campus Ítaca informe tècnic -...
TRANSCRIPT
CAMPUS ÍTACAInforme tècnic
1.- Dades generals ..................................................................................................1
2.- Què és el Campus Ítaca? .....................................................................................2
3.- Història ...............................................................................................................2
4.- Activitats del Campus Ítaca ................................................................................3
5.- Centres que hi participen o han participat .........................................................4
6.- Testimonis i anècdotes... ....................................................................................5
7.- Premis i reconeixements.... ................................................................................6
8.- Evolució dels participants ...................................................................................7
8.1.- Participants anuals ................................................................................7
8.2.- Participants immigrants ........................................................................8
8.3.- Participants amb alguna discapacitat....................................................8
9.- Camins formatius de l’alumnat participant.....................................................10
10.- Incidència indirecta del programa...................................................................10
11.- Evolució dels alumnes participants matriculats a la UAB ................................11
12.- Recopilació de premsa ...................................................................................12
13.- Efectivitat i impacte del Campus Ítaca (Informe executiu) ..............................13
14.- Anexes.............................................................................................................19
ÍNDEX INFORME TÈCNIC
DADES GENERALS
Inici del Campus Ítaca
Instituts participants des del 2004
Promoció i organització
Finançament
Alumnes participants
Des del 2004 s’han realitzat 10 edicions
58 instituts de Catalunya
3.568 alumnes durant les 432 edicions realitzades
Patrocinador: Grup Santander Entitas col·laboradores: Consell Social de la UAB, Consell comarcal del Vallès Occidental, Ajuntaments participants, Abacus Cooperativa i Vil·la Universitària. En edicions anteriors han participat: Consell Comarcal de l’Alt Berguedà, Consell Comarcal Alt Penedès, Consorci Moianès, Departament d’Ensenyament i Diputació de Barcelona.
Universitat Autònoma de Barcelona
115 professors, investigadors, becaris i altres persones vinculades a 25 depar- taments, instituts i centres de la UAB 21 tutors de guia i suport per a l’alumnat
Gestió i execució Institut de Ciències de l’Educació Coordinació: Christiane Guerao Barbier
Col·laboradors anuals
Selecció dels instituts Realitzada per la gestió del Campus Ítaca en base a criteris de proximitat i aposta dels mateixos centres vers aquest projecte
Selecció dels alumnes Realitzada pels instituts participants en base als següents criteris: 8 alumnes per centre Paritat sexual Bones capacitats i projecció acadèmica de l’alumne Baixes opcions familiars o socials per cursar estudis post-obligatoris.
1
QUÈ ÉS EL CAMPUS ÍTACA?
HISTÒRIA
La Unió Europea, en el tractat de Lisboa del 2000, va marcar com a objectiu pel 2010 que el 85% de la població entre 20 i 24 anys tingués algun títol postobligatori. Catalun-ya es troba per sota de la mitjana europea d’alumnat que cursa estudis postobligato-ris (segons dades del 2007, el porcentatge era del 61,2%). En aquest sentit, el Campus Ítaca és un programa socioeducatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiants d’educació secundària obligatòria, que té com a objectiu animar l’alumnat a conti-nuar estudiant un cop acabada aquesta etapa. El programa s’adreça, per tant, a es-tudiants amb bones capacitats però que, per raó del seu entorn familiar o social, no sempre se senten atrets per l’opció de con-tinuar estudiant, ni entenen la importància de la formació per al seu futur professional i laboral.Durant el transcurs del Campus Ítaca, que és gratuït per als alumnes, es treballen habilitats de comunicació, de resolució de problemes i d’ordre social i personal. Les activitats, relacionades amb diferents àrees del coneixement, es presenten en contex-tos atractius per als adolescents, més enllà dels estrictament acadèmics, i se’ls mos-tren les diferents possibilitats acadèmiques que els ofereix la universitat amb l’objectiu de facilitar-los eines que els ajudin a definir el seu futur.
El 2004, Lluís Ferrer i Caubet (llavors rector de la UAB) va descobrir un projecte únic a Europa: la Summer Academy de la Uni-versitat d’Strathclyde, a Escòcia, els objec-tius del qual intentaven donar resposta a les mateixes inquietuds que es tenien a la nostra universitat: reduir l’abandonament escolar i acostar la universitat a l’alumnat. Així, emulant aquell projecte, el Campus Ítaca va iniciar una prova pilot al mes de se-tembre del mateix any. Només 40 alumnes van participar en aquella edició, però va ser l’embrió d’un projecte que, en l’edició de 2011, ha tingut una participació de fins a 432 alumnes, provinents de 55 centres de titularitat pública de tota la província de Barcelona.El nom d’aquest projecte té origen en la terra d’Ulisses, objectiu final dels seus viat-ges fantàstics. El Campus Ítaca pren la idea d’aquell viatge com a metàfora, en el qual l’aprenentatge té també un objectiu final, el del saber, i també és un camí que, com el d’Ulisses, mai no s’acaba.
