caracteritzaciÓ i estat actual del compostatge … dactuacio... · color del material de...
TRANSCRIPT
CARACTERITZACIÓ I ESTAT ACTUAL DEL COMPOSTATGE CASOLÀ A CATALUNYA
Octubre 2009
Ser
veis
de
Sup
ort a
la G
estió
, S.L
. - C
IF: B
6279
5372
- C
/Pàd
ua 3
1, b
xos.
dre
ta. 0
8800
Vila
nova
i la
Gel
trú
Aquest estudi és un encàrrec efectuat per l’Ajuntament de Tiana, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a:
www.ent.cat
Autors: Dr. Ignasi Puig Ventosa (Coord.) Jaume Freire González
Ent, environment and management És una marca registrada de: Serveis de Suport a la Gestió, S.L. CIF: B62795372 C/Sant Joan, 39, 1r 08800 Vilanova i la Geltrú
Octubre 2009
3
CARACTERITZACIÓ I ESTAT ACTUAL DEL COMPOSTATGE CASOLÀ A CATALUNYA
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 5 2. DESCRIPCIÓ DEL TREBALL DE CAMP ................................................... 6
2.1. Tècnica de mostreig utilitzada .............................................................. 6 2.2. Protocol per al treball de camp ............................................................. 7
3. ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LES DADES ................................................. 8 3.1. Estadística descriptiva .......................................................................... 8 3.2. Dades personals .................................................................................. 13
3.2.1. Número de persones que es fan càrrec del compostador .............. 13 3.2.2. Edat del compostaire principal ........................................................ 14 3.2.3. Ocupació ......................................................................................... 14 3.2.4. Estudis ............................................................................................ 15
3.3. Característiques familiars ................................................................... 16 3.3.1. Número de residents ....................................................................... 16 3.3.2. Número d’esmorzars, dinars i sopars a la setmana ........................ 17 3.3.3. Temps mitjà de residència .............................................................. 18 3.3.4. Freqüència en la poda dels arbres .................................................. 19 3.3.5. Freqüència en la sega de gespa ..................................................... 19 3.3.6. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FORM .......... 20 3.3.7. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FV ................ 21
3.4. Característiques de l’habitatge ........................................................... 21 3.4.1. Superfície de l’habitatge ................................................................. 21 3.4.2. Número d’arbres i número d’arbres per metre quadrat de superfície total 23
3.5. Característiques del compostador ..................................................... 25 3.5.1. Antiguitat del compostador ............................................................. 25 3.5.2. Percentatge aproximat de restes de jardí i poda que s’aboquen dins el compostador .............................................................................................. 26 3.5.3. Percentatge aproximat de restes d’hort que s’aboquen dins el compostador ................................................................................................. 27 3.5.4. Percentatge aproximat de restes de cuina que s’aboquen dins el compostador ................................................................................................. 28 3.5.5. Utilització de material no generat a la pròpia parcel·la .................... 29 3.5.6. Freqüència de volteig del compostador .......................................... 30 3.5.7. Hores a la setmana que dedica al compostador ............................. 31 3.5.8. Freqüència de reg del compostador ............................................... 32 3.5.9. Freqüència d’extracció de compost ................................................ 33 3.5.10. Volum total de compost que extreu cada vegada ........................... 34 3.5.11. Model de compostador ................................................................... 35 3.5.12. Capacitat del compostador ............................................................. 35
3.6. Mesures manuals ................................................................................. 36
Octubre 2009
4
3.6.1. Forma de la base ............................................................................ 37 3.6.2. Situació del compostador ................................................................ 37 3.6.3. Temperatura del material a l’interior del compostador .................... 38 3.6.4. Humitat del material de l’interior del compostador .......................... 39 3.6.5. Densitat del material de l’interior del compostador ......................... 40 3.6.6. Valoració subjectiva de la maduresa del material del compostador 41 3.6.7. Prova del got ................................................................................... 42 3.6.8. Color del material de l’interior del compostador .............................. 42
3.7. Col·laboració i fiabilitat de les respostes proporcionades a les entrevistes ....................................................................................................... 43 3.8. Principals característiques del compostatge casolà a Catalunya ... 44
4. ANÀLISI BIVARIANT ............................................................................... 46 4.1. Relacions entre la variable ocupació i altres ..................................... 46 4.2. Relacions entre la variable edat i altres ............................................. 48 4.3. Relacions entre la variable estudis i altres ........................................ 53 4.4. Relacions entre la variable número de residents i altres ................. 57 4.5. Relacions entre variables climàtiques i altres ................................... 60
5. ANÀLISI TERRITORIAL I ANÀLISI ECONOMÈTRICA DE LES DADES 65 5.1. Anàlisi territorial a través de clústers espacials ............................... 66 5.2. Anàlisi economètrica ........................................................................... 68
5.2.1. Construcció del model teòric ........................................................... 68 5.2.2. Anàlisi economètrica ....................................................................... 69
6. PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS ......................................... 71 7. REFERÈNCIES ......................................................................................... 73 ANNEX I. PROTOCOL PER A LA RECOLLIDA DE DADES A COMPOSTADORS CASOLANS ..................................................................... 74
Recollida de dades ......................................................................................... 74 Entrevista personal ..................................................................................... 75 Característiques familiars .......................................................................... 76 Fotografies ................................................................................................... 78
Mesures manuals ............................................................................................ 78 Característiques del compostador ................................................................. 79 Condicions internes ....................................................................................... 79
Valoracions personals de l’entrevistador ..................................................... 81 ANNEX II. FORMULARIS UTILITZATS DURANT LES VISITES REALITZADES 83 ANNEX III. CÀLCUL DE LA VARIABLE “MATERIAL GESTIONAT PER CADA COMPOSTADOR” ........................................................................................... 87
Octubre 2009
5
CARACTERITZACIÓ I ESTAT ACTUAL DEL COMPOSTATGE
CASOLÀ A CATALUNYA 1. INTRODUCCIÓ
Per tal d’obtenir un millor coneixement de la quantitat de residus orgànics tractats en compostadors casolans, i amb l’objectiu final d’arribar a determinar un possible retorn del cànon de residus que contemplés el compostatge casolà, es va realitzar un estudi anomenat “Estudi del compostatge casolà a Catalunya” (Puig et. al., 2007), encarregat per l’Ajuntament de Tiana, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest estudi tenia com a objectiu la determinació d’un mètode de càlcul de les quantitats globalment gestionades pel compostatge casolà a Catalunya. Aquest havia de resultar fiable i de senzilla aplicació per a l’administració.1 A partir de tècniques economètriques es va obtenir una calculadora que estimava les quantitats més probables gestionades per un compostador a partir d’un conjunt de variables: el número de residents a la llars i les superfícies de jardí sec, humit i d’hort de l’habitatge on estava situat el compostador. Per a realitzar l’esmentat estudi es van realitzar 100 visites a diferents compostaires uniformement distribuïts per tota la geografia catalana –i que es poden considerar representatius d’aquesta–. De cada visita, mitjançant una enquesta, es van extreure 65 variables agrupades en 4 categories:
- dades personals - característiques familiars - característiques de l’habitatge - característiques del compostador
Addicionalment, es van prendre diverses mesures manuals directament als compostadors. Per a la determinació economètrica de la calculadora es van fer servir diverses d’aquestes variables obtingudes, però no es van utilitzar en la seva totalitat, ni es va realitzar una caracterització purament descriptiva d’aquestes.
1 Un estudi d’avaluació de diversos compostadors domèstics, mitjançant la realització d’experiments controlats amb diversos compostadors es troba a Rudé i Torres (2008).
Octubre 2009
6
Donada la poca informació que es disposa sobre la situació del compostatge casolà a Catalunya, l’objectiu del present estudi és, en primer lloc i a partir d’una major explotació de la base de dades que es disposa, realitzar-ne una caracterització. El capítol 2 conté una descripció de la tècnica de mostreig utilitzada, així com del treball de camp realitzat per a l’obtenció de les dades. El capítol 3 realitza una anàlisi estadística descriptiva de les dades. El capítol 4 realitza una anàlisi economètrica on es determinen relacions entre diverses variables recollides durant la presa de mostres. El capítol 5 conté un resum de resultats i conclusions. 2. DESCRIPCIÓ DEL TREBALL DE CAMP2
En aquest apartat es resumeix la tècnica de mostreig utilitzada a partir de la qual es va obtenir la mostra de compostadors on es van realitzar les visites, així com una descripció del protocol seguit per a portar a terme el treball de camp.3
2.1. Tècnica de mostreig utilitzada L’objectiu del mostreig era l’obtenció d’una mostra representativa del compostatge casolà a Catalunya, i per això va ser necessari utilitzar una tècnica que obtingués dades d’arreu de la geografia catalana. La tècnica escollida va ser la del mostreig bietàpic per conglomerats. A partir d’aquesta tècnica, els elements poblacionals –compostadors casolans en aquest cas– s’agruparen en diferents grups escollits de manera que estiguin geogràficament repartits per Catalunya. Els conglomerats –o grups territorials– escollits eren homogenis entre ells i heterogenis dins d’ells, és a dir, a cada conglomerat hi havia representada tota la variabilitat existent a la població sobre la qual es volia obtenir la mostra –p.e. respecte tipus de compostadors, tipus de famílies i habitatges, etc.–. Un cop els elements es van agrupar en conglomerats es va escollir un nombre determinat d’elements de cada conglomerat de manera aleatòria simple. Es va escollir una mostra de 100 compostadors representatius de tota la població de compostadors a Catalunya. Donat que es tenien computats un total de 5.778 compostadors repartits per tot el territori català, la intensitat del mostreig fou de l‘1,7% –100/5.778–.
2 S’annexa un CD amb les fitxes de la recollida de dades i fotografies realitzades als compostadors. 3 Per a més detalls consultar l’estudi Puig, I., Freire, J. i J. Rodrigo (2008). Estudi del compostatge casolà a Catalunya. Ajuntament de Tiana i Agència de Residus de Catalunya.
Octubre 2009
7
Per tal d’evidenciar al màxim les diferències geogràfiques existents entre compostadors a diferents àrees geogràfiques de Catalunya es va agrupar la població en 25 conglomerats, pel que cada conglomerat englobava en mitjana 231,12 –5.778/25– compostadors. Aquesta xifra s’anomena interval de mostreig (IM). A continuació s’enumeren els passos realitzats per a agrupar els elements poblacionals:
- Realització del llistat de municipis amb el número de compostadors que es tenen comptabilitzats de cada municipi.
- Establiment de l’acumulatiu de compostadors al costat del número de compostadors del municipi.
- El primer conglomerat inclou aquells municipis que abasti l’IM, és a dir, en aquest cas, fins on arribi l’acumulat de 231 compostadors.
- El segon conglomerat abasta els municipis fins on arriba el número que resulta de multiplicar per dos l’IM.
- El tercer i successius conglomerats s’han establert multiplicant el número de conglomerat per l’IM.
Un cop determinats els municipis inclosos dins de cadascun dels 25 conglomerats es van establir els compostadors als quals es van realitzar les visites. Es van escollir quatre compostadors dins de cada conglomerat, per a fer un total de 100. Per a fer-ho de manera aleatòria simple es van generat quatre números aleatoris per grup, que indiquen el número d’ordre de compostador a visitar a cada municipi.
2.2. Protocol per al treball de camp Un cop seleccionada la mostra es va procedir a realitzar un protocol per a realitzar el treball de camp als compostadors seleccionats durant la fase de mostreig. L’Annex I. Protocol per a la recollida de dades a compostadors casolans conté una explicació detallada de cadascun dels passos que es van portar a terme durant les visites als compostadors. Addicionalment, es van realitzar diverses fotografies de cada compostador visitat. Aquest protocol conté tres parts diferenciades:
1. La primera part és una entrevista personal per conèixer característiques personals, socials i culturals dels compostaires així com les pràctiques individuals associades al funcionament del compostador en particular.
Octubre 2009
8
2. La segona part és un conjunt de mesures realitzades de manera manual per tal de conèixer característiques dels compostadors, així com del material que hi ha a l’interior.
3. La tercera part conté valoracions personals per part de la persona que realitza el treball de camp.
Es van realitzar les visites als compostaires aplicant els passos que indica el protocol i prenent notes en uns formularis específicament preparats per a la posterior tabulació de les dades. Del temps total destinat al treball de camp es va destinar aproximadament un 40% a desplaçaments fins a les diferents ubicacions dels compostadors arreu del territori català. Del 60% restant, en terme mig, el temps destinat per cada visita va ser d’uns 50 minuts, dels quals el 60% es va dedicar a les mesures manuals i el 40% a complimentar el formulari. Les visites es van realitzar entre el maig i l’octubre de 2007. La redacció de l’informe va finalitzar el març del 2008. 3. ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LES DADES
En aquest apartat s’ha realitzat una anàlisi descriptiva de les variables que s’han considerat més rellevants –o que aportaven informació més interessant– recollides durant les visites als compostadors. En aquesta anàlisi s’han calculat els principals estadístics descriptius de cada variable.
3.1. Estadística descriptiva A continuació es descriu el procés que s’ha seguit per a fer una caracterització descriptiva bàsica de les variables analitzades. S’han calculat els principals estadístics per tal d’aportar el major grau d’informació possible. Per a aquelles distribucions binomials, multinomials4 amb un número baix de casos en les respostes o de variables qualitatives simplement s’han establert els percentatges obtinguts de cada cas amb un gràfic representatiu segons la variable. 4 Binomials són les variables que tenen dos possibilitats de resposta –anomenats successos en estadística, quan per exemple la resposta pot ser de sí o no, o entre dos possibilitats a escollir una–. Multinomial fa referència a variables amb possibilitat de tres o més successos.
