Càbala

“Portae Lucis” (la Porta de la Llum) de Joseph ben AbrahamGikatilla (1248-1305).

La càbala o cabalà (hebreu: ( ַקָּבָלה és la tradició místicadel judaisme. El nom càbala prové de l'arrel hebrea q-b-l i significa “rebre”.[1] Les arrels primeres de la Cà-bala es troben a la Torà, les escriptures sagrades del ju-daisme. A causa de la tradició oral centenària, la càba-la va incorporar influències diverses, com ara gnòstiques,neoplatòniques i cristianes.

1 Descripció

Com tots els misticismes, la càbala escapa als intents declassificació científica unívoca. Es pot considerar un co-neixement esotèric, que pot aprendre’s mitjançant l'estudii també mitjançant l'experiència. Aquesta experiènciainiciàtica es transmet primer per tradició oral i, poste-riorment, per escrit; és per això que la relació entre elmestre i l'alumne esdevé essencial, ja que el mestre mos-tra a l'alumne els principis bàsics de la tradició i aquestúltim aprèn el més important sobre l'home, déu i el món.La càbala sempre tracta de la relació directa entre l'homei déu i la formació del seu esperit.

2 Càbala jueva

Arbre de la vida o Sefirot

Els primers transmissors de la tradició cabalística sor-giren del judaisme rabínic, especialment del cercle in-tel·lectual del rabí Jochanan ben Sakkai i del rabí Akibaben Josef, molt influents a la Judea del segle I dC Els te-mes principals d'aquesta tradició no escrita eren especu-lacions sobre la descripció bíblica del Gènesi i les visi-ons del profeta Ezequiel sobre el tron diví (Ezequiel 1).Aquest corrent s’anomenarà posteriorment Merkaba (del'hebreu ,מרכבה carro).

1

2 2 CÀBALA JUEVA

Segles més tard van aparèixer els primers documents es-crits. Com a prova del segle I hi ha el llibre Sefer Yezira,que es va redactar entre els segles III i VI. Conté la presen-tació dels 10 Sefirot i de les 22 lletres de l'alfabet hebreucom les nombres originaris i les relacions en què es basael món. Tot això es materialitza gràficament mitjançantl'arbre de la vida cabalístic.A l'alta Edat mitjana, els centres del moviment cabalísticeren l'Hassidisme alemany de Renània (segles XII i XIII)i, sobretot, l'anomenada “càbala profètica” a la penínsulaIbèrica, representada per Abraham Abulafia i Gikatilla.D'aquesta tradició dels jueus sefardites, cap a finals delsegle XIII es van redactar els escrits més importants de lacàbala: el Zohar (en hebreu, ,זהר El llibre de l'esplendor).Hom suposa que l'autor fou el cabalista castellà Moisèsde Lleó (1305), per la inclusió de fets passats amb poste-rioritat a la vida de Shimon bar Iojai.[1] De tota manera,segurament a l'obra hi ha material més antic i d'altres au-tors.El Zohar conté estudis i interpretacions molt amplis i va-ris de la Torà, relats de l'origen místic del judaisme (es-pecialment sobre el rabí Shimmon ben Jokhai) i espe-culacions sobre el valor de les xifres i les lletres com afundament del món. El Zohar s’inclou, juntament amb laTanakh i el Talmud, en els textos més importants del ju-daisme.Després de l'expulsió d'Espanya el 1492, la localitat deSafed a Galilea esdevingué el centre de les ensenyan-ces cabalístiques. En fou Un dels personatges més des-tacats Isaac Luria (1534-1572), que va fer aportacionsmolt interessants en qüestions molt relacionades ambla creació del món; entre les quals destaquen la imatgedel “fer-se enrere” de Déu per deixar lloc a la Creació(Zimzum), el “trencament de les gerres” durant la Creaciói l'alliberament de les guspires de llum divines (shebirathhakelim), especulacions sobre l'infinit (En Sof) i diver-ses ensenyances sobre migració de les ànimes (gilgul).L'objectiu de tots els esforços humans és reconstruir, enun procés de perfeccionament (tikkun), l'estat sagrat pri-mer del món de l'existència divina.Aquests coneixements s’expliquen fil per randa en des-cripcions molt detallades i mitjançant imatges molt com-plexes i minucioses. La Càbala luriànica s’entén com unaciència sobre déu, el món i la persona com a interpretaciómística d'un exili de la humanitat i de la seva salvació enl'horitzó cosmològic.La càbala elaborada per Isaac Lúria a Safed ha tingutuna gran influència sobre el judaisme. Molts elementsd'aquestes ensenyances foren incorporades a l'hassidismede l'est d'Europa durant els segles XVII i XVIII. Gràci-es a la tímida inclusió d'elements messiànics i una certasimplificació de l'arquitectura diferenciadora dels centresd'estudi, la Càbala va guanyar molts adeptes als centreshassídics dels jueus d'aquesta regió.Yehuda Leib Halevi Ashlag, nascut a Varsòvia el 1884, varevisar sistemàticament tots els conceptes primordials de

