camins d'anada i tornada

4
Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión 1 Proposta d’activitat. Camins d’anada i tornada amb sentiment d’enyorança d’un lloc i de l’altre Els Indians van invertir en cultura i sense el seu mecenatge la Renaixença no hauria tingut un Verdaguer, ni el modernisme arquitectònic un Gaudí, ni el pictòric un Ramón Casas, ni el noucentisme un Eugeni d’Ors, ni el segle XX un Espriu, un Goytsolo, un Gil de Biedma, un Eduardo Mendoza, un Baltasar Porcel... o possiblement els hauria tingut, però sense la inspiració ni els temes de les seves obres actuals. Ramón Casas i Carbó va ser un pintor d’estil modernista del segle XIX. El seu pare, Ramón Casas i Gatell, va ser un Indià que va emigrar també en busca de fortuna. En els seus quadres, el pintor representava la societat d’aquella època. Pintava quadres quotidians i paisatgístics de Sitges, el seu poble. També d’altres d’alguns de tants elements que es trobava en els seus viatges per Europa i per Amèrica. A l’esquerra: retrat de Ramón Casas i Carbó. A la dreta: quadre de Sitges, de Ramón Casas.

Upload: recursosindiansperamestres

Post on 13-Jun-2015

28 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Camins d'anada i tornada

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

1

Proposta d’activitat.

Camins d’anada i tornada amb sentiment d’enyorança d’un lloc

i de l’altre

Els Indians van invertir en cultura i sense el seu mecenatge la Renaixença no hauria

tingut un Verdaguer, ni el modernisme arquitectònic un Gaudí, ni el pictòric un Ramón

Casas, ni el noucentisme un Eugeni d’Ors, ni el segle XX un Espriu, un Goytsolo, un Gil

de Biedma, un Eduardo Mendoza, un Baltasar Porcel... o possiblement els hauria

tingut, però sense la inspiració ni els temes de les seves obres actuals.

Ramón Casas i Carbó va ser un pintor d’estil modernista del segle XIX. El seu pare,

Ramón Casas i Gatell, va ser un Indià que va emigrar també en busca de fortuna. En els

seus quadres, el pintor representava la societat d’aquella època. Pintava quadres

quotidians i paisatgístics de Sitges, el seu poble. També d’altres d’alguns de tants

elements que es trobava en els seus viatges per Europa i per Amèrica.

A l’esquerra: retrat de Ramón Casas i Carbó. A la dreta: quadre de Sitges, de Ramón

Casas.

Page 2: Camins d'anada i tornada

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

2

Els indians, exòtics i pintorescos, temuts i respectats, sempre trencadors, sempre amb

el pas canviat... Sentien nostàlgia de la terra i les arrels quan vivien a Amèrica, i quan

tornaven a casa, enyoraven el paradís perdut del Carib i l’exotisme dels seus paisatges i

de la seva gent.

No eren pocs els que escrivien els seus sentiments, i entre ells encara queden records

avui presents.

En la literatura catalana trobem el reflex de les relacions entre Catalunya i Cuba. Si més

no, Mossèn Jacint Verdaguer, en el seu poema “ l’Atlàntida” feia present els seus

sentiments de tots els viatges que va fer al creuar l’Atlàntic com a capellà de vaixell de

la Companyia Transatlàntica Espanyola (CTE).

A un viatger

Arribes de llunyes terres,

Arribes de llunyes aigües,

Has vist lo sol de dos mons

I de dos cels l’estelada.

L’estela de ton vaixell

A la terra has dat per faixa,

Lligant amb tres mussos d’or

Europa, Amèrica i Àsia.

Jacint Verdaguer

Page 3: Camins d'anada i tornada

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

3

En el segle XIX, la societat estava canviant i escriptors com Narcís Oller, sentien la

obligació d’escriure els esdeveniments que estaven passant. La febre borsària i les

ràpides ascensions econòmiques i socials que van canviar

Barcelona, deixant enrere una ciutat rural per transformar-la

en una ciutat industrial i cosmopolita. La febre d’or, escrit

per aquest mateix autor, reflecteix tots aquests canvis

barrejats amb els seus sentiments, i destaca la figura, també

d’un personatge important d’aquella època: l’Indià Vilanoví

Francesc Gumà i Ferran.

Desenvolupament de l’activitat

1) Les imatges parlants

Activitat destinada a Cicle Superior

Material: un power point.

http://www.slideshare.net/RecursosIndiansperaMestres/suport-gr

Les fotografies, els cartells publicitaris i les pintures ens parlen de la societat de l’època

en la qual es produeixen. Hi ha imatges que reflecteixen cada societat tal i com és i hi

ha d’altres en les quals s’ha retocat algun element per tal de donar un to satíric a la

imatge i utilitzar-la com a crítica a la mateixa societat. Les imatges ens parlen, a través

d’elles podem conèixer a simple vista quines robes utilitzaven o a què es dedicava la

gent. Però no tant sols això, sinó que també ens serveixen per profunditzar més enllà,

en els diàlegs i en els pensaments de les persones que apareixen. Podem fer moltes

Page 4: Camins d'anada i tornada

Meritxell Punzano Queralta Grau de mestre en Educació Primària Judith Suárez García Didàctica de la Història Georgina López Gutiérrez Lídia Núñez García Patricia Villacampa Lupión

4

deduccions a partir de les imatges, podem aprendre historia a través d’elles i podem

fins i tot endevinar el missatge que volia transmetre qui les va crear o fer.

Proposem una activitat dintre d’aquest mateix context. Aquesta activitat consisteix en

què els infants interpretin una sèrie de imatges, una a una segons el mestre les vagi

mostrant, i a partir d’aquestes siguin capaços de deduir la època, el paper de la dona i

de l’home, el diàleg o els pensaments de les persones, els negocis, el missatge, entre

d’altres.

A partir d’aquesta activitat volem que els infants coneguin les diferents societats,

siguin capaços d’interpretar imatges i reflexionar sobre elles, i d’aprendre història

d’una manera més amena i motivant. Però sobretot, volem que s’interessin pel que

veuen al seu entorn i aprenguin a deduir la seva història.