Canal nou i alaCant

Ramon Enric Cànovas

91

91

Ramon Enric Cànovas. Periodista i extreballador de RTVV

Canal 9 i Alacant

Edifici i instal·lacions de RTVV a l’avinguda d’Aguilera, Alacant. Imatge des de foto de Pilar Rubio, arxiu El Mundo, 2013

Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) - Canal 9 va posar en marxa la delegació a Alacant a finals de l’any 1989 i principis de 1990. Amb aquesta mesura es va obrir una nova finestra en el panorama dels mitjans de comunicació públics. Però no una finestra qualsevol. Per primera vegada hi havia una ràdio i una televisió pròpies que parlava a la gent de la majoria de les comarques alacantines en la seua llengua, en valencià, amb la consegüent dignificació i normalització de la mateixa llengua, que només uns anys abans havia començat a ensenyar-se a les escoles gràcies a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, també anomenada Llei d’Alacant perquè es va aprovar a la capital de la terreta.

Un poc d’història

La delegació de RTVV a Alacant va estar primer en unes oficines cedides per la Conselleria de Cultura a l’avinguda d’Aguilera, i al novembre del 1990 es va traslladar al carrer Segura.

A partir de la victòria electoral del Partit Popular en les eleccions autonòmiques de l’any 1995 amb Eduardo Zaplana, la plantilla de Canal 9 va anar creixent exponencialment i va haver de llogar-se un local enfront de la mateixa delegació per a albergar els nous treballadors. Es va passar en pocs anys de dotze a més de quaranta persones contractades. I quan es va inaugurar l’edifici nou l’any 2002 la plantilla va arribar a més de cent cinquanta treballadors.

Els últims anys aquesta delegació ha tornat des de l’any 2002 a Aguilera, però a un edifici de quatre plantes que es va construir després d’enderrocar la nau d’una discoteca. Va ser el nou Centre de Producció de Programes d’Alacant. A banda del sobrecost de les obres, es va firmar un contracte de lloguer per a trenta-tres anys prorrogables a cinquanta, i posteriorment l’edifici passarà a mans del propietari del terreny. Una operació redona, però no per a l’erari públic, evidentment.

Aquest edifici està tancat des del 29 de novembre de 2013, quan la policia va ocupar les instal·lacions i va impedir l’accés als treballadors per ordre de Presidència de la Generalitat. Només queda un servei mínim de vigilància, de neteja i de manteniment.

Però cada any es paga un lloguer de vora 280.000 euros més IVA. Per més que l’edifici continue tancat, s’ha de continuar pagant com a mínim fins a l’any 2035, amb una despesa de 6 milions d’euros que s’abonaran per no res: per cap activitat.

Aquest és només un exemple de la gestió que s’ha fet en RTVV, i per la qual no ha pagat ningú, és a dir, no hi ha hagut cap responsable del malbaratament dels diners públics.

Tancament de RTVV

Fins ara només els treballadors han patit les conseqüències d’aquesta política duta a terme pel govern del Partit Popular. Els professionals van ser acomiadats pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, quan va decidir tancar la Ràdio Televisió Autonòmica dels Valencians en una decisió unilateral i política, no econòmica, com ell no es cansa de repetir. Una decisió presa només unes hores després que el TSJCV (Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana) declarara nul un primer ERO (expedient de regulació d’ocupació) realitzat arbitràriament i sense voluntat negociadora per la direcció de l’empresa seguint les consignes del Palau de la Generalitat. Una decisió també que va prendre, fins i tot, en contra de molts càrrecs del seu mateix partit i, fins i tot, en contra de l’opinió d’algun conseller.

CANAL 9 I ALACANT / RAMON ENRIC CÀNOVAS

93

CANELOBRE 65

92

Façana de l’edifici de Canal 9 a Alacant. Foto E.C., arxiu El Mundo

Manifestació a Alacant contra el tancament de RTVV, 2013. Foto Pilar Cortés, arxiu Información

#RTVVnoestanca. Foto Arxiu Información

Panorama dels mitjans públics a Alacant

El panorama que queda a la província d’Alacant pel que fa als mitjans de comunicació públics és desolador. Actualment cal destacar que només queda una xicoteta delegació de Radio Nacional de España i de Televisión Española, que amb una plantilla molt curta no poden donar cobertura a les principals notícies provincials o a altres esdeveniments. I sempre supeditada a les necessitats o servituds de Madrid.

En aquests moments la televisió, amb més de quaranta canals, és tota en castellà. En canvi, el dial de la ràdio és diferent. Pots sentir emissores en castellà, òbviament, però també en anglés, alemany i rus, però cap emissora en valencià, la llengua oficial, conjuntament amb el castellà, a la Comunitat Valenciana.