Octubre 2009
9
Per a aquelles distribucions multinomials quantitatives amb un nombre elevat de casos, s’han calculat alguns estadístics bàsics de descripció de les sèries com són la mitjana, la mediana i la moda, com a mesures de tendència central; i la variança i la desviació estàndard, com a mesures de dispersió. Addicionalment s’han calculat l’asimetria i la curtosi de les funcions de distribució de les variables –també anomenades moments centrals de tercer i de quart ordre, respectivament–, per a contemplar altres aspectes, així com determinades propietats estadístiques de les variables analitzades. D’aquesta manera s’obté un coneixement més profund de les distribucions, amb la possibilitat de testar la seva normalitat estadística. També s’han calculat altres estadístics que poden aportar informació addicional, com són el rang, el mínim i el màxim. S’han inclòs gràfics i histogrames de freqüències segons la variable analitzada, en funció de les característiques de cadascuna. A continuació s’explica més detalladament el significat de cadascun d’aquests estadístics descriptius i d’altres conceptes que apareixen a cada variable descrita:
• Mitjana aritmètica: és la mesura de concentració més utilitzada d’una distribució, ja que és el valor central d’aquesta. Correspon a la suma dels valors de totes les observacions dividit pel nombre d’observacions de la mostra.
• Mediana: és el valor de la variable que, un cop ordenades, deixa el mateix
número d’observacions a la dreta que a l’esquerra d’aquest. És a dir, el 50% de les observacions es troben per sota de la mediana, mentre que l’altre 50% es troben per damunt.
• Moda: És el valor de la observació que succeeix amb més freqüència. • Desviació estàndard: És una mesura de dispersió que informa sobre la
mitjana aritmètica de les desviacions que tenen els valors d’una variable, en relació al seu valor mitjà, expressada en les mateixes unitats que la variable.
• Variança: És una mesura de dispersió que mostra la mitjana aritmètica de
les desviacions respecte al seu valor mitjà, elevades al quadrat. • Rang o recorregut: És la diferència entre el valor màxim i el valor mínim
d’una distribució.
Octubre 2009
10
• Mínim – Màxim: són respectivament el valor mínim i el valor màxim d’una
distribució. • Funció de densitat: donada una variable aleatòria, la seva funció de
densitat f(x), representa com es distribueixen les probabilitats que ocorri un succés, en relació al seu resultat obtingut, és a dir en l’eix d’abscisses es dibuixen les probabilitats i en el d’ordenades els possibles successos de la variable.
• Curtosi: la curtosi és una mesura de l’apuntalament d’una funció de
distribució entorn la mitjana de la distribució. Determina el grau de concentració que presenten els valors en la regió central de la distribució. Un valor igual a tres –o a zero, segons es calculi– representa una funció de distribució mesocúrtica, un valor menor que tres representa una distribució platocúrtica i un valor major que tres representa una distribució leptocúrtica.
Gràfic 1. Funcions de densitat mesocúrtica, leptocúrtica i platocúrtica
• Asimetria: l’asimetria –mesurada a través del coeficient d’asimetria de Pearson o d’altres– mostra si les dades estan distribuïdes simètricament respecte la mitjana. En el cas que aquest tingui un valor de 0, significa simetria de la distribució en relació a la mitjana, un valor positiu indica un biaix cap a la dreta i un valor negatiu indica un biaix cap a l’esquerra de la mitjana.
Mesocúrtica Leptocúrtica Platocúrtica
Mitjana
Octubre 2009
11
Gràfic 2. Asimetria d’una funció de distribució
• Histograma de freqüències: és un gràfic de barres de la distribució de les observacions d’una variable. L’eix horitzontal representa un interval de valors de les variables mentre que el vertical representa la freqüència amb que l’interval representat es repeteix –freqüència absoluta–. Així doncs l’amplada de les barres mostra l’amplada de l’interval dels valors representats mentre que l’alçada és proporcional al número de vegades que succeeixen els valors de dins de l’interval.
A continuació es presenten les formes dels histogrames de freqüències que responen als patrons de comportament més típics:
1. Simètrica en forma de campana de Gauss: correspon a la forma de campana habitual que representa la variabilitat deguda a causes aleatòries. Es caracteritza perquè les observacions equidistants del màxim central tenen la mateixa freqüència. Aquesta seria la forma d’una distribució estadísticament normal.
Gràfic 3. Histograma simètric o en forma de campana de Gauss
2. Histograma amb dos màxims: aquest és l’histograma d’una distribució bimodal. Acostuma a aparèixer quan hi ha dades barrejades de diferent origen centrades en valors diferents, tot i que pot succeir per altres causes, com ara una mostra petita.
Mitjana MitjanaModa
ModaModa Mitjana
SimètricaAsimètrica cap a
l'esquerraAsimètrica cap
a la dreta
Octubre 2009
12
Gràfic 4. Histograma d’una distribució bimodal
3. Histogrames asimètrics: aquests poden estar esbiaixats a la dreta o a l’esquerra i tindrien una forma com la que figura al Gràfic 2.
4. Histogrames que no segueixen un patró de comportament
general. Aquest patró de comportament pot ser degut a múltiples causes.
Gràfic 5. Histograma d’una distribució sense un patró de comportament general
• Normalitat d’una distribució: també anomenada distribució gaussiana, es produeix quan la distribució de les dades compta amb un coeficient d’asimetria proper a zero i una curtosi propera a tres. Aquest criteri és important degut a que molts procediments d’inferència estadística requereixen que les dades es distribueixin normalment.
Octubre 2009
13
El principal avantatge de la distribució normal radica en el supòsit de que el 95% dels valors es troba dins d’una distància de dues desviacions estàndard de la mitjana aritmètica, és a dir, agafant la mitjana aritmètica i sumant i restant dues vegades la desviació estàndard, el 95% dels casos es trobarien dins del rang de valors.
A través del test de Jarque-Bera es pot determinar si es pot acceptar que una variable aleatòria segueix una distribució normal o no. Gràfic 6. Funció de densitat normal d’una variable aleatòria
3.2. Dades personals Aquest apartat conté una descripció i anàlisi estadística descriptiva de les variables corresponents a la categoria de dades personals.
3.2.1. Número de persones que es fan càrrec del compostador Aquesta variable ha obtingut que en un 93% dels casos se’n ocupa una persona del compostador, mentre que el 7% restant ho fan dues persones. Gràfic 7. Número de persones que es fan càrrec del compostador
Una persona93%
Dues persones
7%
95%
2*desv. Est. 2*desv. Est.
Octubre 2009
14
3.2.2. Edat del compostaire principal
Per a aquesta variable s’han obtingut els estadístics que es mostren a la Taula 1. Taula 1. Principals estadístics descriptius per a la variable “edat del compostaire”
Estadístic Valor Mitjana 53,64 Mediana 55 Moda 53 Desviació estàndard 13,47 Variança 181,42 Curtosi 2,81 Coeficient d’asimetria de Pearson -0,118 Rang 71 Mínim 14 Màxim 85 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– Sí
Gràfic 8. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “edat del compostaire”
3.2.3. Ocupació Per a la variable ocupació del compostaire principal es van establir cinc categories diferents: jubilat, estudiant, empresari, assalariat, autònom i altres. El Gràfic 9 mostra el percentatge de casos de la mostra en cada categoria.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82 85 88 91 94 97 100
Edat
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
15
Gràfic 9. Percentatge de casos de les cinc categories d’ocupació
S’observa com majoritàriament els compostaires són assalariats i en segon lloc jubilats; el menor percentatge de casos correspon als estudiant, amb només l’1%.
3.2.4. Estudis Per a la variable estudis del compostaire principal es van establir quatre categories: sense estudis, estudis de primària, estudis de secundària i estudis universitaris o superiors. El Gràfic 10 mostra els percentatges obtinguts en cada cas. Gràfic 10. Percentatge de casos de les quatre categories d’estudis
Segons l’Idescat, a Catalunya hi ha un 13% de la població sense estudis, un 51,8% amb primària, un 27,8% amb secundària i un 6,6% amb titulacions superiors, pel que s’observa com el compostaire mitjà està per damunt de la mitjana catalana quant a educació.
Jubilats33%
Autònoms12%
Empresaris9%
Estudiants1%
Assalariats40%
Altres5%
Sense estudis 5%
Primària 22%
Secundària 23%
Universitaris o superiors
50%
Octubre 2009
16
3.3. Característiques familiars
Aquest apartat conté una descripció i anàlisi estadística de les variables corresponents a la categoria de característiques familiars.
3.3.1. Número de residents Per a aquesta variable s’han obtingut els estadístics que mostra la Taula 2. Taula 2. Principals estadístics descriptius per a la variable “número de residents”
Estadístic Valor Mitjana 3,62 Mediana 3 Moda 4 Desviació estàndard 1,64 Variança 2,71 Curtosi 12,45 Coeficient d’asimetria de Pearson 2,28 Rang 11 Mínim 2 Màxim 13 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
El coeficient d’asimetria mostra una funció molt esbiaixada cap a la dreta i lleugerament platicúrtica. Segons l’Idescat, la mitjana de residents a Catalunya és de 2,79, projectats pel 2007 en l’escenari tendencial, pel que a les llars on hi ha compostadors el número d’habitants és més elevat que la mitjana catalana.
Octubre 2009
17
Gràfic 11. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “número de residents”
3.3.2. Número d’esmorzars, dinars i sopars a la setmana Pel que fa als esmorzars, en un 4% dels casos els residents no esmorzen cap dia a la setmana al lloc on és el compostador, en un 2% dels casos ho fan 3 dies i en un 94% ho fan 7 dies. Pel que fa als dinars, en un 12% dels casos els residents no dinen cap dia a la setmana a l’habitatge on és el compostador, en un 4% ho fan 2 dies, en un 5% ho fan 3 dies i en un 79% ho fan 7 dies. Pel que fa als sopars en un 4% dels casos els residents no sopen cap dia a la setmana al lloc on és el compostador, en un 3% dels casos ho fan 3 dies i en un 93% ho fan 7 dies.
0
5
10
15
20
25
30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Número de residents
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
18
Gràfic 12. Nombre d’esmorzars, dinars i sopars fets a casa per setmana en la residència on és el compostador
S’observa com, majoritàriament, s’esmorza, es dina i es sopa a diari en la residència on és el compostador.
3.3.3. Temps mitjà de residència Pel que fa el temps mitjà de residència a l’habitatge on està situat el compostador, mesurat en dies/any, en un 2% dels casos declaren que hi resideixen la meitat de l’any, en un 1% ho fan 300 dies l’any i en un 97% ho fan 365 dies l’any5.
5 Dades sense considerar els dies de vacances.
0%10%20%
30%40%50%60%70%
80%90%
100%
0 dies a lasetmana
1 dia a lasetmana
2 dies a lasetmana
3 dia a lasetmana
4 dies a lasetmana
7 dies a lasetmana
% d
e ca
sos
Esmorzars Dinars Sopars
Octubre 2009
19
Gràfic 13. Percentatge de casos de la variable “temps mitjà de residència”
3.3.4. Freqüència en la poda dels arbres Pel que fa a la freqüència en la poda dels arbres, el 72% dels enquestats poda els arbres un cop l’any, el 17% no sap/no contesta, el 3% ho fan menys d’un cop l’any, el 4% ho fan dos cops l’any i un 4% no ho fa mai. Gràfic 14. Percentatge de casos de la variable “freqüència en la poda dels arbres”
3.3.5. Freqüència en la sega de gespa Pel que fa la freqüència en la sega de gespa s’ha diferenciat entre l’hivern i l’estiu. El Gràfic 15 mostra el percentatge de casos en les respostes dels enquestats.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
La meitat de l'any 300 dies l'any 365 dies l'any
% d
e ca
sos
Un cop l'any 72%
NS/NC 17%
< d'un cop l'any 3%
Dos cops l'any 4% Mai 4%
Octubre 2009
20
Gràfic 15. Percentatge de casos de la variable “freqüència en la sega de gespa”
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
NS/NC < 1 copal mes
1 cop almes
2 cop almes
3 copsal mes
4 copsal mes
5 copsal mes
6 copsal mes
% d
e ca
sos
Hivern Estiu
S’observa com el major nombre de casos es dóna en menys d’un cop al mes a l’hivern i en 4 cops al mes a l’estiu, pel que hi ha una major freqüència de sega de la gespa a l’estiu.
3.3.6. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FORM Es va preguntar als enquestats si disposen de servei de recollida de FORM al seu municipi i, si és així, si l’utilitzen. El 50,54% van contestar que sí que en disposen i el 37,63% que l’utilitzen, és a dir, un 74,47% dels que en disposen. Gràfic 16. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FORM
0%
10%20%
30%40%
50%
60%70%
80%90%
100%
Disposa del servei de recollida dela FORM
L'utilitza
% d
e ca
sos
Octubre 2009
21
La majoria de compostaires que disposen de servei de recollida de FORM l’utilitza, concretament un 74,47%.
3.3.7. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FV També es va preguntar sobre la disponibilitat i utilització del servei de recollida de fracció vegetal. En aquest cas, el 24,73% dels enquestats va afirmar disposar-ne, mentre que el 21,5% diu que l’utilitza, és a dir, un 86,96% dels que en disposen. Gràfic 17. Disponibilitat i utilització del servei de recollida de la FV
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Disposa del servei de recollida de la FV
L'utilitza
% d
e ca
sos
De la mateixa manera que per la FORM, la majoria de compostaires que disposa de servei de recollida de FV l’utilitza, concretament un 86%.
3.4. Característiques de l’habitatge Aquest apartat conté una descripció i anàlisi estadística de les variables corresponents a la categoria de característiques de l’habitatge on és situat el compostador.
