cançons i contes infantils - · pdf file11.- cançó tripulant la meva nau...
TRANSCRIPT
CANÇONS I CONTES INFANTILS AUTORA: MIREIA MUÑOZ MESTRA DE MÚSICA A EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA COL·LEGI ADELA DE TRENQUELLEÓN, BARCELONA Tots aquests continguts es poden trobar al blog http://gordolobomiri4.blogspot.com.es/
En aquest document, s’inclouen els textos dels 9 primers 1.- Cançó a Joan Miró (Música de Manel Hernandez, del grup d'animació "Articulat", lletra de
Mireia Muñoz) http://www.youtube.com/watch?v=cED2XjZlnqw&list=PL4189AE5319517C69
2.- Conte sobre Xesco Boix (Els nens i nenes de P5 del curs 2008-09 van ajudar amb els
dibuixos): http://www.youtube.com/watch?v=EvJJ310m20U&index=4&list=PL4189AE5319517C69
3.- Cançó a Picasso (Música tradicional escocesa, lletra de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=fMPANHkFF9U&list=PL4189AE5319517C69&index=2 4.- Cançó a Antoni Gaudí (Música de "Viva la gente", lletra de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=FdtzvJTZkzs&index=1&list=PL4189AE5319517C69 5.- Conte fades i estacions. Primavera (Cançó i conte de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=fU7TS_7OYO8&list=PL485CBC26CBD6A30D 6.- Conte fades i estacions. Estiu (Cançó i conte de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=6_hPbDSp_U4&list=PL485CBC26CBD6A30D&index=4 7.- Conte fades i estacions. Tardor (Cançó i conte de Mireia Muñoz, dibuixos de Laura Aresté i
Martí) http://www.youtube.com/watch?v=ptF9mcEUFwo&index=3&list=PL485CBC26CBD6A30D
8.- Conte fades i estacions. Hivern (Cançó i conte de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=Soq2NKfgk54&index=2&list=PL485CBC26CBD6A30D 9.- Cançó de les fades (Música i lletra de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=eIa5sGPvzEI&list=PL485CBC26CBD6A30D&index=5 10.- Cançó La festa de Tots Sants (Música i lletra de Mireia Muñoz)
Versió 1: http://www.youtube.com/watch?v=qM6xbxFXDNU&index=4&list=UU-aPsVSRsGkLMYPSbHcxlfA
Versió 2: http://www.youtube.com/watch?v=UJ5IP0_mMEk&list=UU-aPsVSRsGkLMYPSbHcxlfA
11.- Cançó Tripulant la meva nau (Lletra i música de Mireia Muñoz. La cançó acompanya el conte "3 estels, 3 contes" escrit per la mateixa autora i publicat per l'Editorial Setzevents) http://www.youtube.com/watch?v=i7iCjbKy5JY&index=11&list=UU-aPsVSRsGkLMYPSbHcxlfA
12.- Cançó La bruixa empipadora (Lletra i música de Mireia Muñoz)
http://www.youtube.com/watch?v=9m8__GeLpzY&index=15&list=UU-aPsVSRsGkLMYPSbHcxlfA
13.- Cançó La fàbrica dels núvols (Lletra i música de Mireia Muñoz. Acompanya el conte Instant
màgic publicat per l'Editorial Setzevents, i altres contes, que podeu llegir aquí: http://gordolobomiri4.blogspot.com.es/2010/02/la-fabrica-de-nuvols-illustracio-de-joy.html)
http://www.youtube.com/watch?v=XWv_Cb0_bLQ&list=UU-aPsVSRsGkLMYPSbHcxlfA&index=6
14.- Cançó del linx (Lletra i música de Miria Muñoz)
http://gordolobomiri4.blogspot.com.es/2014/09/canco-del-linx-mireia-munoz.html
Cançó a Joan Miró. Mireia Muñoz Garcia
CANÇÓ A JOAN MIRÓ
Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh.
Va pintar tots els estels,
personatges amb tres pèls
i vols d’ocells que passegen
entre la Terra i el Cel
Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh
Llunes, punts, sols i planetes
i quadres plens d’estrelletes,
al taller pintava metres
d’escales, taques i lletres
Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor.
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh.
Blaus, vermells i verds i grocs
negres, blancs ,els seus colors.
Pintava sense cap por
per fer la vida millor
Joan Miró: va ser pintor,
ceramista i escultor
Va arribar a ser tan famós
com Picasso i com Van Gogh
Amb diferents materials
sorra, cordes, ferro i pals
va poder fer grans murals
i escultures sense igual.
XESCO BOIX, EL MÚSIC QUE VIU AMB LES ESTRELLES.
Hi havia una vegada un aprenent de músic. Tenia ulls de bona persona i un somriure
que el feia ser amic de tothom, de totes les persones, de les flors, dels estels, del món
sencer. També tenia unes ulleres i una gorra que sempre duia posada al cap. Li deien
Xesco. Quan era petit, li havien regalat una guitarra meravellosa, li agradava cantar i
fer de mestre. Per això va estudiar a la universitat i també es va fer músic. Quan es
va fer gran va pensar la manera d’acostar les cançons del seu país als nens i nenes,
als pares i les mares, als avis i les àvies... Ell no volia deixar de ser un nen i passar a
un món de grans avorrit i sense imaginació. Un bon dia se’n va anar de viatge amb la
seva guitarra, travessant l’oceà Atlàntic i durant un temps les seves cançons sonaven
en anglès; en aquells anys va poder aprendre moltes coses. Quan va tornar del seu
viatge ple d’aventures i de nous amics, duia la maleta carregada de músiques i de
contes. També va portar un company per a la seva guitarra: un banjo.
