campanya d’obertura del refettorio thalassa
TRANSCRIPT
Campanya d’obertura del Refettorio Thalassa
Autora Mireia Masó Esteba
Tutor/a: Reinald Besalú Treball de Final de Grau, 3r trimestre, 2019 Facultat de Comunicació Universitat Pompeu Fabra
Resum / Resumen:
Aquest briefing és com el projecte que hi ha al darrere, diferent a tots els altres. Encara
que s’hagi agafat una estructura de briefing de Relacions Públiques, el treball té un
transfons de comunicació social. En termes generals, és un tipus de menjador social
que ajuda a les persones en risc d’exclusió social a trencar la rutina que es veuen
obligats a seguir. Es tracta de portar un Refettorio, un projecte cultural d’inserció
social, a la ciutat de Barcelona. Per aconseguir-ho es necessiten col·laboracions i
molts voluntaris. Aquests s’intentaran aconseguir a través d’accions que afavoreixin la
imatge del Refettorio i així, fer que la gent hi tingui una bona relació.
Paraules clau / Palabras clave:
Refettorio, Menjador social, Barcelona, Mediterrani, Food For Soul, Voluntariat, Sense
llar, Taxa AROPE, Relacions Públiques, Enquesta, Cultura, Reutilitzar, Entrevistes en
profunditat, Xarxes socials.
Abstract:
This briefing it is like the project behind, different form all the others. It has been
structured by a public relations’ briefing, but the message behind is about social
communication. The Refettorio is a social kitchen that helps people in risk of social
exclusion to break the routine they are forced to follow. It is about bringing a Refettorio,
as a cultural project of social inclusion, in Barcelona. It will be necessary to have
collaborations and volunteers. In order to get them, this project defines some actions
that will help the Refettorio to get a positive image in order to accomplish all the
objectives.
Keywords:
Refettorio, Social Kitchen, Barcelona, Mediterranean, Food For Soul, voluntary service,
Homeless, AROPE rate, Public Relations, Survey, Culture, Re-use, In-depth
interviews, Social network.
Agraïments:
Aquest treball és el fruit de moltes hores i he tingut la sort de comptar amb gent al meu
voltant que m'ha donat un cop de mà quan més ho necessitava, o això és el que creia.
Primer de tot, als meus pares que sense ells, m'hagués quedat enrere fa molt de
temps. També a les més humils de la carrera, aquelles que sempre estan per escoltar-
me, tant en els bons com els mals moments. Elles que m'han acompanyat en un break
quan era més difícil però també més necessari. D'elles, vull destacar a la Clara i la
Raquel, qui no només m'han donat molts ànims sinó també han passat moltes hores
escoltant-me, i fent-me espavilar. També al meu tutor, en Reinald, qui després de
quatre anys hem descobert que els dos som de l'Empordà, serà que els dos estem
tocats per la tramuntana i en adaptar un briefing diferent dels altres n'ha estat la prova.
A més sempre ha estat allà per tots els dubtes i correccions que he necessitat, que en
un tutor no sempre es troba i s'agraeix molt.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 2
INVESTIGACIÓ ............................................................................................................ 3
1- Personalitat de marca ........................................................................................ 4
2- DAFO ................................................................................................................. 8
ESTRTÈGIA ............................................................................................................... 11
3- Benchmark ....................................................................................................... 12
4- Anàlisi de públics ............................................................................................. 15
5- Objectius estratègics ........................................................................................ 26
6- Línia argumental .............................................................................................. 27
PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................. 30
7- Accions ............................................................................................................ 31
8- Planificació ....................................................................................................... 38
9- Índex d'avaluació: ............................................................................................. 39
10- Propostes ..................................................................................................... 40
CONCLUSIONS ......................................................................................................... 45
WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA ................................................................................... 46
Webgrafia ................................................................................................................ 46
Bibliografia: ............................................................................................................. 49
ANNEXOS .................................................................................................................. 50
Annex 1. Entrevistes en profunditat ......................................................................... 51
Annex 2. Enquestes sobre el voluntariat ................................................................. 67
Annex 3. Suports gràfics ......................................................................................... 71
Annex 4. Llista de menjadors socials ...................................................................... 79
2
INTRODUCCIÓ Vaig començar la carrera amb una idea molt diferent del que he acabat fent. He anat
creixent, no només de coneixements sinó també personalment i crec que aquest treball
en pot ser la prova. He anat descobrint que el que em motiva més és tot allò relacionat
amb la comunicació social, i no vol dir que tot hagi de ser Organitzacions No
Governamentals (ONG). Aquest és un camp que no hem treballat gaire i per omplir
aquest forat he aprofitat l'últim treball de la carrera. Espero poder desenvolupar una
campanya a través dels coneixements que m’ha ofert la universitat, però també
aconseguir-ne de nous. Perquè encara que el treball agafi la forma de briefing de
relacions públiques, el missatge que es vol transmetre és diferent del que estem
acostumats. Pot ser tot un repte.
3
INVESTIGACIÓ
4
1- Personalitat de marca
La paraula Refettorio sorgeix originalment del llatí reficere. S'utilitzava com a nom de la
sala on els monjos es reunien per compartir el seu menjar diàriament. El significat més
pròxim en l'actualitat seria reutilitzar, encara que també pot voler dir guardar.
La iniciativa dels Refettorios està recolzada per Food for soul, una Organització No
Gobernamental (ONG) amb origen a Itàlia de la mà del xef Massimo Bottura. Aquesta
organització va néixer l'any 2016 i pretén combatre les quantitats de menjar que
malgastem, aprofitant també per treballar la inclusió social. Dins de l'ONG hi ha diferents
projectes relacionats amb el menjar, però els Refettorios són els que tenen més
protagonisme, de manera que quasi són autònoms. N'hi ha a les ciutats de Milà, París,
Rio de Janeiro i Londres.
Ells mateixos, des de Food for soul, no es consideren un projecte de caritat, sinó
cultural, donant molta importància al coneixement en tots els seus projectes. Una de les
fundadores, Lara Gilmore, ho resumeix amb les paraules "bellesa, dignitat i retorn".
Aquest projecte se centra sobretot en els problemes d'exclusió social, inseguretat
alimentària i malbaratament del menjar. En aquests menjadors no es pretén acabar amb
el model habitual de menjador social, perquè tampoc tenen encara les capacitats
suficients per proveir tota la demanda. Vol ser un extra que ajudi a les persones que es
troben en aquesta situació oferint-los confort i seguretat personal. En molts casos, el fet
d'haver d'anar a un menjador social acaba afectant molt a l'autoestima de la persona,
creant un cercle de negativitat del que costa sortir, però que és necessari trencar.
D'aquesta manera, amb el Refettorio pot ser que més o menys puntualment les
persones en aquesta situació puguin sortir d'aquesta rutina per gaudir d'un espai més
agradable.
Des de Food For Soul volen transmetre el valor de la cultura a través de l'storytelling de
la gent, el lloc i el menjar que els envolten. No només volen aportar el fet de donar
menjar, també transmetre valors, coneixements, cultura... i així acabar augmentant la
seguretat de les persones usuàries, aconseguint comunicar-se no només amb el que
diuen, sinó també amb tots els elements implicats: el local, tipus de menjar o els diferents
serveis que segueixen la línia amb la seva personalitat, definint-la com cultural, pròxima
i acollidora.
5
Per aconseguir-ho, cada Refettorio té una personalitat diferent d'acord amb l'artista (o
els artistes) col·laborador que hi crea una personalitat i decora el local. Sempre tenen
un toc càlid per aconseguir que es respiri aquell ambient de confort, com si estiguessin
a casa. Un exemple és el disseny del Refettorio de París que destaca per tenir uns
núvols penjats al sostre. Aquests, de la mà del fotògraf i artista JR, representen els
somnis. A la porta, també, s'hi pot trobar una foto d'unes mans que simbolitzen el pont
entre l'art i el que passa allà dins, perquè com el mateix creador, Massimo Bottura,
afirma "l'art converteix en visible el que és invisible".
Com diu el seu mateix nom, els Refettorios també donen una segona vida a edificis que
no tenen cap utilitat, com ara a Londres amb St. Cuthbert. Aquest espai havia ofert refugi
als que ho necessitaven durant més de 25 anys però amb els anys va perdre força i
poder d'acció.
Cada Refettorio funciona de manera diferent. Per exemple, al Refettorio Felix, la gent
sense sostre té el menjar gratis però els altres, com ara gent gran sobretot, han de pagar
£2,50. S’hi serveix esmorzar i dinars de tres plats i compten amb col·laboracions de xefs
de la ciutat 3 o 4 cops al mes. Té una capacitat per a 80 persones. Per a comparar les
diferències, veiem que els usuaris del Refettorio Gastromotiva és gent que ve derivada
per altres organitzacions col·laboradores i té una capacitat per a 90 persones. En el cas
dels Refettorios de París i Milà destaquen més pel fet que tot el menjar que utilitzen l’han
aconseguit a través de col·laboracions. En el cas del Refettorio de Paris amb el Banque
Alimentaire, Carrefour i Metro. En el cas del Refettorio Ambrosiano, de diferents
supermercats fins al punt que poden proveir a altres projectes i menjadors socials de la
zona.
S'ha de remarcar que els Refettorios no són és l'únic projecte de l'ONG, però sí que són
el més important i a través del qual s'articulen la majoria dels altres projectes per a
expandir la seva feina i millorar-la:
- Les Social Tables són col·laboracions puntuals amb menjadors socials ja
existents. Depèn del lloc, però solen ser un cop a la setmana o al mes, i sempre
en el mateix local. De moment col·laboren amb tres establiments en tres ciutats
italianes. Solen comptar amb voluntaris puntuals, i també hi ofereixen altres
activitats com exposicions, o la col·laboració de diferents xefs de la ciutat, entre
d'altres.
- Learning Network és un workshop per a tots els que estan darrere
dels Refettorio. En ser un projecte bastant nou, només n'han fet un fins ara, el
passat mes de Juliol, on els principals col·laboradors van reunir durant uns dies.
6
Volen assegurar-se que tots els locals compleixin la qualitat que volen oferir,
comparteixen propostes, dubtes, etc.
- Innovation Hub és una manera de treure a la llum el resultat de barrejar idees
de persones de diferents disciplines a través d'un fòrum virtual. És un projecte
que es començarà a dur a terme a finals del 2019.
Cada Refettorio té una carta de presentació diferent. Els colors predominants que
utilitzen varien en cada un, i això es veu sobretot a través de les seves pàgines web,
encara que sempre utilitzen el mateix patró (menys en el cas
del Refettorio Gastromotiva de Rio de Janeiro, que la web no segueix l'estructura
de Food For soul1 ni la manera de comunicar a les xarxes socials. Igualment cadascú
ho fa amb el seu toc. Els diferents projectes es troben agrupats a la pàgina
de Food For Soul, on es publiquen notícies dels diferents espais i on també s'aprofita
per a presentar els nous voluntaris i voluntàries. Així doncs, la seva manera de
comunicar es caracteritza per tenir un to informatiu. Tot i això, no hi ha gaires fotos del
dia a dia i bàsicament hi surten els voluntaris o persones convidades en dies especials.
La pàgina que té més volum de seguidors és la de Food For Soul a Facebook, i
dels Refettorios, la majoria estan al voltant dels mil seguidors excepte el de
Brasil, Refettorio Gastromotiva, que en té més de dotze mil. És possible que això
sigui degut al fet que el Refettorio es va construir durant les olimpíades que es van
celebrar a la mateixa ciutat. Massimo Bottura va voler aprofitar l'ocasió per així donar
una segona vida a tot el menjar que es llença a la Vila Olímpica. Amb aquest projecte
es va aconseguir un gran impacte mediàtic arribant a diaris com The New York Times.
Un altre tret característic de les seves xarxes és que cadascú publica amb l'idioma del
lloc on es troba. D'aquesta manera cada Refettorio té una comunicació personalitzada
per apropar-se més als voluntaris i comunitats de la seva zona.
La seva comunicació va més enllà del que diuen, ja que es presenten com una expressió
de la cultura, i que aquesta és un agent que pot ajudar al progrés social. Ho potencien
no només amb els seus espais i valors, sinó que també amb les activitats que ofereixen
per animar a l'altra gent a compartir la seva creativitat. La cultura és la seva raó de ser,
amb uns valors que destaquen per no posar en el centre la caritat sinó la qualitat:
- Col·laboració
- Potencial
- Empatia
1 Visitar página web: http://www.refettoriogastromotiva.org/
7
- Excel·lència
- Integritat
- Imaginació
Aquests conformen uns principis que els guien en tots els processos:
- Quality of Ideas: posant en comú les idees dels col·laboradors dels diferents
àmbits, es vol aconseguir imaginar i crear llocs i experiències que puguin ser una
plataforma per aprendre i conviure.
- Power of Beauty: la bellesa -entesa en els diferents àmbits possibles- ajuda a la
gent a sortir de la rutina i treure el seu potencial. L'objectiu és crear empatia per
aconseguir bones relacions, que són l'eina pel canvi.
- Value of Hospitality: és a través de l'hospitalitat que es poden crear experiències
que tinguin un impacte emocional. Amb l'excel·lència del servei i la integritat de
la motivació que hi ha al darrere, es pretén donar un servei on la gent se senti
important i cuidada.
Així doncs, podem afirmar que és un projecte cultural que actua en l'àmbit social de la
nostra societat. No pretenen ajudar a través de coses materials sinó que, a partir de
l'estimulació creativa i l'aprenentatge, aconseguir sortir de l'ambient negatiu o
depressiu que viure al carrer pot generar. Perquè com diuen, reconeixent el potencial
de les coses, ajudes en el procés de transformació i així, aportes valor a la cultura.
Refettorio París Refettorio Felix
Refettorio Gastromotiva Refettorio Ambrosiano
8
2- DAFO
DEBILITATS:
- Necessita una organització externa al darrere. D'acord amb les seves operational
guidelines, defineix el soci operatiu -operational partner- sempre com una organització,
sigui ONG, associació, empresa o fundació, però mai com un individual. Si aquest és el
cas, donen l'opció que aquesta persona treballi com a interlocutor per trobar un soci
operatiu, o bé, crear una organització des de zero.
- Dificultat per part dels voluntaris de compaginar voluntariat amb la feina. Aquest
fet fa que la majoria de voluntaris pugui dedicar més de 5 hores setmanals al voluntariat,
segons l’informe d’associacionisme i voluntariat (2017) .
- Necessitat de col·laboracions. És un projecte que des de Food for Soul bàsicament
el gestionen amb tot el suport necessari però des de la distància, com una franquícia.
És per això que necessiten col·laboracions i persones voluntàries per diferents aspectes
com ara artistes pel local, empreses pel menjar, i d'altres per la resta de serveis. Això
pot resultar una debilitat al principi en haver de convèncer a altra gent que ara inverteixi
el seu temps en aquest projecte.
- Dificultat d'aconseguir subvencions per a diferents projectes. L'ajuntament sol
cobrir una part, però en els casos com el Refettorio en què es vol anar més enllà, pot
suposar una dificultat perquè et donin les ajudes necessàries2.
AMENACES:
- Dificultat per aconseguir captar l'atenció i implicar als joves a fer un voluntariat,
ja que mostren un nivell baix de compromís. D'acord amb l'informe de l'associacionisme
i el voluntariat a Catalunya (2017) conclouen que hi ha dos arguments plausibles pels
quals s'explica la dificultat per connectar-hi: per una banda, el fet que els joves no se
senten propers a la feina que fan les entitats. Per l'altra, que la comunicació utilitzada i
l'oferta d'activitats s'hauria de millorar perquè fossin més atractius.
- Molt poca informació dels menjadors socials de la ciutat de Barcelona. En
general, es troben pocs documents, dades o opinions dels diferents menjadors socials
de Barcelona.
2 Font: Entrevistes en profunditat, mirar annexos a partir de la pàg. 51
9
- Augment en el número de sense sostre. Barcelona compta amb ajuts que cobreixen
les necessitats mínimes de tota aquesta gent en risc d'exclusió social. Això pot suposar
un problema perquè fa un efecte crida i la gent que es troba en aquesta situació ve o es
queda a Barcelona en comptes de buscar oportunitats a altres llocs3. Pot acabar saturant
els menjadors, i que no puguin servir a tothom.
- Creixement de l'extrema-dreta. Encara que a Barcelona no hi ha hagut casos greus
sí que és cert que l'extrema-dreta està creixent en altres ciutats, una ideologia que té un
discurs molt poc social i pot portar a accions vandàliques.
- Política de contenció de l'ajuntament. Això pot fer que una part del servei si que
quedi coberta, i encara que es pot optar a més ajuts o subvencions és molt difícil
aconseguir-ho4.
FORTALESES:
- És una ONG bastant nova i està en creixement. Entre 2015-2016 va néixer l'ONG
juntament amb el primer Refettorio, a Milà. És un projecte que encara està en procés de
creixement i que, com ells mateixos diuen a la seva web, tenen l'objectiu d'obrir molts
més Refettorios.
- Food For Soul compta amb l'experiència d'altres Refettorios i sempre està al seu
darrere per ajudar i assegurar que tot va bé. Encara que al final acaba sent més un
projecte de cada Refettorio que de l'organització en si, també et segueixen i ajuden en
tots els passos per assegurar-ne la durabilitat. Es veu amb alguns projectes com ara
workshops entre els directius dels Refettorios per assegurar-ne la qualitat i compartir
dubtes.
