La r

evis

ta d

e la

Fun

daci

ó La

Rod

ad’

acci

ons

cult

ural

s i

del

lleur

e

núm.

52tardor2010

Tot CircDeu anys de circ a la vinyad’en Francesc

Espectacularment parlantDiscos, notí cies i estrenes d’espectacles per a tots els públics

A cau de rodaNotí cies de la Fundació La Rodai les seves entitats

CARRERCARRER

Tens una queixa?Entrevista a Assumpció Vilà ,sí ndica de Greuges de Barcelona

Les arpilleres de Sant Roc de Badalona

Muriel CasalsEntrevista a la presidenta d’Òmnium Cultural

Music Crossroads InternationalMúsica per canviar el món

Titelles Vergé sUna nissaga centenà ria

Ja tenim pla!Suport de la Generalitat de Catalunya a l’espectacleper a tots els públics

sumari

La revista Carrer é s editada per laFundació La Roda d’AccionsCulturals i del Lleure, creada l’any2003 per l’associació La Rodad’Espectacles Infantils i Juvenilsals Barris i d’Accions Culturals. LaFundació agrupa prop de centassociacions juvenils, infantils iculturals de trenta-set poblacionscatalanes. Des de fa trenta-tresanys La Roda programa especta-cles i tallers de tots els gè neresper als infants i els joves a travé sde les associacions dels barris. Elsobjectius són oferir un lleure dequalitat, educatiu i formatiu alsinfants i els joves, afavorir l’ús dela llengua catalana en el lleure,difondre el coneixement de la cul-tura po pular i les tradicions delpaí s i donar suport al teixit associ-atiu dels barris. La Roda va rebrel’any 2001 la Creu de Sant Jordi.

Coordinació, correcció i maquetació: Lluï sa Armengol

Redacció: Lluï sa Armengol i Judith Cobeña Guà rdia

Consell de redacció: Carme Beltrán, Lluï sa Celades, Anna Corbella, SalvadorFiguerola, Anna Jarque i Joan López

Col· laboració: Jordi Bosch (Òmnium Cultural), Elisabet Cabrol, Entitats de La Roda,Montserrat Fran, Fundació Pere Tarré s, Gestió de Fundacions i Associacions SL, MiquiGimé nez, GREC-Grup de Recerca i Estudi del Conflicte, Puç a Espectacles,

Pep Puigdemont, Noè Rivas, www.festes.org.

Disseny portada: Umberto Valeri i Marta Serra

Fotografia portada: Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona

Preimpressió i impressió: Tallers grà fics de Rúbrica Editorial

Edita: Fundació La Roda d’Accions Culturals i del Lleure

C. Sè quia, 9-11. 08003 Barcelona

Tel.: 93 414 72 01 • Fax: 93 414 77 05administracio@fundaciolaroda.cat - www.fundaciolaroda.cat

Dipò sit legal: B/25.352.87

Amb el suport de:

editorialel tema

3Tens una queixa?Entrevista a Assumpció Vila,síndica de Greuges de Barcelona

a cau de roda

4-9- Juguem a actuar

Teatre social amb el XICSde Santa Coloma de Gramenet

- La Roda en rutaNou projecte de la FundacióLa Roda

•el racó de les entitats•roda·món•un barri, una entitat,

uns artistes

associ·accions

11 Arpilleres de Sant Rocde BadalonaObres d’art de fil i roba• bones pràctiques

El manual antirumors del Pla Barcelona Interculturalitat

13Horts vitals de CardedeuLes petites accions són poderoses• gestió associativa

Feu les liquidacions correctament?Roger Santiago

cooper·accions

14Music Crossroads InternationalMúsica per canviar el món

• un conflicte, una solucióUn moment fatídicGREC, Grup de Recerca i Estudi del Conflicte

15La cooperació no pot ser neutreEntrevista a Ernest Cañada,fundador d’Alba Sud

16Una societat civil forta,un país viu!Jordi Bosch

l’entrevista

17No en sabem prou de ferles coses sumantEntrevista a Muriel Casals,presidenta d’Òmnium Cultural

l’ampli

18Un donar i rebre multiculturalL’experiència reexidad’una escola del Poble-secde BarcelonaElisabet Cabrol

19Saviesa mesopotàmicaa BarcelonaPius Alibek, lingüistai restaurador

20-21• amb nom propi• tradi·accions• recordant...• notes i notícies• paraules, paraules, paraules

Fundació Pere Tarrés

l’entrevista espectacular

22-23La nissaga VergésAnna Jarque

espectacularment parlant

24• kèiad9?

25Circ a les FeixesDeu anys a la vinyad’en Francesc

26• anem a veure

Puça Espectacles

27-30• una mica de miquelet

Miquel Rabert • destaquem• el podi• t’avisem• una emoció...• notes noves

Noè Rivas

la caixa de ressonància

31Ja tenim pla!Pla integral d’arts escèniquesi musicals per a tots els públics

32• 6 x 4. L’espai dels

músics-animadors del paísSanti Ortiz

enxarxat al web

33Selecció de webs interessants

idees tallers

34•Instruments musicals

Castanyola de nouMiqui Giménez

Arriben les castanyes, el vent i la plu-ja, les fulles es van daurant i cauen apoc a poc fent una catifa preciosa alscarrers de ciutats i pobles del país.Els polítics, embrancats en campa -nyes, sordegen, segueixen el propiguió sense escoltar gaire allò que alscarrers de la capital, en dates asse -nyalades, i a pobles i ciutats, sempreque podem, els expressem dia sí, diatambé, els ciutadans. Els bancs se-gueixen fent el garrepa amb els nos-tres diners i les administracions pa-guen les subvencions i els convenissignats i promesos mesos enrere fentescarafalls i recordant-nos que estemen crisi.

Ja ho sabíem que vivim en crisi. Defet, La Roda va néixer en plena criside país, quan no hi havia ni placesdures, ni metros, ni tramvies, ni ca-talà a l’escola, ni al carrer, ni a l’es-plai. Les entitats que formen La Rodaexpressen que als barris on actuen lacrisi mai no els ha abandonat. Canviael rostre, els accents, però el tracteamb les administracions locals, o siguiels ajuntaments, segueix sent en ge-neral el mateix: pressupost per cultu-ra, just o nul. Es demana, se’t dóna, ies cobra tard i malament. Això sí, ca-da any s’exigeix més eficiència, méscontrol de dades, més control de po-blació i més excel·lència educativa,però no demanis diners per pagar béeducadors, formadors i monitors niper formar-los. Val més que, com quesou una ONG o similar, feu servir laforça de treball dels voluntaris. Uncop feta la reunió d’entitats d’inici decurs de La Roda, aquest és el panora-ma que es desprèn dels seus relats:locals precaris; intervencionisme exa-cerbat municipal per imposar modelsigualadors, que no igualitaris, genè-rics, que no amb visió de gènere;aposta per empreses privades enfrontde la gestió associativa de recursospúblics; un cop provada per les enti-tats la solvència dels projectes, sor-desa selectiva a l’hora d’atorgar sub-vencions i ajuts...

La Fundació La Roda no desempararàni les entitats que la conformen ni elsgrups que actuen en la nostra progra-mació anual als barris i seguirem de-fensant el bon ús dels cabals públicsque rebem apostant fort per méseducació en el lleure i de millor qua-litat per la formació dels monitors,voluntaris i nens i nenes dels esplaisamb projectes que ja tenen catàlegcom el de l’últim de l’entitat, “La Ro-da en ruta”.

La Fundació La Roda no es fa responsable de les opinions expressades enels articles signats.

EL TEMAelelSocietat

CARRER52

3

Assumpció Vilà i Planas és des del maig passat el cap de la Síndica de Greuges deBarcelona. Fins al 2015 té l’encàrrec de defensar els drets fonamentals i lesllibertats públiques dels barcelonins i barcelonines i de tota persona que es trobia la ciutat, sigui resident o no. La van escollir per consens i el seu principalobjectiu és fer conèixer arreu de la ciutat la feina d’un organisme que rep entre1.000 i 1.500 queixes l’any. Cap no queda sense resposta.

Tens una queixa?Aquí tens la síndica...

—D’Oncolliga i la Federació Catalana de Vo -lun tariat Social a la Sindicatura, com ha anattot plegat? —Com totes les bones coses a la vida: percarambola. Vaig presentar la meva candidaturaempesa, mig entre bromes, per gent dels dosequips. També perquè, no ho negaré, pensoque tinc molt a aportar al lloc, tot i que amb elllistó que va deixar la Pilar Malla, la meva pre -decessora, ho tindré difícil. La veritat, pe rò, ésque creia que podia seguir tran quil·lament ambels meus plans de jubilació per continuar com avoluntària rasa a Oncolliga i a la FCVS. Però totd’una, el 28 de maig, vaig rebre una trucada del’alcalde notificant-me que el govern municipali els membres de l’oposició em nomenavensíndica per unanimitat per considerar-me unapersona d’ampli consens. Vaig tenir una ale -gria, i alhora un atac de pànic.

—I com el vas curar, l’atac de pànic?—Coneixent la gent que forma l’equip, un equiptècnic magnífic, de llarg recorregut, com pro -mès amb la feina, i també per haver estat es -collida per unanimitat per tots els grups po lí ticsmunicipals. Un acord així dona tran quil·litat peremprendre una tasca. La solidesa del trajectede creació i consolidació de la Sindicatura de lamà de Pilar Malla també hi va ajudar.

—I quins són els objectius per a aquesta etapa?—La millora de la visibilitat pública de laSindicatura. La volem donar a conèixer més,situar-la a peu pla, a l’abast de la gent querealment necessita saber que té canals pergestionar les seves queixes quo tidianes i que téun lloc on serà escoltada, atesa i obtindràresposta.

—Això fa de bon dir, però com penseuimplementar-ho?—Ja he visitat pràcticament tots els districtesper presentar-me. Ara farem les presentacions

de serveis incorporant-nos als ordres del diahabituals dels Consells de Barri, sense convocarreunions extraordinàries, i explicarem que laSindicatura està al seu servei i demanarem queen facin ús. L’altre braç per canalitzar la in f or -mació de manera adequada seran les xarxesassociatives. Són les associacions cíviques lesque més poden fer arribar el missatge a qui honecessita, perquè atenen directament la rea -litat, que des de les ins titucions a vegades costade copsar, i poden donar la informació de pri -mera mà acompanyant els seus usuaris i usuà riesal nostre servei.

— Hi ha sindicatures en altres pobles o ciutatsde Catalunya?—I tant! Tenim un Fòrum de Síndics de Ca -talunya, on hi són representades quaranta ciu -tats. A nivell espanyol també n’hi ha un, en elqual estem inclosos, i estem connectats amb lesorganitzacions europees a través de l’ombuds -man. Arreu del món hi ha sindicatures de greu -ges de diferent nivell. Un dels meus ob jectius,ni que sigui simbòlic, és aconseguir que deixinde dir-se només ombudsmen, en mas culí, is’accepti la doble versió ombu dswomen. Esperoque trobaré aliades per què moltes sin dicaturesarreu d’Europa les ocu pen dones.

—Com funciona la Sindicatura? És fàcil posaruna queixa?—Funciona molt àgilment. Es poden posar quei -xes directament a la seu, entrar-les per correuelectrònic o per correu postal, i en 48 hores,

des de la recepció, se’ls dóna resposta. Cadadimecres l’alcalde i tots els estaments del’Ajuntament de Barcelona tenen la informacióexacta de les queixes que s’han rebut i s’hantramitat. Si els tràmits per resoldre qualsevolqueixa es de moren, es truca al ciutadà perdonar-li ex plicacions, igual que si es rep unaqueixa que no es considera adequada o que escomprova que no és correcta. Cada any acabemel curs amb un informe exhaustiu, que éspúblic, de totes les queixes i resolucions ques’han fet.

—Creu que els nens i nenes haurien de saberque la Síndica existeix?—Crec que en l’educació, que comença a casa,continua a l’escola i arriba fins a l’edat adulta,un pilar bàsic és el coneixement dels orga -nismes que estan al nostre servei, les admi -nistracions. Sí que crec que se’ls hauria d’ex -plicar, als infants, de manera entenedora, quehi ha una persona amb un equip al darrere quevetlla perquè les coses funcionin. Explicar-losque ells ja són usuaris de serveis municipals —escoles, parcs, associacions, gimnasos...— i quesi en algun moment no se senten ben tractatspoden venir a la Síndica, acompanyats d’unadult, i fer una queixa. És una idea a traslladara la xarxa d’esplais, d’associacions diverses id’escoles: educar en democràcia vol dir educaren el coneixement dels estaments de dret alnostre servei.

Assumpció Vilà té feina, molta feina, llegintdossiers i atenent persones. Les que s’hiatansin trobaran algú entrenada en l’escolta,amb criteri i amb coneixement de les xarxes dela ciutat. U

Els nens i nenes també poden

venir, acompanyats per un adult,

per fer una queixa

Sí ndica de Greuges de BarcelonaRonda Sant Pau, 45, Barcelona - 93 413 29 00

www.bcn.cat/sindicadegreuges/ca

Assumpció Vilà va ser escollida Síndica deGreuges de Barcelona el passat mes de maig.

4 CARRER 52

El XICS de Santa Coloma de Gramenet està si tuaten un equipament municipal des d’on desenvo -lupa un treball te rapèutic socioeducatiu ques’adreça al menor, amb un projecte individua -litzat, i a la seva família, amb sessions deteràpia fami liar. Les activitats grupals diàriesamb els nois i les noies es complementen ambl’Escola de Pares i Mares, pensada per compren-dre millor i modificar, si es creu necessari,patrons relacionals dins les famílies. En aquestsmoments s’hi troben més de 16 nacionalitatsdiferents.—Què significa XICS a Santa Coloma?—XICS és un recurs que la Fundació Futbol ClubBarcelona va proposar a l’Ajuntament de SantaColoma després de detectar que implementar unprograma educatiu al barri a través de l’esport iel lleure podia ajudar a crear cohesió social. Vansubscriure un conveni de col·laboració. LaFundació Barça va confiar a Eduvic, una coope-

rativa social sense afany de lucre especialitzadaen infància, adolescència i famílies en risc d’ex-clusió social, la gestió del projecte, i en mantéla supervisió. L’Ajuntament hi dona suport faci-litant que els serveis socials derivin la canallaamb problemes, millorant les instal·lacions ipublicitant el recurs. El projecte es va iniciar el2007 de la mà de José Antonio Souto, que el vaposar en marxa en sis mesos. Es van travar lesrelacions amb la xarxa de serveis socials i educa-ció de la ciutat i, amb els referents clars, vamcomençar la feina. XICS es divideix en espais edu-catius: Esports, Reforç escolar, Tallers per a nois inoies de 6 a 16 anys i el programa per a joves de16 a 19 anys sense escolaritzar Manos a la Obra,que consisteix a aconseguir a través de l’esportun millor autocontrol emocional, una millorautoestima, i conèixer els interessos personalsde cada noi i noia. Tenim cura de les famílies enespais com l’Escola de Pares i Mares i Coffee-office, on treballem aspectes que els amoïnen iels ense nyem estratègies educatives. També elsoferim teràpia familiar.—Com treballeu metodològicament?—S’aclareix d’entrada que per incorporar-s’his’ha de voler treballar. Els donem pautes: si lesaccepten es queden al projecte, si no, se’n van.La porta sempre queda oberta. Cal una assistèn-cia regular, res de fer campana. Hi ha activitatsobligatòries i d’altres que es poden triar, però elcompromís és clar des del primer dia. Ens inven-tem constantment propostes per implicar elspares. La proposta de teatre social uneix totsaquests conceptes metodològics. Fem una ava-luació diària amb els nanos i acabem amb unareflexió grupal, que marquen la pauta per man-tenir o donar de baixa projectes com, per exem-ple, una proposta que es deia “La Ruta dels orí-gens”. Tots van explicar d’on venien, d’on erenels seus pares, com eren els països, les ciutats,els menjars. Es va fer el procés amb la partici-pació dels pares, les mares, els avis o els tiets, ies va crear un mapamundi d’imatges que va pos-sibilitar una millor entesa de “l’altre” i una

incorporació al “nosaltres”. Aquesta proposta ésvigent.—Com valoreu la col·laboració de Fundació laRoda?—Del tot imprescindible! De bon principi, noentenia gaire si aquelles sessions que semblavencaòtiques acabarien servint, unes sessions onnois i noies treballaven el cos, la veu, i prepara-ven diàlegs sobre fets del seu viure. Ara sí,sobretot després de la Mostra de Teatre Social,on vam veure els nanos en acció davant delpúblic, com es mostraven i reivindicaven el seulloc al món, establint diàlegs diferents amb lesfamílies, els monitors i entre ells mateixos. Ésun projecte que ens ajuda moltíssim en el tre-ball de cohesió. U

actuaractuar

a cau dea cau de

rodaroda

Som en un dels barris més poblats de Santa Coloma Gramenet, el barri de Raval-SantaRosa, allunyat del centre urbà, amb una presència de població immigrant evident. Hemquedat amb Tània Plaza, la directora del centre XICS, per parlar de quin impacte ha tingutla col·laboració educativa subscrita entre la Fundació La Roda i la Fundació Futbol ClubBarcelona amb el projecte Actuem! de teatre social dirigit per la companyia ImpactaTeatre.

Actuem!va né ixer el 2004 com

a eina per lluitar contra

l’exclusió social basada en

el teatre social. Durant tot l’any grups

de joves de 12 a 18 anys treballen

amb els formadors especialitzats

d’Impacta Teatre en sessions

setmanals de dues hores durant les

quals experimenten i treballen amb

les tè cniques del teatre social i de

l’Oprimit. Paralel· lament, van creant

una obra curta sobre un tema que els

interessa, que representaran a la

trobada anual de tots els grups

d’Actuem!, a finals del mes de maig.

Des del 2004 hi han participat prop de

250 joves de 15 poblacions catalanes.

Fins ara el projecte ha rebut el suport

de la Diputació de Barcelona, la

Secretaria de Joventut i la Secretaria

per a la Immigració de la Generaltiat,

la Fundació La Caixa i la Fundació

Futbol Club Barcelona.

El teatre social i de l’Oprimit, iniciat

pel dramaturg brasiler Augusto Boal

en els anys setanta, permet treballar

d’una manera dinà mica les

opressions i els conflictes i la seva

resolució pací fica.

Juguem a

El projecte Actuem! de la Fundació La Roda amb elprojecte XICS de la Fundació Futbol Club Barcelona

Dotze centres XICS atenenmé sde 2.000 infants arreu del món

XICS é s la sigla de Xarxa Internacional deCentres Solidaris, un projecte de laFundació Futbol Club Barcelona que vané ixer arran del compromí s amb l’UNICEFi la voluntat del Barç a d’esdevenir realmentmé s que un club. L’objectiu de la xarxa é sajudar organitzacions locals a posar enmarxa centres en els quals s’ofereix reforçescolar, assistè ncia sa nità ria, suport psi-cosocial i accé s a l’esport i al lleure alsinfants mé s vulnerables. Ja n’hi ha dotze atots els continents. Un é s el de SantaColoma de Gramenet, on es desenvolupa elprojecte “Actuem!” de la Fundació La Roda.Els altres es troben en la seva gran majoriaa l’À frica: Burkina Faso, Mali, Marroc,Senegal i Malawi. A À mè rica, n’hi ha alBrasil, a l’Equador i a Mè xic. Finalment n’hiha dos a l’ï ndia. Tots els nens i nenes ate-

CARRER52

5

La Roda en ruta

UN PROJECTE PER MOTIVAR

La Roda en ruta ja està en marxa. Elprojecte ha estat pensat i consensuatdurant tot un any i ara ja ha arribat a lafase de presentació de les propostes.La Roda en ruta es va iniciar per res-pondre amb contundència a la necessi-tat d’oferir recursos a les entitats per-què puguin fer la seva feina educativade la millor manera possible. I tambéper motivar els treballadors i voluntarisde les entitats en un moment de certdesànim i falta de perspectives a causade la crisi econòmica i altres factorscom la insuficiència del suport rebut desdels àmbits públic i privat.

El projecte està format per tres bran-ques. La primera, la formativa, és la ques’inicia aquest trimestre amb el lliu -rament a les entitats d’un catàleg de pro-postes. La segona és l’elaboració de l’in-tranet de la Fundació La Roda, que esposarà en marxa al novembre, per tre-ballar més en xarxa i compartir recursosi energia. La tercera, finalment, consis-teix en la creació d’un banc de recursoseducatius i lúdics per compartir entretotes les entitats, sobre el qual encaras’està treballant.

