,„

Capdepera-Cala RajadaN 12 22 Octubre 82

f_LEM_--

1

CAM

POLITICA? S/

Les pressions que casi tots -els d'aquesta casa hem rebut perintegrar-nos en algún grup políticlocal no han estat petites.

N'estam contents de que haginpensat a xe volem treballar per albé del poble; això encara mos res-ponsabilitza més.

Quedi ben clar el nostre res-pecte i encoratjament pels.ni vo-len realitzar una tasca politicadins la disciplina d'un partit.

No creim en la neutralitat po-lítica i manco en el desinterés;tots actuam "políticament".

Amb la mateixa claretat deimque la política de partit no .ésllánica. Ni ha moltes altrs mane-res de treballar per al poble.L'important és que cadascú, ate-nent les seves circumstàncies ipossibilitats, no estigui mansplegades.

Déu i altres vulguin que noarribi de cop la tardor !!

Tantes me'n diguis, sols que no em ferie. Moltaestimació a lo nostro, però lleven l'arena del Muntgros (o se diu Na Blanca, ¿que importa el nom quanes destrossa?) amb la mediació de gent del poble ipermissos ofieials. A tres persones significadesles hem demanat: ¿Que penses com a gabelli del pro-blema de l'arena del Munt-gros!?

PIS CAP CXE CREMA

PRE: LLABilTA

1) Primer vull dir que allò no ésel Muntgros; es din Na Blanca.

L'any passat Coexa se'n va dur aSa Font de Sa Cala i a unes plat-ges artificiald de Cala Millor arena del Munt-gros i, fine i tot de:torrent; i ningd digué res.

Fa uns mesos l'associació El Fa-ralló digué que l'Agulla necessitava arena i es feren gestions per -treure:-he del Munt-gros,. però Mi-nes di- •¿raé que no Després es Va deq manaran permís a l'Ajuntament - pe7agafar-ne de Na Blanca i ho va_au-toritzar.

Una vegada treta l'arena per dura l'Agulla, i ja que no feia mal aningá, el senyor digué que podientreure quatre duros i explotar-houn poc tenint en compte que elcamp no treu res. Es va donar laconcessió per transport i treure-la a N'Antoni Vilanova i a En SitoMoragues, de Muro i Sa Pobla. Jefatura de Minas va donar autoritza-cié pertreure-ne uns 13.000 metieácdbics. Tenen tots els permissoslegals que han de tenir.

- ¿Quina.part de responsabilitathi tens tu?

Jo he intervenguten l'assumpteperquè s'han hagut de posar en contacte amb l'apoderat del senyor 1 -

com que el meu sogres són els"amos" de Son Jaumell, he estat joel qui ha hagUt de fer les passes.

PACO BARBON

1) .1s una indecéncia,.no_hi hadret. trepitár'elS'senti-

ments del poble; és un atemptatcontra la ntura, un atemptat eco-Ibgic.

- ¿Qui són els responsables?

En Martí Ferriol, advocat del moro, demanà•permís per fer-ho i li -

concediren ja que la majoria delsmembres que formen . la permanentcreien que era per traslladar are-na del Munt-gros altresloandes,perb dins la mateixa finca

Jo personalment, quan hi havialo del windsurfing, allà pel vint,de juny,, u vaig dir al batle quese'n duien arena. Em mirà, sor-près, i, dient que tenia moltes,feines, se'n va anar sense contes-tar res.

Aquesta sorpresa mostrada_per EnSalvador no era real, ja que" uns -

dies després, a una reunio oficialtenguda a l'Ajuntament, En PereLlabata va dir que d'un tempsabans hi havia compromeses un pa-ren de camionades per a unes platges noves de Cala Millor o Cala Bona, no ho record exactaiiient.

Me pareix que amb aixe, ja he contestat a totes les teves qüestions,¿no és ver?

SALVADOR MOLL

1) Pens que l'arena del Munt-grosés arena de les platges de Cap-

depera. No ha de venir gent de fo-ra poble a fer l'agost amb una co-sa tan valuosa, tan escassa i tanhermosa com l'arena del Munt-gros.

- Diuen que, amb l'excusa del

windsurfing, quan era hora deaturar-ho no ho feres...

No creo de cap manera que tenguicoincidència una cosa amb l'altra.Perquè, de esser així, també hi hauria el perill de aturar la máquin .amunicipal; i, per descomptat, lamáquina municipal no es va aturaren cap moment.

Pel que fa a aquest tema, aquestAjuntament está dispost a fer i emprendre les accions que siguin ne-cessàries per a aturar-ho.

• : :

- Pareix que teniu problemes amb

l'Ajuntament...

MIQUEL BESTARD. 1-AU VIDAL.. TONI

SASTRE. JOAN BENNASSER. ERIKA WENZEL

Pareix esser que l'Ajuntament haaprovat la llicència per tirar en-davant tot el Polígon de Cala Lli-teres, deixant els apartaments jaexistents encorralats de ciment.

Noltros tenim recursos presentats al'Ajuntament i al Consell. L'Ajuntament mos va contestar que, quans'hagués de donar la llicència de

\ \r/0/ „ • • \'/// • 1 \ \\ ,\

parcel.lació mos donarien audiènciacom a recurrents.

Tenim la impressió de que mos tro-bam davant fets consumats; i de que,sense tenir en compte els nostresdrets, mos valen encaixonar sensetan sols deixar-nos un pas per alscotxes.

L'Ajuntament ha ignorat aquella promesa d'escoltar-nos a l'hora de dolnar llicència de parcel.lació

LLOCS DE VENDA

- Els dos estancs de Capdepera.

- Llibreria. Plaga de l'Orient.

- Llibreria Escolar.

- Llibreria. Cala Rajada.

- Llibreria Quart Creixent. Ciutat.

3

FERMAR CAPS Pareix que l'Associa-ció de veinats El Fa-

ralló ja té emparaulada la compradel teatre Principal de Capdeperaper catorze milions. Els compra-dors volen que els partits localses comprometin a tornar-los donarla concessió de les platges l'anyque ve. ¿No seria més normal quees comprometessin a acceptar eldeute que ocasioni la compra delteatre si el Faralló perdés l'ex-plotació de les platges?

ARRIBAT El camió Pegaso, de 16 tones, isotèrmic, de la Co=

fradia de Pescadors de Cala Rajadaja és aquí. Que l'omplin moltes vegades!

INEVITABLE Ja hi ha un parell derajoles rompudes en

els murals de la Plaga de la Cons-titució... ¿Vos imaginau qué passarl amb els jardins de Can March —el dia que passin al poble? ¿Compodem fer estimar el Castell, lesrajoles, els jardins, les platges,el Munt Gros, els pins, les faro-les, etc, a petits i grans?

