calla. la revista que parla per tu

Camarles

l’Aldea

Lligallos

l’Ampolla

Núm. 9 - 2n quadrimestre curs 2011/12

La revista que parla per tu

Institut de Camarles

CALLA La revista que parla per tu

2

INSTITUT de CAMARLES. C. Granadella s/n. CP: 43894. Tel. 977470444. FAX: 977470413.

Adreça electrònica: [email protected]

Pàgina web: http://www.inscamarles.cat

Bloc revista: http://revistacalla.blogspot.com

Consell de redacció

Alumnes que cursen l’optativa:

Júlia Alegre Blanch, Laura Caballé Roca, Ma-ria Curto Ferré, Montse Fabra Julve, Pau Ferri Fortuño, Irene Gas Sorribes, Sarai Gázquez Gil, Jaume Monllau Hierro, Albert Montesó Gonzàlez, Paula Tolós Rosa, Marina Vilà Bey.

Direcció i coordinació

Begonya Solé Aragonés.

Maquetació

Carles M. Castellà Espuny.

Col·laboracions

Rafa Vàzquez Torres; un professor.

Roger Giné (1r d’ESO).

Agraïments

Laura Llaó, Pau Monllaó, Albert Rosales, Car-men Vega.

Cinta Aguilar, Manu Aznar, Olga Bertomeu, Joaquim Crisol, Felip Estorach, Vicky Gimé-nez, Francesc Felici, Manel Marqués, Antoni Martí, Josep Prades, Sefa Reverter, Marta Ri-pollés, Carme Sabater, Esther Santos, Mati Se-govia, Monica Velasco.

Impressió i enquadernació

INSTITUT DE CAMARLES (col·laboració de l’AMPA)

AVÍS

Tots els comerciants, empresaris... que vul-gueu anunciar-vos a la nostra revista,

col·laborant així amb el cost que en suposa l’edició, podeu adreçar-vos a la secretaria de l’institut, on us informaran de les condicions.

Donem les gràcies als qui ja ho han fet.

SUMARI

Sortida a Vandellòs Vandellòs I. Enquestes …………………………….. 3 L’entrevista Toni Martí, dir. dels SSTT d’Ensenyament.... 4 Actualitat Les retallades …………………………………………. 6 Opinió ……………………………………………………. 7 Entrevistes a professors Cinta Aguilar, Felip Estorach ……………………. 8 Francesc Felici, Vicky Giménez …………………. 9 Entrevistes a alumnes Pau Monllaó, Carmen Vega …………………….. 10 Laura Llaó, Albert Rosales ……..……………….. 11 Crònica Viatge a Londres …………………………………….. 12 Viatge a Montpeller ………………………………… 14 Esport Esport adaptat ............................................... 16 Pla Català de l’Esport a l’Escola .....................17 El dia a dia a l’institut Xarrades. Jornada continuada. Exàmens. Núria Benaiges. Festa Party Time................. 18 Departament de Matemàtiques Proves Cangur 2012. Escacs.......................... 19 Departament de Llengües Sant Jordi. Activitats. Premis ...................... 20 El relat Memòries de marbre i pedra ....................... 22 Ressenyes Llibre. Pel·lícula. Música. Vídeo-joc ............. 23 Anonymous Webpenjats El comerç electrònic ...................................... 25 Música i teatre Actuació ......................................................... 26 Visual i Plàstica Capgrossos .................................................... 27 Murals .......................................................... 28

INVITACIÓ

Qualsevol persona interessada a publicar algun article a la revista, informatiu o d’opinió, està convidada a fer-ho. Cal posar-se en contacte

amb els responsables abans del tancament de l’edició (mes de gener; mes de maig).

La revista que parla per tu CALLA

3

Excursió a Vandellòs I

Alguns dels alumnes de tercer A, B i C, i alguns de primer i segon de batxillerat, vam fer una sortida el passat 2 de febrer a la Central nuclear de Vande-llòs.

Vam sortir del centre cap a les vuit i mitja amb autobús i vam tornar a la una i mitja aproximada-ment.

Inicialment aquesta Central nuclear constava de dos grups: Vandellòs I i Vandellòs II. Però el reactor Vandellòs I va ser tancat el 1989 per fuites de radioactivitat i actualment es troba en procés de

desmante-llament.

E l s m o n i t o r s que ens van a c o m p a -nyar du-rant la visi-ta es deien M o n t s e ,

Sergi i Mar. Allí ens van ensenyar les instal·laci-ons, ens van fer una xe-rrada sobre la radioacti-vitat, ens van mostrar tot el que queda de quan estava en funcionament, i com fun-cionava tot.

Va estar en marxa durant disset anys, i va dei-xar de funcionar a causa d'un accident nuclear a la zona de turbines. L'any 2003 va concloure la segona fase de desmantellament i no serà fins l'any 2028 que acabarà la tercera i última fase de desarmament.

Hi ha tres mil canals de grafit i el reactor en total pesa 85 mil Tones.

La nuclear pot aguantar fins a un terratrèmol superior a 7'5 a l'escala de Richter.

Montse Fabra i Maria Curto

SORTIDA A VANDELLÒS

Enquestes

Hem passat unes enquestes als alumnes de l'institut per saber què opinen sobre l'energia nu-clear i el fet de tenir una Central nuclear al costat de casa. Dels gràfics que n'hem extret podem resumir-ho de la següent manera:

La gran majoria opina que estar tan a prop d'una central nuclear és perjudicial per a la nostra salut, ja que solta molts aires contaminants. A més, viure al costat d'una nuclear és com viure al costat

d'una possi-ble bomba que sempre està activa i que en un moment o altre pot ex-plotar.

M o l t s a l u m n e s

també pensen que encara que la nuclear estigui reves-tida de mate-rials molt re-sistents (com el ciment i l'asfalt) en cas d'explosió no

ho podria retenir, i al cap d'un temps començaríem a notar els efectes al nostre cos: malalties, malforma-cions, discapacitats físiques i psíquiques, etc.

Només una minoria creuen que els dispositius de seguretat de la central no afectarien la població en cas d'explosió i que és positiu tenir-ne una a la zona, principalment perquè generen ocupació, uti-litzen una tecnologia punta i sobretot perquè permet tenir llum assegurada les 24 hores del dia.

Montse Fabra, Maria Curto i Jaume Monllau


4

L’entrevista de 1r d’ESO

ANTONI MARTÍ, DIRECTOR DELS SSTT D’ENSENYAMENT

Si se’ns acut parlar del senyor Antonio Luís Martí Ló-pez, gairebé ningú no sabria de qui es tracta. Ara bé si parlem d’en Toni Martí, possiblement trobaríem prou gent que pensaria amb el director dels Serveis Territori-als d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, que va nàixer a Tortosa un vint-i-vuit de juny de l’any mil nou-cents cinquanta-set. Va cursar els estudis primaris a la seva ciutat d’origen i després va estudiar la carrera de mate-màtiques, especialitzant-se en informàtica. Tot i que inicià l’esmentada disciplina a Tarragona, a partir de segon curs va veure’s obligat a traslladar-se a Barcelona, on va acabar-la. Bàsicament, sempre s’ha mogut a l’en-torn del món de l’ensenyament.

A què es dedica actualment?

Actualment sóc director dels SSTT d’ensenyament a les Terres de l’Ebre. A mi em van triar perquè sóc un tècnic, però el càrrec és totalment polític.

On són els SSTT?

Es troben ubicats a la ciutat de Tortosa, al carrer Provi-dència del barri del Rastre. Allí tenim tot l’aparell admi-nistratiu de la nostra zona.

Quant temps fa que és al càrrec?

Mireu, vaig prendre possessió el dia 21 de gener de 2011, la qual cosa vol dir que en aquests moments fa un any i escaig.

Està content amb la seva actual tasca?

Estic molt content del que faig i malgrat que l’actual situació no és molt bona, a la pregunta he de respondre que sí; estic molt content de la meva tasca.

Expliqui’ns una mica què fa en un dia normal.

Cap a les 8 del matí, Francesc, el meu adjunt, i jo, ja som a l’oficina. Si és un dia normal de despatx, solem abordar els temes de les diferents seccions de personal, de programes... Ens reunim amb els caps d’aquestes seccions per preparar la tasca diària o la de les properes jornades. Després aprofitem per signar documents di-versos i tot seguit atenem les visites que puguem tenir pels motius que siguin. De vegades, hi ha reunions con-certades, per exemple amb gent que ve del departa-ment, de Barcelona. També hi ha dies que ens toca fer sortides perquè anem a visitar centres i m’entrevisto amb els diversos equips directius, parlo amb els profes-sors o rebo alguna entrevista com la que vosaltres em feu avui.

Tenim entès que vostè va fer d’inspector i que concretament ho va ser de la nostra zona. Com recorda aquesta etapa?

Sí, vaig estar-me deu anys d’inspector i els últims cinc anys vaig ser aquí. D’aquesta etapa tinc molt bons re-cords i dic això perquè jo, més que un inspector, vaig procurar ser un company. Cal tenir present que vaig treballar amb molts de mestres dels que hi havia; a més a l’institut de Camarles sempre em vaig sentir molt cò-mode, ben acompanyat, la relació amb el centre va ser molt afectiva i sempre he estat agraït per les facilitats que vaig rebre a l’hora de fer la meva feina, que d’altra banda no era gens fàcil.

Quina impressió té dels centres d’aquest territo-ri nostre?

Els nostres centres públics i també els concertats no tenen res a envejar dels de la resta del país. No per ser a les Terres de l’Ebre han de ser diferents dels de Barcelo-na, Lleida, Girona o Tarragona. Els nostres centres fun-cionen bé, el professorat és d’alta qualificació i els alum-nes es troben en uns nivells que donen uns resultats prou bons, en general. En definitiva, podem estar con-tents.

Troba que l’alumnat de les Terres de l’Ebre està ben preparat per parlar la llengua castellana?