Portada de la primera edició del Zohar, Màntua, 1558

la càbala. Va escriure, entre d'altres, comentaris exhaus-tius sobre les escriptures bàsiques Etz Chaim (l'arbre de lavida) d'Isaac Luria i el Zohar (1943). La seva obra “Tal-mud Eser Sefirot” (comentaris dels escrits de Luria) i elscomentaris del Zohar van fer que es guanyés el sobrenomde Baal HaSulam (mestre dels mestres).Ashlag es diferencia clarament dels primers cabalistes,que estudiaven i ensenyaven la càbala en secret. Un delsseus èxits fou la popularització de la Càbala entre les mas-ses, que als ulls d'Ashlag era imprescindible per a com-batre l'egoisme creixent de la humanitat. Aquest egoismehavia de portar, segons Ashlag, a un estadi nou de buidorinterior, de la qual seria impossible sortir sense ajuda del'espiritualitat. Ashlag desenvolupà un sistema que per-metia a qualsevol persona de conèixer el sentit de la sevaexistència i poder viure-hi d'acord, assolint així la pleni-tud. Ashlag va preveure que, cap al 1995, la majoria dela humanitat ja s’hauria unit a l'estudi de la càbala.Una altra obra important relacionada amb Ashlag és elllibre “Shamati”, que és un compendi de converses i pen-saments d'Ashlag recollits pel seu fill i deixeble BarukhShalom Ashlag (1906-1991).Un deixeble de B. S. Ashlag, el dr. Michael Laitman, ésun cabalista i científic del camp de la biocibernètica, i ésconsiderat l'hereu legítim de la tradició d'Ashlag. Després

3

de la mort del seu mestre, fundà una acadèmia cabalísticaanomenada “Bnei Baruch” (fills de Barukh). En aquestcentre explica diàriament els seus coneixements, que finsi tot es retransmeten en directe a la televisió israeliana.Laitman és el fundador de l'Insitut d'Investigació Ashlag imembre actiu del Club de Budapest, integrat en el ConsellMundial de la Saviesa.

3 Càbala cristiana

Athanasius Kircher és el creador del terme “càbala cristi-ana”. La qüestió de si mai ha existit una Càbala cristianaen el sentit d'un misticisme cabalístic amb elements cris-tians, encara no s’ha respost definitivament. No ha existitcap pensador cabalístic creatiu de l'estil d'Isaac Luria, queamb la seva visió d'un Adam Kadmon creà un mite de lacreació gnòstic-cabalístic propi i vital.Tanmateix, hom pot destacar la recepció fructífera detextos cabalístics durant els inicis de l'humanisme, sobre-tot gràcies a Giovanni Pico della Mirandola i les sevesobres Conclusiones philosophicae, kabblisticae et theolo-gicae sive theses DCCCC, 1486 i 'Oratio de hominis dig-nitate, 1486 (aquesta última pòstuma).Johannes Reuchlin va sintetitzar a les seves obres (De ver-bo mirifico, de 1494, i De arte cabalistica, de 1517) la te-ologia cristiana, la filosofia pitagòrica i neoplatònica i elmisticisme jueu.Agrippa von Nettesheim va escriureDe Occulta Philosop-hia - Antwerpen, Paris und Köln, 1530-1533, un "èxit devendes” de l'època. A l'obra hi explicà l'esoterisme caba-lístic que impregnava el dogmatisme cristià.Altres obres importants són Amphitheatrum SapientiaeAeternae Solius Verae, Hamburg: s.n., 1595 (Amfiteatrede l'única saviesa vertadera i infinita), una mescla de mà-gia cristiana, alquímia i Càbala; la “Cabbala denudata, 2Toms, 1677-1684”, del pare Christian Knorr von Rosen-roth, la primera gran traducció del Zohar al llatí. L'interèsd'aquest teòleg, poeta i hermètic en la matèria es mostraen la traducció comentada per ell de “Magia naturalis,1680” de G. della Portas, però també en la col·laboracióestreta amb l'alquimista i lingüista Johan Baptista vanHelmont.