POLITICA Si el setembre va comen-car amb el temps remogut,

l'octubre ha remogut els polítics.Dia primer AP feia un mitin en elRecreo i el CDS reunia simpatit-zants en un sopar a Arta. El 6 EnJoan Fuster Lareu reunia empresa-ris a Cala Rajada. L'horabaixa deldia 11 els candidats del PCIB con-testaven preguntes a la Plaga deCapdepera i el mateix vespre laUCD feia un acte electoral.Això sense comptar les visites,promeses, ensabonades, moixonies itot lo que vos pogueu imaginar perfer clients.

DESGRACIA Són molt freqüents elsaccidents de circulació

durant l'estiu, pera pocs ferentant els sentiments populars com elque hi hal,,ué el diumenge, 10 d'oc-tubre, prop de Sos Carbone. Xocarendos cotxes i la jove artanenca Catalina Ginard quedà morta a l'acte.Els altres ferits, tres, es van re-cuperant.

ANIVERSARI Les comunitats de mon-ges Franciscanes de Ca

la Rajada i Capdepera celebraren -amb una Eucaristia i una festamolt senzilla el vuitè centenaride Sant Francesc d'Assís.

JA HO VAL Abans de vendre-ho alsmoros, els propietaria

de Son Jaumell l'oferiren a liAjuntament per la mbdica quantitat detres dòlars i mig el metre... Feisnúmeros i veureu, Si no anamerrats es tracta de devers un mi-lió de metres.

ESCOLA Vos podríem dir que la nitdel primer d'octubre entra

ren a l'escola de S'Alzinar, supo:sam que els de sempre, perb aixàja no és notícia. Trobem mes inte-ressant donar-vos els noms delsmestres que hi ha enguany a lesnostres escoles.

S'Alzinar: Directora, Antbnia Mas.Tutor 8A, Francesc Bibi

loni. 8B, Antoni Sureda. 7A, AnaRodríguez. 7B, Miguel Martí— 6A,Francesca Bergas. 6B, Josep Ll.Adrover. 6C, Gaspar Aguiló. 5A,Joan Llull. 5E, José López. 5C, Rofael Cruz. 4A, Ana M. Alguacil.4B, Apol.lbnia Rosselló. 3A, Ante ,-nia Fornés. 3B, Bernat Llabrés.2A, Joana Arbona. 2E, Antonio Ro-drigo. 1A, María L. García. 1E,Joana Reinés. Pàrvuls, Antònia Ca-lafell i Hermínia Rossell.Cala Rajada: 42 Jaume Perelló;

32 Daniel Boch;2 0 M. Perpetua Pérez; 12 Isi-dro Boné. Pàrvuls: Rita Lloreti Marina Regueiro.

4

ea des sitiarDESTROSSA Els cans mataren ove-

lles a Son Jaumell iels amos n'han trobades sis de de-gollades. Entre els cans, les pa-lee i els camions no hi deixaranres en aquest paratge tan hermós!

CULTURA? L'Associació de VeinatsEl Faralló, de Cala Raja

da, ha convocat els representantedeis distints grups que tenen alguna activitat organitzada (ball, c -c5ro, teatre, música, etc.) oferint-los la possibilitat de sol.licitaralguna ajuda econbmica i donaridees a l'Associació per fer acti-vitats. Tothom havia de presentarles peticions que volgués.

Al cap de vuit dies ja es manifes-taren criteris molt distints: 7 nsdemanaven ajudes concretes, altresexpressaven la gratuItat de les seves activitats, altres suggerien -que es comprás el teatre de Capde-pera... També noltros, Cap Yermen,presentàrem la proposta que troba-reu én aquest mateix número.

No són pocs els qui sospiten quedarrera tot aixb hi ha una jugadapolítica-econòmica: la concessióde les platges l'any que ve.

Frases n'hi hagué per a tots elsgusts: "Aixb pareix DO. Elionor"."Això pareix bienvenido Mr. Mar-shall". "Lo primer que hem d'acla-rir és crA entenem per cultura"."El Vi canta és perquè vol cantar,el qui baila perquè vol ballar; noimporta donar-los doblers per això'.'"El problema de cultura no són elsdoblers, el problema és aferrar-s'hi i fer feina". "Jaume, si tufas festes i fas coses, la gent hoveurà. Però, si comences en el ma-tadero a fer preguntes i acabes enels rentadors, no hauràs aclaritres". "¿Que mos podeu garantitzarque l'any que ve mos podreu donar20.000 pts.? - ¿Tu que pots garantitzar que serás viva? -Secretan:si mos posam en aquest pla, podemtancar el llibre. - Si tenim totaixò ests, és una manera de tenirLa concessió de les platges méstemps".

Idb?!

PROPOSTA DE CAP VERMELL A LA

CONVIDADA DEL FARALLO

1) Consideram molt positiu que unaentitat com la vostra es preocu

pi de la promoció de la cultura. -

2) Una primera acció cultural con-sistiria en animar altres enti-

tats locals a prendre una determinació semblant a la vostra: Associa-cions de veinats de Son Moll, Fontde Sa Cala, Canyamel, FundacióMarch, Escoles, Ajuntament, ende-més dels grups ja convocats.

3) Formar una gestora o grup d'animació cultural on tots hi esti-

guin representats.

4) Aquest grup programaria i animaria unes tasques culturals de -

forma més continuada i a llarg terme. Encara que s'hauria de pensarmillor, en podrien esser exemples:

a - Organitzar un treball d'estudisociolbgic del nostre poble. Aixb faria possible unes activi-tate dels nostres estudiants,una presa de consciència de lagent del nostre poble de la prbpia realitat; els polítics po-drien sebre què pensa i quèvol la gent i quines necessi-tats té, etc.

b - Activitats que ajudin a pren-dre consciència de les nostresarrels: Con èixer els treballsgràcies als quals ha pogut viu-re el nostre poble. Donar a co-nèixer els valors de les nos-

5 C11>

tres manifestacions populars decultura (cerámica, construcció,festes, llegendes, etc.). Donara conèixer (també, amb delicadesa, als forasters) les nostresrealitats artístiques i cultu,9rals (11engua, història, cos-turas, poesia, pintura, audiovi-suals, llibres, etc.).

c - Mostra i promoció de lecturesadaptades a les diverses edatsdels nins i joves.

5) Convidan a no fer una "culturad'escenari" per a un públic pas

sin i incult. La vertadera cultur.1

és que el poble sigui el protago-nista del seu propi creixement.

6) Aquest mateix grup d'animaciócultural podria marcar els cri-

teris per ajudar a grups que treballen en el nostre poble i tenencessitats.

COMUNICATSSr. Director de la publicación men-sual "CAP VERMELL":

Le agradecerla que tuviese la amabilidad de insertar, como carta de unlector, el siguiente texto.

