22

Eco

nom

ia

CARGOL POMA Crònica d'un desastre anunciat

Vagi per endavant que el desig de l'Institut Agrícola ha estat, és i serà mirar de contribuir en tot moment per afavorir l'eradicació d'una plaga que, d'instaurar-se a casa nostra, se'ns dubte canviarà la fisonomia del territori i cau-sarà greus perjudicis a les empreses i activi-tats econòmiques que depenen del conreu de l'arròs.

Ja al 2012 l'Institut Agrícola advertí formal-ment al Departament d'Agricultura dels efect-es negatius d'algunes de les mesures que es van determinar avalades per la Taula de Con-certació. Concretament la mesura de salin-itzar els camps i les infraestructures de reg, tot i la existència d'estudis de l'IRTA que de-saconsellaven la mesura.

El temps, malauradament, ens ha donat la raó, un fet que alguns dels nostres associats han constatat amb auditories externes oficials sobre la salinització dels camps, la pèrdua de producció, la reducció de la vida útil dels for-migons (que es redueix a un 10% de la que tenien) i, malauradament, la pervivència de molts individus adults de la plaga.

Ara queden lluny les propostes que foren re-butjades al seu dia i ara tothom resta disposat a adoptar en un corre-cuita sabedors que la plaga, fins i tot, ha començat la seva expansió a la zona arrossera de Pals a l’Empordà.

L'Institut Agrícola sol·licità el passat mes de juliol una reunió urgent amb la Conselleria per mirar de tractar de nou aquest tema, fet que es concretà a primers d'agost, i la qual de nou varem traslladar les recomanacions publiques d'experts mundials que han visitat la zona i els resultats de les males praxis dutes a terme fins ara. L'objectiu, per descomptat, ha estat sempre mirar que no es tornin a produir els errors del passat i que es rescabali als afectat que van sofrir l'experiment de l'aigua salada.

Ara, a fi que en quedi constància i sabedors que el període pre-electoral en que ens trobem, incrementa exponencialment les promeses per part de l'Administració (en par-ticular l’impuls d'un Pla per eradicar el cargol poma supervisat per la Comissió Europea, amb una promesa de despesa de varis mil-ions d'euros que ningú no té massa clar d’on sortiran o en detriment de què s'obtindran) indiquem les mesures que se'ls ha traslladat.

23

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 152 juliol - agost 2015

Eco

nom

ia

Propostes fetes al DAAM:

1. Eradicar la pràctica d'inundar amb aigua marina i habilitar me-sures per posar remei a la contaminació de sòls produïda de comú acord amb els propietaris i productors afectats.

2. Indemnitzar les pèrdues de producció a les empreses que han patit una reducció significativa de la producció d'arròs com a conseqüència de la inundació d’aigua de mar sense que s'ha-gi resolt la infestació per cargol poma.

3. Facilitar saponines i atraients per a la captura del cargol als productors afectats de forma gratuïta.

4. Procedir al formigonat de tots els desguassos dels camps i canals, mesura molt efectiva ja que sobre la terra el cargol s'amaga i no es pot controlar.

5. Facilitar la possibilitat d'assecar els camps i desguassos a par-tir de determinada cota, de manera que això sigui compatible amb els plans de desenvolupament rural, i ajuts agroambien-tals.

6. Habilitar partides per sufragar les pèrdues de renda associada quan sigui necessari deixar el camp sense cultivar per motius de lluita contra el cargol poma.

7. Assumpció de les responsabilitats derivades de la manca de controls efectius a l’empresa que origina la introducció del Cargol Poma, fet que implica que les mesures de control han de ser finançades per l'Administració.

8. Establir un pla d'assegurances de rendiments per l'afectació de Cargol Poma.

9. Establir un pla de refinançament i aval per a les empreses del sector amb davallades brusques de producció per causa di-recta de la plaga o indirecta, si és per causa de les mesures a adoptar per la seva desaparició.

10. Establir un pla de controls i mobilitat al Delta (sobre embarca-cions i d'altres) a fi d'evitar-ne la propagació.

11. Incentivar i compatibilitzar els ajuts agroambientals i el Pla de Desenvolupament Rural amb les pràctiques de llaurada de la terra abans de plantar i, sobretot després de la sega per afa-vorir una alta mortalitat de l'espècie.

Aquestes mesures no són fruit de la improvi-sació, ni de la necessitat urgent de presentar un pla davant l'opinió pública i la gent del Del-ta davant el fracàs de les anteriors mesures. Són fruit de l'avaluació sobre el terreny de les mesures adoptades, de copsar l'opinió dels directament afectats amb anàlisis de cos-tos-beneficis sobre les mesures fins ara pro-posades, i de tenir en compte l’opinió d'ex-perts científics avalats per dades empíriques, o de reconegut prestigi internacional.

