carbonell_les traduccions hölderlinianes dels grecs

7/29/2019 CARBONELL_Les traduccions hlderlinianes dels grecs

1/8

LES TRADUCCIONS H~L DE RLIN IAN ESDELS GRECS

Si, d'u na banda, s prou conegut el fet que en el cam p de les tra-duccions de textos grecs clhssics a altres llenges sobresurten lesqu e Holderlin fu, en particular les de Sbfocles i de Pindar, de I'al-tra, perb, se n'h a destacat que Holderlin es regeix per un criteri tanestricte de fidelitat a I'original que arriba a ultrapassar la literaliatms extrema. En aquest sentit George Steiner observa que les tra-duccion s de Holderlin de Pindar semblen fetes com si volguessin de-safiar explcitament la fam osa advertbncia del poeta anglbs AbrahamCowley (1618-1667), seg ons la qual ccsi alg es posava a traduir P in -da r mot a mo t, la gent es pensaria qu e un boig hav ia tradui't un altreboig ))'. Pe r qui: tradueix Sbfocles i Pndar d e tal manera que sem blaque s'ha gi de dubtar dels seus coneixements de grec, com pe ns i Go -ethe ? Per qui: just abans de recloure's en el que s'ha anomenat elsseus anys d'entenebriment, s 'e s f o r p a traduir dues tragbdies de S b-focles i uns fragments de Pnd ar, i, sobretot, a acompanyar aquestestraduccions am b unes remarques qu e, per la densitat d'idees, desbor-den les expectac ions habituals d e les notes i dels com entar is?No cal ara reproduir, ni que sigui sumkriament, el que s'ha dittantes veg ades sobre la peculiaritat de la manera de Holderlin de pro-ced ir quan tradue ix, ni escau tampoc intervenir en la discussi histo-ricofilolb gica so bre les errades i els encerts de les seves traduccions.En canvi, atesa la incria i la deixadesa creixents -i la confusi-que caracteritzen en general la producci pobtica actual, si que pottenir interbs de fer avinents alguns dels supbsits que sostenen aques-tes traduccions i que poden ajudar a explicar-les. De fet, en elles cu l-m ina el procs de reflexi sobre un nus problemktic de fons , procsqu e, en efecte, s tota I'obra de Holderlin.El parkgraf inicial de la primera de les remarques a Sbfocles, lad ' ~ d i ~ei, ens situa al centre mateix de la seva tasca de traductor:

1.Georg e Steiner, After Babel, Londres, 1975,p. 254.

Manuel Carbonell 61


2/8


3/8

dealisme hegelih, des d'aquest punt de vista, doncs, per al qual lahistbria s una mera successi, baldament aquesta prengui la form ad'un progrs asc endent, les diferbncies es mostrarien sobretot entreles modernes culture s nacionals a occident segons la manera de refe-rir-se a l'origen com , a sabe r, el mn grec. Cert, aquest enfocaments operatiu en la manera de H olderlin de veure la situaci d'A lem a-nya al seu temps respecte a, posem per cas, F r a n ~ a , erb no li s su-ficient per a abastar la relaci estretament antitbtica entre, d'unabanda, tots nosaltres, els moderns, i, de I'altra, els antics, o msexactam ent dit, en tre els occidentals i els grecs. Per aixb l i cal trobarun element com al mn modern i al mn antic, a partir del qual esreveli I'antagonisme que oposa tots dos mons. Que hi hagi un nexecom aquest apo rta la ra que els dos termes oposats constitueixen untot harmbnicament travat. s per aixb que no hi podrh haver maioposici entre dos elements que pertanyin a hmbits essencialmentdistints. Per exe mp le, no hi pot haver oposici, almenys d'un a man e-ra imm ediata, entre, d'una banda, formes artstiques xineses, inqueso bants, i, de I'altra, europees. En canvi, s que n'hi ha entre form esgregues i fo rmes occid entals , perqui: aquestes ltimes estan intrin se-came nt lligades a les gregues. Per aixb Beda Allemann pot dir queccHolderlin explora I'oposici entre Grbcia i Hespbria [occident],precisament ja no com una simple oposici, sin com a diferbnciasignificativa a I'interior d'u n mateix horitz del trhgic),'Quin s, doncs, aquest fons com que es fa patent en la manerade concebre la tragbdia? Abans de veure quin pot ser aquest fons, calaclarir, perb, una de les dificultats que fan ms pens poder com-prendre la manera com Holderlin entn com s'han de traduir elsgrecs. s que en l'arrel de les seve s traduccions, perb tamb de la se-va prbpia poes ia, hi ha la necessitat d'aferrar fonamentalmen t i afer-mar fiablement el carhcter del que comenGa anomenant ecnostre)>que desprs designa amb termes que, dits literalment, ara indueixena ma lenteso s. Sn qualificatius d 'arrel romantica com ccnntionelleu,

