C9: Odontologia

Imma Buiza i Sabina Dalmau

Curs 2011-2012

4.1. Odontalgia

4.2. Malalties genètiques: llavi leporí i síndrome de Down.

4.3. Malalties de les mucoses

– Úlceres

– Lessions exofítiques

– Lessions pigmentades

– Lessions blanques

– Lessions flictenulars i vesiculobulboses

4.4. Placa i càries.

4.5. Patologia de la geniva

4.6. Patologia labials

4.7. Patologia de les glàndules salivars

4.8. Patologia de la llengua.

4.9. Patologia osteomuscular. Bruxisme.

4.10. Traumatismes dentaris

4.11. Discoloracions

4.12. Càncer oral

ODONTÀLGIA: dolor dental

CAUSES: Patologia pulpar Càries

Infeccions

Neuralgia del trigemin (sobretot en menopàusiques)

● Llavi leporí → Unió no completa de les dues parts del llavi superior.

Congènit amb influència de l'alimentació, estrés i presa d'ansiolítics

de la mare. Pot anar associat a fissura palatina.

● Sindrome de Down → Trisomia 21. Periodontitis amb destrucció

de teixit periodontal i ossi, però menys presència de càries.

A) ÚLCERES

Aftes : Rodones amb cercle vermell al voltant. Doloroses però cicatritzen

correctament en 1-10 dies. Causades per virus, estrès, alimentació...

Úlceres traumàtiques : Molt doloroses. Per pròtesis o anomalies en la superfície

dentària.

Úlceres associades a tuberculosi i a sífilis.

Carcinoma epidermoïde : tumor maligne que és manifesta com una úlcera.

Carcinoma

Afta

Sífilis

Traumàtica

B) LESIONS EXOFÍTIQUES (creixement cap a l’exterior)

Pòlips polpars : La polpa a quedat exposada i hi ha una proliferació de teixit

inflamatori, que sagna fàcilment. La causa sol ser una càries.

Papil·lomes i fibromes: Els primers a la mucosa i els segons a la submucosa.

Epulis: Inflamacions a la geniva. Comuns durant l’embaràs.

Diapneusia : Hèrnia de la mucosa cap a fora, per falta d’una peça dental o per

diastema (separació entre les dents).

Pòlip polpar

Diapneusia

Épulis

Papil·loma

C) LESIONS PIGMENTADES

- Per acumulació de melanina: més comuns en persones morenes o de color.

També en malalties com la insuficiència suprarenal.

Tumors pigmentats benignes (nevus) i malignes (melanomes)

D) LESIONS BLANQUES

Leucoplàsia: No desapareix amb el raspat. Indolor però del 3-6 % es tornen

malignes.

Candidiasis: Candida albicans. Quan disminueixen les defenses.

D) LESIONS FLICTENULARS I VESICULOBULBOSES

Estomatitis herpètica: Herpes simple. Contagiós.

Eritema multiforme: Sovint per reaccions al·lèrgiques.

Liquen pla erosiu: Desordre immunològic que provoca una erosió que pot

malinitzar-se.

Dents + saliva = pel·lícula adquirida

Bactèries Streptoccocus mutans

Lactobacillus Actinomices

HC àcid làctic disminueix el PH = medi àcid

dissolució de l’esmalt

CÀRIES

PLACA DENTAL, CARRALL O TOSCA

TOU DUR (placa albicans)

Càries (OMS): Malaltia d’origen infecciós que es caracteritza per la destrucció dels

teixits dentaris calcificats i que és provocada per l’acció dels àcids produïts pels

microorganismes que conformen la placa dental.

- Apareixen en edats primerenques i augmenta entre els 11 i 15 anys. S’estabilitzen

cap als 24 anys.

- Incidència 100%. Igual en ambdós sexes.

- En països occidentals més present pels hàbits alimentaris.

TEMPS

MATÈRIA ALBA

REVELAT DE PLACA

EVOLUCIÓ D’UNA CÀRIES

Tipus de càries segons la localització

- Solcs, fissures, fosses. S’observen en la inspecció.

- A les cares lliures. En persones propenses. S’observen per inspecció

- Cares proximals. Difícils de detectar. Radiologia.

- Coll, en la LAC.

Tipus de càries segons l’evolució

- Evolució ràpida. En nens.

- Evolució lenta. Més fosques.

- Detingudes. Negre i dures.

Tipus de càries segons la profunditat

- D’esmalt o adamantina

- D’esmalt i dentina

- Dentinàries (complex dentino-pulpar).