LA PROPOSTA FORMATIVA

Les propostes formatives de la FundacióLa Roda són eminentment pràctiques,perquè així ho han demanat els moni-tors i els voluntaris de les nostres enti-tats. L’objectiu és oferir recursos iconeixements que es puguin aplicar a lafeina diària amb els infants i joves. Hemrecor regut als millors professionals del

país i hem buscat les propostes mésinnovadores i originals, sense perdremai de vista l’objectiu principal: oferirrecursos útils que ajudin els monitors enla seva feina i serveixin per incrementarla qualitat de la seva acció educativa.La Roda en ruta vol ser d’aquestamanera una eina de motivació per a lagent que treballa sobre el terreny, percontinuar fent feina de qualitat amb elsuport dels millors professionals.

Teatre social, fotografia, música,dansa, noves tecnologies, reciclatge,contes, cultura popular, fins i tot horti-cultura ecològica... Els cursos i tallers,alguns dels qual també s’adrecen alsjoves usuaris dels centres, se centren enles temàtiques que els responsables deles entitats van considerar més interes-sants en l’enquesta que es va fer perdefinir quin tipus de propostes eren lesmés adequades. El catàleg presentat,amb prop de trenta propostes, s’aniràampliant ja que el procés de recercad’idees i propostes encara està obert.

formació

motivació

qualitat

Un nou projecte de la Fundació La Roda

Carretera i manta. La Roda se’n va a visitar

les seves entitats amb una maleta plena de

propostes de formació per a joves i monitors,

educadors i voluntaris.

a cau dea cau de

rodaroda

++La proposta també

s’adreça

a qualsevol entitat o

organisme que vulgui

activitats formatives de

qualitat, innovadores i

originals per als seus

joves i monitors

Teatre socialPer a monitors (20 h) i per a joves (30 sessions de2 hores). El teatre social permet treballar la reso-lució de conflictes i dóna eines de reflexió alsjoves sobre els temes que els preocupen.

Construcció de joc gegants

Self-portrait experience

Per a monitors (12 h). Es construeixen jocsgegants amb residus perquè les entitats els utilit-zin en les seves activitats habituals. Alhora, estreballa el reciclatge i la creativitat amb eines irecursos teòrics i pràctics.

AAllgguunneess ddee lleess pprrooppoosstteess.. .. ..

Per a joves i monitors (60 h). Una fotògrafa deprestigi, Cristina Nuñez, proposa un treball basaten l’autoretrat per expressar emocions difícils iconvertir-les en obres d’art.

La dansa com a eina educativa

Per a monitors (20 h). S’exploren els aspectes dela dansa que es poden aplicar a l’acció socioedu-cativa i a la resolució de conflictes i per treballarcontinguts, actituds i dinàmiques.

Basquest beat

Per a joves (de 12 a 36 h). La proposta alia l’es-port, en aquest cas, el bàsquet, i la percussió.Ritme, treball d’equip, la millora dels aspectespsíquics i corporals... Una manera original i eficaçd’aprendre música i millorar el joc.

i també...

... gràfit educatiu, habilitats comunicatives delsmonitors/es, contes per a monitors, circ, arterà-pia, abordatge dels conflictes i jocs cooperatius,animació per ordinadors, horticultura ecològica,cuina per a monitors...

Si en voleu saber més: 93 414 72 01 - administracio@fundaciolaroda.cat

6 CARRER 52

a cau dea cau de

el racó de les entitats de la roda

L’esplai més antic de Sabadell celebrarà a principis d’any gairebé migsegle de feina. Es tracta del CAE La Llar del Vent, els inicis del qual esremunten a un llunyà 1966, fa 45 anys, quan va néixer l’Agrupació de laConcòrdia, una entitat que acollia un grup d’infants que hi anaven aclasse quan al barri encara no hi havia escola. Els joves que freqüenta-ven l’Agrupació van crear el Cau i finalment, el 1973, es va formar elCAE La Llar del Vent, cofundador l’any 1994 amb altres entitats de lazona del Moviment d’Esplais del Vallès.El propòsit de l’esplai ha estat educar en el lleure els infants del barri,perquè tinguin una oportunitat de gaudir el seu temps lliure i transfor-mar-lo en temps de lleure ple de valors, hàbits i costums. L’Esplai sem-pre ha fomentat la cultura popular i catalana amb uns principis educa-tius basats en la coeducació, la inclusió, l’autonomia de l’infant,l’esperit crític i la sostenibilitat.Quants infants, joves, pares, mares, monitors i amics han passat perl’esplai durant aquests 45 anys? Un munt i una mica més. I ara l’entitat

els convida a celebrar l’aniversari amb actes i festes per donar i vendre.El tret de sortida va ser el 16 d’octubre amb la festa que inicia el curs ifa conèixer al barri les activitats de l’Esplai. El 18 de desembre, hihaurà el Dinar d’Hivern, amb el tradicional quinto, en què les famíliesde l’entitat poden reforçar els seus vincles afectius. El 5 de març se ce-lebrarà el Carnestoltes, amb una actuació espectacular de l’equip demonitors i del 16 al 20 d’abril, les Colònies de Primavera, per fomentarl’autonomia de l’infant amb l’esperada Festa del Bosc. El 20, 21 i 22 demaig se celebrarà l’aniversari pròpiament dit amb una cercavila increï-ble, amb moltes colles geganteres, jocs tradiccionals per a infants, unaxocolatada, l’espectacle familiar de La Roda, un concert per a joves iadults i un sopar organitzat pels joves de l’entitat. Per a més informacióvisiteu el blog de l’entitat: http://lallardelvent.wordpress.com/.

Els joves No t’@turisfan de grafiters

CAE La Llar del VentC. Lusità nia, s/n. Sabadell. Tel.: 93 780 82 79

rodaroda

Dilluns 24 de maig, 16.30 h. Ho tenim totpreparat. Hem pintat entre tots els membres delgrup “No t’@turis” la paret del pati del CentroAmigos, una entitat de lleure de Sant Vicençdels Horts, amb dues capes de pintura blanca. EnWerens i en Florent, d’Impaktes Visuals, unaentitat especialitzada des de fa molts anys en lacreació de grafit, es presenten i ens expliquenbreument la història d’aquesta tècnica pictòrica.Tot va començar als Estats Units fa molts anysamb un noi que es dedicava a signar pertot arreuamb el nom de Taki 183. Tot seguit fem unesplantilles per dibuixar un grafit en una samar-reta. Queda increïblement bé! Després deltastet, ens disposem a baixar al pati per fer, arasí, la feina important! Estem una mica nerviosos.No sabem com sortirà el grafit. En Werens ensexplica quin tipus d’esprais i estris hi ha i, el mésimportant, com s’han d’utilitzar. Un cop està totexplicat, ens llancem a la piscina i marquem ambllapis com volem que sigui el nostre grafit. Hemdecidit escriure les lletres de Centro Amigos i un

dibuix del Perry, l’ornitorinc de Phineas i Ferb,uns dibuixos animats de Disney Channel.L’Abdelali, que en sap molt, ha dibuixat en Perryi li ha quedat super bé! A poc a poc, veiem comel grafit es va fent realitat i ens adonem queamb l’ajuda d’en Werens està quedant guapís-sim! Després de dues hores i amb l’esforç detotes i tots, el grafit està acabat! Ens ha quedatmoooolt bé! Sembla impossible que haguempogut fer una cosa així el primer cop que prac-ticàvem de grafiters. Hem quedat tan contents iens ha quedat tan bé que ja tenim ganes de fer-ne un sense l’ajuda d’en Werens i en Florent!

A la Fira de Santa Llúcia Solidària les entitats d’Es-plugues de Llobregat hi mostren els projectes soli-daris que treballen al llarg de l’any. Com ja és tradi-cional, la Fira es farà a la rambla Verge de la Mercèdel barri de Can Vidalet, i serà l’11 de desembre.L’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet hi serà presentamb dues parades. Hi presentarà, en primer lloc, elprojecte de joves i discapacitats fisics de l’esplai,els Indis, i hi vendrà productes artesanals fets pelsmateixos nois i noies al llarg del trimestre. En segonlloc, hi ensenyarà el projecte que els nois i les noiesde la secció de mitjans de l’esplai duen a terme,anomenat Aprenentatge i Servei, amb una campa -nya econòmica amb finalitats solidàries.Els voluntaris de l’empresa SAP amb l’esplaiEl 23 d’octubre passat, voluntaris de l’empresaSAP van ajudar l’esplai Pubilla Cases a crear unhort urbà. Aquest projecte i la pintura de les ins-tal·lacions de ABD (Associació de Benestar iDesenvolupament) van ser els guanyadors d’unainiciativa de responsabilitat social empresarialgestionada per Forética, una entitat que agrupaassociacions i professionals que treballen perfomentar la cultura de la gestió ètica i la respon-sabilitat social.

Fira de Santa Llúcia Solidà riaa L’Hospitalet

Els No t’@turis davant l’obra feta el passat mes de maig

Grup de joves No t’@aturis

Centro Amigos, Sant Vicenç dels HortsClub d’Esplai Pubilla Cases-CanVidalet, l’Hospitalet i Esplugues

Centro AmigosC. Llacuna, 1. Sant Vicenç dels Horts

CAE La Llar del Vent, Sabadell

La Llar del Vent fa anys4545

CARRER52

7

a cau dea cau de

rodaUn barri, una entitat, uns artistes...

Un barriviu i ambganes

Primer diumenge de juliol, vacances d’estiuper a molta gent, i al barri Casablanca de SantBoi de Llobregat, festa major veïnal. L’or ga -nitzen les associacions agrupades a la Fede -ració d’Entitats els Garrofers, totes sorgidesdel Casal de Joves, que va néixer l’any 1989 ifa una feina importàntíssima al barri. Emreben en Javier Nicolàs i l’Albert Graus, delCasal de Joves. Estan contents de la partici-pació de la gent a les festes. M’expliquen quepateixen per a l’any vinent perquè l’adminis-tració local sembla que vol retallar ajuts; con-sideren les festes dels barris com a “per-ifèriques” i volen reforçar la Festa Major deSant Boi ciutat. No se n’adonen que qui fa ciu-tat són els barris?Aquest barri, Casablanca, és molt viu. Hacrescut a l’ombra de la primera immigració del’Espanya profunda. Cases humils de totxanavista conviuen amb blocs nous, els carrerss’han arranjat, els creua una gran ronda i hiha bars regentats per gent d’aquí i gent nou-vinguda. Al carrer s’escolta parlar en castellàamb molts accents diversos, en àrab, algúparla en xinès i en francès de l’Àfrica subsa-hariana, es barregen paraules del català diari,sento com diuen “se están poniendo en la colapara trepitjar...” mentre una parella aparcaun cotxet i en treuen una criatura que no arri-ba a l’any. Fa un curiós contrast: tot i que nohan renunciat a fer servir de manera preferentla llengua castellana, hi ha una vivor i unaadhesió a les manifestacions de cultura tradi-cional catalana fortíssimes. A la colla degeganters i grallers són una munió.M’expliquen com el correfoc infantil té un èxitsense precedents i al correfoc per a adults hi

participa tothom sense excepcions. El barriapareix sense cotxes des del matí, tothom sapque hi han de passar els diables, els dracs, elfoc, tan nostre. Enguany celebren el desèaniversari de la colla gegantera. Ningú creiaque fora possible arribar tan lluny quan vancrear en Manel i la Blanca, els representantsen forma gegantina de la realitat que confor-ma la identitat profunda del barri. En Manelrepresenta un obrer dels que van venir alsanys trenta i cinquanta a Catalunya i laBlanca, la noia que feia de madame a la CasitaBlanca del barri. Sonen les gralles, ballen elsgegants davant la catifa de flors creada perles dones de l’Associació Endavant Dones deCasablanca, a poc a poc hi entren i la trepit-gen. La fan desaparèixer com un mandalatibetà, que recorda el caràcter efímer delsactes humans, de la bellesa, del color. L’anyque ve tocarà dibuixar-ne una de nova. Mentrealgunes persones escombren els pètals deflors, una munió de gent es passeja, xerra, vaprenent posicions a les cadires preparades peral teatre o a les escales de l’amfiteatre de laplaça. A la plaça la gent espera l’actuació,mig circ, mig animació, de la companyia ElNegro y el Flaco. És un espectacle programatper la Fundació La Roda, una obra de qualitatper al públic familiar. Des del 1994, any delseu naixement, El Negro y el Flaco recorren elmón (Espanya, Itàlia, França, Argentina,Colòmbia i els Estats Units), amb uns especta-cles que barregen el teatre i el circ, sempresota l’òptica del clown. I aquí els tenim, a laplaça central del barri Casablanca. Per uncantó apareixen dos personatges enfilats daltd’unes andròmines que semblen tricicles

gegants. Són com homes dibuixats sortits d’unconte antic, d’aquells dels cromos de la xoco-lata de quan érem petits. Arriben al centre del’escenari, baixen i saluden. Un va amb la caraenfarinada típica de l’August del circ peròsense barret punxegut al cap, l’altre esrepentina i tots dos es presenten en una menade llengua barreja d’italià, castellà i catalàamb ressons argentins al deix. Un tercer fa demestre de cerimònies, mut però eloqüent enla gestualitat, és l’encarregat de posar músicai “Comença l’espectacle Giramondo!”. El circGiramondo convida els espectadors a aplaudir-los d’entrada. Tot d’una agafen un espectadorper convertir-lo en part de l’espectacle.Comença a plovisquejar, la gent no es belluga,plou una mica més, alguns van a aixoplugar-sesota els balcons però ningú vol abandonar laplaça, els Giramondo continuen actuant,pagant amb un paquet de mig quilo de pasta(macarrons!) el primer espectador-actor queels ha ajudat a posar la pista. Tot i la plujaque fa la guitza l’espectacle continua: equi-libris, malabars, feres humanes..., la gent vaa buscar paraigües i torna per seguir amb lesrialles, els nens criden els actors, responen ales preguntes i així acaba passant una horadivertidíssima. El Negro y el Flaco s’acomi-aden del barri de Casablanca i es preparal’escenari per a les havaneres. La festa ha decontinuar!

Casablanca, a Sant Boi de Llobregat,és un barri viu, amb entitats quetenen gana de fer barri, de crearcohesió entre els veïns. Els gegantsManel i Blanca, un obrer dels quevan arribar a Catalunya a principidel segle xx, i una madame, quediuen que regentava la Casa Blanca,que diuen que va donar nom albarri. E si no n’è vero...

roda

Casal de joves CasablancaC. Badajoz, 2, Sant Boi de Llobregat - Tel.: 93 654 03 02

www.centrecruilla.com

8 CARRER 52

a cau dea cau de

rodaroda

És temps de Castanyada, de celebració dels Dretsdels Infants (20 de novembre), de fires de SantaLlúcia, de caga tions... Les entitats treuen elsnens i nenes al carrer per celebrar dates significa-tives del calendari festiu, per compartir amb totel barri, amb petits, grans i avis aquests momentsde festa que cohesionen les comunitats i perme-ten crear complicitats que aporten més endavantels seus fruits en forma de projectes comuns, departicipació i d’implicació en la millora de l’en-torn més proper.

La Roda és conscient de la importància de l’espaipúblic perquè les entitats projectin la seva feinaal barri, perquè captin nous usuaris atrets per lesactivitats programades, perquè puguin unir en lafesta gent gran i menuts, perquè puguin crearespais de trobada entre nouvinguts i veterans.Totes aquestes raons són de pes perquè La Rodacontinuï una feina de fons que les entitats recla-men per donar suport a la seva feina social i edu-cativa i per crear xarxes sòlides i fructíferes decomplicitat als barris. Perquè està científicamentdemostrat que la cooperació, la solidaritat, és allòque permet que la humanitat sobrevisqui i fins i

tot avanci.La cultura al carrer, prope-ra, participativa, motivadora, font de coneixe-ment de les tradicions culturals del país... Amb lesprop de quaranta activitats programades des d’oc-tubre fins a Nadal (això ho escrivim a mitjansd’octubre, però n’hi haurà més) La Roda suma lesseves eines de cultura a les de les entitats peravançar cap a una societat cada dia més cohesio-nada i participativa.

racó de les entitats de la roda

La Roda als barrisOkupem l’espai públic per compartir culturai crear complicitats

La Fundació Marianao és una entitat d’iniciativasocial que promou projectes socioeducatiusadreçats als infants, joves, adults i a la comunitaten general, tot incidint de manera especialitzadaen els col·lectius en situació d’alt risc social. Elseu àmbit d’intervenció preferent és la realitat lo-cal de Sant Boi de Llobregat i la comarca del BaixLlobregat. Ara la Fundació Marianao celebra el 25è aniversarid’un projecte marcat per la lluita constant contra

les desigualtats i l’ex-clusió social delscol·lectius més vulne-rables amb projectesde prevenció, inserciósocial i laboral i d’e-ducació en el lleure.

Un quart de segle de lluitesa Sant Boi

Fundació Marianao

La bona feina de laFundació Comtal delbarri bar celoní del CascAntic ha estat recone-guda amb l’atorgamentdel segon Pre mi Barce-lona Asso ciacions, con-

vocat pel Consell Municipal d’Associacions i l’Ajun-tament de Barcelona. La Fundació Comtal l’harebut pel projecte “Educació, clau de futur. FemFundació, fem barri”, destinat a enfortir la partici-pació dels diferents actors de l’entitat: infants, jo-ves, famílies, voluntaris i assalariats.El primer premi d’aquesta 10a edició va ser per al’associació per a la gent gran Àgora. Els guardonsvan ser lliurat el dia 13 de maig al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona.

La Fundació Comtal rep elpremi Barcelona Associacions

Fundació Comtal

L’Assemblea Local de Teià del Grup de Recer-ca i Actuació amb Minories Culturals i Treba-lladors Estrangers (GRAMC) ha organitzat del8 al 29 d’octubre una mostra de cinema en elmarc de la XVIII Quinzena Intercultural d’a-questa població del Maresme. Pel·lícules i do-cumentals, visionats en algunes ocasions enpresència dels seus autors, han ofert ele-ments de reflexió sobre el tema central de lamostra, la violència ila cultura de la pau.La Fundació La Roda hiha participat amb untaller de cinema rea-litzat per Drac Màgicper als alumnes del’escola el Cim.

XVIII QuinzenaIntercultural a Teià

GRAMC

Circ Nic, al mes de maig a Santa Eugè nia de Ter, a Girona

a cau dea cau de

roda...mónLa Roda i Aliança renoven el seu acordde col· laboració

L’entitat mutualista Aliança i la Fundació La Roda renoven el seu acordde col·laboració per continuar impulsant el programa “L’Aliança alsbarri”, incidint en la millora de l’educació dels infants i facilitant-losuna convivència integradora. La iniciativa, que neix amb la voluntat demillorar l’oci infantil i juvenil, particularment en àrees amb menysrecursos, vol potenciar l’art i la cultura i també la transformació del’espai públic en un lloc de trobada per compartir experiències.

La signatura del nou acord va tenir lloc a la seu d’Aliança i la van pro-tagonitzar Joaquín Gómez, director comercial, i Lluïsa Celades, direc-tora de la Fundació La Roda. Durant aquest exercici, Aliança aportaràa la Fundació 10.000 € per impulsar les seves activitats. A més, un anymés, participarà en l’organització i el seguiment del programa“L’Aliança als barris”, que es desenvoluparà a diferents municipis cata-lans, i participarà en diferents esdeveniments, entre els quals laTamborinada al parc de la Ciutadella de Barcelona.

Les dues entitats valoren molt satisfactòriament la col·laboració ques’ha portat a terme fins ara. La Fundació La Roda “ha pogut compartiramb una entitat com Aliança, que també prové de la societat civil, eltreball per aportar eines d’educació i de participació a les entitats i als

barris que formen part de LaRoda”. Des d’Aliança, “s’apos-ta per continuar una col·labo-ració que planteja activitatsproperes als ciutadà i de millo-ra de la seva qualitat de vida”.

www.fundaciolaroda.cat

Catàleg d’activitats 2011 de la Diputacióde Barcelona

Aquest any els tallers de la Fundació La Roda arribaran de nou a totesles poblacions barcelonines perquè estan inclosos en el Catàlegd’Activitats que la Diputació de Barcelona facilita als ajuntaments. Ésuna bona noticia perquè ens ajudarà a arribar a tots els racons depobles i ciutats on encara no ens coneixen.

rodaroda

CARRER52

9

Gimcana de la dieta mediterràniaUna col· laboració amb la Fundació Agrupació Mútua

A petició de Fundació Agrupació Mútua, la FundacióLa Roda ha posat el saber dels seus talleristes a dis-posició d’un programa de salut alimentària per ensen-yar a menjar millor i assaborir la riquesa de la dietamediterrània. Una gimcana plena de colors, sabors iolors del mediterrani, divertida, saludable i alimen-tosa, ha estat l’activitat que s’ha proposat i s’ha feta Tarragona, Reus, Sabadell i Lleida des de principisd’any. A les escoles de la província de Girona la gim-cana s’ha inclòs com una activitat del Pla de pro-moció de la salut i a Barcelona s’ha fet el 22 i 23 d’octubre a través del’Ajuntament i l’Institut Municipal de Mercats al mercat de SantaCaterina.

