Cadena Perpètua 64 ELS NOSTRES REPORTERS

Contingut

Troballes a l’institut 1

Recollida de taps per la Hypomagnèsia Familiar

2

Un Institut actiu: Cèl·lules per tot arreu Sortides per la Castanyada Realitat Augmentada Visita al planetari Robòtics Parla, experimenta i xateja amb... Institut català de paleontologia La fundació de la Marató de TV3 visi-

ta l’institut Dos novelas ejemplares y un refugio Reforcem el castellà fent poesia!

3

Gent Nostra Són notícia! Gerard Moreno Els minyons de Terrassa Són artistes! José Luis Cantón Meritxell Sales

11

Articles breus 13

Exposició Tàndem 14

Centenaris 1r centenari de la Teoria de la Relativi-tat

7è centenari de la mort de Ramon Llull

18

Què se n’ha fet? 20

Dia Internacional contra la violència masclista

22

Dia mundial de la SIDA 24

Homenatge a... 24

Videojocs, música, literatura i cinema

Fifa 16 Wii Monopoly Mario Party 10. “Querido Jonh” “El viaje más largo” Critika y Saik “Mil millones de tapones”

25

Passatemps 28

Aquest trimestre destaquem la inauguració de l’exposició

“Fem ciència i aprenem”, que recull una mostra dels treballs realitzats per l’alumnat de l’ESO de l’Institut Rovi-

ra-Forns dins el projecte Escoles Tàndem, promogut per la Fundació Catalunya-La Pedrera, i amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Però no és aquesta l’única notícia d’aquest inici de curs.

A més de mostrar-vos les sortides organitzades des del centre, podreu trobar notícies destacades sobre gent de la nostra comarca i/o ciutat, com també fragments litera-ris d’escriptors del nostre institut. Però no només això,

centenaris, entrevistes, diades internacionals, crítiques de cinema, passatemps, i molt més.

Aquestes i moltes altres notícies hem procurat, entre tots els reporters, recollir-les per a vosaltres. Esperem que us agradin!

Josep M Guiu

TROBALLES A L’INSTITUT

Aquest trimestre, per dues vegades, hem ha-gut de telefonar al centre de protecció de fau-na salvatge de Torreferrussa. Les dues vega-des agents forestals d’aquest centre, que es

troba a Santa Perpètua, han acudit ràpida-ment a l’institut.

El motiu de la nostra trucada ha sigut una tro-balla inesperada al pati: ERIÇONS!

L’eriçó és un mamífer força freqüent a les nostres contrades. El seu

cos està recobert de punxes d’1mm de gruix per 2,5mm de llarga-

da. Com podeu veure a les fotografies és totalment inofensiu.

Acostuma a viure en boscos de tota mena, vores de bosc i llocs hu-manitzats com ara camps de conreu, jardins i parcs. A l’hivern, so-

vint s’acosta a les construccions humanes per protegir-se del fred.

Menja insectes, centpeus, cargols, llimacs, cucs de terra i, si es presenta l’ocasió, sar-

gantanes, granotes, ratolins, colobres i es-curçons. Complementa aquesta dieta amb ous i pollets d’ocells que nien a terra, glans i

baies.

És, en general, un animal solitari que fa vida activa al crepuscle, encara que, en dies hu-mits pot estar actiu tot el dia.

La seva aparició al pati va causar sorpresa i expectació, però també una enorme alegria. Van ser molts els que es van acostar a mirar-los i protegir-los. Això demostra el compromís en la defensa de la fauna salvatge de la majoria de l’alumnat de l’institut.

Ràpidament vam portar els animalets al departament de Ciències i Matemàtiques i vam telefonar a Torrefer-russa perquè els vinguessin a recollir. Pel que ens van dir, la seva feina després de recollir-los consistia a cuidar-los i buscar-los un lloc adient per viure.

1

CLASSIFICACIÓ

Regne Animalia

Fílum Chordata

Classe Mammalia

Ordre Erinaceomorpha

Família Erinaceidae

Gènere Erinaceus

Espècie E. europaeus

RECOLLIDA DE TAPS DE PLÀSTIC PER LA HYPOMAGNESÈMIA FAMILIAR

2

El nostre centre ha iniciat una recollida de taps i tapes de plàstic dur per col·laborar amb els nens/nenes malalts d’hypomagnesèmia familiar, una rara malaltia

genètica amb greus conseqüències per a la salut. A Santa Perpètua tenim un dels quatre casos que hi ha a la província de Barcelona.

La hypomagnesèmia pot causar una gran varietat d'alteraci-ons metabòliques, a causa d'un desequilibri entre l'absorció intestinal i l’excreció renal. Els ronyons són els responsables

de mantenir el nivell adequat de magnesi a la sang. La malal-tia es caracteritza per causar a la

sang nivells molt baixos de magnesi i calci, ja que són eliminats per l’orina.

Encara que el mecanisme que provoca la caiguda de calci es desconeix amb exactitud, es lluita per compensar-la amb suplements de vitamina D.

Aquesta malaltia es manifesta durant la primera infància amb convulsions generalitzades o altres símptomes relacionats amb un augment de l'excitabili-tat neuromuscular. És causa de transplantaments infantils de ronyons i greus problemes de visió. El retard en el diagnòstic pot tenir conseqüències mortals o causar greus seqüeles neurològiques.

Amb la recollida dels taps ajudem a la investigació que es porta a terme a l’Hospital de la Vall d’Hebron i que no compta amb finançament sufici-

ent. Aquests taps són venuts

a una empresa de Sant Cu-gat i esmicolats per al seu reciclatge. Així, fem una doble col·laboració amb els infants afectats i el medi ambient, alhora que edu-quem en valors com la solidaritat i l’empatia. Per a

més informació consulteu el web:

http://www.hipofam.org

Des de l’Institut Rovira-Forns donem les gràcies a alumnes i familiars per la seva col·laboració i els ani-mem a seguir col·laborant en aquesta gran causa!

El nostre cos utilitza el magnesi com a regulador i catalitza-dor de més de 300 sistemes enzimàtics. Cal mantenir la con-centració de magnesi a la sang dins d'un interval estret, con-cretament entre 1,7 i 2,2 mg/dl. Parlem d’hypomagnesèmia,

quan la concentració de magnesi en sang és de menys de 1.7 mg/dl.