3.4.1. Superfície de l’habitatge Dins la categoria superfície de l’habitatge on és situat el compostador s’han recollit dades de cinc variables diferents: superfície de jardí sec, superfície de jardí
Octubre 2009
22
humit, superfície d’hort, superfície artificial6 i superfície total –totes elles en m2–. A continuació, la Taula 3 mostra els principals estadístics de la mostra per a cadascuna d’aquestes variables. Taula 3. Principals estadístics descriptius per a la variables de superfície de l’habitatge on és situat el compostador
Estadístic Superfície de jardí sec
Superfície de jardí humit
Superfície d’hort
Superfície artificial
Superfície total
Mitjana 396,16 243,64 106,57 300,68 1.649,07Mediana 50 85 7 250 600Moda 0 0 0 200 600Desviació estàndard 1.326,05 403,46 221,56 212,25 3.089,28Variança 1.758.414 162.777 49.089 45.048 9.543.625Curtosi 38,94 13,77 21,46 4,92 15,51Coeficient d’asimetria de Pearson
6,03 2,95 3,93 1,38 3,56
Rang 9.500 2.500 1.500 950 17.910Mínim 0 0 0 50 90Màxim 9.500 2.500 1.500 1.000 18.000Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança–
No No No No No
S’observa com als habitatges dels compostaires, la tipologia de superfície amb més metres quadrats és, en mitjana, la superfície de jardí sec –amb 396,16 m2–, que correspondria a aquella superfície de jardí amb vegetació mediterrània; en segon lloc la superfície artificial –amb 300,68 m2–, que correspondria a la casa, garatge, etc.; en tercer lloc se situa la superfície de jardí humit –amb 243,64 m2–, que correspondria a la superfície de jardí amb vegetació atlàntica –gespa–; i finalment la superfície d’hort –amb 106,57 m2–. Per a aquestes variables només s’ha representat l’histograma de freqüències de la variable “superfície total”, com mostra el Gràfic 18, ja que els de les altres variables tenen una forma similar.
6 La superfície artificial correspon als metres quadrats de la planta construïda com a casa i altres superfícies com el garatge, piscina, superfície enrajolada, pistes esportives, etc.
Octubre 2009
23
Gràfic 18. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “Superfície total”
3.4.2. Número d’arbres i número d’arbres per metre quadrat de superfície total
Dins d’aquesta categoria s’han recollit dades sobre el número d’arbres de fulla caduca i de fulla perenne. A partir de les variables del número d’arbres s’ha calculat una nova variable que mostra el número d’arbres per metre quadrat de superfície total dels habitatges on és situat el compostador. La Taula 4 resumeix els principals estadístics de les tres variables.
0
5
10
15
20
25
30
060
01.2
001.8
002.4
003.0
003.6
004.2
004.8
005.4
006.0
006.6
007.2
007.8
008.4
009.0
009.6
00
10.20
0
10.80
0
11.40
0
12.00
0
Superfície en m2
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
24
Taula 4. Principals estadístics descriptius per a la variable de número d’arbres de fulla caduca, de fulla perenne i de número d’arbres per metre quadrat de superfície total de l’habitatge on és el compostador
Estadístic Número d’arbres de fulla caduca
Número d’arbres de fulla perenne
Número d’arbres totals per m2 de superfície total
Mitjana 12,92 11,53 0,0169 Mediana 5 4 0,0149 Moda 0 0 0 Desviació estàndard 24,45 25,75 0,0172 Variança 597,92 662,99 0,0003 Curtosi 12,52 16,27 9,55 Coeficient d’asimetria de Pearson 3,24 3,74 2,2125
Rang 125 150 0,1 Mínim 0 0 0 Màxim 125 150 0,1 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No No No
S’observa com, en mitjana, els compostaires tenen 12,92 arbres de fulla caduca i 11,53 arbres de fulla perenne. En mitjana hi ha 0,017 arbres per metre quadrat de superfície total. El Gràfic 19 representa l’histograma de freqüències i el percentatge acumulat de la nova variable “número d’arbres per metre quadrat de superfície total dels habitatges on és situat el compostador”.
Octubre 2009
25
Gràfic 19. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la nova variable “número d’arbres per metre quadrat de superfície total de l’habitatge on és situat el compostador”
3.5. Característiques del compostador Aquest apartat conté una descripció i anàlisi estadística de les variables corresponents a la categoria de característiques del compostador.
3.5.1. Antiguitat del compostador A continuació la Taula 5 mostra els principals estadístics descriptius de la variable antiguitat del compostador –en anys–.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
0,000 0,006 0,012 0,018 0,024 0,030 0,036 0,042 0,048 0,054 0,060 0,066 0,072 0,078 0,084 0,090 0,096
Arbres / m2 superfície
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
26
Taula 5. Principals estadístics descriptius per a la variable “antiguitat del compostador”
Estadístic Valor (en anys) Mitjana 3,46 Mediana 2 Moda 2 Desviació estàndard 4,89 Variança 23,96 Curtosi 25,31 Coeficient d’asimetria de Pearson 4,36 Rang 35,90 Mínim 0,1 Màxim 36 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
S’observa com, en mitjana, els compostadors tenen una antiguitat de 3 anys i mig. Gràfic 20. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “antiguitat del compostador”
3.5.2. Percentatge aproximat de restes de jardí i poda que s’aboquen dins el compostador
A continuació, la Taula 6 mostra els principals estadístics descriptius de la variable percentatge de restes de jardí i poda que s’aboquen dins el compostador.
0
5
10
15
20
25
0 1,6 3,2 4,8 6,4 8 9,6 11,2 12,8 14,4 16 17,6 19,2 20,8 22,4 24 25,6 27,2 28,8 30,4 32 33,6 35,2 36,8 38,4
Antiguitat del compostador (anys)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
27
Taula 6. Principals estadístics descriptius per a la variable “percentatge de restes de jardí i poda que s’aboquen dins el compostador”
Estadístic Valor Mitjana 54% Mediana 50% Moda 50% Desviació estàndard 2,68% Variança 7,18% Curtosi 2,19 Coeficient d’asimetria de Pearson -0,18 Rang 100% Mínim 0% Màxim 100% Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– Sí
La major part de les restes que s’aboquen als compostadors són de jardí i poda –un 54%–, pel que els compostaires utilitzen majoritàriament els compostadors per abocar-hi aquest tipus de residu. Gràfic 21. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “percentatge de restes de jardí i poda que s’aboquen dins el compostador”
3.5.3. Percentatge aproximat de restes d’hort que s’aboquen dins el compostador
A continuació, la Taula 7 mostra els principals estadístics descriptius de la variable percentatge de restes d’hort que s’aboquen dins el compostador.
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95%
% de restes de jardí i poda
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
28
Taula 7. Principals estadístics descriptius per a la variable “percentatge de restes d’hort que s’aboquen dins el compostador”
Estadístic Valor
Mitjana 13,42% Mediana 0% Moda 0% Desviació estàndard 2,2% Variança 4,79% Curtosi 5,33 Coeficient d’asimetria de Pearson 1,795 Rang 100% Mínim 0% Màxim 100% Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
El 13,42% dels residus abocats dins els compostadors són de restes d’hort. Gràfic 22. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “percentatge de restes d’hort que s’aboquen dins el compostador”
3.5.4. Percentatge aproximat de restes de cuina que s’aboquen dins el compostador
A continuació, la Taula 8 mostra els principals estadístics descriptius de la variable percentatge de restes de cuina que s’aboquen dins el compostador.
0
10
20
30
40
50
60
70
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95%
% de restes d'hort
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
29
Taula 8. Principals estadístics descriptius per a la variable “percentatge de restes de cuina que s’aboquen dins el compostador”
Estadístic Valor Mitjana 32,8% Mediana 30% Moda 50% Desviació estàndard 22,96% Variança 5,27% Curtosi 2,45 Coeficient d’asimetria de Pearson 0,315 Rang 90% Mínim 0% Màxim 90% Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– Sí
S’observa com gairebé un terç –un 32,8%– dels residus abocats als compostadors són de restes de cuina. Gràfic 23. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “percentatge de restes de cuina que s’aboquen dins el compostador”
3.5.5. Utilització de material no generat a la pròpia parcel·la El Gràfic 24 mostra el percentatge de casos d’utilització o no utilització de material generat a la seva pròpia parcel·la.
0
5
10
15
20
25
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95%
% de restes de cuina
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
30
Gràfic 24. Percentatge de casos de la variable “utilització de material no generat a la pròpia parcel·la”
Majoritàriament –un 80% dels casos–, els compostaires enquestats no aboquen als compostadors material generat a l’exterior de la seva parcel·la.
3.5.6. Freqüència de volteig del compostador A continuació, la Taula 9 mostra els principals estadístics descriptius de la variable freqüència de volteig del compostador –cops al mes–. Taula 9. Principals estadístics descriptius per a la variable “freqüència de volteig del compostador” –cops al mes–
Estadístic Valor Mitjana 4,82 Mediana 2 Moda 0 Desviació estàndard 7,73 Variança 59,78 Curtosi 8,32 Coeficient d’asimetria de Pearson 2,55 Rang 30 Mínim 0 Màxim 30 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
El volteig del compostador es realitza, en mitjana, 4,82 cops al mes, el que suposaria poc mes d’un cop a la setmana.
Utilitza material de fora de la
pròpia parcel·la 20%
No utilitza material de fora
de la pròpia parcel·la 80%
Octubre 2009
31
Gràfic 25. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “freqüència de volteig del compostador”
3.5.7. Hores a la setmana que dedica al compostador A continuació, la Taula 10 mostra els principals estadístics descriptius de la variable hores a la setmana que dedica al compostador. Taula 10. Principals estadístics descriptius per a la variable “hores a la setmana que dedica al compostador”
Estadístic Valor Mitjana 0,53 Mediana 0,5 Moda 0,5 Desviació estàndard 0,36 Variança 0,13 Curtosi 7,42 Coeficient d’asimetria de Pearson 1,90 Rang 1,9 Mínim 0,1 Màxim 2 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
Pel que fa el temps dedicat al compostador s’observa com, en mitjana, el compostaire dedica poc mes de mitja hora a la setmana al compostador.
0
5
10
15
20
25
0 2 3 5 6 8 9 11 12 14 15 17 18 20 21 23 24 26 27 29
Freqüència de volteig del compostador (cops al mes)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
32
Gràfic 26. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “hores a la setmana que dedica al compostador”
3.5.8. Freqüència de reg del compostador Per a aquesta variable es van establir quatre categories possibles de resposta: un cop per setmana, un cop al mes, ocasionalment i mai. El Gràfic 27 mostra el percentatge de casos de cadascuna de les categories. Gràfic 27. Percentatge de casos de la variable “freqüència de reg del compostador”
Majoritàriament, el compostador o bé no es rega mai –un 47% dels casos–o bé es rega ocasionalment –un 45% dels casos–. Els resultats obtinguts indueixen a pensar que probablement s’està regant menys del que caldria. Sense un manteniment dels valors òptims d’humitat, els processos de compostatge tendeixen a alentir-se, les reduccions de volum que tenen lloc són menors, les
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0,00 0,10 0,20 0,30 0,40 0,50 0,60 0,70 0,80 0,90 1,00 1,10 1,20 1,30 1,40 1,50 1,60 1,70 1,80 1,90 2,00
Hores de dedicació al compostador (a la setmana)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Un cop per setmana
5%Un cop al mes
3%
Ocasionalment45%
Mai47%
Octubre 2009
33
extraccions de compost són d’un volum major al teòricament esperable i la qualitat del compost, en termes d’estabilitat de la matèria orgànica, també és menor.
3.5.9. Freqüència d’extracció de compost A continuació, la Taula 11 mostra els principals estadístics descriptius de la variable freqüència d’extracció de compost –en vegades/any–. Taula 11. Principals estadístics descriptius per a la variable “freqüència d’extracció de compost” –vegades/any–
Estadístic Valor Mitjana 2,23 Mediana 1 Moda 1 Desviació estàndard 3,24 Variança 10,49 Curtosi 30,93 Coeficient d’asimetria de Pearson 5,04 Rang 23,5 Mínim 0,5 Màxim 24 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
Pel que fa la freqüència d’extracció de compost, s’observa com, en mitjana, es produeixen poc més de dues extraccions l’any. Gràfic 28. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “freqüència d’extracció de compost –vegades / any–”
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
0,0 1,5 3,0 4,5 6,0 7,5 9,0 10,5 12,0 13,5 15,0 16,5 18,0 19,5 21,0 22,5 24,0
Freqüència d'extracció de compost (vegades / any)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
34
3.5.10. Volum total de compost que extreu cada vegada A continuació, la Taula 12 mostra els principals estadístics descriptius de la variable volum total de compost que extreu cada vegada –en litres–. Taula 12. Principals estadístics descriptius per a la variable “volum total de compost que extreu cada vegada” –en litres–
Estadístic Valor Mitjana 326,08 Mediana 200 Moda 200 Desviació estàndard 338,34 Variança 114.473,65 Curtosi 10,15 Coeficient d’asimetria de Pearson 2,33 Rang 1.992 Mínim 8 Màxim 2.000 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
En mitjana s’extreuen 326 litres de compost en cada extracció realitzada, tot i que com s’observa al Gràfic 29 hi ha alguns casos extrems que fan pujar aquesta mitjana. Gràfic 29. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “volum total de compost que extreu cada vegada” –en litres–
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000
Volum total de compost que extreu cada vegada (litres)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
35
3.5.11. Model de compostador
S’han establert quatre categories de resposta a la pregunta model de compostador: de l’empresa compostadores.com, de plàstic d’altres marques, de fusta i altres. A continuació el Gràfic 30 mostra el percentatge de casos de cada categoria. Les altres tres categories –que no corresponen a compostadors de compostadores.com– generalment corresponen a altres marques, si bé en alguns casos són de fabricació pròpia. Gràfic 30. Percentatge de casos de la variable “model de compostador”
Fusta10%
Plàstic altres marques
17%
Compostadores.com70%
Altres3%
S’observa com la major part dels compostaires –un 70% dels enquestats– disposa del model de compostadores.com, en menor mesura d’altres models de plàstic d’altres marques –un 17%–, o minoritàriament de compostadors de fusta o altres –un 10% i un 3% respectivament–.
3.5.12. Capacitat del compostador La Taula 13 mostra els principals estadístics descriptius de la variable capacitat del compostador –en litres–. En els casos en què aquesta informació no estava directament especificada en el compostador, es procedia a mesurar a partir de les mides del mateix. En casos excepcionals era una informació declarada pel compostaire.
Octubre 2009
36
Taula 13. Principals estadístics descriptius per a la variable “capacitat del compostador” –en litres–
Estadístic Valor Mitjana 776,53 Mediana 500 Moda 420 Desviació estàndard 571,25 Variança 326.330,11 Curtosi 12,48 Coeficient d’asimetria de Pearson 3 Rang 3.900 Mínim 100 Màxim 4.000 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
La capacitat mitjana dels compostadors visitats és de 776,5 litres. En aquesta variable també es troben casos extrems que poden sobreestimar aquesta mitjana –veure Gràfic 31–. Gràfic 31. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “capacitat del compostador” –en litres–
3.6. Mesures manuals Aquest apartat conté una descripció i anàlisi estadística de les variables corresponents a la categoria de mesures manuals, que bàsicament es refereixen a les característiques del compostador i del material que conté.
