Carme Villabona Artero

1

2

La realització d’aquest treball en que s’aporta material ha estat possible gràcies

a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació i Universitats

de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm .: 4471 de 16.9.2005).

Llicència d’Estudis 2005/206

3

Per a tu

i per a tots els qui l’emigració ens amplia horitzons.

4

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 7

1.- ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL 7

PRIMERA PART

2.- EXPOSICIÓ DEL TEMA 9

3.- OBJECTIUS PROPOSATS 11

4.- DISSENY DEL PLA DE TREBALL 11

5.- METODOLOGIA EMPRADA 13

6.- DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS 14

SEGONA PART

RESULTATS OBTINGUTS. PRESENTACIÓ DELS MATERIALS

ELABORATS

15

DOCUMENT I

I).- ANÀLISI DE DADES QUANTITATIVES D’UNA MOSTRA DE

POBLACIÓ ESCOLARITZADA

7.- PRELIMINARS A L’ESTUDI QUE ES PRESENTA 16

8.- PRESENTACIÓ DE TAULES, GRÀFICS I FIGURES 18

Registre de les taules, gràfics i figures que es mostren 18

Mostra de les taules, gràfics i figures 20

9.- RECULL DEVALORACIONS DE LES DADES QUANTITATIVES 46

Conclusions 46

A manera de síntesi 50

DOCUMENT II

II).- ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES, EN RELACIÓ A UNA

MOSTRA DE POBLACIÓ ESTRANGERA

10.- PRECISIONS 51

11.- APLICACIÓ DE LA MOSTRA 51

5

12.- PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE LA RECERCA I ANÀLISI

DELS QÜESTIONÀRIS

52

13.- A MANERA DE VALORACIÓ 63

DOCUMENT III

III).- PAUTES PER TREBALLAR RELACIONS INTERCULTURALS.

DIRIGIDES AL PROFESSORAT

14.- OBRIR LA MIRADA 64

15.- A QUI ENS DIRIGIM? OBJECTIUS 65

16.- ESCOLTEM. REMORS PELS PASSADISSOS DELS CENTRES

EDUCATIUS

66

17.- A MANERA D’APUNTS PER A LA REFLEXIÓ I EL DEBAT 67

La màgia i el poder de l’“altre” 67

Claus per a saber de què parlem 69

Drets. Deures. Igualtat de condicions. Respecte a la diferència 71

Prejudicis i paraules. Parlem-ne 71

Una història de diversitat culturals. Migracions en la història 73

El complex procés d’emigrar. Diferents aspectes a considerar 74

Aproximació centre educatiu-família-entorn 77

18.- MIREM: RECULLS DE PREMSA 82

19.- ACCÉS I GESTIÓ DE L’ÚS 82

IV).- DOCUMENTS GRÀFICS, PRESENTATS EN POWER POINT

20.- INTRODUCCIÓ 83

21.- OBJECTIUS 84

22.- PREPARACIÓ DEL MATERIAL FOTOGRÀFIC 85

23.- ACCÉS I GESTIÓ DE L’ÚS 85

24.- GUIÓ DEL MATERIAL QUE ES PRESENTA EN SUPORT

MAGNÈTIC

85

MARROC. Un mosaic de famílies 87

EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia 96

6

V).- PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:

COLORS DE LA VIDA. Visions de la diversitat

105

25.- INTRODUCCIÓ 105

26.- OBJECTIUS 105

27.- PREPARACIÓ DEL MATERIAL FOTOGRÀFIC 106

28.- DISTRIBUCIÓ I GESTIÓ DE L’ÚS 106

29.- MATERIAL QUE ES PRESENTA EN LA MALETA PEDAGÒGICA 107

Muntatge de l’exposició 108

Fotografies i cartells que es presenten 108

Pautes didàctiques pel professorat 125

Pautes a propòsit de l’exposició 126

Passatges per a possibles comentaris de textos 135

TERCERA PART

CONCLUSIONS: VALORACIONS DEL TREBALL REALITZAT 138

BIBLIOGRAFIA 139

AGRAÏMENTS 143

VERSIONS EN SUPORT MAGNÈTIC 144

7

INTRODUCCIÓ

1.- ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL

Aquest treball objecte de recerca respon al desig d’incorporar al camp

educatiu inquietuds personals en relació a la immigració i la interculturalitat.

Darrera d’ell hi ha una trajectòria de formació, d’aprofundiment i de participació

en activitats culturals, de solidaritat, de divulgació. Això, i el fet que vivim entre

tota mena de diversitat, de meravellosa i complexa diversitat cultural, és el que

ens ha conduït a pensar i aportar aquest material de treball.

Els centres educatius són avui un “món de móns”. La societat és

multicultural, plurilingüe, multireligiosa i hem de possibilitar les condicions

òptimes per al tu aprens de mi, jo aprenc de tu. Més enllà de destacar les

diferències podem conviure amb les possibilitats comunes. Visquem la

benedicció de compartir avui una babel de llengües, creences, valors i

impulsem un gir. Es pot deixar de pensar en el nouvingut, en l’immigrant, en

l’estranger, com l’únic subjecte susceptible de canvi. La interculturalitat

comporta efectes dinàmics, evolució a totes bandes. La cultura dels pobles és

dinàmica, en un continu procés de modificació i de creació.

Amb la incorporació de nombrós alumnat vingut d’arreu han sorgit noves

situacions que afecten i inquieten en el món educatiu. La gent no neix racista.

Canalla i joves poden ser més o menys intolerants però es pot educar en i per a

la convivència. La multiculturalitat es pot convertir en un recurs educatiu. La

pràctica del respecte, de la democràcia, del saber treballar en equip, de

l’assentament d’uns valors i d’unes actituds que ens facilitin la vida social, són

pilars on sostenir-nos amb dignitat. És possible combatre la intolerància, el

racisme i la xenofòbia i facilitar la convivència respectant i compartint.

Treballem en un lloc de privilegi. Un lloc on donar un espai a tots. I no de

qualsevol manera. Tots hem de trobar en uns centres educatius inclusius, en

una societat inclusiva, una posició amable i còmoda. Necessitem millorar la

cohesió social. Els centres escolars, tot i no suportar tot el pes de l’educació,

tenen en la nostra cultura, enorme responsabilitat. Educar és una construcció

esperançadora. A l’Àfrica, entre el poble malgaix, es diu que un poble que dóna

la mà als petits per guiar-los, viurà molt de temps.

8

La finalitat d’aquest treball té dues vessants formatives en referència a:

- ampliar el coneixement cultural

- la vida relacional i social

Es dirigeix a tots els qui conviuen als centres educatius per tal

d’acompanyar l’alumnat nouvingut en aquest procés d’integració alhora que

incideix en la resta del grup. Ambdós, població nouvinguda i població receptora,

tenen a l’abast obrir el seu camp relacional i cognitiu. Es considera que facilitar

la comprensió i el respecte vers l’“altre” és la millor manera d’assentar les

bases per combatre les intoleràncies. Contra la por a la immigració, l’optimisme

realista, la planificació i la concreció d’un treball didàctic dirigit a educar. Els

intercanvis culturals poden ser font de benestar. Per a tots.

S’estima el camp de l’educació i l’alumnat. Es necessita que tothom

pugui sentir-se bé als centres. En aquesta direcció es treballa. Des de la tasca

educativa s’actua per formar persones sanes, crítiques, lliures, amb sentit de

l’equitat. Ensenyar i aprendre a conviure amb altri no és un repte, és un deure

moral. Resoldre conflictes per la via pacífica, defensar un desenvolupament

sostenible, fer possible un món millor on els intercanvis siguin justos, és més

que un desig, és una necessitat social.

Perquè se sap que educar va més enllà d’ensenyar una llengua i que els

aspectes relacionals són també matèria d’aprenentatge aquest treball pretén

apropar diferents realitats culturals mitjançant la presentació d’imatges,

l’exposició de fotografies i el debat sobre l’“altre”. L’objectiu és ampliar la

mirada. Es pretén obrir interrogants. Ens qüestionem què en sabem dels països

d’origen i de les realitats múltiples de l’alumnat. L’imaginari potser no s’adequa

a la realitat. Necessitem conèixer més. El professorat no en té prou amb les

voluntats ni amb la via imaginativa.

Aquest treball proposa explorar en el què ens diem, què ens aportem

tots plegats. La necessitat i la facilitat de moviment planetari actuals comporten

que qui és avui acollidor en el seu país, pot ser demà estranger en un altre.

Tots podem ser ocell migratori. Som capaços d’assentar un futur millor. Es vol

una societat més respectuosa. Construïm-la.

9

PRIMERA PART

2.- EXPOSICIÓ DEL TEMA

Aquest treball es proposa:

- Mostrar que no és irrellevant l’actual increment d’alumnat de procedència

estrangera. (I)

- Escoltar què diu la població immigrant. (II)

- Presentar algun material que afavoreixi el coneixement de l’“altre”, el respecte

i la convivència. (III,IV;V)

Es presenta:

I.- Un recull i valoració de dades quantitatives.

Aquest estudi de dades s’ha acotat a les comarques del Bages i del

Berguedà. Es considera, però, que les valoracions, en general, són

extrapolables a tot el territori, amb la peculiaritat que algunes nacionalitats

tendeixen a diferenciar-se per comarques (en uns llocs hi ha més romanesos,

en altres més colombians, xinesos...)

A partir d’una base de dades de l’alumnat facilitada pel Departament

d’Educació i Universitats es veuen les diverses procedències i se’n fan gràfics i

valoracions.

II.- Un recull de dades qualitatives.

Es dissenya i aplica uns protocols d’enquesta i d’observació dirigits a

famílies de procedència estrangera. Es presenten les valoracions.

III- Unes pautes didàctiques per treballar relacions interculturals. Suggereixen

la comprensió, la reflexió i el debat per tal de facilitar l’acció tutorial o

complementar àrees del currículum envers el coneixement:

- de l’“altre”, com a possible actor d’intercanvis

- dels països de procedència de la població estrangera

- de la citada població en l’actual lloc de residència

10

IV.- Uns documents amb imatges fotogràfiques que mostren aspectes de la

vida a diferents països.

L’objectiu és donar a conèixer dels llocs d’origen dels companys i

companyes. És fer possible el vull saber de tu, explica’m, coneguem plegats.

S’ha fet un muntatge amb text i presentació en Power-Point, tot

pinzellant aspectes socials, culturals, econòmics i/o geogràfics dels països

escollits. S’ha preparat dos documents. S’adjunten en suport magnètic i són

susceptibles de còpia, per a la seva difusió per als centres.

Es presenta 2 CD-ROM:

- MARROC. Un mosaic de famílies

- EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia

V.- Un material per a fer una EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA amb el títol:

- COLORS DE LA VIDA. Visions de la diversitat

L’exposició es proposa com itinerant.

S’acompanya d’unes orientacions per un treball didàctic.

L’exposició és un instrument útil, concret, atractiu, fresc. Enriquidor. Les

imatges completen la força de la paraula. La seva presentació és aplicable des

de diferents àrees i és susceptible d’adaptació a diferents edats d’alumnat.

A través de fotografies de diferents parts del món es mostren aspectes

de la diversitat.

S’ha agrupat en els següents eixos:

- Viure amb el paisatge. On i com vivim? (CASES)

- Alternativa i/o resistència. De què vivim? (FEINES)

-Economies populars. On intercanviem, venem i comprem? (BOTIGUES)

- Moviments humans. Com i per què ens movem? (TRANSPORTS)

- Cultures diferents. Què aprenem? (ESCOLES)

- Cada dia surt el sol. Com som? (GENT)

11

3.- OBJECTIUS PROPOSATS

Aquest treball objecte d’investigació i d’elaboració de materials es

proposa els següents objectius:

-Facilitar als centres un material didàctic per afavorir les relacions interculturals.

-Aportar al professorat material per a l’acció tutorial, per a complementar àrees

curriculars i per a facilitar tasques que es porten a terme des de les aules

d’acollida.

-Incidir en un treball sobre el coneixement de l’“altre” com a actor d’intercanvis

culturals.

-Donar elements per a què totes les persones puguin sentir-se còmodes en ser

considerades i respectades. Posar bases per evitar la xenofòbia i el racisme.

-Mostrar que podem aprendre amb els intercanvis i que respectem i estem

interessats en saber de les cultures d’aquests companys i companyes vingudes

d’arreu tant com volem que sigui a l’inrevés.

-Facilitar eines per construir una societat més tolerant i més oberta.

-Aprendre a compartir i a posar-nos en el lloc de l’altre, sentint-nos còmodes en

fer-ho.

-Utilitzar les noves tecnologies en la pràctica educativa.

4.- DISSENY DEL PLA DE TREBALL

S’ha fet

-1a fase. Treball de camp:

1.- Recollida de dades quantitatives

- Obtenció de les dades de l’evolució de la població escolar en els darrers 6

anys ( a les comarques del Bages i Berguedà) a partir de fonts oficials.

2.- Recollida de dades qualitatives

- Disseny d’un protocol amb qüestionari per a les enquestes.

- Recollida de dades qualitatives a partir d’enquestes amb qüestionari.

12

3.- Recerca i d’informació i captació de material fotogràfic sobre Marroc i

Equador.

4.- Recerca de bandes sonores.

5.- Selecció de fotografies per a l’exposició fotogràfica, del propi arxiu personal.

-2a fase. Restitució d’informació, elaboració de material i valoracions

- (I). Un document recull l’estudi de les dades obtingudes de les estadístiques

oficials (en relació a les comarques esmentades).

-S’ha elaborat i es presenten taules, gràfics i figures en relació a les dades

quantitatives.

- Es lliura una valoració d’aquestes dades quantitatives.

- (II). S’ha elaborat i es presenta un document recull de l’anàlisi de les

enquestes passades a la població i de la valoració d’aquestes dades

qualitatives.

- (III). S’ha preparat una guia de treball dirigida al professorat amb objectius de

sensibilització sobre el tema de la immigració i la multicultualitat, enfocat al

debat i a la participació de l’alumnat.

- (IV). Un cop definit que el nombre més gran d’alumnat, de població de

procedència estrangera en aquestes comarques, és de Marroc i d’Equador s’ha

elaborat uns documents relatius a aquests països, presentats en CD-ROM.

Esperem que en un futur n’hi puguem afegir més, de d’altres països.

- (V). Preparació i presentació d’un corpus de 36 fotografies que integren

l’exposició que porta el títol COLORS DE LA VIDA. Visions de la diversitat.

- Realització i presentació de pautes dirigides a conduir l’exposició, per al

professorat.

13

5.- METODOLOGIA EMPRADA

Les aportacions fetes pel sociòleg Pierre Bourdieu han permès d’acudir a

tècniques quantitatives i a tècniques qualitatives d’investigació social. Bourdieu

reflexionà, investigà i defensà unes idees de compromís social. Com ell, es

creu que es pot contribuir a la transformació de la realitat social i treballar en

base a una metodologia comprensiva. En aquesta línia ens hem fixat els

objectius i aplicat la metodologia.

Procediments emprats:

- S’ha fet treball de camp, estudi, valoració i presentació de resultats.

- Obtenció de dades:

S’ha fet recerca de dades quantitatives de fonts estadístiques oficials.

S’ha obtingut dades qualitatives a través de l’observació i de les

enquestes (amb qüestionari).

El mostreig s’ha ajustat a l’àmbit territorial ja esmentat.

- S’ha elaborat, analitzat i valorat taules i gràfics.

- L’anàlisi dels qüestionaris:

Ens ha donat elements per a dissenyar, definir i elaborar part del

material.

En estudiar la població estrangera s’ha obtingut una visió de diferents

formes de vida culturals a Catalunya, la qual cosa demana accions properes a

les necessitats territorials.

Codificació: En el document de recollida de dades les identitats

personals han estat preservades.

- Anàlisi comparatiu i valoració de dades quantitatives, recollides en forma de

conclusions, per tal de comprendre l’evolució i la situació actual escolar a

Catalunya.

-Treball de camp per recollir material fotogràfic:

S’ha fet observació directa de diferents realitats culturals.

S’ha captat personalment imatges fotogràfiques.

- Recollida d’informació, anàlisi i estudi de l’organització de diferents comunitats

humanes.

- Anàlisi i preparació per a la presentació de:

1.- Fotografies en format plastificat per a l’exposició.

14

Estudi de la presentació de l’exposició, per aconseguir un fàcil

muntatge i evitació de riscos.

Elecció de material pràctic i transportable.

2.- Fotografies que conformen els documents en Power Point sobre

Marroc i Equador.

- Elaboració de diferents pautes didàctiques per al professorat i l’alumnat.

- S’ha utilitzat documents i bibliografia que ens ha facilitat entendre les diferents

interaccions entre individu i medi.

6.- DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS

Els recursos utilitzats han estat personalment abastables, fora de la part

més tècnica, per a la qual s’ha comptat amb la col·laboració d’altres persones.

S’ha treballat amb imatges i gràfics, combinat el treball en Word, Excel, Adob

Photoshop, Adob Image, el treball en Power Point...

Les vies per tirar endavant el treball de camp, la recopilació de dades,

informacions, fotografies i bibliografia, així com les d’organitzar i elaborar la

restitució d’informació i l’elaboració de material ens són familiars. Aquest treball

ha demanat una certa inversió econòmica motivada per desplaçaments a

d’altres països per tal de fer un muntatge dels CD-ROM amb rigor, còpies

fotogràfiques, plastificacions, maleta i altres materials pel que fa a l’exposició

fotogràfica.

En breu diria que, en un projecte d’aquest tipus, el motor ha estat

l’optimisme de la voluntat.

15

SEGONA PART

RESULTATS OBTINGUTS. PRESENTACIÓ DEL MATERIALS ELABORATS

16

DOCUMENT I

I). ANÀLISI DE DADES QUANTITATIVES D’UNA MOSTRA DE POBLACIÓ

ESCOLARITZADA

7.- PRELIMINARS A L’ESTUDI QUE ES PRESENTA

Previ a la confecció de material es volia fer un estudi que portés a

conèixer unes dades estadístiques de la població escolaritzada. Es necessitava

constatar les procedències diverses de l’alumnat.

L’anàlisi de dades es va acotar a les comarques properes al lloc de

treball, atenint-se a les estadístiques transferides pel Servei d'Estadística,

Informació i Documentació del Departament d’Educació i Universitats. L’objecte

d’aquesta recerca era mostrar:

- Canvis demogràfics en relació a l’escolarització a les esmentades comarques.

- Quins eren els grups de nouvinguts més majoritaris als centres educatius.

- Estudi comparatiu de l’evolució de la població escolar en relació a la

immigració.

- Valoració i síntesi de l’estudi.

L’estudi

- Està centrat en les comarques del Bages i Berguedà.

- Fa referència a la població escolaritzada a Educació Infantil, Primària i

Secundària Obligatòria en centres públics i privats. No fa doncs referència a

TOTA la població estrangera, sinó que s’ha acotat a l’alumnat escolaritzat

comprés en la mencionada franja d’edat.

- El recull de dades es concreta en el període dels sis darrers cursos

escolars (entre el curs 1999-2000 i el 2004-2005). No s’ha accedit a dades

anteriors donat que és a partir d’aquell curs quan el Departament d’Educació i

Universitats informatitza les dades transferides.

- La població està registrada per nacionalitats, tal com ha estat facilitat per les

fonts.

17

Fonts:

- Les dades de la població escolaritzada provenen del Servei

d'Estadística, Informació i Documentació del Departament d’Educació i

Universitats de la Generalitat de Catalunya.

- Les dades de la població empadronada en les comarques citades han

estat facilitades pel Consell Comarcal del Bages i/o Berguedà com a: xifres no

oficials de padrons municipals recollides pel Pla territorial de ciutadania i

immigració de les esmentades comarques.

ESTUDI CENTRAT EN

COMARQUES BAGES I BERGUEDÀ

POBLACIÓ ESCOLARITZADA

INTERVAL DE 6 CURSOS (1999-2000 / 2004-2005)

18

8.- PRESENTACIÓ DE TAULES, GRÀFICS I FIGURES

Registre de les taules, gràfics i figures que es mostren:

1. Recull de nacionalitats i nombre d’alumnat matriculat a les comarques del

Bages i Berguedà, per cursos. (Taula nº1)

2. Evolució i % de creixement, o davallada, de la població escolar en l’interval

dels cursos 1999-2000 a 2004-2005 a les comarques esmentades. Es mostren

les nacionalitats que tenen més alumnat matriculat. (Taula nº2)

3. Evolució de la població escolaritzada de nacionalitat espanyola entre els

cursos 1999-2000 i 2004-2005, a les comarques esmentades. (Gràfic nº1)

4. Evolució de la població estrangera escolaritzada entre els cursos 1999-2000

i 2004-2005, a les mateixes comarques. (Gràfic nº2)

5. Evolució del total de la població escolaritzada a les mateixes comarques,

entre els cursos 1999-2000 i 2004-2005. (Gràfic nº3)

6. Recull de

a.- Dades de l’alumnat a les esmentades comarques:

total població nacionalitat espanyola

total població estrangera

total població escolaritzada (Taula nº·3)

b.- Comparació de les dades. Curs 2004-2005 (comparació dels gràfics

1-2-3). (Gràfic nº4)

7. Matriculació de població nouvinguda.

a.- Ordenació de països per nombre de més població matriculada, de

major a menor, en relació al darrer curs de control (2004-2005). No es

contempla la població originària d’Espanya. (Taula nº4)

19

b.- Gràfic comparatiu Cursos: del 1999-2000 al 2004-2005 (Gràfic nº5)

8. Gràfiques de l’evolució de les matriculacions de població estrangera.

Es mostren els següents països (els de més alumnes matriculats en les

comarques del Bages i del Berguedà) : Marroc, Equador, Romania, Colòmbia,

Argentina, Xina. (Gràfics nº -6-7-8-9-10-11)

9. Gràfics d’alumnat estranger per països de procedència i cursos. (Gràfics nº

12-13)

10. Distribució de tot l’alumnat en %, i àrees de procedència. Curs 2004-2005.

(Taula nº5 i Figura nº1)

11. Distribució de la població de procedència estrangera per àrees de

procedència. Curs 2004-2005. (Figura nº2)

12. Distribució de la població procedent d’Àfrica. (Figura nº3)

13. Distribució de la població procedent d’Amèrica Llatina. (Figura nº4)

14. Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est. (Figura nº5)

15. Evolució de la població a les comarques del Bages i del Berguedà (gràfic

nº14)

20

Mostra de les taules, gràfics i figures

21

1. Recull de nacionalitats i nombre d’alumnat matriculat a les comarques del

Bages i Berguedà, per cursos.