Tipus de càries segons el tractament a realitzar (classificació de Black)

- Classe I. Cares ocluses i cíngols de les dents anteriors.

- Classe II. Cares proximals de molars i premolars

- Classe III. Cares proximals de dents anteriors.

- Classe IV. Tota la dent anterior.

- Classe V. Terç gingival de dents anteriors i posteriors.

Càries i dieta:

Càries HC i sucres

Saliva

- Disminueix l’efecte dels àcids

- Afavoreix la remineralització de l’esmalt

Índex Aliments

1 Sucres, viscosos i adherents entre àpats

2 Sucres, viscosos i adherents, durant els àpats.

3 Sucres, no viscosos ni adherents, entre àpats.

4 Sucres, no viscosos ni adherents, durant els àpats

5 Aliments no cariogènics: fruita, verdura, llegums,

ous, rics en calci, proteics...

Classificació dels aliments cariogènics de major a menor (1 al 5)

Diagnòstic de la càries

- Exploració: mirall i sonda (queda atrapada en la càries perquè és més tova).

- Radiografia: espais interproximals i càries no visibles.

- Test colorimètric: Taquen la placa i la desmineralització.

- Transil·luminació: Si deixa passar la llum està desmineralitzada

- Test electrònic: Aparells que detecten la desmineralització.

GINGIITIS

Inflamació de la geniva. Dolor i sagnat.

És un procés reversible si es tracta adequadament.

En el 75 % dels joves de 20 a 25 anys.

Causes:

- Falta d’higiene i acumulació de placa

- Infecció vírica

- Infecció fúngica

- Genètica

- Malnutrició

Gingivitis ulceronecrotitzant aguda (GUNA). Per infecció bacteriana.

Gingivitis GUNA

PERIODONITIS o PIORREA

Inflamació del periodont que pot dur a la destrucció de l’os i el lligament

periodontal.

Més comú a partir dels 30-40 anys.

Les causes són principalment l’acumulació de placa, falta d’higiene i mals

hàbits alimentaris.

Símptomes:

- Canvis en la coloració i l’aspecte de la geniva

- Sagnat després del raspallat

- Halitosi (mal alè)

- Bosses a la geniva plenes d’infecció que poden acompanyares de pus

- Retracció de les genives

- Hipersensibilitat al fred

- En estadis avançats, dolor i sagnat freqüent

- Mobilitat dentària que pot desencadenar en la pèrdua de la peça

QUEILITIS (estomatitis o “perleche”)

Inflamació de la comissura labial.

Més comú en diabètics, fumadors i persones amb pròtesis.

QUEILITIS ACTÍNICA

Per exposició prolongada al sol. En el llavi inferior.

SIALODENITIS

Inflamació de les glàndules salivals

Parotiditis = galteres

SIALOLITIASIS

Aparició de càlculs en les glàndules salivals o en els seus conductes

excretors. Obstrucció = hèrnia salival. Dolor relacionat amb l'estímul

alimentari (salivació).

HIPOSIALIA

Falta de salivació. En diabètics i persones sotmeses a radioteràpia o

psicofàrmacs

SIALORREA

Producció excessiva de saliva. Durant l’erupció dentària, en malalties

digestives, amb alguns medicaments o al inici de dur pròtesis dentàries.

TUMORS

Benignes o malignes (molt agressius)

Adenoma pleomòrfic. Tumor benigne de creixement lent que afecta a les glàndules

salivals. Més comú en dones

Glossitis : inflamació localitzada de la llengua

Causes:

- Anèmia ferropènica

- Dèficit de vitamina B12

- Al·lèrgies. Sobretot a pastes dentífriques, elixirs, medicaments...

- Boca resseca i destrucció de glàndules salivals (Síndrome de Sjogren)

- Infeccions virals, bacterianes o candidiasis.

- Cremades o altres traumatismes

- Tabac, alcohol o condiments picants.

Síndrome de Sjogren: trastorn autoimmune d’origen desconegut on es

destrueixen les glàndules salivals i lacrimals. Més freqüent en dones de

40 a 50 anys.

Per anèmia ferropènica Síndrome Sjogren

QUISTES MAXIL·LARS

TORUS MANDIBULAR

Creixement anormal ossi, prop de la superfície de la llengua.

Poc freqüent en homes

A principis de l’etapa adulta

Relacionat amb el bruxisme

BRUXISME

Carrisquejar o prémer les dents. Pot ser diürn o nocturn i produeix:

- Síndrome dolor ATM

- Lesions a les dents

- Hipersensibilitat dentària

- Estrès, trastorns alimentaris i depressió.