0
5
10
15
20
25
30
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 1.800 1.900 2.000
Capacitat compostador (litres)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
37
3.6.1. Forma de la base Per a la variable “forma de la base” es van establir quatre categories de possibles respostes: rectangular, hexagonal, octogonal i altres. El Gràfic 32 mostra el percentatge de casos de cadascuna de les categories. Gràfic 32. Percentatge de casos de la variable “forma de la base”
3.6.2. Situació del compostador Per a la variable “situació del compostador” es van establir dues categories de possibles respostes: sobre el sòl o sobre una superfície artificial. A continuació, el Gràfic 33 mostra el percentatge de casos de les dues categories. Gràfic 33. Percentatge de casos de la variable “situació del compostador”
Altres2%
Octogonal11%Hexagonal
20%
Rectangular67%
Superfície artificial
3%
Sòl97%
Octubre 2009
38
3.6.3. Temperatura del material a l’interior del compostador La Taula 14 mostra els principals estadístics descriptius de la variable temperatura del material de l’interior del compostador –en ºC–. Es va calcular una mitjana de la temperatura presa a diversos punts de l’interior del compostador (generalment 3). Taula 14. Principals estadístics descriptius per a la variable “temperatura assolida pel material de l’interior del compostador” –en ºC–
Estadístic Valor Mitjana 30,18 Mediana 28,4 Moda 28 Desviació estàndard 8,05 Variança 64,83 Curtosi 7,17 Coeficient d’asimetria de Pearson 1,72 Rang 46,8 Mínim 18,9 Màxim 65,7 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– No
S’observa com, en el moment de fer les mesures, la temperatura a l’interior dels compostadors era, en mitjana de 30,18 ºC. La baixa temperatura mitjana a l’interior dels compostadors mostraria una activitat biològica mitjana baixa. Aquest fet podria estar relacionat amb els baixos nivells d’humitat detectats, i amb els nivells mitjans de volum dels compostadors. Gràfic 34. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “temperatura del material de l’interior del compostador” –en ºC–
0
2
4
6
8
10
12
0 4 7 11 14 18 21 25 28 32 35 39 42 46 49 53 56 60 63 67 70
Temperatura (en ºC)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
Octubre 2009
39
La temperatura mitjana interior dels compostadors demostra com l’activitat biològica mitjana dels compostadors és baixa. Aquest fet pot relacionar-se amb el nivell d’humitat del material –quan més baix el valor d’humitat, més baix el valor de temperatura esperable– perquè sense un nivell òptim d’humitat no és possible l’activitat biològica. D’altra banda, la temperatura també té a veure amb la grandària del compostador. Quan major el volum del mateix, més alt el valor de temperatura esperable. Això és perquè cal un cert volum mínim de massa crítica perquè la calor generada en les reaccions exotèrmiques que esdevenen a la descomposició no es dissipi fàcilment a l’exterior. En aquest sentit un compostador petit ofereix una major superfície de contacte amb l’exterior en relació a la massa que conté respecte d’un compostador gran, i per tant una major probabilitat de perdre calor i refredar-se.
3.6.4. Humitat del material de l’interior del compostador Per a la variable humitat es va realitzar el “test del puny” a partir del qual es va determinar si el material de l’interior del compostador corresponia a una de les següents categories: molt sec, sec, una mica humit, molt humit o goteja molt. El Gràfic 35 mostra el percentatge de casos de cadascuna de les categories. Gràfic 35. Percentatge de casos de la variable “humitat del material de l’interior del compostador”
Molt sec5%
Sec9%
Una mica humit22%
Molt humit37%Goteja molt
27%
S’observa com, a través del “test del puny”, més de tres quartes parts dels compostadors visitats, tenien el material de l’interior entre humit i que gotejava. Només un 14% dels compostadors tenien el material entre sec i molt sec.
Octubre 2009
40
Sorprèn que la majoria de material tingui un nivell d’humitat mesurat amb el “test del puny” entre “molt humit” i “goteja molt”, si es tenen en compte les freqüències de reg declarades (veure 3.5.8). L’apreciació “una mica humit” i “molt humit” correspondria als valors aconsellables. En futures anàlisis caldria plantejar-se contrastar aquesta estimació subjectiva amb determinacions puntuals i objectives d’humitat.
3.6.5. Densitat del material de l’interior del compostador A continuació, la Taula 15 mostra els principals estadístics descriptius de la variable densitat del material de l’interior del compostador –en kg/litre–. Taula 15. Principals estadístics descriptius per a la variable “densitat del material de l’interior del compostador” –en kg/litre–
Estadístic Valor Mitjana 0,279 Mediana 0,295 Moda 0,225 Desviació estàndard 0,113 Variança 0,013 Curtosi 3,30 Coeficient d’asimetria de Pearson -0,205 Rang 0,613 Mínim 0 Màxim 0,613 Normalitat –Jarque-Bera al 95% de confiança– Sí
El material que es troba a l’interior del compostador té una densitat mitjana de 0,28 Kg per litre. Aquests valors sembla que correspondrien amb composts amb nivells d’humitat de sec a molt sec, fet que no sembla lligar amb els valor d’humitat determinats mitjançant el mètode “test del puny” (veure 3.6.4).
Octubre 2009
41
Gràfic 36. Histograma de freqüències i percentatge acumulat de la variable “densitat del material de l’interior del compostador” –en kg/litre–
3.6.6. Valoració subjectiva de la maduresa del material del compostador Per a la variable “valoració subjectiva de la maduresa del material del compostador” es van establir quatre categories diferents: molt madur, poc madur, comença a formar-se compost i no s’observa compost. El Gràfic 37 mostra el percentatge de casos de cada categoria. Gràfic 37. Percentatge de casos de la variable “valoració subjectiva de la maduresa del material del compostador”
La valoració subjectiva del material del compostador indica com majoritàriament –en un 54% dels casos– el compost està molt madur. Només hi ha un 10% dels casos en que no s’observa compost.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30 0,35 0,40 0,45 0,50 0,55 0,60
Densitat (kg/litre)
Freq
üènc
ia
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Freqüència % Acumulat
No s'observa compost
10%
Comença a formar-se compost
10%
Poc madur26%
Molt madur54%
Octubre 2009
42
3.6.7. Prova del got
Per a la variable “Prova del got”, que comprovava si el material de l’interior del compostador surava, es van establir dues categories diferents: sura o s’enfonsa. El Gràfic 38 mostra el percentatge de casos de cada categoria. En el 74% dels casos, el compost s’enfonsa, fet que seria un indicador d’assoliment d’un cert grau de mineralització del compost i d’estabilitat de la matèria orgànica d’aquest compost; aquest resultat sembla correlacionar molt bé amb la “valoració subjectiva de la maduresa del material del compostador”. Gràfic 38. Percentatge de casos de la variable “prova del got”
Sura26%
S'enfonsa74%
3.6.8. Color del material de l’interior del compostador
Per a la variable “color del material de l’interior del compostador” es disposava d’una carta de colors i s’apuntava el número de color que a criteri de l’entrevistador s’assemblava més al material. La Taula 16 mostra el percentatge de casos de cada color aproximat.
Octubre 2009
43
Taula 16. Percentatge de casos de la variable “color del material de l’interior del compostador”
Color Percentatge de casos
0,0%
0,0%
1,2%
4,8%
6,0%
20,5%
27,7%
39,8%
S’observa com el 88% dels casos correspon als tres colors més foscos dels avaluats, mentre que els tres colors més clars només suposen l’1,2% del material analitzat. Cal tenir en compte que el color del material està molt afectat per la humitat del mateix; així, un mateix material presenta una coloració més fosca quan està més humit. Aquests resultats semblen força coherents amb els obtinguts per a les dues variables anteriors.
3.7. Col·laboració i fiabilitat de les respostes proporcionades a les entrevistes
Un cop definit el nombre de compostadors a analitzar a cada municipi, el procés de selecció de les persones enquestades va ser realitzat pels propis Ajuntaments o administracions responsables de la introducció del compostatge casolà al municipi, que també van assumir la realització del primer contacte formal amb els seleccionats. Inicialment se’ls informava del projecte i se’ls demanava la voluntat de participació. Posteriorment, l’empresa encarregada de realitzar les enquestes (ENT Medi Ambient i Gestió) acordava amb els voluntaris els dies de visita. Aquest procés formal de comunicació de l’estudi va afavorir la col·laboració de les persones enquestades que van entendre fàcilment la naturalesa i objectiu de
Octubre 2009
44
l’estudi. Això va evitar confusions amb les enquestes que habitualment realitzen grans empreses de màrqueting. Durant la visita de camp i realització de l’enquesta, els enquestats van mostrar en general una bona voluntat de col·laboració i també molt d’interès en saber aquelles pràctiques errònies que es detectaven al llarg de la visita i la manera de solucionar-les. Pel que fa a la fiabilitat de les respostes obtingudes, en la descripció de les variables presentades en aquest capítol no s’han descartat valors extrems. En alguns dels càlculs presentats en l’”Estudi del compostatge casolà a Catalunya” sí que se’n van descartar, tal i com es va exposar en les corresponents explicacions que acompanyaven els resultats presentats.
3.8. Principals característiques del compostatge casolà a Catalunya A mode de resum es presenten en aquest apartat les principals característiques del compostatge casolà a Catalunya. A Catalunya el compostaire mitjà té 53,6 anys i és l’única persona de la llar que es fa càrrec del compostador. És una persona assalariada i amb estudis universitaris o superiors. A la seva residència hi habiten 3,62 persones. Esmorza, dina i sopa cada dia de la setmana a la residencia on és situat el compostador, lloc on resideix tot l’any. La poda dels arbres de la residència on és el compostador la realitza un cop l’any i sega la gespa menys d’un cop al mes a l’hivern i quatre cops al mes a l’estiu. Pel que fa a la superfície del seu habitatge, aquest té de mitjana 396 m2 de jardí sec, 244 m2 de jardí humit, 107 m2 d’hort i 301 m2 de superfície artificial. Té en mitjana 12,92 arbres de fulla caduca i 11,53 de fulla perenne, el que significa 0,0169 arbres per metre quadrat de superfície total.7 Pel que fa les característiques del compostador, aquest té 3,46 anys d’antiguitat. Dels materials abocats a l’interior del compostador, un 54% corresponen a restes de jardí i poda, un 13% a restes d’hort, un 33% a restes de cuina. No utilitza material de fora de la seva pròpia parcel·la.
7 Cal tenir en compte que no tots els jardins tenen totes les tipologies de superfícies. Les mitjanes s’han realitzat entre tots els jardins, tinguin o no una superfície determinada.
Octubre 2009
45
El volteig del compostador el realitza 4,82 vegades al mes. El compostaire dedica poc més de mitja hora a la setmana al seu compostador. Rega el compostador o bé ocasionalment, o bé mai. Extreu compost 2,23 vegades l’any, obtenint de cada extracció uns 326 litres de compost. El model més habitual és algun dels comercialitzats per l’empresa compostadores.com, i té una capacitat mitjana de 776,53 litres. Aquest és de base rectangular i està situat al sòl. En el moment de realitzar les mesures manuals, a l’interior del compostador assolia una temperatura mitjana de 30,18 ºC, i el material de l’interior estava molt humit o gotejant. La densitat mitjana del material a l’interior era de 0,279 Kg per litre i el material estava en un 75-80% força o molt madur.
Octubre 2009
46
4. ANÀLISI BIVARIANT En aquest apartat s’ha realitzat una anàlisi bivariant de les dades per a determinar relacions entre variables així com possibles causes dels valors assolits per a algunes d’elles durant les entrevistes personals o la presa de mostres als compostadors. Resulta interessant realitzar anàlisi bivariant, que mostri el comportament conjunt de dues variables, o de categories concretes d’una variable en relació als valors mitjans obtinguts en altres variables. Malgrat que s’han realitzat moltes combinacions d’anàlisis entre variables, només s’han presentat aquells resultats que s’ha considerat que aporten resultats rellevants.
4.1. Relacions entre la variable ocupació i altres En primer lloc s’han analitzat les relacions entre les diverses categories de la variable ocupació i la mitjana dels valors assolits per altres variables en cada categoria. Les categories en les quals s’ha dividit la variable ocupació, i la freqüència de cada categoria en la mostra analitzada eren: jubilats (33%), estudiants (1%), empresaris (9%), assalariats (40%), autònoms (12%) i altres (5%), pel que la major part dels compostaires enquestats són assalariats, en primer lloc i jubilats, en segon lloc. A continuació, el Gràfic 39 mostra les relacions entre les diverses categories d’ocupació i les superfícies mitjanes de cadascuna d’elles.
Octubre 2009
47
Gràfic 39. Relacions entre categories d’ocupació i superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador
0
200
400
600
800
1.000
1.200
Jubilats Estudiants Empresaris Assalariats Autònoms Altres
Metres qu
adrats
Sup. Jardi sec Sup. Jardi humit Sup. Hort Sup. Artificial
S’observa com, en mitjana, aquells compostaires amb majors superfície total són els empresaris. Els compostaires jubilats disposen en mitjana d’una major superfície de jardí sec que d’altres superfícies. Els compostaires autònoms disposen en mitjana d’una major superfície de jardí humit que d’altres superfícies. Tanmateix, no es troba una explicació clara d’aquestes relacions. A continuació, el Gràfic 40 mostra la relació entre les diverses categories d’ocupació i les hores a la setmana que el compostaire dedica al compostador.
Octubre 2009
48
Gràfic 40. Relació entre categoria d’ocupació i les hores mitjanes a la setmana dedicades al compostador
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
0,80
Jubilats Estudiants Empresaris Assalariats Autònoms Altres
Hores mitjane
s de
dicade
s a la setmana
S’observa com els compostaires jubilats seguits dels assalariats, són els que dediquen més hores als compostadors, mentre que els autònoms i empresaris són els que menys hores hi dediquen. El temps de dedicació al compostador podria, per tant, estar vinculat amb el temps lliure del qual disposa cada categoria.