NACIONALITATS 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

1 Afganistán 1 1 1

2 Albania 4

3 Alemanya 5 7 6 6 6 5

4 Algèria 7 5 4 9 6

5 Angola 1

6 Andorra 13 14 11 3 7 8

7 Argentina 3 1 8 27 44 61

8 Australia 1 1

9 Azerbaidjan 1 1

10 Bélgica 1

11 Bielorrusia 2 1 2 2 2

12 Bolivia 1 2 3 13 31

13 Brasil 4 7 7 10 14

14 Bulgaria 3 3 4 6

15 Camerún 1 1 1

16 Colombia 2 9 31 63 72 94

17 Congo 1 1

18 Costa Rica 3 3 3 3

19 Cuba 5 5 12 11 13 14

20 Dinamarca 1 1

21 Dominica 3 3 3 3 2 4

22 Ecuador 2 5 64 152 264 292

23 Espanta 21.812 21.492 21.140 21.291 21.428 21.584

24 Estats Units d'Amèrica 1 0 3 1 1 4

25 Etiopía 0 0 0 0 0 1

26 França 6 5 7 4 7 7

27 Gàmbia 5 4 8

28 Georgia 1 5 7 11

29 Guatemala 1 5 8 8 7

30 Guinea 1 1 3 3

31 Guinea Ecuatorial 1 3

32 Guyana 1

33 Honduras 1 1 2

34 Hongria (UE) 2

35 Índia 1 2 8 10

36 Irlanda 1

37 Italia 3 8 7 10 14 14

38 Yugoslavia 2 5 7 14

39 Japó 1 1 1

40 Líbia 1 1 1

41 Malawi 1

42 Marroc 257 254 366 446 641 886

22

43 Mèxic 2 2 2 5 6 4

44 Moçambic 1 1 1

45 Moldavia 1 1

46 Namibia 1

47 Nepal 2 1 3 5 5 3

48 Nigèria 2 2

49 Països Baixos 3 2 2 1 1 1

50 Panamà 1 1

51 Paraguai 4 6

52 Perú 2 1 1 3 2 10

53 Polònia (pre UE) 1 2 5 15 20

54 Polònia (UE) 1 24

55 Portugal 2 1 3 3 3

56 Regne Unit 4 2 1 8 5 4

57 Repúb Democ Popular de

Corea

1 2 2

58 Repúb de Corea 1 2

59 Repúb de Sud-Àfrica 1

60 Repúb Democràtica del Congo 1 2 1 1

61 Repúb Dominicana 6 5 9 12 17 20

62 Repúb Txeca (pre UE) 1 1 2 2

63 Repúb Txeca (UE) 2

64 Romania 14 52 75 106

65 Rússia 1 2 4 8 9 26

66 Rwanda 1 2 2 2

67 Salvador, El 2 2 2 5 2 7

68 Senegal 2 4 14

69 Suïssa 1 1

70 Taiwán 1

71 Ucraïna 3 6 14 14

72 Uruguay 1 3 7 10 17 31

73 Uzbekistán 2 2 2 2

74 Veneçuela 2 3 5 9 14 19

75 Xile 3 4 3 8

76 Xina 5 1 6 9 16 34

22152 21856 21768 22240 22813 23448

(Taula nº1)

APUNTS I VALORACIONS

� Aquesta és la taula marc on es mostra el nombre d’alumnat matriculat,

segons les nacionalitats de procedència.

� Es recullen 76 nacionalitats diferents en l’interval dels sis cursos entre 1999-

2000 i 2004-2005

23

2. Evolució i % de creixement, o davallada, de la població escolar en l’interval

dels cursos 1999-2000 a 2004-2005 a les comarques esmentades. Es

mostren les nacionalitats que tenen més alumnats matriculat. (Taula nº2)

Nacionalitat Població

Curs

99-00

Població

Curs

04-05

Nivell de creixement/

davallada en relació al

total de la població

actual d’aquesta

nacionalitat (curs 2004-

2005)

Nivell de creixement/

davallada en relació a la

població inicial d’aquesta

nacionalitat

(curs 1999-2000)

1 Espanya 21.812 21.584 -1% -1%

2 Marroc 257 886 71% 245%

3 Equador 2 292 99% 14500%

4 Romania 14 106 87% 657%

5 Colòmbia 2 94 98% 4600%

6 Argentina 3 61 95% 1933%

7 Xina 5 34 85% 580%

8 Bolívia 1 31 97% 3000%

9 Uruguai 1 31 97% 3000%

10 Rússia 1 26 96% 2500%

11 Polònia* 1 24 96% 2300%

12 Rep.Dominicana 6 20 70% 233%

Total Població

Matriculada

22.152 23.448 5,5271 % 5,8504%

(Taula nº2)

APUNTS I VALORACIONS

*Per poder fer més endavant les gràfiques de la població que procedeix de

Polònia s’ha decidit unificar les dades facilitades pel Departament d’Educació i

Universitats com Polònia ( pre UE) i Polònia (UE), en una entrada única:

Polònia.

� Es constata la davallada de matriculació de la població de nacionalitat

espanyola.

24

� Caldria fer altres estudis per discriminar si aquest descens demogràfic en la

població autòctona té com a causa únicament el descens de natalitat o té

relació amb els fluxos migratoris. Bé pot ser que en aquestes comarques de

la Catalunya interior, la població adulta, amb els seus fills en edat escolar,

es desplacin cap a d’altres comarques catalanes o a d’altres indrets. Es

dóna el cas de mobilitat cap a determinades zones urbanes buscant major

oferta laboral o buscant facilitat d’estudis superiors.

� L’augment de població procedent d’alguns països com Equador manifesta

un creixement exponencial. En l’interval del curs 1999-2000 al 2004-2005

es passa de tenir 2 a 292 alumnes equatorians matriculats, el que significa

un creixement d’aquesta població del 14.500% en sis anys. Aquestes dades

mostren l’afluència d’alumnat equatorià que està acudint als centres

educatius.

� Es pot parlar també de creixement exponencial i fer la mateixa observació

pel que fa a l’afluència d’alumnes de procedència de Colòmbia: Es passa de

2 a 14, un creixement de la població colombiana del 4.600%.

Pel que fa a Bolívia i Uruguai es passa d’1 a 31 alumnes, un creixement del

3.000%, de les respectives poblacions escolars, en aquests anys.

� Similar observació es pot fer també amb els col·lectius de Rússia i de

Polònia amb un augment del 2.500% i 2.300% respectivament.

� En nombres absoluts és Marroc qui contribueix amb més alumnes. Cal

observar que la població originària de Marroc és la que porta més anys

d’arrelament en aquestes comarques. Tot i això el seu creixement no es

manifesta tant a l’alça com el d’origen llatinoamericà. En el període d’estudi

s’ha passat de 257 a 886 alumnes marroquins, el que significa un augment

del 245%.

� Finalment es pot dir que, donada la incorporació d’alumnat, els totals de la

població matriculada estrsngera al curs 2004-2005 registra un augment del

5,52 % en relació al curs 1999-2000.

� A la columna del “nivell de creixement/davallada en relació a la població

inicial de cada nacionalitat (curs 99-00)” es recull el % del creixement. En

tots els països es manifesta un creixement exponencial, excepte a Espanya.

� A la columna del “nivell de creixement/ davallada en relació al total de la

població actual (curs 04-05)” es veu en % la quantitat total de persones que

25

han augmentat, entre l’inici (1999-2000) i el final del període d’estudi (2004-

005). És el % d’augment de població en relació a la pròpia nacionalitat,

durant aquest interval.

� El creixement del total de la població en relació a la població inicial (22.152)

és d’un 5’85 %. Si es mira en relació a la població actual (23.448) és d’un

5,52 %

26

3. Evolució de la població escolaritzada de nacionalitat espanyola entre els

cursos 1999-2000 i 2004-2005, a les comarques esmentades.

(Gràfic nº1)

APUNTS I VALORACIONS

� S’observa una forta davallada de la matriculació d’alumnat autòcton en els

cursos 1999-2000 i el 2001-2002.

� El curs 2001-2002 marca un punt d’inflexió i s’inicia una recuperació

gradual, manifestada en l’evolució de la corba.

� Per parlar de les causes d’aquesta davallada i recuperació, caldria

comparar també amb les taules dels naixements i de la mobilitat de la

població autòctona, cosa que no s’ha fet al no ser objecte decisori pels

objectius proposats en aquest estudi. S’apunta com a causa probable de la

recuperació de matriculacions el que estiguin a l’alça els índex de natalitat

entre la població autòctona i no tant per efectes de desplaçaments interns.

� De moment la corba tendeix a aproximar-se a la d’anys anteriors.

Evolució població espanyola

20.500

21.000

21.500

22.000

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

27

4. Evolució de la població estrangera escolaritzada entre els cursos 1999-2000

i 2004-2005, a les mateixes comarques.

(Gràfic nº2)

APUNTS I VALORACIONS

� L’enlairament de la corba ens mostra la graduació de l’augment de la

matriculació de població estrangera.

� Aquesta progressió a l’alça és rellevant.

� La gràfica fa palès la continuïtat de l’arribada de població estrangera als

centres educatius.

� L’any 2000 hi va haver un procés de regularització de treballadors

estrangers. El 2005 (període del 7 de febrer al 7 de maig), un altre.

Evolució població estrangera

0

500

1000

1500

2000

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Població immigrada

28

5. Evolució del total de la població escolaritzada a les mateixes comarques,

entre els cursos 1999-2000 i 2004-2005.

(Gràfic nº3)

APUNTS I VALORACIONS

� Entre els cursos 1999-2000 i 2001-2002 la població escolar matriculada a

les esmentades comarques tendeix a la baixa, però tot seguit la corba

comença a enfilar-se progressivament, i de forma notable, degut a la

incorporació d’un fort nombre de població nouvinguda i que fa créixer el total

de població escolar en aquestes comarques.

P O B L A C IO T O T A L

2 0 5 0 02 1 0 0 02 1 5 0 02 2 0 0 02 2 5 0 02 3 0 0 02 3 5 0 02 4 0 0 0

1 9 9 9 -2 0 0 0

2 0 0 0 -2 0 0 1

2 0 0 1 -2 0 0 2

2 0 0 2 -2 0 0 3

2 0 0 3 -2 0 0 4

2 0 0 4 -2 0 0 5

c u rs o s

po

bla

ció

mat

ricu

lad

a

29

6. Recull de:

a) Dades de l’alumnat a les esmentades comarques:

total població nacionalitat espanyola

total població estrangera

total població escolaritzada (Taula nº·3)

b) Comparació de les dades del curs 2004-2005 (comparació dels gràfics

1-2-3): (Gràfic nº4)

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

Població espanyola 21.812 21.492 21.140 21.291 21.428 21.584

Població estrangera 340 364 628 949 1385 1864

Població total matriculada 22152 21856 21768 22240 22813 23448

(Taula nº3)

(Gràfic nº4)

APUNTS I VALORACIONS

� La taula recull les dades utilitzades per a fer els gràfics anteriors (1-2-3)

� El gràfic recull la comparació explicitada a la llegenda. Es pot observar com

el total de la població va a l’alça.

� Es poden revisar les valoracions incloses als anteriors gràfics nº1-2-3.

Gràfic comparatiu. Curs 2004-2005

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Població Espanya

Població immigrada

Població total matriculada

30

7. Matriculació de població nouvinguda.

a) Ordenació de països amb més nombre de població matriculada, de

major a menor, en relació al darrer curs de control (2004-2005). No es

contempla la població originària d’Espanya.

b) Gràfic comparatiu. Cursos: del 1999-2000 al 2004-2005

País 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 20003-2004 2004-2005

Marroc 257 254 366 446 641 886

Equador 2 5 64 152 264 292

Romania* 14 52 75 106

Colòmbia 2 9 31 63 72 94

Argentina 3 1 8 27 44 61

Xina 5 1 6 9 16 34

Bolívia* 1 2 3 13 31

Uruguai 1 3 7 10 17 31

Rússia 1 2 4 8 9 26

Polònia 1 2 5 15 21 24

Rep. Dominicana 6 5 9 12 17 20

(Taula nº4)

31

(Gràfic nº5)

APUNTS I VALORACIONS

*Romania.

El curs 2001-2002 és la data inicial en què la població escolar que prové

d’aquest país comença a matricular-se en les comarques esmentades.

*Bolívia.

El curs 2000-2001 és la data inicial en què la població escolar que prové

d’aquest país comença a matricular-se en les comarques esmentades.

� La taula nº 4 recull les nacionalitats que es destaquen en nombre de

matriculacions. L’ordre està en funció de les matriculacions al darrer curs de

control.

� Exceptuant el cas de Marroc, el nombre de matriculacions d’alumnat

estranger, en el curs 1999-2000 era incipient.

� L’augment constant, en escala gradual i molt significatiu, es manifesta

pràcticament en quasi cada una de les dades recollides per països. Curs a

curs la incorporació de nous alumnes fixada sobre una taula o sobre un

gràfic ens fa adonar de l’espectacular progressió.

� El gràfic comparatiu recull els països d’on tenim més població matriculada i

que més estan augmentant als centres educatius.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Població

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Marroc

Equador

Romania

Colòmbia

Argentina

Xina

Bolívia

Uruguai

Rússia

Polònia

Rep. Dominicana

32

8. Gràfiques de l’evolució de les matriculacions de la població estrangera.

Es mostra alguns països (els de més alumnes matriculats en les comarques del

Bages i del Berguedà). Són els següents: Marroc, Equador, Romania,

Colòmbia, Argentina, Xina.

(Gràfic nº6)

(Gràfic nº7)

0100200300400500600700800900

1000

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Marroc

0

50

100

150

200

250

300

350

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

po

bla

ció

Equador

33

(Gràfic nº8)

(Gràfic nº9)

0

20

40

60

80

100

120

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Romania

0

20

40

60

80

100

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Colòmbia

34

(Gràfic nº10)

(Gràfic nº11)

APUNTS I VALORACIONS

� En cada un dels gràfics es mostra el creixement exponencial de la població

d’aquesta nacionalitat.

� Cal contemplar que les escales de l’eix de coordenades varia.

Argentina

010

2030

4050

6070

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Argentina

05

10152025303540

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

Cursos escolars

Po

bla

ció

Xina

35

9. Gràfics d’alumnat estranger per països i cursos.

(Gràfic nº12)

(Gràfic nº13)

APUNTS I VALORACIONS

*S’han representat dos gràfics, corresponents als cursos inicial (1999-2000) i el

del final de l’estudi (2004-2005).

*Les dues escales no són iguals. Al gràfic nº12 l’eix d’ordenades arriba a 300,

mentre que el gràfic nº 13 l’eix d’ordenades arriba a 1000.

050

100150200250300

Població

Mar

roc

Rom

ania

Arg

entin

a

Bol

ívia

Rús

sia

Rep

.

Països

Curs 1999-2000

1999-2000

0100200300400500600700800900

Població

Mar

roc

Rom

ania

Arg

entin

a

Bol

ívia

Rús

sia

Rep

.

Països

Curs 2004-2005

2004-2005

36

*Per la manca d’espai, l’eix d’abscisses, recull alternativament el llistat de

països donats. Són per aquest ordre: Marroc, Equador, Romania, Colòmbia,

Argentina, Xina, Bolívia, Uruguai, Rússia, Polònia. No es veuen, doncs, escrits

els noms d’Equador, Colòmbia, Xina, Uruguai i Polònia

� En el primer gràfic destaca el Marroc (amb 257 habitants) i tot l’altre alumnat

procedent d’altres països està en nombre incipient.

� Sis cursos més tard segueix per davant (en nombre absolut de població) el

Marroc, però s’ha de valorar que han variat les dades de l’eix d’ordenades.

Tot i que el Marroc segueix en cap en nombre d’alumnes (886), veiem que

l’alumnat de l’Equador, en aquests moments, sobrepassa ja el nombre de la

població de procedència marroquí en relació al curs de partida de l’estudi.

37

10. Distribució de tot l’alumnat en %, i àrees de procedència. Curs 2004-2005.

Curs 2004-2005

%

Unió Europea 92,195

Europa de l'Est 0,921

Resta d'Europa 0,034

Magrib 3,804

Resta d'Àfrica 0,145

Amèrica Llatina 2,674

Amèrica Nord 0,017

Àsia 0,205

Oceanía 0,004

100%

(Taula nº5)

(Figura nº1 )

APUNTS I VALORACIONS

� Segons mostra la figura a les comarques del Bages i Berguedà la població

escolar més nombrosa és l’autòctona (92,195%), a la que li segueix la

Gràfic del total de població escolaritzada. Curs 2004-2005

Europa Unió

Europa de l'Est

Resta d'Europa

Magrib

Resta d'Àfrica

Amèrica Llatina

Amèrica Nord

Àsia

Oceania

38

població marroquina (3,804%), la d’Amèrica Llatina (2,674%) i Europa de

l’Est (0,921%).

� Per veure quins són els països d’on hi ha més afluència de població ens

podem dirigir per:

-Àfrica, Figura nº 3. Veure els corresponents Apunts i Valoracions

-Amèrica Llatina, Figura nº 4. Veure els corresponents Apunts i

Valoracions

-Europa de l’Est, Figura nº5. Veure els corresponents Apunts i

Valoracions

39

11. Distribució de la població de procedència estrangera per àrees de

procedència. Curs 2004-2005.

(Figura nº2)

APUNTS I VALORACIONS

� D’entre tota la població de procedència estrangera destaquen en cap, i per

molta diferència, l’alumnat magrebí. El segueix, i a l’alça, l’alumnat que

procedeix d’Amèrica Llatina.

� Hem constatat que la població magrebí adulta:

Porta temps amb residència estable en aquestes comarques.

Han fet reagrupaments familiars i també tenen fills nascuts a Catalunya.

Molts són famílies amb diversos fills.

� Les característiques més destacables de la població que procedeix

d’Amèrica Llatina són:

Porta menys temps assentada a Catalunya que la magrebí.

De les famílies llatinoamericanes n’hi ha que vénen membres aïllats però

en molts altres casos arriben famílies ampliades.

Tendeixen a reagrupar-se més ràpidament que ho fa gent d’altres

procedències.

Poden reunir-se tres generacions i més amb tot una xarxa àmplia de

familiars.

Gràfic de la població de procedència estrangera. Curs 2004-2005

Europa Unió

Europa de l'Est

Resta d'Europa

Magrib

Resta d'Àfrica

Amèrica Llatina

Amèrica Nord

Àsia

Oceania

40

Dins d’aquest grup s’ha observat, més que en d’altres grups

d’estrangers, matrimonis amb gent autòctona.

Algunes separacions i causes de nous aparellaments són derivades del

fet migratori. Tenen una primera parella en el país d’origen i contrauen

una segona parella en el lloc on s’assenten.

Comencen a tenir fills nascuts a Catalunya.

41

12. Distribució de la població procedent d’Àfrica.

(Figura nº3)

APUNTS I VALORACIONS

� La figura contempla tot el continent, tant la població procedent del Magreb

com la subsahariana.

� S’observa que la població de procedència marroquí és amb diferència la

més nombrosa, seguida per la de Senegal i Gàmbia.

� La població de procedència marroquí representa el 3,804 % del total de la

població escolar matriculada en aquest curs.

� Hi ha població procedent de bastants altres països del continent però

aquest afluència és, de moment, incipient.

� Es constata, a la vista de les estadístiques actuals escolars, la incipient

matriculació escolar de població subsahariana. S’observa en altres

estadístiques d’immigració, que l’afluència de població de l’Àfrica

subsahariana en aquestes comarques és encara majoritàriament adulta,

bàsicament masculina.

Població procedent d'Àfrica. Curs 2004-2005 Algèria

Marroc

Camerun

Congo

Etiòpia

Gàmbia

Guinea

Moçambic

Nigèria

R.D.Congo

Rwanda

Senegal

42

13. Distribució de la població procedent d’Amèrica Llatina.

(Figura nº4)

APUNTS I VALORACIONS

� Equador és en aquests moments el país de Llatinoamèrica que aporta més

població en edat escolar, en nombres absoluts 292 alumnes el curs 2004-

2005.

� El segueixen Colòmbia amb 94, Argentina 61, Bolívia i Uruguai 31, Rep.

Dominicana 20 alumnes. La resta de països van per sota.

� El total de població d’Amèrica Llatina representa el 2,674 % de l’alumnat

matriculat en aquest curs.

� L’afluència d’alumnat d’Amèrica Llatina, al territori, sembla seguir a l’alça.

Població procedent d'Amèrica Llatina. Curs 2004-2005 Argentina

BolíviaBrasilColòmbiaCosta RicaCubaDominicaEquadorGuatemalaHonduresMèxicParaguaiPerúRepúb DominicanaSalvador, ElUruguaiVeneçuelaXile

43

14. Distribució de la població procedent de l’Europa de l’Est

(Figura nº5)

APUNTS I VALORACIONS

� S’ha considerat com Països de l’Est les antigues repúbliques soviètiques,

malgrat que països com Hongria, Polònia, República Txeca pertanyen

actualment a la Unió Europea.

� S’ha optat per incloure Uzbekistan dins aquest mateix bloc encara que

pugui semblar una mica forçat considerar-ho així, ja que raons geogràfiques

el fan més proper al bloc d’Àsia.

� En aquestes comarques del Bages i Berguedà destaquen en cap els

alumnes romanesos (quasi el 50% dels qui provenen de Països de l’Est),

seguits pels russos i polonesos. Al seu darrera es veuen els ucraïnesos.

� La població matriculada de procedència dels Països de l’Est representa en

aquest curs el 0,921 % del total.

Població procedent d'Europa de l'Est. Curs 2004-2005 Albania

Bielorússia

Bulgària

Geòrgia

Hongria (UE)

Iugoslàvia

Moldavia

Polònia (UE)

Repúb Txeca (UE)

Romania

Rússia

Ucraïna

Uzbekistan

44

15. Evolució de la població a les comarques del Bages i del Berguedà.

Algunes dades (juny 2005)*:

Total població a la comarca del Bages: 172.670 persones

Total població immigrada: 14.290 persones

% població immigrada al Bages: 8,28 %

Total població a la comarca del Berguedà: 40.134 persones

Total població immigrada: 2.941 persones

% població immigrada al Berguedà: 7,33 %

Dades Curs escolar 2004-2005:

% Població escolar immigrant a Barcelona província: 8,44 %

% Població escolar immigrant a Catalunya: 9 %

(Gràfic nº 14)

APUNTS I VALORACIONS

* Les dades de la població empadronada en aquestes comarques i el gràfic nº

14 han estat facilitats pel Consell Comarcal del Bages i/o Berguedà com a:

37.500

38.000

38.500

39.000

39.500

40.000

1991 1996 2000 2001 2003 2004

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

població total població estrangera

45

xifres no oficials de padrons municipals recollides pel Pla territorial de

ciutadania i immigració a les esmentades comarques.