PERSPECTIVA DE CONTAMINACION

Como es de dominio público, hacecosa de dos meses empezó a comentarse, acentuándose desde entonces, u7Proyecto municipal de dotación de -servicios a la zona de Son Moll- SaPedruscada, que comprende los de a-gua potable, saneamiento, alumbro,asfaltado, apertura de nuevas callepavimentación de algunas de éstas -con terrazos, y algún otro de menorimportancia.Respecto a dicho proyecto existen

entre el público dos criteriosoples-tos; unos consideran que está bieny otros consideran que no debería ejecutarse tal como está concebido. -Mi prpósito no es el de hacer,a-

hora, un análisis o emitir un jui--cio sobre las dos tesis dispares,pero sí quiero referirme con interés-a uno de aquellos servicios, el desaneamiento, y llamar la atención -general sobre las derivaciones quetendría su implantación.Este es el asunto: Se prevé en a-

quel proyecto una red de alcantari-llado que, abarcando la citada zana,G

terminarla en el "Caló de Sa Pedruscada". Y al llegar a este puntoflora una circunstancia inaudita:nose sabe qué hacer con las aguas fe-cales. A esto no lo supongo gratui-tamente; está escrito. Lo dice el autor del proyecto en alguna parte delvoluminoso expediente. Luego añadeque el tratamiento de aquéllas seráobjeto, en su día, de otro proyecto.Y sobre esto se levanta un interro-gante: ¿Cuál será ese dia? Ni remo-tamente puede fijarse; lo mismo 13112de pensarse que tardará unos cuatroaños, como manifestó el mes anteriorel Sr. Ingeniero, como muchos más.Ymientras corre el tiempo, una de --dos: o se usa o no se usa la red.Ruel primer supuesto, tendríamos que"Es Caló" y sus inmediaciones secTvertirlan en vertedero de las inmundicias, con insoportables y perma-nentes malos olores y un muy peli-groso foco de contaminación. Y si-no ha de utilizarse dentro de uniolázo previsible, ¿a qué vendría cons-truir ahora una red de la que puedeprescindirse?

Veamos. Tratándose de zonas de bajo índice de edificación, como es -el caso de la que nos ocupa, la Leydel Suelo aconseja que en lugar dered de saneamiento se construyan fo

sas sépticas particulares. Claro está Que un consejo puede ser tornadoen cuenta o no, pero cuando se da -desde un texto oficial es porque seconsidera ventajoso. Y entonces, --.¿por qué no seguir la recomendaciái?Es obvio que ésta representa una solución sencilla y menos cara que 17,complicada y más costosa de una redgeneral que, como se dijo antes, implica graves riesgos y largas demo-ras. Y, si a pesar de todo, la Administración opta por llevar a cabo 7la implantación de la repetida red,opino que de ningún modo debería hacerio mientras no se disponga de u-na planta depuradora.Teniendo en cuenta lo , que acabo -

de exponer, apelo encarecidamente -al vecindario en general para que a

poye en la forma y donde proceda,e1'punto de vista esbozado, pues direc,ta o indirectamente a todos nos a-Ifecta; que cada uno piense en lastilencia que a menudo se percibe JESon Moll a causa del vertido de a-guas fecales al mar y en la contaminación que, inevitablemente provamThagamos todo lo que podamos para e-vitar que ésta aumente y no dejemosde anhelar que sus aguas recobren -la pureza que antaño tenían.Y de modo especial, solicito del

entusiasta elenco de ecologistas --del municipio, que colaboren eficazmente en la tarea de soslayar una 7nueva agresión a la Naturaleza.

"UN AMIC DE SA PEDRUSCADA"

L'ENODANC Joan Rai

Veniu, milords; veniu, turistes,pintors,badocs,col.leccionistes,a visitar l'establiment.

Encara en queda un remanenta col.locar, d'antiga glbria;encara queda un poc d'històriad'un bell país tret a l'encant...

Amarga és la sátira d'En Migueldels Sants Oliver, i encara mesamarg és veure que se va repetinttots els dies. Tot es tret a l'en-cant; tot, i, a més, per un no-res.Un dia els homes, alienats per. lacobdícia, per l'especulació, perla bogeria dels doblers, faran malbé el que tenim al poble de mésgrat, de més estimat...Un dia...

El crit ha estat pegat.

Un crit sorgit del fons de l'ánima del poble. I, com repetit per -mil ressons, corr de boca en boca,escanyant gargamelles, pele carrers,pels cafés, per les botigues, pelsCantone.

- MOS PRENEN EL CASTELL !!!

Totes les mirades se concentrenen el puig. !I és ver!

Tot el puig és un muntatge comper una pel.lícula de ciència fic-ció. Grues i més grues semblen de-safiar el cel. Pales mecàniques,corretges transportadores, compressors, excavadores, bastiments, ho-rnee i més homes amb casos protec-tors de color morat, trafec de pe-dres, soroll infernal de màquines,pols, bogeria desfermada d'uns ho-mes que porten la cartera en ellloc del cervell.

En principi tothom queda astorat.No se pot, o no se vol, creure quetot allò sigui real. e un malsonque traspassa les fronteres del'enteniment. Ês una caceada queva més enllà de la realitat possi-ble. s la bogeria mateixa. Gaire-bé no pot donar-se fe a lo queveuen els ulls. Esbaldregar el Castell és un acte vandàlic. s... N-5.No - pot ser veritat.

Peró és veritat. La maquinàriafunciona a tot ritme.

"7-

Dios el poble se fan algunes protestes, amb timidesa, porucs deser presos per beneits.

Alguns, amb la comoditat que dó-na el cotxe, pugen a mirar la feta.Uns altres s'acomoden a la buta-

ca, davant la televisió, i se'n foten de que el rompin o no el mm-pm, el Castell, no l'han de mes-ter per viure.

I mentres tant, els graos ca-mions, de gran tonatge, un meral'altre, com una processó de cu-ques del mal dels pins, s'empor-ten, esbocinat, tot el pedreny delCastell.

- Però, ¿què en fan del Castell?

- ¿Per giA el s'emporten? - unaltre.

I, per ier-ho más atractiu, hi peogen banderetes i paperines de co:-

lord, i másica sincopada i fortaPer combatre amb el soroll dels motors. Sembla una festa.

Uns regidors, que se senten fe-rits, investiguen dins els arxius.

Paperots capgirats, docume-.tsdesplaçats, instància per aquí, cbpies per allá, revolta i confusió":

Conclussió: el robatorum óslegal.

Legal de tota legalitat.

No hi valen escaramusses ni his-terismes, ni revoltes, ni conibats...

Hi ha un permis, de boca impor-tància, eoncedit per l'Ajuntament.No •s res. Per canviar unes pedres.Peró que ha donat peu a uns altres

- Diuen que el munten, pega perpega, vora una platja de Ciu-tat, com atracció turística -contesta un altre que tot hosap.

- 1ns per estoviar combustible.Comentaris a rompre.

Els comentaris prest hi emboli-quen l'Ajuntament, per tot allò deque les corrioles vagin llatines.

Uns aventurers sense arrels pu-gen a disfrutar de l'espectacle.Uns frene aperduats hi arrangenllurs negocis: Bunyols, patatesfregides, tómboles, jugarois...

Permissos d'uns altres estamentssuperiors.