2
L’educació secundària obligatòriaEducació Secundària Obligatòria
0,20,2
98,7
1 2 3
Alumnes que finalitzen l’ESO (99%)
Alumnes que abandonen l’ESO (0,5%)
Alumnes que accedeixen a un Programa de Garantia Social (0,5%)
L’educació post-obligatòria
Educació Post-obligatòria
1 2 3
Batxillerat + món laboral o Ci-cle Formatiu de Grau Superior (38%)
Batxillerat + Universitat (45%)
Alumnes de Cicle Formatiu (14%)
PETIT RESUM ESTADÍSTIC DE L’ALUMNAT DEL CAMPUS
ACTIVITATS DEL CAMPUS ÍTACA
L’alumnat fa una estada de nou dies al Campus Ítaca, on cada jornada s’inicia a les 9 del matí i acaba a les 6 de la tarda. Du-rant aquest intens període, els nois i noies participants porten a terme un conjunt d’activitats de diferents tipologies: Tallers Debats Reptes singulars Projectes Activitats ludicoesportives
Per tal d’afavorir la participació activa, to-tes les activitats es presenten en un format que pugui resultar atractiu als ulls dels estu-diants, s’inclouen en contextos d’actualitat molt propers a ells i s’intenta que en cadas-cuna d’aquestes activitats els alumnes ha-gin de posar en pràctica metodologies de recerca o investigació a fi de confirmar o desestimar hipòtesis inicials, alhora que es promou el treball cooperatiu entre ells, el diàleg i la reflexió.A la columna de la dreta se sintetitza cadas-cuna de les activitats, sobre les quals po-dreu trobar una explicació més detallada a la nostra pàgina web: http://www.campusitaca.uab.cat
DEBATS. Es presenten temes que afecten directament els joves, per tal que puguin opinar i conèixer les visions dels altres companys i companyes.
TALLERS. Activitats de dues hores en què l’alumnat treballa matèries acadèmiques, com la química o les matemàtiques, en contextos pràctics i amens.
REPTES SINGULARS. Són acti-vitats lligades a un sol tema, al qual es dedica tota una jorna-da. Per exemple, participar en un judici o fer una gimcana.
PROJECTES. Cada grup consti-tueix un equip de rol (metges, arqueòlegs, etc.) i durant unes quantes sessions s’ha d’encarre-gar de resoldre un problema.
LUDICOESPORTIVES. No ens oblidem de l’aspecte físic de l’aprenentatge. En aquestes acti-vitats es treballa el cos, el ritme, l’esport i la cultura.
3
CENTRES QUE HI PARTICIPEN O HI HAN PARTICIPAT
Badia del Vallès INS Badia del Vallès (des del 2004) INS Federica Montseny (des del 2011)
La Garriga
Gironella
Esparraguera
Cerdanyola del Vallès
Castellar
Canovelles
Caldes de Montbui
Berga
Barberà del Vallès
Bagà
INS Manuel Blancafort (des del 2006) INS Vil·la Romana (des del 2007)
INS Pere Fontdevila (2005/07-11)
INS El Cairat (des del 2007) INS El Castell (des del 2007)
INS Banús (des del 2007) INS Forat del Vent (des del 2005) INS Gorgs (des del 2007) INS Pere Calders (2005-2008)
INS Castellar (des del 2005) INS Puig de la Creu (des del 2005)
INS Bellulla (des del 2008)
INS Manolo Hugué (des del 2007)
INS Guillem de Berguedà (2005-06/08-11) INS Serra de Noet (des del 2011)
INS Can Planas (des del 2005) INS La Romànica (des del 2005)
INS Alt Berguedà (des del 2005)
Montcada i Reixac
Molins de Rei
Moià
Martorell
L’Ametlla del Vallès
INS La Ferreria (des del 2007) INS La Ribera (des del 2005) INS Montserrat Miró i Vila (des del 2008)
INS Lluís de Requesens (des del 2008) INS Bernat el Ferrer (des del 2008)
INS Moianès (des del 2005)
INS Joan Oró (des del 2006) INS Pompeu Fabra (des del 2008)
INS Eugeni Xammar (des del 2006)
Palau-Solità i Plegamans INS Ramón Casas i Carbó (des del 2005)Puig-Reig INS Puig-Reig (2005/2007-11)
Rubí
Ripollet INS Can Mas (des del 2007) INS Lluís Companys (des del 2005) INS Palau Ausit (des del 2005)
INS Duc de Montblanc (des del 2006) INS L’Estatut (des del 2005)
Sabadell INS Agustí Serra i Fontanet (des del 2007) INS Arraona (des del 2005) INS Ferran Casablancas (des del 2005) INS Joan Oliver (des del 2004) INS Jonqueres (des del 2004) INS Pau Vila (des del 2005) INS Ribot i Serra (des del 2007) INS Vallès (des del 2004)Sant Cugat
Viladecavalls
Viladecans
Terrassa
Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal
Sant Quirze del Vallès
Sant Joan d’Espí
Sant Feliu de Llobregat
INS Joaquima Pla i Farreras (des del 2005) INS Leonardo da Vinci (des del 2005)
INS Olorda (des del 2007)
INS Francesc Ferrer i Guàrdia (des del 2008)
INS Sant Quirze del Vallès (des del 2004)
INS El Foix (des del 2005)
INS Can Jofresa(des del 2005) INS Ègara (des del 2005) INS Santa Eulàlia (des del 2005)
INS Josep Mestres i Busquets(des del 2006)
INS Viladecavalls (des del 2005)Vilafranca INS Eugeni d’Ors (des del 2005) IES Milà i Fontanals (2005)
4
TESTIMONIS I ANÈCDOTES
Clara Berenguer (ex-tutora del Campus Ítaca). Amb els tutors de grup els nois i noies s’atreveixen a parlar de moltes més coses que no pas amb els professors i això fa que la canalla se senti més còmoda i més predisposada a participar.
Pilar García (ex-coordinadora del Cam-pus Ítaca). Tenim una responsabilitat social i per això hem assumit una franja d’edat vi-tal, la de 14 i 15 anys, just l’últim any abans d’acabar l’ESO. Els volem mostrar que estu-diar pot ser divertit i que, si ho continuen fent, més endavant hi ha l’opció d’accedir a un treball millor.
