campus - uoc€¦ · que fan possible que el treball del curs que ara ha començat ens asseguri a...
TRANSCRIPT
NovetatseditorialsPàgina 7
Editorial
Avançar per millorar
La Universitat Oberta sempre ha
volgut, d’una banda, estar en pri-
mera línia de la innovació —tant
metodològica com tecnològica—
per posar-la al servei de la formació i, d’al-
tra banda, fer arribar les oportunitats edu-
catives al nombre més elevat possible de
persones. I en aquests anys hem avançat
molt en totes dues direccions: en la de la
tecnologia i metodologia educativa i en la
de l’expansió del model de la UOC arreu
del món.
Aquesta expansió es pot veure en la crea-
ció de l’Internet Inerdisciplinary Institute
(IN3) i en la d’un doctorat d’abast inter-
nacional, en l’aliança que hem fet amb el
Grup Planeta per a crear la primera uni-
versitat virtual en castellà i en la creixent
comunitat d’estudiants de la UOC que
estan repartits per tot el món, tal com
veureu en el reportatge de la revista.
Però tot això ho hem fet i ho fem sense
oblidar mai la recerca —imprescindible
per a ser una veritable universitat— i la
cerca de la qualitat —cosa que sempre
tenim molt present—. Tots aquests fets
són avanços que ens ajuden a millorar dia
a dia el funcionament de la Universitat.
En definitiva, es tracta d’anar avançant
per anar millorant.
Tot això són fites que anem fent junts i
que fan possible que el treball del curs que
ara ha començat ens asseguri a tothom
—a cadascun de nosaltres i al conjunt de
la societat— un futur millor en el marc de
la societat del coneixement que entre tots
ajudem a construir. La UOC, des que es va
crear, ha estat un treball d’equip que tots
hem fet possible. Per això el premi inter-
nacional que ens ha concedit recentment
la World Information Technology and
Services Alliance (WITSA) ha estat un
premi a una comunitat universitària de
professors, estudiants i personal de gestió
que camina en la mateixa direcció i amb
els mateixos objectius. Aquest premi és
nostre. Millor dit, vostre. Us felicito a tots.
Premi com amillor iniciativadigitalLa World Information Technologyand Services Alliance (WITSA) haatorgat a la UOC el premi DigitalOpportunity com a millor iniciati-va digital.
Pàgina 3
Juristesdel segle XXIEls Estudis de Dret de la UOCpreparen els estudiants per aexercir de juristes en el nou marcde la societat de la informació.
Pàgines 8 i 9
Acte degraduacióPàgina 5
Estudis per aEspanya iIberoamèricaPàgines 6 i 7
Estudiants de la UOCal mónPàgines 10 i 11
Entrevista a...Carles Martín BadellPàgina 12
CampusVirtual
Publicació periòdicade la Universitat Oberta
de Catalunya
Av. Tibidabo, 39•4308035 Barcelona
Tel. (93) 253 23 00Fax (93) 417 64 95
Adreça a Internethttp://www.uoc.es
12
Setembre de 2000
Suplement en pàgines centrals
Campus Virtual 2
Els estudiants rebenles notes al mòbil
Els estudiants de la UOC que cur-sen estudis homologats i propisvan poder rebre els resultats delsexàmens del semestre passat mit-jançant el telèfon mòbil. Els estu-diants que ho van demanar es vanassabentar de les notes amb unmissatge que es retransmet amb elsistema SMS (Short Message Sys-tem).
Les notes es poden rebre a qualse-vol mòbil que operi amb qualsevolde les tres companyies que tenencobertura a l’àmbit estatal: Telefò-nica (MoviStar), Airtel i Amena. LaUniversitat ja investiga les utilitatsque pot tenir el sistema SMS per aaltres funcions, com avisar del diadels exàmens, informar l’estudiantde reunions amb els tutors oenviar qualsevol tipus de missatgeurgent.
La UOC dia a diaCol·laboració entre Humanitats i l’Institut de Cultura de Barcelona
La UOC i l’Ajuntament de Barcelonahan arribat a un acord per a impulsarconjuntament l’organització d’exposi-cions virtuals i congressos amb elsuport de les noves tecnologies. Elconveni permetrà que els estudiantsd’Humanitats i Filologia de la UOCfacin les pràctiques de final de carreraa l’Institut de Cultura de Barcelona(ICUB). Les pràctiques consistiran enestades presencials o virtuals i serancoordinades per un equip docent delsEstudis d’Humanitats i per responsa-bles dels museus municipals i del’ICUB. Els projectes també poden estarrelacionats amb els estudis de doctoratde la UOC i amb les línies de recerca.
La UOC i la Universitat de Perpinyàcooperen en l’àmbit de la recerca
La Universitat de Perpinyà i la Univer-sitat Oberta han signat un conveni decol·laboració per a cooperar en l’àmbitde la recerca en matèria de problemestransfronterers. Ambdues universitatsestan interessades a investigar conjun-tament qüestions com la immigració,el xoc de cultures, el dret internacio-nal o la globalització econòmica. L’a-cord també preveu l’impuls d’ense-nyament i formació en llengua catala-na i l’intercanvi de materials didàctics,professors i estudiants.
Més independència tecnològicaper a la Universitat Oberta
Ripe NCC, l’organisme reguladord’Internet a Europa, ha autoritzat laUOC a erigir-se en InternetAutonomous System i Local InternetRegistry. Aquestes autoritzacionspermeten a la UOC disposar d’unapolítica pròpia de connexió iencaminadors (routers) a Internet. Aixípodrà ser més independent respecte alsproveïdors de connexió. La UOC tambétindrà la capacitat d’assignar adreces IPa altres institucions i podrà disposard’una única adreça per al Campus,sigui quin sigui l’accés utilitzat.Aquestes autoritzacions són lesprimeres que s’atorguen a unauniversitat de l’àmbit estatal espanyol.
La cooperativa La Virtual ampliaels serveis comercials
La Virtual, la cooperativa de consumde la UOC, ha inaugurat un servei desubhastes i un de compra en grupcom a complement de la seva ofertacomercial. Els nous serveis s’ofereixenen col·laboració amb els líders delssectors corresponents. L’espai de sub-hastes s’ha desenvolupat en col·labo-ració amb QXL, la comunitat mésgran paneuropea de subhastes enlínia. L’espai de compra en grup s’hafet en associació amb CoShopper.com,líder europeu de compra col·lectiva.
Paral·lelament, La Virtual ha renovatla botiga des de la qual oferia a lacomunitat UOC productes informà-tics i bibliografia. La nova botiga ténoves prestacions i noves línies deproductes: productes de promoció dela UOC, material de despatx i telefo-nia mòbil.
Cisco Systems aplicarà la metodologiade la UOC en un dels seus cursosEl rector de la UOC, Gabriel Ferraté, i el director general de Cisco Systems España,Jordi Botifoll, han signat un conveni per a col·laborar en aspectes relacionats amb laformació mitjançant Internet i la recerca en tecnologies de la informació i la comu-nicació. L’acord permet l’adaptació del Cisco Network Academy Program —progra-ma de formació de disseny i manteniment de xarxes complexes de comunicació—perquè es pugui cursar completament mitjançant Internet. Els Estudis d’Informàticai Multimèdia de la UOC —encarregats de la virtualització— i Cisco obren, així, viesper a establir vincles entre el món universitari i el professional. El Network AcademyProgram és el programa de formació de Cisco Systems que s’orienta a prepararexperts en xarxes de comunicació complexes (networking).
