�GH�PDLJ�GH�������HQ�O·HGL-FLy�HOHFWUzQLFD�G·XQ�LQÁXHQW�GLDUL�QDFLRQDO��HV�YD�REULU�XQD�HQTXHV-

WD�DPE�O·REMHFWLX�GH�UHFDSWDU�O·RSLQLy�SR-SXODU� VREUH� HO� SRVVLEOH� HQGHUURFDPHQW�GH� O·LPSRQHQW� EORF� GHO� FDUUHU�9HQXV�GHO�EDUUL�GH�OD�0LQD��D�6DQW�$GULj�GH�%HVzV��6REUH� XQ� WRWDO� GH� ���� SDUWLFLSDQWV�� HOV�UHVXOWDWV�YDQ�PRVWUDU�GH�IRUPD�WD[DWLYD�TXH� HO� ���� G·DTXHVWV� HV� GHFDQWDYD� SHO�´Vtµ��PHQWUH�~QLFDPHQW�HO�����DSRVWDYD�SHO�VHX�PDQWHQLPHQW�L�XQ�����QR�WHQLD�XQD�RSLQLy�IRUPDGD��3HUz�OD�LPSRUWjQFLD�G·DTXHVWD�HQTXHVWD�QR�UDGLFDULD�WDQW�HQ�HOV� UHVXOWDWV�REWLQJXWV� �PpV�R�PHQ\V�À-GHOV� D� OD� UHDOLWDW��� VLQy�PpV� DYLDW� HQ� HO�VHX� VLJQLÀFDW� SHO� TXH� ID� DO� PRGXV� RSH-UDQGL� DGRSWDW� SHU� OHV� DGPLQLVWUDFLRQV�UHVSHFWH� D� XQD� RSHUDFLy� VRFLDOPHQW� WDQ�FRPSOH[D�L�GHOLFDGD�

,QLFLDOPHQW� SURJUDPDW� SHU� D� O·DQ\������� O·HQGHUURFDPHQW� GH� 9HQXV� FRQVWL-

WXwD� O·RSHUDFLy� FODX� GHO� 3OD� (VSHFLDO� GH�5HRUGHQDFLy� L�0LOORUD� GHO� �����PDUFDQW�HO� SXQW� ÀQDO� GHO� SURFpV� GH� ´UHJHQHUDFLy�XUEDQDµ� HPPDUFDW� HQ� HO�PpV� DPSOL� 3OD�GH� 7UDQVIRUPDFLy� GHO� %DUUL� GH� OD� 0LQD��37%0� ������������ $PE� XQ� SUHVVXSRVW�LQLFLDO� GH� PpV� GH� ���� PLOLRQV� G·HXURV��HO�37%0�SUHYHLD� UHDOLW]DU� WRW�XQ�VHJXLW�G·DFWXDFLRQV� XUEDQtVWLTXHV�� DFRPSDQ\D-GHV�SHU�XQ�SRWHQW�SURJUDPD�VRFLDO��GLUL-JLGHV�D�SRVDU�GHÀQLWLYDPHQW�À�D�OD�´KLV-WzULFD�FRQÁLFWLYLWDWµ�GHO�EDUUL��$YXL�GLD��HO�SUHVVXSRVW�JHQHUDO�GHO�37%0�KD�VXSHUDW�MD�HOV�����PLOLRQV��SHUz�OHV�VHYHV�DPELFL-RQV�IRQDPHQWDOV��HVSRQMDU�HO�EDUUL��EDUUH-MDU�SREODFLy�L�GLOXLU�WHUULWRULDOPHQW�HOV�IR-FXV�GH�FRQÁLFWLYLWDW��QR�KDQ�DUULEDW�PDL�D�FRPSOLU�VH�VLQy��PpV�DYLDW��D�HQFDUQDU�HO�IUDFjV�FODPRUyV�GHO�SURFpV�GH�´UHJHQHUD-FLyµ�DO�TXDO�HV�SUHWHQLD�VRWPHWUH�OD�0LQD�

(O� IHW� pV� TXH� HO� 37%0� KDYLD� HVWDW�HVWUDWqJLFDPHQW� HQIRFDW� GHV� GHO� SULQFL-SL� FDS�DOV� LQWHUHVVRV�SULYDWV�GHO�PHUFDW�LPPRELOLDUL�� VXERUGLQDQW� O·HVIHUD� VRFLDO�DO�PHU�EHQHÀFL�XUEDQtVWLF��DPE�OD�FRQVH-T�qQFLD�GH�SHQVDU�PpV�HQ�OHV�SHGUHV�TXH�

HQ� OHV�SHUVRQHV��(O� FDV�PpV�HPEOHPjWLF�de tal subordinació estaria representat SHO�EORF�9HQXV��RQ�HO�370%�SUHWHQLD�JH-QHUDU� XQ� LPSDFWH� VRFLDO� GH� SURSRUFLRQV�FRQVLGHUDEOHV� PLWMDQoDQW� HO� GHVDOORWMD-PHQW�G·XQHV�����IDPtOLHV� L�HO�VHX�SRVWH-ULRU� UHDOORWMDPHQW� HQ� QRXV� KDELWDWJHV�SURWHJLWV�UHSDUWLWV�SHO�EDUUL��1R�REVWDQW�

DL[z�� O·RSHUDFLy� G·HQGHUURFDPHQW� QR� HV-WDULD� H[SOtFLWDPHQW� LQFORVD� GLQV� GH� OHV�DFWXDFLRQV� G·HVSRQMDPHQW� SUHYLVWHV� SHO�37%0��QL�H[LVWLULD�FDS�GRFXPHQW�RÀFLDO�TXH� GHWHUPLQpV� OHV� VHYHV� UHDOV� PRWLYD-FLRQV��3HUz�SRF� LPSRUWD� WRW� DL[z�� MD� TXH�9HQXV�UHSUHVHQWDULD�OD�SDUW�GHJHQHUDGD�

SHU�H[FHOÃOqQFLD�GHO�EDUUL��DL[z�pV��HO�SXQW�]HUR�GHV�G·RQ�DERUGDU�OD�JHVWLy�GH�OD�FRQ-ÁLFWLYLWDW�HQ�WRWD�OD�VHYD�FRPSOH[LWDW�

(O�VHX�HQGHUURFDPHQW�WLQGULD�OODYRUV�OD�IRUoD�VLPEzOLFD�GH�FRPHQoDU�GH�QRX��GH�WD-OODU�DPE�HOV�HVWHUHRWLSV�L�HO�SDVVDW�QHIDVW�GHO� EDUUL� SHU� FRQVWUXLU� ´QRXV�PRGHOV� GH�FRQYLYqQFLDµ�L�XQ�IXWXU�PLOORU�SHU�D�WRWV��(Q�FDS�PRPHQW�QR�V·KD�SRVDW�HQ�T�HVWLy�OD�UHODFLy�GH�OD�YLGD�VRFLDO�GHO�EDUUL�DPE�OD�VHYD�PRUIRORJLD�XUEDQtVWLFD��HOV�RUtJHQV�de la qual es troben en plena època de ´GHVDUUROOLVPRµ� IUDQTXLVWD�� 1LQJ~� QR� KD�UHFRUGDW�TXH�OD�IDOWD�RULJLQjULD�G·HTXLSD-PHQWV�L�VHUYHLV�EjVLFV��MXQWDPHQW�DPE�OD�FRQFHQWUDFLy� HVSDFLDOPHQW� LPSRVDGD� GHV�GHO�SULQFLSL��SRGULD�VHU�HO�GHWRQDQW�GH�OD�FRPSHWqQFLD�HQWUH�YHwQV�SHU�UHFXUVRV�HV-FDVVRV��0DL�QR�V·KD�WLQJXW�HQ�FRPSWH�TXH�OHV� SROtWLTXHV� G·KDELWDWJH�� HIHFWXDGHV� VR-EUH�O·HQWRUQ�XUEj�SHO�3DWURQDW�0XQLFLSDO�GH�O·+DELWDWJH�GH�%DUFHORQD��YDQ�DFRQVH-JXLU� FRQÀJXUDU� OD� 0LQD�� L� HVSHFLDOPHQW�9HQXV��FRP�D� OORF�GH�GHVWLQDFLy�GH�GHVD-

A

Nova fase urbanística per a VallcarcamARCO luCA StAnChIERIobervatori d’antropologia del

conflicte urbà (oacu)

HV� GH� ID� SRF� PpV� G·XQ� PHV�� DO�PDLJ�GH�������HO�EDUUL�GH�9DOOFDU-FD�� HQ� HO� GLVWULFWH� GH�*UjFLD�� KD�

HQWUDW�HQ�XQD�QRYD� IDVH�XUEDQtVWLFD��/D�ERPED�LQIRUPDWLYD�YD�VRUWLU�GLUHFWDPHQW�GH� OD� ERFD� GHO� PHGLDGRU� 0LTXHO� (VWHYH�TXH��HQ�OD�VHVVLy�GH�OD�7DXOD�3DUWLFLSDWL-YD�3HUPDQHQW�GHO���GH�PDLJ��DQXQFLD�OD�QRYHWDW� PpV� HVSHUDGD� SHU� SDUW� GHO� YHw-QDW��GHVSUpV�GH�GRW]H�DQ\V�G·HVSHFXODFLy��GHVWUXFFLy� L� IUDFjV� XUEDQtVWLF�� HO� 'HSDU-WDPHQW� G·+jELWDW�8UEj� GH� O·$MXQWDPHQW�GH�%DUFHORQD�DFFHSWDYD�UHSODQWHMDU�VH�OD�0RGLÀFDFLy� GHO� 3OD�*HQHUDO�0HWURSROLWj��03*0�� GHO� VHFWRU� 9DOOFDUFD�)DULJROD��DSURYDW�VHQVH�DPSOL�FRQVHQV�YHwQDO�O·DQ\�������/D�03*0�SUHYHLD�OD�WRWDO�GHVWUXF-FLy� GHO� FRVWDW� /OREUHJDW� GH� O·DYLQJXGD�9DOOFDUFD�L�GHO�QXFOL�KDELWDW�HQWUH�HO�SRQW�GH�9DOOFDUFD�L�HO�FDUUHU�)DULJROD��SHU�D�OD�seva reconstrucció segons un ordre i un estil urbanístic diferent: substitució de OHV�FDVHV�GHO�FDUUHU�%ROtYDU��FRVWDW�%HVzV��DPE�XQ�YLDO�HQMDUGLQDW�GH� OD�SODoD�/HV-VHSV�ÀQV�DO�YLDGXFWH��L�UHHPSODoDPHQW�GHO�QXFOL� 9LDGXFWH�)DULJROD� DPE� VHW� HGLÀFLV�G·HQWUH�TXDWUH�L�VHW�SODQWHV��OD�PHLWDW�GHOV�TXDOV�VHULHQ�SHU�D�SLVRV�GH�PHUFDW�OOLXUH�

8QD�GREOH�UHÁH[Ly

$TXHVWD� QRYD� SRVLFLy� TXH� KD� DVVXPLW�O·$MXQWDPHQW� HQV� VXJJHUHL[� XQD� GREOH�UHÁH[Ly�VREUH�TXq�LPSOLTXHQ�HOV�SODQWHMD-PHQWV�XUEDQtVWLFV�LPSRVDWV�D�OD�SREODFLy��'·XQD�EDQGD�PDQLIHVWD�HO�UHODWLYLVPH�GH�OD� QHFHVVLWDW� WUDQVIRUPDGRUD� GH� EDUULV�VHQFHUV��L�GH�O·DOWUD�OD�LPSRUWjQFLD�KLVWz-ULFD�GH�OD�UHVLVWqQFLD�L�O·RSRVLFLy�FRQFUHWHV�D�WDOV�DEVWUDFFLRQV�SROtWLF�XUEDQtVWLTXHV�

)LQV�D�XQ�PHV�HQUHUH��WRW�HO�TXH�SODQ-WHMDYD� OD�03*0�HUD� LQWRFDEOH�� FRQVLGH-UDW�FRP�D�DEVROXWDPHQW�QHFHVVDUL�SHU�DO�GHVHQYROXSDPHQW� G·DTXHVWD� ]RQD� GH� OD�FLXWDW��OtQLHV�YHUPHOOHV�LQVXSHUDEOHV�SHU�SDUW� GHO� YHwQDW� HQ� GHVDFRUG�� $UD� WRW� pV�QRYDPHQW�T�HVWLRQDEOH�

$TXHVW� FDQYL� GH� WHQGqQFLD� GHPRVWUD�FODUDPHQW�FRP�OHV�H[LJqQFLHV�GH�WUDQVIRU-PDU��UHKDELOLWDU��UHHVWUXFWXUDU��]RQHV�GH�la ciutat de vegades són construccions te-zULTXHV� DOOXQ\DGHV� GH� O·H[SHULqQFLD� UHDO�GHO�OORF��$TXHVWD�GLVWjQFLD�HQWUH�DOOz�FRQ-FHEXW�SHOV� WHFQLFLVPHV�XUEDQtVWLFV� L�DOOz�YLVFXW� L� GHVLWMDW� SHOV� KDELWDQWV�� D� 9DOO-FDUFD� KD� SURYRFDW� OD� GHVWUXFFLy� GH� O·HQ-WRUQ� FRQVWUXwW�� L� DPE� DL[z� HOV� UHIHUHQWV�

FXOWXUDOV�HQ�O·HVSDL�GH�OD�SREODFLy�TXH�DOOt�UHVLGLD�� H[SURSLDFLRQV�� LQGHPQLW]DFLRQV��UHDOORWMDPHQW� SURYLVLRQDO�� HVSRQMDPHQW�IRUoyV�GH�YHwQV�L�YHwQHV��HQ�DOJXQV�FDVRV�VRIULPHQW�L�PDODOWLHV�SVLFR�ItVLTXHV��HVWLJ-

PDWLW]DFLy�GHO�OORF�L�GHOV�VHXV�KDELWDQWV��PDUJLQDFLy�GH� OD�YLGD�VRFLDO�GH�SDUW�GHO�YHwQDW�L�UXSWXUD�GHO�WHL[LW�VRFLDO�H[LVWHQW��,� WRW� DPE� HOV� SUHWH[WRV� GH� OD� QHFHVVLWDW�G·KLJLHQLW]DU�XQD�]RQD�GHJUDGDGD��GH� OD�XWLOLWDW�S~EOLFD�L�GH�O·LQWHUqV�JHQHUDO�

'·DOWUD� EDQGD�DTXHVWD� LPSRUWDQW�GH-FLVLy�SROtWLFD�� pV�D�GLU�� HO� UHFRQHL[HPHQW�TXH� OD�03*0�pV� GLVFXWLEOH�� QHJRFLDEOH��PRGLÀFDEOH�� UHVWLWXHL[� MXVWtFLD� KLVWzULFD�a aquella part de població que se li va oposar des del principi denunciant que HV� WUDFWDYD�G·XQD�RSHUDFLy�G·HVSHFXODFLy�LPPRELOLjULD� TXH� SHUVHJXLD��PLWMDQoDQW�SUjFWLTXHV� SROtWLTXHV� GXEWRVHV�� LQWHUHV-VRV�SHUVRQDOV�HQ�GHWULPHQW�GHO�Ep�S~EOLF��/D� 3ODWDIRUPD� 6DOYHP� 9DOOFDUFD�� O·$WH-QHX� 3RSXODU� GH� 9DOOFDUFD�� O·$VVHPEOHD�2NXSD�GH�9DOOFDUFD�L�XQD�DOWUD�JUDQ�SDUW�GHO�YHwQDW�IHLD�GHX�DQ\V�TXH�KR�GHQXQFLD-YD��GDYDQW�GHO�VLOHQFL���O·HVWLJPDWLW]DFLy�L�OD�FULPLQDOLW]DFLy�SHU�SDUW�GHO�SRGHU�SROt-WLF�L�GHOV�PLWMDQV�GH�FRPXQLFDFLy�RÀFLDOV��L�VHQVH�FDS�UHVSDWOOHU�LQVWLWXFLRQDO�

/·DQ\������� VREUH� OD�EDVH�GHO�TXH�YD�VHU�OD�3ODWDIRUPD��HV�YD�IRUPDU�O·$VVHP-EOHD�9DOOFDUFD�� D� OD� TXDO� YDQ�SDUWLFLSDU�XQD� GHVHQD� G·HQWLWDWV� GHO� EDUUL� L� DOWUHV�

SHUVRQHV�D�WtWRO�SHUVRQDO��$PE�O·DVVHVVR-UDPHQW�G·DUTXLWHFWHV�GHO�FROÃOHFWLX�5DRQV�3~EOLTXHV� L�$UTXLWHFWHV�VHQVH�)URQWHUHV��$6)���O·$VVHPEOHD�ID�PHVRV�TXH�WUHEDOOD�GH�PDQHUD�DXWRJHVWLRQDGD�HQ�OD�UHIRUPX-ODFLy�GHO�3OD��SUDFWLFDQW�XQD�QRYD�IRUPD�G·XUEDQLVPH� SDUWLFLSDWLX� FRPXQLWDUL� D�HVFDOD�ORFDO��VHQVH�LPSRVLFLRQV�SROtWLTXHV��DPE� O·REMHFWLX� GH� SODQWHMDU� DXWzQRPD-PHQW�FRP�pV�HO�PRGHO�EXVFDW�SHU�DO�VHX�EDUUL�

$� SDUWLU� G·DUD� VHUj� LQWHUHVVDQW� FRQV-WDWDU�FRP�DTXHVWD�YROXQWDW�G·LQWHUYHQFLy�directa i activa en la presa de decisions SHU� SDUW� GHO� YHwQDW� HV� GHVYLQFXOD� GH� OD�IRUPD� GH� SDUWLFLSDFLy� TXH� O·$MXQWDPHQW�SURSRVD�L�D�OD�TXDO�HQV�KD�DFRVWXPDW�HQ�O·~OWLP�GHFHQQL��pV�D�GLU��OD�FRQYHUVLy�GHOV�habitants en éssers opinants sense capa-FLWDW� GHFLVzULD� HQ� HOV� DVVXPSWHV� LPSRU-WDQWV�GH�OHV�VHYHV�YLGHV��FRP�pV�OD�WUDQV-IRUPDFLy�GHO�VHX�SURSL�EDUUL�

D

O(O�FDV�GH�OD�UHPRGHODFLy GHO�VHFWRU�9DOOFDUFD�)DULJROD�PDQLIHVWD�HO�UHODWLYLVPH�GH�OD�QHFHVVLWDW�WUDQVIRUPDGRUD�de barris sencers

O1LQJ~�QR�KD�UHFRUGDW�que la falta originària G·HTXLSDPHQWV�L�VHUYHLV�podria ser el detonant de la FRPSHWqQFLD�HQWUH�YHwQV

DAnI CODInACarrer de Farigola i els seus voltants, al barri de Vallcarca

�pASSA A lA pàgInA 17

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 17

munA mAkhlOufobservatori d’antropologia del

conflicte urbà (oacu)

arcelona es pot considerar el pa-UDGLJPD� GH� OHV� WUDQVIRUPDFLRQV�XUEDQHV��&RP�D� FLXWDW�� SURJUHV-

VLYDPHQW�V·KD�DQDW�FHQ\LQW�D�OHV�H[LJqQ-FLHV�G·XQ�PRGHO�XUEj�EDVDW�HQ�HOV�VHUYHLV��HVSHFLDOPHQW�HO�WXULVPH��L�D�QRYHV�IRUPHV�GH�JHVWLy�HPSUHVDULDO�GH�OD�FRVD�S~EOLFD��(O�EDUUL�PDULQHU�GH�OD�%DUFHORQHWD�SRGULD�FRQVLGHUDU�VH� D� O·DYDQWJXDUGD� G·DTXHVWV�FDQYLV��(Q�DOWUHV�WHPSV�SHVFDGRU�L�LQGXV-WULDO��OD�%DUFHORQHWD�pV��DYXL�GLD��XQ�GHOV�EDUULV� FDSGDYDQWHUV�GH� O·RIHUWD� WXUtVWLFD�GH�%DUFHORQD��/D�SODWMD��HO�SDVVHLJ�PDUt-WLP�L�OD�VHYD�RIHUWD�JDVWURQzPLFD��HO�IDQ�SDUWLFXODUPHQW� DSHWLWyV� SHU� D� OD� LQG~V-WULD�WXUtVWLFD��eV�XQ�GHOV�EDUULV�PpV�DIHF-tats per la sobresaturació de visitants TXH�MD�SDWHL[�WRW�%DUFHORQD��/D�PDUFDGD�SHUVRQDOLWDW�� DPE� OD� FXOWXUD� ´GH� EDUULµ�TXH� HQFDUD� HV� YLX� DOV� FDUUHUV�� UHVXOWD�DPHQDoDGRUD�DOKRUD�TXH�DWUDFWLYD�

Augment de la precarietat

1RPpV�FDO� IHU�XQD�PLUDGD�GHV�GHO�SDV-VHLJ�PDUtWLP�FDS�D�O·LQWHULRU�GHO�EDUUL�SHU�VDEHU�TXH�HO�PRGHO�WXULVWLÀFDGRU��L�ÀQV�L�tot tematitzador�GH�OD�FLXWDW��Wp�HQRUPHV�FRVWRV�HQ�XQ�HVSDL�FRP�DTXHVW��HQ�TXq�OD�SUHFDULW]DFLy�GH� OD�YLGD�HFRQzPLFD�GHOV�VHXV� KDELWDQWV� YD� HQ� DXJPHQW�� 3UHYDO�XQ� WLSXV� GH� FRPHUo� GLULJLW� DO� WXULVPH�HQ�GHWULPHQW�GH�O·DQRPHQDW�´FRPHUo�GH�SUR[LPLWDWµ�� DPE� SUHXV� FDGD� YHJDGD�PpV� LQDFFHVVLEOHV� L�XQV�XVRV�GH� O·HVSDL��WDQW� S~EOLF� FRP�SULYDW�� TXH� WDPEp� SUL-RULW]HQ� O·DFWLYLWDW� WXUtVWLFD� SHU� GDPXQW�GHOV� KDELWDQWV� ORFDOV�� (OV� DSDUWDPHQWV�WXUtVWLFV�WHQHQ�XQ�HIHFWH�GHYDVWDGRU�� MD�VLJXL�SHUTXq�V·H[HUFHL[�DVVHWMDPHQW�LP-PRELOLDUL� DOV� OORJDWHUV� �VREUHWRW� DOV� GH�UHQGD� DQWLJD��� MD� VLJXL� SHUTXq� DTXHVWV�DSDUWDPHQWV� LPSRVHQ� GLQjPLTXHV� TXH�QR� WHQHQ� UHV� D� YHXUH� DPE� HO� GLD� D� GLD�GHOV�KDELWDQWV�GHOV�HGLÀFLV�HQ�TXq�HV�WUR-EHQ��$�PpV��OHV�WHUUDVVHV�HV�YDQ�PHQMDQW�O·HVSDL�S~EOLF�TXH�GH�SHU�VL�D�OD�%DUFHOR-QHWD�PDL�QR�KD�HVWDW�DEXQGDQW��L�DTXHV-WD�pV�XQD�GH�OHV�UHLYLQGLFDFLRQV�KLVWzUL-

TXHV�GHO�VHX�YHwQDW�/D� %DUFHORQHWD�� HQ� DTXHVW� SURFpV� GH�

WXULVWLÀFDFLy i JHQWULÀFDFLy�� WDPEp� V·KD�UHVVHQWLW�GHOV�FDQYLV�HQ�HO�VHX�HQWRUQ�PpV�SURSHU��/D�SUHVqQFLD�GH� O·RVWHQWyV�+RWHO�9HOD�� GH� ��� PHWUHV� G·DOoDGD� D� SULPHUD�OtQLD�GH�PDU� �VHQVH� UHVSHFWDU� OD�/OHL�GH�&RVWHV��OD�PDWHL[D�TXH�YD�WLUDU�D�EDL[�HOV�´FKLULQJXLWRVµ���YD�DUULEDU�FRP�D�SDUW�GH�OD�UHFHQW�UHIRUPD�GH�OD�%RFDQD�1RUG�GHO�SRUW��L�HOV�VHXV�SUHXV�HV�SRGHQ�FRQVLGHUDU�XQ�LQVXOW�DO�FRVWDW�G·XQ�EDUUL�TXH�VHPSUH�KD�HVWDW�GH�UHQGD�EDL[D�

(Q�DTXHVW�FRQWH[W�GH�SUHVVLy�WXUtVWLFD��HOV�HIHFWHV�GH�OD�FULVL�V·KDQ�GHL[DW�VHQWLU�D� OD�%DUFHORQHWD� L� KDQ� WLQJXW�� FRP�XQD�GH� OHV� PDQLIHVWDFLRQV� PpV� DSUHVVDQWV��HOV� GHVQRQDPHQWV� L� GHVDOORWMDPHQWV� GH�GLYHUVRV�YHwQV��MD�VLJXL�SHUTXq�QR�SRGLHQ�pagar els alts lloguers o perquè no podien IHU�IURQW�D�OD�KLSRWHFD�GHOV�VHXV�SLVRV�

(O�SDVVDW�PHV�GH�PDUo�GH�������HV�YD�FRQVWLWXLU� O·$VVHPEOHD� G·$IHFWDWV� SHOV�'HVQRQDPHQWV�DO�EDUUL��SRVDQW�HQ�PDU[D�PHFDQLVPHV� GH� VROLGDULWDW� L� WUHEDOO� FRO�

OHFWLX�SHU�DIURQWDU�OD�VLWXDFLy�/·DPHQDoD� GH� WUDQVIRUPDFLRQV� DPE�

efectes negatius per al barri no ha dei-[DW�G·HVWDU�SUHVHQW�HQ�HOV�DQ\V�SRVWHULRUV�DOV� -RFV� 2OtPSLFV�� /·DQRPHQDW� 3OD� GHOV�$VFHQVRUV�� DSURYDW� HO� ����� SHU� O·$MXQ-WDPHQW�GH�%DUFHORQD�DPE�HO�SURSzVLW�GH�

GRWDU� G·DVFHQVRUV� HOV� HGLÀFLV� GHO� EDUUL��TXH� KDJXpV� SRJXW� FRPSRUWDU� O·H[SXOVLy�GH�PLOHUV�GH�YHwQV��HV�YD�DWXUDU�HO������GHVSUpV�G·XQ�OODUJ�SURFpV�GH�OOXLWD�HQFDS-oDODW�SHU�XQD�QRYD�DVVRFLDFLy�YHwQDO��O·$V-VRFLDFLy�GH�YHwQV�GH�O·ÓVWLD��DOWHUQDWLYD�D�OD�KLVWzULFD��VRUJLGD�HQ�HOV�DQ\V�VHWDQWD�L�

TXH�YD�OOXLWDU�FRQWUD�HO�3OD�GH�OD�5LEHUD�/D�%DUFHORQHWD�pV�XQ�EDUUL�FRQVWUXwW�D�

OD�VHJRQD�PHLWDW�GHO�VHJOH�;9,,,�D�SDUWLU�G·DOWUHV�WUDQVIRUPDFLRQV�XUEDQHV�GH�%DU-FHORQD��(Q�OD�GqFDGD�GH������YD�UHVLVWLU��MXQWDPHQW� DPE� DOWUHV� EDUULV� GHO� IURQW�PDUtWLP��FRP�HO�3REOHQRX��XQ�SURMHFWH�HV-SHFXODWLX�G·HQRUPHV�GLPHQVLRQV�FRQHJXW�FRP�HO�3OD�GH�OD�5LEHUD��TXH�ÀQDOPHQW�QR�HV�YD�SRVDU�HQ�PDU[D�JUjFLHV�D�OD�PREL-OLW]DFLy�YHwQDO�

/D� PXWDFLy� GHO� EDUUL� HV� YD� SURGX-LU� XQV� DQ\V� GHVSUpV� DPE� OD� SUHSDUDFLy�GHOV� -RFV� 2OtPSLFV� GH� ������ HO�megaes-deveniment que va donar peu a la gran WUDQVIRUPDFLy� GH� WRWD� OD� FLXWDW� D� SDUWLU�GH�PLWMDQ�DQ\V�YXLWDQWD��/D�%DUFHORQHWD��VRWD�O·DUJXPHQW�G·REULU�OD�FLXWDW�DO�PDU��YD�YHXUH�GHVDSDUqL[HU�HOV�´FKLULQJXLWRVµ��EHUHQDGRUV��L�SLVFLQHV�D�SULPHUD�OtQLD�GH�PDU��DOJXQHV�HVWDYHQ�REHUWHV�GHV�GH�PLW-MDQ�VHJOH�;,;���TXH�KDYLHQ�HVWDW�OD�IRUPD�G·~V�LQWHQVLX�GH�OD�SODWMD��WDQW�GHOV�YHwQV�GHO�EDUUL�FRP�GH�OD�UHVWD�GH�%DUFHORQD��/D�FRQYHUVLy�GHO�3RUW�9HOO��D�O·HQWRUQ�LPPH-GLDW�GH�OD�%DUFHORQHWD��GH�SRUW�FRPHUFLDO�L�SHVTXHU�D�UHFUHDWLX��WDPEp�YD�VXSRVDU�FDQYLV�SHU�D�DTXHVW�EDUUL��HQWUH�DOWUHV�FR-VHV� SHUTXq�PROWV� GHOV� SHVFDGRUV� HV� YDQ�YHXUH�REOLJDWV�D�GHVSODoDU�VH�GH�UHVLGqQ-FLD�L�GH�OORF�GH�WUHEDOO�

Un aparcament de megaiots

$FWXDOPHQW� HVWj� HQ� SURFpV� XQ� QRX� SUR-MHFWH�GH�WUDQVIRUPDFLy�SHU�DO�SRUW��/·DP-ELFLyV� QRX� SOD� GH� UHIRUPHV� SRGULD� H[D-FHUEDU�HO�FDUjFWHU�HOLWLVWD�G·DTXHVW�WLSXV�G·HPSODoDPHQW� HQ� FRQYHUWLU�OR�� HQ� SR-TXHV� SDUDXOHV�� HQ� XQ� JUDQ� DSDUFDPHQW�GH�PHJDLRWV��(O�SURMHFWH�V·KD�WUREDW�DPE�XQD�LPSRUWDQW�UHVLVWqQFLD��QR�QRPpV�GHO�EDUUL�� VLQy�GH� WRWD� OD� FLXWDW��D�SDUWLU�GH�OD�FRQVWLWXFLy�GH�OD�3ODWDIRUPD�'HIHQVHP�HO�3RUW�9HOO��FRQYRFDGD�SHO�PDWHL[�PRYL-PHQW�YHwQDO�TXH�HQFDSoDOD�OD�OOXLWD�FRQ-WUD�HO�3OD�GHOV�$VFHQVRUV��$L[t��PHQWUH�HO�PRGHO�WXUtVWLF�HPSHQ\�OD�%DUFHORQHWD�FDS�D�QR�VH�VDS�RQ��HOV�VHXV�KDELWDQWV�VHJXHL-[HQ�UHVLVWLQW�L�UHLYLQGLFDQW�HVSDLV�G·DXWR-JHVWLy�YHwQDO�SHU�DO�EDUUL��FRP�O·HGLÀFL�GH�O·DQWLJD�FRRSHUDWLYD�6HJOH�;;,��ID�WHPSV�DEDQGRQDW�SHOV�VHXV�SURSLHWDULV�

O(Q�HO�FRQWH[W�GH�OD�SUHVVLy�WXUtVWLFD��HOV�YHwQV�GH�OD�%DUFHORQHWD�SDWHL[HQ�JUHXV�SUREOHPHV�G·KDELWDWJH��FRP�HOV�FUHL[HQWV�GHVQRQDPHQWV

jOAn mOREjónEn el cas de la Mina, com en tants d’altres, les actuacions s’han fet pensant més en les pedres que en les persones

DAnI CODInAEl barri de la Barceloneta és paradigma de la transformació urbana

Cap a on vas, Barceloneta?

