Es pot considerar l'últim dia de Carnaval o el primer de Quaresma. En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda't home, que ets pols, i que en pols has de tornar". La cendra en qüestió ha d'estar segons la tradició feta dels rams beneits de l'any anterior i ha d'ésser imposada en el cap dels fidels en forma de creu (modernament a les mans per no embrotir-los).Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament solament s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts s'unien per humilitat als pecadors públics en aquest ritus d'on va passar a tots els fidels També és conegut com a dia de la cendra o simplement com a avui és cendra.En aquest dia és quan mor el Rei Carnestoltes i és enterrat o cremat, acabant-se així el Carnaval. Éstradició llegir el seu testament en el que acostuma a animar als seus fidels a deixar la gatsara i l'alegria de banda, però sense entristir-se ja que a l'any vinent ell tornarà.

Dimecres de cendra és el dia de l'enterrament de la sardina i del rei Carnestoltes. És a dir que s'acaba la festa. Sa Majestat llegeix el seu testament, en què convida els ciutadans a posar fi a la disbauxa i començar una època de recolliment i devoció religiosa. El costum d'enterrar la sardina -una arengada- ve de l'antiga tradició de sortir al camp a berenar l'últim dia de les festes de Carnaval i fer aquest ritual per donar per acabat el període de Carnestoltes. A la nostra escola ha estat tradició sortir pels voltants de l'edifici del Polisportiu a enterrar la sardina que els nens duien de casa ben guarnida, fent-li vestits de paper, de roba o qualsevol altre material del que es disposès. Els més acurats fins i tot li feien una creu per assenyalar el lloc del seu enterrament amb el pal en el que la duien agafada amb un cordill.