- Té el nom i reconeixement de Massimo Bottura, un xef amb tres estrelles Michelin.
El que permet tenir més impacte mediàtic, i a més, contactes de personalitats
reconegudes. Ho han utilitzat en altres casos per a portar xefs com ara Ferran Adrià.
- Capacitat d'adaptació per a poder dur a terme diferents activitats. Al considerar-
se un projecte cultural i funcionar amb la col·laboració de gent de diferents sectors -des
de voluntaris al menjador, com a voluntaris artistes per la decoració, o cuiners, etc.- dona
un ventall més ampli de possibilitats d'accions.
3 Font: Entrevista en profunditat al Centre Caliu pàg. 51 4 Font: Entrevista en profunditat a la Fundació Can Pedró pàg. 58
10
OPORTUNITATS:
- Col·laborar amb artistes de tots els camps per aconseguir una millor experiència.
Al comptar amb els coneixements de professionals en diferents camps pot ajudar a tenir
una millor experiència, ja que cada un aporta en allò que és especialista.
- Consciència creixent dels problemes socials. Hi ha hagut un augment en el nombre
de voluntaris durant aquesta última dècada, sobretot després de la crisi del 2008. Ho
confirmen dades de la Creu Roja Catalunya, Càritas Barcelona, Fundació Banc dels
aliments i Federació Catalana del Voluntariat Social5
- Número elevat de sensellarisme i persones en risc d'exclusió social a Barcelona
d'acord amb les dades facilitades d'Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i
XAPSLL (Xarxa d’Atenció A Persones Sense Llar, 2018) gràcies al recompte que duen
a terme cada any -el 6è en la seva totalitat-, han observat un manteniment en el nombre
de persones afectades.
- Proposta única i diferencial de menjador social. Actualment a Barcelona hi ha
mínim un menjador social per barri, el que fa que l'arribada del Refettorio sigui més aviat
un complement. A més, aquest, es surt del menjador tradicional el que pot resultar
positiu per a trencar amb la rutina.
- Barcelona destaca per ser una ciutat amb molta cultura. Aquesta característica pot
afavorir en la situació del Refettorio en ser un projecte de caràcter cultural, tant per
l'interès de la gent com a l'hora de buscar col·laboracions.
- Catalunya té una llarga tradició de voluntariat social. Amb èxits com la Marató de
tv3 o el gran recapte d'aliments, entre molts d'altres. En general, es podria dir que la
població catalana té una cultura on es dóna una gran importància a l'ajuda social.
- No s'utilitza gaire la comunicació en aquest sector, pel que si es desenvolupa una
proposta comunicativa pot ser fàcil que superi a les existents i, per tant, donar més
visibilitat al Refettorio.
- La localització del local no és del tot determinant. En els casos de sensellaristes,
en general es mouen d'acord a les seves necessitats. En el cas de les famílies els resulta
més complicat per a permetre's el transport públic, però en algunes situacions poden
optar a demanar-ne a recursos socials.
5 El voluntariat, ara (2018) i La crisi fa augmentar el nombre de voluntaris (2011).
11
ESTRTÈGIA
12
3- Benchmark
Primer de tot s'ha de destacar que encara que l'apartat sigui d'anàlisi de la competència,
en aquest cas s'analitza com es comuniquen i funcionen altres menjadors socials però
sense entendre'ls com a competència. Són els possibles partners a l'hora d'oferir el
servei i és necessari tenir un punt de partida i una visió del context. També, recordar
que el Refettorio es presenta com un servei addicional, no com la solució final. Per tant,
per analitzar més a fons la situació dels menjadors socials a Barcelona, aquesta part se
centrarà en com es comuniquen aquests. Cal destacar que a Barcelona, des de l'any
2013, hi ha com a mínim un menjador social a cada districte.
Per a fer l'anàlisi més a fons, s'ha realitzat una entrevista al Centre Caliu, situat a Horta-
Guinardó, i a la Fundació Can Pedró, a Sants-Montjuïc, ambdues es poden trobar a
l'annex. S'han fet les entrevistes no només perquè és difícil trobar informació, sinó també
perquè en general els menjadors quasi no tenen presència a internet. Per a l'anàlisi no
es tindran en compte tots. De fet, dels centres investigats6 en la majoria de casos la
situació és bastant semblant. En molts casos només apareix l'horari, telèfon i e-mail en
una pàgina web Guia BCN facilitada per l'Ajuntament . Encara que aquest sigui el cas
de la majoria, l'anàlisi se centrarà en aquells casos en qui sí que comunica, ja sigui a
través d'una pàgina web, algun perfil a les xarxes socials i, si és possible, dels
esdeveniments.
Un dels analitzats és el Centre Caliu, lloc on es va realitzar l'entrevista a la Núria,
responsable de coordinació. Aquest és un centre bastant petit, però tot i així dins del
context és dels que utilitza la comunicació. Tenen una pàgina web amb totes les notícies
que els involucren i té molts més apartats, però la majoria d'aquests estan buits. El
contingut que comparteixen és merament informatiu, com per exemple aquesta, que és
l'última publicació que han fet que tracta de que Ocularis Associació va fer una visita
ocular a tots els usuaris i usuàries. Així també aprofiten per agrair-ho públicament.
Altres missatges que també comparteixen són, per exemple, el material que necessiten
i una mica d'informació general sobre l'organització i la seva raó de ser. La seva
comunicació no va més lluny perquè no tenen xarxes socials.
D'altra banda, n'hi ha algun que es comunica d'una manera més semblant a com ho fan
els Refettorio7. És a dir, de manera contínua, i amb contingut extern però també propi.
Aquest contingut sol ser informatiu, bàsicament sobre les activitats i col·laboracions que
6 Llista dels centres investigats als annexos, pàg. 79 7 Mirar apartat personalitat de marca pàg. 4
13
fan. Aquest és el cas del centre de serveis Fundació Can Pedró de Sants, on es va
entrevistar a la seva coordinadora, la Teresa. A part de tenir una pàgina web molt
completa, estan a quasi totes les xarxes socials. A la pàgina web pots trobar-hi molta
informació de tots els serveis, col·laboracions, formació, voluntariat, entre d'altres. Els
perfils que disposen són a Facebook, YouTube i Twitter, i estan molt actualitzats amb el
dia a dia amb totes les activitats extres que fan per a donar vida al centre. Algun del
contingut que difonen és quan participen en activitats o esdeveniments, les
col·laboracions que fan, entre d'altres.
Aquestes col·laboracions els serveixen també per arribar a més gent perquè l'entitat
amb qui col·laboren també ho difon als seus perfils. Un exemple és la Universitat
Pompeu Fabra. En part, això és gràcies al fet que tenen dos voluntaris molt implicats
que, a més de les seves tasques, també se n'encarreguen de fer de community
manager. Una altra cosa a destacar són els programes de voluntariat. N'ofereixen de
molts tipus diferents pels diferents serveis i que es poden adaptar a la situació de forces
persones. Amb aquesta oferta fan que la gent no es cansi de fer el voluntariat, ja que no
li suposa un gran esforç en el dia a dia. Això fa que, segons la coordinadora, internament
hi hagi molt bon ambient, ja que tots els grups de voluntaris són amics i família. A més,
la fundació en si els cuida molt amb formacions, festes o activitats, entre d'altres.
Pel que fa a Instagram, no en tenen un del centre com a tal, sinó que tenen un perfil
específic per un dels serveis que ofereixen: Gastronomia solidària. Aquest és un servei
de càtering i banquets per a finançar-se i inserir al món laboral algun dels seus usuaris.
Amb aquest servei, utilitzen l'Instagram sobretot per a fer-ne publicitat, com si fos una
empresa i, d'acord amb la coordinadora, els funciona molt bé.
14
A més a més, i així tenir un ventall d'exemples més ampli, també ens centrem amb
Càritas. Aquesta organització col·labora amb més projectes del mateix estil com ara
menjadors socials externs. En ser una organització amb cert renom, la seva comunicació
es fa amb el nom de Càritas Barcelona, i agrupa tots els serveis i activitats que ofereix.
Estan molt actius a les diferents xarxes i web. El contingut que comuniquen té un
caràcter informatiu amb novetats de Càritas Barcelona i el que tenen entre mans, així
com mencions a altres mitjans de comunicació i posts propis. També moltes
comparticions de notícies sobre temes socials a la ciutat de Barcelona i Catalunya,
sobretot. Comuniquen més com a organització, i no tant pel que fa als diferents
menjadors socials que ofereix.
Dels menjadors socials amb qui col·labora, trobem el menjador Emmaús, qui té una
comunicació bastant semblant al Centre Caliu. Tenen una pàgina web amb tota la
informació del centre, per a què els coneguis, així com les activitats que fan. També
tenen un apartat de notícies encara que una mica abandonada. En els dos últims anys
només han publicat la memòria, i anteriorment, alguna notícia on se'ls mencionava. Al
tenir una col·laboració amb Càritas, també apareixen a la seva pàgina web.
Pel que fa a esdeveniments, n'hi ha molt pocs que en facin. De fet, dels estudiats, només
en fa la Fundació Can Pedró en ocasions puntuals. En tot cas, tenen l'experiència de
Gastronomia Solidària, i als esdeveniments que fan ho aprofiten. Un exemple que va
sortir a l'entrevista, va ser per la festa del barri d'Hostafrancs on fiquen Food trucks al
carrer per a vendre tapes. És una fundació reconeguda en el barri, i la coordinadora
assegura que això fa que cada any sigui un èxit perquè tothom hi vol col·laborar.
A manera de conclusió general, en els casos en què es comunica per internet és a través
d'una pàgina web, Facebook i Twitter. En aquestes plataformes utilitzen un to molt
informatiu que costa adaptar a Instagram, pel que al final no s'acaba utilitzant o
abandonant. Es podria considerar que Facebook i Twitter s'utilitzen per al mateix tipus
de publicacions. Per altra banda, Instagram també s'utilitza però té un format diferent on
el contingut ha de ser més especial per aquest pensat per aquest és més difícil d'utilitzar
correctament. El seu contingut és tan informatiu que costa molt crear engagement, no
resulten gens participatius. Això acaba resultant en un allunyament cap a les persones
que ho segueixen, ja que només t'hi acabes sentint implicat si ja hi estàs dins. També
s'ha de tenir en compte la protecció de dades i els drets d'imatge. A més, aquesta anàlisi
encaixa bastant amb les enquestes. En molts casos, la gent ni es planteja fer el
voluntariat per la dificultat de trobar informació o bé per la manca de coneixement, i en
aquest cas hem trobat la poca difusió que fan les entitats.
15
4- Anàlisi de públics
El Refettorio és un projecte que viu gràcies a la participació de les diferents persones
que s'hi impliquen. Per aconseguir-ho, el missatge ha d'arribar a diferents agents que
ajudaran al projecte en la seva raó de ser.
Els públics als quals es vol incidir estan també relacionats entre ells, creant un halo
effect que pot arribar o modificar el missatge als altres. Per a poder-ho tenir més
controlat, s'ha fet un mapa de públics amb tots els públics a qui directe o indirectament
es pot arribar:
En un primer moment, el Refettorio vol arribar a uns públics molt concrets com són els
voluntaris, els possibles partners i les persones en risc d'exclusió o en situacions de
vulnerabilitat. Encara que aquestes siguin les més importants, també s'acaba
interactuant amb més agents i aquests entre ells. Cal destacar que quan es parla de
persones voluntàries també fa referència a aquelles que ho són potencialment, és a dir,
més fàcils de convèncer. Les relacions més directes són les que es troben en línies
16
negres, mentre que les secundàries on el Refettorio no pot acabar d'incidir-hi, però li
poden acabar repercutint, estan en línia discontinua.
Per a poder conèixer millor quina és la situació de cadascú dels tres agents principals,
s'ha fet una anàlisi més exhaustiu a partir d'informació extreta d'informes i articles, però
també s'ha dut a terme enquestes i dues entrevistes en profunditat8: a la Núria,
responsable del centre Caliu, un centre social que a més de fer de menjador social,
ajuda en més aspectes a les persones sense llar; i a la Teresa, coordinadora de la
Fundació Can Pedró on ofereixen serveis de tota mena (casals pels nens, bugaderia,
inserció laboral...) però la seva base va sorgir d'un menjador social.
PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL
D’acord amb les dades ofertes l’any 2018 per l’Idescat, a Catalunya gairebé la meitat de
llars (49’7%) declaren tenir dificultats per arribar a final de mes. Per tant, sembla que la
recuperació econòmica dels últims anys no es tradueix en més benestar per les famílies.
Aquest fet es confirma amb dades de diferents fonts. Un exemple és la darrera enquesta
(Idescat, 2018), on trobem que un 20% de les llars catalanes es troben per sota el llindar
de pobresa9. Aquesta dada ha anat en augment, sobretot en menors de 16 anys i llars
monoparentals.
Seguint l’índex AROPE, At Risk Of Poverty and/or Exclusion, a la ciutat de Barcelona,
el 2017 aquest era del 24’4% (Ajuntament de Barcelona, 2017b). Aquest índex, s’utilitza
per a mesurar la pobresa i el nivell d’exclusió social d’una persona i/o família. El que sí
té en compte és el nivell de pobresa, la carència material i la baixa intensitat de treball
a la llar. Potser, aquesta és la dada que més ens interessa, ja que contempla varis
factors que poden acabar portant a una família a beneficiar-se dels menjadors socials.
Només a Barcelona, durant l’últim recompte organitzat per XAPSLL, la Xarxa d’Atenció
a Persones Sense Llar, el passat mes de maig del 2018 es van comptabilitzar 956
persones dormint al carrer i 2.130 allotjades en equipaments.
També, es pot observar que el perfil dominant en els diferents menjadors socials a
Barcelona i que ha anat en augment els últims anys, correspon a homes de menys de
60 anys, amb una alta precarietat econòmica, d’habitatge i sense família. Aquests, a
vegades també poden presentar problemes d’addiccions, les més comunes son
8 Transcripció a la pàg. 51 9 Definició extreta d’enciclopèdia.cat: Nivell d’ingressos econòmics o de recursos per sota del qual una persona o una família no pot accedir a unes condicions de vida considerades adequades en una societat. L'habitatge i l’alimentació són variables clau per a mesurar el llindar de pobresa
17
l’alcoholisme i la drogoaddicció. La solitud, malalties psíquiques i/o físiques, mancances
econòmiques o haver perdut un feina estable, entre altres causes, són les que els porten
a aquesta situació. En els casos de les famílies en pocs recursos, com asseguraven a
Can Pedró, destaquen més les famílies monoparentals amb una mare i més d’un fill.
Aquesta situació és desigual en tot Barcelona, ja que no tots els barris es troben sota el
mateix risc. Per a detallar més, les dades d’aquest últim recompte es divideixen de la
següent manera en els barris de la ciutat amb la comparació de les dades del 2017
(XAPSLL, 2017):
Districte 2018 2017
Ciutat Vella 210 271
Eixample 217 210
Sants-Montjuïc 172 188
Sarrià – Sant
Gervasi 57 59
Gràcia 52 29
Horta-Guinardó 43 45
Nou Barris 42 43
Sant Andreu 21 11
Sant Martí 112 131
Com que aquest projecte no només se centra en gent sense llar, també s'ha de tenir en
compte totes aquelles persones que segons l'índex AROPE, explicat anteriorment, viuen
en situació de risc. D'acord amb una enquesta sociodemogràfica de Barcelona l'any
2017 realitzada per l'Ajuntament de Barcelona (2017c). Es pot observar que es
distribueix de la següent manera en els diferents districtes:
18
El barri depenent de quin públic et dirigeixis pot ser més o menys determinant. Des de
Centre Caliu, dirigit a persones sense llar o amb recursos mínims, ens asseguren que
els seus usuaris si fa falta, es mouen per anar allà ja sigui colant-se al metro, dormint en
caixers propers, etc. En canvi, des de la Fundació Can Pedró, que tracta més a famílies
amb infants i pocs recursos i gent gran en situació de vulnerabilitat, els seus usuaris són
majoritàriament del barri. Per la seva part ens diuen que bàsicament tenen gent de la
zona per què per fer els viatges en metro per tota la família al dia no els acabaria sortint
a compte, encara que si hi ha urgències d'una altra zona, també les agafen. Igualment,
veiem que la majoria de barris -exceptuant ciutat vella i nou barris- estan bastant igualats
pel que fa al volum de persones en risc.
Per tant, les persones en risc se les abordarà com a usuaris potencials. El nombre de
població en risc d'exclusió social es pot comprovar que no pateix gaires canvis, ja que o
va en augment, o bé, es manté en el temps. A aquest número pot ser una conseqüència
de l'efecte crida10 que es produeix a Barcelona. Aquest efecte es tracta del fet que a
Barcelona les condicions dels sense-sostre o persones en risc, dins de la situació
precària en la qual es troben, els ajuden a sobreviure. És per això que molts acaben
preferint quedar-se a Barcelona, o bé, si no són d'aquí, vinguin a la ciutat en comptes
de buscar o aprofitar oportunitats a altres llocs.