A més, entenem que l’Administració de la Generalitat té el deure d'assumir els costos ja que és innegable que tot i la responsabilitat fou a l’any 2009, d'una empresa dedicada a la importació i comercialització d’espècies ex-òtiques aquàtiques, ubicada al terme munici-pal de L’Aldea (Baix Ebre), que va sofrir una fuita d’exemplars de cargol poma (aquesta espècie s’utilitza com a ornamental en aquar-is, a més de què contribueix a la neteja d’aquests) no és menys cert que la Generali-tat de Catalunya li havia donat la concessió d’abocament als desguassos de la Comunitat de l'Esquerra (amb l'oposició d'aquesta cor-poració) i havia de controlar el compliment dels condicionants de la concessió per part de l’empresa per tal que no es produïs-sin fuites i d’actuar d’immediat en cas de que es produïssin. En el moment de la fuita del cargol poma d’aquella empresa, l’Adminis-tració no va actuar com devia i, a partir de llavors, s’ha anat estenent per l’hemidelta es-querre.

Mesures adoptades i previstes fins a dia d'avui:

Resolució AAM/1455/2012, de 16 de juliol:S'obliga l’agricultor a prendre mesures, com són:

• Posar barreres físiques a les entrades i les sortides de les parcel·les d’arròs.

• Netejar la maquinària que ha estat en contacte amb alguna parcel·la d’arròs.

Les mesures i actuacions que s’han de prendre a les parcel·les d’arròs són les següents:

• Posar doble malla a les entrades i sortides d’aigua a les par-cel·les per evitar l’entrada d’adults.

• Cal netejar les possibles postes que s’acumulin a les malles i destruir-les.

• Als punts de sortida d’aigua de les parcel·les, evitar el flux continu i provocar salts d’aigua,

• Netejar tota la maquinària que ha estat en contacte amb una parcel·la afectada pel cargol poma.

Resolució AAM/2529/2014, de 7 de novembre:Es fixen unes noves mesures obligatòries per dur a terme el control del cargol poma.:

• La contenció del cargol poma als camps.

• La garantia de l’efectivitat dels tractaments i el manteniments de les mesures implementades.

• El tractament dels camps amb aigua de mar.

• L’assecament d’arrossars durant l’hivern.

• També hi ha unes mesures culturals i de maneig del sòl, així com també estan contemplats tracta-ments fitosanitaris preventius amb saponines, per als quals cal complir una sèrie de requisits.

24

Eco

nom

ia

Resultats de les mesures adoptades fins ara per la Generalitat de Catalunya.

• El sobrecost econòmic en temps i personal d’algunes mesures impliquen que no hi hagi seguretat en l’aplicació sense suport econòmic. En particular l’obligació del manteniment continu dels filats i xarxes de totes les entrades i sortides d'aigua per evitar que s'embrutin i s'embussin amb treta manual de les postes, cargols i posterior.

• No hi ha criteri clar de selecció de finques per l’aplicació de productes (saponines), ni queda clar per què no es facilita productes suficients per a totes les que ho volen aplicar. Fa un temps, el Departament d’Agricultura subvencionava l'adquisició de saponines per tal de ser aplicades en algunes parcel·les afectades pel cargol, però no a totes, la qual cosa representava un greuge comparatiu entre les diferents explotacions arrossaires que conviuen al Delta. El fet que no han estat a l’abast de tots els productors, restringint-ne l’accés i finançament, a part dels afectats ha aconseguit fer inoperant la mesura.

- Vers l’aplicació, en algunes finques s’ha aplicat productes fitosanitaris per a la lluita contra el cargol poma. Dels resultats se’n extreu que aquests productes anomenats “saponines” i blocs d’atraient amb metaldehid, els quals són considerats com d'ús excepcional. També s'ha estudiat l'eficàcia de l'ús com adob de fons de la cianamida càlcica per part de l'IRTA i només ha resultat ser eficaç contra el cargol a dosis força elevades (400 kg/ha). Aquests productes agroquímics i fitosanitaris tenen un elevat preu i han d'anar a càrrec de l’empresari en la seva totalitat, fet que dificulta molt la seva aplicació real.

• L’assecatge no sempre es pot dur a terme per culpa de les limitacions lligades als ajuts agroambientals i les espècies protegides, (un fet xocant si es té en compte que des del punt de vista d’impacte ambiental la desaparició del conreus suposaria un perjudici major).