Ben preparat per parlar la llengua castellana i la catala-na perquè val a dir que els resultats de les diferents pro-ves no difereixen gaire d’una llengua a l’altra, fins i tot si els comparem amb els que són de castellanoparlants. Dit això, però, ens expressem amb més facilitat en cata-là que en castellà, perquè la llengua materna predomi-nant al nostre territori és la catalana i, a més, quan par-lem castellà se’ns nota tant que no podem amagar d’on som. Evidentment que tot es pot millorar, però això que es diu que el castellà es perd, no és cert; hi ha gent que vol posar zitzània on no se n’ha de posar.

N’està a favor o en contra, del sistema d’immer-sió lingüística?

Totalment a favor. I estic molt en contra de la gent que

“NO HI HA ALUMNES PROBLEMÀTICS,

HI HA ALUMNES DIVERSOS”

Imatge d’una entrevista feta el mes de febrer, a Antena Caro


5

viu a Catalunya, catalans d’origen o no, que critiquen aquest sistema pel qual no segreguem cap alumne per cap motiu, inclòs, naturalment, el lingüístic. Fa gairebé 30 anys que seguim aquesta línia, que és modèlica, i la defensaré fins a la fi.

Quants alumnes troba que hi hauria d’haver per classe?

Aquesta és una pregunta una mica difícil. Ara el minis-tre vol passar de 30 alumnes que hi havia a l’ESO a 33. És clar que com menys alumnes hi hagi més es pot per-sonalitzar. Jo recordo que en l’època en què estudiàvem tant el vostre professor de català com jo, hi havia de 35 a 40 alumnes per aula, però en aquells moments la me-todologia també era diferent. Dir unes xifres concretes és una mica complicat. Penso que a secundària podria estar bé de 20 a 25 alumnes per classe. Però a més de quantitats, insisteixo, cal parlar també de metodologia i això, de vegades, ho oblidem.

Creu que amb els alumnes problemàtics hauri-en de fer una classe especial amb més normes i càstigs i els exàmens més fàcils?

La meva experiència em diu que no hi ha alumnes pro-blemàtics. Hi ha alumnes diversos. Hem de fer un es-forç per portar bé a terme la diversitat. Dic això perquè moltes vegades un alumne quan rep un bon tracte, que d’altra banda és probable que no ha rebut a casa, ens pot respondre positivament. El càstig pel càstig no és la solució i aquest tipus d’alumnes si no són atesos en la diversitat, moltes vegades, creen un rebuig que compor-ta un malestar evident a l’aula i al centre.

Quins canvis faria en el sistema educatiu actu-al?

Si fos ministre, que no ho seré, però si es donés el cas, el que faria és modificar els currículums (això és tot allò que vosaltres estudieu). Penso que aquests currículums són molt extensos. Caldria, doncs, esponjar-los i deixar-los amb les coses més bàsiques i més importants. Tam-bé caldria donar-los un enfocament més competencial, és a dir, que tot el que ensenyen fos més aplicable. Menys teoria i més operativitat en el dia a dia. Ara bé, això també suposaria un canvi important en la metodo-logia emprada.

Què opina del programa Educat 1 x 1 que im-planta les TIC a les classes?

La digitalització és el futur i la metodologia ha d’estar basada en aquesta digitalització. Si la informàtica és al carrer, a la societat, també ha de ser a les aules perquè aquestes són el reflex del món exterior. L’Educat 1 x 1 és un bon programa i es podria polir una mica més, però en qualsevol cas això no té fi. Molt puntualment es pot produir algun petit entrebanc en el sentit que hi pot haver algun professor que no s’hi ha adaptat, però això és una cosa molt excepcional perquè la immensa majo-ria del ensenyants ja ho han fet.

Què pensa del canvi que volen fer molts centres posant un horari de jornada continuada?

Aquesta qüestió, no ho cal dir, és potestat de la conselle-ra. No obstant això, us he de dir que jo crec en l’autono-

mia dels centres i si aquests es posen d’acord amb els pares i, tenint en compte criteris pedagògics, d’organit-zació i racionalització d’horaris d’alumnes, acorden por-tar-la a terme jo no n’estic en contra. Per això puc asse-gurar-vos que, si es dóna el cas, elevaré aquestes petici-ons a la conselleria per tal que ens la pugui autoritzar. La jornada compactada, d’altra banda, ja es fa a la resta del territori espanyol i està comprovat que els resultats no canvien per aquest motiu.

Com creu que ha afectat la crisi en el terreny estudiantil?

Igual que a la societat. Ara som dins d’un túnel, però tots els túnels tenen sortida. La seva foscor afecta, per exemple, el nombre d’alumnes per aula; els diners que s’enviaven als centres per a les seves despeses que ara, en part, no es poden trametre; és impossible començar noves construccions escolars; l’augment de les taxes de matrícula dels estudiants universitaris amb el fet nega-tiu afegit que, en acabar els estudis, els serà força difícil entrar al món laboral... Esperem, però, que quan vosal-tres acabeu ja hagi millorat tot.

Li agrada llegir? Quins llibres i autors prefe-reix?

Em costa molt llegir, sincerament. Durant la carrera tenia poc temps perquè havia d’estudiar molt. Ara, si llegeixo res, ha de ser alguna cosa que em distregui, per-què, d’altra banda, em toca empassar-me molta norma-tiva per obligació i això es fa pesat. Quan arribo a casa m’agrada escoltar les notícies per ràdio o televisió. De totes maneres, sí que tinc un llibre de capçalera: “Donde nadie me encuentre” que tracta de la vida de la Pastora, un personatge que era un maqui de les Terres de l’Ebre.

Si no és indiscreció, vostè pertany a algun partit polític?

Cap indiscreció. Milito a Convergència Democràtica des de l’any 87 i m’hi estic molt bé alhora que em sento for-ça identificat.

Per acabar parlem de projectes futurs. Li agra-daria arribar a ser conseller algun dia?

Veritablement, no. He arribat al màxim en el sector on jo sempre m’he mogut, que és l’ensenyament. He estat professor, cap d’estudis, director, inspector i ara ocupo aquest càrrec de director dels SSTT. També he treballat pel territori i per la meva ciutat perquè he estat regidor d’ensenyament a l’ajuntament de Tortosa, amb la qual cosa tinc coberta la meva vessant política. Ara, quan acabi el que faig, tornaré a ocupar plaça de professor de matemàtiques al meu institut perquè d’això en sé una miqueta més que no pas d’entrevistes, us ho puc ben assegurar.

Doncs això ha estat tot. Agraïm sincerament al senyor Antoni Martí que ens hagi deixat un ra-conet a la seva atapeïda agenda i que hagi tingut l’amabilitat de contestar les nostres preguntes.

Moltes gràcies.

Alumnes de 1r, professor Josep Prades


6

ACTUALITAT Manifestacions en contra de

les retallades a l’ensenyament

L’actual política de retallades en l’ensenya-ment per part de la Generalitat provoca incerteses i malestar en gran part de la comunitat educativa, es-pecialment en el col·lectiu docent, però també en l’alumnat. A l’institut, els dimecres s’han convertit en el dia oficial de fer visible aquest rebuig a les me-sures que estan prenent des del Departament, i la major part de professors imparteixen les classes ves-tits amb una samarreta groga en contra de les reta-llades.

Un altre dels actes reivindicatius consistí en una protesta al pati del centre, en la qual professors i alumnes van formar la paraula PROU.

També es va organitzar una marxa a través de la qual alguns professors i alguns alumnes de batxi-llerat van portar les protestes des de l’institut fins al

poble de Camarles, en concret a l’ajuntament, per fer saber també a la ciutadania que som contraris a les mesures que estan afectant la qualitat de l’ense-nyament. A la pancarta s’hi podia llegir “Prou reta-llades. Defensem l’ensenyament públic”.

Finalment, les diverses jornades de vaga en l’ensenyament organitzades pels diferents sindicats han estat seguides per un nombre destacable de pro-fessors i per la majoria d’alumnes de 2n cicle d’ESO i de batxillerat.

Redacció


7

OPINIÓ Que no em retallen les il·lusions!

Bufen temps de canvi a l’ensenyament. De fet, bufen en molts d’àmbits. I pel que sembla, són vents que ens vénen de cara. Com en qualsevol canvi, la incertesa pot afectar el dia a dia i ens costa veure més enllà del temporal, sobretot si és un temporal que tendeix a empitjorar. No cal dir res sobre la situació econòmica, és el nostre pa de cada dia. Centrem-nos en el nostre àmbit. Els professionals de l’educació continuem la nostra tasca diària amb esforç i amb la voluntat de seguir endavant, conscients que el més important és la formació dels nostres alumnes i la seua preparació de cara a un futur no gaire llunyà i no exempt de dificultats.

Això de treballar amb esforç no són paraules buides. Aquest esforç té noms i cognoms, i es quantifica amb hores i hores. Hores de dedicació als alumnes a través d’activitats lúdiques, esportives, culturals; participacions en concursos, en premis, en sortides; organització d’activitats complementàries amb l’objectiu de millorar les seues competències bàsiques, etc. I tot això és gràcies al professorat que creu en la seua feina, que s’hi involucra, que s’hi apassiona i que no es deixa engolir pel pessimisme de l’actual situació i de les retallades. I que ho du a terme fent més del que li és exigible, creieu-me.

Però això no amaga l’escepticisme, la preocupació, el disgust, la contrarietat, la indignació o fins la rebel·lia amb què cada un dels mestres i professors pot reaccionar davant dels canvis que s’estan imposant. No es tracta ja de la reducció de sou que cada any patim; o de l’augment d’hores de classe i de permanència al centre, amb tot el que comporta (reducció de personal, càrrega laboral...). El que ens preocupa per damunt de tot –almenys a mi– és garantir la qualitat d’un ensenyament públic en el qual creiem i que volem que continue creixent, tot millorant-ne les mancances.

I és aquí on veiem que algunes de les mesures preses tindran una incidència negativa de cara a la formació de l’alumnat: el fet de no enviar un professor substitut, per cobrir la baixa d’un company, fins després de dos setmanes! O el fet de rebotir alumnes dins una aula fins a 32 o 35 o 37, segons els que càpiguen! És una decisió que afectarà greument l’atenció envers cada una de les necessitats educatives dels nostres alumnes, diguen el que diguen els qui, des

d’un despatx, es postulen com a garantidors de la qualitat de l’ensenyament., després d’haver donat diverses voltes amb el seu seient giratori. Vindran més mesures, n’estic segur, que afectaran negativament la nostra capacitat adquisitiva i el nostre temps lliure. Però les que em preocupen més són les que afecten els nostres alumnes.