La Roda a la mostra d’associacionsde la Mercè

La Roda va ser present, integrada al’estand de la Federació Catalana deVoluntariat Social, a la qual està fe -derada, a la gran mostra d’entitatsque es va fer a la plaça de Catalunyaper la festa major de la ciutat, el 24,25 i 26 de setembre. Una forma mésde donar a conèixer la tasca educati-va que portem a terme.

La Roda amb els Súpers

Un any més el 23 i 24 d’octubre La Roda ha estat pre -sent a la Festa dels Súpers amb un estand i un taller dereciclatge adaptat a la canalla de totes les edats. Eltaller l’ha fet el Petit Taller de Carme Moya, s’ha anom-

enat Fem un salt i reciclem i ha servit per ense nyar com d’undiari vell en podem fer un molinet de vent o un imant de ne -vera.

Mitjans de comunicació i culturapopular, tradicional i del lleure

L’Ens de Comunicació Associativa,una entitat a la qual està associadaLa Roda, ha proposat un espai pergenerar comunicació real i posarels mitjans de comunicació en

relació amb les entitats que en formen part. D’aquí va sorgirel programa de Formació en comunicació per a l’associa-cionisme cultural celebrat a Barcelona els dies 2 i 5 d’oc-tubre. La Fundació La Roda hi va assistir per intentar ferarribar millor els seus missatges.

La Roda presenta Actuem! al 14èFò rum de la FEDAIA

El 21 d’octubre, a l’espai CaixaForum de “laCaixa”, la Fundació La Roda va presentar elprojecte de teatre social Actuem!, ques’adreça a joves en risc o en situació d’ex-clusió social. En el 14è Congrès de la FEDAIA(Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació perla Infància i l’Adolescència) s’ha debatut i s’ha compartitentre agents socials de tot tipus projectes, programes i novesi velles formes d’educar i tenir cura dels nostres infants ijoves.

La Roda a Interacció 2010Democràcia i transformació social

La Fundació la Roda ha participat el 21 d’octubre passat a lataula rodona “El paper de les entitats en la transformació dela cultura popular: qui influeix qui?” en el marc de la troba-da Interacció 2010 promoguda per l’Àrea de Cultura de laDiputació de Barcelona. Lluïsa Celades, directora de la Fundació La Roda, hi va com-partir reflexions amb Pere Joan Pujol, de la Federaciód’Ateneus de Catalunya i Josep Rafecas, de la Federació deTeatre Amateur, amb el Antoni Carné, president de l’Ens deComunicació Associativa, que va moderar el debat.

10 CARRER 52

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

destaquem

Al número 50 de CARRER,l’hivern passat, ens vamfer ressò d’una iniciativa

molt interessant relacionada amb el món delscontes i de la comunicació. Es tractava de laprimera edició del Concurs de Podcast-Contes del món, organitzat per COMSOC-Comunicació Social, una entitat sense ànimde lucre que vol contribuir a socialitzar lacomunicació.La segona edició —el 24 de setembre es vatancar el segon període de preinscripció— haassolit un èxit important de participació: mésde 100 centres educatius de primària isecundària de Catalunya enriquiran la culturapopular de tradició oral enregistrant en MP3

contes arrelats als pobles de la Terra.Amb aquest resultat es triplica el nombre decentres participants respecte a la primeraedició. Durant els propers mesos, els concur-sants hauran d’enregistrar i il·lustrar amb undibuix un conte del món i serà a partir delmes de gener del 2011 que s’emetran set-manalment en el programa “Món Obert” deRàdio l’Hospitalet i en altres “ràdiosamigues”. A la primera edició hi van partici-par mes de 10 emissores que van difondreperiòdicament els contes. Finalment, 24 con-tes seran escollits per un jurat i formaranpart del Llibre i disc dels Contesdelmon.org.

www.contesdelmon.org

La segona edició de Contes del móntriplica la participació

FemCurtFestivalInternacionalde curtmetratgessocials de Banyoles

FemCurt és una iniciativa de l’entitat banyolinaIrregolare, que promou projectes socials per ala inclusió i la promoció dels drets de ciutada-nia. La seva aposta és fer arribar l’art a tothom ifomentar a través de la cultura l’esperit críticde la ciutadania. Aquesta és la tercera ediciódel festival, que té quatre categories: Millors

curtmetratge de ficció (2.500 €); Millor repor-tatge (2.000 €); Millor curtmetratge en català(750 €); i, finalment, Premi del públic (750 €). Abanda del visionat de les obres seleccionades,FemCurt també proposa activitats paral·lelescom concerts i obres de teatre.

www.divendresrei.cat

26-28de novembre

Un blog per als voluntaris

Qui vulgui compartir la seva experiència coma voluntari o voluntària o reflexionar sobreaquest àmbit ho pot fer des del mes de junypassat a través del blog creat per la FederacióCatalana de Voluntariat Social, “Val lapena!”. L’objectiu és crear un espai en quèels voluntaris, però també les entitats i lesempreses col·laboradores, puguin explicar lesseves experiències de voluntariat en primerapersona, de manera propera, de tu a tu. Unamanera pràctica i amena de fomentar el vo -luntariat social.

www.blog.voluntaris.cat

Val la pena!

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

CARRER52

11

Art i societat

Arpilleres, dones cosint història és un pro-jecte viu que camina de la mà de dones de SantRoc de Badalona que s’han trobat al voltant delcaliu de la Fundació Ateneu Sant Roc. Formenpart de quatre associacions de dones —VidaCreixent, de la parròquia de Sant Roc,Formació Global de Dones, Laila i el Grup deDones de la Fundació Ateneu de Sant Roc — iprovenen de diferents països. Tenen visions delmón diferents però mostren les mateixes qua -litats humanes i els mateixos valors des de l’eixde les seves mirades, de les seves paraules, dela seva costura. Elles ho tenen molt clar: l’im-portant, a tot arreu, és la persona.

El 21 de setembre al Museu d’Història de laImmigració de Catalunya es va fer una taularodona en el marc de l’exposició (que es vapoder veure del 5 al 29 de setembre) de lesarpilleres relacionades amb la immigració.Aquesta és la segona exposició que es fa aBarcelona després de la del Palau Robert elpassat mes de febrer, en què es va poder con-templar una selecció de les 68 obres creadesper un total de 56 dones.

A la taula rodona s’hi van congregar una qua -rantena de persones, la majoria dones, inte -ressades a escoltar les experiències de la Laila,la Paqui, l’Amina i les talleristes que les vanimpulsar a bastir el projecte. Amb paraulesplaneres van explicar com havia estat sorpre-nent assabentar-se que feia unes dècades unesdones com elles, al Xile de Pinochet, van tro-bar una manera de subsistir fent arpilleres.Cosien sobre teles gruixudes les històries de larepressió i les venien a Europa a entitatssolidàries, altaveu del seu patir.

A l’Ateneu Sant Roc buscaven una fórmulaper fer què les diferents ètnies i cultures queviuen al barri es coneguessin entre si i esreconeguessin la força, la profunditat, la ten-dresa, les febleses, els punts en comú i lesdiferències. Van pensar que les dones eren elnexe ideal. Les que van participar al projectees van afrontar a l’aventura amb la por de nosaber-ho fer prou bé, elles que no sabiendibuixar, amb els dubtes sobre la pròpia vàlua i

la pregunta “A qui pot importar el que jo hagiviscut?”. Però l’espectacle de veure lesarpilleres penjades a les parets de diversosmuseus i saber que les demanen d’arreu delmón les ha fet felices i les ha empès a explicarles històries que hi ha darrere de cada puntadade fil. Històries de la guerra civil espanyola, lapor i la repressió de la Manoli, que ploravamentre cosia aquells capítols de records silen-ciats. La infantesa a Tànger, on les tres cul-tures que encara són les nostres arrels comunesconvivien. Un mar ple de pasteres per arribar al’altra riba. La henna. El menjar jueu. Els ritus

cristians de la Paquita. L’enyorament de lafesta després del Ramadà, que aquí es celebraperò que no és el mateix que al Marroc, expli-ca l’Amina, en un català perfecte, mentre elseu fill l’escolta embadalit. O el casamentgitano. Tot hi té lloc, a les arpilleres.

Aquestes obres, acolorides, creatives i d’unagran força estètica, ajuden a fer memòria. Sónxarxes indelebles de solidaritat entre dones ihomes de tot arreu. Són la imatge emocionalde la Catalunya actual. Reunir-se per cosir elsha donat l’oportunitat de conèixer-se, de per-dre la por, de tastar noves menges i de riurejuntes. En paraulotes de professionals de “losocial”, els ha ajudat a “apoderar-se”. U

Arpilleres de Sant Roc

Fundació Ateneu Sant RocC. Cà ceres, 30. Badalona - 93 399 39 51www.fundacioateneusantroc.org

Obres d’art de fil i roba

Dones. L’habilitat per fer anar les mans amb fils de tots els colors.Teixir la història, la de la gent que construeix silent el país. Històriespetites del dia a dia. Petites històries de colors, sabors i olors vinguts detots els llocs del planeta... Són les arpilleres de Sant Roc de Badalona.

Arpilleres de Sant Roc

Pla Barcelona Interculturalitat In

Agents antirumors

“Els immigrats tenen ajudes per obrircomer ç os i nosaltres, no”. Doncs, resultaque no é s cert: els nouvinguts no reben capajuda de cap admi nistració per obrir labotigueta de la canto nada.Aquest rumor i un total de dotze mé s hanestat objecte d’estudi durant els mesos desetembre i octubre en el Curs d’agentsantirumors: “Interculturalitat, una respostaals rumors i estereotips”, organitzat en elmarc del Pla Barcelona Inter culturalitat.Durant nou hores repartides en tres ses-sions persones de diverses entitats ciu-tadanes, autò ctones i nouvingudes hanreflexionat sobre els conceptes de culturai diversi tat i han analitzat els processos decreació i potenciació d’estereotips, rumorsi prejudicis. L’objectiu: oferir eines per lagestió i el tractament d’aquests este reo -tips. El resultat é s un document de treballmolt útil, que recull els dotze rumors oprejudicis mé s estesos i, d’una maneraconcreta i prà c tica, ajuda a desfer malen-tesos i col· locar les coses al seu lloc, é sa dir, a entendre una mica millor la realitat,sense prejudicis ni falses informacions.El Pla Barcelona Interculturalitat es vacomenç ar a gestar a finals del anys noran-ta per abordar la realitat immigratò ria a laciutat. Des d’aleshores està en permanentconstrucció amb la implicació d’un bonnombre d’entitats barcelonines. Ajudar aassumir la complexitat de la diversitat d’orí -gens, llengü es, costums, valors i creences idonar respostes als nous reptes i novesnecessitats de la ciutat, aquests són dosdels objectius principals d’un Pla que hauràde guiar totes les actuacions municipalsaquests propers anys.Podeu descarregar el Manual antirumors awww.interculturalitat.cat.

bboonneess pprrààcctt iiqquueess

12 CARRER 52

Dance4life és una iniciativa internacional perinspirar, motivar i mobilitzar els joves per fre-nar l’expansió del VIH. Per donar-los einesper plantar cara a les situacions de discrimi-nació.

Per què? Perquè la meitat de les novesinfeccions es produeixen entre jovesmenors de 25 anys.

Dance4life és un projecte escolar que fun-ciona en quatre fases:

Connecta’t! Un equip de ballarins, músics ieducadors visita els centres educatius i co -mença el Tour Connecta’t.

Entrena’t! Un programa on-line dissenyatpels joves per saber què té a

veure el VIH amb ells.

Actua! Prepararac cions de

c a n v i

per augmentar laconsciència sobreel VIH-sida entreels amics, la fa -mília, el barri,l’in s titut.

Celebra! Una granfesta a totes les ciutats on el projectes’està duent a terme, retransmesa viasatèl·lit, que connectarà els joves ques’han convertit en “agents del canvi”.

I per què? Perquè el VIH no fa distincions.Al VIH no li importa ni la nostra raça, ni lanostra orientació sexual, ni les nostrescreences. Entreu al web i informeu-vos.

Amb l’ACASC (Associació Ciutadana antisida de Catalunya) al capdavant, aquest 27de novembre es farà la gran festa per mésde 3.000 nous “agents del canvi” al Clubdel Palau Sant Jordi, a Barcelona. Podreuseguir-la per la web.

Barcelona serà declarada aquest anyambaixadora del projecte. Una bona ocasióper involucrar-se!

Dance4life1.000.000 de joves plantant cara a la sida

“La Itsal s’ha llevat avui ambun malestar general que noes pot treure de sobre. Ara jasón les 12 del matí i té cal-freds tota l’es tona. A l’ins titut,s’ha posat la jaqueta tresvega des i se l’ha tret al capde cinc minuts perquè suavaa raig! Sort que avui no tocaeducació fí sica i no hauràde sortir a la pista perquè nosap si ho podria resistir. Co -men ç a a estar preocupada.Té un neguiteig al cap que lisembla que acabarà enmigranya i unes ganes d’anaral lavabo constants. Quan esternuda ha defer forç a i aguantar-se la panxa per no tenirun ensurt en forma de taca als pantalons! Sila cosa continua així potser haurà d’anar almetge a la tarda perquè li digui que li passa.Tu què creus que pot ser?”Aquest é s un dels fragments que el detectiuHabs presenta als participants del joc i que

servirà per comen ç ar unadivertida investigació sobreseguretat alimentà ria. La Coordinadora d’Usuaris dela Sanitat (CUS), mitjanç antaquest joc dissenyat perPaité s, vol aconseguir que elsinfants i joves treballin d'unamanera lúdica els hà bits deseguretat alimentà ria i lesprà ctiques de bon ús. Aquest joc està disponible desdel mes de setembre per atotes les entitats, escoles ocentres educatius que vulguintreballar aquest tema. Si us

interessa rebre’n un exemplar, informació obé participar a una sessió formativa explica-tiva de la dinà mica del joc per als vostresmonitors nomé s cal que us poseu-vos encontacte amb la CUS.

La Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat impulsa un joc per a infants i jovessobre els bons hàbits alimentaris

Veten Catalunya com a membrede l’Associació Europeadel Carnet Jove

Seguretat alimentà ria divertida

CUS: 93 302 41 38 - jocseguretatalimentaria@cus-usuaris.org

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

www.dance4life.es - wwwacasc.info

Catalunya no podrà formar part de l’EYCA, l’AssociacióEuropea del Carnet Jove, perquè així ho va decidir elpassat mes de juny el Govern espanyol mitjançant el ve -to del Consejo Interterritorial i de l’INJUVE (Insti tutode la Juventud. Ministerio de Igualdad).

La sol·licitud d’ingrés a l’EYCA la va fer la Secretariade Joventut de la Generalitat de Catalunya entre altresraons perquè Catalunya gestiona íntegrament el CarnetJove i ha esdevingut en els darrers anys el país líder aEuropa en aquest àmbit. El Carnet Jove va començar aimplantar-se a Catalunya el 1986 i ja té més de 500.000usuaris i usàries, el 10% del total europeu.

Aquest ingrés, doncs, no serà possible, malgrat quel’EYCA és una associació de caràcter privat i que entreels seus membres hi ha nacions sense estat comEscòcia, Flan des, Valònia i la comunitat lingüística ale-manya de Bèlgica.

L’EYCA representa 60 organitzacions de 40 països.Fomenta des dels seus inicis, el 1990, la mobilitat i lainformació juvenil per a les persones joves de fins a30 anys amb l’expedició de l’European Youth Card.Aquest carnet ofereix serveis, descomptes i avantat-ges per animar els joves a prendre decisions respons-ables, explorar el seu món i jugar un paper importantcom a ciutadans i ciutadanes d’Europa.

Ens han deixat dos mestresAntoni Anguela, mort el passat agost, no ensha dit adéu, sinó a reveure. El recordaremsempre per la seva bonhomia, el seu saber fer il’estima cap a la nostra nació. Era un home depau, sempre amb el seu somriure murri fentpinya per la cultura popular tradicional catala-na. Tota la feina feta, des de la direcció de re-cerques etnològiques fins a la difusió incansa-ble del sardanisme, i tantes i tantes tasquesdutes a terme... Fem promesa de no oblidar-les i seguir mentre poguem el mateix camí quecom a mestre ens va mostrar amb fets.Al mes de maig, Joan Triadú em va fer l’honorde dedicar-me el seu darrer llibre de memò-ries, Textos i pretextos. 1938-2008, cosa queem va emocionar molt i vaig compartir amb to-ta la gent de la Fundació La Roda. Fa unsquants dies que ens ha deixat, però no ens sen-tim orfes sinó més compromesos encara en lalluita per mantenir la nostra cultura en bonaforma, siguin quin siguin els atzucacs que espresentin. Hem pres bona nota de les seveslliçons, lliçons que seguirem transmetent dia adia amb la nostra feina a la Fundació La Roda.

Lluïsa Celades, directora de la Fundació La Roda

CARRER52

13

ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONSaccionsaccions accionsaccions accionsaccions

ggeesstt iióó aassssoocciiaatt iivvaa

Feu les liquidacionscorrectament?

La majoria d’entitats requereixen elsserveis de professors, monitors, talle -ristes, con feren ciants i altres professio -nals. Hi ha diverses maneres de contrac-tar-los.Tenim l’opció de contractar-los laboral-ment: el monitor cotitza a la Seguretat So -cial i té dret a l’atur quan finalitza el con-tracte que el vincula amb l’entitat. Així , elmonitor té tots els drets i deures que de -talla l’estatut dels treballadors o el con-veni col· lectiu aplicable en cada entitat.Per a l’entitat, esdevé una bona opcióper assegurar aquests monitors, tot i ques’ha de tenir en compte que les cotitza-cions a la Seguretat Social les fa efec-tives l’entitat. Per tant, hi ha un sobrecostsobre el preu pactat amb el monitor.Si el treballador é s autò nom, ens trobemen una relació mercantil en què hem dedemanar una factura al monitor pels ser -veis re alitzats. En aquest cas, les co tit -zacions a la Seguretat Social les fa efec-tives el mateix autò nom.Tenim, però , una tercera via: una col· la -boració . En aquest cas, é s l’entitat la quefa una proposta de liquidació al monitor.A aquestes liquidacions s’hi ha d’a plicaruna retenció de l’IRPF del 15%. El moni-tor rep la liquidació com a rendiments deltreball i, per tant, no cal donar-se d’alta decap activi tat econò mica a l’Agè nciaTributà ria. S’ha de tenir en compte unasè rie d’aspectes per poder fer aques tesliqui dacions: el monitor no cotitza a laSeguretat Social; per tant, seria aconse -llable tenir una asseguranç a a part.Tampoc no pot ser una prà ctica habitualamb un mateix monitor, ja que té la con-sideració d’un treball puntual. Aquest mo -del é s molt aconsellable per a xerrades,conferè ncies i col· loquis. Però tambéé s factible per a cursos i tallers, sempreque el servei no es pugui interpretar comuna activitat continuada en el temps.Per tant, les caracterí stiques de laprestació de serveis que dugui a terme elmonitor determinaran la millor opció quecal triar. S’haurà de tenir en compte eltipus de servei, la durada del servei i laretribució que rebrà el monitor.

Roger Santiago

www.gestiofass.cat - 93 301 08 28

Secció elaborada per:

U

Medi ambient i salut

Les petites accions són poderosesCapità Enciam

Horts vitals de CardedeuHorts vitals de Cardedeu

La colla de jovent que ha impulsat els darrersanys el projecte Horts Vitals a Cardedeu pot serera seguidora d’aquest estrafolari personatge,el Capità Enciam, que ens donava consellssobre medi ambient, reciclatge i respecte a lanatura. Eren els anys noranta, el movimentecologista anava agafant pes, ja no era un fetmarginal de “quatre il·luminats” i la televisiócatalana en va prendre nota. Ara, a tot arreu,a ciutats petites i grans, van sorgint propostesde retorn al respecte ecològic en el procés deconrear fruites i verdures sense adobs químics,ni llavors modificades, ni insecticides que con-taminen l’aire o l’aigua. Les propostes delshorts ecològics a les terrasses de molts pisos aciutats d’arreu del país creixen. A Barcelona,els horts urbans impulsats per l’Ajuntament vanfent taques verdes plenes de vida i de trobadainter generacional. N’hi ha més de dot ze en noudistrictes, amb projectes que im pulsen l’inter-canvi de llavors o de receptes mentre es millo-ra la salut de qui els treballen. Està comprovatque el jubilat o jubilada que treballa el seuhortet va menys al bar a fer perfumats i al CAPa buscar receptes.