La UOC i Telefònica signenun conveni estratègic de col·laboracióEl president de Telefònica, Juan Villalonga, i el rector de la UOC, Gabriel Ferraté,van signar el passat mes de juny, a la seu de Telefònica a Madrid, un conveniestratègic de col·laboració per a desenvolupar conjuntament diverses actuacions enels camps educatiu i tecnològic.
Entre d’altres, l’acord inclou que Telefònica doni suport a l’ampliació de l’activitatde la UOC a Iberoamèrica. El conveni també permet posar en funcionament la Càte-dra Telefònica de Comunitats Virtuals, grup de recerca adscrit a l’IN3 especialitzaten la investigació sobre les organitzacions i comunitats a la xarxa. A més, obre l’es-tabliment de línies conjuntes d’investigació i desenvolupament d’aplicacions orien-tades a l’educació en els camps de tecnologies mòbils (WAP, GPRS, UMTS).
Jordi Botifoll i Gabriel Ferraté en el moment de signatura del conveni.
La UOC vista per... Jaume Bach
Guia lingüísticaper a periodistesLa Universitat Oberta de Catalunya(UOC) elabora una guia de criteris lin-güístics en llengua catalana per alsredactors de l’Agència Efe i, en general,per a l’àmbit periodístic català. El presi-dent de l’Agència Efe, Miguel ÁngelGozalo, i el rector de la Universitat Ober-ta de Catalunya, Gabriel Ferraté, han sig-nat un conveni perquè la Unitat deLlengua de la UOC presenti a l’agènciad’informació aquest manual. La UOC hatreballat en la detecció i definició de lesnecessitats de l’agència informativa i ela-bora un manual que té en compte qües-tions d’ortografia, morfologia, sintaxi ilèxic. Un grup de professionals formatper periodistes, filòlegs i informàtics deles dues institucions han analitzat enequip els despatxos informatius del’Agència Efe per tal de detectar elsaspectes que caldrà millorar i també revi-sar les pàgines que l’agència de notíciesadministra a Internet.
Campus Virtual 3
La WITSA, organisme internacionalque agrupa associacions d’empre-ses i indústries de la informació i
la comunicació de més de quaranta paï-sos de tot el món, ha premiat per pri-mera vegada els millors projectes a esca-la mundial. Els guardons es van classifi-car en tres categories —sector públic,sector privat i iniciativa digital (DigitalOpportunity)— i es van repartir en tresgrans àrees geogràfiques mundials. Entotal, han estat nou les institucions pre-miades, seleccionades entre quaranta-uncandidats de tot el món (bancs, institutsd’investigació, departaments del’administració, hospitals,empreses de programari,etc.).
Els membres quecomponen la WITSAproposen candidats per aaquestes tres categories. LaUOC va ser presentada en lacategoria de Digital Opportu-nity per l’Associació Espanyolad’Empreses de Tecnologies de laInformació (SEDISI), membreespanyol de la WITSA. Enaquesta mateixa categoriatambé han estat guardonats elsprojectes The National Infor-mation Infrastructure Plan-ning Agency in Taiwan (can-didat de l’associació xinesa) iSouth African Post Office-Department of Communica-tion (proposat per l’associa-ció sud-africana).
Entre els projectes guardo-nats en la categoria delsector públic ha rebut unpremi l’Agència Estatald’Administració Tributà-ria espanyola pel seu sis-tema d’informació i lliu-rament de la declaracióde la renda mitjançantInternet. També hanestat premiats The Info-comm DevelopmentAuthority de Singapuri el Foster Parents Plan
dels Estats Units. En el sectorprivat s’han guardonat el Leo-
nia WAP Bank, de Finlàndia; elSeven-Eleven Japan Co., del Japó, i
el Banco Río de la Plata, de l’Argentina.
Els premis de la WITSA són lliurats enel Congrés Mundial sobre Tecnologiesde la Informació (2000 World Con-gress on Information Technologies), laconferència mundial més importantsobre tecnologies de la informació iserveis tecnològics que se celebracada dos anys. Aquest any va tenirlloc a Taipei (Taiwan) el dia 13 dejuny. A l’acte de lliurament delspremis hi van assistir Bill Gates,president de Microsoft; JohnChambers, president de Cisco Sys-tems; Carly Fiorina, presidenta deHewlett Packard, i Tadashi Sekiza-wa, responsable de Fujitsu, entrealtres destacades personalitatsinternacionals del camp de laindústria de la tecnologia.
El president de la Generalitat,Jordi Pujol, va presentar el guar-dó rebut per la UOC en un acteque va tenir lloc el passat 4 desetembre al Palau de la Generali-tat de Catalunya. El presidentva destacar que aquest premi“ha estat gràcies a la qualitat tèc-
nica i al prestigi internacional de la Universi-tat Oberta”. Al seu torn, el president deSEDISI, Josep M. Vilà, va indicar que esva proposar la UOC com a candidata per-què “és un projecte que exemplifica clara-ment la utilitat que es pot donar a les novestecnologies de la informació”.
La UOC va rebre també, l’any 1996, elPremi Bangemann Challenge de la UnióEuropea a la millor iniciativa en educa-ció a distància. En l’àmbit internacio-nal, la UOC impulsa diversos projecteseuropeus de recerca sobre noves tecno-logies i, des de 1998, lidera la GlobalUniversity Alliance, que coordina totesles universitats virtuals.
La Universitat Oberta ha posat en funcionament unanova web amb l’objectiu d’oferir alguns dels contin-guts educatius als internautes. El nou espai virtual ofe-reix conferències, cursos, eines, debats i entrevistes,entre altres recursos.
L’objectiu és posar a l’abast dels qui la visitin solucionsper a la formació de persones i organitzacions. La webde la UOC es troba entre les deu adreces més visitades
de l’Estat espanyol, amb més de 400.000 impactesmensuals, segons l’OJD.
La Universitat ha renovat la seva web per tal de ferpúblics alguns dels continguts i projectes educatiusque fins ara només podien consultar els membres dela comunitat UOC. La web s’anirà actualitzant periò-dicament i ampliarà continguts i projectes sobretemes educatius.
La World Information
Technology and Services Alliance
(WITSA), que agrupa consorcis
d’empreses de serveis i
tecnologies de la informació de
tot el món, ha atorgat a la UOC
el premi Digital Opportunity com
a millor iniciativa digital.
Nova web de la UOC
Premi internacionalcom a milloriniciativa digital
A dalt, el rector Ferraté recollint el premi a Taipei(Taiwan). A baix, al Palau de la Generalitat deCatalunya.
El 14 de juliol es va inaugurar elCentre de Suport del Baix Ebre,situat al carrer Alfara de Carles,
número 18, de Tortosa. En l’acte d’i-nauguració, que va ser presidit peldirector general d’Universitats de laGeneralitat, Antoni Giró, hi van partici-par l’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté; elpresident del Consell Comarcal del BaixEbre, Joan Bertomeu, i el rector de laUOC, Gabriel Ferraté. El nou centre ésfruit de l’acord a què han arribat laUniversitat, el Consell Comarcal i l’A-juntament de Tortosa.