10 Referència de l’entrevista de la Núria de Centre Caliu
0 10 20 30 40 50
Ciutat Vella
Eixample
Sants-Montjuïc
Les Corts
Sarrià-Sant Gervasi
Gràcia
Horta-Guinardó
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Martí
TOTAL BCN
TAXA AROPE (%)
19
Aquest augment pot fer que el Refettorio a Barcelona sigui molt útil, ja que pot resultar
de complement d'altres menjadors que estan al límit de la seva capacitat. A més, parlant
en termes generals, els menjadors tenen uns espais bastant precaris, pel que un espai
nou i ben treballat podria ajudar a fer-los sentir més integrats a la societat. És una
manera d'ajudar-los a trencar amb la rutina que estan acostumats a portar i que molt
sovint pot ser una roda negativa, que en comptes d'ajudar-los a avançar pot fer l'efecte
contrari.
VOLUNTARIS:
Entenem per persona voluntària aquelles que participen en un projecte concret amb un
acord establert entre ell/a i l’entitat. A través de dades de Informe de l’associacionisme
i el voluntariat a Catalunya del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la
Generalitat de Catalunya (DTASF, 2018), es pot diferenciar els participants d’una
organització entre persones actives, que son totes aquelles que ajuden a tirar endavant
en el dia a dia l’entitat independentment de quina hi sigui la seva relació; les persones
associades, que en el cas de Refettorio i la ONG no n’hi ha; i per últim, les que
destacarem, són les persones voluntàries, que ja sigui de manera puntual o continuada
a partir d’un acord entre l’entitat i la persona participen en l’activitat de l’organització.
També hi ha les persones remunerades, el que és cada vegada més comú entre les
entitats, ja sigui per la gerència, l’estructura (administració, comunicació, etc.) o bé per
l’atenció directe.
A partir d’alguns dels resultats de l’informe ja esmentat (DTASF, 2018), s’observa que
la majoria de persones voluntàries no dedica més de 5 hores setmanals. És una manera
de compaginar-ho amb els estudis o la feina. A més, trobem casos en que el voluntariat
et serveix per especialitzar-te o treure més profit al que has estudiat.
Actualment, les xifres entre els joves son que el 31,7% participen o són membres
d’alguna associació o col·lectiu, sense tenir en compte les entitats esportives (DTASF,
2018). Es podria dir que gairebé un terç de les persones joves, compreses entre 16 i 19
anys de Catalunya, formen part d’agrupacions on es comparteix un objectiu comú i així
s’organitzen per a dur-lo a terme. Si ens hi fixem més, aquesta participació és sobretot
en organitzacions juvenils i no tant en voluntariats de caràcter social. Seguint amb
l’informe, les entitats socials consideren que la joventut té més aviat un nivell baix de
copromís i intermitència en la seva participació.
20
Per definir una mica més el perfil de voluntariat a Catalunya, trobem que els grups d’edat
amb més participació són d’entre 20-29 anys i de 60-69 anys. A més, d’aquestes dues
franges, les dones predominen en participació davant dels homes. Altres
característiques del gruix de voluntariat és que la gran majoria (84%) són nascudes a
Catalunya. Per detallar una mica més, es pot arribar a interpretar que la participació
voluntària va lligada al cicle de vida en què es troba la persona en qüestió.
A més, també cal destacar que durant l’última dècada, el nombre de persones
voluntàries ha augmentat un 48% respecte la dècada del 2000-2010. Segons dades
donades per diferents associacions com la Creu Roja Catalunya, Càritas Barcelona,
Fundació Banc dels aliments i Federació Catalana del Voluntariat Social, aquesta dada
va augmentar sobretot després de la crisi del 2008.
L’Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya, del Departament de Treball,
Afers Socials i Família (DTASF, 2018) ha sigut molt útil durant el treball, però per tal de
tenir una visió més de primera mà, i amb les preguntes pertinents, s’ha dut a terme una
enquesta11 a través de Google Forms. També, amb un estudi de l’Institut Català del
Voluntariat (ICV, 2001) que tracta aspectes bastant semblants als de la nostra enquesta.
El problema però és que es va realitzar l’any 2001 i per evitar errors, es contrarestarà
amb les respostes més actualitzades de l‘enquesta del treball que es va dur a terme
durant la primera setmana de Maig del 2019. Aquesta, amb 232 respostes, ha obtingut
opinions bastant variades. Els únics requisits per a omplir-la eren viure (o haver viscut)
a Catalunya i tenir més de 15 anys. Als annexos hi ha els gràfics de la majoria de
preguntes. Les que només hi ha la pregunta és perquè hi havia resposta oberta, per tal
de personalitzar més les respostes, i els resultats són tan variats que no s’aprecia bé en
un gràfic.
L’enquesta es divideix en quatre parts:
1- Introducció (edat, i si s’ha fet o no voluntariat)
2- Preguntes per la gent que ha fet voluntariat (on, quant de temps, què els ha
semblat...)
3- Preguntes per la gent que no ha fet voluntariat (perquè, intenció de fer-ne en
un futur…)
4- Preguntes generals per a tothom
Per l’enquesta s’han aconseguit respostes, i així representació, de totes les franges
d’edat. De les que més han estat d’entre 19-24 anys i de 41-60 anys12. D’aquestes dues
11 Els resultats de l’enquesta es poden trobar adjunts als annexos, pàg. 67 12 Gràfic nº 1 dels annexos
21
franges, la que compta amb més gent fent el voluntariat, és la primera, els joves d’entre
19-24 anys, amb 46 respostes. D’acord amb el que ja es veia amb l’enquesta del 2001,
sembla que és una edat potencial per a fer voluntariat ja que en aquell temps la majoria
de voluntaris tenia entre 16-34 anys -dividits per dues franges: 16-24 i 25-34. Si ho
comparem amb les dades anteriors, encara que no siguin del tot semblants podem veure
com els joves, durant la dècada dels 20, és quan més es comprometen. En el cas de
l’enquesta pròpia, el fet que la franja de més de 60 anys no tingui tanta força es deu a
la seva baixa representació, ja que si també ens fixem en el centre Caliu o la Fundació
Can Pedró, on es van realitzar les entrevistes, la majoria de persones voluntàries
sobretot entre setmana són jubilades.
Del total d’enquestats, encara que les respostes estiguin bastant igualades, hi ha una
majoria que no han fet mai un voluntariat social13. En totes les franges d’edat està
bastant igualat a les dues posicions. Igualment, també s’ha de remarcar que, dins dels
que han respost que si, un gran nombre l’ha fet en ocasions puntuals -26%- en
contraposició a pocs que l’han fet durant més d’un any.
La gent que va respondre que han fet voluntariat, les respostes son molt variades, tant
de lloc com la finalitat. Algunes de les respostes més comunes son en el propi poble
d’on és la persona, o bé amb associacions no molt grans i amb els escoltes. De la gent
que va respondre aquesta enquesta la majoria l’han fet a Catalunya.
Així doncs, la majoria d’aquests casos la gent buscava el voluntariat perquè li interessa
el tema i volia ajudar, encara que la família i les amistats també hi influeixen bastant.
L’Escola també hi influeix, sobretot entre la franja de 41-60 anys.
Una de les preguntes de l’enquesta era “Durant quant de temps hi vas estar?” la resposta
majoritària és en ocasions puntuals, com s’ha destacat anteriorment. Una mica més de
gent no dura més d’1 any -35%-. Els altres casos, hi ha gent que va des dels 7 anys,
molts que actualment encara hi col·laboren o bé, en altres casos, durant diverses
temporades d’estiu. Si ho detallem més, la gent més jove de les franges 15-18 i 19-24
no n’hi ha cap que l’hagi fet durant més d’un any: o en ocasions puntuals o durant alguns
mesos, com per exemple durant l’estiu. La franja que més temps diu haver estat de
voluntariat és els de 41-60 anys, on va des de 6 mesos fins a més d’un any, amb casos
de més anys.
Per a saber la valoració general de l’experiència de voluntariat, tothom sembla content
amb aquesta14. Els que ho han avaluat amb un 3, en alguns casos han fet més
13 Gràfic nº 2 dels annexos 14 Gràfic nº 7 dels annexos
22
voluntariats o n’estan mirant per tornar-ne a fer -i en tots els casos hi van estar més d’un
mes-, pel que sembla que encara que la experiència potser no fos del tot satisfactòria
no els hi impedeix repetir-ho. Per l’altra banda, un 43’1% no n’ha fet més i se n’està
mirant de nous.
Un problema freqüent, segons l’informe esmentat anteriorment i l’enquesta realitzada el
2001, la gestió del temps és un problema important a l’hora de fer un voluntariat. Tot i
això, dels enquestats en el treball, hi ha una majoria que responen que no és difícil
gestionar-ho amb el teu dia a dia, ja que com expliquen més a baix, quan t’hi involucres
busques el temps necessari, o bé tens la sort de poder gestionar-te aquest temps. Per
altra banda el 41% ha dit que si que li va resultar difícil de combinar-ho per culpa de la
feina o classes15. La majoria coincideix en què es necessita un cert nivell d’implicació,
que o bé pots organitzar-te bé (caps de setmana, horari flexible, etc.) o pot resultar un
impediment.
Pel que fa als que no han fet mai un voluntariat, els quals són un 57,3% (133 respostes).
La màxima raó per la que no ho han fet, i s’ha de remarcar que aquí les respostes podien
ser múltiples, la majoria afirma que és per que no han tingut la oportunitat. També,
tornant a la mateixa qüestió d’abans, consideren que el temps pot ser un impediment.
La majoria s’està plantejant fer-ne en un futur (53’4%), en algun cas quan es jubili o bé
per si sorgeix l’oportunitat més endavant, ja que la resposta està repartida en totes les
edats16. Per a que això fos possible, encara que el temps té la seva importància, que
tinguessin més facilitat per a trobar-los també els faria considerar-se la possibilitat de
fer-ho. Un altre factor important que algunes de les enquestades han respost és que
com que tampoc els hi interessa el suficient, no pensen en buscar la informació ni el
temps per a fer-ho. Així doncs, la facilitat per a trobar-ho podria despertar-los-hi l'interès
més fàcilment.
A partir d’aquí es passava a l’apartat 4, on les preguntes ja eren per a tothom. Una de
les preguntes era “Si n'haguéssis de fer un (de voluntariat) pròximament on seria?”17.
Així doncs, el que atrau més son els voluntariats a Catalunya que predominen en les
persones d’entre 41 i 60 anys. Per altra banda, l’internacional sembla que atrau més als
joves d’entre 19-24 anys. La resta de franges estan bastant igualades en les tres
opcions. Els més grans (25-41) predominen més a Catalunya, i els més joves (15-18)
entre: el m’és igual i l’internacional.
15 Gràfic nº9 dels annexos 16 Gràfic nº 12 dels annexos 17 Gràfic nº 14 dels annexos
23
Per acabar i enfocar l’enquesta en la comunicació, es preguntava “Segueixes a alguna
entitat social?”18 on la majoria de la gent va respondre no. Això pot anar lligat al fet que
després trobin que és difícil trobar informació.
A més, en els casos on les persones segueixen alguna ONG, les predominants son de
les més conegudes com Greenpeace, Proactiva OpenArms, Save the children, Unicef i
Metges sense fronteres. A part d’aquestes, també hi ha altres com Vicente Ferrer, Acnur,
AEIESEC… però en menor mesura. Per altra banda, aquestes predominen en quantitat
però en molts casos també es segueixen ONG petites de la zona o on s’ha fet el
voluntariat. Cal remarcar que, ja amb les enquestes realitzades el 2000, la majoria de la
gent (60% dels enquestats) creia que és important que les associacions estiguin
presents a Internet.
Per acabar, l’última pregunta feia referència al Refettorio. Aquí la majoria assegura no
haver sentit a parlar mai del Refettorio19. Com es veu en el gràfic, només 15 han respost
que si. A més, aquests no segueixen un patró semblant que pugui ajudar a seguir un
model de comunicació semblant. Tenen diferents edats i diferents comportaments
respecte el voluntariat.
Com a conclusió, cal destacar que quan hi ha predisposició i interès d’involucrar-se i
ajudar, les barreres del temps i informació desapareixen. És veritat també, que aquesta
predisposició no hi és sempre i per això és important que el fet de realitzar el voluntariat
els resulti fàcil tant en tema horaris com amb la comunicació. Així que sàpiguen les
coses que es poden fer, i el perquè de fer-les per aconseguir arribar-hi més i fer que
s’acabin involucrant. També, que no resulti un esforç o un acte de caritat, sinó un pla
alternatiu i divertit al que dedicar-hi temps. En conclusió, és important aconseguir que
es sentin a gust i creïn un bon equip de treball o bé d’amics per assegurar la continuïtat.
ALTRES ORGANTIZACIONS:
Com s'ha vist en nombroses ocasions, a Catalunya hi ha una alta implicació pel que fa
al caràcter social. No és d'estranyar que hi hagi un munt d'organitzacions que tractin tant
a les persones en risc d'exclusió social com el malbaratament d'aliments. D'aquests dos
aspectes podríem destacar-ne algunes:
- Banc d'aliments: en l'última edició es van recollir més de 4,5 milions de quilos, a
més ajuden a alguns menjadors socials a partir del que reben.
18 Gràfic nº 15 dels annexos 19 Gràfic nº 17 dels annexos
24
- Arrels: acompanyen i orienten a persones sense llar de la ciutat de Barcelona.
- Càritas: amb més de 350 projectes en marxa que ajuden a famílies, gent gran,
migrants, entre d'altres. Ho fa a través de diversos recursos, entre ells l'ajuda a
necessitats bàsiques.
- Barcelona actua: Ja fa 8 anys van començar a repartir àpats setmanals a més
de 120 persones en situació d'exclusió social del Raval. També amb esmorzars
cada cap de setmana a més de 60 convidats, juntament amb actuacions en altres
àmbits socials.
- Nutrición sin fronteras: el seu eix principal és la malnutrició als països menys
desenvolupats. Encara que això quedi lluny ens podria interessar per un projecte
que van dur a terme amb Obra Social la Caixa: BCN comparteix el menjar.
Aquest, tracta de reaprofitar el menjar que sobra a restaurants i grans hotels per
a fins socials, ja que el porten a diferents menjadors socials de la ciutat.
- L'Ajuntament de Barcelona: A través de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports, gestionen tots els menjadors socials de Barcelona. També tenen una
xarxa d'atenció a les persones sense llar en la qual hi col·laboren diverses
entitats socials del sector per a debatre, informar-se i així, intentar millorar,
aquesta situació a la ciutat.
- Fundació IRES: Una fundació que des de fa més de 50 anys acompanya a
famílies en situació de vulnerabilitat a través dels àmbits social, educatiu i
psicològic.
- Fundació Futur: A través de la inserció sociolaboral de persones en risc
d'exclusió social, també ofereixen servei de càtering a menjadors socials (com
també a centres escolars, de gent gran, etc.)
- Rezero: des de la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum
Responsable pretenen canviar el model de producció i consum cap al Residu
Zero, impulsant accions i polítiques per aconseguir transformar, amb el treball en
xarxa, la prevenció de residus.
- Escoles d'hostaleria: com ara ESHOB, al districte de Sant Martí.
- Fundació Can Pedró: van començar sent un menjador social, però a mesura que
han anat creixen han aconseguit cobrir altres necessitats com la bugaderia, casal
de nens, classes d’idiomes, entre altres.
És per això que, aquesta llarga xarxa d'associacions pot servir també per a crear unions
i relacions win win. Com s'ha vist amb l'organització dels Refettorios, aquests treballen
amb l'ajuda d'altres organitzacions, ja sigui amb la cessió d'un espai per a millorar-lo,
amb el transport del menjar, etc. És per això que Barcelona pot resultar una bona ciutat
25
gràcies a totes les organitzacions ja vigents. Pot afectar en la comunicació perquè
depenent de les relacions i sinergies que es puguin acabar creant es podria comunicar
a través dels canals propis del Refettorio, però també dels del partner. Igualment, pel
que fa a la comunicació, amb els altres Refettorio solen actuar de forma independent,
és a dir, no utilitzen sistemes identitaris de l'altra organització (operational partner). Així
doncs, si el Refettorio s'acabés duent a terme, hi ha algunes col·laboracions que podrien
resultar fructíferes, sigui per la visió, missió o valors de les organitzacions que
cohesionarien bé i acabarien formant un nou servei. Cal recordar, que això són només
unes propostes de sinergies que podrien resultar molt útils per al funcionament del
Refettorio:
- Nutrición sin fronteras, com a encarregat de la part logística de buscar i
transportar el menjar per a suplir al Refettorio.
- Arrels, que actualment ofereixen un bon servei per a la gent sense sostre de
Barcelona, són un referent en aquest sector i així podrien ajudar en tota la base
organitzativa, que ells ja tenen ben estructurada. Per altra banda, el Refettorio
podria ajudar a ser un extra al servei que ja ofereixen amb cursos culturals, el
menjador social, entre d'altres.
- Càritas Barcelona, un altre referent en el sector social. En altres ciutats com Milà,
ja col·laboren amb Food For Soul pel Refettorio Ambrosiano. En aquest cas els
hi va facilitar el local, voluntaris i una mica de logística.
- Barcelona actua, que ja ofereixen un bon servei, però potser amb el projecte de
Refettorio i la seva experiència es podria acabar oferint un servei més ampli.