CÈL·LULES PER TOT ARREU

Un Institut actiu

3

Dins la matèria de Biologia i Geologia de 3r d’ESO, en la

unitat “L’organització del cos humà”, hem realitzat un projecte

que ha consistit en la construcció de maquetes de cèl·lules de distints tipus mitjançant la reutilització de materials com cartró, envasos de plàstic i plastilina, entre d’altres.

Cal remarcar la creativitat i la imaginació mostrada pels alumnes en la confecció de les maquetes a través de les magní-fiques mostres de diversitat cel·lular que han creat! Tot un món de cèl·lules: vegetals, animals i bacteris que, com tots sabem, són la unitat funcional i estructural de tot ésser viu.

SORTIDES PER LA CASTANYADA

Com cada any, el passat divendres dia 30 d’octubre, tot l’institut va anar d’excursió. A la contraportada

interior en podeu veure un recull de fotografies triades entre les que ens han fet arribar tots els grups. Cada curs va anar a un lloc diferent:

Els de 1r d’ESO van aprofitar per patinar sobre gel a “l’Skating” de Barcelona. Els de 2n d’ESO van po-

der demostrar les seves habilitats esportives al poliesportiu de la Verneda de Barcelona. Els de 3r s’ho

van passar d’allò més bé jugant a bitlles. Els de 4t van patinar també sobre gel, però al Palau de Gel,

mentre que els de 1r de batxillerat van visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i els de 2n de batxillerat van anar al cinema.

Mireu què diuen els nostres alumnes!

4

El divendres 30 d’octubre, per celebrar la casta-

nyada, els alumnes de 1r de l'ESO vam anar a l’skating de Barcelona. A les 9 del matí ens van

recollir tres autocars per a les cinc classes. Quan vam arribar a l’skating vam esmorzar i després va

començar l'aventura. Després d'equipar-nos amb els patins vam entrar a la pista de gel. Tots donà-vem voltes al mateix sentit i tothom va caure o va ensopegar amb algú. Ho vam passar molt bé, ja que vam desconnectar de la rutina de les classes i dels estudis durant tot un matí.

Laia Lovera Padrós 1C d’ESO

SKATING 1r ESO

LA VERNEDA 2n ESO

Aquest any l’alumnat i professorat de 2n d’ESO

hem anat al barri de La Verneda (Barcelona) a gaudir de la sortida tutorial. Al seu poliesportiu hem fet tres activitats esportives diferents: - Kin-ball: Un esport creat per un professor d’Ed-

d’Educació Física de Canadà que té com a objec-

tiu eliminar l’individualisme en el joc i fomentar la

cooperació. - Zumba: Una disciplina dirigida a mantenir un cos fort i saludable mitjançant moviments de ball. - Llits elàstics: En vam provar de dos tipus. Ens vam quedar molt tranquils quan vam veure que hi havia una bona protecció al voltant! Gràcies a aquesta sortida hem après noves acti-vitats, hem jugat en equip, hem rigut, hem suat i , en definitiva, ens ho hem passat molt bé tots junts.

Alumnat de 2n d’ESO

SORTIDES PER LA CASTANYADA

5

Els alumnes de 3r de l’ESO vam celebrar la

Castanyada anant a la Bolera de La Maquinis-ta. Ens ho vam passar molt bé jugant a les bit-lles.

Les castanyes no ens van venir de gust, ja que va ser un dia bastant calorós. Alumnes i pro-fessors vam poder gaudir junts d'un matí per-fecte!

Alumnat de 3r d’ESO

LA BOLERA 3r ESO

PALAU DEL GEL 4t ESO

El passat 30 d’octubre l’alumnat de 4t d’ESO del nostre institut va celebrar la castanyada fent una sortida al Palau de Gel (complex F.C. Barcelona). Vam gaudir de l’activitat moltíssim!

Alumnat de 4t d’ESO

La visita dels alumnes de 1r de batxillerat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa va ser molt interessant i divertida. Els del grup B s'ho van passar molt bé al taller de magnetis-me i levitació. I els del grup A van poder fer una visita guiada pel museu, que va resultar molt interessant.

Professorat de 1r de Batxillerat

MUSEU DE LA CIÈNCIA 1r BATXILLERAT

6

Aquest curs els nois i noies de 1r de l'ESO han gaudit d'un dels primers contactes amb la Realitat Augmenta (AR) A través de l'aplicació gratuïta Quiver i aprofitant l'entrada de la tardor, el nostre alumnat ha realitzat una activitat sobre AR. L'activitat consistia a personalitzar amb textures i colors una sèrie de làmines temàtiques. Posteriorment han pogut visualitzar-les mit-jançant una aplicació mòbil i han descobert diferents possibilitats d'AR. Han gaudit d'efectes com, per exemple, carbasses plenes d'efectes com moviment i música, però conservant els seus propis dissenys. Aquesta activitat forma part d'una sèrie de propostes didàctiques que tenen com a objectiu introduir l'AR a l'alumnat, professorat i resta de la comunitat educativa del nostre centre. Ha resultat una activitat força engrescadora per tots els nois i noies que l'han realitzat. Després d'aquesta experiència demanen al professorat continuar realitzant activitats d'a-quest tipus.

REALITAT AUGMENTADA

J.M. Guiu

VISITA AL PLANETARI DE GRANOLLERS

Els nois i noies de 1r d’ESO han anat a visitar el planetari del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

En el marc del projecte Tàndem, en el qual col·laboren la Fundació Catalunya-La Pedrera, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Rovira-Forns de San-ta Perpètua de Mogoda l’alumnat de 1r d’ESO va fer una visita al planetari del Museu de Ciències Naturals de Grano-llers. Com que aquest curs són més de 100 alumnes a 1r, la visita es va fer en dos dies: el dia 1 de desembre hi van anar els de 1rC, 1rE i la meitat del 1rD i el dia 4 de desembre els de 1rA, 1rB i la meitat que quedava del 1rD. La visita al planetari es va complementar amb una visita als jardins de l’edifici, on hi ha una representació de la flora mediter-rània. Finalment la sortida va acabar amb una visita a una exposició en què s’explicava la vida dels ratpenats de Ca-talunya.

Laura Florido, 4t d’ESO A

ROBÒTICS

El passat 5 de novembre, els estudiants que cur-sem l’optativa de tecnologia de 4t d’ESO vam dur a

terme un taller de robòtica a l’Escola Politècnica

Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM). Tots

els alumnes teníem moltes expectatives amb aquesta excursió, ja que es tractava d’una iniciació

a la robòtica i, segons els nostres pares, som la ge-neració tecnològica.