El buit que ha deixat Canal 9 és immens. L’agenda la marquen directament des de Madrid, ens hem quedat sense un instrument primordial per a l’autogovern. Per això es fonamental disposar d’uns mitjans de comunicació audiovisuals que siguen espill de la nostra realitat i fets per nosaltres mateixos.

La desaparició de Canal 9

Amb la desaparició de Ràdio Televisió Valenciana han desaparegut també moltes coses. A qui, que no siga un mitjà de comunicació local, li interessa la restauració d’una torre medieval islàmica d’un poble perdut entre muntanyes, amb només cent trenta habitants anomenat Almudaina?

O a qui li interessa saber que en una pedania d’Oriola, a un centenar de metres de la frontera amb Múrcia es parla encara valencià? Em referisc a Barbarroja, una pedania amb un centenar de veïns.

Per no parlar de l’alegria que comportava per als conservadors del Parc Natural del Fondo d’Elx i Crevillent la nidificació d’espècies en perill d’extinció, com ara la rosseta o l’ànec cap blanc.

O a la ciutat Alacant, la restauració del castell de Santa Bàrbara o les festes del Raval Roig o les Creus de Maig, per no parlar de les festes grans, la Setmana Santa, la Santa Faç i les Fogueres, una promoció d’incalculable valor que Canal 9 i Ràdio 9 han fet debades precisament per ser mitjans de comunicació públics.

CANAL 9 I ALACANT / RAMON ENRIC CÀNOVAS

93

CANELOBRE 65

92

Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Entrada mora 2013, retransmesa en directe per Canal 9

Cavalcada de Reis Mags d’Alcoi. Emissió en directe. Imatge: www.laveupv.com

Setmana Santa a Alacant. “L’art de vestir les vestes”. Reportatge de Canal 9

Podríem posar infinitat d’exemples de reportatges o notícies que un mitjà de comunicació públic, com Ràdio Televisió Valenciana, ha traslladat a les pantalles de tots els valencians i de més enllà, perquè mitjançant la FORTA, la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, s’han pogut vore a Galícia, Andalusia, Euskadi o Catalunya.

Aquest és un dels objectius que ha de tindre un mitjà de comunicació públic, i per això és també una necessitat democràtica. El de traslladar a la resta de la societat fets que en principi només tindrien transcendència per a un municipi concret o com a molt la seua comarca. El de poder apropar les coses que passen en xicotets municipis a la resta de valencians, per a poder vertebrar millor aquest País, que encara després de més de trenta anys d’autonomia, continua tan invertebrat.

I què dir de l’activitat econòmica d’un territori. Un mitjà de comunicació públic és una eina essencial per a difondre tal diversitat. Per exemple, el turisme. RTVV ha contribuït a promoure el nostre turisme més enllà de la província i de la Comunitat Valenciana.

Però també s’han donat a conéixer xicotetes i mitjanes empreses innovadores de tots els sectors: el calcer, el tèxtil, el joguet o fins i tot les relacionades amb els serveis d’internet. Tenim empreses que són capdavanteres a escala mundial ací a Alacant, a Alcoi, a Elx, a Ibi. I la ràdio televisió pública se n’ha fet ressò. Per a això serveix també.

En agricultura, RTVV ha realitzat infinitat de notícies i reportatges dels nostres productes, principalment de les diferents denominacions d’origen, com ara el raïm de taula embossat del Vinalopó, el torró de Xixona i Alacant, els nispros de Callosa d’en Sarrià, la cirera de la Muntanya, els Vins d’Alacant o les begudes espirituoses com l’Anís Paloma o l’Herberet.

RTVV també ha complit com a servei públic informant de l’oratge, dels temporals, dels accidents i de la situació del trànsit, de les inundacions (com la de setembre del 97 que li va costar la vida a cinc alacantins) o els incendis forestals.

La ràdio televisió pública ha servit essencialment per a la promoció i la defensa del valencià i de la cultura autòctona, sobretot en aquestes comarques de frontera lingüística.

Programes com L’Alqueria Blanca o personatges com Shon-go-ku, de Bola de Drac, han fet més pel valencià que moltes classes de la llengua a l’escola. I aquesta és la força d’una RTVV pública en la nostra llengua: la de normalitzar una llengua que fins i tot els que no la parlen —però són i viuen ací—, la puguen sentir també com a pròpia, com a seua.

CANAL 9 I ALACANT / RAMON ENRIC CÀNOVAS

95

CANELOBRE 65

94

Presentació de la sèrie “L’Alqueria Blanca” a la Ciutat de la Llum, Alacant. Imatge: www.alqueriablanca.tv

Tasca de documentació, filmació i informació. Imatge cedida per R. C.