La guitarra i el banjo es van fer molt amics i sempre acompanyaven en Xesco en els
seus viatges i l’ajudaven a fer que la seva música arribés al cor de tots els qui
l’escoltaven. Les seves cançons parlaven de pau i de llibertat. Volia aconseguir un
món millor; cantant i fent cantar els nens i nenes els ajudava a fer-se grans, els
ensenyava a estimar, a jugar, a divertir-se, a ser bons amics, a tenir el cap clar i el cor
net.
Però un dia aquell aprenent que ja s’havia convertit en un músic excel·lent, se’n va
anar per sempre i des d’aleshores viu entre les estrelles del cel, i pot viatjar sobre els
núvols de cotó cap a una banda o l’altra del món. Però va deixar unes llavors: la seva
guitarra i el seu banjo, que es van enamorar i van tenir molts fills: eren els seus contes
i les seves cançons, unes d’amor, altres calmoses, altres de gresca, altres infantils...,
però totes elles duien una mica de la màgia d’en Xesco, convidaven a somriure i
acostaven els amics, i per això encara ara ens fan sentir bé... Molts dels seus
companys les van aprendre i les segueixen cantant als nens i nenes de tots els pobles
i ciutats del nostre país.
...Si voleu, vosaltres també en podeu cantar alguna... (a veure si arriba fins a les
estrelles i el mateix Xesco les sent i somriu!.)
***************************************************************************************************
Algunes de les cançons que cantava en Xesco Boix:
. Hola, hola
. El cargolet
.El ciclista de pega
.La bicicleta
.Ningú no comprèn ningú
.Cric cata crec
.El cucut
.El cucut i l’ase
.Brilla estel
.Fes non non
.El petit vailet
.Hem sembrat un camp de mill
.Cercles
.Iukaidi, iukaidà
.Les rodes del cotxe
.Som un vaixell
.Tinc un conill
.Tenia un gall
.La cançó de les balances
.L’alosa
.Vull ser lliure
.Un peixet en el fons de l’estany
.Xiulet alegre
.El “papu”
.L’aranya
.La mosca
.En Joan petit
.Conte: la sopa de pedres
.Conte: la granota tocada del bolet
.Conte: l’Abiyoyo
Pàgina 1 de 1
CANÇÓ: PABLO PICASSO (MÚSICA: Perdut en la immensa mar blava. Popular escocesa) Tenia ofici de pintor també va voler ser escultor fins i tot va fer d’escriptor, i va ser amic de Joan Miró. Pablo Picasso pintava el color de les emocions amb blau, la tristesa i amb rosa la felicitat. Triangles, quadrats i rodones servien per fer molts retrats pintava els homes i les dones cubisme era el nom del seu art. Pablo Picasso pintava el color de les emocions amb blau, la tristesa i amb rosa la felicitat. No li va agradar gens la guerra “Guernica” és un quadre molt trist per tornar la pau a la Terra va dibuixar un blanc colomí. Pablo Picasso pintava el color de les emocions amb blau, la tristesa i amb rosa la felicitat. Els toros, cavalls i coloms van ser els seus temes preferits, i Velázquez i les Menines també personatges del circ. Pablo Picasso pintava el color de les emocions amb blau, la tristesa i amb rosa la felicitat. Mireia Muñoz.
Cançó a Antoni Gaudí. Pàgina 1 de 1
CANÇÓ A ANTONI GAUDÍ
Va deixar per la ciutat
obres de ferro forjat
en fanals i en els reixats
a veure qui troba el drac.
Pel Parc Güell de caminada
trobareu la sargantana,
trencadís per tot arreu
si al banc ondulat descanseu!
ANTONI GAUDÍ,
AMB RAJOLES FEIA MOSAICS;
UN GRAN ARTISTA
VA SER UN HOME MODERNISTA;
ES FIXAVA EN LA NATURA,
GENI DE L’ARQUITECTURA.
I ARA TOTHOM ESTÀ ENAMORAT
DE LES OBRES QUE ENS HA DEIXAT.
I ARA TOTHOM ESTÀ ENAMORAT
DE LES OBRES QUE ENS HA DEIXAT
La Pedrera feta d’ones
com el mar de Barcelona,
hi ha claror per les escales
i xemeneies encantades.
La casa Batlló, al terrat
té les escates d’un drac,
les parets de tots colors
llueixen fins que es fa fosc.
ANTONI GAUDÍ....
Les columnes semblen arbres
totes juntes fan un bosc
i la música que hi sona
sempre arriba al fons del cor.
A la Sagrada Família
va treballar nit i dia,
fins que va creuar la via
mentre passava el tramvia.
ANTONI GAUDÍ....
Mireia Muñoz.
Conte de Primavera. La fada Crisàlide
Mireia Muñoz. Pàgina 1 de 4
CONTE DE PRIMAVERA: LA FADA CRISÀLIDE
Aquella nit li va costar dormir, el seu ocellet estava malalt. Quan l’Ona es va llevar, el
canari ja no hi era. Els pares li van explicar que a partir d’ara, viuria al cel. La nena no
ho entenia. Va esmorzar el got de llet amb galetes que li havia preparat la mare, es va
rentar, pentinar i vestir i va marxar camí de l’escola.
Com cada dia va arribar al Castell del tres Dragons, on sempre es trobava amb l’Àlex i
en Roger. Eren molt bons amics. S’ho passaven molt bé junts.