L’activitat va consistir en la construcció i la progra-

mació d’un robot LEGO Mindstorms NXT per a la

realització de diferents tasques. El primer repte con-sistia a fer-lo girar 4 vegades en un angle de 90º formant un quadrat. Un cop comprovat el seu correcte funcionament vam afegir al robot quatre fases de construcció i programació per transformar-lo en un robot més complex. El resultat de cada fase va ser correcte en gairebé tots els grups; aturar-se davant una línia negra del terra, aturar-se davant la paret sense ensopegar i colpejar una bola vermella.

La sortida va ser entretinguda i gratificant i va fer sorgir forts interessos per la matèria per part d’uns

quants alumnes, així com també va ser valorada positivament per tot el grup.

7

El projecte “ Parla, experimenta i xateja amb algú que fa ciència experi-mental a Barcelona... I a Catalunya” de l'Observatori de la Difusió de la

Ciència de la UAB, arriba a l'Institut Rovira-Forns!

Amb l'objectiu d'apropar la ciència a l'alumnat es realitzaran un seguit de tallers on investigadors de

diferents àmbits explicaran com és el dia a dia d'un científic i faran una pràctica relacionada amb el seu àmbit. Prèviament al taller, l'ambientòleg Sergi Cantos ha fet una petita introducció al projecte d'investigació de l'ODC sobre els estereotips que tenen els alumnes dels científics.

El 10 de desembre la biòloga Mariona Esquerdo Barragán va fer una exposició als alumnes de 4t d'E-SO que cursen la matèria de Biologia, sobre enginyeria genètica titulada “La genètica, com obtenir una mascota fluorescent?”, en la qual va explicar els diferents me-

canismes utilitzats per obtenir organismes transgènics, per exemple: com obtenir ratolins fluorescents introduint el gen de la fluorescèn-cia d'una espècie de medusa a un zigot de ratolí. Per finalitzar el taller els alumnes van realitzar una extracció d'ADN de les cèl·lules de la seva pròpia mucosa bucal, utilitzant una tècnica molt senzilla amb sabó que trenca les cèl·lules i etanol que fa precipitar la molè-cula d'ADN.

Maria Cinta Quintero

PARLA, EXPERIMENTA I XATEJA AMB...

INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA

El 24 de novembre hem visitat l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell amb els alumnes de 4t d'ESO, alumnes que ara estudien a la matèria de Biologia la unitat de l'evolució.

Allà els han fet una visita guiada on han pogut veure una rèplica d'un Tita-nosaurus, el protagonista d'enguany del concurs de relats i contes “Històries Fòssils” que convoca l'ICP.

També han realitzat un taller d'investiga-ció on calculaven el volum cranial de diferents cranis d'espècies com l'Homo Neanderthalensis, l'Homo Habilis, l'Ho-mo Ergaster, l'Australopithecus Afaren-sis i també els cranis d'ells mateixos, l'Homo Sapiens. Amb el peu de rei han mesurat les diferents longituds cranials i han calculat els volums, han representat les dades gràficament, les han analitzades i, posteriorment, han extret conclusions sobre l'evolució de la capaci-tat cranial dels avantpassats de la nostra espècie.

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per la Televisió de Catalu-nya i la Fundació La Marató de TV3 que està enfocat a l’obtenció de recur-

sos econòmics per la investigació científica de malalties que no tenen cura. L’edició de 2015 de la Marató s’ha dedicat a la diabetis i l’obesitat, malalties

molt comunes a Catalunya. Caterina Rodríguez, biòloga de la UAB i voluntà-ria de la Fundació La Marató de TV3, ha realitzat al nostre institut unes xerrades informatives per a l’alumnat de 3r i 4t de l’ESO en les quals s’ha explicat tot allò relacionat amb aquestes malalties.

D’una banda, la diabetis és una malaltia metabòlica crònica que afecta tothom: homes i dones, per-

sones joves i grans i que apareix quan el nostre cos no pot regular la quantitat de sucre (glucosa) que té a la sang. D’altra banda, l’obesitat és una malaltia que consisteix en l’acumulació de greix en el

cos i en els òrgans que provoca diverses complicacions; no és un problema estètic. De fet, l’OMS

(Organització Mundial de la Salut) la considera un pandèmia.

En els últims anys, els tractaments de la diabetis i de l’obesitat han

aconseguit millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones

afectades. Però la diabetis i l’obesitat són encara dues malalties

cròniques: cal continuar investigant per trobar-ne les causes i una solució definitiva. I és per aquest raó que la Fundació de la Marató de TV3 s’ha dedicat a elles aquest any.

8

Maria Cinta Quintero Santiago

LA FUNDACIÓ DE LA MARATÓ DE TV3 VISITA L’INSTITUT Empar Dalmau

Sara Pérez y Paula Soto, 2n Batx. A

DOS NOVELAS EJEMPLARES Y UN REFUGIO

El pasado 18 de noviembre, los alumnos de lengua castellana de 1º de bachillerato y alumnas de

literatura castellana de 2º de bachillerato, tuvimos la gran suerte de ver representadas dos obras de

las Novelas Ejemplares del gran Miguel de Cervantes.

Las novelas de las que disfrutamos fueron La espa-

ñola inglesa y Las dos doncellas; ambas escritas y

recopiladas en el siglo XVI (Siglo de Oro español).

La compañía (Factoría Teatro) encargada de adap-

tar estas obras en el Teatre Neu, constaba de un

número muy reducido de actores, tales como tres.

Debemos destacar la gran valentía y preparación de

estas personas por ser capaces de mostrarnos a

tantos personajes siendo solo un trío.

En La española inglesa, la protagonista en ningún

momento fue vista y esto daba lugar a la imaginación, mientras que en Las dos doncellas aparecían

todos los personajes de manera rotativa.

Al acabar esta representación, nos dirigimos a la

Plaça del Diamant, nombre que posteriormente

adquirió la novela de Mercè Rodoreda, situada

en el barrio de Gràcia. Allí se encuentra uno de

los refugios antiaéreos de Barcelona construido

durante la Guerra Civil y por los vecinos del ba-

rrio. Previo al “tour”, un amable guía nos situó en

el contexto histórico de los años 30 y cómo las

bases militares italianas y españolas empezaron

con los bombardeos en la Ciudad Condal.