A la vila de Cardedeu, encara hi ha espais,fins i tot dins del barri del centre, on es con-serven llenques de terra. Algunes són horts tre-ballats per antics pagesos que planten en ciams,tomaqueres, alls i verdures pel consum propi.Observant que aquestes petites joies es podienperdre, fa anys una colla de gent va anar incor-porant-se a l’horticultura. Van dema nar a aque-sts pagesos si els volien ensenyar l’art de con-rear la terra i es van posar en contacte ambexperts com la biòloga i tècnica agrícola EulàliaMartí o en Miquel Àngel Angelats, membre de laXarxa de Llavors del Vallès Oriental, per orga -nitzar els primers cursos i xerrades d’HortsVitals. L’èxit va sorprendre els mateixos orga -nitzadors: resulta que hi ha molta gent inte -ressada a saber com tenir un hort a casa.D’aquí a organitzar-se i cercar terres ermes,compartir eines i començar a fangar, hi vahaver un pols de minut.

Aquest 2010 han organitzat la primera Firad’Herbes Remeieres i Aliments Ecològics delParc de la Serreta, i així s’han donat a co nèixer.Proposta a proposta han arribat a posar-se alcapdavant d’un dels horts més cèntrics de

Cardedeu, l’hort del Manolo, anomenat així enhomenatge a l’hortolà que el mantenia fins queva morir fa poc. Aquest serà un hort comunitarii l’hort-aula de l’entitat. Els cursos que pro-posen fer durant l’any contindran xerrades,visi tes als trossos d’altra gent i pràctiques realsa l’hort.

L’Eulàlia, la Maria, en Jordi, la Gemma i unabona colla més d’entusiastes del camp, noushortolans ecològics amb mentalitat solidària,expliquen anècdotes del dia a dia: que siaquell enciam se’ls va espigar, que si la Maria téun rebost ple de conserves, que les mongetesperona han estat boníssimes i són de l’hort delterrat, que els alls grossos, plens, aromàtics,barregen aroma mediterrània amb la menta.

Em demanen que destaqui una de les inicia-tives: la Borsa d’Horts. A través del seu blog,qui necessiti un trosset de terra per plantarcarxo feres o sembrar bledes, pot demanar-ne;qui tingui un hort erm, pot cedir-lo, i a poc apoc ampliar el mapa verd, la consciènciasostenible, per ensenyar amb l’acció que unavida diferent és possible i gens complicada re -cuperant aromes, sabors i equilibri per atothom. U

Està comprovat que el jubilat

o jubilada que treballa el seu

hortet va menys al bar a fer

perfumats i al CAP a buscar

receptes.

Horts Vitals de CardedeuTel.: 93 319 30 89 - hortsvitals.blogspot

14 CARRER 52

Música per canviar el món

Music Crossroads International es consi deraen aquests moments com el programa culturali d’apoderament juvenil més important delcontinent africà. Va néixer l’any 1995 de la màde Jeunesses Musicales International, la xarxade música i joventut més gran del món, i el2008 va establir la seva seu a Barcelona, desd’on l’entitat coordina la seva estratègia encoo peració amb els socis locals dels cinc païsosdel sud de l’Àfrica que estan implicats en la ini-ciativa: Zimbabwe, Malawi, Moçambic,Tanzània i Zàmbia. Una estratègia que passaper impulsar les indústries musicals locals coma motor de canvi i donar eines als joves perconstruir-se un futur a través de la música.

L’eina principal del projecte, que al 2008 vaarribar a implicar més de 75.000 músics arreudel món i unes 100.000 persones de públic,són els prop de 40 festivals, tant provincialscom nacionals i interegionals, que s’organitzenanualment en aquests països. L’InterRegionalés el més important de l’any. És per als jovesque hi participen un gran aparador on els dosmillors grups de cada país es reuneixen, com-

parteixen la seva feina amb músics de tot elmón i competeixen per gua nyar instrumentsmusicals i gires internacionals. És en el marcd’aquestes gires que l’any que ve a Catalunyapodrem assaborir el talent d’un grup com ClubShanga, de Zimbabwe, que estarà de gira del15 al 30 de maig oferint concerts i tallers aescoles i centre cívics i culturals.

Paral·lelament, i durant tot l’any, MusicCrossroads International ofe reix als joves unpotent programa formatiu que abraça la forma-ció musical i professional però també la con-scienciació social, amb activitats i tallers sobretemes com la igualtat de gèneres o la lluitacontra el VIH-sida. Segons Ingrid Mengod, lacoordinadora del projecte, la música, un llen-guatge universal, es transforma amb MusicCrossroads International en eina i mitjà per a lavisibilitat de reali tats que tot sovint no volemmirar de cara i per aportar pers pectives posi-tives de futur a joves que sense això no en tin-drien gaires. Aquesta vessant social del pro-jecte és la que destaca més i fa que sigui undels programes culturals i d’apoderament de

joves més interes santsd’aquests últims anys.

Fer brillar el talent musi-cal dels joves i escriureentre tots arpegis de soli-daritat per un present i unfutur ben afinats: si voleuparticipar a la iniciativa iconèixer l’immens talentdels joves implicats en elprojecte, adreceu-vos aMusic Crossroads Inter -national. Amb música comaquesta, el món de bensegur hauria de sonar mil-lor. U

COOPER· COOPER· COOPER·accióacció accióacció accióaccióuunn ccoonnfflliiccttee...... uunnaa ssoolluucciióó

Un moment fatí dic

En Manel ha estrenat batxillerat. Aquestany haurà de treballar molt si vol acabarbé el curs, ho haurà de fer fins i tot siningú li ho demana perquè “treballen per aells i no per als professors”, com diu lamare, i li interessa tenir unes notes que noel condicionin a l’hora de triar el que vol fer.

Avui ha arribat a casa amb molta feina, s’hiha posat de seguida, per sort no era el diad’anar a basquet. A dos quarts de vuit hafet una parada per “airejar-se”. És millordescansar i tornar-hi perquè despré s demolta estona es perd concentració .

La mare ha arribat poc abans de les vuit il’ha trobat mirant la tele. Normalment lamare é s molt comprensiva, té confianç aen en Manel i sap que é s un noi respons-able i treballador, però aquest cop ha reac-cionat d’una manera inesperada, s’hadescontrolat totalment. S’ha posat a cridar,li ha dit que era un inconscient i un gandul,que no s’esperava això d’ell, que no acon-seguirà res del que es proposi, que serà unfracassat tota la vida. En Manel ha intentatintervenir dient que ha estat treballant jadues hores. La mare no l’ha escoltat i haconti nuat renyant-lo. En Manel s’ha sentitmolt ferit i ha començ at a “contraatacar”,l’ha acusat de ser una “pirada”, de parlarsense saber de què , li ha dit que é s unavella que no enté n els joves, que el deixien pau, que farà el que vulgui i que li é sigual ser un desgraciat... Finalment enManel no s’ha tornat a posar a treballar, hasopat tot sol (el pare arriba molt tard a la nit)i se n’ha anat a dormir sense dir res a samare, que s’ha quedat llegint al menjador,entre plorosa i indignada i fent veure que noel sentia.

Em penso que é s un fet comú, de “no res”passem a un enfrontament que se’nsescapa de les mans i que, a vegades, é smolt difí cil de reconduir. Quins elementspodrí em tenir en compte per una gestiópositiva de situacions com aquesta?

Un primer principi fonamental: en una con-frontació oberta i esclatada el millor é sdeixar que la situació es refredi, deixarpassar un temps, posar-hi perspectiva.

Un cop ha passat el moment de violè ncia espot intentar refer la relació —perquè d’aixòes tracta, de la relació. Què é s el que ha pas-sat? Per què penso que ha passat? Què é sel que cada un de nosaltres defensava i perquè ho defensava? Com m’he sentit? Perquè m’he sentit d’aquesta manera? Quèm’agradaria fer o com m’agradaria queanessin les coses? Què em proposo ferperquè això no torni a passar?

Aquestes preguntes, aplicades a un mateixo integrades a la conversa entre les duesparts en conflicte, ens poden servir perreconduir la situació, enfortir la relació i mi -llorar la convivè ncia.

Secció elaborada per:

GREC, Grup de Recerca i Estudi del Conflicte

www.grecmail.com

Àfrica, música i joves. Són els tres protagonistes d’un programa queofereix eines i oportunitats a joves músics africans per formar-se, ferconèixer el seu art arreu del món i forjar-se un futur en aquest àmbit.

Music Crossroadsinternational

El Club Shanga, de Zimbabwe, estarà de gira a Catalunya del 15 al 30 de maigdel 2011.

Music CrossroadsInternationalC. Roger de Llúria, 85, pral.1a 08009 Barcelona Tel.: 93 424 02 01 www.music-crossroads.net

“Som en un moment d’emergè ncia

planetària”. Això és el que pensa Ernest

Cañ ada, un investigador i comunicador

social especialitzat en turisme

i desenvolupament rural, apassionat

per tot el que es cova a l’Amè rica Llatina

i creador l’any 2002 d’Alba Sud, una

plataforma associativa especialitzada

en investigació i comunicació social

per al desenvolupament.

Té 42 anys i viu des de l’any 2005

a Managua, Nicaragua, des d’on coordina

l’entitat i col· labora amb el Grup de

Recerca en Sostenibilitat i Territori de la

Universitat de les Illes Balears.

És un home que s’ha construï t en la

confluè ncia de dos mons, el Nord i el

Sud. Es defineix com a actiu, sensible

davant el dolor i el malestar de la gent

i compromè s socialment i políticament,

i afirma que el seu pas pel món de

l’educació en el lleure com a usuari

i com a monitor d’esplai l’ha influï t molt

en la seva decisió de dedicar-se en cos

i ànima a la cooperació. Un àmbit en què ,

Ernest Cañ ada n’està convençut, també

s’ha d’escollir de quina banda s’està. Amb

Alba Sud, s’ha situat en un model de

cooperació que lluita per als més

desvalguts, contra un model econò mic

insostenible i contra el que considera com

una de les principals amenaces actuals:

la despossessió de recursos

naturals com l’aigua, els boscos

o la biodiversitat.

COOPER· COOPER· COOPER·accióacció accióacció accióaccióEntrevista a Ernest Cañada Mullor, fundador d’Alba Sud

—Què és Alba Sud? —Un grup de persones que vivim entreCatalunya, les Illes Balears, Nicaragua,Equador, Mèxic, el Salvador... i que hemcoincidit en la necessitat de posar en marxa unespai que ajudi a generar opinió crítica ambrelació a alguns dels principals reptes als qualss’enfronten les nostres societats: el canviclimàtic, les noves dinàmiques econòmiquesderivades de la globalització o l’empobrimentde la majoria de la població.—Generar opinió per a què?—Pretenem ser un espai d’anàlisi però tambéde propostes que ajudin a fer canvis socials. Lanostra preocupació principal és veure com lamajoria de la població es veu desposseïda delsrecursos i els territoris que possibiliten la vida,i pensar què podem fer-ho per resistir irecuperar un major control social i comunitari.—I què podem fer?—Pensem que l’única alternativa real alsprocessos de sub desenvolupament creixentpassa per ampliar el control social des de baixen totes les esferes de la vida, per promoure,en definitiva, una veritable democratització. —Quina és la situació actual a Centre Amèrica? —Centre Amèrica és una societat moltcomplexa, molt marcada per la violència i laviola ció sistemàtica dels drets humans que handeixat un pòsit de des estructuració socialterrible. Nicaragua, amb el triomf de laRevolució Sandinista l'any 1979 va viure unahistòria particular, que ajuda a entendreencara algunes diferències amb la resta depaïsos de la regió. Però des dels anys noranta laviolència estructural del neo liberalisme haprovocat més pobresa i des vertebració social.De forma paral·lela Cen tre Amèrica va passarde viure de l’agro exportació tradicional aexpulsar la seva gent per treballar a l’exteriori viure de l’explotació dels recursos naturals.Per acabar-ho d’a dobar la pre sència creixentdel narco tràfic i l’organització de bandes amoltes bar riades ofereix l’escenari d’unasocietat molt tren cada, fragmentada, en laqual la gent ha de fer un esforç enorme dia adia per sobreviure. —Un panorama gens esperançador...—Un intenta viure enmig de totes aquestescontradiccions i aportar alguna cosa, sensecreure en la possibilitat real de grans canvis a

curt termini, però intentant-ho, malgrat tot. Hiha moments durs, de tristesa i impotència,però també d’alegria, de connexió amb ex -pressions d’una enorme humanitat en personesque continuen compromeses amb un món mésjust. —Quines propostes faries per canviar les po -lítiques globals de cooperació al desen vo -lupament ?—No hi ha una sola política de cooperació pos -sible, n’hi ha moltes, depenent de com enten -guem les causes de l’empobriment i ladesigualtat i la perspectiva ètica i política enquè ens situem.—Quina és la teva ?—Des del meu punt de vista, la discussió no espot plantejar sense tenir en compte que vivimun moment d’emergència planetària, tant a es -cala ambiental com social, extremadamentalarmant. El model de desen volupament domi -nant, amb les seves neces sitats de creixementeconòmic constant, és insostenible. Socialmentla situació no és pas millor: la desigualtat éscreixent i l’empit jorament de les condicions devida de grans sectors de població és impres -sionant, tant als països del Sud com, de formacreixent, al Nord. Paral·le lament assistim auna reacció brutal de les elits de poder, que ac -centuen els processos d’acu mulació de capitalper la via de la despossessió de recursos queencara estan en mans de la majoria de la po -blació —la terra, l’aigua, els boscos, la bio -diversitat... En aquest context la política decooperació que ens fa falta és la que s’orientaa donar suport als grups més afectats peraquesta dinàmica, i alhora, la que contribueixdecididament a la resistència davant d’aquestsprocessos i intenta incrementar el controlcomunitari i col·lectiu dels béns co muns.—Ens hem de mullar...—La cooperació no pot ser neutre. No té res aveure un model de cooperació al servei de lainternacionalització del capital, o que enúltima instància intenti alleugerir els desastresprovocats per aquest model de desen -volupament, amb una coope ració que, tot i serconscient de les seves limitacions, intentadonar suport als col·lectius i els estats que esresisteixen a la despossessió del conjunt de lapoblació. Les dues coses alhora no sónpossibles. Cal escollir. U

La cooperació no potser neutreLa cooperació no potser neutre

CARRER52

15

www.albasud.org

Judith Cobeñ a Guàrdia

ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·ACCIONS ASSOCI·accionsaccions accionsaccions

16 CARRER 52

Que en poc més d’una setmana més de 1.700entitats es posin d’acord a fer una crida a lamobilització en defensa de la dignitat del paísvol dir dues coses: que aquest atac ha estatmolt greu, i que aquest país és viu. I quand’aquesta crida en resulta una manifestacióque obté un èxit sense precedents amb un miliói mig de ciutadans al carrer, vol dir, a més, quehem de ser optimistes perquè aquest país téfutur.

L’èxit de la manifestació del 10 de juliol de2010 és de tots. Ho és dels ciutadans que vanomplir els carrers, però ho és també, i molt,d’aquestes més de 1.700 entitats que sota ellema “Som una nació. Nosaltres decidim” vamconvocar la manifestació com a acte d’identi-tat d’un poble que no es resigna i que voldecidir el seu futur.

I és que el llistat d’entitats i organitzacionsadherides a la manifestació és amplíssim i no

té, possiblement, cap precedent des de la fi dela transició. Analitzar-lo és un exercici reco-manable perquè ens adonem de la seva diversi-

tat, i que el país, més que ser darrere d’aques -ta manifestació, l’ha encapçalada. Perquèestem parlant de les entitats cíviques, de lesculturals, dels partits polítics, dels ajunta-ments i de les universitats. I també delscol·legis professionals, i de les associacionsempresarials, i de les d’immigrants, i de les deveïns. I dels casals i les agrupacions de catalansque viuen fora, i dels clubs i federacionsesportives, i de les entitats juvenils, i de les dela gent gran.

Ha estat el país que ha sortit al carrer, i aaquest país, no hi ha ni tribunals ni sentènciesque l’aturin. El país té futur, només calcontinu ar treballant plegats perquè siguemnosaltres els que decidim quin país volem, i sivolem que sigui de llibertat.

Una societat civil forta,un país viu!

Jordi Bosch, vocal de la Junta Nacional d’Òmnium,responsable de la relació amb entitats i membre de la

Comissió Organitzadora de la Manifestació del 10 J.

«1.700 entitats es van posar alcapdavant de la manifestació del 10

J»

L’artista Balís Catmí s’ha inspirat en la manifestació del10 de juliol per muntar l’exposició “Caminem!”(www.pladelacalma.com).

muriel casalsEntrevista a Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural

—Com s’hi troba a la presidència d’Òmnium?—Òmnium està en un moment de reconei -xement públic molt important i és un honor serla cara visible d’aquesta entitat, perquè vol dirrepresentar molta gent que impulsa la feinacol·lectiva de construcció del país.—Quin paper han de tenir les anomenadesindústries culturals en la definició de laCatalunya d’aquest segle XXI?—Un paper primordial, especialment les vin -culades a les TIC (Tecnologies de la Informació ila Comunicació), que generen riquesa i ali -menten també els esperits, que són uns intan -gibles im portants per crear imaginaris col·lec -tius po tents. Però l’Ad ministració pú bli ca ca ta -lana hauria de vetllar més per des tinar els re -cursos de què disposa per con solidar la pro -ducció cultural i dotar de re cur sos com panyies,creadors, artistes, escrip tors, edi torials, funda -cions, que fan molta fei na amb uns mitjans moltminsos. Per exemple, hauria de revisar lapolítica dels grans premis. Els pre mis i elreconeixement públic, i fins i tot la promoció depersonalitats punteres, són ne cessaris per dotarqualsevol país de referents, però sempre que nos’oblidi que cal nodrir la base. —Creu que la societat civil organitzada mantéel tremp? L’escolten, els dirigents, o encarapateixen certa sordesa?—Som un poble vençut des de fa més de trescents anys i psicològicament ens movem com avençuts: intentem sortir-nos-en individualmentsense ni esperar, ni tenir, protecció. El nostrenervi associatiu prové d’aquest retrat psicolò-gic, i l’Administració catalana tam bé ho pateix.No ens acabem de creure que és una estructu-ra d’Estat, i els qui la conformen sembla que,salvant alguns casos dignes d’admiració, tam-poc. D’aquí la sordesa aparent d’alguns polí-tics. Per ad ministrar un país —que vol dir admi-nistrar un pressupost— cal poder establir des dela igualtat un diàleg entre iniciativa pública iiniciativa privada. Aquí no ens acabem derefiar els uns dels altres, ni ens sentim prouben representats. Fem bé les coses sols, peròno en sabem prou de fer les coses conjunta-ment, sumant. —Catalunya depèn de les finances queretornen revisades i matisades des delgovern estatal... El país pot subsistir ambaquest model econòmic?

