calassanç

7
Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 - Roma 1648) - Neix a Peralta de la Sal (Osca) al 1557 - Estudia Filosofia, Dret i Teologia a les universitats de Lleida, València i Alcalá de Henares - Es doctora a Lleida i s’ordena sacerdot al 1583 - Es trasllada a Roma al 1592 amb l’intenció d’obtenir un càrrec a la jerarquia eclesiàstica - Entre el 1592 i el 1602 va estar d’ajudant a una parròquia de la barriada del Trastévere on es va fer conscient de la gran quantitat de nens orfes i pobres que hi havia pels carrers

Upload: epsa-llengues

Post on 23-Jun-2015

260 views

Category:

Travel


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Calassanç

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 - Roma 1648)

- Neix a Peralta de la Sal (Osca) al 1557

- Estudia Filosofia, Dret i Teologia a les universitats de Lleida, València i Alcalá de Henares

- Es doctora a Lleida i s’ordena sacerdot al 1583

- Es trasllada a Roma al 1592 amb l’intenció d’obtenir un càrrec a la jerarquia eclesiàstica

- Entre el 1592 i el 1602 va estar d’ajudant a una parròquia de la barriada del Trastévere on es va fer conscient de la gran quantitat de nens orfes i pobres que hi havia pels carrers

Page 2: Calassanç

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 - Roma 1648)

- Decideix que a partir de llavors l’atenció a aquests nens serà la seva principal tasca i la materialitza obrint la que és considerada com a primera escola pública de la història

- Al 1612 trasllada l’escola a Sant Pantaleó que es convertirà en la casa mare de les Escoles Pies

- Ben aviat altres sacerdots s’uneixen a la tasca i neix l’Ordre de Clergues Regulars Pobres que s’extenen per la resta d’Itàlia, Espanya i Alemanya. Actualment aquests sacerdots són coneguts com a Pares Escolapis

Page 3: Calassanç

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 - Roma 1648)

- Anys més tard es produeix una crisi interna en l’obra i Calassanç és empresonat i interrogat per la Inquisició. En aquesta època es veu immers en una lluita d’interessos polítics i de intrigues de personatges ambiciosos que acaba amb la seva destitució del càrrec de General de l’Ordre que ell mateix havia fundat essent substituït per un dels seus detractors

- Durant els anys següents Calassanç cau en desgràcia i la Congregació perd categoria fins el punt que està a punt de desaparèixer

- Al 1648, encara en desgràcia, mor a Roma. Al 1656, el Papa Alexandre VII reconeix i rehabilita les Escoles Pies

Page 4: Calassanç

- Funda al 1597 la primera escola pública de la història

- Al 1610 escriu Documentum Prínceps en el que s’exposa els fonaments de la seva obra pedagògica i que va acompanyat d’un reglament per a mestres i d’un altre per a alumnes

- És el pedagog:• de la generalització de l’ensenyament a totes les classes socials• de la no discriminació social, racial o religiosa. És altament significatiu que en aquella època, en les seves escoles, hi hagués matriculats alumnes jueus i protestants (va ser tan gran el seu prestigi i universalisme que fins i tot de l’imperi turc li van arribar peticions per fundar escoles en el seu territori) • de l’organització escolar moderna en sistematitzar la graduació escolar en nivells i cicles en l’ensenyament primari, de formació professional i secundari

Page 5: Calassanç

- Continguts i ensenyaments:• Els alumnes aprenien a llegir en llatí i en llengua vernacla• A partir de la classe cinquena els alumnes eren repartits en dues seccions: la secció de matemàtiques pels alumnes que volien aprendre un ofici i la secció de gramàtica per aquells que volien proseguir estudis de lletres. Ambdos seguien en classes d’escriptura comunes on es feia especial atenció a la cal·ligrafia• Es dóna gran importància a les matamàtiques i en general a les ciències fins al punt que les Escoles Pies acaben tenint gran prestigi en aquests camps contrastant amb la poca importància que tenien aquestes disciplines a l’Europa del moment

- Va ser l’iniciador del mètode preventiu: en educació és molt millor preveure que reprimir i sempre va defensar la màxima moderació del càstig

Page 6: Calassanç

Calassanç va ser un home amb gran amplitud de mires. Per comprendre la seva personalitat és convenient parlar de les seves relacions amb un gran científic coetani seu: Gal·lileu Galilei (1564-1642).

Escolapis distingits de l’època van ser deixebles d’en Gal·lileu i van compartir i defensar les seves concepcions cosmològiques heliocèntriques contraposades al model de Ptolomeu (geocentrisme) que havia estat vigent durant tota l’Edat Mitjana.

Malgrat que Gal·lileu va caure en desgràcia i havia estat sancionat pels inquisidors, Calassanç va ordenar que els membres de la seva congregació li prestessin tota mena d’ajuda. Així va ser fins al mateix moment de la seva mort.

Page 7: Calassanç

"He trobat a Roma el millor camí per servir Déu fent el bé a aquests pobrets i no els deixaré per res del món“ (1602)

"Si des de l’infantesa són imbuïts diligentement els nens en la pietat i en les lletres, cal esperar, sens dubte, un feliç curs de tota la seva vida” (1621)

"Hem de castigar amb molta pietat, que així ho requereix el nom i la caritat que professem" (1624)

"Respecte a l'escola d'àbac, si hi ha algú que tingui disposicions per aprendre-ho, exhorti'l de la meva part i sigui vostè, el primer a aprendre-ho" (1634)

"Procuri perfeccionar-se com pugui de més en les matemàtiques, que pel que s'ha vist són molt grates al món" (1635)

"En castigar els escolars, siguin més aviat benignes que severs" (1643)

http://www.escolapia.cat/stcalas/historia.html