Al entrar en el refugio hay unas escaleras muy pronunciadas que van a parar a un sistema de pasi-

llos muy estrechos en los cuales la gente se escondía y esperaba a que acabaran los bombardeos.

El lugar era, cuanto menos, frío y asfixiante; te hace tomar conciencia de lo duros que fueron esos

años para nuestros abuelos.

9

REFORCEM EL CASTELLÀ: FENT POESIA!

Els alumnes de l’assignatura optativa Reforcem el castellà de 1r d’ESO ens han enviat dues

poesies que han elaborat durant les classes de la matèria. Una assignatura que a més de reforçar el castellà, com el seu nom indica, també dóna pas a la creativitat literària!

YO

Soy hija de Isa y Jaime,

tengo un hermano muy grande, mi mejor amiga es Ainhoa

ahora se siente un poco sola pero yo nunca me olvido de ella porque para mí es mi gemela,

somos muy parecidas más que yo y mi prima, y tengo una enemiga

que tiene muy mala espina.

Yo soy morena y muy friolera,

de huesos duros como un muro, de cara ancha

y de frente amplia, de cuello corto

y de dientes blancos, de cejas gruesas orejas pequeñas,

pelo castaño y ojos pequeños.

Dicen que soy sabia

pero yo me veo despistada, bastante atrevida

pero sin salir de la línea, alegre y divertida como mi amiga, muy orgullosa

y por eso me he llevado muchas broncas, siempre tengo que tener razón

o si no te guardaré algo de rencor.

Dicen que soy el tiempo que camina, que nunca para y va deprisa.

Carla Romero Pineda

1rD

MI PERSONA

Me llamo Iván,

y mis versos mostrarán lo que no se ve de mi persona,

mi mente siempre razona, y por imaginarme con corona,

cierta gente me cuestiona.

Soy simpático y un poco vago, aunque por ser vago a veces naufrago.

Soy amable y sociable, y a las mentiras vulnerable.

Soy buen amigo de mis amigos, y todos son testigos,

aunque los que mienten sufren castigos, porque perdono pero no olvido

y si no perdono seguramente ya me has perdido.

Espero que lo hayas sentido,

pero aquí ya me despido.

Iván Huertas 1rC

10

MINYONS DE TERRASSA:

CELEBRACIÓ PER PARTIDA DOBLE

El grup casteller aconsegueix una fita històrica en la celebració de la seva 37a diada.

Els minyons de Terrassa, colla de castellers d’aquesta ciu-

tat, han aconseguit carregar un 4 de 10 amb folre i mani-lles, castell mai fet en la història. És un castell de gamma extra de 10 pisos d'alçada i 4 persones per pis. Ho han fet durant la celebració de la 37a edició de la seva diada. A més a més, també han aconseguit fer el seu quart 3 de 10 de la temporada.

Aquesta colla es va fundar l’any 1979, la primera colla cas-

tellera del Vallès Occidental. És una de les millors colles castelleres de la nostra comarca. Enhorabona, minyons!

GERARD MORENO NOU

JUGADOR DEL RCD ESPANYOL L’exestudiant de l’Institut Rovira-Forns

comença una nova aventura a l’Espanyol

Gerard Moreno, antic alumne del Rovira-Forns, ha fit-xat aquest estiu per l’Espanyol. El davanter de 23 anys

nascut a Santa Perpètua arriba al club “periquito” pro-

cedent del Vila-real, on va militar la temporada passa-da amb un rol més secundari.

L’atacant ja va jugar a la cantera de l’Espanyol, i des-

prés va estar una temporada al Badalona, d’on el va fitxar l’equip “submarí groc”. Va jugar 2 tem-

porades al filial de l’equip groguet i al 2013 va estar cedit al Mallorca. La següent temporada va

tornar al Vila-real.

Li desitgem tota la sort del món en aquesta nova etapa en el club blanc-i-blau.

11

Nadia del Olmo, Wendy Jiménez i Adrián Muñoz

GENT NOSTRA

Secció destinada als nostres artistes en el sentit més

ampli de la paraula

Marc Casado

SÓN NOTÍC

IA

ESTA CRIATURA MÍA

No puedo dejar de mirarla, es imposible. ¿Quién es esa criatura amorfa que me visita? ¿Por qué se me aparece sin remedio, día tras día, condenándome a sufrir hasta el llanto por el puro terror de verla observándome? No es violenta. Nunca me ataca. Simplemente está ahí, regodeándose en el cúmulo de sensaciones pavorosas que me provoca. Sabe que va a ganar. A ve-ces me mira con un punto de lástima que se pudre en la cuenca de sus ojos ca-davéricos hasta convertirse en desesperación. Unas cuencas desacordes con el resto de su cuerpo, que es voluminosamente deforme, como un gigantesco saco de carne podrida. Incluso puedo sentir que a través de su piel emana un insopor-table hedor, como si la mugre y la suciedad recorrieran su grasiento cuerpo por debajo de su fina capa de piel pálida. Todo en esa criatura es enorme y antinatural, y se deforma al mínimo contacto con la mirada. Sólo con observar los dedos de sus manos, estos inician un crecimiento aterrador: se inflaman de manera atroz hasta que se convierten en una especie de masa de infecta carne de monstruo que destila grasa y puru-lencia a través de lo que en un apéndice corporal normal hubieran sido las uñas. Si, con espanto, dirijo mi mirada a sus piernas, estas comienzan a engordar rápidamente en torno a las rodillas, hasta convertirse en pilares bamboleantes que apenas pueden soportar aquella mole pavorosa. El cuello se pliega como un macabro acordeón de pliegues de piel y carne, el abdomen crece y se derrumba sobre su sexo a una velocidad vertiginosa. Únicamente sus ojos con apariencia de cadáver continúan interrogándome en me-dio de su asqueroso rostro inflamado.

Es entonces cuando asumo la victoria de la criatura, mi derrota, que ella y yo conocemos de ante-mano, y de la cual no sé si alguien me ayudará a escapar alguna vez. Aparto la mirada del espejo, me agacho junto al retrete y dejo que mis dedos intenten arrancar de mí a ese monstruo que me está matan-do día a día.