Sònia Coromines (exalumna del Cam-pus Ítaca 2005). Ens va agradar molt el ju-dici simulat. Vam analitzar i resoldre un cas judicial real amb la col•laboració de profes-sors de la facultat de Dret.
Marià Casals (ex-alumne del Campus Ítaca 2009): Ha representat l’empenta que em faltava per decidir-me pels estudis.
Montserrat Anton (Directora de l’ICE de la UAB): És necessari aconseguir que l’estudiantat de l’ESO tinguin en el seu iti-nerari vital i personal la perspectiva de l’estudi, ja sigui a la universitat, fent cicles formatius o a qualsevulla altra possibilitat per afrontar un futur professional complex.
Lluís Ferrer (ex-rector de la UAB). No-més que un alumne es conscienciï que val la pena continuar estudiant, ja ens dona-rem per satisfets.
Xavier Méndez (ex-alumne del Campus Ítaca 2006). Van ser dues setmanes en què vaig aprendre moltes coses: d’arqueologia, de matemàtiques, de llengua... i també vaig aprendre coses que no s’ensenyen als llibres, com ara la comunicació amb altres persones, el treball en equip, que va ser significatiu perquè a l’institut no es practica tant. Vaig haver de treballar amb persones que no coneixia, vaig haver de discutir-hi, respectar-les, discrepar... Tot això va ser molt agradable, va ser una experiència molt nova i interessant per a mi.
Carla Aguarón (ex-alumna del Campus Ítaca 2011): Per a mi el Campus Ítaca ha estat una experiència que m’agradaria que tot el món pogués viure perquè és genial. Aprens moltes coses, t’ho passes genial, et relaciones més, fas moltes amistats, t’orientes sobre el que vols estudiar…
Edelmira Badillo (ex-tutora i professora del Campus Ítaca). Al començament, als alumnes els costa comunicar-se, posar-se a parlar en públic, perquè desconeixen el medi i això és complex a aquesta edat. Però al final no n’hi ha cap que no s’hi llanci.
Christiane Guerao (coordinadora del Campus Ítaca). Descobreixen que la Uni-versitat no és un lloc llunyà, inaccessible i avorrit. El Campus Ítaca els fa descobrir un món apassionant que els anima a continuar lluitant per millorar la seva formació.
5
En reconeixement al conjunt de recursos i ac-tivitats educatives que es duen a terme al Cam-pus Ítaca, amb el nom Materials per fer camí. Es tracta d’una aproxi-mació interdisciplinària
PREMIS I RECONEIXEMENTS
a la mobilitat, que l’any 2008 va obtenir el Premi Barcelona de Seguretat Viària de l’Ajuntament de Barcelona, en la categoria de millor pla d’investigació en estudis uni-versitaris.Materials per fer camí inclou propostes re-lacionades amb la mobilitat que van des d’un judici al voltant d’un accident de tràn-sit, passant per un treball de recerca sobre les velocitats dels vehicles que circulen pel Campus de la UAB i les seves conseqüèn-cies penals, fins a l’estudi del consum ener-gètic de diferents tipus de vehicles emprats diàriament en els desplaçaments que es fan a la UAB.
La Global University Network for Inno-vation (GUNI) és un observatori interna-cional que pretén facilitar l’accés a re-cursos, experiències i debats sobre el pa-
per que l’educació superior ha de tenir en la societat contemporània des d’una pers-pectiva global-local. La GUNI està formada per les càtedres UNESCO d’educació superior i per centres de recerca i xarxes relacionades amb la in-novació i el compromís social de l’educació superior. En són membres 179 institucions de 68 països.El programa Campus Ítaca va ser seleccio-nat l’any 2006 com a exemple de bones pràctiques universitàries pel seu compro-mís social i educatiu i es presenta i difon en aquesta plataforma: http://www.guni-rmies.net
6
EVOLUCIÓ DELS PARTICIPANTS
En els seus inicis el programa Campus Ítaca només va comptar amb la participació de 40 alumnes provinents de 5 instituts. Des del 2004 la participació ha augmentat fins arribar, al 2008, a un màxim de 432 alumnes distribuits en tres torns consecutius. A continuació s’especifica la participació anual tant dels instituts como de l’alumnat.
En l’última edició del Campus Ítaca van partici-par 432 alumnes procedents de 55 centres de secundària de titularitat pública de la província de Barcelona. La major part dels instituts són de diferents municipis del Vallès Occidental i la resta d’altres comarques de Barcelona.
Per tal d’acorstar la universitat a tothom i, a la vegada, contribuir a fomentar la convivència en la diversitat, tant pel que fa a l’aspecte individual com al cultural i social, des de l’inici es va recomanar als centres que s’inclogués en l’elecció alumnat inmigrant i amb alguna discapacitat.
7
Participants anuals
Distribució de l'alumnat per comarques 20134% 2%
17%
7%
61%
9%
Alt Penedès
Bages
Baix Llobregat
Berguedà
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Participants al Campus Ítaca
40
242290
432 432 432 432 432 432
35 54 54 54 55 55 55
376
533 46
050
100150200250300350400450500
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013Any
Freq
üènc
ia a
bsol
uta
Alumnat
INS
Participants immigrants
Aproximadament el 10% de la participació és de nois i noies de fora del estat espanyol. Els països de procedència d’aquest alumnat varien segons els anys. De totes maneres, els immigrants de països com Marroc, Equador, Romania i Xina són, en els últims anys, el major nombre.
Participants amb alguna discapacitat
Any rere any augmenta el nombre de participants que pateixen alguna disfunció o discapacitat. En aquest sentit el Campus Ítaca pretén ser inclusiu. Per aquest motiu i amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats, es treballa en tres línies d’actuació diferents: La informació i l’assessorament, l’adaptació de les activitats i la inclusió i la igualtat en la diversitat.