—El problema és que no ens acabem de creureque la nostra administració és l’Administració.Constantment s’entra a negociar, de grat o perforça, amb la que sí és considerada l’Ad mi -nistració, la de l’Estat espanyol. Mentre això nocanviï, serà difícil que Catalunya avanci.—Les administracions moltes vegades actuencom si els diners que reverteixen a lasocietat a través de les associacions, lesfundacions o les empreses socials fossinpropietat de qui ocupa el despatx entreelecció i elecció. Òmnium té propostes a feren aquest terreny?—La bona execució dels pressupostos, el seubon disseny, és l’espina vertebral d’un país.També cal recuperar el concepte que l’Ad -ministració, sigui la municipal, l’au tonòmicao l’estatal, està al nostre servei en tant queciu tadans i ciutadanes. Les associacions, lesfun dacions, les empreses socials, som agru -pacions de ciutadans que, a més d’aportar im -postos a títol individual, generem beneficis.Som nos altres qui els escollim perquè ens re -presentin i gestionin en benefici nostre elsnos tres tributs. I els polítics han de tenir benclar aquesta premissa: un governant és unservidor públic abans que cap altra cosa, alservei del país que representa, i no del partiton milita. —Què en penseu dels casos de corrupcióeconòmica que han anat apareixent? —En el cas de Millet i Montull és evident que sóndelinqüents confessos. Però el que és greu és

que els organismes de control de les admi -nistracions públiques han fallat. Com a ciu -tadana i representant d’una entitat estic en -fadada. Administrar el pressupost públic és unagran responsabilitat i no s’hi val a badar. —Quin paper creu que hem de jugar lesentitats culturals per potenciar la llengua, lacultura i el país? —En el tema de la llengua hem de tenir clar quees poden parlar 300 o 3.000 llengües al país,però de pròpia n’hi ha una: el català. Hem dedeixar de posar en dubte constantment coses

òbvies en qualsevol país normal. Hem de tenirmolt present quin és el futur que estemdibuixant. S’està donant el cas que els nostresavis han pogut viure sota el franquisme parlanten català a casa i ara fineixen en unaresidència atesos en castellà. Això no seriapossible ni a França, ni a Anglaterra, ni aBadajoz. Hem de ser nosaltres, especialment

els qui treballem en l’àmbit de l’educació, dela cultura, els que hem de tenir-ho més clar.—Per mantenir-nos com a nació amb culturai llengua pròpia creu que calen lideratgespersonalistes o lideratges mancomunats?—Es necessita lideratge però no personalismesexcloents. La manifestació del 10 de juliol vamostrar que és possible. Ens cal molt de diàlegi fermesa de conviccions: som una nació, tenimdret a decidir. I cal també capacitat per re -conèixer els mèrits propis i, sobretot, els aliensper poder sumar. U

“No en sabem proude fer les coses sumant”

Ja fa sis mesos que Muriel Casals iCouturier —55 anys, economista iprofessora a la UAB— és presidentad’Òmnium Cultural, sis mesos marcatsper sentències i manifestacionshistòriques, en un moment en quèl’entitat ha assolit un paper destacat enel moviment popular que reclama eldret de decidir el futur de Catalunya.Decidir, justament, però també sumarsón dues paraules clausen el seu discurs.

ENTREVISTAl’l’

CARRER52

17

«Es necessiten lideratges però no personalismes excloents»

18 CARRER 52

Ensenyar i aprendreEl projecte de l’escola Mossèn Jacint Verdaguerdel Poble-sec de Barcelona ha implicat elsalumnes de quart de primària, les famíliesd’aquests alumnes, els professors d’expressiócorporal i, transversalment, els docents d’al-tres disciplines. L’objectiu principal ha estatcrear d’u na ma nera coope rativa dan ses inspi-rades en les dels països d’origen dels alumnesi, a través d’aquests balls, aprendre i ensenyar

aspectes de les cultures presents a l’escola, totamb el propòsit final de facilitar la convivèn-cia.

Durant tot el projecte, que s’ha anat fent alllarg del curs 2009-2010, s’ha intentat quecada nen i nena se sentís partícip i protago-nista. Pro tagonista del seu país davant delsaltres, perquè cada infant pogués aportar elseu granet de sorra personal. És per a aquestamateixa raó que els nens i nenes eren elsencarregats d’elaborar els seus propis balls.

ProcedimentDe bon principi, de tots els països dels qualsprovenen els alumnes se’n van escollir vuit:Armènia, Bangladesh, el Brasil, Catalunya,l’Equador, el Marroc, Bolívia i la Xina. Es va ela -borar a partir d’aquí un esquema on constavael nombre d’alumnes originaris de cada partdel continent estudiat. El següent pas vaconsis tir a agrupar els alumnes segons el paísde procedència, i si no era el cas, segons el ni -vell de motivació envers algun dels llocs escol-

lits. Tot seguit es va iniciar un treball interdis-ciplinar que va implicar les àrees d’informàti-ca, ciències, llengua catalana, música i dansa.Els alumnes es van encarregar de buscar infor-mació sobre diferents aspectes del país al qualestaven adscrits —geografia, història, costums,arquitectura, menjar, esports...— i això através d’Internet, de llibres i també de lesexplicacions dels seus familiars. Després cadagrup va triar una cançó típica del país i vancomençar a crear una dansa a partir de lesseves pròpies idees. En aquest procés decreació de les danses hi van participar elsfamiliars dels nens i nenes. Els alumnes vanelaborar aleshores un material que es vaexposar al vestíbul de l’escola i amb tota lainformació recollida van fer uns dossiers degran format amb fotografies i explicacions delpaís. I finalment, es va gravar un vídeo de lesdanses inventades per cada grup. El vídeo es vapenjar a la pàgina web del centre i es van pu -blicar fotografies a la revista escolar. Això vaser una eina important de motivació per al’alumne ja que s’il·lusiona quan sap que eltreball que es fa a la classe anirà adreçattambé a un auditori més ampli.

Més respecteAquest projecte va captivar des de bon principiels nens i les nenes participants i els ha ajudata ser més oberts respecte a les noves culturesque tenim tan a prop. També els ha ajudat aser més respectuosos, a saber escoltar i teniren compte les idees dels altres, a saber dirigiri a saber ser dirigit... Al mateix temps, ha aju-dat a crear noves dinàmiques de coordinacióentre els mestres del mateix curs però d’àreesdiferents. També ha estat des de bon comen -çament un incentiu per als alumnes: els nens inenes han expressat en tot moment les sevesganes de participar, de compartir co nei -xements, de col·la borar amb les activitats pro-posades, d’estar predisposats, i sobretot, d’en -senyar i aprendre. U

Un donar i rebre

El CEIP Mossèn JacintVerdaguer és una escola

pública del barri Poble-secde Barcelona. Actualment téun elevat nombre d’alumnesprocedents d’altres països ihi conviuen dia a dia nens

i nenes que conformen unagran varietat de cultures. Al

curs de 4rt de primària, coma botó de mostra de la gran

barreja de cultures que hi haal barri, s’hi poden trobar

nens i nenes procedents defins a catorze països

diferents. Aprofitant aquestfet, al curs 2009-2010 es vadur a terme un projecte des

de l’àrea d’expressiócorporal amb la idea

principal de compartir i ferconèixer a cada alumne

aspectes relacionats amb laseva pròpia cultura i la dels

seus companys.Els resultats de l’experiència

van ser molt bons, i l’equipde professors ho ha volgut

difondre i compartir amb lacomunitat educativa a través

de CARRER.

Educació

AMPLI

CEIP MOSSÈN JACINT VERDAGUERC. Lleida, 32. Barcelona - Tel.: 93 424 02 01

L’experiè ncia reeixida d’una escola del Poble-sec de Barcelona

Elisabet Cabrol é s professora de música al CEIP M. J.Verdaguer i psicò loga clí nica de nens i adolescents

multiculturalmulticultural

«Dansa, família, escoltar i ser escoltat,

donar i rebre, respecte... són algunes de

les paraules claus d’un projecte que ha

motivat molt els participants»

Elisabet Cabrol Pérez

l’l’

AMPLIl’l’

CARRER52

19

La tarda és clara, deixo la plaça del Diamant al’esquena i giro carrer Verdi amunt. A tresportes, al restaurant Mesopotàmia, m’esperaPius Alibek assegut a la primera taula. Em repamb un somriure obert, afable, amical. Seiem ili explico que no vinc per fer-li l’enèssimaentrevista sobre el seu llibre Arrels nòmades,publicat fa uns mesos a l’editorial La Campana,sinó perquè parli de la seva vida aquí des queva arribar a Catalunya.

En Pius va néixer l’any 1955 a Ankawa, alNord de l’Iraq. És assiri, cristià i la seva llenguamaterna és l’arameu, la llengua de Jesús. Vallicenciar-se en filologia anglesa a laUniversitat de Bagdad, més tard a Londres, il’any 1981 aterra a Barcelona amb la intenciód’ampliar estudis en lingüística històrica com-parada. La guerra entre l’Iraq i l’Iran no acaba-va i, tot i els entrebancs admi nistratius, vadecidir quedar-se.

Com es fa això d’anar amb les arrels a l’aire,de país a país? Quina brúixola ha guiat les sevespasses? “Sempre m’he guiat per una mena d’in-tel·ligència subconscient formada per l’acumu-lació de vivències. He con fiat en la meva bonasort, no em complico la vida, busco la finestraque s’obre en qualsevol situació i fa més fàcilsortir-se’n.” Però, ha estat fàcil? “No, em vaigtrobar moltes portes tancades. Arribat aquí,amb la llicenciatura acabada, em van obligar aconvalidar el 80% dels estudis. Anava fent cur-

sos de doctorat i vaig patir la situació méssurrea lista que he viscut mai. La secretària dela fa cultat es negava a convali dar-me matèriesque els professors de doctorat, entre els qualsel degà, autoritzaven a convalidar. Va provocaruna discussió al despatx del deganat, la capd’administració imposant el seu criteri perdamunt del criteri del degà, argumentant quejo no podia fer catorze assignatures en un solany quan els alumnes d’aquí les cursaven entres anys. Incomprensible, si ho comparavad’on venia, un país on l’educació era ben pla -nificada, moderna i respectada al món. Emtrobava qüestionat pel fet de ser de fora i, elmés sorprenent, qui exercia el poder era elpersonal administratiu, el funcionari ras, perdamunt del criteri educatiu. Al cap de trentaanys penso que les coses segueixen igual, malplanificades, mal programades i amb prejudicisabsurds. No et pensis que m’hi trobo malamenta Catalunya. Vaig decidir de viure-hi, m’agradala gent, la llengua, el país, hi tinc bons amics,les persones sempre m’han tractat bé, amb quiem relaciono habitualment m’hi entenc, peròles administracions no només no m’han facilitatres sinó que fins i tot m’han perjudicat.Projectes de treball que he presentat no hanpogut tirar endavant perquè associen àrab aguerra, àrab és “moro”. A mi em sembla obvique ja que visc aquí, m’estimo la llengua cata-lana i sóc lingüista, podia fer una aportació

cultu ral, per això vaig proposar de fer un dic-cionari català-àrab, traduir les obres universalsde la cultura àrab, però per raons que noméspuc adduir a una voluntat manifesta d’invisibi -litzar les arrels àrabs o “mores” de Catalunya,mai van veure la llum. No som conscients de laquantitat de mots d’ús diari que el català té deprocedència àrab, fins i tot més que lesd’herència hebrea, i ens ho perdem per visionscurtes de mires...”. En Pius també explica comli havia plagut poder obrir d’un cop de peumetafòric alguna d’aquelles portes. Va formarpart del departament de Llengües Semítiquesde la Universitat de Barcelona, i si podem lle-gir en català l’escriptor egipci Alaa Al Aswaniés gràcies a les seves traduccions. Ara fa derestaurador al front del Mesopotàmia, ambreceptes antigues provinent de les arrels, de lacultura mare de la nostra, la mesopotàmica.Surten a la conversa les seves dues filles i comse’n planteja l’educació... “M’estimo més par-lar de formació que d’educació. Amb les neneshe establert una relació de respecte iresponsabi litat compartida. Elles són respons-ables davant meu del que els toca i jo davantseu del que em corres pon. No ens agrada car-regar-les d’activitats extraescolars. No vull quesiguin unes “fora de sèrie”; ser “normals” ja ésser prou “fora de sèrie”. Trien què volen i novolen fer. La seva mare i jo els parlem de cosesque ens agraden per despertar-los la curiositat,però elles trien. Ahir vaig convidar l’Aya Mariaa venir a un ma gatzem de productes de l’Índia.El trajecte ens va servir per parlar de païsosllu nyans, de fàbriques, de plantes, ella va triarels seus productes per tastar-los, va aprendreque hi ha arbres al carrer cuidats perl’Ajuntament i herbes que surten de les escle-txes de l’asfalt que campen soles. Això és for-mació que l’ajudarà a viure respectuosament,encuriosida pel món que l’envolta.”

Podríem continuar tres hores més. En Pius ésun fabulador magnífic. Li demano una receptaper a vosaltres. La podeu preparar a l’esplai, acasa o ensenyar-la a l’àvia. Bon profit.U

Pius Alibek, lingüista i restaurador

Xampinyons macerats amb iogurt

Pelem i rentem bé els xam -pi nyons i els tallem en là mi -nes finetes. La ceba tambéla pe lem i la tallem, fina, fi -na. En una cassola amb pocoli —que sigui bo— la dau-rem a poc a poc. Quan co -men ç a a rossejar hi afegimels xam pinyons, ho salte -gem tot plegat, rectifiquem

de sal i pebre i, un cop estancuits els xampinyons, hoposem a la nevera.En un bol gran barregemiogurt natural i els xam -pinyons, ho retoquem de sal ipebre i ja tenim una cremafantà stica per untar damuntuna torrada, per esmorzar,per berenar o per fer tastets.

a ½ quilo de xampinyons naturals

a Una ceba petita

a Una tassa d’oli d’oliva

a Sal

a Pebre

a Iogurt natural

Ingredients

Immigrar i sobreviure, estimar i arrelar-se, recordar i educar en el respecte...Pius Alibek, escriptor, traductor i restaurador, diu que aquí les persones semprel’han tractat bé. Ara bé, les institucions, és una altra història...

Judith Cobeñ a Guàrdia

Saviesa mesopotàmicaa Barcelona

amb nomamb nom

Que ve l’advent!

Memò ries, testimonis, autobiografies, correspondè ncia, fotografies, pel· lí cules, l’ADN

fins i tot..., aquest é s el material que la Fundació Moret i Marguí s’ofereix a rebre, con-

servar, promoure i posar a disposició de tothom.

El metge olotí Jordi Moret i Marguí n’estava convenç ut: la memò ria é s fonamental per

conè ixer la nostra identitat. Però no nomé s la dels fets histò rics, generals, sinó la memò ria

indivi dual, les histò ries personals, professionals, vitals... de cadascun de nosaltres. La seva

suma é s la que, al capdavall, conforma la histò ria col· lectiva, popular, d’un paí s.

L’any 1998 Jordi Moret va constituir l’associació Arxius Personals i dels Avantpassats, i el 2007,

amb professionals de l’à mbit acadè mic i amb cientí fics, arxivers, professionals dels mitjans de

comunicació i polí tics, va fer un pas endavant i va crear la Fundació Moret i Marguí ,

Memò ries i Llegats.

Incentivar l’aportació de llegats, crear un arxiu unificat ubicat a la Xarxa d’Arxius Municipals

i Comarcals i sensibilitzar el públic sobre el valor de les histò ries individuals com a patrimoni

histò ric, són tres dels principals objectius de l’entitat. A banda de reco llir la memò ria escri-

ta o audiovisual, un dels projectes mé s importants de l’entitat é s la creació d’un banc d’ADN

de la població catalana, que recollirà mostres de donants voluntaris per posar-les a dis-

posició de la comunitat cientí fica per a futures investigacions biomè diques.

La fundació ja ha rebut donacions. L’última ha estat el llegat del periodista José Fernando

Aguirre, que va treballar des dels anys quaranta fins als vuitanta al Noticiero Universal,

Tele/eXpré s i Solidaridad Nacional. Aquesta donació s’inscriu en el projecte “Memò ria i llegat

dels periodista”, que vol recuperar, conservar i catalogar els llegats dels periodistes per la seva

rellevà ncia histò rica i cultural. La fundació també té

previst obrir les portes d’un centre d’interpretació

histò rica a Sant Esteve d’en Bas, el poble natal de

Jordi Moret, que també serà la seu de l’entitat.

fundació moret i marguí

Un dels epi sodismé s ma cabres

de la nostra his -tò ria contempo rà -

nia va ser l’Holocaust.Durant la Se gona Guerra

Mundial, milions de perso nes van ser exter-minades en els camps de concentraciónazis construï ts arreu d’Europa.

El sofriment que va patir la societat euro-pea va ser innegable. Però dins de la des-grà cia també hi va haver lloc per a la re-sponsabilitat i la dignitat de persones que,posant la seva vida en perill, van acon-

seguir que milers de persones sobre-visquessin a una mort segura.

Aquesta histò ria començ a l’any 1939 aPolò nia, quan les tropes alemanyes ocu-pen el paí s. En aquells moments una joveinfermera, Irena Sendler (1910-2008), tre-ballava al Departament de Be nestar Socialde Varsò via, on s’encarregava de dirigirels menjadors co mu nitaris de la ciutat. Ambl’ocupació alemanya la fam i les epidè miesvan començ ar a assetjar la ciutat. L’anysegü ent els alemanys van construir el gue-to jueu mé s gran d’Europa. La Irena vacomenç ar a arriscar la seva vida portant

menjar i medicines als jueus confinats i apartir del 1942 traient infants del gueto,primer amb ambulà ncia, amb l’excusa quetenien el tifus, i des pré s ama gant-los comfos, en cistells, taü ts, sacs de patates, caix-es d’eines... La Irena, rebatejada com “l’à n-gel del gueto” va salvar d’aquesta maneramé s de 2.500 infants jueus. Torturada perla Gestapo, no els va revelar mai la llistadels infants salvats ni el nom de les person-es que l’havien ajudat. Condemnada amort, la va salvar un soldat alemany.

Irena Sendler, l’àngel del gueto

Fem un petit recordatori? L’advent é s el

perí ode de temps de quatre setmanes

que va del diumenge posterior al 26 de

novembre al dia abans de Nadal, el 24

de desembre. Va ser instituï t per l’apò s-

tol Sant Pere per preparar la vinguda de

Jesús al món amb dejunis i pregà ries.

Coincideix amb l’ú ltim mes de la tardor,

quan comencen les primeres fredorades i

es començ a a podar les vinyes i els ar-

bres i a plantar algunes verdures com els

naps i les cols.

Antigament, per portar el compte del

temps d’ad-

vent, es reta-

llaven uns ni-

nots amb cinc

extremitats,

una per cada

un dels qua-

tre diumenges d’advent. I la cin-

quena?, direu. Doncs es tallava la

nit de Nadal, tornant de la missa

del gall. Actualment, es regala als

infants un calendari amb vint-i-

cinc finestretes o caselles, super-

posades en un dibuix amb motius

nadalencs, que marca el compte

enrere. El calendari es penja en

algun lloc de la casa i, cada dia,

l’infant obre una casella i hi troba

una sorpresa, normalment una xo-

colatina. Una bona manera de co-

menç ar el dia...

trad

i·ac

cion

s

propipropi

20 CARRER 52

Informació extreta de www.festes.org

FundacióMoret i Marguí

Fundació Morret i MarguíRbla. Catalunya, 10, 08007 BarcelonaTel.: 93 317 19 20www.moretmargui.cat

TTrraaddiicc iioonnss ttaarrddoorreennqquueess

reco

rdan

t...

reco

rdan

t...

Montserrat Fran Celades

La casa de la memòria

CARRER52

21

Enginy i joc

Com construirles teves joguinesAutors: Oriol Ripoll, Francesc Martí n i BernadetteCuixartEditorial: Editorial Estrella Polar, 2010

Els especialistes en joc Oriol Ripoll i Francesc Martí n hanpu blicat el llibre Com construir les teves joguines. Per fer aquest llibre, publicat perl’editorial Estrella Polar, els autors han recopilat una sè rie de propostes basades enla seva experiè ncia jugant i ensenyant a jugar. Grà cies a les detallades il· lustracions de Bernadette Cuixart, que mostren tot elprocé s de creació de les joguines pas a pas, es pot descobrir com un penja-robeses converteix en una raqueta o com es pot construir un helicò pter de paper. Les pro-postes utilitzen materials reciclats o quotidians i inclouen diferents nivells de com-plexitat, de manera que algunes les poden fer els infants sols i d’altres amb l’ajut delspares.

Reflexions contra la violè ncia

Mirades per la pauAutors: DiversosEditorial: Fundació per la Pau, 2010

Mirades per la pau é s un projecte que recull vint-i-cincreflexions breus sobre els reptes de la pau en el diad’avui, escrits per autors amb experiè ncia en diferentsà mbits, des de periodistes fins a intel· lectuals, músics ofilò sofs. La Fundació per la Pau, promotora d’aquestainiciativa, ha buscat persones interessades d’algunamanera en la promoció de la pau, però sense tenir una vinculació professionaldirecta en aquest à mbit ni amb la Fundació. Grà cies a aquest perfil diferenciat, elresultat encara é s mé s enriquidor, amb unes reflexions que prenen vida prò pia ique es complementen. La publicació Mirades per la pau es pot descarregar a travé sdel web de l’entitat, www.fundacioperlapau.org. La Fundació per la Pau promou, desdel 1983, l’eradicació de la violè ncia com a forma de relació entre les persones.