A part d’aquestes decisions, el que ja fa temps que s’observa en els responsables de l’educació és –seguint amb la metàfora naval de l’inici– una manca de rumb clar, una improvisació de mesures que el que fan és confondre, més enllà d’atabalar amb canvis de nomenclatures, prioritats efímeres per uns o altres plans d’actuació i novetats avui que demà resulta que no tocava fer.

I tot això –malgrat la nostra ferma voluntat de formar per damunt de tot persones amb coneixements i valors– potser acabarà per afectar-nos i per afectar els nostres alumnes. És per això que amb aquestes ratlles només volia exterioritzar una barreja de sentiments, entre els quals espero que triomfen la il·lusió que encara sento quan vaig cap a l’institut i les ganes de millorar com a persona i de buscar sempre el millor per a aquells que seuen davant meu a l’aula, amb l’íntim desig de formar-los en la reflexió, el respecte, l’esforç, la responsabilitat i, també, en les ganes de ser millors cada dia, amb el propòsit que el dia de demà això que nosaltres hem rebut i que ara els transmetem els ajude a ser més lliures i feliços: lliures per poder escollir el seu camí i feliços per haver pogut acomplir el seu somni. De retruc, haurem aconseguit, també, que la societat siga més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, com diria el poeta, i així no caldrà que marxem nord enllà.

Un professor


8

ENTREVISTES A PROFESSORS

M. CINTA AGUILAR FAVÀ Sabem que vas venir com a substituta d’Imma, el curs passat. Va ser bona la benvinguda? El primer dia anava una mica perduda a l’institut, però tant els companys com els alumnes em van rebre molt bé. Has estat en altres instituts? Sí, he estat a Móra d’Ebre, a Amposta, a la Ràpita i a Tortosa. Pensaves que et quedaries al centre? Realment no tant de temps. Quants anys fa que ets professora? Fa 6 anys. Has treballat a la pública sempre? Sí. Per a quins cursos estàs preparada per a donar classes? Per a l’ESO i Batxillerat. Ets tutora? Sí, de 2n A. Es porten bé els alumnes d’aquest centre? Sí (riu), però depèn del dia. Has impartit sempre castellà? També he donat català i llatí.

T’agrada l’am-bient de l’insti-tut? Et queda-ries molt de temps més? Aquest institut m’encanta, jo ja em jubilaria aquí. D’on ets? On vius? Sóc de Tor-tosa i visc allí. Una sèrie? Una pel·lícula? Un llibre? Una sèrie, La que se avecina; Una pel·lícula, tota la saga de A todo gas, i un llibre, Los Pilares De La Tierra. A què dediques el teu temps lliure? A passejar amb les gosses, a estar amb els amics, a escoltar músi-ca i a corregir exàmens (riu). Moltes gràcies. Fins aviat.

Laura Caballé, Sarai Gázquez, Montse Fabra i Maria Curto

JOSEP FELIP ESTORACH CARLES

Sabem que fa molt de temps que treballa en aquest institut. Nosaltres hem pensat, si li sem-bla bé, de fer-li una entrevista, com a Cap d’Es-tudis. Me sembla molt bé, sobretot si ve de vosaltres dues. Tot seguit començarem. Quant de temps fa que treballa en aquest institut? 16 anys. Estava aquí quan es va inaugurar el centre? Sí. Quines matèries imparteix? Geografia i Història. Es dedica a alguna altra cosa fora l'institut? No, la meua feina està centrada en l'ensenyament; però abans sí, sobretot a la política municipal. Quan fa que és professor? 31 anys. Sempre ha treballat a la pública? Sí. Està còmode en aquest centre? Molt, si no hi esti-gués no hi seria. Ara si li sembla bé passarem a preguntes més personals. Em sembla perfecte. Quina edat té? 54 anys. On viu? A l'Aldea. Per què es fa dir “don”? El “don” és el menys im-portant, però per als professors i a les persones més grans sempre s'ha d'utilitzar un tractament de cortesia que, mentre no es digui el contrari, per part de l'in-teressat s'ha de mantenir. Dins del centre jo tinc un paper, una missió, que fa que no pugui haver un trac-tament “d'amistat”, sinó una relació formal d'alumne-professor, que abraça des de la part acadèmica fins a la part personal i d'educació. També hem de pensar en la frase que deien els nostres avis: “Amb aquell que hagis d'ensenyar, no t'hi posis a jugar”.

En el temps lliu-re què fa? Moltes co-ses, però menys de les que voldria: llegeixo, mi-ro la televi-sió, preparo classes, aprenc in-formàtica i faig feines de pagès aficionat. Té algun hobby? Sí, m'agrada molt passejar pel camp, pescar, mirar el bon futbol... Li agrada llegir? Sí, moltíssim. De fet, a la meva tau-leta de nit ara hi ha quatre llibres, i no puc dormir sigui l'hora que sigui si no llegeixo una estoneta. Un llibre? D'entre molts, El nom de la rosa. Una sèrie? Em va agradar molt Ermessenda. Una pel·lícula? La saga d'El senyor dels anells. De quin equip és? Aquesta pregunta és supèrflua perquè sóc blaugrana de cap a peus, i sobretot enamo-rat del joc artístic que fan actualment els jugadors del Barça. Quan s'acabe aquest “cicle” ja tinc gravats tots els partits memorables per continuar gaudint d'aquest equip. Moltes gràcies per la seua atenció.



9

FRANCESC FELICI LLOPIS La redacció de la revista ha sabut que has apro-vat les oposicions i has passat amb èxit la ins-pecció i ja ets funcionari. Felicitats! Quan vas començar a estudiar la carrera? L’any 1998. Què vas estudiar? Per què? Arquitectura, perquè he viscut la professió de prop pel meu germà i m’agra-dava tot allò relacionat amb l’arquitectura. Per què et vas fer professor? Perquè sempre m’ha-via agradat la docència. Havia donat classes particulars mentre estudiava la carrera i m’agradava i, a més, bus-cava una estabilitat professional. Vas estudiar molt per a les oposicions? Sí, tres anys. Quan vas saber que eres funcionari, com ho vas celebrar? Me’n vaig anar de festa amb els meus amics i la meva xicota, i també ho vaig celebrar amb la meva família.

Estàs content amb aquest institut? Estic molt content. Es porten bé els alumnes? Buuff... hi ha de tot, hi ha bons alumnes i alumnes no tan bons però suposo que és normal. El tracte amb els professors és bo? Sí, molt bo. Tinc bon tracte amb tots els professors de l’institut. Continuaràs més anys en aquest cen-tre? M’agradaria molt, però no sé si serà possible, es-perem que sí. Gràcies per atendre’ns.

Albert Montsesó i Júlia Alegre

VICKY GIMÉNEZ ISMAEL

Quins estudis tens? Sóc doctora en Química. Quins cursos dónes? A primer, Ciències Experi-mentals; a quart, Física i Química, i a primer i segon, reforç d’Anglès. Has treballat mai a l’escola privada o sempre has treballat a la pública? Sempre a la pública (a l'ensenyament secundari i a la facultat). Quants anys fa que ets professora? 18 o 19 anys. A quins centres has treballat durant aquests anys? A la facultat de Química a Tarragona 5 anys, després a diferents centres de secundària, un total de 15 instituts del camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. I també he treballat als serveis territorials d'e-ducació, a Tortosa. Quants anys fa que treballes en aquest centre? Des del 3r trimestre del curs passat. Com és que et vas incorporar ja a final de curs? Perquè la feina que estava fent als SSTT d’educació es va acabar al març i vaig incorporar-me a la meva plaça de professora. Va ser bona la benvinguda al centre? Sí. Ets tutora? Sí, de 1r C d’ESO. Ara, si et sembla bé, passarem a les preguntes més personals... D’on ets? Nascuda a Tortosa, em considero que sóc de l’Ampolla on hi porto tota la meva vida. Estàs casada? Tens fills? Com es diuen? Sí, estic casada i tenim 2 xiquets de 9 i 11 anys. Es diuen Artur i Víctor. Que fas en el teu temps lliure? (Riu) No tinc mas-sa temps lliure, jo diria que en tinc molt poc. El temps lliure queda per a l’estiu que és quan em dedico a llegir i anar a la platja.

T’agrada corregir exàmens? No m’agraden els exà-mens, perquè no sempre mostren el que un alumne o una alumna sap. Quin és el teu menjar preferit? El marisc. Un llibre? Una sèrie? Una pel·lícula? Cap llibre en concret. Últimament llegeixo llibres de ciències, buscant temes que pugui recomanar als alumnes i al nivell que tenen. De sèries cap en concret, al final em semblen totes iguals. I una pel·lícula El que el vent s’endugué, un clàssic. Consideres que ets una dona molt ocupada? Una mica sí, perquè tinc diferents compromisos. For-mo part de la junta de diferents associacions: AMPA, escola de música, associació de veïns i també sóc regi-dora, a l’oposició, a l’ajuntament de l’Ampolla. També dono classes particulars de química de batxillerat, que és gairebé un hobby per a mi. I tot això intentant no descuidar la meua família. Moltes gràcies.

Maria Curto i Montse Fabra


10

ENTREVISTES A ALUMNES

PAU MONLLAÓ FERRÉ Té 18 anys i cursa 2n de batxillerat. Amb quin equip vas començar a jugar a futbol? Vaig començar al C. F. Camarles. Van ser durs els primers anys de jugar a futbol? No, perquè ja tenia una idea de com ju-gar. Quines van ser les teves primeres botes? Unes Nike. Per què vas triar jugar a futbol i no a un al-tre esport? Perquè sempre m'ha agradat el fut-bol. Has tingut mai alguna oferta d'algun altre club? L'has acceptada? Sí, he tingut una oferta del C. D. Tortosa però no l'he acceptada perquè jo vull jugar amb l'equip del meu poble. Quin ha sigut el teu millor entrenador? I el millor company d'equip durant tots

aquests anys? El mi-llor entrenador, Rei, i el meu millor company Adolf Comes. Penses continuar jugant a futbol? Per què? Sí, perquè m'en-canta. T'agradaria jugar al primer equip de Ca-marles? Sí, jugo amb el juvenil però de vega-des m'agafen els del primer equip. Et vols dedicar pro-fessionalment al futbol? No crec que pugui, es necessita molt de nivell.