8
Evolució de la participació d'alumnat al Campus Ítaca
0 0 0 0 0 052 55 46 44 5040
377 386 388 382
40
242
432 432 432 432 432 432
2 10 8 817 25 3146
223255
337378 380
290
376
0
100
200
300
400
500
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Any
Alu
mne
s
Strathclyde
immigrants
altres
Total
ANY Tipus de discapacitat Núm. Alumnes
2004 Discapacitats 0
2005 Discapacitats 2
2006 Discapacitats 1
2007 Discapacitats 1
2008 Discapacitats 1
2009 Discapacitats 17
2010 Discapacitats 15
2011
Asma bronquial 5
Migranya 2
Síncopes vasovagals (desmais) 1
Discapacitat visual (nistagmus) 2
Soriasis 2
Visió mono-ocular 1
Tumor cerebral controlat cada tres mesos sense tratament farmacològic
1
Hepatitis C crònica 1
Asma alèrgica 2
Va tenir una paràlisis mesos abans de començar el Campus
1
Diabetis 1
TDAH 1
Problemes de visió 1
2012
Dermatitis atòpica 1
Asma bronquial 5
Bronquitis asmàtica 4
Cardiopatia i cor d’atleta 1
Estenosis valvular aórtica 1
Talasèmia 1
Hipotiroidisme 1
Síndrome nefrótic 1
Arrítmia 1
Fibrosis quística 1
Diabetis 1
Fotosensibilitat 1
Hiperreactivitat bronquial 1
2013
Asma bronquial 12
Malatia de Chrom 1
Atròfia espinal muscular 1
Lupus eritematoso 1
Dèficit de la coagulació de la sang 1
Epilèpsia 1
Tetralogia Fallop 1
Trastorn llenguatge no verbal 1
Problemes del cor 2
Síndrome de Marfan 1
Asma alèrgica 6
Touret, TDAH 1
9
CAMINS FORMATIUS DE L’ALUMNAT PARTICIPANT
Al llarg de les diferents etapes educatives el programa Campus Ítaca realitza un seguiment dels par-ticipants. D’aquesta manera es coneixen els camins formatius de l’alumnat. Un dels objetius del pro-grama és que els participants segueixin estudiant un cop finalitzada l’educació obligatòria. Gràcies al seguimient exhaustiu que es fa des dels seus inicis, s’ha constatat que aproximadament el 99% de participants acaba l’educació obligatòria satisfactoriament i el 84% s’anima a seguir estudiant. Hi ha un 49% dels participants que continua amb estudis universitaris i un 16% que ho fa en la branca professional superior.
El programa té una incidència directa en els alumnes participants i indirecta en els diferents agents implicats: en els centres educatius, com a un element dinamitzador i generador de sentiment de pertinença; en les famílies, que descobreixen les possibilitats formatives pels seus fills i filles i pels germans d’aquests; en els municipis, pels quals el programa suposa una contribució per a la millora de les oportunitats d’estudis post-obligatoris dels seus habitants. Pel municipis, aquest fet els fidelit-za de forma que prioritzen el programa per davant d’altres temes de rellevància educativa dins el mu-nicipi; en la UAB ja que facilita la seva visualització com a una universitat de referència. L’alumnat participant al Campus escollirà com a primera opció la UAB si els estudis que desitja, es realitzen en aquesta universitat. També acosta a la UAB als territoris més enllà de la seva àrea d’influència (Bages, Berguedà, Alt Penedès, Baix Llobregat…). El programa de Beques Salari Ítaca-Santander (destinada a alumnat excel•lent de centres Ítaca) genera prestigi per a la universitat i la fa atractiva pels alumnes amb bons resultats que optin a una d’aquestes beques. Finalment, fa difusió de la universitat als mi-tjans de comunicació, tant en premsa escrita, ràdio i televisió, com a la xarxa.
10
INCIDÈNCIA INDIRECTA DEL PROGRAMA
EVOLUCIÓ DELS PARTICIPANTS MATRICULATS A LA UAB
Àrees de coneixement 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. %
Ciències de la salut 3 21,4 9 20,0 10 14,5 17 18,5 12 11,2 11 11,6 20 17,4
Ciències i biociències 2 14,3 4 8,9 13 18,8 12 13,0 29 27,1 18 18,9 24 20,9
Art i Humanitats 1 7,1 7 15,6 11 15,9 19 20,7 20 18,7 14 14,7 13 11,3
Ciències Sociales i Jurídiques 5 35,7 24 53,3 26 37,7 35 38,0 31 29,0 43 43,2 46 40,0
Enginieries 3 21,4 1 2,2 5 7,2 9 9,8 15 14,0 11 11,6 12 10,4
Total UAB 14 100,0 45 100,0 65 94,2 92 100,0 107 100,0 97 100,0 115 100,0
El seguiment de l’alumnat es realitza fins a l’assoliment dels estudis supe-riors. En el cas dels universitaris, a més, un 25% es matricula a la UAB seguint criteris de proximitat, quali-tat i oferta formativa.