Tocant al castell hi havia un parc molt gran, envoltat d’una tanca amb diferents
entrades. L’anomenaven La Ciutadella. L’Ona hi va entrar, els altres encara no hi eren i
es va fixar en una petita papallona blava que semblava dir-li “vine!”. La va seguir. En
els jardins del parc hi havia una gran varietat de flors donant la benvinguda a una
primavera recent estrenada. La petita papalloneta va aturar-se sobre una flor que tenia
tots els colors de l’arc de sant Martí, molt a prop dels tres dragons de ferro que donaven
nom al castell.
Al cap de pocs minuts, en Roger va arribar i va veure l’Ona. Li queien les llàgrimes!.
Era la primera vegada que la veia plorar. Si l’Ona era molt forta i molt valenta!.. Què li
havia passat?:
-“Ona, què t’ha passat?, n’has fet alguna de molt grossa i t’han renyat,a casa?”
- “No!”
- “Mira, ara arriba l’Àlex. No et preocupis, ja t’ ajudarem”
-“Hola, bon dia!”- va dir l’Àlex- “Ona, per què plores?”
- “El meu canari s’ha mort, ja no el puc tornar a veure”
Conte de Primavera. La fada Crisàlide
Mireia Muñoz. Pàgina 2 de 4
Una llàgrima de l’Ona va caure sobre la flor irisada i aleshores va aparèixer. Tots tres la
veien, tota blava, delicada, amb unes aletes transparents i petitíssimes. Era una fada, la
Crisàlide.
Havia nascut a trenc d’alba, en el moment en què les estrelles que brillaven a la nit
deixaven pas als primers raigs de sol que il·luminaven aquell cel blau de primavera.
L’Àlex no s’ho podia creure. Una fada!, allà, en un parc enmig de la gran ciutat!. Estava
adormida. En Roger, que tenia esperit científic, la va agafar amb molta cura i la va posar
dins l’estoig de la flauta travessera de l’Àlex. L’Ona estava meravellada.
-I ara què fem amb la fada?
-De moment res, serà el nostre secret. Potser ha vingut perquè ploraves.- deia en
Roger a mitja veu, per no despertar-la.
- No es pot quedar tancada amb la meva flauta per sempre!, no tindrà prou aire i
necessita respirar - deia l’Àlex
- Tranquil!, quan arribem a l’escola deixes l’estoig una mica entreobert a la
prestatgeria del fons. Això només és per a uns minuts. No la voleu perdre,oi?.
Nois, som els primers caçadors de fades de la història!.- Va dir en Roger.
- Doncs va, marxem. No vull fer tard a classe.- va dir l’Ona- I de la fada, no se’n
pot dir res, d’acord?
- És clar. Tampoc s’ho creuria ningú, que tenim una fada.
En arribar a l’escola, van entrar a la classe i l’Àlex va deixar la flauta amb l’estoig
entreobert a la prestatgeria, al costat dels diccionaris i els llibres de lectura. La fada
seguia dormint.
Conte de Primavera. La fada Crisàlide
Mireia Muñoz. Pàgina 3 de 4
Quan la Crisàlide es va despertar va sortir sense fer soroll i va observar el lloc on era.
Semblava interessant. Ningú no la veia, era una fada i era màgica. Només la podia veure
l’Ona que l’havia fet aparèixer, i els seus amics Àlex i Roger perquè eren amb ella en el
precís moment en què la llàgrima li va caure a sobre.
A l’hora del pati en Roger va acostar-se a veure si la fada encara dormia, però no hi era.
L’Ona somreia. La petita fada estava al seu costat. Van sortir a jugar. Els dos nois van
marxar amb els seus companys a fer un partit de futbol i l’Ona es va amagar en un racó,
sota les escales per parlar tranquil·lament amb la seva fada blava.
-“ Hola, jo sóc l’Ona. Ets una fada de veritat? com et dius?”
- “Crisàlide. Sóc una fada de primavera. He vingut per ajudar-te. T’he sentit plorar
durant la nit. Per això la papallona t’ha portat fins a mi.”
-“ El meu canari s’ha mort. Es va posar malalt, no tenia forces ni per piular. Em fa
molta pena...Cada dia em despertava amb el seu cant.”
- “ Saps una cosa?, encara és viu a dintre teu. Ningú no es mor del tot si segueix
present en el pensament i en el cor de les persones. Només es tracta d’una
transformació, a la primavera tot torna a la vida, es renova.”
-“ M’alegrava el dia de bon matí…”
-“Doncs fes-ho tu, això. Alegra el dia del altres de bon matí i sentiràs que el teu
ocellet és amb tu, al teu costat. Aquesta és la força de l’amor”
- “I com es fa, això?”
- “Canta. He observat que us agrada la música a tu i als teus amics, oi?”
-“Si. L’Àlex toca la flauta travessera, en Roger la bateria i jo estic aprenent a cantar
i a tocar la guitarra. Volem formar un grup.”
-“Perfecte!”- va dir la Crisàlide.- “Veniu tots tres a la sortida de l’escola.”
Conte de Primavera. La fada Crisàlide
Mireia Muñoz. Pàgina 4 de 4
Després de classe, l’Ona es va reunir amb en Roger i l’Àlex i van decidir que serien una
banda de música.