4.2. Relacions entre la variable edat i altres En aquest apartat s’han establert cinc categories per a la variable edat i s’ha relacionat cadascuna de les categories amb altres variables considerades rellevants per a caracteritzar els compostaires. Les categories que s’han establert i les seves freqüències són: menors de 35 anys (9%), de 36 a 45 anys (23%), de 46 a 55 anys (20%), de 56 a 65 anys (30%) i majors de 66 anys (18%). En primer lloc, el Gràfic 41 mostra com es comporten les variables de freqüència de poda d’arbres i de gespa a mesura que augmenta el grup d’edat en el que està inclòs el compostaire.
Octubre 2009
49
Gràfic 41. Relacions entre categories de la variable edat i freqüències de poda
0
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
<35 36‐45 46‐55 56‐65 >66
Freqüència poda arbres (cops any) Freqüència poda gespa (cops mes)
S’observa certa regularitat, en mitjana, en la freqüència de poda dels arbres a través de les categories d’edat. La freqüència de poda de la gespa mostra una tendència decreixent, a mesura que augmenta el grup d’edat –especialment fins als 55 anys d’edat del compostaire. En no seguir un patró definit, no es coneix la causa de que la variable es comporti d’aquesta manera. Pel que fa les superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador, el Gràfic 42 mostra com es relaciona amb la categoria d’edat del compostaire.
Octubre 2009
50
Gràfic 42. Relacions entre categories d’edat i superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador
0
100
200
300
400
500
600
700
<35 36‐45 46‐55 56‐65 >66
Metres qu
adrats
Sup. Jardi sec Sup. Jardi humit Sup. Hort Sup. Artificial
A mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire, hi ha la tendència a reduir-se la superfície mitjana de jardí humit –s’observa una gran diferència entre la categoria dels menors de 35 anys, amb majors superfície, i la dels majors de 66, amb una superfície menor–. El mateix succeeix amb la superfície mitjana artificial, a excepció de la categoria de majors de 66 anys. El Gràfic 43 mostra les relacions entre les categories d’edat dels compostaires i els percentatges abocats de jardí i poda, d’hort i de cuina al compostador.
Octubre 2009
51
Gràfic 43. Relació entre categoria d’edat i percentatge mitjà de tipologia de restes abocades als compostadors
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
<35 36‐45 46‐55 56‐65 >66
% mitjans abo
cats
% jardi i poda % Hort % cuina
Hi ha certa tendència a abocar una menor proporció de restes de jardí i poda a mesura que augmenta la categoria d’edat –sobretot a partir dels 46-55 anys–. Les proporcions abocades de restes de cuina es mostren força constants entre grups d’edat i les restes d’hort mostren un comportament irregular. El Gràfic 44 mostra les relacions de les categories d’edat dels compostaires amb les hores mitjanes dedicades al compostador.
Octubre 2009
52
Gràfic 44. Relació entre categoria d’edat i les hores mitjanes a la setmana dedicades al compostador
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
0,80
<35 36‐45 46‐55 56‐65 >66
Hores mitjane
s a la setmana de
dicade
s
S’observa una tendència creixent de les hores dedicades al compostador a mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire. S’intueix que això està vinculat al temps lliure disponible, particularment clar en el cas de la franja d’edat més alta. Finalment, el Gràfic 45 mostra com evoluciona la capacitat mitjana del compostador en augmentar la categoria d’edat del compostaire.
Octubre 2009
53
Gràfic 45. Relació entre categoria d’edat i la capacitat mitjana del compostador
600
650
700
750
800
850
<35 36‐45 46‐55 56‐65 >66
Capacitat m
itjan de
l com
postador (litres)
Hi ha una tendència creixent de la capacitat mitjana dels compostadors a mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire. Hi ha l’excepció del grup de majors de 66 anys, on s’observa una capacitat mitjana similar a la del grup de 36-45 anys.
4.3. Relacions entre la variable estudis i altres Hi ha la possibilitat d’observar la relació entre la variable estudis i altres. Les categories en les que s’ha dividit aquesta variable, i la freqüència de cada categoria són: sense estudis (5%), primària (22%), secundària (23%) i superior (50%). El Gràfic 46 mostra les relacions entre la categoria d’estudis i les mitjanes de les diverses superfícies on és situat el compostador.
Octubre 2009
54
Gràfic 46. Relacions entre categories d’estudis i superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador
0
100
200
300
400
500
600
700
Sense estudis Primària Secundària Superior
Supe
rfície mitjana
(metres qu
adrats)
Sup. Jardi sec Sup. Jardi humit Sup. Hort Sup. Artificial
En aquest cas es pot observar com a mesura que augmenta la qualificació del compostaire, augmenten les superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador. Això podria ser degut a la correlació existent entre qualificació i ingressos, que permetria accedir a un habitatge de major superfície. Es pot observar en general per a totes les superfícies, amb l‘excepció de la superfície mitjana d’hort. A continuació, el Gràfic 47 mostra les relacions entre les categories de la variable estudis i la mitjana de freqüència de poda d’arbres i de gespa.
Octubre 2009
55
Gràfic 47. Relacions entre categories de la variable estudis i freqüències de poda.
0
1
1
2
2
3
3
4
4
Sense estudis Primària Secundària Superior
Freqüència poda arbres (cops any) Freqüència poda gespa (cops mes)
S’observa com hi ha una tendència a augmentar la freqüència de la poda de la gespa a mesura que augmenta el nivell d’estudis. La freqüència de la poda d’arbres, en canvi, resulta molt similar –al voltant d’un cop l’any de mitjana– en totes les categories. S’ha analitzat la relació entre la categoria d’estudis dels compostaires i el percentatge mitjà de la tipologia de restes abocades als compostadors i no s’ha obtingut cap resultat concloent. El Gràfic 48 mostra la relació entre la qualificació dels compostaires i les hores que dediquen al compostador. Destaca la major dedicació mitjana dels compostaires sense estudis, en relació a la resta de compostaires, si bé aquests només representaven un 5% de la mostra i el que pot restar validesa als resultats.
Octubre 2009
56
Gràfic 48. Relació entre categoria d’estudis i les hores mitjanes a la setmana dedicades al compostador
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
Sense estudis Primària Secundària Superior
Hores mitjane
s a la setmana
Finalment, el Gràfic 49 mostra la relació entre la categoria d’estudis i la capacitat mitjana dels compostadors. Aquesta última variable es mostra creixent a mesura que augmenta la qualificació del compostaire, el que podria estar correlacionat amb la creixent dimensió de l’habitatge on és situat el compostador.
Octubre 2009
57
Gràfic 49. Relació entre categoria d’estudis i la capacitat mitjana del compostador
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
Sense estudis Primària Secundària Superior
Capacitat m
itjana
com
postador (litres)
S’observa una clara tendència creixent entre la categoria d’estudis i la capacitat mitjana dels compostadors. A mesura que augmenta la qualificació del compostaire, hi ha una major capacitat mitjana, que en part podria estar explicada per una major superfície d’habitatge i/o un major poder adquisitiu.
4.4. Relacions entre la variable número de residents i altres En aquest apartat es relacionarà la dimensió de l’habitatge on és situat el compostador –mesurada en termes de número de residents– amb altres variables rellevants per a l’anàlisi. Per a aquesta s’han establert quatre categories: 2 residents (27%), 3 residents (25%), 4 residents (28%) i 5 residents o més (20%). El Gràfic 50 mostra les relacions entre el número de residents a la llar on és situat el compostador i les mitjanes de les superfícies de l’habitatge.
Octubre 2009
58
Gràfic 50. Relacions entre número de residents i superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
2 3 4 5 o més
Supe
rfície mitjana
(metres qu
adrats)
Sup. Jardi sec Sup. Jardi humit Sup. Hort Sup. Artificial
En aquest cas s’observa certa correlació entre el número de residents i les superfícies mitjanes de jardí humit, jardí sec, artificial i total de l’habitatge, a excepció de la categoria de 2 residents que mostra valors elevats. La superfície mitjana d’hort té una tendència decreixent a mesura que augmenten el número de residents. S’ha analitzat la relació entre el número de residents a les llars i el percentatge mitjà de la tipologia de restes abocades als compostadors i no s’ha obtingut cap resultat concloent. El Gràfic 51 mostra la relació entre el número de residents i les hores que dediquen al compostador.
Octubre 2009
59
Gràfic 51. Relació entre número de residents i hores mitjanes a la setmana dedicades al compostador
0,42
0,44
0,46
0,48
0,50
0,52
0,54
0,56
0,58
2 3 4 5 o més
Hores mitjane
s a la setmana
S’observa una major dedicació per part d’aquells compostaires que resideixen en habitatges amb 2 o 3 residents que per part d’aquells que conviuen amb un major nombre de residents. Potser es podria parcialment explicar pel fet que un compostaire amb més gent a casa tingués menys temps lliure. Finalment, el Gràfic 52 mostra la relació entre el número de residents i la capacitat mitjana dels compostadors. Aquesta última variable mostra una tendència creixent a mesura que augmenta el número de residents.
Octubre 2009
60
Gràfic 52. Relació entre número de residents i capacitat mitjana del compostador
600
650
700
750
800
850
2 3 4 5 o més
Capacitat m
itjana
del com
postador (litres)
A excepció de la categoria de 5 o més residents –on s’observa una lleugera davallada respecte de la categoria anterior–, a mesura que augmenta el número de residents, s’observa com augmenta la capacitat mitjana del compostador.
4.5. Relacions entre variables climàtiques i altres S’ha determinat la relació que pot tenir la climatologia de la població on és situat el compostador amb altres variables. Per a realitzar aquesta anàlisi en primer lloc s’ha delimitat la geografia catalana en 9 zones climàtiques diferents. Aquesta divisió es troba a Margarit et al. (2003). El criteri per a establir aquestes subzones ha estat que els registres de temperatura de les estacions d’una mateixa zona es comportin de manera similar. La Taula 17 mostra les temperatures mitjanes anuals de cada zona.
Octubre 2009
61
Taula 17. Temperatura mitjana anual de cada zona climàtica
Zona climàtica Temperatura mitjana anual en ºC 1 15,56 2 15,01 3 15,76 4 14,83 5 14,80 6 12,43 7 13,19 8 9,59 9 7,00
Font: Margarit et al. (2003). El Gràfic 53 mostra el mapa de Catalunya segons la classificació per zones climàtiques. Gràfic 53. Mapa de Catalunya per zones climàtiques.
Font: Margarit et al. (2003).
Octubre 2009
62
A continuació s’han classificat els compostadors de la mostra en funció de la zona climàtica a la que pertanyen. La freqüència de cada zona climàtica és la següent: zona 1, 27% dels casos; zona 2, 4% dels casos; zona 3, 3% dels casos; zona 5, 32% dels casos; zona 6, 16% dels casos; zona 7, 10% dels casos i zona 9, 8% dels casos. No hi ha cap compostador de la mostra a les zones 4 i 8. El Gràfic 54 mostra la relació entre la zona climàtica i la freqüència amb que poden els arbres i la gespa. Gràfic 54. Relacions entre la zona climàtica i freqüències de poda.
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
1 2 3 5 6 7 9
Freqüència poda arbres (cops any) Freqüència poda gespa (cops mes)
S’observa com, a excepció de la zona 9 –la més freda–, hi ha una tendència decreixent en la freqüència de la poda de la gespa, a mesura que s’avança cap a zones de temperatures mitjanes més baixes. Es desconeix la causa d’aquesta tendència –podria ser deguda a que la mostra per a algunes zones climàtiques és petita–. La freqüència en la poda dels arbres es mostra bàsicament constant. En termes biològics a menor temperatura ambiental hi ha menor creixement vegetatiu i, per tant, menor necessitat d’efectuar segues de gespa. Temperatura i humitat són dues variables que afecten de forma directa tots els processos biològics. El creixement vegetatiu que es donar en un procés biològic natural està afavorit per les altes pluges (major humitat al sòl) i per les altes temperatures a l’ambient. El Gràfic 55 mostra la relació entre la zona climàtica on és situat el compostador i les superfícies mitjanes de l’habitatge.
Octubre 2009
63
Gràfic 55. Relació entre la zona climàtica i les superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1 2 3 5 6 7 9
Supe
rfície mitjana
(metres qu
adrats)
Sup. Jardi sec Sup. Jardi humit Sup. Hort Sup. Artificial
En aquest cas no s’observa cap patró específic de comportament degut a la variabilitat de superfícies existents en cada àrea climatològica. L’única superfície que presenta cert comportament creixent a mesura que es redueix la temperatura mitjana seria la superfície de jardí humit –vegetació atlàntica, com la gespa–. En part és lògic perquè en zones més fredes (i, en general, més plujoses) hi ha menor dependència del reg de gespes i aquestes aguanten millor episodis de stress hídric. Una gespa sempre aguanta més en el Prepirineu o Pirineu que a la costa,on s’haurà de regar molt més i està exposat a una major temperatura. El Gràfic 56 mostra la zona climàtica en relació a les proporcions mitjanes de les diverses categories de restes abocades als compostadors.
Octubre 2009
64
Gràfic 56. Relació entre la zona climàtica i el percentatge mitjà de tipologia de restes abocades als compostadors
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
1 2 3 5 6 7 9
% re
stes abo
cade
s al com
postador
% jardi i poda % Hort % cuina
S’observa com, en termes generals, a les àrees de temperatures més baixes s’aboca major proporció de restes de jardí i poda i menor proporció de restes de cuina que a les zones més temperades. El Gràfic 57 mostra la relació entre la zona climàtica i les hores que dedicades al compostador.