*no s’inclouen els alumnes de Strathclyde
11
Evolució participants al Campus Ítaca matriculats a la UAB
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
A ny
Part icipants Campus Ítaca*M atriculats UAB
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Participants Campus Ítaca* 40 240 280 368 432 432 432
Matriculats UAB 14 45 65 92 107 95 115
Evolució matriculats UAB per àrees de coneixement
0102030405060708090
100
Ciències dela salut
Ciències ibiociències
Art iHumanitats
CiènciesSocials i
Jurídiques
Enginyeries
Àrea de coneixement
Perc
enta
tge
mat
ricul
ats
UA
B
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Alu
mne
s pa
rtici
pant
s al
Cam
pus
ítaca
Àrees de coneixement 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. % Nº Alum. %
Ciències de la salut 3 21,4 9 20,0 10 14,5 17 18,5 12 11,2 11 11,6 20 17,4
Ciències i biociències 2 14,3 4 8,9 13 18,8 12 13,0 29 27,1 18 18,9 24 20,9
Art i Humanitats 1 7,1 7 15,6 11 15,9 19 20,7 20 18,7 14 14,7 13 11,3
Ciències Sociales i Jurídiques 5 35,7 24 53,3 26 37,7 35 38,0 31 29,0 43 43,2 46 40,0
Enginieries 3 21,4 1 2,2 5 7,2 9 9,8 15 14,0 11 11,6 12 10,4
Total UAB 14 100,0 45 100,0 65 94,2 92 100,0 107 100,0 97 100,0 115 100,0
RECOPILACIÓ DE PREMSA
Al llarg dels anys en que s’ha realizat el Campus Ítaca, s’han anat publicant diferents notícies en mi-tjans de comunicació. Actualment el llistat és molt ampli. El programa ha estat notícia diverses oca-sions: una cinquantena de vegades a la premsa escrita (diaris), una quarentena a través de la xarxa i una desena a la ràdio i la televisió.
Premsa escrita Ràdio i televisió
Setembre 2010 - l’autònoma 238: “Cloenda de la setena edició del Campus Ítaca” Ràdio Cerdanyola. Temps de notícies. 10 de junio de 2008
10/01/2011- Diari AVUI Barcelona: “El talent es paga” Ràdio Sabadell. Anem per feina. 11 de julio de 2008
Juny 2011. Nº 310- Revista local Barberà: “Nova edició del Campus Ítaca” 08/06/2011 - Entrevista a Christiane Guerao -Cerdanyola.info i la radio de Cerdanyola
28/02/2012- Diari de Sabadell:”Estudiantes de 8 institutos asistiràn al Campus Ítaca” TV3 Telenotícies. 22 de junio de 2006
Juliol 2012- Informatiu Badia “Campus Ítaca” RTvVilafranca. Penedès migdia. 12 de junio de 2006
Març 2012- Butlletí de la regidoria d’Educació de Sabadell: “ Campus Ítaca: una RTVE. Juny 2012: http://www.uab.es/servlet/Satellite/videos
11/06/2013- Diari de Sabadell: “Estudiantes de ocho institutos de Sabadell asistirán al Campus Ítaca”
28 Televisió. Cerdanyola del vallès: http://28televisio.com/noticies/informacio-general/2013/07/el-campus-itaca-finalitza-la-seva-desena-edicio/
25/06/2013- Diari de Terrassa: “Un grupo de 24 alumnos egarenses, elegidos para el campus Ítaca de la UAB”
Notícies a la xarxa
02/07/10 – Federació d’entitats culturals Badia del Vallès. “Joves de Badia al Campus Ítaca de la UAB”
http://www.badiadelvalles.org/node/230
17/05/2011- “Es presenta a joves i familiars el Campus Ítaca 2011”
http://www.presspeople.com/pr/es-presenta-joves-i-familiars-campus
11/05/2011- “La UAB ofrece veinte nuevas becas-salario”
http://uab.es/servlet/Satellite/noticias/detalle-de-una-noticia/la-uab-ofrece-veinte-nuevas-becas-salario-1099409749848.html?noticiaid=1305128428807
27/09/2011 – Butlletí de l’ICE (núm 3); “VIII Edició del Campus Ítaca”
http://documentsice.uab.cat/publicacions/butlletiice/butlleti_2011/2011_3.pdf
25/05/12- Notícies ajuntament de Barberà. “Un total de 16 joves de Barberà participaran enguany al projecte Campus Ítaca”.
http://www.bdv.es/bdv/noticies/detall.php?apartat=¬icia=21355
07/06/2012- Ajuntament de Cerdanyola, portal d’Educació. “La UAB inicia una nova edició del Campus Ítaca”
http://www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_educacio/inici/Actualitat/Curs_2011_12/10Juny/0706201201/0706201201.html
03/08/12- Notícies ajuntament de Barberà. “Acte de cloenda del Campus Ítaca 2012”.
http://www.bdv.es/bdv/noticies/detall.php?apartat=¬icia=21561
22/07/2013- 16 joves molinencs participen al Campus Ítaca per recuperar la il•lusió pels estudis
Per més informació consultar els anexos, on s’hi mostren algunes notícies en les que el Campus Ítaca és el protagonista.
12
EFECTIVITAT I IMPACTE DEL CAMPUS ÍTACA
Introducció
El programa Campus Ítaca s’inicià l’any 2004. El present informe analitza cinc edicions (2006-2010) en les quals s’ha pogut constatar que els principals objectius eren estratègics i també que s’han asso-lit de manera satisfactòria: la major part dels joves que han participat continuen estudiant en acabar l’ESO. També la metodologia emprada, de caràcter col•laboratiu i cooperatiu s’ha mostrat eficaç i ajustada a les necessitats i característiques del projecte.
El Campus ha estat un projecte dissenyat de manera professional i ha anat optimitzant les seves ac-tivitats. Ha avaluat puntualment els processos i els resultats i és en aquesta activitat on es posa de manifest l’oportunitat de donar un pas més i desenvolupar un procés de recerca avaluativa al voltant dels itineraris d’aquests joves en els quals, el Campus n’és una fita remarcable. Així doncs, aquest es-tudi parteix de la preocupació per l’anàlisi dels itineraris dels i les joves després de l’ESO i pel conjunt d’accions d’orientació d’aquests itineraris.