- Fundació Can Pedró: fusionant la part cultural del Refettorio més tota
l’experiència i activitats que realitza la fundació podria acabar sortint un projecte
més gran que acabés ajudant a més gent. L’experiència ja la tenen, i amb el
Refettorio donarien el toc innovador i trencador d’aquest àmbit.
Aquests són només alguns dels exemples a proposar, en el cas de tirar endavant el
projecte. Evidentment la llista no es tanca aquí, però són els que s'han trobat més
oportuns pel tipus de servei i/o organització. Per incidir-hi, s'intentaria adreçar-s'hi
directament, igual que als voluntaris, però també de rebot amb la imatge positiva que es
vol aconseguir amb les accions i comunicació. També pel boca-orella de la gent que
participés, i així acabar fent més fàcil que volguessin participar en el projecte.
Per finalitzar, veiem que a cada públic s'hi arribarà i tindrà un impacte molt diferent del
Refettorio. Això, també afectarà en la comunicació per la qual se seguiran dos camins:
un a través del local i servei, una comunicació més discreta i que transmet els valors a
26
totes aquelles persones usuàries; i l'altre, més intrusiu per la crida de voluntaris i
col·laboracions. A més, serà a partir del que es faci amb aquestes relacions que
s'impactarà en els altres públics més secundaris, com amb notes de premsa dels actes
pels mitjans, o activitats al barri, entre d'altres.
5- Objectius estratègics
Els objectius s'articulen al voltant dels tres públics interns: persones en risc d'exclusió
social, persones voluntàries i altres organitzacions. Les sinergies entre els tres són molt
importants perquè funcioni el Refettorio, i aconseguir-les és essencial perquè pugui
començar el projecte. Aquest briefing gira entorn de la campanya comunicativa que
podria dur-se a terme per aconseguir-ho. És per això que els objectius s'articularan al
voltant de la campanya de comunicació.
L'objectiu general va més enfocat a la raó de ser de la campanya, mentre que els altres
dos el reforcen i es dirigeixen més a les accions.
General:
Instaurar un Refettorio a Barcelona com a nou model de menjador social i, a través d'una
campanya, assegurar-ne la benvinguda.
Específics:
Crear un espai de confort i especial pels usuaris transmetent els valors de l'organització,
seguint els principis de qualitat de les idees, el poder de la bellesa i el valor de
l'hospitalitat, a través del servei i l'espai.
Aconseguir crear engagement amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una campanya
de comunicació.
27
6- Línia argumental
A partir del que s'ha vist a la fase anterior d'investigació, hi ha una sèrie de punts
fonamentals a seguir durant la campanya:
- Arribar a la població per aconseguir tenir el nombre necessari de voluntaris
- Transmetre els valors de l'ONG a través de la creació de l'espai i activitats
- Atraure i crear col·laboracions fortes per a tirar endavant el projecte.
Aquests punts segueixen la línia dels objectius estratègics20, perquè com es pot
comprovar en el mapa de públics21 s'ha d'arribar a tres públics potencials.
Per aconseguir-ho, la comunicació d'aquest projecte seguirà dos camins:
- A través del local, més dirigida a les persones en risc d'exclusió social, per així
aconseguir transmetre els valors de l'organització.
- Amb la campanya de comunicació, més dirigida als voluntaris potencials i
possibles partners, d'acord amb l'objectiu estratègic d'aconseguir crear
engagement.
Pel que fa al local i a les persones en risc d'exclusió social, com s'ha descobert a la fase
prèvia de la investigació, es mouen molt pel boca-orella i per recursos socials. Això fa
que no sigui tan important atraure'ls a venir, sinó animar-los a quedar-se i repetir. El
focus està en com es troben al local i en transmetre els valors i la personalitat del
projecte, i no tant en el contingut de la comunicació. D'aquesta manera es respon a
l'objectiu: crear un espai de confort i especial pels usuaris per transmetre els valors de
l'organització, seguint els principis de qualitat de les idees, el poder de la bellesa i el
valor de l'hospitalitat, a través del servei i l'espai.
Per altra banda, aquesta línia argumental també es desenvoluparà en una campanya
de comunicació que vol arribar a un concepte que demostri que l'èxit del Refettorio és
de tots, és un projecte col·laboratiu i cultural. Com que és un projecte innovador22, l'eix
de comunicació d'aquesta campanya se centrarà a explicar què és el Refettorio, sobretot
als públics de voluntaris i altres organitzacions.
Un problema de la comunicació en l'àmbit social és que sol caure en el tòpic de fer sentir
malament a la gent, o bé, promeses d'un món millor. Aquesta línia argumental es
20 Mirar pàg. 26 21 Mirar pàg. 15 22 Mirar pregunta 17 de l’enquesta. La majoria de persones, un 80%, no han sentit mai a parlar d’un Refettorio
28
desenvolupa sobretot en la part d'accions prèvies a l'obertura i durant els primers mesos,
que és quan serà més desconegut. Amb aquest missatge es dirigirà sobretot als futurs
voluntaris i organitzacions.
Per altra banda, també és important l'ambient que transmet el local. Aquest serà made
in Barcelona, aprofitant la bona localització de la ciutat. S'aprofitarà que és un referent
en el mar Mediterrani pels colors, però sense oblidar un toc barceloní: la gran influència
modernista, la multiculturalitat, el bon temps...
D'acord amb la personalitat que se li vol donar, el local s'anomena:
Refettorio Thalassa
Aquest nom ve de la mitologia grega, Thalassa era filla d'Èter i Hemera, deesa primordial
del mar i personificació del mar Mediterrani. Com a referent dels altres Refettorios, no
solen donar gaire importància al nom. De fet, solen agafar el nom del local reformat o
de l'operational partner que hi ha al darrere. Pels logos, encara que cada Refettorio en
té un de diferent, tots s'inspiren en el mateix disseny:
El logotip que s'adapta pel cas de Refettorio Thalassa segueix també la mateixa línia
amb colors marins, clars, i amb la mateixa forma fent referència a tots els altres:
El Refettorio Thalassa segueix l'estil visual de "Barcelona com a ciutat del Mediterrani".
29
Es vol jugar sempre amb colors que et recordin a la platja, des del blau de l'aigua al
rosat de la posta de sol, per a donar aquesta sensació de pau d'estar a prop del mar.
La línia argumenta agrupa aquesta personalitat, amb l’influencia barcelonina i la
resultant imatge de la marca. Per a tenir una idea s'ha dissenyat el següent moodboard:
Es a partir d'aquesta personalitat que es desenvoluparan totes les accions i dissenys.
Sempre haurà de tenir una imatge molt fresca, i millor si té algun element relacionat amb
el modernisme. Les accions també hauran de ser més personalitzades, que arribin a la
gent i se les sentin seves, igual que ho fan amb la ciutat de Barcelona. Amb una barreja
de la calidesa de la platja i la proximitat de Barcelona, el resultat seguirà els dos objectius
estratègics, creant relacions fortes i l'ambient "de casa" (ens referim al terme sentir-se
com a casa, pel que fa a tranquil·litat, proximitat, serenitat, comoditat, etc.).
30
PLA D’ACCIÓ
31
7- Accions
Aquesta campanya d'obertura s'articula d'acord amb les accions que es duran a terme
per aconseguir els voluntaris i usuaris necessaris per a la viabilitat del projecte. Es poden
organitzar de diferents maneres, però, per a poder tenir una millor visualització de com
serà, s'explicarà tot seguint les següents fases:
1- Preparació (prèvies a l'obertura)
2- In situ (durant la festa d'obertura)
3- Funcionament (pensant més a llarg termini)
L'objectiu és arribar als tres grans públics que s'han anat mencionant durant el treball.
Tot i això, no es descarta arribar a altres públics més secundaris.
Les activitats que segueixen, volen crear una imatge positiva del Refettorio. Així, ser un
projecte atractiu i aconseguir tots els objectius. S'espera arribar a tenir un bon
funcionament gràcies a la simbiosi i col·laboracions dels diferents agents implicats.
Aquest pla d'accions també podria acabar variant molt segons les col·laboracions finals
o el lloc.
Cal remarcar que per a l'obertura del Refettorio es necessita un pla més elaborat amb
temes de logística i gestió. En aquesta part del treball però, només es tindran en compte
aquelles relacionades amb la campanya d'obertura de cara al públic seguint unes
estratègies comunicatives.
Juntament amb les explicacions hi ha les aplicacions gràfiques en petit. També estan
als annexos per poder apreciar-les millor.
ACCIONS CAMPANYA D'OBERTURA:
Fase 1:
- CARTELLS:
Respon a l'objectiu: Aconseguir crear engagement amb voluntaris i
organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació.
Es dirigeix als públics: voluntaris i altres organitzacions.
32
Aquesta és l'acció on es desenvoluparà gran part de la línia argumental dirigida als
voluntaris a través de cartells repartits per la ciutat de Barcelona, però sobretot, al barri
de Sant Martí23.
El projecte dels Refettorios per si sol és atractiu i innovador i, seguint amb la idea de la
línia argumental, aquesta acció s'encarregarà de donar a conèixer què és. El missatge
que portaran els cartells serà una entrada del diccionari de la paraula "refettorio" amb
diferents descripcions que facin referència a aquest. Se centra més en una fase de
consideració: vol crear curiositat i que la gent entri a les xarxes socials, o vagi
directament a la festa, per a conèixer més el projecte -i si els atrau, s'hi apuntin-. Aquesta
acció serveix tant per a les persones que són potencialment voluntàries, com per
aquelles que formen part d'entitats i per tant possibles partners en un futur.
- XARXES SOCIALS
Respon a l'objectiu: Instaurar un Refettorio a Barcelona com a nou model de
menjador social i, a través d'una campanya, assegurar-ne la benvinguda. //
Aconseguir crear engagement amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una
campanya de comunicació
Es dirigeix als públics: voluntaris, altres organitzacions
Les xarxes socials són la continuació de l'acció anterior, i per tant, formen part d'una
fase d'impacte. S'obrirà un perfil a Facebook, Twitter i Instagram, a més d'una pàgina
web -seguint la línia dels altres Refettorio. Aquestes pàgines són una carta de
presentació del projecte per qualsevol que s'interessi. El contingut serà totalment
informatiu seguint amb l'estètica de la campanya gràfica i del material proporcionat pels
altres Refettorio i l'ONG.
23 Barri on s’instal·larà el refettorio segons la proposta que podeu trobar més endavant, pàg. 40
33
Per a potenciar-ho i assegurar una mica més l'èxit de
l'acció es difondrà el missatge també a través de
persones amb influència mediàtica o dels canals de
l'operational partner. També es reforçarà amb l'acció
del mural col·laboratiu, explicada en el següent punt.
Això respon a la necessitat d'intentar arribar a més
gent, i les xarxes són un bon vehicle de difusió.
A part d'informatiu, també s'ha d'explicar tot el que es
farà el dia de la jornada solidària i com es pot
col·laborar per a crear l'engagement necessari perquè
acabin col·laborant. És l'objectiu de la part d'activació,
perquè en l'anterior, la de consideració, si la gent ha
arribat a les xarxes, és que han demostrat l'interès
suficient per a saber més. Ara també se'ls ha d'atraure
per a participació. Aquesta acció continuarà durant tot
el recorregut del projecte adaptant-se en tot moment
al tipus de comunicació que s'ajusti més.
- MURAL COL·LABORATIU
Respon a l'objectiu: Instaurar un Refettorio a Barcelona com a nou model de
menjador social i, a través d'una campanya, assegurar-ne la benvinguda. // Crear
un espai de confort especial pels usuaris a on es transmetin els valors de
l'organització, seguint els principis de qualitat de les idees, el poder de la bellesa
i l'hospitalitat, a través del servei i de l'espai. // Aconseguir crear engagement
amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació.
Es dirigeix als públics: voluntaris (en un primer moment amb la participació) i
població en risc d'exclusió (també hi participen i acabarà sent un element
decoratiu del local).
Uns dies abans de la jornada solidària, apareixeran unes postals del Refettorio a
diferents llocs de la ciutat. Aquests seran punts estratègics com ara a tot el carrer on es
troba el centre ca l'Alier; la línia groga de metro, que és amb la que s'arriba millor a Sant
Martí. També escoles del barri i dels barris propers o centres culturals de tota la ciutat.
També es pot contemplar a universitats que queden a prop de la zona (com són la
Universitat Pompeu Fabra o la Universitat Politècnica de Barcelona) o bé a facultats on
34
imparteixen carreres a qui els pugui resultar atractiu el projecte (com ara Belles Arts o
Educació social, entre d'altres). Encara que pugui ser arriscat, en cap moment seria una
campanya intrusiva amb postals per tot arreu. Es tracta més d’una acció d’inbound
marketing, on la gent senti curiositat i atracció i per això, busqui més.
El disseny d'aquestes postals serà per un costat una il·lustració d'estil modernista, per
seguir amb la imatge del projecte, en blanc i negre amb el logotip del Refettorio adaptat
en el disseny. La idea, com s'explicarà a l'altra cara, és que la gent el pinti i el porti el
dia de la festa per aconseguir crear un mural amb totes les rajoles modernistes pintades
per la gent. El dia de la festa hi hauria més il·lustracions com les de les postals amb
material per pintar perquè les persones que no en tinguessin hi puguin col·laborar
també.
És un extra en la campanya per arribar a la gent, acabant de crear engagement. Potser
en tots els casos no s'aconsegueix que vinguin al dia de la jornada solidària, però sí que
recordin el nom i la idea del projecte. Només així ja s'aconsegueix omplir aquell buit on
la gent diu que no coneix o que no fa voluntariat perquè no té prou informació.
- NOTES DE PREMSA
Respon a l'objectiu: Instaurar un Refettorio a Barcelona com a nou model de
menjador social i, a través d'una campanya, assegurar-ne la benvinguda.
Es dirigeix als públics: mitjans de comunicació, persones voluntàries i altres
organitzacions.
Les notes de premsa són un clàssic que no pot faltar. Aquesta acció segueix en la
mateixa línia que les anteriors, donant visibilitat al projecte i atraient les persones que
poden ser potencials voluntàries, així com organitzacions. És a dir, també seria d'una
estratègia de consideració. Aquesta, com les accions anteriors, no es tanca a un target
molt detallat però sí que es poden destacar diferents aspectes del tema, depenent de
quin mitjà es dirigeix. En mitjans com ara Time Out o Betevé, els missatges van més
35
dirigits a la gent que busca un pla pel cap de setmana o curiositats de Barcelona, pel
que es donaria més pes a la jornada solidària. Els mitjans més generalistes com TV3
comarques, la Vanguardia, el Periódico, Vila Web i el diari ARA, que són els mitjans més
utilitzats a la ciutat (The New Barcelona Post, 2018) es destacaria més la part informativa
del projecte, ja que aquests mitjans arriben a molta gent. La idea és que a qui l'atregui
ho busqui a les xarxes socials, on allà ja s'acabarà de convèncer. També, per destacar
l'aspecte més social i arribar a un públic més compromès, s'enviaria a social.cat, un diari
més especialitzat en temes de compromís social i voluntariats. Cada missatge pot tenir
un efecte diferent, però en el fons tots responen al mateix objectiu.
Fase 2:
- FESTA D’OBERTURA:
Respon a l'objectiu: Instaurar un Refettorio a Barcelona com a nou model de
menjador social i, a través d'una campanya, assegurar-ne la benvinguda // Crear
un espai de confort i especial pels usuaris transmetent els valors de
l'organització, seguint els principis de qualitat de les idees, el poder de la bellesa
i el valor de l'hospitalitat, a través del servei i l'espai. // Aconseguir crear
engagement amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una campanya de
comunicació.
Es dirigeix als públics: persones voluntàries i altres organitzacions.
Encara que el missatge principal de la campanya s'hagi fet referència a la jornada
solidària, aquí no acaba la cosa, ja que s'haurà de continuar mantenint la imatge i
millorant-la sempre. Tot i això, aquest dia és molt important perquè és quan es pretén
aconseguir més persones voluntàries o col·laboracions. És la primera posada en escena
del projecte i ha d'estar a l'altura dels seus valors. Així, mostrar com és el projecte i què
es vol oferir per començar a implicar a la gent interessada o de la zona oferint-los una
bona jornada. L'activitat va sobretot dirigida a persones amb recursos per aconseguir la
seva ajuda, tot i que no és un esdeveniment tancat, tothom és benvingut. Aquesta, per
les dates, es realitzarà del migdia fins a la tarda.
Durant el dia hi haurà diferents activitats, tant fora com dins del local. Algunes de les
activitats programades són:
- Dinar: pel primer menjar del Refettorio, el chef farà un menú complet amb menjar
al qual se li dóna una segona vida per tal de no llençar-lo. Aquest serà proveït
36
per supermercats o establiments de la zona amb qui s'haurà parlat. Tota la gent
que vingui al dinar haurà de pagar el preu simbòlic de 5 €. A més, com es detalla
més endavant, per l'època en què es durà a terme l'activitat s'ambientaria venent
castanyes. Al fer també una activitat que duri durant tot el dia, s'acaba adaptant
als plans de més gent, així no han d'anar obligatòriament a dinar per a gaudir de
la jornada. Tots els diners que es guanyin seran per a subvencionar el Refettorio.