SÍNDROME DE DOLOR-DISFUNCIÓ DE L’ATM

- Dolor muscular i cefalees

- Mal d’oïda

- Contractures musculars, fatiga i rigidesa en els músculs masticatoris

- Espetecs

Entre el 4 i el 30 % del nens d’entre 7 i 11 anys

Etapes de risc:

1. El pas de gatejar a bipedestació. (Incisives temporals)

2. 6-9 anys. Tipus de joc més actiu i menys supervisió escolar

3. Preadolescència. Més activitat física.

Classificació:

1. Teixits durs i polpa:

- Infracció: fissura de l’esmalt

- Fractura no complicada de corona: fractura d’esmalt o esmalt i dentina

- Fractura complicada de corona: fractura d’esmalt i dentina amb exposició polpar

- Fractura no complicada de corona i arrel: fractura d’esmalt, dentina i ciment

sense exposició de la polpa

(pàg. 83 llibre)

- Fractura complicada de corona i arrel: esmalt, dentina i ciment amb

exposició polpar.

- Fractura d’arrel: Ciment, dentina i polpa.

2. Teixits periodontals:

Concussió: Lesió del periodont sense mobilitat ni desplaçament.

Subluxació: Lesió amb peça fluixa.

Luxació intrusiva: Desplaçament de la dent en l’os alveolar, cap a dins.

Luxació extrusiva: Desplaçament parcial de la dent en l'alvèol, cap a fora.

Luxació lateral: Desplaçament de la dent lateralment dins l’alvèol.

Avulsió: Sortida de la dent fora l’alvèol.

A. Luxació extrusiva

B. Luxació lateral

C. Avulsió

Luxació intrusiva

Luxació extrusiva

Luxació lateral

Tractament

Cal anar ràpidament al servei d’urgències de la clínica dental

Tractament en cas d’avulsió (urgent!)

- De 15 a 30 minuts per a realitzar el reimplantament d’una peça

- Cal mantenir la peça en llet o sèrum, fins a l’arribada al dentista. Si

no en saliva.

- No tocar l’arrel de la dent!!!

Prevenció

En nens amb alta freqüència d’accidents es pot utilitzar un protector de

l’arcada superior mentre es realitzen activitats de risc, com l’esport.

A. Discoloració de l’esmalt

Preeruptives patologies congènites, com l’amelogènesi imperfecta,

alteracions del fluor o causa desconegudes o idiopàtica.

Posteruptives càries en fase inicial o tinció per metalls.

B. Discoloracions de la dentina

Preeruptives dentinogènesi imperfecta i displàsia dentinal (esmalt

correcte i dentina alterada)

Posteruptives patologia del complex dentino-pulpar, corrosió de

l’amalgama de plata, deteriorament de materials d’obturació, després de

realitzar endodòncies i per erosió i abrasió de la dent.

C. Discoloracions de l’esmalt i la dentina

Preeruptives Coloracions constitucionals (de naixement i no patològiques)

Tractament amb fàrmacs com les tetraciclines, a partir de la 29 setmana

d'embaràs fins als 7 anys.

Posteruptives Per envelliment dels teixits, per càries amelo-dentinària i la

impregnació tissular per tabac.

D. Discoloracions per placa

Les més freqüents són d’origen microbià i

poden ser de taronges a negres.

El tabac i alguns fàrmacs afavoreixen a la

discoloració de la placa.

Amelogènesi imperfecta

(malaltia hereditària dominant)

Dentinogènesi imperfecta

Tetraciclines

Discoloració de la placa

• Habitualment en llavis o llengua

• Menys freqüent, en pis de la boca, glàndules, galtes, genives o paladar

• La majoria són malignes

• Dues vegades més en homes (majors de 40 sobretot)

CAUSES:

• Tabac (70-80 % casos)

• Alcohol

• Higiene oral deficient

• Irritació crònica (pròtesis, implants, obturacions, pírcings...)

• Per leucoplàsia o úlceres bucals

SÍMPTOMES:

• Aparició d’una tumoració, lesió o úlcera petita, pàl·lida o fosca.

• Possible trencament i enduriment del teixit, indolor al principi.

DIAGNÒSTIC

• Exploració visual per part del dentista

• Dificultat en parla, masticació o deglució.

EXPECTATIVES

• El 50% afectats viuen més de 5 anys després del tractament.

• Si es tracten a temps, la probabilitat de curació és del 75%, però

només es detecta aviat en el 50% dels casos.

• El 25% dels casos moren per diagnòstic tardà.

PREVENCIÓ

• Disminuir o evitar tabac i alcohol

• Bona higiene oral

• Corregir problemes dental