És possible que l’itinerari de molts d’aquests joves es vegi alterat però no amb la suficient perdura-bilitat: no és positiu seguir l’ESO amb el Batxillerat si després d’un primer curs post-obligatori fra-cassen i deixen d’estudiar. Tampoc es pretén simplificar l’itinerari amb l’únic objectiu d’arribar a la universitat.
Aquestes preocupacions i la voluntat d’aportar les evidències per a la millora són el punt de partida per al treball que va encarregar la direcció de l’ Institut de Ciències de l’Educació i que es presenta tot seguit.
Amb les dades disponibles, tot afegint-ne algunes més, es poden aportar idees i arguments per a la reflexió primer i per a l’acció socioeducativa després.
L’estudi ha comptat amb la participació directa de tres persones:- Dr. Màrius Martínez: Professor titular d’Orientació Professional. Departament de Pedagogia Aplica-da. Facultat de Ciències de l’Educació – UAB.- Dra. Pilar Garcia: Catedràtica d’Institut. Coordinadora del Campus Itaca en sis de les set edicions considerades. Professora associada del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals. Facultat de Ciències de l’Educació – UAB.- Albert Martín: Llicenciat en Sociologia. Tècnic de suport a la recerca.
13
40 conclusions i propostes
Es proposen a continuació un conjunt de conclusions i propostes recollides de manera esquemàtica que han d’afavorir el debat i la presa de decisions en relació als aspectes considerats. Estan numera-des justament per facilitar la seva identificació referència.
L’estudi1.El Campus Ítaca és un programa socioeducatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiants de secundària, que té com a objectiu animar l’alumnat a continuar estudiant després d’acabar l’etapa d’ensenyament secundari obligatori. Alhora, vol ser un espai de convivència entre alumnes d’entorns socials diversos i potenciar l’ús del català com a vehicle de comunicació. Aquests dos objectius han estat el punt de partida per desenvolupar l’estudi.
2.El projecte d’estudi de l’efectivitat i l’impacte del Campus Ítaca va ser elaborat i presentat a la Direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació l’any 2009 i ha estat desenvolupat de manera més intensiva durant el curs 2009 - 2010.
3.Per desenvolupar-lo s’ha emprat un enfocament multimètode que considera tant dades quantitati-ves com qualitatives. Es tracta d’una recerca avaluativa descriptiva i inferencial expost-facto atès que utilitza dades recopilades durant i després del desenvolupament del Campus Ítaca.
4.Els instruments han estat qüestionaris d’autoaplicació disponibles en format digital a la plataforma del Campus per tal de facilitar la seva complementació tant durant el campus com quan ja ha acabat.
5.Les dades emprades per a fer aquest estudi han estat extretes de les preguntes dels diferents qüestionaris que els alumnes han anat responent durant la seva participació al Campus, així com dels qüestionaris i entrevistes realitzades al personal docent dels diferents Instituts participants. La mostra productora de dades ha oscil•lat entre 288 i 432 estudiants, en funció del qüestionari i el moment d’aplicació. La visió del professorat està representada per una mostra estratificada inten-cional de docents del conjunt de centres que participen en l’experiència. Els qüestionaris a docents han estat contestats per 106 professionals i s’han fet 10 entrevistes en profunditat a responsables de diferents centres.
6.Les variables considerades estan estructurades a partir dels quatre grans blocs d’informació que ha estat analitzada: l’eficàcia i l’impacte del campus (objectius del campus), la percepció de professorat i la de l’alumnat que hi ha participat.
Perfil poblacional de les famílies7.La població de familiars dels i de les joves que han participat en el Campus està per sobre del pro-mig quant a formació universitària i també quan a persones amb estudis primaris. Això vol dir que es el nombre de famílies que tenen un nivell formatiu baix és superior a la mitja del país, per contra, el nombre de famílies que tenen estudis superiors és també més elevat que el promig. La població del Campus està en certa mesura polaritzada; més d’un terç de les famílies tenen estudis inferiors als secundaris (gairebé la meitat en els pares i una mica menys en les mares).
14
Impacte del Campus Ítaca8.La majoria dels alumnes enquestats (82%) es consideren bons estudiants, el 18% restant no se’n considera. La percepció que té l’alumnat en relació a si el professorat els considera bons estudiants, és manifestament inferior baixant fins a un 58% que considera que el seu professorat el té per bon/a, i un 4,5% que creu que els professors no els consideren bons estudiants. En preguntar per les valo-racions en una escala de 0 a 10, la gran majoria dels estudiants es consideren un/a bon/a estudiant i es puntuen entre el 7 i el 9.
9.Si es considera allò que diuen el propi alumnat participant al Campus, des de l’ inici hom té clar que vol seguir estudiant. La gran majoria declara que seguirà estudiant (91%), un 8,6% respon que “pro-bablement seguirà estudiant”. És possible que la resposta a aquesta pregunta estigui mediatitzada per un context altament estimulant i d’altes expectatives (i per tant que hi hagi una certa component de desitjabilitat social en la resposta) però les dades són força contundents en aquesta qüestió.
10.No s’observen variacions a la pregunta “Seguiràs estudiant un cop acabis l’ESO?” realitzada tant a l’ inici del Campus Ítaca com al final. Justament tots els alumnes repeteixen la mateixa opció triada en el primer moment.
11.Les intencions de seguir estudiant potser cal llegir-les en clau qualitativa, en la línia que expres-sen el 22,6% de la mostra responent quan declaren que el campus reforça i incentiva la intenció de seguir estudiant. La imatge del Campus com a l’element que canvia la intenció dels i de les joves per motivant-los a seguir estudiant no es correspon exactament amb les opinions manifestades pels jo-ves. És però innegable l’efecte positiu que té en les persones que hi participen, en les seves famílies i en els companys i companyes de classe, com es posa de manifest en altres opinions que aquests mateixos joves manifesten.