Van anar al Castell dels tres Dragons i la Crisàlide va treure la seva vareta de fada:
- “Ona, et nomeno “Portadora de l’Alegria”. La teva tasca serà ajudar els
altres a sentir-se millor, tal com feia el teu canari amb el seu cant. A tu, Àlex, et
nomeno “Portador de la Pau”, amb la teva música arribaràs al cor de les
persones, i tu Roger seràs “Portador de l’equilibri.”, representaràs la
constància, la teva bateria serà com el batec que marca el ritme de la vida.”- La
Crisàlide els va tocar amb la vareta i l’Ona va somriure.
Allò era fantàstic!.
-“D’ara en endavant sereu la “Banda dels Tres Dragons”, la vostra missió serà
enriquir les vides dels altres. La vostra música serà com l’aigua o el vent, tan
flexibles que arriben a tots els racons, adaptant-se sempre a allò que els
envolta. Transmetent emocions, ajudareu a curar els cors ferits, portareu
esperança i pau i encomanareu alegria. Heu de treballar plegats i esforçar-vos
en aprendre i millorar.”- La fada Crisàlide els va tocar amb la vareta d’estels i tots
tres es van omplir amb la seva màgia. La “Banda dels tres Dragons” començava un
nou camí i la fada es va fondre amb el vent per anar a ajudar a altres persones.
Conte d’estiu: La fada Aiguaviva i la balena perduda.
Mireia Muñoz. Pàgina 1 de 4
CONTE D’ESTIU: LA FADA AIGUAVIVA I LA BALENA PERDUDA
Aquesta nit el cel s’ha omplert de llums i de colors. Des de la platja, l’espectacle de focs
artificials anunciava l’arribada de l’estiu. Tothom menjava coca i els grans brindaven
amb cava. La quitxalla ens divertíem llençant petards i encenent bengales lluents, la
revetlla de sant Joan sempre és màgica.
Tot just comencen les vacances i passaré uns dies amb els avis, a la costa.
El meu avi és mariner, sempre ha viscut al costat de la platja. Al vespre, quan comença
a fer-se fosc li agrada passejar per la sorra de la cala. Hi té una barca petitona i de
vegades em porta a fer un volt. La foscor no li fa por, ell sap orientar-se mirant les
estrelles. Mai no es perd, però aquesta nit no ha volgut sortir. Se’l veia capficat. Després
de la festa hem anat cap a casa.
Quan m’he llevat, l’avi era al menjador mirant el mar des de la finestra. Bufava vent de
llevant.
-“Aquest llevant ens portarà pluja, Ton. El mar està enfurismat.”
No sé com s’ho fa, però sempre l’encerta. Uns minuts més tard, una cortina d’aigua
s’estenia fins a l’horitzó. Plovia a bots i barrals i les barquetes ancorades a la cala es
movien d’una banda a l’altra. La força de la pluja formava bombolles sobre l’aigua del
mar i de l’estiu ni rastre. Començava a refrescar.
Cap al migdia ha parat de ploure i hem sortit. Mentre jo jugava a la sorra, l’avi
comprovava l’estat de la seva barca. Per sort, tot estava bé.
Conte d’estiu: La fada Aiguaviva i la balena perduda.
Mireia Muñoz. Pàgina 2 de 4
-“Voldràs anar a fer un tomb pel mar després de dinar, Ton?”
-“Sí, és clar!”
A mitja tarda hem pujat a la petita embarcació de l’avi. Fa olor de sal i d’aventures.
M’encanta aquesta barca!. L’aigua estava en calma, però l’avi no ha volgut endinsar-se
gaire després de la llevantada. Aleshores, l’he vist. Era un ésser molt gran, nedant entre
les roques a prop de l’escullera.
-“Avi,mira!”
-“ Què passa,Ton?”
-“Mira cap a les roques. És molt gros!”
-“Ton!, és una balena grisa”
-“Ai! que se’ns menjarà!.Tinc por, avi!”
-“No home,no!. Les balenes no mengen persones. A més a més, si ni tan sols tenen
dents!. S’alimenten de plàncton i de petits crustacis.”
-“Però què hi fa aquí, tan a prop de la platja?”
-“Pobreta. Deu ser una cria, és molt jove. Està espantada i ha trobat un racó per amagar-
se però ara no sap sortir.”
-“Ho saps tot, de les balenes?”
-“Sempre he viscut al mar, jo. Les balenes en aquesta època se’n van cap al mar de
Ligúria, a Itàlia on passen l’estiu. Aquesta s’ha perdut. Amb la tempesta s’ha
desorientat i ha arribat fins aquí.”
-“I ara què farem?”
-“L’hem d’ajudar a trobar el camí i les altres balenes. Però necessitem ajuda, sols no ho
podrem aconseguir. Tornem a la platja. De moment no diguis res, d’acord?”
Conte d’estiu: La fada Aiguaviva i la balena perduda.
Mireia Muñoz. Pàgina 3 de 4
-“D’acord!”.
Hem deixat la barca ancorada a la cala i hem pujat pel camí de ronda. No sabia quina en
portava de cap, l’avi, però semblava molt segur del què feia.
-“Avi, on anem?”
-“A buscar l’Aiguaviva.”
-“L’Aiguaviva?, qui és?”
-“La fada Aiguaviva. És amiga meva, viu a tocar del camí de ronda, a prop d’aquell
penya segat. A l’estiu sempre és per aquí. S’ocupa de les coses de la mar i dels seus
habitants.”
-“Avi!, jo no hi crec, en fades. Són cosa de nens petits!”
-“Ja hi creuràs!, si no, no la podràs veure. T’asseguro que existeix”.
Una persona gran com el meu avi, creient en fades?. Com és possible?.