En la inauguració, els presents van poderassistir a la videoconferència que Federi-co Mayor Zaragoza va oferir amb el títol“L’educació, base de la democràcia”.Mayor Zaragoza, que fou presentat perl’escriptor i intel·lectual tortosí Gerard
Vergés, va indicar la importància defomentar la cultura de la pau i l’educa-ció als països més necessitats del plane-ta. La conferència de l’exdirector generalde la UNESCO, tortosí d’adopció, va des-tacar per la seva sensibilitat de veure elmón globalment, des de la referència ala cultura i les arrels pròpies.
Amb aquest nou centre, la UniversitatOberta amplia les infraestructures terri-torials per tal de donar servei als 1.400estudiants de les comarques tarragoni-nes. Així, donarà suport als més de 300estudiants que resideixen a les Terres del’Ebre i, per la seva proximitat, als propde 200 que viuen al País Valencià.
La UOC i el Consell Comarcal del BaixEbre col·laboren des de 1995, quan esva signar un primer conveni i es va esta-
blir un punt d’informació i gestió de laUOC a Tortosa. L’any 1999 es va trobarla ubicació idònia per al centre en unimmoble cedit per l’Ajuntament de Tor-tosa de 317 metres quadrats, al carrerAlfara de Carles, i es va signar el conve-ni entre aquestes tres institucions. El Consell Comarcal del Baix Ebre, quehi ha invertit 25 milions de pessetes,s’ha encarregat de les obres d’adequaciódel local, del cablatge informàtic, de lesinfraestructures elèctriques i dels costosde subministrament. Al seu torn, laUOC aporta el mobiliari, els equipsinformàtics, la contractació i el consumtelefònic, les infraestructures informàti-ques, la contractació del personal i elfons bibliogràfic, amb una inversió ini-cial de 10 milions de pessetes.
A les instal·lacions hi ha tres sales dereunions, un vestíbul de recepció, unespai de biblioteca amb un fonsbibliogràfic —integrat actualment per2.057 volums— i ordinadors connectatsa Internet per a accedir al Campus Vir-tual de la UOC. Des del centre, dirigitper Teresa Nielles, s’organitzaran activi-tats d’extensió universitària, encol·laboració amb les entitats i institu-cions de les comarques de l’Ebre.
La UOC disposa també d’un centre desuport a Reus (Baix Camp) i de punts desuport a Valls (Alt Camp), Coma-ruga(Baix Penedès) i Móra d’Ebre (Riberad’Ebre). En total, el desplegament terri-torial de la Universitat Oberta consta dedeu centres de suport a Catalunya, uncentre a Andorra i una delegació aMadrid.
La Universitat Oberta ha promogut, en col·laboració ambl’Ajuntament de Terrassa, la Caixa de Terrassa, la CECOT(patronal terrassenca), la Cambra de Comerç de Terrassa i elDiari de Terrassa, la creació de Tribuna Oberta Terrassa, unaplataforma de debat per a afavorir el diàleg i contribuir apotenciar el paper de la ciutat del Vallès Occidental i el seuentorn davant els reptes de la societat del coneixement.
Els debats es desenvolupen en dinars conferència al llargdels quals es tracten aspectes rellevants de l’actualitat. Tin-dran lloc a l’Hotel Don Cándido, patrocinador del fòrum, ihi participen destacades personalitats del món social, polí-tic, econòmic, cultural, educatiu i científic. Així mateix, estanoberts a totes les institucions, entitats o empreses que s’hivulguin adherir. El Centre de Suport del Vallès Occidental a
Terrassa ha coordinat aquesta iniciativa, en què participen isón socis fundadors les entitats abans esmentades.
Mitjançant Internet es podran seguir durant un parell desetmanes els debats que es mantenen presencialment, i espossibilitarà el seguiment dels dinars conferència a tothomqui hi estigui interessat. La pàgina web de Tribuna ObertaTerrassa, que ara s’està construint, també oferirà un resumde cadascuna de les conferències.
La conferenciant que ha inaugurat aquesta iniciativa haestat Adriana Casademont, vicepresidenta de l’empresaCasademont, que va parlar del paper de l’empresa familiardavant els reptes de lanova economia.
Campus Virtual 4
Neix Tribuna Oberta Terrassa, una plataforma de debat
Centre de Suport del BagesMuralla de St. Domènec, 2408240 ManresaTelèfon: 93 877 50 75
Centre de Suport del Baix CampC. Escorxador, s/n43202 ReusTelèfon: 977 33 80 08
Centre de Suport del Baix EbreC. Alfara de Carles, 1843500 TortosaTelèfon: 977 58 80 66
Centre de Suport del Baix LlobregatTorre del Roser, c. Joan XXIII, 1408980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 685 71 65
Centre de Suport del BarcelonèsAv. Drassanes, 3-508001 BarcelonaTelèfon: 93 481 72 72
Centre de Suport del GironèsC. Major, 17217190 SaltTelèfon: 972 40 50 67
Centre de Suport del SegriàC. Canyeret, s/n25007 LleidaTelèfon: 973 72 70 77
Centre de Suport del Vallès Occidental Av. Barberà, 17508203 SabadellTelèfon: 93 720 70 55
Centre de Suport del Vallès Occidental Rambla d’Egara, 34, 3r. pis08221 TerrassaTelèfon: 93 733 92 00
Estudis Virtuals d’AndorraPl. de la Germandat, s/nSt. Julià de Lòria (Andorra)Telèfon: 07 376 84 18 06
Centres de suport
Inaugurat a Tortosa el Centrede Suport del Baix Ebre
La UOC al territori
El mes de juliol passat, la Universi-
tat Oberta va inaugurar a la ciutat
de Tortosa el Centre de Suport
del Baix Ebre. Aquest centre, el
més al sud del Principat, donarà
servei als 300 estudiants residents
a les Terres de l’Ebre.
Tel. 93 733 92 00
Salt acull l’acte de graduaciódel curs 1999-2000
En aquesta celebració es van titularels primers estudiants de lesllicenciatures de Dret i
d’Administració i Direcció d’Empreses, amés d’estudiants de Psicopedagogia i dela diplomatura de Ciències Empresarials.Josep Maria Nadal, rector de laUniversitat de Girona, va ser el padrí dela promoció.
Els graduats d’aquesta promoció són 32llicenciats en Psicopedagogia, 21diplomats en Ciències Empresarials, 4llicenciats en Administració i Direcciód’Empreses i 3 llicenciats en Dret. Els 60estudiants graduats aquest curs sesumen als 41 de l’any passat. Lagraduació del curs 1999-2000 ha vistsortir els primers llicenciats en Dret i enAdministració i Direcció d’Empreses. Elstitulats resideixen majoritàriament alPrincipat (a les demarcacions deBarcelona, Girona, Tarragona i Lleida),encara que també hi ha graduats queviuen a les illes Balears, als Estats Units ia França.