L'Ajutament acorda aturarSe notifica. Res. Se torna notifi-car. Res. S'hi posen dos munici-pals de guárd5a. Amenaces. Res. Secanvia el torn de municipals. Però,davant l'amenaça de ser esclafatspels graos camions, reculen i seretiren.

Continua la disbauxa. El trafecde pedres no s'atura. Els capatas-sos donen ordes. Els firers cridenllurs mercancies. L'empresa espol-sa els badocs. Monten un servei deprotecció amb cans rabiosos.

Lm,

firarers, cua baixa, migren espan-tate. S'afuen els cans ale que vo-leo fer fotografies. La gent s'homira amb ulleres de llarga vista,temorencs d'acostar-s'hi. I, poc apoc, per b amb tota la pressa i l'eficicia de que és capaç la novatecnologia, muntat als lloms delsnous monstres de la carretera, de-sapareix el Castell i el puig queel sostenia, per ser plantat a unpaisatge llunya.

Al poble li queda un buit.

S'ha romput l'equilibri natUral.I en l'hivern, els temporals detramontana atupen amb ferotgia lescases els carrers del poble,perdut el redbs del puig del Cas-tell.

Qualcá pensarà que estic contantuna histbria de ciència-ficció,que això ás la invenció d'un cer-vell malaltís, que aixb és impossible. Perb, ¿què més voldria jo? —que aquesta empresa fos irrealitzable!

Una cosa està passant, molt pa-rescuda, que ens dóna a comprendreque la contarella no és despenti-nada.

¿Hauríeu pensat mai que ens po-drien prendre el Munt-gros? ¿Quepodrien emportar-se'l a contradesllunyanes?

¿No?

Idb el mos estan prenent!!

I cal dir que tan patrimoni nos-tro és el Munt-gros com el Castell.

I cal dir que si el Munt-ros éspropietat d'un senyor, tambe elCastell ho és.

I cal dir que, davant la cobdí-cia d'omplir-se les butxaques to-tes les reflexions cauen dios unsac foradat.

I cal dir, també, que la "exces-siva ingenuItat", per emprar lesseves pròpies paraules, si haguésd'emprar les meves seria méscoent, d'uns polítics que varencreure llegir entre retxes, a l'hora de concedir el permís, que la —transmudança de sorra se faria dinsla mateixa finca, va ser poc reflexionada.

I cal dir, encara, que el trafecde sorra, se fes dios la mateixafinca o fora del nostro terme, su-posava, en principi, el que elsecologistes anomenen per rompudade l'equilibri natural. Suposavaanar en contra de les lleis que lanatura té establertes. I suposava,també, posar la sorra al serveid'uns interessos econbmics. I suposaya, en definitiva, sacrificar unpatrimoni del poble en bé d'uns interessos creats.

I aquí és on clamen amb tot eltràgic dramatisme els versos queencapçalen aquest escrit:

Encara queda un remanenta col.locar, d'antiga glòria;encara queda un poc d'histbriad'un bell país tret a l'encant...

¿Què pot fer el poble davant unfet consumat?

¿Què pot fer el poble per salvaraquest remanent, aquesta antigaglbria, aquest poc d'histbria deque mos parlen els versos?

¿Sortir al carrer?

¿Revoltar-se?

Jo diria que no hi ha més que u-na revolta possible: La revoltacultural.

Perquè tots i dada un puguemprendre consciència dels nostrosdrets i dels nostros deures, com apersones i com a ciutadans. Orga-nitzar-se per fer reviure una ver-tadera cultura popular i no deixarque ens resolguin els problemes només els especuladors i els polí--.tics. I fer realitat el somni d'EnPaul Fort: Una gran rotlana demans estretes al voltant del poble,si tots els homes ens volguessimdonar les mans.

e ntr ev ist e s

El mallorquín tiene una flexibi-lidad que viene de muchos siglos.Es un modo de ser, Y, aunque a míun turista me parezca idiota, bru-tal o primitivo, los mallorquinestodavía siempre tienen la flexibi-lidad, la tolerancia de dejar vi-vir también hasta a un turista.

Es más agradable esta flexibili-dad que la dureza de la cabeza delos alemanes. Esto es mucho másdesagradable y, además, peligroso.Con un mallorquín yo siempre puedoentenderme fácilmente. Cuando yovine de Alemania, la primera vez,espontáneamente yo he dicho: "aquíes mi patria",aqui es mi casa","aquí estoy en mi país". Yo me sentía mucho más en mi país aquí queen Alemania.

¿QUE CLASE DE LITERATURA CULTIVAVD.?

Yo empecé con lírica, con poesía,cuentos y piezas de teatro. Despu-és, unas oportunidades y evolucio-nes del tiempo en Alemania, me em-pujaron hacia un camino donde yo_originariamente no tenía intenciónde ir: agitación política y criti-ca. Durante unos alos yo escribíacolumnas en una revista progresis-ta; columnas que tenían mucha re-sonancia en Alemania hace diezanos. Después de unos ahos yo vol-ví otrá vez a mi origen. Escribocríticas o análisis sobre novelasnuevas en el "Stern", por ejemplo,o en la radio. Escribí cuentos, novelas y escenas para el teatro, —satíricas. Críticas cáusticas.Escribí un libro sobre el trata-

miento de las palabras. Es un crí-tica sobre la lengua de los perio-distas alemanes. Esto ha tenidouna gran resonancia y ahora muchasveces me invitan las universidadeso escuelas de periodismo u otrossitios a hacer discursos sobre es-te tema. La lengua alemana tambiénme preocupa mucho en mi trabajo,la lengua misma.40

VD. HA CONOCIDO NUESTRA ISLA ANTESDEL ESTAMPIDO TURISTICO. ADEMAS,

TENEMOS ENTENDIDO QUE PREPARA UN

AMPLIO REPORTAGE (40 páginas)SOBRE MALLORCA PARA UNA PUBLICA-CION ALEMANA...

Tú has visto "GEO", ¿no? La publica el mismo grupo de "Stern".

¿DONDE SITUARIA A "STERN" EN EL AR-CO POLITICO?

Liberal. No es de la izquierda,ni mucho menos de la derecha. Libe-ral, no quiere herir a nadie, quie-ren gaanar dinero...En la revista "GEO" participan

los mejores fotógrafos del mundo. Yahora ha empezado a producir unanueva serie, con cubierta azul, yserán monografías sobre un tema.Hay un número sobre Moscú, hay otrosobre Nueva York y el cuarto o quinto será sobre Mallorca.Una monografía sobre Mallorca y

algo sobre Menorca. Yo haré la masadel texto, la parte principal, perotambién habrá un texto de un redac-tor científico sobre la geología dela isla; después, quizá, un textode un periodista que vivió aquí du-rante tres semanas como turista deNeckerman; un turista auténtico. Pero el texto salió muy cáustico yquizá no vamos a publicarlo... Elturismo es difícil alabarlo:

viu a un xalet de Cala

01) freqiiència agafa el

dio. Estima Mallorca i

re,da--nent, cap de les dues

ar a la vorera de la mar.

ny és molt agradable i

un mirall; t'ajuda a

Después tendremos una parte quellamamos de servicio. Yo tendre trestextos: el principal, luego un re 7portage sobre los pescadores de Ca-la Rajada y después yo haré un tex-to sobre una familia antigua de Ma-111Yrca, que llegó con Jaime I. Al-guien tiene que escribir un artícu-lo sobre la cocina mallorquina; tiene que ir por varios restaurantes 7engordar con la cocina mallorquinay escribir sus impresiones.