Referents socioeducatius

Centres obertsUna proposta educativa per a nens i adolescents enrisc

Autor: Paco Estellé s, Fran Viedma i Equip COSalesians de CatalunyaEditorial: Editorial CCS

El llibre recull l’experiè ncia acumulada pels Centres Oberts

dels Salesians a Catalunya que treballen en l’atenció a la infà ncia i l’adolescè ncia

en risc d’exclusió social. L’obra presenta un sistema de treball que pot servir de ref-

erent a altres entitats del sector i que es basa en l’atenció individualitzada dels

infants i adolescents i en el treball en xarxa amb els altres agents socials implicats

en la seva inserció . La lectura permet conè ixer com s’organitzen aquests centres,

com s’estructura l’equip de professionals i quines pautes regeixen la seva interven-

ció . El llibre també explica en detall els diferents programes educatius que es duen

a terme en aquests centres i que van acompanyats d’un seguiment personal a

travé s del qual s’intenta donar resposta a les necessitats educatives i socials de

cada persona.

Secció elaborada per:

paraulesparaulesparaules FUNDACIÓ

PERE TARRÉSPREMI SOLIDARITAT 2010

Un any mé s, l’Institut de Drets Humans de Catalu -

nya (IDHC) convoca el Premi Solidaritat, destinat a

guardonar persones i institucions que hagin destacat

per la seva lluita en la defensa i promoció dels drets

humans. Fins el proper 10 de desembre, dia Interna-

cional dels Drets Humans, es poden fer arribar pro-

postes a la seu de l’IDHC. El jurat, format per mem-

bres de la junta directiva de l’entitat i altres

personalitats reconegudes en la defensa dels drets

humans a Catalunya, escollirà el guardonat o

guardonada entre totes les propostes que arribin a

l’IDHC degudament documentades i dins del termini

de la convocatò ria. L’edició anterior va premiar la

Fundació SURT, una entitat de transformació social

que treballa per facilitar la incorporació de la dona al

mercat laboral, i va lliurar la menció especial Mitjans

de Comunicació al pe riodista d’El Paí s José Yoldi.

Mé s informació a: C. Pau Claris, 92, entl. 1a. 08010 Barcelona- Tel.: 93 301 77 10 - www.idhc.org

EL SEGON CONGRÉSD’ASSOCIACIONS DE BARCELONAESTÀ EN MARXA

Nou anys despré s de la

primera edició (2001-2002), el

22 d’octubre passat es va

donar el tret de sortida al 2n Congré s d’Associacions de

Barcelona, convocat pel Consell d’Associacions de

Barcelona, amb un acte inaugural que va reunir un públic

nombrós al Casino del Poblenou al voltant de tres eixos

de reflexió: Reconeixement, Finanç ament i Espais i

equipaments. Nou ponents hi van exposar les seves pro-

postes de millora sobre l’associacionisme de la ciutat, que

s’ana litzaran i estudiaran a travé s de debats territorials i

sectorials durant tot un any fins al maig del 2011, moment

en què es clourà el congré s i es publicaran les seves

conclusions. Els acords que s’hi aprovin seran les lí nies

de treball que el mateix moviment associatiu aplicarà i

serviran per marcar les mesures de suport que haurà

d’aplicar el govern de la ciutat en la legislatura 2011-2015.

Mé s informació a: www.congresassocionsbcn.cat

BARCELONA ACULL UN CONGRÉSINTERNACIONAL DE VOLUNTARIAT

Serà de l’1 al 7 de desembre i l’organitzen la

Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball

Internacionals de Catalunya i la xarxa global CCIVS, vin-

culada a la Unesco. Hi participaran mé s de 80 entitats de

tot el món, entre les quals sis xarxes internacionals. Està

obert a tot el teixit associatiu català .

Mé s informació a: www.congresvoluntariat2010.wordpress.com

notes i...

...notícies

L’ ENTREVISTA ESPECTACULAR

22 CARRER 52

En Sebastià ens rep tot obrint les portes delseu cau particular entre gats, ocells i altresbèsties, a Sitges. La Montse, la seva dona icompanya de feina també, ens ofereix uncafè mentre els titelles antics i nous vanapareixent sobre la taula. Tot un món, ambl’olor de fusta vella i de robes antigues queimpregnen la nostra conversa. Al llarg detota la xerrada, el to narratiu i melangiós esbarreja amb un aire de decepció en mirar unhoritzó no massa clar de respecte institu-cional cap els titelles. El cafè empaitaparaules, i aquestes brollen sense pre-guntes. Les del Sebastià són clares i con-tínues des que ens hem presentat, sensepausa...

—... amb tants grups que presenten cosesnoves, t’obliguen a fer produccions cada any ocada dos anys com a màxim. Això t’obliga a tre-ballar més que abans. Fa vint anys, tenies unrepertori de cinc o sis obres que rodaves pelsmateixos llocs un cop l’any. Passades aquestescinc obres, els nens ja eren uns de nous i torna-ves a fer la roda. Podies perfeccionar les obresperquè les anaves millorant. Ara has de fer elsespectacles d’una manera més ràpida i sensepoder aprofundir gaire. Després de tres tempo-rades, l’obra queda morta perquè ja no la con-tracten. Per exemple, els darrers deu anys enshem dedicat a adaptar contes tradicionals i do -nar-los un caire més actual. Els festivals i firesque hi ha t’hi obliguen perquè no et deixen mos-trar el mateix espe ctacle, encara que un festi-

val sigui a Girona, l’altre a Manresa i l’altre aTarragona. Sempre has d’estar fent coses noves,i això no ho trobem bé. Però o t’hi adaptes, o notreballes. Això abans no passava. El CharlieRivel va ser el millor pallasso del món fent sem-pre la mateixa paròdia. De tant repetir-la,aquella paròdia arribava a ser perfecta. Unaobra no pot ser bona si n’has de fer una de novacada any. L’has de poder anar elaborant i enri-quint a mesura que la fas rodar...

—... també vull insistir que som una companyiaantiga però amb visió comtemporània. A vega-des ens sentim una mica discriminats per lamateixa antiguitat de la companyia, perquè esdóna preferència a grups que comencen i quepotser d’aquí a dos anys ja no existiran. Aquestapolítica no ens sembla bona.

—Cent anys d’empenta, des del públic o desde la vocació? —La nostra prioritat és el públic, i notem que elsagrada el que fem. Cada dia que actues és unexamen. I saps que si no quedes bé, en aquelllloc ja no hi tornaràs. El tempo que utilitzemenganxa, i som interactius. Ens veuen propers isimpàtics.

—Va començar l’avi, va seguir el pare i desprésel fill. Continueu per inèrcia o per il·lusió?— Això t’ha d’agradar perquè si no, no ho fas.T’enganxa. Tant el meu pare com nosaltres hem

l’l’ espectacularespectacular

De Sebastià a Sebastià. El primer, el fundador de la nissaga de titellaires,Sebastià Vergés i Prats. L’últim, Sebastià Vergés i Martínez, continuador irenovador a l’hora, amb la seva dona, Montserrat Albalate, de la companyiamés antiga de Catalunya. I entremig, un altre Sebastià, Sebastià VergésCadena i el seu oncle, l’Antoni, que van consolidar la companyia com undels referents del titella català. En cent anys moltes coses han canviat, i elsTitelles Vergés també, però el segell de la companyia encara ésinconfusible: ritme i ofici continuen sent els seus actius.

1910-2010

La nissaga VergésLa nissaga Vergés

«Una obra no pot ser bona sin’has de fer una

de nova cada any»

titelles vergés

hagut de combinar els titelles amb d’altres fei-nes. Fa quinze anys vam fer el salt de dedicar-nos-hi de manera exclusiva, i ens ha anat forçabé.

—Què té de bo el pas del temps?—Té de bo que hem persistit. Hem estatcapaços de passar per moltes èpoques bones idolentes, i hem anat adaptant-nos-hi. A més, enel nostre cas, ha estat un relleu generacionaldirecte. Jo he estat el nexe d’unió directe entreel meu avi i el meu pare. La companyia La TiaNorica era més antiga i se’n va recuperar elsninots, però no la portava la mateixa gent.

—Actueu fonamentalment per Catalunya...—Sí, per comoditat. De fet ens han trucat peranar al Japó i al Brasil però no hi hem anat per-què teníem molta feina aquí. Pel que fa al meuavi, no tenia cotxe i s’havia de moure en tren iautocar. Hi havia gent que l’ajudava i li prepa-rava tot, però era molt pesat haver de moure’samunt i avall. Entre Barcelona i rodalies, ell erad’Hospitalet de Llobregat, ja tenia moltes fun-cions.

—Us sentiu acompanyats per la professió?—Hi ha hagut èpoques de tot. Cap als anyssetanta es va propugnar un canvi que ens vaafectar. Deien que utilitzar el dimoni i les garro-tades no era correcte. Es va desprestigiar eltitella tradicional català. I nosaltres vam can-viar, vam innovar en veure que el teatre detipus clàssic no era acceptat. Vam canviar

ninots, escenografia... Després hem recuperatl’espai que havíem tingut. Ara tenim les duesvies de treball: recuperem el titella tradicionalpurista i d’altra banda investigo amb materialsnous.

—Els nens sempre seran nens?—Sí, la seva reacció és exactament igual.Aquests canvis que deia són necessaris per alsprogramadors. Nosaltres hem après a sobreviu-re. Fem escola. El nostre èxit rau en saber elritme que necessita el públic.

—Hi haurà cent anys més de Titelles Vergés?—No ho crec! A mi m’agradaria fer una escolai traspassar tots els coneixements que tincquan em jubili. He trucat a moltes portes, peròno estan interessats en tot aquests ninots. Joestaria content que el titella català no morísaquí. De finals del s. XVII fins ara, al XXI, sónmolts anys! Fora d’aquí, seríem una institució.A l’Europa del Nord hi ha molta tradició tite-llaire, sobretot per a adults. Tant el meu parecom jo hem dormit amb titelles, ha estat unafeina completament vocacional. Estem forçadecebuts perquè ens ha costat molt poder tor-nar als circuits habituals.

—Vodries afegir alguna altra cosa?—Crec que hem sabut ser renovadors i alhoraevolucionar. Sabem adaptar-nos, és la nostraforça. Per això hem durat cent anys. Tambévull reinvindicar un apartat propi quan es parlade titelles, que no sempre se’ls posi a la cua detot. Els titellaires som l’actor, el guionista,l’escenògraf, el productor... Reivindico el valordel titellaire.

Anna Jarque

«Sabem adaptar-nos. Aquesta és lanostra força»

www.titelesverges.com

CARRER52

23

El titella català

El titella català tradicional é s

de guant i es distingeix dels

seus com panys putxinel· lis

(el nom prové del person-

atge Pulcinella de la Come-dia dell’ Arte) per tres carac-

terí stiques que li són

prò pies. En primer lloc, es

manipula amb els cinc dits de

la mà , i no amb tres, com

passa en altres tradicions. En

segon lloc antigament el ma-

nipulador utilitzava una

llengü eta de metal que es

col· locava al paladar per ex-

trafer la veu. I finalment, els

trets del titella català són

molt rea listes. La

majoria dels nino-

taires que els fab-

ricaven eren es-

culptors d’imatges

religioses i utilit zaven

els ma teixos criteris es-

tè tics per crear una talla que

per dissenyar un titella.

En Titella, en Tò fol, la

Cristeta, el Dimoni Banyeta i

el Guà rdia Urbà són alguns

dels personatges mé s

habituals d’una tradició titel-

laire que va viure la seva

è poca daurada al s. XIX i XX.

Poques famí lies d’artistes podenpresumir de complir cent anysd’histò ria, i menys d’histò ria titel-laire. La famí lia Vergé s es unad’aquests poques rea litats que fanpossible parlar d’una veritable tradi-ció dins d’una mateixa nissaga.Conservadors del titella tradicionalcatalà , el que es manipula amb tresdits a les espatlles del titella i amb elpolze i el dit xic als braç os, elsVergé s han treballat per tot el nostrepaí s en els escenaris mé s variats,des dels cafè s concert com Els Qua-tre Gats, a les places i teatres dequalsevol poblet, en festivals i cam-panyes mé s o menys institucionals, ia tot arreu on els han cridat; i sensdubte són reconeguts com la famí liadegana dels titellaires catalans i comun dels últims reductes del nostretitella autò cton.Però jo no volia parlar nomé s de lavessant histò rica dels Vergé s. Voliarecordar-los com el que són, gent del’ofici, titellaires de cor, companyes i

companys solidaris sempre amatentsquan ha calgut la seva col· laboració,amics i amigues pels bons moments itambé pels no tan bons; en resum,bona gent, i per tot això , moltes felic-itats i per cent anys mé s, i quetothom ho puguem veure.

David Laí n, Titelles l’Estenedor

Cent anys detitelles catalansi alguna cosamés

titelles magia teatre circ clownanimacio contes teatre de carrercercavila titelles magia teatre circclown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre decarrer cercavila titelles magia teatrecirc clown animacio contes teatre de

teatre i titelles

la nina del cap pelat

Aquest nou espectacle d’Engruna Teatre, per a

nens i nenes a partir de tres anys, é s una

coproducció amb el festival gironí Temporada

Alta, on s’estrenarà el proper 12 de desembre. En

un carro ple d’andrò mines hi viu la Nina del Cap

Pelat, que inicia un viatge a la recerca d’uns

cabells per no sentir-se diferent. Titelles, música i

teatre, valors com la tolerà ncia i l’acceptació de la

diferè ncies entre les persones... amb una proposta

escè nica innovadora i imaginativa la companyia

transporta l’espectador a un univers d’una gran

bellesa d’imatges i sons. Estrena: desembre 2010

( (passa-ho)

(( 9i a dk ?

>engruna teatre

>cia. la closca

ESPECTACULARMENT parlantparlant

titelles magia teatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles magiateatre circ clown animacio contes teatre de carrer cercavila titelles

24 CARRER 52

el rusc de la melinda

En la mateixa lí nia que els seus espectacles

anterior, Cia. La Closca presenta El rusc de laMelinda, un espectacle per a nens i nenes de

tres a nou anys —i per als pares, per

descomptat, que també en gaudiran moltí ssim.

Els protagonistes són titelles de tija i de taula: la

simpà tica abella Melinda i el seu amic l’abellot

Vilobí , i també flors de tots els colors, algunes

de les quals són forç a estranyes: semblen

soldats vestits de flors... Una obra deliciosa,

molt visual i plena de sentit. Estrena: març 2010

jocs, danses i canç ons d’ahir,d’avui i de sempre

Cesc Serrat, rondallaire; Isaac Elies, músic; Olga

Colomer, dansaire. Tots tres s’han unit per pro-

posar una gran festa, un espectacle format per

jocs, canç ons i danses…d’ahir, d’avui i de sem-

pre. Per recuperar el sentit de la festa al carrer

amb pau i alegria, amb material popular i de casa

nostra i amb l’experiè ncia i el talent de tres ani-

madors de primer ordre.

“... i qui no ho vulgui creure que ho vingui a veure,

perquè tot això é s tan cert com que tot el que no

é s madur é s verd.”, diu en Cesc. Estrena: maig

contes

faustí el rondallaire i la banda les

contrades

La companyia aposta per la senzillesa de les

seves propostes i per posar de relleu l’art dels

seus membres, quatre bons músics i actors.

Despré s de quatre anys i dos espectacles, pre-

senten ara una obra que explica amb música i

humor la histò ria d’un rondallaire que ha de

compartir escenari amb un grup de música.

Junts expliquen la rondalla d’un petit poble que

es veu assetjat per un drac horrible i mostren

què fan els seus habitants per alliberar-se’n.

Imaginació, senzillesa, humor i música, tot de

primera qualitat. Estrena: març 2010

>cia. enfaulats

titelles

è

eStreneS(

(

>cesc serrati isaac & olga

´animacio

ESPECTACULARMENT parlantparlantTot Circ

TOT CIRCCtra. de Copons a Calaf, s/n. 08281 CoponsTel.:93 809 00 81 - www.totcirc.com

CARRER52

25

Circ a les FeixesCirc a les FeixesDeu anys a la vinya d’en Francesc

Carretera i manta cap al cor del país,concretament a Copons, a l’Alta Anoia.Després d’ha ver deixat enrere la carre-tera comarcal i una pista forestal benindicada, s’arriba a una explanada es-pectacular. Al mig, la carpa i les rulotsdel Circ de les Feixes, una proposta dela companyia Tot Circ que ara tot justfa deu anys que es va inaugurar.

Tot fa molt goig. Un parell de moni-tors volten pel prat, de carpa (és im-mensa) a rulot, preparant una feixa deterreny que acollirà tota mena de jocs:xanques, ferradures, inflables, bitlles,tir a la granota... Ha de venir un grupde nens i nenes de Terrassa per passarel dia. La rulot vermella transformadaen bar ofereix diverses opcions de di-nars de camp. Qui vulgui quedar-se amenjar macar rons els ha d’haver encarregat.Llàstima...

L’Elisabet Tomàs i en Miquel Montiel vancrear Tot Circ fa 24 anys després de passarpel grup Bolic Bullanga. Van donar a conèixerel Circ de les Feixes al Saló de la Infància deBarcelona, on els va programar la Fundació LaRoda, ja fa una pila d’anys. Són parella, te-nen tres nens adoptats. “La companyia”m’explica l’Elisabet, “ha anat adaptant elseu fer al nostre viure”. Primer anaven totsdos amunt i avall fent bolos. Fa deu anys vandecidir muntar una escola de circ amb tallersi espectacles, i com que el camp dels pares jano es conreava la van plantar allà, a la “vinyad’en Francesc”. D’ajuts institucionals, pocs iescassos. Encara ara, al cap de deu anys dedemostrar que és una proposta educativacompleta per la qual passen més de 15.000persones per temporada, quan els de Tot Circdemanen suport a Cultura els diuen que vagina Turisme, que el que fan és un bon reclampel turisme rural, i a l’inrevés. “Doncs, sapsquè? diu l’Elisabet, “hem tirat pel dret i ensho fem nosaltres. Ara hi ha molta gent queté molt clar que “a la vinya d’en Francesc”,s’hi fa circ de qualitat!” L’Elisabet i en Mi-quel esmercen molts diners en publicitat per-

què creuen que és important fer-ho. Mante-nen la web en actiu i fan arribar les sevespropostes, tant el Circ a les Feixes com elsespectacles que fan per pobles i ciutats d’a-rreu del país i també d’Europa. Treballenmolt amb les AMPA de les escoles de tot Cata-lunya i ara, en ple estiu, reben la visita degrups que estan de colònies. D’altra banda,Tot Circ és present a totes les fires que es fande teatre, de circ o d’educació. “Amb en Mi-quel ens hem repartit la feina” diu l’Elisa-bet, “jo faig la gestió més administrativa ide control de les Feixes i ell se’n va de bo-los per tot arreu”.

Es miri on es miri es veu l’espai ordenat,trossos d’ombra emmarcats per veles que vo-leien, troncs d’arbre que fan de tamborets,taules per menjar l’entrepà mentre la canallaaprèn els trucs del món del circ. Tot està net,organitzat i molt integrat a l’espai natural.S’hi respira bé. “El Circ a les Feixes funcionade març a setembre. Després ho desmun-tem i ho desem tot i fins l’any vinent. Hi famolt de fred aquí dalt.” L’època de tardor il’hivern els serveix per repensar projectes,anar a fer bolos junts o anar a alguna fira.Ara, per exemple, amb l’espectacle Pista quevinc!, se’n van a Gijón. L’Elisabet continua

explicant en quèconsisteix el Circ a les

Feixes. A la carpa gran expli-quen als infants quatre dadesbàsiques sobre el trapezi, els

malabars, treballen el maqui-llatge i les xanques... Cada parti-

cipant decideix què vol treballar ies formen els grups. Paren per di-nar i a la tarda preparen un espec-tacle junts. “És el moment demostrar la feina feta als mestres,els familiars i els professors”. Unadotzena de monitors ajuden tanten el taller de circ com en els cir-cuits de jocs que hi ha a la feixade baix, que han anomenat Jocs ala vagoneta.

“N’estem molt contents d’ha-ver optat per la vida que hem decidit fer itots els esforços ens valen la pena” afirmal’Elisabet. “El reconeixement de les admi-nistracions seria d’agrair, però no ens cal”.Tenir la gent que tenen cada any als tallers irebre el reconeixement dels espectadors,això és la seva recompensa.

Uns versos d’Espriu ja ho diuen: en aquestater ra malagraïda amb la gent de casa... Compot ser que un espai com aquest, una propos-ta educativa d’aquesta mida i qualitat passisense pena ni glòria, que s’ho hagin de fersols, que ni te levisions ni ràdios públiques hivinguin a fer un bon reportatge? Quants païsostenen propostes de circ funcionant deu anysseguits dalt d’una muntanya per la sola volun-tat dels seus creadors?