• La inundació dels camps amb aigua de mar ha comportat perjudicis molt superiors a la pròpia plaga, tot i que alguns (danys a infraestructures) encara no són visibles, en destaquen aquests:

- Contaminació dels camps tot i el rentat d'aigua dolça, assolint nivells de salinitat finals superiors en 4 cops als previs a la inundació.

- Reduccions mínimes del 33% de la producció fins i tot emprant la varietat d’arròs més resistent a la salinitat (Guarà).

- Reducció en un 90% de la vida útil de les infraestructures de reg de formigó emprades per a la irrigació amb aigua de mar.

- No s’elimina la plaga tot i la reducció parcial d'espècimens. La quantitat d’individus adults que resisteix el període d'inundació amb aigua de mar és molt rellevant (milers) fet que facilita l’atac de la plaga a un cultiu debilitat per la salinitat i l’extensió de la mateixa.

Imatge d'un arrossar amb presència del cargol poma

Els resultats sobre els terreny d’aquestes mesures fou en molts casos dubtós i en alguns clarament desaconsellable. En aquest sentit és de destacar un estudi que l'agrònom Josep Maria Roselló-Figueras ha fet públic sobre la seva experiència i resultats obtinguts de les mesures fins ara impulsades a diverses finques del Delta de l’Ebre, les conclusions del qual mirem d’extractar tot seguit:

25

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 152 juliol - agost 2015

Eco

nom

ia

Constatació de les afectacions de la inundació amb aigua de mar

En una finca de conreu d’arròs ubicada a l’hemidelta esquerre es van realitzar un anàlisi de terra el mes de novembre del 2013. Més tard, se li va aplicar aigua salada (de mar). Després es va aplicar aigua dolça procedent del sistema general de reg del marge esquerre i es va deixar assecar el camp. Abans d’aplicar l’adob necessari per iniciar el cicle productiu, es va tornar a realitzar una anàlisi de sòl. El re-sultat obtingut va ser d’un augment de la salinitat del terreny de fins a 4 vegades. Això comporta greus conseqüències per al conreu de l’arròs, el rendiment del qual disminueix notòriament amb l’aug-ment de la salinitat de les aigües de reg i de la solució saturada del sòl, tal com es pot comprovar en el quadre. Les mostres de sòl van ser recollides per mostrejadors de l’empresa Applus Agroambien-tal, S.A. Posteriorment, les mostres les van portar a Lleida on van ser analitzades mitjançant el mètode d’extracte saturat (pasta saturada).

Com a conseqüència de la salin-ització del sòl, la producció d’arròs es veu minvada fins a un 33%. Tot i cultivar “Guara”, una de les vari-etats més resistents a la salinitat, la producció es veu notablement afectada per l’excés de salinitat.

Kg/ha CE(dS/m) Reducció de la collita (%)

8.913 1.5-2 07.662 2-3 147.023 3-4 215.991 >4 33

Reducció del rendiment de la collita en funció de la salinitat del sòl.Font: IRTA/EEE (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya a l’Estació Experimental de l’Ebre a Amposta)

En el següent quadre es pot veure tot el procés realitzat en ordre cronològic i els resultats obtinguts de les anàlisis de sòl de les parcel•les a les quals se’ls va aplicar aigua de mar. El rentat aplicat va ser amb el cabal màxim d’aigua dolça que pot subministrar la Comunitat de Regants (2 l/s i ha).

O sigui, el rentat propugnat del sòl no elimina la sal del mateix i el resultat obtingut resulta ser d’un sòl salinitzat, que compromet greument el conreu futur d’aquest cereal d’estiu.

Cal dir que, durant una reunió dels socis de PRODELTA (entitat integrada per les dues Comunitats de Regants, Dreta i Esquerra, les dues Cambres Arrosseres -la del Montsià i Arrossaires del delta de l’Ebre- i l’ADV de l’arròs) celebrada el dia 8 d’octubre de 2014 a la seu de la Cooperativa d’Arrossaires del delta de l’Ebre, per una majoria absoluta i aclaparadora dels assistents es prengué l’acord de NO dur a terme la salinització dels terrenys plantejada pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Anàlisi Applus(Abans)

15/10/2013

4,10 dS/m

Aplicació d’aigua salada a les

parcel•les des del04/12/2013 fins al

10/01/2014.

No s’eradica el cargol poma. Es

manté viu soterrat.

Rentat del sòl amb aigua dolça

del 12/01/2014 fins 24/02/2014Segons indica-

cions DARP

Anàlisi Applus(Desprès)

22/04/201418,02 ds/m

El rentat no ha eliminat la sal i el

sòl ha quedat contaminat.