Arribats al penya segat hem vist un pintor fent un quadre molt bonic, l’hem saludat i
ens hem parat a descansar una mica més endavant. El meu avi ha començat a xiular com
si fos un ocell.
-“Mira Ton, ja vé. La veus?”
-“No.”
-“Hi has de creure. Treu-te aquestes idees del cap, les fades existeixen des que el món és
món!. Tanca el ulls, respira fons, concentra’t i aleshores mira.”
Conte d’estiu: La fada Aiguaviva i la balena perduda.
Mireia Muñoz. Pàgina 4 de 4
L’he vist!, els meus ulls no m’enganyen. Era un ésser petit, gairebé transparent, com
l’aigua. Duia els cabells al vent i tenia unes ales molt petites. Ha saludat el meu avi com
si fossin vells amics, i l’avi li ha explicat tot allò de la balena.
L’Aiguaviva és una fada molt llesta. De seguida ha dit que ens ajudaria i ha volgut venir
amb nosaltres a la barca. Quan parla, sembla que canti. Té la veu dolça i melòdica. Hem
tornat a buscar la balena. Se la veia trista i perduda. No s’havia mogut, i per sort ningú
més l’havia descobert. La fada li ha parlat i l’ha tranquil·litzat. Després li ha dit a l’avi
que a la nit, a la claror de la lluna ens trobarem tots tres a la platja.
La nit no arribava mai!. A la fi havent sopat hem tornat a la cala, al costat de la barca.
L’Aiguaviva ens esperava. Hem encès el fanalet i ens hem preparat per a l’aventura.
M’han fet posar una armilla salvavides de color groc i hem anat fins a alta mar. Ens hem
aturat quan ja érem mar endins i l’Aiguaviva ha fet sortir tres estels lluents de la seva
vareta. En un tres i no res han vingut dues sirenes i ens han seguit fins el lloc on era la
balena perduda. Les sirenes saben cançons màgiques i per això podien ajudar-nos.
Imitant el cant de les balenes han fet sortir la cria del seu amagatall, la portaran a mar
obert. L’Aiguaviva m’ha dit que no la deixaran fins que trobin altres balenes que també
vagin cap al mar de Ligúria. Aleshores hem tornat cap a casa. L’Aiguaviva s’ha quedat
a dormir amb nosaltres, li he preparat un llit amb la meva gorra vermella. Demà
l’acompanyarem a casa seva pel camí de ronda i potser veurem aquell pintor fent un
quadre de molts colors.
Conte de tardor: la fada Falguera Pàgina 1 de 5
Mireia Muñoz
CONTE DE TARDOR: LA FADA FALGUERA
Quan s’acaba l’estiu, el Montseny es vesteix de molts colors. Però això no sempre ha
estat així. Fa molts i molts anys, quan arribava la tardor tot el bosc era del mateix to
marronós de les fulles seques.
Actualment podeu observar per tot arreu els tons groguencs d’algunes fulles, altres es
tenyeixen de marrons i ocres. També hi ha fulles pintades de vermell o granat, i en
queden encara algunes que mantenen el color verd. Els castanyers daurats regalen el
seus fruits al bosc, igual que els cirerers d’arboç, els roures, les alzines o els pins
pinyers. Molts bolets grocs, carbasses, marrons o blancs neixen i creixen al voltant dels
arbres.
En aquestes muntanyes hi viuen animals ben diferents: l’esquirol, el cabirol, el senglar,
la guineu, la mostela, la llebre, la mallerenga, el duc, el gripau, la sargantana de cua
llarga, el llangardaix verd, el tritó o les formigues; tots ells, grans o petits, saben que
han de preparar-se per a l’arribada del fred. Passegen pel bosc o pels rierols buscant
menjar que emmagatzemen al seu cau, s’alimenten tan bé com poden per tal de tenir
forces per passar l’hivern,... A la tardor els matins poden ser assolellats, però les nits
comencen a ser fresques. També hi ha ocells com el pit-roig, l’oreneta, el gaig, la griva,
la garsa o la merla que buscaran la manera més còmoda de passar els dies freds. Alguns
fins i tot marxaran a països més càlids i tornaran a la primavera omplint l’aire de dolça
música.
Conte de tardor: la fada Falguera Pàgina 2 de 5
Mireia Muñoz
Al bell mig del bosc hi viu la Falguera, una de les fades de la tardor encarregada de
tenir cura dels boscos. Té un amor incondicional per la natura i per la vida en general.
Prenent una branca per vareta escampa la seva màgia i convida les bestioletes a
preparar-se per a l’arribada del temps fred i sec de l’ hivern, fa que els bolets trobin les
condicions ideals per créixer sota els pins si són rovellons, o al voltant de les alzines i
castanyers en el cas dels rossinyols que són uns bolets ataronjats i també fa venir el
vent del nord per ajudar les fulles a caure dels altíssims arbres d’arrels profundes. Així
els ajuda a estalviar energies per a l’ hivern i enfortir-se per fer créixer noves fulles quan
arribi el bon temps.
Però aquella tardor la Falguera no havia sortit de casa, els animalets estaven preocupats.
Potser li havia passat alguna cosa... El Pit-Roig va decidir anar a veure-la, a casa seva.
Quan hi va arribar, veié la porta entreoberta. Se sentia algú que...plorava?.:
- Fada Falguera!, què t’ha passat?, per què plores? – va dir l’ocellet
- Ai!, tinc un greu problema ocellet!
- Digues, potser et podria ajudar...
- Ai, ai!, el meu bosc!, el bosc de tots!, ai!