Veient com han organitzat el que era la vi -nya dels pares es nota que tot ho han pensat,planificat i decidit amb amor per la feina. Ala nevera hi tenen cava amb etiqueta pròpiaper brindar per als deu anys. Una colla denens i nenes vinguts des de Ter rassa juguen aLa Vagoneta. Qui tornés a tenir deu anys!

26 CARRER 52

Espectacle: El forn del lleó

Gènere: titelles i pallassos

Públic: totes les edats

Espai: interior

Clownx Teatre és una companyia avalada per deuanys de trajectòria durant els quals ens han regalatset espectacles per a tots els públics. En Jordi il’Arnau, membres de la companyia, són pallassos.Però són pallassos que fan teatre a O.T, el Quixot,són pallassos que fan carrer a Action!, són pallassosde fan gest a Bèl·lum i ara, com a valents que són,s’introdueixen en el món de la manipulació detitelles a El forn del lleó.

L’escenografia, aparentment feixuga però molt benresolta, ens transporta a un forn de llenya on dosdivertits forners ens fan còmplices dels seus jocsmentre treballen. Ens expliquen un conte tot con-vertint-se en els personatges protagonistes d’a -quest mateix conte, i alhora ens narren, a travésdels titelles (uns pastissets amb personalitat pròpiaque cuinen els dos forners), una altra còmicahistòria. Aquesta triple interposició de perso natgeses presenta a través d’una dramatúrgia complexaperò ben resolta i que no perd en cap moment lafita pedagògica que caracteritza sempre els espec-tacles de sala del grup. Tot plegat dut a terme ambuna brillant interpretació que els ha valgut elpremi al millor espectacle a la Feria de Castilla iLeón. El forn del lleó és un espectacle dels que etdeixen bon gust de boca. I no només ho diem per lagaleta amb què obsequien el públic quan acabal’es pectacle, sinó perquè dóna gust veure com unacompanyia se supera espectacle rere espectaclemantenint sempre un llistó artístic tan alt.

sEspectacle: El retorn dels putxinel·lis

Gènere: titella tradicional català

Públic: totes les edats

Espai: interior i exterior

Va ser francament emotiu i tot un honor estarpresents el passat 25 de setembre al Castell deMontjuïc de Barcelona. Dins la programació de lesfestes de la Mercè es va poder gaudir durant tresdies d’El retorn dels putxinel·lis, un espectacled’estructura clàssica, únic i singular, que ens retorna als orígens de l’EscolaTitellaire Catalana del segle XIX. Un viatge en el temps que ens trasllada alModernisme, més de cent anys enrere, i que ens fa retrobar uns titellesentranyables, gairebé oblidats en el temps. Un espectacle que recupera elfamós “Ball del Tururut”, una dansa molt antiga amb quatre arlequins queballen fent sonar els picarols i donant-se cops de cap al ritme de la música. Pelsmoviments recorden vagament els tradicionals bastoners, i és precisamentaquesta dansa que clou l’espectacle, tal com feien tots els titellaires clàssicscatalans dels segles XIX i XX. Un espectacle en què un dels secrets de l’èxit és lagran participació del públic. I no és casualitat que allà s’hi trobés en SebastiàVergés i Cadena (1929), segona generació de la nissaga, que va regalar al públicuna havanera ballada per dos dels titelles més antics de la companyia. Ho va ferdavant del guinyol, una altra antiguitat familiar; tothom va poder veure comtreballen els manipuladors d’aquest tipus de titella: braços amunt i mirada con-centrada per no caure endavant, utilitzant els cinc dits de la mà, una carac-terística diferencial del titella català. I com a colofó, l’alcalde de Barcelona,Jordi Hereu, va lliurar a Sebastià Vergés Cadena una placa amb la qual la ciutatde Barcelona ret homenatge a una companyia centenària mantinguda a travésde tres generacions però que s’ha anat adaptant constantment als nous temps.Cent anys no es fan cada dia i des d’aquí ens volem sumar a les mostres de feli -citacions i desitjar a Titelles Vergés cent anys de vida més.

anem a veure...anem a veure...s

0

0

HHH

Secció elaborada perPuça Espectacleswww.lapusa.com

0

H

el retorn

dels p

utxin

el·lis el

fo

rn d

el l

leó

0

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

Cíclic, com el seu nom indica, és unacercavila on apareixen bicicletes. Peròés una cercavila que carrega el seupropi escenari. El que d’entrada tro -bem complicat d’explicar és simple iabsolutament original: una caixa escènica on els actors ens presenten esquetxosde titelles. Parlo d’actors més que de manipuladors perquè són veritables per-sonatges (tres avis emmarcats estèticament en els rurals anys quaranta) els queens diuen com hem de participar a l’espectacle. Totes les seves explicacions sónmolt vàlides ja que som nosaltres mateixos, el públic, qui hem de pujar a les bici-cletes i pedalar per moure el teatret endavant i fer rutllar l’espectacle.

Laitrum és una companyia d’Olot nascuda l’any 2007, amb una trajectòria curtaperò marcada per projectes originals i atrevits. Tots els seus espectacles tenenun fort caràcter propi i un marcat accent innovador i d’investigació, que agluti-nen diferents sensibilitats amb uns objectius comuns: treballar i investigar sobrenoves maneres de viure les arts escèniques.

cíclic

itellesT

Espectacle: Cíclic

Gènere: cercavila

Públic: totes les edats

Espai: exterior

J

J

J

J

Vergés

ii uummLLaa tt rr

teat

relownxc

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER52

27

una miqueta d’en

ddeessttaaqquueemm.... ..

El teatre pot reinventar la polí ti-ca?

Experts d’arreu del món especialitzats en Teatre Legislatiu han participat afinals d’octubre a la VI Trobada Internacional de Teatre i Educació, organitzadaper l’entitat Forn de teatre Pa’tothom, que ha abordat enguany la discriminaciói la violència de gènere.

“El teatre pot democratitzar la societat i l’exercici de la ciutadania? Com articularun moviment social i una petició legal mitjançant del teatre? Al capdavall, el teatrepot reinventar la política?”

Aquestes són preguntes que ha formulat durant la trobada José Soeiro, diputat alparlament de Portugal i l’únic polític a Europa que utilitza el teatre en l’àmbit par-lamentari i que ha aconseguit modificar lleis gràcies a aquesta pràctica. El jovepolític ha coincidit a Barcelona del 20 al 24 d’octubre amb altres experts interna-cionals per fer conèixer el que s’anomena Teatre Legislatiu. Hi han aportat lesseves expe riències Olivar Bendelak, que dirigeix un centre de Teatre Legislatiu alBrasil, país on va néixer aquesta modalitat de teatre, que tant polítics com ciu-tadans veuen com una eina per fer participar la ciutadania, i Julian Boal, fill delcreador del teatre de l’Oprimit, Augusto Boal.

El Teatre Legislatiu proposa utilitzar les tècniques del teatre social amb col·lectiusvulnerables per fomentar la reflexió crea tiva i donar peu a la facilitació, la delibe -ració i la votació de propostes concretes d’índole legal. Es pretén que aquestscol·lectius prenguin consciència activa d’uns drets que són inalienables i universals:els drets humans. A més, els resultats del teatre legislatiu serveixen perquè la sevaveu pugui ser elevada a instàncies superiors amb el vocabulari, el rigor i la profes-sionalitat que es requereix per ser escoltada.

La trobada també ha comptat amb la presència de Muriel Naessens, prestigiosa fe -minista francesa que treballa des de fa quaranta anys amb teatre i violència degènere, i Artibarri, una xarxa d'entitats catalanes que treballen amb l'art com amotor de transformació social, ha presentat un catàleg de recursos disponiblesa Catalunya.

La Trobada Internacional de Teatre i Educació és una iniciativa de l’entitat Forn deteatre Pa’tothom, pionera en la introducció del teatre social al nostre país, per

reunir professionals de tot el món que treballen en el camp de

Espectacles —amb dues estrenes, un de la Cia. +

Tumà cat i una de Pengim-Penjam—, tallers per

als mé s petits i una exposició sobre la trajectò ria

de Titelles Babi han atret la participació de cente-

nars de persones al barri barceloní de Roquetes

en la cinquena mostra organitzada per

l’Associació de Titellaires de Roquetes. La

Titellada 2010 ha ocupat del 26 de setembre al 4

d’octubre diferents espais del barri amb una pro-

posta de qualitat que dóna fe de la feina feta

durant tot l’any per l’entitat per promoure al barri

els titelles en la seva doble vessant, artí stica i

educativa.

Associació Titellaire de RoquetesC. Romaní , 6, 08042 Barcelona - 93 354 87 21www.noubarris.net

La Titellada es consolidaal barri de Roquetes

Narradorsprofessionals

L’Associació de Narradors Professionals (ANP) va néixer l’any 2007 amb la voluntat d’unir les persones que hanfet de la narració oral la seva professió, una professióque aquests últims anys ha ressorgit amb força gràcies,en part, a les programacions impulsades per les biblio -teques. L’ANP vol donar resposta a la necessitat decobrir les demandes d’un mercat cada vegada mésampli, exigent, madur i que demana professionalitat iaglutinar els narradors que han optat per fer la sevafeina en el marc legal existent. En formen part nar-radors com Assumpta Mercader, Carles Alcoy, JordinaBiosca, Gina Clotet, Rosa Fité, Joan Boher o AlbertEstengre, entre altres excel·lents professionals.

Per a més informació: www.associaciodenarrradors.com

Per a més informació: Forn de teatre Pa’tothom. C. Lluna, 5, baixos,08001 Barcelona - Tel.: 93 442 92 82 - www.patothom.org

MIQUELET

Miq

uel R

aber

t

28 CARRER 52

ESPECTACULARMENTESPECTACULARMENT parlantparlant

el poditt ’’aavv iisseemm.... ..

flic1r festival de literatures infantil i juvenils

De l’1 de desembre de 2010 al 28 de febrer de 2011

Paraula, acció i innovació. Aques-tes tres paraules defineixen unainiciativa que té com a protagonis-ta la literatura oral i escrita. Di-

fondre-la entre públics entre 0 i 18 anys és un delsseus principals objectius. Com? Amb propostes varia-des, innovadores i participatives que podeu acollir a lavostra població.

Per a més informació: flic1@tantagora.net

Nous premis per al circ

L’entitat Zirkolika, que publica la revista especialitzada del mateix nom,impulsa la creació dels primers guardons dedicats exclusivament al móndel circ.

Aquests premis distingiran la feina fetadurant l’any des de diferents àmbits delmón del circ i es dividiran en dotze cate-gories (millor muntatge de sala, de carrer,còmic, familiar o millor escenografia...).Un jurat especialitzat els entregarà aBarcelona el 20 de desembre en la gala Lanit del circ, a la qual es convidaràartistes, programadors, mitjans de comu-nicació i institucions. Es fa d’aquesta manera un pas més en la consoli dació delcirc com a disciplina artística plenament reconeguda des de tots els camps de lacultura. Aquests nous premis, que s’afegeixen al Premi Nacional de Circ i alspremis Sebastià Guasch, tenen el suport del CoNCA (Consell Nacional de les Artsi la Cultura).

ZirkolikaTel.: 93 310 67 93 - www.zirkolika.com

Xip Xap guanya el I Concurs de Producciódels Premi Guillem d’Efak

La companyia lleidatana Xip Xap ha guanyat el concurs de producció convocat ala Illes Balears per Sa Xerxa i Fundació Xarxa amb el text “La reina Calàpot”,d’Aina Dols. El premi consisteix en una aportació màxima de 24.000 € per a laproducció del text guanyador. L’estrena de l’es pectacle resultant es farà en elmarc de la IX Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears l’octubre del2010. L’obra també serà representada a la 22a Mostra d’Igualada l’abril de l’anyque ve i al Teatre Principal de Palma. D’entre els set projectes presentats, eljurat ha destacat l’equilibri de la proposta guanyadora pel que fa als aspectesartístics, de viabilitat econòmica i de capacitat de distribució.

Homenatge dels titellaires aFerran Baile i Jesús Atienza

El 19 de juny de 2010, al local de la Casa-taller de marionetes de Pepe Otal aBarcelona, un nodrit grup de tite llaires valliu rar al fotògraf Jesús Atienza i al perio -dista Ferran Baile l’estatueta de Juli Pi,

l’històric titellaire català, en reconeixement iagraïment per la feina que fan des de fa més de trenta anys a favor del teatrede titelles. Jesús M. Atienza, de manera voluntariosa i sigil·losa ha estat testi-moni de l’esdevenir de tots els grups, artistes, mostres i festivals de teatre detitelles que s’han posat a l’abast del seu punt de mira i ha elaborat amb els anysun immens arxiu gràfic, de gran valor artístic, històric i sentimental. Per la sevabanda, Ferran Baile Llavería, amb els noms de Ferran Baile, Ferran Llavería iFerran Lebal, s’ha fet ressò amb insitència i perseverància de petits i grans esde-veniments relatius als titelles en dife rents mitjans de comunicació. La feina detots dos ha permès difondre la feina de les companyies catalanes i informar elpúblic sobre un sector que malauradament, i incomprensiblement, disposa demolt poques plataformes de difusió.

Presentació dels premis a la Fira de Tà rrega

Baile i Atienza, al mig, reben el premi dels tite -llaires en una emotiva cerimò nia

Foto: Manel Sala “Ulls”

La Xarxa celebra quinzeanys de feina

L’any 1972 un grup de gent compromesa ambla cultura catalana va crear el MovimentRialles i va començar a programar arreu delpaís i de manera estable teatre per a infants.L’any 1995 una cinquantena de grups

d’aquesta entitat van formar la Fundació Xarxad’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya. Ara, La Xarxa, comés més coneguda, celebra el seu 15è aniversari amb 74 grupslocals a 24 comarques i una de les programacions estables d’es -pectacles per al públic familiar més importants del país.Ho celebraran el 13 i 14 de novembre a Mollerussa amb elsgrups locals, les companyies artístiques i representants d’enti-tats i de les administracions. Tomàs Molina presentarà l’acteinaugural el 13 de novembre al Teatre de l’Amistat amb músi-ca en directe de Pep López i el teatre i els infants, perdescomptat, com a protagonistes.

La XarxaC. Martin Diez, 7, 3r. 08224 Terrassa. Tel.: 93 733 27 32 - www.xarxacat.es

Fer conèixer la literatura, arribar a nous públics i territorisamb propostes de qualitat, però també fomentar les indús-tries culturals que estan relacionades amb la literatura pertot el ter ritori de parla catalana. Aquesta és la proposta del’entitat Tantàgora Serveis Culturals, amb la narradora Ro-ser Ros al capdavant (Premi CoNCA 2010) i la col·laboracióde nombrosos professionals de l’àmbit cultural com PepGarcía, director de la Fira de Manresa, o companyies artís-tiques com Farrés Brothers i Laitrum. Les activitats que configuren el FLIC són diverses: teatrede tots els formats, exposicions, tallers-laboratoris, ses-sions de contes, narració d’àlbums il·lustrats, amb produc-cions pròpies i externes i algunes estrenes. Si us interessaparticipar al FLIC a la vostra població i fomentar-hi el gustper la lectura, poseu-vos en contacte amb els organitza-dors. Us faran un munt de propostes.

ESPECTACULARMENT parlantparlant

CARRER52

29

ddeessttaaqquueemm.... ..

La 14a edició del Festival de Pallassos de Cor-nellà, que es farà del 19 al 28 de novembre,presenta un reguitzell de novetats per als amants del nasvermell, que fa pensar que aquest serà un dels millors fes-tivals organitzat des que es va iniciar fa 27 anys. Una de lesprincipals és que l’Àlex Navarro i el Jordi Juanet (Boni),dos reconeguts professionals de gran talent, el dirigiran, iaquesta és una molt bona notícia. La promoció dels artistesde casa, que no vol dir renunciar al caràcter internacionalde la trobada, una major presència de les pallasses, i mésvisibilitat del festival a la ciutat de Cornellà amb més es-pectacles de carrer, gratuïts, i per a tots els públics, són al-guns dels eixos de treball del nou equip directiu.

www.festivaldepallassos.com

una emoció...

“No cal fer cosesextraordinà ries, sinó convertiren extraordinà ries les coses”

El passat 14 de maig ens va deixar, massa d’hora per a un apassionat de lavida com ell, Joan Busquets, pallasso, mestre, amic, i tantes altres coses.

Nascut l’any 1956 al barri de la Ribera deBarcelona, en Joan va començar la seva tra-jectòria com a pallasso avalat per la sevaformació en magisteri i educació especial.Durant vint-i-cinc anys va fer riure milers denens i nenes —i també algun adult— amb elsseus companys Òscar Rodríguez i Pep Salvat,amb qui formava la coneguda CompanyiaÍnfima La Puça. Inquiet i entusiasta va jugaramb gran professionalitat a representar totsels papers de l’auca artística: pallasso,gestor, productor, pedagog, director i, fins itot, filòsof, juntament amb els seus companys del “Club dels Imbècils”, JordiJané, Raffaele De Ritis i Joan Minguet. Amb Òscar Rodríguez i Joe Forga vacompartir la tasca de direcció i gestió del saT!-Sant Andreu Teatre entre elsanys 2003 i 2007 i, quan l’any 2004, ell i Òscar Rodríguez van decidir plegarcom a companyia, en Joan va abocar totes les seves energies i il·lusions a tirarendavant el projecte de Puça Espectacles, una empresa de gestió artística alcapdavant de la qual va estar fins l’últim moment. Amant i defensor de l’ofi-ci, coneixedor de la tradició artística i sempre atent a les noves tendències,en els darrers anys va treballar activament per millorar la situació del circ aCatalunya a través de l’APCC (Associació de Professionals del Circ a Catalunya),de la qual era vicepresident. Una faceta menys coneguda però no menysimportant en la seva trajectòria van ser les direccions d’espectacles. En va feruna vintena i l’últim any va dirigir l’espectacle de circ Cíclicus, estrenat eldesembre del 2009 a Vallromanes, i va fer l’adaptació pallassa de Penèlope,l’últim espectacle de Pepa Plana, amb qui tantes vegades havia col·laborat.També va aconseguir fer realitat un dels seus somnis: la creació l’any 2007 delPallassòdrom, un festival que cada gener se celebra a Vila-seca i que vol ser unpunt de trobada de tots els pallassos i pa llasses del país, un reflex de la sevamanera de ser, acollidora, integradora, amable i plural. Sempre actiu com apallasso no va abandonar mai els escenaris i va seguir actuant, fins molt pocabans de morir, amb l’espectacle El xiulet del riure, una peça per a pallasso imúsic escrita i dirigida per ell mateix i amb Lluís Rodríguez com a companyd’escena.

Exemple de vitalitat i força, amb una capacitat creativa immesurable, en Joanva ser un gran emprenedor de projectes, que encomanava els seu entusiasme,energia i il·lusió per engegar i tirar endavant “històries”, tal com li agradavadir. No volia fer coses extraordinàries, sinó convertir en extraordinàries lescoses. I ens va ensenyar que a casa seva hi podíem fer tot allò que ens vinguésde gust sense més límits que els de les nostres pròpies capacitats. I que, ambesforç i dedicació, podíem assolir els nostres somnis. En Joan ens va obrir lesportes de casa seva, de la seva vida i del seu món amb una immensa generosi-tat. Ens va marcar un camí. I ens va preguntar tantes vegades si érem feliçosque ara, sense ell, només ens queda una opció: seguir aquest camí i intentarser feliços fent allò que va ser la seva vida i la seva passió. Gràcies Joan.Estigues tranquil, cuidarem la casa.