La graduació va tenir llocparal·lelament als actes de la FestaMajor de Salt, el pregoner de la qualfou aquest any el rector de la UOC,
Gabriel Ferraté. Coincidint amb lagraduació es van elaborar una sèried’itineraris culturals per diversos espaisde la ciutat. A l’Itinerari de l’Aigua, elsEstudis d’Humanitats i Filologia de laUOC van realitzar una selecció depoemes d’escriptors gironins queevoquen l’aigua i el riu, i que es vanpresentar en uns formats dissenyats pera l’ocasió. Els textos poètics es vanafegir a l’exposició del pintor JuliàFornells, al Museu de l’Aigua.
L’Itinerari de la Terra es va ubicar al’Escola Municipal de Belles Arts i varecollir l’exposició de final de curs de lesobres d’art dels estudiants d’aquestaescola. Els Estudis d’Humanitats de laUOC hi van aportar una sèrie decreacions multimèdia per a aprendrel’art i conèixer millor el patrimoniutilitzant eines telemàtiques. Finalment,al pati-jardí de can Coll (conegut com acal Mut, una masia que data del segleXIII) va tenir lloc l’Itinerari de la Paraula:
l’acte de graduació de la UOC del curs1999-2000. L’acte va ser conduït per Josep MariaAlejandre, delegat de TV3 a Girona, i vacomptar amb la intervenció del rectorde la Universitat de Girona, Josep MariaNadal, padrí de la promoció. La figuradel padrí acompanya i aconsella elsnous titulats el dia que es graduen. Elrector Nadal va pronunciar unaconferència en defensa de la universitatpública i de la democratització del’educació, “pedra de toc fonamental per aconstruir la cohesió social”, segonsparaules seves.
En l’acte també van pronunciar unesparaules l’alcalde de Salt, JaumeTorramadé, i el rector de la UOC,Gabriel Ferraté, que es van felicitar perla bona relació que hi ha entre elmunicipi i la Universitat. En eltranscurs de l’esdeveniment es vanlliurar els documents acreditatius acadascun dels graduats i graduades.
Raquel Masnou, diplomada en Ciències Empresarials, va oferir un parlamenten representació dels estudiants en elqual va felicitar totes i tots els seuscompanys per assolir la fita ques’havien marcat i va animar totes lespersones que estudien a la UOC acontinuar endavant. En un emocionantdiscurs, Raquel Masnou va qualificar lespersones que es graduaven de lluitadorsi lluitadores i va fer memòria delsmoments durs d’estudi, “que també sesuperen gràcies a la solidaritat entre elsestudiants d’aquesta universitat i a latasca dels professors i els professionals”.
La graduació va comptar amb unaintervenció musical a càrrec del’Orquestra del Conservatori de MúsicaIsaac Albéniz de Girona. Aquest és elsegon acte de graduació que organitzala UOC a les diferents ciutats catalaneson té centres de suport. La primeragraduació va tenir lloc l’any passat aManresa, on s’havia obert el primercentre de suport.
Campus Virtual 5
La calidesa i l’emoció va
caracteritzar l’acte de graduació
del curs 1999-2000, que va tenir
lloc a Salt el mes de juliol passat.
Un total de 60 estudiants van
aconseguir el títol, amb els quals
ja són més d’un centenar les
persones que s’han graduat a la
UOC.
Raquel Masnou va parlar en nomde tots els graduats.
Els estudiants graduats van rebre els seus títosen un acte celebrat a la ciutat de Salt.
La Universitat Oberta de
Catalunya i el Grup Planeta han
forjat una aliança per a oferir
estudis via Internet a tot l’Estat
espanyol i a Iberoamèrica. L’oferta
comença amb tres titulacions
universitàries, cursos d’accés a la
universitat i cursos de postgrau.
D’aquesta manera, la UOC aplica
el seu model universitari no
presencial a escala global, projecte
que anirà incorporant en el futur
altres llengües, com l’anglès.
La Universitat es disposa a treballara escala mundial amb la seva voca-ció de servei públic, per la qual
cosa ha establert una aliança amb elGrup Planeta, líder mundial en el campde l’edició en llengua espanyola. LaUniversitat no descarta anar incorpo-rant altres llengües, com l’anglès. El rec-tor de la UOC, Gabriel Ferraté, i el con-seller delegat del Grup Planeta, JoséManuel Lara, van presentar el mes dejuny passat a Madrid aquesta ini-ciativa que constitueix la pri-mera universitat virtual encastellà.
A l’expertesa de laUOC en els contin-guts, la metodologia iel potencial profes-sional i acadèmicdels professors, s’hiafegeix la capaci-tat de gestió iexperiència edito-rial, i també l’ex-pertesa en elscamps del màrque-ting i la logística delGrup Planeta. En elmarc de la presentacióde la iniciativa, JoséManuel Lara va indicarque “és un projecte ambi-ciós; la UOC serà la universi-tat de referència a tot el món deparla hispana, incloent-hi els EstatsUnits i el Brasil”. El rector GabrielFerraté va destacar la complementarietatdel model de la UOC: “Els nostres estu-diants són persones a les quals, per raons defeina, família o residència, els seria moltdifícil estudiar si no existís aquesta oferta”.Gabriel Ferraté també manifestà que “aCatalunya hem de fer tecnologia elevadapensant en la globalitat del món”.
Per altra banda, el gerent de la UOC,Xavier Aragay, va puntualitzar que la
decisió d’ampliar l’oferta a la resta delmón es basa en el fet constatat que hiha una demanda insatisfeta d’estudismitjançant Internet amb qualitat uni-versitària. La valoració del projecte perpart del Govern català va ser molt posi-tiva i el conseller d’Universitats, Recercai Societat de la Informació, AndreuMas- Colell, va manifestar públicamentque l’acord entre la UOC i el Grup Pla-neta es tractava d’una “molt bona notí-cia” i era un “magnífic” projecte.
Els estudis de la UOC en castellà evolu-cionaran pas a pas, integrant novescarreres cada any, tal com s’hanimplantat els estudis que ja funcionen.
La UOC ofereix esta Espanya i Iberoam
Campus Virtual 6
La primera trobada presencial dels estudiants de la UOC enespanyol va tenir lloc a Madrid el passat dissabte, 7 d’octu-bre, a les instal·lacions del Centro de Convenciones Mapfre.La trobada es va iniciar amb una conferència del rectorGabriel Ferraté, celebrada a la sala d’actes, en la que vaexposar el model pedagògic de la UOC.
A continuació, els estudiants van poder conèixer els tutorsque els han d’ajudar i guiar al llarg dels estudis, així comtambé es van reunir amb els coordinadors docents i els coor-dinadors de tutor. Paral·lelament, s’hi van realitzar diversostallers sobre el Campus Virtual, la Biblioteca i Internet. En el
taller de Biblioteca, per exemple, se’ls va mostrar als estu-diants els espais i serveis principals que ofereix la biblioteca:des del Catàleg UOC -accés a la base de dades bibliogràficade la biblioteca de la universitat-, passant per la Bibliotecadigital –bases de dades i revistes a text complet, enciclopè-dies, estadístiques, etc.-, fins a l’espai Serveis –un conjuntd’eines diverses per cercar informació-.A més, els nous estu-diants van poder aprofitar la trobada per a fer-se les fotosamb les que es presenten al Campus Virtual. Imatge que sesitua al costat de les dades bàsiques. Tots els que ho vanvoler van anar desfilant davant la camera disposats a oferirel seu millor somriure.