� En tot l’estudi s’ha estat parlant de la població escolaritzada. Ara, a tall

indicatiu, s’ha presentat unes dades de la població total empadronada. Són

dades en relació a les comarques del Bages, del Berguedà, província de

Barcelona i Catalunya. El gràfic 14 recull l’evolució i comparació de la

població empadronada, la total i la immigrada, a la comarca del Berguedà.

� Per les dades presentades anteriorment es constata que les dades escolars

són similars a les de la població total immigrada. Tal com queda reflectit a la

taula nº 5, al Bages-Berguedà, la població escolar de procedència

estrangera és d’un 7,805 % (100-92,195). S’observa com aquesta dada és

similar a la del total de la població immigrada en aquestes comarques (8,28

i 7,33 %).

� En aquestes comarques, i durant el curs 2004-2005, totes les dades en

relació a la emigració van per sota (tant la població total com la escolar) de

la mitjana a la província de Barcelona (8,44 %) i a les de Catalunya (9%).

Aquesta diferència entre unes i altres comarques de Catalunya reflecteix la

concentració inicial dels estrangers en les àrees metropolitanes o en caps

comarcals en donar-se, se suposa, més oportunitats de borsa de treball i

d’habitatge, primers indicadors de referència per als immigrants. Aquest

efecte està variant. Es constata que hi ha un efecte de ruralització de la

immigració que va situant-se per tot el territori. En tenir ocasió, molts

emigrants tendeixen a dispersar-se cap a nuclis urbans o rurals petits.

46

9.- RECULL DE VALORACIONS DE LES DADES QUANTITATIVES

Conclusions

La constatació i interpretació de les dades demogràfiques obtingudes i

valorades en cadascuna de les taules, gràfics o figures ens porta al següent

recull de valoracions:

� La població escolaritzada en aquestes comarques de l’interior de Catalunya

(Bages i Berguedà) ha augmentat notablement en aquests sis cursos de

l’estudi (entre els cursos 1999-2000 i el 2004-2005) de 22.152 a 23.448

alumnes, el que significa un augment del 5,58504 %.

� L’augment de la població escolar és conseqüència del fenomen migratori.

És la població nouvinguda la que ha fet augmentar la població escolar.

� Tot i que als darrers quatre anys el total de la població estrangera al Bages

ha augmentat una mitjana d’entre el 25% i el 30%, aquesta se situa en el

8%. Al Berguedà, el 2005, la població estrangera era d’un 7,33%. quan a la

província de Barcelona era de 8,44 % i a Catalunya de 9 %. Es constata

que en les esmentades comarques les dades van per sota de la mitjana de

Barcelona i de Catalunya.

� Si es compara les dades escolars amb les del total de la població

estrangera, en aquestes comarques, també veiem que les de la població

escolar van per sota de les totals.

� La distància entre les dades reflecteix la concentració inicial de la

immigració a les àrees metropolitanes o en caps comarcals en donar-se, a

priori, més oportunitats de borsa de treball i d’habitatge. Com s’ha dit aquest

efecte està variant. Es constata que hi ha un efecte de ruralització de la

immigració que va distribuint-se per tot el territori.

� La població escolaritzada de nacionalitat espanyola ha passat en aquest

mateix període de 21.812 a 21.584 alumnes, el que significa una davallada

fins al -1 %. El control de la natalitat i l’envelliment de la població són

causes que no es poden deixar al marge.

47

� Es remarca, encara que no sigui l’objecte d’aquest estudi, que el descens

en la població autòctona podria ser també conseqüència dels

desplaçaments de la població adulta, que escull partir cap a d’altres

comarques catalanes, o a d’altres indrets, i després no pren el camí de

retorn. És freqüent la mobilitat cap a determinades zones urbanes buscant

major oferta laboral o un més ampli camp d’estudis superiors.

� El major nombre d’alumnes estrangers escolaritzats en el darrer curs de

control (el 2004-2005), en aquestes comarques, són dels següents països

de procedència, i per ordre de nombres absoluts: Marroc, Equador,

Romania, Colòmbia, Argentina, Xina, Bolívia, Uruguai, Rússia, Polònia,

Rep. Dominicana.

� La distribució de l’alumnat per àrees de procedència és: Unió Europea

92,195 %, Resta d’Europa i Països de l’Est 0,955 %, Àfrica 3,949 %,

Amèrica Llatina 2,674 %, Àsia 0,205 %, Amèrica del Nord 0,017 % i

Oceania 0,004 %.

� En el període d’estudi es troben 76 nacionalitats diferents entre l’alumnat

matriculat en aquestes comarques.

� La matriculació de població estranger és fluctuant. Entre els cursos 1999-

2000 i el 2004-2005 es troben representades entre les comarques del

Bages i Berguedà 76 nacionalitats. Pel que fa al curs 2004-2005 se

n’identifiquen només 58, de nacionalitats (és probable que aquesta mobilitat

tingui relació amb la borsa de treball i els reagrupaments familiars). Es pot

afirmar que hi ha una variació constant de procedències.

� També la concentració de nacionalitats en unes comarques o altres és

variable.

� El col·lectiu més nombrós d’alumnat de procedència estrangera en les

comarques d’estudi és el marroquí.

� La població originària de Marroc porta anys d’arrelament. En nombres

absoluts és la que genera més nombre d’alumnat d’origen estranger. Durant

els sis cursos analitzats s’ha passat de 257 a 886 alumnes el què significa

un augment de la població marroquí del 245%. Comparativament a altres

col·lectius, com el de procedència llatinoamericana, o alguns països de

l’Est, el seu creixement va molt per sota.

48

� L’augment de població escolar procedent d’alguns països com Equador

manifesta un creixement exponencial. No és irrellevant que als centres

escolars es passi de 2 a 292 alumnes de procedència equatoriana, el que

significa un creixement d’aquesta població del 14.500% en un interval de sis

cursos escolars.

Es pot parlar també de creixement exponencial i fer la mateixa observació

amb alumnes de procedència de Colòmbia: Es passa de 2 a 94 alumnes,

amb un creixement del total de la població colombiana del 4.600%.

Pel que fa a Bolívia i Uruguai es passa d’1 a 31 amb un creixement del

3.000% respectivament.

� La població de Rússia creix un 2.500 % i la de Polònia un 2.300 %.

� La disminució de la població matriculada amb nacionalitat espanyola

manifesta la davallada de l’índex de natalitat. És palès l’envelliment

progressiu de la població autòctona.

S’apunta que:

� Derivat de processos de regularització de treballadors estrangers com el

darrer (del 7 de febrer al 7 de maig del 2005), de processos de

reagrupament familiar i de la situació econòmico-social actual mundial (que

esperona als desplaçaments) es preveu que seguiran augmentant les

matrícules escolars.

� Tot i que no sigui objecte de l’estudi, s’ha observat que alguns dels casos

d’embaràs i infantament, com relaten algunes mares, són conseqüència del

llarg i dificultós viatge per arribar a instal·lar-se a Europa (sobretot pel que fa

als subsaharians). Arriben mares soles amb fills. També en molts casos

entre els llatinoamericans vénen els descendents únicament amb la mare o

el pare. El model monoparental va fent-se habitual. S’obre, per als centres

educatius i per a la societat, altres concepcions als models convencionals

de família. Fins ara era habitual que arribés l’home o la dona (depenent

sobretot dels països d’origen) i era més tard quan venien els descendents.

� Sense que sigui objecte en aquesta part de l’estudi s’apunta que:

La llengua és un factor decisori en la selecció del país de destí.

Conèixer el castellà i els llaços de proximitat amb Espanya la situen en

focus receptor d’estrangers d’origen llatinoamericà.

49

En l’origen de l’emigració apareix en molts casos el desig de millora.

La manca de desenvolupament a la que està sotmesa la major part de la

gent en el país d’origen és el que els fa prendre el camí de l’emigració, que

en alguns casos es converteix en veritable diàspora (d’aquests aspectes

se’n parla en els apartats II i III d’aquest estudi).

NOUS TEMPS APORTEN NOVES ESTRUCTURES I DINÀMIQUES

50

A manera de síntesi

Les dades de l’alumnat estranger entre els cursos 1999-2000 i 2004-

2005 fixades sobre les anteriors taules i gràfics ens mostren una progressió

gradual i molt significativa de les matrícules escolars d’aquest grup de població.

No podem subestimar els efectes d’aquest rellevant augment de la

població escolar, en tenir l’origen en l’increment de la immigració.

En els moments actuals l’evolució favorable de l’economia d’aquest país

d’acollida té un efecte crida sobre la gent amb economia precària als països

d’origen. La desigual distribució de la riquesa incita a provocar mobilitat en la

recerca de millores. De moment no sembla haver indicadors que portin a aturar

l’increment de matriculacions escolars. Es comparteix el que apunta Sami Naïr

en dir “depende de las circunstancias, pero en materia de migraciones puede

que aun no hayamos visto nada”.

S’estima que el procés que té lloc a les comarques del Bages i

Berguedà, pel que fa a matriculacions d’alumnat nouvingut als centres

educatius, és similar al d’altres comarques o indrets de Catalunya, bé que

puguin ser diferents la concentració i la procedència de nacionalitats

representades.

Vivim en un món de móns i aquesta realitat dinàmica suggereix aplicar

canvis en el sistema educatiu.

Les conseqüències del fenomen migratori demanen al professorat i al

sistema noves mesures, idees, reclama canvis. Es requereix que tot l’entorn

educatiu, administració i institucions, professorat i treballadors als centres, la

família i l’entorn adoptem actuacions innovadores i inculquem noves actituds.

És una necessitat i és un deure.

51

DOCUMENT II

II).- ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES, EN RELACIÓ A UNA MOSTRA

DE POBLACIÓ ESTRANGERA

1O.- PRECISIONS

A través de qüestionaris s’ha fet recerca de dades de la situació familiar

al país d’origen, de l’arribada a aquest país i del què sent l’entrevistat o

entrevistada en el moment actual.

No s’ha pretès fer un estudi exhaustiu donat el temps acotat però sí s’ha

estat rigorós pel que fa a obtenir una mostra prou definitòria. Aquest petit recull

de dades facilita l’aproximació a aspectes de la vida familiar de l’alumnat.

11.- APLICACIÓ DE LA MOSTRA

La investigació ha fet recerca en una mostra de població estrangera que

habita a les esmentades comarques d’estudi.

S’ha consultat sobre situació, opinions, costums...

Òbviament es preserva la identitat dels enquestats. S’ha precisat el país

de qui dóna l’opinió tan sols en aquells casos que s’ha considerat clarificador.

S’ha aplicat a mares i a pares d’alumnes en edat d‘escolaritat obligatòria.

Es remarca que totes les aportacions estan en relació a la mostra de

població de procedència estrangera seleccionada (Són mares i pares que

tenen descendents matriculats als centres educatius. No es pot generalitzar les

opinions a <<tota>> la població estrangera del territori).

Els percentatges de la mostra aplicada han estat:

- 38,4 % de persones originàries del Marroc

- 30,8 % de Llatinoamèrica

- 30,8 % de Països de l’Est

52

12.- PRESENTACIÓ DELS RESULTATS DE LA RECERCA I ANÀLISI DELS

QÜESTIONARIS

Del buidatge de les enquestes i de les dades obtingudes a través de les

consultes presentem:

Països de procedència:

Marroc, Equador, Romania, Veneçuela, República Dominicana, Polònia,

República Txeca.

Gènere:

Dones i homes.

Llengües que es parlen:

Català i castellà en més o menys fluïdesa, com a llengües en procés

d’assimilació. Castellà, els llatinoamericans com a llengua pròpia, i la resta com

a llengua adquirida. Com a llengües pròpies o utilitzades: amazic (llengua

parlada pels berebers), àrab, romanès, anglès, alemany, rus, francès, txec,

polonès.

Procedència:

De la població de Marroc la majoria té el seu origen en zones rurals o en

poblacions de menys de 10.000 habitants.

De Llatinoamèrica els enquestats arriben de zones rurals i també de

grans ciutats.

Les persones que procedeixen del bloc de Països de l’Est vivien en

ciutats grans, la majoria de més de 50.000 habitants.

53

Formació/Estudis:

Bona part de la població marroquina, sobretot dones, no ha estat

escolaritzada o té estudis primaris.

Part de la població de LLatinoamèrica ha seguit un nivell d’escolaritat

primària i, en algun cas, superior.

Dels Països de l’Est la majoria ha seguit estudis de grau mig i alguns

superior.

Nombre de descendents:

Les famílies marroquines en tenen entre 2 i 6. Els llatinoamericans de 2

a 5. De l’Europa de l’Est de 1 a 2.

Anys de residència a l’actual país:

Alguns pares marroquins porten 30 anys d’arrelament a Catalunya, de

les mares n’hi ha que porten d’entre 6 i 15 anys. Pel que fa als qui provenen de

Llatinoamèrica el temps fluctua entre 1 i 6 anys. I entre els dels Països de L’Est

oscil·len entre els 4 i els 5 anys d’arrelament.

Dificultats legals per a l’entrada en aquest país.

La majoria d’homes marroquins entrevistats van arribar a aquest país

quan eren molt joves, sense papers legals i sense dificultats especials. S’han

casat amb posterioritat i tenen els descendents en edat escolar. La majoria de

les seves dones han vingut per reagrupament familiar.

En el cas de ciutadans procedents de països de l’Est alguns parlen del

seu molt coratge per obtenir uns visats que demanaven canvis de passaport,

constància, diners, desplaçaments a Budapest, a Àustria, trànsits per

Alemanya, una forta voluntat. Estan contents del canvi de lleis que a partir del

2002 els ha obert les fronteres1. Diu una dona: “Quan miro endarrere veig que

1 S’ha comprovat que aquest canvi en la legislació fou en data 25-11-2002

54

no tenia por, era tant el desig de trobar-me amb el meu marit. després que ell

ja havia emigrat”.

Pel que fa als entrevistats llatinoamericans no destaquen especials

dificultats per entrar en aquest país.

Més emigrants a la família?

Molts dels enquestats (tant marroquins, llatinoamericans com

procedents de països de l’Est) manifesten que han emigrat o ho està fent, part,

o bé tota la família, de la mateixa franja d’edat (és a dir, altres germanes i

germans, cunyats...). Molts d’ells han arrossegant l’altre consort i descendents.

En relació a la generació anterior (la dels pares dels enquestats, que

són alhora els avis de l’alumnat), entre els marroquins no hi ha tendència a

l’emigració, però sí entre els llatinoamericans i algunes persones dels Països

de l’Est.

Les dades obtingudes d’entre la població originària de Marroc destaquen

l’amplitud de les seves famílies. Molts tenen 6/8/10 germans per ambdues

parts dels consorts. En la majoria dels casos han emigrat molts d’aquests

germans i germanes, o tots, els quals estan ara disseminats per Europa

(Alemanya, França, Països Baixos) amb les seves parelles i descendents.

Per què emigrar? Records que guarda de la pròpia realitat al país d’origen

Una majoria coincideix en dir que s’ha desplaçat:

Per millorar la vida.

Per què al seu país no hi havia treball.

Més opinions:

“Els guanys no arribaven per cobrir el menjar.”

“Allà només teníem pel menjar.”

“No podies pensar en demà. No podies considerar el futur.”

“Per seguir la parella.”

“Per viure amb la parella i els descendents, no amb tota la família del

meu marit.”

55

“Per donar una educació i una vida millor als descendents.”

“L’un porta a l’altre.”

“Vaig emigrar a Espanya perquè es deia que et rebien bé i s’hi trobava

treball.”

“No emigrem per treballar menys. Volem permetre’ns alguna cosa més

que sols menjar. També aquí tenim límits, però tot hi els llindars econòmics

pots oferir més als teus.”

“En casar-me vaig haver d’anar a viure al camp, amb la família del meu

marit. Tenia que conviure amb els sogres, amb altres cinc dones dels vuit

germans, més quinze criatures. Ara m’agrada viure aquí, sola, amb els meus

fills i el marit, treballar, tenir el meu diner, puc fer estudiar els dos fills que tinc”

(Marroc).

“Quan es fa fosc t’has de ficar a casa, et poden robar i matar. No hi ha

ordre”(Veneçuela).

“Per l’alt índex de delinqüència al meu país. És un món injust, sense

igualtat de condicions socials. Hi ha “escuelitas” al camp però hi ha

analfabetisme. Desplaçar-se als centres educatius és molt dificultós i es treballa

des de petit” (Equador).

“Si ets pobre no tens ni per als medicaments. Per què te’ls donin

l’alcalde; o qui mana, t’ha de certificar que ho ets” (Marroc).

“Bé que la sanitat era gratuïta s’havia de donar alguna propina. Un pobre

havia de vendre l’animal que tenia, per pagar, sinó potser no l’operaven. És

molt terrible cobrar per curar a algú que no té ni per menjar. Com que hi havia

dues classes socials, uns molt rics i els pobres, a l’escola existien <<els

escollits>>. Nosaltres ens consideràvem pobres encara que teníem per al

lloguer, el menjar i per a la canalla. No era una situació impossible, no érem

rics, però hi havia gent en condicions pitjors” (Romania).

Més d’una persona coincideix en dir de manera similar: “Era igual tenir

estudis que no, acabaves treballant en una fàbrica. Els millors llocs de treball

eren pels qui tenien el poder” (Població procedent dels Països de l’Est).

“Al meu país d’origen no podia comprar ni una fruita que em demanessin

els meus fills. Et donava molta pena no poder oferir-los-hi ni un plàtan, ja no

parlo de joguines. A les botigues hi havia de tot però no tenies diners. En

56

guardàvem algun de diner per a l’aniversari dels petits. Sols qui ho viu, sap

quanta precarietat pots resistir” (Romania).

Reviure del país d’origen

Aspectes amables que guarden en el record, en relació al país d’origen:

En general diuen que del país d’origen els agrada:

“Tot”. (Opinions: “Per què és la pròpia terra, estimes el teu país, la teva

cultura. Tens alguna cosa dins que et fa estimar el teu país”.)

“Tenir la família a prop.”

“El menjar”.

“La naturalesa”.

Opinions més concretes:

“Es viu més al carrer i respires bullici” (Ho diuen

marroquins i llatinoamericans)

“És un bon país, llàstima que el govern no el faci funcionar”(Marroc).

“Encara que la vida era precària, la naturalesa era molt bonica, tot i que

no es fa res de manteniment, ni de neteja” (Rep. Txeca).

En algun cas s’apunta:

“Ara ja no m’agraden moltes coses d’allà” (Marroc, Llatinoamèrica).

Emmotllar-se a un nou país. Aspectes que els agraden

La majoria expressen d’una o altra manera que aquí tenen accés a més

sortides laborals i a una millor situació econòmica.

Molts puntualitzen que ”per tot arreu hom troba gent bona i dolenta”.

Divers apunten que “aquí s’està tranquil, amb una família reduïda”.

Altres opinen que aquí:

“Es pot menjar 4 vegades al dia, no una, amb sort”.

57

“És bona la formació escolar que poden obtenir els descendents”.

“Es tracta bé a canalla i joves. El professorat se’n preocupa, s’entrega”.

“Costa adaptar-se al clima”.

“Aquí no s’està pendent de com t’arregles. A Veneçuela et miren i et

tracten segons vas vestit”.

“Tenim amics. Treballar ens permet afrontar les necessitats bàsiques”.

“La gent m’ha ajudat”.

“La gent d’aquí ens ha ajudat a trobar solucions. S’identifiquen amb tu i

et diuen <<a mi també em passa>>. Tant catalans com castellans parlen amb

tu i volen ensenyar-te. Al principi m’escrivien en un paper”.

“M’agrada la forma de vida d’aquí, sobretot per a la dona, per què tens

més llibertat, tens igualtat amb l’home. Si treballes fora de casa, l’home ajuda a

les tasques domèstiques. No hi ha diferències entre els nens i les nenes, allà al

meu poble del Marroc les nenes havien de munyir, no estudiar”.

“He viscut a Alemanya i França. M’agrada més aquí perquè la gent és

més oberta. Són menys silenciosos. Crec que els espanyols estan barrejats

amb els àrabs” (Marroc).

Emmotllar-se a un nou país. Dificultats trobades

“Si no coneixes ningú del país, tot és molt complicat”.

“En arribar no m’agradava res perquè no comprenia res”.

Manifesten haver tingut problemes amb:

“La llengua”.

“Trobar treball”.

“És difícil trobar treball quan encara no coneixes la llengua”.

“Tenir papers”.

“L’habitatge”.

“Trobar pis és complicat. Et diuen que te’l volen llogar i quan et veuen

estranger et diuen que ja està ocupat”.

“Darrerament (l’entrevistat ho concreta a un any i mig, la qual cosa ens

situa al 2004) es difícil trobar pisos de lloguer. Et demanen: Ets estranger? Ets

marroquí? No tenim res per llogar. Amb l’avenç dels anys, anem a pitjor”.

58

“Molta gent no vol llogar als marroquins”.

Alguns comentaris més explícits:

“Al començament em trobava com una extraterrestre. Pensava que

tothom em mirava. Era una situació de molt estrès. Em deia, mare meva, com

podré aprendre, com els anirà als meus fills a l’escola? El meu marit se n’anava

a treballar, jo a comprar. Em demanava: és què sóc tant diferent? I és què sí,

que hi ha gent que et mira de dalt a baix, i et fa sentir malament per ser d’un

altre lloc. Vaig començar a aprendre la llengua amb diccionaris i llibres a casa,

després amb el meu marit i a l’escola d’adults. El temps pitjor va ser el primer

any i mig”.

“La gent d’aquí (país d’acollida) no m’ha ajudat gaire. Moltes persones

deuen pensar que tot és per a ells. No saben d’on vinc, com he viscut, què he

sentit, què sento, no m’han donat gaire la mà. Quan estàs a llocs on va

habitualment la gent d’aquí, i no per a treballar, o vas en cotxe, et miren com

preguntant: com pot ser? o per què aquests se’n van de vacances? Jo els

demanaria: és què sols hem vingut per treballar? Quan veuen que tens un pis,

treuen l’enveja, com si els robessis alguna cosa de la terra. Tothom no és així,

però des que ens vam comprar el pis m’han ferit els sentiments. Et diuen: Què

més vols? Què bé que heu comprat un pis! Però te n’adones que en el fons no

se n’alegren i que t’ho diuen amb hipocresia. La gent rica és molt falsa i molt

egoista, sinó potser no seria rica. El ric arriba molt amunt i des de l’alçada no

pot mirar cap a baix. Hi ha egoisme i enveja. No, és més que enveja, és una

manera de pensar. És el pensament. No se n’alegren què tu estiguis bé. I els

emigrants no els prenem res”.

“La gent que venim d’altres països llatins tenim menys dificultats pel que

fa a valors i formes de viure, que els d’altres cultures”.