- Entreteniment: Durant tota la jornada es faran activitats. Aquestes estaran
repartides en dinàmiques per a nens amb jocs i tallers conjunts, com ara que
cada participant ha de fer un trenca closques però totes les peces estan
barrejades, de manera que s'ha d'intercanviar, donar i parlar amb tota la gent
que també juga per a ensenyar aquests valors als petits de la casa. També hi
haurà dinàmiques pels adults com ara xerrades sobre la situació dels sense
sostre, algun taller o alguna exposició d'artistes locals.
Per a seguir amb l'objectiu inicial d'aconseguir voluntariats i col·laboracions, aquest
mateix dia al local també hi hauria informació sobre el voluntariat i com apuntar-se.
Fase 3:
- PACKS VOLUNTARIAT
Respon a l'objectiu: Aconseguir crear engagement amb voluntaris i
organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació.
Es dirigeix al públic: persones voluntàries.
Seguint una mica amb el model de Can Pedró, per aconseguir un voluntariat que duri
en el temps, és necessari que no es faci molt pesat i acabi cansant. A més, es reforça
amb els resultats de les enquestes, on una gran part de les persones asseguren que no
tenen el temps que els agradaria per dedicar a aquestes activitats. Una possible solució
és crear els packs voluntariat paral·lelament al voluntariat estàndard, el que ajuda en el
dia a dia. Aquests packs serien per moments puntuals en què es necessitessin persones
per un curs o per un cap de setmana on es fan unes activitats especials amb les
persones usuàries. Així és un voluntariat que es pot anar fent de manera puntual sense
tenir el compromís d'haver de continuar.
37
- CREAR CURSOS:
Respon a l'objectiu: Crear un espai de confort i especial pels usuaris
transmetent els valors de l'organització, seguint els principis de qualitat de les
idees, el poder de la bellesa i el valor de l'hospitalitat, a través del servei i l'espai.
// Aconseguir crear engagement amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una
campanya de comunicació.
Es dirigeix al públic: persones voluntàries i la població en risc o situació de
vulnerabilitat (persones usuàries).
Per seguir amb els principis i valors de l'organització, es faran cursos, masterclass i
altres activitats alguns dies entre setmana després del servei. Aquestes podrien tenir
temàtiques com ara curs de cuina saludable, o taller de ceràmica, entre moltes d'altres
opcions que s'aniran explorant d'acord amb els recursos. Els alumnes serien tant la gent
usuària com la gent en una situació amb més recursos, és a dir que no són usuaris. És
una manera d'apropar la inclusió social a la cultura, però també d'anar més enllà
aproximant i creant relacions, el que pot resultar molt positiu. A dins de classe estarien
amb les mateixes condicions, però les persones que no són usuàries del servei haurien
de pagar pels cursos (intentant sempre que fos un preu reduït) per ajudar al bon
funcionament i finançament de les activitats. A més, per les persones amb necessitats
per a no sentir-se sempre inferiors -en aquest cas estarien tots en la mateixa situació, a
socialitzar-se una mica, i potser, a crear algun vincle que pogués acabar ajudant a la
situació d'algunes persones.
- ACTIVITATS EXTERNES PELS VOLUNTARIS:
Respon a l'objectiu: Aconseguir crear engagement amb voluntaris i
organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació.
Es dirigeix al públic: persones voluntàries.
És molt important que les persones voluntàries se sentin a gust mentre ofereixen el
servei. És per això que, per a reforçar el voluntariat com una manera de lleure
s'organitzaran activitats extres per a tots els ajudants. És una bona manera d'aconseguir
teambuilding i, a més, que vegin el seu esforç recompensat. Alguns exemples pot ser
fer festes dins del local, excursions un cop acabat el servei, tallers especials, etc.
38
- COL·LABORACIONS DE XEFS:
Respon a l'objectiu: Crear un espai de confort i especial pels usuaris
transmetent els valors de l'organització, seguint els principis de qualitat de les
idees, el poder de la bellesa i el valor de l'hospitalitat, a través del servei i l'espai.
// Aconseguir crear engagement amb voluntaris i organitzacions per mitjà d'una
campanya de comunicació.
Es dirigeix al públic: persones voluntàries
Des de Food For Soul, quan s'obra un Refettorio, porten un xef local, nacional o
internacional per a cuinar al Refettorio amb tot l'equip del local. És una manera de crear
visibilitat, però també de reforçar els coneixements dels voluntaris i així també assegurar
la qualitat del servei.
8- Planificació
De la mateixa manera que les accions, en el calendari només s'explicarà del procés de
campanya. No inclou tot el procés de gestió i logística.
Com que es tracta d'una campanya de comunicació per un moment bastant concret,
l'obertura, no tindrà una durada gaire llarga. Algunes accions, com les xarxes socials,
encara que comencen amb la campanya perduraran en el temps.
L'època de l'any on hi ha més necessitat de serveis per ajudar a les persones és a
l'hivern, a causa de les condicions climàtiques. Per això, el Refettorio ja estaria en
funcionament total per abastir a tothom qui fos necessari per a l'arribada del fred. La
campanya, per tant, començarà a mitjans de Setembre – Octubre, que és quan
paral·lelament es poden començar les obres del local per així tenir-lo a punt al mes de
Novembre. Per tant, el primer cap de setmana que estigui en funcionament serà el
primer de Novembre. Per a poder una idea s’ha fet la següent representació
Quatre
setmanes abans
Tres setmanes
abans
Dos setmanes
abans
Una setmana
abans
OBERTURA
Xarxes socials
Cartells
Nota de premsa
Postals
Jornada
solidària
39
La jornada solidària, al ser un dinar, es farà durant el migdia i tarda. Es vol fer una
setmana abans d'obrir oficialment, per així tenir una setmana per organitzar tots els
voluntaris que s'esperen amb la campanya. Per tant, l'obertura oficial del Refettorio
Thalassa serà un cap de setmana, per a començar amb el servei especial a famílies i
persones en situació de vulnerabilitat24.
Les accions de la tercera fase són propostes sense data de caducitat. Se seguiran fent
mentre funcioni el Refettorio i adaptant a les necessitats i situacions de cada moment.
9- Índex d'avaluació:
L'avaluació d'aquesta campanya està centrada en el nombre de voluntaris que
s'aconsegueixin, així com la percepció que la gent té del projecte.
Per aconseguir arribar a la meta, s'esperen unes 60 persones usuàries el cap de
setmana (aquestes no vénen redirigides per recursos socials) i uns 30 voluntaris. També
es considerarà un èxit si s'aconsegueixen totes les col·laboracions necessàries amb
altres organitzacions, des de serveis fins a persones usuàries.
Pel que fa a l'avaluació més concreta de les accions, en aquest cas és més complicat.
La majoria de les accions tenen el mateix objectiu pel qual la gent pot arribar al Refettorio
a través de diferents fonts. Per avaluar-ho amb més detall i conèixer l'efectivitat de la
campanya, es podria fer un petit qüestionari en entrar per a veure com ho han conegut.
Podria ser una manera de saber quin canal és el que arriba a més gent del nostre interès.
Algunes accions que sí que es poden avaluar individualment són les xarxes, d'acord
amb el nombre de seguidors i les interaccions que crea. També la festa es mesurarà
amb l'èxit que tingui in situ, com s'ho passi la gent, sobretot, però també amb el nombre
de participants. Aquesta va bastant lligada amb el mural col·laboratiu, en poder-hi
participar tothom que anés a la jornada, no es podria saber fins a quin punt la gent ha
portat la il·lustració de casa o l'ha preparat allà.
Cal recordar però, que la feina no s'acaba aquí i que s'ha de treballar i relacionar-se de
la millor manera possible perquè aquest projecte pugui continuar durant molt més temps.
24 L’organització interna dels serveis es detalla a l’apartat 10. Propostes, pàg. 40
40
10- Propostes
Aquest treball és només una proposta de tot el que es podria fer si es decidís instaurar
un Refettorio a la ciutat de Barcelona. En aquest apartat es detalla com es podria dur a
terme, encara que les col·laboracions seran decisives per al resultat final. Es pren com
a referent els Refettorio ja existents. El de Milà, van contribuir diferents organitzacions o
professionals en cada part de la seva construcció25.
Un altre exemple és el Refettorio Felix de Londres, que va aprofitar per restaurar l'espai
on fins llavors el centre St. Cuthbert havia donat el seu servei, encara que
l'operational partner és The Felix Project, que dóna nom al Refettorio.
La proposta s'estructura en la localització i decoració del local per una banda, i de
l'organització que tindrà per l'altra, i així tenir una idea de la logística del local.
LOCALITZACIÓ:
El lloc on s'acabi situant el Refettorio no és un factor determinant. A Barcelona, hi ha
tant persones potencialment usuàries com llocs a tots els barris que ja ofereixen el
servei. Com també s'ha comprovat, en el cas d'urgències, els usuaris es mouen on faci
falta. Un factor que sí que podria ser determinant és que des del Refettorio es pretén
que els usuaris no són sempre els mateixos i per tant no ha de quedar molt lluny dels
barris més afectats. Per aconseguir els objectius estratègics la localització hauria de ser
al districte de Sant Martí. S'ha de tenir en compte que Food For Soul compta amb unes
Operational Guidelines (Food For Soul, 2018), mencionades anteriorment, on ja
defineixen algunes característiques obligatòries pel local: ha de ser fàcilment accessible
i d'uns 300 m2 per assegurar que s'hi pugui fer una cuina i el menjador. Locals amb
aquestes característiques és més fàcil de trobar-ne a Sant Martí, que destaca pels locals
grans de les antigues fàbriques industrials. En tenir un bon local, s'aconseguiran
transmetre els valors i principis de l'organització amb la decoració, encara que el servei
i missatge també sigui important, per assolir l'objectiu 2, Crear un espai de confort i
especial pels usuaris transmetent els valors de l'organització, seguint els principis de
qualitat de les idees, el poder de la bellesa i el valor de l'hospitalitat, a través del servei
i l'espai. Seguint amb el mateix objectiu, és un dels barris amb més persones en risc
d'exclusió i vulnerabilitat26, el que pot fer més útil el servei. A més, està en una bona
25 Refettorio Ambrosiano (2017), Il progetto per seguir tot el procediment i contribucions pel Refettorio Ambrosiano de Milà 26 Consultar pàg. 15 per l’anàlisi de públics
41
localització per facilitar l'accés a les persones de diferents barris, tant usuàries com
voluntàries.
El districte de Sant Martí també es defineix perquè té un gran nombre d'entitats i
associacions, així serà més fàcil aconseguir crear engagement amb voluntaris i
organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació, com dicta l’objectiu 3.
La proposta s'estructura en la localització i decoració del local per una banda, i de
l'organització que tindrà per l'altra, i així tenir una idea de la logística del local.
Al final, el local en si acabaria depenent molt de l'operational partner. Tot i això, seguint
en línia amb la zona i el que es busca, es presenten alguns centres de l'ajuntament de
Barcelona a manera d'exemple per a poder visualitzar quina és la idea:
Ca l'Alier
Aquesta proposta és d’un espai cultural de l’Ajuntament de Barcelona. S’hi treballa l'art,
el coneixement i la cultura, valors alineats amb els del Refettorio. És una manera
d’apropar la cultura a la inclusió social.
INTERIOR:
A través del local, es vol transmetre la calidesa i tendresa del mediterrani, però sense
oblidar l'essència i identitat de Barcelona. En definitiva, sentir-se com a casa per tal de
crear un espai de confort i especial pels usuaris transmetent els valors de l'organització,
com dicta l’objectiu 2. Amb la línia argumental27 s'ha de crear tota la identitat visual, així
com la imatge corporativa per a poder-ho traslladar al local.
En els casos dels altres Refettorio, des de Food For Soul, han comptat amb l'ajuda
d'arquitectes, dissenyadors o artistes varis. Seguint amb el projecte de Milà, els van
ajudar la parella d'arquitectes Franco Origoni i Anna Steiner. En el cas del Refettorio de
27 Mirar línea argumental a la pàg. 27
42
Barcelona, per seguir amb el to mediterrani de la seva identitat, algun dels artistes
proposats són:
- Javier Mariscal: és el dissenyador de la mascota dels Jocs Olímpics de
Barcelona, pel que el seu traç està bastant relacionat amb la ciutat. Ha fet
diverses col·laboracions amb Estrella Damm, seguint el concepte de
mediterraniament. Té un disseny molt personalitzat que podria ajudar a fer
destacar al Refettorio, encara que també per la seva notorietat.
- Eloi Rossines: és dissenyador i creador d’una empresa de catifes inspirades en
el modernisme català anomenada Hidraulik. Amb aquest toc de les rajoles
hidràuliques en els seus dissenys, s’adapta molt en el que vol transmetre el
moodboard.
43
Aquestes són unes opcions, però també es podria comptar amb moltes altres propostes
ja que Barcelona és una ciutat amb molta cultura i molts artistes emergents que podrien
donar el seu toc al projecte.
FUNCIONAMENT:
Pel dia a dia del Refettorio és important tenir clara l'organització i encara més en voler
oferir aquest extra de servei addicional. Aquesta part continua sent una possible
proposta que depèn de les col·laboracions que es fessin tindria més o menys viabilitat,
però és la que millor defineix la idea del projecte.
Per a oferir aquest servei extra, el toc de "luxe" d'anar de restaurant, els caps de setmana
són els dies més adequats per a fer-ho. El problema és que a causa de la gran necessitat
d'aquest servei a la ciutat, l'ideal és obrir el menjador cada dia amb la diferència que els
caps de setmana es donaria aquest servei especial a gent diferent de l'habitual. Aquesta
idea ve amb l'objectiu on es vol crear un espai de confort i especial pels usuaris
transmetent els valors de l'organització, seguint els principis de qualitat de les idees, el
poder de la bellesa i el valor de l'hospitalitat, a través del servei i l'espai, per transmetre
aquests valors a com més gent millor. Per aconseguir-ho el servei es divideix en dos
tipus:
- Entre setmana amb un servei de dinar estàndard: de dilluns a divendres, agafant
de referent els altres Refettorio i sempre mantenint l'ambient de qualitat de
restaurant. Amb l'ajuda de recursos socials s'omple el servei amb els usuaris
sense llar que més ho necessitin. Aquests podrien anar variant, el que recursos
socials considerés més oportú d'acord amb el seguiment que porten de la gent.
- Els caps de setmana servei de dinar especial: va dirigit a famílies amb pocs
recursos i persones en situació de vulnerabilitat, com ara persones grans.
Aquestes no serien les mateixes cada setmana perquè més gent tingués
almenys un dinar especial al mes. Serviria també per a cobrir la gent que està
en llistes d'espera i de moment no es poden beneficiar d'aquests serveis.
Seguint amb les accions28 i l'objectiu d’aconseguir crear engagement amb voluntaris i
organitzacions per mitjà d'una campanya de comunicació, es fan cursos en diferents
horaris pel que també s'hi poden servir piscolabis, esmorzar o berenar. En aquests, hi
28 Mirar pàg. 31
44
pot participar tot al món, no només als usuaris d’entre setmana. Com s'explica a la part
aquelles persones externes29 també hi són benvingudes.
El Refettorio, encara que la campanya sigui eficaç, necessita voluntàries en les parts
prèvies a tot el llançament de la campanya, i també els primers dies d'obertura
segurament. Per aquest cas, els voluntaris de l'operational partner o altres
organitzacions amb qui es col·laborés, són qui ho portarà a terme.
VALORACIÓ:
Encara que tot acabarà depenent de les col·laboracions que es facin, aquesta és la
proposta que s'adequa més als objectius del projecte. Les propostes estan fetes a partir
de tota la investigació i estratègia feta durant el treball, no es compta amb altres
dificultats més logístiques o de gestió que es poguessin trobar. Es vol ser un servei a
l'abast de tothom i que pugui enriquir i ajudar a canviar de vida a com més gent millor,
sempre a través del coneixement i la cultura. Així, ajudar al progrés de les persones
usuàries mentre que també augmenta la seva autoestima.
Cal afegir però, que encara que totes les propostes entrin dins de les possibilitats
d'aconseguir-ho, el local no crec que estigui al nostre abast. Aquest és un local de
l'Ajuntament que actualment utilitza per cursos, exposicions, etc. Així, que és tan sols
una proposta del que s'hauria de buscar. Els artistes és l'altre que podria ser difícil, però
el que es vol és seguir el seu estil i no tant aconseguir el seu nom. És un extra que pot
ajudar a aconseguir més repercussió mediàtica, però no és l'objectiu final així que es
podria buscar algun altre inspirat amb els seus estils.
29 Fent referència a persones amb recursos, que es troben en una situació acomodada
45
CONCLUSIONS Per acabar amb el treball, considero que s'han complert les expectatives. S'ha de
reconèixer que el resultat final, si es portés a la pràctica, podria acabar sent molt diferent.
Igualment, no és una campanya difícil de realitzar, ja que s'ajusta a la realitat de les
organitzacions socials. Estic molt contenta també d'haver pogut aprofitar l'ocasió per
visitar i conèixer diferents centres, el que ha donat un valor afegit a tota la investigació.
Aquests treballs també serveixen per veure realitat que no se sol tenir present perquè la
veritat és que aquests menjadors socials són d'una gran utilitat. També, per finalitzar-
ho, dir que tot s'ha pensat amb l'experiència i coneixements que em van transmetre des
de les entrevistes en profunditat, a més de la meva pròpia experiència, perquè no es
descarta que aquestes accions poguessin ser del tot vàlides a l'hora de portar-ho a la
realitat.