- M’estàs espantant, Fada Falguera. Què li passa al bosc?
- No te n’has adonat?, el bosc cada cop és més petit, els homes talen arbres per
a construir les seves cases, i destrueixen el bosc, la natura, i els caus de molts
animals que viuen aquí...Haurem de marxar lluny, a un altre bosc, a un altre
país potser... Aquest bosquet m’agrada!. És molt trist haver de deixar casa
teva per una cosa així... No tinc forces per explicar-ho a tothom... Estic tan
trista, Pit-Roig...
Conte de tardor: la fada Falguera Pàgina 3 de 5
Mireia Muñoz
- Entre tots trobarem una solució, segur que hi és. Però mentrestant, prepara’t,
has de portar la tardor a tots els racons del Montseny, te’n recordes?. Tothom
t’espera!
- D’acord, Pit-Roig. Ho faré.
- Molt bé, aniré a parlar amb els meus amics i farem córrer la veu. Ho
arreglarem, ja ho veuràs Fada Falguera!.
- Gràcies per haver vingut a veure’m, Pit-Roig. M’has animat molt!
Quan la Falguera va sortir de casa, l’esquirol saltant de branca en branca, d’un
arbre a l’altre, va anar a avisar el Duc, el vell mussol que mig dormia dalt del seu
niu. La petita Mallerenga els va veure i va anar a buscar el Cabirol. El pit-roig va
cridar el Gripau i aquest a les sargantanes. La Merla va trobar la Llebre i la
Llebre va portar la Mostela que era al seu cau, amagada sota terra. La Guineu, el
Porc Senglar i les Formigues, també hi van anar. Tots volien parlar amb la Fada
Falguera i es van reunir a tocar del riu, on vivia el Tritó.
- Hola Fada Falguera!, et volem ajudar. – Va dir el Mussol des de la branca
d’un pi.
- Gràcies, amics!, no sé què podem fer per defensar el nostre bosc... No
m’agrada que els homes destrueixin el bosc, i molt menys que desapareguin
els caus, els nius, els llocs on vivim.
- Hem de fer alguna cosa per tal que s’adonin de la riquesa que hi ha al bosc –
deia el Cabirol.
- Si, potser hauríem de fer que el nostre bosc sigui cada dia més bonic!- deia
el Pit-Roig
Conte de tardor: la fada Falguera Pàgina 4 de 5
Mireia Muñoz
- Tots hauríem de col·laborar.- comentava l’Esquirol
- Nosaltres, les formigues també us ajudarem!- exclamà la Reina Formiga.
- Estic pensant..., hem de trobar la manera de fer que el nostre bosc cridi
l’atenció, que sigui el més bonic de tots i que els homes el vulguin cuidar i
protegir...- deia el mussol Duc des del seu arbre. La Fada Falguera s’anava
animant.
Cada animaló hi va dir la seva i entre tots van decidir organitzar-se per fer del
seu el més bonic de tots els boscos. Una de les idees que van proposar va ser
donar a les fulles dels arbres colors diferents, si la fada podia fer-hi alguna cosa.
I la fada Falguera va pensar com ho podria fer... Potser si aconseguien fer suc de
cireres d’arboç i de camagrocs podria barrejar-lo amb unes gotes de rosada i
regar les arrels d’alguns arbres que en beure aquell líquid de color faria que les
fulles es tornessin més vermelloses o més esgrogueïdes, i els altres arbres
podrien seguir tenint les fulles verdes i alguns altres amb tons marrons quan
s’assequessin un cop entrada la tardor. Les formigues que són molt treballadores
s’encarregarien de portar les cireretes i la mostela i la guineu van dir que
portarien bolets grocs i ataronjats. La petita fada Falguera recolliria les gotes de
rosada i entre tots farien la mescla. La vareta de la fada faria la resta. Així ho
van fer i al cap de poc temps, les fulles dels arbres anaven canviant de color.
Semblava que hi hagués una força lluminosa que sortia del bell mig del bosc. Els
ocells cantaven a cor què vols, el Tritó que viva al riu procurava que l’aigua fos
ben neta i entre tots tenien cura de tenir un bosc ben net i endreçat.
Conte de tardor: la fada Falguera Pàgina 5 de 5
Mireia Muñoz
Quan els homes es van acostar al bosc amb les destrals per començar a talar els
arbres, es van adonar de la bellesa d’aquell lloc ple de colors i del cant dels
ocells, i es van quedar bocabadats:
- Mireu quin bosc tan bonic!, no podem fer-lo malbé. Haurem d’anar a un altre
lloc a construir les nostres cases – deia un dels homes
- Sí, tens raó- deia un altre-. És un lloc preciós. Hem de protegir aquest espai,
ningú no podrà fer caure ni un sol arbre.
- Els ocells, i tots els altres animals necessiten viure en pau- van pensar.-
Haurem de fer alguna cosa.
Aquells homes van anar a parlar amb l’alcalde i entre tots van fer possible que el
bosc fos un espai protegit, on els arbres, les plantes i els animals poguessin viure
tranquils.
Des d’aquell any la fada Falguera surt contenta cada tardor i escampa les gotetes
de rosada barrejades amb el suc groc o ataronjat dels bolets i amb el vermell de
les cireres d’arboç i les fulles dels arbres es van tenyint de colors, i tots els
animalets l’ajuden feliços de tenir un bosc tan bonic per a viure-hi.
Conte d’hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.