“L’empresari s’aprofita dels qui venim de fora. Nosaltres acceptem

qualsevol preu que ens paguin. Després ens diuen que rebentem els preus i és

a causa de la situació. Això fa mal perquè va contra nosaltres. Tots acabem

cobrant menys i, a més a més, els d’aquí no ens poden veure”.

59

Acceptació. Ha trobat rebuig? Ha escoltat frases de no acceptació?

Quasi totes les persones enquestades expressen d’una manera o altra

que han vingut per a treballar i per a guanyar-se la vida.

Algunes persones no volen utilitzar la paraula rebuig, però expressen

que l’experimenten, per ser de fora.

Alguns comentaris:

“Es mira molt diferent a un turista que a algú que ve per quedar-se”.

“La gent té por a què els agafis les seves coses, els diners, els costums.

Crec que tenen pors. Quan no coneixem, tenim por”.

“Ens costa entendre allò per al què no estem educats”.

“Alguna gent no t’accepta, diuen que els prenem la feina, però ens ho

diuen perquè som d’una altra cultura”.

“No comprenc perquè no ens entenem. Molta gent que viu aquí també

ha vingut d’altres regions, o té família que algun dia va emigrar. I tots ho han fet

per treballar, com nosaltres”.

“El problema és la gent que no ha sortit, com que no coneix, no estima”.

“Potser és per què porto mocador. El meu marit, a casa, diu que me’l

tregui, però jo hi estic habituada. Hi ha pols, poses els cabells sobre el menjar.

Al Marroc passa el mateix que aquí, hi ha gent que va tapada i altra que no”.

“Hi ha noies que no les contracten perquè van amb mocador”.

“El mocador influeix en el què pensen sobre nosaltres. Hi ha dones

marroquines que porten mocador. A mi m’és igual si la meva dona en porta o

no, ella decideix, i les meves filles decidiran també. A Rabat, a Casablanca, a

tot el Marroc, les dones ara van més tapades que abans, ara tot està canviant”.

“Si les nostres dones porten vestit llarg, hom pensa que som els homes

que les obliguem, potser alguns sí. La meva dona ha nascut i crescut al Marroc

i és qui decideix. L’Islam diu què has de ser bondadós”.

“El problema dels immigrants és que aquí no tenim amics, sols família”.

“El problema és la llengua. La gent del Marroc té una llengua difícil i no

pots conversar amb ella”.

60

“No són situacions greus. Al treball hi ha companys que no es dirigeixen

a tu en castellà, només en català, encara que saben quina és la llengua que

coneixes”.

“Alguna gent és problemàtica, busca gresca”.

Algunes persones entrevistades esmenten a d’altres grups d’emigrants:

“Diuen que les dones marroquines no treballen fora de casa quan també

n’hi ha de Romania que no treballem. I amb nosaltres, o amb la gent de segons

quins països, no s’hi acarnissen”.

“Els que estan més rebutjats són “els moros”, perquè es diu que no són

treballadors, per com vesteixen les dones, també perquè arriben amb la seva

cultura i no s’integren. Jo tinc amics marroquins”.

“A mi m’han dit: T’agafo perquè ets romanès, si fossis marroquí no

t’agafaria; aquests no treballen, van pel carrer o seuen pels bancs”.

Diferències davant els diferents països de procedència? Prejudicis? Racisme?

Una majoria de persones enquestades afirma que hi ha problemes de

racisme encobert. Alguns apunten que “és per la por”; altres diuen “és pel

desconeixement”.

Alguns diuen que “es fan diferències però no hi ha racisme”.

Altres opinions més concretes:

“El racisme es veu quan sorgeix algun problema, com quan van matar

aquell noi “(fa referència a la mort del Josep Maria Isanta, el 28 de maig del

2005, a Berga).

“Tinc por quan els meus fills i filles adolescents arriben tard”.

“Crec que no es veu bé als negres”.

“S’accepta menys els marroquins. Hi ha dones que porten molts anys

aquí i no parlen català”.

“Jo no sóc racista i no veig racisme. A Haití també hi ha negres i jo no

els veia inferiors; encara que com parlaven un altre idioma no manteníem

relacions”.

61

Relacions, més enllà del què és formal, amb gent del país d’acollida o amb

immigrants d’altres països?

La majoria diuen que:

Mantenen relacions correctes que no passen d’un contacte de carrer,

amb els veïns de l’escala, del barri.

Personalment, no han viscut situacions tenses, encara que saben de

gent que en viu.

Un cert nombre parla d’algunes, comptades, relacions personals amb

gent del país d’adopció.

Més homes que dones (en el cas dels marroquins) diuen que parlen

català i que se senten integrats i que tenen bones relacions amb companys de

treball i veïns.

Altres opinions utilitzen l’expressió: “Mai he anat a casa de ningú d’aquí”.

Opinions més precises:

“Quan vaig arribar buscava relacionar-me amb compatriotes”.

“A l’inici em semblava que la gent tenia curiositat i parlava amb mi per

saber coses de nosaltres, ara ja no, ningú et diu res”.

“L’escola ajuda a tenir contacte i a fer relacions”.

Els descendents. Estan contents de viure aquí? Han tingut / tenen problemes

amb els condeixebles o fora del centre educatiu?

“Ben integrats. Poden estudiar i jugar”.

“Sí, no volen marxar”.

“Com que han nascut aquí poden integrar-se”.

“Se senten bé aquí i allà. Si visquéssim allà, sense feina i diners no els

agradaria”.

“S’han acostumat, allà van de vacances i tot els és agradable, si

haguessin d’estudiar o de treballar allà no ho veurien igual”.

62

En relació a com ho viuen com a progenitors, diuen:

“Els primers temps al país, per als nostres fills i filles, és difícil. Jo dormia

amb el més gran, perquè és tímid”.

“Penso: que a mi em passi el que sigui, però no a la canalla”.

“Cap condeixeble els ha tractat malament per ser estrangers”.

“Un sol cop, quan la meva filla tenia 12 anys, algú no hi va voler fer un

treball en equip”.

“Pateixes quan tens adolescents, veus que es reuneixen pel carrer amb

tot de gent marginal. Sents que fracasses com pare”.

Adaptació a normes i lleis del país d’acollida. Opinions concretes sobre

l’exemple de l’escolarització obligatòria fins als 16,

La majoria dóna una opinió general: “Tothom s’ha d’adaptar al lloc on

viu”.

Formulacions més precises:

“T’agradaria fer com t’era habitual però t’has d’adaptar allà on vas”.

“En les coses petites com portar mocador o un vestit llarg s’ha de

permetre llibertat. Coses importants com l’escolarització s’ha de fer complir”.

“No està bé la discriminació entre nois i noies a l’hora d’anar a l’institut.

Tots han de tenir les mateixes oportunitats”.

“Hi ha pares que no els interessa el què es fa a les escoles. Alguns no

és que no entenguin els papers, és que no els importa. No van a les entrevistes

encara que puguin triar l’hora. És que no li donen la mateixa importància que

aquí, l’únic que esperen és que el fill tingui els anys per anar a treballar. No

pensen que per a qualsevol treball necessites un nivell d’estudis”.

“Està bé que s’obligui a estudiar perquè, encara que et conformis a ser

paleta, pots estudiar”.

“Els fills han de triar el seu camí, tant si són nois com noies, perquè si no

els va bé ets tu qui ho has dit”.

“No vull que la meva filla vagi a l’institut, allà es fuma, es beu alcohol, es

fuma xocolata”.

63

Coneix associacions / serveis d’atenció i ajuda per a la població en general o

per a la immigració?

Tothom diu conèixer l’existència d’alguns serveis de la localitat i molts

expliquen haver-ne fet ús a l’arribada, sobretot per a beneficiar-se de beques

escolars, ajuts en relació a l’habitatge o quan tenen problemes de feina.

Entre la població entrevistada es manifesta que la demanda d’ajuts

econòmics cessa en el moment que hi ha autosuficiència econòmica familiar.

13.- A MANERA DE VALORACIÓ

Les aportacions anteriors corresponen a les de mares i pares del nostre

alumnat. Són pinzellades d’unes vides que mostren com:

� Sovint moltes opinions es recolzen en el desconeixement de l’altre i de la

seva cultura, i en prejudicis.

� No es pot homogeneïtzar la idea de l’emigrant en un únic model. Cada

persona té la seva pròpia identitat i uns trets culturals que la individualitzen.

� Cada persona té les seves pròpies expectatives davant el fet migratori, com

de qualsevol altre.

� De vegades es cerca un imaginari que bona part s’assenta en els missatges

que procedeixen dels mitjans de comunicació.

Les opinions a través dels qüestionaris donen elements per entendre

una mica millor l’altre, el que guarda dins seu, el que sent i viu en relació a la

pròpia situació. Escoltem-lo.

Recollint una mica el sentit aportat per molts dels entrevistats es diu que:

� Han emigrat per a millorar la manera de viure.

� Viure en pobresa és una situació, no una manera de ser de les persones.

64

DOCUMENT III

III). PAUTES PER TREBALLAR RELACIONS INTERCULTURALS.

DIRIGIDES AL PROFESSORAT

14.-.OBRIR LA MIRADA

En el context d’un Simposi sobre Salut Mental i Processos Migratoris, en

Jorge Barudy, psiquiatra, xilè, utilitzà una metàfora “Vivim i sentim com gotes

d’aigua. És important no eixugar-se ni contaminar-se. Quan ens unim milions

de gotes d’aigua estem vivint moments de canvi, i d’esperança.”

Com segueix dient ell, la gent és capaç de construir en contexts positius i

la persona, no importa l’edat, és l’element fonamental per a qualsevol canvi. La

tècnica, els models, el sistema són eines. Som les persones les que forgem les

modificacions. Volem parlar d’interculturalitat, treballem en el marc de

l’educació, per això recollim també aquests altres mots “No hi ha millor política

d’integració que treballar des del barri i des de l’escola”, ho deia en Joan Clos,

a El País (24-11-05). Com educadors treballem en aquest sentit, Plans

d’entorn, aprofitament i coordinació dels molts camps d’actuació ja oberts... Els

centres educatius són un puntal on educar en la convivència. Els qui treballem

en aquest camp tenim a les nostres mans molta energia. És magnífic.

A l’inici d’aquest treball es proposava viure la multiculturalitat com a

recurs educatiu dins un marc de centres educatius inclusius. En el posterior

apartat V (Material per a una exposició fotogràfica) es presenten fotografies i

s’aporta una guia per parlar de diversitat, per potenciar la reflexió i el diàleg. En

aquest apartat (III) el que es fa és apuntar unes idees marc, unes claus

informatives bàsiques. Està més enfocat a centrar de què parlem en relació a

l’emigració i la interculturalitat. S’insisteix en què apostem per ampliar la

informació sobre diferents contextos culturals i socials, per obrir interrogants i

fomentar més el debat als centres. És una necessitat que a les nostres aules es

parli, es discuteixi, es doni pas a reconèixer el pensament de l’altre. Educar i

aprendre demana molt i aporta molt. Podem afavorir la cohesió social i establir

relacions de respecte i de reciprocitat. Tenim una finalitat educativa, la de

65

formar persones que se sentin bé amb elles mateixes i amb els altres,

ciutadans responsables i autònoms, amb respecte per valors democràtics.

15.- A QUI ENS DIRIGIM? OBJECTIUS

Aquest material està pensat bàsicament per treballar amb alumnes

d’Educació Primària i d’ESO. També pot utilitzar-se a Educació Infantil. Està

dirigit al professorat. Aporta punts de reflexió i facilita informacions, claus, que

ajuden a entendre.

Professorat, alumnat i famílies, igual que la resta de la ciutadania i les

institucions vivim el present i forgem el demà. No hauríem de defugir la pròpia

responsabilitat personal. El futur serà el que nosaltres cisellem amb les nostres

conductes. Els centres educatius són espais vitals i dinamitzadors, rics en tota

mena de diversitat (cultural, intel·lectual, econòmica, de creences, lingüística) i

és per això, i perquè sabem que som modelables, que defensem educar en

certs valors. En la societat occidental el sentiment d’individualitat i de benestar

personal està molt arrelat. Hi ha altres societats en les quals el grup, el

sentiment de pertinença a, és més important. Això és el que els ha permès, no

només de subsistir, sinó de mantenir uns determinats valors socials. En

qualsevol cas tots som responsables d’arribar a conviure en harmonia. Per

qüestions de dignitat, de salut mental, tots necessitem d’un lloc social on trobar-

nos còmodes. L’estat de salut d’una societat serà el que manifesten tots els

seus membres. Tots. Sense exclusió.

Aquest apartat del treball té com a objectius:

- La sensibilització.

- Afavorir la reflexió i el debat en relació a la convivència.

- Contribuir a millorar les relacions humanes, començant per les més properes.

- Defensar l’equitat, emparant processos de cohesió social.

FOMENTEM LES HABILITATS COMUNICATIVES

66

- Habituar-nos a conviure en una societat en canvi constant.

- Aportar al professorat material per a l’acció tutorial, complementar àrees del

currículum i tasques que es fan des de les aules d’acollida.

16. ESCOLTEM. REMORS PELS PASSADISSOS DELS CENTRES

EDUCATIUS

La multiculturalitat és una realitat actual que es viu arreu del món. Si

mostrem una mirada sensible i declinem parlar des del desconeixement

evitarem ferides innecessàries.

Alguns comentaris manifestats per professorat:

“Ves a rentar-te aquestes mans. Tan brutes!”, eren mans d’una alumne

de set anys, pintades amb henna.

“-Vindrà un nen refugiat polític.

-D’on?

-De Polònia.

-De Polònia? un refugiat polític?”

Vam acudir a la fitxa de matriculació. Lloc de naixement: Georgia.

“Vénen aquesta colla de <<mohamets>> i haurem de tancar la porta.”

Alguns comentaris d’alumnat:

“Quan no em volen per a jugar, em diuen que sóc d’un altre país”

“A mi no m’estimen, no tinc amigues, no volen jugar amb mi perquè no

sóc d’aquí, com elles”.

Davant unes fotos on es veia una serp, es parlava del canvi de pell. “I a

mi, quan em caurà la pell?”, era una nena ben bruna, d’Equador.

“Em diuen <<negro>> i jo sóc de l’Equador. Per què no m’estimen?”

67

En ocasió d’una lectura sobre els hipopòtams i a la vista d’uns dibuixos

on aquests s’estan capgirellant en el fang, una nena d’origen catalano-magribí

diu: “I a mi? si em rebolco pel fang, em quedarà la pell blanca?”

“La meva mare fa bo el cuscús, el tagine i el pollastre. De vegades em

posa henna a les mans. Tot això em fa vergonya perquè aquí és diferent”.

“Negra de merda, ves-te’n al teu país” i “Gitana de merda, ves-te’n a

fregar terres a casa d’algú” (Contat anònimament a IAMIKE, revista de l’IES

Guillem del Berguedà, de Berga, primavera 98).

És hivern i la temperatura baixa. Uns germans dominicans arriben tard al

centre educatiu. S’emporten un esbronc fet públic. Més tard algú s’assabenta

de la causa. A l’habitatge viu una concentració de gent en precarietat. Els

canons d’aigua estaven congelats i la mare havia hagut de recórrer al veïnatge

per fer front a l’imprevist.

17.- A MANERA D’APUNTS PER A LA REFLEXIÓ I EL DEBAT

La màgia i el poder de l’“altre”

Ai nakan won iyen Be mogo La, diuen els dogon, a Mali, que significa “si

em vens a ajudar és que m’has vist”. Amb unes altres paraules es pot dir que

es coopera amb l’altre, quan es té consciència de la seva existència.

No es vol ignorar tampoc que es pot contribuir a la transformació de la

realitat social.

68

ENSENYAR I APRENDRE A

POSAR-NOS EN EL LLOC DE L’ALTRE

ADONAR-NOS QUE L’ALTRE TÉ UNA CULTURA DIFERENT

ENTENDRE QUE CADA CULTURA ÉS TAN DIVERSA COM LA NOSTRA

La vida és dinamisme. El món canvia. Als nostres centres es viu avui la

confluència de diversitat de cultures. Tothom és estranger quan es desplaça a

un altre país, sigui quin sigui el motiu. Els qui avui han vingut de fora tenen tot

d’idees i de sentiments que, si ens hi acostem, coneixerem. Davant l’encontre

amb l’“altre” podem fer per no veure; podem voler aïllar-lo, aixecant murs de

tota mena; també dedicar-nos a fer-li la guitza, i inclús enfrontar-nos-hi. No cal

apuntar que aquestes no són sortides òptimes, sempre es trobaran forats i la

vida social serà, sobretot per a alguns, un infern. Hi ha altres camins.

Descobrir qui tenim al nostre costat, reconèixer-lo és una tasca més

complexa que descobrir rius, mars o terres. Avui hi ha fronteres, i no n’hi ha.

Deia en Pere Casaldàliga, el bisbe emèrit de São Felix do Araguaria, al Mato

Grosso de Brasil a El País (10/03/06), “cal humanitzar la humanitat practicant la

proximitat”. Descobrir l’altre és una tasca més complexa que conèixer només

allò mes folklòric de la seva cultura.

Si volem, podem fer per entendre més a aquest altre que tenim al costat

i a qui seguim considerant estranger durant generacions.

Tot seguit s’aporta algunes notes i aspectes per un treball amb l’alumnat,

obert a aplicar segons les edats:

69

Claus per a saber de què parlem

Xenofòbia, racisme, intolerància cultural, etnocentrisme

Multiculturalitat, interculturalitat, mestissatge

Integració, assimilació

Emigrants, refugiats

La paraula estranger ve d’estrany, que significa exterior, desconegut, i és

el que vol dir <<xeno>>; <<fòbia>> vol dir por. Xenofòbia és, doncs, la por a

allò que ens és desconegut. La por és humana. Qui no té por de res és un

inconscient, però no estem expressant aquest sentiment natural, de por de

nosaltres mateixos, quan expressem odi, repugnància o hostilitat vers els

estrangers. La xenofòbia s’alimenta de la por de les persones davant els

canvis.

Racisme és l’exacerbació del sentit racial d’un grup ètnic, especialment

quan conviu amb altre o altres, segons el Diccionari de la Llengua de la Real

Academia. Racisme fa referència a la discriminació d’un grup a altre per ser de

diferent procedència, cultura, nacionalitat, llengua, religió. La paraula racisme

se sustenta en un error semàntic, perquè amb l’estudi del genoma humà s’ha

verificat científicament la igualtat biològica de l’home. Hi ha una sola raça

humana.

Mandela va dir que l’apartheid va ser el règim racial més brutal que

havien viscut els humans, va sorgir fruit del colonialisme. Mandela va lluitar per

arribar a veure una Sud-àfrica sense prejudicis racials. El racisme és una

actitud apresa, és un instrument de la dominació, exclou grups. És una postura

que rebutja el mestissatge i la convivència cultural.

Primo Levi2, després d’haver sobreviscut a Auschwitz, escriu: “El

nazisme tenia com a finalitat eliminar,/.../ esborrar del món pobles i cultures

sencers/.../ L’antisemitisme és un fenomen típic d’intolerància. Perquè una

intolerància es manifesti, cal que entre els dos grups en contacte existeixi una

2 Levi, Primo, Si això és un home, El Balancí, Edicions 62, Barcelona 1996

70

diferència perceptible: aquesta pot ser una diferència física (els negres i els

blancs, els bruns i els rossos), però la nostra complicada civilització ens ha fet

sensibles a diferències més subtils, com ara la llengua, o el dialecte, o fins i tot

l’accent /.../; la religió, amb totes les seves manifestacions exteriors i la seva

profunda influència sobre la manera de viure, la manera de vestir o de

gesticular; els costums públics i privats.”

Les intoleràncies són fruit sovint de les pors, del desconeixement.

Impliquen manca de respecte.

L’etnocentrisme se sustenta en la superioritat d’un grup respecte a un

altre basant-se en diferencies culturals. Pretén l’assimilació, l’adaptació, i

sotmetre culturalment. Rebutja el dret a la singularitat.

Hi ha gent que viu sense ni barallar-se ni barrejar-se. Si s’avança més

enllà de la multiculturalitat es quan es pot parlar d’interculturalitat. L’avenç de

les civilitzacions ha estat possible, quasi sempre, resultat del mestissatge de

grups, de pobles, de cultures. Una cultura mestissa serà fruit de naixements

dels enllaços entre parelles de diferents procedències.

S’ensopega de vegades en confondre integració amb assimilació. La

integració només és possible en el supòsit de persones amb total igualtat.

El camí del respecte a la diferència i a la igualtat de drets i d’obligacions

és un camí comú on les dues parts (societat receptora i societat nouvinguda)

viuen l’acomodació, eliminant tot sentiment de superioritat, de discriminació o

d’exclusió. Potser es fa per no veure que, sovint, algunes actuacions porten a

relegar al nouvingut, per diferent, sota la forma que sigui, o a voler-lo absorbir,

integrar, sense pensar en què, i en com, respectar aquells aspectes identitaris

que afecten directament a la seva dignitat.

Els emigrants deixen temporalment, o per temps il·limitat, el seu país per

anar a establir-se a un altre.

Els refugiats es desplacen, fugen de les seves regions d’origen per raons

polítiques, religioses, ètniques... Salman Rusdhie, un escriptor, va haver de

partir del país on ell volia viure per causes ideològiques. Ara aquí, ara allà,

amplis grups de població es posen en marxa cap a països veïns per causes de

guerra, persecucions... Dades del 2006 recullen que hi ha 8.400.000 refugiats,

segons l’Alt Comissionat de l’ONU pels refugiats (ACNUR); és la dada més

baixa en els darrers 26 anys.

71

Podem reflexionar amb l’alumnat sobre el racisme, com a forma d’odi.

En què es pot sustentar que un grup es cregui superior a un altre?

Que podem posar enfront del rebuig, del desentendre’ns, de les pors?

Què ens fa por en pensar en el nostre país, o en un món, multicultural i

mestís?

Coneixem refugiats a prop nostre? Potser en tenim inclús de familiars.

Podem buscar testimonis entre la generació que, després de la guerra del

1936-39 a Espanya, va haver de partir per refugiar-se a França, a Amèrica...

Drets. Deures. Igualtat de condicions. Respecte a la diferència

Iguals i diferents. “Les persones som com els dits de la mà, no n’hi ha

cap d’igual”, diuen els samo, a Burkina Faso, i és que som diversos, dins la

diversitat. També necessitem igualtat de drets des de la diferència.

Pel que fa al nostre treball educatiu pensem que hem d’evitar estratègies

que segreguin i que, sempre que puguem, hem de dirigir les actuacions cap a

tota la població escolar per tal de no diferenciar.