B

OORWMDPHQWV� SURYRFDWV� SHU� LQWHUYHQFLRQV�XUEDQtVWLTXHV�HQ�DOWUHV�]RQHV�GHO�FRQWH[W�PHWURSROLWj��1LQJ~� QR� KD� SHQVDW� TXH� OD�JHQHUDFLy�GH�FRQÁLFWHV�SHUPDQHQWV�HQWUH�els diferents sectors de residents podria WHQLU�HO�VHX�RULJHQ�HQ�O·DOWD�URWDFLy�GHO�YH-wQDW��DPE�KLVWzULHV�GH�YLGD�L�IRUPHV�GH�IHU�~V�GH�O·HVSDL�VRYLQW�PROW�GLIHUHQWV�

(Q� UHDOLWDW�� DO� OODUJ� GHOV� ~OWLPV� ���DQ\V��OD�SHUFHSFLy�L�XWLOLW]DFLy�GH�OD�0LQD�HQ�FODX�SUHIHUHQWPHQW�HFRQzPLFD�KDXULD�IXQFLRQDW� FRP� D� SURGXFWRU� G·LPSRUWDQWV�H[SHFWDWLYHV� GH� FDSLWDOLW]DFLy� GH� UHQGHV�PLWMDQoDQW� OD� VHYD� UHLWHUDGD� ´UHJHQHUD-FLyµ��DPE�O·HIHFWH�FROÃODWHUDO�G·DwOODU�OHV�VH-YHV�SUREOHPjWLTXHV�L�FRQVROLGDU�VHYHUV�SD-WURQV�GH�VHJUHJDFLy�VRFLR�HVSDFLDO��(QFDUD�TXH� OHV� DGPLQLVWUDFLRQV� KDJLQ� EDUUHMDW�UHFHQWPHQW� GLIHUHQWV� DOWHUQDWLYHV� D� O·HQ-GHUURFDPHQW�GH�9HQXV��QR�KHP�GH�GHL[DU�GH�SUHJXQWDU�QRV�LJXDOPHQW�TXLQHV�VHULHQ�OHV�UHVSRQVDELOLWDWV�GH�O·DGPLQLVWUDFLy�OR-FDO�L�DXWRQzPLFD�HQ�HO�OHQW��SRWVHU�IXQFL-RQDO��SURFpV�GH�GHJUDGDFLy�GH�O·HGLÀFL��HQ�no intervenir en la seva possible rehabi-OLWDFLy� L� LPSHGLU�DOV�YHwQV� IHU� UHIRUPHV�R�YHQGUH�HOV�VHXV�SLVRV�HQ�HO�PRPHQW�RSRU-W~��7RW�DL[z�KDXULD�G·REOLJDU�QRV�D�UHSHQ-VDU�OD�PDQHUD�HQ�TXq�HVWHP�DFRVWXPDWV�D�FRQFHEUH�DTXHVW�EDUUL�L�OD�VHYD�´FRQÁLFWL-YLWDWµ��TXH��HQ�OORF�GH�VHU�FULPLQDOLW]DGD�L�FRUUHJLGD��SRWVHU�KDXULD�GH�YHXUH·V�FRP�D�SDUW�GH�O·HVWUDWqJLD�GH�FRP�SHUVRQHV�VLVWH-PjWLFDPHQW�H[FORVHV�GH�OD�FLXWDGDQLD�L�OD�´QRUPDOLWDWµ� VHJXHL[HQ� LQVLVWLQW� VREUH� OD�LQFOXVLy�GHVSOHJDQW� IRUFHV� L� IRUPHV�DOWHU-QDWLYHV�GH�YLXUH�HQ�VRFLHWDW�

� vE DE lA pàgInA 16

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 18

Què és l‘OACU?

ObSERvAtORI D’AntROplOgIA DEl COnflICtE uRbà

2EVHUYDWRUL� G·$QWURSRORJLD� GHO� &RQÁLFWH�8UEj��2$&8��pV�XQ�JUXS�GH�UHFHUFD�DVVR-FLDW�DO�*UXS�GH�5HFHUFD�HQ�([FOXVLy�L�&RQ-

WURO�6RFLDOV��*5(&6��GH�OD�8QLYHUVLWDW�GH�%DUFH-ORQD� �8%���1DVFXW�DUUDQ�GH� O·RUJDQLW]DFLy�GH� OHV��HV� -RUQDGHV� ,QWHUQDFLRQDOV� G·$QWURSRORJLD� GHO�&RQÁLFWH�8UEj�� HV� WUDFWD�G·XQ�JUXS� LQWHJUDW�SHU�investigadors i professionals de diversos centres GH�UHFHUFD�LQWHUQDFLRQDOV�FRQMXPLQDWV�SHU�XQ�LQ-WHUqV�UHQRYDW�HQ�O·HVWXGL�GH�OD�FLXWDW�L�HQ�XQ�GHOV�VHXV� HOHPHQWV� FRQVWLWXWLXV�� HO� FRQÁLFWH��$PE�XQ�SHX�VHPSUH�DO�FDUUHU��HO�GHVDÀDPHQW�SULQFLSDO�GHO�JUXS�pV�DFWLYDU�L�SURPRXUH�DTXHVW�HVWXGL�IHQW�GLD-ORJDU�OHV�SHUVSHFWLYHV�GH�O·DQWURSRORJLD�XUEDQD��OD�VRFLRORJLD��O·DUTXLWHFWXUD��OD�JHRJUDÀD�KXPDQD��OD�FULPLQRORJLD��HWF�

/D�FRQÁLFWLYLWDW�VRFLDO�pV� LQKHUHQW�D� OD�VRFL-HWDW�XUEDQD�HQ�JHQHUDO��XQD�FRQVWDQW�KLVWzULFD�TXH�FRQYHUWHL[�OHV�FLXWDWV�HQ�HSLFHQWUHV�GH�OD�UH-YROWD�L�GH�OHV�VHYHV�PRGDOLWDWV��$L[t�GRQFV��¢TXL-QHV�IRUPHV�SUHQ�HO�´FRQÁLFWHµ�D� OHV�FLXWDWV�FRQ-WHPSRUjQLHV"�/HV�DJLWDFLRQV�FDUDFWHUtVWLTXHV�GH�O·DFWXDO�SHUtRGH�GH�FULVL�VyQ�XQD�ERQD�PRVWUD�GH�OHV�GLVWLQWHV�PRGDOLWDWV�TXH�SUHQHQ� OHV�DFWXDOV�LPSXJQDFLRQV�D�O·RUGUH�S~EOLF��D�OHV�QRUPDWLYHV�TXH�HO� VXVWHQWHQ� L� D� OHV�DXWRULWDWV�TXH� O·H[HFX-WHQ��'HV� G·XQD�PDQLIHVWDFLy� FRQWUD� OHV� UHWDOOD-GHV�D�OD�SLQWDGD�G·XQ�JUDÀW�DSROtWLF�D�OD�SHULIq-ULD�XUEDQD�� GH� OHV� LQVXERUGLQDFLRQV�GDYDQW� OHV�H[HFXFLRQV�KLSRWHFjULHV�D� OD�QHJDWLYD�GH�SDJDU�SHU�YLDWMDU�HQ�PHWUR��GH�OHV�VLPEzOLTXHV�DFFLRQV�SHUIRUPDWLYHV�TXH�WHQHQ� OORF�D� O·HVSDL�S~EOLF��D�OD�GHIHQVD�D�XOWUDQoD�GHOV�KDELWDWJHV�RNXSDWV�R�D�OD�UHVLVWqQFLD�YHwQDO�GDYDQW�HOV�GHVQRQDPHQWV�R�HQIURQW�GH� OHV�EDWXGHV�G·LGHQWLÀFDFLy�G·LPPL-JUDQWV�

eV� D� SDUWLU� G·DTXHVWV� VXSzVLWV� L� LQTXLHWXGV��TXH� O·2$&8� SUHWpQ� LQYHQWDULDU� L� DQDOLW]DU� D�WUDYpV�GH�YDULDGHV�DSUR[LPDFLRQV�HWQRJUjÀTXHV�DTXHOOV�IHQzPHQV�GH�GHVDFDWDPHQW�TXRWLGLj�R�H[-WUDRUGLQDUL��PROWHV�YHJDGHV�LQYLVLEOHV��GLULJLWV�R�LQVSLUDWV� SHO� UHI~V� D� XQ� RUGUH� HVSDFLDO�� HFRQz-PLF�� SROtWLF� R� VRFLDO�� 6RWD� DTXHVWV� IHQzPHQV� KL�FRQÁXHL[HQ�OHV�OOXLWHV�SHU�O·KDELWDWJH��HO�FRS\OHIW��HO� IXUW�TXRWLGLj�DOV�JUDQV�PDJDW]HPV��O·DXWRQR-PLD� DOLPHQWjULD� R� OD� OOXLWD� SHU� O·HVSDL� S~EOLF��OD� JHQHUDFLy� L� FRQTXHVWD�GH� IRUPHV�GH� UHODFLy� L�G·LQWHUFDQYL�SDUDOÃOHOHV�L�FRPEDWLYHV�GDYDQW�OHV�FRQGLFLRQV�GH�YLGD�D�OD�VRFLHWDW�XUEDQD�

'·LJXDO�IRUPD�HV�FRQWHPSOHQ�DFFLRQV�GH�´UHVLV-WqQFLD�SROtWLFDµ�FRRUGLQDGHV�SHU�YHwQV��DVVHPEOHHV�R�JUXSV�DXWzQRPV��DL[t�FRP�DTXHOOV�IHQzPHQV�GH�GHVHUFLy�TXH�WDQW�KDQ�LQFRPRGDW�OHV�FLqQFLHV�VRFL-DOV�SHU�OD�VHYD�PDQFD�GH�GLVFXUV��HOV�PRWLQV�FtFOLFV�a les perifèries de les grans ciutats i els aldarulls SHULzGLFV�YLQFXODWV�D� OHV�FHOHEUDFLRQV�HVSRUWLYHV��7RWV�DTXHVWV�IHQzPHQV�V·DVVRFLHQ�DOV�PHFDQLVPHV�GH�GRPLQDFLy�XUEDQD�L�PHUFDQWLOLW]DFLy�GH�OD�FLX-WDW�HQGHJDWV�SHU�OHV�DXWRULWDWV�L�HO�FDSLWDO�� L�TXH�SUHQHQ�IRUPD�FRP�D�SURMHFWHV�GH�WHPDWLW]DFLy�L�SD-WULPRQLDOLW]DFLy�GH�O·HVSDL��WXULVWLÀFDQW�O·HQWRUQ��L�HVWLPXODQW�HOV�SURFHVVRV�GH�SULYDWLW]DFLy� HVSDFL-DO��JHQWULÀFDFLy�L�G·HVSHFXODFLy�LPPRELOLjULD��TXH�DFDEHQ�SHU� IRUoDU� JUDQV� FRQWLQJHQWV�GH�SREODFLy�D�XQD�PRELOLWDW�LQYROXQWjULD��$FRPSDQ\DWV�VHP-SUH� GH� O·DQRPHQDGD� ´SDUWLFLSDFLy� FLXWDGDQDµ�� HV�OHJLWLPHQ�DFWXDFLRQV�KLJLHQLW]DGRUHV�L�SUjFWLTXHV�GH�JRYHUQ�TXH��OOXQ\�G·DVVROLU�OD�SDUWLFLSDFLy�TXH�DEDQGHUHQ��O·HVWUHQ\HQ�HQ�PDUFV�MXUtGLFV�ÀVFDOLW-]DGRUV�L�SXQLWLXV�G·XQ�FDLUH�FDGD�YHJDGD�PpV�PR-UDOLVWD�L�UHSUHVVRU�

L’

Podeu consultar els articles que no han pogut te-QLU�FDEXGD�HQ�DTXHVW�GRVVLHU�HQ�HOV�HQOODoRV�� %RQ�3DVWRU��XQD� FLXWDW�KRULW]RQWDO� HQ� FXUV�GH�GHPROLFLy��6WHIDQR�3RUWHOOL�KWWS���REVHUYDWRULFRQIOLFWHXUED�RUJ������������ERQ�SDVWRU�XQD�FLXWDW�KRULW]RQWDO�HQ�FXUV�GH�GH-PROLFLR�� (O�3REOHQRX�D�IDYRU�GHO�FDUUHU��-RVp�0DQVLOOD�6HUj�SXEOLFDW�HQ�SDSHU�HQ�HO�Q~PHUR�����GHO�GLDUL�Diagonal��KWWSV���ZZZ�GLDJRQDOSHULRGLFR�QHW�

Més articles

Barris revoltatsAnDRéS nAyA

OV�EDUULV�GH�%DUFHORQD�HVWDQ�HQ�PRYLPHQW��1R�VyQ�XQ�R�GRV��6yQ�GHVHQHV��/D�UHDOLWDW�HOV�SRUWD�D�DQDU�PpV�HQOOj�GH�OD�TXHL[D�L�SUHQGUH�OD�LQL-

FLDWLYD��8QV�KR� IDQ� FHOHEUDQW�DVVHPEOHHV��GLULJLQW�VH�D�O·$MXQWDPHQW��SUHVHQWDQW�DOÃOHJDFLRQV��UHFROOLQW�VLJ-QDWXUHV��8QV�DOWUHV�GRQHQ�XQ�SDV�PpV�L�DOFHQ�OD�YHX�DOV�SOHQV�GHO�GLVWULFWH��DO�FDUUHU��HQ�FRQFHQWUDFLRQV��HQ�PDQLIHVWDFLRQV��/D�UHVSRVWD�pV�YDULDGD�L�GHVLJXDO��FRP�KR�pV�OD�FLXWDW�$�Carrer� DQHP� UHEHQW� LQIRUPDFLRQV� GH� OHV� EDUULDGHV�H[SOLFDQW� GLIHUHQWV� DFWXDFLRQV� GHO� YHwQDW� TXH� V·RUJD-QLW]D��(QV�KD� VHPEODW� TXH� VHULD�XQ� ERQ� FRPSOHPHQW�D�XQ�GRVVLHU�TXH�FRPHQoD�DPE�XQD�PRVWUD�GHO�WUHEDOO�TXH� HVWj� UHDOLW]DQW� O·2EVHUYDWRUL� G·$QWURSRORJLD� GHO�

&RQÁLFWH�8UEj��3HU� IHU�KR�KHP�UHDOLW]DW�DTXHVW�SHWLW�PDSD�VLWXDQW�DOJXQV�´SXQWV�FDOHQWVµ�RQ�HOV�YHwQV�L�YHw-QHV�HVWDQ�SUHQHQW�OD�LQLFLDWLYD��$OJXQV�SXQWV�DVVHQ\D-OHQ�SUREOHPjWLTXHV�TXH�HVWDQ�HQFDUULODGHV��SHUz�VHQVH�JDUDQWLD�G·DVVROLU�XQD�VROXFLy�ÀQDO��1R�UHODFLRQHP�HOV�JUDQV�WHPHV�SHQGHQWV��FRP�O·HVWDFLy�GH�OD�6DJUHUD��OHV�FDVHUQHV�GH�6DQW�$QGUHX�R�OHV�SUHVRQV�GH�7ULQLWDW�9HOOD�L�OD�0RGHO��6yQ�SURMHFWHV�DSURYDWV�HQ�HO�VHX�PRPHQW�L�TXH�DUD�HVWDQ�́ FRQJHODWVµ��4XDOVHYRO�GLD�HOV�EDUULV�DIHF-WDWV� HV� FDQVDUDQ�G·HVSHUDU� L� FRPHQoDUDQ�� GH�QRX�� OHV�PRELOLW]DFLRQV��/HV�SUHIHUqQFLHV�G·DTXHVW�$MXQWDPHQW�QR�VyQ�OHV�GH�OD�%DUFHORQD�GHOV�EDUULV��1RPpV�FDO�YHX-UH�OHV�REUHV�G·DTXHVW�HVWLX��DPE�PLOLRQV�LQYHUWLWV�HQ�OD�'LDJRQDO�R�HO�3DVVHLJ�GH�*UjFLD��/HV�VHYHV�SULRULWDWV�VyQ� OHV� GH� OD�%DUFHORQD�G·DSDUDGRU�� OHV� GHO� WXULVPH� L�HO�FRPHUo�D�JUDQ�HVFDOD��1R�IDOWHQ�PRWLXV�SHU�PRXUH·V��

E

1. Apartaments turístics

+D�HVWDW�OD�UHYROWD�GH�O·HVWLX��/·HV-SXUQD� YD� VDOWDU� D� OD� %DUFHORQHWD��(O� PRWLX�� HO� WXULVPH� LQYDVLX�� HOV�DSDUWDPHQWV�VHQVH�FRQWURO��OD�JUDQ�PDMRULD� LOÃOHJDOV��� OD� LPSRVVLELOLWDW�GH� GHVFDQVDU�� (OV� KDELWDWJHV� SX-JHQ�GH�SUHX�H[SRQHQFLDOPHQW�L�HOV�YHwQV� VyQ� H[SXOVDWV� GHO� EDUUL�� &R-PHQFHQ�XQ�VHJXLW�G·DVVHPEOHHV�YH-wQDOV� L�PDQLIHVWDFLRQV��6·KL�VXPHQ�D�OD�PRELOLW]DFLy�HOV�EDUULV�GH�&DVF�$QWLF��*zWLF� L�5DYDO�� OD� VROLGDULWDW�V·HVFDPSD� D� DOWUHV� EDUULV� GH� %DU-FHORQD� L�XQD�JUDQ�PDQLIHVWDFLy�GH�PLOHUV�GH�SHUVRQHV�UHFRUUH�OD�%DU-FHORQHWD�SHU�DFDEDU�D�OD�SODoD�6DQW�-DXPH�HO����G·DJRVW��/·$MXQWDPHQW�intenta respondre enviant alguns inspectors i tancant unes desenes G·DSDUWDPHQWV� LOÃOHJDOV�� 1R� Q·KL�KD�SURX��(O�SUREOHPD�FRQWLQXD�L�OD�OOXLWD�WDPEp�� �0pV�LQIRUPDFLy�D� OD�SjJLQD����

2. No a l’hotel al Rec Comtal/·$9� GHO� &DVF� $QWLF� L� O·$VVRFLDFLy�HQ� 'HIHQVD� GH� OD� %DUFHORQD� 9HOOD�YDQ�FHOHEUDU�HO�SDVVDW����GH� MXOLRO�XQD�DVVHPEOHD�FRQWUD�OD�FRQVWUXF-ció per part del nostre vell conegut 1~xH]�\�1DYDUUR�G·XQ�KRWHO�DO�FDU-UHU�GHO�5HF�&RPWDO��3DUW�GHO�VRODU�HVWDYD� GHVWLQDW� D� SLVRV� VRFLDOV��'HVSUpV� GH� O·DVVHPEOHD� LQIRUPDWL-YD� FRPHQoj� OD� UHFROOLGD� GH� VLJQD-WXUHV��(O�YHwQDW�GHO�&DVF�$QWLF�YD�HVWDU�SUHVHQW�DPE�XQD�SDQFDUWD�D�OD� PDQLIHVWDFLy� FRQWUD� HO� WXULVPH�VDOYDWJH��/HV�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�KR� WHQHQ�PROW� FODU��1R� YROHQ�PpV�KRWHOV� QL� PpV� DSDUWDPHQWV�� �0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�SjJLQD����

3. Turisme invasiu a Sagrada Família/D�6DJUDGD�)DPtOLD�pV�XQ�GHOV�EDU-ULV� TXH� SDWHL[� OD� IDOWD� G·RUGHQDFLy�GHO�WXULVPH��/·$9�YD�FRQYRFDU�XQD�PDQLIHVWDFLy�HO����GH�VHWHPEUH�VRWD�HO� OHPD� ´5HFXSHUHP� HO� EDUULµ�� 'H-QXQFLDYHQ�OD�PDVVLÀFDFLy�WXUtVWLFD�L�O·H[FpV�G·KRWHOV�L�DSDUWDPHQWV��'HV-SUpV�GH�OD�PDQLIHVWDFLy�YLQGUj�XQD�DVVHPEOHD�REHUWD�DO�FDUUHU�9DOqQFLD�HO�GLD���G·RFWXEUH��3ORX�VREUH�PXOODW�

4. Aturem el Pla Paral·lel(O� YHwQDW� V·KD� RUJDQLW]DW� HQ� XQD�SODWDIRUPD� G·DIHFWDWV� SHO� SOD� TXH�

WLUD� HQGDYDQW� O·$MXQWDPHQW� SHU� D�O·DYLQJXGD��GH�OD�TXDO�IRUPHQ�SDUW�OHV�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�GHO�3REOH�VHF�� OD� 6DWDOLD� L� 6DQW� $QWRQL�� 'H-nuncien que les obres responen a LQWHUHVVRV� EjVLFDPHQW� FRPHUFLDOV�L�GHO�WXULVPH��QR�SDV�GH� OHV�SHUVR-QHV� TXH� KL� YLXHQ�� +DQ� UHDFFLRQDW�WDUG��XQD�YHJDGD�KDQ�FRPHQoDW�OHV�REUHV�� SHUTXq� QLQJ~� QR� HOV� KDYLD�H[SOLFDW�HO�SURMHFWH��3HU�FRQWUD��O·DV-VRFLDFLy�GH�FRPHUFLDQWV�Vt�TXH�Q·HV-WDYD�LQIRUPDGD��1R�KDQ�DFRQVHJXLW�DWXUDU�OHV�REUHV�SHUz�WHQHQ�HO�FRP-SURPtV�TXH�O·$MXQWDPHQW�HVWj�REHUW�D� UHSODQWHMDU� O·~V�GH� O·HVSDL�GH� OHV�VLV�SODFHWHV�SODQLÀFDGHV��(OV�YHwQV�V·HVWDQ� UHXQLQW� HQ�DVVHPEOHHV�SHU�GHPDQDU� XQD� PRUDWzULD� G·DSDU-WDPHQWV�WXUtVWLFV� L� OD�UHYLVLy�GH� OD�PRELOLWDW�GH�OD�]RQD�

5. Gran de Sant Andreu, per a vianants'DYDQW� OD� SURSRVWD� G·XUEDQLW]DFLy�GHO� FDUUHU� *UDQ� GH� 6DQW� $QGUHX��O·$9�YD�SODQWHMDU�TXH�OD�YLD�IRV�GH-GLFDGD� HQ� H[FOXVLYD� DOV� YLDQDQWV��(O� GLVWULFWH� QR� FRPSDUWHL[� OD� LGHD�L�HV�QHJD�D�YDULDU�HO�SURMHFWH��'HV-SUpV�GH�FHOHEUDU�XQD�DVVHPEOHD��HOV�YHwQV�YDQ�DFRUGDU� UHFROOLU�ÀUPHV� L�H[LJHL[HQ�SDUWLFLSDU�HQ�O·HODERUDFLy�GHO� SURMHFWH� XUEDQtVWLF��(VWDQ� GLV-SRVDWV�D�OOXLWDU�SHU�DFRQVHJXLU�KR�

6. Fem Rambla

El barri del Poblenou va aconse-JXLU�DWXUDU�OHV�REUHV�GH�O·DYLQJXGD��(O� UHJLGRU�YD�DQDU�D� OD� VHYD�� VHQ-VH� SUHJXQWDU� DO� YHwQDW��'DYDQW� OD�SUHVVLy�DO�FDUUHU��HOV�YD�FLWDU�O·DOFDO-GH��TXH�YD�DFFHSWDU�REULU�XQ�SURFpV�participatiu i recollir les propostes GHOV� YHwQV�� 6·KD� FUHDW� XQD� FRPLV-VLy� SHU� WUHEDOODU� HO� WHPD��'HVSUpV�GH�O·HVWLX��DUULED�HO�PRPHQW�GH�OHV�FRQFOXVLRQV��/HV� HQWLWDWV� HVWDQ�YL-gilants per veure si es recullen o no OHV�VHYHV�SURSRVWHV�

7. Revitalitzar Pere IV

/HV�HQWLWDWV�GHO�3REOHQRX�HVWj�IHQW�XQ�VHJXLPHQW�GH�OD�UHPRGHODFLy�GHO�FDUUHU�3HUH�,9��TXH�FRQVLGHUHQ�TXH�QR�pV�XQ�WHPD�~QLFDPHQW�XUEDQtV-WLF��9ROHQ�XQ�FDUUHU�YLX��L�SHU�DFRQ-VHJXLU�OR�KDQ�UHDOLW]DW�XQ�SURMHFWH�TXH� OOLXUDUDQ� DO� GLVWULFWH� D� O·RFWX-EUH��(OV�HVSDLV�OOLXUHV��HOV�KDELWDW-JHV�EXLWV�� HOV� VRODUV��KDQ�GH�JHQH-rar activitat i potenciar la capacitat FUHDWLYD� GHO� YHwQDW�� /HV� DVVRFLDFL-RQV��FROÃOHFWLXV�DUWtVWLFV��O·HFRQRPLD�VRFLDO��WHQHQ�PROW�D�GLU��-D�YHXUHP�VL�O·$MXQWDPHQW�pV�UHFHSWLX�

8. No al mega-parc

+jELWDW� 8UEj� YD� SUHVHQWDU� ID� XQV�PHVRV� HO� SURMHFWH� GH� UHPRGHODFLy� L�DGHTXDFLy�GH�O·DFWXDO�9LYHU�GHO�EDU-UL�GH�&DQ�%DUy��DPE�XQ�SUHVVXSRVW�G·XQV���������HXURV��/·DVVHPEOHD�GH�EDUUL�HO�YD�UHEXWMDU��/HV�SULRULWDWV��HQWHQHQ��VyQ�XQHV�DOWUHV��(O�EDUUL�QR�YRO� XQ�PHJD�SDUF� SHU� DOV� WXULVWHV��1HFHVVLWD�XQD�PLOORU�DFFHVVLELOLWDW�L�TXH�HV�FRQVWUXHL[LQ�HOV�HTXLSDPHQWV�SHQGHQWV�� (O� GLVWULFWH� YD� GLU� TXH�DWXUDULD�HO�SOD��$UD�OD�SLORWD�pV�D�OD�WHXODGD�G·+jELWDW�8UEj�

9. Pla Especial per a la Satalia(OV�YHwQV�GH�OD�6DWDOLD�YDQ�DFRQVH-JXLU�OD�PRGLÀFDFLy�GHO�3OD�*HQHUDO�0HWURSROLWj�TXH�DIHFWD�D� OD� UHPR-GHODFLy� GHO� EDUUL�� 8Q� SDV� LPSRU-WDQW��$UD� V·KD�GH� FRQFUHWDU� HO�3OD�(VSHFLDO�� /·$9� V·KD� SRVDW� HQ� FRQ-WDFWH�DPE�+jELWDW�8UEj��TXH�MD�HOV�KD�DGYHUWLW�TXH�´PRGLÀFDU�HO�3*0�YD�VHU�IjFLO��SHUz�DUD�WLQGUHP�GLV-FUHSjQFLHVµ��&RPHQoD�XQ�WULPHVWUH�TXH�VHUj�LQWHQV�L�GHFLVLX��+L�KD�SRU�GHO� YHwQDW� TXH� HV� SODQWHJL� OD� GHV-WUXFFLy�G·DOOz�YHOO�SHU�FRQVWUXLU�DOOz�QRX�� ,QWHUFDQYLDU� FDVHWHV� EDL[HV�SHU� EORFV� G·KDELWDWJHV�� R� SHUGUH�HGLÀFLV� G·LQWHUqV� KLVWzULF�� /·REMHF-WLX�YHwQDO�pV�TXH�HO�3OD�JDUDQWHL[L�TXH�HO�FRQMXQW�GH�OD�EDUULDGD�VLJXL�GHFODUDW�FRP�D�Ep�FXOWXUDO�G·LQWHUqV�ORFDO��7HPSV�DO�WHPSV�

10. Cinema Niza per al barri /·$9� GH� 6DJUDGD� )DPtOLD� QR� DF-FHSWD� TXH� O·DQWLF� FLQHPD� 1L]D� HV�FRQYHUWHL[L� HQ� XQ� 0HUFDGRQD�� eV�XQ� DWHPSWDW� DO� FRPHUo� ORFDO� L� D�PpV� HO� EDUUL� SHUG� XQ� HTXLSDPHQW�VRFLR�FXOWXUDO�� (O� GLVWULFWH� VHJXHL[�OHV�FRQVLJQHV�GH�SODoD�6DQW�-DXPH�L�GHIHQVD�0HUFDGRQD��(O�YHwQDW�KD�IHW� DVVHPEOHHV� L� FRQFHQWUDFLRQV��XQD� GDYDQW� GH� O·HGLÀFL� GH� O·DQWLF�FLQHPD�L�XQD�DOWUD�HO�GLD�GH�OD�LQ-DXJXUDFLy�G·XQ�DOWUH�0HUFDGRQD�DO�EDUUL��7DPEp�V·KL�KDQ�SUHVHQWDW�DO�OHJDFLRQV�� $TXHVW� FLQHPD� QR� VHUj�XQ�VXSHUPHUFDW���0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�SjJLQD����

11. Defensem l’escola d’adults/·$VVRFLDFLy� GH� 9HwQV� GHO� %RQ�3DVWRU� SRUWD� PHVRV� RSRVDQW�VH� D�OD� SURSRVWD� GHO� &RQVRUFL� GH� WDQ-FDU� O·HVFROD� G·DGXOWV� GHO� EDUUL��

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 19

3

(O�PDSD�TXH�SXEOLTXHP�pV�LQFRPSOHW��6L�DOJXQ�EDUUL�YHX�TXH�QR�KL�ÀJXUD��pV�SHUTXq�OD�LQIRUPDFLy�HVWj�EDVDGD�HQ�OHV�LQIRUPDFLRQV�UHEXGHV�L�UHDOLW]DW�DPE�XUJqQFLD��1R�GXEWHX�HQ�FRPXQLFDU�QRV�OHV�YRVWUHV�PRJXGHV��6L�pV�QHFHVVDUL��HQ�IDUHP�XQD�VHJRQD�HGLFLy�DPSOLDGD��/HV�UHLYLQGLFDFLRQV�UHFROOLGHV�HVWDQ�QXPH-UDGHV�L�HOV�FHUFOHV�GH�FRORU�LQGLTXHQ�HOV�GLIHUHQWV�WHPHV�L�SUREOHPjWLTXHV�TXH�DERUGHQ�

'XHV� PLO� VLJQDWXUHV�� PDQLIHVWDFLRQV� L�XQD�FDGHQD�KXPDQD�YDQ�VHU�DOJXQHV�GH�OHV�DFFLRQV�UHDOLW]DGHV��)LQDOPHQW��KDQ�SDFWDW�XQ�FRPSURPtV�TXH�QR�V·DFDED�GH�WDQFDU�� 4XHGD� SHQGHQW� TXH� O·$MXQWD-PHQW� FRPSUL� HOV� ORFDOV� GHÀQLWLXV� L� TXH�OD�*HQHUDOLWDW�LQYHUWHL[L�HQ�O·HVFROD��/D�OOXLWD�FRQWLQXD���0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�Sj-JLQD����

12. La Maquinista, “pelotazo” a la vistaEl barri reivindica una escola que por-WD� VLV� DQ\V� HQ� EDUUDFRWV�� /·$MXQWDPHQW�SUHWpQ� TXH� HO� QRX� HTXLSDPHQW� HO� SDJXL�O·HPSUHVD� 8QLEDLO�5RGDPFR�� SURSLHWj-ULD� GHO� FHQWUH� FRPHUFLDO� OD� 0DTXLQLVWD��$�FDQYL��SHUPHWUj�OD�FRQVWUXFFLy�GH�����SLVRV�GH�UHQGD�OOLXUH�L�O·DPSOLDFLy�GHO�FHQ-WUH�FRPHUFLDO�HQ��������PHWUHV�TXDGUDWV��8Q�SHORWD]R�DPE�PDM~VFXOHV��(O�SOD�V·KD�DSURYDW� GH� PDQHUD� LQLFLDO� L� YHwQV� L� FR-PHUFLDQWV�KL�KDQ�SUHVHQWDW�DOÃOHJDFLRQV��3HU�RUJDQLW]DU�VH�V·KDQ�FRQVWLWXwW�HQ�XQD�

FRPLVVLy�IRUPDGD�SHOV�YHwQV�GH�O·HQWRUQ�L�OHV�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�GHO�%RQ�3DVWRU��6DQW�$QGUHX�GHO�3DORPDU�L�6DQW�$QGUHX�6XG��/HV�HVSDVHV�HVWDQ�HQ�DOW�

13. Línia 9 del metro

/D�/tQLD���GHO�PHWUR�DUULEDUj�D�O·DHURSRUW�i els barris de la Marina continuaran es-SHUDQW�GXUDQW�DQ\V��/·HPSUHQ\DPHQW�pV�PROW�JUDQ��/·$VVHPEOHD�GH�0DULQD�=RQD�)UDQFD� KD� UHDOLW]DW� QRPEURVHV� DFFLRQV�SHU�UHFODPDU�HO�PHWUR��'XUDQW����VHWPD-QHV�FRQWLQXDGHV�HV�YDQ�PDQLIHVWDU�DPE�XQD� LPSRUWDQW� SUHVqQFLD� YHwQDO�� 9DQ�GHQXQFLDU�D� O·$XGLqQFLD�3~EOLFD�GHO�GLV-tricte la situació frustrant del transport S~EOLF�D�OHV�EDUULDGHV��(OV�DXWREXVRV�WUL-JXHQ�D�DUULEDU�PpV�GH����PLQXWV��/·$V-VHPEOHD�L�OHV�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�HV�YDQ�UHXQLU�DO�MXOLRO�DPE�HO�UHJLGRU��L�D�O·RFWX-EUH�HVSHUHQ�XQD�DOWUD�UHXQLy��6·KDXUj�GH�YDORUDU�L�GLVFXWLU�FRP�HV�GHIHQVD�HO�GUHW�D�HVWDU�EHQ�FRPXQLFDWV��/HV�PRELOLW]DFLRQV�FRQWLQXDUDQ�

Turisme

Urbanisme

Equipaments

9HUG�XUEj

Mobilitat

Especulació

Espai públic

Habitatge

Participació

14. Pla del Tres Turons

(OV� EDUULV� GHO� &DUPHO�� &DQ� %DUy� L� )RQW�G·HQ�)DUJXHV�GHPDQHQ�TXH�HOV�KDELWDWJHV�DIHFWDWV�SHO�SURMHFWH�GHO�SDUF�HV�OHJDOLW]LQ�L�TXH�HV�FRQVWUXHL[LQ�KDELWDWJHV�GH�SURWHFFLy�RÀFLDO�SHU�UHXELFDU�HOV�YHwQV�GHO�SLVRV�TXH�FRQWLQXHQ�DIHFWDWV��7DPEp�HV�UHLYLQGLTXHQ�HOV� HTXLSDPHQWV� QHFHVVDULV� L� OD� XUEDQLW-]DFLy�GHO�SDUF��'DYDQW� OD� LQFDSDFLWDW�TXH�el districte es posi al capdavant de la rei-YLQGLFDFLy��HV�YD�GHPDQDU�XQD�UHXQLy�DPE�O·DOFDOGH��D�OD�TXDO�YD�DVVLVWLU�HO�WLQHQW�G·DO-FDOGH�$QWRQL�9LYHV��1R�VHPEOD�TXH�O·$MXQ-WDPHQW�V·DJDÀ�OHV�GHPDQGHV�DPE�JDQHV��(O�YHwQDW�KL�FRQWLQXDUj�LQVLVWLQW�

����3OD�G·8VRV�GH�*UjFLD�

(O� GLVWULFWH� GH� *UjFLD� YD� HODERUDU� XQ�3OD� G·8VRV� VHQVH� FDS� FRQVXOWD� YHwQDO��/HV� HQWLWDWV�� UHYROWDGHV�� YDQ� FUHDU� OD�SODWDIRUPD� ´*UjFLD�� FDS� D� RQ� YDV"µ��IRUPDGD� SHU� O·$9� GHO� EDUUL�� O·$VVHP-EOHD�GH� OD�9LOD�GH�*UjFLD�� DVVRFLDFLRQV�GH� GLIHUHQWV� SODFHV� L� FRPHUFLDQWV�� 9DQ�HODERUDU� XQ� PDQLIHVW� L� YDQ� SUHVHQWDU�DOÃOHJDFLRQV�� 'HQXQFLDYHQ� OD� SUROLIHUD-FLy�GH�WHUUDVVHV��HO�VRUROO�� O·REHUWXUD�GH�EDUV� DPE� OOLFqQFLHV� ´WUDPSDµ� L� OD� IDOWD�G·RUGHQDFLy� G·KRWHOV� L� DSDUWDPHQWV� WX-UtVWLFV��(O�GLVWULFWH�HV�YD�DGRQDU�TXH�HO�EDUUL�WHQLD�IRUoD�L�KD�IHW�PDU[D�HQUHUH��Es crearà un equip consensuat per ela-ERUDU�XQ�QRX�SURMHFWH��$�O·RFWXEUH�WRUQD�D�FRPHQoDU�HO�SURFpV�

16. Residència Alchemika

/D�UHVLGqQFLD�SHU�D�JHQW�JUDQ�TXH�V·KDYLD�GH� FRQVWUXLU� DO� EDUUL� GHO� &ORW�� VLWXDGD� DO�

VRODU�GH�O·DQWLJD�IjEULFD�$OFKHPLND��QR�KD�FRPSOHUW�HOV�WHUPLQLV�L�OHV�REUHV�HVWDQ�VHQ-VH�DFDEDU��6·KDQ�UHDOLW]DW�GHQ~QFLHV�S~EOL-TXHV�� FRQFHQWUDFLRQV��PDQLIHVWDFLRQV� L� HV�preparen actes reivindicatius per a la festa PDMRU���0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�SjJLQD����

17. Residència de les Corts

8QD�UHVLGqQFLD�S~EOLFD�SHU�D�OD�JHQW�JUDQ�TXH�YD�VHU�SULYDWLW]DGD�KD�HVWDW�VDQFLR-QDGD� SHO� VHX� PDO� IXQFLRQDPHQW�� /·$9�GHO�5DFy�GH�OHV�&RUWV�KR�YD�GHQXQFLDU�DO�SOH� GHO� GLVWULFWH� L� DO� 6tQGLF� GH�*UHXJHV��/·HPSUHVD�KD�HVWDW�FHVVDGD�L�VXEVWLWXwGD�SHU�XQD�DOWUD��%HOODWHUUD��TXH�KD�FRPHQ-oDW�DPE�PDO�SHX��UHVWULQJLQW�HO�FRQWDFWH�GHOV�IDPLOLDUV�DPE�HOV�UHVLGHQWV��$�SDUWLU�GH� OD� GHWHFFLy� G·DTXHVWD� SUREOHPjWLFD� L�GDYDQW�OD�VRVSLWD�TXH�KL�KD�PROWHV�VLWX-DFLRQV�VHPEODQWV��HV�SODWHMDUj�D�OD�)DYE�DFWXDU�D�QLYHOO�GH�WRWD�OD�FLXWDW�

18. Residència tancada tres anys(O�WHPD�GH�OD�UHVLGqQFLD�SHU�D�JHQW�JUDQ�GHO�EDUUL�GH� OD�3URVSHULWDW�FODPD�DO�FHO��/·HTXLSDPHQW�HVWj�DFDEDW�GHV�GH�ID�WUHV�DQ\V�L�FRQWLQXD�VHQVH�IXQFLRQDU��/·DVVRFL-DFLy�GH�YHwQV�L�O·DVVRFLDFLy�GH�OD�JHQW�JUDQ�GH�3URVSHULWDW�KDQ�IHW�DFWHV�GH�SURWHVWD��DVVHPEOHHV��FHUFDYLOHV����'H�WDQW�HQ�WDQW�OHV�SDUHWV�GH�O·HGLÀFL�DSDUHL[HQ�DPE�SLQ-WDGHV�H[LJLQW�QH�O·REHUWXUD��$UD�HOV�YHwQV�HVWDQ� SHQGHQWV� G·XQD� YLVLWD� D� O·HTXLSD-

PHQW�L�TXH�GRQLQ�XQ�FDOHQGDUL��(OV�SUH-RFXSD�TXH�QRPpV�Q·REULQ�XQD�SDUW��(Q�OD�]RQD�WDPEp�HVWj�SHQGHQW�GH�FRQVWUXFFLy�XQD� SLVFLQD� PXQLFLSDO� DSURYDGD�� �0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�SjJLQD����

19. Salvem Torre Garcini...

(O� EDUUL� GHO� *XLQDUGy� UHLYLQGLFD� GH� ID�WHPSV� OD� 7RUUH� *DUFLQL� SHU� D� HTXLSD-PHQWV��(OV�YHwQV�HV�YDQ�DVVDEHQWDU�TXH�KL�KDYLD�XQ�SURMHFWH�SHU� FRQVWUXLU�SLVRV�DO�VHX�MDUGt�L�HV�YDQ�RUJDQLW]DU��/D�ÀQFD�pV�SURSLHWDW�GH�1~xH]�\�1DYDUUR�GHV�GH�O·DQ\� ������ (V� YDQ� FHOHEUDU� DVVHPEOHHV�DPE� XQD� LPSRUWDQW� SUHVqQFLD� GH� YHwQV�L�YHwQHV��9DQ�SODQWHMDU� OD�VHYD�UHLYLQGL-FDFLy�DO�GLVWULFWH��/·$MXQWDPHQW�SURSRVD�O·KDELWXDO� ´LQWHUFDQYL� GH� FURPRVµ�� TXH-GDU�VH� DPE� 7RUUH� *DUFLQL� D� FDQYL� TXH�1~xH]� \� 1DYDUUR� SXJL� HVSHFXODU� HGLÀ-FDQW�DO�SDUF�GH�O·2UHQHWD��8Q�´SHORWD]Rµ�PpV�GHO�FRQVWUXFWRU��/·DVVRFLDFLy�GH�YHwQV�GHO�*XLQDUGy�L�GHO�SDVVDWJH�*DUFLQL� L� OD�&RRUGLQDGRUD�G·(QWLWDWV�MD�KDQ�FUHDW�XQD�SODWDIRUPD�SHU�GHIHQVDU�HO�SDUF�GH�O·2UH-QHWD�L�D�O·RFWXEUH�HV�SRVDUDQ�HQ�FRQWDFWH�DPE�HOV�YHwQV�GH�6DUULj�TXH�V·KL�RSRVHQ�

20. ... i el Parc de l’Oreneta

9HwQV�GH�6DUULj�� O·$9�GH�&DQ�&DUDOOHX�L�OD� )DYE� KDQ� FUHDW� XQD� SODWDIRUPD� TXH�V·RSRVD�DO�SURMHFWH�GH�1~xH]�\�1DYDUUR�GH�FRQVWUXLU�HQ�XQ�VRODU�GHO�3DUF�GH�O·2UHQH-WD��/·RSHUDFLy�IRUPD�SDUW�GH�´O·LQWHUFDQYL�GH�FURPRVµ�DPE�7RUUH�*DUFLQL��(OV�YHwQV�HVWDQ� UHFROOLQW� VLJQDWXUHV� L� D� O·RFWXEUH�HV�UHXQLUDQ�DPE�HOV�YHwQV�GHO�*XLQDUGy�SHU�XQLÀFDU�FULWHULV�L�UHLYLQGLFDFLRQV��1R�YROHQ�HQIURQWDPHQWV�HQWUH�EDUULDGHV��(O�SDVVDW���GH� VHWHPEUH�YDQ� UHDOLW]DU�XQD�SDVVHWMDGD�UHLYLQGLFDWLYD�GHV�GH�OD�SODoD�GH�6DUULj�ÀQV�DO�SDUF�

O/HV�SUHIHUqQFLHV�G·DTXHVW�$MXQWDPHQW�QR�VyQ�OHV�GH OD�%DUFHORQD�GHOV�EDUULV��1RPpV�FDO�IHU�XQ�UHSjV D�OHV�~OWLPHV�LQYHUVLRQV

1

11

2

23

444

5

67

8

9

1011

12 12

13

1414

14

15

16

17

18

19

20

21

22

2222

22

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 20

Residències per a MatusalemmERItxEll m. pAuné

QFDUD�QR�WHQHQ�QRP��DOPHQ\V�QR�XQ�G·RÀFLDO�� SHUz� OHV� UHVLGqQFLHV�GH�3URVSHULWDW�L�&DPS�GH�O·$USD�

SRGULHQ� VHU� EDWHMDGHV� DPE� WRWD� MXVWtFLD�FRP� D�Matusalem I i Matusalem II�� /D�noubarrienca porta tres anys acabada i VHQVH�LQDXJXUDU��PHQWUH�TXH�OD�GH�6DQW�Martí espera els acabats interiors des de SULQFLSLV�GH�������/D�*HQHUDOLWDW�KD�HQ-GDUUHULW�GLYHUVRV�FRSV�O·HVWUHQD��SHU�PDQ-FD�GH�SUHVVXSRVW��L�O·$MXQWDPHQW�GH�%DU-FHORQD�ID�HO�URQVD�SHU�DYDQoDU�HOV�GLQHUV��'HVSUpV� G·DQ\V� GH� SURWHVWHV�� SDQFDUWHV��UHXQLRQV�LQIUXFWXRVHV�L�QXPHUHWV�DOV�SOH-QDULV��YHwQV�GHOV�GRV�EDUULV�XQLUDQ�HVIRU-oRV� DTXHVWD� WDUGRU� SHU� IRUoDU� OD� SRVDGD�HQ� IXQFLRQDPHQW� DEDQV� GH� OHV� HOHFFLRQV�PXQLFLSDOV�GH������

Matusalem I��D�OD�3URVSHULWDW��IRUPD�SDUW� GHO� SRO� G·HTXLSDPHQWV� GHO� FDUUHU�0ROt� �9LD�)DYqQFLD��DO� FRVWDW�GHO� FDPS�GH�IXWERO�GH�OD�0RQWDxHVD��/D�SDUW�PpV�YLVLEOH�GHO�UHFLQWH�pV�OD�7RUUH�-~OLD��XQ�gratacels de pisos tutelats per a avis TXH�Vt�TXH�KD�HQWUDW�HQ� IXQFLRQDPHQW��7DPEp� IRUPDYD� SDUW� GHO� SDTXHW� XQD�SLVFLQD��SHUz�YD�IHU�DLJ�HV�DPE�HO�FDQYL�GH�JRYHUQ��´+HP�IHW�[RULoDGHV�SRSXODUV��XQD� RNXSDFLy� VLPEzOLFD�� KHP� GHPDQDW�H[SOLFDFLRQV�D�OD�UHJLGRUD�GH�1RX�%DUULV�D�FDGD�$XGLqQFLD�3~EOLFD����L�OD�UHVLGqQ-FLD�FRQWLQXD�WDQFDGDµ��ODPHQWD�OD�YHWH-UDQD�DFWLYLVWD�0DUXMD�5XL]��TXH�WDPEp�SUHVLGHL[� O·$VVRFLDFLy�GH�*HQW�*UDQ�GH�

OD�3URVSHULWDW��´)D�DQ\V�L�SDQ\V�TXH�QR�V·DVVLJQD�FDS�SODoD��L�DL[z�TXH�KL�KD�PpV�GH�������SHUVRQHV�HQ�OOLVWD�G·HVSHUD��QR�SRW� VHU� TXH� WLQJXHP� GXHV� UHVLGqQFLHV�DWXUDGHVµ�� FULWLFD�� ´3HU� QR� SDUODU� GHO�JXjUGLD�MXUDW�TXH�FXVWRGLD�O·HGLÀFL��TXH�GHX�FRVWDU�XQV�GLQHUV��GLF�MR�µ��V·H[FODPD�5XL]��$VVHJXUD�TXH��SHU�PpV�TXH�KR�KDQ�SUHJXQWDW��HO�FRQVLVWRUL�QR�HOV�KD�UHYH-ODW�HO�FRVW�GH�OD�YLJLOjQFLD�

(O�SUHVLGHQW�GH�O·$9�GH�OD�3URVSHULWDW��5LFDUGR� 'RPLQJR�� VHFXQGD� HOV� UHWUHWV�GH�5XL]� L� VXEUDWOOD� TXH� OD� TXHL[D� YH�GH�OOXQ\��´4XDQ�YDQ�SRVDU�OD�SULPHUD�SHGUD��ID� FLQF� DQ\V�� MD� HQ� SRUWjYHP� ��� UHLYLQ-

GLFDQW� OD� UHVLGqQFLD�µ�� ([SOLFD� TXH� O·H[-WHULRU�HVWj�DFDEDW��SHUz�IDOWD�FRPSUDU�HO�PRELOLDUL�L�FRQYRFDU�XQ�FRQFXUV�SHU�WULDU�O·HPSUHVD� TXH� JHVWLRQDUj� O·HTXLSDPHQW��´/D�*HQHUDOLWDW�QR�Wp�HOV�GLQHUV��G·DFRUG��SHUz� O·$MXQWDPHQW� OL� SRW� DYDQoDU� OD� LQ-YHUVLy�FRP�KD�IHW�DPE�DOWUHV�FRVHV�PROW�PHQ\V�LPSRUWDQWV�SHU�DOV�FLXWDGDQV��FRP�HO�&LUFXLW�GH�0RQWPHOy�R�HO�0RELOH�:RUOG�&RQJUHVV�� 1RPpV� GHPDQHP� HO� PDWHL[�

WUDFWH�µ��DUJXPHQWD�'RPLQJR��$�O·~OWLPD�UHXQLy�DPE�UHSUHVHQWDQWV�PXQLFLSDOV�HOV�YDQ�SURPHWUH�TXH�O·$MXQWDPHQW�SUHPHULD�O·DFFHOHUDGRU�SHU�SRGHU�HVWUHQDU�O·HTXLSD-PHQW�HO�IHEUHU�GH������FRP�D�PROW�WDUG��7DPEp� YDQ� HPSDUDXODU� XQD� YLVLWD� D�O·LQWHULRU�GH�O·HGLÀFL�XQ�FRS�DFDEDGHV�OHV�YDFDQFHV�� ´'HSqQ�GHO� TXH�KL� YHLHP�� HQV�FUHXUHP�R�QR�OD�GDWD�SURPHVD�G·LQDXJX-UDFLyµ��UHSOLFD�OD�0DUXMD�5XL]�

Aturada la residència d’Alchemika

8QV�TXDQWV�EDUULV�PpV�DYDOO�� DO�&DPS�GH�O·$USD��V·DOoD�DPE�SDUVLPzQLD�OD�ÁD-PDQW� Matusalem II�� )RUPD� SDUW� G·XQ�FRPSOH[�G·HTXLSDPHQWV� �WDPEp�XQD�UH-LYLQGLFDFLy�KLVWzULFD�GHOV�YHwQV��XELFDW�D�O·DQWLJD� IjEULFD� GH� SOjVWLFV� $OFKHPLND��/D�ELEOLRWHFD�MD�V·KD�LQDXJXUDW��SHUz�OD�UHVLGqQFLD�L�FHQWUH�GH�GLD�YDQ�WRSDU�DPE�OHV�UHWDOODGHV�GH� OD�*HQHUDOLWDW��TXH�HO������ YD� DWXUDU� OHV� REUHV� sine die�� /D�LQVLVWqQFLD�GHO�EDUUL�KD�IRUoDW�O·$MXQWD-PHQW�D�SURSRUFLRQDU�HO�ÀQDQoDPHQW�SHU�DFDEDU�O·DFWXDO�IDVH��TXH�DGHTXD�O·LQWHUL-RU�GH�O·HVSDL��´(Q�WHRULD�DTXHVWV�WUHEDOOV�KDQ�G·DFDEDU�DO�PDUo� L� GHVSUpV� IDOWDUj�FRPSUDU� HO� PRELOLDUL� L� DGMXGLFDU�QH� OD�JHVWLyµ�� H[SOLFD� 0LTXHO� &DWDV~V�� SUH-VLGHQW� GH� O·$9� &ORW� �� &DPS� GH� O·$USD��/·HQWLWDW� GHPDQD� TXH� HOV� GRV� HTXLSD-PHQWV� REULQ� GLQV� GHO� SULPHU� WULPHVWUH�GH�������SHU�QR�DMRUQDU�O·HVWUHQD�D�GHV-SUpV�GH�OHV�HOHFFLRQV��TXH�VROHQ�HQGDUUH-ULU�VHWPDQHV�HOV�WUjPLWV�L�GHFLVLRQV�TXH�KDJLQ�TXHGDW�D�PLWJHV��

´+HP� FRQYRFDW� XQ� DFWH� UHLYLQGLFD-WLX� HO� ��� GH� QRYHPEUH�� TXH� FXOPLQDUj�DPE� XQ� GLQDU� SRSXODU� SHU� VLPEROLW]DU�HOV� jSDWV� HQ� FRPSDQ\LD� TXH� KD� G·RIHULU�OD�IXWXUD�UHVLGqQFLD�L�FHQWUH�GH�GLDµ��DV-VHQ\DOD� HO� GLULJHQW� YHwQDO�� ´/D� SULPHUD�GDWD� G·REHUWXUD� TXH� YDQ� DQXQFLDU� HUD�O·DQ\� ������ SRUWHP� XQD� GqFDGD� L� PLWMD�HVSHUDQW�OD�UHVLGqQFLD�µ��FODPD��´$TXHVWD�WDUGRU�SDUODUHP�DPE�HOV�FRPSDQ\V�GH�OD�3URVSHULWDW�L�FROÃODERUDUHP�HQ�WRW�HO�TXH�SXJXHP��SHU�IHU�PpV�IRUoDµ��DYDQoD�

3RUWDYHXV� PXQLFLSDOV� UHFRQHL[HQ�TXH�WUHEDOOHQ�´GHV�GH�ID�WHPSV��FRQMXQ-WDPHQW� DPE� OD� *HQHUDOLWDW�� SHU� WUREDU�WRWV�HOV�FDPLQV�SRVVLEOHV�SHUTXq�SXJXLQ�obrir la residència de Prosperitat i la de O·$OFKHPLNDµ�� SHUz� GHVFDUWHQ� GHWDOODU�FDS�FDOHQGDUL�´SHUTXq�IDOWHQ�DOJXQV�VHU-UHOOV�SHU�WDQFDUµ�

E

O'HVSUpV�G·DQ\V�GH�SURWHVWHV�L�UHXQLRQV�LQIUXFWXRVHV��HOV�YHwQV�GH�3URVSHULWDW�L�HO�&ORW�XQLUDQ�HVIRUoRV�SHU�H[LJLU�O·REHUWXUD�GHOV�HTXLSDPHQWV

Els dos equipaments paralitzats indignen el veïnat proper, perquè són molt tangibles. Però el veritable problema és el que no es veu. A la ciutat de Barcelona hi ha unes 7.700 persones en llista d’espera per rebre una plaça pública en una residència. Els espais de Prosperitat i Camp de l’Arpa disposaran, sumats, d’uns 200 llits. És a dir, amb prou feines cobriran un 2’6% de la demanda explicitada. I a curt termini no està previst construir cap altre centre, així que aquesta llista anirà creixent per l’augment de la població sènior i per l’allargament de l’esperança de vida. L’INE estima que el 2051 tres de cada 10 persones serà major de 65 anys. L’envelliment poblacional, en especial quan no es pot compensar ni amb l’arribada d’immigrants ni amb bones taxes de natalitat, posa FRQWUD�OHV�FRUGHV�HO�ÀQDQoDPHQW�GH�OHV�SUHVWDFLRQV�S~EOLTXHV�L�REOLJD�D�UHSHQVDU�el tipus d’equipaments i serveis. Cada cop més gent gran necessitarà cada cop més serveis i espais adaptats. El repte és majúscul.

Un repte majúscul

pEpA CAlAtRAvAPintades de veïns emprenyats criden l’atenció sobre la paralització de la residència al barri de Prosperitat

21. Villadesahucio

(OV� GHVQRQDPHQWV� FRQWLQXHQ� LP-SDUDEOHV�DOV�QRVWUHV�EDUULV��&LXWDW�0HULGLDQD� HV� GLVWLQJHL[� SHO� WULVW�UqFRUG� GH� GHVQRQDPHQWV� L� WDPEp�per la capacitat de resposta del seu YHwQDW��'XUDQW�HOV�~OWLPV�WUHV�PH-sos es van produir una trentena de FDVRV��/D� UHVSRVWD� YHwQDO� L� OD� VROL-GDULWDW�YDQ�SUHQGUH�IRUPD�DPE�OHV�concentracions davant dels habitat-JHV�SHU�LPSHGLU�O·H[SXOVLy��/·DVVRFL-DFLy�GH�YHwQV�GH�&LXWDW�0HULGLDQD�FRPSWD�DPE�HO�VXSRUW�GH�O·DVVRFLD-FLy����[����OD�3$+�L�HOV�YHwQV�G·DO-WUHV�EDUULV�TXH�UHVSRQHQ�D�OD�FULGD��(O�UHDOORWMDPHQW�GHÀQLWLX�GHOV�DIHF-WDWV�SUHVHQWD�YHULWDEOHV�GLÀFXOWDWV��/·$MXQWDPHQW� SRVD� PROWHV� WUDYHV��'HVSUpV�GH�O·DJRVW��HO�EDUUL�MD�Wp�HQ�OD�OOLVWD���R���DPHQDFHV�GH�GHVQRQD-PHQW��8Q�SUREOHPD�TXH�DIHFWD�FDGD�YHJDGD�PpV�EDUULV�GH�%DUFHORQD�

22. Habitatges públics en venda(OV�DIHFWDWV�GHOV�EORFV�G·KDELWDWJHV�de protecció propietat de Regesa TXH� DTXHVWD� V·KD� PDOYHQXW� D� XQ�IRQV�G·LQYHUVLy�KDQ� FUHDW� OHV� VHYHV�SUzSLHV� DVVRFLDFLRQV� GH� YHwQV� SHU�GRQDU�KL� UHVSRVWD� FRQMXQWD�� (OV�EORFV�HVWDQ�VLWXDWV�D�&DQ�3HJXHUD�

�SDVVHLJ� 8UUXWLD�� ����� OD� 6DJUHUD��6DJUHUD�� ����� OHV�&RUWV� �7UDYHVVH-UD�GH�OHV�&RUWV������L�3RUWD��0DQXHO�6DQFKR�� ����� 5HLYLQGLTXHQ� TXH� HOV�PDQWLQJXLQ� OHV� FRQGLFLRQV� TXH� WH-QLHQ��+DQ�FHOHEUDW�GLYHUVHV�DVVHP-EOHHV� L� KDQ� FROÃORFDW� SDQFDUWHV� GH�SURWHVWD� DOV� HGLÀFLV�� (V� UHXQHL[HQ�XQD�YHJDGD�DO�PHV�L�WUHEDOOHQ�SHU-TXq�VH�VXPLQ�D�OD�OOXLWD�HOV�DIHFWDWV�GH�OHV�&RUWV��&RPHQoD�D�SUHRFXSDU�TXH�V·DQXQFLwQ�DOJXQV�SLVRV�SHU�OOR-JDU� FRP� D� DSDUWDPHQWV� WXUtVWLFV��(VWDQ�FRRUGLQDWV�DPE�OHV�DVVRFLDFL-RQV�GH�YHwQV�GH�&DQ�3HJXHUD��3RUWD�L�6DJUHUD�L�DPE�HO�FROÃOHFWLX����[�����0pV�LQIRUPDFLy�D�OD�SjJLQD�����

23. Bany al Rec Comtal

(O�SDVVDW����GH� MXOLRO�XQ�FHQWHQDU�GH�YHwQV�L�YHwQHV�YD�SRUWDU�D�WHUPH�XQD� DFFLy� O~GLFR�UHLYLQGLFDWLYD� DO�5HF�&RPWDO�DO�VHX�SDV�SHU�9DOOER-QD�� /·DFFLy� YD� FRQVWDU� G·XQ� EDQ\�IDPLOLDU� L� XQ� HVPRU]DU� SRSXODU� D�OD� ULEHUD�GHO� FDQDO��(OV�YHwQV�HUHQ�GH�9DOOERQD�L�GHO�EDUUL�GH�&DQ�6DQW�-RDQ�GH�0RQWFDGD��/HV�DLJ�HV�GH�OD�VqTXLD�VyQ�GH�TXDOLWDW��SHUz�O·HQWRUQ�HVWj�SOH�GH�EURVVD�L�PDOPqV��$TXHVW�HVWLX�OD�FULVL�KD�GHL[DW�PROWV�YHwQV�sense vacances i davant la calor la ]RQD�HUD�O·~QLF�OORF�RQ�SRGHU�VH�UH-IUHVFDU�� (OV� YHwQV� KDYLHQ� UHFROOLW�VLJQDWXUHV� L� HOV� GRV� DMXQWDPHQWV�V·KDYLHQ�FRPSURPqV�D�GLJQLÀFDU�HO�OORF�� FRVD� TXH�QR�KDQ� IHW�� /·$9�GH�&DQ� 6DQW� -RDQ� L� O·HQWLWDW� GH�9DOO-ERQD� 'RQHV� $FWLYHV� YDQ� FRQYRFDU�OD�SURWHVWD�VRWD�HO� OHPD�´6L�HO�5HF�&RPWDO�HVWLJXpV�D�6DUULj��MD�HVWDULD�DUUHJODWµ��(OV�YHwQV�DVVHJXUHQ�TXH�WRUQDUDQ�D�SRVDU�VH�HOV�EDQ\DGRUV�

O$TXHVW�OOLVWDW�GH�FRQÁLFWHV�pV�LQFRPSOHW��+L�KD�PpV�EDUULV�HQ�PRYLPHQW�L�G·DOWUHV�TXH��FDQVDWV�G·HVSHUDU��tornaran a les PRELOLW]DFLRQV

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 21

Tot va començar amb una festa privada

Barcelona es ven pisos de proteccióASSOCIACIOnS DE vEïnS I vEïnES AfECtAtS pER lA pRIvAtItzACIó

XDWUH� SURPRFLRQV� G·KDELWDWJH�SURWHJLW� GH� %DUFHORQD� YDQ� VHU�YHQXGHV� O·DQ\� SDVVDW� D� XQ� IRQV�

G·LQYHUVLy�´YROWRUµ��/HV�TXDWUH�WHQLHQ�HQ�FRP~�TXH�YDQ�VHU�TXDOLÀFDGHV�XUEDQtVWL-FDPHQW�FRP�D�KDELWDWJH�GRWDFLRQDO��FODX���KM�� GH� OORJXHU� SHU� D� MRYHV�� /D� SURSLH-WjULD�HUD�5HJHVD��¶PXWDGD·�GHVSUpV�HQ�OD�)XQGDFLy�3ULYDGD�GH�SLVRV�GH�OORJXHU��XQ�HQV�FUHDW�SHU�HL[XJDU�HOV�GHXWHV�GH�O·HP-SUHVD�PDUH�

$UD� ID� XQ� DQ\�� HOV� YHwQV� G¶DTXHVWHV�SURPRFLRQV��3RUWD��6DJUHUD��&DQ�3HJXH-UD�L�OHV�&RUWV���YDP�VHU�LQIRUPDWV�SHU�FDU-WD�TXH�OD�)XQGDFLy�KDYLD�GHL[DW�GH�VHU�QH�propietària i que el nou arrendador era &ROyQ� 9LYLHQGDV�� XQD� HPSUHVD� SDQWD-lla�� WHzULFDPHQW� GH� OORJXHU� VRFLDO�� 'HV�G·DTXHOO�PRPHQW��KHP�WLQJXW�XQ�GHJRWHLJ�GH�QRWtFLHV� LQTXLHWDQWV��&ROyQ�9LYHQGDV�SHUWDQ\�D� O·HQWUDPDW�G·$]RUD�� IRQV� G·LQ-

YHUVLy� FRQIRUPDW� SHU� %DQFR� 6DQWDQGHU�L�*ROGPDQ�6DFKV�� HOV�PDWHL[RV� FRPSUD-GRUV�G·HGLÀFLV�VRFLDOV�GH�0DGULG�TXH�YDQ�SRVDU�HOV� OORJDWHUV�FRQWUD� OHV�FRUGHV�� OHV�FRQGLFLRQV�KDQ�FDQYLDW��FRQWUDFWHV�QRXV��DXJPHQW�GH�OHV�TXRWHV�GH�PDQWHQLPHQW��REOLJDFLy�G·DJDIDU�SjUTXLQJ�SHU�DOV�QRXV�LQTXLOLQV��,�HO�TXH�pV�SLWMRU��QR�HV�UHVSHFWD�

OD�OOLVWD�G·HVSHUD�GH�3URWHFFLy�2ÀFLDO��V·KD�G·HVWDU� LQVFULW� SHUz� W·LQIRUPHQ� XQ� FRS�W·KDV�LQWHUHVVDW�SHO�SLV���'H�IHW��FDS�GH�OHV�TXDWUH�SURPRFLRQV�DSDUHL[HQ�MD�DO�OOLVWDW�GH� SLVRV� GRWDFLRQDOV� TXH� RIHUHL[� O·$MXQ-

WDPHQW��(OV� EORFV� HVWDQ�D�XQD�PHQD�GH�OOLPEV��VyQ�VRFLDOV�HQ�WHRULD��SHUz�V·KL�DF-FHGHL[�FRP�VL�IRVVLQ�GH�OOLXUH�PHUFDW��KDQ�DSDUHJXW�DQXQFLDWV�D�SRUWDOV�LPPRELOLD-ULV�FRP�´,GHDOLVWDµ�

'HV� GHOV� EORFV� SULYDWLW]DWV� HQV� KHP�FRQVWLWXwW�HQ�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�SHU��GH-fensar els drets dels inquilins i garantir O·DFFpV� D� DTXHVWV�KDELWDWJHV� GH� SURWHFFLy�RÀFLDO�� (QV� LQTXLHWD� O·REVFXUDQWLVPH� GH�O·DGPLQLVWUDFLy��TXDOVHYRO�LQWHQW�G·DFRQVH-JXLU�XQD�H[SOLFDFLy�UDRQDEOH�[RFD�DPE�XQ�PXU�EXURFUjWLF��L�OHV�UHVSRVWHV�HYDVLYHV�QR�IDQ�PpV�TXH�LQFUHPHQWDU�HOV�GXEWHV�

(O�QRX�SURSLHWDUL�HVWj�REOLJDW�D�PDQ-WHQLU�OD�SURWHFFLy�RÀFLDO�GXUDQW����DQ\V��L�GHVSUpV"���+HP�GHPDQDW�XQD�LPSOLFDFLy�IHUPD��SHUz�VH·Q�UHQWHQ�OHV�PDQV�

/·KDELWDWJH� VRFLDO� L� DVVHTXLEOH� pV� XQ�dret dels ciutadans i una obligació per a O·DGPLQLVWUDFLy��%DUFHORQD�QR�SRW�SHUGUH�DTXHVWV� KDELWDWJHV�� HVSHFLDOPHQW� TXDQ�HO�JRYHUQ�7ULDV�LQVLVWHL[�WDQW�HQ�TXq�YRO�DXJPHQWDU�HO�SDUF�G·KDELWDWJH�SURWHJLW�

Q

O'HV�GHOV�EORFV�SULYDWLW]DWV�HQV�KHP�RUJDQLW]DW�HQ�DVVRFLDFLRQV�YHwQDOV�SHU�defensar els drets dels LQTXLOLQV�L�JDUDWLU�QH�O·DFFpV

gAlA pInav l’òstia de la barceloneta

RW�YD�FRPHQoDU�XQD�QLW��TXDQ�QR�HV� SRGLD� GRUPLU�� 7RW� YD� FRPHQ-oDU�TXDQ�HQV�KDYLHQ�DUUDEDVVDW�

OD�VRQ��L�QRPpV�TXHGDYD�HO�PDOVRQ�GH�OD�IHVWD� HWHUQD�� DOLHQD�� LPSRVDGD�� TXH� HV�FRODYD�SHU�HQWUH�OHV�ÀQHVWUHV�DPE�ULDOOHV�TXH�VHPEODYHQ�XQD�PRID�G·DTXHOO�TXH�YRO�GRUPLU�L�QR�SRW��'·DTXHOO�TXH�YRO�GHVFDQ-VDU�L�QR�SRW��'·DTXHOO�TXH�KD�YLVW�FRP�HQ�HOV�GDUUHUV�PHVRV�GHVHQHV�GH�YHwQV�KDQ�KDJXW�GH�PDU[DU�GHO�EDUUL�SHUTXq�HOV�KDQ�desnonat o no els han renovat el contrac-WH��'·DTXHOO�TXH�YROLD�PDU[DU�GH�YDFDQFHV�L�QR�V·KR�KD�SRJXW�SHUPHWUH��G·DTXHOO�TXH�DTXHVW�HVWLX�V·KD�TXHGDW�D�FDVD�L��HQ�WUDV-SDVVDU�OD�SRUWD�MD�QR�UHFRQHL[�HO�EDUUL�HQ�TXq�YLX��3HUTXq�HOV�EDUULV��QR�KR�REOLGHP��VyQ�HOV�VHXV�YHwQV��L�DL[z��D�XQ�EDUUL�FRP�OD�%DUFHORQHWD��GH�FDUUHUV�HVWUHWV�L�FDVHV�PLQ~VFXOHV��WUDYHVVD�OD�YLYqQFLD�TXRWLGL-DQD�GH� O·HVSDL�S~EOLF� TXH� pV��PpV�DYLDW��FRPXQLWDUL�

7RW�YD�FRPHQoDU�DO�)DFHERRN��SHU�DO-JXQD� FRVD� pV� OD� [DU[D� VRFLDO� SHU� H[FHO�OqQFLD� RQ� JHQHUDU� FRPXQLWDW�� OD� SURORQ-JDFLy�GH�OD�YRUHUD�GH�FDVD��(O�JUXS�´3RU�OD�DEROLFLyQ�GH�ORV�SLVRV�WXUtVWLFRVµ��PHWD-llenguatge privat que es va convertir en meanstream�HQ�XQ�EDUUL�SRSXODU��SHUTXq�WRWKRP�HPSDWLW]DYD�L�HQWHQLD�D�TXq�HV�UH-

IHULD�DTXHOO�QRP�TXH�GHVSUpV�PROWV�SHULR-GLVWHV�KDQ�WULJDW�HQ�GHV[LIUDU��,�PHQWUH�OD�festa continuava als pisos en què abans YLYLHQ� IDPtOLHV�� V·HVWHQLD� DO� FDUUHU�� D� OD�SODWMD�� D� OHV� FRQYHUVHV� GH� VREUHWDXOD����DXJPHQWDYHQ� OHV� TXHL[HV� GHOV� YHwQV�� DO�GLVWULFWH��D�OD�JXjUGLD�XUEDQD��D�WRWKRP�TXH� SRGLD� WHQLU� FDSDFLWDW� G·LQWHUYHQFLy��VHQVH�TXH�QLQJ~�QR�IHV�UHV��2�SLWMRU�HQFD-UD��GHL[DQW�IHU��TXH�pV�OD�PDQHUD�PpV�SHU-YHUVD� GH� SURPRXUH� XQD� DFWLYLWDW� VHQVH�UHVSRQVDELOLW]DU�VH·Q��4XDQ�O·DGPLQLVWUD-FLy�QR�DFWXD��OD�JHQW�V·DXWRRUJDQLW]D�SHU�GRQDU�UHVSRVWHV�DOV�SUREOHPHV��L�OD�IHVWD�es va convertir en indignació en una pri-PHUD�UHXQLy�DO�FDPS�GH�IXWERO�FRQYRFDGD�D�WUDYpV�GH�)DFHERRN�SHU�PLUDU�GH�GRQDU�UHVSRVWD� DO� SUREOHPD�� (VSRQWDQHwWDW� HQ�

OD�SURWHVWD�SHU�DIURQWDU�XQ�SUREOHPD�HV-WUXFWXUDO��HV�FRPHQoj�D�VRUWLU�FDGD�QLW�DO�FDUUHU�SHU� WDQFDU� OHV� DJqQFLHV�G·DSDUWD-PHQWV� WXUtVWLFV� TXH� URPDQLHQ� REHUWHV�GHVSUpV�GH�OHV��������&DGD�FRS�PpV�JHQW��L� OHV� DJqQFLHV� WDQFDYHQ�� /ODYRUV� YLQJXp�el boom�PHGLjWLF��6L� OD�%DUFHORQHWD�HUD�FRQHJXGD�LQWHUQDFLRQDOPHQW�ÀQV�DUD��KR�HUD�QRPpV�FRP�XQ�EDUUL�SHVFDGRU�G·DWUDF-WLX�WXUtVWLF�HQ�OD�FRVPRSROLWD�%DUFHORQD��,�GH�FRS��HOV�YHwQV�UHYHUWLUHQ�HO�PLVVDWJH��OD�%DUFHORQHWD�HO�TXH�WHQLD�HUD�XQ�SUREOHPD�DPE�HO�WXULVPH�L�OHV�VHYHV�FRQVHT�qQFLHV�

Del “jo” al “nosaltres”

7RW� YD� FRPHQoDU� D� DGRSWDU� XQD� DOWUD�GLPHQVLy�� O·DOFDOGH� 7ULDV� WHQLD� XQ� SUR-EOHPD� SROtWLF� D� VREUH� OD� WDXOD� TXH� YD�LQWHQWDU� GHVYLDU� DPE� PHVXUHV� G·LP-SDFWH�L�SRFD�HÀFjFLD�D�OODUJ�WHUPLQL��HOV�YHwQV� G·DOWUHV� EDUULV� VH� VROLGDULW]DYHQ�DPE�OD�%DUFHORQHWD��Ep�SHUTXq�SDWLHQ�HO�SUREOHPD�� Ep� SHUTXq� SUHYHLHQ� DOOz� TXH�

VH·OV�YHQLD�D�VREUH��/D�%DUFHORQHWD�FRP�HO�PLUDOO�HVSHUSqQWLF�GHO� IXWXU�GH�PROWV�EDUULV�� ,� pV� DTXt� TXDQ� WRW� YD� FRPHQoDU�D�DQDU�PpV�HQOOj��SHUTXq�YHQLD�GH�PROW�PpV� OOXQ\��HOV�YHwQV�HPSRGHUDWV�YDQ�À-ODU�PpV�SULP�L�GHL[DUHQ�GH�FULGDU�FRQWUD�HO� WXULVPH� GH� ERUUDW[HUD� SHU� FRPHQoDU�D� FULGDU� ´%DUFHORQD� QR� HVWi� HQ� YHQWD�µ��'HO�´MR�YXOO�GRUPLUµ�DO�´YDULDUj�HO�PRGHO�WXUtVWLF�O·$MXQWDPHQW�GH�%DUFHORQD"µ�TXH�OL�SUHJXQWDYHQ�D�0HUFq�+RPV�HQ�HO�SOH-QDUL� H[WUDRUGLQDUL�� 7RW� YD� FRPHQoDU� HQ�XQ�SDV� GHO� ´MRµ� DO� ´QRVDOWUHVµ�� LQGLYLGX-DOPHQW�L�FRP�D�EDUUL��OHV�SURWHVWHV�GH�OD�%DUFHORQHWD�KDQ�LQFRUSRUDW� OD�GLPHQVLy�GH�FLXWDW�DPE�XQD�UDSLGHVD�VRUSUHQHQW��PHQWUH�HOV�YHwQV�GH�OD�UHVWD�GHO�GLVWULFWH�FRQYRFDYHQ�D� OHV�PDQLIHVWDFLRQV�VRWD�HO�OHPD�´WRWV�VRP�OD�%DUFHORQHWDµ��

I si WRWV�VRP�OD�%DUFHORQHWD��HO�SUREOH-PD�GH�O·DOFDOGH�7ULDV�L�0HUFq�+RPV�pV�XQ�SUREOHPD�D�WRW�%DUFHORQD��TXH��SHU�WDQW��QR� VH� VROXFLRQDUj� QRPpV� DPE� PHVXUHV�

HVSHFtÀTXHV� SHU� D� OD� %DUFHORQHWD�� OHV�TXDOV�D�PpV�PDQWHQHQ�HO�PDWHL[�DOJRULW-PH�GH�GLVWULEXFLy�GH�EHQHÀFLV�L�GHVSHVHV�GH�OD�LQG~VWULD�GHO�WXULVPH��EHQHÀFLV�HFR-QzPLFV� SULYDWV�� GHVSHVHV� HFRQzPLTXHV� L�SHUMXGLFLV� VRFLDOV� S~EOLFV� L� FRPXQLWDULV��(OV�YHwQV�KR�VDEHQ��HOV�SROtWLFV�WDPEp�

$�OD�%DUFHORQHWD�L�D�%DUFHORQD�WRW�YD�FRPHQoDU�ID�PROW�GH�WHPSV��TXDQ�XQV�SRFV�YDQ�FRPHQoDU�D�VRPQLDU�DPE�XQD�FLXWDW�DO�VHUYHL�GHOV�VHXV�LQWHUHVVRV�SDUWLFXODUV��,�PXQWDUHQ�OHV�VHYHV�IHVWHV�SULYDGHV�D�OHV�TXH�DFXGLHQ�HOV�UHSUHVHQWDQWV�GH�O·$XWR-ULWDW�3RUWXjULD�GH�%DUFHORQD��-RUGL�&ORV��HOV� DPLFV� G·$SDUWXU�� HOV� UHSUHVHQWDQWV�del tripartit i el bipartit que ara han es-WDW�VXEVWLWXwWV�SHU�XQD�&L8�TXH�KD�YROJXW�SXMDU�HQFDUD�PpV�HO�YROXP�GH�OD�P~VLFD��

/D�VHYD�IHVWD�SULYDGD�FRPHQoj�ID�PROW�GH�WHPSV��SHUz�VHPEOD�TXH�QR�WULJDUj�JDL-UH�HQ�DFDEDU�VH��SHUTXq�HQ�DTXHVW�SDV�GHO�´MRµ�DO�´QRVDOWUHVµ��OHV�VHYHV�IHVWHV�SULYD-GHV�MD�QR�KL�WHQHQ�FDEXGD�

T

O(OV�YHwQV�GH�OD�%DUFHORQHWD�GHL[DUHQ�GH�FULGDU�FRQWUD�HO�WXULVPH�GH�ERUUDW[HUD�SHU�FRPHQoDU�D�FULGDU�´%DUFHORQD�QR�HVWj�HQ�YHQGD�µ

jOAn lInuxbCnEls veïns de la Barceloneta, amb el suport d’altres barris de la ciutat, es van manifestar el passat 30 d’agost

ARxIuProtestes als pisos d’ Urrutia

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 22

Pols contra un nou hotel al Rec ComtalAv CASC AntIC I vEïnS En DEfEnSA DE lA bARCElOnA vEllA

O� SDVVDW� ��� GH� MXOLRO� HV� YD� FHOH-EUDU�XQD�DVVHPEOHD�LQIRUPDWLYD�FRQYRFDGD� SHU� OHV� $9� GHO� &DVF�

$QWLF� L�9HwQV�HQ�'HIHQVD�GH� OD�%DUFHOR-QD�9HOOD�VREUH�HO�SURMHFWH�G·KRWHO�TXH� OD�SURPRWRUD�1~xH]�\�1DYDUUR�YRO�XELFDU�DO�VRODU�HQWUH�HO�SDVVDWJH�GH�6DQW�%HQHW�L�HO�FDUUHU�5HF�&RPWDO�

(OV�SRQHQWV�YDQ� LQIRUPDU�TXH� O·KRWHO�RFXSD�HOV�VRODUV�GHO�FDUUHU�5HF�&RPWDO����L�����(O�GHO�Q~PHUR����HO�FRPSUj�ID�PpV�

GH����DQ\V�1~xH]�L�1DYDUUR�D�EDL[�SUHX�DOV�SURSLHWDULV�GHVSUpV�TXH�O·$MXQWDPHQW��VHQVH�EDVHV�IRQDPHQWDGHV��HO�GHFODUpV�HQ�HVWDW� UXwQyV�� (O� Q~PHUR� ��� KDYLD� HVWDW�VHX� GH� O·HFRQRPDW�PLOLWDU� L� XUEDQtVWLFD-PHQW�HVWDYD�GHVWLQDW�D�HTXLSDPHQW�VRFL-DO��0DOJUDW� DL[z� L� HO� EDL[�SUHX�D�TXq� HO�YD�WUHXUH�HO�0LQLVWHULR�0LOLWDU��O·$MXQWD-PHQW�QR�YD�DFXGLU�D�OD�VXEKDVWD�L�1~xH]�L�1DYDUUR�HO�FRPSUj�PROW�EDUDW�

3DVVDWV� XQV� DQ\V�� HQFDUD� QR� VH� VDS�TXDQ� HV� IDUj� O·HTXLSDPHQW� G·KDELWDWJH�

VRFLDO�TXH�V·KD�GH�FRQVWUXLU��QL�TXLQD�SDUW�RFXSDUj� GHO� VRODU��(Q� FDQYL� UHFHQWPHQW�O·$MXQWDPHQW�KD�DSURYDW�HO�SURMHFWH�G·KR-WHO�D�SODQWD�EDL[D�L���SODQWHV��TXDQ�DEDQV�HUD�GH�SODQWD�EDL[D�L���SODQWHV��7DPEp�HV�YD�LQIRUPDU�TXH�O·$MXQWDPHQW�QR�SUHYHX�SUHVHUYDU�OHV�UHVWHV�GHO�5HF�&RPWDO�PDO-JUDW�VHU�HO�WUDP�G·HQWUDGD�D�OD�%DUFHORQD�

PHGLHYDO�L�WHQLU�JUDQ�YDORU�SDWULPRQLDO�$�O·DVVHPEOHD�YDQ�DVVLVWLU�JDLUHEp�����

YHwQV� L� YHwQHV� TXH� YDQ� VHJXLU� DPE� PROW�G·LQWHUqV� OHV� H[SOLFDFLRQV� GHOV� SRQHQWV� L�OD�GRFXPHQWDFLy�JUjÀFD�SURMHFWDGD��(Q�HO�GHEDW�� YD� VHU� XQjQLPH� OD� FRQGHPQD� GHO�SURMHFWH�GH�O·KRWHO�L�HV�YDQ�GHFLGLU�LQLFLDWL-ves de protesta contra la seva construcció i

FRQWUD�OHV�IDFLOLWDWV�TXH�GyQD�O·$MXQWDPHQW�per substituir els habitatges de tota la vida GH�&LXWDW�9HOOD�SHU�KRWHOV��TXDQ�DUD�MD�Q·KL�KD�PROWV��(Q�GHÀQLWLYD��SHU�IHU�QRV�IRUD�L�FRQYHUWLU�&LXWDW�9HOOD�HQ�XQ�́ SDUF�WHPjWLFµ�G·~V�H[FOXVLX�SHU�D�WXULVWHV��SHU�FUHDU�GLÀ-FXOWDWV�DO�FRPHUo�GH�EDUUL�DIDYRULQW�XQ�FR-PHUo�G·HVSHFXODFLy�DPE�O·DMXGD�GH�O·DGPL-

E

O/·$MXQWDPHQW�KD�DSURYDW�HO�SURMHFWH�GH�O·KRWHO�GH�1~xH]�\�1DYDUUR�DPE�WUHV�SODQWHV�PpV�GHO�TXH�PDUFD�OD�OOHL�L�sense preveure la preservació GH�OHV�UHVWHV�GHO�5HF�&RPWDO

Av CASC AntICAssemblea veïnal informativa el passat 23 de juliol

Els veïns del Canòdrom, farts d’esperarAlíCIA tuDElA

ot i que fa vuit anys que els ve-wQV� GHO� &RQJUpV� HVWDQ� OOXLWDQW�SHU� DFRQVHJXLU� XQ� SOD� G·HTXLSD-

PHQWV�SHU�DO�EDUUL�DOV�WHUUHQ\V�GH�O·DQWLF�FDQzGURP�GH�OD�0HULGLDQD��HO�SURMHFWH�QR�DFDED� GH� PDWHULDOLW]DU�VH�� /D� SURSRVWD�GH�PRGLÀFDFLy�GHO�3OD�*HQHUDO�0HWURSR-OLWj��3*0��G·DTXHVWV�WHUUHQ\V��SUHVHQWD-GD�SHO�UHJLGRU�GH�6DQW�$QGUHX��5DLPRQG�%ODVL��QR�KD�DFDEDW�GH�FRQYqQFHU�HOV�YH-wQV��TXH�MD�KL�KDQ�SUHVHQWDW�DOÃOHJDFLRQV��'H�WRWD�PDQHUD��HO�SURMHFWH�QR�FRQWHPSOD�FDS�FRQVWUXFFLy�GLQV�GH�O·DFWXDO�PDQGDW��WRW�L�TXH�Vt�TXH�V·KD�DUULEDW�DO�FRPSURPtV�GH�GHL[DU� WDQFDW�XQ�SURMHFWH� L�TXH�VLJXL�LUUHYRFDEOH��LQGHSHQGHQWPHQW�GHO�JRYHUQ�PXQLFLSDO�TXH�VXUWL�HO������

'HV�GH�OD�7DXOD�GH�7UHEDOO�G·(QWLWDWV�&DQzGURP��TXH�HV�YD� FUHDU� O·DQ\������ L�

TXH� DJUXSD� ��� HQWLWDWV� GHO� EDUUL� L� O·HQ-WRUQ�� V·DOÃOHJD� TXH� HO� ����� YDQ� SDFWDU�DPE�HO�FRQVLVWRUL�XQV�HTXLSDPHQWV�L�VX-perfícies que no han estat respectats en OD� SURSRVWD�PXQLFLSDO� GH� 3*0�� 6HJRQV�OD�SUHVLGHQWD�GH�O·$VVRFLDFLy�GH�9HwQV�GH�&RQJUpV�,QGLDQV�� %HWOHP� $\~FDU�� HQ� HO�SOD� IDOWHQ�������P��GHOV�������TXH�SUH-YHX�HO�SURMHFWH��HQ�HOV�TXDOV�V·KDYLHQ�GH�FRQVWUXLU� HTXLSDPHQWV�� (Q� HO� QRX� SOD�presentat pel consistori han desaparegut HGLÀFLV�FRP�O·HVFROD�EUHVVRO��OD�UHVLGqQFLD�i centre de dia de gent gran i la residèn-FLD�G·RUIHV�GLVPLQXwWV��3HU�DOV�YHwQV��VL�QR�HV� SRW� HGLÀFDU� DOJXQ� GHOV� HTXLSDPHQWV��V·KDXULD� GH� UHVHUYDU� HO� VzO�� 7DPEp� HV�

TXHL[HQ� TXH� DPE� OD� QRYD� SURSRVWD� GH�PRGLÀFDFLy�GHO�3*0��HO�FHQWUH�FtYLF�HVWj�SUHYLVW�FRQVWUXLU�OR�HQ�GRV�HGLÀFLV��TXDQ�KDYLD�G·DL[HFDU�VH�HQ�HOV�WHUUHQ\V�GHO�FDU-UHU�&DUGHQDO�7HGHVFKLQL��RQ�D�GLD�G·DYXL�KL�KD�XQHV�SLVWHV�GH�SHWDQFD��7DPEp�KD�HVWDW� HOLPLQDW� GHO� QRX� SOD� OD� JXDUGHULD�PXQLFLSDO�� 6HJRQV�$\~FDU�� DTXHVWD�SOD-QLÀFDFLy�pV�´ULGtFXODµ�MD�TXH�HOV�GRV�EORFV�GHO�FHQWUH�FtYLF��D�PpV�GH�QR�VDWLVIHU�OHV�QHFHVVLWDWV� GHO� EDUUL�� RFXSHQ� O·HVSDL� GH�

OD�JXDUGHULD��$�PpV��OD�]RQD�GHGLFDGD�D�HVSDL�MXYHQLO�QRPpV�Wp�SUHYLVWRV����P��

3HU�OD�VHYD�EDQGD��O·$MXQWDPHQW�LQVLV-WHL[� HQ� TXq� HV� UHVSHFWD� HO� SOD� SDFWDW� HO������DPE�OD�7DXOD�GH�7UHEDOO��3HO�TXH�ID�D�XQD�SDUFHOÃOD� VLWXDGD�D� OD�0HULGLDQD��SURSLHWDW�GHO�SjUTXLQJ�$UHQDO��HO�UHJLGRU�%ODVL�DGPHW�TXH�QR�pV�SRVVLEOH�H[SURSL-DU�OD�SHUTXq�VXSRVDULD�XQD�GHVSHVD�GH����PLOLRQV��TXH�DUD�PDWHL[�QR�HV�SRW�SHUPH-WUH�O·$MXQWDPHQW�

El projecte comença el 2006

(O�WDQFDPHQW�GH�O·DQWLF�&DQzGURP�GH�OD�0HULGLDQD� L� O·H[SURSLDFLy� GHOV� WHUUHQ\V�RFXSDWV�SHU�XQHV�SLVWHV�GH�WHQQLV���������P��� O·DQ\������YD�REULU�SHU�DOV�YHwQV� OD�possibilitat de poder idear un pla per pal-OLDU� HO� GqÀFLW� G·HTXLSDPHQWV� S~EOLFV� DO�EDUUL�� TXH� SRUWDYHQ� WHPSV� GHQXQFLDQW��(Q�DTXHVW�FRQWH[W��DTXHOO�PDWHL[�DQ\��YD�QpL[HU�OD�7DXOD�GH�7UHEDOO�G·(QWLWDWV�GHO�

T

jOAn mOREjónFa vuit anys que els veïns del Congrés lluiten per aconseguir equipaments als terrenys de l’antic Canòdrom

O/D�SURSRVWD�GH�PRGLÀFDFLy�GHO�3*0�QR�FRQWHPSOD�SDUW�GHOV�HTXLSDPHQWV�SDFWDWV�L�O·DFWXDFLy�QR�HV�IDUj�GXUDQW�O·DFWXDO�PDQGDW

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 23

jORDI mOlInA

O�FRQÁLFWH�TXH�YLXHQ�DOJXQV�EDU-ULV�GH�%DUFHORQD�DPE�HO�PRGHO�GH�FLXWDW��L�TXH�KD�DUULEDW�D�OD�VHYD�

Pj[LPD�H[SUHVVLy�DUUDQ�GH�OD�FULVL�GH�OD�%DUFHORQHWD��Wp�XQ�QRP�SURSL�D�O·DYLQJX-GD�GHO�3DUDOÃOHO�� HO�3OD�3DUDOÃOHO��(O�TXH�HQ�XQ�SULQFLSL� KDYLD� GH� VHU� XQ�SURMHFWH�SHU� UHKDELOLWDU� O·DYLQJXGD�� DSURYDW� SHU�XQDQLPLWDW� HQ� SOH�PXQLFLSDO� VRWD�PDQ-GDW� GH� O·DOFDOGH� -RUGL�+HUHX�� KD� DFDEDW�provocant un rebuig notable entre el tei-[LW�DVVRFLDWLX�L�YHwQDO�GH�OD�]RQD�

&ROÃOHFWLXV� YHwQDOV�� FXOWXUDOV� L� SURIHV-VLRQDOV��DVVHPEOHHV�GH�EDUUL�L�HQWLWDWV�GH�6DQW� $QWRQL�� 3REOH�VHF� L� HO� 5DYDO� V·KDQ�RUJDQLW]DW� SHU� LPSXOVDU� OD� SODWDIRUPD�FLXWDGDQD� $WXUHP� HO� 3OD� 3DUDOÃOHO�� TXH�PDQWp�XQ�SROV�DPE�O·$MXQWDPHQW�SHU�WDO�G·LQWHUYHQLU� HQ� HO� SURMHFWH�� ´&UHLHP� TXH�HO�3OD�� VXEYHQFLRQDW�DPE�GLQHUV�S~EOLFV��EHQHÀFLD�HO�VHFWRU�SULYDW�L�V·REOLGD�GH�OHV�QHFHVVLWDWV�VRFLDOV��VHUYHLV�L�HTXLSDPHQWV�G·XQV�EDUULV�SRSXODUV�HVSHFLDOPHQW�FDVWL-JDWV�SHU�OD�FULVLµ��H[SOLFD�HO�VRFLzOHJ�0DUF�6HUUD��XQ�GHOV�SRUWDYHXV�GH�OD�SODWDIRUPD�

/D�UHIRUPD��SUHVVXSRVWDGD�HQ�����PLOL-RQV�G·HXURV��FRQVLVWHL[�HQ�OD�FRQVWUXFFLy�GH�VLV�QRYHV�SODFHWHV�DO� OODUJ�GH� O·DYLQJXGD��XQD�QRYD�SDYLPHQWDFLy��HO�GHVSODoDPHQW�GHO�FDUULO�ELFL�DO�PLJ�GH�OD�FDOoDGD�L�OD�FUHD-FLy�G·XQ�QRX�VLVWHPD�G·HQOOXPHQDW�WHFQROz-JLFDPHQW�DYDQoDW��/D�)XQGDFLy�(O�0ROLQR��)(0���SULQFLSDO�DOLDGD�GHO�FRQVLVWRUL�HQ�DTXHVWD� UHIRUPD��KDYLD�GLW��SHU�PLWMj�GH�OD�VHYD�SUHVLGHQWD��(OYLUD�9i]TXH]��TXH�HO�3DUDOÃOHO�QHFHVVLWDYD�XUJHQWPHQW�XQ�QRX�L�PRGHUQ�VLVWHPD�G·HQOOXPHQDW��'LW�L�IHW��(O����� GHO� SUHVVXSRVW�� ����PLOLRQV� G·HXURV��VHUj�SHU�DOV�QRXV�IDQDOV��FDGD�XQ�G·XQ�FRVW�DSUR[LPDW�GH�������HXURV�

'HV� GH� OD� SODWDIRUPD� DVVHJXUHQ� TXH�les sis noves placetes estan pensades per acollir les terrasses dels negocis de O·KRVWDOHULD��L�VRVWHQHQ�TXH�HV�SULYDWLW]D-Uj�XQ�HVSDL�S~EOLF�TXH�KDYLD�GH� VHU�SHU�D� DFWLYLWDWV� DO� FDUUHU�� 'HPDQHQ� WDPEp�UHFRQVLGHUDU� OD� GRWDFLy� HFRQzPLFD� SHU� D�OD�LOÃOXPLQDFLy��L�UHRULHQWDU�OD�D�ÀQDOLWDWV�VRFLDOV��,��SHU�~OWLP��H[LJHL[HQ�O·HODERUDFLy�G·XQ�3OD�G·8VRV�FDSDo�G·HYLWDU�O·DXJPHQW�GHO�WXULVPH�D�OD�]RQD��8QD�SURSRVWD�TXH��DYXL��JHQHUD�XQ�DPSOL�FRQVHQV�DPE�DOWUHV�DFWRUV�SULQFLSDOV�GH� OD�YLGD�YHwQDO�GH� OD�]RQD��FRP�DUD�OD�&RRUGLQDGRUD�G·(QWLWDWV�GHO�3REOH�VHF�R�OD�8QLy�GH�9HwQV�GHO�3REOH�VHF��TXH�YLXHQ�HO�GHEDW�VREUH�HO�IXWXU�GH�O·DYLQJXGD�DO�PDUJH�GH�OD�SODWDIRUPD�

Els efectes del Pla

6HJRQV�HOV�DFWLYLVWHV��OD�UHIRUPD�GHO�3DUDO�OHO� UHVSRQ� D� OD� YROXQWDW� G·HVWHQGUH� ´XQD�FDWLID�YHUPHOODµ�DOV� FUHXHULVWHV�TXH�DUUL-EHQ�DO�3RUW��WHQLQW�HQ�FRPSWH�TXH�OD�SULQ-FLSDO�YLD�G·HVFDSDPHQW��OD�5DPEOD��MD�V·KD�H[SULPLW�ÀQV�DO�SXQW�TXH��D�GLD�G·DYXL��pV�XQ�HL[�VHQVH�LGHQWLWDW��(O�3DUDOÃOHO��D�PpV��PDQWp� FRQQHFWLYLWDW� DPE� SXQWV� HVWUDWq-JLFV�GH�OD�FLXWDW��FRP�OD�)LUD�GH�%DUFHOR-QD�� R� SXQWV� GH� FRQFHQWUDFLy� HFRQzPLFD��FRP� HO� FHQWUH� FRPHUFLDO� GH� /HV� $UHQHV��'H�IHW��HO�WUjQVLW�GH�WXULVWHV�SHU�O·DYLQJX-GD�MD�HVWj�FRQGLFLRQDQW�QR�QRPpV�HO�WLSXV�G·HVWDEOLPHQWV� TXH� V·KL� KDQ� LQVWDOÃODW� HQ�HOV�GDUUHUV�DQ\V��FRP�pV�HO�FDV�GH�UHVWDX-UDQWV�GH�JUDQV�IUDQTXtFLHV�L�DOWUHV�GH�OX[H��VLQy�WDPEp�OD�ÀVRQRPLD�VRFLDO�GHOV�EDUULV�YHwQV�� ´&RUUHP� HO� ULVF� GH� WUDQVIRUPDU� HO�3DUDOÃOHO�HQ�XQD�QRYD�5DPEOD��L�TXH�EDU-ULV�SRSXODUV� L�KLVWzULFV�� FRP�HO�3REOH�VHF�R�6DQW�$QWRQL�DFDELQ�VHQW�XQ�QRX�%RUQµ��GLX�6HUUD��TXH�DOHUWD�G·XQ�FUHL[HQW�SURFpV�GH�JHQWULÀFDFLy�HQ�DTXHVW�EDUUL�

$� DTXHVWD� SUREOHPjWLFD� FDO� DIHJLU� OD�SUROLIHUDFLy�GH�SLVRV�WXUtVWLFV��$O�3REOH�VHF��VHJRQV�GDGHV�RÀFLDOV��KL�KD�����SLVRV�UHJLV-WUDWV�FRP�D�WXUtVWLFV��D�EDQGD�GHOV�LOÃOHJDOV��$O�FDUUHU�1RX�GH�OD�5DPEOD��SHU�H[HPSOH��KL�KD�EORFV�G·HGLÀFLV�VHQFHUV�TXH�SHUWDQ\HQ�D�XQD�PDWHL[D�HPSUHVD�LPPRELOLjULD�L�TXH�HV�GHVWLQHQ�QRPpV�DO� WXULVPH��(Q�DTXHVW�VHQWLW��OD�SODWDIRUPD�GHPDQD�XQD�PRUDWz-ULD�HQ�OHV�OOLFqQFLHV�G·KRWHOV��SLVRV�WXUtVWLFV�L�WHUUDVVHV�HQ�SXQWV�GH�FRQÁLFWH�

0HQWUHVWDQW�� O·$MXQWDPHQW� EDVD� OD�OHJLWLPLWDW�GHO�SURMHFWH�HQ�HO�SURFpV�SDU-WLFLSDWLX� TXH� YD� OLGHUDU� MXQWDPHQW� DPE�OD�)(0�L�TXH�YDQ�DYDODU�OD�&RRUGLQDGRUD�G·(QWLWDWV��OD�8QLy�GH�9HwQV�GHO�3REOH�VHF�L� O·$VVRFLDFLy� GH� &RPHUFLDQWV� GH� 3REOH�VHF�L�3DUDOÃOHO��/D�SODWDIRUPD�HO�WLWOOD�GH�´IDQWDVPDµ�SHU�O·RSDFLWDW�HQ�O·DFFpV�D�OHV�DFWHV�L�SHU�OD�PDQFD�GH�UHJXODULWDW�HQ�OD�FRQYRFDWzULD� GH� UHXQLRQV�� (Q� OD� GDUUH-UD� UHXQLy� VREUH� HO� IXWXU� GH� O·DYLQJXGD��O·$MXQWDPHQW��D�SDUHU�GH� OD�SODWDIRUPD��YD�GHPRVWUDU�´PDQFD�GH�YROXQWDW�SROtWL-FDµ�SHU�DVVXPLU�DOJXQD�GH�OHV�GHPDQGHV�YHwQDOV��(OV�DFWLYLVWHV��TXH�QR�GHVFDUWHQ�PRELOLW]DFLRQV� D� FXUW� WHUPLQL�� DGYHUWHL-[HQ�TXH�QR�V·DYLQGUDQ�D�FDQYLV�FRVPqWLFV��

Pla Paral·lel, una catifa vermella per als creueristes del Port

E

jORDI mOlInA/D�SODWDIRUPD�FRQWHPSOD�QRYHV�PRELOLW]DFLRQV�VL�O·$MXQWDPHQW�QR�PRX�ÀW[D

Al carrer Blai, al cor del Poble-sec, ja s’acumulen una cinquantena de bars i gairebé quaranta terrasses en 800 metres. La manca d’un Pla d’Usos ha facilitat la proliferació d’un monocultiu de l’oci que ha empès algunes famílies, com la d’en Miquel, l’Aurora L�OD�SHWLWD�/HLD��D�IHU�OHV�PDOHWHV��´%ODL�pV�OD�ÀUD�GH�OD�WDSD�L�OD�FHUYHVD�D���HXUR��l’Ajuntament ha cedit més llicències del compte, és un carrer per a turistes”. Els veïns DOHUWHQ�TXH�O·REHUWXUD�G·DTXHVWV�HVWDEOLPHQWV�V·HVWj�UHDOLW]DQW�VHQVH�FDS�SODQLÀFDFLy�

El carrer Blai, l’exemple a no seguir

En cap dels punts de la reforma municipal no es fa referència al teatre Arnau, icona del Paral·lel ÀQV�D�OD�GqFDGD�GHOV�QRUDQWD��quan va entrar en declivi. Ara, una plataforma veïnal demana que es rehabiliti com a museu de les arts escèniques i de la història de l’avinguda. La reivindicació arriba després d’un llarg període en què el consistori, que el va adquirir l’any 2011, no hagi trobat encara cap empresa inversora capaç d’assumir els 10 milions d’euros que suposaria una rehabilitació integral.

Teatre Arnau, el gran oblidat

&DQzGURP� TXH�� GHVSUpV� GH� GLYHUVHV�UHXQLRQV� DPE� O·DOHVKRUHV� HTXLS�PX-QLFLSDO�GHO�36&�L�HOV�YHwQV��YDQ�SDFWDU�FRQVWUXLU�� HQ� O·HVSDL� GH� OHV� DQWLJXHV�SLVWHV� G·HVTXt�� XQD� ]RQD� HVSRUWLYD�FRPSRVWD� SHU� XQD� SLVWD� FREHUWD� GH���[���P�L�GXHV�SLVWHV�GHVFREHUWHV�GH���[���P��7DPEp�YDQ�DSURYDU�OD�FRQV-WUXFFLy�G·XQ�FHQWUH�FtYLF��XQ�FDVDO�SHU�D�OD�JHQW�MRYH��XQ�FDVDO�L�XQD�UHVLGqQ-FLD�SHU� D� JHQW� JUDQ��XQ�DSDUFDPHQW�VRWHUUDQL��XQ�FHQWUH�SHU�D�RUIHV�GLVPL-QXwWV�L�XQD�]RQD�YHUGD�

5HVSHFWH� D� O·HGLÀFL� GHO�&DQzGURP��OD�7DXOD�GH�7UHEDOO�KD�PRVWUDW�GHV�GH�O·LQLFL�HO�VHX�VXSRUW�D�OD�LGHD�GH�FUHDU�XQ� HTXLSDPHQW� GH� FLXWDW� GHGLFDW� D�OD� FXOWXUD� L� OD� LQQRYDFLy�DPE� OD� FRQ-GLFLy� TXH� HV� UHXUEDQLW]pV� WRWD� O·LOOD�GHO� FDQzGURP� DPE� HOV� HTXLSDPHQWV�VROÃOLFLWDWV�� (Q� XQ� SULQFLSL�� HOV� YHwQV�YROLHQ� TXH� DTXHVW� HGLÀFL� FXOWXUDO� IRV�G·~V�H[FOXVLX�SHU�DO�EDUUL��3HUz�GRQDW�TXH�pV�XQ�HGLÀFL�DPE�XQD�DUTXLWHFWX-UD�PROW�HVSHFLDO�L�DPE�XQ�SUHPL�)$'��)RPHQW�GH� OHV�$UWV� L� HO�'LVVHQ\��� OD�VHYD�UHIRUPD�L�PDQWHQLPHQW�UHTXHULD�XQD� LQYHUVLy� HOHYDGD��'·DTXHVWD�PD-QHUD��O·$MXQWDPHQW�YD�EXVFDU�XQ�SUR-PRWRU��/·,QVWLWXW�GH�&XOWXUD�GH�%DUFH-ORQD��,&8%��YD�DFFHGLU�D�LQYHUWLU�HQ�OD�UHIRUPD�L�GHVWLQDU�O·HGLÀFL�D�XQ�FHQWUH�G·DUW� L�SURMHFWHV�G·LQQRYDFLy�SHU�D�FR-PXQLWDWV� FUHDWLYHV�� GHSHQHQW� GHO� GH-SDUWDPHQW�GH�&UHDWLYLWDW�L��,QQRYDFLy�

'HV� GHO� �����ÀQV� DO� ����� HV� YDQ�IHU�GLYHUVHV�UHXQLRQV�SHU�SDFWDU�DPE�O·$MXQWDPHQW� XQ� SOD� G·XUEDQLW]DFLy�L�XVRV�GH� O·LOOD�FRPSUHVD�HQWUH�5LHUD�G·+RUWD�� 3DUGR�� &RQFHSFLyQ� $UHQDO�L� &DUGHQDO� 7HGHVFKLQL�� /D� LGHD� HUD�GHOV� ������� P��� GHGLFDU� ������� D�HTXLSDPHQWV�L��������D�]RQD�YHUGD�

3HUz�HO�FDQYL�GH�JRYHUQ�DO�PDLJ�GHO������L�OD�FULVL�YDQ�DWXUDU�OHV�QHJRFLD-FLRQV�GXUDQW�GRV�DQ\V��)LQDOPHQW�� DO�PDLJ�GHO������HO�FRQVHOO�GH�EDUUL�YD�YR-WDU�XQD�GH�OHV�WUHV�SURSRVWHV�ÀQDOPHQW�SUHVHQWDGHV� GH� PDQHUD� FRQVHQVXDGD�SHU�OD�WDXOD�GH�WUHEDOO�L�O·$MXQWDPHQW��/D�GHFHSFLy�GHOV�YHwQV�KD�HVWDW�YHXUH�FRP�HO�SURMHFWH�GH�PRGLÀFDFLy�GHO�3*0�QR�UHFXOO�DOJXQV�G·DTXHVWV�DFRUGV�

QLVWUDFLy�PXQLFLSDO�GH�%DUFHORQD��SHU�HOLPLQDU�OHV�SRTXHV�UHVWHV�KLVWzULTXHV�que donen identitat als nostres barris i substituir-les per una arquitectura ab-VROXWDPHQW�DOLHQD�D�&LXWDW�9HOOD�

/D� GHVtGLD� GH� O·$MXQWDPHQW� UHV-SHFWH�DOV�YHwQV�WDPEp�TXHGj�GHPRV-WUDGD�HQ�HO�IHW�TXH�GHV�GHO�MXQ\�XQHV�perforacions de la constructora del FDUUHU� 5HF� &RPWDO� KDYLHQ� GHL[DW� DO�GHVFREHUW�DLJ�HV�EUXWHV��TXH�KDYLHQ�FUHDW�JUDQV�HL[DPV�GH�PRVTXLWV�TXH�QR�GHL[DYHQ�GRUPLU� �PROWD� JHQW� GHO�barri i provocaven greus picades a qui Wp� DOÃOqUJLHV�� 0DOJUDW� OHV� UHLWHUDGHV�SURWHVWHV�D�O·$MXQWDPHQW�L�D�OD�FRQV-WUXFWRUD�-26(/�6/8��VXEVLGLjULD�GH�OD� SURPRWRUD� 1~xH]� \� 1DYDUUR�� QR�YDQ�VROXFLRQDU�DTXHVW�SUREOHPD�ÀQV�DO�GLD����GH�MXOLRO��TXH�pV�TXDQ�KHP�YLVW�XQD�IRUPLJRQHUD�WUHEDOODQW�HQ�HO�VRODU��6XSRVHP�TXH� O·DQXQFL�GH� O·DV-VHPEOHD�YHwQDO�YD�IHU�DFWXDU�SHU�À�HOV�SURPRWRUV�� 0HQWUHVWDQW�� YDP� SDWLU�XQV�GRV�PHVRV�GH�PRVTXLWV���

Es van recollir signatures de pro-WHVWD�FRQWUD�OD�FRQVWUXFFLy�GH�O·KRWHO�L�FRQWUD�HOV�PRVTXLWV�TXH�VHUDQ�VHJXL-GHV�GH�QRYHV�DFFLRQV�

'XUDQW� HO� PHV� GH� VHWHPEUH� HQV�PRELOLW]DUHP� SHU� GHL[DU� EHQ� FODU� D�O·$MXQWDPHQW��OD�FRQVWUXFWRUD�L�OD�LP-PRELOLjULD�TXH�HOV�YHwQV� L� OHV�YHwQHV�QR� YROHP�DTXHVW�KRWHO� SHUTXq�QR� pV�G·LQWHUqV�S~EOLF��$L[t�PDWHL[�QR�GHID-OOLUHP� HQ� UHLYLQGLFDU� OD� FRQVWUXFFLy�GHOV�SLVRV�G·KDELWDWJH�VRFLDO�TXH�V·KL�KDQ�GH�FRQVWUXLU�

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 24

El Bon Pastor lluita per l’escola d’adultslAuRA AznAR

es de la seva inauguració 37 anys HQUHUH�� O·HVFROD�G·DGXOWV�GHO�%RQ�3DVWRU�KD�HVWDW�VHPSUH�HQ�EDUUD-

FRWV��/·DQ\������DTXHVW�HVSDL�YD�TXHGDU�DIHFWDW� SHU� OD� UHPRGHODFLy� GH� OHV� FDVHV�EDUDWHV��XQ�SURMHFWH�TXH�O·$MXQWDPHQW�GH�%DUFHORQD� YD� HPSUHQGUH� DO� EDUUL� L� TXH�SUHYHX� OD� VXEVWLWXFLy� GH� ����KDELWDWJHV�HQ�PDO�HVWDW�SHU�EORFV�GH�SLVRV�QRXV��(OV�YHwQV�YDQ�YHXUH�OODYRUV�O·RSRUWXQLWDW�TXH�O·HVFROD� HV� WUDVOODGpV� GHÀQLWLYDPHQW� D�XQV�ORFDOV��SHUz�QR�YD�VHU�ÀQV�D�O·RFWXEUH�SDVVDW�TXDQ�O·$MXQWDPHQW��DPE�HO�SURSz-VLW� G·XELFDU� HQ� HVWDEOLPHQWV� QRXV� WRWHV�OHV�HVFROHV�G·DGXOWV�GH�%DUFHORQD�TXH�HV-WDQ�HQ�EDUUDFRWV��YD�FRPSURPHWUH·V�ÀQDO-PHQW�D�FRPSUDU�TXDWUH�ORFDOV�GHO�FDUUHU�6DV�SHU�HQFDELU�KL�OD�GHO�%RQ�3DVWRU�

/D� OOXLWD� YHwQDO�� TXH� YD� VHU� OD� SHoD�clau perquè el consistori adquirís aquest FRPSURPtV��QR�KD�DFDEDW�DTXt�QL�GH�ERQ�WURV�� $PE� OD� SURPHVD� GHOV� ORFDOV�� WDQW�O·$VVRFLDFLy� GH� 9HwQV� FRP� HOV� DOXPQHV��HOV�H[DOXPQHV�L�HOV�SURIHVVRUV�LQYROXFUDWV�DPE�O·HVFROD�YDQ�DIHUUDU�VH�D�OD�SRVVLELOL-tat que aquesta es convertís en un cen-WUH��´eV�OD�QRVWUD�LOÃOXVLyµ��H[SOLFD�3DTXL-WD�'HOJDGR�� SUHVLGHQWD� GH� O·$9� GHO� %RQ�3DVWRU�� ´DPE� DL[z� HQV� DVVHJXUDUtHP� OD�SHUPDQqQFLD�L�SRGHU�VHJXLU�DPE�OD�WDVFD�TXH�HVWHP�IHQW��TXH�pV�PROW�LPSRUWDQW��L�la prova que funciona és que cada vegada KL�KD�PpV�GHPDQGDµ�

(O�PHV�GH�PDLJ�SHUz��OHV�VHYHV�H[SHF-WDWLYHV�YDQ�YHXUH·V�WUXQFDGHV�DUUDQ�XQD�WUREDGD�FRQYRFDGD�SHO�&RQVRUFL�G·(GXFD-FLy�GH�%DUFHORQD�DPE�OD�GLUHFWRUD�GH�O·(V-FROD� G·$GXOWV� 3HJDVR� L� OD� FRRUGLQDGRUD�GH� O·(VFROD� G·$GXOWV� GHO�%RQ�3DVWRU��(Q�DTXHVWD�UHXQLy��HQ�OD�TXDO�WDPEp�V·KL�YDQ�SUHVHQWDU���SURIHVVRUV�GH� OHV�GXHV�HVFR-OHV��HO�&RQVRUFL�YD�FRPXQLFDU�ORV�TXH�GH�PDQHUD� XQLODWHUDO� KDYLD� GHFLGLW� TXH� OD�3HJDVR� DEVRUEtV� OD� GHO�%RQ�3DVWRU�� XQD�QRWtFLD�DPE�OD�TXDO�FDS�GHOV�DVVLVWHQWV�QR�KL� HVWLJXp� G·DFRUG�� ´/HV� WUHV� HVFROHV� GHO�GLVWULFWH�� OD�3HJDVR�� OD�GH�7ULQLWDW�9HOOD�L�OD�GHO�%RQ�3DVWRU��WHQLP�SURMHFWHV�SUR-SLV�L�VHPSUH�KHP�HVWDW�PROW�FRRUGLQDGHV�L�KHP�GHIHQVDW�OD�QRVWUD�DXWRQRPLD�L�LGHQ-WLWDW�� DL[t� TXH� YDP� UHEXWMDU� O·DEVRUFLyµ��FRPHQWD�'HOJDGR�

Negativa de les escoles

(O�&RQVRUFL� SODQWHMD� TXH� HO� %RQ� 3DVWRU�VRUWLULD�JXDQ\DQW�DPE�O·DEVRUFLy��L�DVVH-JXUD� TXH� HOV� SURIHVVRUV� GH� O·HVFROD� SDV-VDULHQ�D� VHU�SODQWLOOD�GH� OD�3HJDVR�DPE�OHV� PDWHL[HV� FRQGLFLRQV� HFRQzPLTXHV� L�seguirien treballant al barri sense que FDQYLpV�UHV��7DPEp�OD�MXVWLÀFD�DPE�HO�IHW�TXH�OD�3HJDVR�pV�PpV�JUDQ��Wp�PpV�SHUVR-QDO� L�DL[z� LPSOLFD�TXH�SRGULD�RIHULU�PpV�UHFXUVRV� L� DPSOLDU� O·HQVHQ\DPHQW� GHOV�DOXPQHV� GHO� %RQ� 3DVWRU�� 0DOJUDW� TXH�DTXHVWV�FDQYLV�VyQ�SRVLWLXV��OHV�UDRQV�SHU�les quals les dues escoles es neguen a ac-FHSWDU� O·DEVRUFLy�YDQ�HQ�XQD�DOWUD� OtQLD��´�$�OD�3HJDVR�VyQ����SURIHVVRUV�L�DO�%RQ�3DVWRU�����6L�HOV�DMXQWHVVLQ�KDXULHQ�GH�VHU�XQ�WRWDO�GH�����SHUz�HOOV�HQ�YROHQ�����GH�PDQHUD�TXH�HQV� WUDXULHQ�XQ�SURIHVVRU� L�WDPEp� TXDWUH� JUXSVµ�� H[SOLFD� 'HOJDGR��

/D� OzJLFD� GDUUHUD� G·DTXHVWD� MXJDGD� pV�VLPSOH��UHVXOWD�PROW�PpV�VHQ]LOO�UHWDOODU�SHUVRQDO�HQ�XQD�HVFROD�DPE����SURIHVVRUV�TXH�HQ�XQD�TXH�HQ�Wp�QRPpV�TXDWUH�

3HUz�DL[z�QR�pV�WRW��/D�XQLODWHUDOLWDW�L�O·DEVqQFLD�GH�SDUWLFLSDFLy�GH�OHV�GXHV�HV-FROHV�HQ�DTXHVWD�GHFLVLy�WDPEp�KD�HQXWMDW�WRWHV� OHV� SHUVRQHV� TXH�� G·XQD�PDQHUD� R�G·XQD�DOWUD��HVWDQ�YLQFXODGHV�DPE�HOV�GRV�SURMHFWHV�HGXFDWLXV��$O�FDS�L�D�OD�À��QLQJ~�FRP�HOOV�FRQHL[�OD�UHDOLWDW�TXH�HOV�HQYROWD�

L�OHV�QHFHVVLWDWV�GHO�VHX�PDUF�G·DFWXDFLy�'·DOWUD�EDQGD��HOV�YHwQV�GHO�%RQ�3DV-

WRU� WHPHQ� TXH� O·DEVRUFLy� DFDEL� FRPSRU-WDQW� OD� GHVDSDULFLy� GH� OD� VHYD� SUzSLD�HVFROD��FRP�MD�YD�VXFFHLU�DQ\V�HQUHUH�DO�EDUUL� GH�%DUy� GH�9LYHU��&DOFXOHQ� TXH� D�FXUW� WHUPLQL�� OHV�GLIHUHQWV� UHDOLWDWV�GHOV�dos territoris conduirien a una pèrdua VXEVWDQFLDO�G·DOXPQHV��TXH�D�OD�OODUJD�HV�WUDGXLULD�HQ�HO�WDQFDPHQW�GH�O·HVFROD�PpV�SHWLWD�� ´(Q� OD�PHVXUD�HQ�TXq�XQ� FHQWUH�FUHL[�PROW�QHFHVVLWD�PpV�JHQW�L�DJDID�HOV�UHFXUVRV�GLVSRQLEOHV��OODYRUV�HOV�VDWqOÃOLWV�VyQ�HOV�TXH�KL�VXUWHQ�SHUGHQWµ��DGYHUWHL[�'HOJDGR��´KR�SUHYHLHP�HQ�EDVH�D�OD�QRV-WUD�H[SHULqQFLD�D�%DUy�GH�9LYHU��RQ�V·KL�YDQ�SRGHU�IHU�FODVVHV�ÀQV�TXH�OD�GHPDQGD�DO�EDUUL�GHO�%RQ�3DVWRU�HV�YD�GLVSDUDU��QR�YDQ�DXJPHQWDU�HO�QRPEUH�GH�SURIHVVRUV�L�DL[z�YD�VXSRVDU�OD�SqUGXD�GH�OD�VHYD�HV-FROD�G·DGXOWVµ�

El compromís

(O����GH�MXQ\�HV�YD�FHOHEUDU�OD�FRPLVVLy�GH� &XOWXUD�� &RQHL[HPHQW�� &UHDWLYLWDW� L�,QQRYDFLy�GH�O·$MXQWDPHQW�GH�%DUFHORQD�L�HQ�HO�PDUF�G·DTXHVWD�FRPLVVLy�HV�YD�DSUR-YDU�XQD�SURSRVWD�DPE�HOV�YRWV�IDYRUDEOHV�GH� WRWV� HOV� SDUWLWV� SROtWLFV�� /D� SURSRVWD�SODQWHMDYD�TXH�O·$MXQWDPHQW�FRPSUpV�GH�PDQHUD�LPPHGLDWD�HOV�ORFDOV�SHU�WUDVOOD-GDU�KL� O·HVFROD�G·DGXOWV� L�TXH�DTXHVWD�HV�FRQYHUWtV�GHÀQLWLYDPHQW�HQ�FHQWUH�D�SDU-WLU�G·XQ�SURFpV�GH�GLVFXVVLy�L�SDUWLFLSDFLy��´$L[z� V·KD�DSURYDW� L�QRVDOWUHV�KR�SHUVH-JXLUHPµ��VHQWHQFLD�3DTXLWD�'HOJDGR�� ´HO�&RQVRUFL�FUHLD�TXH�WHQLD�OD�SDHOOD�SHO�Pj-

QHF��QR�V·HVSHUDYD�OD�UHDFFLy�YHwQDO�QL�OD�SUHVVLy�D�WUDYpV�GHOV�SDUWLWV�SROtWLFV��'H�IHW��HQ�HO�GDUUHU�FRQVHOO�GH�EDUUL�HO�YLFH-SUHVLGHQW�GHO�&RQVRUFL��*HUDUG�$UGDQX\��seguia donant-nos a entendre que el pro-FpV�GHSHQGUj�GHO�TXH�HOOV�GHFLGHL[LQ��SHUz�QRVDOWUHV�OL�YDP�GHL[DU�FODU�TXH�VHJXLUt-HP�LQVLVWLQW�L�TXH�QR�HQV�FRQIRUPDUtHPµ�

'H�PRPHQW��JUjFLHV�D�OHV�UHLYLQGLFDFL-RQV��HOV�YHwQV�GHO�%RQ�3DVWRU�KDQ�JXDQ\DW�XQ�DQ\�GH�PDUJH�L�HQ�DTXHVW�WHPSV�WHQHQ�

SUHYLVW�OOXLWDU�SHOV�ORFDOV��SHU�TXH�O·$MXQWD-PHQW�HOV�FRPSUL�L�HO�&RQVRUFL�HOV�KDELOLWL��(O�SUz[LP�SDV�VHUj�YHWOODU�SHUTXq�OD�JHVWLy�GH�O·HVFROD�G·DGXOWV�HV�PDQWLQJXL�L�KL�KDJL�HOV� PDWHL[RV� JUXSV� G·DOXPQHV�� MD� TXH� OD�GHPDQGD�VHJXHL[�H[LVWLQW��$�ÀQDOV�GHO�SUR-per curs serà quan hauran de tornar a en-IURQWDU�VH�DO�&RQVRUFL�SHU�VDEHU�VL�GHÀQL-WLYDPHQW�O·(VFROD�G·$GXOWV�GHO�%RQ�3DVWRU�V·DEVRUELUj�R�QR� L�VL�SDVVDUj�D�VHU�FHQWUH�R�HV�TXHGDUj�FRP�D�DXOD��´9ROHP�UHLWHUDU�O·DFRUG�DO�TXH�YDP�DUULEDU�HO����GH�MXQ\µ�GHVWDFD�'HOJDGR��´VL�QR�HV�FRPSOHL[��KDX-UHP�GH�FRPHQoDU�D�SODQWHMDU�QRV�DPE�PpV�WHPSV�DOJXQ�QRX�WLSXV�GH�UHLYLQGLFDFLyµ�

D

Des que es va conèixer la notícia de l’absorció, en menys d’una setmana el Bon Pastor va aconseguir UHXQLU�������ÀUPHV�HQ�FRQWUD��(OV�veïns van rodejar els nous locals i l’escola amb una cadena humana i tallaren durant uns minuts el carrer Sant Adrià. La seva consigna és contundent: “Centre sí, absorció no”.

El cas va ser portat al Síndic de Greuges, que en segueix molt pendent, i si els compromisos aprovats del dia 17 de juny acaben sent paper mullat, els veïns recorreran a aquesta institució per demanar comptes.

El veïnat no es conforma

DAnI CODInAL’escola d’adults del Bon Pastor, malgrat estar en barracots, és estimada i reivindicada pel barri

O*UjFLHV�D�OHV�PRELOLW]DFLRQV�HOV�YHwQV�KDQ�JXDQ\DW�XQ�DQ\�GH�PDUJH�L�HO�FRPSURPtV�de tots els partits per fer UHSODQWHMDU�OD�GHFLVLy

CARRER133 octubre 2014 DOSSIER 25

Antoni Vives o la política viscuda d’esquena als ciutadans

mARC fOnt

O� 3OD� 3DUDOÃOHO�� OD� UHIRUPD� GHO�3RUW�9HOO�R�OHV�REUHV�GH�UHPRGH-ODFLy�GH� OD�'LDJRQDO� WHQHQ� IRUoD�

SXQWV� HQ� FRP~�� 6yQ� SURMHFWHV� PLPDWV�SHU�O·HTXLS�GH�JRYHUQ�PXQLFLSDO��TXH�HOV�KD� GHIHQVDW� FRP�D� QHFHVVDULV�� V·KDQ� FR-PHQoDW�D�H[HFXWDU�HQ�O·DFWXDO�OHJLVODWXUD�L�KDQ�JHQHUDW�FUtWLTXHV��WDQW�GHV�GH�ERQD�SDUW�GH�O·RSRVLFLy�PXQLFLSDO�FRP�GHV�GHO�WHL[LW�DVVRFLDWLX�L�YHwQDO�GHOV�EDUULV�DIHF-WDWV��(Q�HOV�WUHV�FDVRV��HO�URVWUH�S~EOLF�GHO�SURMHFWH� pV� $QWRQL� 9LYHV�� WHUFHU� WLQHQW�G·DOFDOGH� L� UHVSRQVDEOH�GH� O·jUHD�G·+DEL-WDW�8UEj��&RQVLGHUDW�XQ�GHOV� SULQFLSDOV�LGHzOHJV�GHO�QRX�PRGHO�GH�FLXWDW�TXH�SUR-SXJQD� O·H[HFXWLX� GH� ;DYLHU� 7ULDV� �PROW�basat en les VPDUW�FLWLHV���9LYHV�V·KD�FRQ-vertit en una de les principals bèsties QHJUHV�SHU�D�XQ�PRYLPHQW�YHwQDO�TXH� OL�UHWUHX�OD�LQVLVWqQFLD�D�SURMHFWDU�UHIRUPHV�HQ�EHQHÀFL�GHOV�HPSUHVDULV�L�GHWHUPLQDWV�LQWHUHVVRV� SULYDWV� L� HQ� SHUMXGLFL� G·XQV�FLXWDGDQV�TXH�VH�VHQWHQ�PHQ\VWLQJXWV� L�sense dret a una participació real a uns FDQYLV�TXH�HOV�DIHFWHQ�GH�SOH�

,PSXOVDGD� FRQMXQWDPHQW� HQWUH�O·$MXQWDPHQW� L� OD� SULYDGD� )XQGDFLy�(O�0ROLQR� �)(0��� OD� UHIRUPD�GHO�3DUDOÃOHO�KDXULD�GH�VHUYLU�SHU�FRQYHUWLU�O·HVSDL�HQ�´O·DYLQJXGD�GH�OHV�SHUVRQHV��OHV�DUWV�HV-

FqQLTXHV�L�OD�JDVWURQRPLDµ�L�HQ�XQ�VtP-ERO�GH�´FLXWDGDQLD��SDUWLFLSDFLy�L�FRKHVLy�VRFLDOµ��6L�PpV�QR��DL[t�KR�YDQ�GHIHQVDU�D� O·DEULO�7ULDV� L�9LYHV�HQ�XQD�H[SRVLFLy�S~EOLFD��/·RSLQLy�GH�YHwQV�L�HQWLWDWV�GHO�EDUUL�� SHUz�� V·DOOXQ\D� PROW� GH� OD� YLVLy�SURMHFWDGD�GHV�GH�OD�SODoD�6DQW�-DXPH��/D�SDUWLFLSDFLy�FLXWDGDQD�V·KDXULD�G·KD-YHU�DUWLFXODW�D�WUDYpV�GH�OD�&RPLVVLy�GH�6HJXLPHQW�� SHUz� D� O·KRUD� GH� OD� YHULWDW�YD�WUDFWDU�VH�G·XQ�RUJDQLVPH�IDQWDVPDO��DPE� SRTXHV� FRQYRFDWzULHV� L� XQ� PDUJH�

JDLUHEp�QXO�SHU�PRGLÀFDU�UHV�GHO�SURMHF-WH��VHJRQV�KD�GHQXQFLDW�5HSHQVDU�3REOH�6HF��XQ�HVSDL�GH�UHÁH[Ly�GH�O·$VVHPEOHD�GH�%DUUL�GHO�3REOH�6HF�

/·RSRVLFLy�V·KD�DUWLFXODW�D�WUDYpV�GH�OD�3ODWDIRUPD�9HwQDO�$WXUHP�HO�3OD�3DUDO�OHO�� QDVFXGD� DO� PDLJ� L� LPSXOVDGD� SHU�XQD� FLQTXDQWHQD� G·HQWLWDWV�� /·REMHFWLX�pV� IRUoDU�QH� O·DWXUDGD� �OHV� REUHV� ID� PH-