La primera trobada dels nous estudiants
udis permèrica
Campus Virtual 7
Títol: Tòpics d’econometriaCol·lecció: Manuals, núm. 27Autors: Manuel Artís, Miquel Clar,
Tomás del Barrio, MontserratGuillén i Jordi Suriñach
PVP: 3.850 ptes.
Aquest manual es divideix en tres mòduls. En elprimer s'estudia com s'ha d'estimar un modeleconomètric. En el segon s'estudia com es tre-balla amb especificacions dinàmiques en l'en-torn del model de regressió lineal múltiple
(MRLM) i es donen les nocions bàsiques sobre els models d'equacions si-multànies. En el tercer mòdul s'estén l'anàlisi al cas en què la variableendògena no és quantitativa sinó qualitativa. S'hi presenten diferentsmètodes d'estimació i s'hi explica com s'interpreten els resultats obtin-guts. Al disquet que acompanya el llibre es troben tota una sèrie d'activi-tats i exercicis d’autoavaluació.
Títol: Bases de dades Col·lecció: Manuals, núm. 37Autors: Jaume Sistac, Rafael Camps,
Dolors Costal, Xavier Franch, Carme Martín
PVP: 4.000 ptes.
Aquest llibre té com a objectiu introduir els lec-tors en el món de les bases de dades, mecanis-me que s'utilitza habitualment per a emmaga-tzemar dades de manera permanent, concreta-ment a la memòria externa. Com que la tecno-logia de les bases de dades es fonamenta en la dels fitxers, es començapresentant l'estructuració i la manipulació de dades mitjançant fitxers. Pelque fa a l'estudi de les bases de dades, se centra en les bases de dades ra-cionals. Finalment, es fa una iniciació al tema del disseny de bases de da-des, és a dir, a l'estructuració de la informació que ha de contenir una de-terminada base de dades.
Títol: Iniciació a les matemàtiquesper a l’enginyeria tècnica en informàtica
Col·lecció: Biblioteca Lectus UniversitàriaEnginyeria Informàtica
Assessors tècnics: Antoni Messeguer i TeresaSancho
PVP: 9.900 ptes.Format: CD
Aquesta obra està recomanada per als que volen actualitzar els coneixe-ments matemàtics bàsics que es fan servir en els estudis d’informàtica. Téun enfocament pràctic i una visió ràpida i objectiva dels conceptes, i estàestructurada en dos blocs: mòduls i curiositats. Els mòduls desenvolupen elsconceptes bàsics d’àlgebra i els d’anàlisi matemàtica. En definitiva, la sevafinalitat és capacitar, sense dificultat, per al correcte desenvolupament delsprocessos matemàtics que es poden donar en les diferents àrees de les en-ginyeries tècniques en informàtica.
Títol: Història del pensament econòmicCol·lecció: Biblioteca Lectus Universitària
Economia i EmpresaAutors: Lluís Argemí, Joan Tugores,
José María Vidal, Jordi Vilasecai Joan Torrent
PVP: 9.900 ptes.Format: CD
La Història del pensament econòmic va dirigida especialment als estudiantsd’Humanitats. L’obra recorre els grans corrents del pensament de la histò-ria econòmica des de l’edat mitjana fins als nostres dies. El contingut rela-ciona les diferents interpretacions del món econòmic amb l’evolució que hafet la realitat i acaba amb una visió general del pensament actual com a re-sultat d’una evolució anterior. L’obra ha estat estructurada per a facilitarl’autoaprenentatge per mitjà del coneixement dels conceptes i teories, elsautors i les escoles de la ciència econòmica. En definitiva, és una obra ne-cessària per a comprendre el pensament econòmic actual.
Novetats editorials
www.ediuoc.es
En el primer any s’oferiran les duestitulacions amb què va començar laUniversitat ara fa cinc anys: la diplo-matura en Ciències Empresarials i la lli-cenciatura en Psicopedagogia. A més,també oferirà el títol propi —junta-ment amb la UPC— de Graduat Mul-timèdia, 41 cursos de formació contí-nua en diversos àmbits de coneixementi el curs d’accés a la universitat per amés grans de 25 anys. La previsió ésanar incorporant noves titulacions queadaptin els estudis que ja funcionen en
català. Per tal de donar un serveimillor, la Universitat ha establert puntsd’informació a diverses ciutats, com araMadrid, València i Sevilla.
El Campus Virtual, més obert
D’aquesta manera, ja funciona un cam-pus virtual per als estudiants de parlacastellana amb tots els apartats querequereix la metodologia d’aprenentat-ge que aplica la UOC. Així, doncs, dis-posen d’una biblioteca virtual, de mate-rial didàctic en diferents suports, d’es-
pais de docència, debat i fòrums i d’es-pais virtuals d’oci, com el bar. Tambétenen accés a activitats culturals d’ex-tensió universitària i fan una trobadapresencial per tal de conèixer els com-panys i professors. Els materials didàc-tics de la UOC de les titulacionsd’aquest curs han estat adaptats i tra-duïts a l’espanyol.
L’equip docent està format, d’unabanda, per tutors i consultors, i per unaaltra banda, per coordinadors docents i
coordinadors de tutors. Aquests darrerssón una nova figura creada per la UOCper tal de planificar i organitzar l’activi-tat acadèmica. Els coordinadors docentss’encarreguen de revisar i adaptar elsmaterials de les assignatures, planificar icrear les eines d’aprenentatge que guienl’estudi dels estudiants i de donarsuport als consultors. El coordinador detutors s’encarrega de dissenyar, planifi-car, coordinar i avaluar el desenvolupa-ment de les accions tutorials.
L’oficina tècnica dels estudis de la UOCen espanyol s’ha establert a l’edifici WorldTrade Center, al Moll de Barcelona. Estracta d’una oficina situada a la setenaplanta, que ocupa 450 metres quadrats,des d’on treballa tot l’equip de gestió.
El Grup Planeta, creat fa cinquanta anys,és un dels primers grups empresarials decomunicació a l’Estat espanyol. És líderen el sector editorial i en la creació decontinguts culturals educatius i d’oci, iés el grup editorial amb més presència al’Amèrica Llatina, amb filials a l’Argenti-na, Mèxic, el Brasil, Colòmbia, Xile, l’E-quador, l’Uruguai i Veneçuela.
Xavier Aragay, gerentde la Universitat Oberta de Catalunya.
Gabriel Ferraté i José Manuel Lara en el moment de signar els acords.
El curs 1996-97 la Universitat
Oberta va posar en funcionament
els estudis de la llicenciatura en
Dret amb un grup pilot de 100
estudiants. Avui ja són més de dos
mil i, des d’aquest any, hi ha
llicenciats. Un dels objectius més
importants és preparar els
estudiants per a exercir com a
juristes en el nou marc de la
societat de la informació.
Uns estudis de dret per a la societat de
Campus Virtual 8
Els estudis de Dret consten d’una lli-cenciatura que es pot cursar enquatre anys acadèmics, distribuïts
en vuit semestres, amb una càrrega lecti-va de 300 crèdits. Segons Joaquim Bis-bal, director dels Estudis i catedràtic deDret Mercantil, a més d’oferir els contin-guts tradicionalment necessaris per alsjuristes, “hem intentat afegir-hi el que pen-sem que són les eines de treball que potnecessitar un llicenciat de cara el segle XXI.La nostra intenció és que les noves tecnolo-gies i la societat de la informació tinguinuna presència substancial en els contin-guts”.