4 Càbala hermètica

Els temes i les ensenyances de la càbala gaudeixen, desdels inicis del segle XX, de gran interès i atenció per partde no jueus. Tot i que al principi això només va ocór-rer entre els teòlegs i alguns cercles secrets (com ara laTeosofia o els Golden Dawn), l'arribada de la New Agei l'esoterisme modern han fet que es difongui entre lesmasses.La frontera entre la càbala especulativa (o càbala teo-

rètica) i la màgia (o càbala pràctica) encara oscil·la enl'hermètica oriental. Mentre que Gershom Scholem en-cara podia establir connexions entre la càbala jueva, lacristiana i l'alquímia en la seva obra Alquímia i càbala,a finals del segle XIX els corrents hermètics es van sepa-rar. Els hermètics, però, encara relacionen l'alquímia i lacàbala, aquesta última com a mitjà d'iniciació. La trans-missió oral de coneixements de la Torà i els significatsmístics de la Torà encara és un element clau dels hermè-tics.Ja la Càbala dels Golden Dawn es relacionava poc ambla càbala jueva i l'hermenèutica cabalística de la Tanakh.La Càbala del Ordo Templi Orientis de Crowley té com abase el llibre “Liber Al vel Legis”, que es distancia com-pletament de la càbala jueva. Per a la Kawwana (l'esglésiadel nou Aeon), la càbala d'inspiració luriànica és una fontde coneixements important.

5 Càbala pop

Actualment, algunes estrelles de la música i del cinema,com ara Madonna i Britney Spears, propaguen missatgescabalístico-esotèrics en el marc del Centre de la Càbala dePhilip Berg, que s’ha considerat una branca oportunista dela fe amb líders carismàtics que intenten atreure els ricsi els més vulnerables amb la promesa de salut, riquesa ifelicitat.[2] A més, la tradició jueva ortodoxa recomana nocomençar l'estudi de la càbala abans dels quaranta anys.[3]

6 Referències[1] Sidur ha-mercaz, p. 27.

[2] John Sweeney. «Kabbalah leader’s Holocaust 'slur'» (enanglès). BBC, 9/1/2005. [Consulta: 15 març 2011].

[3] Ḥalamish, Mosheh. An introduction to the Kabbalah (enanglès). Suny press, 1999, p.45-46. ISBN 0791440125.

7 Bibliografia• Melamed, Meir Matzliah (comentaris i notes). Sidurha-mercaz (en castellà). Jerusalem: Centro Educati-vo Sefaradí Jerusalem, 1983.

4 8 TEXT AND IMAGE SOURCES, CONTRIBUTORS, AND LICENSES

8 Text and image sources, contributors, and licenses

8.1 Text• Càbala Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0bala?oldid=15103297 Col·laboradors: Llull, Oersted, YurikBot, RobotQuistnix,

Lohen11, Rf, Panotxa, BOT-Superzerocool, Thijs!bot, JAnDbot, CommonsDelinker, Ferbr1, TronaBot, Purodha, SieBot, Loveless, Hi-nio, DragonBot, VriuBot, Alexbot, Luckas-bot, Tretx, Bocachete, EVA (bot), RibotBOT, JoRobot, Xqbot, RedBot, KamikazeBot, TjBot,EmausBot, ZéroBot, Fobizan, MerlIwBot, ArnauBot, Justincheng12345-bot, Dexbot, PereBot, Legobot, Langtoolbot i Anònim: 9

8.2 Images• Fitxer:Arbcom_ru_editing.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Arbcom_ru_editing.svg Llicència: Public

domain Col·laboradors: Treball propi Artista original: User:VasilievVV• Fitxer:Commons-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Commons-logo.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: This version created by Pumbaa, using a proper partial circle and SVG geometry features. (Former versions used to beslightly warped.) Artista original: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247, based on the earlier PNG version,created by Reidab.

• Fitxer:Tree_of_Life,_Medieval.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c3/Tree_of_Life%2C_Medieval.jpgLlicència: Public domain Col·laboradors: ? Artista original: ?

• Fitxer:Tree_of_Life.png Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1c/Tree_of_Life.png Llicència: Public domainCol·laboradors: ? Artista original: ?

• Fitxer:Zohar.png Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Zohar.png Llicència: Public domainCol·laboradors: ?Ar-tista original: ?

8.3 Content license• Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0