Albert Montesó i Júlia Alegre

CARMEN VEGA SANZ Quan de temps fa que et dediques a l'es-criptura? Fa més o menys 2 anys. T'has presentat en algun concurs? Sí, em vaig presentar al concurs Jordi Sierra i Fabra de literatura per a jóvens però no vaig guanyar. Ara estic preparant una novel·la per a un altre con-curs. L'escriptura la tens com un hobby o ja for-ma part de la teva vida diària? Ja forma part de la meva vida. T'agradaria arribar a ser escriptora de gran? Sí, estaria bé. Tens pensat fer algun llibre o algun altre tipus de projecte? Tinc bastants projectes en ment. Per exemple, escriure una novel·la d'encar-nacions i una altra de romàntica. Per què has decidit entrar al món de l'es-criptura? Perquè des de petita que m'agrada molt llegir i escriure. Has escrit algun llibre, conte, narració...? Sí, un llibre i un relat curt. Quina classe de gènere t'agrada escriure? M'agrada escriure fantasia i una mica de romanti-cisme. Escrius diàriament o només quan tens

temps lliu-re? Quan els deures em permeten es-criure. Quin tipus de llibres sols llegir? Sobre fanta-sia, realisme o alguna cosa juvenil. Tens algun familiar o algú al teu voltant que t'hagi dut pel camí de l 'escriptu-ra? Al meu pare i a la meva mare els agradava molt llegir i trobo que per aquest motiu m'ha vin-gut aquest hobby. Moltes gràcies per haver-nos dedicat part del teu temps per contestar-nos aquestes preguntes i molta sort en el teu futur.

Paula Tolós i Irene Gas


11

LAURA LLAÓ HIERRO Quants anys tens? Tinc 14 anys. Quin curs estàs fent? 3r d'ESO. Quin instrument toques? Toco el clarinet. Quan fa que practiques aquest instrument? Fa uns vuit o nou anys. Has tocat un altre instrument abans d'a-quest? No, aquest és l'únic que he tocat. Formes part d'alguna banda de música? Sí, de la banda de Camarles. Has fet mai alguna actuació? Sí, he fet con-certs i he tocat en trobades de música. Per què vas decidir tocar aquest instru-ment i no un altre? Per què la meva germana i la meva cosina el tocaven i sempre l'he tingut a la vista. La música és un hobby per a tu o forma part de la teva vida diària? És un hobby. Et suposa molt d'esforç compaginar els as-sajos amb els estudis? Una mica. Quantes hores d'assaig fas? A casa poques, només quan tinc alguna trobada. Però entre les

hores de classe i d ' a s s a i g estic unes quatre ho-res. De gran vold ries dedicar-te a la música o a una al-tra cosa? Em vull dedica una altra cosa, però no e s t a r i a malament seguir tocant a la banda. Moltes gràcies i molta sort.

Irene Gas i Paula Tolós

ALBERT ROSALES ESCRIBÀ Quants anys tens? Tinc 15 anys. Quin curs fas? 3r d'ESO. Quants anys fa que jugues a futbol? Fa dos anys que hi jugo. En quins equips has jugat? Amb l'Aldeana i amb el Camarles. En quin equip estàs actualment? Amb el Ca-marles. En quina posició jugues? De davanter. Per a tu el futbol és un hobby o un estil de vida? És un hobby, però també és part de la meva vida. Penses seguir practicant en un futur aquest esport? Sí. T'agradaria jugar amb un altre equip? Estic bé on estic (riu). Quins dies entrenes? Els dimarts i els dijous. I quantes hores hi dediques? Hi dedico tres hores a la setmana.

Has practicat algun altre esport a part del futbol? Sí, el twirling du-rant vuit anys. Has guanyat alguna vega-da? Sí, vaig quedar 1r de Catalunya, 1r d'Espanya i 5è d'Europa. Moltes gràci-es per la teva atenció. Sort!

Irene Gas i Paula Tolós


12

CRÒNICA: VIATGE A LONDRES. 3r ESO El passat 11 de març alguns alumnes de tercer d'ESO van viatjar a Londres per intentar perfeccio-nar el seu anglès. De matinada (05:45) van quedar a l'institut i d'allí van agafar l'autocar que els va portar a l'aeroport de Barcelona-El Prat. Van agafar l'avió sobre les deu del matí i en dues hores es van plantar a la capital d'Anglaterra. El primer que van fer quan van arribar al lloc de trobada va ser conèixer les famílies que els acolli-rien, i a la tarda van anar a veure l'escola ISIS i més tard es van passejar per Greenwich, on hi ha el Mu-seu Marítim Nacional, l'Observatori de Greenwich i el famós vaixell de vela Cutty Sark. Tots els dies les famílies els preparaven una carmanyola amb el dinar, que normalment consistia en dos sandvitxos, una peça de fruita, un suc, una bossa de patates, una pasta i una botella d'aigua. Cada matí van anar a visitar, veure i a gaudir dels llocs més importants de Londres (British Muse-um, London Museum, Big Ben, London Eye, Buckingham Palace, L'Observatori Reial, Covent Garden, Picadilly Circus, Trafalgar Square, Saint Paul's Cathedral, Tower of London...). A l'escola els van dividir en diferents aules i allí van conèixer estudiants de Barcelona i de Milà (Itàlia), amb alguns d'ells encara hi mantenen con-tacte. Cada classe duia a terme un projecte: uns van escriure una història i després la van gravar fent un llibre de cinta, uns altres van dissenyar un invent i els altres van representar una obra de teatre. Els alumnes diuen que els van agradar molt els profes-sors i les classes, i van estar molt a gust. L'últim dia del viatge van anar a Oxford Street per acabar de fer les compres. Val a dir que els alumnes es van adaptar molt bé a les famílies i, pel que sembla, les famílies a ells també. Pel que fa a l'anglès, van repassar el vocabulari i sobretot van millorar l'expressió oral. Al final de la setmana tots els alumnes van rebre un certi-ficat del curs d'anglès rea-litzat. Els alumnes del viat-ge ens han explicat unes quantes anècdotes: una alumna va perdre el DNI a l'aeroport de Londres, una altra la travel card, una al-tra alumna la targeta d'em-barcament, es va perdre un alumne... Els alumnes ens han confessat que el lloc més visitat durant aquesta

setmana va ser el McDonalds. Londres és una gran ciutat, plena de coses per veure i per fer; però simplement caminar pels seus carrers i practicar l'anglès ja és tota una experiència. En aquest viatge van aprendre moltes coses, i per a tots és una experiència inoblidable!

Sarai Gázquez i Laura Caballé


13

Hem parlat amb la professora d'anglès que va acompanyar i organitzar el viatge, Olga Bertomeu, per preguntar-li com va prepa-

rar aquesta sortida i com ha anat.

VIATGE A LONDRES 2012

Bon dia Olga! Avui et farem unes quantes preguntes per saber com han anat les coses. Com va sorgir la idea de fer aquest viatge? La idea va ser més que res pel Comenius, en què s'havi-en de fer viatges amb l'objectiu d'aprendre. Aquest any per sort, han aplicat un altre cop les excursions pedagògiques i va sortir aquesta oportunitat i la vam acceptar. Et va sorpren-dre que els alumnes vol-guessin anar i que els pares estiguessin dis-posats a pagar el viatge? La veritat és que sí, amb tota la crisi i tal com està ara la cosa pensava que la gent triaria Tossa de Mar enlloc de Londres, però de fer-ho tu per la te-ua part a l'estiu et costa el doble. Vau fer alguna cosa per recap-tar diners? Els alumnes van fer una rifa i van sor-tejar un sopar. Quins llocs vau visitar? Royal tour, Buckingham Palace, Big Ben, London Eye, també vam veure les joies de la corona, Hyde Park, la Vila Olímpica... Vau tindre problemes a l'aeroport? No, però a l'anada una alumna va perdre el DNI al lavabo i a la tornada es van haver de buidar els necessers d'algu-nes alumnes i una altra alumna va perdre la targeta d'embarcament a la tornada. Com va anar el viatge? Molt bé, perfecte. Quins llocs vau visitar? El primer dia vam visitar Greenwich, l'Observatori Reial, l'Academia Naval i el Museu Marítim. El segon dia vam anar al Covent Garden i a Picadilly Circus, vam fer moltes compres. El tercer dia vam anar a visitar el Londres po-lític: Trafalgar Square, Whitehall Street, vam passar pel n.10 de Downing Street (la residència del Primer ministre britànic), vam veure el Big Ben, el Parla-

ment, Westminster Abbey, St. James Park, el palau de Buckingham. El quart dia vam pujar a London Eye, vam anar a Saint Paul's Cathedral, Millenium Bridge, vam veure la Tower of London. El cinquè dia vam anar a visitar el British Mu-seum i el London Museum. L'últim dia vam anar a Oxford Street on tots vam comprar els últims regals. Com va anar el curs d'anglès? Els estudiants diuen que molt bé. Va fer fred? No, vam tindre molta sort i s'estava bé, menys l'últim dia que va ploure.

Alguna anècdota? (riu) L'últim dia no sabíem res d'un alumne que es veu que no portava ni rellotge ni mòbil, que el tenia apagat, i al final es veu que estava al McDonals menjant (va ser un gran ensurt, ja que estàvem preocupats) i també van passar altres coses. Com us vau adaptar amb les famílies? Bé, prou bé! Bé, vols explicar-nos alguna cosa més? Vam quedar molt contents tots, ho considerem una expe-riència molt positiva, vam aprendre moltes coses a banda de la llengua, vam aprendre costums, conviu-re amb altres persones, anar en transport públic... Moltes gràcies Olga, fins a una altra!