Mireia Muñoz. Pàgina 1 de 5
CONTE D’HIVERN: LA FADA GEBRADA I EL CADELL DE LLOP
Ja ha arribat l’ hivern. Tot blanc, tot fred, tot neu...Des dels cims de les altes muntanyes
cobertes de neu sembla que tot s’hagi adormit. Els animals hivernen als seus caus, els
ocells han volat cap a indrets més càlids. Pels caminets del bosc la molsa cobreix troncs,
pedra i sòl.
La fada Gebrada tota blanca i silenciosa, passeja tranquil·la entre l’arbreda. És
l’emperadriu del temps fred. Tot neu, tot blanc, tot glaç. El vent xiula i rabent fa caure
les darreres fulles seques d’alguns arbres. La dama blanca, la Gebrada, sent un udol
llunyà, sembla que demani ajuda. Qui deu ser?. Les delicades aletes transparents de la
fada es mouen de pressa i volant, volant arriba a la clariana. És allà. Indefens i tremolant
s’endevina la figura d’un cadell de llop. No deu tenir més de tres setmanes, ha nascut
fora del temps primaveral, que és quan acostumen a néixer els llobatons. Potser per això
és allà, tot sol. Ha perdut la seva mare i ara no sap on anar, no té res per a menjar ni un
lloc on aixoplugar-se. I se’l veu molt dèbil. Quan la Gebrada s’hi acosta el llobató li
ensenya les dents, però la fada no s’espanta. Amb la seva veu suau tranquil·litza el
cadell i l’acaricia amb dolcesa. Embolcalla el petit llop amb la seva màgia de fada i li fa
fora les pors. L’animaló s’adorm i la Gebrada pensa la manera d’ajudar-lo a passar
l’hivern. La bandada dels llops no és allà a prop. Si pogués trobar-li una família, una llar
càlida..., el llobató tot sol enmig del bosc no podrà sobreviure...I si...?
A prop del bosc hi ha una masia, la família que hi viu està formada per un pare, una
mare, un avi, una àvia, una tieta i cinc infants d’entre tres i dotze anys. Hi tenen
animals: un gall i deu gallines, una dotzena de conills, un cavall, un parell de vedells i
dos gossos que vigilen, però allà...hi hauria lloc per a un cadell de llop?. La Gebrada
s’entristeix una mica, no veu la manera de trobar una llar per al petit llop, i allà tot sol es
Conte d’hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.
Mireia Muñoz. Pàgina 2 de 5
morirà de fred i de fam. L’ hivern al bosc pot arribar a ser molt dur. Tot fred, tot neu, tot
gel. Ja falta poc per Nadal... Una idea pren forma: Nadal!. Les famílies celebren les
festes nadalenques i fan un pessebre amb figuretes, molsa, caminets de sorra,
muntanyetes de suro i rius de paper de plata. Quina bona pensada ha tingut la Gebrada!.
Convertirà el llop en una figureta de pessebre, amb la seva vareta de glaç el pot fer petit,
petitíssim, com una figura més. I el farà entrar en una mena d’hibernació durant un
temps, fins que passin aquestes dates i el petit llop s’hagi recuperat una mica.
La fada blanca fa aparèixer la seva vareta de gel i amb moviments precisos i suaus
aconsegueix el seu propòsit: el cadell sembla una figureta, un gos-llop que vigilarà les
ovelles de plàstic que acompanyen els pastors. D’una revolada agafa el llop i el col·loca
al seu lloc en el pessebre que han fet els nens de la masia. Ningú no la veu, és una fada.
Abans de marxar, però, fa un petit encanteri sobre les figuretes immòbils, fa caure una
pluja d’estels amb la vareta glaçada, dóna instruccions i fa un petó al llobató que es
queda ben quiet al costat del ramat, i la Gebrada se’n va feliç cap al bosc. De tant en
tant anirà a veure el seu petit amic del pessebre. Tot està ben pensat: a la nit, quan
tothom dorm les petites figuretes prenen vida i alimenten i amanyaguen el cadellet
nouvingut, visiten l’Infantó de l’establia, entonen boniques cançons i juguen una estona
sense fer fressa. Quan surt el sol i se sent el gall que anuncia el bon dia, les figuretes i el
llobató s’adormen i no es mouen. Els nens de la casa juguen amb els pastors, les ovelles,
el gos-llop que no saben d’on ha sortit i els angelets, fan avançar les figures dels tres
reis d’Orient que viatgen amb els seus patges i els camells. El petit llop se sent feliç.
A poc a poc van passant els dies a la masia, i el petit cadell convertit en el gos-llop del
pessebre viu noves experiències i aprèn a relacionar-se amb els seus companys. Els
pastors són bona gent i s’ajuden els uns als altres, també els dos pescadors, la noia que
porta l’aigua, els que porten fruita, llet o formatge per a la família de l’establia, els
Conte d’hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.
Mireia Muñoz. Pàgina 3 de 5
angelets que juguen amb el Nen... El llobató també vol acostar-se al petit però té
dubtes...els llops fan una mica de por a les persones, tot i que els pastorets l’han acollit i
el cuiden molt bé.
La nit de Nadal a la masia han celebrat un sopar especial, han convidat tota la família i
el tió ha portat regals a tots, petits i grans. Ja de matinada les persones han anat a dormir
i quan els llums s’han apagat, les estrelles han il·luminat el pessebre i les figuretes s’han
despertat. El petit gos-llop s’ha acostat a l’establia i ha vist que el Nen li somreia. Quin
regal!. S’han fet amics per sempre. El tió ha volgut celebrar amb les figuretes aquella nit
tan dolça i ha portat un sopar especial per a tots. La fada Gebrada s’ha afegit a la festa i
el cadellet ha estat tota l’estona al seu costat. S’està fent fort, té el pèl lluent i el musell
humit, i se’l veu content. Quan passin les festes i els nens endrecin el pessebre i guardin
les figuretes fins l’any que ve, la fada desfarà l’encanteri i tornarà el llobató al bosc.