• ¿QUE RASGOS DESTACARA EN SU

VISION DE MALLORCA?

Estoy en la página 28. Hasta aliora escribía sobre cosas que oía JEbre contrabandistas. Después escrTbía mucho de la prehistoria, tala=Mica, post-talayótica. De los romanos. También las impresiones subjetivas de mi parte, lo que yo hevivido.

¿CUALES SON ESTAS IMPRESIONES?

Yo vine por primera vez el octu-bre del 57. En Cala Rajada habíasolamente El Cortijo, Son Moll,Ca's Bombu y El Castillo y nadamás. Tal vez unos bares. Yo teníamuy poco dinero: tenía que vivirdurante todo el invierno de 400marcos; hoy viviría medio mes conesta cantidad.Yo no quería trabajar como un em

picado, yo quería escribir miscuentos, mis cosas. Alquilé una casa "Casa Forteza", al lado del Por:to Cala. Entonces era más pequeffa7pagué 28 marcos al mes (1.200 pts.).Todo era cemento, y muchas arañas,y cucarachas.., estaba muy asusta-do. Tenía que educarme, cambiarme,formarme para vivir en estas cir-_

ntrevistes

cunstancias. Era un trabajo muy duro para mí. Yo escribía mis pági-nas, dos cada día. Hoy sólo escri-bo una, pero vale diez veces másque lo que valían aquellas. Yo es-taba completamente solo durante todo el invierno.

Después se me acabó el dinero ytenla que hacer algo. No podía ga-nar dinero con mi escribir todavía,muy poco. De vez en cuando enviabaun cuento a un periódico o una re-vista, pero no daba mucho dinero.Luego yo trabajé como conserje enEl Castillo durante el verano. Es-to era muy duro, porve venían tantos turistas, y ademas tantas tu -

ristas..., y yo miraba hacia laplaya !y allí estaban tantas muje-res inconsquistables para ml! Por-que yo tenia que estar en la oficina como un pájaro en la jaula. Es=to era durísimo. Yo tenía libre apartir de las ocho de la noche ycomenzaba el trabajo a las ocho dela maffana. Pasaba muchas nochessin dormir bastante, era una vidamuy dura. En invierno escribíaotra vez y vivía del dinero que ganaba en verano; también daba cla-ses. Ensehando la lengua alemanaaprendía más rápidamente la lenguaespañola.

Después no volví otra vez hastael alo 63.

¿HA CAMBIADO EL MALLORQUIN

DURANTE ESTOS AÑOS?

SI, sí! Antes el carácter mallorquín era más auténtico, ahora se —ha adaptado a las influencias delextranjero. Es otra mentalidad. 5

ALEXANDER RATJTE

Gat, damunt la mar,cotxe i es fa Mallorcaeels mallorquins; D.-, malcoses ja no es poden troConversar amb aquest all

sovint et trobes com

retrobar les arrels.

41

Por ejemplo: me parece que anteslos mallorquines eran menos cons-cientes del aspecto económico dela vida; ahora piensan 30710 losalemanes, como los ingleses, comolos franceses. Piensan qué gastan,qué ganan, cómo van a gastar loque ganan; y antes esto no teníatanta importancia.

Hay una palabra, "alienación",esto es lo que ha pasado con laspersonas. Ha comido un poco de lapersonalidad mallorquina esta evo-lución turística. Ellos se adaptana la evolución que existe en todoel mundo; la diferencia entre ma-llorquines y alemanes se nivela,todos volvemos a ser los mismos,uniformes, standard. Esta es mi impresión.

¿QUE OTRAS PINCELADAS OFRECE DE

MALLORCA EN SU REPORTAGE?

El título será: "El país detrásde las bambalinas". Yo no hablodel turismo, de la fachada, de lacosta; muy poco. Yo hablo del interior. Muchas páginas tratan del p7sado. Voy a buscar la primera Ma--llorca que encontré. Yo quiero en-señar a los turistas que hay otraMallorca; que se preocupen del pa-ís que hay detrás de las bambali-nas, detrás del escenario. Mi in-tención es también una intencióndidáctica: no solamente quiero contesar, sino influir; quiero mos- -trar a la gente que viene por aquíy se comportan como asnos que valela pena abrir los ojos, vale la pena mirar en vez de quedar en la -playa todo el día asándose.

¿A VD. LE HA RESULTADO FACIL

ENCONTRAR ESTE PAIS QUE QUIERE

MOSTRAR?

Sí, claro! Solamente tienes quequitar la piel de quinientos me-tros en torno de Mallorca, de lacosta; como una salchicha. Quitasla piel de quinientos metros de laregión costera y ya no tienes lamisma Mallorca. Los quinientos me-tros de la costa son el escenarioturístico, y, detrás, ya cambia elmundo completamente. Esto es loque quiero mostrar al lector. Haydos Mallorcas.12

¿CREE VD. QUE AL MALLORQUIN QUE

VIVE EN IA COSTA ES NECESARIO

ENSE1ARLE YA ESTA OTRA MALLORCA?

Me parece que sí, porque se acostumbran a las tonterías turísticaZSegún mi juicio, la gente aquí seadapta demasiado, se doblan, pier-den demasiado en favor a los ton-tos de vienen. Por ejemplo: la gente del pueblo ya no puede dormir -porque muchos turistas por la no-che cantan, gritan, hasta las cua-tro o las cinco de la madrugada. Aesto no hay derecho. Yo no veo anadie que impida a estos burroscomportarse como se comportan. Lapolicía no reacciona. La otra no-che yo no podía dormir porque a _las tres de la madrulada sonaba música por toda la bahía. Y nadie 1D

-1ra estas cosas.

Hay un bar de Martínez, un anda-luz que vive 18 años ya por aquí,un hombre que no quiere ser un mi-llonario, no le interesa estropearse por el dinero; él ha escrito enla pared exterior de su casa:"Aquítambién se habla español". Me gus-ta cuando en la carretera veo unletrero que dice: "Palma", lo hanborrado y escrito: "Ciutat". Quizádemasiado pocas veces.

(A cassette cerrada comenta la ma-la política migratoria que se ha 1

seguido).

Mallorca parece un "turmix", sepierde mucho, es una lástima. Yoagradezaco a Dios . cuando encuentrouna persona que tiene dificultaden hablar castellano, o cuando yoveo sobrasadas auténticas, o cuan-do puedo beber vino de Felanitx, ode Binissalem, porque las caracte-rísticas auténticas desaparecen.Es una lástima, pero será inevita-ble.