Sarai Gázquez, Laura Caballé i Albert Montesó


14

VIATGE A MONTPELLER Viatge a França 2012

El passat 17 d'abril ens vam reunir amb la pro-fessora de Francès, Monique, i li vam fer unes pre-guntes sobre el recent viatge a Montpeller, França. El viatge es va realitzar des del diumenge 11 fins al divendres 16 de març. El viatge es va fer per raons pedagògiques, per poder perfeccionar el fran-cès i per conèixer la cultura, els costums i el país. El van organitzar mitjançant un organisme, Rosa dels Vents, que es troba al centre de Barcelona i que els va facilitar l'acadèmia i les famílies a Mont-peller. En aquest viatge hi van participar deu alum-nes i una professora (Monique). Vivien en famílies franceses, dos alumnes per casa. Es van entendre perfectament amb elles i no hi va haver cap proble-ma. Van visitar llocs com el casc antic de la ciutat, Place de la Comédie, Carré Sainte Anne, barri Anti-gone... La Monique ens va explicar que estava molt

contenta ja que els alumnes havien adquirit molta fluïdesa parlant francès i autonomia al moment de desplaçar-se i viure en un altre país. El resultat va ser molt positiu i tots, inclosa ella, diuen que tornarien a repetir la experiència.

Sarai Gázquez i Laura Caballé

Le Montpe’l Bonjour, Nous sommes les élèves qui sommes partis à Montpellier pour un séjour linguistique. On a pris le train à la gare de L’Aldea en direction à Montpellier: 6 heures et demie de train nous attendaient. Pen-dant l’allée, on a pris cinquante-huit photos (déjà!), on a fait les devoirs de philo, de la lecture et on a parlé des familles qui nous accueillaient. Quand on

est arrivés, les familles nous ont accompagnés chez eux. Le lendemain, les familles nous ont montrés le chemin pour aller à l’école où nous avions trois heu-res de cours par jours. L’école était près de la Place de la Comédie. Notre prof Séverine nous a appris aussi des choses sur la culture française. Le premier après-midi, nous avons fait une visite guidée dans les vieux quartiers de la ville: il y avait beaucoup de places, sur lesquelles on a vu des fontaines avec au milieu de sorte de champignons, la

plus vielle faculté de médecine du monde occidental, toujours en activité, avec son jardin bota-nique, l’aqueduc, la statue de Lo-uis XIV, l’arc de triomphe (copie conforme de celui de Paris) et beaucoup de cathédrales. Pour finir, il faut savoir que Montpelli-er est sur l’un des quatre che-mins possibles pour aller à Santi-ago de Compostel·la. Le jour après, quand on a fini notre déjeuner, nous som-mes allés au Carré Sainte Anne. Cette cathédrale a été adaptée pour réaliser des expositions d’art contemporain. Le média-teur culturel nous a fait une exce-llente introduction aux œuvres exposées de Bernard Pagés, mais il faut avoir beaucoup d’imagina-tion. Plus tard, on est allés à An-


15

tigone, un quartier dessiné par l’architecte catalan Ricardo Bofill. Tout ce quartier piétonal de style néoclassique est très moderne et joli. On se sentait comme de petites fourmis au milieu de constructi-ons gigantesque. Mercredi, nous sommes allés à l’Odyseum, un centre commercial où nous avons fait des achats pour nous et nos familles. Il faut souligner que nos amies Àngels, Iris et Claudia nous n’ont rien dit quand elles sont allées à la megapatinoire. Jeudi, c’était le jour de l’excursion à Sète, un village de pêcheurs situé à une vingtaine de kilomètres de Montpellier. Malheureusement il y avait de la brume en nous n’avons pas vu grand-chose. Nous sommes montés 379 marches d’escaliers pour arriver en haut du mont Sainte-Claire. Vers deux heures nous som-mes rentrés chez nous à Montpellier que nous con-naissons maintenant si bien: la gare, le quartier his-torique, la place de la Comédie, les galléries Lafayet-te… Le soir on est allés à un bar-restaurant appelé «Le Montpe’l» où nous avons rencontré un Français qui prononce bien la «R» catalane (contrairement à notre prof). Malheureusement, le voyage s’est fini au

moment même que nous vous écrivons, car nous sommes dans le train à la frontière franco-catalane. C’était un voyage ludique, pédagogique, énergisant, amusant et fatigant… Montpellier, nous revien-drons!

Alumnes de 1r i 2n de batxillerat: rédacteur en chef, Francesc Roca. Ivan Bedenes, Cristi-

na Bertomeu, Claudia Galve, Àngels Mon-llau, Iris Prades, Yasmine Panisello,

Roberto Pérez, Jordi Vidiella i Andrea Casa-nova. Correctrice: Monique Velasco.

DELF 2012 (Diplôme d’Études en Langue Française)

Une réussite totale

Le samedi 4 février 2012 nous sommes partis avec notre “prof” de Français à Barcelone pour nous présenter à 9h30 au Lycée Français pour passer l’e-xamen de DELF. Il y avait trois niveaux différents : A1: CURTO DURAN, Mònica; FAVÀ FRANCH, Nerea; MARTI ZARAGOZA, Alex; MAR-TÍNEZ ARNAL Marc; VALLS CASANOVA, Josep. A2: BARRY OBALAT, Cayla; LOPEZ CONSO-LA, Lidia. B1: BERTOMEU SEGOVIA, Cristina; LOBA-TO BERTOMEU, Maria Carmen; MONLLAU BUE-RA, Àngels; PRADES MURIA Iris. Comme toujours, nous étions un peu nerveux, mais

nous avons contrôlé nos nerfs et réussi nos exa-mens. CHAPEAU à toutes et à tous !

Les élèves de 1r batx


16

ESPORT ADAPTAT, A L’INSTITUT

Què és? L'Associació de Persones Discapacitades CO-CEMFE MAESTRAT és una organització no gover-namental sense ànim de lucre. Va ser creada l'any 2000 per promoure i defensar la millora de les con-dicions de vida de persones amb discapacitat del nord de Castelló i sud de Tarragona. El treball que desenvolupa COCEMFE MAESTRAT per transfor-mar l'entorn compta amb nombroses àrees d'actua-ció: la integració social i laboral, l'eliminació de bar-reres, l'àmbit sociosanitari, l'educació i la formació, etc. Dins l'àrea d'in-tegració social es va considerar que seria interessant elaborar un programa per afa-vorir aquesta integra-ció a través de l'activi-tat física i de l'esport. La idea va anar aga-fant forma i, l'agost de 2002, es va crear el Club Baix Maestrat Esport Adaptat (BAMESAD), d'àmbit comarcal, amb la fina-litat de promocionar les activitats físiques en el col·lectiu de per-sones amb algun tipus de discapacitat, ja sigui física, sensorial, intel·lectual o fisiològica. La sessió: El dimecres 14 de març, a l’hora d’educació física dels alumnes de 1r de batxillerat, va venir un grup d’esportistes del club BAMESAD, amb discapa-citats diverses: lesió medul·lar, paràlisi cerebral, Síndrome de Down... La sessió es va dividir en una part teòrica i una de pràctica. Primer els esportistes els van explicar, mitjançant una presentació digital, diferents esports adaptats. També van tenir temps de contestar pre-

guntes que els alumnes els feien sobre situacions quotidianes i accessibilitat. Després els alumnes es van dividir en quatre activitats diferents:

- BOCCIA: esport per a discapacitats greus en què es llancen unes boles amb l’ajuda d’una canaleta.

- TENNIS TAULA: es va jugar en dues modali-tats: discapacitat intel·lectual i en cadira de ro-des. - BÀSQUET EN CADIRA DE RODES: amb les mateixes mides del basquetbol de peu es va fer un partit asseguts a les cadires de rodes. - GOALBALL: esport específic per persones amb deficiència visual en el que dos equips intenten fer gol utilitzant una pilota sonora i línies del camp en relleu. Volem donar les gràcies als esportistes que van

vindre a ensenyar-nos una mica més sobre l’esport adaptat i, sobretot, que l’esforç, la superació i el tracte igualitari ens fa ser millors.

Si vols saber més coses sobre Cocemfe Maes-trat i el seu club Bamesad et pots informar al web www.cocemfemaestrat.org.

Esther Santos, professora d’EF. S'interessen per la notícia

Maria Curto i Jaume Monllau


17

PLA CATALÀ DE L’ESPORT A L’ESCOLA Per tal d'incrementar la pràctica esportiva als centres educatius en horari no lectiu, el departament d'ensenyament va impulsar, l'any 2004, el Pla Ca-talà de l'Esport a l'Escola. Al nostre institut es practica futbol, bàsquet, bàdminton, voleibol, handbol, escacs i tennis taula. La professora que ha organitzat les activitats ha si-gut Esther Santos, d'educació física. Són jocs lliures, on es pot apuntar qualsevol persona; excepte aquell alumne que tingui més d'un comunicat escolar.

Els alumnes que hi participen juguen tots con-tra tots i es separen per cicles. Sempre es juguen unes semifinals i finals, i els guanyadors s'enduen un trofeu, a més d'obtenir com a recompensa la sa-tisfacció d'haver guanyat. El Pla Català de l'Esport a l'Escola a més d'in-crementar la participació d'infants i joves en activi-tats físiques i esportives, també impulsa l'educació de valors i els hàbits saludables.