VRV�TXH�KDQ�DUUHQFDW��SHU�´FRQVWUXLU�XQ�QRX�SURFpV�GH�SDUWLFLSDFLy�YHwQDOµ��(Q�HO�PDQLIHVW��TXH�FRPSWD�DPE�PpV�GH�������DGKHVLRQV�YHwQDOV��HV�GHQXQFLD�TXH�HO�3OD�3DUDOÃOHO� ´UHVSRQ� D� XQ� PRGHO� GH� FLXWDW�TXH� LPSRVD� OD� OzJLFD� GH� OD� UHQGLELOLWDW�SULYDGD� L� OD� PHUFDQWLOLW]DFLy� G·DOOz� S~-EOLF�VREUH�OHV�QHFHVVLWDWV�FROÃOHFWLYHV�GH�OD�FLXWDGDQLD�L�HOV�LQWHUHVVRV�GH�OD�PDMRULD��%XVFD�O·DWUDFFLy�GH�QRXV�YLVLWDQWV�L�WXULV-WHV�� WUDQVIRUPDQW� O·DYLQJXGD� HQ�XQ�QRX�FRQQHFWRU�HQWUH�HO�3RUW�L�OD�)LUDµ��0DOJUDW�algunes reunions entre representants PXQLFLSDOV� L� OD� SODWDIRUPD�� HO� SURMHFWH�GH�PRPHQW�QR�V·KD�PRGLÀFDW�L�DO�MXQ\�HO�SOH�PXQLFLSDO�YD�UHEXWMDU�XQD�SURSRVLFLy�G·,&9�(8L$�TXH��FRP�OD�&83�L�HO�3URFpV�&RQVWLWXHQW�� GyQD� VXSRUW� D� OD� SODWDIRU-PD��SHU�UHYLVDU�OR�

5HEXLJ�D�OD�PDULQD�GH�OX[H

/D�PDQFD� GH� SDUWLFLSDFLy� FLXWDGDQD� YD�VHU�WDPEp�XQD�GH�OHV�SULQFLSDOV�GHQ~QFLHV�HQ�HO�SURFpV�GH�UHIRUPD�GHO�3RUW�9HOO��RQ�V·KL�FRQVWUXHL[�OD�PDULQD�GH�OX[H�SURPR-JXGD� SHU� OD� VRFLHWDW� 6DODPDQFD� ,QYHVW-PHQWV��(O�JRYHUQ�GH�&L8�YD�UHIXVDU��DPE�HO�VXSRUW�GHO�33���FHOHEUDU�XQD�FRQVXOWD�HQWUH� HOV� YHwQV� VREUH� OD� UHPRGHODFLy��(O�SURMHFWH��PDUFDW�SHU�O·RSDFLWDW��VXSRVDUj�D�OD�SUjFWLFD�OD�SULYDWLW]DFLy�SDUFLDO�G·XQ�HVSDL�S~EOLF�L�QR�KD�GHL[DW�G·HVWDU�PDUFDW�SHU� OD� SROqPLFD�� $O� PDLJ�� O·2ÀFLQD� $Q-WLIUDX�GH�&DWDOXQ\D� �2$&�� YD� DQXQFLDU�O·REHUWXUD�G·XQD�GREOH�LQYHVWLJDFLy�VREUH�OD�PDULQD�GH�OX[H�SHU�DFODULU�VL�HV�ÀQDQoD�DPE�GLQHUV�SURYLQHQWV�GH�SDUDGLVRV�ÀV-FDOV�L�VL�HOV�SURPRWRUV�KDQ�UHEXW�XQ�WUDFWH�GH�IDYRU�SHU�SDUW�GH�O·$XWRULWDW�3RUWXjULD�GH�%DUFHORQD��$3%��

/·HQV� FRPSWD� DPE� OD� SUHVqQFLD� GH�O·$MXQWDPHQW� L� $QWRQL� 9LYHV� Q·pV� YLFH-SUHVLGHQW�� 3UHFLVDPHQW� HO� UHVSRQVDEOH�G·+DELWDW�8UEj�YD�SDUWLFLSDU�HO�VHWHPEUH�

GH������HQ�XQD�ÀUD�GH�LRWV�D�0zQDFR�SHU�SURPRFLRQDU�OD�PDULQD�GH�OX[H��PDOJUDW�TXH�HO�SURMHFWH�HQFDUD�QR�HVWDYD�DSURYDW��(Q� HO� FHUWDPHQ�� 9LYHV� YD� DÀUPDU� TXH�´%DUFHORQD� HVWj� REHUWD� DOV� QHJRFLV�� pV�XQD�FLXWDW�SUzVSHUDµ��7RWD�XQD�GHFODUDFLy�G·LQWHQFLRQV�GHO�VHX�LGHDUL��3HU�WRW�SOHJDW��HQ� XQ� FRPXQLFDW� UHFHQW� O·$VVRFLDFLy� GH�9HwQV�GH�O·ÓVWLD�YD�UHFODPDU�´UHSODQWHMDU�OD�UHODFLy�GH�O·$3%�DPE�OD�FLXWDW�L�OD�VX-SHGLWDFLy�GH�O·$MXQWDPHQW�DOV� LQWHUHVVRV�SULYDWV�VRUJLWV�GHOV�QHJRFLV�SRUWXDULVµ�

,QÁXqQFLD�GHOV�lobbies

/D�UHPRGHODFLy�GH� OD�'LDJRQDO��TXH�KD�GH� FXOPLQDU� DO� PDUo� GH� O·DQ\� YLQHQW��WDPEp�KD�HVWDW�IRQW�GH�SROqPLFD��9D�WL-UDU�HQGDYDQW�DPE�HO�VXSRUW��GH�QRX��GH�&L8�L�33�L�HV�YD�GHVFDUWDU�OD�FRQQH[Ly�GH�OHV�GXHV�[DU[HV�GH�WUDPYLD��HO�7UDPEDL[�

L�HO�7UDPEHVyV���WDO�FRP�GHPDQDYHQ�OD�)DYE�� OD�3ODWDIRUPD�SHO�7UDQVSRUW�3~-EOLF� �373��� 8*7�� &&22� L� JUXSV� HFROR-JLVWHV�� HQWUH� G·DOWUHV�� 9HwQV� L� HQWLWDWV�KDQ�WLWOODW�´G·HOLWLVWDµ�XQD�UHIRUPD�SUHV-VXSRVWDGD� HQ� ��� PLOLRQV� G·HXURV� TXH�EjVLFDPHQW� DFRQWHQWD� HOV� ´FRPHUFLDQWV�GH� OX[Hµ�� $OWUHV� SURMHFWHV� HPEOHPjWLFV�G·+DELWDW� 8UEj�� FRP� HO� %ODX#LFWtQHD��TXH� SUHYHLD� WUDQVIRUPDU� HOV� WHUUHQ\V�SRUWXDULV�GHO�0RUURW�HQ�XQ�QRX�HL[�G·RÀ-FLQHV�L�KRWHOV��R�3RUWHV�GH�&ROOVHUROD��YR-OLD�XUEDQLW]DU�HOV�DFFHVVRV�DO�SDUF��KDQ�KDJXW�GH�TXHGDU�DSDUFDWV�SHU�PDQFD�GH�VXSRUW�DO�SOH�PXQLFLSDO��8QD�ERQD�PRV-WUD�GH�OD�FRQWURYqUVLD�TXH�SURYRFD�O·jUHD�pV�TXH�MD�KD�WLQJXW�WUHV�JHUHQWV�GHV�GH�O·LQLFL�GH�OD�OHJLVODWXUD��9LFHQW�*XDOODUW��ÀQV�D�O·RFWXEUH�GH�������$OEHUW�9LODOWD��ÀQV�DO�PDLJ�G·HQJXDQ\��L�$OEHUW�&LYLW��DO�FjUUHF�DFWXDOPHQW�

(O�SUHVLGHQW�GH�OD�)DYE��/OXtV�5DEHOO��KD� GHQXQFLDW� O·HVWUHWD� UHODFLy� G·+DEL-WDW�8UEj� DPE�GHWHUPLQDWV� lobbies� HP-

SUHVDULDOV�� 7p� XQD� HVSHFLDO� LQFLGqQFLD�HO� SRGHUyV� %DUFHORQD� *OREDO�� HO� JUXS�FUHDW� SHU� 0DULD� 5HLJ�� 9LYHV�� FRP� 7UL-DV�� YD� FRPSDUWLU�KL� HQJXDQ\�XQ� YLDWJH�SURPRFLy�SHU�$PqULFD�L�HO�OREE\ és soci GH� O·$MXQWDPHQW� DO� %DUFHORQD� ,QVWLWX-WH� RI� 7HFKQRORJ\� IRU� WKH� +DELWDW� �%,7�+DELWDW��� HPEOHPD� GH� O·VPDUW� FLW\ que SURSXJQD�HO�WHUFHU�WLQHQW�G·DOFDOGH��(Q�DTXHVW�jPELW��WDPEp�GHVWDTXHQ�OHV�DOL-DQFHV�DPE�JUDQV�PXOWLQDFLRQDOV�WHFQR-OzJLTXHV�FRP�&LVFR�L�6FKQHLGHU�(OHFWULF��que participaran a la rehabilitació de O·DQWLJD�IjEULFD�GH�&D�O·$OLHU��DO�GLVWULF-WH�GH�6DQW�0DUWt��3RWHQFLDU� HOV�SURMHF-WHV� S~EOLFR�SULYDWV�� IDFLOLWDU� QHJRFLV� D�JUDQV� WUDQVQDFLRQDOV� JOREDOV� L� GHL[DU�OD�SDUWLFLSDFLy�FLXWDGDQD�HQ�PHUD�UHWz-ULFD�VHQVH�FDSDFLWDW�G·LQÁXqQFLD�HQ�XQV�SURMHFWHV�GLVVHQ\DWV�DOV�GHVSDW[RV�PX-QLFLSDOV��$L[t�HV�GHÀQHL[�O·HVWLO�G·$QWRQL�9LYHV��SDUDGLJPD�GH�SROtWLF�EXVLQHVV�IUL-HQGO\ en què tot es fa des de dalt i sense HVFROWDU�DOV�GH�EDL[��$OV�FLXWDGDQV�

E

IgnASI R. REnOmAntoni Vives a la investidura de l’alcalde Trias, l’1 de juliol de 2011

O/D�PDFUR�jUHD�G·+jELWDW�8UEj�KD�WLQJXW�WUHV�JHUHQWV�GHV�GH�O·LQLFL�GH�OD�OHJLVODWXUD��*XDOODUW��9LODOWD�L�O·DFWXDO��$OEHUW�&LYLW

OEntitats ciutadanes FRP�OD�)DYE�GHQXQFLHQ�O·HVWUHWD�UHODFLy�GH�9LYHV�DPE�GHWHUPLQDWV�lobbies HPSUHVDULDOV

Detall de Blau@Ictínea, un dels projectes fallits de Vives

D’esquerra a dreta, Vicent Guallart, Albert Vilalta i Albert Civit, els tres gerents d’Urbanisme que han passat per l’actual Ajuntament

O9LYHV�pV�YLFHSUHVLGHQW�GH�O·$XWRULWDW�3RUWXjULD��VRVSLWRVD�G·KDYHU�GRQDW�WUDFWH�GH�IDYRU�DOV�SURPRWRUV�GH�OD�PDULQD�GHO�3RUW�9HOO

CARRER133 octubre 2014 PUBLICITAT 26

CARRERS28 Cementera Lafarge de Montcada

29 La Clota, l’orgull d’un barri

31 Barcelona no està en venda

CARRER133 octubre 2014 CARRERS 27

L’ombra allargada de la Sagrada Família

El projecte original d’urbanització de l’entorn del temple de la Sagrada Família inclou la destrucció de dues illes d’habitatges per fer-hi una rambla i podria deixar uns 3.000 veïns sense casa. La velocitat amb què avança la construcció de la basílica ha disparat les alarmes al barri

CRiStinA pAlomAR

/D� ÀQDOLW]DFLy� GH� OHV� REUHV� GH� OD�6DJUDGD� )DPtOLD�� SUHYLVWD� SHU� DO������� KD� GHL[DW� GH� VHU� XQ� DFXGLW�SHU�FRQYHUWLU�VH�HQ�XQ�PDOVRQ��DO�PHQ\V� SHU� DOV� YHwQV� GHO� EDUUL� TXH�YLXHQ�D� OHV�GXHV� LOOHV�GH� FDVHV� VL�WXDGHV�HQWUH�HOV�FDUUHUV�0DOORUFD�L�$UDJy��L�6DUGHQ\D�L�0DULQD��'H�VH�JXLU�DO�SHX�GH�OD�OOHWUD�HO�SURMHFWH�G·XUEDQLW]DFLy� GH� O·HQWRUQ� GH� OD�EDVtOLFD� TXH� UHFXOO� HO� 3OD� *HQHUDO�0HWURSROLWj� GHO� ������ XQV� ������YHwQV� SRGULHQ� SHUGUH� OD� FDVD� SHU�FXOSD� G·XQD� UDPEOD� GH� ���PHWUHV�G·DPSODGD� TXH� FRQQHFWDULD� OD� ID�oDQD�GH�OD�*OzULD�GHO�FDUUHU�0DOORU�FD�DPE�O·DYLQJXGD�'LDJRQDO�

'DYDQW�OD�PDJQLWXG�GH�OD�WUDJq�GLD�� O·$VVRFLDFLy�GH�9HwQV� L�9HwQHV�GH�6DJUDGD�)DPtOLD�KD�SURSRVDW�D�O·$MXQWDPHQW�GH�%DUFHORQD�XQ�SUR�MHFWH�DOWHUQDWLX�TXH�PLQLPLW]D�OHV�H[SURSLDFLRQV�L�RIHUHL[�DOV�DIHFWDWV�KDELWDWJHV�HQ�OD�PDWHL[D�]RQD��/D�SURSRVWD�YD�DFRPSDQ\DGD�G·XQ�SOD�G·HTXLSDPHQWV�L�GRV�PpV�GH�PREL�OLWDW�L�G·XVRV�GH�O·HVSDL�S~EOLF�SHU�SRVDU� RUGUH� DO� GHVJDYHOO� SURYRFDW�SHO�WXULVPH�L�IUHQDU�OD�GHVSREODFLy�GHO�EDUUL��(Q�DTXHVW�VHQWLW��XQD�GH�

OHV�LQLFLDWLYHV�TXH�HV�SODQWHJHQ�pV�WUDQVIRUPDU�HQ�]RQD�SHU�D�YLDQDQWV�XQ�WUDP�GH�6DUGHQ\D�L�GH�0DULQD�

/D�LGHD�KD�HVWDW�EHQ�DFROOLGD�SHO�FRQVLVWRUL��TXH�HVWj�IHQW�PDQV�L�Pj�QLJXHV� SHU� FRQYqQFHU�� GH�PRPHQW�VHQVH� q[LW�� OD� -XQWD� GHO� WHPSOH�SHUTXq�DVVXPHL[L�HO�FRVW�GH�O·RSH�UDFLy� XUEDQtVWLFD�� ´/·$MXQWDPHQW�YHX�FDGD�YHJDGD�PpV�QHJUH�TXH�HO�WHPSOH� YXOJXL� SDJDU�� SHU� DL[z� YRO�UHGXLU�OHV�DIHFWDFLRQVµ��DVVHJXUD�HO�UHVSRQVDEOH�G·XUEDQLVPH�GH�O·HQWL�WDW�YHwQDO��-RDQ�,W[DVR��7DPEp�KL�LQ�ÁXHL[HQ�OHV�PROqVWLHV�TXH�DTXHVWD�REUD�VXSRVDULD�HQ�XQ�GHOV�OORFV�PpV�WXUtVWLFV�GH�%DUFHORQD�

(O� SURMHFWH� YHwQDO� SURSRVD� UH�GXLU� HO� SDVVHLJ� D� XQV� ��� PHWUHV�G·DPSODGD�HQ�O·LOOD�PpV�SUz[LPD�DO�WHPSOH� L� D� ���PHWUHV� D� O·LOOD�PpV�DOOXQ\DGD��$TXHVWD�pV� OD� FODX�� VH�JRQV� ,W[DVR�� SHU� UHGXLU� DO� PtQLP�OHV� H[SURSLDFLRQV�� SHUTXq� DL[t� HV�SRGULHQ�VDOYDU�OD�PDMRULD�GHOV�HGL�ÀFLV�GHOV�FDUUHUV�0DULQD�L�6DUGHQ\D��

$PE� OD� UHGXFFLy�� HV� UHWDOODULD� HO�QRPEUH� G·DIHFWDWV� L� OD� UHXELFDFLy�TXH� KDXULD� GH� SDJDU� HO� FRQVLVWRUL�VHULD�PHQ\V�FRPSOLFDGD�HQ�XQ�EDUUL�DPE�XQD�GH�OHV�GHQVLWDWV�GH�SREOD�FLy�PpV�DOWHV�

El solar d’Aigües de Barcelona'DYDQW� GHO� SHULOO� TXH� OD� IXWXUD�UDPEOD� VLJXL�DFDSDUDGD�SHOV� WXULV�WHV��O·DVVRFLDFLy�SODQWHMD�XQD�]RQD�HQMDUGLQDGD� L�XQ�DSDUFDPHQW� VXE�WHUUDQL� SHU� DOV� YHwQV�� 3HO� TXH� ID�DO� UHDOORWMDPHQW� GHOV� DIHFWDWV�� HV�YRO�FRQVWUXLU�XQD�SDUW�GHOV�SLVRV�HQ�

HOV�HVSDLV� OOLXUHV�TXH�TXHGLQ�D� OHV�LOOHV�DIHFWDGHV�L�OD�UHVWD�DO�VRODU�GHO�FDUUHU�0DOORUFD�TXH�HV�YD�FRPSUDU�D�$LJ�HV� GH� %DUFHORQD� L� TXH� HVWj�TXDOLÀFDW� FRP� D� HTXLSDPHQW�� (Q�DTXHVW� HVSDL�� OD� LGHD� pV� IHU�KL� XQ�EORF� GH� SLVRV� L� HTXLSDPHQWV�� 3HU�FRPSHQVDU�OD�SqUGXD�GH�VzO�S~EOLF��HV�UHFODPD�OD�FRPSUD�GHO�FLQH�1L]D�

9HwQV�L�$MXQWDPHQW�WUHEDOOHQ�HQ�HO�SURMHFWH�GHV�GH�ID�PHVRV��/·~O�WLPD�UHXQLy�HV�YD�FHOHEUDU�HO����GH�MXOLRO�SDVVDW�L�YD�VHUYLU�SHU�GRQDU�HO�YLVWLSODX� DO� SUHDFRUG� L� HQFDUUHJDU�O·HVWXGL� WqFQLF�� (QWUH� HOV� FULWHULV�

DFRUGDWV�GHVWDFD�HO�FRPSURPtV�GHO�FRQVLVWRUL� G·DVVXPLU� HO� FRVW� GH� OD�UHXELFDFLy�� ´(O� UHDOORWMDPHQW� QR�WLQGUj�FDS�FRVW�SHU�DO�SURSLHWDUL�R�OORJDWHU�GHVSODoDW��(V�JDUDQWLUj�OD�TXDOLWDW� GHOV� QRXV� KDELWDWJHV� L� HV�WLQGUj�HQ�FRPSWH�OD�GLPHQVLy�GHOV�SLVRV�DFWXDOVµ��HV�UHPDUFD��/·$MXQ�WDPHQW� WDPEp� DVVXPHL[� OD� SURKL�ELFLy�G·DSDUFDU�DXWRFDUV�WXUtVWLFV�D�OD� UDPEOD� L� DIHJHL[� OD� SRVVLELOLWDW�GH� UHFROĊORFDU� HOV� YHwQV� TXH� YXO�JXLQ�D�OHV�*OzULHV�

0HQWUHVWDQW�� FDS� UHSUHVHQWDQW�GHO� WHPSOH� V·KD� SUHVHQWDW� D� OHV�

UHXQLRQV��´(QV�KHP�WUREDW�TXDWUH�FRSV� L� KHP� UHFODPDW� TXH� YLQJXLQ�VHQVH� FDS� q[LWµ�� ODPHQWD� ,W[DVR��3HU� D� HOO�� HO� SULQFLSDO� UHVSRQVD�EOH� pV� OD� EDVtOLFD� L�� SHU� WDQW�� pV�OD� TXH� KD� G·DVVXPLU� OD� GHVSHVD��7DQPDWHL[�� ,W[DVR� WDPEp� FDUUHJD�FRQWUD� HO� FRQVLVWRUL�� ´/·DQ\� �����D� O·$MXQWDPHQW� HV� YDQ� GHPDQDU�PLOHUV�GH�OOLFqQFLHV��HQWUH�HOOHV�OD�GH�O·HGLÀFL�GH�1~xH]�\�1DYDUUR�GHO�

FDUUHU� 0DOORUFD�� L� OD� UHVSRQVDELOL�WDW�pV�WDPEp�VHYD�SHUTXq�Q·KDXULD�G·KDYHU� VXVSqV�SURYLVLRQDOPHQW� OD�FRQFHVVLy��$TXHVWV�YHwQV�KDQ�SDJDW�HOV�VHXV�SLVRVµ��LQVLVWHL[�

(OV� DIHFWDW� GHPDQHQ� TXH� HV�SULRULW]LQ� HOV� VHXV� LQWHUHVVRV� SHU�VREUH� GHOV� G·XQD� HPSUHVD� SULYD�GD�L�TXH�V·HOLPLQL�O·DIHFWDFLy�TXH�SHVD� VREUH� HOV� HGLÀFLV�� ´6L� QR� HV�SUHVHQWD� XQD� DOWHUQDWLYD� TXH� LO�OXVLRQL�� HO� WUDVOODW� VHUj� PROW� GR�ORUyVµ�� DYLVD� XQ� GHOV� DIHFWDWV��/D�PDMRULD�FRQÀD�TXH� OD�GHVSHVD�GH� O·RSHUDFLy� R� XQ� FDQYL� GH� FR�ORU� SROtWLF� DFDEDUDQ� SHU� GHL[DU�HO�SURMHFWH�HQ�XQ�FDODL[��´&RP�D�PROW�HV�WLUDULD�D�WHUUD�O·HGLÀFL�GH�1~xH]�\�1DYDUUR�SHUTXq�pV�RQ�YD�O·HQWUDGD�GH�OD�*OzULDµ��DSXQWHQ��'H�PRPHQW��OD�OODUJD�RPEUD�GH�OD�6DJUDGD�)DPtOLD�VHJXHL[�UHJLQW�HO�GHVWt�GHO�EDUUL�

Cine Niza: Mercadona o ateneu?D’atemptat contra el comerç del barri V·KD�TXDOLÀFDW�OD�SUHWHQVLy�GH�FRQVWUXLU�un Mercadona al cine Niza, tancat fa PpV�GH�GHX�DQ\V��/·$VVRFLDFLy�GH�9HwQV�de la Sagrada Família, el supermercat &DSUDER��HO�JUXS�,&9�(8L$��L�HOV�comerciants del mercat municipal i de O·(L[�&RPHUFLDO�KDQ�SUHVHQWDW�DOÃOHJDFLRQV�DO�SURMHFWH�L�FRQÀHQ�D�DWXUDU�OR�PHQWUH�TXH�HO�GLVWULFWH�GH�O·(L[DPSOH�HO�EHQHHL[�perquè el supermercat s’ha compromès a urbanitzar l’interior d’illa situat entre els carrers Sicília, Sardenya, Provença i 5RVVHOOy�

/·RSRVLFLy�GH�YHwQV�L�FRPHUFLDQWV�GHO�EDUUL�pV�IURQWDO�L�MD�V·KD�FRQVWLWXwW�

una plataforma per salvar el cine Niza. (OV�SULPHUV�UHFODPHQ�TXH�HO�ORFDO�sigui un equipament, concretament un DWHQHX��(OV�FRPHUFLDQWV�UHEXWJHQ�HO�VXSHUPHUFDW�SHO�PDO�TXH�IDUj�DO�WHL[LW�comercial, molt afectat per la crisi i

SHO�PRQRFXOWLX�TXH�SURYRFD�OD�SUHVVLy�turística, i reclamen més inversions per actualitzar el mercat.

'HV�GHO�GLVWULFWH�GH�O·(L[DPSOH��el regidor Gerard Ardanuy s’enroca, convençut que el nou supermercat GLQDPLW]DUj�OD�]RQD��+R�YD�GHL[DU�FODU�D�l’últim consell de barri del passat 11 de juny en remarcar que el solar on anirà el supermercat és de propietat privada L��SHU�WDQW��HO�VHX�SURSLHWDUL�SRW�IHU�KL�HO�TXH�YXOJXL��´(O�GLVWULFWH�QR�HV�SRW�JDVWDU�ara 12 milions d’euros en un solar per FRQVWUXLU�KL�XQ�DWHQHX��1R�LQWHUYLQGUHP�HQ�O·RSHUDFLy�SHUTXq�pV�SULYDGDµ��YD�respondre.

Av SAgRAdA fAmíliA

El veïnat de Sagrada Família porta molts anys patint l’afectació “col·lateral” del temple

O/·DVVRFLDFLy�GH�YHwQV�KD�SURSRVDW�D�O·$MXQWDPHQW�XQ�SURMHFWH�DOWHUQDWLX�TXH�PLQLPLW]D�O·DIHFWDFLy

O'H�OHV�TXDWUH�UHXQLRQV�FRQYRFDGHV�SHU�DIURQWDU�HO�SUREOHPD��FDS�UHSUHVHQWDW�GHO�WHPSOH�QR�V·KL�KD�SUHVHQWDW

CARRER133 octubre 2014 CARRERS 28

Lafarge, la cementera de la discordialuiS CAldEiRo

$� OD� DOWXUD� GHO� NLOyPHWUR� �� GH� OD�&�����HQ�HO�WpUPLQR�GH�0RQWFDGD��VH� DO]D� XQD� ÀJXUD� IDPLOLDU� SDUD�FXDOTXLHU� KDELWDQWH� GHO� iUHD� PH�WURSROLWDQD�� OD� DQWLJXD� FHPHQWHUD�$VODQG��KR\�/DIDUJH��)DPLOLDU�SRU�TXH�FXDOTXLHUD�TXH�GHVHH�HQWUDU�R�VDOLU�GH�%DUFHORQD�SRU�HVD�]RQD��QR�SXHGH� GHMDU� GH� WRSDUVH� FRQ� HOOD��VLPSOHPHQWH�HVWi� DOOt�� IRUPD�SDU�WH� GHO� SDLVDMH�� 6X� LPSRQHQWH� VL�OXHWD� VH� GLYLVD� WDPELpQ� GHVGH� ODV�FDOOHV�GH�&DQ�6DQW�-RDQ��HO�EDUULR�GH� 0RQWFDGD� FROLQGDQWH� FRQ� HOOD��3UHFLVDPHQWH� DOOt� QRV� UHFLEHQ�PLHPEURV�GHO�*UXSR�0HGLRDPELHQ�WDO� GH� OD� RUJDQL]DFLyQ� (FRORJLVWDV�HQ� $FFLyQ� GH� OD� ORFDOLGDG�� $QWHV�GH� FRPHQ]DU� OD� HQWUHYLVWD�� SLGHQ�TXH� VH� UHVSHWH� VX� DQRQLPDWR�� OR�FXDO� \D�HV�XQ� VtQWRPD��<�HQVHJXL�GD�HQWUDQ�HQ�PDWHULD��´6XIULPRV�OD�SROXFLyQ�GH�HVWD�FHPHQWHUD�GHVGH�TXH�FRPHQ]y�D�IXQFLRQDU��HQ�����µ��GHQXQFLDQ��´DVt�TXH� LPDJtQHVH�HO�HIHFWR� DFXPXODWLYR��$GHPiV�HV� OD�~QLFD� GH� &DWDOXxD� VLWXDGD� HQ� XQ�FDVFR�XUEDQR��<�HVWi�D�SRFD�GLVWDQ�FLD�GH�SREODFLyQ�YXOQHUDEOH��D�FLHQ�PHWURV�GH�XQ�FDVDO�GH�MXELODGRV��D�FLHQWR�FLQFXHQWD�\�VLHWH�PHWURV�GH�XQD�HVFXHOD�SULPDULD��D�GRVFLHQWRV�VHWHQWD�\�FLQFR�PHWURV�GH�XQD�HV�FROD�EUHVVRO«µ�8QD�FRQWDPLQDFLyQ�TXH� FDOLÀFDQ� FRPR�HVSHFLDOPHQWH�SHOLJURVD�� ´/D� IDEULFDFLyQ� GH� FH�PHQWR� SURGXFH� JDVHV� \� SDUWtFXODV�TXH�VH� OLEHUDQ�D� OD�DWPyVIHUD��$O�JXQDV�SDUWtFXODV�VRQ�YLVLEOHV��FRPR�HO� SROYR�GH� FHPHQWR�TXH� UHJXODU�PHQWH� VH� GHSRVLWD� HQ� EDOFRQHV��WHUUD]DV� \� FRFKHV�� 2WUDV�� ODV�PiV�SHOLJURVDV�� VRQ� WDQ� SHTXHxDV� TXH�SXHGHQ� DWUDYHVDU� FXDOTXLHU� ÀOWUR��$FFHGHQ� SRU� OD� ODULQJH� DO� VLVWHPD�UHVSLUDWRULR�� \� GH� DOOt� DO� WRUUHQWH�VDQJXtQHR�� GHVGH� HO� TXH� LQIHFWDQ�D�FXDOTXLHU�yUJDQRµ��*DVHV�\�SDU�WtFXODV�TXH�FRQWLHQHQ�WRGR�WLSR�GH�HOHPHQWRV� Wy[LFRV�� PHWDOHV� SHVD�GRV��y[LGR�GH�QLWUyJHQR��y[LGR�GH�D]XIUH�� GLR[LQDV�� IXUDQRV�� iFLGR�ÁXRUtGULFR«�´(VWH�WLSR�GH�FRQWDPL�QDFLyQ��SRU�HO�DLUH��IXH�FDWDORJDGD�SRU�OD�206�HQ������FRPR�FDUFLQy�JHQD� DO�Pi[LPR� QLYHO�� HO� OODPDGR�*UXSR� ��� GRQGH� WDPELpQ� HVWi� LQ�FOXLGR�HO�WDEDFRµ��UHSLWHQ�FRQ�pQ�IDVLV�� ´\� SURGXFH�� DSDUWH� GH� FiQ�

FHU�� HQIHUPHGDGHV� UHVSLUDWRULDV� \�FDUGLRYDVFXODUHVµ�

Los residuos son un negocio-RVp� /XLV� &RQHMHUR� HV� SUHVLGHQWH�GH�OD�$JUXSDFLyQ�GH�9HFLQRV�GH�&DQ�6DQW�-RDQ��(V�XQ�KRPEUH�DIDEOH��\�DO� KDEODU� FRQ�pO�� XQR� WLHQH� OD� LP�SUHVLyQ�GH�TXH�OOHYD�PHGLD�YLGD�GH�GLFDGR�D�XQD�FDXVD�� OXFKDU�FRQWUD�

ODV�HPLVLRQHV�Wy[LFDV�GH�OD�FHPHQ�WHUD�� 8QD� DFWLWXG� FRQPRYHGRUD��WHQLHQGR� HQ� FXHQWD� TXH� D� TXLHQ�WLHQH�HQIUHQWH�HV�QDGD�PHQRV�TXH�D� /DIDUJH�� OD�PD\RU�PXOWLQDFLRQDO�GH�FHPHQWRV�GHO�PXQGR��1DGD�PiV�FRPHQ]DU� OD� HQWUHYLVWD�� QRV� GD� OD�SULPHUD� VRUSUHVD�� /D� IiEULFD� QR�VyOR� SURGXFH� FHPHQWR�� VLQR� TXH�

WDPELpQ�LQFLQHUD�UHVLGXRV�KXPDQRV�H�LQGXVWULDOHV�GHVGH�HO�DxR�������<�QRV�GHVFULEH�DVt�HO�SURFHVR�LQFLQH�UDGRU��´(O� OtTXLGR�SURFHGHQWH� WDQ�WR� GH� GHVDJ�HV� LQGXVWULDOHV� FRPR�KXPDQRV� OOHJD� D� ODV� GHSXUDGRUDV��GRQGH�VH�VHSDUD�HO�DJXD�GH�ORV�UHVL�GXRV��eVWRV�~OWLPRV��FRQYHUWLGRV�HQ�XQD�HVSHFLH�GH�ORGR��VRQ�GHVHFDGRV�SRU�OD�*HQHUDOLWDW��\�XQD�YH]�VHFRV��VRQ� HQWUHJDGRV� D� ODV� FHPHQWHUDV��eVWDV��ÀQDOPHQWH��ORV�XWLOL]DQ�FRPR�FRPEXVWLEOH��LQFLQHUiQGRORVµ��$SD�UHQWHPHQWH�� WRGR� HO�PXQGR� JDQD��OD�*HQHUDOLWDW�VH�OLEUD�GH�XQRV�PR�OHVWRV� UHVLGXRV� \� /DIDUJH� FRQVLJXH�HO�VXHxR�GH�WRGD�HPSUHVD��QR�VyOR�QR� SDJDU� SRU� HO� FRPEXVWLEOH� TXH�FRQVXPH�� VLQR� HQFLPD� UHFLELU� XQD�JUDWLÀFDFLyQ�SRU�HOOR��´/D�*HQHUDOL�WDW�SDJD�D�/DIDUJH�XQ�WDQWR�SRU�WR�QHODGD�GH�ORGR�LQFLQHUDGDµ��DVHJX�UD��3HUR«�¢\�OD�JHQWH"�/D�ZHE�GH�OD�HPSUHVD�OR�WLHQH�FODUR��´3URSRUFLR�QD�XQ�VHUYLFLR�D�OD�FRPXQLGDG�DO�YD�ORUL]DU�UHVLGXRV�TXH��GH�RWUR�PRGR��UHVXOWDUtDQ� GLItFLOHV� \� FRVWRVRV�GH� HOLPLQDUµ���� ´6H� XWLOL]D� PHQRV�HQHUJtD�IyVLOµ«�3HUR�OR�TXH�QR�GLFH�OD�ZHE�HV�TXH�HVH�ORGR�GH�GHSXUD�

GRUD� FRQWLHQH� LPSRUWDQWHV� FDQWL�GDGHV�GH�HOHPHQWRV�Wy[LFRV��&236��IXUDQRV��PHWDOHV�SHVDGRV��GLR[LQDV��HWF���TXH��DO�LQFLQHUDUVH��VRQ�OLEH�UDGRV� D� OD� DWPyVIHUD�� 8QDV� HPL�VLRQHV�TXH��VHJ~Q�HVWXGLRV�FLWDGRV�SRU�HO�SURSLR�&RQHMHUR��VH�HVSDUFHQ�HQ�XQ�UDGLR�GH�FXDWUR�D�FLQFR�NLOy�PHWURV� D� OD� UHGRQGD�� DIHFWDQGR� D�SREODFLRQHV�FRPR�6DQWD�&RORPD�GH�

*UDPHQHW��5LSROOHW�\�OD�/ODJRVWD�\�D�GLVWULWRV�EDUFHORQHVHV�FRPR�6DQW�$QGUHX��9DOOERQD�R�1RX�%DUULV��$�OD�FRQWDPLQDFLyQ� SRU� IDEULFDFLyQ� GH�FHPHQWR�VH�VXPDUtD�DVt�OD�SROXFLyQ�SRU� LQFLQHUDFLyQ�� ,QFLQHUDFLyQ� TXH�SRVWHULRUPHQWH��HQWUH������\�������LQFOXLUtD� WDPELpQ� OD� FUHPDFLyQ� GH�´&'5µ��HV�GHFLU��EROVDV�GH�EDVXUD��

Más datos inquietantes¢6H�GHWLHQH�DKt�OD�DFWLYLGDG�FRQWD�PLQDQWH�GH�/DIDUJH"�(Q�DEVROXWR��OD�IiEULFD�HPLWH�FRQWDPLQDFLyQ�DF~V�WLFD��FRQ�UHLWHUDGRV�LQFXPSOLPLHQ�WRV�GHO�OtPLWH�GH�UXLGR�SHUPLWLGR��<�DOJR� D~Q�PiV� LQTXLHWDQWH�� HO� 3HU�PLVR� 0HGLRDPELHQWDO�� FRQFHGLGR�HQ�������DGHPiV�GH�GDUOH�OX]�YHUGH�WDQWR�SDUD�IDEULFDU�FHPHQWR�FRPR�SDUD�LQFLQHUDU��OH�SHUPLWH�WDPELpQ�DOPDFHQDU�GHQWUR�GHO�FHPHQWR��Vt��Vt��KDQ�OHtGR�ELHQ��VXVWDQFLDV�WDOHV�FRPR�HVFRULDV�GH�KLHUUR��´FHQL]DV�YRODQWHV� FRPR�DGLWLYR�SDUD�HO� FH�PHQWRµ��ORGRV�GH�SDSHOHUD�\�KDVWD�ORV� SURSLRV� ORGRV� GH� GHSXUDGRUD��¢(V� VDOXGDEOH�TXH�HO� FHPHQWR�FRQ�TXH� HVWiQ� KHFKDV� QXHVWUDV� FDVDV�FRQWHQJDQ� HVWRV� HOHPHQWRV"� ¢$O�JXQD� LQVWDQFLD�PpGLFD� R� VDQLWDULD�VH�KD� LQWHUHVDGR�SRU�HO� WHPD"�/RV�HFRORJLVWDV�VH�HQFRJHQ�GH�KRPEURV�\� H[FODPDQ�� ´4XH� QRVRWURV� VHSD�PRV��QRµ�

O/RV�YHFLQRV�GH�0RQWFDGD�OOHYDQ�GpFDGDV�OXFKDQGR�FRQWUD�ODV�HPLVLRQHV�Wy[LFDV�GH�OD�IiEULFD

Situaciones como la de la cementera de Montcada requieren, por fuerza, que algo falle gravemente en el entramado político y de los agentes sociales. Los sindicatos, por ejemplo, parecen haber brillado por VX�DXVHQFLD��´7DQWR�&&22�FRPR�8*7��representados en Lafarge, se han inhibido WRWDOPHQWH�HQ�HVWH�DVXQWRµ��H[FODPDQ�DO�XQtVRQR�-RVp�/XLV�&RQHMHUR�\�(FRORJLVWDV�HQ�$FFLyQ��(Q�FXDQWR�DO�$\XQWDPLHQWR��HO�PLVPR�DxR�GH�OD�FRQFHVLyQ�GHO�SHUPLVR��VX�-XQWD�GH�3RUWDYRFHV�DSUREDED��SRU�HO�YRWR�XQiQLPH�GH�WRGRV�ORV�SDUWLGRV��LQLFLDU�los trámites de traslado de Lafarge. “Aún HVWDPRV�HVSHUDQGR�TXH�OR�KDJDµ��FRLQFLGHQ�RWUD�YH]��<�OD�*HQHUDOLWDW��ÀQDOPHQWH��también ha preferido mirar para otro lado: ´/RV�YHFLQRV�GHQXQFLDURQ�OD�FRQWDPLQDFLyQ�SRU�OD�YtD�FRQWHQFLRVR�DGPLQLVWUDWLYD��\�HO�

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña �76-&��OHV�GLR�OD�UD]yQ�HQ�������DQXODQGR�HO�3HUPLVR�0HGLRDPELHQWDO�GH�����µ��H[SOLFDQ�ORV�HFRORJLVWDV��´SHUR�OD�HPSUHVD�UHFXUULy�DO�Supremo. Aun así, con la sentencia del TSJC en la mano, la Generalitat podría haber suspendido provisionalmente la actividad de la fábrica o, al menos, haber endurecido su política con inspecciones, etc. No ha KHFKR�QDGDµ��6LQ�HPEDUJR��XQD�GHQXQFLD�YHFLQDO�SRU�FRQWDPLQDFLyQ�DF~VWLFD��TXH�había sido sobreseída provisionalmente en IHEUHUR�GH������SRU�HO�MX]JDGR�Q~PHUR���GH�Cerdanyola, acaba de ser reabierta por la Audiencia Provincial, gracias a un recurso de los vecinos. Aún así, tanto ecologistas como DFWLYLVWDV�YHFLQDOHV�OR�WLHQHQ�FODUR��´6yOR�OD�PRYLOL]DFLyQ��OD�SUHVLyQ�SRSXODU��ORJUDUi�SDUDU�HVWR��'HVFUHHPRV�GH�OD�YtD�OHJDOµ�

El silencio de los corderos

joAn linuxbCn

Los vecinos de Montcada y Nou Barris en una manifestación de denuncia de la actividad de Lafarge

RAvAl

No volem nazis al barri!6RWD�HO�OHPD�´1R�YROHP�QD]LV�DO�EDUUL�µ�PpV�GH�����SHUVRQHV�HV�YDQ�UHXQLU�HO�SDVVDW����GH�VHWHPEUH�DO�FDUUHU�GH�0DULD�$XUqOLD�&DSPDQ\��DO�5DYDO�GH�%DUFHORQD��FRQYRFDGHV�SHU�O·$VVRFLDFLy�8QLWDW�FRQWUD�HO�)HL[LVPH�L�HO�5DFLVPH��9DQ�UHDOLW]DU�DFWLYLWDWV�O~GLTXHV��XQ�HVPRU]DU�SRSXODU�L�GLIHUHQWV�LQWHUYHQFLRQV�TXH�YDQ�DPHQLW]DU�XQD�FRQFHQWUDFLy�GH�UHEXLJ�D�OD�PDQLIHVWDFLy�TXH�YD�FRQYRFDU�DO�EDUUL�HO�JUXS�XOWUDGUHWj�$OLDQ]D�1DFLRQDO�HQ�FRQWUD�GH�OD�LQGHSHQGqQFLD�GH�&DWDOXQ\D��3DVVDGD�OD�XQD�GH�OD�WDUGD��D�O·DOoDGD�GHO�FDUUHU�3RUWDO�GH�6DQWD�PDGURQD��XQ�FHQWHQDU�G·DQWLIHL[LVWHV�YDQ�LQWHQWDU�DUULEDU�DOV�XOWUDGUHWDQV��FRVD�TXH�YD�LPSHGLU�XQ�FRUGy�SROLFLDO��/D�PDQLIHVWDFLy�IHL[LVWD�YD�GRQDU�SHU�ÀQDOLW]DW�O·DFWH�D�O·DOoDGD�GH�O·HVWjWXD�GH�&RORP��DPE�OD�VDOXWDFLy�QD]L�L�FDQWDQW�O·KLPQH�IDODQJLVWD�Cara al Sol�

SAntS

Lleitaltat Santsenca/D�SODWDIRUPD�YHwQDO�TXH�YD�VDOYDU�SHU�DO�EDUUL�O·HGLÀFL�GH�O·DQWLJD�FRRSHUDWLYD�REUHUD�GH�FRQVXP�OD�/OHLDOWDW�6DQWVHQFD�KD�GHQXQFLDW�TXH�OHV�REUHV�SUHYLVWHV�SHU�D�OD�UHKDELOLWDFLy�SDWHL[HQ�XQ�LPSRUWDQW�UHWDUG��/HV�REUHV�KDYLHQ�G·KDYHU�FRPHQoDW�HO�PHV�GH�PDLJ��/D�LQDXJXUDFLy�V·KD�SRVSRVDW�DO�PHV�GH�IHEUHU�GH�O·DQ\�������0HQWUH�OHV�REUHV�HVWDQ�D�PLJ�JDV��HO�UHJLGRU�GHO�GLVWULFWH��-RUGL�0DUWt��V·RPSOH�OD�ERFD�DXWRSURFODPDQW�VH�VDOYDGRU�GH�O·HGLÀFL�L�VLOHQFLDQW�HO�SDSHU�GHWHUPLQDQW�GH�OHV�HQWLWDWV�GHO�EDUUL�GH�6DQWV�

lA SAgRERA

La nau Bostik per al barri/D�YHOOD�IjEULFD�G·DGKHVLXV�VLWXDGD�DO�FDUUHU�&ODUD�=HWNLQ��WDQFDGD�L�DIHFWDGD�SHU�OHV�REUHV�GHO�WUHQ�G·DOWD�YHORFLWDW��Wp�XQHV�LQVWDOĊODFLRQV�HQ�ERQ�HVWDW��/·$VVRFLDFLy�GH�9HwQV�GH�OD�6DJUHUD�GyQD�VXSRUW�D�OHV�HQWLWDWV�GHO�SURMHFWH�(VSDL����SHUTXq�SXJXLQ�XWLOLW]DU�DTXHVW�HVSDL�GH�PDQHUD�SURYLVLRQDO��/D�SURSLHWjULD�GH�OD�QDX�pV�OD�LPPRELOLjULD�/D�/ODYH�GH�2UR��TXH�V·KD�PRVWUDW�GLVSRVDGD�D�SDUODU�HO�WHPD��6RUW�

gRàCiA

Enderroc de la Quirón/·HGLILFL�GH�VHW�SODQWHV�GH�O·DQWLJD�FOtQLFD�4XLUyQ��FRQVWUXwW�HO�������HVWj�VLWXDW�D�O·DYLQJXGD�0DUH�GH�'pX�GH�0RQWVHUUDW�L�D�SXQW�SHU�D�O·HQGHUURFDPHQW��6L�QR�KL�KD�HQGDUUHULPHQWV��HO�SURSHU�PHV�GH�GHVHPEUH�HV�IDUj�HIHFWLX��/·LPPREOH�YD�VHU�FRPSUDW�SHU�O·$MXQWDPHQW�DO�%DQFR�GH�6DQWDQGHU�SHU���PLOLRQV�L�PLJ�G·HXURV��/·DEDQGRQDPHQW�GHO�VRODU��OD�VHYD�SURJUHVVLYD�GHJUDGDFLy�L�OD�UHTXDOLILFDFLy�SHUTXq�SRJXpV�DOEHUJDU�SLVRV�YDQ�VXVFLWDU�XQD�LQWHQVD��L�WHQDo�UHLYLQGLFDFLy�YHwQDO��/HV�DVVRFLDFLRQV�GH�YHwQV�GH�OD�9LOD�GH�*UjFLD��3HQLWHQWV�7D[RQHUD��*UjFLD�1RUG��9DOOFDUFD�L�3DVVDWJH�,VDEHO�YDQ�SRUWDU�HO�FDV�DOV�WULEXQDOV�L�HO�MXWMDW�YD�IUXVWUDU�OD�VXFRVD�RSHUDFLy�LPPRELOLjULD��(OV�YHwQV�UHLYLQGLTXHQ�DUD�TXH�HO�VRODU�VLJXL�GHVWLQDW�D�HTXLSDPHQWV�S~EOLFV��HQWUH�HOV�TXDOV�XQ�FDVDO�SHU�D�OD�JHQW�JUDQ�L�XQ�FDVDO�GH�EDUUL�D�OD�6DOXW��

Breusde barri

O3DUDGyMLFDPHQWH��OD�GHQXQFLD�SRU�FRQWDPLQDFLyQ�DF~VWLFD�KD�VLGR�UHDELHUWD�SRU�OD�$XGLHQFLD�3URYLQFLDO

CARRER133 octubre 2014 CARRERS 29

La Clota, l’orgull d’un barri sense inversió

mARC villoRo

6LWXDW�HQWUH�+RUWD��OD�9DOO�G·+HEURQ�L�HO�&DUPHO��OD�&ORWD�pV�XQ�OORF�VLQ�JXODU�RQ�HO�WHPSV�VHPEOD�TXH�V·KD�DWXUDW��TXH�UHPHW�PpV�DO�SDVVDW�UX�UDO�EDUFHORQt�TXH�DO�SUHVHQW�G·XQD�FLXWDW� PRGHUQLW]DGD�� ,� pV� TXH� OD�&ORWD� FRQVHUYD� DTXHVWD� HVVqQFLD�UXUDO�� SHUz� pV� XQ� EDUUL� GHJUDGDW�RQ� JDLUHEp� QR� V·KD� LQYHUWLW� UHV� HQ�GqFDGHV�� 6HJRQV� 5RVHU� 3XLJ�� YLFH�SUHVLGHQWD�GH�O·$VVRFLDFLy�GH�9HwQV�L�9HwQHV�GH�OD�&ORWD��´WHQLP�XQ�SUR�EOHPD��HV�QRWD�OD�IDOWD�G·LQYHUVLy�L�FDGD� YHJDGD� V·DJUHXMD� PpV�� /·$G�PLQLVWUDFLy�WHQLD�O·H[FXVD�GH�OD�IDO�WD�GH�SODQHMDPHQW��TXH�HVWDYD�HQ�WUjPLW��SHUz�GHV�GH������HVWj�DSUR�YDW�HO�SURMHFWH�� ,�YROHP�FRPHQoDU�D�YHXUH�LQYHUVLy��QR�HVWHP�SDUODQW�G·DUUHJODU�TXDWUH�YRUHUHV��VLQy�G·XQ�EDUUL� TXH� QR� Wp� OD� LQIUDHVWUXFWXUD�PtQLPD� GH� TXDOVHYRO� DOWUH� EDUUL�GH� TXDOVHYRO� FLXWDW�� FODYHJXHUDP��HQOOXPHQDW� S~EOLF�� WHOHFRPXQLFD�FLRQV«�WRWµ��(Q�DTXHVW�VHQWLW��-DX�PH�*RQ]iOH]��GLUHFWRU�GH�OD�UHYLVWD�L’Informador��HO�EXWOOHWt�GH�O·$9�GH�OD�&ORWD��L�YRFDO�GH�FXOWXUD��DÀUPD�TXH� ´D� OD� &ORWD�� O·$MXQWDPHQW� ID�TXH�QR�LQYHUWHL[�XQ�GXUR��R�SRTXtV�VLP��XQV����DQ\V��$�QLYHOO�GH�SODQH�

MDPHQW��YDP�WHQLU�HO�EDUUL�FRQJHODW�XUEDQtVWLFDPHQW����R����DQ\V��L�DUD�HO�SODQHMDPHQW�XUEDQtVWLF�EjVLF� MD�HVWj�IHW��(O�EDUUL�Wp�XQ�DOW�QLYHOO�GH�GHJUDGDFLy�SHUTXq�O·$MXQWDPHQW�HV�SODQWHJL�IHU�DOJXQD�FRVD��(VWj�FODU�TXH� V·KDQ�REOLGDW�GH�QRVDOWUHV��pV�XQ� EDUUL� LPSURSL� GHO� VHJOH� ;;,� GH�%DUFHORQDµ�� $TXHVWD� WDUGRU� KL� KD�SUHYLVWHV� REUHV� DO� SDVVDWJH� )HOLX��SHUz�5RVHU�3XLJ�HV�PRVWUD�HVFqSWL�

FD��´'HV�GH�O·$MXQWDPHQW�VH·QV�GLX�TXH�DTXHVWD�WDUGRU�FRPHQoDUDQ�OHV�REUHV�SHU�IHU�HO�FODYHJXHUDP�L�OD�XU�EDQLW]DFLy�GHO�SDVVDWJH�)HOLX��SHUz�DTXt�QR�YHLHP�TXH�HV�PRJXL�UHV��-R�ÀQV�TXH�QR�KL�YHJL� OD�PjTXLQD�H[�FDYDGRUD�QR�P·KR�FUHXUpµ��DSXQWD�

/·DQ\������HV�YD�DSURYDU�HO�SOD�GH�UHIRUPD�GHO�EDUUL�DPE�GRV�SUR�MHFWHV�� OD� &ORWD� &RQVHUYDFLy� L� OD�&ORWD� 5HRUGHQDFLy�� $� JUDQV� WUHWV��

DTXHVW�SOD�FRQVHUYD�HO�QXFOL�GH� OD�&ORWD�� RQ� YLXHQ� OD�PDMRULD� GH� YH�wQV�� DPE� OD� SUHYLVLy� GH� IHU� WDPEp�HTXLSDPHQWV�L�]RQD�YHUGD��PHQWUH�TXH�DOV� YROWDQWV� Wp� OORF� OD� UHRUGH�QDFLy�DPE�XQD�HGLÀFDFLy�LQWHQVLYD��&RP� H[SOLFD� 3XLJ�� ´YDP� DUULEDU� D�XQ�SXQW�PLJ�GH�WUREDGD�DPE�O·$G�PLQLVWUDFLy��GH�FRQVHUYDU�HO�Pj[LP�L�DSURÀWDU�HO�TXH�V·KD�GH�FRQVWUXLU�QRX� SHU� LQWHQWDU� OOLJDU�KR� DPE� OD�UHVWD�GH�OD�FLXWDW��L�IRUPDU�SDUW�GHO�WHL[LW� GH� OD� FLXWDW� PpV� QRUPDOLW�]DWµ��3HU�D�*RQ]iOH]��´HO�EDUUL� YD�DVVXPLU�HO�SOD��O·DVVRFLDFLy�GH�YHwQV�HO�YD�DVVXPLU��1R�HUD�HO�SOD�SHUIHF�WH��SHUz�WDPEp�HQV�KHP�G·XELFDU�HQ�OD�UHDOLWDW��$UD�KHP�GH�PLUDU�G·DQDU�H[HFXWDQW�OD�SDUW�GH�OD�UHKDELOLWD�FLy��TXH�pV�OD�TXH�HQV�LQWHUHVVD�L�RQ�YLYLP�HOV�YHwQV�GH�OD�&ORWD�

/D�&ORWD�pV� XQ�EDUUL� DPE�SRFV�YHwQV��XQV�����DFWXDOPHQW��TXH�KD�KDJXW�GH�OOXLWDU�QR�MD�SHU�PLOORUDU��VLQy�SHU�H[LVWLU��6HJRQV�5RVHU�3XLJ��´VRP� O·~OWLP� UHGXFWH� GH� OD� FLX�WDW� TXH� KL� KDYLD� ID� ���� DQ\V�� +D�PDQWLQJXW� DTXHVWD� HVVqQFLD� SHU�TXq� KL� KDYLD� DTXHVW� SODQHMDPHQW�SHQGHQW�� L� O·$GPLQLVWUDFLy� SHQ�VDYD� TXH� WRW� DL[z� DQLULD� D� WHUUD� L�SHU�DL[z�QR�V·KL�KD�LQYHUWLW��(Q�HO�PRPHQW�GHOV�-RFV�2OtPSLFV��HQV�YD�DQDU�G·XQ�SqOµ�� ,�DIHJHL[��´IDOWHQ�PROWHV�FRVHV�L�OD�JHQW�KR�YHX��(QV�DJUDGD�YLXUH�DTXt��SHUz�HQV�DJUD�GDULD� TXH� HO� EDUUL� HVWLJXpV� PpV�DUUHJODW��FRP�D�YHwQD�YXOO�XQHV�LQ�IUDHVWUXFWXUHVµ�

0DOJUDW� DTXHVWHV� PDQFDQFHV�L� OD� GHJUDGDFLy� JHQHUDO� TXH� SUH�VHQWD�HO�EDUUL��HOV� YHwQV� WHQHQ�XQ�VHQWLPHQW�GH�SHUWLQHQoD�D�OD�&ORWD�

PROW� DUUHODW� L� IRUPDU�QH� SDUW� pV�XQD� RSFLy� GH� YLGD� DPE� HOV� DYDQ�WDWJHV� TXH� WDPEp� VXSRVD� YLXUH�HQYROWDWV�GH�QDWXUD��´$TXt�GH�VH�JXLGD� W·DFDEHV� FRQHL[HQW�� HQ� DO�WUHV�EDUULV�HO�WUDFWH�YHwQDO�pV�PpV�IUHG��FRVWD�PpV��eV�XQ�OORF�SHU�YH�QLU�VHQVH�JDLUHV�LGHHV�SUHFRQFHEX�GHV�L�GHL[DU�WH�SRUWDU�SHOV�FDUUHUV��SDVVHMDU�� VHQWLU� HOV� RFHOOV�� YHXUH�HOV� SLW�URLJV�� SXSXWV�� GH� YHJDGHV�zOLEHV«�(VFROWHV�HO�JDOO��OD�JDOOLQD�GHO�YHt��HO�JRV�GH�PpV�HQOOj«�$�PL�P·DJUDGD� YLXUH� D� OD� FLXWDW�� SHUz�SHUTXq� YLVF� HQ� XQ� SREOH� GLQV� OD�FLXWDWµ�� GHVFULX� 3XLJ�� 3HU� OD� VHYD�EDQGD��-DXPH�*RQ]iOH]�FRQVLGHUD�TXH�´KL�KD�XQ�DPELHQW�ER��DTXHVW�EDUUL� Wp� WDOV� SDUWLFXODULWDWV� TXH�W·KL� LGHQWLÀTXHV� UjSLGDPHQW�� eV�XQ�EDUUL�PROW�KXPLO��GH�FDVHV�XQL�IDPLOLDUV�� RQ� OD� PDMRULD� GH� YHwQV�RSWD� SHU� WHQLU� KRUW� L� SRX� HQ� OORF�

GH�SLVFLQD� L�JHVSD��eV�XQ�SULYLOHJL�PRGHVW�L�GH�JHQW�VHQ]LOOD�YLXUH�HQ�XQ�EDUUL�GHJUDGDW�FRP�DTXHVW��L�OD�JHQW�TXH�KL�YLYLP�IHP�XQD�RSFLy�GH�YLGD� PROW� FRQFUHWD�� ,� JDXGLP� GH�OD� WUDQTXLOĊOLWDW�TXH�SRWV� WHQLU�HQ�EDUULV�DOWV�GH�%DUFHORQDµ�

3HO� TXH� ID� DO� IXWXU� GH� OD�&OR�WD�� *RQ]iOH]� FUHX� TXH� ´VHJXHL[�VHQW� XQ� SDVWtV� SHU� DOV� HVSHFXOD�GRUV�� 3HUTXq� OHV� OOHLV� HV� FDQYLHQ�L� HO� SODQHMDPHQW� XUEDQtVWLF� TXH�WHQLP� HV� SRW� FDQYLDU�� +HP� G·HV�WDU�HQ� OOXLWD�SHUPDQHQW� L�DWHQWV��$PE�HOV�DFWHV�GHO�YLQWq�DQLYHUVDUL�GH� O·DVVRFLDFLy� GH� YHwQV�� YROHP�GRQDU�D�FRQqL[HU�HO�EDUUL�D�OD�UHV�WD�GH�OD�FLXWDWµ��6REUH�DL[z��3XLJ�GLX�� ´HQFDUD� VRP� XQV� JUDQV� GHV�FRQHJXWV�� 'HV� GH� IRUD� SRWV� WHQLU�XQD�LPDWJH�PROW�GHJUDGDGD��SHUz�VL�SDVVHJHV�SHU�OD�&ORWD�SRWV�GHV�FREULU�UDFRQV�LGtOĊOLFVµ�

Que en ple segle XXI a Barcelona hi hagi un indret com la Clota és un fet excepcional. Carrers petits i sinuosos, cases de camp, horts, pous, safareigs, i una vegetació densa, formen la fesomia d’un barri de la ciutat que té més de poble rural que no pas de barri

/·$9�GH�OD�&ORWD�HV�YD�FRQVWLWXLU�HO������L�DYXL�FRPSWD�DPE�����socis. Segons Jaume González, “si hi ha hagut un interlocutor GHOV�YHwQV�GDYDQW�O·$GPLQLVWUDFLy�KHP�HVWDW�QRVDOWUHV��L�KHP�HVWDW�UHSUHVHQWDWLXV��(O�JUXS�GH�JHQW�TXH�KHP�SRUWDW�O·DVVRFLDFLy�pV�UHGXwW��SHUz�WDPEp�KL�KD�JHQW�MRYH�TXH�VHPEOD�TXH�V·KL�YRO�DSXQWDU�L�FRPHQFHQ�D�SDUWLFLSDU�HQ�DFWLYLWDWV�GH�O·DVVRFLDFLyµ��$PE�PRWLX�GHO�YLQWq�DQLYHUVDUL��O·$9�GH�OD�&ORWD�RUJDQLW]DUj�XQ�DFWH�FRPPHPRUDWLX�DPE�XQ�FROÃORTXL��WDPEp�XQD�H[SRVLFLy�DXGLRYLVXDO�DPE�HOV�FDQYLV�GHO�EDUUL�HQ�DTXHVWV����DQ\V��O·HGLFLy�G·XQ�Q~PHUR�H[WUD�GH�OD�UHYLVWD�L’Informador��L�OD�SUHVHQWDFLy�G·XQ�OOLEUH�G·KLVWzULD�GH�OD�&ORWD�

Dues dècades d’associacionisme

O(O�EDUUL�GH�OD�&ORWD�KD�KDJXW�GH�OOXLWDU�QR�MD�SHU�PLOORUDU��VLQy�SHU�H[LVWLU��(OV�VHXV�YHwQV�VH·Q�VHQWHQ�RUJXOORVRV

AnnA CARlotA

Molts veïns de la Clota tenen un hort i un pou

CARRER133 octubre 2014 CARRERS 30

Districte iAmics de la rambla

Rambles, 88-94, 3r D93 317 29 40

BarcelonetaGuítert, 33-35, baixos93 221 72 446HUYHL�SODQLÀFDFLy(Palau de Mar)Plaça Pau Vila, 1

casc Antic5HF������EDL[RV93 319 75 65CCOOVia Laietana, 16CGTVia Laietana, 18, 9aCasal de Joves AlòsSant Pere més Baix, 55

cera, carrer de laCarrer de la Cera, 11, int.93 329 48 53

coordinadora casc Antic6HUUD�;LF�����EDL[RV93 310 53 33

Gòtic1RX�GH�6DQW�)UDQFHVF����DYEDUULJRWLF#JPDLO�FRPLa BodeguetaPalma de Sant Just, 7La Tete-CooperativaComtessa de Sobradiel, 4(O�*ODFLDUPlaça Reial, 7&HQWUH�&tYLF�3DWL�/OLPRQDRegomir, 3

Nou de la rambla i rodalies

Nou de la Rambla, 2293 301 88 67

El CafetíSant Rafael, 18Sala BaluardPlaça Blanquerna, s/n

L’Òstia3HVFDGRUV����

raval de ciutat VellaCarme, 10293 441 77 217DOOHU�GH�0~VLFVRequesens, 5

taula del ravalCarrer de la Cera, 44, bxs93 442 46 68

Veïns en defensa de la Barcelona Vella

Sèquia, 5-7, baixos, 3aYGEY#WHOHIRQLFD�QHW

Districte iiDreta de l’eixample

9DOqQFLD�����615 41 80 12Cafeteria Anem al GraCòrsega, 382Llibreria Les Punxes5RVVHOOy�����

esquerra de l’eixampleAv. Roma, 139, baixos93 453 28 79

Fort PiencAlí Bei, 94-9693 231 11 46&&�$WHQHX�)RUW�3LHQF3ODoD�)RUW�3LHQF��V�Q$WHQHX�(QFLFORSqGLF�PopularPg. Sant Joan, 26, 1er, 2a

Parc de l’escorxador$UDJy�����HQWUHVzO���U�dreta

ronda de sant PereRonda de Sant Pere, 7&ROÃOHJL�GH�3HULRGLVWHVRambla de Catalunya, 10

sagrada Família

9DOqQFLD�������ORFDO��93 459 31 64Forn d’en PereDos de maig, 281

sant Antoni, barriAvinguda Mistral, 30, baixos93 423 93 54&RQIHFFLRQV�(O�5HOORWJHComte Borrell, 89Celler de l’EstevetCalàbria, 57Pastisseria BonastreTamarit, 136Autoservei NavarroAvinguda Mistral, 6Ateneu LayretVillarroel,49USTECRonda Universitat, 29, 5è

Districte iiiBadal, Brasil i Bordeta

Daoiz i Velarde, 3093 491 05 49

centre social de santsOlzinelles, 3093 331 10 07Cotxeres de SantsSants, 79%LEOLRWHFD�SRSXODU�-RVHS�Pons&RQVWLWXFLy������%ORF����GH�&DQ�%DWOOy�

Font de la Guatlla-MagòriaRabí Ruben, 22 B93 424 85 06

França, barri de laMare de Déu del Remei, 21, 1r93 325 08 93

HostafrancsCallao, 9, baixos93 421 79 19Poliesportiu Espanya IndustrialMuntades, 37&DVLQHW�G·+RVWDIUDQFV5HFWRU�7ULDGy����

La sataliaCariteo, 2693 329 36 72

Poble secMargarit, 2393 441 36 65%LEOLRWHFD�)UDQFHVF�%RL[Blai, 34&HQWUH�&tYLF�(O�6RUWLGRUPlaça del Sortidor, 1

Polvorí, elSegura, s/n93 432 36 42

sant cristòfol-Vivendes seAt

Coure, 8, baixos93 432 34 71&HQWUH�&tYLF�&DQ�&DGHQDMare de Déu del Port, 397&HQWUH�&tYLF�(O�5HOORWJH3J��GH�OD�=RQD�)UDQFD��116&HQWUH�&tYLF�/D�%jVFXOD)RF�����

triangle de santsMasnou, 9, baixos93 298 81 20

Districte iVBarri de la Mercè

+HURLV�GHO�%UXF���camp Nou

Travessera de les Corts, 94, baixos93 490 96 54

racó de les cortsTrav de les Corts, 94, baixos609 43 50 49

sant ramon NonatPtge. Jordi Ferran, 19-21

Xile, avingudaAv. de Xile, 34, 11, 5è93 440 35 12Can Deu3ODoD�GH�OD�&RQFzUGLD����

Zona UniversitàriaJordi Girona s/n93 401 77 43

Districte Vcan caralleu

Guarderia, 1293 280 07 24

can rectoretBohemis, 2393 205 04 87

Font del Mont-Vallvidrera(VFDOHV�)RQW�GHO�0RQW����$

Mas Gimbau-can castellvíPg. Solé i Pla, 16-18, int.DYYPDJLFF#KRWPDLO�FRP

Mont d’Orsà-Vallvidrera5HLV�&DWzOLFV���������FDVDO�93 406 90 53Llibreria La KktuaPlaça de Vallvidrera, s/n

PutxetPasseig Sant Gervasi, 39-47DYSXW[HW#KRWPDLO�FRP

ronda General MitreGeneral Mitre, 188 bisPLWUH#PL[PDLO�FRP

sant Gervasi de cassolesMuntaner, 544, 2n93 417 90 65

sant Gervasi sudLaforja, 12-14 pral 3a93 266 38 25Forn de la VilaConsell de la Vila, 9

tres torresRafael Batlle, 16, tenda 193 205 77 89

Districte Vicamp d’en Grassot

3DVVDWJH�$OLy�����EDL[RV600 603 605

coll-Vallcarca7LUVy�����ORFDO93 284 28 80&HQWUH�&tYLF�G·(O�&ROOAldea, 15-17

Gràcia Nord-VallcarcaBolívar, 15, 2n93 211 26 27

travessera de DaltTravessera de Dalt, 693 210 52 89/OXwVRV�GH�*UjFLDPlaça Nord, 7

Vila de GràciaMaspons, 6-8 (La Violeta)93 706 08 81Ateneu La TornaSant Pere Màrtir, 37, baixos

&HQWUH�&tYLF�/D�6HGHWD6LFtOLD�����&HQWUH�0RUDO�GH�*UjFLDRos de Olano, 7-9Hotel d’Entitats de *UjFLD3URYLGqQFLD����

Info-espaiPlaça del Sol, 19-20Poliesportiu ClarorSardenya, 333Poliesportiu PerillPerill, 16-227UDGLFLRQjULXVTrav. de Sant Antoni, 6-8

Districte ViiBaix Guinardó

Plaça Alfons X, 393 436 81 80

can BaróJosep Serrano, 59-7193 219 92 24

can Papanaps-VallhonestaMura, 8, baixosFDQSDSDQDSV#\DKRR�HV

carmel, elFeijoo, 10-1293 357 57 48&HQWUH�&tYLF�(O�&DUPHOSantuari, 27

clota, laAv. Cardenal Vidal i Barraquer, 3093 357 72 59

Font del GosCamí de Cal Notari, s/n93 428 20 42

Font d’en FarguesPedrell, 69, baixosIIDUJXHV#KRWPDLO�FRP

Horta, barri d’La Plana, 10, 1r93 407 20 22Centre de Serveis PersonalsPlaça Santes Creus, 8&HQWUH�&tYLF�0DWDV�L�RamisFeliu i Codina, 203XQW�G·LQIRUPDFLy�MXYHQLOPlaça Eivissa, 17, pral.