.ES PESIMISTA CARA AL FUTURO DE

MALLORCA?Sí. Bueno, yo en todas las cosas

soy dos personas: soy optimista ysoy pesimista. Creo cpe la opre-sión de las caracterlsticas baleá-ricas crecerá una fuerza en contrade esta evolución. Va a despertarla mente oposicional de la gente.

¿ESTAMOS A TIEMPO?

Es difícil juzgarlo para mí, pe-ro yo veo posibilidades, por lo menos. Hay seriales. Yo conozco el —trabajo de Climent Garau. Creo queel PSM ha ganado el 14 % en la is-la, lo que me parece demasiado po-co, pero considerable. Es una fuerza. Puede ser que en los deceniospróximos sea atractivo para la gente participar en este proceso dedefender sus características nacionales. Podría ser atractivo para —muchas personas. Hay posibilidades,pero la fuerza económica es muygrande. Todas las personas que ga-nan directamente por el turismoSOn traidores a la cultura nacio-nal; por fuerza. Y cuanto más ga-nan tanto más traicionarán sus ca-racterísticas autóctonas. Creo...creo.

VD. SIEMPRE HABLA MUY DESPECTIVA-

MENTE DE LOS TURISTAS. EL TURISTA

ALEMAN QUE TENEMOS AQUI, ¿PUEDE

CONSIDERARSE EL TIPO NORMAL DE

ALEMAN O NO?

Esto es más complicado que la política todavía. La gente que vienepor aquí cambia en el camino. EnAlemania no se comportan de la misma manera. Aquí tienen la licenci7,de dejar la forma, de hacer lo quequieren. Este es un aspecto.El otro aspecto es que, aunque

se es diferente en Alemania, no representa a Alemania tampoco. A míme parece que la gente que vienepor aquí es la gente de un nivelbastante bajo. Yo tengo una desventaja que vosotros no tenéis: voso-tros no entendéis las tonteríasque dice la gente cuando pasa poreste muro. Yo entiendo cada pala-bra, y esto es una desventaja muygrande; por esto yo me complico lavida. Yo no puedo aislarme de loque pasa detrás de este muro, por-que yo entiendo demasiado. Un espariol que no entiende alemán oiríapalabras sin importancia, pero yoentiendo y, según lo que oigo, meparece que la gente es bastanteprimitiva.

Además, me parece que tambiénviene mucha gente que está en elparo; que tiene bastante dinero para pagar el viaje hasta Mallorcaporque no cuesta mucho (400 ó 500marcos para quince días). La mayo-ría de la gente gasta más quedándose en Alemania, moviéndose por lacasa. Esta gente tiene tiempo, nosabe qué hacer, y se va al país .más barato. Lo más barato todavíaes Mallorca. Y, claro, los hotele-ros sufren bajo esta presión, por-que los conciertos internacionalespresionan bastante. Esto se notaen el servicio, que los hotelerosno ganan nada; no tienen el margenbastante grande.

FINS AQUI LES PARAULES D'UN ALE-

MANY QUE UN BON DIA VA LLEGIR A"DER SPIEGEL" UNS REPORTATGES ENCONTRA DE RUSIA I SE N'ANÀ A TRE-BALLAR A SIBERIA PER COMPROVAR SI

A RUBIA HI VIVIEN 266 MILIONS DE

BENEITS, CRIMINALS O MALALTS.

PERO DE TOT AIXO N'HAUREM DE PAR-

LAR UN ALTRE DIA. 43

EXTRATOS DE ACUERDOS DELAYUNTAMIENTO PIENO

26 - agosto - 1982

En materia de urbanismo este Pleno adopta varios acuerdos:- Aprobación definitiva de la pri-mera fase del proyecto del comple-jo Polideportivo.- Aprobación del proyecto de dota-ción de servicios a las zonas de -Ses Rotges y Pescadores, de CalaRajada.- Aprobación proyecto de instala -ciones permanentes en la playa deSon Moll.- Recepción provisional de la Urbanización Torre de Canyamel.

El Pleno aprobó un aumento del -11% en las tarifas de agua, remi-tiendo el expediente al Excmo. Sr.Gobernador Civil para su aprobacióndefinitiva.

En cuanto al expediente de tari-fas de asua de Canyamel, se quedósobre la mesa.

Se acordó convocar nuevamente laoposición para cubrir la plaza deMaestro de Obras y Sargento de laPolicía Municipal.

A petición de la Asociación deVecinos de la zona Font de Sa Cala,se solicita la colaboración de laJefatura de Obras Hidráulicas paraen encauzamiento del Torrente dedicha zona.

En materia de Hacienda Local seaprueba la Cuenta del Patrl.monio yel expediente de modificación de -crédito para la adquisición de solares destinados a las oficinas decorreos de Capdepera y viviendas -sociales.

30 - septiembre - 1982

Tras dar cuenta de la dimisión -como miembro del Consistorio de D.Francisco J. Terrasa Femenías, se'nombra a D. Pedro Melis Garau comoTeniente de Alcalde.

Así mismo se da cuenta de la di-misión de D. Nicolás Alzina Sanchocomo Teniente de Alcalde, y de D.Pedro Nadal Mestre como Delegado -de Transportes y Comunicaciones.

El resto de los acuerdos se ré -fieren a materia de Hacienda:Se modifican las Ordenanzas Fiscales sobre el Cementerio y servici

-jsfúnebres, servicio de ambulanciainspecciones de vehículos y motoresy gastos suntuarios.

Se aprueba la imposición de lasnuevas OrC'..enanzas Fiscales sobrela prestación de servicios de al-cantarillado y de recogida de ve-hículos de la via pública.

Así mismo, en materia de hacienda se acuerda la modificación d-e-crdito de varias partidas del presupuesto ordinario y de inversions.

Se aprueba una gratificación alos miembros de la Policía Municipal.

1 - octubre - 1982

En sesión extraordinaria y conun solo punto en el orden del díaes visto por el Pleno el problemade la extracción de arena de la -finca de Son Jaumell.

Por unanimidad de los reunidosse acuerda:1- Interesar de la Jefatura de Minas, la paralización de la actividad de extracción de arena.2- Elevar el acuerdo al GobiernoCivil, Consell General e Insulary Subcomisión del Medio Ambiente.

7- octubre - 1982

Se da cuenta al Pleno de la A-probación otorgada por la Di-rección General de Obras Hidrau-licas al proyecto de saneamientode Capdepera.

Se solicita, para su inclusiónen el Plan Provincial de Obras yServicios, el proyecto de ilumi-nación de la Avda. Juan Carlos I.

Adt

O SE 1,1DU AL CURROPEL OJO, o s MIAL CaTTRO DEI- CIFRO

Els articles publicats en aquestaHem fet aquest número: revista expressen únicament

Joan Nebot l'opinió dels seus autors.

