Q uan la calor deixa de ser sufocant, cap al tard, la canalla del barri aprofita, tots a una, per a treure el cap pel balcó i mirar

cap al carrer. Sempre hi ha algú disposat a donar el primer pas: un nen que juga tot sol a pilota xutant-la contra la paret i, a cada cop, en fa caure miques de l’estucat; o una nena eixerida que baixa a la font acompanyada d’altres de més petites, i cadascuna amb una nina que cal empolainar per a fer la passejada. A les cases, les mares comen-cen a preparar el sopar i els pares, suats després de treballar, es refresquen mentre segueixen el butlletí de notícies a la ràdio.

Més d’un sacseja el cap, preocupat. Les per-sianes tancades dels negocis es multipliquen arreu del país i la gent, sense res a fer, comença a amoïnar-se. No és el cas de la ciutat, però mai se sap. Sempre hi ha qui se surt del guió previst i escolta música per somiar despert. També hi ha homes que fan el sopar mentre les dones feinegen al ritme de cançons que parlen d’amor.

La Tanit és també algú diferent per als seus deu anys. Potser és pels seus ulls foscos, vivíssims, o pels seus cabells curts, que en un primer moment fan pensar en un nen guapíssim. Però no. La Tanit és una nena especial. No juga a nines; ni tan sols, amb la seva aparença masculina, juga cap dels partidets

que s’organitzen. Uns partidets que duren fins que es fa fosc o fins que les mares criden els fills per sopar. Va arribar al barri un bon dia amb sa mare, una dona que somriu a tothom però que no parla. S’havia quedat sense feina, en una altra ciutat, i després de molt voltar, havia trobat allà un piset i una feina que garanteix el plat a taula a totes dues. La dona cus dia i nit a la vora d’un flexo, amb petites pauses per a esbullar els cabells de la filla i cuinar. La Tanit mira pel balcó o per la finestra, i quan no ho fa, llegeix un llibre gruixut,

Cada vespre, la mateixa història

Per Joan BustosIl·lustració: Kim amate

conteEl

CAVALL FORT 1323 CAVALL FORT 1323

17

sempre el mateix, amb una dedicació similar. No hi ha diferència, doncs, entre mirar el que passa i treure el trellat del que s’explica a la novel·la.

Empesa per la mare, la nena ha acabat baixant a la plaça avui. Com que s’hi sent incòmoda i no sap què fer ni què dir, decideix cantar una cançó. La va aprendre temps enrere, quan vivia en una altra ciutat, en un altre país. A mesura que la Tanit apuja el volum, l’activitat a la plaça es deté, de manera que tots els nens i les nenes s’acosten al banc on seu la nena que només coneixen de vista.

El primer és el nen que juga sol a pilota. I, tot seguit, la nena que n’acompanya d’altres de més petites. Estan encisats per la seva veu, tan fresca que sembla bressada per la brisa i que els fa ve-nir esgarrifances. Tots diuen els seus noms sense presses, per ajudar la nouvinguda a retenir-los en la memòria, i, en acabat, ella deixa de cantar i pronuncia el seu. Els nens i nenes el repeteixen, ad-mirats perquè mai no l’havien sentit. Ella aprofita l’atenció per a començar a explicar-los la història del llibre que llegeix tothora.

En un país llunyà hi vivia un rei cruel que tenia assetjada una ciutat. Volia entrar-hi per fer esclaus els seus habitants, enderrocar fins a l’última casa i construir-hi un palau reial enorme per albergar-hi la seva cort de nobles paràsits.

La gent es defensava com podia dels atacs. Sort tenien de les muralles i del port, per on els arribava cada dia peix fresc i subministraments per a poder resistir. Però fins quan?

El setge va arribar a oïda d’un noble corsari, que amb l’ajuda de la seva valerosa tripulació va enfrontar-se als soldats i els va fer fugir amb la cua entre cames.

Quan l’alcalde de la ciutat va enviar una dele-gació per agrair al pirata l’alliberament, aquest es va enamorar perdudament de la filla de l’edil, que anava a primera fila.

—Concediu-me que m’hi casi —implorava el no-ble corsari veient que la jove corresponia al seu amor.

—No i mil vegades no!

conteEl

CAVALL FORT 1323

18CAVALL FORT 1323

Quan la nena s’adona que té tot el públic em-badalit —s’hi han afegit pares i mares, cansats que els nens facin el sord per a tornar a casa, ara que es fa fosc—, tus i se’n va enmig de les protestes de xics i grans. L’endemà l’esperen tots a la plaça, quan ja no costa respirar perquè l’aire no crema. La Tanit apareix, s’asseu al banc i reprèn la història en el punt mateix en què l’havia deixada el dia abans. Escoltant-la sense parpellejar, la canalla del barri i molts dels seus pares obliden la calor del dia, les penalitats de la feina, les dificultats per a dur menjar a casa.

Així cada vespre, fins que la nena s’aixeca i, sen-se dir res, els abandona. Ningú no li ho retreu, perquè el record de la història els fa més suporta-bles les penalitats. A mercat, a l’escala quan coin-cideixen amb un veí, mentre esmorzen... tothom s’adona que han après a admirar el coratge dels enamorats.

El desenllaç sembla imminent. Sense haver-ne parlat, tothom, adults i infants, s’han vestit per a l’ocasió. Avui sabran el desenllaç, que intueixen feliç, com és de preveure.

L’hora arriba i la nena no hi és.

Neguitosos, miren amunt i s’adonen que la finestra on cus la mare té les persianes abaixades. On és la dona que somriu i no parla? I la filla que els ha robat el cor?

—Deuen haver marxat de la ciutat. Potser han tornat on vivien —aventura una veïna que acaba d’arribar panteixant—. Les he vistes a l’estació, a mitja tarda. Duien una maleta molt grossa. M’han saludat.

Què poden fer? Algú descobreix sota el banc un embalum embolicat amb paper bast. Amb de-licadesa, sota la llum d’un fanal, el nen que juga sol a pilota en desfà el nus i ensenya a tothom el contingut.

Un llibre. El mateix que la nena llegia sense descans. Se senten murmuris i alguns comencen a marxar decebuts.

Fins que al nen se li acut una cosa. Com si tingués febre, comença a suar, fulleja el llibre, es deté en una pàgina concreta i es posa a llegir amb veu clara. Un somriure esperançador s’instal·la en les cares de tots. Només la nena que n’acompanya d’altres de petites s’adona que el llibre té les pàgines en blanc. El nen i la nena es miren. Quan un defalleixi, l’altra li agafarà el relleu i així tothom podrà escoltar, cada vespre, la mateixa història.

CAVALL FORT 1323 CAVALL FORT 1323

19