(del llibre El error evolutivo, Ediciones eE Pez, Méxic)

EXAMEN

Sempre m’engresca la calma que regna quan el silenci ens envolta escrivint (en gaudirem fins que sentim el ring) fins reconèixer que és Caos qui regna. Moments d’enfollida creació; muses dansant al cervell, talment boig. Moments de plena benedicció: sang que envaeix el desig color roig. L’alumne que escrivint la llengua treu tot recordant quan aprenia a escriure -tot lluminós, l’escola i el ser lliure- sorprès per la mirada de Guineu bufa i mostra que no és cec i que hi veu: quan no du ulleres de sol sent la veu. (del llibre de poemes Els arbres caminen, editorial Bosc de Birnam)

12

GENT NOSTRA

FRAGMENTS LITERARIS DELS NOSTRES ESCRIPTORS

SÓN ARTIS

TES

Jo faig narrativa!

José Luis Cantón, professor de Lengua y Literatura Castellana de l’IES Rovira Forns

Meritxell Sales, professora de Llengua i Literatu-ra Catalana de l’IES Rovira-Forns

Jo poesia!

EL DIA QUE LA FÍSICA VA CANVIAR

Ara fa 100 anys, un 25 de novembre de 1915, Albert Einstein publicava la seva Teoria General de la Relativitat. Amb aquesta publicació, que era una ampliació de la que havia fet l’any 1905,

Einstein va canviar la física del moment. Encara avui dia les seves aportacions sorprenen a la majoria de persones.

Newton havia descrit la gravetat com una força que actua a distància. La famosa fórmula de Newton, la que diu que la força d’atracció que hi

ha entre dos objectes és directament proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa, encara ara per ara s’estudia a tots els

centres de secundària del món. Einstein canvià el concepte. A partir d’ell, la gravetat s’ha de

considerar com una conseqüència de la curvatura de l’espaitemps. Sí, heu llegit bé! L’espai i el

temps s’han de considerar com una única cosa que es pot estirar, corbar, encongir i, en definitiva,

deformar.

Per entendre-ho una mica, podem imaginar l’espaitemps com una tela elàstica molt tensa. Quan al

seu damunt hi posem un objecte, com ara el sol, aquesta tela, l’espaitemps, es deforma originant

una curvatura. Els planetes no giren al voltant del sol perquè aquest els estira cap ell, sinó que es mouen per la deformació l’espaitemps.

La primera prova que demostrà que la Teoria era correcta es va obtenir el 26 de maig de 1919. La Teoria de la Relativitat predeia que, donat que el sol corbava l’espaitemps del seu voltant, la llum

d’una estrella situada darrera del sol per a un observador terrestre es desviaria i es podria veure.

Aquell 26 de maig, un equip de científics comandat per l’astrofísic Arthur Eddington va aprofitar un

eclipsi total de sol per fotografiar una estrella que es trobava darrera d’ell!

Amb motiu del centenari són moltes les revistes que han publicat articles al respecte. A les següents adreces hi trobareu dibuixos i infografies diverses que us ajudaran a entendre el que hem explicat:

Josep Maria Guiu

18

RAMON LLULL: PRIMER GRAN

PENSADOR DE LA CULTURA CATALANA

La Fundació Ramon Llull i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van declarar al juliol d’aquest any la

commemoració de l’any Llull, que se

celebrarà entre novembre de 2015 i novembre de 2016 amb motiu del 7è centenari de la seva mort. No se sap amb exactitud la data de la mort del mallorquí, és per això que la celebració del 7è centenari de la seva mort comprèn entre 2015 i 2016 (la seva mort ha estat datada entre 1315 i 1316). En el marc de la commemoració està previst programar conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la vida i l’obra de

Ramon Llull en tots els seus vessants.

La importància d’aquest autor i el llegat que ens ha deixat són d’un valor incalculable i fan de la

nostra llengua i cultura una de les més prestigioses d’Europa des de l’època medieval.

Llull fou el primer pensador que va difondre la seva obra en una llengua romànica; hem de pensar que al s. XIII la llengua dominant de divulgació científica i literària era encara el llatí. Tot i això, el nostre autor escrivia també en àrab, llatí i occità. El català el feia servir per arribar al seu poble; el llatí, per convèncer els intel·lectuals; l'àrab, per arribar als infidels i, el provençal, per fer poesia trobadoresca. Com podem observar, el seu camp de coneixement no només abraçava la filosofia i la teologia, va escriure molts tractats de divulgació científica i tècnica, i fou el primer que va escriure novel·la moral. Per tot això, Ramon Llull ha estat traduït en nombroses llengües i és, encara avui en dia, un dels escriptors en llengua catalana més internacionals.

De la celebració de l’any Llull i de la figura de l’escriptor en el 7è centenari de la seva mort, se

n’han fet ressò molts mitjans. En els següents enllaços podeu ampliar aquesta informació, així com

conèixer de manera més detallada la vida i obra del primer escriptor que va fer del català una llengua literària:

Verònica Crespo

19

ARTICLES BREUS

Estem d’enhorabona! Del 30 de novembre al 11 de desembre d’ enguany, París ha acollit la 21a Conferència de les Parts (COP 21 CMP11) sobre canvi climàtic en el marc de les Nacions Unides. La CO-P21, també coneguda com a París2015, ha estat una de les COPs amb major re-llevància, ja que s’ha arribat a assolir un acord global per limitar l’escalfament glo-bal a un nivell inferior dels 1.5ºC!

L’especial rellevància d’aquesta COP és que, en un principi, es volia arribar a l’a-cord de no superar els 2º en l’esclafament global, i sorprenentment, han estat tots d’acord i han proposat mesures conjuntes per no superar els 1.5º.

CONFERÈNCIA DE L’ONU SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

GIVING TUESDAY, PER FI UN DIA AMB SENY

Després de la febre consumista del Black Friday i del Cyber Monday (dies copiats dels EUA per consumir, consumir i consumir), ens arriba des d’allà mateix

un dia solidari, el Giving Tuesday. Aquest dia consisteix a ser solidaris amb la gent més necessitada, ja sigui amb diners, aliments, temps, investigació, etc. A Catalunya s’han recaptat fins ara

155.000 euros, segons l'organització.

"Fes créixer el cor, uneix-te al moviment", diu el lema d'aquesta iniciativa que ha comptat amb 210 entitats participants i 4.494 donants particulars. Tot el que es recapti anirà destinat a cau-

ses com la infància, la salut, la cooperació, el medi ambient i la recerca. A banda de diners, també es podien fer donacions de temps o sang. Per molts més dies solidaris!