3 . Cf Beda Allemann, ((Holderlin entre les Ancients et les Modernes)), dinsHiilderlin, Les Cahiers de L'Herne, Paris, 1989, p. 3 14.

Man uel Carbonell


4/8

(cpntriotischu i I'equ ivalent germ hnic ccvuterlndischn. Els seus him-nes sn>)vaterl~izrlischeu esizgeu: literalment ,ue correspondria a grans trets al que denominemecoccident>>.Aquesta idea s, per exemple, la que poematitza enI'himne titulat ceGerminia>>. n certa manera, doncs, les considera-cions holderlianes no es redueixen a la singularitat alemanya, sinque s'esten en a la pluralitat europea. I s en aquest sentit que tambs'adrecen a nosaltres i ens impliquen en el nostre sser histbric. Arab , aquest dual reconkixer-se en particular i en general no s res quees doni d'entrad a, sin que , com tot coneixement, s fruit d'un pro-cs cognitiu que arrenca necesshriament d'unes premisses molt so-vint poc o gens explicitades.Beda Allem ann, que ha estudiat a fons l 'obra de Holderlin, lesreuneix entorn d'u n concepte que aquest mateix, com tamb Goe the,Schiller i Sch legel, enca ra que en un sentit ben distint del d'aques ts,em pra per a definir ccl'activitat fonamentalment creadora de l'sserh u r n i ~ ~ .s el de Bildungstrieb, que podrem traduir, de moment persortir del pas, per


5/8

abans esm entat. El seu aba st, perb, s d'una tal m agnitud qu e, alhoraqu e trenca amb el determ inisme histbric d'arrel hegeliana, en situarles cond icions de possibilitat de I'esdevenir-se de la histbria no pas ala fi sin a I 'inici, permet a b r a ~ a ra comu nitat occidental en contra-posici a I'esperit comunitari grec. I passa que, segons l'ccimpulsformador,, i tal com aquest es plasma eminentment a la tragkdia gre-ga , Hespbries apareix com la inversi de Grbcia. N o podem ara deta-llar les caracterstiques d'aquest impuls formador ni veure com, ambell, s'explica la dinhmica de la presa de I'autoconscibncia, que s ,com Holderlin afirm a en passatges clau s, ctel ms difcil de du r a ter-me,). Valgui en tot cas aquest apunt: I'impuls formador e s manifestaen els grec s com a tendkncia a sortir de I'element que els s ms pro-pi, qu e s e l mn d e les forces de la natura governat pel foc celestedel pare Zeus, per dominar I'element que els s ms alib, que s elmn de les formes artstiques definit en la sobrietat terrestre de lamare Juno. En canvi, I'impuls formador en els occidental es mani-festa, certament tamb, com a tendbncia a abandonar l 'element mspropi (o, com diu, nacionai, que, perb, ara s precisament el mnorghnic de I'art, la sobrietat junoniana) per conquerir I'element msalib, que s en aquest cas el mn abrgic, s a dir, salva tge, informe,de les forces de la natura. Ara b, I'impuls formador no acaba en I'a-prop iaci de I'element alik, sin que ha de culminar en un retorn alpunt d e partida. I s que aquest impuls ateny un punt crtic . s el mo -me nt en qui: l 'atracci d e l'elemen t s'exerceix amb tanta intensitatque I'impuls s'ha de preservar revirant de direcci i tornant al puntde partida, ric de l que ha aprks a l'hmb it ms es tranger. Perb perqukaquesta revirada sigui efectiva s'ha d'acomp lir com a revirament ca-tegbric, s a dir, com a revoluci lotal de les categories i dels con-ceptes qu e determinen la prbpia Vaterlund, la prbpia phtria. Amb tot,si I'atracci de I'element alib s tan forta que s'excel~leix posseir-10 desm esuradam ent o, en termes de Ho lderlin, infinitament, llavorss'esborren els lmits del que s propi i se subverteix catastrbficamentl ' impuls formador. Llavors ja no s possible la nec ess kia vaterlan-dische U~nkehr ,a reve rsi al punt de partida, i aquesta phtria es pre-cip ita a la rui'na.