Joan Maragall del Guinardó

La Bisbal, 40-42, baixos93 347 73 10&RRSHUDWLYD�5RFDJXLQDUGDXipré, 13

MontbauRoig Soler, 31, baixos93 428 29 34

Parc de la Vall d’HebronPl. Joan Cornudella, 1393 428 68 66

sant Genís dels AgudellsNaïm, 5, tenda 193 417 03 67

taxonera, laF�GHO�%HVzV������+RWHO�d’Entitats)93 429 68 43

Districte Viiican Peguera

9LODVHFD���93 357 13 33IGOP-UABPasseig d’Urrutia, 17Casal de Barri de Can PegueraBiure, 1

ciutat Meridiana

Rasos de Peguera, 210 bis93 276 30 94&HQWUH�&tYLF�&LXWDW�1RUGRasos de Peguera, 19-25

GuineuetaRambla Caçador, 1-393 428 46 23

Porta, barri deEstudiants, 26-2893 359 44 60&HQWUH�6yOOHU3ODoD�6yOOHU��V�Q

Prosperitat%DOWDVDU�*UDFLiQ�������93 276 30 15Casal de Barri de ProsperitatPl Àngel Pestaña, s/nCasal de Joves de ProsperitatRio de Janeiro, 100

roquetesCanteres, 57, baixos93 359 65 72Ateneu Popular de 9BarrisPort Lligat, s/n

torre Baró(VFRODSL�&jQFHU���D�YHFLQRVWRUUHEDUR#KRWPDLO�FRP

torre Llobeta-VilapicinaSanta Fe, 5, 1r, 4a93 429 07 06&HQWUH�&tYLF�7RUUH�LlobetaSanta Fe, 2, bisSESE-RDQ�$OFRYHU���

trinitat NovaPedrosa, 2193 353 88 44

turó de la PeiraPge de la Peira, 37, ORFDO���93 407 21 70Can BastéPasseig de Fabra i Puig, 274

VallbonaAvinguda Alzinar, 693 354 89 82

VerdumArtesania, 96, baixos

93 276 02 30

Districte iXBon Pastor

Sant Adrià, 101, baixos93 346 46 18

congrés, elFelip II, 22293 340 70 12Casal de Barri del Congrés$FjFLHV����

Meridiano ceroTorroella de Montgrí, 1193 274 02 72

Navas, barri de%LVFDLD�������EDL[RV93 340 51 85

Pi i MargallPasseig Guayaquil, 5393 311 41 93

sagrera, la Martí Molins, 2993 408 13 34%LEOLRWHFD�0DULQD�&ORWHWCamp del Ferro, 1.3Nau IvanovHondures, 28-30

sant Andreu Nord-

tramuntanaPg Torres i Bages,101-10393 274 03 34

sant Andreu del PalomarDr. Balari i Jovany, 1493 345 96 98Bar VersallesGran de Sant Andreu, 255%LEOLRWHFD�,JQDVL�,JOHVLDVSegadors, s/nCan GuardiolaCuba, 2&HQWUH�&tYLF�6W��$QGUHXGran de Sant Andreu, 111'LVWULFWH�GH�6DQW�$QGUHX3ODoD�2UÀOD��V�Q

sant Andreu sudVirgili, 24, 1a planta93 346 72 03

trinitat VellaMare de Déu de Lorda, 293 274 19 58&��&tYLF�GH�7ULQLWDW�9HOODForadada, 36-38

Districte Xclot-camp de l’Arpa

Sibelius, 3, baixos93 232 46 10Casal Joan CasanellesPl. Joan Casanelles, s/n)RPHQW�0DUWLQHQFProvença, 595

Diagonal MarSelva de Mar, 22-3293 307 91 20

Front Marítim de BcnTaulat, 142, 5è A696 43 57 83

Gran Via-Perú-esproncedaGran Via, 1.002, 8è, 2a93 308 77 34

MaresmeRambla Prim, 4593 266 18 56

Palmera centre, laMaresme, 244, baixos93 313 30 78

Paraguay-PerúGran Via, 1.144, baixos93 278 06 93

Parc, delLlull, 1-393 221 04 87

Pau, barri la&RQFLOL�GH�7UHQWR�����93 313 28 99

PoblenouRambla del Poblenou, 4993 256 38 40El Tío ChéRambla del Poblenou, 44-46)DUPjFLDBolívia, 19/OLEUHULD�(WFqWHUDLlull, 203

Provençals de la VernedaDr. Zamenhof, 25, baixos93 307 46 95

sant Martí de ProvençalsAndrade, 17693 314 17 04&��&tYLF�GH�6DQW�0DUWtSelva de Mar, 215

el BesòsRambla de Prim, 64-7093 278 18 62

Verneda Alta, laCampo Arriassa, 9993 314 58 13

Complex Esportiu VernedaBinèfar, 10-14

Vila Olímpica-DXPH�9LFHQo�9LYHV���93 221 93 93

Associacions de veïns i veïnes de Barcelona i O punts de distribució de CARRER

Un nou CARRER a internet www.favb.cat ������������������������������������������������������������������������0RGLÀFDFLRQV��������������

el pròxim número de CARRER sortirà al mes de desembre

És tira joRdi lApEdRA

joSé miguEl bEnítEz

*XLÀ�QHW� HV� XQD� UHG� GH� WHOHFR-PXQLFDFLRQHV� TXH� QDFH� FRPR� DO-WHUQDWLYD� VRFLDO� \� FROHFWLYD� D� ODV�grandes operadoras. Parte de la ÀORVRItD� GH� OD� DXWRRUJDQL]DFLyQ��GH� OD� SDUWLFLSDFLyQ�� GHO� OLEUH� DF-FHVR� \� GH� OD� QHXWUDOLGDG� HQ� HO�transporte de datos. Como expli-FDQ� VXV� SURPRWRUHV�� D� GLIHUHQFLD�de las grandes operadoras, es una UHG� WUDQVSDUHQWH�HQ� VX� IXQFLRQD-PLHQWR�� TXH� EXVFD� PiV� HO� EHQH-ÀFLR� VRFLDO� TXH� HO� HFRQyPLFR�� \�VH�SURSRQH�FRPR�LQVWUXPHQWR�SH-GDJyJLFR�\�GH�LQYHVWLJDFLyQ�VREUH�LQLFLDWLYDV� GH� UHGHV� FRPXQLWDULDV�

TXH�SXHGHQ�FRQWULEXLU�D�UHGXFLU�OD�EUHFKD�GLJLWDO�

/D�UHG�SRQH�D�GLVSRVLFLyQ�GH�ODV�SHUVRQDV� \� FROHFWLYRV�TXH�TXLHUDQ�integrarse en ella toda su infraes-WUXFWXUD� \� VHUYLFLRV�� UHGXFLHQGR�FRQ� HOOR� ORV� FRVWRV��*XLÀ�QHW� HVWi�UHJXODGD�SRU�XQD�OLFHQFLD�TXH�GHÀ-QH�HO�FRUUHFWR�XVR�GH�OD�UHG�\�FXi-OHV�VRQ�ORV�GHUHFKRV�TXH�WLHQHQ�VXV�usuarios.

)DFLOLWD� HO� DFFHVR� D� LQWHUQHW� D�WUDYpV�GH� ORV� VHUYLFLRV�SURIHVLRQD-les que forman parte de ella a un FRVWH�UHGXFLGR��6LQ�HPEDUJR��QR�HV�una empresa instaladora de equi-SRV��FRPR�ODV�JUDQGHV�RSHUDGRUDV��VLQR� TXH� IXQFLRQD� D� WUDYpV� GH� XQ�

FRQMXQWR� GH� SURIHVLRQDOHV�� YROXQ-tarios y personas interesadas en este tipo de propuesta.

$FWXDOPHQWH� XWLOL]D� OD� WHFQR-logía Wi-Fi, a la vez que apuesta FDGD� YH]� PiV� SRU� OD� ÀEUD� ySWLFD�SRU�VXV�JUDQGHV�FDSDFLGDGHV�\�PD-\RU�YHORFLGDG�

Algunos ejemplos de usos posi-

bles de la red: estudiantes en piso GH� DOTXLOHU� TXH� TXLHUHQ� DFFHGHU�a la intranet de la universidad y FRPSDUWLU� HO� DFFHVR� D� LQWHUQHW� D�XQ� FRVWH� UHGXFLGR�� XQ� XVXDULR� GH�*XLÀ�QHW�TXLHUH�DFFHGHU�D�LQWHUQHW�HQ�VX�VHJXQGD�UHVLGHQFLD��XELFDGD�en una zona rural en la que no tra-EDMDQ�ODV�RSHUDGRUDV�WUDGLFLRQDOHV��

una empresa quiere unir dos sedes XELFDGDV�HQ�GLVWLQWD� ORFDOLGDGHV�D�XQ�SUHFLR�UD]RQDEOH���

/RV� DFXHUGRV� GH� DFFHVR� \� IXQ-FLRQDPLHQWR�GH� OD� UHG� VRQ� LJXDOHV�para todos sus miembros.

*XLÀ�QHW�QDFLy�HQ�2VRQD�HQ�HO������������ \� DFWXDOPHQWH� HVWi�FRQIRUPDGR� SRU� HQWUH� ������� \��������QRGRV��XVXDULRV���3RU�FXHV-WLRQHV� GH� DFFHVR� \� FRPSHWHQFLD��WLHQH�PD\RU�SUHVHQFLD�HQ�ODV�]RQDV�UXUDOHV�� 'HVGH� HQWRQFHV�� PDQWLH-QHQ�FRQWDFWRV�FRQ�RWUDV�UHGHV�FR-munitarias del mundo.

(Q�HO�DxR������UHFLELy�HO�SUHPLR�GH�WHOHFRPXQLFDFLRQHV�GH�OD�*HQH-ralitat.

Una operadora contra la brecha digital

CARRER133 octubre 2014 CARRERS 31

El CoR RobAt

OCAtHERINA AZÓN

Mercedes Vidal Lago

Vicepresidenta de la Favb, membre de la vocalia de Medi Ambient

“Barcelona imcompleix sistemàticament els nivells legals de qualitat de l’aire”

puyAl

És vicepresidenta de la Favb des de principis de 2013, quan es van fer les últimes eleccions, i forma part de la vocalia de Medi Ambi-ent. Veïna de la Sagrera de tota la vida, pertany a la seva associació de veïns des de fa 8 anys i en té 34.

Quin és el problema mediambiental que més et preocupa?

Sense dubte, la qualitat de l’aire. Estem exposats a nivells de

contaminació que afecten greument la nostra salut. A l’Àrea Me-

tropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts a l’any per

càncer, malalties respiratòries i cardiovasculars.

No sembla s’estigui denunciant amb la força necessària.

Malgrat que la nostra ciutat incompleix sistemàticament els

nivells legals, és un problema molt silenciat i que fa poc soroll. No

ens enfrontem prou a les causes que el produeixen.

Alguns exemples?

A la nostra ciutat el cotxe és el principal contaminant, i són els

vehicles a motor els que ocupen la majoria de l’espai dels nostres

carrers. El nou Pla de Mobilitat parla de restringir l’ús del cotxe,

però les mesures que es prenen són molt tímides. Si en els últims

temps s’ha reduït l’ús, ha sigut com a conseqüència de la crisi.

Què podem fer?

Invertir la proporció: més espai per a la bicicleta i per al vi-

anant. Recuperar espais verds. Potenciar els vehicles elèctrics.

La reforma de la Diagonal no sembla anar en aquesta direcció.

És una reforma pensada en les necessitats d’un tipus de co-

merç, no en les de tota la ciutat. Només s’amplien voreres, però no

es toca el tronc central, per on passa el gruix de vehicles. L’espai

per al transport públic i per a la bicicleta no és adequat, i no es

connecta el tramvia. Per a uns temps de crisi, és una obra amb un

cost elevat i una efectivitat baixa.

Hi ha pocs vehicles elèctrics a la nostra ciutat.

No et pensis. S’està impulsant. Com a primer pas s’han instal-

lat 250 punts de càrrega elèctrica, que és una xifra important.

El cotxe elèctric no ho solucionarà tot, però és part de la solució.

Què opines del tema de l’aigua?

La privatització és escandalosa. L’import sencer del rebut de

l’aigua va a les empreses privades. Han regalat a la Societat d’Ai-

J�HV�GH�%DUFHORQD�ÀQV�L�WRW�HO�FjQRQ�GH�O·DLJXD��$�OD�SUjFWLFD��QR�H[LVWHL[�FDS�ÀVFDOLW]DFLy�SHU�SDUW�GH�OHV�DGPLQLVWUDFLRQV�

Enrere queda la lluita de l’aigua...

Sí, i es va aconseguir que el malbaratament de l’aigua es pagui

més car. Però en realitat tenim un consum molt baix, d’uns 109 litres

per persona al dia. El problema és que l’aigua, en comptes de trac-

tar-se com un dret humà (que ho és!), s’ha mercantilitzat.

I què dir de la pobresa energètica.

Un problema més greu del que ens pensem i que està molt ocult

DOV�EDUULV��/·$MXQWDPHQW�KD�ÀUPDW�FRQYHQLV�DPE� OHV�FRPSDQ\LHV��FRVD�TXH�HVWj�Ep��SHUz�D�OD�SUjFWLFD�pV�XQD�PHVXUD�LQVXÀFLHQW�L�QR�VyQ�els poders públics els que haurien de pagar: les empreses del sector

WHQHQ�EHQHÀFLV�REVFHQV�

Per què?

La informació és mínima i les directrius que es donen als tre-

EDOODGRUV�VRFLDOV�VyQ�LQVXÀFLHQWV��/HV�FRPSDQ\LHV�VyQ�OHV�SULPH-res en detectar l’impagament dels rebuts i no expliquen als afec-

tats les poques sortides que tenen. Només els preocupa cobrar.

I com s’ha reaccionat a aquest problema?

Hem creat l’Aliança contra la Pobresa Energètica, de la qual

formem part la PAH, l’Assemblea d’Aturats i entitats com Aigua

és Vida, entre les quals està la Favb. El nostre objectiu és donar el

màxim d’informació possible i defensar els seus drets. Exigir als

poders públics i a les empreses un esforç més gran per evitar els

talls. Els afectats són persones molt vulnerables i tenen dret a fer

un ús mínim dels serveis bàsics com l’aigua, el gas i l’electricitat.

I què ens expliques del teu barri?

Problemes ambientals? Patim les obres interminables de

l’AVE i l’excés de trànsit de la Meridiana!

Sosi

El número 21 de la revista que edita l’AV del Casc Antic dedica l’editorial a les normes de parti-cipació ciutadana que vol aprovar l’Ajuntament i a les quals la Favb i les associacions veïnals han presentat al·legacions en la seva totalitat. Verena Stolke comenta en un interessant article el projec-te de llei sobre l’avortament que tantes crítiques ha aixecat. Altres articles expliquen el projecte Fem Plaça i la negativa del barri a la construcció d’un hotel al Rec Comtal. Així mateix, es denuncien les retallades portades a terme aquest estiu a l’Hospital del Mar.

La Veu del barri

L’associació de veïns i veïnes d’Hostafrancs publica un nou número del seu butlletí, que posa a disposició del veïnat al preu d’1 euro. La portada anuncia que ÀQDOPHQW�FRPHQFHQ�OHV�REUHV�GHOV�carrers Forn, Ermengarda i Miquel Bleach. El col·laborador de Carrer Jesús Martínez fa una entrevista al propietari de la imprenta Cervan-tes, creada el 1934 i que és una de les més antigues de la nostra ciutat. Dues de les seves pàgines estan dedicades a cridar l’atenció via “foto-denúncia” sobre les ac-tuacions incíviques d’alguns veïns a la via pública.

Temps d’Horta

La revista de l’AV d’Horta publica el número corresponent al primer trimestre de l’any. Anuncia que han acabat les obres de la “plaça del poble” d’Horta, com anome-nen els veïns a la plaça Eivissa. L’associació valora positivament el fet que s’hagi guanyat espai per al vianant, però es demana un reforçament de la il·luminació, TXH�FRQVLGHUHQ�LQVXÀFLHQW��7DPEp�s’han acabat les obres del Parc de les Rieres d’Horta, després d’un llarg treball de col·laboració entre veïns i Ajuntament. Una altra crò-nica explica l’assemblea general de l’associació de veïns.

Barcelona no està

en venda

Revistes

de barri

La Favb

informa

CoMuNICAt DE lA FAVb26 D’AGoSt De 2014

Aquest mes d’agost, la Barcelone-ta ha esclatat d’indignació davant els efectes d’un model turístic, HVSHFXODWLX� L� PDVVLÀFDW�� TXH� HVWj�esguerrant la vida dels seus barris. No es tracta només de conductes incíviques o de sorolloses borrat-xeres nocturnes. Irritants, aquests són només alguns dels símpto-mes d’un fenomen que, de fet, ja està trasbalsant tota la ciutat. Responent als desitjos del lobby

hoteler i dels grans operadors tu-rístics, d’immobiliàries, inversors rendistes i poderoses corporacions comercials, l’Ajuntament de Bar-celona aposta per un creixement il·limitat del turisme; una expan-sió que s’està revelant insostenible per a la ciutat, insuportable per als VHXV�KDELWDQWV���� L�TXH�HVWj�FRQÀ-gurant una nova bombolla.

Cada cop més, les polítiques públiques del consistori es veuen determinades per aquesta aposta, que esdevé el vector d’una pode-

rosa dinàmica de privatització de la ciutat i de degradació dels nostres drets i qualitat de vida. Amb el nou Pla d’usos de Ciutat Vella, han sal-tat les limitacions a una indústria KRWHOHUD�DOWDPHQW�GHQVLÀFDGD��%DU-celona es transforma en una ciutat de terrasses i vetlladors. L’espai públic, lloc privilegiat de cons-trucció del veïnatge, és acaparat pel negoci privat. Projectada com a “capital de creuers”, la ciutat es transforma en un immens parc te-màtic. La construcció de la Marina de luxe del Port Vell actua com un ariet de pressió especulativa sobre els barris del seu entorn. Els preus dels habitatges es disparen; trans-formar els pisos de la Barceloneta i l’Òstia en apartaments turístics resulta molt més rendible que llo-gar-los a famílies treballadores. El propi Ajuntament admet l’existèn-cia d’una forquilla de 1.000 a 8.000 d’aquests apartaments sense regu-laritzar, però als quals els turistes accedeixen sense problemes a tra-vés d’Internet i d’agències... que sí disposen de llicència municipal. La gent ha de marxar del seu bar-ri, a voltes víctima d’assetjament immobiliari. Inexorablement, les zones més cobejades es van gentri-ÀFDQW��0pV�HQOOj�GH�&LXWDW�9HOOD��HOV�problemes de convivència es multi-pliquen a Poble Sec, a l’Eixample, a Poblenou... El teixit econòmic també se’n ressent: els comer-ços tradicionals tanquen a mesura que s’obren botigues de records i

franquícies. La Rambla ja és irre-coneixible. L’expansió de les grans superfícies i dels horaris comercials amenacen els petits negocis. L’ocu-pació que genera aquest desenvo-lupament és estacional, precària i mal pagada. En un mot: l’actual JHVWLy�GHO�WXULVPH��EHQHÀFLRVD�SHU�a alguns, està agreujant les desi-JXDOWDWV�TXH�IUDFWXUHQ�L�GHVÀJXUHQ�la ciutat. La Barceloneta ha tret el seu canó al carrer. Però hi ha pólvo-ra escampada per tot arreu.

És urgent un canvi decidit en la política municipal, començant per

escoltar les justes demandes de veïnes i veïns: tirar enrere un pla d’usos nefast; aturar la concessió de llicències d’apartaments turís-tics; fer front a l’especulació abo-cant els pisos disponibles al lloguer social, destinar la taxa turística a les necessitats del barris, i no a la promoció de l’oferta turística.

El problema el tenim amb el mo-del depredador que estan promo-vent les elits de la ciutat. Barcelona no és una “marca”, i els seus barris no estan en venda.

OL’espai públic, lloc privilegiat de la construcció de veïnatge, és acaparat pel negoci privat

OL’actual gestió del turisme està agreujant les desigualtats que IUDFWXUHQ�L�GHVÀJXUHQ�la ciutat i els barris

CARRER133 octubre 2014 LA DEL DARRERE 32

Zeta

Sal i pebre L’acudit

Parlant del

CARRER i de la ciutat

“Vaig inventar el record d’un lloc on la gent era capaç de fer un món més just”

Azucena López RuízExiliada republicana

ALbA ARnAu

entrevista

ivAn oRtiz

fotografia

Adéu, BotínEl “banquer d’Espanya” ha mort al llit d’un infart. Són temps

convulsos per als banquers. La seva valoració social està pel terra.

Es van arruïnar per la seva mala gestió i se’ls ha rescatat amb milers

de milions que hem pagat entre tots. Emilio Botín deixa moltes

herències. Una d’elles, els desnonaments. El Banco de Santander

està en les primeres posicions dels desallotjaments portats a terme

DO�QRVWUH�SDtV��8Q�����GHOV�GHVQRQDPHQWV�OL�SHUWDQ\HQ��9D�IHU�ÀUPDU�hipoteques amb clàusules criminals que han copejat la vida de

milers de persones. A alguns els va treure l’habitatge a canvi del

deute. A molts més els ha tret la casa i els obliga a pagar el deute.

Les persones afectades per les hipoteques no han estat rescatades.

En plena crisi, Botín marxa content: deixa un banc que està sortint

de la crisi. Durant els sis primers mesos d’aquest any, el Banco de

Santander ha guanyat 2.756 milions d’euros, un 22% més que en el

mateix període de 2013. En una ocasió, en comentar el sostre de

EHQHÀFL�GHO�EDQF��YD�GLU�TXH�´HO�OtPLW�pV�HO�FHOµ��3RWVHU�QR�HVSHUDYD�que arribés tan aviat.

La 256 del 7. Aquestes són les

coordenades amb les quals l’Azucena

va arribar fa cosa d’un any al barri de

&DQ�3HJXHUD��WRW�L�TXH�HOOD�HO�FRQHL[LD�pel nom de “les cases barates d’Horta”.

Seguint la pendent d’un dels turons de

%DUFHORQD��HO�GH�OD�3HLUD��V·DUUHQJOHUHQ�ordenadament més de 500 cases baixes,

totes tallades pel mateix patró, que

colonitzen aquesta vall des del 1931.

Acompanyada per familiars, l’Azucena

venia cercant la casa on va néixer i on

va viure els primers anys de la seva vida.

L’atzar la va fer topar aquell dia d’estiu

amb una colla de veïnes del barri de tota

la vida que prenien la fresca al carrer, tal i

com fan sempre.

L’Azucena té ara 79 anys i va marxar de

la casa 256 quan en tenia 3. A corre-cuita i

de la mà de la seva mare i de la seva àvia

-”la iaia”, repeteix insistentment- van

creuar la frontera amb França després d’un

extenuant viatge a peu. “El meu pare era al

front, es va reunir amb nosaltres un temps

més tard. A qui no vam tornar a veure va ser

al meu avi, que fugí en direcció contrària

però que sabem que va acabar morint al

Marroc” relata amb tranquil·litat. L’Azucena

explica tot això al local de l’Associació de

9HwQV�GH�&DQ�3HJXHUD��HQYROWDGD�GHOV�TXH�podrien haver estat els seus propis veïns, un

any després d’aquella primera trobada.

Va ser la mort de la seva mare, d’edat

PROW�DYDQoDGD��OD�TXH�YD�IHU�DÁRUDU�OD�necessitat de retornar als orígens, de

conèixer de prop aquell entorn del qual

la seva família tant s’enyorava, explica

l’Azucena amb un perfecte castellà marcat

per l’accent francès. “De les paraules de

la meva mare en vaig construir un record

inventat d’un lloc on la gent era capaç de

canviar el món i fer-lo més just”. La guerra,

la por i les represàlies, però, van enfosquir

els anhels de moltes persones que van

acabar fugint per salvar la vida.

Els records de la seva mare i de la seva

àvia van contribuir a construir la memòria

que, per edat, l’Azucena no tenia. Ara,

però, sap perfectament que des del llindar

de la porta de casa seva es veia l’Institut

Mental de la Santa Creu, un dels centres

psiquiàtrics més importants de l’Europa del

segle XIX i el horts que recorrien la vall del

7XUy�GH�OD�3HLUD��7DPEp�VDS�TXH�KL�KDYLD�una botiga de queviures dos carrers més

enllà cap a l’esquerra, i que, en direcció

contrària, tres portes més enllà de la seva,

KL�YLYLD�OD�'HPzÀOD��GH�TXL�QR�HQ�VDS�UHV�a part del nom. De tots aquests records

només queden en peu les parets, que ara

allotgen altres usos i vides.

&DQ�3HJXHUD��TXH�OODYRUV�UHELD�HO�QRP�GH�Ramón Albó, va ser el destí de les famílies

que vivien en barraques a Montjuïc i al Raval

i que van ser reallotjades i distribuïdes en

nuclis allunyats del centre de la ciutat.

Els pares de l’Azucena eren anarquistes,

“revolucionaris” en diu ella, com la majoria

del veïnat. S’emociona en sentir que just a

la cantonada de casa seva van amagar en

Durruti, a casa de l’avi d’un dels presents

a la tertúlia que s’improvisa al voltant de

la taula de l’associació de veïns. Saber que

al Bar Munich, un dels antics locals de la

barriada, s’imprimia “Tierra y Libertad”

també li fa imaginar la possibilitat que

els seus pares freqüentessin l’establiment

durant els anys de vida al barri.

L’Azucena mira als ulls d’aquelles

persones de qui té la certesa que van

conèixer els seus familiars. Els agafa de

la mà, els estreny el braç, els abraça.

7DPEp�KR�ID�DPE�HOV�TXH�VyQ�HOV�ÀOOV�L�HOV�néts de qui van ser els seus veïns i feien

el mateix amb ella quan no aixecava tres

pams de terra. Amb ells ha recorregut els

FDUUHUV�GH�&DQ�3HJXHUD�FDQWDQW��SULPHU�amb la boca petita, després a cor què

vols, cançons revolucionàries. La repressió

per les lletres que entonen ja no és una

amenaça, però sí que ho és la ignorància

de qui camina pels mateixos carrers aliens

a la història de la seva barriada i de la

VHYD�JHQW��&DQ�3HJXHUD�QR�KD�SHUGXW�l’espurna d’inconformisme que sempre ha

bategat en aquesta vessant del Turó de

OD�3HLUD��TXH�HV�PDQWLQGUj�YLYD�PHQWUH�quedin veïns reivindicatius que discuteixin

les idees al carrer.

Una de les darreres victòries d’aquest

veïnat fou recuperar una part dels registres

GHOV�FRQHJXWV�FRP�HOV�3DSHUV�GH�6DODPDQFD��documentació requisada durant la guerra

civil que encara avui resta en gran nombre

retinguda per les institucions espanyoles.

Entre aquests papers hi ha un mapa que

conserva el registre i la numeració dels

FDUUHUV�GH�&DQ�3HJXHUD��TXH�ÀQV�O·DQ\�1945 no van tenir nom. Gràcies a aquests

papers, els veïns, bolcats en la història

GH�O·$]XFHQD��YDQ�SRGHU�LGHQWLÀFDU�amb seguretat la casa on va néixer la

protagonista d’aquesta història, i la van fer

retratar als mateixos llocs d’on conservava

IRWRJUDÀHV�DQWLJXHV�L’Azucena López Ruíz va néixer al carrer

Riells, al número 25, l’antiga casa 256 del

llavors carrer número 7.

AzAgRA / REvuELtA