13

EXPOSICIÓ “FEM CIÈNCIA I APRENEM” PROJECTE TÀNDEM

El passat dia 3 de desembre, a l’espai 1 de la Granja va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Fem

ciència i aprenem”, que recull una mostra dels treballs realitzats per l’alumnat de l’ESO de l’Institut

Rovira-Forns dins el projecte Escoles Tàndem, promogut per la Fundació Catalunya-La Pedrera, i amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’acte va ser presentat pel director del centre, Jordi Monsó, i van intervenir la senyora Isabel Gar-cía, alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda, el senyor Lluís Baulenas, director dels Serveis Terri-torials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament, el senyor Lluís Farrés, director de l’àrea

de coneixement i recerca de la Fundació Catalunya-La Pedrera i la senyora Teresa Escalas, de l’O-

bservatori de la Difusió de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’acte va assistir un públic nombrós, entre el qual es

trobaven diferents regidors de l’Ajuntament, la inspecció

d’ensenyament, representants de les diferents entitats

del poble, representants d’altres centres educatius de la

població, professorat i PAS del nostre centre, i també una representació de les famílies i de l’alumnat del cen-

tre.

Jordi Monsó

14

“FEM CIÈNCIA I APRENEM”

L’exposició “Fem ciència i aprenem”, que restarà oberta fins el dia 29 de gener de 2016, és el

resultat de dos cursos de feina i inclou 10 àmbits de treball:

1. 1r Gran Premi de cotxes elèctrics.

2. Com vols que sigui el nostre planeta?

3. Saps el que menges?

4. Un viatge per l'Univers.

5. Els sentits que ens il·luminen.

6. De què està fet el món?

7. Cèl·lules per tot arreu!

8. Posa molècules a l’aire.

9. Juga, guanya i aprèn matemàtiques.

10. La ciència escolta: Valorem l’exposició.

INFORMACIÓ PER VISITAR L’EXPOSICIÓ

Lloc: Biblioteca Municipal Josep Jardí. Espai 3.

Dates: Del 4 de desembre al 30 de gener.

Horaris: Dijous i divendres de 18 a 20:30 h.

Dissabtes d’11 a 14 h.

Darrers diumenges de mes d’11 a 14 h.

[Altres horaris contactar amb l’Institut Rovira-Forns]

15

“FEM CIÈNCIA I APRENEM”

Entre moltes de les visites que ha rebut ja l’exposició,

destaquem la visita de dos grups de sisè de l’escola

de la Florida de Santa Perpètua, el dilluns dia 14 de desembre.

16

“FEM CIÈNCIA I APRENEM”

Estar a la inauguració de l’exposició “Fem ciència

i aprenem” del Projecte Tàndem ha sigut una ex-

periència molt interessant i engrescadora, tot i que els alumnes estàvem una mica nerviosos... Com a experiència personal només tinc bones paraules, ja que sentir-me partícip d’un projecte tan gran i

amb tant de prestigi em fa sentir orgullosa.

El fet de ser allà, explicant a la gent tot el treball que hem dut a terme durant els últims temps, un treball que has fet tu i que ningú millor que tu el pot explicar. Per primer cop he sentit que he expli-cat una cosa amb una seguretat excepcional, a diferència de quan hem de fer un examen o aprendre alguna cosa de memòria. És per això

que també me n’he adonat que amb aquesta metodolo-

gia el que fem és “aprendre a aprendre”, com deien els

alts càrrecs el dia de la inauguració, les coses es deduei-xen intuïtivament, i no amb els colzes.

El moment més gratificant per a mi i pels meus com-panys va ser veure els nostres familiars, ens va donar molta tranquil·litat. Finalment, he de destacar que tenir als familiars allà, i a diferents representants de les institu-cions allà present, i tots (tots, tots!) escoltant al jovent trenca amb els tòpics de la societat i ens fa veure que els adults també ens escolten i també poden aprendre algu-na cosa de nosaltres!

Gràcies a tots els assistents. I qui no hagi vist l’exposició,

endavant! No us en penedireu!

17

L’EXPOSICIÓ VISTA PER

UNA ALUMNA Laura Campos

QUÈ SE N’HA FET? Nàdia del Olmo

1. Quan vas acabar l'insti-tut?

A l’IES Rovira Forns vaig

acabar l’any 2011, després

de 6 anys: 4 d’ESO i 2 del

batxillerat tecnològic.

2. Quins records tens de la teva època d’estudiant?

Recordo les divertides inun-

dacions que patíem a l’edif-

ici vell, pujats a sobre les taules i sortint per les fines-

tres amb l’ajuda dels bom-

bers; els patis a la cantina, els consells escolars, la jor-

nada de portes obertes, la celebració de Sant Jordi i sí, per aquells professors

que estan llegint això, tam-bé recordo les seves clas-ses.

3. Eres bon estudiant?

Bona pregunta! Això t’ho

podrien dir els professors que em van tenir. Però bé,

si la pregunta és si me’n

considero, la resposta és sí; potser no dels millors, però

ho intentava!

En aquesta ocasió hem parlat amb l’Oriol Alonso.

Només fa quatre anys que va acabar els seus estu-dis al Rovira-Forns però ha tingut temps de fer moltes coses, com po-dreu comprovar si llegiu l’entrevista que li hem fet.

L’Oriol és tot un exemple

a seguir!

20

4. Què has estudiat després

d’acabar l’institut?

Vaig estudiar un cicle formatiu de grau superior en Realització d’Au-

Audiovisuals i Espectacles a l’EM-

EMAV (Escola de Mitjans Audiovi-suals) de Barcelona i un curs de regidoria d’escena al TTE (Taller

de Tecnologia de l’Espectacle) de

l’Hospitalet de Llobregat.

5. On treballes? En què consis-

teix?

Actualment treballo a Avisual

PRO, una empresa de lloguer de material audiovisual de Barcelo-na, com a tècnic audiovisual i community manager. La meva feina consisteix en la posada

apunt de tot el material que et pu-guis trobar en el rodatge d’una

pel·lícula, també faig el disseny gràfic i web de l’empresa, així

com la seva presència en les xar-xes socials. Anteriorment també

he treballat com a regidor i tècnic d’espectacles teatrals i esdeveni-

ments i com a operador de càme-ra en càstings de cinema i televi-sió.

6. Ens han dit que t'agrada molt el teatre. Per què t'agrada tant? Quin és el gènere tea-tral que t'agrada més? En quina edat vas iniciar-te en aquest món?

El teatre és una altra forma de veure la vida, amb el cos i la veu d’una altra persona, el teu

personatge. Ho podríem definir com una des-connexió total del món real i és per a això que m’agrada tant. M’agraden tots els gèneres per

igual, però si n’hagués d’escollir un segurament

seria la comèdia, per la seva exageració i defor-mació total de la realitat.