FINALS ESPORTIVES

Tennis taula Futbol sala Bàdminton (dobles)

Bàsquet Volei

1r cicle -- Equip de

Gerard Mora

A. Bertomeu –

C. Tomas

-- Equip de

Roger Escribà

2n cicle Carles Navarro Equip de

Josep Queral

A. Ventura –

R. Roig Equip de Marc

Serral

Equip

d'Aitor Mauri

Bat. i profes Esther Santos -- -- --

Sortida del Pla Català d'Esports a l'Escola

La V trobada de centres de secundària de les Terres de l'Ebre va tenir lloc el 18 d'abril de 2012, a l'Estadi Mu-nicipal de Tortosa. Així que aquest dia els alum-nes que hi participaven van fer una sortida cap al pavelló de Tortosa. Van ser 47 partici-pants: 10 alumnes de 1r d’ESO, 10 alumnes de 2n d’ESO, 10 alumnes de 3r d’ESO, 10 alum-nes de 4t d’ESO i 7 alumnes de BATXILLE-RAT que participaven com a monitors. La tria dels alumnes que van a la trobada depèn de dos factors: la participació al PCEE (Pla Català de l'Esport a l'Escola) i les notes acadèmi-ques.

Allí van fer una volta per tot el centre i, amb plànol a la mà, van comprovar on es rea-litzaven les diferents activitats. Quan van acabar de veure tota la zona esportiva, els monitors els van por-tar al lloc on co-mençarien a fer la primera activitat; ca-dascuna tenia una durada d'entre 20-25 minuts i es realitza-ven de manera suc-cessiva. Així doncs, van participar dels jocs de manera activa i orde-

nada, i s'ho van passar d'allò més bé. Finalment van arribar els autobusos i cap a Camarles falta gent!

Pau Ferri i Marina Vila


18

EL DIA A DIA A L’INSTITUT XARRADES dels MOSSOS D’ESQUADRA

Durant la segona setmana de maig va venir un mosso d'esquadra a fer-nos unes xarrades a tots els cursos de l'ESO. A primer d'ESO els va parlar sobre “Internet segura”, una xarrada que tractava dels usos que els adolescents fan de les xarxes socials i dels avantatges i inconvenients d'aquestes. Hem parlat amb alguns alumnes de primer d'ESO i ens han dit que el que més els va sorprendre va ser que la gent adulta es fes passar per gent menor d'edat per abusar dels nens i nenes mitjançant les xarxes socials. A segon d'ESO els va fer una xarrada sobre la “Discriminació i racisme”, uns dels temes que més sor-geixen a la societat actual. En acabar, van fer un joc que consistia a dir qualitats i defectes dels companys de classe; ells diuen que aquest joc se'ls ha quedat gra-vat, ja que ha fet que els seus companys diguessen el que pensen d'ells.

Al nostre curs, tercer d'E-SO, ens va parlar sobre “L’alcohol i les drogues”. Ens va explicar els tipus de drogues que existeixen i el mal que fan a la nostra salut. També vam par-lar sobre els dife-rents tipus de botellón que hi ha. Esperem que aquestes xarrades se'ns queden gra-vades a la memò-ria.


Imatge d’arxiu

SETMANES D'EXÀMENS Any rere any cada final de trimestre i de curs els alumnes rebem el butlletí on es reflecteixen les notes que hem aconseguit. Durant el curs vas fent exàmens però els problemes arriben a les dos o tres últimes setmanes de tri-mestre, on normalment s'acu-mulen els exàmens finals, l'entrega de treballs, de dossi-ers... de totes les matèries. Tot això s'afegeix a les tasques extraescolars, com les

activitats esportives, repassos, música, etc. Sí, són només dues setmanes, que es diu ràpid, però que tant als alum-nes de l'ESO com els de Batxi-llerat els porta un gran tras-bals. Els redactors de la re-vista, com a alumnes, us desitgem a tots i a totes molta sort en aquestes últimes set-manes de curs, ja que tots ho hem patit i ho seguirem pa-tint...

L. Caballé i S. Gázquez

JORNADA CONTINUADA

Hi haurà jornada conti-nuada el curs que ve? L'institut de Camarles s'ha sumat a la pro-posta de fer un horari escolar compactat per al proper curs 2012-2013, en què les classes començarien a les 8:00 del matí i s'acabarien a les 14:00 o 15:00 del migdia. Tant alumnes com profes-sors estarien d'acord a fer aquest horari, ja que d'aquesta manera

els alumnes tindríem més temps a la tarda per preparar els estu-dis, anar a classes de repàs, fer esport o música i estar més des-cansats per l'endemà tornar a l'escola. Molts instituts de Cata-lunya també han demanat la jornada continuada per al curs vinent, i se sap que en alguns centres l'han denegada. Només ens queda esperar per veure si a nosaltres ens ho accepten.

L. Caballé i S. Gàzquez

NÚRIA BENAIGES HA TINGUT UN XIQUET, SAGAR

El passat mes de maig, la nostra primera pro-fessora de la revista i pro-fessora de català, Núria Be-naiges, va tenir un xiquet,

en Sagar. Tots els alumnes i la professora actual de la revista, Begonya, li desitgem moltes felici-tats i esperem conèixer en Sagar ben aviat. Mol-tes felicitats, Núria!

Els alumnes de la revista

FESTA PARTY TIME

Com ja us vam anunciar a l'anterior nú-mero de la re-vista, estem fent un projecte d’anglès en el qual si el guanyem ens regalen una beca per anar a Liverpool 15 dies. Així, doncs, hem pensat de fer una festa el

dissabte 16 de juny, al po-liesportiu de L'Aldea, on

us ensenyarem el nostre treball ja acabat, i d'a-questa manera gaudirem d'una bonica diada

on donarem pastes típi-ques del delta i ballarem una sardana i una jota. US HI ESPEREM A TOTS!

M. Curto i M. Fabra


19

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES

PROVES CANGUR 2012 Les proves Cangur són un campionat internacio-nal de matemàtiques, que es realitzen a tot el món i que està obert a tots els que cursin entre 3r d’ESO, 2n de Batxillerat i Cicles Formatius. El passat 15 de març de 2012 es va celebrar el XVII Cangur de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), a la zona geogràfica de Catalunya i Andorra. Els 10 participants de 2n Cicle d'ESO i Batxille-rat del nostre centre es van desplaçar fins a l'institut de Deltebre per a realitzar la prova. Les Proves Cangur 2011 van ser tot un èxit quant a la participació, i es va batre el rècord d’alumnes ins-crits de les 11 participacions anteriors, amb més de 20.000 participants. A les proves cangur es fan molts exercicis i tots són tipus test amb cinc respostes per escollir.

La prova consta de 30 acti-vitats de lògica i raonament. Les activitats van per nivells: n'hi ha 10 de més fàcils, de les quals cada resposta correcta et dóna 3 punts; després n'hi ha 10 de mitjanes que si estan bé són 4 punts per cada una, i per

últim 10 de difícils que cada una et dóna 5 punts. Però no tot és tan bo, ja que per cada pregunta que es falla et resten punts. Les proves Cangur a Catalunya i Andorra estan organitzades per una Societat Catalana de Matemàti-

ques que prepara la prova. És clar que la comissió no és l'encarregada de corregir les proves, sinó una mà-quina adequada per aquesta finalitat. Enguany, la mala sort del nostre centre ha estat que ha coincidit la data de les proves Cangur amb el viatge que han fet els alumnes de 3r d'ESO a Londres, en què la majoria d'aquests alumnes hagués pogut par-ticipar-hi. Però el nostre centre no es queda curt, ja que la primera vegada que vam participar a les proves Cangur (l'any 2000) una de les nostres alumnes, Imma Berto-meu, de Camarles, va ser una de les guanyadores, va quedar la 8a de tota Catalunya. Enguany, els alumnes més ben classificats de cada curs han estat aquests: Àlex Martí Zaragoza (3r ESO), Joan Lluís Montesó (4t d’ESO), Àngel Simon (1r Bat) i Pau Capera (2n Bat), que és qui millor ha deixat el nostre centre a nivell de Catalunya. Felicitats a tots (a la pàgina 26 trobareu una foto d’Àlex i de Joan).

Pau Ferri, Marina Vila i Jaume Monllau

Imatge d’arxiu

X CAMPIONAT D'ESCACS A L'INSTITUT DE CAMARLES

Al campionat d'escacs d'enguany hi han par-ticipat 26 alumnes del nostre centre de 1r, 2n, 3r, 4t d'ESO i Batxillerat. En aquest campionat d'escacs no es fan ni finals ni semifinals sinó que es fa al mètode Suís, o siga, que juguen els bons contra els bons i els do-lents contra els dolents. Les partides es fan una ve-gada a la setmana durant l'hora del pati i sol durar de 20 a 30 minuts cada partida. Els encarregats de comprovar el joc són els professors de matemàtiques i alumnes voluntaris de 1r de Batxillerat.

Aquest any, l'alumna Imma Marro, de 4t A, ha quedat en primer lloc i l'alumne Àngel Simon, de 1r de batxillerat, ha quedat el segon.

Pau Ferri i Marina Vila


20

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Enguany, per Sant Jordi no es van organitzar ni tallers ni activitats ex-traordinàries a nivell de centre. Alguns professors, però –sobretot del Departa-ment de Llengües–, van celebrar igualment la diada a les seues classes a través d’alguna activitat diferent, amb l’objectiu de mantindre aquesta tradició i trans-metre-la als alumnes. Els alumnes de 4t, per exemple, van poder triar algun llibre en una para-da improvisada (“si Mahoma no va a la llibreria, la llibreria anirà a Mahoma”) i van dedicar l’hora de classe a llegir en algun racó del pati. L’endemà, ja a l’aula, cada u va realitzar una breu exposició del llibre que havia triat i del que li havia semblat allò que havia pogut llegir. Els alumnes de 1r d’ESO, a Lengua Castellana, van treballar la figura de San Jorge, cavaller de la Capadòcia, i van investigar sobre la seua influència en l’actualitat, en què destaca per ser patró de multitud de països i regions com Aragó, Catalunya, Anglaterra, Portugal o Rússia. El Departament

CELEBRACIÓ DEL DIA DE SANT JORDI

BLOCS DE POESIA

Des de principis de març fins a final de curs, els alumnes de 4t A, de 4t B i alguns de 1r de batxille-rat han participat en una activitat complementària a l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura. Cada un dels grups esmentats s’ha encarregat de

m a n t i n -dre un bloc pro-pi, en el qual cada dia un a l u m n e d i fe re n t p e n j a v a uns ver-sos que

ell havia triat i que li havien agradat per algun motiu. Després de publicar els versos, escollits entre poemes d’autors catalans, havien d’explicar-ne el motiu de la tria i el que els suscitava. L’article quedava penjat (un total de 180!) i després la resta de companys podien aportar-hi els comentaris que volien. D’aquesta manera, se tractava d’aconseguir una activitat dinàmica a l’entorn d’un gènere que sol tenir, malauradament i equivocadament, l’etiqueta d’avorrit o de difícil. El resultat ha estat força positiu, i vosaltres ma-teixos podeu comprovar-lo si visiteu l’adreça del bloc matriu: http://unversununivers.blogspot.com, des del qual podreu accedir a l’enllaç de cada un dels seus blocs. La sensibilitat mostrada per molts d’ells mereix ser destacada. Carles Castellà


21

PREMIS LITERARIS SANT JORDI Aquests han estat els guanyadors del concurs literari Sant Jordi en les diferents categories:

• Poesia en català, 1r cicle: Khadija Talsi.