Mari Germa Melis Mateu GiliJoana Colom Gori MateuJaume FusterBiel Pérez Bolletl de l'Obra Cultural BalearAni Muñoz Capdepera-Cala RajadaM. Antònia Nadal

OCTUBRE 1982Pep Terrassa Carrer d'Es Port, 43 - CapdeperaMaria Vives Dipòsit legal: P.M. 497/80Joan M. Rosa

Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.Margalida Rexach

Se da cuenta de la aprobacióndefinitiva, otorgada al proyectode urbanización Cala Mezquida, porla Comisión Provinial de Urbanismr, .Se acuerda el compromiso para

aportar el 50% y los terrenos para la construcción de una Depura—dora.A Petición de Profesores y Pa-

dres de Alumnos de la Escuela dirAlzinar, se acuerda mejorar el -servicio de limpieza del centroescolar.

Se da cuenta de los análisis -,practicados en las aguas de lasplayas, en las que no existe contaminación.

Se informa al Pleno de la pro-blemática creada en las inspecciones de sanidad veterinaria, acor=

dándose solicitar de los Organis-mos competentes que se reforme elsistema.

Se aprueba la cuenta General delPresupuesto Ordinario de 1981.

Para la construcción de las vi-viendas sociales, se acuerda ce-der el solar, propiedad de est -Ayuntamiento, al Instituto para laProtección de la vivienda.

Se acuerda adaptar el Repetidorde Televisión a las nuevas fre -cuencias.

Como consecuencia de la dimisiónde D. Nicolás Alzina Sancho, comoteniente de Alcalde, es nombradopara sustituirle D. Pedro Nadal -Mestre.

Se acuerda sancionar a los taxisde otros nrilnicipios que carguen --viajeros en este término municipal.

Lt1

MATERIALS PER A LALES CRISIS DEL SEGLE XIX

Abans del segle XIX, la mentalitat de la gent del lloc de Capde=pera havia seguit el seu propi cami, sempre recta i segur. La 1.a -t171ralesa i tot quan passava en a-quest món de Déu just tenia explicació a partir de la idea de qu-á-

Déu era el seu creador. Déu ho'.hafet així. L'Esglsia l poderosa iinfluient, allisava els quatre /bonys que poguessin sortir dins lacomunitat.

Aquesta mentalitat, on tot en-caixa tan bé i surt tan rodó , estrenca per primera vegada a l'any1823 quan els partidaris de l'ab-solutista rei Ferran Set é acabenper la força amb el overn llibe-ral. Els lliberals son perseguits,empresonats o afusellats. Aqui, an'el poble, l'Ajuntament és assaltat i saquejat, els lliberals perseguits i D. Sebastiá Ferrer so-freix empresonament. Aquesta rup-tura brutal fa evident l'existán-cia de dues maneras d'entendre /l'economia i la sooietat, de quehi ha dues mentalitats polítiques.Comença la liquidació de 1 1 AnticRégim i entram dins L'época Moderna perqué, a pesar de tot, el se-gle XIX será el segle del Lliberalisme.

Desapareix el Tribunal de l'In-quisició. A parti d'ara, a la ¿Tustícia la faran, amb l'ajuda de Déuels homes. Els lliberals duen aterme la Desamortització, aparei-xen els diaris amb diferents puntsde vista, neix l'escola com a institució

A l'any 1873 és proclamada arreude l'Estat Espanyol la 1 Repúbli-ca. Hiha una gran conciéncia critica. A n'el poble cantavem:

Enguany els republicansn'han aixecat banderai els neos les van darreracom una guarda de cans.

Els neos són els conservadors recolzats per l'església. Els decidits republicans han aixecat labandera de la llibertat, s'incorporen a la vida pública, aplaudeixeEles heroicitats de'n Garibaldi,s'oposen al servilisme l !Pobres neosT!Visca la Llibertat!

Com a conseqUéncia de la Revolu-ció de 1868, la nova Constitucióreconeix la llibertat religiosa. Aquesta decisió fará possible el qi-led'una manera molt localitzada ( aMallorca just es realitza a Ciutati a Capdepera ) tengui lloc una altra ruptura: la religiosa.

Per aquell temps, una part de lesclasses populars havia abandonatles práctiques religioses. A Cap-depara mateix, just anaven a missauna de cada sis persones, la prác-tica dels sagraments de la confes-sió i de la comunió era mínima. A-questa situació no representava unaruptura perqué no hi havia manifestació, Li tal vegada intenció ;

renúncia de la fé catòlica, mes bépassaven de compromisos religiosos.

Uns capdeperins a l'any 1879 síque realitzen una ruptura teològicai eclesiástica amb la fe catòlica.Me referesc a n'els protestants. Aix8 era molt greu parqué no hi ha-via activitat social i humana queno tengués un fons religiós; dinsel concepte d'espanyol hi anava incl8s - el concepte de cat8lic; els

• hàbits, tant públics ( per exempleel ball ) com privats, estaven marcats per la moral catòlica; el cuTtiu de la terra; etc.

Capdepera demostrará la seva ma-duresa acceptant aquesta ruptura i,endemés, crec que en varen sebretreure profit perquè provocaren elque amb els pocs anys que queden desegle passássim a ésser un dels pobles més cults de l'illa.

Pep Terrasa.

CuluytteA /�-ovnita4010>b21.El paradis dels xafarders és

l'infern de la confusió.

22.Pots plorar. Deixa que la tevaànima davalli humida pels teusulls. Perb que les teves llágrimes tenguin el néctar de la sinceritat i de l'esperança.

23.De molt poc te servirá tastarel plat de la cultura si el teupaladar está esgotat.

24.Fa molt de segles el cristia-nisme va santificar certes fes-tes paganes. Les darreres co-rrents han paganitzat certesfestes cristianes.

25.He rebut una carta anónima ihe conegut que hi havia qualcdque me tenia por o me tenia en-veja.

26.El coratge és la virtut delsqui tenen por, pe -re), ja que sónresponsables, segueixen fent cami.

27.Els llocs i les persones adquireixen una bellesa suggerent d71vant els ulls del comiat.

28.Les idees són com l'aigua dela font; no és necessari sucar-la, basta recollir-la quan surt,i donar-la als demés.

29. Hi ha un moment dins l'existéncia en que el vèrtex de la cre-dulitat i el de la incredulitates donen la mà.

30. Quan llegesc una idea que joja havia pensat, sent la impressió que hi havia qualcd amagat—dins el rebost de la meya ánima.

31. Si observara els planetes desd'enfora, pensam que la seva superficie és uniforme i que elsseus colors eón iguals. Els sa-tèl.lits artificials ens ofereixen una imatge més real: les s .171perficies són marcadament irre-gulars i els colors són abundo-sos i variats. Lo mateix passaquan ens apropam a les situa-cions humanes.

32. El dubte és la seguretat delequi es reconeixen limitats.

33. Anant tot sol per la vida, tetrobaràs amb la companyia de lafrustració; cercant la cona-nyia dels demés, te trobarasamb tu mateix.