Per al director, considerar que la profes-sió dels juristes està ancorada en el pas-sat és una “visió reductiva”. En aquestsentit, considera que “la cultura jurídicaforma part de la cultura occidental, i aques-ta canvia molt ràpidament en els darrersanys. Per tant, els juristes també s’adaptena una nova realitat social que es caracteri-tza per la globalització”. Estudiar Dret a laUOC té un avantatge, segons JoaquimBisbal: “l’estudiant treballa i aprèn en l’en-torn de la societat de la informació”. Per aldirector, “molts dels nostres estudiants jasaben com funciona aquest entorn i ambquins problemes es poden trobar en l’exerci-ci professional”.Els deu professors propis de Dret de la
D’esquerra a dreta:Pere Fabra, Óscar Morales, Joan Baratai Mark Jeffery.
D’esquerra a dreta:Joan Prats i Joaquim Bisbal.
sity. Els estudiants poden consultar alsautors dels materials aspectes concretsdels continguts. Així mateix destacal’assignatura Negociació estratègica, apli-cació de la teoria dels jocs a la negocia-ció en qualsevol àmbit social. Final-ment, també és innovador des d’unpunt de vista pedagògic el materialdidàctic interactiu en format CD de l’as-signatura Dret romà, amb el qual elsestudiants poden seguir el seu propi
progrés.
Una de les dificultats de les facultats iestudis de Dret de totes les universitatsés articular una assignatura de Practicum(pràctiques que han de fer els estu-diants) que sigui eficient i satisfactòriaper als estudiants. A la UOC es vanposar a treballar en un nou concepted’aquesta assignatura: “Vam pensar defer un Practicum amb paràmetres estricta-ment virtuals que permetessin una simula-ció molt propera a la realitat”, explica Joa-quim Bisbal. Així, es va posar en marxauna assignatura pràctica que consisteixen la simulació d’un despatx real, ambtots els components.
En aquest despatx virtual els estudiantsreben, com a “passants” virtuals, lesindicacions d’un advocat-director queels encomana les tasques que hand’anar fent, els ajuda i orienta, a mésd’avaluar la feina que han fet. La inter-fície del despatx simula una oficina onl’estudiant pot realitzar diverses activi-tats, des de recollir les notes que deixael director a sobre la taula, fins a dipo-sitar els treballs en una cistella d’entra-da o consultar les prestatgeries de labiblioteca amb tota una sèrie de basesde dades de legislació i jurisprudènciaidèntiques a les que utilitzen els profes-sionals del dret.
Pere Fabra indica que “el director del des-patx encarrega als estudiants activitats otasques (cerca de jurisprudència, redacciód’esborranys de demandes o contractes)que farien si treballessin d’assistents o“passants”. L’estudiant es veu afrontat,així, a situacions reals sense necessitat dedesplaçar-se al despatx”. Segons JoaquimBisbal, “la valoració d’aquestes pràctiquesha estat molt positiva, tant per part delsprofessors com dels estudiants”.
preparatsla informació
Campus Virtual 9
Joan Prats (Benicolet, Vall d’Al-
baida) és el nou director dels
Estudis de Dret de la Universitat
Oberta a partir d’aquest mes
d’octubre, després de l’acaba-
ment del termini per a exercir el
càrrec que tenia el catedràtic de
Dret Mercantil, Joaquim Bisbal,
director dels Estudis de Dret de
la UOC des del començament.
Joan Prats, catedràtic per la Uni-
versitat Ramon Llull, és director
executiu de l’Institut Internacio-
nal de la Governabilitat de Cata-
lunya, consorci creat entre la
UOC, ESADE i la Generalitat.
Joan Prats es va llicenciar en
Dret a la Universitat de València
i va obtenir una diplomatura en
Estudis Europeus a l’Institut
d’Alts Estudis Internacionals de
Niça i la diplomatura dels Estu-
dis Superiors en Dret Públic a la
Universitat de la Sorbona de
París. És doctor per aquesta uni-
versitat i per la Universitat
Autònoma de Barcelona, amb
premi extraordinari.
En el seu extens currículum
sobresurt la tasca en els camps
institucional, acadèmic i social.
Va ser professor de la Universi-
tat Autònoma de Barcelona,
diputat del Parlament de Cata-
lunya, senador, conseller d’estat
i president de l’Institut Nacional
d’Administració Pública d’Es-
panya. Ha publicat desenes de
llibres i articles en revistes pres-
tigioses sobre governabilitat,
democràcia, administració pú-
blica i desenvolupament.
Joan Prats,nou director delsEstudis de Dret
UOC són tots especialistes en les sevesrespectives matèries (dret penal, dretadministratiu, dret civil o dret europeu,entre altres). Segons el professor PereFabra, director adjunt dels Estudis, “hiha, però, un nucli en el qual tots coinci-dim: l’estudi especialitzat en l’anàlisi deldret en relació amb les noves tecnologies”.
Així, els professors de la UOC centrenl’activitat docent i de recerca en els pro-blemes de la propietat intel·lectual i lesnoves tecnologies, els aspectes legals delcomerç electrònic, la ciberdelinqüència,el dret europeu de les telecomunica-cions i, en general, els problemes jurí-dics que planteja l’expansió d’Internet:qüestions relatives als dominis a laxarxa, el dret a la intimitat, la com-petència a Internet, el dret d’autor, etc.Aquestes matèries configuren les líniesde recerca i són l’eix dels Estudis deDret. Equip de professors propis a part,els Estudis compten amb més de centconsultors i tutors provinents de lesuniversitats catalanes i algunes d’espan-yoles i estrangeres, a més de juristes en
actiu (advocats, notaris o registradors).Els Estudis de Dret de la UOC són unsdels més actius pel que fa a l’organitza-ció de seminaris de recerca i activitats.Juntament amb la Facultat de Dretd’ESADE, el curs passat es va posar enfuncionament l’INISI, en el marc del’IN3 (Institut de Dret i Societat de laInformació), que ha organitzat activitatsi seminaris amb la presència de desta-cats experts d’àmbit internacional, comVinton Cerf o Jane Ginsburg. L’Institutha coordinat una jornada sobre Nomsde Domini i Protecció de la Identitat aInternet, amb la participació de 130especialistes d’arreu d’Europa, i unes jor-nades sobre Propietat Intel·lectual, Edu-cació a Distància i Noves Tecnologies.
Un pla d’estudis innovador
Entre les assignatures més innovadoresdel programa acadèmic hi ha l’optativaLaw and Society, totalment en anglès, elsautors de la qual són prestigiosos pro-fessors d’institucions com la LondonSchool of Economics o l’Oxford Univer-
Els Estudis de Dretpresenten un pla d’estudismolt innovador, tant pelscontinguts com per lametodologia.
D’esquerra a dreta:Antoni Galiano, Ramon Casas, MiquelPeguera i Mònica Vilasau.