46
WEBGRAFIA I
BIBLIOGRAFIA
Webgrafia
Ajuntament de Barcelona (2013). Barcelona ja disposa de menjadors socials a tots els
districtes. [Article]. Disponible:
https://ajuntament.barcelona.cat/noubarris/ca/noticia/my-new-post-tt-
97f56c6d63d4c310VgnVCM10000072fea8c0RCRD_30472 (20 d’abril de 2019)
Ajuntament de Barcelona (2017a). Taxes de pobresa i exclusió social i estat de salut
de la població [Estadística]. Disponible:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/esd/esd17/persones/taxes/trp.htm (9
d’abril de 2019)
Ajuntament de Barcelona (2017b). Taxa AROPE per sexe, districtes i grups d’edat.
[Estadística]. Disponible:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/esd/esd17/persones/taxes/trp.htm (9
d’abril de 2019)
Ajuntament de Barcelona (2017c). Enquesta sociodemogràfica de Barcelona.
Presentació de resultats. [Document]. Disponible:
http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-
content/uploads/2018/04/r17045_ESDB__Resum_Premsa.pdf (10 d’abril de 2019)
Ajuntament de BCN. Guia BCN. [Pàgina web].
Disponible:https://guia.barcelona.cat/es/llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=620&c=00620*
&code0=0062001014&nr=10&code1=0062002014009 (8 de maig de 2019)
Arrels Fundació (2018) [Pàgina web] Disponible: https://www.arrelsfundacio.org/ (15
d’abril de 2019)
Arxiprestrat d’Horta Guinardó (2017). Caliu, centre d’acolliment. [Pàgina web].
Disponible: http://www.caliu.org/ (8 de maig de 2019)
Banc dels aliments (2011) [Pàgina web] Disponible:
https://www.bancdelsaliments.org/ca/el_banc_dels_aliments/ (15 d’abril de 2019)
Barcelona Actua [Pàgina web] Disponible:
http://www.barcelonactua.org/ca/activitats/inclusio-social/ (15 d’abril de 2019)
Bithabitat (2019). Ca l’alier. [Pàgina web]. Disponible: http://bithabitat.barcelona/ (25 de
maig de 2019)
Caliu Espai d’Acolliment (2017) [Pàgina Web] Disponible: http://www.caliu.org/(28
d’abril de 2019)
47
Canet, E. (2018). El voluntariat, ara. El periódico [Article]. Disponible:
https://www.elperiodico.cat/ca/mes-persones/20180709/el-voluntariat-ara-6928356 (27
d’abril de 2019)
Càritas Barcelona (2013) [Pàgina web] Disponible: https://caritas.barcelona/ (15 d’abril
de 2019)
Càritas Diocesana de Barcelona (2013). Menjador social Emmaús. [Pàgina web].
Disponible: https://caritas.barcelona/sense-llar-i-habitatge/menjador-social-emmaus/ (5
de maig de 2019)
Diputació de Barcelona (2015). Manual de gestió de menjadors socials. [Document].
Disponible: https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/55134.pdf (15 d’abril de 2019)
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya
(2018). INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A CATALUNYA.
[Document]. Disponible: http://voluntaris.cat/wp-content/uploads/Informe-de-
l%E2%80%99associacionisme-i-el-voluntariat-a-Catalunya-2018.pdf (15 d’abril de
2019)
Domestico Magazine (2018). Refettorio felix, el diseño como ayuda social. [Article].
Disponible: https://www.domesticoshop.com/magazine/refettorio-felix-el-diseno-como-
ayuda-social/ (5 d’abril de 2019)
Emmaús Menjador Social (2017) [Pàgina Web] Disponible: http://www.emmaus.cat/
(10 de juny de 2019)
Escola Superior d’hostaleria (sense data). [Pàgina web] Disponible:
https://www.eshob.com/ca/ (15 d’abril de 2019)
Facebook. Canpedró: Centre de serveis [Xarxa social] Disponible:
https://www.facebook.com/FundacioCanpedro/ (5 de maig de 2019)
Facebook. Càritas Barcelona (2019) [Xarxa social] Disponible:
https://www.facebook.com/caritasbarcelona/ ( 28 d’abril de 2019)
Food For Soul (2018). Operational Guidelines. [Document]. Disponible:
https://www.foodforsoul.it/wp-content/uploads/2018/10/Operational-Guidelines.pdf (25
d’abril de 2019)
Food For Soul (2018). About us. [Pàgina web]. Disponible: https://www.foodforsoul.it/
(5 d’abril de 2019)
Food For Soul (2018) Refettorios. [Pàgina Web] Disponible:
https://www.foodforsoul.it/what-we-do/refettorios/# (5 d’abril de 2019)
Food For Soul. Organisation profile. [Document] (17 de maig de 2019)
Food For Soul. Organisation portfolio. [Document] (17 de maig de 2019)
Fundació Canpedró (2016) [Pàgina Web] Disponible: http://canpedro.org/ (5 de maig
de 2019)
Fundació Futur. [Pàgina web] Disponible: https://www.futur.cat/ (15 d’abril de 2019)
48
Fundació IRES. [Pàgina web] Disponible: https://www.fundacioires.org/quienes-
somos/fundacion/ (15 d’abril de 2019)
Fundació Prevenció Residus i Consum Responsable - Rezero [Pàgina web] Disponible:
http://rezero.cat/rezero-qui-som (15 d’abril de 2019)
Grande, C. (2018). La població en risc de pobresa i exclusió social s'estanca a
Catalunya en el 23,8% [Article]. Disponible: https://www.social.cat/noticia/8682/la-
poblacio-en-risc-de-pobresa-i-exclusio-social-sestanca-a-catalunya-en-el-23-8 (13
d’abril de 2019)
Hidraulik. [Pàgina web]. Disponible: https://hidrauliktiles.com/ca/alfombras-entrada-
nylon/ (3 de juny de 2019)
Idescat (2018). Taxa i població en risc de pobresa per composició de la llar.
[Estadística]. Disponible: https://www.idescat.cat/pub/?id=ecv&n=7613 (20 d’abril de
2019)
Instagram (2019) Can Pedró Gastronomia solidària [Xarxa social] Disponible:
https://www.instagram.com/canpedro_gastronomiasolidaria/?hl=es (31 de maig de
2019)
Institut Català del Voluntariat (2001). Els catalans i el voluntariat. [Document].
Disponible: http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/gencat-
els_catalans_i_el_voluntariat_2001.pdf (5 de maig de 2019)
Jacobs, A. (2016). Celebrity Chefs Turn Wasted Olympics Food Into Meals for
Homeless [Article]. Disponible:
https://www.nytimes.com/2016/08/15/world/americas/rio-olympics-chef-food-
homeless.html?_r=1 (8 d’abril de 2019)
Javier Mariscal. Estudio Mariscal. [Pàginna web]. Disponible:
http://www.mariscal.com/es/home (3 de juny de 2019)
Nafría, I. Rànquing i evolució dels diaris més llegits a la ciutat de Barcelona. The New
Barcelona Post [Article] Disponible: https://www.thenewbarcelonapost.com/ranquing-i-
evolucio-dels-diaris-mes-llegits-a-la-ciutat-de-barcelona/ (15 de juny de 2019)
Nutrición Sin Fronteras [Pàgina web] Disponible:
http://www.nutricionsinfronteras.org/bcn-comparteix-el-menjar/ (15 d’abril de 2019)
Oficina del Medi Ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (2012). Una guia
per a la reducció del malbaratament alimentari en el sector de l’hostaleria, la
restauració i el càtering. [Document]. Disponible:
https://www.compromisorse.com/upload/noticias/009/9053/guia_malbaratament.pdf (15
d’abril de 2019)
Redacció La Vanguardia (2019). Food for Soul, el potencial de la comida para
transformar el mundo. [Article]. Disponible:
https://www.lavanguardia.com/vida/20190312/461002924700/food-for-soul-el-
potencial-de-la-comida-para-transformar-el-mundo.html (10 de maig de 2019)
Refettorio Ambrosiano (2017). Il progetto.[Pàgina web]. Disponible:
https://www.refettorioambrosiano.it/progetto/ (3 de juny de 2019)
49
Social.cat (2011). La crisi fa augmentar el nombre de voluntaris. [Article]. Disponible:
https://www.social.cat/noticia/1900/la-crisi-fa-augmentar-el-nombre-de-voluntaris (27
d’abril de 2019)
Twitter. Càritas Barcelona [Xarxa social] Disponible: https://twitter.com/caritasbcn (28
d’abril de 2019)
Twitter. Centre can pedró (2019) [Xarxa social] Disponible:
https://twitter.com/centrecanpedro?lang=ca (5 de maig de 2019)
Viquipèdia (2017). Thalassa. [Pàgina web]. Disponible:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Thalassa (10 de juny de 2019)
XAPSLL (2018). El Recompte 2018 comptabilitza 956 persones dormint al carrer i
2.130 allotjades en equipaments. [Article]. Disponible: http://sensellarisme.cat/ca/el-
recompte-2018-comptabilitza-956-persones-dormint-al-carrer-i-2-099-allotjades-en-
equipaments/ (10 d’abril de 2019)
Bibliografia:
Atkinson, r. (1998). The life story interview. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
Azofra, M. J. (1999). Cuestionarios. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
Brinkmann, S. (2013). Qualitative interviewing. Oxford: Oxford University Press.
Fowler, F. J. (2009). Survey research methods. Thousand Oaks, CA: Sage
Publications.
Lindlof, T.R.; Taylor, B.C. (2011). Qualitative communication research methods. Los
Angeles: Sage.
50
ANNEXOS
51
Annex 1. Entrevistes en profunditat
Per aprofundir més en la situació dels menjadors socials a Barcelona es van dur a terme
dues entrevistes a profunditat. Per a realitzar-les s’han treballat uns quants autors
mencionats a l’apartat de bibliografia per a poder trobar exactament el que es
necessitava. No com a marc teòric sinó com a base de coneixement per a poder realitzar
les entrevistes.
L’objectiu és conèixer de primera mà com viuen la gestió del menjador social a
Barcelona per a conèixer inputs per a poder basar les accions i així poder-ne assegurar
la viabilitat.
La primera entrevista es va fer el 8 de maig de 2019 a la Núria, encarregada de la
logística del Centre Caliu, un menjador social situat a Horta-Guinardó que ofereix
esmorzar als sense llar els 365 dies a l’any. La segona, el 5 de juny, a la Teresa,
coordinadora de la Fundació Can Pedró, un menjador social situat a Sants-Montjuïc que
va començar com a tal però ha aconseguit cobrir moltes més necessitats amb els seus
serveis per famílies amb pocs recursos i gent gran en situació de vulnerabilitat.
ENTREVISTA AL CENTRE D’ACOLLIMENT CALIU:
Crec que ja es sentirà bé. Perfecte doncs. Com vau començar aquí al Centre Caliu?
Nosaltres vam començar perquè el mossèn a la porta de l’església li venien a demanar
menjar, persones passavolants. Nosaltres, com a parròquia ja fa anys que tenim el
servei de Càritas parroquial i atenem a les família que tenen pocs recursos. I aquí a
Càrites parroquial si que es fan lots de menjar, s’ajuden a pagar rebuts d’aigua, de llum,
d’escola, de llibres... però a gent que viu a casa seva, que viu al barri d’Horta. Però
també passava gent deambulant. Que passaven per aquí sense sostres i deia no pot
ser que jo els hi dongui menjar i se l’hagin de menjar al carrer. Hauríem de buscar un
lloc més digne. Llavors, una colla de la parròquia vam començar a organitzar-nos i vam
anar durant un any i mig, vam estar voltant, també com estàs fent tu, per menjadors per
conèixer la realitat i per veure com podíem engegar un projecte. El primer que ens va
semblar més senzill era servir esmorzars, i que actualment és el nostre principal servei.
Perquè fer un entrepà no té gaire secret. I fer un cafè amb llet tampoc. Llavors ens
semblava més fàcil que embolicar-nos a fer menjar, a mirar els menús, els ingredients,
a fer la cuina. I així va ser com va començar. D’això ja fa 8 anys, el menjador ja està
consolidat. Actualment atenem entre 90-120 persones diàries perquè totes aquestes
persones estan filtrades per serveis socials i un assistent social nostra de Càrites. I el
52
cap de setmana com que hi ha altres menjadors que tanquen, nosaltres considerem que
una persona menja tots els dies, per tant hem fet tot el possible per estar oberts. Ens
venen entre 200-260 persones.
Uau déu ni do.
Si, si... El nostre esmorzar consisteix en quan entren, Bueno ja ho has vist tu, la safata
aquella que ja està preparada, els voluntaris la deixen a la taula i la persona seu. Els
voluntaris van passant amb bandejas que hi ha torrades, pa blanc, tenen mantega,
melmelada, oli... Llavors també hi ha pastes, això ho aconseguim de forns, de les
mermes que tenen del dia abans, ens les donen. Per tant, l’endemà encara estan bé
aquestes pastes, encara es poden menjar. I cafè amb llet, té…
I aquest cafè, té... Ho aconseguiu a través de donacions?
Si hi ha una part que és a través del banc d’aliments, però clar del banc d’aliments ells
també et donen del que reben, per tant no et pots refiar massa. I tenim gent que ens
dona diners. Llavors amb aquests diners ens comprem el que ens fa falta. Tenim una
senyora per exemple que ens subministra tota la llet, també tenim una persona que ens
subministra tot l’embotit de porc. Llavors la Unió Europea a través de la Creu Roja també
fan lots de menjar. Aquí també ens donen arròs, ens donen oli, llet, cacau en pols... ens
donen cigrons cuinats, que abans eren secs però ara ja ens els donen cuits. Llavors
també tenim molts... el mercat d’horta per exemple ens proporciona tot el material per a
fer caldo, tots els ingredients. I llavors també hi ha una fundació, la tres turons, del
Carmel que ens el cuina. Per tant també podem servir caldo a l’hivern i gazpacho a
l’estiu.
Que guay. Pel que has dit, se us veu ben consolidats i que teniu perspectiva de
continuar. El lloc m’imagino que el vau començar amb la parròquia i com que està
aquí al cantó...
Exacte, el correcte el mossèn ens va deixar el local.
Per tant ho vau tenir fàcil. Teniu perspectives de canviar-lo per un lloc més gran?
O quina perspectives de futur teniu una mica, anar continuant així?
Ara han canviat el mossèn, i al darrere d’aquesta parròquia també hi ha uns locals que
actualment no es fan servir. Llavors segurament ens traslladarem allà perquè en aquest
no complim normatives d’accessibilitat, ni sanitat, i s’haurien de fer unes reformes. El
mossèn ja diu de passar el darrere i arreglar aquells espais. Estem en mig de la fase de
buscar finançament. No guanyarem en quant volum, el menjador serà el mateix, però si
53
que la nostra cuina millorarà, i com que ens ho podrem fer a la manera que nosaltres
vulguem creiem que per tots serà molt millor.
Que guay, me n’alegro. Quina és la vostra estructura organitzativa? Estructura
horitzontal, o tu ets la jefa...? Una mica com funcioneu.
Vale, per sobre nostre hi ha els mossens. Com que també vam veure que aquest
projecte era molt gran el vam eixamplar a les parròquies del voltat que com església se
n’hi diu arxiprestat. Sis parròquies que formen un petit territori. Els nostres jefes son els
cinc mossens però que confien en la gestió que portem nosaltres. Actualment la gestió
està portada per cinc persones entre elles jo soc una. Em disculpes un momentet?
(Sona el telèfon i paro la gravació mentre dura la trucada)
Per tant hi ha els cinc mossens, després també hi ha nosaltres que també som cinc i jo
me n’encarrego de la logística i que no falti material, hi ha un altre s’encarrega de
l’economia, un altre del servei jurídic, si els usuaris tenen un problema jurídic, de jo que
se, herències, o que no s’entenen per problemes X o de denuncies... ell ajuda a tramitar,
a desembussar tot això. Un altre que porta la part psicològica, que és més l’atenció a
l’usuari i l’altre que ara mateix la funció seva és que les obres es facin amb els criteris
que nosaltres creiem que necessitem. Aquests som els 5. Llavors darrere nostre, ja hi
ha els responsables del centre pròpiament. Tenim una persona que s’encarrega del
menjador, és el responsable màxim diguem-ne, del servei d’esmorzars, però llavors hi
ha un altre responsable de cuina i un altre responsable que varia segons el dia de la
setmana. Ens organitzem per dies de la setmana. Cada dia hi ha un equip de voluntaris
i ells s’organitzen com han de funcionar diem-ne. O sigui, si que és vertical però si que
segons a quina línia es va organitzant cadascú.
Quants voluntaris teniu més o menys?
Cent, uns cent voluntaris.
S’organtizen pel que has dit per dies de la setmana, i fent investigació vaig trobar
que aquests es poden dividir entre persones actives persones voluntàries,
remunerades.... Actives son les que hi estan cada dia o super constant.
Voluntàries una mica tothom, però també els que hi van puntualment.
Remunerades, que reben remuneració i associades que son sòcies i per tant van
pagant. Aquí teniu una mica de tot, quins tipus teniu?