12.Pel que fa a la concreció de “què faràs després de 4t d’ESO?” la gran majoria respon que Batxille-rat (87%), mentre que només un 4,7% diu que GFGM. Un 8% no ho saben.
13.Preguntant a l’alumnat sobre quina serà la influència de l’estada al Campus Ítaca en la feina a l’IES, un 69% (una mica més de dos terços dels responents) ha contestat que creuen que els influenciarà (un 22% que creuen que els motivarà en l’estudi, un 17% per aprendre coneixements de perspecti-va o transversals, un 13% per a la visualització de futur, i un 11% per la concepció de divertir-se en l’aprenentatge o treballant en grup). Una cinquena part (22%) ha contestat que no els influenciarà.
14.La perspectiva del temps reforça i confirma la valoració positiva que l’alumnat fa del campus.Quan han estat interrogats sobre la valoració que en fan del Campus Ítaca 3 anys després de la seva participació, aquests l’han valorat amb un 8,7 pel que fa al grau de satisfacció. Cal destacar però que pel que fa al grau d’utilitat i influència en les decisions referents als estudis, la valoració és d’un 6,6. Preval doncs la satisfacció per l’experiència per sobre de la percepció d’utilitat en relació als estudis. 15.Les puntuacions de les dues submostres considerades presenten variacions entre el 2009 i el 2010. Possiblement l’efecte de la crisi i el seu impacte a les llars pugui condicionar les valoracions. Així, la valoració de la formació en torn a la preparació al mercat laboral i a la professió, del 2009 (70 alumnes de mostra) al 2010 (196 alumnes de mostra) ha baixat 1 punt sencer de mitjana, passant de 7,2 a 6,3. En altres aspectes les valoracions es mantenen, especialment les referides a la valoració del Campus Ítaca.
15
Ús del Català16.Aquesta població sembla haver seguit amb èxit els processos d’immersió lingüística en relació a la competència en llengua catalana: La gran majoria (89%) de l’alumnat del Campus Ítaca “entén, llegeix, escriu i parla” el català. La resta no el parla, tot i que el 9% d’aquest 11% restant, l’entén, llegeix i l’escriu” i menys d’un 2% només l’entén o l’entén i el llegeix. El nivell d’expressió oral és tam-bé força bo en general, més del 93% dels enquestats declara que la seva competència és correcta o força bona.
17.Pel que fa a en quina llengua van aprendre a parlar, un 36% respon castellà, un 29% respon català, i un 32% respon que ambdues. La població està pràcticament dividida en tres blocs gairebé equi-valents: una mica més d’un terç en castellà, una mica menys d’un terç en català i el terç restant en ambdues. La qüestió té a veure amb l’ús social del català.
18.La llengua més utilitzada amb les amistats i l’entorn familiar per part dels alumnes és però el cas-tellà en un 63% dels casos, només el 34% és el català. Tot i que dos terços de la població enquestada declara haver après la llengua catalana o la catalana i la castellana simultàniament i afirma també que la competència oral és correcte o força bona, quan s’analitza l’ús social de la llengua, es posa de manifest que dos terços de la població empra el castellà.
19.Per contra, quan els alumnes intervenen a classe (àmbit formal) en un 80% ho fan en català, i només el 20% en castellà. El règim d’immersió lingüística que caracteritza els centres educatius pot explicar perquè en aquest context l’ús del català augmenta fins al 80% i encara s’emfasitza més en el cas de la realització de treballs i exàmens on el 95% usa el català i només el 5% el castellà.
20.En general s’observa que la llengua catalana és predominant durant el Campus la qual cosa és de-guda a les accions positives que es duen a terme durant el Campus en funció dels objectius. Aquesta constatació indica com d’important és que en els entorns educatius es faci una opció clara per la utilització quotidiana de la llengua catalana.
21.Es constata que l’ús social és menor degut a que el gruix dels interlocutors del context personal s’expressa habitualment en castellà. El fet de parlar en català es valora positivament i s’explicita la idea que el context lingüístic de procedència dificulta la utilització del català i en fa créixer la insegu-retat quan es fa servir.
Itineraris formatius 22.Respecte a la continuïtat d’estudis, la gran majoria (80%) dels estudiants enquestats 3 anys des-prés d’haver cursat el Campus Ítaca declara la intenció d’anar a la universitat, un 15% afirma voler fer cicles Formatius de Grau Superior i el 5% restant es reparteix entre fer Batxillerat o treballar. És interessant destacar que, contràriament al que s’atribueix a aquest sector de la població i a aquesta franja d’edat, la majoria de les respostes es refereixen a elements intrínsecs i no a qüestions mate-rialistes. Només un 7,1% declara el sou com a element clau de tenir estudis superiors. Una segona lectura podria referir-se al fet que aquests joves no vinculen els estudis universitaris als ingressos, en relació a la idea que la formació superior no té a veure amb la posició econòmica. De tota manera aquesta posició no és consistent amb la resposta a les tres raons per tenir estudis universitaris, en la que la segona raó més adduïda és justament la del sou elevat (un 18% de respostes).
16
23.Respecte a la relació que tenen els estudis amb la feina que es pugui fer, gairebé dos terços de les respostes (63%) són “Gairebé sempre tenen relació: a més estudis, millor feina”. I el terç restant (34%) respon que “En alguns casos tenen relació”.