ANNA CARDELÚSMiami. Estats Units
Treballava a l’Institut Català de la Saluti va demanar una excedència per a anara Miami. Estudia Dret. “Els incentiuseren poder dedicar-me més a l’estudi i quela meva filla aprengués bé l’idioma. Ara famés de dos anys que hi som i aquí ha nas-cut el meu segon fill”. “En aquest país lacapacitat de sorprendre’t no s’acaba mai”,afirma. “La millor hora per a connectar-m’hi és a partir de les 6 o les 7 de la tarda.En aquest horari ja no trobo gairebé ningúal Campus”. Sobre l’experiència d’estu-diar a la UOC diu: “Aquí és on es pot dirque l’estudi en una universitat a distànciaés igual a un quilòmetre que a 7.000”.
EVA RASSan Juan. Puerto Rico
Aquesta reusenca fa dos anys que vaviatjar cap a Puerto Rico, per motius detreball del seu marit. “El que m’agradamés d’aquí és el casc antic de San Juan,
amb les sevescases colonials de diferents colors, les for-taleses i els creuers que estan atracats alport”. Estudia Empresarials però li vacostar trobar un servidor que li donésconnexió, la qual cosa li va portar pro-blemes. Per aquesta raó va estar a puntde deixar-ho córrer, fins que finalmentva aconseguir una connexió. Una de lesdificultats que troba és “el fet de nopoder fer els exàmens al lloc on resideixo”,la qual cosa li ha comportat perdrealguna convocatòria. Es considera unapersona molt activa i en arribar a l’illa“no coneixia ningú i no tenia res a fer. Elfet de poder estudiar m’ha ajudat molt”.
MARTA MOLASNova York. Estats Units
La Marta és mestra d’espanyol als EUA.Li agrada “el tipus i el ritme de vida tanactiu; hi ha constantment activitats cultu-rals per gaudir-ne”. Indica que els EUAsón el motor de desenvolupament de laxarxa: “Comprar per Internet a Amèrica ésla cosa més normal del món”. Eva trobaun desavantatge de viure fora: el fet de“trobar-se i sentir-se sol molts cops. Elsestudiants de Catalunya, com a mínim,tenen els centres de suport”. Espera quealgun dia es puguin fer els exàmens alpaís on resideix. Per a ella, la UOC “téavantatges i desavantatges respecte a la
universitat presencial, però, en definitiva,crec que formem part de la nova era de l’e-ducació”.
MERCEDES LUNAVeracruz, Mèxic
La Mercedes treballa al departament derecursos humans d’una empresa delport de Veracruz, al golf de Mèxic. Tétres filles, una d’elles nascuda a Mèxic.Ara estudia Dret, però està pensant decanviar a Psicologia. “Mèxic és un país decontrastos socials, de l'extrema pobresa al'exagerada riquesa, i naturals, amb zonesdesèrtiques i altres de tropicals de gran exu-berància”. El millor d’estudiar a la UOCés que li permet “no perdre la identitat, jaque els que vivim tant de temps fora hi haun moment que no som ni d’aquí nid’allà”. Les seves dificultats són les prò-pies dels estudiants a l’estranger, haver-se de desplaçar per a fer els exàmens.
LLUÍS PRATSBrussel·les. Bèlgica
És un dels més de trenta estudiants dela UOC a Brussel·les. Estudia Dret i tre-balla a la Comissió Europea: “Sóc aquíper la feina i per la possibilitat de viure laconstrucció de la Unió Europea”. A Brus-sel·les, assegura, “no tenim la llum del celcatalà, és cert, però som a una hora i vintminuts de París, a dues hores i mitja deLondres i a dues hores de Colònia i Ams-terdam”. Està “encantat” d’estudiar a laUOC, la qual cosa no treu que “de tanten tant se’m pot entravessar un consultor,com a tothom...”.
La seva dona va trobar una feina a
Berlín; en un viatge de vacances va
trobar l’home de la seva vida;
l’empresa el va enviar als Estats
Units... A la Universitat Oberta hi
ha més de cent estudiants que
viuen a l’estranger. Per a ells, el fet
d’estudiar a la UOC té un valor
afegit: a més de ser una manera de
formar-se, els permet mantenir
relació amb la seva llengua i amb
els companys a Catalunya. Aquests
són alguns dels casos d’estudiants
que han hagut de sortir de
Catalunya per motius laborals,
familiars o personals sense
renunciar a estudiar i a mantenir
un lligam amb la seva cultura.
Viure lluny del país.a la UOC
Campus Virtual 10
ANNA CARDELÚSMiami. Estats Units
EVA RASSan Juan. Puerto Rico
MARTA MOLASNova York. Estats Units
MERCEDES LUNAVeracruz, Mèxic
MARÍA JOSÉ COBOSLondres, Anglaterra
María José ha estat recentment al Brasili l’Argentina abans d'anar a viure a Lon-dres per qüestions de feina del seumarit. A Anglaterra ha trobat "un desen-volupament molt gran del món d'Internet"i diu que Londres és una ciutat moltcosmopolita i neta. De l'Argentina afir-ma que el que li va agradar més va serel tracte de la gent i els "asados", i delBrasil "l'exotisme, la gent, el menjar i lesplatges". "Poder estudiar des de qualsevollloc del món va ser el motiu pel qual vaigtriar estudiar a la UOC", assegura. "L'únicinconvenient és a l'hora de fer els exà-mens, ja que des de tan lluny és difícilpoder combinar el viatge".
EVA ALEUKiel. Alemanya
L’Eva, estudiant d’Empresarials, ésagent de viatges i treballa per a unamajorista alemanya. “Vaig venir a millo-rar l’idioma i hi vaig conèixer el que ara ésel meu marit”. El que li agrada més d’A-lemanya és la seva hospitalitat i laconsciència de la gent pels temes delmedi ambient. “Aquí Internet és quasiimprescindible, tant a la feina com a lavida privada”. Diu que se sent contenta
d’estudiar a la UOC; “a Alemanya nom’hauria apuntat a la universitat pel res-pecte que fa l’idioma. M’agrada poder-mecomunicar en la meva llengua i estar encontacte amb gent de casa, m’hi fa sentirmés a prop”.
LAIA OTORoma, Itàlia
La Laia havia acabat Ciències Empresa-rials a Barcelona i va aconseguir infor-mació sobre ofertes de feina a Roma:“Vaig decidir anar a l’aventura i temptarla sort”. Ara treballa a l’oficina finance-ra de la Society for International Devel-opment i estudia ADE. El que li agradamés d’Itàlia és la cultura culinària i “ladiversitat del paisatge i la història que hasabut conservar en moltes zones”. Estudiades de casa: “La descoberta de la UOC hacanviat la meva impressió sobre els estudisa distància: la comunicació amb el profes-sorat és fluida i el material és bo i accessi-ble. Trobo l’experiència de la UOC útil iproductiva”.
VICENÇ ROCAPune. Índia
El Vicenç és economista, estudia Huma-nitats i treballa d’administrador regio-nal a l’Índia en una ONG catalana.“Això em permet treballar dins el meuàmbit d’economista fent una feina espe-cial, com és la de dins una ONG”. Diuque l’Índia “és un país de contrastos icapdavanter en Internet. Moltes empresessubcontracten el programari a empresesíndies. Bangalore, al sud del país, és comel Silicon Valley d’Àsia”. En arribar alpaís va comprar un ordinador portàtilamb mòdem i va contractar un paquetde connexió a Internet a una compan-yia estatal: “Així, doncs, em puc connectardes de qualsevol part de l’Índia”.