Vaig iniciar-me en aquest món quan era ben petit que vaig començar a fer una extraescolar a l’escola Bernat de Mogoda, abans però, jo ja

feia les meves pròpies obres a casa amb el tea-tre de guinyol i les titelles.

7. Actues en alguna companyia teatral? Quin tipus de personatge t'agrada més interpretar?

Sí, estic al grup de teatre Tàndem de Santa Perpètua de Mogoda, un grup de teatre ama-teur amb més de 40 anys d’història del qual

em sento orgullós de formar-ne part.

Tots els personatges sempre són ben rebuts per mi, però sempre és més agraït fer perso-natges que siguin totalment diferents a la teva personalitat i que et suposin un repte; un dels que més m’ha agradat fer ha sigut en Chris-

topher Wren, un jove boig en una de les millors obres teatrals de la història: La ratera, d’Aga-

tha Christie. Amb aquest personatge vaig gua-nyar un premi per la meva interpretació al con-curs de teatre de Calella.

8. És per a tu un hobby o t’agradaria dedi-

car-t’hi sempre? Et sents realitzat o tens

altres ambicions?

El teatre, quant a interpretació, el considero un hobby. Professionalment parlant m’agradaria

treballar al “backstage”, que és el que hi ha dar-

rere l’escenari, com a regidor d’escena, que és

qui controla el correcte desenvolupament de les obres de teatre. Em sento molt realitzat, treballo en el món que he estudiat i que m’agrada, faig

teatre i tinc una família, uns amics i una parella perfectes! De totes maneres, sempre es pot arri-bar a més, no?

9. Quin és el teu actor de teatre preferit?

En el meu cas actriu, és la Clara Segura. Gau-deixo molt quan la veig actuar, perquè veig que ella també gaudeix i això m’omple molt.

10. Què fas en el teu temps lliure?

Doncs a part de teatre, que ja ha quedat bas-tant clar, faig ràdio a l’emissora municipal i m’a-

grada passejar i estar una estona amb els meus amics i parella.

11. Ens donaries algun consell sobre l'insti-tut i el després de l'institut?

La resposta a aquesta pregunta i en clau de reflexió, és:

“La vida és una obra de teatre que no permet

assajos... Per això canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida, abans que el teló baixi i l’obra acabi sense

aplaudiments” (Charles Chaplin)

Moltes gràcies per les teves paraules, Oriol.

Et desitgem el millor!

21

Amb motiu d’aquesta diada, dues setmanes abans, el dia 7 de

novembre es va fer la marxa estatal contra les Violències Mas-clistes a Madrid. Un acte de protesta per lluitar contra les dese-nes d’homes que cada any maten a les seves dones.

Des de l’any 1995, 1.378 dones han estat assassinades pels

seus marits i, només l’estiu de 2015, han sigut assassinades 37

dones a mans dels seus marits, 8 d’elles menors. Per tots

aquests crims es va convocar aquesta marxa estatal. Esperem que durant el llarg del 2016 tots aquests crims no es duguin a ter-me.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA

MASCLISTA

25 DE

NOVEMBRE

Marc Casado Àlex Expósito

El dia internacional contra la violència masclista se celebra el 25 de novembre de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) des del 17 de desembre de 1999. La data commemora alhora l’assassinat de les germanes Mirabal, tres

activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a visitar els seus marits, empresonats en mans de la policia secreta del d’aleshores dictador de la República Dominicana.

22

23

Amb motiu d’aquesta data hem vist a classe un poema recitat a l’estil lipdub per gent de diverses

edats i sexes del cantant i polític valencià Josep Nadal. El text diu el següent:

L'amor amb violència no és amor, ni ho són les nits de temor i de ràbia.

Totes les persones tenim dret a decidir amb qui compartim la vida, i a decidir quan canviem de camí.

L'amor no sempre és per a sempre. Tenim dret a perseguir els nostres somnis.

Som les dones que trenquen les reixes

les filles de la llum i del llentiscle. Lluernes a l'estela de dones valentes

que ens han dut fins ací.

Denunciem el dolor i la mort en vida de tantes. Denunciem l'actitud possessiva,

el menyspreu quotidià, la cosificació dels cossos.

Som hòmens de veres que no compren dones ni les controlen,

ni volen ser prínceps de cap presonera. Persones que saben de la llibertat dels cossos

de les mirades.

Persones per damunt de les imatges de les modes

i les fòbies que modela la pantalla.

Persones construint contra la nit

relacions des del respecte.

L'amor amb violència no és amor no és amor.

El podeu veure aquí!

HOMENATGE A ...

El dia internacional de l'acció contra la SIDA es commemora l'1 de desembre de cada any, i es de-dica a donar a conèixer els avenços contra la pandèmia de VIH/SIDA causada per la extensió de la

infecció del VIH/SIDA, així com a conscienciar la gent sobre les causes i perills de la infecció.

Actualment, hi ha més persones que tenen accés a tractaments, però no sempre ha estat així. Tot i això, el nombre de casos amb la infecció han

minvat un 35% des de l’any 2000. Cal destacar també que les morts ocasi-

onades pel SIDA també han disminuït en un 42% des de l’any 2004, any amb la xifra més elevada de morts.

Els dirigents de tot el món van assumir, en el marc dels objectius de desen-volupament sostenible aprovats al setembre, el compromís unànime de po-

sar fi a l'epidèmia SIDA l’any 2.030. Esperem que en uns anys la SIDA sigui

només un mal record del passat!

El professorat del nostre institut vol dedicar aquesta secció al servei de la cafeteria. Ha arribat el ben merescut moment de felicitar a tots els responsables del servei de bar i menjador pel seu es-forç i l’estima que han posat des de fa anys a donar un servei acurat, ple de dedicació i de professi-

onalitat, sempre amb un somriure educat i sincer.

Gràcies a tots tres, i que ens feu gaudir molts anys més de la cuina casolana i mediterrània que ens prepareu. Ens feu sentir com a casa!

24

DIA MUNDIAL DE LA SIDA

Antonio Jimeno, Álvaro Cortes i Hèctor Pau

Este juego es muy divertido. El objetivo de este jue-go es adquirir la mayor cantidad de propiedades al final del número especificado de rondas. Después se tiran cuatro dados y se tiene que hacer mini juegos. El que gana el mini juego elige un da-do. Hay 7 mini juegos: quedas libre de la cárcel, ve a la cárcel, paga la factura del hospital, paga la fac-tura del médico, un paseo por la estación, venta de acciones y presidente de junta directiva.