6/8

Aixb s el que passh a Grbcia i s per aixb que, com diu,


7/8

desencadena un dest] allb que [s] un mode original [s a dir: la fi-xaci de la llei], val, com a imitaci, per al ms prbpiament ciutadh[el que es troba ja d 'entrada immers en e l curs del d e ~ t i ] . ~Per aixb el parhgraf am b qub acaben les seves remarques a 1'Ant-gon a de Sbfocles, completa el senti t del parhgraf inicial a les d 3 ~ d i p

rei: ccsbfocles t ra. A quest s el d est del seu temps i la form a de laseva terra phtria. Per m s que s'idea litzi, per exem ple, que es busquiel moment ideal, no s lcit que, els modes de pensar propis d'unaphtria, alm enys pel que fa a l 'ordre com se subordinen els uns als al-tres, els m odif iqui el poeta que presenta el mn a escala redui'da. Pera nosaltres, [ s a dir, per als occidentals], la form a pobtica, [que pre-senta el mn a escala redui'da], s justament la ms idbn ia, perqubsens e ella l'infinit, [s a dir], l'esperit dels estats i del mn, noms espot copsar Iloscament. Les formes nacionals dels nostres poetes, onsigu i que ho sn, s n, tanmateix, preferibles, no pas perqub serveixinper a ap rendre l'esperit de l'bpoca, sin per a mantenir-10 ferm am enti per experimentar-10, una vegada que ha estat concebut i aprbs>>.Vet aqu perqub cal romandre tan atents al que la frase iniciala d r e ~ als poetes en tant que la tasca que s ms preferible: romandrefidels a les form es prbpies de la seva phtria, perqub, arran del neces-sari encontre amb l'element estranger, es pugui sostenir el dihlegamb I'estranger, al llarg del qual dihleg es concep i s'apropia l'espe-rit d e 1'i:poca7.Per aixb s d'u na importhncia vital per al nostre poble-qui sap si c>bocat a haver d'experimentar i sospe-sar fin s al fons qui: s propi i qui: s im prop i, qub s histbricamentnecessari i qub s histbricament superflu- que els nostres poetes si-guin capaGos d'un tal es for^. Perb en aixb hi ha latent el perill d e nomantenir I'equilibri entre el que H olderlin anomena


8/8

Llav ors ja noms seria possible no solament I'esmentada vista llosca,sin la ceguesa i el plany incessant d'aquell que ha esdevingut estran-ger en la seva prbpia phtria, com ~ d i ~ ,mb el record del qual Holder-lin conclou un dels darrers poemes.Els sofriments, que ~ d i ~uport&, ncom e ls d'un home pobre que es plany, perqui: l i manca alguna cosa.Fill de Laios, pobre estranger a G r i : ~ i a . ~

8. aEn blau adorable, floreix ... >, F. Holderlin, Himnes, rad. de Manuel Car-bonell, Barcelona, 1981, p. 187.

Reduccions

carbonell_les traduccions hölderlinianes dels grecs

Documents