Prejudicis i paraules. Parlem-ne

Gitanos, negres, moros, islamofòbia

Quantes vegades no fereix l’oïda una paraula de més, una mal dita que

amaga prejudicis i trets racistes? Quants acudits racistes s’escolten al mateix

temps que es demana una mena de disculpa pel fet d’explicar-los i voler fer

riure? El llenguatge que s’utilitza pot ser perillós perquè les paraules guarden

significat. El seu contingut pot implicar prejudicis i, aquests, deformen la realitat.

L’alumnat ha d’adonar-se que és responsable d’allò que diu. Si es vol

ferir, es pot i se sap fer. I també el contrari. Es té a la mà matisos i intencions.

72

Hi ha termes utilitzats amb menyspreu, utilitzats de forma pejorativa,

inclús amb l’ànim d’ofendre. Ser estranger i ser pobre és una condició que es

converteix en discriminatòria. El problema està, en realitat, en ser pobre. Molts

immigrants són explotats i maltractats per la posició que ocupen en el sistema

productiu, no pel fet de ser estrangers. Es parla d’un <<àrab>> quan porta

petrodòlars, se li diu <<moro>> quan exerceix com mà d’obra barata.

La creixent islamofòbia que es manifesta arreu del món expressa aquest

perillós rebuig a l’altre. Una història de segles, i diferents interessos

(econòmics, polítics, de manteniment de poder...), lligats a l’esfera de la religió

s’empenyoren a sembrar malestars. Les forces més obscurantistes multipliquen

les complicacions de la vida social.

Que la cultura pertany a l’àmbit públic i la religió al privat, que la religió

és de l’ordre íntim, personal i la cultura, com la política, és de l’ordre col·lectiu,

no està clar per a tothom. O està clar però no sempre les actuacions ho

manifesten. Un exemple: als centres educatius del nostre país s’ofereix

l’assignatura de religió. Ens podem demanar en relació a aquest tema, i també

a d’altres similars, els diferents criteris de judici. Ens atrevim a opinar

impunement, i a asseverar sense prou elements de judici, de realitats diferents

que són tan complexes com la nostra?

Podem reflexionar i discutir: què traspassem, especialment sobre la

població immigrant de procedència marroquí, pel fet de ser majoritàriament

musulmans?

A la nostra vora tenim un altre exponent d’intolerància, la que es dirigeix

al poble gitano (tot precisant que no són manifestacions generals). El molt

desconeixement, com a mínim, del poble gitano porta a associar-lo sovint a

barraquisme, brutícia, absentisme escolar, marginació social... Es pot aportar

altres visions.

Si es tenen condeixebles gitanos es suggereix aprofitar que ells

mateixos, i les seves famílies, participin a donar a conèixer de la seva història,

dels seus orígens, dels seus trets d’identitat, saber de les seves associacions,

artistes, llengua, del seu sentit de la llibertat...

Es proposa que amb l’alumnat es revisi la utilització de mots i conceptes

i que s’elimini l’ús d’expressions racistes, intolerants, discriminatòries. Que sigui

73

conscient de amb quines formes subtils manifestem rebuig per l’altre, o

pretextes per al domini, i prengui decisions més adequades a la convivència.

En aquest moment estem parlant de discriminacions en relació a la

multiculturalitat, però podem fer també diferències per motiu de gènere i d’altres

menes.

Una història de diversitat cultural. Migracions en la història

“Si uno vive fuera de su país un tiempo se da cuenta que los odios entre

los pueblos son una tontería. A la gente le une mucho vivir lejos de la patria”,

diu Javier Reverte3.

Espanya és un país democràtic, d’Europa. Ha estat un lloc de passatge,

de recepció i d’emissió de gent. Aquí arribaren entre d’altres: grecs, romans,

àrabs. És la nostra una història de diversitat, de baralles i de bones relacions.

Cristians, jueus i musulmans van conviure fins que s’aplicaren lleis excloents.

També hi va haver ordres d’expulsió pels gitanos. La història de molts pobles

coneix les moltes intoleràncies que les persones han sofert.

Vivim en el segle XXI i la història es repeteix bé que l’embolcall sigui

diferent. Avui, ni Espanya, ni espais Schengen, ni cap frontera fortalesa que

s’aixequi en lloc del món, impedirà els moviments migratoris perquè la gent es

mou i es mourà. Algú com Sami Naïr acaba de publicar a Barcelona la següent

obra amb aquest títol: “Y vendrán... Las migraciones en tiempos hostiles”.

La història més recent d’Espanya, la dels anys seixanta, coneix de

migracions internes i de camins cap a Europa. Catalunya va ser receptora

d’extremenys, andalusos, castellans, gallecs, aragonesos...

És una obligació moral que recordem els propis orígens. Dels que els

seus pares han nascut a Catalunya, quants ascendents tenen altres

procedències? Es proposa buscar: quantes generacions porta la pròpia família

d’arrelament en el territori on es viu? Es té un llistó per decidir a partir de quan

3 Reverte, Javier, Corazón de Ulises. Un viaje griego. Circulo de Lectores Barcelona, 2000

74

es pertany a un lloc? O, qui pot o no hi pot pertànyer? O, qui o quines lleis

atorguen el dret?

Es proposa fer un arbre genealògic amb les procedències familiars. I

exposar-ho a l’aula.

El complex procés d’emigrar. Diferents aspectes a considerar

Per què s’emigra?

“Un gripau no salta en ple dia sense cap motiu” ens diu Chinua Achebe.4

Podem consultar el que, en ocasió d’aquest estudi, han expressat els

propis pares i mares arribats a Catalunya i que queda recollit a l’apartat II

(Presentació de la recerca i estudi dels qüestionaris).

El viatge

Sense entrar en tot el què significa el fet d’emigrar i pensant

explícitament en el fet del viatge, aquest significa un drama: el desplaçament,

les pasteres, els cayucos... Hi ha gent que perd la vida. Una majoria cauen en

mans de gent corrupta i de màfies que, per posar un segell, o per facilitar un

transport, s’aprofita d’una situació que és indigna.

Diferents situacions d’arribada

Com es deia anteriorment, segons Sami Naïr (El País 25-05-06),

“depende de las circunstancias, pero en materia de migraciones puede que aún

no hayamos visto nada.”

Al territori tenim molt alumnat marroquí del qual els pares van arribar en

un altre situació que l’actual i van tenir un relatiu fàcil accés al mercat de treball.

Aquests, homes sobretot, amb els anys han perdut la situació irregular i han

pogut accedir a reagrupaments familiars legals.

Avui, l’emigració actual es diferencia de corrents anteriors per:

-L’enorme afluència de població, en augment constant pel moment.

4 Chinua Achebe, Tot se’n va en orris, Edicions 62, Barcelona 2000.

75

-La varietat de països d’origen.

-El sofriment que implica el cost econòmic, físic i psíquic que pateixen molts

emigrants pel fet del viatge.

-No tenir accés fàcil a un contracte de treball.

Se sap que:

-Moltes famílies dels emigrants contrauen un deute pel fet de l’emigració.

-Un gran percentatge arriben actualment en situació d’il·legalitat i, al no tenir

papers i augmentar en molt el nombre, s’estan manifestant dificultats en trobar

habitatge i es generen concentracions i focus de marginació.

-S’estan cometent moltes irregularitats en el lloguer dels habitatges.

-Hi ha separacions familiars, trencament del teixit familiar i social.

-Sovint són persones joves, sanes, moltes amb un cert o bon nivell de formació

i coratge per buscar sortides.

-En algunes regions es produeixen veritables diàspores.

-L’emigració, pels països emissors, significa guanys i també moltes pèrdues.

Acolliment

Hi ha societats, i persones, que per tradició són més acollidores que

altres. A algunes els agrada compartir, a altres no. Algunes accepten més

càlidament, altres no tant, altres només ho sembla, altres mostren rebuig.

Emigrant / emigrants

No hi ha un únic emigrant. L’edat, el sexe, les condicions personals,

familiars o socials, el nivell intel·lectual, el lingüístic, la pròpia personalitat i la

capacitat d’adaptació als canvis, les creences, l’imaginari al voltant del país

d’acollida... tot plegat influeix en el procés individual, de canvi cultural, social i

econòmic. Un canvi que demana temps per a l’adaptació perquè l’emigrant va a

viure en una societat a la que probablement no entén gaire i de la que se li

escapen, i escaparan molt de temps, infinitat d’aspectes del seu funcionament.

La majoria d’emigrants deixa el seu lloc d’origen per millorar les seves

condicions i perspectives de vida i la dels seus, i en ús de la llibertat personal

per decidir on viure.

76

L’emigrant, com diu Amilcar Ciola, en un interval més o menys llarg i

amb més o menys intensitat viu, entre d’altres aspectes, entre:

-Dues llengües. Pot traduir-les, i parlar-les perfectament, però no li diuen el

mateix.

-Dos espais temporals, amb diferents nocions de passat, de present i de futur.

-L’èxit i el fracàs. Té accés a guanys i a pèrdues.

-Entre estimes i ràbies.

Entre les condicions que troben al nou país hi ha la de gaudir d’una

societat privilegiada on canalla i joves poden estudiar, es pot anar al metge,

tenir accés a un treball i salari i tants altres, senzills o importants, aspectes com

pot ser tenir un bany o el simple fet d’obrir una aixeta.

Globalització i models de societat

Els fluxos migratoris actuals són conseqüència d’un model de societat.

Les desigualtats econòmiques que amb la globalització es perpetuen i

augmenten encara, causen malestar i condemnen a molts a malviure. Aquests

desequilibris afecten a les persones, a les famílies, als grups, a les societats.

La distància entre països pobres i rics augmenta diàriament. Cada cop

es paga menys a alguns països productors per alguns dels productes dels que

depèn l’economia i la vida del seu país.

El desequilibri econòmic mundial és absolutament injust, repercuteix en

l’índex de desenvolupament humà (IDH), esperança de vida, producte interior

brut, taxa d’alfabetització d’adults, índex d’escolaritat...

La globalització és una realitat. S’hauria de fer per tal que no continués

abocant a l’exclusió a una gran majoria de la població mundial. Diu el professor

Ki-Zerbo “no es globalitza innocentment, com no es colonitzà innocentment”5.

Avui molta gent de molts països està en pitjor situació econòmica que fa

25 anys i se la bombardeja amb l’existència d’una altra societat, l’occidental, on

hi ha abundància. És que no és humà, no és una necessitat, aspirar a viure

millor?

5 Joseph Ki-Zerbo, Identités, identité pour l’Afrique, film de Dani Kouyate, CEDA Ouagadaougou, Burkina Faso

77

Futur i emigració

Parlar d’emigració ens porta a relacionar-ho amb els desequilibris socials

i a pensar en:

-Treballar en i pel codesenvolupament.

-Permetre el dret a la dignitat a aquells a qui se’ls està arrabassant.

-Afavorir una mobilitat organitzada.

-Treballar en el camp de l’educació.

-Cercar alternatives al pensament únic i a uns únics sistemes de vida.

Aproximació centre educatiu-família-entorn

Participació en el sistema educatiu

Les manifestacions de violència i els fets a França a la tardor del 2005,

mostren les distàncies d’una societat i els fracassos d’alguns models. Això ha

de portar a reconsiderar actuacions. Els educadors no som polítics, però tenim

les responsabilitats pròpies. A França se n’adonen, diuen, de l’absència de

representació d’immigrants en les esferes polítiques i administratives. I entre

nosaltres? Quants dels pares estrangers estan representants als Consells

Escolars? Quants participen en les activitats escolars? I dels descendents,

quants escolars nouvinguts, o de segones generacions, són escollits per a fer

una representació teatral o participen en convocatòries i concursos i guanyen?

És fàcil caure en autodefenses i dir: “la culpa és de...” “és la manca de..” Si ens

demanem per les causes és probable que coincidim amb Anna M.Oliveras6,

quan apunta que la baixa participació pot ser deguda a factors com el

desarrelament i desorientació que comporta el fet migratori, el desconeixement

de la llengua d’escola, el model escolar i la situació de precarietat laboral.

El que és segur és que tot el procés d’acolliment i d’adaptació aportarà

més harmonia i benestar físic i mental si es compta amb l’aproximació família-

centre educatiu-entorn.

6 Anna M.Oliveras, Les famílies nouvingudes a l’escola. La participació com a eina de cohesió social, Llicència d’estudis 2004/2005

78

TENIM RECURSOS

PODEM ENSENYAR I APRENDRE A RESOLDRE CONFLICTES A TRAVÉS DE:

CONVERSES, DIÀLEGS

NEGOCIACIONS, PACTES,

COL·LABORACIÓ

ELABORACIÓ DE NORMES DE CONVIVÈNCIA

DINÀMICA DE GRUPS

ASSEMBLEES DE CLASSE

PARTICIPACIÓ EN LA VIDA ESCOLAR

Generacions diferents

L’alumnat en edat escolar han vingut al territori de la mà dels seus

progenitors i poden sentir-se trasplantats, no han canviat de país com acte

volgut, són els progenitors els qui han pres la decisió de l’emigració.

Ells s’han d’adaptar al nou país i el seu sistema escolar.

Pot haver-hi manca de motivació (sobre tot en alguns grups d’origen) per

continuar en el sistema educatiu fins als 16 anys.

Sovint es troben entre dues realitats, la familiar i l’escolar, que tenen

valors, funcionaments i expectatives diferents.

Estiguem atents: tant canalla com joves, si tenen problemes, ens ho

expressen d’alguna manera.

Recursos didàctics a l’aula

“Quan la vaca rossega l’herba els seus vedells li miren la boca” diu

Chinua Achebe (Vid, pag 74).

79

LA CONVIVÈNCIA DEMANA

DIÀLEG, ACORDS, COMPARTIR, RENUNCIAR, COMPRENDRE, RESPECTAR...

D’UNES I ALTRES CULTURES

PARLEM

DESCRIVIM

EXPLIQUEM

DOCUMENTEM

RAONEM

Interculturalitat i alumnat nouvingut

Un nou company/ Una nova companya és molt més que una cara

diferent.

Si es vol que conegui, entengui, estimi el que altres estimen, el país on

ara està vivint, saber què es fa, com i per què... ni hem de parlar. A poc a poc.

Donant el seu temps. Si ens interessem també per la seva realitat, ens

coneixerem millor.

Tant la població escolar autòctona com la nouvinguda, ha de poder

compartir sobre el país d’origen.

Es pot treballar a través d’exposicions orals, debats, conferències,

assemblees, pel·lícules i altres documents visuals...

80

Qui arribi de nou al centre pot aportar una vivència personal i fer-ne

partícip. També mares i pares poden col·laborar. I també es pot acompanyar

d’un treball de recerca.

Serà important:

-El paper de l’alumne/a “guia” que ajudarà amb el seu suport afectiu i

instrumental.

-Redimensionar els recursos i l’organització.

-L’agrupament de l’alumnat.

-La dinàmica de treball a l’aula.

-El treball cooperatiu.

Bé que alguns punts que s’insinuen a continuació es presenten en forma

de qüestió, hem de ser vigilants per no tendir mai a l’interrogatori.

Pot ser interessant saber:

-De la geografia i del paisatges del seu poble/ regió/país

-De la història del seu país, de la seva societat. Com viuen? Condicions

econòmiques? Religió?

-D’ell/a mateix/a. Com és la seva família? Quines eren les seves condicions

socials i familiars en el país d’origen? Què ha deixat endarrere? Amb què va

marxar? Amb qui? Per què? Què és el que més recorda de la vida al seu

poble/ciutat?

-De com se sent ara, aquí, entre nosaltres.

Altres diferents qüestions a plantejar, debatre i buscar informació:

-Proposar un treball de camp sobre l’emigració entre nosaltres.

-D’on procedeixen les persones emigrants que tenim al centre, barri,

poble.

-Sectors en què treballen.

-Si tenen o no permís de residència i de treball.

-Evolució de les dades migratòries locals.

-Presentar algunes històries d’emigrants.

-Raons de l’emigració.

-Posar-se en el lloc de l’altre i plantejar-se: la majoria de persones

partirien a l’emigració si estiguessin del tot còmodes/ tinguessin uns

mínims, al seu lloc d’origen?

81

-Què porta i què es busca amb l’emigració? Demanar-ho als propis

emigrants.

-Per què molts emigrants criden al seu costat a familiars?

-Tots els infants i joves d’arreu poden anar a un centre educatiu? Raons

de l’analfabetisme.

-Per què molts països no han seguit el desenvolupament de la societat

occidental en l’àmbit de la salut, la instrucció, la indústria, la tecnologia, el

consum?

-Creiem que el model de la societat occidental és el millor? Per què

desestimem altres models? Per què les mirades etnocèntriques,

eurocèntriques?

-Pensem que la gent que viu en condicions precàries al seu país no diu, ni fa

res, per modificar-les?

-Pensem aspectes positius que se’n deriven de la situació de multiculturalitat

que estem vivint.

Propostes de canvis

El primer pas per a un compromís social passa per allò individual.

Quins canvis d’actituds ens proposem a nivell personal que potenciïn

comportaments responsables?

Pensem millores concretes, al nostre abast, actuacions més

col·laboradores i responsables respecte la utilització de recursos, en favor de la

PODEM FER CANVIS

CADASCÚ ÉS RESPONSABLE

82

justícia, la cooperació, la solidaritat. El món és per a tots i n’hi ha d’haver per a

tots.

18.- MIREM: RECULLS DE PREMSA

Treball amb l’alumnat a partir de documentació de premsa:

-Aportar titulars de premsa.

-Mostrar notes de premsa.

-Fer-ne buscar.

-Expressar opinions i sentiments davant aquestes informacions de premsa.

Es pot acudir també a ràdio, televisió, Internet...

19.- ACCÉS I GESTIÓ DE L’ÚS

És possible que més endavant es pugui presentar una pàgina web on

accedir a aquest treball objecte de la llicència:

http://www.xtec.es/~mvillabo

Pel moment per a l’accés a aquestes pautes didàctiques (apartat III)

dirigir-se a:

- Pàgina Xtec (Llicència d’Estudis)

o directament a:

-Departament de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del

Departament d’Educació i Universitats.

83

IV). DOCUMENTS GRÀFICS, PRESENTATS EN POWER POINT

20.- INTRODUCCIÓ

Aquest material didàctic, en suport magnètic, conté una presentació en

Power Point i pinzella aspectes socials, culturals, econòmics i/o geogràfics

d’alguns països. Pel moment està composat dels següents CD-ROM:

- MARROC. Un mosaic de famílies

Conté 112 flaixos fotogràfics.

- EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia

Conté 109 flaixos fotogràfics.

És un material que vol ser un instrument útil i atractiu per oferir

informació alhora que està pensat per a potenciar la reflexió i la comunicació.

Se sustenta en un treball previ de recollida de material fotogràfic i la seva

adaptació a una finalitat: el reconeixement de la cultura d’altri.

En l’anàlisi de les dades quantitatives (apartat I, que precedeix en aquest

treball) s’ha valorat que, en el moment actual, i en les comarques d’estudi

(Bages i Berguedà), els països d’on procedeix el major nombre d’alumnes

nouvinguts és del Marroc i de l’Equador. Aquesta constatació és la que ens ha

fixat els CD-ROM a preparar.

Està en l’ànim, s’hi es dóna la possibilitat, de poder incloure en un futur

nous documents similars, la qual cosa augmentaria la dotació amb d’altres CD-

ROM dedicats a altres cultures o països. Tal i com queda reflectit en l’apartat

de dades quantitatives, als centres educatius es viu una meravellosa diversitat

que podem aprofitar en positiu.

84

21.- OBJECTIUS

Què es pretén a través d’aquests documents que mostren sobre Marroc

i Equador?

- Inculcar el respecte per la i les diferències.

- Millorar el coneixement de l’“altre”.

- Afavorir el coneixement de diferents països i medis culturals.

- Aprendre a conviure, a pensar en l’“altre” i en el què ens envolta.

- Entendre que tot funcionament té unes causes.

- Assumir que podem modificar les causes.

- Prendre consciència de la necessitat d’establir relacions de reciprocitat i de

redistribució dels recursos, del treball i de la riquesa.

- Posicionar-nos com a actors d’intercanvis culturals.

- Adoptar compromisos de canvi.

- Avançar en la idea de codesenvolupament.

Per què aquests documents gràfics sobre països o regions?

- Una imatge complementa la força de la paraula.

- És un bon punt de partida per a un treball didàctic.

- Facilita l’alumnat a saber del propi país o del d’altri. És una eina formativa.

- Compartir sobre el país d’origen familiar serveix per a millorar l’autoestima de

l’alumnat originari d’aquests països.

- Per què creiem que no s’ha de perdre la memòria.

- Sovint no es té accés a prou coneixença del país d’on la família és originària.

És població que retorna o no en temps de vacances als llocs de procedència,

però d’on no sempre en té noció àmplia. No hem d’ignorar que, part de

l’alumnat que és considerat com a emigrant, és sovint població nascuda a

l’actual lloc de residència.

- La relació i el coneixement del país d’origen familiar varia amb el pas de les

generacions. També depèn del bagatge cultural familiar i social.

- Aquest material vol facilitar la convivència.

85

22.- PREPARACIÓ DEL MATERIAL FOTOGRÀFIC

Les fotografies pertanyen a l’arxiu personal de qui signa aquest treball.

Són fruit d’estades pels països objecte d’estudi.

Per a obtenir material del Marroc més actual i poder fer recopilació

d’imatges s’ha viatjat a aquest país durant el temps de llicència amb l’únic

objectiu de recollir-ne de més recent i adient als objectius proposats.

23.- ACCÉS I GESTIÓ DE L’ÚS

Aquest material és susceptible de còpia per a la seva distribució pels

centres.

És possible que més endavant es pugui presentar una pàgina web on

accedir a aquest treball objecte de la llicència:

http://www.xtec.es/~mvillabo

Pel moment, per tenir accés a aquests CD-ROM, o còpies, objectius i

guió conductor, dirigir-se a:

-Departament de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del

Departament d’Educació i Universitats.

24.- GUIÓ DEL MATERIAL QUE ES PRESENTA EN SUPORT MAGNÈTIC

Els documents que es lliuren a través dels CD-ROM contenen una

presentació en Power Point.

S’ha pensat de manera que quedessin oberts al ventall d’edats de

l’alumnat.

S’ha cuidat els aspectes de forma i de fons, tant pel que fa als continguts

de la imatge com del text:

- Imatges i textos que afavoreixin una visió oberta.

- Presentació suggerent i amable.

86

Es va desestimar el programar un temps d’exposició igual per cada un

dels flaixos fotogràfics. D’aquesta manera el professorat, segons l’edat de

l’alumnat i els objectius, és qui decideix el temps d’exposició de cada un d’ells.