VIDEOJOCS, MÚSICA, LITERATURA I CINEMA

25

FIFA 16 Marc Casado

El FIFA 16 és un videojoc de futbol disponible en PS4, PS3, Xbox One, PS Vita i alguns ordinadors i telèfons mòbils. El joc té diferents equips d’arreu del món. Presenta alguns canvis en relació al FIFA 15 (de l’any anterior), com per exemple la modalitat de Fut Draft, nous driblings o les seleccions femeni-nes. En aquest joc hi destaca la modalitat Ultimate Team, jugat per centenars de milers de persones. Aquesta modalitat consisteix a ajuntar jugadors per formar el millor equip possible.

En la meva opinió haurien d’haver canviat més co-

ses en relació a l’any anterior, per exemple els grà-

fics i haver afegit nous terrenys de joc.

Wii MONOPOLY José Manuel Fernández

MARIO PARTY 10 Gerard Naranjo

El joc compta amb molts elements de joc reutilitzats de Mario Party 9, així com el cotxe en què quatre personatges es mouen junts pels taulers dirigits per un capi-tà, les Mini Stars i els caps al final dels taulers. Hi haurà alguns obstacles en el camí, com un Whomp perquè bloquegi, com a Perillous Palace Path de Mario Party: Island Tour. A més, les botigues d'articles tornen de Mario Party 7. S'hi poden jugar a mini jocs. Quatre personatges juguen als mini jocs i gua-nyen monedes d'acord al seu lloc en el joc. Des-prés de 7 mini jocs, el personatge amb el major nombre de monedes és anunciat com el gua-nyador.

Luke Collins, un cowboy de marrades, coneix a Sophia, una estudiant d'art, i s'ena-mora d'ella. Al seu torn, Sophia queda enamo-rada per l'hàbil i atractiu vaquer. No obstant això, a causa de les diferències, tant de forma de vida com d'interessos personals, sembla gairebé impossible establir una relació.

Sorprenentment, un gir del destí els farà tro-bar a Ira, un home gran, que gràcies a les nar-racions de la seva pròpia història, de com va conèixer l'amor de la seva vida, produirà un canvi en ells i en la seva percepció de les co-ses.

“El viaje más largo” és una pel·lícula dirigida

per George Tillman Jr. i està basada en la no-vel·la homònima de Nicholas Sparks.

VIDEOJOCS, MÚSICA, LITERATURA I CINEMA

26

QUERIDO JOHN Nerea Caro

Esta película es de amor, trata de un chico llamado John que conoce a una chica de la que se acaba enamorando, el problema es que John es un soldado del ejérci-to y no tiene tiempo a centrarse en otras cosas. John acaba enamorando a esta chica y tienen una relación. Al cabo de un tiempo, John tiene que irse un año al ejército y eso no les hace gracia a ningu-no de los dos, ya que es mucho tiempo sin verse. Pese a todo, siguen mandándo-se cartas día tras día. Para los dos no fue nada fácil ese año sin verse, y al regresar tienen una pelea muy fuerte y pierden el contacto. Al cabo de un tiempo, John tie-ne que irse dos años a otra misión del ejército. Cuando lleva un tiempo allí, le llaman diciendo que tiene que regresar porque su padre está muy enfermo y a punto de morir. John llega y va a visitar a sus padres, pero al día siguiente, su pa-dre muere. Él le hace una visita a la chica, pero ella le cuenta que lleva un año con un chico y se va a casar. John, destrozado, decide olvidarla.

Esta película es muy triste pero me gusta mucho porque es algo que le pasa a mu-cha gente.

EL VIAJE MÁS LARGO Laura Campos

Any: 2010 Duració: 107 min País: EUA Director: Lasse Hallström

Gènere: Comèdia romàntica

Any: 2015 Duració: 128 min País: Regne Unit Director: George Tillman

Gènere: Comèdia romàntica

Crítika i Saik és un grup format per dos joves de Santa Cruz De Tenerife de 19 i 20 anys, que treballen els gèneres musicals del "R & B" i el "electrollatí". Sergio Bello, més conegut com Critika, va néi-xer el 28 de desembre de 1992 al País Basc. Poc després es va traslladar al sud de Santa Cruz de Tenerife. Miguel González, més conegut com Saik, va néixer el 4 de març de 1993 a Santa Cruz Te-nerife. En un viatge de fi de curs en l'any 2006, quan cursaven 2n de l'ESO, els alumnes van haver de compartir habitació; va ser en aquest moment quan Sergio i Miguel es van convertir en companys.

El seu últim disc, estrenat el 28 d’agost de 2015, es titula “Lo que nunca te dije”.

VIDEOJOCS, MÚSICA, LITERATURA I CINEMA

27

Mil millones de tapones Nadia del Olmo

Mil millones de tapones és una obra de l’escriptor Luis Miguel García, publicada al juny de 2014. La història narra la lluita que ha passat una família per salvar a la seva filla, Aitana. El narrador és el pare de la nena. Ella neix amb una malaltia greu, té un buf al cor i, a més, té la gola partida per la meitat. Per això els seus pares intenten que la seva filla pugui córrer, perquè per culpa de la seva malaltia la nena no pot córrer perquè s’asfixia. El llibre, tot i que és una mica trist, m'ha agradat molt perquè explica la dura lluita de l’Aitana i la seva família i ens dóna una lliçó de força i coratge per se-guir endavant en cada moment; si volem aconseguir alguna cosa, lluitant ho podem fer.

CRITIKA Y SAIK Nerea Caro i Laura Serna

PASSATEMPS

Eloy Rubio, Gerard Naranjo, Ainara Escobar, Alisha Faitz

Troba els següents mots relacionats amb el Nadal a la Sopa de Lletres:

REGAL-PARENOEL-TRINEU-NEU-AVET-

NADAL-HIVERN-TORRONS-FELICITAT-FRED

28

Te’n sortiràs?

Sudoku per a principiants!

Marc Casado, Álex Expósito

Álvaro Cortés, Héctor Pau Morales,

Antonio Jimeno

Jaume Rué, Yolanda Salguero, Laura Serna

Una mica d’humor trobat per... Soraya Bueno, Nerea Caro, Laura Campos