Octubre 2009
65
Gràfic 57. Relació entre la zona climàtica i les hores mitjanes a la setmana dedicades al compostador
0,00
0,10
0,20
0,30
0,40
0,50
0,60
0,70
0,80
1 2 3 5 6 7 9
Hores mitjane
s a la setmana
Tot i que no existeix un patró de comportament, s’observa com a les zones més càlides es dedica en mitjana un major nombre d’hores als compostadors, especialment les zones 1 i 2. Una possible explicació seria que els compostaires dediquen més hores en les zones on fa més bon temps, però no és clar que sigui així. Per altra banda s’ha analitzat la possible relació entre la climatologia i la capacitat mitjana del compostador. 5. ANÀLISI TERRITORIAL I ANÀLISI ECONOMÈTRICA DE LES DADES
En aquest capítol s’ha realitzat una anàlisi de clústers espacials, classificant els compostadors en diversos grups segons proximitat geogràfica i analitzant diferències entre determinades variables d’interès, entre zones geogràfiques. D’altra banda, s’ha realitzat una anàlisi economètrica, la qual s’ha centrat en la determinació dels factors que afecten la capacitat dels compostadors. S’ha construït un model i s’han estimat els paràmetres a partir de la mateixa mostra amb la qual s’ha realitzat l’anàlisi dels capítols 3 i 4.
Octubre 2009
66
5.1. Anàlisi territorial a través de clústers espacials En aquest apartat s’ha realitzat una anàlisi de clústers espacials, classificant la mostra de compostadors en 6 grups que responen a una classificació territorial de la mostra –segons proximitat geogràfica–. Aquesta anàlisi ha permès observar diferències territorials a Catalunya entre les variables analitzades. A continuació es mostra la distribució territorial de la mostra de compostadors a Catalunya. Gràfic 58. Distribució territorial de la mostra de compostadors
Els grups que s’han construït són els següents: 1. Pirineu i prepirineu occidental 2. Pirineu i prepirineu oriental 3. Catalunya central 4. Litoral i prelitoral nord 5. Litoral i prelitoral central 6. Litoral i prelitoral sud A continuació, la Taula 18 recull un resum de les mitjanes i de les desviacions estàndard de les variables que s’han considerat més rellevants en cada grup.
De 1 a 2 compostadors
De 3 a 4 compostadors
Més de 4 compostadors
Octubre 2009
67
Taula 18. Mitjanes i desviacions estàndard –entre parèntesi– de les variables analitzades a cada grup
Clúster Edat Estudis* Nº residents
Superfície total (m2)
Hores compostador**
Capacitat (L)
Freqüència volteig***
% abocades de jardí i
poda
% abocades
d’hort
% abocades de cuina
1. Pirineu i prepirineu occidental.
37,5 (9,95)
3 (0,82)
3,67 (1,15)
1.025 (936,68)
0,92 (0,38)
740 (840)
13,5 (12,37)
19% (0,24)
36% (0,30)
45% (0,10)
2. Pirineu i prepirineu oriental
54,5 (6,89)
2,5 (0,84)
3 (0,89)
424 (226)
0,5 (0,27)
473,33 (278,76)
7,33 (11,43)
63% (0,25)
14% (0,16)
23% (0,23)
3. Catalunya central
53,22 (17,83)
3,22 (0,83)
3,89 (3,59)
2.012 (3.144)
0,45 (0,34)
727,78 (188,93)
2,06 (1,74)
67% (0,27)
29% (0,36)
14% (0,17)
4. Litoral i prelitoral nord
53,97 (14,03)
3,24 (0,91)
3,52 (1,19)
1.637 (3.353)
0,52 (0,34)
784,83 (501,3)
5,64 (8,76)
53% (0,24)
13% (0,20)
35% (0,17)
5. Litoral i prelitoral central
54,28 (12,69)
3,3 (1)
3,85 (1,46)
1.345 (2.035)
0,51 (0,37)
850,65 (675,63)
3,89 (6,81)
55% (0,28)
11% (0,23)
34% (0,27)
6. Litoral i prelitoral sud
58,4 (13,96)
2,6 (0,89)
2,4 (0,89)
5.885 (7.932)
0,7 (0,45)
465 (163,61)
3,80 (2,68)
51% (0,21)
6% (0,09)
47% (0,17)
* A major mitjana, major qualificació del compostaire. ** Hores a la setmana dedicades al compostador. *** Vegades al mes.
Octubre 2009
68
En general no s’observen diferències significatives entre les mitjanes de les variables dels diversos clústers territorials. De la taula es deriven algunes conclusions: - L’edat mitjana dels compostaires de les àrees pirenaiques és lleugerament
inferior que l’edat mitjana dels de les àrees litorals. - Pel que fa al número de residents s’observa un major nombre en aquelles
llars de la Catalunya central que a la resta del territori. - Les llars amb compostadors del litoral i prelitoral sud són les que tenen una
major superfície total, mentre que les del Pirineu i prepirineu oriental són les que tenen una menor superfície.
- Els compostaires que dediquen més hores als compostadors són els del Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que els de la Catalunya central són els que hi dediquen menys hores.
- Els compostadors de major capacitat estan al litoral i prelitoral central, mentre que els de menor capacitat estan situats a litoral i prelitoral sud.
- S’observa que els compostadors amb una major freqüència de volteig són aquells situats al Pirineu i Prepirineu, mentre que a mesura que ens desplacem cap al litoral i cap al sud la freqüència es redueix considerablement.
- Pel que fa les proporcions de residus abocades, s’observa com els compostadors que aboquen major proporcions de residus d’hort són els que se situen a les zones del Pirineu i Prepirineu, mentre que a mesura que ens desplacem cap al litoral i cap al sud aquestes proporcions es redueixen. Pel que fa les proporcions de residus de jardí i poda abocats i de cuina, no hi ha un patró territorial definit, però s’observa com a la Catalunya central és on aboquen una major proporció de restes de jardí i poda i una menor proporció de restes de cuina.
5.2. Anàlisi economètrica
5.2.1. Construcció del model teòric En aquest apartat es volen explicar les variables que afecten la dimensió escollida dels compostadors i en quina mesura ho fan. El coneixement d’aquestes pot resultar útil per a determinar els factors que afecten aquesta variable i per tant ser d’utilitat quan es realitzen polítiques públiques de subvencions de compostadors. D’altra banda s’han realitzat proves per a determinar els factors que afecten la qualitat del compost a partir de tècniques economètriques, però no s’han obtingut
Octubre 2009
69
resultats satisfactoris de les estimacions, bàsicament per la falta de bones dades de qualitat del compost obtingut a cada compostador avaluat. L’anàlisi empírica parteix d’una funció teòrica de la capacitat dels compostadors. De manera simplificada es pot establir que la capacitat dels compostadors (Cap) depèn bàsicament de les necessitats per raó de generació de residus a causa de la dimensió de les llars (L); tant en número d’habitants, com en superfície de l’habitatge i de les zones enjardinades –especialment la gespa atlàntica– així com d’altres característiques socioeconòmiques de les llars (S). Un aspecte que també afectaria la capacitat dels compostadors –i distorsionaria les anàlisis economètriques, ja que és una variable difícil de controlar– seria la intervenció pública (P), ja que molts ajuntaments subvencionen o compren directament compostadors per als ciutadans amb una dimensió determinada, independentment de les seves necessitats per dimensió de la llar o altres característiques socioeconòmiques. De manera resumida, el model es pot formalitzar com:
( , , )Cap f L S P=
5.2.2. Anàlisi economètrica A partir de l’anàlisi teòrica de l’apartat 5.2.1,–i d’algunes de les anàlisis bivariants realitzades al capítol 4– s’ha especificat el següent model economètric per a realitzar les estimacions:
1 2 3 4 5i i i i i iCap Hab Edat Apat SupH SupArtα β β β β β= + + + + + On iCap és la capacitat dels compostadors de l’habitatge i, iHab és el número
d’habitants de les llars, iEdat és l’edat dels compostaires principals, iApat és la suma del número d’esmorzars, dinars i sopars que es fan a la llar on és situat el compostador, iSupH és la superfície de jardí humit i iSupArt és la superfície artificial de l’habitatge. S’espera que tots els coeficients estimats –menys el terme independent– resultin amb signe positiu, és a dir que a mesura que s’incrementa la variable explicativa corresponent, s’incrementi la capacitat del compostador. A continuació, la Taula 19 presenta els resultats de l’estimació pel mètode dels Mínims quadrats Ordinaris (MQO).
Octubre 2009
70
Taula 19. Estimació dels paràmetres que determinen la dimensió del compostador per MQO.
Variable dependent: Capacitat del compostador (en litres)
Mètode: Mínims quadrats Ordinaris
Mostra: 100
Observacions incloses en les estimacions: 83
Variable Coeficient Error estàndard Estadístic t Prob.
Hab 71,124 30,097 2,3631 0,0206
Edat 9,4848 3,8495 2,4639 0,0160
Àpats 37,630 15,687 2,3986 0,0189
SupArt 1,1957 0,2317 5,1591 0,0000
SupH 0,6653 0,1269 5,2409 0,0000α -1.231,44 394,30 -3,1231 0,0025
R2 0,5417 Mitjana var. dependent 783,494
R2 ajustat 0,5119 S.D. var. dependent 595,219
Error estàndard regressió 415,82 Criteri d’info. d’Akaike 14,967
Suma quadrat residus 13.314.233 Criteri de Schwarz 15,142
Versemblança -615,1703 Estadístic F 18,202
Durbin-Watson 1,7817 Prob. (estadístic F) 0,0000
S’observa com tots els coeficients resulten significatius a un nivell de confiança major del 95%, tant de manera individual com conjunta. Els signes resulten els esperats. La resta d’estadístics no resten validesa a les estimacions. L’obtenció d’un coeficient de determinació –ajustat– de 0,51 significa que les variables explicatives especificades expliquen fins el 51% de la variabilitat total de la variable endògena del model –la capacitat del compostador–. Gran part de la variabilitat no explicada és deguda als factors d’intervenció pública, explicats a l’apartat 5.2.1, i que no s’han pogut recollir a través de cap variable, per la dificultat d’obtenir aquest aspecte a través de dades quantitatives. Finalment, el model estimat quedaria de la següent manera:
1.231 71,12* 9,48* 37,63* 0,66* 1,2*Cap Hab Edat Apat SupH SupArt= − + + + + +
Octubre 2009
71
6. PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS En aquest document s’ha realitzat un exhaustiu treball descriptiu de les variables obtingudes d’una mostra de 100 compostadors casolans repartits per la geografia catalana. En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi descriptiva de les variables recollides, aquestes inclouen aspectes tant socioeconòmics del compostaire i dels habitants de la llar on és el compostador, com característiques de l’habitatge i del propi compostador. D’aquesta part es poden extreure les següents conclusions:
- En el 93% dels casos és una persona la que es fa càrrec del compostador. - El 40% dels compostaires són assalariats i el 33% són jubilats. - La meitat dels compostaires tenen estudis universitaris o superiors. - A les llars on hi ha compostadors hi ha una mitjana de 3,62 residents. - Els compostadors tenen una antiguitat mitjana de 3,46 anys. - El 54% de residus abocats al compostador són restes de jardí i poda, el
32,8% són restes de cuina i el 13,42% son restes d’hort. - El 80% utilitza material generat en la seva pròpia parcel·la. - Hi ha una freqüència mitjana de volteig dels compostadors de 4,82
vegades al mes. - Els compostaires dediquen, en mitjana, uns 30 minuts a la setmana al
compostador. - El 47% dels compostaires no reguen mai el compostador, mentre que el
45% ho fa ocasionalment. - En mitjana, els compostaires realitzen 2,23 extraccions de compost l’any, i
extreuen 326 litres de compost cada vegada. - Els compostadors tenen una capacitat mitjana de 776,5 litres, en el 97%
dels casos estan situats sobre el sòl i el 70% són de compostadores.com. - D’acord amb el mètode de determinació d’humitat del “test del puny”, en el
64% dels casos el material de dins del compostador està molt humit o goteja molt. En el 54% dels casos el material s’observa molt madur.
En la segona part del document s’ha realitzat una anàlisi bivariant trobant relacions entre diverses variables. Les principals conclusions que es poden extreure d’aquesta anàlisi:
- Els compostaires jubilats, seguits dels assalariats, són els que dediquen més hores al compostador. Autònoms i empresaris són els que menys hores li dediquen.
- A mesura que augmenta l’edat del compostaire, hi ha la tendència a reduir-se la superfície mitjana de jardí humit.
Octubre 2009
72
- S’observa certa tendència a abocar una menor proporció de restes de jardí i poda a mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire.
- S’observa una tendència creixent de les hores dedicades al compostador a mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire.
- Hi ha una tendència creixent de la capacitat mitjana dels compostadors a mesura que augmenta la categoria d’edat del compostaire a l’excepció del grup de major edat.
- A mesura que augmenta la qualificació del compostaire, augmenten les superfícies mitjanes de l’habitatge on és situat el compostador, així com també ho fan la freqüència de poda de la gespa i la capacitat mitjana dels compostadors.
- S’observa certa correlació positiva entre el número de residents i la capacitat mitjana dels compostadors.
- S’observa com hi ha certa tendència decreixent en la freqüència de la poda de la gespa, a mesura que s’avança cap a zones de temperatures mitjanes més baixes. A les zones més càlides es dedica en mitjana un major nombre d’hores als compostadors.
En la tercera part del document es realitza una anàlisi territorial i una anàlisi economètrica de les dades, de les quals es poden extreure les següents conclusions:
- S’ha determinat un model economètric que relaciona la dimensió dels compostadors amb les variables habitants, edat, número d’àpats i superfícies de jardí humit i superfície artificial. S’ha trobat que totes les variables explicatives afecten positivament a la dimensió dels compostadors, és a dir, que un increment de qualsevol de les variables mencionades provoca un increment de la dimensió del compostador.
- Aquestes variables són les que explicarien en part la dimensió dels compostadors, els factors no explicats serien bàsicament els que englobarien la intervenció pública, ja que podria succeir que a les subvencions se sol·licitessin compostadors amb una dimensió determinada, amb certa independència de les característiques pròpies dels compostaires o dels habitatges. Aquest aspecte posaria en evidència que no sempre s’efectua un dimensionament de les necessitats individuals dels futurs potencials compostaires.