Es presenta al final d’aquesta memòria:

- 1CD-ROM:

MARROC. Un mosaic de famílies

- 1CD-ROM:

EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia

Tot seguit es facilita el guió conductor, el text que dóna cos a cadascun dels

documents.

87

88

- MARROC. Un mosaic de famílies

1.

Carme Villabona

Presenta

2.

MARROC

un mosaic de famílies

3.

PRESENTACIÓ:

Una mirada per paisatges naturals i humans

El Marroc d’ahir

El Marroc d’avui

Colors i llums dels paisatges

Colors i llums de l’arquitectura i de l’urbanisme

Colors i llums del treball

Colors i llums de la gent

Colors i llums del món artístic i cultural

Veus d’acceptacions i de resistències

Camins de futur

9.

UNA MIRADA PER PAISATGES NATURALS I HUMANS

Marroc:

Superfície 453.730.000 Km2

Població 33.241.259 habitants (juliol 2006)

12.

EL MARROC D’AHIR

15.

EL MARROC D’AVUI

És un país de 50 anys d’independència (1956)

De contrastos i de diferències. De desigualtats

Obert al futur manté formes de vida tradicionals

Posa els ulls a Europa d’on està a prop i lluny

Una hora de ferry l’aproxima a Espanya

89

16.

Àfrica mediterrània, àrab, bereber…

Un creuament de pobles amb repartiment desigual

17.

COLORS I LLUMS DELS PAISATGES

18.

Costes

La Mediterrània

L’Atlàntic

Muntanyes

L’Atles

El Rif

Desert

El Sàhara

28.

Boscos de pins i cedres, alzines i flora mediterrània

Camps d’oliveres, figues de moro, oasis amb palmeres datileres

32.

COLORS I LLUMS DE L’ARQUITECTURA I DE L’URBANISME

33.

Moltes construccions guarden la memòria d’un passat esplendorós de les

dinasties almohade, merinide i alauita

Es poden veure restes d’un ahir colonial (francès i espanyol)

Ciutats i pobles mostren alhora opulència i misèria

Tendència a l’emigració del camp cap a zones urbanes

35.

Les ciutats tenen un nucli antic (la medina) i una part nova

L’arquitectura popular contrasta amb la dels edificis ornamentats

37.

Tenen edificis monumentals com mederses (escoles), mesquites, palaus i

altres edificis civils amb:

Portes de coure, bronze, fusta

Arcs de ferradura

90

Sostres decorats amb cassetons

Escaioles amb motius geomètrics, florals, epigràfics

Zel·ligs (mosaics multicolors)

………

40.

A pobles i ciutats trobes

Souks (mercats

Mesquites

Mederses (escoles)

Fonts, banys, jardins

Un entramat de carrers plens de cases i de tallers, d’artesans i de

venedors

43.

Rabat és la capital.

Ciutats importants són: Casablanca, Fes, Meknes, Marraqueix, Tanger, Tetuan

Al nord, en la zona del Rif, trobem Nador, Alhoceima,Oujda, Chefchaouen

Molts dels immigrants que viuen a Catalunya procedeixen d’aquestes ciutats

44.

Conflueixen

Palaus i recintes fortificats (kasbahs)

Edificis, barris i urbanisme moderns

Habitatges i ravals precaris

Poblaments rurals que viuen transformacions

Característiques de construcció àrab, bereber, morisca, jueva

52.

COLORS I LLUMS DEL TREBALL

53.

De què viuen els marroquins?

El turisme unit a les remeses que aporten els emigrants i a l’exportació de

fosfats són les principals fonts d’ingressos

També les ocupacions tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca), el comerç i

l’artesania

91

54.

Marcades desigualtats socials

De 30.000.000 d’habitants 1 de cada 5 habitants viuen sota el llindar de la

pobresa

Les condicions econòmiques no són favorables

Els darrers 50 anys la taxa mitjana de creixement ha estat del 3,5 %

Des dels noranta hi ha indicadors de reformes polítiques, socials i econòmiques

56.

Agricultura

El 40 % de la població activa treballa al camp

El rendiment de l’agricultura sovint depèn de la pluja

De vegades manca l’aigua

Conreen:

Oliveres

Cereals

Cítrics

Hortalisses

Palmeres de dàtils

60.

Ramaderia

Ramats d’ovelles i cabres

Rucs i camells són utilitzats per càrrega i desplaçament

61.

Activitat pesquera a la Mediterrània i a l’Atlàntic

64.

Mineria i indústria

Indústria minera, agroalimentària, tèxtil i d’articles de cuir...

Els ingressos que aporten els fosfats (àcid fosfòric...) segueixen als que

proporciona el turisme i l’emigració

67.

Artesania

Catifes, terrissa, pell, orfebreria…

92

68.

Assaonadors i tintorers preparen les pells

71.

Comerç

La gent comercia al llarg i ample del territori rural i de l’urbà

75.

Basars i mercats mostren a la venda calçat, teixits, catifes, perfums,

alimentació…

78.

L’emigració

Marroc té un alt índex d’emigrants

Els marroquins residents a l’estranger (MRE) aporten entre 4 i 6 milions d’euros

79.

L’emigrant s’allunya i retorna

Té la vida entre el país d’origen i el d’acollida

L’emigració aporta

Sosteniment econòmic, també esquinçament social

Canvis en els valors humans i relacionals

80.

L’emigració

Somni? Obstinació? Progrés? Pèrdua? Solució? Problema?

81.

El turisme

En aquest moments és la font d’ingressos més important, juntament amb les

remeses que aporten els emigrants

Marroc rep actualment 6 milions de turistes

Les previsions per l’any 2010 són de 10 milions de turistes

Part del creixement urbanístic té relació amb les remeses que aporta

l’emigració

La construcció hotelera creix per l’increment del turisme

83.

COLORS I LLUMS DE LA GENT

93

85.

Canalla, joves i grans, berebers, àrabs, jueus i altres formen un mosaic de

famílies

89.

Al Marroc parlen amazic en diferents variacions, àrab clàssic, àrab fusha

(marroquí), francès i castellà.

91.

Escola

Institut

Universitat

93.

La vida al barri

98.

COLORS I LLUMS DEL MÓN ARTÍSTIC I CULTURAL

99.

Trobes la realitat cultural a través de la literatura, pintura i escultura, cuina,

música, festes…

100.

Literatura

103.

Festes

L’Aid el Saghir (a la fi del Ramadán), l’Aid el Kebir (o festa del xai, en acabar

l’hadj, el pelegrinatge a La Meca) i el Mouloud (naixement de Mahoma), són

festes del calendari musulmà que celebren els marroquins.

Música

Músics i músiques tradicionals i modernes

Bereber, rai, chaabi (popular), de tradició àrab, sefardí…

104.

Pintura

105.

Cuina

106.

VEUS D’ACCEPTACIONS I DE RESISTÈNCIES

94

107.

Marroc té una monarquia constitucional

El govern pretén avançar en mesures democràtiques

Conviuen en la diversitat cultural, religiosa i ètnica. També s’encaren a

problemes com l’atur, la pobresa, l’analfabetisme, l’accés a la sanitat…

És un país musulmà

108.

La propagació del vel

Imposició? Convicció? Crit? Protesta? Moda?

109.

CAMINS DE FUTUR*

Potenciar:

El saber (reformes en el sistema educatiu)

L’economia (afavorir creació de llocs de treball i redistribució de riquesa)

La inclusió (basada en dones i joves)

La salut (facilitar-ne a tot el territori)

Un govern més democràtic, participatiu i transparent

(*Conferència Rachid Benmoktar <<50 anys de desenvolupament humà a

Marroc. Perspectives pel 2005>>)

110.

Mentre preparava aquest document, a Bab el Alou, a l’entrada de la medina de

Rabat, un home em va dir:

<<Transmet un missatge respectuós del Marroc>>

Pensant en ell, i en d’altres marroquins, acabaré aquest vol, aquesta mirada

per aquest país, amb unes paraules d’un escriptor de la regió del Rif.

111.

<<Su madre se despertó antes que nosotros.

Caminó por el balcón mirando el mar a lo lejos y la colina del Charf.

Acarició una planta con las manos y olió una flor roja, luego murmuró algo

profundamente y dijo: “Tú tienes más que un balcón. Es un jardín colgante>>.

Rostros, amores, maldiciones

Mohamed Chukri

95

112.

Agraïments especials a

Hafida Amchemar

Fàtima Aït Dada

Eloisa Celaya

Saïd el Kadaoui

Carili Ramos

Aïcha Rabeh

Eva Serrats

Abdelhaï Sijelmassi

Teresa Lladó

Banda sonora

Best of Morocco

Morocco

Amb el suport de

Departament d’Educació i Universitats

Generalitat de Catalunya

Llicència d’Estudis 2005/06

Fotografia, muntatge i realització

Carme Villabona

Barcelona, 2006

96

97

- EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia

1.

Carme Villabona

presenta

2.

EQUADOR. De la costa als Andes i a l’Amazònia

3.

PRESENTACIÓ

Una mirada per paisatges naturals i humans

Passat inca i influències colonials

Volcans i explosions

Volcans humans

Volcans naturals

La serralada

La selva

La costa

Galápagos

Un pintor de l’expressionisme equatorià: Oswaldo Guayasamín

8.

UNA MIRADA PER PAISATGES NATURALS I HUMANS

Equador:

Extensió: 269.178 Km2

Població: 13.710.000 (juliol 2003)

11.

PASSAT INCA I INFLUÈNCIES COLONIALS

Nuclis arqueològics (Ingapirca)

Ciutats colonials (Quito, Cuenca...)

12.

Restes d’un passat inca. Ingapirca

13.

Ruïnes inques i canyaris

14.

INFLUÈNCIES COLONIALS : Quito, Cuenca...

98

15.

Capital: Quito

Ciutats importants:

Guayaquil (a la costa)

Cuenca, Otavalo, Ibarra (a l’interior)

16.

VOLCANS I EXPLOSIONS

Cendra sobre Quito

El volcà Pichincha envia a l’aire una columna de 20 Km de material volcànic

Militars a la capital

17.

Els volcans humans: Calmes i erupcions

La desigual distribució de la riquesa provoca moviments indígenes

18.

La gent dels pobles ofegats està abocada al neguit

Es converteix en volcans humans

19.

Els volcans naturals

La serralada andina és una llarga columna volcànica amb fortes pendents

L’habiten i conreen fins on permet l’altitud

23.

Terres de diversitat

Volcans actius i glacials eterns

Altiplans àrids

Pluvisilva tropical

Manglars a la costa

Ecosistemes a les Galàpagos

Natura exuberant

Flora

25.000 espècies plantes

99

Fauna:

1.600 espècies d’aus

400 espècies d’amfibis

400 espècies de rèptils

24.

Un país en erupció. Una crisi generada per:

La dolenta gestió de successius governs

Elevat pes del deute extern

El petroli com a generador de crisi

L’exhauriment de recursos naturals

L’enfrontament entre elits: la costa i la serralada

La reforma agrària que accentuà les diferències socials

Les migracions del camp a la ciutat

27.

L’emigració

Aporta sosteniment econòmic, també esquinçament social

Canvis en els valors humans i relacionals

Fins als anys setanta els moviments migratoris eren interns (cap a les

ciutats i cap a la costa)

La recessió econòmica de finals dels noranta potencià un èxode migratori

cap a l’estranger de grans proporcions

Espanya s’ha convertit en un país d’acollida per a molts equatorians

28.

Segons l’Instituto Nacional de Estadística y Censos (INEC), l’any 2000 el 7,33

% de les llars del país estaven directament afectades per l’emigració

Les remeses dels treballadors emigrants

Constitueixen el 15,1% dels ingressos nacionals

Superen a les derivades del turisme, el camarón i el banano

29.

L’emigració

Somni? Obstinació? Progrés? Pèrdua? Solució? Problema?

100

30.

Fonts d’ingressos bàsics:

El petroli i derivats

Les remeses dels treballadors

Les remeses que els emigrants envien a l’Equador sovint són destinades:

A la construcció d’un habitatge de propietat

Al consum de vehicles, electrodomèstics…

31.

L’accés a l’escolarització manifesta la desigualtat d’oportunitats

33.

La serralada

Els Andes

La selva

L’Orient amazònic

La costa

El Pacífic

34.

LA SERRALADA

La serralada andina. Avinguda dels volcans. (Notes d’un quadern de camp)

44.

Es parla castellà i també altres llengües indígenes, principalment el quechua,

(llengua dels inques)

46.

Mestissos (cholos). Indígenas. Descendents d’espanyols. Descendents

d’africans

47.

Població

Un 62% viu en zones urbanes

Un 38 % viu en zones rurals

Aproximadament

55 % mestissos (barreja d’indígenes i espanyols)

25 % d’indígenes (principalment quechues)

10 % descendents d’espanyols

101

10 % descendents d’africans

56.

És popular

El ceviche (peix trossejat amb ceba i llima)

El locro (sopa amb patates i carn)

L’arròs amb pollastre

57.

A la costa peix, arròs, plàtans…

A la serralada blat de moro, patates…

60.

LA SELVA. L’Orient amazònic

62.

La selva és

Biodiversitat

Vegetació frondosa

Mil formes i colors de la fauna

La llum, la pluja, la calor

El riu com a via de comunicació

L’estimulació dels sentits, les olors, els sorolls...

Desforestació

L’empremta de les petroleres

73.

LA COSTA. El Pacífic

74.

Terres fèrtils

Manglars i camaroneres

Un gran nucli urbà: Guayaquil

Un trosset africà: Esmeraldes

82.

GALÁPAGOS

83.

Galápagos és un arxipèlag de l’Equador, integrat per 13 illes principals

De fauna molt variada. La més característica està integrada per iguanes i

tortugues

102

Darwin va enriquir els seus coneixements científics en estudis i observacions a

Amèrica del Sud i a illes del Pacífic entre les que s’hi compten les Galápagos

84.

Notes d’un quadern de camp

87.

“Els éssers que millor s’adapten al seu medi sobreviuen i es reprodueixen”

L’órigen de les espècies, Charles Darwin

90.

Els animals han evolucionat diferent a cada illa

92.

Les iguanes van aparèixer 60 milions d’anys més tard que desapareguessin els

dinosaures

96.

A les illes Galápagos sobreviuen tortugues amb tretze formes diferents de

closca

100.

Visitant el Museu del Banco Central, a Quito, t’arriba l’ànima de la cultura de La

Tolita, ors i ceràmiques, l’època colonial, la república, l’actualitat.

El meu quadern de camp recull el què un nen d’uns vuit anys, mentre fixava els

ulls en un i altre objecte del museu, repetia al seu pare:

-<<Papi, qué hermOso, qué her-mo-so, qué hermosÍsimo>>

101.

De la pintura expressionista equatoriana actual presentem: Guayasamín

102.

Guayasamín

1919-1999

Pintor de l’expressionisme indigenista

La seva obra artística mostra

inquietud socials, denúncia de la situació indígena

la recerca de les arrels, la identitat del continent americà

Divideix la seva obra en tres etapes:

Huacayñan (en quechua “el camino del llanto”)

L’edat de la ira

L’edat de la tendresa

103

103.

Huacayñan

És el resultat d’un recorregut de dos anys per Amèrica Llatina

Pinta de les ètnies que composen el mestissatge americà

És una col·lecció d’un mural i 103 quadres

104.

L’edat de la ira

Denuncia la violència de l’home contra l’home d’aquest segle

Mans de tendresa, d’oració, de silenci, d’esperança, de protesta, de por, d’ira,

de crit, de terror…

Entre 1961-1990, 150 quadres

105.

L’edat de la tendresa

Homenatge d’amor a les mares, com a símbol de defensa de la vida

Pinta l’entrega dels homes per treballar, per viure millor tots a la Terra

Entre 1968-1999, col·lecció de més de 100 obres

106.

Paisatges i flors

Converteix en paisatges i flors aspectes com la nostàlgia, la soledat, el silenci…

107.

Guayasamín recorda en cada pinzellada de color el seu origen mestís. La seva

obra aboca a pensar en la interculturalitat, la barreja, el mestissatge. Perquè es

creu com ell que entre tots formem un món de móns, i que l’home ha de

mantenir l’equilibri amb la natura, s’acaba aquest document amb el següent

text:

108.

“Si pensamos que el objetivo aquí, en nuestro rápido pasaje por la tierra, es

acumular riquezas, entonces no tenemos nada que aprender de los indios.

Pero si creemos que el ideal es el equilibrio del hombre dentro de su propia

familia y de su comunidad, entonces los indios tienen lecciones extraordinarias

para enseñarnos.”

Orlando Vilas Boas, El indio

Cit. a Amazonia, Beatrix N. Boscardin

104

109.

Agraïments especials a

Carili Ramos

Teresa Lladó

Banda sonora

Calchakis: Flûtes de pan des Andes

Jatum Cayambe. Ecuador

Fotografia, muntatge i realització

Carme Villabona

Barcelona, 2006

Amb el suport de

Departament d’Educació i Universitats

Generalitat de Catalunya

Llicència d’Estudis 2005/06

Per a les imatges en relació a l’obra d’Oswaldo Guayasamín s’ha consultat i fet

còpia d’imatges de les següents webs:

http: www.homines.com/arte_xx/guayasamin

http: www.guayasamin.com

http: www.dhl.lahora.com.ec/paginas/mejores/guayasamin.htm

http: www.hoy.com.ec/especial/maestro/gale.htm

http: www.oguayasamin.tripod.com/pages/p2.htm

Per alguna imatge especial s’ha fet còpia de Cristobal Corral, Ecuador,

espacios de luz, Editorial Direction, Quito 1998

105

V). PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:

COLORS DE LA VIDA. Visions de la diversitat

25.- INTRODUCCIÓ

Aquest material didàctic que es presenta com a maleta pedagògica, vol

ser un instrument útil i atractiu per parlar d’igualtats i de diferències sense

comparacions, per potenciar el respecte, la reflexió i el diàleg.

Està preparat amb format d’exposició fotogràfica amb el títol de

COLORS DE LA VIDA. Visions de la diversitat

Com l’apartat anterior (IV) se sustenta aquest en un treball previ de

recollida de material fotogràfic i la seva adaptació a una finalitat: el

reconeixement d’altres cultures. Té en comú alguns objectius similars.

Pot ser utilitzat a diferents nivells educatius (Educació Infantil, Primària,

ESO).

26.- OBJECTIUS

Què es pretén?

- Inculcar el respecte per la i les diferències.

- Aprendre a conviure, a pensar en l’altre i en el què ens envolta.

- Entendre que tot funcionament té unes causes.

- Assumir que podem modificar les causes.

- Prendre consciència de la necessitat d’establir relacions de reciprocitat i de

redistribució dels recursos, del treball i de la riquesa.

- Adoptar compromisos de canvi.

- Posicionar-nos com a actors d’intercanvis culturals.

- Avançar en la idea de codesenvolupament.

Per què una exposició fotogràfica?

- Una imatge complementa la força de la paraula.

- És un bon punt de partida per a un treball didàctic.

- Aporta al professorat material visual, mostrant diferents medis culturals.

- Incideix sobre el coneixement de l’“altre”.

106

- Facilita la discussió per tal de construir una societat més oberta a entendre.

27.- PREPARACIÓ DEL MATERIAL FOTOGRÀFIC

Totes les fotografies pertanyen a l’arxiu personal de qui signa aquest

treball. Són fruit de viatges i de llargues i repetides estades per diferents

contrades.

Com que s’ha pensat en un ús itinerant de l’exposició, s’ha calculat que

fotografies i cartells fossin fàcils de penjar en qualsevol espai, i d’un material

durable i lleuger perquè pogués aguantar-se a la paret (inclús amb una senzilla

cinta adhesiva).

Les fotografies amb el peu de foto es lliuren plastificats.

Els cartells igualment preparats per a l’exposició, plastificats i dins de

carpetes.

S’ha pensat en la plastificació per evitar riscos derivats d’una presentació

que necessités vidre o en altre format que augmentés el volum o pes.

La presentació unificada de fotografia i peu de foto també ha estat

decidida per tal que el muntatge fos còmode.

28.- DISTRIBUCIÓ I GESTIÓ DE L’ÚS

Incomoda preparar un material i que aquest quedi en repòs en un arxiu,

així que es buscaren alternatives. Per tal de facilitar un millor accés, difusió i un

ús itinerant d’aquesta exposició fotogràfica, es pensà en treballar conjuntament

amb un Centre de Recursos Pedagògics, ells tenen condicions òptimes d’accés

al professorat. Es va fer la proposta al Departament d’Educació i Universitats

(Departament de Formació Permanent i Recursos Pedagògics) i al Centre de

Recursos Pedagògics del Berguedà i aquesta exposició és ara un fet.

Concretar aquesta idea ha estat possible, doncs, gràcies a la llicència i

també a la col·laboració del Centre de Recursos del Berguedà. És a través

d’aquest organisme que es podrà accedir a la maleta pedagògica COLORS DE

LA VIDA. Visions de la diversitat

El material es lliura inicialment al Departament de Formació (Subdirecció

General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics) per a la seva

107

valoració. Tot seguit serà traspassat al Centre de Recursos Pedagògics del

Berguedà que en gestionarà l’ús.

Per demanar el material que tot seguit es presenta, dirigir-se a:

*Centre de Recursos del Berguedà

* Telèfon: 93 822.04.13 * Correu electrònic: crp-bergueda@xtec.net

En suport magnètic, i en paper, sempre estarà arxivada en el centre de

documentació del Departament d’Educació i Universitats.

Com ja s’ha dit, és possible que més endavant es pugui presentar (el

guió) també a través de la següent pàgina web:http://www.xtec.es/~mvillabo

29.- MATERIAL QUE ES PRESENTA EN LA MALETA PEDAGÒGICA

� Cartell d’informació de l’exposició: COLORS DE LA VIDA. Visions de la

diversitat

� Cartell amb: Autoria, col·laboradors i telèfons de contacte

� Cartells enunciatius (6). Acompanyen a cadascun dels apartats de

l’exposició

� 36 Fotografies 30x42 cm. Numerades. Amb peu de foto incorporat

� Cartells explicatius (6). Acompanyen a cadascun dels apartats de

l’exposició

� Guia amb orientacions didàctiques. Pautes per al professorat

Per tal que aquest material es pugui mantenir en condicions òptimes i sigui

fàcilment transportable es presenta en una maleta de plàstic (mides

abastables).

� Maleta de plàstic 40x60 cm

108

Muntatge de l’exposició

Es preveu que pugui ser una exposició itinerant, sota demanda dels

centres educatius.

La disposició que s’ha previst per a l’exposició és la següent:

� Cartell presentació de l’exposició: COLORS DE LA VIDA. Visions de la

diversitat

� Cartell amb: Autoria i telèfons de contacte.

� 36 fotografies de diferents parts i gent del món. Mostren aspectes de la

diversitat.

. Mida 30x42 cm.