ANTONI FERRANDOPraga. Txèquia
És director d’una empresa de distribuciócomercial i estudia Empresarials. “L’a-tzar turístic” el va portar cap a Txèquia.“Les raons familiars van sorgir un cop arri-bat aquí”. Diu que és un país més aviatpobre, “però amb minories molt entusias-tes i qualificades, de talla mundial”.
L’encanta la cervesa i asseguraque les noies són molt maques. Reconeix que “la virtualitat no substi-
tueix intangibles com l’atmosfera dels pas-sadissos i els bars”, però diu que “estu-diar a la UOC és una gran sort”. A més,afegeix: “Poca broma, la UOC és l’úniccontacte regular amb l’idioma fora de lafamília i els amics”.
.. estudiantCampus Virtual 11
VICENÇ ROCAPune. Índia
ANTONI FERRANDOPraga. Txèquia
EVA ALEUKiel, Alemanya
MARÍA JOSÉ COBOSLondres, Anglaterra
LAIA OTORoma. Itàlia
LLUÍS PRATSBrussel·les. Bèlgica
Entr
evis
ta a
...
902 141 141
Carles Martín Badell
Carles Martín Badell (Barcelona, 1956) és secretari per a la Societat
de la Informació, una de les tres àrees que agrupa el Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat.
És membre de la Comissió Permanent del Patronat de la FUOC.
Enginyer superior de Telecomunicacions per la UPC, Carles Martín
presideix l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacions
de Catalunya. També és membre del Consell Consultiu de l’Institut
Català de Tecnologia. Ha participat en diversos projectes de test
automàtic de discos d’ordinador durs i flexibles, programaris per a
serveis d’atenció al client via telefònica i targetes de veu per a PC.
Quins són els principals objectius iactuacions que la Secretaria desenvolu-pa en aquests moments?L’objectiu bàsic és difondre la societatde la informació a Catalunya. Per tald’arribar a aquest objectiu duem a termeuna sèrie d'actuacions: d'una banda,l'Administració Oberta de Catalunya,que aspira a aconseguir que qualsevolciutadà pugui fer les gestions amb l’ad-ministració per mitjà de la xarxa; d'altrabanda, el seguiment de la implantacióde la banda ampla perquè arribi arreudel territori. També desenvolupem unatasca de difusió als ajuntaments de lespossibilitats que ofereixen les noves tec-nologies. A més, proporcionem les infra-estructures necessàries perquè empresesdel sector de les noves tecnologies s’ins-tal·lin a Catalunya, i ajudem les empre-ses catalanes a promoure projectes euro-peus sobre la societat de la informació,no solament com a col·laboradores, sinótambé com a coordinadores.
Quin grau d’introducció a la societatde la informació té Catalunya respecte aEspanya i Europa?Catalunya té un índex d'introducció a lasocietat de la informació d'un 18%,semblant als índexs de països com Ale-manya o França i molt per sobre d’Es-panya, que està en un 6%. Encara somlluny dels països nòrdics i dels EstatsUnits, que tenen un índex d'introduccióa Internet d'un 35%. La tarifa plana hainfluït en l’augment d’aquestes dades enl’àmbit de l'Estat.
Els catalans ens anem adaptant bé alscanvis tecnològics?Quant a la utilització, considero que sí.Pel que fa al sector industrial, ens hamancat la inversió de grans capitals. Arasom en un moment en què comencen lesinversions importants en el sector de lestecnologies de la informació, com fan, perexemple, l'editorial Planeta o la Caixa.
Quins són els principals reptes que had’afrontar Catalunya davant la societatde la informació?La societat s'ha d'adonar de les possibili-tats que ofereixen les tecnologies de lainformació i s'hi ha d'implicar més;això farà que moltes empreses hi inver-teixin. Un altre element important ésque tinguem en compte que el mercatllatinoamericà és molt important i quepaïsos com Espanya hi podem invertir.
La Secretaria heu publicat un estudi enquè s’afirma que més del 30% dels tre-balladors actuals podrien treballar adistància si es donessin les condicionsadequades. Quina és la condició princi-pal?El que és més important és que lesinfraestructures siguin les correctes,com, per exemple, que la velocitat decomunicació sigui acceptable, que noes talli la comunicació o que en casque s’espatlli l’ordinador hi hagi unaalternativa per a poder continuar tre-ballant.
Quins són els avantatges de teletreba-llar?Evidentment, la comoditat de treballaral mateix lloc on es resideix i l'entorn,ja que no és igual treballar en una ofici-na al mig de Barcelona que a casa. Elque és important és trencar el flux degent que baixa a la gran ciutat a treba-llar i fer que s’inverteixi. Això compor-tarà que aquestes zones no quedin des-poblades i millorarà la qualitat de vidade les persones.
S’ha d’educar la societat perquè s’adap-ti a aquesta nova societat?Penso que no cal educar-la específica-ment, sinó que la societat ja anirà can-viant per si mateixa. El que s’ha d’in-tentar aconseguir és donar l’opció quequi vulgui marxar de la ciutat tingui lapossibilitat de fer-ho.
Cap on pensa que s'encaminaran lesuniversitats, tant presencials com nopresencials, en aquest entorn de socie-tat de la informació?Com ensenyaran les universitats en unfutur, tant les presencials com les nopresencials, és un tema que no tinc gensclar. El que considero gairebé segur ésque els llibres no existiran com a tals,sinó que estaran penjats a la xarxa. Latendència es veu actualment en els nensque cursen ESO o batxillerat. Quan hande buscar informació no acudeixen alsllibres, sinó que van directament aInternet, on poden fer una cerca mésràpida i còmoda. D'altra banda, el paperdel professor a la universitat presencialno sé quin serà, però suposo que conti-nuarà fent la mateixa tasca que fins ara.La UOC és un exemple d'universitat vir-tual on no ha desaparegut la figura delprofessor.
A la Secretaria estudieu cap a on evolu-cionarà la universitat?Fem experiències d'universitats digitals ide continguts per mitjà de la xarxa. Elque volem és experimentar i veure quinresultat es dona a cada una de les uni-versitats. Un cop hagi experimentat,cada universitat valorarà si consideraque li és factible aplicar mètodes d’In-ternet.
Quin record té del seu pas per la univer-sitat com a estudiant?És una de les parts més divertides de lavida. És una etapa en què tot el tempsdel món és d'un mateix; en canvi, quancomences a treballar el temps ja no ésteu, és d'un altre.
Si ara pogués tornar a la universitat,quina carrera estudiaria?Tornaria a estudiar telecomunicacions,tot i que, com a cosa addicional, também'agradaria estudiar una carrera méshumanista, com dret.
"Les inversions importantsen el sector tecnològiccomencen ara"
Edita: Gabinet de Premsa UOC (Tel. 93 253 23 16) Direcció: Sònia Perelló Redacció: Enric Castelló, Núria Farrús Disseny general: Manel Andreu Maquetació: disseny visual, slFotografies: Julio Tomás i David Campos Il·lustracions: Jaume Bach, Manel Andreu i Noemí Escriche Imprimeix: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-8554-96
www.uoc.es
Campus Virtual 12
Universitat Obertade Catalunya i