El principal problema que s’ha detectat en realitzar aquest estudi és la manca d’informació fidedigna sobre les quantitats de material introduïdes a cada compostador de la mostra analitzada. En aquest sentit, i per tal d’obtenir models més robustos, seria convenient en posteriors estudis el coneixement exacte del que s’aboca als compostadors de la mostra analitzada a través del pesatge. Aquesta seria l’única manera de conèixer amb total precisió aquesta variable.
Octubre 2009
73
També millorarien els resultats si s’ampliés la mostra. Igualment, s’ha observat certa dificultat de caracteritzar el comportament de les quantitats abocades a partir de poques variables. Aquest problema és inevitable donades les característiques del model que es desitja obtenir –amb la predeterminació d’unes poques variables explicatives–. D’altra banda, també caldria obtenir indicadors més objectius de la qualitat del compost, possiblement a través d’anàlisis de laboratori, per a poder inferir en les causes i les diferències de qualitat entre compostadors. Per a futures recerques caldria ampliar la base de dades, fent un seguiment anual dels compostadors avaluats, per a disposar de dades de panell i, com s’ha esmentat, millorar la recol·lecció de les dades de quantitat tractada i de qualitat obtinguda en cada compostador. 7. REFERÈNCIES
Margarit, J.; Vilalta, Ll. i M. Escobar (2003). “Els graus dia de calefacció i refrigeració de Catalunya. Institut Català d’Energia”. Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.
Puig Ventosa, I., Freire González, J. i J. Rodrigo Aribau (2007). “Estudi del compostatge casolà a Catalunya”. Ajuntament de Tiana. Agència de Residus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Rudé, E. i R. Torres (2008). “Avaluació de diferents models de compostadors domèstics”. Departament d’Enginyeria química. Facultat de Química. Universitat de Barcelona.
Octubre 2009
74
ANNEX I. PROTOCOL PER A LA RECOLLIDA DE DADES A COMPOSTADORS CASOLANS
Recollida de dades A continuació s’identifiquen les diferents parts que ha de tenir la recollida de dades, així com una explicació detallada de cadascun dels procediments que s’han d’aplicar. La recollida de dades es realitzarà a l’habitatge on es troba el compostador. L’entrevista personal es farà a alguna de les persones encarregades del compostador. La recollida de dades es divideix en cinc fases:
1. Codificació del formulari de recollida de dades: previ a la recollida de dades:
- Nom de la persona que fa la recollida de dades. - Número de formulari: es posarà el número de visita que ha realitzat la
persona que fa la recollida de dades. - Data i hora: en què s’inicia l’entrevista. - Adreça, població i codi postal: on està situat el compostador.
2. Dades personals: aquestes dades correspondran a la persona o persones
que es fan càrrec o coneixen millor les característiques i l’estat del compostador.
3. Entrevista personal: aquesta fase consisteix en un conjunt de preguntes a
realitzar a alguna de les persones encarregades del compostador i que per tant en conegui les seves característiques i particularitats.
4. Mesures manuals: en aquesta fase caldrà accedir al compostador per a
realitzar algunes mesures manuals de les característiques i de l’estat d’aquests. Per a fer-ho es requerirà determinat instrumental de medició.
5. Valoracions personals de l’entrevistador: finalment, un cop s’hagi
acomiadat de la persona entrevistada, l’entrevistador farà una valoració personal de l’entrevista realitzada.
Octubre 2009
75
Entrevista personal L’entrevista personal consisteix en un conjunt de preguntes que es faran a algun membre de l’habitatge que conegui l’estat i les particularitats pròpies del compostador. Si la persona encarregada del compostador no coneix alguna resposta sobre les particularitats de l’habitatge o d’algunes dades familiars, hi podrà intervenir qualsevol persona resident a l’habitatge que les conegui. Les preguntes de l’entrevista personal s’han agrupat en quatre tipus:
1. Dades personals: aquestes dades fan referència a la persona o persones que s’ocupen del compostador.
2. Característiques familiars: són preguntes sobre els residents de la vivenda i alguns dels seus hàbits.
3. Característiques de l’habitatge. 4. Preguntes sobre el compostador: són preguntes sobre determinades
característiques del compostador, així com de la utilització que se’n fa. A continuació s’exposen en detall totes les preguntes, afegint determinats aclariments; especificant les possibles respostes en el cas que siguin preguntes tancades; i d’altres qüestions que poden sorgir durant l’entrevista personal.
► Dades personals Aquest apartat contindrà la recollida de les dades personals de les persones encarregades del compostador. Contindrà les següents preguntes (per a cada persona que s’encarregui del compostador):
1. Quantes persones de la família es fan càrrec principalment del compostador?
- Si n’hi ha més d’una, replicar les preguntes que vénen a continuació per a cada membre que se’n faci càrrec:
2. Edat 3. Ocupació 4. Nivell d’estudis (primaris, secundaris o universitaris)
Octubre 2009
76
Característiques familiars
1. Número de residents a la llar. 2. Àpats que hi realitzen (es demana la mitjana de tots els residents):
a. Quants dies per setmana esmorzen a casa? b. Quants dies per setmana dinen a casa? c. Quants dies per setmana sopen a casa?
3. Temps anual mig de residència a l’habitatge on és el compostador.
(dies/any). 4. Periodicitat en la poda dels arbres. (vegades a l’any). 5. Periodicitat de tallar la gespa.
a. Periodicitat a l’hivern (novembre – març) (vegades al mes). b. Periodicitat a l’estiu (abril – octubre) (vegades al mes).
► Característiques de l’habitatge Es realitzaran preguntes sobre característiques de l’habitatge on està situat el compostador:
1. Superfícies: a. Superfície de jardí Sec: estil mediterrani (sense gespa). (en m2) b. Superfície de jardí Humit: estil atlàntic (amb gespa). (en m2) c. Superfície d’hort. (en m2) d. Superfície artificial (inclou planta construïda com casa, garatge,
piscina, superfície enrajolada, pistes esportives, etc. (en m2) e. Superfície total de la parcel·la (= a+b+c+d). (en m2)
- En cas que la persona entrevistada no conegui les superfícies parcials, se li demanarà que estableixi percentatges aproximats de cada superfície, sent la superfície total el 100% (= a+b+c+d):
a. Superfície de jardí Sec: estil mediterrani (sense gespa). (en %) b. Superfície de jardí Humit: estil atlàntic (amb gespa). (en %) c. Superfície d’hort. (en %) d. Superfície artificial (inclou superfície construïda com casa, garatge,
piscina, superfície enrajolada, pistes de tenis, bàsquet, etc.) (en %)
2. Número d’arbres. a. Numero d’arbres de tipus caducifoli. b. Número d’arbres de tipus perenne.
Octubre 2009
77
► Preguntes sobre el compostador
1. Anys que fa que té el compostador.
2. Composició dels materials introduïts al compostador
a) Proporció abocada de restes de jardí i poda (% sobre el total en pes).
Respecte la xifra anterior (ha de sumar 100%): a) % de restes de jardí i poda sense triturar. b) % de restes de jardí i poda triturat.
b) Proporció abocada de restes d’hort (% sobre el total en pes). Respecte la xifra anterior (ha de sumar 100%):
a) % de restes d’hort sense triturar. b) % de restes d’hort triturat.
c) Proporció abocada de restes de cuina (% sobre el total en pes).
3. Qüestions relatives al material estructurant.
a) De quina mida aproximada és el triturat que hi aboca? (en cm). b) Data de l’últim abocament de triturat.
4. Freqüència de volteig del compostador. (cops al mes) 5. Quantes hores li toca el sol? (h/dia de mitjana) 6. Quantes hores dedica al compostador? (hores a la setmana) 7. Està sota un arbre de fulla caduca? 8. Amb quina freqüència el rega?
1 – Mai. 2 – Ocasionalment. 3 – Un cop al mes. 4 – Un cop a la setmana.
9. Extracció de compost
a) Freqüència d’extracció de compost (número de vegades l’any). b) Quantitat total de compost que extreu cada vegada,
aproximadament (en Kg o litres, especificant unitats). c) Data de l’última extracció de compost. d) Quantitat de compost extret l’última vegada, aproximadament (en Kg
o litres, especificant unitats). 10. Buidatge del compostador per altres motius:
Octubre 2009
78
a) Has hagut de buidar per algun altre motiu el compostador el darrer any? (Sí/No)
b) Quina quantitat de material va quedar dins del compostador (% sobre la capacitat)
Fotografies8 Es realitzaran dues fotografies com a mínim, una exterior on aparegui el compostador sencer i certa perspectiva del seu voltant i una altra de l’interior, on es vegi amb claredat el material que hi ha introduït i l’alçada que assoleix dins el compostador. També es realitzaran fotografies del jardí o pati on està situat el compostador. Mesures manuals Per a complimentar aquesta part és necessari accedir al compostador per a realitzar algunes mesures manuals. Per als compostadors majors de 1050 litres es realitzaran totes les proves fins a tres vegades per compostador, en tres punts diferents, tractant de garantir la màxima separació entre punts. A continuació s’enumera l’instrumental que haurà de portar la persona que realitza la recollida de dades:
1. Balança (dinamòmetre) 2. Termòmetre 3. Safates 4. Garbell 5. Cubell (25l) 6. Remenador 7. Pala 8. Guants 9. Regle 10. Cinta mètrica 11. Gots 12. Càmera fotogràfica
8 S’annexa un CD amb les fitxes de la recollida de dades i fotografies realitzades als compostadors.
Octubre 2009
79
13. Escala per la prova de color La persona encarregada del treball de camp també disposarà d’aigua, tovallola, tovalloletes netejadores i una farmaciola elemental. Característiques del compostador En aquest apartat s’anotaran algunes característiques generals del compostador.
1. Model. 2. Capacitat total (en litres) (si figura anotat en algun lloc, sinó deixar en
blanc). 3. Forma geomètrica de la base.
1 - Rectangular 2 - Hexagonal 3 - Octogonal 4 – Altres (especificar)
4. Forma geomètrica de la tapa (només si és diferent de la base). 5. Llargada del costat de la base (en cm). Es mesurarà amb la cinta mètrica. 6. Alçada del compostador. Es mesurarà amb la cinta mètrica. 7. Sobre on està situat el compostador?
1 – Sobre el sòl 2 – Sobre terra artificial
Condicions internes En aquest apartat es realitzaran diverses proves que haurà de fer la persona que realitza el treball de camp, amb el material que li serà proporcionat. L’objectiu és mesurar determinades condicions internes del compostador. Les proves es realitzaran amb els materials, en l’ordre i de la manera que es detalla a continuació.
1. Alçada que assoleix el material introduït al compostador S’introduirà el regle al compostador fins que arribi a terra (en cm).
2. Grau de maduresa del compost Per a mesurar la maduració dels materials del compostador es realitzaran dues proves: 1ª Prova: subjectiva.
Octubre 2009
80
Per a aquesta prova s’extraurà amb la pala, material de la part de sota del compostador (a uns 10 cm. de terra), retirant en primer terme la crosta que s’hagi pogut formar. El material extret es dipositarà damunt la safata un cop s’hagi passat prèviament pel garbell. - Es valorarà subjectivament la pinta que tenen els materials.
1 – Compost molt madur 2 – Compost poc madur 3 – No hi ha compost però comença 4 – No s’observa compost
2ª Prova: Objectiva Aprofitant el material garbellat extret de la 1ª prova, es procedirà de la manera que s’indica a continuació:
- S’introduirà un grapat de material al got amb unes 3/4 parts d’aigua. - S’anotarà al formulari si el material s’enfonsa al fons del got o si sura.
3. Color del compost Es valorarà el color que té el material de la part inferior i el que té la part superior, de la següent manera:
- Per mirar el color del compost s’aprofitarà la palada de material extreta a la prova anterior.
- Es compararà el color del material amb els de la targeta de colors. S’assignarà el número del color que més s’assembli i s’anotarà al formulari.
- D’altra banda, s’agafarà una palada de material de la part de dalt i es compararà amb el de la targeta de colors. S’assignarà el color que més s’assembli i s’anotarà al formulari.
4. Temperatura S’obrirà la tapa superior del compostador i es farà un petit forat d’uns dos centímetres de diàmetre i de profunditat amb la pala, aproximadament al punt mitjà del compostador. S’introduirà el termòmetre fins a uns 30 centímetres de profunditat, es deixarà 3 minuts i es retirarà, anotant el valor en graus Celsius.
Octubre 2009
81
5. Humitat La humitat es mesurarà de manera manual, realitzant el “test del puny”. Es procedirà de la manera que es detalla a continuació:
- Amb la pala s’obtindrà una palada de material del mateix lloc on s’ha obtingut la temperatura.
- S’agafarà amb la palma de la mà, sense guants. - A continuació es tancarà la mà, pressionant la mostra obtinguda fins que
quedi el puny tancat. - Tot seguit es realitzarà una valoració subjectiva de la humitat, aquesta
anirà de l’1 al 5, de la següent manera:
► Si la mà queda totalment seca, es considerarà que el material està massa sec. En aquest cas es valorarà amb un 1, si és molt sec (el material no s’enganxa gens a la mà), o un 2 (s’hi enganxa una mica).
► Si la mà queda humida, però no goteja, direm que la humitat és correcta. Es valorarà amb un 3.
► Si la mà queda mullada, i fins i tot goteja una mica, direm que el material té un excés d’humitat. Es valorarà amb un 4 o amb un 5, si goteja molt.
Densitat del material Es procedirà de la següent manera:
- Es remenarà amb el barrejador el material del compostador, fins que la barreja s’observi homogènia.
- S’agafarà material amb la pala de la part de dalt i s’introduirà al cubell fins que arribi al nivell de 25 litres.
- Un cop s’observi ple, s’aixecarà el cubell 3 dits i es picarà tres cops contra el terra perquè el material assenti. Es repetirà el procés fins que el cubell estigui ple.
- Es pesarà el cubell amb la balança, anotant el pes a la casella corresponent.
Valoracions personals de l’entrevistador Un cop l’entrevistador s’ha acomiadat de la persona entrevistada, realitzarà una valoració personal de l’entrevista realitzada.
1. Hora de finalització de l’entrevista.
Octubre 2009
82
2. Cooperació de la persona entrevistada. 1 - Molta. 2 - Normal. 3 - Poca.
3. Impressió de respondre de manera creïble. (es valorarà amb una escala del 0 al 5, sent 0 poc creïble, i 5 molt creïble).