• Poesia en català, 2n cicle: Laura Pujol Serra.

• Narrativa en català, 2n cicle: Laura Pujol Serra

• Narrativa en català, batxillerat: Anna Sànchez Caballé.

• Poesia en castellà, 1r cicle: Khadija Talsi.

• Narrativa en castellà, 1r cicle: Mayalen García.

Accèssit narrativa en castellà, 1r cicle: Carmen Vega.

• Narrativa en castellà, 2n cicle: Anastasia Smir-nova.

Moltes felicitats a les guanyadores!

El Departament

Aquests són els alumnes participants en el Premi Protagonista Jove. Les novel·les guanyadores

són Cavall de guerra, de M. Morpurgo, i La meva

germana viu sobre la llar

de foc, d’A. Pitcher.

PREMI PROTAGONISTA JOVE 2012 Noel Esponda, 1C; Inés El Machmachi 1C; Mirabela Bulica, 1C; Etna Papasseit, 1C;

Roman Hadji, 1C; Lluis Bo, 1B; Carme Aliau, 1B; Pau Brunet, 1B; Oualid El Kantafi, 1B;

Jordi Fares Arasa, 1B; Marina Dimitrova, 1B; Angie Bertila, 1B; Stefania Lungu, 1A;

Carme Vega, 1A; Andrea Hermano, 1A; Laura Príncep, 1A; Roger Giné, 1A; Núria

Jiménez, 2C; Jordi Mauri, 2C; Hadija Talsi, 1B; Asmaa Talsi, 1B; Emilian Abruadan, 1B;

Andrea Gutiérrez, 1B; Hanane Talsi, 4C; Naziha Basiyd, 4B; Lídia López, 4A; Esthefania

Tene, 4A; Imma Marro ,4A; Laura Pujol, 4A i Xavier Martínez, 4A.


22

RELAT BREU

Em van construir a finals del segle XIX, en el clímax de la revolució industrial. Una família acabalada que venia d’Argentina em va manar edificar.

Tres eterns anys i molt d’esforç dels obrers va culminar en la meva creació: una mansió d’uns 1200 m2 amb un jardí el doble de gran. El jardí era preciós, hi havia més de cent arbres fruiters de totes les espècies, l’herba tenia un color verd primavera i estava en un magnífic estat gràcies a la vintena de jardiners i jornalers que cuidaven un petit hort a la part de darrera i que tenien cura del majestuós jardí. A l’entrada del recinte hi havia un caminet de lloses de pe-dra polida que arribava a una font i en el seu centre hi havia assegut un àngel de marbre fosc que dels seus ulls en brollava una aigua clara i cristal·lina com el cristall.

El patriarca de la família, Víctor Mar-lasca, era el dirigent d’una gran cadena de fàbriques de caire tèxtil que havia establert a la ciutat comtal i que compartia amb el seu soci Pierre Defosseaux, un francès que s’ha-via enriquit desmesuradament amb la revo-lució industrial i que era un home sense es-crúpols i amb la sang freda com el glaç. Marlasca era un home orgullós i ambiciós i pretenia enriquir-se a costa dels altres i que el seu fill Ismael, de 10 anys heretés tota la seva incalculable fortuna i que la seva filla Isabella, de 8 anys, es casés amb algun perso-natge influent de Barcelona i així s’incrementés més el poder de la seva família.

Els primers mesos van ser els més feliços de la meva vida; els dos nens, Ismael i Isabella, quan no estaven amb el seu professor particu-lar, estaven jugant al meu gran jardí, ple de flors de tots els colors, on el vent els acaronava suau-ment.

Al cap d’uns mesos va ocórrer l’inesperat: Pierre Defosseaux va organitzar un pla per ex-propiar-li totes les fàbriques i així enriquir-se i enfonsar-li la vida a Víctor Marlasca. Pierre va convèncer als treballadors que Marlasca els es-tava estafant diners i amb l’ajuda d’aquests va organitzar un motí per enderrocar-lo.

En mig any em van abandonar. Aquell ma-trimoni que abans veia feliç i immaculat ara ja no s’estimava, es van divorciar i cadascú va anar pel seu costat. Aquell majestuós jardí es va pan-sir. Les flors es van assecar i les fruites van cau-re, i igual que la felicitat de l’Ismael i la Isabella es van fer malbé. Aquell paradís que havien construït s’havia convertit en un infern per a mi. Veia com moria un somni que va acabar dissi-pant-se en el vent.

Mesos després, les romigueres, que havien sobreviscut a la sequera i la pobresa d’aquell edèn desheretat, van començar a cobrir-me, fins que un obscur dia em van cobrir per complet i de la font de l’àngel en va brollar sang i la meva vida es va anar apagant, com aquella família, com aquell jardí, com aquella ciutat maleïda, per a sempre.

Roger Giné, 1r ESO A

Memòries de marbre i pedra


23

RESSENYES

Esta noche dime que me quieres

Autor: Federico Moccia Editorial: Planeta Any de publicació: 2012 Títol original: L' uomo che non voleva amare També en català. Traducció a càrrec d'Anna Torcal i Sal-vador Company. Tancredi és l'home perfecte: ric, guapo i seduc-

tor. Però a causa d'un incident que va passar fa uns anys, és incapaç d'entregar-se a l'amor i a la felicitat. Sofia és una jove promesa de piano, amb un do es-pecial per a la música. Viu amb la seva parella, Andrea, que va quedar paralític després d'un greu accident. Sofia, alegre i somiadora, va decidir aparcar la seva carrera i els seus somnis per cuidar d'Andrea, que tot i estimar-lo sent un profund dolor que amaga dins seu. Un dia Tancredi surt a córrer pels carrers de Roma i entra per casualitat en una església. Queda meravellat per la melodia que canten uns nens, i de sobte veu a So-fia: amb els ulls tancats i movent suaument les mans con-centrada en la música. Tancredi i Sofia, dos mons completament oposats, es veuran units, finalment, per la pluja i el destí.

Marina Vila

ADELE Adele Laurie Blue Adkins, coneguda simple-ment com Adele, és una cantant anglesa de soul, pop i jazz.

A principis de 2011, Adele publica el seu segon àl-bum, 21. El nom d'aquest àlbum representa l'edat en la que va començar a escriure les cançons. Va rebre molt bones crítiques i va ser aclamat pel públic. Al Regne Unit va superar les 200.000 còpies no-més la primera setmana i va debutar en el número u en més de 20 països. Fins el maig de 2012, 21 ha venut gai-rebé 9 milions de còpies als Estat Units, i es situa en el trentè àlbum més venut del país. Aquest disc, igual que l'anterior, també té influèn-cies de folk, a més d'incorporar country i blues. Actual-ment, 21, és el 4t àlbum més venut a tot el món, ja que ha tingut dos cançons molt conegudes: Someone Like You i Rolling in the Deep. El 12 de febrer de 2012, va actuar als Grammy's

2012 i va ser la gran triomfadora amb 6 guardons: millor lletra, millor àlbum, millor actuació solista en pop, millor àlbum vocal pop, millor vídeo musical i millor artista. Adele va confirmar que havia començat a escriure el seu tercer àlbum. Segurament que continuarà sent una de les millors veus del panorama actual. Cançons de l'àlbum 21: 1.Rolling in the deep 2.Rumour has it 3.Turning tables 4.Don’t you remember 5.Set Fire to the Rain 6.He won’t go 7.Take it all 8.I’ll be waiting 9.One and only 10. Lovesong 11. Someone like you

Albert Montesó

Els jocs de la fam

(The Hunger Games)

Aquest abril es va estrenar la pel·lícula Els jocs de la fam, adaptació al cinema de la novel·la The hunger games, de l’escriptora Suzanne Collins. Del gènere de ciència ficció i amb una puntuació de 8 sobre 10 va ser de les més vis-tes. La pel·lícula tracta del que una vegada fou Amèrica del Nord, on les guerres del pas-sat han deixat els 12 districtes que divideixen Panem sota el poder tirànic del "Capitoli". Gent mancada de llibertat i vivint en la po-bresa, ningú pot sortir del seu districte. No-més una noia de 16 anys, Katniss Everdeen, i el seu millor amic, Gale, s'atreveixen a desafi-ar les normes per aconseguir menjar per a ells i les seves famílies.

Cada any el Ca-pitoli organitza un espectacle televisat per humiliar la pobla-ció. Aquest joc consis-teix que dues persones de cada districte són obligades a sobreviure en un medi perillós i a lluitar a mort entre elles fins que quedi un sol supervivent. Quan la germa-na petita de la Katniss és escollida per parti-cipar-hi, no dubta a ocupar el seu lloc. I és que en un món deses-perat, l'esperança és l'últim que es perd.

Marina Vila


24

ANONYMOUS 2a Part

A l'anterior entrega de la revista ja us vam parlar de les activitats del grup de pirates infor-màtics.