34. Els predicadors diuen la fe;els sants la viuen.

35. El creador té idees; el comer-ciant les ven.

Gregori Mateu

Al-

Rn Ulk ~2, B1%

Amb l'arribada al món del Verb(Joan 1, 14), de la Llum com un impuls realitzador de l'ordre volguTper Déu, la realitat queda de nouconstituida des d'aquesta possibi-litat de salvació, el món quedasantificat. Al contrari que per aaltres religions de l'Orient, pera l'experiència de Déu expressadaa la Bíblia el món és el lloc desalvació, el lloc on l'homo rebl'amor de Déu i els seus efectesbenefactors (Joan 8, 1-11). Certa-ment el món no és una vana il.lu-sió de l'ignoráncia que mor en mo-rir el desig.

La Llum de Déu ja és arribada,però no en forma d'essència pericota, no com una puresa d'uns hornosque viuen separats del món i sóntinguts per sants. La llum es fapresent il.luminant, és visible enel comportament i l'actitud d'al-guns hornos respecte del món, és u-na actitud radicalment original sobre la terra que romp amb la lògi-ca interessada de la supervivènciai l'acumulació de béns. Sobre elmón ha passat alguna cosa nova, decop les persones han canviat real-ment. El món és el lloc on les persones, per el seu comportament,participen de la realitat i la na-turalesa de Déu (Marc 1, 1-8), esvan fent semblants a Ell.

La salvació té lloc sobre el móni inclou la totalitat d'aspectesde la vida de l'homo, però donant-li un sentit nou i desbordant delliberació i solidaritat, amb elqual es realitza l'existència au-tenticament humana. La salvació ésel fruit d'un tipus d'acció i com-portament sobre el món, que crecque pot esser anomenat amb la pa-raula "amor" (Primera Carta deJoan 4, 6-5,5).

El Verb ve al món en la formadel Fill per fer present l'amor idonar-lo com a criteri màxim de moralitat (Joan 13, 34; Maten 7, 12TMarc 12, 28-34). La llei de l'amor

no és una llei seca perquè és 1111_nica que dóna esperança a totesles possibilitats amoroses de l'homo. s així que l'Evangeli ensna una moralitat oberta sense im-possibles "a priori", on l'homoexisteix 'oer esser salvat i éslliure per a actuar, per?) sempreamorosament, fent present l'amor •La llei de l'amor no és negació niprohibició, sinó que és pura afir-mació del valor de la persona id'un futur nou, que no sigui tansols la prolongació lbVca del present: de relació amb Den, és a di -17;d'amor real als altres.

A la llei de l'amor hi trobem tota la llibertat: d'acceptar les 'tradicions que són vehicle de comanitat, i de deixar-les quan siguinuna limitació per al nostre amor.Cree que, en aquest sentit, l'Evangeli ens din que per a Jesús hi havia altres coses més importantsque l'obstinació en el complimentdel dissabte jueu (Lluc 6, 1-5).

Mateu 3ili

48

perquè?piry QUE preparant les eleccions ge-

nerals .tothom pensa'i pre-

para les municipals?

PIT QUE no ensenyen els nins de

les escoles a'conèixer i

estimar els jardins de

Ca'n March?

pIM QUE l'any ; passat pagàrem

l'impost de circulació :

el desembre i enguany en

el setembre ja es paga

amb recàrrec?

PM QUE n'hi ha que es presenten

com a benefactors i,no pen

sen a assegurar els seus

empleats?

-DURANT EL MES DE SETEMBRE...

Han nascut:

Maria Antònia Riera Ribotde Josep i Maria del Carne.

Miguel Angel Gelabert Rossellóde Francesc i Catalina.

Lluís Martín Gomilade Joaquín i Antònia.

Valeriano Galdón Ramosde Pedro i Valeriana.

Lidia Martínez ecerrade Angel i Maria José.

Han mort:

Helga EnderleinGertrud ThielickeJoaquín Rufo Merchán

INMUTABLE PLATJA

Dins la nit fortament tancadaper davall de les estrelles

- les llargues - ones es rompen.Les ones esclaten amb la'genuIna - blancord'aquest moment meravellós onla sabonera es superposa casi d'una manera sobrenaturala llinc-onmensurable tenebrade la mar i de la fosca,de la fondària i del cel.L'immutable platja mai mlhavia mostrataquest contrast dels colors del mónon tot queda inclbs;mai fins ara havia entès l'expressiód'aqnest llenguatge cíclic i clar;ara és quan tot és vertaderamentlnés petitpecquè ja està un poc más a prop.

Mateu Gili

- El mes passat, quan en Carric' ,

encara no jugava, deiem que era undels millors, precisament perqué -no jugava.

- Ara que en Carrió ja juga, hemd' insistir en que es tracta d'undels puntals de l' equip.

- Potser, un dels problemes fonamentals de l'Escolar actual, deguTa la barreja de jugadors, sigui lamanca de personalitat i la falta -d'esquema de joc.

- Tenim l'impressió, i mos vol-driem equivocar, que per alguns -jugadors, l'Escolar no és el "seu"equip sinó un equip més.

- Els juvenils han tengut un co-mençament de lliga ple de "dubtes".

- Pareix que "dubtassin" de lesseves prò -pies possibilitats.

- En la seva defensa, hem de dirque els sis equips als que s'hanenfrontat estan classificats dinsels set primers llocs. O sigui,els "ossos".

- Ho deim amb tota sinceritat, anoltros l'Artà no mos dona cap malde cap.

- Canviant de tema. Els nedadorsestrangers que intentaren la tra-vessia entre Mallorca i Menorca,noho pogueren aconseguir degut almal temps. Un altre pic seré,.

- Un dia mos haurem d'ocupar del"Bowling". Convendrá.

- Coincidint amb la sortida d'a-quest número, haurá començat la -lliga de Petanca. Amb la participa-ció del Club Cala Rajada, natural-ment.

- Mos cauen bé els "petanquistes"perqué promocionen el seu esportsense cap mira posada en interessosparticulars o econbmics.20

- No tothom pot dir lo mateix.

- Un consell als directius del ...futbol local: "Freqüentau les ter-túlies d'alguns bars del poble".

- Fent-ho així, aviat coneixerieutots els mals de l'Escolar.

- I els remeis.

- Is evident que en qüestions de-portives, hi ha molts de pontífexsi pocs escolanets.

- Els alevins? Ja en parlarem.Enprincipi, enguany esperam molt de12més petits.

- Els infantils? Hauran de fer -el cap viu. Esperan que conservinla categoria. Que no és poc.

- També tenim "Sub-21". Potser -l'equip més oblidat. I no ho hau-ria d'esser.

- El Grup Excursionista (?) vadevallar, el passat dia 10, el To rrent de Pareis, amb condicions me-teorològiques adverses.

- En sortiren amb bon nom. Ningúse va rompre res.

- En parlam poc dels excursionistes. Malgrat moguin més gent quealtres grups que presumeixen molt.