Cristina Cazorla i Miquel Pauner, de Puça Espectacles

Cornellà , capital dels pallassos

T-10De les 10 a les 12 de la nit, cada di-vendres a partir de l’1 d’octubre ifins al 24 de desembre, si us agradala música tradicional, ballar i com-partir una estona entre amics, teniu una cita a la plaça delRei de Barcelona. El programa de l’Associació Danses a laPlaça del Rei —aquesta és la 25a edició! — per a la Tardor2010 és brillant, amb grups com La Banda d’en Vinaixa,Amanida Folk, Sol i Serena, La Sonsoni, Mirabèl,Tazzuff,AdndA, Bruel, Xaballa, Manflinaires, Ratafia, Trilla i LaPortàtil FM. Algunes d’aquestes actuacions inclouen tallersde dansa per als que vulguin aprendre passos nous i antics itambé tallers de ball per als més petits.

www.divendresrei.cat

Fira Jocjoc

del 19 al 28 de novembre

Divendres a la plaça del Rei

La fira del joc i la joguina diferent de Tona

Cada any, just abans de les festes deNadal, Tona (Osona) aposta per ferconèixer a la Fira Jocjoc els jocs i les jo -

guines que no es poden trobar en els grans circuits comer-cials. Es tracta de joguines i jocs elaborats artesanalmentamb materials de qualitat i orientats a fomentar la comu-nicació i la interrelació entre els infants i que han estat fa -bricats amb la exigència de determinats valors, com lajustícia social, la cultura de la pau o la conscienciaciómediambiental. És l’única fira d’aquestes característiquesi s’ha convertit en el mostrador de la joguina artesanal.Una cita imprescindible el 28 de novembre.

www.firadeljoc.cat

Foto: Aina de Gispert

28 de novembre

ESPECTACULARMENT parlantparlant

La Tresca i la Verdesca• Temps Records, Barcelona,2010

novesnovesnoè rivas

4

Diversos autors• Fundació Catalana de l’Esplai. DLB-mirall, 2010

mirall, cançons per a laigualtat

He de començ ar declarant la meva ad-miració per la dimensió humana i musicald’aquest grup —com la de tanta gent quetenim el plaer de compartir alguna estonaamb aquesta companyia. Per a qui no elsconegui, van començ ar l’any 1998 i hanportat arreu de Catalunya espectacles tanreexits com Zum, A quan va la mel,Histò ries d’aigua, Maquinaigües 1909...L’evolució del grup i la recerca del seupropi so é s evident, i mé s si escoltem elsseus dos CD publicats fins ara. Són unaaposta pel treball ben fet, per la feina enequip, per la innovació i pel bon gust, queno us podeu deixar perdre. Pel que fa a aquest disc, 4, com ellsmateixos diuen, està í ntimament lligat algrup: 4 són les à nimes del grup —Claudi,Toni, Jordi i Carles—, però també 4 sónels elements de la vida —aigua, foc, terra iaire. És un treball curós de dos anys defeina que recull dotze canç ons seves,algunes dels seus espectacles i d’altresd’inè dites, però totes amb un element encomú: la recerca de noves sonoritats, l’ex-perimentació, la diversitat sonora i musical.Hi trobareu so noritats properes al rock, aljazz, a la música tradicional i fins i tot al pop.El so del grup s’ha enriquit, i de quina man-era, amb la participació de tres gransmúsics: el percussio nista Aleix Tobí as, l’in-creï ble Xavier Lozano als vents, i elmultiins trumentista Dani Es pasa. El resultaté s un meravellós disc diri git al públic fami -liar que s’allunya de l’ano menada músicainfantil.En el disc hi trobareu “No!”, un funky-rockclà ssic amb tastets electrò nics; “De fusta imirall”, un pop-rock guitarrer; el caribeny“Cel ambulant”; la música ambiental iatmosfè rica de “Donadaigua”; les diver-tidí ssimes histò ries de “La mixeta” i “Rà dioRusita”... Però no us explicaré tot el disc,ja que el millor é s que l’escolteu i el reescol-teu com qui admira una obra d’art. Javeureu tot el que hi anireu descobrint. Ja hosabeu: 4, un disc impres cindible a la vostradiscoteca.

com els pares que tenen fills amb dis-capacitats han de crear noves maneres deviure, de lluitar i d’anar endavant.

• Ai Carai i Jaume Ibars, amb un cant asupe rar les malalties i les dificultats.

Queda molt camí a fer per aconseguir laigualtat i un món mé s just i solidari, i no vala badar. Aquestes canç ons, amb la sevamà gia, ens donen l’oportunitat d’imaginaraltres mons possibles. Perquè , com diuuna de les canç ons que escoltareu...

Tots junts el podem fer,tots plegats l’hem d’exigir,potser així podrem crearun món molt mé s humà .

Aquest CD é s un recopilació de canç onscedides per membres de l’Associació deMúsics i Animadors Professionals d’Espec -tacles Infantils (AMAPEI) per la campanyade la Fundació Catalana de l’Esplai, que técom a objectiu reflexionar sobre els reptesque hi ha en el camp de l’educació en ellleure perquè els esplais esdevinguin veri-tables espais inclusius, on tothom tinguioportunitats d’accé s, de cré i xer, de rela-cionar-se i d’aprendre en igualtat de condi-cions. Per això l’entitat treballa temes comel gè nere, la discapacitat, l’exclusió o lapobresa. La Fundació ha publicat un amplidossier amb la seva proposta educativa,que podeu descarregar a la seva web.També hi podeu consultar les lletres, elsacords i algunes partitures de les canç onsincloses en el disc. Hi han participat:

• Rah-mon Roma, amb tres canç ons:“Adjuma ie Dio”, una canç ó baulè queparla de l’ex plotació a la feina; “El parlard’un amic”, una preciosa canç ó que parlade les persones que són al teu costat enmoments difí cils de la vida; i “Si hi hagué sun món”, un tema amb lletra de GianniRodari i música de Joan Francesc Virós,que introdueix el tema del nou món queentre tots hem de crear.

• Pep Puigdemont, amb dues canç ons:“El pingü í ”, que introdueix el tema delsque no tenen on viure; i “Vull”, un crit per alretorn a la natura per viure com abans.

• Corrandes, amb la canç ó “Tots podemcanviar”, perquè un nou món sigui possi-ble.

• Paí s de Cotó , amb la canç ó “VacaGilda”, que ens parla de com lluitar per laigualtat d’oportunitats.

• Ai Carai, amb el seu “Valset de les feno -menals”, un crit per lluitar per sortir-se’n a lavida malgrat les dificultats i els entrebancs.

• Noè Rivas, amb la seva canç ó “Tu etsel sol de la meva vida”, que ens parla de

www.esplai.org/mirallwww.latresca.com

30 CARRER 52

Una nova manerade comprar canç ons

Els temps canvien i apareixen novesmaneres de comprar les canç ons o elsCD. Hi ha forç a discos d’animació queja podeu trobar a la botiga virtualiTunes, com per exemple els de Rah-mon Roma, La Tresca i la Verdesca,Jaume Barri, Ara Va de Bo, Samfainade Colors, Noè Rivas, Pep Puig de -mont... I també trobareu al gunsd’aquests grups al conegut Spofity. Ara Pep Puigdemont ha entrat en elmón de la música als telè fons mò bils,é s a dir, es pot comprar les canç onsenviant un simple SMS o tambédescarregar directament al mò bil frag-ments de canç ó com a to de trucada(www.peppuigdemont.com/cancons).Ja ho veieu: nous temps, noves ma -neres! Animeu-vos!

Espectacles per a tots els públics

CARRER52

31

ressonànciaressonànciaCAIXA DElalabbuuffaarr ii .. .. .. ffeerr aannyyss!!

Biel Porcel celebraaquest any vint-i-cincanys de titelles benfets, contes encisadorsi estil ben personal, perfumat per intens-es brises marines que vénen de Mallorca,on va néixer el grup, i d’Arenys de Munt,on la companyia s’ha consolidat i madu-rat. Portar el teatre, la il·lusió i la festa,i també investigar, és l’objectiu deBinixiflat Teatre, que ha fet més de 4.000representacions arreu del país i més enllàamb espectacles memorables com elprimer, del 1985, L’Isidre i la Lluna, o l’úl-tim, del 2010, Informe Caputxeta, PereFlaix, Tele-titella. Una carrera brillantque té un llarg recorregut per endavant,perquè la qualitat és el tret que l’identi-fica.

Binixiflat Teatre

25 anys de carrera brillant

Cia. Pengim-Penjam

Aniversari entre amics

Ja tenim pla!

El Pla sorgeix per reforçar circuits de promo-ció, de producció i de formació en el camp deles arts escèniques i musicals per a tots elspúblics. Serà vigent fins al 2018 i té un pressu-post de 17 milions d’euros per els propers qua-tre anys. S’ha fet amb les aportacions de lescompanyies, les associacions professio nals, lesempreses, les xarxes de distribució i les salesexhibidores dedicades exclusivament a l’espec-tacle per a tots els públic. Aborda els objectiussegüents :

MILLORAR I DIGNIFICAR EL SECTOR

El Pla preveu acordar amb el sector els requi-sits professionals necessaris per accedir a lessubvencions del Departament i a campanyescom “Cultura en gira” i perquè les xarxes dedistribució d’espectacles rebin el suport delDepartament. També facilitarà, incentivarà icofinançarà el desplaçament d’artistes fora delterritori català i s’inclouran espectacles per atots els públics en esdeveniments institucionalsquan s’organitzin actes de projecció de la cul-tura catalana a l’estranger. Finalment, es pre-veu pactar un preu mínim d’entrada i de ca txeta partir del qual es vincularan els suports al’exhibició del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació tant de sales privadescom d’ajuntaments i de circuits de distribució.

FOMENTAR LA PRODUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

DE PROJECTES

Es dissenyarà una estratègia pública de pro-duccions i coproduccions d’espectacles, ques’incentivaran en els gran equipaments públicscom el TNC, l’Auditori, el Liceu, el Mercat deles Flors, etc., i en els centres territorials deproducció d’arts escèniques. També es revisaràel sistema d’ajuts a companyies i produccionsd’espectacles per a tots els públics aplicantpuntuacions específiques i primant el rigor enel plantejament artístic i de producció i lainnovació. Es crea també una línia d’ajuts peral desenvolupament empresarial de les compa-nyies. Finalment s’estableix que es treballaràperquè a Barcelona hi hagi un espai d’exhibicióamb condicions de contractació favorables pera les companyies.

IMPULSAR LA DISTRIBUCIÓ I L’EXHIBICIÓ

Es preveu que el Pla incentivi la programaciód’espectacles per a tots els públics en espaistècnicament preparats, establint una xarxa desales especialitzades que desenvolupin pro-grames de creació de públics i s’impulsarà unprograma d’actuació específic per al públicescolar. Es farà una campanya de captació demunicipis amb programació estable per donar aconèixer els contactes dels programadors is’impulsarà l’espectacle de carrer amb el pro-grama Cultura en Gira.

FOMENTAR LA DIFUSIÓ I LA FORMACIÓ

S’ha previst dissenyar una campanya publici -tària específica per promoure el sector iacostar-lo al públic i sensibilitzar els mitjansde comunicació i la crítica tot impulsant laseva presència en les plataformes d’exhibicióactuals (Temporada Alta, Come&See, FiraMediterrània, etc.). Pel que fa a la formació, elsector treballarà amb el Consell Nacional de laCultura i les Arts, l’organisme competent enaquest camp.

El Pla té previst crear dues meses de segui-ment trimestral, una amb la presència de totsels agents públics i privats amb influència iopinió en el sector, i l’altra integrada per rep-resentants del Departament de Cultura iMitjans de Comunicació i representants de l’as-sociació Teatre per a Tots els Públics (TTP)

Per fer realitat aquest pla, que s’afegeix aaltres plans sectorials que el Govern ja haaprovat en diversos àmbit cultural, com el circo la dansa, tant el Departament de Cultura iMitjans de Comunicació com la TTP, que agru-pa actualment 38 companyies d’espectaclesper a tots els públics, destaquen que calimplicar-hi tots els agents del sector: teatre,circ, carrer, dansa i música.

Ja tenim Pla. Ara, s’ha d’aplicar.

Fruit del consens entre el sector i el Departament de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat de Catalunya s’ha aprovat el Pla integral d’artsescèniques i musicals per a tots els públics.

El passat 19 d’octubre, en la festa que esva fer entre amics per celebrar el 25èaniversari del grup, la Cia. Pengim-Penjam va rebre dels companys titellairesl’estàtua de Juli Pi en reconeixe ment perla seva feina.

Josep Maria Serrat, el fundador, i MercèAlemany, que s’hi va afegir el 1992, sónles dues ànimes d’una companyia que alllarg d’un quart de segle ha demostrat laseva gran solvència artística, enriquida, amés, per una dimensió humana de les ques’agraeixen. Amb espectacles tendres iplens d’humor, per a petits i per a adults,i amb tallers i exposicions didàctiquessobre el món de les marionetes, han aju-dat a difondre una visió titellaire del món,mig plena de veritats, mig plena de fan-tasies, i totalment farcida d’il·lusió.

Es reforçarà el paper de la Mostra

d’Igualada i s’hi lliurarà el nou premi al

millor espectacle de l’any

“Cal que tot el sector es faci present al món digital per fer visible la seva importà ncia social.

Cal generar espais que puguin suscitar informació, coneixement i establir xarxes entre els

diferents agents que el composen.” Amb aquest objectiu s’ha posat en funcionament un portal

de notí cies sobre els serveis i l’acció social a Catalunya, amb la complicitat del Departament

d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social “la Caixa”. Aquest

é s un projecte de Xarxa Digital Catalana (Xadica), una entitat que promou projectes digitals en

tots els sectors de la societat. La web s’estructura al voltant de les seccions “Actualitat”,

“Reportatge”, “Entrevistes” i “Opinió”. Un web molt complet on trobareu tot el que es fa i es

desfà en l’à mbit social a Catalunya.

www.forfree.cat

“Forfree.cat é s una iniciativa que vol demostrar que la culturai l’oci “no tenen preu” i vol estimular noves formes de partici-pació en temps difí cils.” Aquesta é s la declaració d’intencionsd’un web que preté n fer veure que “Barcelona també é s bonaquan la bossa no sona”. La ciutat ofe reix una activitat cultu ralincessant i sovint gratuï ta, encara que de vegades passidesapercebuda, i forfree.cat la recull ordenada en deu cate-gories: Exposicions, Projeccions, Música, Teatre, Dansa,Nens, Al carrer, Llibres, Conferè ncies i seminaris i Cursos itallers. També hi ha un apartat d’activitats setmanals quecosten menys de 5 € i una secció anomenada “Catalunya forfree”, amb un recull d’acti vitats gratuï tes d’arreu de Catalunya.

ENXARXA’T al

www.social.cat

Aquest é s un espai per a qui vol compartir impressions i emocions

sobre literatura d’una manera lliure, desacomplexada i divertida.

Nascut el 2008, despré s d’una primera experiè ncia el 2005 amb

motiu de l’Any del llibre, aquesta plataforma d’intercanvi sobre llibres

ha tingut tan d’è xit que els seus usuaris ja s’anomenen “els quel-legistes”. Està format per tres fò rums: fins a 11 anys, de 12 a 16 anys

i a partir de 17 anys. Una molt bona iniciativa de la Institució de les

Lletres Catalanes amb el suport de Vilaweb i la Generalitat de

Catalunya.

La voluntat de la Fundación ONCE, la promotora del portal, é s

fomentar la integració social i laboral de les persones amb dis-

capacitat. La informació i el desenvolupament d’accions encami-

nades a augmentar la seva participació en tots els sectors de la so -

cietat són les dues potes de discapnet, que s’ha convertit en un por-

tal temà tic sobre discapacitat de referè ncia en el món de parla his-

pana. Actualitat, fons documental, agenda, serveis de formació la -

boral, comunitats virtuals... amb diverses eines interactives per facili -

tar la participació i l’accessibilitat per a tothom.

www.quellegeixes.cat

webweb

32 CARRER 52

www.discapnet.es

CARRER52

33

ressonànciaressonànciaCAIXA DElala

6 x 4

Santi Ortiz viu a Barcelona, és professorde música a primària, psicopedagog i ani-mador infantil i contacontes. Membre de l’AMAPEI (Associació deMúsics i Animadors Professionals d’Espec -tacles Infantils) ha fet diverses col·labo-racions en discos com Altres cançonsinfantils i Si per un dia. L’AMAPEI cantaals drets dels infants. Però les cançonsque veritablement repre senten el seuestil musical es troben en el seu primerdisc, Canta i balla ambuna rialla. Són cançonsde composició pròpiaamb dife rents estilsmusicals que volen ferarribar als infants lamúsica infantil, unamúsica divertida i ambmissatges educatius.Amb la seva guitarra o elteclat Santi ha portat elsseus espectacles d’ani-mació infantil (cançons idanses) i contes musi-cals (amb titelles) per

tot Catalunya, Menorca, Pamplona iBrussel·les, intentant dibuixar un som -riu re a la cara de cada infant.També ha col·laborat en diversos mitjansde comunicació: a “Això és la pera”, de TVComtal, a “Eduqueu les criatures”, de Catalu nya Ràdio, a “Pluja de Colors”, de Rà -dio Bada lona i a “Bon dia menuts!”, deRàdio Tordera.Santi vol ajudar, amb les seves cançons, adifondre els valors pedagògics, culturals isocialitzadors que té la música feta i can-tada per als nens i nenes, que viuenimmersos en una societat on l’educacióesdevé un repte, una necessitat i un dretper a tots ells. Com a novetat per a aquest curs, editaràel seu segon disc titulat Imagina’t, ambnous temes composats per ell, amb unestil més folk encara, i amb cançons perescoltar i ballar, compromeses amb elsvalors dels infants i que ben segur usfaran somiar, riure i emocionar.

Santi Ortiz

l’es

pai d

els

mús

ics-

anim

ador

s de

l paí

s

Aquest és un espai dedicat als músicsi animadors de Catalunya i a la feinaeducativa ingent que fan arreu delpaís amb les seves propostes musicals.

canta i ballaamb una rialla

Santi Ortiz

Tel.: 630 784 424 - www.santiortiz.com

Secció coordinada per Pep Puigdemont

El Centre de Titellesde Lleida al TNC

Per cinquena temporada el Centre deTitelles de Lleida tornarà al TeatreNacional de Catalunya (TNC). En motiudel seu 25è aniversari la companyiareposarà després de dotze anys el primerespectacle que va obrir les portes del TNCal públic fami liar, Mowgli, l'infant de laJungla. Des d’aleshores, el Centre deTitelles ha estat present a la programaciódel TNC amb El Retaule de Nadal, el 1999,i amb l’òpera amb titelles Hansel i Gretel,en coproducció amb el Gran Teatre delLiceu el 2003, amb la qual també va serpre sent l’any següent.

Mowgli, l’infant de la jungla es podràveure del 4 al 27 de febrer del 2011 a laSala Petita del TNC. Aquest espectacleestà dirigit al públic familiar per a infantsde 6 a 12 anys. Les 14 actuacions previstes es faran ensessions escolars i en sessions obertes alpúblic gene ral els caps de setmana i diesfestius.

EL NACIONAL PETIT

A banda del Centre de Titelles de Lleida,la programació per als més petits del TNCd’aquesta temporada inclou els especta-cles A l’arca de les vuit, d’Ulrich Club (del18 de novembre al 5 de desembre), SGAG(Societat General d’Aigües Globals), deVol Ras (de l’1 al 26 de desembre), iOperetta, de Jordi Purtí i Cor de Teatre(del 14 de maig al 5 de juny).

Per a més informació: Centre de Titelles de LleidaTel.: 973 27 02 49 - titelleslleida.com. / TeatreNacional de Catalunya - www.tnc.cat.

34 CARRER 52

idees

tallertallerinstruments musicals

el material1 cartó

1 2 nous

1 goma elàstica (aprox. 0,5 cm d’ample i uns 50 cm de llarg)

1 cinta de roba (5 cm d’ample i 50 cm de llarg)

les eines1 tisora

1 regle

1 retoladors/colrs

1 cola blanca o pistola de colacalenta

1 obridor de nous o ganivet

1 punxó

consells1 Tingueu alguna nou de més,

perquè de vegades no s’obren benplanes.

Secció elaborada per:

Miqui Giménezmiquigimenez@gmail.com

castanyola de nou

utilització musical

Passem el dit polze per una goma il’í ndex o el dit del cor per l’altragoma d’una castanyeta i fem elmateix amb l’altra mà . Obrim itanquem les mans i podrem produirritmes ben diversos i acompanyarqualsevol formació musical.

Aquesta secció de Miqui Gimé nez, músic, cantant i expert en tallers d’instruments musicals, mostra pas a pas la manera de fer instru-ments de picar, rascar i bufar d’una manera senzilla, amb materials reciclats i econò mics i que són fà cils de trobar.

2. Femquatreforats perpassar la goma

elà stica, que tindràuna llargada d’uns

10 cm. En lligar-la, el nus ha de

quedar a la partinterior i tapat per la nou.

1. Retallem dues peces de cartó de 6 cm x l6 cm i lesdecorem. Hi encolem al llarg i per la part exterior unacinta de roba de 1,5 cm x 16 cm. Seguidamentencolem a l’ample i per la part interior una cinta de

1,5 cm x 6 cm. Ambduescintes, al mig del

cartó .

3. Obrim les nous, ens les mengem, i encolem mitjaclosca a cada part interior del cartó .

2

1

3

EducacióCulturaLleure

Societat