. Estan numerades.

. Amb peu de foto incorporat.

. Van agrupades en relació als següents eixos:

- Viure amb el paisatge. On i com vivim? (CASES)

- Alternativa i/o resistència. De què vivim? (FEINES)

- Economies populars. On intercanviem, venem i comprem? (BOTIGUES)

- Moviments humans. Com i per què ens movem? (TRANSPORTS)

- Cultures diferents. Què aprenem? (ESCOLES)

- Cada dia surt el sol. Com som? (GENT)

� Coronant les fotografies s’ha previst que es mostrin:

- 6 Cartells enunciatius, 1 per cadascun dels apartats de l’exposició

- 6 Cartells explicatius, 1 per cadascun dels apartats de l’exposició

Fotografies i cartells que es presenten

Tot seguit es presenten les fotografies amb els corresponents peus de

foto i els cartells. S’ha mantingut els colors originaris dels cartells.

109

(Per a l’exposició)

Colors de la vidaColors de la vidaColors de la vidaColors de la vida

Visions de la diversitat

Hi ha situacions màgiques i poderoses, n’hi ha de quasi imperceptibles i

que sols els ulls del cor poden veure. L’ull fotogràfic de la Carme

Villabona recull alguns d’aquests moments en diferents contrades. És un

treball fruit d’haver guardat en la càmara fotogràfica pinzellades de la

nostra diversitat humana i cultural.

Quan viatges trobes diferents realitats. L’energia de la vida crida la vida i,

plegats, els humans, la podem fer més harmònica. En alguns moments és

tan sols el propi coratge el que ens permet viure amb dignitat. La gent va a

vendre al mercat, o munta un garatge on apedaça rodes, o prepara una

tauleta ambulant on ven encenedors o sabates, importa poc. O pentina. O

treballa artesanament la fusta, els teixits, el fang. O fa teatre popular.

Quan escoltes idees, quan veus realitats, quan reflexiones sobre la vida

t’adones que és en les pròpies actuacions diàries on resideix la nostra

energia.

110

Colors de la vidaColors de la vidaColors de la vidaColors de la vida

Visions de la diversitat

Fotografia i Muntatge: Carme VILLABONA Amb el suport del

Departament d’Educació i Universitats, Generalitat de Catalunya,

Llicència d’Estudis 2005/06

i la col·laboració del CRP del Berguedà (Telèfon: 93 822 04 13)

Les citacions corresponen a l’obra:

Tubabu.A la Corba del Níger, Carme Villabona, Ed. Empúries

111

(Per a l’exposició)

Cartells enunciatius (6). Acompanyen a cadascun dels apartats de l’exposició

Viure amb el paisatge

On i com vivim?

Alternativa i/o resistència

De què vivim?

Economies populars

On intercanviem, venem, comprem?

Moviments humans

Com i per què ens movem?

Cultures diferents

Què aprenem?

Cada dia surt el sol

Com som?

112

(Per a l’exposició)

Viure amb el paisatge

On i com vivim?

CASES

1

Falla de Bandiagara,

país dogon.

Telly. MALI, 2000

2

Vora Tombuctú.

MALÍ, 1997

3

A la selva amazònica.

Conca del Napo, un

afluent de

l’Amazones.

EQUADOR, 2001

4

Arquitectura sudanesa.

Djenné. MALI, 1999

5

Cases dels

mousgoum.

Pouss. CAMERUN,

2002

6

Edificis i executius a

Manhattan.

Nova York.

ESTATS UNITS,

1993

113

(Per a l’exposició)

Alternativa i/o resistència

De què vivim?

FEINES

7

Als camps d’arròs.

Entre sangoneres.

NEPAL, 1992

8

Recollida de cotó.

Camí de Kedougou.

SENEGAL, 2001

9

Ferrer.

Prop de Roumsiki,

CAMERUN, 2002

10

Yabelo. ETIÒPIA, 2001

11

Transport de teixits

artesanals.

Mercat d’Otavalo.

EQUADOR, 2001

12

Treballant a la

carretera.

Entre Agra i Jaipur.

ÍNDIA, 1992

114

(Per a l’exposició)

Economies populars

On intercanviem, venem, comprem?

BOTIGUES

13

Venda de begudes camí

del mercat.

Prop de Maroua.

CAMERUN, 2002

14

Venda a la porta de

casa.

Trinidad.

CUBA, 2000

15

Al carrer.

Kathmandú.

NEPAL, 1992

16

Condiments per al

menjar.

Mercat de Marua.

CAMERUN, 2002

17

Venda de menjar

cuit.

Mercat de Kokologó.

BURKINA FASO,

2003

18

Botiga.

Houndé.

BURKINA FASO,

2003

115

(Per a l’exposició)

Moviments humans

Com i per què ens movem?

TRANSPORTS

19

Camí del mercat. Regió

de les Terres Altes.

Zona de Gonder.

ETIOPIA, 2001

20

El Sahel.De Gorom-

Gorom a Touro.

BURKINA FASO,

2003

21

Tornant de recollir el

blat de moro.Baleng

(vora Bafoussam).

CAMERUN, 2002

22.No són emigrants,

tampoc refugiats. La

majoria es mouen per

comerciar. Banjul.Pas

entre SENEGAL i

GÀMBIA, 2000

23

Sortida de l’institut.

Entre Risssani i

Tinergir.

MARROC, 2005

24

Barri perifèric.

Ouagadougou.

BURKINA FASO,

2003

116

(Per a l’exposició)

Cultures diferents

Què aprenem?

CENTRE EDUCATIU / EDUCACIÓ

25

Jardí d’infància.

San Lorenzo, Província

d’Esmeraldes.

EQUADOR, 2001

26

Els líders històrics al

centre educatiu.

La Habana. CUBA,

2000

27

En un campament de

refugiats tibetans.

INDIA, 1992

28

L’alegria del pati.

Sepuda. BOTSWANA,

1998

29

Escola corànica.

Alepo. SIRIA, 2004

30

Aprenent en fulfuldé

o pular, la llengua dels

peul.

BURKINA FASO,

2003

117

(Per a l’exposició)

Cada dia surt el sol

Com som?

GENT

31

A la parada de

l’autobús.

Rundu.

NAMÍBIA, 1998

32

A la selva amazònica.

L’Amazònia a

BRASIL, 1994

33

Esperant a cobrar el

subsidi.

Alausí.

EQUADOR, 2001

34

Dona bororo, sota d’un

baobab.

CAMERUN, 2003

35

Homes karo jugant

vora el riu Omo.

Korxo.

ETIÒPIA, 2001

36

Dona otavaleña.

Vall de San Pablo, als

peus del volcà

Imbabura.

EQUADOR, 2001

118

(Per a l’exposició)

Cartells explicatius (6). Acompanyen a cadascun dels apartats de l’exposició

119

(Per a l’exposició)

Viure amb el paisatge

On i com vivim?

CASES

Les cases mostren tantes peculiaritats com maneres de viure la gent. Unes teulen amb planxa, altres amb palla, algunes edificacions estan fetes amb fang, més enllà són de ciment. N’hi ha de pisos, d’altres amb una sola estança. De vegades els animals dormen sota el mateix cobert, és una manera de protegir-se mútuament.

El clima marca els models de construcció. Segueix sent vàlid que la supervivència de la persona depèn de la seva adaptació al medi. La gent que vivia en la prehistòria es va resguardar de la calor i del fred en coves. En el món desenvolupat se segueix buscant aïllants per enfrontar-se a les oscil·lacions tèrmiques i els canvis climàtics. Molts construeixen buscant l’harmonia amb el medi natural i amb els comportaments socials del grup.

En uns llocs més que en d’altres són visibles les diferències entre el món rural i l’urbà. En massa indrets és fàcil constatar que tan sols a les ciutats es troben recursos hospitalaris, escoles, aigua en condicions de salubritat...

La funció dels habitatges és donar-nos abric però també hi ha construccions que responen a les necessitats de la vida comunitària. Les tècniques artístiques de cada època han permès que, per tots els continents, s'alcin construccions considerades monuments per la seva bellesa.

120

(Per a l’exposició)

Alternativa i/o resistència

De què vivim?

FEINES

La major part de la humanitat treballa sols per a la seva subsistència. Molts pobles “no han buscat l’enriquiment personal, sinó la permanència del grup. Tot afecta a la comunitat i pensen més en compartir i intercanviar que a competir. Són frugals i coneixen l’escassetat. No es permeten malversar res.”

Tradicionalment ramaders, agricultors, pescadors, comerciants han conviscut i s’han complementat amb altra gent que teixia, era ceramista o feia eines. Encara ara, bona part de la població mundial segueix vivint d'aquestes activitats productives.

Incorporar millores en el camp laboral ha significat canvis en les maneres de viure. Avui hi ha un marcat contrast entre el món de l’opulència, el consum, la fugacitat, el malbaratament i altres indrets on se sobreviu gràcies a la frugalitat.

La gran distància entre el món tecnològic i altres realitats socials mostren la necessitat de transformacions en ambdós móns.

121

(Per a l’exposició)

Economies populars

On intercanviem, venem, comprem?

BOTIGUES

“... Els mercats mostren el pols de la vida al país. Són llocs fascinants on es barregen relacions econòmiques i socials.../ ...Allà on l'economia és de subsistència s’hi troba tot l’excedent del que recullen, d’allò que es priven o bé d’allò que són productes artesans. Per això cada mercat manifesta atractius peculiars.”

Els mercats són un bon lloc on observar costums, conèixer productes, flairar les olors, veure els colors. “...Hi ha grans mercats. N’hi ha de petits. Segons el que hi trobes pots fer-te una idea de com és allí la vida.”

Amb el bescanvi va començar el comerç. Avui, realitats com les de les grans superfícies comercials obren el pas a l’homogeneïtzació del comerç. La persona, al mateix temps, en reduir la vida social, sovint deixa aflorar la seva cara més individualista.

Molts dels països que anomenem pobres sols estan empobrits. Tenen importants i variades primeres matèries que, malauradament, gairebé tan sols beneficien el creixement econòmic d’una altra part de la població mundial.

122

(Per a l’exposició)

Moviments humans

Com i per què ens movem?

TRANSPORTS

En bona part del planeta la gent es desplaça d’un lloc a l’altre per necessitats bàsiques. Al món occidental, però, es recorren grans distàncies i s’inverteix temps i diners en viatjar per oci.

Quan els mitjans són precaris es marxa en ruc, de vegades en bicicleta. És comú anar a peu. En extenses regions com l’Amazònia, o allà on les xarxes fluvials o la mar donen vida, són les barques les que et transporten.

A l’Àsia, bona part d’Amèrica i, especialment a l’Àfrica, els camins s’omplen de gent amunt i avall. Aquest moviment de columnes humanes que no correspon a exiliats ni a refugiats, tampoc a emigrants, és de gent que va a comerciar, al metge, o bé que es desplaça per mantenir lligams socials.

123

(Per a l’exposició)

Cultures diferents

Què aprenem?

CENTRE EDUCATIU / EDUCACIÓ

Al món hi ha moltes maneres de concebre la cultura.

Són molts els llocs on encara ara la transmissió oral, la relació amb els adults, les iniciacions, els costums, es passen de grans a joves i canalla. Part de la humanitat mai no ha anat a l’escola, no n'estan d'alfabetitzats, però no són ignorants. No és l’accés al coneixement un camí complex teixit des de tots els àmbits socials? De sempre i cada cultura ha donat formació als seus. Segons els valors i les necessitats es posa el pes en uns o altres coneixements.

Ser i tenir no significa pas el mateix. “Tenir artefactes” no significa que la persona visqui més en harmonia amb ella mateix, els altres i l’entorn.

124

(Per a l’exposició)

Cada dia surt el sol

Com som?

GENT

La gent mostra la diversitat. La gent fa possible la diversitat. Varietat de creences, de llengües, de grups humans, de costums, de cultures. Tot i tots formem una xarxa i convertim la vida en màgica. També podem convertir-la en una càrrega feixuga.

Mirant la vida amb els ulls que han guiat aquesta exposició podem dir que més enllà del mercat, de les formes de les cases, d’en què treballem, de com ens movem o aprenem, EL QUE DÓNA VERITABLE COLOR A LA VIDA ÉS LA GENT.

125

Pautes didàctiques pel professorat

Aquestes orientacions didàctiques són un recull de pautes obertes

dirigides a conduir l’exposició i el treball relacionat. Són algunes idees per a la

discussió a partir de les imatges fotogràfiques.

L’objectiu, més enllà de donar a conèixer diferents realitats o ampliar el

camp de coneixements, és el d’avançar en el camp de la recerca. Es

necessiten nous models d’organització social, econòmica, política... Podem

educar-nos en el sentit d’avançar cap el model de món que volem construir.

Aquesta exposició és una bona excusa per treballar alumnes i

professorat. Aprenem junts perquè en el camí de l’educació i de la vida no

anem sols.

Les pautes estan adreçades a l’ample ventall de professorat i d’alumnes

de diferents edats. Les qüestions o punts que es presenten són a tall de

suggeriment pel què es demana al professorat que adapti el guió de treball al

seu alumnat.

Les fotografies han estat buscades per oferir altres realitats que les més

properes i conegudes dins el món occidental (excepte en el cas de Nova York).

S’adjunta

LA REFLEXIÓ I UNA DISPOSICIÓ DE CANVI

AJUDA A MODIFICAR IDEES

QUE SOM IGUALS I SOM DIFERENTS ÉS FÀCIL DE CONSTATAR, PERÒ EL

QUÈ MARCA PROFUNDAMENT EL PROCEDIR DE CADA PERSONA, O D’UN

POBLE, ÉS ALLÒ QUE NO ES VEU

EL RESPECTE MUTU ENS HA DE PERMETRE VIURE EN PAU I DIGNITAT

126

S’adjunta:

-Pautes a propòsit de l’exposició.

-Passatges per a possibles comentaris de text.

Pautes a propòsit de l’exposició

A)

Viure amb el paisatge

On i com vivim?

Cases

Aquest apartat l’aprofitem per dialogar al voltant de:

� L’habitatge com a recerca de protecció i resposta a diferents models de

societat i formes de vida.

� La relació de l’home amb el medi natural, l’aprofitament i l’adaptació als

recursos (utilització de diferents materials, funcionalitat...). Harmonia i

desequilibri. El manteniment, en determinats medis, de les construccions

fetes amb materials orgànics.

� La relació entre habitatge i clima.

� Les diferències entre medi rural i urbà.

� L’ús (habitatges, edificis socials...).

� Evidència de les desigualtats econòmiques i socials a través de les

construccions.

� Especulació del sòl.

� Creativitat i diverses concepcions artístiques en la construcció d’habitatges i

d’edificis.

Es presenten fotografies de:

� 1. Cases d’un poblat del Sahel africà. Veure el perquè de l’ús d’uns

determinats materials en les edificacions. Relació entre elements utilitzats i

127

dificultats de manteniment de les construccions pel pas de les pluges, el sol,

els vents. La localització dels poblaments.

� 2. Habitatge en llocs desèrtics. Necessitats específiques. Nòmades i

sedentaris, diferents conceptes i maneres de viure. Materials i medi.

� 3. Cases a la selva amazònica. El boscatge, la pujada i davallada de les

aigües, els materials. La persona i el medi.

� 4. Cases d’estil sudanès. Les habilitats arquitectòniques permeten que amb

un material accessible com el fang s’alcin edificis de diverses plantes.

També s’aconsegueix fer habitatges amb lluminositat i ventilació que

possibiliten conviure-hi àmplies famílies, gaudir de patis interiors i mostrar

bells i funcionals dissenys arquitectònics.

� 5. Cases dels mousgoum, a Camerun. Creiem que no hi ha arquitectura

funcional i estèticament bella alhora? Es fàcil mantenir edificis amb

materials molt efímers? Veure com les edificacions serveixen per a

determinats serveis, en la foto que es presenta s’aprecia el graner, aïllat de

la terra, i altres diferents construccions del recinte familiar en harmonia amb

les maneres de viure d’uns determinats medis.

� 6.Vista aèria de Manhattan, gent a Nova York. Detall de treballadors

d’aquests edificis a l’hora de dinar, asseguts a la vorera consumint d’un

paquet amb menjar ràpid. Qualitat de vida, quants conceptes hi ha? A què

responen?

B)

Alternativa i/o resistència

De què vivim?

Feines

Podem aprofitar aquest apartat per interessar-nos en:

� Relació entre treball i economia de subsistència. Veure com ocupacions del

sector primari ocupen a bona part de la població mundial.

� Del treball per a la mera subsistència a l’ocupació en la societat

industrialitzada. Causes que porten a una actualitat mundial sense equitat.

128

� Necessitat de transformacions en el món. Canvis i compromisos personals

que podem prendre.

� Els canvis en l’àmbit laboral i la seva influència en les maneres de viure.

L’ocupació del temps. L’evolució científica i la incorporació de la tècnica

milloren les nostres condicions de vida?

� Humanitzar el temps de treball en una societat de serveis, industrial i

tecnològica, una realitat difícil? Pensar en vies i alternatives.

� Conceptes de vida diferents signifiquen models de vida desiguals.

Qüestionar-nos la globalització en tant que imposa models i conceptes que

no són, ni poden ser, universals.

� El treball infantil. Quan es considera treball infantil? Col·laborar i compartir

les tasques familiars com a necessitat social.

� El treball i els seus beneficis. Podem crear nous models que aportin una

millor i més justa redistribució del treball i de la riquesa?

Es presenten fotografies de:

� 7. Dones treballant en un camp d’arròs, a la Índia. Pensar en el ventall

de feines, més enllà de les properes. Adonar-se de les desiguals

condicions de treball que hi ha al món actual (en el cas de la fotografia

que es presenta, les dones feinegen entre sangoneres).

� 8. Dones recollint cotó, camí de Kedougou, a Senegal. En molts llocs és

habitual treballar amb els petits al costat.

� 9. Un ferrer artesà, al Camerun. Mostra d’un treball i el treballador. En

molts indrets geogràfics el ferrer és algú molt reconegut per la seva

feina. Ell forja eines amb finalitat utilitària i també d’empara. Pot fer eines

que formen part del món del treball (des d’un ganivet a una aixada) així

com figures amb simbolisme i finalitat protectora.

� 10. Nenes ajudant a les tasques familiars, en una regió del sud d’Etiòpia.

Obrir els ulls a valorar les pròpies responsabilitats. Veure que hi ha llocs

on, des de ben aviat, es reparteixen les ocupacions familiars.

� 11. Home transportant al mercat teixits artesans, al mercat d’Otavalo a

Equador. Una imatge real i simbòlica. Real és el pes del treball que

recau sobre les espatlles; simbolisme, el de la força humana.

129

� 12 Dones construint carreteres, entre Agra i Jaipur, a la Índia. Parar

esment en la molta gent que treballa durament, bé que les condicions de

cada indret siguin diferents.

C)

Economies populars

On intercanviem, venem, comprem?

Botigues

Volem fer conscient l’alumnat de que:

� En el moment en què va començar el bescanvi entre els primers homes,

van començar les relacions econòmiques.

� En molts llocs encara les economies populars van evolucionant de la barata

a l’activitat de venda-compra.

� Els mercats populars, en molts llocs, cobreixen activitats i relacions no tan

sols econòmiques, sinó també socials.

� Les botigues i mercats manifesten la realitat econòmica de la zona.

� Als llocs on l’economia és de subsistència, posen a la venda l’excedent del

què recullen o obtenen, allò del què es priven o bé són productes artesans.

� La complementarietat de les activitats econòmiques per al manteniment de

l’equilibri social.

� Les grans superfícies comercials i l’homogeneïtat del comerç.

� L’evolució cap a l’ampli consum i els grans supermercats és recent en la

història del nostre país. Veure la similitud entre moltes botigues de venda al

detall, d’arreu del món i les del propi país, uns anys endarrere.

� La frugalitat i el consum, dues concepcions. Confusió dels conceptes

<<ser>> i <<tenir>>.

� Països pobres o països empobrits? Tracta d’esclaus. Els imperis colonials.

El neocolonialisme. La responsabilitat d’Occident. I la de tots. La no

acceptació de l’exclusió. El codesenvolupament.

130

� La microeconomia i el comerç globalitzat. Ús i abús dels beneficis. La

liberalització del comerç, polítiques de protecció, la perversitat

proteccionista. Increment de la distància entre països pobres i rics.

� Algunes organitzacions mundials: Fons Monetari Internacional (FMI), Banc

Mundial (BM), Organització Mundial del Comerç (OMC), Banc Internacional

del Treball (BIT).

Es presenten fotografies de:

� 13. Venda ambulant a peu de camí, a Camerun. Les dones es dediquen a

preparar begudes per poder vendre als qui, cansats o assedegats, passen

camí del mercat. Introducció de nous materials i els canvis que aporten, ex:

el plàstic.

� 14. Venda a la porta de casa, a Trinidad, Cuba. Les economies precàries:

venda d’allò que hom fa, de l’excedent que es té o d’allò del què hom es

priva.

� 15. Venda al carrer, a Katmandú, Nepal. La venda i la compra en porcions,

o en petites mesures, és l’únic abastable per gran part de la població

mundial.

� 16. Detall habitual de la venda de condiments d’un mercat, a Camerun.

Utilització dels productes naturals per a consum culinari, curatiu, protector...

L’aprofitament de recursos de la natura i la recerca d’alternatives.

� 17. Venda de menjar cuit, a Kokologó, Burkina Faso. Per tot el món trobes

l’equivalent a un restaurant on, per un preu mòdic, pots apaivagar la gana.

� 18. Interior d’una botiga africana, a Houndé, Burkina Faso. En llocs amb

economies precàries perquè el producte sigui assequible econòmicament

s’ha d’oferir en porcions, al detall o en envasos petits.

131

D)

Moviments humans

Com i per què ens movem?

Transports

Podem apropar l’alumnat a adonar-se de:

� Causes dels desplaçaments humans

� Els desplaçaments, en molts indrets, sols tenen lloc per cobrir necessitats

bàsiques.

� La societat occidental i els trasllats per oci. El benestar en algunes societats

i la precarietat en d’altres. Alternatives per a un millor repartiment.

� Relació entre mitjà de locomoció i medi.

� El confort, la comoditat, el temps, la dependència... conceptes incorporats al

món dels moviments humans. Què signifiquen? Com ens influeixen? Com

ser més responsables de les pròpies actuacions.

� Tradició i modernitat, dos conceptes compatibles.

Es presenten fotografies de:

� 19. Camí del mercat, a la regió de Gonder, a les Terres Altes d’Etiòpia. Anar

a peu és encara la manera més utilitzada mundialment per fer

desplaçaments. És caminant com molta gent es belluga per tal de cobrir

necessitats sanitàries, econòmiques o socials. En extenses regions

cobertes de xarxes fluvials com l’Amazònia, són les petites barques el

referent habitual.