El programa Ocupa’t de RTVV, amb un destacat caràcter de servei públic per a trobar una feina, conèixer els

temes més actuals sobre el món laboral i el dels recursos humans. Filmació a Energy Sistem

Les audiències

Pel que fa a les audiències, Canal 9 va passar de tindre més d’un 20% als inicis de les emissions, a estar sobre un 5% abans del tancament el passat 29 de novembre de 2013. En primer lloc, perquè va nàixer abans que les televisions privades, i el trosset de pastís era més gran. Amb l’aparició de les privades l’audiència es va mantenir entre un 14 i un 18 % per a baixar en la última etapa fins al 5% a causa de l’entrada de les emissores de TDT, el consum massiu d’internet i la manipulació informativa, que va abocar RTVV a un desprestigi social més que evident.

Imatge de la província d’Alacant

Canal 9 ha transmés una imatge diversa de la província d’Alacant, com diversa és tant a nivell econòmic, social, cultural i esportiu.

Pel que fa a les festes, RTVV ha sigut una eina imprescindible de promoció de festes com ara les Fogueres de Sant Joan, el Misteri d’Elx, amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat, els Moros i Cristians d’Alcoi, Elda, Villena i la resta de municipis i un llarg etcètera.

En el nivell econòmic, el turisme, el calcer, el tèxtil i les diferents denominacions d’origen agroalimentària, com el torró, el nispro o el raïm de taula, per exemple, han sigut temes habituals en els informatius i els programes.

Culturalment també s’ha donat importància a les troballes arqueològiques, al MARQ i altres museus, i a exposicions de reconeguts artistes.

Però, per contra, els temes de corrupció que han afectat majoritàriament càrrecs públics del Partit Popular s’han intentat amagar o minimitzar en la RTVV. El paradigma va ser el cas Gürtel, amb el mateix president de la Generalitat, Francisco Camps, imputat. Però també el cas Brugal, amb la mateixa alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, presumiblement implicada. La manipulació va arribar a quotes exageradament inacceptables i inassumibles per part d’una societat madura democràticament com es pressuposa que és la nostra.

CANAL 9 I ALACANT / RAMON ENRIC CÀNOVAS

95

CANELOBRE 65

94

Mascletada, juny 2007. Festes de Sant Joan, a Alacant, retransmeses en directe per Canal 9

Samarreta reivindicativa, 2013. https://muprepublicanoselx

Preservar l’arxiu de RTVV com a patrimoni cultural

Un dels aspectes més importants després del tancament de RTVV és la preservació i la conservació de l’arxiu audiovisual de la ràdio i la televisió, com a patrimoni cultural de tots els valencians. Així ho ha determinat almenys el Consell Valencià de Cultura. Com a exemple, només de la ciutat d’Alacant es conserven al Departament de Documentació dos-centes cintes de vídeo amb imatges en brut, sense editar, és a dir, més de sis-centes hores d’imatges des de l’any 1989. La història de la ciutat d’Alacant durant els últims vint-i-cinc anys. Per no comentar que, a més, es conserven les 38.000 notícies que sobre la ciutat d’Alacant s’han donat durant tot aquest temps en els informatius de Canal 9: és a dir, una mitjana de quatre notícies al dia.

A banda s’han realitzat dos-cents setanta-dos retransmissions de les Fogueres de Sant Joan, cinquanta de la Setmana Santa i vint-i-tres de la Santa Faç. També s’han retransmés quatre-cents quaranta-quatre partits de bàsquet i cent noranta-sis de futbol, del Lucentum, de l’Hèrcules i de l’Alacant.

De la ciutat d’Elx es conserven cent quaranta-quatre cintes amb imatges d’informació general de la ciutat, i dos-cents cinquanta-dos cintes només de futbol. I d’Elx s’han donat vora 12.000 notícies en els informatius de Canal 9, a més de cent sis retransmissions de futbol, huit de voleibol i handbol i sis del Misteri en directe.

ILP i futur de RTVV

Durant quatre mesos del 2014, estiu inclòs, una campanya per a presentar una Iniciativa Legislativa Popular a les Corts per una ràdio i televisió públiques i en valencià va arreplegar 90.000 firmes, quan se’n necessitaven 50.000. Les Corts van admetre a tràmit la iniciativa, però en el ple de les Corts en què es debatia el Partit Popular va presentar catorze esmenes que afectaven tot el text de la proposició de Llei: esmenes que, segons la Comissió Promotora de la ILP, feien inviable la recuperació de cap mitjà de comunicació públic en valencià a mitjan termini, ja que desvirtuava per complet l’essència de la ILP firmada per 90.000 valencians.

Després de les eleccions autonòmiques de maig del 2015 caldrà recuperar un servei públic audiovisual allunyat del model de l’antiga Canal 9. Per això hem de fer tot el possible perquè la nova Ràdio Televisió Valenciana no torne a repetir les errades del passat, com ara la manipulació obsessiva i compulsiva dels últims vint anys, i que efectivament siga una RTV de tots, pública, democràtica, en valencià, lliure de manipulacions polítiques i de qualitat.