4. Comentaris. (paràgraf breu de comentaris personals sobre l’entrevista).
Octubre 2009
83
ANNEX II. FORMULARIS UTILITZATS DURANT LES VISITES REALITZADES
- Número de formulari: - Nom de la persona que fa la recollida de dades: - Data: Hora inici: Hora finalització: - Nom del compostaire: - Adreça: Població: ENTREVISTA PERSONAL 1- Número de persones de la família es fan càrrec principalment del compostador: 2- Edat/s: / / 3- Ocupació/ns: / / 4- Nivell/s d’estudis: / / 5- Número de residents a la llar: 6- Àpats que hi realitzen (mitjana de tots els residents). a. Quants dies per setmana esmorzen a casa?
b. Quants dies per setmana dinen a casa? c. Quants dies per setmana sopen a casa?
7- Temps anual mitjà de residència a l’habitatge on és el compostador. (dies/any). 8- Periodicitat en la poda dels arbres. (vegades a l’any): 9- Periodicitat de tallar la gespa:
a. Periodicitat a l’hivern (novembre – març) (vegades al mes): b. Periodicitat a l’estiu (abril – octubre) (vegades al mes):
10- Serveis de recollida municipal de FORM i FV: a. Hi ha servei de recollida de FORM a la zona d’influència del seu
habitatge? b. L’utilitza vostè? c. Hi ha servei de recollida de FV a la zona d’influència del seu habitatge? d. L’utilitza vostè?
Característiques de l’habitatge 11.1- Superfícies:
a. Superfície de jardí Sec: estil mediterrani (sense gespa). (en m2): a.1 Superfície servida pel compostador?
b. Superfície de jardí Humit. estil atlàntic (amb gespa). (en m2): b.1 Superfície servida pel compostador?
c. Superfície d’hort. (en m2): c.1 Superfície servida pel compostador?
c. Superfície artificial (inclou planta construïda com casa, garatge, piscina, superfície enrajolada, pistes esportives, etc. (en m2):
Octubre 2009
84
d. Superfície total de la parcel·la (= a+b+c+d). (en m2): 11.2- En cas que la persona entrevistada no conegui les superfícies parcials, se li demanarà que estableixi percentatges aproximats de cada superfície, sent la superfície total el 100% (= a+b+c+d).
a. Superfície de jardí Sec: estil mediterrani (sense gespa). (en %): a.1 Superfície servida pel compostador? a.2 No servida?
b. Superfície de jardí Humit. estil atlàntic (amb gespa). (en %): b.1 Superfície servida pel compostador? b.2 No servida?
d. Superfície d’hort. (en %): c.1 Superfície servida pel compostador? c.2 No servida?
e. Superfície artificial (inclou superfície construïda com casa, garatge, piscina, superfície enrajolada, pistes de tenis, bàsquet, etc.) (en %):
12- Número d’arbres: a. Numero d’arbres de tipus caducifoli: a.1 Número d’aquests servits pel compostador?
b. Número d’arbres de tipus perenne: b.1 Número d’aquests servits pel compostador?
Preguntes sobre el compostador 13- Quans anys que fa que té el compostador? 14- L’utilitza tot l’any?
15- Proporció abocada de restes de jardí i poda (% sobre el total en volum): Respecte la xifra anterior (ha de sumar 100%):
a) % de restes de jardí i poda sense triturar: b) % de restes de jardí i poda triturat:
Especificar tipologia: 16- Proporció abocada de restes d’hort (% sobre el total en volum):
Respecte la xifra anterior (ha de sumar 100%). a) % de restes d’hort sense triturar: b) % de restes d’hort triturat:
Especificar tipologia: 17- Proporció abocada de restes de cuina (% sobre el total en volum):
Especificar tipologia: 18- Utilitza material no generat a la seva parcel·la per al compostador? 19- Qüestions relatives al material estructurant.
a. Material net? b. Mida aproximada del triturat que s’hi aboca. (en cm): c. Data de l’últim abocament de triturat (mes/any):
Total = 100%
Total = 100%
Total (14+15+16 )=
100%
Total (a.1+a.2)=
100%
Total (b.1+b.2)=
100%
Total (c.1+c.2)=
100%
Octubre 2009
85
20- Freqüència de volteig del compostador. (cops al mes): 21- Quantes hores li toca el sol? (h/dia de mitjana:) a. Estiu: b. Hivern: 22- Quantes hores dedica al compostador? (hores a la setmana): 23- Està sota un arbre de fulla caduca? (Si/No): 24- Amb quina freqüència el rega? a. Mai.
b. Ocasionalment. c. Un cop al mes. d. Un cop a la setmana.
25- Freqüència d’extracció de compost (número de vegades l’any): 26- Quantitat total de compost que extreu cada vegada, aproximadament (en Kg o litres, especificant unitats): 27- Data de la última extracció de compost: 28- Quantitat de compost extret la última vegada, aproximadament (en Kg o litres, especificant unitats): 29- Buidatge del compostador:
a. Has hagut de buidar per algun altre motiu el compostador el darrer any? (Sí/No):
b. Quina quantitat de material va quedar dins del compostador (% sobre la capacitat):
- FOTOGRAFIES (mínim tres, de l’interior, l’entorn i de la carta de colors) MESURES MANUALS Per als compostadors majors de 1050 litres es realitzaran totes les proves fins a tres vegades per compostador, en tres punts diferents, tractant de garantir la màxima separació entre punts. Característiques del compostador 1- Model: 2- Capacitat total (en litres) (si figura anotat en algun lloc, sinó deixar en blanc): 3- Forma geomètrica de la base: a. Rectangular
b. Hexagonal c. Octogonal d. Altres (especificar)
4- Forma geomètrica de la tapa (només si és diferent de la base): 5- Llargada del costat de la base (en cm). (Es mesurarà amb la cinta mètrica):
Octubre 2009
86
6- Alçada del compostador. (en cm): 7- Sobre on està situat el compostador? a. Sobre el sòl
b. Sobre terra artificial Condicions del material fresc 8- Alçada que assoleix el material introduït al compostador. (en cm) 9- Temperatura interior (ºC) de tres punts diferents: 10- Prova del puny: Valoració personal de 1 (si és molt sec) a 5 (si goteja molt): 11- Pes del cubell amb el material (en kg): Condicions del compost madur 1ª Prova: subjectiva. 12- Valoració subjectiva dels materials (olor, visió) a. Compost molt madur.
b. Compost poc madur. c. No hi ha compost,
comença. d. No s’observa compost.
2ª Prova: Objectiva 13- Què succeeix amb el material introduït al got? a. S’enfonsa dins el got.
b. Sura. 14- Material de la part de baix del compostador. Nº de la carta de colors: FOTOGRAFIA (carta colors, vista compostador general i en detall i àrea servida). VALORACIONS PERSONALS DE L’ENTREVISTADOR 1- Cooperació de la persona entrevistada. a. Molta.
b. Normal. c. Poca.
2- Impressió de respondre de manera creïble. (es valorarà amb una escala del 0 al 5, sent 0 poc creïble, i 5 molt creïble) 3- Comentaris. (paràgraf breu de comentaris personals sobre l’entrevista)
Octubre 2009
87
ANNEX III. CÀLCUL DE LA VARIABLE “MATERIAL GESTIONAT PER CADA COMPOSTADOR”
La quantitat de material introduït a cada compostador analitzat –variable endògena del model– s’ha determinat de manera indirecta, mitjançant càlculs matemàtics, a partir de les mesures preses en el treball de camp. Això és degut a que no es disposa de dades exactes –bàsicament a través del pesatge directe– d’aquesta variable. La resta de variables del model s’han construït bàsicament a partir de les respostes aconseguides durant l’entrevista personal. Donada la mostra que s’ha obtingut a partir de l’aplicació del protocol, s’ha utilitzat un mètode matemàtic per a obtenir la Y –els quilos gestionats anualment– de cada observació –compostador– de la mostra. Aquest es basa en les mesures manuals realitzades durant el treball de camp, així com en algunes preguntes de l’entrevista realitzada. El càlcul de la variable endògena Y ha contingut les següents fases, segons el cas:
► Compostadors que no han arribat a un grau de maduresa: s’ha realitzat la hipòtesi que aquest és el cas d’aquells compostadors que porten menys de 6 mesos de funcionament, i que per tant, es considera que encara no han arribat a un grau de maduresa pel que fa les extraccions de compost.
1. Càlcul de la quantitat que hi ha actualment al compostador. Permetrà
obtenir d’una manera objectiva la quantitat de material que hi ha a dins.
- Volum del compostador: aquest s’ha calculat a partir de les següents dades: forma geomètrica del compostador, alçada del compostador i llargada de la base. Per obtenir aquesta mesura s’han considerat tres casos trobats durant el treball de camp:
a. Compostador en forma de tronc de piràmide. Aquest cas és quan la
llargada del costat de la base no coincideix amb la llargada del costat de la tapa. El seu volum es calcula restant del volum total de la piràmide del volum no ocupat pel material. S’han trobat casos de 4, 6 o 8 costats.
Octubre 2009
88
b. Compostador de forma geomètrica regular: Quan les llargades del costat de la base i de la tapa coincideixen. Per a aquest cas simplement es calcula el volum del material ocupat.
c. Compostador amb altres formes geomètriques. S’han trobat alguns
casos de compostadors cilíndrics o amb altres formes irregulars. Aquests, al ser pocs, s’han considerat de forma individualitzada, analitzant cada cas concret.
- Quilograms de material que hi ha a l’interior: a partir de multiplicar el volum
ocupat per la densitat del material del compostador. La densitat del material s’obté a partir de dividir el pes del material obtingut de les mesures manuals entre el volum del cubell utilitzat –20 litres–. Suposant implícitament que aquesta densitat és constant al compostador. Addicionalment s’ha suposat un increment mitjà d’1,47 del pes en tots els casos, corresponent a la pèrdua d’aigua que ha experimentat el material des de que es va abocar fins que es va realitzar la medició.
2. Extrapolació de la quantitat de compost extreta anualment. Addicionalment al material que hi ha actualment a dins del compostador, per a conèixer la quantitat que s’hi aboca anualment també cal conèixer tant el número d’extraccions realitzades com la quantitat que extreu cada vegada. Això s’ha realitzat de la següent manera:
- Volum de compost extret anualment: s’ha calculat multiplicant el número
d’extraccions anuals pel volum extret en mitjana cada vegada. D’aquesta manera es disposa del compost extret anualment en volum.
- Transformació del volum extret a volum teòric introduït: per a transformar el volum de material extret –compost– en volum de material introduït s’ha aplicat la següent funció:
20,1429 1,2571* 1,2571*i i iR FORM FORM= − +
on Ri representa la reducció de volum –en percentatge– experimentada pel material del compostador i en tot el procés i la variable FORMi representa
Octubre 2009
89
la suma de les proporcions mitjanes de les restes de cuina i d’hort abocades al compostador i. Aquesta funció ha estat extrapolada a partir d’un diagrama de balanç de matèria d’un compostador proporcionat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Un cop obtinguda la proporció de reducció s’ha calculat el volum teòric que tenia el material quan va ser introduït, segons la següent formulació:
*(1 )i i iV C R= − On Vi representa el volum del material introduït anualment al compostador i, Ci és el volum del compost extret del compostador i en mitjana.
- Quilograms de material introduïts a partir del compost extret: finalment s’ha
transformat el volum teòric introduït a quilograms de material introduïts. Això s’ha fet multiplicant el volum d’entrada del material (Vi) per una densitat mitjana de 0,55 l/kg per a la FORM i de 0,2 l/kg per a la fracció vegetal. S’ha ponderat per les proporcions relatives de FORM i FV introduïdes a cada compostador com mostra la fórmula següent:
*( * ( ) * ( ))i i i iKg V DFORM FORM DFV FV= +
on Kgi són els quilograms anuals introduïts a cada compostador, DFORM és la densitat que s’ha suposat per a la FORM introduïda al compostador (0,55), DFV és la densitat per suposada per a la fracció vegetal (0,2), FORMi representa la suma de les proporcions mitjanes de restes de cuina i hort abocades al compostador i, i FVi representa la proporció de fracció vegetal abocada al compostador i.
3. Obtenció de la quantitat gestionada per a aquests compostadors. La quantitat que es considera que gestionen aquests compostadors –els de menys de 6 mesos– serà la quantitat resultant de la suma del punt 1 amb el punt 2, és a dir, de la quantitat que hi ha actualment al compostador més les quantitats de compost que s’han anat extraient –en ambdós casos transformades a quantitats introduïdes–. Les unitats resultants són quilograms anuals de material introduït.
Octubre 2009
90
► Compostadors que han arribat a un grau de maduresa en les extraccions de compost. Aquests s’han considerat aquells compostadors que tenen més 6 mesos de servei.
En aquest cas s’ha suposat que el compostador ha assolit l’estat estacionari i que, per tant, en terme mitjà els compostadors presenten el mateix grau d’ompliment que fa un any. Això es pot demostrar cert estadísticament, si bé no serà el cas per a tots els compostadors. Així, l’estimació de material entrat el darrer any es pot fer únicament a partir de les quantitats extretes durant el mateix període. Per això s’han estimat les quantitats a partir de l’aplicació del punt 2 anterior, a excepció d’aquells compostaires que, malgrat tenir el compostador des de fa més de 6 mesos, afirmen no haver realitzat mai una extracció de compost. A aquests compostadors s’ha calculat la quantitat a partir de l’aplicació del punt 1 anterior.
Donat que el càlcul de la variable endògena ha estat de manera indirecta, a partir de la metodologia àmpliament descrita en aquest capítol, en aquesta fase s’han hagut d’eliminar 10 observacions que proporcionaven un valor de 0 quilograms bàsicament degut al fet que hi havia certa deixadesa per part del compostaire, i per tant, no són aptes per a l’anàlisi que es vol portar a terme. En aquests casos, o bé no hi havia material a l’interior i afirmava no haver realitzat extraccions o eren utilitzats com a simples acumuladors de branques o altres.