� 20. Desplaçant-se per camins del Sahel africà, de Gorom-Gorom a Touro,

Burkina Faso. La gent es belluga a peu, en ruc o carro, segons les

possibilitats. Amb millors condicions econòmiques s’incorporen motos i

cotxes, seguint la mateixa evolució manifestada recentment en països com

el nostre.

� 21.Transport mecànic i pedestre per camins tropicals, tornant de recollir blat

de moro a Baleng, Camerun. Arreu del món es van introduint canvis a l’hora

de desplaçar-se.

132

� 22. Pas de fronteres amb transbordador, a Banjul, entre Gàmbia i Senegal.

De forma contínua es manté el tràfec d’una vora a l’altra d’alguns rius; en

aquest cas, a més, és també d’un país a un altre. L’objectiu és poder

comerciar, una activitat que dóna vida a gran nombre de població.

� 23. Sortint de l’institut, entre Erfoud i Ouarzazate. Marroc. Economia i

mitjans de locomoció. Les desiguals oportunitats en tots els aspectes.

� 24. Ruc i restes d’automòbil, en un barri perifèric d’Ouagadougou, Burkina

Faso. Creativitat, tecnologia i sobretot coratge humà, s’acoblaran per crear

un cotxe nou. I amb ell faran quilòmetres. I tornarà el cotxe a fer-se vell i

encara serà venut com a usat. Àfrica és un lloc especialment utilitzat com a

contenidor d’objectes en desús a Europa. La foto també ens porta al tema

de tradició i modernitat, dos conceptes compatibles.

E)

Cultures diferents

Què aprenem?

Escoles

Un món proper i desconegut. Podem acompanyar l’alumnat a considerar que hi

ha altres, moltes, maneres de fer i de pensar. La reflexió i una disposició de

canvi ens permet modificar idees.

� Educació i escolarització. Tot poble educa els seus, malgrat no s’acudeixi a

l’escola. A l’Àfrica, entre el poble malgaix es diu que un poble que dóna la

mà als seus petits per guiar-los, viurà molt de temps.

� No tothom té accés a l’escola. Paper que ha tingut la transmissió oral, les

iniciacions, els costums i la relació amb els adults, en l’educació de gran

part de la població infantil mundial.

� L’escolarització dels més petits i també l’accés a la universitat; els diferents

<<perquès>> de les oportunitats desiguals.

133

� L’educació es dóna també en altres àmbits que l’escolar. En el món

occidental, amb qui comparteix el centre educatiu la responsabilitat

d’educar?

� Veiem a tots aquells no alfabetitzats com ignorants? La cultura i <<la>>

cultura, en referència a creure que allò occidental és exportable i imposable.

� L’etnocentrisme i l’eurocentrisme cultural com a concepte d’allò únic, millor,

transportable i globalitzable, a on condueix? Emetem judicis atorgant-nos

una posició de superior a l’altre?

� Conceptes dinàmics: educació i cultura. Educar i instruir de forma oberta als

canvis.

� Els significats de ser i de tenir. “Tenir artefactes” no significa que la persona

visqui més en harmonia amb ella mateixa, els altres i l’entorn.

� La interculturalitat, és un concepte nou? Arreu del món i al llarg de la

història han conviscut i s’han barrejat grups de diferents ètnies, cultures i

procedències.

Es presenten fotografies de:

� 25. Jardí d’infància a San Lorenzo, Província de Esmeraldas, Equador. Es

pot obrir el debat sobre la convivència. Concretament a Equador, la barreja

d’indígenes, blancs, mestissos (cholos) i negres conforma el país.

� 26. Escola a la Habana, Cuba. Els líders històrics formen part d’allò

quotidià. Estan alliberats els centres educatius de la política o de la religió?

� 27. Temps d’esbarjo d’uns nens tibetans, en un campament de refugiats a la

Índia. Diferents filosofies de la vida signifiquen desiguals models educatius.

� 28. Nens entretenint-se a Sepuda, Botswana. Temps de pati? De

vacances? Lleure? Créixer i viure en harmonia amb un mateix i amb els

altres, una necessitat educativa que va més enllà del recinte escolar.

� 29. Madrassa (per extensió fa referència no tan sols a l’escola corànica sinó

a tot tipus d’escola) Alepo. SIRIA. Diferents models de funcionament grupal:

la disciplina i l’ordre, el treball memorístic i repetitiu. La transmissió de valors

i actituds als centres educatius.

� 30. Dones aprenent a llegir i escriure en fulfuldé o pul·lar, una de les seves

llengües familiars, a Gorom-Gorom, Burkina Faso. Moltes dones no

134

renuncien a estar més formades i sumen, a les tasques domèstiques i

familiars, el temps de dedicació a ampliar habilitats i coneixements escolars.

F)

Cada dia surt el sol

Com som?

Gent

Podem acompanyar el debat cap a prendre consciència que tots som iguals,

ciutadans del món.

� Som iguals i som diferents.

� Som varietat de grups humans amb les seves llengües, costums, creences,

maneres d’actuar.

� Què fem i com ho fem. Fer-nos conscients que les nostres actuacions no

són irrellevants. Prenem decisions personals però no estem sols. Tot afecta

a tothom.

� Futur i mestissatge. Perspectives de convivència des de la igualtat i des del

respecte.

Les fotografies que es presenten són una pinzellada que mostra que, iguals i

diferents com som, aportem colors, maneres de fer, diferents a la vida.

� 31. Àvia i neta en una parada d’autobús, a Rundu, Namibia.

� 32. Nena a la selva amazònica, Brasil. Els animals habituals a cada medi

són companys per la canalla i els adults.

� 33. Gent andina que ha baixat dels vessants del Chimborazo per a cobrar

un subsidi, Alausí, Equador.

� 34. Dona bororo venent sota d’un baobab, Camerun.

� 35. Homes karo jugant vora el riu Omo, Korxo, Etiòpia.

� 36. Dona otavaleña fent feines casolanes, Vall de San Pablo, província

d’Imbabura, Equador.

135

Passatges per a possibles comentaris de textos

Tot seguit s’aporten uns textos pensant que poden ser útils per a fer-ne

comentari amb l’alumnat.

TEXTOS de l’obra Tubabu. A la Corba del Níger, Carme Villabona, Ed.

Empúries, Barcelona 2002

Tubabu significa blanc, en llengua bambara i diula. De l’àrab thib, tabib que

significa savi, bruixot,<<doctor>>

(Diu una dona africana) “Sí que tenim molts problemes. Molts –remarca-. Però

no tots són marcats estrictament per la condició femenina. Ens urgeix accedir a

l’aigua. A la sanitat. A l’educació. Aquests problemes ens afecten a tots, dones i

homes, encara que ens separin distàncies grolleres. Els teus ulls són europeus.

Els tòpics també, perquè ens han alletat tradicions diferents. No intentis

interpretar-nos amb dues pinzellades. ¿Saps? Tampoc no generalitzis pel que

veus en aquest poblat”, p 102

“De sempre la vida africana s’ha omplert de contes i llegendes amb un gran alè

poètic amb els quals transmeten el sentit de costums i normes morals, també

s’entretenen tot escoltant els grans”, p 109

“Discutim de buits i incongruències. O congruències d’uns sistemes econòmics

i socials determinats. Costa, costa molt, introduir petites transformacions en el

camp sanitari, educatiu o en el sistema productiu. Pot ser que, amb intenció o

sense, s’enllepoleixi la gent per al consum i la fugacitat quan sobreviuen

gràcies a la frugalitat”, p 136

“Són moltes Àfriques convivint l’una a tocar de l’altra i també plegades. Totes

elles fan possible un mosaic de cultures. Una trama de pobles, finalitats i

creences. Mestissatge cada cop més freqüent. Diversitat de costums atàviques

i d’interferències actuals. Heterogènies formes de viure/ .../ Semblen viure en

harmonia. Només que estan collats. Els atrapa un calabrot trenat amb tots els

136

colors de les pressions econòmiques i això és una soga capaç d’encendre, a

voltes, la flama de la violència. Els pobles ofegats estan abocats al neguit”, p

146

(A Burkina Faso i Mali) “Ens trobem en terres de límits. Confins i precipicis.

Màxims i mínims. Mínim producte interior brut per persona, mínima població

amb accés a l’aigua potable, mínima assistència sanitària... També l’altre

extrem. Elevada mortalitat infantil i elevat nivell d’analfabetisme. Però trobem

altres nivells també elevats. De diversitat i convivència cultural, d’enginy, de

coratge. De dignitat. Per això la seva pobresa no es manifesta amb misèria.

Busquen alternatives”, p 167

“Molts mantenen una gran conformitat immobilista, altres en canvi em fan

arribar ara la seva empenta, ara el seu neguit. Un neguit que altera. Saben el

lloc que ocupen, coneixen règims que els collen i democràcies que tenen i que

no ho són. Molts pensen a no oposar tradició i <<modernitat>> /.../ són molts

els qui batallen per un canvi, per lluitar per allò que és digne de defensar. Són

molts els qui ho encaren amb idees, sense evasives, sense sentir-se ofegats

per la corrua de pressions. Parlen. Es preparen. Volen preservar la pròpia

identitat. S’afanyen a cobrir uns buits plens de vergonya per construir un avui i

un demà d’altres colors”, p 167

(En aquestes societats he observat) “més d’una característica comuna. Tenen

regles que d’entrada als estranys se’ns escapen. Més d’un comparteix la

dependència del medi, el respecte per les jerarquies, la idea de cohesió social i

de pertinença a un grup, un deure hospitalari, un fort sentit religiós, el culte als

avantpassats, a la fertilitat, a l’empenta que donen a la vida diària. Tot plegat

crea uns determinats vincles. Si des de fora es força un ensorrament, ¿quin

patró cultural omplirà el buit? ¿El que uns altres han ajustat a la seva mida?” , p

195

“Molts no saben ni llegir ni escriure, però no són ignorants. Fan possible que la

seva petita economia se sostingui i el país rutlli. Ell creu que l’economia

informal, popular, és un motor de desenvolupament per als que s’instal·len en

137

les ciutats. Aquesta economia és menys <<informal>> del que els occidentals

creiem /.../ tenen sistemes d’organització tradicional /.../ la gent s’uneix en

associacions i en xarxes de solidaritat ”, p 209

138

TERCERA PART

CONCLUSIONS: VALORACIONS DEL TREBALL REALITZAT.

Estic contenta, tant a nivell personal com professional. Ha estat un plaer

gaudir d’aquest temps de llicència. Se m’ha permès dedicar-me amb intensitat

a un projecte per al què estava i segueixo estant interessada. M’he trobat

còmoda. He tingut la possibilitat de conèixer gent, de llegir, de fer recerca i de

reflexionar. Gaudir d’aquest temps de formació m’ha comportat un intens treball

de dedicació plena, però he estat acompanyat de benestar.

Durant aquest període he comptat amb la disponibilitat de les persones

de la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics que

m’han resolt dubtes i mostrat suggeriments. En tot moment, tant en reunions

com en consultes personals, he trobat la seva proximitat i ajuda.

Dedicada a l’estudi d’aquest únic tema, m‘he trobat absorbida. Ha estat

apassionant anar fent recerca de dades, encontres personals i sedimentar-ho

tot en aquesta memòria.

Estic satisfeta d’haver tingut l’oportunitat d’un temps que, encara que

m’ha resultat realment curt i insuficient (m’hagués agradat ampliar alguns

apartats), m’ha permès aprendre i poder presentar uns resultats. He tingut

dificultats tècniques degut al muntatge. Requeria conèixer diferents programes

de gràfics i de text; treballar amb imatges i gràfics, combinar aplicacions,

comprimir, aplicar bandes sonores... El procés tècnic ha estat laboriós. He

necessitat habilitats, ajuts i una enorme dosi de tenacitat, incapaç de ser

mesurada i valorada. El resultat final però em fa sentir contenta. I ho estic

perquè crec que aquest treball és d’interès per la temàtica i és útil per a la

pràctica docent.

<<Un món de móns. Immigració i intercanvis culturals>> aporta diferents

recursos pedagògics i idees aplicables a diferents nivells educatius (Educació

Infantil, Primària, ESO), és utilitzable pel professorat de diferents departaments

o especialitats i està dirigit a tot l’alumnat sense exclusions.

Ha estat fet amb plaer i estima, m’agradarà que sigui útil i el professorat

ho faci servir. M’agradarà si incideix en què pensem més en l’“altre”.

139

BIBLIOGRAFIA

- Alaraz, I, Entre España y Marruecos; testimonios de U, Catriel, Madrid, 2000

- Amara, Fadela, Ni putas ni sumisas, Ediciones Càtedra, Universitat de

València, Madrid, 2004

- Aranguren Gonzalo, L.A. y otros, De la Tolerancia a la interculturalidad, Un

proceso educativo en torno a la diferencia, Anaya, Madrid, 1998

- Atlas de la inmigración marroquí en España. Atlas 2004. Taller de Estudios

Internacionales Mediterráneos TEIM, UAM Ediciones, Madrid, 2004

- Aubarell, Gemma (Direcció), Gestionar la diversitat, Reflexions i

experiències sobre les polítiques d’immigració a Catalunya, Barcelona,

IEMed, 2003

- Baiges, Siscu, ONGD, DeBolsillo, Intermón Oxfam, Plaza&Janés Ed,

Barcelona, 2002

- Battuta, Ibn, A través del Islam, Alianza Universidad, Madrid, 1997

- Bertrana, Aurora, El Marroc sensual i fanàtic, Columna, Barcelona 2000

- Bey, Ali, Viajes por Marruecos, Ed de Salvador Barberà Fraguas, Punto de

Lectura, Barcelona 2000

- Bourdieu,P y Passeron, J.C., La reproducción. Elementos para una teoría

del sistema de enseñanza, Laia, Barcelona, 1977

- Bourdieu P. i Wacquant L.J.D., Per a una sociologia reflexiva, Herder,

Barcelona, 1994

- Bowles, Paul, El cielo protector, Seix Barral, Barcelona, 1993

- Currículum d’Educació Primària (“Eixos transversals del currículum”, “Àrea

de Coneixement del medi. El medi social i cultural” i “Àrea de Coneixement

del medi. El medi natural”), Servei d’Ordenació Curricular, Departament

d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992

- Calvo Buezas Tomás, La escuela ante la inmigración y el racismo, Col Proa,

Editorial Popular, Madrid, 2003

- Camps, Victoria, Virtudes públicas, Col Austral, Espasa Calpe, Madrid 1993

- Candel, Francisco, Los otros catalanes, Ed Península, Barcelona, 1964

- Cañadell, Rosa, La Interculturalitat, Eumo, Vic, 1994

140

- Carbonell Paris, F, Immigrants estrangers a l’escola: desigualtat social i

diversitat cultural en l’educació, Alta Fulla, Barcelona, 1997

- Chamberlain, M.E., La descolonización, La caida de los imperios europeos,

Ariel Historia, Barcelona 1997

- Chukri, Mohamed, El pan desnudo, Ed. Montesinos, Barcelona, 1888

- Chukri, Mohamed, Rostros, amores, maldiciones, Debate, Barcelona 2002

- Creus, Jacint, Vers una educació intercultural, Barcanova, Barcelona 1994

- Crespo, Rafael, El racismo ¿Qué tiene que ver eso conmigo?, SOS

Racismo, Barcelona 1990

- Criado, Mª Jesús, La linea quebrada, Premio Tesis Doctorales del CES,

Madrid, 2001

- Essomba, Miguel Ángel i altres, Construir la escuela intercultural, Ed. Graó,

Barcelona, 2002

- Esteva, Jordi, Mil y una voces. El Islam, una cultura de la tolerancia frente al

integrismo, El País Aguilar, Madrid, 1998

- Fundación CEAR, Consejo de Apoyo a los refugiados, África, más cerca,

Editorial Debate, Madrid, 1999

- Galeano, E., Las venas abiertas de América Latina, Madrid, Siglo XXI, 1976

- García Martínez, A y Saez Carreras, J., Del racismo a la interculturalidad,

Edit. Narcea, Madrid, 1998

- Giroux, A. y Flecha, R., Igualdad educativa y diferencia cultural, El Roure

Ed., Barcelona 1994

- Gran Jefe Seattle, Nosotros somos una parte de la Tierra, Hesperus,

Barcelona 2000

- Goytisolo, Juan, En los reinos de Taifas, Seix Barral, Barcelona, 1986

- Icaza, Jorge, Cholos, Editorial Ecuador, Quito, 1996

- Icaza, Jorge, Huasipungo, Plaza&Janes Ed., Barcelona 1998

- Imbernon, Francesc (Coord), Majo, Joan... Cinc ciutadanies per a una nova

educació. Graó, Barcelona 2002

- (Ben) Jelloum, Tahar, El racisme explicat a la meva filla, Empúries,

Biblioteca Universal, Barcelona, 1998

- (Ben) Jelloum, Tahar, Una absència enlluernadora de llum, Empúries

Narrativa, Barcelona, 2001

- Jordán, José Antonio, L’educació multicultural, CEAC, Barcelona, 1992

141

- Jordán, José Antonio (Coord.), Multiculturalisme i educació, Universitat

Oberta de Catalunya, Barcelona, 1997

- Kincheloe, J.L.; Steinberg, S.R., Repensar el multiculturalismo, Octaedro,

Barcelona, 1999

- Luque, Carmen, Ells truquen a la porta, 15 vides explicades pels nous

catalans. La immigració que comença, Ed La Campana, Barcelona, 2000

- Mernissi, Fatima, Sueños en el umbral, Muchnik Editores, Barcelona,1996

- Naïr, Sami , Las heridas abiertas, El País Aguilar, Madrid 1998

- Naïr, Sami, Mediterráneo hoy. Entre el diálogo y el rechazo, Icaria-Antrazyt,

Barcelona, 1997

- Naïr, Sami, Y vendrán... Las migraciones en tiempos hostiles. Ed Planeta,

Bronce, Barcelona, 2006

- Planet, Ana y Ramos, Fernando, Coordinado por. Relaciones hispano-

marroquíes. Una vecindad en construcción. Ed. del Oriente y del

Mediterráneo, Madrid, 2005

- Ramirez Heredia, Juan de Dios, Nosotros los gitanos, Ediciones 29,

Barcelona, 1985

- Riera, Ignasi, Emigrantes y refugiados, DeBolsillo, Intermón Oxfam,

Plaza&Janés Ed, Barcelona, 2002

- Rojas Marcos, Las semillas de la violència, Espasa-Calpe, Madrid, 1995

- Said, Edward W, Orientalismo, DeBolsillo, Barcelona, 2003

- San Román,T. La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals

dels gitanos, Alta Fulla, Barcelona, 1994

- Sangrà Vazquez, Carme, Coordinació, Poesia, immigració i llengua, Servei

Lingüístic de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Lleida, 2004

- Sartori,Giovanni, La sociedad multiétnica, pluralismo, multiculturalismo y

extranjeros, Taurus, Madrid, 2001

- Siguan, M., La escuela y los inmigrantes, Paidós, Barcelona, 1998

- Sipi Mayo, Remei, Inmigración y Género. El caso de Guinea Ecuatorial,

Gakoa Liburuak, Tercera prensa-Hirugarren Prentsa S.L., San Sebastián,

2002

- Truyol y Serra, Antonio, Los Derechos Humanos, Tecnos (Grupa Anaya

S.A.), Madrid, 2000

142

- Vi-Makomé, Inongo, La emigración negroafricana: tragedia y esperanza, Ed.

Carena, Barcelona, 2000

- Villabona, Carme, Tubabu. A la Corba del Níger, Editorial Empúries,

Barcelona, 2002

143

AGRAÏMENTS

No vivim sols. Això ho sabem i molts n’estem contents. Darrera aquest

projecte hi ha el suport d’afectes i encontres que m’han recolzat, i és que, com

diu la Mamu, a Burkina Faso, en la seva llengua, la pul·lar, Junde didi

lootondirte, és una mà amb l’altra que les dues es renten bé.

Vull expressar amb un gràcies tot el que sento, a aquelles persones que

entre bambalines m’han ajudat a fer possible aquest treball: A l’Alfred Bosch

per la seva generositat i disponibilitat. A les entranyables i incondicionals

Dolores Gil, Mercè Guixé, Elena Lopez, Teresa Lladó i Carili Ramos, per ser

dits de les meves mans i ànimes dels meus dits. A l’emprenedor Saïd el

Kadaoui per la revisió i rigor dels seus suggeriments. A l’Aixa Rabet i l’Abdel

Sijelmassi, per la seva especial acollida i sensibilitat. A l’Abdoulaye Falla per la

contribució a l’apartat de gràfics. Al Jordi Lemonche per la paciència i per

l’aportació dels seus coneixements tècnics. A l’Ignasi Besora, l’Isaac Besora i

en Beto Garcia, per les ajudes a resoldre problemes tècnics. A la Pilar Lázaro i

la Pilar Fierrez, per les seves voluntats obertes a ampliar la difusió del material.

A la Dolors Garrutxo per respondre’m sempre amb simpatia. Al Joan Oliart per

la seva promptitud en facilitar-me dades. I un agraïment especial a l’Anna

Rodet i al Xavier Yáñez per la seva proximitat i suggeriments.

També dono gràcies a les mares i pares colombians, equatorians,

dominicans, marroquins, romanesos, polonesos, veneçolans, dels quals he de

preservar la identitat i que van col·laborar en els qüestionaris, i que sovint van

voler compartir amb mi, a més de les informacions, els cuscús i els tes, els

ceviches7 i els pastissos. I a la gent del Marroc amb els qui comunicàvem,

sense jo saber ni amazic ni àrab, i que em regalaren la seva col·laboració i

companyia en els dos viatges que hi vaig fer per obtenir material. I gràcies

també als qui, com en Juan, a l’Equador, que dient-me “estoy bien aquí, con mi

montaña y mis paraisos” em va ajudar com molts d’altres a entendre, conèixer i

estimar una mica millor aquell país.

Sense tots ells, no tindríem aquest treball a les mans.

7 Vid. Pàgina 101

144

VERSIONS EN SUPORT MAGNÈTIC:

- MEMÒRIA

- DOCUMENT EN POWER POINT: MARROC. Un mosaic de famílies

- DOCUMENT EN POWER POINT: EQUADOR. De la costa als Andes i

a l’Amazònia

145

VERSIÓ EN SUPORT MAGNÈTIC

- MEMÒRIA

146

VERSIÓ EN SUPORT MAGNÈTIC

- DOCUMENT EN POWER POINT: MARROC. Un mosaic de famílies

147

VERSIÓ EN SUPORT MAGNÈTIC

- DOCUMENT EN POWER POINT: EQUADOR. De la costa als Andes i a

l’Amazònia