54
Si també tenim una mica així... Tenim més voluntaris esporàdics, Bueno esporàdics,
d’un dia a la setmana que de la resta. També tenim com associats que ens ajuden a
finançar aquest equipament.
O sigui, el grup de dilluns ve cada dilluns i son constants?
Exacte. Si. Home, en principi venen dilluns. Sempre hi ha baixes perquè la majoria de
voluntaris entre setmana és jubilada. Llavors, a vegades han d’anar al metge, o el nét
se’ls hi ha posat malalt i no poden venir... Però de normal són molt fidels i t’avisen i
llavors tu ja pots trucar a algú altre que t’ha dit “Ei truca’m quan faci falta” i el truques
perquè vingui a substituir. També tenim voluntaris esporàdics que venen un dia i marxen.
Hem tingut voluntaris de la Caixa, de centres d’escoltes, d’esplais.. que venen un
dissabte al mati a experimentar-ho i ja està, després no pots comptar amb ells fidelment.
Però si que pensem que és bo perquè així coneixen aquesta realitat i Bueno, en un futur
no saps si poden ser voluntaris d’aquí o un altre menjador.
Molt bé. Els voluntaris aquests, com us arriben? En plan, perquè son de la zona,
o a través d’amics.. Una mica com creus?
Els primers van funcionar perquè des de la parròquia vam fer una crida i van venir de la
parròquia. Però després es va anar escampant. Que si un veí, que si un amic, el boca-
orella, la pàgina web... Ara ja ens venen de tot arreu. I n’hi ha que no tenen relació amb
l’església ni molt menys, vull dir, que ens ve simplement perquè vol ajudar a l’altre
persona.
O sigui, ja no només del barri sinó que de per tot?
No, ara ja venen de tot arreu. La majoria son del barri però per dir-ho així.
Trobeu a faltar més voluntaris?
Bueno tot hi que som molts, doncs sempre falta gent. Perquè potser podríem fer més
coses si fóssim més gent.
I quin caràcter… ai això ja t’ho he preguntat, perdona. Vale, més o menys abans
ja m’has explicat una mica que el procés d’entrada és a través de serveis socials.
T’agraïria si m’ho poguessis explicar una mica millor com funciona tot això. Com
venen i com funciona tot això.
Ara en l’actualitat principalment venen pel boca-orella entre ells. Llavors quan venen
aquí el primer dia si que els atenem, els deixem entrar, però els hi diem que han d’anar
a serveis socials... perquè abans ens passava que ateníem a la gent directament i
serveis socials ens deia que no hi havia gent sense sostre. Que no hi havia tanta gent.
55
Llavors nosaltres volem que l’ajuntament tingui constància que hi ha aquesta persona
que té aquesta necessitat i apart que ha de ser l’ajuntament qui primer resolgui aquesta
situació. Si no l’ha resolt ja estarem nosaltres per aixoplugar. Però Bueno. Primer que
portin una carta de derivació després passen una entrevista amb la nostra treballadora
social que també avalua realment quina necessitat és. Perquè com et deia, si hi ha gent
que pot menjar a casa seva o té pis aquí, doncs va per l’altra banda, de Càritas de la
parròquia. Si te pis doncs se’ls fa un lot i se’l menja a casa seva. Nosaltres en un principi
aquí és per gent sense sostre o que té molt poca economia diguem-ne. I bueno això,
però venen pel boca orella sobretot. Però en l’actualitat estem molt bloquejats perquè
tenim molta gent cada dia i això fa que... nosaltres volem moure’ns entre 90-120. Quan
superem aquesta frontera parem la llista i la gent s’ha d’esperar fins que tenim places
de nou.
De la gent que ve al menjador, més o menys, quin diríeu que és el perfil dominant?
Homes, i els nacionals de 30-40 anys que no tenen família, pel que sigui, perquè no en
tenen o perquè s’han barallat. Aquest seria el clàssic perfil. Si que hi ha alguna dona,
que més aviat de més de 40 anys, però vindria a ser el 10% de la població. I ara, el que
està venint molt son joves magrebins. Ara el perfil nou és un jove magrebí.
I tots aquests dormen al carrer no?
Si. En principi si. També dormen en albergs però en un alberg tens varis graus depèn
de quin sigui el teu moment de procés tens dret a dormir, Bueno a dormir amb un
esmorzar però l’esmorzar és simplement un cafè amb llet i una magdalena. Després si
vas progressant potser també et donen dinar però clar també la mentre fas aquest circuit
la persona també ha de fer una evolució, i a vegades l’evolució va cap enrere i no cap
endavant. I doncs Bueno, acaben venint en aquests menjadors.
No, està molt bé que hi siguin. Què és el que us enorgulleix més de la vostra feina
aquí? O sigui, una mica el que us fa sentir més orgullosos o potser el que us
diferencia d’un altre menjador...
Nosaltres sempre diem que el fet de servir esmorzars és el vehicle per contactar amb la
persona. Per arribar a la persona que hi ha al darrere. Llavors si que intentem tenir-hi
un tracte... la Sónia amb això té molta cura, que és la persona responsable que et deia,
la psicòloga doncs que la gent se senti estimada. Que molts t’ho diuen, que el que més
necessiten és aquella abraçada, aquell “Hola que tal!” com ha anat, com et va anar allò
ahir, si és que va tenir una dificultat d’alguna cosa... El tracte amb la persona. Encara
que costa. A vegades hi ha molts nervis, molta tensió vinguda d’aquesta gent perquè
56
clar dormen al carrer i a la nit els han robat, o la policia a lu millor els ha increpat... El
que sigui i venen a vegades una mica tensos. I a vegades costa, entre ells es barallen
i has de posar pau, a vegades algun “conatu” que has de saber frenar... Però quan parles
amb ells diuen que aqui els agrada perquè noten que els tracten bé i això és el que ens
omple més.
Com amics una mica no?
Si, exacte.
I feu activitats especials? Jo que sé, un dia... dinar solidàri o una jornada... alguna
cosa així? Per fer vida de barri. Ho heu fet o teniu planejat alguna cosa així?
No acostumem a fer actes especials. Si que per exemple per reis procurem que tots
tinguin un regal, que normalment és una peça de roba d’abric i per nadal alguna peça
de xocolata que digui bon nadal, per pasqua un ou de pasqua. O sigui intentem que a
les festes socials hi hagi algun detallat que ells també puguin celebrar d’alguna manera
això. Però no fem més activitats.
Creus que es nota la vida de barri? M’has dit que molts voluntaris son d’aquí, però
en general es veu?
Si, el barri ens coneix i ens ajuda perquè ens arriben motles ajudes de diferents coses.
Per exemple, una ampa que organitza una festa a l’escola doncs el que els hi sobra del
berenar o el que hagi fet doncs ens ho porta aquí. Amb això ens tenen molt presents de
molts llocs. De quan fan actes del que sigui i els sobre material doncs t’ho porten. I la
gent és un constant que ens portin roba que ja no fan servir perquè nosaltres puguem
donar a la gent o després de donar a la gent que necessitem ho passem al roper
parroquial i del roper parroquial passa a formació i treball que és de Càritas i és una
empresa que es dedica al reciclatge de la roba.
Una mica, tema famílies aquí us venen?
Les derivem. Si que ens en ve alguna però les derivem perquè les famílies si que
pensem que han d’estar ateses a casa seva.
Ara una mica pel que fa BCN com a ciutat. Tema normatives i ajuts socials, que
creus que li manca a BCN com a ciutat?
Habitatge. Falten habitacions. Pisos o habitacions. L’ajuntament fa feina, i fa bona feina
perquè totes les entitats que som socials estem dins la Xarxa de persones sense sostre,
i l’ajuntament també n’hi forma part, i aquí debatem com està anant tot, i quines línies
57
de futur hem de tenir tots junts i l’ajuntament també hi forma part i ens explica què fa, i
fa bona feina. Però tot hi així és insuficient, jo crec que el que falta és habitatge.
I a vosaltres, tema ajudes per vosaltres, també en trobes a faltar...?
No, estem força bé. Entre l’ajuda d’empreses, la Caixa és el nostra principal proveïdor
de recursos. Però la Generalitat i l’Ajuntament també ens donen subvencions.
Doncs així, creus que a part de l’habitatge i així, la fa una bona ciutat en temes
socials?
Jo crec que és una crida, per això en tenim tants. Perquè és una crida perquè saben
que aquí trobaran les coses mínimes per sobreviure. I és dolent perquè fa efecte crida.
Sabem el cas d’una persona que se li va oferir un pis a Berga i que no va voler anar-hi
perquè confiava més en Barcelona que en Berga, quan segurament a Berga tindria més
sortides perquè tindria més possibilitats de trobar feina, perquè no hi ha tanta
massificació com aquí.
Esteu una mica espantats o us fa por ara amb les eleccions depèn què pugui sortir
si se us pot tallar?
No, no. Jo crec que continuarà, està molt arrelat això de l’ajuntament. Hauria de ser un
canvi molt radical i jo no crec que Vox guanyi les eleccions aquí. Per tant no em fa patir.
Les persones que venen aquí esmorzar, son sobretot que estan per la zona o creus
que es mouen?
Ens venen de tot arreu. Si que el fet que obríssim aquí ha fet que alguna persona agafi
la “residència”, la residència vull dir el caixer de torno d’aquí vale? Per aquí a prop, però
molts es colen al metro i venen cap aquí. La majoria es colen. Llavors de tant en tant
tenen multes, perquè... alguns venen caminant però la majoria es colen.
Doncs molt bé, moltes gràcies. Això es un a mica tot.
58
ENTREVISTA A LA FUNDACIÓ CAN PEDRÓ:
Aquesta entrevista va començar amb una introducció meva del tema del treball, el que
va fer que es comencés l’entrevista sense necessitat d’una pregunta:
A mi m’agrada molt aquest organigrama perquè t’explica com a partir de la persona que
et ve doncs hi ha aquests pilars:
Perquè l’inici de la Fundació Can pedró és el menjador social no? Donar l’àpat. Però
vam veure que a partir de les persones que et venen comences a veure les seves
necessitats. A part de l’alimentació hi ha de tot, una necessitat d'higiene, amb els fills,
d’inserció laboral, tot el que és el tema de la salut, tot el seu entorn social. Llavors a
partir d’aquestes necessitats nosaltres hem anat obrint diferents projectes i depèn de la
gent que et ve, obres més projectes o no. Hi ha uns que son fixes, però per exemple hi
va haver un any que fèiem classes de català, ara aquest any ho hem passat a classes
d'anglès, una mica depenent de la demanda que ens fa la gent. Hi va haver un grup de
senyores que ens va dir “Ostres, ens agradaria fer anglès!” i llavors, a partir del
voluntariat doncs el que fem és donar classes d'anglès. O al revés, a vegades ens ve
un voluntari “Mira jo soc especialista amb tal cosa”. Per exemple se’ns van presentar
unes voluntàries que feien teràpia Gestalt, i van ser elles que van venir aquí a oferir els
seus serveis. I vam dir ostres pues estaria molt bé, ja que tenim aquesta oferta, agafar
un grup de dones amb maltractaments de gènere i fer-los-hi una teràpia setmanal.
59
Llavors funcionem una mica així doncs, segons la gent que ens ve o el voluntariat que
tenim anem obrint petits projectes. O també, si hi han diferents voluntaris que coneixen
un dentista socials doncs hi enviem gent d’aquí, i funcionem una mica així. A part dels
quatre pilars que ja tenim fixes, com bugaderia, nens, participació en el barri, temes de
fira, tapes solidàries… tot això una mica per guanyar diners a la fundació. Una mica la
filosofia de Can Pedró és aquesta.
Així doncs, aquesta idea d’expandir els serveis, va sorgir més per part vostra o
per la gent que necessitaven tal cosa..?
No, nosaltres. Perquè al final vam dir, un àpat el pot donar qualsevol, el que volíem era
fer una atenció integral a la persona. Perquè si li dones una mica de menjar però després
es queda tirada al carrer doncs aquesta persona no aconseguirà tirar endavant no? En
canvi si l’ajudes amb la “vivenda”, la higiene, l’ajudes a cuidar els fills, mentre ells van a
treballar, l’ajudes a fer currículum… som així molt peitets però totes aquestes ajudes els
ajuda a tirarà endavant. Perquè no volem que depenguin de Can Pedró i estigui aquí
durant anys només venint a dinar. Volem que les persones siguin autònomes i creixin.
Com vau començar? El local i tot com va sorgir?
La fundació de fet sorgeix d’una associació que ja existia, associació hospitalitaria que
gestionaven centres de dia per gent gran. Llavors a la directora li va sorgir aquest local
i va dir m’agradaria fer “algu” més social. No tant geriàtrics i gent gran, sinó treballar amb
“algu” més pel barri, per la gent necessitada d’aquest barri, ja que tenia l’oportunitat
d’adquirir aquest local. Va veure la necessitat d’un menjador social i es va especialitzar
amb gent gran i famílies. O sigui som un menjador social que atenem a majors de 65
anys pel tema de la soledat, llavors, no sé si ho has llegit, això és un programa creat per
l’ajuntament que es diu “àpats en companyia” per tots aquests avis que estan sols o amb
pocs recursos, i el fet de venir cada dia aquí els ajuda a sortir de casa, a socialitzar-se,
passejar una estona, a parlar amb gent, sinó aquests avis potser no parlarien amb ningú
durant el dia. Després l’altre grup d’usuaris que tenim són famílies. Que durant la
setmana no tenim els nens perquè van a l’escola, però caps de setmana i vacances
escolars el que fem és casals de nens. Per pasqua, nadal i estiu fem un casal.
I ara que em parlaves de col·laboracions, també col·laboreu amb Càritas veritat?
Si, llavors també atenem a persones de Càritas. Aquí ja és un grup més divers, poden
ser joves, famílies, gent gran, nouvinguts, que acaben d’arribar a país i no tenen
absolutament res, sense papers…
60
I com funcionen aquestes col·laboracions? També respecte a l’ajuntament.
Són convenis que hi ha. O sigui, l’ajuntament fa un conveni amb la fundació i ells paguen
una part dels àpats, un 70%, l’altre 30% ens l’hem de subvencionar nosaltres, doncs
demanant subvencions a altres entitats, fent organitzacions al barri per guanyar diners,
això que et deia… ara tenim un projecte nou que es diu gastronomia solidària que es tot
el tema de càterings.
Ah si! que també hi feu treballar a gent usuària no?
Si, llavors a través d’aquest projecte fem inserció laboral. Tenim un xef, l’Eduard, que
és professional i llavors quan hi ha eventos molt grans contractem a gent del menjador
per que facin de cambrers, ajudants de cuina o transport... el muntatge, una mica tot el
que calgui. I llavors els paguem per hores i amb contracte. Ens faltava un projecte com
aquest per la inserció laboral, per ajudar a la gent més jove. I com que aquí només
servim dinars, a la tarda clar, tota la cuina i l’equipament quedava tancat. Llavors també
tenim sobrants de menjar… i és una manera d’aprofitar tant l’equipament com els
sobrants. I també teníem la gent i així doncs vam fer els càterings.
Quina és la vostra estructura organitzativa dins de la fundació?
Si, hi ha la directora, després estic jo de coordinació, hi ha una economista però que no
treballa físicament aquí però és la que porta tot el tema de subvencions, tota la
comptabilitat de la fundació.. després hi ha els professionals de cuina i neteja i els
professionals de càtering. Som pocs eh, uns 7 o 8.
(truquen al telèfon i respon)
Gràcies als 200 voluntaris que tenim podem fer la bugaderia, el servei de sala, el
transport.. i després caps de setmana que tenim un altre voluntariat que ens fa els
serveis de dissabte i diumenge. Nosaltres no venim els caps de setmana aquí. Dissabte
i diumenge només obrim de 12 a 3, que simplement es fa el servei i tanquem. Llavors
aquest voluntariat consta de 13 grups que entre ells son amics o família, com que han
de venir un cop al mes, més o menys, doncs ja aprofiten aquest espai per venir a fer el
servei i després dinen tot junts i aprofiten per fer la seva trobada.
Es van apuntar ja els grups junts o com va funcionar?
Bueno hi ha grups que hi son des de l’inici. N’hi ha algun que ha falla però n’hi hem
posat un de nou i ja està, però bueno va ser una idea maca perquè la directora el que
va fer va ser agafar 7 o 8 amics seus i els va dir “bueno si us agrada el projecte,
61
m’agradaria que féssiu un grup cadascú de vosaltres, fem un calendari anual i repartim
els caps de setmana amb els 13 grups”. Llavors a molta gent li va bé perquè és un cap
de setmana que vens aquí 3 horetes i fas la teva part solidària i ja està.
I fent-ho així podeu arribar a cobrir els serveis?