Segur que podrà trobar un lloc entre els seus. A punta de dia el gall canta i la masia es
desperta, totes les figuretes tornen al seu lloc, ben quietes i la fada Gebrada se’n torna al
bosc vestit d’hivern . Tot fred, tot neu, tot blanc.
Uns dies més tard arriba una altra nit màgica:la nit de reis!. Els nens de la masia han
acostat les figures a l’establia, els patges guarden els camells mentre les Majestats
d’Orient ofereixen els seus presents a l’Infant: or perquè és rei, encens perquè és Déu i
mirra perquè és home. Han preparat uns plats amb torrons i neules, copes de vi bo per
als reis i per al seu seguici, i galledes plenes d’aigua per als seus camells. També han
deixat les sabates ben netes a tocar de la llar de foc entre el pessebre i l’arbre de Nadal
tot ple de llumetes de colors i de boles lluents. I després de veure la cavalcada i de
sopar, han anat a dormir ben aviat. Quan es llevin, tindran sorpreses!. Aquella nit, al
pessebre ningú no es belluga. Tot saben que als Reis d’Orient no els agrada trobar ningú
despert mentre reparteixen els seus regals. El gos-llop vigila. De sobte sent un soroll, els
Conte d’hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.
Mireia Muñoz. Pàgina 4 de 5
altres no han sentit res però les seves orelles de llop capten sons que les persones no
poden sentir: són els reis que arriben a la masia carregats de paquets!. Per a la mare, per
al pare, pel als avis, per a la tieta, i per als més petits, la Laia, l’Arnau, la Queralt, en
Pere i la Tanit. Descansen una mica al costat de la llar de foc i s’entretenen a mirar el
pessebre. Quins nervis!. El rei Baltasar agafa el petit gos llop i el mira als ulls:
- Sembla que tingui vida pròpia!. Ja t’has portat bé, llobató? . Em sembla que si,
té et porto un regal per a tu i els teus amics... Endevino certa màgia en aquest
pessebre..., alguna fada d’hivern ha estat aquí, oi?.
El rei Baltasar torna el gos-llop al seu lloc i deixa caure unes fulles esmicolades de
maria lluïsa, que és la planta de l’amistat, sobre totes les figuretes. Abans de marxar
dóna unes fulles de menta al petit llop per tal que l’ajudin a estar sa. Els altres reis
també li porten coses:
- Jo et porto una mica de morera blanca. És la planta de la saviesa, petit llop- li
diu el rei Melcior.
- Doncs jo, amic llop, t’ofereixo fulles de roure que representen la valentia- diu el
rei Gaspar.
Quan els reis ja són fora, les petites figuretes cobren vida com cada nit. La visita
dels mags d’orient els ha omplert de joia. Tots estan contents. La fada Gebrada els
ha anat a veure i els ha portat menjar. Ja fa quatre setmanes que el petit llop viu al
pessebre. Fins d’aquí a un mes hi seguirà estant. A la masia els nens desaran totes
les figuretes quan arribi el dia de la Candelera, el dos de febrer. I el llobató ja tindrà
gairebé tres mesos de vida.
El temps passa de pressa i la Candelera ja ha arribat. La Tanit, l’Arnau, la Queralt, la
Laia i en Pere són els encarregats de recollir el pessebre. La fada Gebrada, abans
que comencés a sortir el sol ha desfet l’encanteri del pessebre i s’ha endut el llobató
Conte d’hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.
Mireia Muñoz. Pàgina 5 de 5
al bosc. Abans d’arribar a la clariana on el va veure per primer cop agafa la seva
vareta de gel i el petit llop deixa de ser una figureta i recupera la seva mida normal.
S’ha fet gran i fort i, amb l’ajut de la fada, troba la bandada de llops que havia
perdut a principis de l’ hivern. L’han acceptat de bon grat. És una mica més jove
que els altres llobatons, però sembla que els regals que va rebre dels tres reis
d’orient l’ajuden a ser fort, a actuar amb saviesa i a mostrar valentia. Per això tots el
respecten.
El llobató s’ha anat fent gran i, a poc a poc, ha deixat de ser un cadell i s’ha
convertit en un llop adult. Ja té tres anys i és qui mana en la seva bandada. És fort,
valent i molt savi gràcies als tres reis d’orient i a l’ajuda de la fada Gebrada. Des del
dia que es van conèixer són amics per sempre i cada Nadal, amb els encanteris de la
fada, visiten d’amagat les seves estimades figuretes del pessebre de la masia enmig
del blanc hivern. Tot gel, tot fred, tot neu.
Fades i estacions. Pàgina - 1 - de 1
CANÇÓ: SI VEUS UNA FADA
SI VEUS UNA FADA ESTARÀS DE SORT AMB LA SEVA MÀGIA OMPLIRÀ EL TEU COR 1.- El bosc ja l’espera quan ve la tardor, la fada Falguera el pinta de colors. 2.- La fada Gebrada blanca com la neu, el fred li agrada, l ’hivern és tot seu 3.- A la primavera neix dins d’una flor, Crisàlide blava, fada de l’amor. 4.- La fada Aiguaviva amb l’estiu ha arribat, les sirenes crida, viu a prop del mar