24.Respecte als itineraris que els alumnes consideren que tenen relació amb la millora de possibi-litats de tenir feina en un 83% consideren els estudis superiors, o, en qualsevol cas, aquells estudis que qualifiquen.
25.Queda clar per a la majoria de l’alumnat que la qualificació és allò que millor es relaciona amb la possibilitat de tenir feina. Aquesta és una afirmació que caldria que poguessin fer els joves quan acaben la ESO i malauradament no es produeix.
Orientació a l’alumnat26.Pel que fa a les valoracions de la formació rebuda a l’IES, els alumnes puntuen de mitja un 7,7 la formació per créixer com a persona i estar ben format. En canvi, la formació per preparar al mercat laboral i a una professió és valorada amb un 6,5.
27.Quant a les valoracions en torn a l’orientació per continuar el seu itinerari rebuda a l’IES, els alum-nes l’han puntuat de mitjana amb un 6,9.
28.El professorat declara que s’orienta una part de l’alumnat cap al mercat laboral després de l’ESO, només en alguns casos, quan el tutor ho veu clar (69%), un 24% diu que només quan ho demana l’alumne.
29.Els itineraris estan fortament mediatitzats pel rendiment de l’alumne i varien conseqüentment, en funció de la nota promig obtinguda. Les respostes dels docents enquestats són molt clares en aquest sentit.
30.L’itinerari que consideren més adient per a l’alumnat que no acredita l’ESO, és per a la majoria del professorat (81%) els “Programes de Qualificació Professional Inicial”; pels alumnes amb rendiment “Aprovat” el 89% diu que Cicles Formatius de Grau Mig. amb rendiment “Bo” el 84% considera que se’ls ha d’orientar a Batxillerat, mentre que només el 14% pensa que han de ser cicles formatius i en un 99% dels casos, el professorat orienta al Batxillerat a aquells alumnes que acrediten amb Notable o Excel•lent. Es constata doncs que hi ha una inèrcia important cap al Batxillerat com a itinerari de prestigi, tant pel professorat com pel propi alumnat i les seves famílies.
31.Les accions d’orientació són fonamentalment de caràcter puntual, adreçades a tot l’alumnat (xe-rrades, visites, utilització dels recursos del Departament d’Educació com el Bus de les Professions o el Saló de l’Ensenyament) o bé específiques per a aquell alumnat que té alguna dificultat o dubte per confegir el seu itinerari. En aquest segon cas s’esmenten les entrevistes o tutories i l’administració de tests estandarditzats (de preferències vocacionals, d’interessos i d’aptituds). Amb tot, es tracta d’accions puntuals i no de processos continuats. En bona mesura, degut a la manca de formació dels professionals en aquestes qüestions. És per això que els docents consideren important que hi hagi més professionals dedicats a aquestes qüestions i que tinguin formació específica.
17
Propostes32.Si es vol utilitzar l’enorme potencial d’avaluació i recerca que suposa el Campus, caldria fer una previsió de les dades necessàries doncs el sistema avaluatiu del Campus té una lògica pròpia, i ha estat dissenyat per respondre a les seves necessitats d’avaluació.
33.És important continuar afavorint l’ús social del català doncs, com posa de manifest una part im-portant de la població que es forma en els IES que participen en el Campus Itaca, prové de contextos socials on preval el castellà però quan se’ls ofereix la possibilitat d’emprar el català –en un entorn motivador- ho fan i ho valoren positivament.
34.Les accions formatives i els contextos formals han de seguir potenciant l’ús del català com a mitjà per mantenir-lo actiu i productiu.
35.L’orientació als centres educatius segueix mostrant un camí a recórrer. D’una banda, caldria es-tendre l’orientació més enllà del darrer curs de l’ESO i integrar-la al currículum tot relacionant-lo amb l’entorn formatiu i professional.
36.El Campus hauria d’incrementar la densitat en l’orientació de l’alumnat i en la seva incidència col•laborativa amb els centres educatius. El context de relació establert hauria de permetre po-tenciar la millora de les accions d’orientació a l’alumnat tot diversificant les possibilitats reals en el moment de la tria.
37.El professorat tendeix a considerar que els nivells de rendiment de l’ESO estan directament rela-cionats amb els itineraris reglats posteriors tot orientant – en general – l’alumnat amb pitjor rendi-ment als cicles formatius de grau mig. Si bé es tracta del nivell més baix des del punt de vista de la qualificació professional de qualitat, convé pensar que les opcions haurien d’estar més relacionades amb els interessos i projectes professionals i el suport necessari per fer-los realitat i no només en el rendiment acadèmic.
38.El Campus és un element motivador addicional per a l’alumnat que té competències i possibilitats de continuar estudiant. En l’estudi el gruix d’aquest alumnat afirma que tenia intenció de continuar estudiant abans de començar el Campus. Cal doncs modular els objectius d’aquest programa doncs, com els propis centres manifesten, l’alumnat que participa és el que està en millors condicions per continuar i ho té prou clar. Aquesta afirmació no resta valor ni al programa ni al criteri del professorat que acaba d’ajudar a alumnat que, si bé té clar la continuïtat, al Campus la visualitza com a quelcom tangible, proper i estimulant.
39.Resta per considerar – probablement no en el marc d’aquest programa – les oportunitats que tenen altres joves dels mateixos contextos de referència que no poden participar al Campus per la necessària limitació de places.
40.En relació amb l’anterior, potser es podria plantejar algun tipus de retorn explícit de les persones participants al Campus als seus companys i companyes de l’ institut a l’ inici del curs següent.
Referències documentalsUAB (2008). Campus Ítaca 2008. Memòria acadèmica. UAB: document policopiat.UAB (2008). Campus Ítaca. Bellaterra: UAB.
18