Si, si. Un cop cada 3-4 setmanes els toca venir a fer el servei i també cobrim els festius
i funciona molt bé. No està bé perquè entre setmana venen un dia, llavors així a la gent
li és molt més fàcil fer aquest voluntariat, de fer i combinar. Clar entre setmana tenim
més gent jubilada que han acabat de treballar i els hi ve de gust fer un voluntariat i no
és ni una obligació molt compromesa venir cada dilluns 3 horetes i s’ho passen bé. I de
fet hi ha gent que fa 6 anys que està venint cada dilluns o dimarts. De fet nosaltres
preferim oferir un voluntariat petit i que duri més temps que no pas que vinguin moltes
hores i al final s’acabin cansant. Clar als voluntaris se'ls ha de cuidar molt. A part que
nosaltres també els cuidem molt perquè fem cursos de formació 3 cops l’any:
manipuladors d’aliments, de primers auxilis, i algun taller de cuina, cocteleria.. així
alguna cosa més lúdica. A més, un cop a l’any els hi muntem una festa per donar-los-hi
les gràcies. Però sempre és una festa sorpresa, que ells no saben. Els citem un dia i
una hora i llavors ens inventem algun show: hem fet pel·lícules, obres de teatre, vam
portar unes foodtrucks aquí al carrer i els hi vam muntar un sopar… Així també es crea
un ambient que la gent hi està molt a gust. Es crea una petita comunitat. Creen el seu
espai social aquí i també hi ha voluntaris que estan molt sols, i venir un dia a la setmana
aquí també els hi ve de gust.
Perquè el fet de fer aquest tipus de voluntariats així de manera puntual, us ajuda
a tenir tants voluntaris? O en necessiteu més encara?
No, de fet rebem moltes sol·licituds. Abans de que arribessis n’estava llegint una de la
Pompeu. Ens funciona molt bé però clar al nivell de gestió i coordinació és molta feina
amb tanta gent. Però ho preferim així eh, que hi hagi molta gent diversa perquè si
vinguessin cada dia… acabaríem tots cansats! en canvi un dia a la setmana és un punt
mig per una bona relació, hi ha una certa distància. (riem) ho entens no?
Si, si. I com us arriben a conèixer?
Sobretot pel boca-orella entre ells.
O sigui són gent del barri?
Si, son gent del barri. Lu típic “ai tinc una cunyada o una cosina que s’ha quedat a l’atur
o s’ha jubilat…” o a través de la web també rebem moltes sol·licituds o amb el secretariat
62
del barri, que aquí sants és un barri molt actiu a nivell d’entitats. De fet ens reunim varies
entitats un cop al mes i la gent es va dient si necessita d’alguna cosa o voluntaris. Ah i
després a la Pompeu Fabra també tenim un conveni pel que els estudiants amb cada
25 hores de voluntariat tenen un crèdit, així sempre tenim estudiants de la Pompeu.
Encara que s’estan un trimestre o dos per fer les seves 25-50 hores de voluntariat i
després marxen. Perquè clar tenen molta feina, entre que busquen feina, els estudis i
tot no s’hi poden quedar. Però diem que és la part de gent jove que també està molt bé
i solen estar amb els casals de nens.
Perquè en aquest cas no es necessita títol de monitor?
Bueno és que nosaltres contractem monitors professionals, perquè clar segons la rati
de nens… tenim un monitor per cada 10 nens, i a més a més fem una crida de voluntariat
perquè ajudin a aquests monitors. Que solen ser estudiants de la Pompeu o bé de
batxillerat, és la part de voluntariat jove que et deia, que la lliguem amb els nens.
També és com la part més divertida…
Clar, llavors bueno pensem que els nens han d’estar més amb la gent jove. I llavors els
grans, els jubilats, estan al menjador d’adults.
Pel que fa a normatives i ajudes socials, què creus que li falta a Barcelona? O bé,
què la fa una bona ciutat? O sigui teniu suficients ajudes?
No, que va, que va… és una lluita això d’aconseguir diners. A nosaltres com a fundació
ens fan falta moltes subvencions i llavors als usuaris també, tenen molts problemes amb
la “vivenda”, en falten moltíssims. Ara la gent s’està quedant al carrer, sense pisos,
alguns viuen en habitacions amb condicions molt dolentes. A nivell de ciutat tot aquest
tema s’hauria d’ajudar molt més.
És que costa molt trobar informació d’aquest tema per internet, per això em van
bé aquestes entrevistes.
Nosaltres rebem subvencions de l’ajuntament que ens paga el tema dels àpats, el
districte també ens dona alguna subvenció a nivell de ciutat, la Pompeu també ens
donava diners… però bueno que el tema està complicat. Tu et presentes i hi ha una
selecció. A vegades ens ho deneguen, a vegades ens ho donen… Encara falta, falta.
Per exemple, amb el tema de casals de nens no ens ho subvenciona ningú. Tot ho paga
la fundació. Amb el tema del càtering, poder pagar “lu” dels nens amb el que ens entra
pel càtering.
63
Com és el procés d’entrada al menjador social?
Tot ve a través de serveis socials. Ens truquen les assistents socials, aquí no agafem a
ningú del carrer. Elles ens truquen ens fan la demanda, i nosaltres tenim un conveni de
30 places d’avis i un altre de 24 places per les famílies. Això amb l’ajuntament. Amb
Càritas no tenim número de places, els que vulguin. Ells truquen i diuen “tenim una
persona amb aquestes necessitats” i depèn de si tenim places les agafem o no. Ara per
exemple, tenim llista d’espera. També hem demanat a l’ajuntament que ens ampliï les
places. Perquè clar nosaltres tenim més espai i el menjar, però l’ajuntament no vol. El
que passa és que l’ajuntament ara estan en política de contenció i no volen augmentar
les places. I clar tenim una llista amb gent que també necessita dinar. Aquí et ve la gent
que volen dinar, i tu tens dinar per donar, però no ens volen donar places. És molt
complicat.
De la gent que ve, quin diries que és el perfil dominant?
D’avis en tenim molts, llavors mares que estan soles. O sigui que no hi ha pares. Que
estan elles soles amb dos o tres fills, i moltes venen de problemàtiques a nivell de salut,
maltractament… A l’atur o amb feines molt precàries, amb sous molt baixos. Perquè
aquí, gent sense sostre no en tenim pas.
I de Càritas quin perfil us ve?
Tothom qui ho necessiti, és igual. Normalment és més gent que arriba de fora, refugiats
polítics que han fugit dels seus països… El que passa és que arriben aquí i no tenen res
ni ningú. Llavors intenten ficar-se en locals, habitacions.. de qualsevol manera i aquí
almenys els hi intentem donar el servei de dutxa i bugaderia, tenim els nens, fem reforç
escolar....
Les persones usuàries són d’aquí el barri de Sants? O es mouen?
Si, treballem el districte de Sants-Montjuïc. Encara que agafem alguna urgència també
si és de l’àrea metropolitana. Si considerem que és important i venen de Sagrada família
o Poble sec també. Però treballem bàsicament al districte de Sants-Montjuïc, però en
part és pel tema del transport. Perquè a ells el transport els hi costa molts diners. Clar
si 4 persones han de fer 8 viatges al dia de metro, no els hi surt a compte venir aquí. Si
serveis socials els hi donen una targeta de metro genial, però sinó els hi donen millor
que no vinguin perquè és que deixaran de venir.
64
Dels serveis que doneu, quin creus que és el més necessari? Ja sigui perquè és
el que us agraeixen més, o creieu que ningú més el dona…
Bueno a part del menjar, hi ha molta demanda de dutxa i bugaderia, sobretot la gent
gran. Molts viuen en condicions que a lu millor no tenen rentadores o no tenen
subministres i després tot el que son casals de nens. El que en diem petits dinars, que
seria tot el tema de casal de nens, reforç escolar… tot això també tenim molta demanda.
Aquí també aneu per places?
Bueno són els fills de les famílies que venen a dinar, a part que també agafem alguna
urgència. Desprès també tenim la botigueta, que això és als divendres on repartim una
cistella de menjar a les famílies, només a les famílies amb nens. Amb aquest projecte
intentem que dissabte i diumenge es puguin quedar a casa. Que facin una mica de vida
familiar, que els pares puguin cuinar, que estiguin tots a taula… perquè clar entre
setmana tothom va amunt i avall i no hi ha temps per establir un espai familiar. I clar si
a més a més dissabte i diumenge han de venir a can pedró… tot el dia corren. I així vam
dir si els hi donem menjar potser ells prefereixen, bueno, el que fem tots, estar a casa
tranquil·lament amb el pijama fins l’hora que vols, o estar tots junts i fer sobretaula…
bueno que la família pugui gaudir una mica del seu espai familiar. I això ha anat molt bé.
Els dissabtes i diumenges bàsicament venen els avis, que així es senten menys sols i
són tenen més ganes de sortir de casa. En canvi les famílies amb els cistells es queden
a casa.
Es nota la vida de barri?
Si, si… tenim la nostra activitat estrella que és la tapa solidària, que està dins del
programa de la festa major d’Hostafrancs. Són dos nits que Can Pedró munta un sopar
aquí fora de tapes, i tota la gent del barri ve a menjar-ne. Són tapes de 4-5€ i tot el que
recollim és per pagar els casals dels nens. Ja s’ha consolidat molt i tota la gent del barri
ho coneix, i es fan unes cues…. Perquè també portem un grup de música en viu, hi ha
barres de begudes, les tapes que cuina l’Edu són boníssimes… I la gent ja ens coneix.
És un èxit i recollim bastants diners. També participem en fires d’entitats i participem en
altres activitats del barri com a entitat.
Una cosa que m’ha cridat bastant l’atenció és que sou dels pocs menjadors
socials que teniu tota una comunicació al darrere. Perquè és un drama en el nivell
general.
Ai si la comunicació (riu). Bueno aquí tenim un community manager de la Pompeu, el
Ferran. El Ferran és un noi que treballa a la Pompeu i porta el tema de la comunicació,
65
és voluntari a Can Pedró, casi fundador. Va estar aquí des dels primers dies i ell va dir
que ens donaria un cop de mà amb això. Bueno ell fa moltes coses aquí can Pedró: fa
cursos de pastisseria, va fer classes d'anglès pels nens… vull dir que sempre està per
Can Pedró. Quan vam començar a tenir Twitter i Facebook i aquestes coses va dir que
ens ajudaria, i ara ell i l’Helena porten conjuntament tot el tema de comunicació.
Ho trobeu útil? Us serveix per comunicar-vos amb la gent i donar-vos a conèixer?
Si oi tant, per exemple a nivell de càtering funciona molt bé. Potser com a menjador
social la gent ja ho visualitza més però a nivell de càtering funciona com un negoci. A
nivell d’empresa un càtering solidari crida molt més l’atenció, perquè ja que pagues un
càtering que tingui aquest component solidari que fas ’inserció laboral. Llavors clar això
a nivell de xarxes ven molt.
Perquè teniu Twitter, Facebook..
Si, però l’instagram és més d’això de gastronomia no?
Si, perquè clar aquí entra el tema de protecció d’imatge que tampoc podem abusar gaire
de les fotos. I llavors l’Helena també té un bloc. També tenim una newsletter, perquè
tenim moltes empreses que ens fan donacions, com d’aliments… i a tots aquests
col·laboradors els hi enviem la revista i és una manera de donar gràcies també.
I això que ara has dit de donació d’aliments, com funciona?
Bàsicament tenim el Banc d’aliments, que com a entitat tenim assignats uns dies a la
setmana, amb productes freds, congelats, verdura o també producte sec… hi ha uns
dies que tenim assignats al mes, i que els nostres voluntaris amb la furgoneta ja van a
buscar-ho. Després tenim Mercadona i Corte Inglés, que ens fa donacions dos cops per
setmana. Mercadona ve cada dia amb tres furgonetes aquí a fer donacions. Però son
donacions que no saps ben bé que et portaran. Igual et ve un dia amb tot pa Bimbo com
un dia amb una mica de iogurts, o enciam… però tot ho aprofitem!
I el menú el feu segons el que us arriba?
Clar la cuinera s’ho va guardant i congelat i tenim un estoc de menjar, però si que és
veritat que a vegades segons el que ens arriba la cuinera canvia el menú. Clar això és
una gran feina… una cosa és comprar amb una llista el que et fa falta i l’altre és apanyar-
te-les tu amb el que tens. També anem a Mercabarna que ens dona fruites i verdures.
66
Que bé doncs! M’ha servit molt, moltes gràcies Teresa!
A tu per comptar amb nosaltres.
Un cop acabada l’entrevista em va ensenyar una mica com eren totes les instal·lacions,
i també va aprofitar per explicar-me alguna cosa més. Com ara alguns actuals
treballadors del càtering, que abans havien sigut persones usuàries, però com que
tenien experiència en el tema els van contractar per moments puntuals de Gastronomia
solidària i ara ja tenien contracte fix. També el cas d’una dona que va aconseguir tirar
endavant i muntar la seva pròpia perruqueria i que, un cop ja no era usuària, va tornar
a Can Pedró perquè els hi volia tornar el favor. Així van acordar que per nadal tallaria el
cabell als usuaris que ho volguessin al local de la fundació. Perquè a vegades no es té
en compte però aquestes situacions tan difícils afecten molt a la pròpia autoestima, el
fet d’haver d’anar a un menjador social molta gent ja ho nega. És per això que coses
com aquesta, creuen que els poden ajudar molt, tan sols a veure’s millor a elles
mateixes. Perquè no només és important per això, a l’hora d’anar a buscar feina
l’aspecte físic també és molt important. Per això ofereixen més regularment el servei de
bugaderia. Hi ha usuaris que o bé se’ls ha espatllat la rentadora i no poden comprar-
se’n una de nova o bé no tenen el suficient per subministrar-se. Així doncs, de tant en
tant els hi porten un cistell amb roba i els la netegen.
També em presenta a actuals treballadors que abans eren usuaris, també el número de
càterings a la setmana, m’explica l’èxit del dissabte passat a les fonts de Montjuïc on
van muntar una barra, m’ensenya els serveis que tenen i m’explica una mica com
funciona cadascun. La bugaderia la gent que o ve no pot comprar-se una rentadora o té
pocs recursos, de tant els hi porten la roba i allà els voluntaris la renten. A més, també
hi ha l’espai pel servei de dutxa amb lavabos equipats per a cadires de rodes, ja que
com explica a vegades els avis hi van amb la seva cuidadora per a dutxar-se. Aquests,
són uns lavabos que sorprenen ja que tenen un to molt càlid, com si fossin d’una casa,
ja que com explica la Teresa, ells el que volen és que la gent s’hi senti còmoda, no com
uns estranys. La guia per la fundació acaba a un local que tenen a part, a l’altre cantó
del carrer, que és on organitzen tot el relacionat amb els nens: el casal, classes… A
més, també el lloguen per celebracions o esdeveniments i així subvencionar-se. Per
exemple, en el moment en què hi vam anar estaven preparant-ho per un dinar d’una
veïna que els hi té molt de carinyo i sempre que té convidats els porta allà.
67
Annex 2. Enquestes sobre el voluntariat
En aquest cas s’ha decidit utilitzar enquestes per que es seguia amb el mateix model
dels altres estudis. Pretenia ser una versió actualitzada i personalitzada als interessos
d’aquest treball de l’informe de la generalitat.
Aquestes enquestes es van dur a terme durant la primera setmana de maig de 2019 i
es van aconseguir un total de 232 respostes. Les úniques condicions per respondre
eren: viure (o haver viscut) a Catalunya i tenir més de 15 anys.
1) EDAT
2) Has fet mai un voluntariat social?
EN CAS QUE SI N’HAGIS FET RESPON LES SEGÜENTS PREGUNTES: (check com
ho explico a l’anàlisi per veure si hauria de resumir o no cal)
3) On has fet el voluntariat?
Si No
12%
35%
6%6%
36%
5%
15-18 anys 19-24 anys 25-30 anys
31-40 anys 41-60 anys Més de 60 anys
68
4) Què havies de fer?
5) Com va sorgir la idea de fer-lo?
6) Durant quant de temps hi vas estar?
7) Et va semblar una experiència gratificant?
8) Has fet més voluntariats?
9) Has trobat que és difícil gestionar el voluntariat amb el teu dia a dia?
Si No No, però me n'estic mirant per fer-ne en un futur
0 08,10%
25,30%
66,70%
1 2 3 4 5
0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00%
Si
No
69
10) Perquè?
EN CAS QUE NO HAGIS FET MAI CAP VOLUNTARIAT RESPON A LES
SEGÜENTS PREGUNTES
11) Perquè no has participat mai en un programa de voluntariat?
12) T’estàs plantejant fer-ne en un futur?
13) Què creus que faria falta perquè et cridés més l’atenció?
AQUESTES PREGUNTES SÓN PER A TOTHOM
14) Si n’haguessis de fer un pròximament, on seria?
Catalunya Internacional M'és igual
Si No
70
15) Segueixes alguna entitat social?
16) Quina?
17) Has sentit parlar alguna vegada del Refettorio?
Si No
Si No
71
Annex 3. Suports gràfics
CARTELLS
72
73
74
75
XARXES SOCIALS
Instagram.
76
Twitter.
Facebook.
77
Web.
78
POSTAL PER A FER EL MURAL COL·LABORATIU
79
Annex 4. Llista de menjadors socials
CENTRE CALIU Horta-Guinardó
http://www.caliu.org/
OBRA SOCIAL COR DE MARIA Sagrada família
http://cordemaria.com/
MENJADOR SOCIAL NAVAS
MENJADOR SOCIAL REINA DE LA
PAZ
MENJADOR SOCIAL EMMAÚS Eixample Esquerra
http://www.emmaus.cat/
FUNDACIÓ CAN PEDRÓ Sants-Montjuïc
http://canpedro.org/
Menjador social La Terrasseta Eixample dret
http://www.rauxa.org/
80