Aquest cop us volem informar de les dar-reres coses ocorregudes. A principis d'any els d'Anonymous es van posar totalment en contra de la llei SOPA (Stop Online Piracy Act) i del recent tancament de Megaupload. Llavors, Anonymous va voler colpejar als governs on més mal els feia, en els seus marges de benefici. Ells van animar tota la població que no descarreguessen ni una cançó, ni tan sols de forma legal, que no anessen al cinema, ni com-pressen videojocs, ni revistes, ni llibres... En resum, van demanar-nos que evitéssem qualsevol tipus de consum cultural durant el mes de març i han obert un web, similar al Me-gaupload, anomenat Anonyupload, on la gent es pot continuar baixant cançons, pel·lícules, etc.

Laura Caballé i Sarai Gázquez

VIDEOJOCS EDUCATIUS

Els videojocs educatius afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cere-brals, com la motora, l'espacial i la cognitiva. Existeix una gran varietat de videojocs educa-tius, n'hi ha que fomenten la memòria, uns al-tres la part més creativa, uns altres t'ajuden a aprendre un idioma, uns altres afavoreixen el càlcul matemàtic, etc. A Internet podem trobar videojocs edu-catius gratuïts, com l'Edu365.cat, però les cases més importants, com Nintendo, Sony o Micro-

soft, també tenen els seus jocs educatius. Tot i que el 2012 ha si-gut un dels anys més marcats per la crisi, algunes d'aques-tes grans companyies han augmentat la fabricació de jocs com els de fantasia, d'ac-ció o els educatius. Alguns d'aquests jocs educa-tius són:

- Pictionary: Udraw (Wii): consisteix en ende-vinar les paraules a partir d'esbossos realitzats per altres membres del teu equip. Les paraules poden ser objectes, persones, accions, llocs, animals o un desafiament. - Art Academy

(Nintendo DS): videojoc que ha sigut molt po-pular ja que tracta de fer dibuixos seguint un model artístic, on pots aprendre tècniques de dibuix. Aquest joc ha estat crea per Headstrong Games i Nintendo SPD Group N.3. - Brain Training (Nintendo DS): bàsica-ment tracta d'activitats de lògica. També forma part de la línia de vide-ojocs “Touch! Genera-tions“ que va ser un dels primers videojocs d'aquella sèrie. Va arri-bar al mercat el maig de 2005 a Japó, a l'a-bril de 2006 a Estats Units i Canadà, i a Europa va arribar al juny d'aquest darrer any. Brain Training ha estat creat pel doctor Kawashima. - Earthpedia (Nintendo 3DS): Aquesta vegada Gakken et proposa posar-te a la pell d'un agent internacional que ha de dur a terme una sèrie d'investigacions sobre la vida i els coneixements de la Terra. Hi ha cinc categories: naturalesa, cultura, ciència i tecnologia, espai i llei sobrena-tural. Per a la PS3 i la XBOX 360 encara no ha sortit cap videojoc educatiu. Cal dir que encara que els videojocs edu-catius procurin afavorir el desenvolupament de la intel·ligència, també creen addicció.

Pau Ferri


25

WEBPENJATS EL COMERÇ ELECTRÒNIC

El comerç electrònic és una pràctica cada cop més habitual entre els internautes, ja sigui per la seva comoditat, possibilitat de comparacions amb altres productes, accés a productes difícils d'obtenir per altres bandes, etc. A l'hora de realitzar aquestes compres convé abans tenir en compte una sèrie de precaucions que a continuació us detallem. Recomanacions: - La primera de totes les recomanacions és que no facis cap compra sense la supervisió dels pares o tu-tors. - Comprar en llocs on saps d'algú de confiança que ja hi ha comprat. - El lloc on vols fer la compra ha de tenir visibles la identificació i la raó social de l'empresa (nom, direc-ció, CIF, tel...) que permetin contactar amb l’empre-sa d’una manera ràpida, directa i efectiva. General-ment les trobaràs a la part inferior del web. - Comprovar els costos de transport i els temps d'en-trega.

- Mirar les garan-ties que ofereixen i devolucions en cas d'algun defec-te en el producte. - Comprovar les diferents formes de pagament que admeten i que més s'adigui a les nostres necessi-tats.

- El venedor ha de lliurar el producte sol·licitat en un termini de 30 dies a partir de l’acceptació expressa del consumidor, en el cas que el comerç no ho pugui fer, ho ha de comunicar al consumidor hi ha de do-nar-li la possibilitat de recuperar l’import pagat. S'ha de tenir en compte que els consumidors que adquireixen un producte via Internet tenen el dret de desistir de la seva compra en un termini de 7 dies, a partir del moment en què es rep el producte. Les formes de pagament: Contra reemborsament És l'únic mitjà de pagament utilitzat en el co-merç electrònic que implica la utilització de diners en efectiu. Avui dia és un dels mitjans de pagament preferits pel consumidor en general, doncs garanteix el lliurament dels béns abans del pagament. Des del punt de vista del venedor aquest mitjà de pagament comporta dos inconvenients fonamentals: el retard del pagament i la necessitat de recollir físicament els diners per part de qui realitza el lliurament.

Càrrecs en compte (domiciliació) Es sol fer servir per a càrrecs periòdics per exemple per subscriure's a una revista. Targeta de dèbit o de crèdit La targeta de dèbit o de crèdit és el mitjà més popular i tradicionalment usat en el comerç electrò-nic. Per al comprador suposa el pagament al mo-ment de realitzar la transacció (dèbit). Per al vene-dor, suposa un cobrament ràpid, a canvi d'una petita comissió que li descompta el banc. Hi ha bancs que ofereixen serveis com a mesu-ra de seguretat alhora de realitzar pagaments amb targetes de crèdit com per exemple, el CaixaProtect de "La Caixa". A més també existeixen targetes específiques per a realitzar pagaments només per Internet. Et recomanem que consultis al teu banc per a més in-formació. Altres formes de pagament El PayPal és un dels altres mètodes que exis-teixen i molt utilitzat per els internautes, el qual ac-tua com a intermediari electrònic mitjançant la tar-geta de crèdit tradicional. Aquest sistema te l’objec-tiu d’assegurar la confidencialitat tant del venedor com del client ja que només cal donar una adreça de correu perquè es realitzi el pagament. Vigila sempre quan facis el pagament que la web si-gui segura. Això es nota en el encapçalament de l’a-dreça. Normalment l’encapçalament de qualsevol web sol ser http, en les webs segures aquesta és https.

R. Vázquez Administrador Intraweb


26

AUDICIÓ I TEATRE El passat dimecres 23 de maig, després de l’hora del pati, es va celebrar una diada especial, on hi va ha-ver música, teatre i premis. Com ja sabeu, aquest any no es va celebrar Sant Jordi i es va decidir traslladar-ho tot.

En primer lloc, hi va haver l’audició musical a càrrec de Leo Pérez i Joan Carles Julio i els seus res-pectius alumnes. Es van interpretar una sèrie de can-çons amb flauta, guitarra eléctrica, batería, òrgan, gong i xilòfon. Les cançons que van tocar van ser aquestes: Jue-

ves, de la Oreja de Van Gogh (cantada per l’alumna de 1r A Carmen Vega); Please don’t stop the music, Only

Girl, de Rihana; Thriller, de Michael Jackson; Vois sur

ton chemin, de Los Chicos del Coro (cançó que van interpretar amb els alumnes de francés); Blanco y ne-

gro, de Malú; The lazy song, de Bruno Mars; Marxa, peça amb molt de ritme, amb efectes sonors del gong, que va ser acompanyadaper la veu de Manu Aznar, que en narrava la història. A continuació es van lliurar els premis Sant Jordi als guanyadors (vegeu pàgina 21), els diplomes als participants en el Premi Protagonista Jove 2012 (pàg. 21) i els diplomes als participants en les proves Cangur 2012 (el nom del millor classificat de cada curs els trobareu a la página 19).

Per acabar vam tenir una obra de teatre. Els alumnes de teatre, dirigits per Manel Marqués, van fer una petita imitació d’alguns dels nostre professors, professores i personal d’administració. Va ser molt divertit perquè parodiaven alguns comportaments i gestos del nostre professorat que tant coneixem. Des-prés van representar un poema de Bertold Brecht en diferents estats anímics, un poema per a reflexionar sobre la diversitat i la desigualtat, i que tots vam com-prendre.

Maria Curto, Montse Fabra i Júlia Alegre Àlex Martí (3r) Joan Lluís Montesó (4t) PROVES CANGUR


27

CAPGROSSOS Els alumnes de l'Aula Oberta van accep-tar com un repte personal fer els capgrossos que representaran l'institut a partir d'una proposta del projecte Comenius. Posant en pràctica els seus coneixements

de plàstica i t ecno l o g i a , els alumnes han fet dos capgrossos: unA noia i un noi. P r imer van ser mo-delats amb argila da-munt d'una bastida per poder aguan-tar els més de 100k, i un cop modelats se'ls va fer un

motlle d'escaiola per poder positivar-los defini-tivament en fibra de vidre. La tasca final, des-prés de polir-los, va ser pintar-los. El noms, triats entre totes les propostes rebudes per part de tots els alumnes de l'insti-tut, han estat Delta i Ebre.

Manel Marquès, professor de VIP (S'interessen Maria Curto i Montse Fabra)

M U R A L S

OPTATIVA DE 4t L'Optativa de Plàstica de 4t ha estat fonamentada en dos premisses: interpretar i reciclar. També hi han participat els alumnes de l'Aula Oberta. Apro-fitant les capses de les pissarres digitals i les fustes dels palets vells hem forjat aquest treball que ha consistit en estudiar i in-terpretar obres pictòriques d'ar-

tistes cabdals del món de l'art presents als museus més impor-tants. S'ha treballat la composi-ció, el color, la forma i les escales i, a més a més, la biografia del autor i l'època en què va ser pin-tat. Els alumnes ho han fet en diferents grups per estimular la tasca en equip i la iniciativa. Aquest treball s'ha desen-volupat durant el 3r trimestre i

ha servit per posar en pràctica tot el que s'ha estudiat durant el curs i nodrir els valors que fan que els alumnes puguin assolir una maduresa intel·lectual amb seguretat, autoestima i satisfac-ció.

Manel Marquès,

professor de VIP

(S'han interessat per la notícia Sarai Gázquez i Laura Caballé)

calla. la revista que parla per tu

Documents